Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94983 | Casa al carrer Sant Medir número 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-medir-numero-13 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | La façana té signes de degradació i brutícia | <p>Casa de cos d'estil popular que ha conservat la tipologia originària i compta amb algun element ornamental d'interès. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>El portal d'accés està situat a l'esquerra de la façana. És rematat amb arc escarser i conserva el portal originari, de fusta i vidre, amb una altra porta de doble fulla a l'interior. Al seu costat hi ha un finestral força gran que no està centrat. Al primer pis hi ha un balcó al centre com a única obertura. Són interessants les serralleries de la finestra (amb barrots de fosa) i del balcó (amb barana de forja). El ràfec que corona la façana és fet amb maons col·locats en punta i té un canal de teules de tortugada. </p> <p> </p> | 08205-101 | Carrer Sant Medir, número 13 | <p>Aquesta casa fou construïda al segle XIX en un solar procedent de la parcel·lació de l'antiga plana del Rampeu.</p> | 41.4725101,2.0849739 | 423596 | 4591616 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94983-010101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94983-010102.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 94984 | Casa al carrer Elisenda Ribatallada número 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-elisenda-ribatallada-numero-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil popular, de disseny molt simple, que en origen era un habitatge dels porters d'una finca i actualment acull l'Escola Sant Cugat. Consta només de planta baixa.</p> <p>La façana principal, de composició simètrica, presenta tres obertures, amb la porta al centre. Totes les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada, amb la part de la llinda de perfil curvilini. Les reixes dels finestrals arriben fins a les faixes laterals. El parament és arrebossat i, als extrems, conté uns pilars motllurats. El ràfec és format per una motllura de tres llistons que fa de cornisa.</p> | 08205-102 | Carrer Elisenda Ribatallada, número 11. | 41.4667711,2.0833120 | 423451 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94984-94984-010201-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 94985 | Can Delaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delaire | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | <p>Masia tradicional catalana, modificada substancialment en una reforma a la dècada de 1940 i amb diferents cossos afegits. Consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>En el cos principal de l'edifici a la planta baixa hi ha el portal d'entrada, que és de punt rodó. Al primer pis hi ha un balcó accessible per una escala situada al cantó esquerre. A la façana hi ha un rellotge de sol. A les golfes hi ha una galeria de tres obertures amb arcs de mig punt (actualment tapiats) i ampit motllurat amb rajola de color marró. La coberta és a dues aigües.</p> <p>A l'oest la masia conté una galeria porxada. El conjunt queda tancat per un barri, amb murs de grans dimensions rematats per fileres de teules àrabs. El cancell conté un gran portal de fusta de doble fulla, un òcul cec al damunt i presenta una teulada a dos vessants.</p> <p>La masia va ser restaurada el 1941, quan les finestres principals es van modificar, es van fer voltes de rajola, escales i reixa exteriors, així com el tancament del mur perimetral.</p> <p> </p> | 08205-103 | Avinguda de Graells, núm. 83 | <p>L'origen de la masia de Can Delaire es troba en l'antic Mas Alou, documentat el 1150. L'any 1265 va ser adquirit pel monestir de Sant Cugat i, el 1402, formava part dels béns del benefici de Santa Maria. En el segle XIX va ser propietat de Jacint Sanjuan Delaire, regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat (els anys 1832, 1856, 1857 i 1859). L'any 1864 Maria Viver hi va fer col·locar aquest rellotge de sol a la façana, d'estil castellà barroc. El 1941 es va reformar completament la masia. </p> <p>La documentació de la masia va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4886473,2.0662279 | 422051 | 4593425 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94985-010305.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 94986 | Portal de l'antiga masia de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-masia-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Portal dovellat procedent de l'antiga masia de Can Volpelleres, enderrocada el 1973. La dovella central conté una inscripció que diu: 'VULPALLERES AN 1709'. Entorn del portal hi ha un frontó decorat amb relleu, d'estil renaixentista, que era de l'antiga masia.</p> | 08205-104 | Avinguda Alcalde Barnils, número 5 (jardins d'entrada al Centre d'Alt Rendiment Esportiu) | <p>Can Volpelleres era una masia històrica, documentada al segle XV i que segurament existia ja des del segle XII. El topònim <em>Vulpaieres</em> està documentat des de l'any 985 per indicar la ubicació d'una peça de terra. A partir de 1161 el topònim es fa servir com a cognom. La masia de Can Volpelleres era un gran edifici amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. En un edifici adossat hi havia una galeria. El conjunt estava tancat per un barri amb una porta al centre que tenia una coberta de teula. La masia va ser enderrocada el 1973. La finestra central del primer pis tenia un marc de pedra d'estil neogòtic que va desaparèixer durant l'enderroc.</p> <p>En els terrenys de la masia s'hi va construir un centre de rehabilitació, el posterior Centre d'Alt Rendiment Esportiu, l'escola Pins del Vallès i el col·legi Viaró.</p> <p>A la masia es va filmar una pel·lícula sobre el Ball del Vano i el Ram en què es podia apreciar la majestuositat de l'edificació.</p> | 41.4847420,2.0782780 | 423052 | 4592980 | 1709 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94986-010404.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm a Xavier Andreu l'accés al recinte del CAR. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 94987 | Torre de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre amb dipòsit que servia per abastir d'aigua potable el municipi de Sant Cugat. És una torre de planta rectangular amb teulada a quatre vessants. La teulada és feta amb teula àrab i presenta un ràfec volat sobre mènsules de fusta i dos pinacles a la part superior. La part alta del cos té un rètol fet amb peces de ceràmica blava on es pot llegir '<em>EMPRESA DE AGUAS DE SAN CUGAT DEL VALLÈS'.</em></p> | 08205-105 | Avinguda de Graells, número 83 (Mercantic). | <p>Aquesta torre és un element destacable del patrimoni industrial de Sant Cugat del Vallès. Estava situada en un punt alt i servia per abastir d'aigua potable la ciutat. L'aigua baixava per decantament i havia de tenir prou força per arribar a tots els barris de la ciutat, inclosos el turó de Sant Pere d'Octavià i l'Eixample Sud. Per la seva arquitectura, la torre es pot datar a les dècades de 1920 o 1930.</p> <p>A la dècada de 1930 l'empresa 'Aguas de San Cugat del Vallès SA' era una de les més grans del sector dedicat a l'aigua a Sant Cugat. El 1937, en el marc de la Segona República, es va municipalitzar juntament amb altres empreses d'aigua que existien al municipi. Durant el franquisme es van retornar les empreses als antics propietaris.</p> | 41.4778810,2.0720015 | 422520 | 4592224 | Dècades de 1920 i 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 94988 | Filera de cases al carrer de Santa Maria números 25-35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filera-de-cases-al-carrer-de-santa-maria-numeros-25-35 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis cases d'estil eclèctic, amb elements decoratius classicistes, que foren construïdes al mateix temps (1913) segons un projecte unitari, promogut pel matrimoni Domènec Ribatallada. Cada casa consta de planta i pis, amb façanes que es distribueixen en base a un sol eix d'obertures. Les plantes baixes, però, han estat molt modificades per adaptar-se a usos comercials.</p> <p>En un principi a la planta baixa cada casa tenia dues obertures (la porta i una finestra), decorades amb una gran llinda amb relleus. Algunes encara conserven aquesta decoració, tot i que la majoria l'han perdut. Consisteix en una àmplia llinda motllurada que conté un relleu amb un motiu vegetal d'inspiració clàssica. A la planta pis en cada casa destaca un finestral força gran de proporció vertical, amb un emmarcament superior motllurat que descansa sobre uns relleus, i que inclou també un cap de noia al centre, amb una orla de fulles d'acant. El coronament es resol mitjançant un ràfec comú que engloba tla totalitat de les cases, el qual està sustentat en caps de biga recolzats en mènsules amb relleus que adopten la forma d'un grif neogòtic.</p> <p>El sostre de la planta baixa és de volta catalana de maó pla amb aparellat perpendicular a les generatrius de la volta. </p> <p> </p> | 08205-106 | Carrer de Santa Maria, números 25, 27, 29, 31, 33 i 35 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Maria és la continuació del carrer de Baix, el qual va obtenir el nom després de la Guerra del Francès. En un capbreu del segle XIV ja consta que existia aquest carrer. Des del segle XVI consta que hi havia cases, però totes van ser enderrocades amb la renovació urbanística.</span></span></span></p> <p>El 1913 el matrimoni Joan Domènec i Maria Ribatallada van promoure la construcció d'aquest conjunt de sis cases en el carrer, després de l'enderroc dels edificis que hi havia, que ja eren de la seva propietat. </p> <p> </p> | 41.4715294,2.0815351 | 423309 | 4591511 | 1913 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94988-010607.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 94989 | Capella de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 149-156.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.52-53.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2016). “Sant Medir. L’home, la llegenda, l’aplec”. Gausac 48-49, 2016, p.7-62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 44-47.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RUMBAU, Montserrat (1994). “Aproximació a les set parròquies medievals de Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SERRA ROSELLÓ, Josep (1983). <em>Ermites del Vallès</em>. E.R. Edicions Catalanes.</span></span></span></span></span></p> | XI | <p>Església rural d'origen romànic o preromànic que està situada a la vall del Gausac, al camí històric entre el pla de Barcelona i el territori de l'actual Sant Cugat del Vallès. </p> <p>Consta d'una sola nau de planta rectangular, amb una sagristia annexa a l'esquerra. Està coberta amb teulada i disposa d'espadanya de dos vans sobre la façana. El portal és de punt rodó i adovellat, orientat a ponent. Al seu damunt hi ha una inscripció que diu '<em>AN DM CCCC XXXX VII</em>' i que es tradueix, amb consens general, com a 'Any del Senyor 1447'. Aquesta data indicaria una reforma important en aquell moment. Sobre la inscripció hi ha un baix relleu amb la Santíssima Trinitat.</p> <p>L'interior és cobert amb volta de canó. Conté la pila baptismal de quan l'església era parròquia, així com làpides sepulcrals amb inscripcions funeràries al paviment. També es conserva el cor, al qual s'accedeix per una escala de cargol.</p> <p>L'església tenia un cementiri al costat on s'enterraven els feligresos de la parròquia, veïns de les masies de la vall de Gausac i Sant Medir.</p> <p>El lloc on es troba és considerada una zona d'expectativa arqueològica per les possibles restes de la rectoria de l'ermita de Sant Medir.</p> | 08205-107 | Camí de Sant Medir | <p>La primera referència documental d'aquesta capella és de l'any 1047, tot i que els primers esments a la vall de Sant Medir són del segle X i se suposa, per tant, que la capella ja existia en aquell moment. A la butlla de Calixte II, de l'any 1120, consta que la capella era propietat del monestir de Sant Cugat. En un principi era parròquia, si bé va passar a ser sufragània a partir del segle XV de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Tenia un cementiri a la façana de ponent. La capella ha estat restaurada per la Penya Regalèssia, de Sant Cugat, que va repicar el revestiment emblanquinat de la façana.</p> <p>Segons diu la tradició, Medir era un pagès que estava conreant faves a l'hort i fou detingut pels soldats romans en època de l'emperador Dacià. Fou martiritzat junt amb Sever, bisbe de Barcelona, al Castrum Octavianum. Al segle XVII la devoció de Sant Medir es popularitzà i es va difondre la llegenda segons la qual el sant, un pagès cristià, despistà els soldats romans que perseguien el bisbe Sant Sever fent florir un camp de faves.</p> <p>Avui dia es manté viu l'aplec tradicional que celebra el miracle cada 3 de març, especialment des de mitjan segle XIX, amb les colles de la vila de Gràcia i d'altres llocs, com Sant Gervasi, Sarrià i Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4435548,2.1213055 | 426598 | 4588370 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94989-010706.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 94990 | Casa al carrer Sant Antoni número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-antoni-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Conjunt de dues cases de cos, bessones, representatives de l'estil popular del segle XIX. Consten de planta baixa i pis, amb façana asimètrica perquè el portal del mig no està centrat. Els dos habitatges, però, comparteixen una mateixa composició.</p> <p>Cada casa consta d'una porta i una finestra en planta baixa i un balcó al primer pis, situat en el mateix eix que la finestra inferior. A l'habitatge de l'esquerra, però, s'hi ha afegit un nou portal a l'extrem esquerre. Les portes són de fusta massissa i estan decorades. Les baranes dels balcons tenen baranes de forja. El parament és arrebossat i compta amb un petit sòcol. El coronament de les dues cases és compartit, i consta d'un fris amb dos òculs de ventilació del sostremort i, al damunt, una balustrada de peces de morter modelat, emmarcada entre pilastres que antigament tenien gerros de ceràmica.</p> <p>La porta afegida a la casa de l'esquerra és fruit d'una reforma per crear un pis a cada planta.</p> | 08205-108 | Carrer Sant Antoni, número 20. | 41.4697743,2.0816013 | 423312 | 4591315 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94990-010801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94990-010802.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 94991 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASTOR BATALLA, Isidre (2022).<em> Estudi històric, arquitectònic i artístic Casa de la Vila (pl. de Barcelona, 17 - c. Francesc Moragas, 32-34). Casa Pagesa (Francesc Moragas, 30). Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental.</em></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'estil eclèctic, construït al segle XIX i reformat el 1931, que és la seu de l'Ajuntament de Sant Cugat. Consta de planta baixa i pis. En destaca una façana de composició simètrica i d'esquema tripartit que conté decoracions clàssiques i romàntiques, amb ornamentació en les obertures i en els balcons del primer pis.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, amb arc de punt rodó i un finestral a cada banda, també de punt rodó. El portal és flanquejat per sengles pilars d'ordre mixt. Les obertures són decorades amb motllures de tonalitat blanca. El primer pis és la part més treballada. S'estructura mitjançant un ampli balcó amb balustrada, fet de peces de morter modelat entre pilastrons. Totes les obertures d'aquest pis donen al balcó, que és més ample en la part central, on hi ha tres portes rematades amb arc de punt rodó i separades entre columnes. L'obertura central és més ample i elevada que les altres. Als laterals hi ha sengles portals de llinda rectangular, coronats amb un entaulament pla sostingut per mènsules.</p> <p>El coronament de l'edifici és format per un ràfec motllurat subjectat per mènsules que, al damunt, té un acroteri amb una cartel·la que sobresurt al centre, on hi ha un rellotge orlat. A cada banda hi ha balustrades fetes de peces de morter modelat.</p> <p>L'interior de l'edifici és el resultat d'una reforma feta per l'arquitecte Enric Mora l'any 1931. Es divideix en tres cossos. El cos noble és l'originari de l'immoble. Està format per la façana, el vestíbul i la sala d'audiències. El cos central, de planta rectangular, conté un patí central que serveix per donar llum i ventilar l'interior. És on hi ha la caixa d'escala i espais diàfans. Finalment, el cos d'oficines es troba a la part del carrer Francesc Moragas.</p> <p> </p> | 08205-109 | Plaça de Barcelona, número 17; carrer Francesc Moragas, 32-34. | <p>Aquest edifici, construït al segle XIX, havia estat el Rhin, un restaurant i un saló de ball. L'immoble va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès el 1931 per tal d'instal·lar-hi les seves dependències institucionals i administratives. El 24 de juliol de 1931 l'Ajuntament va aprovar el projecte de reforma de l'edifici, de l'arquitecte Enric Mora i seguint el projecte del també arquitecte Elies Rogent.</p> <p>El 1983 va ser reformat el vestíbul. Les obres van consistir a enderrocar diverses parets per tal d'ampliar els espais. També es van restaurar les pilastres de la planta amb forma de creu, els capitells d'estil toscà amb el quart de cercle exagerat i les voltes encruades no estructurals d'aquest espai.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i posteriorment com a titular, fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4696843,2.0823974 | 423378 | 4591304 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94991-94991-010901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94991-010902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94991-010903.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 94992 | Penya Blaugrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-blaugrana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GALCERAN SOLANES, Octavi (1995). Can Mates. <em>Gausac, número 6</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Casal del segle XVI que conserva elements decoratius gòtics. És una edificació de de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>A la planta baixa hi ha un portal de punt rodó adovellat i, a la dreta, un finestral rectangular de dimensions força grans (obert posteriorment), emmarcat amb brancals i llinda de pedra escairada. Al primer pis sobre l'eix del portal hi ha una finestra quadrada, també emmarcada amb pedra i, a la dreta, una finestra gòtica geminada situada sobre la finestra de la planta baixa. Entre les parts autèntiques d'aquest finestral hi ha un interessant capitell decorat amb formes geomètriques.</p> <p>A la planta baixa de la casa hi havia el celler, la quadra del cavall, el cup de vi, el menjador i la cuina. A la planta pis hi havia els dormitoris i, a les golfes, es guardaven els productes de l'hort.</p> <p>Aquest edifici havia estat comunicat amb Can Mates, situat a la dreta.</p> | 08205-110 | Carrer de Sant Domènec, número 15. | <p>Aquest edifici està datat al segle XVI. Actualment és la seu de la Penya Blaugrana de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4732006,2.0812256 | 423285 | 4591696 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94992-011005.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 94993 | Cal Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maset-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL, Domènec (2001). 'Ruta d'en Saltells i l'abat Biure'. <em>Gausac</em>, núm. 19, p.41-61.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Casa popular del segle XVI que ha conservat força bé la tipologia constructiva originària. És un edifici de cos que consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>A la planta baixa un portal dovellat de punt rodó ocupa gairebé tota l'amplada. Les dovelles són de mida molt gran i, a la dovella central, hi ha la següent inscripció: 'LLUIS JANÉ - DE SANT MADIR - MDXLI'. Al primer pis hi ha una sola finestra, centrada i emmarcada per carreus de pedra treballats, amb llinda plana i ampit motllurat. A la planta superior hi ha dues finestres simples, que són posteriors. El coronament de l'edifici és format per una motllura feta de maó i rematada amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. La teulada és a dos vessants.</p> | 08205-111 | Carrer Castillejos, número 15 | <p>La interessant inscripció del portal ens informa del propietari que va fer construir la casa l'any 1541: Lluís Jané, de Sant Medir. Aquesta casa que havia estat habitada per remences. És l'única que es conserva d'un conjunt de quatre cases construïdes al segle XVI, al costat de ponent de l'antic camí de Sabadell, que era l'antic carrer de la Cendra i, actualment, el carrer Castillejos.</p> | 41.4738485,2.0813809 | 423298 | 4591768 | 1541 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94993-011101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94993-011102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94993-011103.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 94994 | Casa de Francesca Bracons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesca-bracons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 23.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista amb elements decoratius italianitzants. Consta tan sols de planta baixa, i està envoltat per un esplèndid jardí.</p> <p>A l'entrada hi ha un vestíbul amb sostre elevat. L'accés es fa per un portal de punt rodó, amb porta de fusta i vidre. A cada costat té un finestral rectangular. A la façana hi ha porxos en diferents punts, amb decoracions d'estil clàssic. També hi ha espais porticats amb columnes dòriques als costats de les obertures de les façanes d'accés, laterals i posteriors. És interessant la teulada, que presenta una llanterna amb cúpula decorada, coberta amb teules de ceràmica posades en escata. La llanterna està situada sobre un cos de base octogonal. D'aquest punt central arrenquen les diferents teulades dels cossos laterals, d'estil alacantí, amb faldons i semifaldons.</p> <p>La tanca que envolta el jardí i la casa està construïda amb pilastres rematades amb una motllura en escòcia. Al jardí destaquen dos cedres, no catalogats, de les varietats de l'Atles i de l'Himàlaia.</p> | 08205-112 | Carrer Àngel Guimerà, número 24 | <p>El 1910 Francesca Bracons Panadès va encarregar a l'arquitecte Joaquim Lloret Homs la construcció d'aquest xalet.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Lloret i Homs va néixer a Sarrià el 1890 i va morir a Barcelona el 1988. La seva obra arquitectònica s’emmarca en el noucentisme i el racionalisme. Va ser l’autor de les cases Fàbregues (Montcada i Reixac), Fàbregues (Barcelona), Centre Oftalmològic Barraquer (Barcelona), conjunt de cases Bosch i Canet (Barcelona), Torre San Fernando (Barcelona), la Quinta San Isidro (Barcelona), el Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona) i l’edifici Rancho Grande (Barcelona), entre altres. Molts dels seus edificis estan catalogats a Montcada i Reixac i Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4659169,2.0811426 | 423269 | 4590888 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94994-011201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94994-011202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94994-011203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Lloret Homs | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 94995 | Cancell al carrer Elisenda Ribatallada número 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-al-carrer-elisenda-ribatallada-numero-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La torreta de l'esquerra presenta algunes esquerdes. | <p>Cancell de ressonàncies neoclàssiques que forma part de la tanca d'accés al jardí d'una casa del carrer Elisenda Ribatallada. A cada banda de la porta té dues pilastres de planta quadrada amb motllures. A la part superior presenten modillons i una torreta al damunt, de base cilíndrica, feta amb morter modelat. </p> | 08205-113 | Carrer Elisenda Ribatallada, número 17; carrer Bergara, número 40. | 41.4662440,2.0837319 | 423485 | 4590921 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94995-011302.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 94996 | Casa al carrer Sant Medir número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-medir-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'edifici ha estat reformat recentment. | <p>Casa construïda probablement de principis del segle XX, amb elements decoratius d'inspiració classicista, que ha estat recentment reformada per transformar la planta baixa en un garatge. Es tracta d'una casa de cos, de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'un garatge i l'accés al primer pis, ambdós rematats amb arcs escarsers. A la primera planta hi ha una balconera, amb reixa de ferro forjat, dividida en tres obertures rectangular mitjançant dos monjos o mainells. Aquests elements consten a la part superior de petites impostes o capitells que suporten una cornisa motllurada que recrea l'estil classicista. La part superior de l'edifici està coronada amb un ràfec motllurat i un davantal corregut.</p> | 08205-114 | Carrer Sant Medir, número 20. | <p>A mitjans del segle XIX el nucli antic s'expandia vers la ramba del Celler. Aquesta casa va ser construïda en un terreny fruit de la parcel·lació de la Plana del Rampeu. L'edifici originari deu ser de principis del segle XX, i fou reformat a principis del segle XXI.</p> | 41.4723169,2.0849444 | 423594 | 4591595 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94996-011402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94996-011403.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 94997 | Col·legi Santa Isabel (Col·legi de les Monges Franciscanes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-santa-isabel-collegi-de-les-monges-franciscanes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que acull el Col·legi Santa Isabel, d'estil noucentista i amb alguns elements que es poden inscriure encara en el modernisme tardà, per exemple la proposta historicista de la capella. L'edifici consta de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Les façanes són arrebossades en color blanc i s'utilitza el maó com a element decoratiu per ressaltar alguns finestrals, així com la part superior de la capella.</p> <p>L'edifici presenta tres cossos, un de central i dos laterals. El cos central s'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, amb arc de punt rodó i un finestral a cada costat. Tant al primer pis com al segon hi ha tres finestrals de proporcions horitzontals, els de la primera planta són compartimentats en dues o tres obertures. Al cos lateral esquerra hi trobem un portal a la planta baixa, amb arc de punt rodó i, al primer pis, un finestral de proporció horitzontal amb tres obertures. Al segon pis hi ha una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó emmarcades amb maó; la central és més elevada. En aquests dos cossos destaca també un ràfec recolzat sobre mènsules.</p> <p>El cos de la dreta acull la capella, que a la planta baixa té un portal de punt rodó. A l'alçada del primer pis hi ha una rosetó i, al damunt, un finestral de tres obertures d'arc de punt rodó igual que el del cos de l'esquerra, amb emmarcament de maó. El remat de la capella és amb arcuacions llombards fetes també de maó, amb un campanar d'espadanya d'un sol ull.</p> <p>Les aules i els diferents espais auxiliars i de serveis es distribueixen al voltant d'un pati central. L'edifici segueix l'estructura de l'arquitectura escolar proposada en temps de la Mancomunitat de Catalunya.</p> | 08205-115 | Rambla de Ribatallada, números 10-12 | <p>El 7 de maig de 1879 una petita comunitat formada per set monges de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció van arribar a Sant Cugat del Vallès per tal de fundar una escola catòlica. El primer emplaçament que van tenir fou a la casa parroquial. Posteriorment van traslladar-se a un edifici de la plaça d'Octavià. Més endavant van instal·lar-se a un edifici de la carretera de Rubí. Així, després de diversos emplaçaments, finalment l'any 1918 Elisenda Ribatallada va cedir un solar per a la construcció del col·legi que encara avui continua actiu. L’any 2021 les germanes franciscanes van cedir la titularitat de l’escola a la Fundació Educat.</p> | 41.4677981,2.0825931 | 423392 | 4591096 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94997-011502.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 94998 | Golf de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/golf-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Es va construir durant el primer terç del segle XX, en el límit del desenvolupament urbanístic dels eixamples de Sant Cugat (en els denominats eixample sud i a l'entorn del camí de Valldoreix). Aquest camp de golf va ser dissenyat per l'anglès Harry S. Colt, un dels més reputats del moment. En un inici es va plantejar com un camp de golf curt, atès que únicament comptava amb nou forats. El 1917 aquests nou primers forats es van completar i es va convertir en el primer camp de golf de 18 forats de Catalunya. Els forats es combinen en diferents recorreguts, que transcorren en un entorn natural.</p> | 08205-116 | <p>El general de l'empresa Catalonia Land Company, el canadenc Frederick Stark Pearson, va arribar a Barcelona amb la idea de crear una xarxa de distribució elèctrica. Pearson va adquirir diverses finques al terme municipal a Sant Cugat el 1912 per construir un ferrocarril entre Barcelona, Terrassa i Sabadell. Entre els terrenys que va adquirir, hi havia la finca i la masia de Can Mora, que era propietat del senyor Ribera.</p> <p>Pearson va fer construir el camp de golf en els terrenys de l'antiga finca, on hi havia hagut unes vinyes. Per aquest motiu, va contractar al millor arquitecte de camps de golf, l'anglès H. S. Colt, que també havia projectat els camps de Muirfield i Pine Valley. El 1919 es va registrar l'entitat New Barcelona Golf Club. En aquell moment aquest camp es coneixia com el Club dels anglesos, atès que hi jugaven els enginyers de la Barcelona Traction Light & Power, coneguda com “La canadenca”. </p> <p>L'any 1934 es va canviar el nom per Sant Cugat Golf Club. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el camp es va confiscar i va convertir-se en el Camp d’Instrucció Premilitar de l’Exèrcit Popular Regular a Pins del Vallès. El va inaugurar Lluís Companys, President del govern de la Generalitat, el 21 de març de 1937. Després de la Guerra Civil, el camp va recuperar les funcions esportives.</p> | 41.4636497,2.0782180 | 423022 | 4590639 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94998-011602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94998-011603.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | BPU | 2025-02-18 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | H.S. Colt | Al golf hi ha una gran diversitat d'arbres, alguns dels quals estan catalogats. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 94999 | Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Masia tradicional, d'origen medieval, que ha estat força reformada al llarg dels anys, tant a l'interior com a l'exterior. És una edificació de planta baixa i un pis, amb teulada a dues aigües.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, més dues finestres a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres, cadascuna de mides diferents. Només la del centre és situada al mateix eix vertical de l'obertura de la planta baixa. En aquest primer pis hi ha un rellotge de sol. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. Davant de la façana s'hi ha habilitat una pèrgola amb columnes d'estil dòric. La teulada consta d'un ràfec de doble teula.</p> | 08205-117 | Passeig de Can Mora | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XIV. Aleshores es denominava mas Gualenga. Tenia terres en alou i del benefici de Tots Sants, del monestir de Sant Cugat. La masia va ser propietat de mossèn Rialls, notari de Barcelona. Al segle XVII va ser propietat de la família Mora, i d'aquí li ve el nom amb què encara avui es coneix. El 1867 la masia de Can Mora, situada al límit parroquial de Sant Pere d'Octavià, va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p>El 1912 Frederic Stark Pearson va comprar la masia de Can Mora i els seus terrenys a través de l'empresa de la qual era gerent, la Catalonia Land Company. Aleshores va encarregar un projecte per construir un camp de golf. Posteriorment la masia va passar a ser propietat de FECSA. El 1974 va ser reformada.</p> | 41.4626547,2.0768079 | 422903 | 4590529 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94999-011701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94999-011702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94999-011703.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95000 | Rellotge de sol de Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mora | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol emplaçat a la façana principal de la masia de can Mora. Consta d'un plafó de rajola ceràmica de mida rectangular en el qual s'hi representa un sol, d'on surt la vareta del rellotge, declinada al sud-est. El plafó té al voltant una orla de color blau i, als laterals i a sota, les línies horàries, que marquen les hores i les mitges hores, de 6:30 a 5:30, amb números romans. A la part inferior del rellotge diu 'Canosa' i 'Joan Vicens Ceramicas'.</p> | 08205-118 | Masia de can Mora. Al Passeig de Can Mora | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XIV. Aleshores es denominava mas Gualenga. Tenia terres en alou i del benefici de Tots Sants, del monestir de Sant Cugat. La masia va ser propietat de mossèn Rialls, notari de Barcelona. Al segle XVII va ser propietat de la família Mora, i d'aquí li ve el nom amb què encara avui es coneix. El 1867 la masia de Can Mora, situada al límit parroquial de Sant Pere d'Octavià, va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p>El 1912 Frederic Stark Pearson va comprar la masia de Can Mora i els seus terrenys a través de l'empresa de la qual era gerent, la Catalonia Land Company. Aleshores va encarregar un projecte per construir un camp de golf. Posteriorment la masia va passar a ser propietat de FECSA. El 1974 va ser reformada.</p> | 41.4626206,2.0768512 | 422907 | 4590526 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Sunet Pahissa | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95001 | Casa d'Enric Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-denric-fontanals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Eduard M. Balcells. És una edificació de dos cossos que consta de planta baixa i pis. La façana té una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal, centrat, i a cada banda un finestral. A la primera planta hi ha un balcó central, amb barana d'estil noucentista, i a cada costat del balcó, una finestra. Totes les obertures estan ressaltades amb unes faixes engaltades a la part superior dels brancals i a la llinda. A les parts inferiors aquestes faixes acaben en punta. La teulada, a doble vessant, s'uneix a la façana mitjançant un ampli ràfec volat sostingut per caps de biga.</p> | 08205-119 | Plaça de Pep Ventura, número 5. | <p>El 20 de març de 1922 Enric Fontanals va demanar llicència d'obres per bastir una casa projectada per l'arquitecte Eduard M. Balcells. El permís d'obres fou concedit el 23 d'abril de 1922. Segons sembla, Balcells volia que la casa d'Enric Fontanals fos un edifici destacat en aquest sector urbà. Per això l'edifici va ocupar un solar de dos cosos. Actualment acull un establiment de restauració.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4744635,2.0826765 | 423407 | 4591835 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95001-011901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95001-011902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95001-011903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95002 | Casa Monès (Casa Mònaco) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mones-casa-monaco | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La pèrgola de columnes salomòniques té signes de degradació | <p>Torre burgesa amb jardí, situada a l'avinguda de Gràcia, que bàsicament és el resultat de la reforma en estil modernista que hi va fer l'arquitecte Eduard Maria Balcells l'any 1910. L'edifici consta de diferents volums. El principal és de planta quadrangular i disposa de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal té una composició simètrica tripartida, amb un cos central que sobresurt lleugerament en alçada i que és ressaltat amb un porxo davanter que aixopluga l'entrada. Aquest porxo és format per peces de morter modelat entre pilastrons i, a la part superior, té un balcó amb balustrada. A cada costat del porxo hi ha un finestral amb llinda modelada amb un relleu inspirat en les fulles d'acant. Aquest és el leitmotiv que trobem repetit o adaptat en la la majoria d'obertures de l'edifici. Al primer pis es manté aquest esquema de tres obertures; en aquest cas la central dona accés al balcó. Sobre cada obertura del primer pis hi ha un conjunt de tres òculs de ventilació del sostre mort amb relleus modernistes. La façana està rematada amb una cartel·la central de formes sinuoses que sobresurt, amb una balustrada feta per peces de morter modelat. Els paraments són revestits amb un estuc a imitació de carreus.</p> <p>La resta de les façanes i cossos segueixen una pauta arquitectònica similar, amb les obertures decorades amb els relleus de fulles d'acant. Al seu interior l'edifici principal es distribueix en base a una caixa d'escala central.</p> <p>Als jardins hi ha una pèrgola sustentada per columnes d'estil salomònic fetes amb peces de ceràmica en cru que s'adapten a la forma helicoidal. Els fusts de les columnes incorporen relleus amb motius noucentistes, barrocs i naturalistes. Els capitells i les bases són d'ordre corinti. La lògia de la piscina té columnes dòriques on se sostenen les voltes d'aresta. També hi ha una altra pèrgola amb columnes d'estil jònic i corinti que emmarquen un nínxol i una font decorada amb el cap d'un lleó. El model de les columnes procedeix d'un retaule barroc de l'església de Santa Maria de Taüll.</p> <p>També és interessant la tanca de la finca, que compta amb elements decoratius noucentistes, tant en la part d'obra com en la forja. A la banda de l'avinguda de Gràcia la tanca és feta amb pilastrons de maó vist que tenen motllures en forma de marcs rectangulars, mentre que la part del paredat és rematat amb un ampit de maons. Els pilastrons tenen un remat d'estil noucentista a la cornisa i a la base per sostenir uns gerros de morter modelat. </p> | 08205-120 | Avinguda de Gràcia, número 50 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p>En aquest solar hi havia un d'aquests xalets, que era propietat de Josep P. Monès. El 1910 va ser reformat i ampliat per l'arquitecte Eduard M. Balcells en estil modernista. A la dècada de 1960 va ser propietat de l'orde de l'Esperit Sant, que va destinar l'edifici a residència d'estudiants. L'Ajuntament de Sant Cugat va comprar l'immoble el 1983 i, des de 1995, té funcions administratives. </p> <p>La reforma realitzada per Eduard Maria Balcells va consistir a incorporar uns porxos amb funció de balcó. També va modificar les obertures de l'edifici, va decorar els murs amb morter modelat amb forma de fulles d'acant sobre un fons d'imitació de carreus. Va fer el remat de la coberta, va col·locar espiralls de ventilació d'estil modernista i la cartel·la amb l'any de la reforma, que inclou les inicials del promotor de l'obra.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4661160,2.0852593 | 423613 | 4590907 | 1910 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95002-012008.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells (reforma de 1910). | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95003 | Casa i obrador de Santiago Marco (Casa Aymat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-obrador-de-santiago-marco-casa-aymat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA, Andreu (2007). <em>Tomàs Aymat. L'artista. La manofactura</em>. Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista que va acollir durant molts anys una empresa de tapissos i posteriorment una escola i un museu dedicats a aquest mateix tema. Consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició classicista en base a unes bandes motllurades que la divideixen en tres tres parts o cossos, amb un remat superior a manera de frontó. Les obertures queden distribuïdes en tres eixos d'obertures de proporcions verticals. A la planta pis hi ha dues balconeres als costat i, a la part central, un finestral tapiat amb un esgrafiat que representa una dona treballant en un teler. Al frontó hi ha una finestra hexagonal dins d'un rombe. El parament dels murs és arrebossat.</p> <p>En un principi el conjunt era format per diferents edificis, que van ser enderrocats excepte el principal, que eren les antigues oficines.</p> | 08205-121 | Carrer de Villà, número 58 | <p>El 1926 Santiago Marco Urrutia va demanar permís d'obres a l'Ajuntament de Sant Cugat per construir una casa i obrador on instal·lar la seva empresa. L'arquitecte encarregat del projecte va ser Ramon Raventós Farrarons. Posteriorment, la propietat va ser adquirida per l'empresa Alfombras y Tapices Aymat, que hi va fabricar tapissos fins a la dècada de 1970.</p> <p>El 1955 Miquel Samaranch havia comprat l'empresa Aymat i va instal·lar a l'edifici l'Escola Catalana del Tapís. Posteriorment, la va adquirir l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El 2003 s'hi a instal·lar el Museu del Tapís Contemporani, que hi va estar fins el 2019, moment en què fou traslladat a la casa de Can Quitèria. Avui la Casa Aynat és un espai de creació amb programes de formació i residència d'artistes.</p> | 41.4650929,2.0775954 | 422972 | 4590799 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95003-012102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95003-012103.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Raventós Farrarons | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95004 | Tanca de l'avinguda de Gràcia número 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lavinguda-de-gracia-numero-46 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca i cancell d'estil art déco que delimita una propietat en una zona residencial amb xalets. La tanca és formada per una base d'obra força alta que, a la part superior, és acabada amb una serie de pilastres amb reixes. Les pilastres del cancell i del mur tenen uns esgrafiats amb decoració floral que sobresurten del pilar amb forma de pastilla d'obra. La part superior del muret, entre pilastres, està decorada amb un remat de rajola de color blanc i blau. La serralleria de la porta i entre pilastres és de forja, amb un remat superior curvilini característic de l'estil déco. També és interessant la decoració de la porta metàl·lica, que segueix aquesta mateixa pauta curvilínia a la part superior.</p> | 08205-122 | Avinguda de Gràcia, número 46 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta tanca i cancell en particular, formava part d'un solar dividit en dos. L'obra fou projectada per</span></span></span> l'arquitecte Eduard M. Balcells.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4663933,2.0853159 | 423618 | 4590937 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95004-012202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95004-012203.jpg | Legal | Art Decó | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas. | 110 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95005 | Tanca de l'avinguda de Gràcia números 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lavinguda-de-gracia-numeros-15-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | S'aprecien oxidacions de la reixa. | <p>Tanca d'estil noucentista que delimita una propietat en una zona residencial amb xalets. La serralleria, de forja, està decorada amb elements vegetals i florals d'inspiració barroca.</p> | 08205-123 | Avinguda de Gràcia, números 15-17 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4677208,2.0844964 | 423551 | 4591085 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95005-012302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95005-012303.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95006 | Xalet de Josep Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-almirall | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil classicista emplaçat en una gran parcel·la envoltada per una tanca.</p> <p>És una edificació aïllada, que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal és simètrica. A la planta baixa hi ha dos finestrals amb arc rebaixat i al primer pis dues finestres amb llinda recta, sense faixes engaltades que les posin en relleu. L'edifici té un ràfec motllurat que lliga les façanes amb la coberta. La teulada, de quatre vessants, amb dos pinacles i perfil ornamental al carener, és amb mansarda d'escates i teules vidriades. Destaca el pòrtic d'entrada situat en la façana lateral dreta.</p> <p>La tanca perimetral és senzilla, amb la part baixa revestida de morter i reixa. Al jardí hi ha diversos arbres monumentals.</p> <p> </p> | 08205-124 | Avinguda de Gràcia, números 13 i 15. | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se en la dècada de 1870, especialment destinades als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, se'n va demanar el permís d'obres el 15 de desembre de 1917. Ho va fer </span></span></span>Lorenzo Tomás, en representació de Josep Almirall. El projecte arquitectònic anava a càrrec del mestre d'obres de Barcelona Julio Marial.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Julio Marial Tey va néixer a Barcelona el 1853 i va morir, també a Barcelona, el 1929. Va ser polític, arquitecte i constructor. Va participar en la construcció de la Casa Marsans (1907) i la Casa Heribert Salas (1911-1929). Com a constructor, a Barcelona va aixecar l’Arc de Triomf, la plaça de Toros de les Arenes i el Palau de les Heures. Va ser diputat a les Corts i regidor de l’Ajuntament de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4681077,2.0847310 | 423571 | 4591128 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95006-012402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95006-012403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95006-012404-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Julio Marial (mestre d'obres) | La vegetació del jardí impedeix observar bé la casa i fer-ne una descripció més acurada. | 99 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95007 | Cal Diapló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diaplo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Casa d'estil tradicional del segle XVI. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>A la façana principal hi ha el portal d'entrada a l'habitatge, que és una obertura simple de forma rectangular i, al costat, un portal d'accés a un local comercial amb persiana metàl·lica. Al primer pis tan sols hi ha una finestra, emmarcada amb pedra escairada i amb un ampit sobresortint. Al seu damunt, al nivell de les golfes, s'obre una petita finestra emmarcada amb quatre peces de ceràmica escairada. Un dels elements que distingeix l'edifici és el ràfec de doble teula, que remata la façana.</p> | 08205-125 | Carrer Castillejos, número 17. | <p>El carrer Castillejos, també dit de la Cendra, és d'origen medieval. Es tracta de la part urbana de l'antic camí de Sabadell.</p> <p>Cal Diapló és un edifici del segle XVI. Podria ser que es tractés d'una casa segregada de Can Maset, situada a l'esquerra. Així ho fa pensar el fet que a l'interior es conserva una porta que comunicava les dues cases, actualment tapiada. </p> <p> </p> | 41.4738641,2.0813776 | 423298 | 4591769 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95007-012501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95007-012502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95007-012503.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95008 | Cal Perolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perolet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'estil popular, construïda l'any 1933 i amb algunes remodelacions posteriors que segurament van incloure la remunta del segon pis. Es tracta d'un edifici de dues crugies, que actualment consta de planta baixa i dues plantes.</p> <p>La façana està arrebossada. A la planta baixa presenta un portal d'entrada simkple, centrat al mig, amb un gran finestral a cada costat. Sobre el finestral esquerra es conserven restes d'un antic arc fet de maó, que segurament correspon al portal originari. Al primer pis trobem un balcó corregut amb dues obertures, amb barana de fosa. Al segon pis hi ha dues finestres quadrades que estan emmarcades amb unes faixes engaltades d'un color verdós i amb ampits sobresortints. Les faixes queden unificades a la part superior. És destacable el ràfec, suportat per unes mènsules decorades amb relleus. En aquest nivell es conserven també dues barres apuja mobles amb politges sobre cada finestra del segon pis.</p> | 08205-126 | Carrer de Sabadell, número 5 | <p>Aquest edifici situat al carrer Sabadell fou construït l'any 1833, segons indica una majòlica de ceràmica que també inclou el nom de la casa. Era una casa de rabassaire, i posteriorment va ser objecte d'una remodelació. L'arc escarser dibuixat sobre la finestra de l'esquerra segurament correspon al portal originari. La remodelació posterior li acabà de donar la imatge actual, segurament amb la remunta del segon pis i amb alguns retocs a la façana.</p> | 41.4733291,2.0818432 | 423336 | 4591710 | 1833 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95008-012601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95008-012602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95008-012603.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95009 | Casa al carrer Sabadell número 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sabadell-numero-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos urbana destinada originàriament a habitatge pagès, segons el tipus del segle XVIII i primera meitat del segle XIX. Consta de planta baixa i un pis, amb façana asimètrica sobre un eix vertical.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'arc rebaixat, amb maons motllurats, i una finestra a la seva dreta, de petites dimensions. Al primer pis, sobre l'eix del portal hi ha una finestra amb llinda de fusta i ampit amb cornisa de maó. A la part superior de la façana hi ha el ràfec, fet amb teules curtes de tortugada (més corbes que les habituals) i teules de gàrgola i d'embocadura del baixant del tub d'acer, que anteriorment havia estat de zinc.</p> <p>A l'interior de l'immoble, a la planta baixa el sostre és de volta catalana de maó de pla col·locat en espiga. Aquest tipus de volta, més pròpia de les cases burgeses, és força excepcional en una casa d'estil popular.</p> | 08205-127 | Carrer Sabadell, número 17 | <p>Aquest edifici del segle XIX fou construït l'any 1883. El carrer Sabadell, dit Busquets en els seus orígens, va urbanitzar-se durant la dècada de 1830, en el moment en què la població va augmentar gràcies a l’expansió del conreu de la vinya a Sant Cugat. El solar, per tant, procedia de la parcel·lació que seguia el model tradicional d'un eixample més enllà de la vila medieval.</p> | 41.4735350,2.0819136 | 423342 | 4591733 | 1883 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95009-012701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95009-012702.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Tal com es diu la fitxa A-60 de la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic de l'any 2008: 'La volta amb aparellat d'espiga no és extraordinària en les cases burgeses de l'eixample de Barcelona, ja que l'empraven els millors paletes de la ciutat i de les poblacions veïnes de Sarrià i Sant Gervasi, però sí que és un fet remarcable en les construccions populars o cases de cos com aquesta, on els embigats de fusta constituïen el sistema més freqüent de fer el sostre. En les cases de cos, la volta, si es feia, normalment era amb l'aparellat senzill segons les generatrius, ja que l'aparellat diagonal sense cindri o l'aparell en espiga són ambdós una mostra excel·lent de la tècnica associada a l'ofici dels paletes'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95010 | Casa al carrer Sabadell número 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sabadell-numero-39 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil popular construïda al segle XIX i substancialment modificada en reformes recents. Consta de planta baixa i un pis. La façana presenta una distribució d'obertures completament asimètrica i irregular, on el portal de la planta baixa i el balcó del primer pis estan alineats amb el mateix eix, a l'esquerra. Una reforma va obrir un segon portal a la dreta de la façana. Les finestres van ser ampliades i tenen unes mides superiors a les habituals.</p> <p>Actualment, a la planta baixa hi ha un portal d'entrada a l'esquerra, rematat amb arc escarser i amb la porta de fusteria d'alumini en substitució de l'antiga porta de fusta i vidre. A la seva dreta, centrada a la façana, hi ha una finestra, i a la dreta un portal simple i de mides inferiors a l'anterior. Al primer pis hi ha una balconera a l'esquerra i una finestra a la dreta. L'edifici es corona amb un ràfec fet d'obra amb maons de pla col·locats en punta i un canaló i baixa de coure.</p> <p>A l'interior es conserva una volta catalana de maó de pla en espiga en el sostre, a la planta baixa.</p> | 08205-128 | Carrer Sabadell, número 39 | <p>El carrer Sabadell, dit Busquets en els seus orígens, va urbanitzar-se durant la dècada de 1830, coincidint amb l'augment de la població gràcies a l’expansió del conreu de la vinya. El solar, per tant, procedia de la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos situades a l'eixample de la vila medieval en direcció a la zona del camí de Sabadell.</p> | 41.4740857,2.0820151 | 423352 | 4591794 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95010-012801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95010-012802.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95011 | Cases de l'avinguda de Gràcia números 10, 12 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-de-gracia-numeros-10-12-i-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres, construïdes a principis de segle XX, que tenen unes proporcions similars, una mateixa alçada i algunes altres característiques comunes. Cada casa consta de planta baixa i un pis. Les cases número 10 i 12 són de dos cossos, mentre que la número 14 és d'un cos.</p> <p>La casa del número 10, amb alguns elements classicistes, presenta una composició en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa destaca el portal, a la dreta, rematat amb un frontó triangular i amb els brancals engaltats. Al seu costat, a l'esquerra, té un finestral amb la llinda, els brancals i l'ampit engaltats i un entaulament sobre la llinda. En el primer pis trobem una balconera i un balcó, amb les obertures emmarcades per una faixa engaltada, amb la llinda sobrealçada. Un sòcol recorre el primer pis i enllaça amb aquests emmarcaments. Els murs són arrebossats i presenten motllures a imitació de carreus a les cantonades. El ràfec està fet de maó pla i coronat amb una balustrada de ceràmica de la Terrisseria Arpí entre pilastrons.</p> <p>La casa número 12 presenta una façana de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. El portal, al centre, està ressaltat amb un petit medalló en la llinda. Té un finestral a cada costat. Al primer té al centre hi ha un balcó amb barana de fosa i una finestra a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada, que està decorada amb garlandes sobre la llinda i en la part superior dels brancals. Els murs són arrebossats i els angles són ressaltats a imitació de carreus. El ràfec està fet amb una cornisa i mènsules, i queda rematada amb una balustrada de ceràmica de la Terrisseria Arpí entre pilastrons.</p> <p>La casa número 14 segueix una pauta arquitectònica similar a la casa de la dreta (número 12). Conté el portal d'entrada en el centre i una finestra a la dreta. En el primer pis hi ha un balcó a l'eix central. Les obertures estan engaltades i rematades amb garlandes sobre la llinda i en la part superior dels brancals. Els murs són arrebossats, amb imitació de carreus als extrems. El coronament és compartit amb la casa número 12.</p> | 08205-129 | Avinguda de Gràcia, números 10, 12 i 14 | <p><span><span><span>L’avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l’antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4679851,2.0839853 | 423509 | 4591115 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95011-012905.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95012 | Capella de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-domenec | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.60-61.</span></span></span></span></span></p> | XVII - XVIII | <p>Capella de petites dimensions, d'estil neoclàssic. És formada per un volum de planta rectangular més un porxo al davant. El portal està format per carreus de pedra, amb llinda plana. Sobre la llinda hi ha un òcul circular. La teulada és a dos vessants. Davant de la façana principal hi ha un pòrtic o porxo fet amb pilastres d'obra vista que subjecten les encavallades de fusta de la teulada.</p> <p>A l'interior la coberta és amb voltes d'aresta fetes amb rajoles, seguint la tècnica de volta catalana de maó de pla.</p> | 08205-130 | Avinguda Rius i Taulet | <p>Aquesta capella fou construïda entre els segles XVII i XVIII, en la cruïlla dels camins a Terrassa, Rubí i Sant Andreu de la Barca. El promotor va ser Domènec Matas, de Can Matas del carrer Sant Domènec. La capella tenia un retaule d'estil barroc datat a l'any 1708. El 1768 la capella va ser reedificada prop de l'antic emplaçament i se li va afegir un porxo, que va desaparèixer a finals del segle XIX. A principis de la Guerra Civil Espanyola, el 1936, va ser incendiada i les imatges i el retaule foren destruïts. El 1940 va ser restaurada.</p> <p>Inicialment la capella tenia l'advocació de la Mare de Déu de la Pietat, a qui es dedicà un retaule on també figuraven els sants Baldiri i Domènec. Fou aquest darrer sant qui acabà imposant el seu nom a la capella a causa de la seva popularitat com a protector contra les febres palúdiques, endèmiques a Sant Cugat.</p> <p>El 12 d'octubre de 1808 prop de l'ermita de Sant Domènec va tenir lloc la batalla de Sant Cugat, entre les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles, comandades pel general Cadalguès, que era el cap dels exèrcits amb seu a Catalunya.</p> <p>Més endavant la capella va passar a propietat municipal i fou restaurada l'any 2007. Les obres de reforma es van fer amb materials nous, com el maó i la rajola. Per fer la restauració, especialment en la coberta amb voltes i teulada, en els paviments, en paraments interiors (amb arrambador ceràmic) i en el porxo exterior, es van tenir en copte els indicis arqueològics, testimonis gràfics i paral·lels tipològics de capelles similars Es respectaren els murs exteriors, fets de parament mixt, de pedra i maó, amb el portal i l'òcul de la façana principal, així com la línia d'imposta i les mènsules interiors. </p> <p>Des de 2008 la capella és gestionada, amb estatus de subseu, pels Museus de Sant Cugat.</p> | 41.4775724,2.0719707 | 422517 | 4592190 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95012-013004-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95013 | Teuleria de Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-can-marcet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Forn i fumeral o xemeneia de l'antiga teuleria de Can Marcet, que explotava les argiles d'aquesta zona. La xemeneia és en forma de tronc de piràmide, tota de maó massís.</p> | 08205-131 | Camí de Can Marcet | <p>Es desconeix la cronologia d'aquesta teuleria, que probablement va estar en ús als segles XIX i XX.</p> | 41.4958052,2.0693330 | 422318 | 4594217 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95013-013102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95014 | Homenatge a Roc Codó Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-roc-codo-serra | <p>Pueyo i Masi, Imma , 'Pep Codó, escultor a Sant Cugat', (2015, revisat 2021), <em>Gausac</em>, núm 46-47:<a href='https://pepcodo.com/wp-content/uploads/2021/12/2021-biografia-pep-codo-3.pdf'>https://pepcodo.com/wp-content/uploads/2021/12/2021-biografia-pep-codo-3.pdf</a></p> | XXI | <p>Placa de bronze situada a la façana de la Casa de la Vila, a la plaça Barcelona, amb el retrat de Roc Codó i la inscripció: 'Roc Codó Serra' 'Alcalde 2a República Sant Cugat del Vallès'.</p> | 08205-132 | Plaça de Barcelona número 17. | <p>La placa és dedicada a l'alcalde republicà Roc Codó Serra (Súria, 1882 - Sant Cugat del Vallès, 1961). Fill de Pere Codó, caporal dels Mossos d'Esquadra, va ser destinat el 1888 a Sant Cugat quan ell era petit i orfe de mare. Va treballar d'espardenyer, primer amb Joan Xercavins. Posteriorment, tindrà la seva pròpia espardenyeria al carrer Santa Maria. Arran de les eleccions municipals de 1931 va ser elegit alcalde de Sant Cugat. Va proclamar la Segona República al balcó de la Casa de la Vila. Va ser detingut després dels Fets del 6 d'octubre de 1934, empresonat al vaixell Uruguai i a la Model de Barcelona. El 14 d'octubre de 1936 va deixar de ser alcalde. El 30 de juliol de 1939 va ser detingut per la Policia. El 1941 va patir un consell de guerra i va ser condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal. El 1943 va sortir de la presó amb llibertat provisional. Afeccionat al teatre, va fer d'actor amb el grup amateur Els Tranquils. També era membre de la Unió Santcugatenca.</p> <p>La placa commemorativa es va col·locar el dia 13 de maig de 2021 i és obra de l'escultor de Sant Cugat, Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com <em>Diàleg</em> davant del Teatre Auditori o la Rosa dels Vents al Turó de Can Mates.</p> | 41.4696680,2.0823796 | 423377 | 4591303 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95015 | Pont sobre els Ferrocarrils de la Generalitat al camí de Can Gatxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-els-ferrocarrils-de-la-generalitat-al-cami-de-can-gatxet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont sobre la via del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, construït a la dècada de 1920. El pas sobre el pont permet connectar a peu els barris de Centre oest i de Mira-sol.</p> <p>El pont està construït amb volta de nansa-paner a partir d'un arc carpanell. L'obra és amb paredat de pedra, amb l'ús de maó a la línia d'imposta que marca el paviment i al coronament de la barana. Els maons són col·locats a sardinell (és a dir, de cantell) i al perfil de l'arc. La reixa va ser afegida sobre la barana per motius de seguretat.</p> | 08205-133 | Carrer Camí de Can Gatxet amb el carrer de Santa Eulàlia | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest pont va ser rehabilitat el 2017, quan se'n va restaurar l'estructura i es va habilitar una rampa per a bicicletes per millorar l'accessibilitat.</span></span></span></p> | 41.4687628,2.0678244 | 422160 | 4591215 | Dècada de 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95015-013302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95015-013303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95016 | Passatge Ramírez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-ramirez | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Passatge particular habilitat a principis de segle XX que permetia articular l'accés als xalets construïts per Alfred Ramírez, que fou el promotor de l'urbanització d'aquesta zona.</p> <p>El passatge connecta antigues cases d'estiueig d'estil eclèctic i envoltades amb jardí, prop de l'estació de tren de Sant Cugat. L'amplada no gaire ample de la via respon a un temps en què els vehicles eren pràcticament anecdòtics.</p> | 08205-134 | Passatge Ramírez | <p>Poc després de la posada en funcionament de l'estació dels Ferrocarrils de Sant Cugat, Alfred Ramírez va comprar uns terrenys de cultiu per construir-hi diversos xalets. El mateix Ramírez va ser el promotor del passatge per poder donar accés a les cases, ja que en aquest sector no existia cap via pública que ho fes possible.</p> | 41.4672816,2.0772797 | 422948 | 4591043 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95016-013402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95016-013403.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95017 | Casa Jaumandreu (Villa Felisa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaumandreu-villa-felisa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 22.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Torre residencial burgesa d'estil classicista emplaçada al nucli urbà de Sant Cugat. És una edificació de planta quadrada a quatre vents. Consta de planta baixa i una planta pis. La composició de la façana, en base a tres eixos d'obertures, és perfectament simètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha, al centre, el portal d'entrada a l'edifici, al qual s'hi s'accedeix mitjançant quatre graons. Queda aixoplugat sota una marquesina de vidre sobre suports de ferro. A cada costat hi ha dues grans obertures verticals. Al primer pis hi ha tres balcons situats en el mateix eix vertical de les obertures de planta baixa. Les obertures dels balcons són rematades amb frontons d'estil neoclàssic sustentats sobre mènsules. En diverses bandes el parament de les façanes imita carreus bossellats. El coronament de l'edifici es resol amb un fris que recorre totes les façanes, amb mènsules que emmarquen els espiralls de ventilació del sostremort. Sobre el fris hi ha una cornisa i una balustrada. Sembla que la balustrada va ser força modificada en una reforma. Del centre de la coberta en sobresurt una torratxa.</p> <p>L'interior de l'edifici es distribueix mitjançant un espai de creu grega que, a la planta baixa, està format pel vestíbul, l'escala, el menjador i la galeria posterior situada al jardí de ponent.</p> <p>La tanca exterior està formada per pilastrons i una reixa, de la qual destaca la decoració amb flors de llis i puntes de llança.</p> | 08205-135 | Avinguda de Gràcia, número 16. | <p>El promotor d'aquest edifici va ser Sever Jaumandreu, l'any 1882. Durant el segle XIX els Jaumandreu eren els principals fabricants i comerciants d'aiguardent a Sant Cugat. L'edifici va ser projectat per Joaquim Codina, mestre d'obres. La construcció que es va acabar fent va variar del projecte original l'escalinata interior i les portes d'accés al dormitori. </p> <p>Ja al segle XX, el propietari de l'immoble va demanar una llicència d'obres per enderrocar l'edifici l'any 1979, però això no es va dur a terme. El 1982 es va demanar una pròrroga de la llicència, però va ser denegada. En aquest moment la casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Cugat i s'hi va instal·lar una Escola Taller. Posteriorment s'hi va establir la Policia Local i, actualment, hi ha l'Ateneu Santcugatenc.</p> <p> </p> | 41.4672444,2.0843765 | 423541 | 4591032 | 1882 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95017-013501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95017-013502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95017-013503.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Codina | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95018 | Casa Mòjica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mojica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre burgesa d'estil noucentista que és el resultat d'una reforma feta per l'arquitecte Andrés Calzada l'any 1930. És un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Havia de ser una casa adossada per mitgera, però finalment no es va arribar a construir la casa veïna. Té la particularitat que va ser construïda en la seva part davantera sobre la mateixa vorera de l'avinguda de Gràcia. El principal interès d'aquest edifici rau en l'ornamentació, amb diversos elements ressaltats en vermell sobre un parament blanc, com ara el ràfec, la cornisa i la coberta, o els esgrafiats de sanefes amb motius geomètrics al voltant de les obertures.</p> <p>A la façana de l'avinguda de Gràcia, en planta baixa hi ha dues grans obertures rectangulars amb una llinda ondulada i emmarcades amb ceràmica crua que formen una mena de porxo sota el qual discorre la vorera. A la part inferior hi ha un sòcol vermell fet també amb ceràmica crua. Al primer pis hi ha dues obertures amb arc de punt rodó que surten a un balcó corregut al llarg de tota la façana. És una estructura metàl·lica amb serralleria d'estil noucentista i, a la part inferior, està decorat amb peces de rajola. La barana del balcó està formada per trenats ròmbics que combinen amb barrots verticals. De la barana en surten dos barrots verticals molt alts, també decorats, que emmarquen un plafó encastat a la paret amb un relleu de Sant Jordi.</p> <p>A la planta de golfes sobresurt una galeria a l'estil mansarda, com un pinyó d'estil barroc. És formada per tres finestres d'arc de punt rodó, també emmarcades amb ceràmica crua. Damunt de la finestra central hi ha un òcul de ventilació del sostremort, també fet de ceràmica. La teulada és de teula àrab i lliga amb la façana mitjançant un ràfec motllurat.</p> <p>El cancell lateral és format per dos marcs ornamentals d'obra calada feta amb ceràmica crua. El motiu decoratiu conté fulles d'acant enroscades que s'inspiren en els grotescos de la Domus Aurea romana.</p> <p> </p> | 08205-136 | Avinguda de Gràcia, número 29 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després inclosa al municipi de Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se a la dècada de 1870, destinades especialment als estiuejants de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, el dia 1 d'abril de 1930 Miracle Mòjica va demanar un permís d'obres per reformar l'edifici que ja hi havia, </span></span></span>segons projecte de l'arquitecte Andrés Calzada Echevarría.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Andrés Calzada va néixer el 1892 a Barcelona i va morir el 1938 a Garraf. Arquitecte noucentista, va ser catedràtic d'història de les arts plàstiques a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va ser el traductor i coautor de la part dedicada a Espanya del llibre 'Història de la Arquitectura por el método comparado' de sir Banister Fletcher, i també va ser autor del 'Diccionario clásico de arquitectura y bellas artes'. A Sant Cugat del Vallès va projectar la casa Mòjica i la casa Barbany.</span></span></span></span></span></p> <p>Ja al segle XXI, la casa Mójica va ser reformada el 2007.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4669213,2.0851393 | 423604 | 4590996 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95018-013604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andrés Calzada Echevarría | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95019 | Sant Crist de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.133-136.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.54-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU GARRIGA, Tomàs (1998). “Ermita de Sant Crist de Llaceres”. <em>Gausac</em> núm. 13, p. 71-73.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Capella construïda al segle XVIII i situada al camí de Llaceres, que connecta Sant Cugat amb la masia de can Bell i la vall de Sant Vicenç. És una edificació de planta rectangular, d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb teulada a dues aigües.</p> <p>A la façana principal el portal d'entrada queda aixoplugat sota un porxo sostingut per pilastres de maó vist, amb bigues de fusta que suporten una teulada a doble vessant. El portal, rectangular, està coronat per una mena de llinda-frontó triangular i presenta un emmarcament fet amb maó als brancals i sobre la llinda. A banda i banda del portal hi ha unes petites finestres amb llindes rectes i protegides per reixes de ferro forjat. Cada costat també té un pedrís sota el porxo. Just a al damunt del portal hi ha un òcul que permet l'entrada de llum a l'interior. Com a coronament de façana hi trobem un campanar d'espadanya amb una sola campana, rematat amb una creu de ferro. La capella, força alta i esvelta, està reforçada als murs laterals amb quatre contraforts a cada costat.</p> <p>L'interior conté murals pintats el 1956 per l'artista santcugatenc Josep Grau Garriga.</p> | 08205-137 | Avinguda de Gràcia | <p>Aquesta capella es va construir al segle XVIII. Segons la tradició, un crucifix va marcar la ubicació on s'havia de construir. Es troba situada a l'extrem de l'antic alou del monestir de Sant Cugat, que estava indicat per una creu de terme. La capella va substituir aquesta creu. Al segle XVIII la capella era propietat de Jaume Veleta i del seu fillastre Benet Cortada, farmacèutics de Sant Cugat.</p> <p>El 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola va ser incendiada i gairebé derruïda. El 1945 la capella va passar a mans de la parròquia de Sant Pere d'Octavià i de l'Arquebisbat de Barcelona. Aleshores va poder ser restaurada. El 1956 l'artista Josep Grau Garriga va pintar murals a l'interior de la capella. El 1999 va ser objecte d'una nova restauració, en aquest cas per part de la Penya Regalèssia. Cada any, el dilluns de Pasqua Granada a la capella s'hi celebra l'aplec del Sant Crist.</p> <p>Josep Grau Garriga (1929-2011), nascut a Sant Cugat del Vallès, es va formar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. Va formar part del corrent del surrealisme informalista. Lla seva obra es troba en diversos museus i col·leccions privades d'arreu del món. Tot i que va destacar sobretot en l'art del tapís, també va treballar en dibuix, pintura, escultura i gravat.</p> <p> </p> | 41.4644316,2.0871575 | 423770 | 4590717 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95019-013702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95019-013703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95019-013704.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95020 | Villa Anita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 22.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dues cases bessones, adossades, d'estil modernista. L'edificació consta de plata baixa i pis. La construcció és d'obra a la planta baixa i de fusta al primer pis, seguint l'estil americà que va gaudir d'una certa popularitat a principis de segle XX. Té com a element característic el porxo a la planta de coberta, amb una estructura d'encavallada de fusta amb elements decoratius i de suport, com ara la gelosia o elements pintats de color blau. De fet, l'estructura està pintada de color blau i les façanes estaven pintades en origen de colors vermell i verd. L'accés als dos habitatges es fa per les façanes laterals.</p> <p>A la façana del carrer Bergara a la planta baixa hi ha un gran arc rebaixat amb baix relleu que emmarca les finestres dels dormitoris. A la façana de la rambla Rivera al primer pis hi ha un mirador d'estil modernista que originàriament eren les cuines. En aquesta façana, entre la planta baixa i el mirador del primer pis, hi ha una majòlica amb la representació de Sant Jordi. La teulada és una coberta a quatre vessants, fets amb plaques de fibrociment. Està sustentada per una estructura de pilars i arcs de fusta.</p> <p>La funcionalitat del porxo de fusta a la segona planta no està clara. Hom creu que: '[...] <em>podria ser que fos un assecador o lloc d'aclimatació de la fusta amb la qual el propi Llorenç Tomàs (paleta de Sant Cugat) va bastir la Casa Americana (incendiada l'any 1983), en la cantonada del Pla del Vinyet amb la carretera de la Rabassada la qual s'incendià l'any 1983</em>'. (RPEPPA 2008, fitxa Villa Anita A-8).</p> <p>La tanca del recinte està formada per un sòcol baix i pilastres d'obra, amb una reixa ornamental i dues portes d'accés a l'extrem. A la propietat hi havia una torre de molí de vent i un pou que van ser enderrocats a finals del segle XX.</p> | 08205-138 | Rambla de Rivera, número 9 - carrer Bergara, número 3. | <p>Llorenç Tomàs, constructor, va demanar permís d'obres el 1915 per construir dues cases adossades segons projecte de l'arquitecte Eduard M. Balcells Buigas.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4653502,2.0807361 | 423235 | 4590825 | 1915 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95020-013807.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | A Sant Cugat es va construir una altra casa de fusta d'estil americà: la casa del carrer Sant Rafael. Aquesta moda constructiva va estendre's per arreu de Catalunya a principis del segle XX. | 105 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95021 | Xalet d'Àngel Guimerà número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dangel-guimera-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici està organitzat en tres cossos, essent el central més elevat. La teulada és a quatre vessants, mentre que els dos cossos laterals tenen la teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal (enfront del jardí) es distribueix en els tres cossos. A la planta baixa hi ha, al centre, la porta d'entrada, aixoplugada per una marquesina de ferro forjat i vidre. A cada costat té un finestral amb arc de mig punt. Al primer pis hi ha tres finestres situades al mateix eix vertical que les de la planta baixa. El segon pis té un volum superior que forma una torre rectangular, amb tres finestres estretes i verticals.</p> <p>La façana lateral (al carrer Àngel Guimerà) conté dos finestrals amb arc de mig punt a la planta baixa i dues finestres al primer pis situades al mateix eix vertical que les de la planta inferior.</p> <p>Les obertures de les façanes tenen al seu entorn uns esgrafiats noucentistes amb garlandes i medallons. A més, les finestres tenen porticons de persiana. En els angles de l'edifici hi ha uns esgrafiats que imiten carreus, que també els trobem a les línies de crugia del cos del segon pis.</p> <p>La teulada de l'edifici és a quatre vessants, amb un ràfec amb caps de biga i remat ceràmic als extrems dels careners. La tanca és formada per pilars quadrats amb esgrafiats noucentistes i conté un remat cilíndric.</p> <p>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu de l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació.</p> <p> </p> | 08205-139 | Carrer Àngel Guimerà, número 20 | <p>Aquest xalet d'estiueig de tradició mediterrània fou construït l'any 1920 al carrer d'Àngel Guimerà, a tocar del camp de golf.</p> | 41.4665380,2.0805338 | 423219 | 4590958 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95021-013901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95021-013902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95021-013903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95022 | Xalet al carrer Àngel Guimerà número 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-angel-guimera-numero-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. Consta de de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, a la planta baixa hi ha un pòrtic amb columnes jòniques, amb teulada a tres vessants i actualment tancada amb fusteria. Al seu costat hi ha una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques. A la part esquerra de la façana hi ha un òcul al nivell de les golfes. El ràfec és de caps de biga de fusta i la teulada és a l'holandesa. </span></span></span><span><span><span>L'entrada es fa per una porta amb marquesina situada a la façana lateral dreta, d'accés al jardí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria a tot l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca del recinte és formada per un sòcol de pedra irregular lligada amb morter. Consta de diversos pilastrons que emmarquen una barana de ferro. El cancell té una porta de reixa de doble fulla feta amb forja. Diferents barrots són rematats en llança. Els pilastrons estan rematats amb uns farolets de planta quadrada fets en forja.</span></span></span></p> | 08205-140 | Carrer Àngel Guimerà, número 22 | <p>Xalet d'estiueig de tradició mediterrània i elements centre europeus construït l'any 1919 en el carrer d'Angel Guimerà, a tocar al camp de golf.</p> | 41.4663612,2.0807222 | 423234 | 4590937 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95022-014005.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95023 | Xalet al Colomer (carrer Berga números 8-10) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-colomer-carrer-berga-numeros-8-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil modernista projectat per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells. És de</span></span></span></span></span> planta rectangular, i consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. L'edifici és format per diferents volums, coberts amb teulades a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. Es caracteritza per les decoracions en blau que destaquen sobre uns paraments pintats de blanc. Aquestes decoracions són en forma d'esgrafiats amb garlandes sobre les obertures o amb rajola a les barbacanes. El color blau també és present a les persianes de llibret, als ampits de les finestres i als cabirons sota el ràfec. A la planta baixa hi trobem el portal, situat a la dreta, i diverses finestres, a l'esquerra. En el primer pis hi ha més finestrals i, sobre el portal d'entrada, una petita terrassa. El ràfec és sostingut per cabirons o caps de biga de fusta.</p> <p>A l'interior la casa es distribueix de manera jerarquitzada al voltant d'un hall d'entrada. La tanca de la finca inclou reixes de ferro forjat recaragolat i parts d'obra amb pedra de Campanyà. Les pilastres del cancell contenen uns remats quadrats fets en ceràmica crua amb ornamentacions vegetals.</p> | 08205-141 | Carrer Berga, números 8-10 | <p>Aquest xalet fou construït el 1918 per encàrrec de Miquel Fusté a l'arquitecte Eduard M. Balcells Bugas. L'any 2023 fou reformat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4699005,2.0732186 | 422612 | 4591337 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95023-014104.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95024 | Conjunt Maria Llinàs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-maria-llinas-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dues cases burgeses d'estil noucentista que estan unides tot formant una sola edificació. Consten tan sols de planta baixa i estan envoltades per un jardí. La composició de la façana és perfectament simètrica, disposant un habitatge a cada costat.</p> <p>En la façana principal cada casa té un portal i una finestra a banda i banda, de manera que l'eix de simetria es troba entre les dues finestres del centre. Les portes d'entrada són amb arc de punt rodó i tenen una garlanda floral que remata l'arcada. Les finestres tenen arcs rebaixats dins d'una motllura rectangular decorada que corona la llinda i baixa pels brancals. Les baranes dels finestrals són de ferro forjat. A més, la façana té uns pilars verticals rematats amb una forma ovalada. A la part superior l'edifici té un fris decorat amb garlandes que enllacen els òculs de ventilació, de forma ovalada. Al seu damunt hi a una balustrada rematada per gerros sobre pilastres. Al mig de la balustrada sobresurt un pinyó de formes ondulades i rectilínies inspirat en el barroc català. La coberta es resol amb un terrat pla. Les dues cases conserven les fusteries, les baranes, les persianes de llibret i altres elements originals a la façana.</p> <p>A l'interior el badalot de l'escala està recobert amb una cúpula troncocònica, amb teules d'escata vidriada. </p> | 08205-142 | Carrer d'Àngel Guimerà, números 10 i 12 | <p>Maria Llinàs va encarregar el 1925 a l'arquitecte Josep Sala Comas aquestes dues cases que són conegudes com a conjunt Maria Llinàs I. Maria Llinàs Bigas era l'esposa de Ròmul Maristany, que va ser el promotor de la veïna casa Maristany. Maria va promoure la urbanització de la confluència entre els carrers Àngel Guimerà i Villà a través de tres projectes encarregats a l'arquitecte Josep Sala Comas els anys 1922, 1923 i 1925.</p> | 41.4670886,2.0796668 | 423147 | 4591019 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95024-014204.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95025 | Conjunt Maria Llinàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-maria-llinas-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dues cases aparellades d'estil noucentista. Consten de planta baixa i un pis, tot i que en origen eren de planta baixa amb una torre. La façana principal té una composició perfectament simètrica, cada habitatge en base a tres eixos d'obertures.</p> <p>A la planta baixa cada habitatge presenta el portal d'entrada al centre i un finestral a cada costat. Al primer pis hi ha tres obertures per a cada habitatge. Les obertures situades als extrems es componen de dues finestres més petites que ocupen el mateix espai que les altres. Les obertures de la planta baixa estan decorades amb elements d'estil noucentista. Les llindes són en forma de clau d'arc inspirades en el manierisme, amb peces que imiten dovelles de pedra granulada. A la façana lateral hi ha una tribuna feta d'obra amb petites finestres. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, sobre la qual es genera un ràfec.</p> <p>Les cases conserven les fusteries, les baranes, les persianes de llibret i altres elements originals a la façana.</p> <p> </p> | 08205-143 | Carrer Àngel Guimerà, números 6 i 8 | <p>Maria Llinàs va encarregar el 1923 a l'arquitecte Josep Sala Comas aquestes dues cases que són conegudes com a conjunt Maria Llinàs II. Maria Llinàs Bigas era l'esposa de Ròmul Maristany, que va ser el promotor de la veïna casa Maristany. Maria va promoure la urbanització de la confluència entre els carrers Àngel Guimerà i Villà a través de tres projectes encarregats a l'arquitecte Josep Sala Comas els anys 1922, 1923 i 1925.</p> | 41.4672899,2.0794020 | 423125 | 4591042 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95025-014301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95025-014302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95025-014303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95026 | Conjunt Maria Llinàs III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-maria-llinas-iii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de cinc edificis d'estil noucentista situats al carrer de Villà que formen part de la promoció feta per Maria Llinàs l'any 1922. El número 13 és només de planta baixa, mentre que els números 15, 17, 19 i 21 consten de planta baixa i pis.</p> <p>A la casa número 13 la façana és simètrica, amb una composició en base a dos eixos d'obertures, amb el portal d'entrada al centre i un finestral a cada costat. Les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada que, a la part de la llinda, és rematada amb una mena de dovella central. En aquesta casa hi ha un fris amb esgrafiats amb motius vegetals intercalats amb els òculs de ventilació del sostremort. L'edifici està rematat amb una balustrada, amb copons sobre les pilastres. </p> <p>Els altres edificis segueixen un disseny arquitectònic similar, però amb un pis afegit. Aquí cada s'estructura en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa, a l'esquerra, hi ha el portal d'entrada i a la dreta un finestral separat amb mainell. En el primer pis hi ha dues finestres. Igual que en l'altra casa, les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada que, a la part de la llinda, és rematada amb una mena de dovella central. A més, cada habitatge queda separat per unes faixes verticals engaltades amb parament rugós. El ràfec sobresurt de la teulada i queda sustentat per caps de biga de fusta, entremig dels quals hi ha òculs de ventilació. La teulada és de doble vessant amb carener paral·lel a la façana.</p> <p>Les cases conserven les fusteries, les baranes, les persianes de llibret i altres elements originals a la façana.</p> | 08205-144 | Carrer de Villà, números 13, 15, 17, 19 i 21. | <p>Maria Llinàs va encarregar el 1922 a l'arquitecte Josep Sala Comas aquestes dues cases que són conegudes com a conjunt Maria Llinàs III. Maria Llinàs Bigas era l'esposa de Ròmul Maristany, que va ser el promotor de la veïna casa Maristany. Maria va promoure la urbanització de la confluència entre els carrers Àngel Guimerà i Villà a través de tres projectes encarregats a l'arquitecte Josep Sala Comas els anys 1922, 1923 i 1925.</p> | 41.4670586,2.0791775 | 423106 | 4591016 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95026-014404.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95027 | Casa d'Elisenda Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-delisenda-ribatallada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista mediterrani projectat per l'arquitecte Josep Sala Comas. Consta de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. El cos que sobresurt a l'esquerra té a la planta baixa un finestral, mentre que el cos de la dreta té un ampli porxo des d'on s'accedeix a l'habitatge. És format per diverses arcades que sostenen un balcó superior amb balustres i altres elements decoratius fets de terracota i gerros de morter modelat. A la part inferior té un sòcol de rajola vidriada. Al primer pis, al cos de l'esquerra hi ha un balcó sostingut per dos suports de ferro cargolat i amb barana de ferro forjat. L'obertura del balcó té una faixa engaltada al seu voltant a la part de llinda i brancals. Al cos de la dreta hi ha dues obertures d'accés al balcó sobre el porxo. Els tancaments són amb persianes de llibret. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una estreta faixa motllurada de maó que delimita un fris on hi ha espiralls ovalats. El ràfec és format per maons en punta, modillons jònics i teules cobertores juxtaposades. La teulada és a diversos vessants: en el cos de l'esquerre, quatre, i en el de la dreta, tres.</p> <p>La tanca de la finca és formada per pilastrons amb remat ondulat que emmarquen la reixa. El parament és semblant al que caracteritza la urbanització promoguda per Joan Borràs a la finca de Can Llunell. La serralleria és d'estil art déco. Al jardí hi ha un roure de gran capçada, dos cedres i un roure.</p> | 08205-145 | Carrer Àngel Guimerà, número 37 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>En aquest cas particular, Elisenda Ribatallada, de Barcelona, va encarregar el 1928 el projecte d'aquest xalet a l'arquitecte Josep Sala Comas. L'edifici es va concebre d'una manera orgànica, amb articulació de cossos i separació de funcions en les diferents plantes, seguint el model constructiu de tradició renovada sorgit de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929.</p> | 41.4652798,2.0825706 | 423387 | 4590816 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95027-014501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95027-014502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95027-014503.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sala Comas | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95028 | Casa al carrer Xerric número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-xerric-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos construïda a finals del segle XIX o principis del XX, d'estil eclèctic i amb voluntat d'aparentar una certa monumentalitat en el xamfrà entre els carrers Xerric i de Sant Bonaventura. Consta de planta baixa més un pis. </p> <p>La façana al carrer Xerric presenta un sol eix central d'obertures, amb una finestra a la planta baixa i un balcó al primer pis, subjectat per dues mènsules i amb barana de ferro bombada d'estil noucentista. L'entrada es fa per un corraló a la seva esquerra. Els angles són ressaltats amb franges verticals a imitació de carreus, i una cornisa divideix les dues plantes.</p> <p>La façana més llarga, al carrer de Sant Bonaventura, presenta una composició asimètrica. Conté dos finestrals a la planta baixa i dos més al primer pis. La coberta de la casa és un terrat amb una balustrada feta amb peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí: una indústria ceràmica de Sant Cugat.</p> <p> </p> | 08205-146 | Carrer Xerric, número 3 | <p>Aquesta casa podria haver estat construïda a finals del segle XIX o començament del XX. Sembla que la finca podria ser una segregació de Cal Salero.</p> | 41.4701285,2.0819453 | 423341 | 4591355 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95028-014601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95028-014602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95028-014603.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95029 | Casa a la plaça de Barcelona número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-barcelona-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | Aquesta casa ha estat recentment restaurada. | <p>Casa de cos urbana d'estil popular característica de l'eixample de la plaça Barcelona. Consta de planta baixa i un pis, amb façana de composició asimètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha a l'esquerra una finestra i a la dreta el portal d'entrada a l'edifici. Al primer pis hi ha un balcó que es troba en el mateix eix vertical que la porta d'accés. El balcó presenta una motllura senzilla i una barana de ferro. Totes les obertures tenen una faixa engaltada al seu voltant. Aquest emmarcat de les obertures de la planta baixa, amb una banda pintada, segueix la tradició de les cases de menestrals del darrer terç del segle XIX. La façana ha estat restaurada recentment.</p> | 08205-147 | Plaça Barcelona, número 3. | <p>Aquest edifici fou construït al segle XIX. Va ser bastit seguint la parcel·lació de les cases urbanes de cos a l'eixample de la plaça de Barcelona. Una característica d'aquesta tipologia de cases eren les façanes asimètriques i amb el portal i el balcó de la planta pis situats al mateix eix vertical.</p> | 41.4695356,2.0816838 | 423318 | 4591290 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95029-014701.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95030 | Mas Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia possiblement d'origen medieval que ha conservat més o menys la seva tipologia tradicional. Ha estat objecte d'ampliacions importants, i actualment inclou un conjunt de quatre edificacions força noves que, en part, aprofiten estructures més antigues. </p> <p>El cos residencial principal consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües. La façana principal presenta un balcó corregut a l'angle nordest i té una escala amb balustrada a la façana nord. De la teulada sobresurt una torre de planta quadrada amb funcions de mirador i que conté també un dipòsit d'aigua. És rematada amb una sèrie de finestres quadrades als quatre costats.</p> <p> </p> | 08205-148 | Avinguda Mas Fuster, número 169 | <p>La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble que fou agregat al municipi de Sant Cugat del Vallès el 1846.</p> <p>Aquesta masia, situada dins l'antiga demarcació de Canals, és possiblement d'origen medieval. Antigament fou coneguda com a Buscarons i Coromines; des de 1586 com a Bartralot, i des de 1910 com a mas Fuster. Era una masia important al poble de Canals, d'on diversos membres pertanyents a la família dels propietaris n'havien estat batlles entre els anys 1779 i 1828. Amb el transcurs dels anys la masia ha estat ampliada i molt reformada.</p> <p> </p> | 41.4532713,2.0513260 | 420764 | 4589511 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95030-014801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95030-014802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95030-014803.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95031 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es desconeix l'estat de conservació perquè actualment aquesta escultura no és visible. | <p>Actualment, un plafó amb un vinil oculta aquest element. No obstant això, l'escultura estaria instal·lada a la part superior de l'entrada principal del Teatre-Auditori i es tractaria d'un mural, de 40 x 850 centímetres, fet en bronze polit i envernissat sobre ferro pintat. Hi ha dues 'C' de color groc o daurat (com a abreviatura de Centre Cultural), intercalant dos punts de color vermell i una línia verda horitzontal que travessa un arc de color groguenc.</p> <p> </p> | 08205-149 | Plaça Centre Cultural | 41.4694684,2.0892239 | 423948 | 4591275 | 1992 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95031-014902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Maria Riera Aragó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95032 | Col·legi Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-joan-maragall | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDOVIO NOVI, Antoni (2006). “El Joan Maragall: setanta-cinc anys d’escola pública”. </span></span></span><em>GAUSAC</em>, Núm. 28-29, p. 183-197.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'una escola que és representativa de les que es van impulsar a les dècades de 1920 i 1930, d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica i coberta a quatre vessants. La composició és centralitzada i es vertebra entorn d'un eix de simetria on trobem situat el portal d'accés, que queda elevat mitjançant un graonat que salva el sòcol, així com un finestral que trenca la seqüència de la planta primera, un òcul superior i un coronament curvilini.</p> <p>A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés motllurat de ceràmica crua. L'arc ornamental d'accés presenta motius geomètrics a l'intradós (cassetons), vegetals a l'exterior i l'escut de la ciutat de Sant Cugat, representat en aquell moment pels símbols de Sant Pere i la senyera, amb una corona. Sant Pere era patró de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, i els símbols que el representen són la tiara papal i dues claus. A cada costat hi ha quatre grans finestrals, que estan rematats amb arc de mig punt. Actualment, les finestres estan tancades amb unes reixes que les desvirtuen.</p> <p>Al primer pis hi ha nou finestrals amb el mateix eix vertical que les obertures inferiors. Les finestres del primer pis contenen un ampit fet de ceràmica i són de llinda amb una curvatura central. El coronament a la part central és un mur curvilini rematat amb decoració de ceràmica crua. Als laterals, el coronament és una cornisa.</p> <p>El parament arrenca sobre un sòcol de carreuons de granet, arrebossat i de color clar. En destaquen l'ornamentació ceràmica crua de to vermellós ataronjat al portal d'accés, les dues línies d'imposta, els ampits de les finestres de la planta primera, els respiralls de les golfes, el contorn de l'òcul central i el coronament de l'edifici, inclòs el perfil curvilini central amb els seus elements ornamentals, tant les volutes com les escultures d'animals.</p> <p>A la part posterior de l'edifici (costat sud) hi ha volums sobresortints. L'any 1980 es van enderrocar els edificis laterals perquè es trobaven en estat ruïnós. Aleshores es va annexar una nova ala d'aules que quedà perfectament integrada a l'antic edifici.</p> <p>L'interior de l'edifici conserva l'estructura centralitzada, amb una escalinata que serveix per accedir als pisos superiors i, també, l'ornamentació en l'accés de l'edifici.</p> | 08205-150 | Passeig de la Creu, número 9 | <p>Aquesta fou la primera escola pública de les anomenades 'graduades'. L'edifici fou projectat per l'arquitecte Enric Mora Gosch. La construcció va començar el 1925 i va finalitzar el 1932. Va ser inaugurada per Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, el 1932. L'edifici va ser reformat el 1980.</p> <p>L'escola es va concebre seguint l'ideari i l'esquema de l'escola graduada i mixta, en què l'ensenyament dels infants s'establia per nivells, a diferència de l'escola rural unitària. Per aquest motiu es va construir amb aules diferenciades segons cada nivell, però amb espais comuns. A partir d'aquest moment els edificis escolars de nova planta s'erigien seguint uns paràmetres higienistes i pedagògics segons els quals es tenia en compte, per exemple, l'orientació, la ventilació (ventilació creuada) o els espais d'esbarjo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4739520,2.0792584 | 423121 | 4591781 | 1925-1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95032-015001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95032-015002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95032-015003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | Han desaparegut els dos pinacles existents als extrems del carener de la teulada, que s'observen en fotografies antigues. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml