Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95033 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | El jaciment arqueològic un cop excavat, va ser eliminat. | <p><span><span>Masia tradicional, d'origen medieval, formada actualment per un sol edifici, l’únic que queda del complex de diverses edificacions que havien configurat el conjunt de Torreblanca. Aquest volum principal consta de planta baixa i dos pisos. És format per quatre cossos paral·lels i una nau transversal al darrera que segurament correspon a l’antic celler. Al costat est se li afegeix un cos més baix. El cos principal és </span></span><span><span>construït amb tàpia, de gruix considerable. La teulada és a </span></span><span><span>doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.</span></span></p> <p><span><span>A la façana principal, orientada al sud, </span></span>destaca una gran tribuna central, que respon a una reforma de principis de segle XX. El portal de mig punt, obrat amb dovelles de pedra, era l’accés original i s’ubicava on ara hi ha la porta d’entrada, però va ser traslladat al cos actual quan es va construir la gran tribuna. Les obertures laterals són fruit de la reconversió de la masia com a equipament.</p> <p><span><span>L’interior està molt remodelat però conserva l’estructura interna originària, els forjats de bigues amb revoltons, així com alguns paviments tradicionals a la part superior. </span></span><span><span>La sala de la masia va ser objecte d'una important remodelació entorn 1915-1920 per part de la família Coll, seguint el gust historicista neogòtic. S’obre a l’exterior a través de la gran tribuna vidrada que presideix la façana i que forma part del mateix projecte. Conté dos grans arcs apuntats i un enteixinat que imita el de l’antic arxiu del Monestir de Sant Cugat. Aquest va ser enderrocat el 1909, però se’n conserva un dibuix que el reprodueix. L'enteixinat de la masia segueix la mateixa estructura, amb cassetons i bigues policromats amb motius geomètrics, els quals descansen sobre una gran jàssera. Aquesta es recolza alhora sobre un doble joc de mènsules que contenen l’escut de l’abat Pere de Busquets (1351-1385), que va ser el reformador de l’arxiu. L’escut mostra un arbre que fa referència al bosc (Busquets). Sembla que a la sala hi hauria hagut un arrambador ceràmic, però va desaparèixer. </span></span></p> <p>En les diverses intervencions arqueològiques a la masia s'hi han documentat algunes estructures. A dins de la masia es va localitzar una fresquera amb accés des de l'interior, a la zona de la façana sud. Té unes escales excavades a l'argila. En una sala situada a tramuntana es van localitzar quatre paviments i tres sitges amb ceràmica de la primera meitat del segle XVI. A l'exterior de la masia s'hi van trobar tres sitges amb material datable entre els segles XV i XVI. També es van localitzar dues sitges més, una altra fresquera i un cup de vi de planta rectangular, del segle XVIII.</p> | 08205-151 | Avinguda del Pla del Vinyet, números 81 - 85. | <p><span><span>Aquesta masia està documentada el 1402 amb el nom de mas de Pla, tot i que hi ha indicis que permeten situar el seu origen als segles </span></span><span><span>XII-XIII, moment d’eclosió dels masos. Després va tenir el nom de</span></span><span><span> mas Magarova i Ravella, que es correspon amb les famílies que hi vivien.</span></span><span><span> Al segle XVII era en mans de la família Boixadors, </span></span><span><span>ciutadans de Barcelona, i aleshores era coneguda com a Torre Boixadors. L'any 1792 es documenta per primer cop el nom de Torreblanca, segurament per oposició a la pròxima Torre Negra. La masia formava part dels dominis del monestir de Sant Cugat, i estava sota la gestió del seu paborde major.</span></span></p> <p><span><span>Amb motiu de la desamortització, el 1842 va comprar la finca Francesc X. Coll i Jover, advocat i alcalde de Barcelona el 1839. Coll seguia l’hàbit de l’alta burgesia de fer inversions en el món rural per disposar d’un lloc saludable i de descans. Es pot atribuir al seu net, Laureà Coll i Soler (1856-1916), metge, escultor anatòmic i fotògraf aficionat, l’impuls de la remodelació historicista de la sala i la gran tribuna de la façana. En aquell moment el conjunt era format per l’actual edificació més altres construccions a banda i banda (est i oest), amb un ampli clos que tancava el barri i que incloïa la capella al davant. L’entorn era totalment agrícola, amb horts, olivera, cereal i vinya.</span></span></p> <p><span><span>El 1946 els darrers masovers van abandonar la masia. Al seu costat s’hi va construir la bòbila que va fornir el material constructiu del Centre Borja (acabat el 1950). Aleshores els treballadors de la construcció van fer servir la masia com a allotjament.</span></span></p> <p><span><span>Un temps més tard l’Ajuntament va adquirir la masia i hi va instal·lar una Escola Taller, que hi va fer obres diverses. Els anys 2004-2007 la masia es rehabilità per convertir-la en casal de joves, sota gestió municipal. En aquest context es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van donar com a resultat la troballa de c</span></span><span><span>inc sitges, tres de les quals eren baix-medievals. A més d'un fragment de paviment de cairons dels segles XVII-XVIII (a l'espai de l'actual ascensor), un cup de vi i una fresquera.</span></span></p> <ul> </ul> | 41.4703265,2.0918313 | 424167 | 4591368 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95033-masia-torre-blanca-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95033-015103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95033-masia-torre-blanca2-copia.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de la Torre Blanca pot ser en contraposició a la Torre Negra, propera.Les intervencions arqueològiques realitzades han estat les següents:2005. Museus de Sant Cugat. Intervenció preventiva i eliminació. Projecte de rehabilitació de la masia i eliminació de tres sitges d'època baixmedieval.Del 13 al 31 d'octubre de 2005. Directora: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva. Projecte de rehabilitació de la masia.Del 24 al 30 de juliol de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva, excavació i control.30 d'agost de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva.Del 9 al 20 d'octubre de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva, excavació i control.Del 27 d'octubre al 4 de novembre de 2006. Directora: Sonia Hernández Martínez. Intervenció preventiva, excavació i control. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95034 | Casa al carrer de la Sort números 4 - 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-la-sort-numeros-4-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'estil popular construïda al segle XIX i que ha conservat molt bé la seva tipologia originària. És un edifici de tres cossos que disposa de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant. Va ser construït segons la parcel·lació tradicional de les cases urbanes construïdes al segle XIX en el creixement urbanístic del nucli antic en direcció a la rambla del Celler.</p> <p>La façana principal, molt llarga, presenta una composició simètrica en la seva part central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc carpanell i amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A cada costat té un finestral amb reixa d'estil noucentista. Al costat de la mitgera de l'esquerra hi ha un altre portal, de fusta massissa. </p> <p>Al primer pis, sobre l'eix principal on hi ha el portal d'entrada, trobem un balcó. A cada banda té una balconera amb baranes ventrudes de ferro forjat. A l'extrem de la dreta hi ha una finestra en un cos afegit. Les obertures són emmarcades amb unes faixes de color blanc. El parament de la façana és arrebossat i, a l'extrem de l'esquerra, presenta una decoració que imita un carreuat clàssic. L'edifici és coronat amb un fris i un ràfec de teules invertides amb canaló.</p> | 08205-152 | Carrer de la Sort, números 4 i 6 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. </span></span></span></p> <p>Concretament, aquesta casa fou construïda a l'antiga Plana del Rampeu, que era una zona de creixement urbanístic del nucli antic en direcció a la rambla del Celler.</p> | 41.4708618,2.0832841 | 423453 | 4591435 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95034-015201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95034-015202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95034-015203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95035 | Can Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyoles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de composició equilibrada pròxima al noucentisme que és el resultat d'una reforma feta l'any 1903 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat. És de planta rectangular, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i dos pisos, amb teulada a tres vessants i terrat a la part posterior de l'edifici.</p> <p>L'edifici presenta unes façanes de composició simètrica, amb alguna petita excepció. La que dona al carrer s'estructura en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues finestres i una porta d'entrada a l'edifici. Aquesta última està situada a la dreta del tot, a tocar de la paret mitgera, i trenca la simetria. Al primer pis hi trobem dos balcons recolzats sobre mènsules de ceràmica de la Terrisseria Arpí. Al segon pis hi ha dues finestres amb arc de punt rodó. Les obertures estan emmarcades per una faixa engaltada. </p> <p>La façana més rellevant és la que dona al sud i afronta amb el pati o jardí. La seva planta baixa no és visible perquè queda tapada rere la tanca. Al primer pis destaca una terrassa balconera amb tres obertures que tenen una llinda en forma d'arc poligonal, amb una faixa engaltada que ressegueix els brancals. La terrassa queda tancada per una reixa de barrots cargolats entre pilastrons. Al segon pis hi ha una galeria amb set finestres de punt rodó que presenten impostes motllurades als pilars de separació. La separació entre les dues últimes plantes queda marcada per una cornisa motllurada. El ràfec també és motllurat, i molt sobresortint. El coronament presenta una balustrada amb peces de morter modelat.</p> | 08205-153 | Carrer de Viñolas, número 18 | <p>Joan Viñolas Rajol va demanar permís d'obres el 7 d'agost de 1903 per reformar dues cases del Sr. Pau Vilardell segons projecte de l'arquitecte Josep Graner. La reforma va consistir en unificar dues cases i afegir a l'edifici una segona planta amb una galeria de finestres de punt rodó a la façana sud.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4685589,2.0823131 | 423370 | 4591180 | 1903 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95035-015301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95035-015302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95035-015303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95036 | Xemeneia de la bòbila dels jesuïtes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-dels-jesuites | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La xemeneia té algunes esquerdes. | <p>Xemeneia de l'antiga bòbila (ara inexistent) que va estar en funcionament durant les obres del Centre Borja, una institució vinculada a la Companyia de Jesús, per tal de subministrar el material d'obra. Està situada a la vorera del passeig de Lluís Domènec i Muntaner. És una xemeneia de planta quadrada construïda amb maó. És formada per sis nivells, amb una base més alta.</p> | 08205-154 | Passeig de Lluís Domènec i Muntaner (Davant del número 14) | <p>Aquesta xemeneia formava part de la bòbila habilitada amb motiu de l'edificació del Centre Borja, que va ser construït el 1950. Es troba al costat de la masia Torre Blanca, on es van allotjar els obrers del Centre Borja mentre durava la construcció.</p> <p>El Centre Borja és una institució vinculada a la Companyia de Jesús (els jesuïtes) amb una història que comença a mitjans del segle XX. L'edifici va ser creat com a facultat de teologia i col·legi major. </p> | 41.4707390,2.0920503 | 424185 | 4591414 | Dècada 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95036-015402.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95037 | Molí de vent de l'avinguda Josep Anselm Clavé número 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-lavinguda-josep-anselm-clave-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es troba degradat pel pas dels anys i necessitaria algunes reparacions | <p>Torre amb un molí de vent de tipus americà, característic de principis de segle XX, el qual formava part d'una casa que ja no es conserva. El parament de la torre és d'estuc, amb falsos carreus de morter aplacat a les cantonades i una faixa de trencadís en la part superior d'estil modernista. Al damunt conserva el suport de ferro de l'antic molí, però la roda s'ha perdut.</p> | 08205-155 | Avinguda Josep Anselm Clavé número 16. | <p>Aquest moli de vent fou construït al segle XX i formava part d'una finca amb casa que tenia façana a l'avinguda Rius i Taulet. La casa ja no es conserva.</p> | 41.4715404,2.0806696 | 423236 | 4591512 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95037-015501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95037-015502.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95043 | Casa al carrer de la Sort número 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-la-sort-numero-25 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil popular construïda al segle XIX. Consta de planta baixa i una planta.</p> <p>El portal d'entrada és d'arc rebaixat i, al seu costat dret, té una finestra rectangular. Al primer pis la finestra es troba al mateix eix que el portal, a l'esquerra, i presenta un ampit motllurat. El coronament de l'edifici és amb ràfec de maons posats en punta amb les teules de tortugada. </p> | 08205-156 | Carrer de la Sort, número 25 | <p>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics.</p> <p>Concretament, aquesta casa es troba a l'antiga Plana del Rampeu, que era una zona de creixement urbanístic del nucli antic en direcció a la rambla del Celler.Va ser construïda probablement al segle XIX, amb un arc rebaixat característic d'aquest moment, com també ho és el coronament de l'edifici, fet amb un ràfec de maons col·locats en punta, habitual en el darrer terç del segle XIX. </p> <p> </p> | 41.4713404,2.0829165 | 423424 | 4591488 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95043-015601.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95044 | Pont dels Ferrocarrils de la Generalitat sobre el carrer Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-ferrocarrils-de-la-generalitat-sobre-el-carrer-martorell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont sota la via del ferrocarril de la línia Sant Cugat - Sabadell, construït a principis de segle XX. Permet salvar el pas del carrer Martorell, que discorre per sota. </p> <p>Consta d'un únic ull formalitzat amb una volta d'ansa-paner, generada a partir d'un arc carpanell. En els paraments exteriors el perfil de l'arc és marcat amb arrebossat de morter a imitació de dovelles, i a les cantonades amb imitació de carreus.</p> <p> </p> | 08205-157 | Carrer Martorell amb l'avinguda Lluís Companys | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></span></span></p> | 41.4696524,2.0781977 | 423028 | 4591305 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95044-015702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95044-015703.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95045 | Rellotge de sol de Cal Salero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-salero | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.<br /> Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XIX | <p>Rellotge de sol circular, pintat amb estuc i orientat al sud-est. Conté les marques horàries entre les 5 del matí i les 7 de la tarda en cicles de 12 hores. A la part superior del rellotge, es representa un rostre masculí barbat de la boca del qual en surt la vareta. El rellotge és emmarcat per una orla de tonalitat taronja. S'hi observa un semicercle de color blau amb la inscripció de l'any 1853.</p> | 08205-158 | Carrer Sant Antoni núm. 8 - Carrer Xerric núm. 1 | <p>Cal Salero podria ser la casa més antiga de tota la plaça Barcelona. Va ser una masoveria o habitatge de treballadors d'una antiga bòbila que al segle XVIII estava situada en aquesta plaça. Segons sembla, en un principi hi havia dues edificacions que a mitjan segle XIX van ser unificades.</p> | 41.4699416,2.0820548 | 423350 | 4591334 | 1853 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95045-015802.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95050 | Rectoria de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><em>InfoValldoreix</em>, octubre de 2005.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><em>InfoValldoreix</em>, desembre de 2005.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI | <p>Edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Cebrià, construïda al segle XVI i que adopta la forma d'una petita masia. Està adossada a l'església. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. L'edifici es distribueix en tres crugies. Els paraments són actualment arrebossats i pintats de blanc. Algunes de les obertures són emmarcades amb brancals i llindes de pedra picada, però d'altres han estat completament remodelades recentment. </p> <p>Al seu interior es conserven unes pintures murals que estaven amagades per dues capes de pintura i guix. Estan situades a la paret sud de la sala polivalent del primer pis. Es tracta d'unes pintures a l'oli i pastel que representen un claustre de doble columna amb capitells pseudoromànics decorats amb formes d'animals. Les columnes presenten decoracions florals de motius renaixentistes. Van ser restaurades l'any 2005.</p> | 08205-159 | Carrer de l'Església | <p>El prior del monestir de Sant Cugat va establir el 1273 una peça de terra per a construir la rectoria de l'oratori de Sant Vicenç, que des de l'any 1130 era del bisbe de Barcelona. Al segle XVI es va construir una nova sagristia i rectoria. En una visita pastoral de l'any 1591 es recull que s'havien gastat molts diners en la construcció de la rectoria. A mitjans del segle XVIII la rectoria va ser saquejada i va desaparèixer bona part de la documentació que hi havia.</p> <p>Més recentment aquest edifici va acollir el Museu Parroquial de Valldoreix. Les pintures conservades a l'interior de l'edifici van ser restaurades durant la tardor de l'any 2005 pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Una primera fase va consistir en retirar les capes de pintura sobreposades i, la segona, en consolidar i netejar les pintures.</p> <p> </p> | 41.4584698,2.0672638 | 422101 | 4590073 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95050-015901.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95051 | Casa de renda al carrer de Santa Maria número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-renda-al-carrer-de-santa-maria-numero-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, construït l'any 1923. Consta de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una casa de renda urbana en un solar de dos cossos de quaranta-cinc pams (i no dels cinquanta pams habituals).</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica. Tan sols és simètrica a la part central dels dos pisos superiors, estructurats en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'edifici, situat al centre, i dues grans obertures, amb arcs carpanells, que donen accés als locals comercials. A l'extrem de la dreta hi ha una obertura vertical, de les mateixes mides que el portal, amb funcions d'aparador. Al primer pis trobem un balcó corregut amb dues obertures. Entre les obertures hi ha un esgrafiat amb les lletres JM i la inscripció de l'any 1923, tot emmarcat per una garlanda vegetal. A l'esquerra s'hi ha afegit posteriorment una finestra que trenca la simetria. Al segon pis hi ha dos balcons que es recolzen sobre mènsules de ceràmica crua de la Terrisseria Arpí. Les baranes són d'estil noucentista. Les obertures del primer i segon pis presenten una faixa engaltada a les llindes i els brancals. El parament és arrebossat a imitació d'un carreuat clàssic, més marcat als angles i en el sòcol de la planta primera. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb mènsules verticals, molt sortint. </p> | 08205-160 | Carrer Santa Maria, número 12 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Maria és la continuació del carrer de Baix, el qual va obtenir el nom després de la Guerra del Francès. En un capbreu del segle XIV ja consta que existia aquest carrer. Des del segle XVI consta que hi havia cases, però totes van ser enderrocades amb la renovació urbanística.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou construït el 1923, segons indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4710211,2.0809798 | 423261 | 4591454 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95051-016002.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95052 | Casa de renda al carrer de Santa Maria número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-renda-al-carrer-de-santa-maria-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges de renda urbana construït al primer terç del segle XX, d'estil popular. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues grans obertures amb arcs escarsers. Al primer pis trobem un balcó corregut amb dues obertures de llinda recta. Al segon pis hi ha dos balcons. El parament és arrebossat, i totes les obertures són emmarcades amb una faixa engaltada. Les baranes dels balcons són senzilles, i els tancaments amb persianes de llibret. El coronament de la façana es resol amb una cornisa motllurada i, al damunt, una barana amb gelosia de ceràmica crua confeccionada a la Terrisseria Arpí: un taller de Sant Cugat.</p> | 08205-161 | Carrer de Santa Maria, número 14 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Maria és la continuació del carrer de Baix, el qual va obtenir el nom després de la Guerra del Francès. En un capbreu del segle XIV ja consta que existia aquest carrer. Des del segle XVI consta que hi havia cases, però totes van ser enderrocades amb la renovació urbanística.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou construït al primer terç del segle XX, en un solar per un immoble de dos cossos de 45 pams, per contra dels 50 pams habituals.</p> <p> </p> | 41.4710801,2.0810648 | 423268 | 4591461 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95052-016101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95052-016102.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95053 | Passatge del Jardiner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-del-jardiner | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Passatge estret i particular en origen que és representatiu de la ciutat-jardí creada en aquest indret a principis del segle XX. Era formada per xalets d'estil eclèctic i destinada bàsicament a estiuejants barcelonins. El passatge va des de l'avinguda Ramon Escayola fins a la rambla del Jardí, travessant l'avinguda Joan Borràs. Fou construït per accedir a diverses parcel·les urbanitzades de l'antiga finca de la masia de Can Llunell.</p> <p>Les tanques que donen al passatge són baixes i tenen vegetació. Quan es va construir el passatge els automòbils encara no s'havien generalitzat, per això l'amplada de la via és molt estreta i esglaonada en algunes parts.</p> <p>La majoria de les tanques de les parcel·les corresponen a la tipologia de Joan Borràs, típica d'aquesta zona. És un tipus de tanca sorgida amb motiu de la urbanització promoguda per Borràs arran de la parcel·lació de la finca de Can Llunell. La tanca està realitzada amb conglomerat de Sant Llorenç, de color vermellós, procedent de la pedrera de la mina Berta, situada entre Valldoreix i el Papiol. És rematada amb una filera de maó en pla. Els pilastrons són fets de maó i la serralleria és d'acer pintat. El mur de la tanca pot fer de mur de contenció de terres en parcel·les amb desnivell.</p> | 08205-162 | Passatge del Jardiner | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i els pobles del seu voltant que posteriorment hi van ser agregats. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb una predominància del cultiu de la vinya. Però l’arribada de la fil·loxera va ocasionar la mort dels ceps i aquests hagueren de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps s'hi va començar a construir una ciutat jardí, amb un seguit de xalets que anaven destinats </span></span></span><span><span><span>tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada de la població.</span></span></span></p> | 41.4608947,2.0483765 | 420527 | 4590359 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95054 | Casa de Francesca Rovira (Torre Mora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesca-rovira-torre-mora | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre burgesa d'estil neoàrab que incorpora un bon repertori d'elements ornamentals d'aquesta estètica: obertures d'arcs polilobulats, de ferradura i de punt d'ametlla, columnes de decoració trepada, estucats arabescos i textures i colors amb maó vist.</p> <p>Volumètricament, l'edifici es distribueix en tres cossos, on el central sobresurt en alçada i construeix l'eix de simetria; també sobresurt del pla de façana i conté una ornamentació més elaborada. Consta d'una sola planta, tot i que acull unes golfes a l'interior i una planta semisubterrània (segons els plànols originals).</p> <p>La porta d'entrada és un gran portal amb arc de ferradura situat al centre i, a cada costat, té una doble finestra amb arc de ferradura. El ràfec és una motllura subjectada per mènsules d'obra. La coberta és amb terrats plans amb una barana de merlets graonats.</p> <p>L'interior s'organitza mitjançant una doble escala i pati interior, amb un surtidor d'aigua i arcs interiors.</p> <p>Els merlets graonats d'aquest immoble són semblants als de la casa Generalife.</p> <p>La tanca exterior ha estat modificada tot i que conté alguns elements aparentment originals.</p> | 08205-163 | Carrer Sant Francesc, número 43. | <p>Francesca Rovira va demanar una llicència d'obres l'any 1931, segons un projecte signat per Cases.</p> | 41.4579446,2.0581773 | 421342 | 4590023 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95054-016304.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Cases | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95055 | Casa d'Antoni Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-caballe | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil neoclàssic construït el 1928 segons projecte de l'arquitecte Josep Alsina Botet, amb ampliacions importants en anys posteriors. És de dimensions considerables, i consta de diversos volums, amb diferents alçades tot aprofitant el desnivell del terreny.</p> <p>El projecte original tenia una façana composta de tres cossos, amb dues finestres a la planta pis de cada un. El cos central incloïa l'escala i l'atri d'accés, que estava rematat amb una pèrgola de dobles columnes dòriques entre els dos cossos. La pèrgola es va suprimir i s'instal·là en el seu lloc un balcó. Les ampliacions de l'edifici van incrementar el seu volum, tot i que les façanes han mantingut la mateixa línia ornamental.</p> <p>Amb les ampliacions, els arcs de mig punt han estat transformats en arcs carpanells, i s'han afegit balconades dobles a la planta baixa, convertint-les en obertures sense decoració. Les balustrades són de morter modelat, situades entre pilastrons. El cancell està format per dues pilastres, coronades amb modillons i una cornisa. Les pilastres estan rematades amb una torreta.</p> | 08205-164 | Rambla mossèn Jacint Verdaguer, números 41-51 | <p>Aquest edifici fou construït el 1928 per encàrrec d'Antoni Caballé a l'arquitecte Josep Alsina Botet. Amb els pas dels anys ha estat objecte d'ampliacions.</p> | 41.4577924,2.0620331 | 421663 | 4590003 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95055-016401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95055-016402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95055-016403.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Alsina Botet | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95056 | Xalet de Vicenç Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-vicenc-mallol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic, amb influència de l'estil popular basc, projectat per l'arquitecte Lluís Corratgé. És de planta </span></span></span></span></span>rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta arcades a la planta baixa, mentre que el primer pis es caracteritza per una galeria de fusta d'estil popular basc. Consta d'una barana i tres portes d'accés a aquest espai, que està sostingut per suports de ferro forjat caragolats.</p> <p>A les façanes laterals les obertures, d'obra vista, tenen llindes d'arc rebaixat amb imposta d'obra de fàbrica. La façana posterior es caracteritza per una galeria al primer pis amb arcades de punt d'ametlla, perfilades amb maó vist. A l'extrem de la galeria hi ha una columna salomònica feta amb maó i amb un capitell d'obra de fàbrica. Unes mènsules sostenen el ràfec d'aquesta galeria. El ràfec del cos principal és suportat per caps de biga, en sintonia amb la fusteria de la galeria principal.</p> | 08205-165 | Rambla mossèn Jacint Verdaguer, números 76-78 | <p>El 5 de setembre de 1932 Vicenç Mullol va demanar un permís d'obres per construir una casa segons projecte de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. El permís va ser concedit el 14 de setembre de 1932.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, i el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4588966,2.0593260 | 421439 | 4590128 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95056-016501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95056-016502.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95063 | Ermita de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-adjutori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.111-117.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.73.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.64-65.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.47-52.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'>RUMBAU, Montserrat (1994). “Sant Adjutori”. <em>Gausac</em> núm. 4, p.101-102.</span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SUAU LLEAL, Laura; LÓPEZ MULLOR, Albert (2008). “L’excavació a l’església i al forn de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès”. <em>Quaderns científics i restauració monumental. Assaig i recerca. Monogràfics: Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Súria</em>. Diputació de Barcelona, p. 241-164.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p>Església d'estil romànic que té la particularitat de ser de planta circular. La coberta és amb una cúpula semiesfèrica. En la construcció actual s'hi poden distingir tres fases: una de preromànica i dues de romàniques.</p> <p>Les restes més antigues es troben a la part inferior, que conserven vestigis d'<em>opus spicatum, </em>corresponents a la fase preromànica. L'entrada, situada a la part oest, ha estat refeta després de quedar parcialment derruïda. Segons sembla, el portal era amb arc de mig punt, del qual se'n conserven només les arrencades. El portal que avui es pot veure també és d'arc de mig punt, però fet amb dovelles i carreus de factura moderna. En el mur es conserven finestres d'una esqueixada i, a la part contrària a la porta, un òcul emmarcat amb pedra.</p> <p>Les excavacions arqueològiques han posat al descobert restes d'edificis annexos a l'església, del segle XVIII i que han quedat actualment visibles.</p> <p> </p> | 08205-166 | Camí de Sant Medir | <p>En aquest indret el Grup Excursionista de Gràcia hi va localitzar restes d'època romana, com <em>tegulae</em>, <em>sigil·lata</em> i àmfores. Així mateix, Llibert Piera va trobar prop de l'ermita <em>opus testaceum</em> i ceràmica romana i ibèrica, possiblement arrossegada fins a aquest punt per l'aigua de la pluja. Això indicaria que aquesta església té un antecedent en algun tipus de construcció d'època romana.</p> <p>L'església apareix documentada l'any 1120 en una escriptura de confirmació de béns i privilegis expedits pel papa Calixt II a favor del monestir de Sant Cugat. Va ser parròquia dins del terme de Sant Cugat del Vallès des d'època medieval, car l'any 1201 es documenta com a tal i depenent del monestir. En aquell moment la dedicació del temple era a la Mare de Déu del Bosc i a santa Maria de Gausac.</p> <p>Durant el segle XVII s'hi van fer obres, que van consistir en afegir una nau i enderrocar la porta d'entrada. Va ser en aquest moment quan la capella va canviar les seves dedicacions inicials per la de sant Adjutori, una advocació fundada el 1678. A partir del segle XVIII hi residien ermitans, que eren nomenats per contracte per l'abat del monestir de Sant Cugat. Fins a l'any 1800 no apareix documentat l'edifici de rectoria, si bé és molt possible que ja existís des dels primers temps de l'ermita. L'església de Sant Adjutori es va desamortitzar el 1835. Entre 1850 i 1860 l'edifici religiós va quedar en ruïna, tal com mostren fotografies antigues del temple.</p> <p>Durant la dècada del 2000 va ser restaurada.</p> <p> </p> | 41.4555313,2.1142620 | 426023 | 4589706 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95063-016605.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge de la Mare de Déu del Bosc, que havia estat en aquesta capella, es troba actualment a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. | 91|92|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95064 | Creu de terme de Valldoreix (avinguda Mas Fuster) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-valldoreix-avinguda-mas-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 147.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Creu de terme de base piramidal quadrada i esglaonada. La part superior conté una creu de ferro forjat sobre una bola de pedra amb una faixa esculpida. La bola està situada sobre una base quadrada on també es troben representats en escultura el tetramorf amb els símbols dels quatre evangelistes. A la columna hi ha, a la part superior, una sanefa ondulada i també estan marcats a la pedra els símbols de l'Alfa, l'Omega i el Crismó o monograma de Crist.</p> | 08205-167 | Avinguda Mas Fuster amb el carrer de la Pau. | <p>Creu construïda el 1940 en l'emplaçament, segons diu una placa, on mossèn Jacint Verdaguer contemplava Valldoreix durant les seves passejades per la serra de Collserola.</p> <p>No queda clar si en aquest lloc hi havia una creu de terme, o una creu simplement, històrica. Segons Juanjo Cortés: '[...] <em>va ser reconstruïda després de la guerra. Aquest lloc era el punt on el rector beneïa el terme la festivitat de la Santa Creu</em>'.</p> | 41.4559666,2.0620562 | 421663 | 4589801 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95064-016701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95064-016702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95064-016703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95065 | Església de Sant Vicenç del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-vicenc-del-bosc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 159-161.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALCERAN SOLANES, Octavi (1995). “Ermita de Sant Vicenç del Bosc, noves aportacions”. <em><span>GAUSAC, </span></em>núm. 7, p. 75-79.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 55-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RUMBAU, Montserrat (1994). “Aproximació a les set parròquies medievals de Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 4.</span></span></span></span></span></p> | X-XI | Coberta per la vegetació, que impedeix valorar-ne l'estat de conservació. | <p>Ruïnes d'una església que possiblement fou construïda al final del segle X o a principis de l'XI.<span><span><span><span> És de planta rectangular i capçada amb absis semicircular orientat a llevant. Està situada en un replà natural, sobre un gorg al marge esquerre del torrent de Sant Vicenç. La constucció queda enfonsada en relació amb el sòl exterior al voltant de mig metre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes dels murs que s'han conservat són fets amb un aparell amb blocs de pedra desigual, que són més ben escairats a les cantonades. Els murs eren revestits amb un morter de calç i sorra, del qual queden moltes restes. El portal és situat a la façana de ponent. En els angles i en el brancal és fet amb carreus treballats. En el mur s'hi conserven filades d'<em>opus spicatum</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment i els graons de l'escala de l'entrada que permeten accedir-hi són fets amb lloses de llicorella, rejuntades amb morter de calç. En el frontis del presbiteri, sobre l'entrega dels repeus, en el revestiment interior s'hi troben peces de terrissa de forma triangular, amb una disposició capicuada que origina quadrats simètrics als dos costats de l'altar. També es troben set peces més de ceràmica al costat de migjorn, col·locades irregularment. Es creu que aquesta ceràmica és d’època tardoromana i podria procedir d'una vil·la romana situada a les proximitats. </span></span></span></span><span><span><span><span>Centrat a la part del presbiteri, entre la nau i l’absis, hi ha un suport d’altar de planta rectangular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dimensions de l'església són les següents: 10,5 metres per la part exterior, 8,25 metres per la part interior. Pel que fa a l'amplada, 4,90 metres a l'exterior i 3,10 metres a l'interior. La profunditat interior de l'absis és d'1,33 metres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les excavacions que s'hi van practicar, sota el paviment i a redós de l'església, s'hi van localitzar restes de l'antiga sagrera, que es mantenia intacta. </span></span></span></span></p> | 08205-168 | Camí de Can Gordi, a 450 metres de la cruïlla amb el torrent de Can Bell | <p>Aquesta església havia estat la parroquial de Sant Vicenç del Bosc, a l'antiga vila de Cerdèvol. Tant el poble de Cerdèbol com l'església estan documentats l'any 986 en la confirmació dels béns del monestir de Sant Cugat realitzat pel rei Lotari. Els pocs vestigis que resten d’aquest edifici fan difícil la seva datació concreta, tot i que la tipologia i el tipus de parament suggereixen que l'obra fous construïda al final del segle X o a principis de l'XI. </p> <p>Al segle XVIII l'església ja es trobava en estat ruïnós. Els objectes de culte que contenia s'han guardat, al llarg dels anys, a la masia de Can Bell. La imatge de la Mare de Déu del Bosc, romànica i del segle XIII, es conserva des de l'any 1916 al Museu Diocesà de Barcelona. La imatge de Sant Vicenç es va perdre. </p> <p>En una excavació arqueològica es va localitzar un fragment de l'ara de l'altar feta en pedra de Campanyà. També un fragment d'un ferro forjat (que podria ser la pota d'un candeler o el fragment d'una reixa) i un fragment de pedra fosca de forma corbada.</p> | 41.4558273,2.0987045 | 424724 | 4589753 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-01681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-016802-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-016803-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95065-016804-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquesta església també es coneix com a Sant Vicenç de Vallarec.La primera fotografia correspon a la ubicació marcada per les coordenades UTM, i s'hi pot observar l'estat actual del lloc. Les fotografies següents corresponen a l'any 2008 i van ser facilitades per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95066 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Efadós editorial, p. 59.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capella de construcció moderna (1931) d'estil neogòtic. És d'una sola nau, amb coberta a dos vessants. El portal d’entrada incorpora un timpà d’arc apuntat amb arquivoltes en degradació, a l’estil gòtic. Les finestres laterals també són d’arc apuntat. A la part posterior, a tocar el presbiteri, hi ha una torre- campanar de planta quadrada. La teulada se sustenta sobre encavallada amb un ràfec fet de caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p> </p> | 08205-169 | Carrer de la Capella, núm. 41 | <p>Aquesta capella va ser el primer lloc de culte del barri de la Floresta. Els terrenys per a construir la Capella van ser cedits per Àngela Planas, vídua de Pere Planas. La primera pedra es va col·locar el 25 de juliol de 1929 durant la Festa Major, amb la presència del bisbe de Barcelona, Josep Miralles Sbert, i dels rectors de Terrassa i Valldoreix. Fou beneïda el 19 de juliol de 1931, i les obres van ser sufragades amb donatius gestionats per una Junta de Senyores. El projecte i direcció de l'obra es deu a Cayetano Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4442024,2.0795685 | 423112 | 4588478 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95066-016901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95066-016902.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95067 | Església de l'Assumpció de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-lassumpcio-de-la-mare-de-deu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GIL, Roberto; ESCAYOLA, Ramon (1956). <em>Historia de Valldoreix</em>. Associación de Propietarios y Vecinos de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Església moderna, construïda a la dècada de 1950, sense un estil gaire definit. És de planta basilical, formada per tres naus, transsepte, triple capçalera, cripta, atri amb triple portalada i dues torres.</p> <p>La coberta és a diversos vessants segons la funció de la llum i dels espais interiors. Els murs són d'obra vista, amb imbricacions al voltant de les obertures. Aquestes són finestrals de fals arc, d'una tipologia influïda per Josep Puig i Cadafalch, i compten amb vitralls dedicats a diversos sants: sant Josep, sant Joan, sant Pau, sant Agustí, sant Pere, sant Enric, sant Àlvar i santa Hildegarda.</p> <p>L'autor de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció és Martí Llauradó. Aquesta escultura, que està situada al presbiteri i que presideix la nau, representa la Mare de Déu ascendint al cel acompanyada per uns àngels als seus peus. Està dreta sobre la bola del món i porta un vestit amb ondulacions com si estigés mogut pel vent. </p> | 08205-170 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, núm. 164 | <p>Aquesta església fou construïda en un terreny cedit per la família Puig Massana. El projecte arquitectònic va ser realitzat per l'arquitecte Agustí Domingo Verdaguer. El temple va ser beneït el 15 d'agost de 1954, festivitat de la Mare de Déu. Els vitralls van ser sufragats pels feligresos de l'església.</p> <p>Des del 2020 l'església és objecte d'una rehabilitació en diverses fases. Consisteix en el poliment del paviment, la renovació dels bancs, la col·locació d'un Via Crucis a les columnes del temple, l'arranjament de la sagristia, el paviment del cor, el canvi del cancell d'entrada a l'església, l'arranjament de l'escala per accedir al cor, la reforma del presbiteri, un retaule per acompanyar el sagrari, una tarima i escala per accedir a la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció i la restauració de la imatge, una nova il·luminació, la pintura dels murs, la renovació de la megafonia i uns vitralls del presbiteri. També són objecte de la intervenció les imatges votives a les capelles laterals amb el Naixement i el Calvari.</p> | 41.4586466,2.0494930 | 420617 | 4590110 | 1954 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95067-017002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95067-017003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95067-017004.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agustí Domingo Verdaguer | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95068 | Ca n'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nenric | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia de petites dimensions que ha conservat més o menys la seva tipologia tradicional. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> <p>En la façana principal a la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc carpanell al centre i, a la seva dreta, una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres. El parament és de maçoneria i conserva un semiarrebossat.</p> <p> </p> | 08205-171 | Carrer de Carlos Mella, núm. 6 | <p><span><span><span>La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble havia estat municipi, i que fou </span></span></span><span><span><span>agregat a Sant Cugat del Vallès el 1846.</span></span></span></p> <p>Aquesta masia estava situada a la demarcació de Canals. Està documentada al segle XVIII, i anteriorment es coneixia amb la denominació de can Pujol.</p> <p> </p> | 41.4535508,2.0601794 | 421504 | 4589534 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95068-017101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95068-017102.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95069 | Can Llunell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llunell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI i XX | La façana presenta signes de degradació, i també el portal d'arc rodó amb elements neoromànics. | <p>Masia de dimensions força grans que fou reformada substancialment l'any 1929. Actualment es troba situada enmig d'una urbanització. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal correspon a un cos afegit el 1930 davant de la façana antiga de la masia. Presenta una composició simètrica en base a sis eixos d'obertures. La planta baixa conté la porta d'accés i diverses finestres, algunes rematades amb punt rodó i altres amb llinda recta. Al primer pis hi ha sis finestrals que combinen també llindes rectes i arcs de mig punt. Al segons pis els finestrals amb arc de mig punt es troben en el mateix eix que els finestrals amb llinda recta del primer inferior. Totes les obertures dels dos pisos superiors compten amb una petita barana com a protecció a les torretes. El parament és arrebossat, amb algunes pèrdues que deixen entreveure una obra feta de maó de pla. A les golfes hi trobem una galeria amb cinc finestres d'arc de mig punt sobre un ampit comú. La teulada presenta un doble ràfec de teula.</p> <p>A l'esquerra de l'edifici hi ha un muret que conté una portalada neoromànica. Consta d'un arc de mig punt adovellat que descansa sobre impostes decorades, sota les quals hi ha dues columnes amb capitells esculpits. Aquesta obra és feta amb maó arrebossat i també amb pedra.</p> | 08205-172 | Avinguda Joan Borràs, núm. 62 | <p>Aquesta masia, documentada al segle XVI, havia estat coneguda com a can Canut, mas Gilibert, mas Serradell i mas Ballada.</p> <p>Ja entrat el segle XX, Joan Borràs va comprar la masia i els seus terrenys amb la intenció d'urbanitzar tota la zona. E<span><span><span>ntre els anys 1920 i 1940 va impulsar la urbanització d'aquesta finca amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>L'octubre de 1929 Manuel Borràs va demanar permís d'obres per reformar la masia. En aquell moment se li va afegir un edifici a l'esquerra que era un casino destinat als estiuejants de Valldoreix. El 1957 el casino es va reconvertir en establiment hoteler, sota el nom d'Hotel Rusiñol. Actualment acull una residència per a la gent gran.</p> | 41.4624432,2.0477037 | 420472 | 4590532 | 1929 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-95069-017201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017205.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent (Reforma 1929) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95070 | Can Badal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masia possiblement d'origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.</p> <p>A la façana principal hi ha el portal d'entrada i dues obertures. A la planta pis n'hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l'edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.</p> <p> </p> <p> </p> | 08205-173 | Camí de Can Badal | <p><span><span><span>La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble havia estat municipi, i que fou agregat a Sant Cugat del Vallès el 1846.</span></span></span></p> <p>Aquesta masia es troba en territori de l'antiga quadra de Canals. Hom creu que es podria tractar de l'antic 'manso de Abadia', documentat al cartulari del monestir de Sant Cugat. Des de principis del segle XX el mas va acollir una bòbila.</p> <p>L'any 1998 es va realitzar una prospecció arqueològica al camí de Can Badal on van aparèixer unes lloses que podrien correspondre a restes de cistes, cosa que evidenciaria l'existència d'enterraments en aquesta zona.</p> | 41.4514394,2.0487203 | 420544 | 4589310 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95070-017301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95070-017302.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95071 | Can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia de dimensions mitjanes, situada al centre de la serra de Collserola i que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. Tot i això, ha estat objecte d'algunes reformes i ampliacions. Al seu voltant hi trobem diverses edificacions auxiliars. El cos principal, que es distribueix en tres crugies, consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i el carener paral·lel a la façana.</p> <p>La façana principal, orientada a llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures. Té un portal de punt rodó adovellat al centre i una finestra a cada costat. La de l'esquerra, d'arc rebaixat, i la de la dreta, amb llinda de pedra. Al primer pis hi trobem tres finestres, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El parament dels murs és arrebossat. Sobre el portal hi ha un plafó amb un relleu esculpit. Es tracta d'un escut amb la representació de sant Jaume a cavall.</p> <p>En una de les remodelacions recents es va repicar part del parament de la façana i es va pintar de blanc, deixant a la vista els contorns de les obertures. També es va transformar una porta en finestra amb arc rebaixat.</p> | 08205-174 | Avinguda de Can Cortés, números 34-38 | <p>Aquesta masia ha rebut diversos noms al llarg del temps: Casa Gravat, Casa Rosaura i Casa Maties. La primera referència documental que se'n coneix és de l'any 1540, quan Joan Cortés va fer testament a favor del seu fill Miquel. Les propietats de la finca consistien bàsicament en boscos, que eren objecte d'explotació.</p> <p>L'any 1967, en urbanitzar-se els entorns, s'hi va posar un establiment de restauració.</p> | 41.4294248,2.1057081 | 425279 | 4586814 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017404.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95072 | Can Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calders-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XVII-XX | <p>Masia de dimensions molt grans, d'origen medieval, que actualment és formada per un complex amb nombroses edificacions, força desordenades. Això fa que s'hagi perdut, en bona part, la tipologia tradicional del conjunt. Es troba situada en un pendent envers la riba oriental del torrent del Sant Crist. </p> <p>La part més antiga queda tancada per un pati o barri. En el pati hi ha una galeria d'arcs rebaixats amb columnes d'estil jònic. Al costat hi trobem un pou fet amb paredat de maó arrebossat.</p> | 08205-175 | Camí de Can Calders, sense número | <p>La primera referència documental de can Calders és de l'any 1402, quan la masia es denominava Pont i era propietat de Jaume Pont. Havia format part dels dominis senyorials de la pabordia major del monestir de Sant Cugat; per això apareix en documents administratius i fiscals d'aquesta institució. </p> <p>Als segles XVI i XVII la masia de can Calders es devia ampliar. L'any 1770 el propietari era Salvador Caldés Vila. Entre els anys 1837 i 1838 Josep Caldés Villà va ser alcalde de Sant Cugat. El seu fill Esteve Caldés Mayol va ser tinent de la Milícia Nacional a Sant Cugat i regidor de l'ajuntament entre els anys 1846 i 1848.</p> <p>La finca estava molt orientada a l'agricultura de regadiu, i després de la Guerra Civil de 1936 es va especialitzar en la vinya. Actualment hi ha instal·lada una hípica, i a les seves terres s'hi conrea alfals, que serveix per alimentar els animals.</p> <p>A la casa es conservava documentació antiga, que fou destruïda durant la Guerra Civil.</p> <p>Sembla que sota les construccions annexes més tardanes hi podria haver restes arqueològiques d'època medieval.</p> | 41.4725575,2.0994298 | 424804 | 4591609 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95072-017501.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95073 | Tanca del solar del carrer Pahissa núm. 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-solar-del-carrer-pahissa-num-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca formada per un mur de maçoneria de pedra de Campanyà amb un ampit d'obra de fàbrica, amb maons col·locats a sardinell. Les pilastres quadrades són fetes de maons, rematades amb piràmides decorades amb pedres petites. En un moment posterior a la construcció de la tanca, es va fer recréixer el mur. Pel cantó del carrer Elisenda, el mur és de pedra lligada amb morter i compta amb un remat de maons que forma un triangle.</p> | 08205-176 | Carrer Pahissa núm. 14 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 41.4658219,2.0841284 | 423518 | 4590874 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95073-017602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95073-017603.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95074 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici amb funcions comercials construït de nova planta en l'emplaçament on hi havia l'antic mas Roig. Actualment acull petites botigues i, al primer pis, habitatges per als botiguers. És format per un cos allargassat, amb un ampli porxo a la part davantera.</p> <p>A la planta baixa hi trobem el porxo, format per arcades de punt rodó i amb coberta de volta catalana amb maó pla. El primer pis es distribueix amb una combinació simètrica de finestrals de punt rodó i balcons integrats al cos de l'edifici, amb grans obertures horitzontals. Al centre de la façana hi ha un escut on es pot llegir: 'Mas Roig MCML'. És fet amb ceràmica crua, i l'orla barroquejant que l'emmarca, subjectada per dos nens nus, s'inspira en l'estil barroc. Els angelets o 'Putti', però, no tenen ales.</p> | 08205-177 | Plaça del Mas Roig, núm. 4 | <p>El Mas Roig era una antiga masia que està documentada ja al segle XVIII, quan el 1743 el va comprar i reformar Oliver Monmany.</p> <p>L'antic edifici va ser enderrocat el 1949 per construir-hi l'actual. El 22 de juny de 1950 es van inaugurar els comerços situats als baixos del nou immoble, que havia de ser el centre d'una urbanització. A la plaça del davant, que havia estat l'era de la masia, hi havia una placa que deia: '<em>set-cents anys ja estava alçada</em>'.</p> | 41.4573180,2.0432327 | 420092 | 4589968 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95074-95074-017701-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95074-017702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95074-017703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95075 | Església de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Església de nova creació, inaugurada l'any 1961, d'estil historicista medievalitzant. Consta de tres naus, amb planta de creu, i sobre el creuer és rematada amb un cos que sobresurt, a manera de cimbori.</p> <p>La façana principal, que té el cos central obrat a maó vist, presenta un pòrtic de tres obertures amb arcs de punt rodó. Al damunt trobem un un gran finestral amb tres obertures altes i esveltes que, a la de sota, tenen tres plafons de rajola amb les representacions de sant Pere, la Mare de Déu de Montserrat i sant Pau. El ràfec és motllurat i està coronat amb una creu. </p> <p>A la part posterior de l'edifici s'aixeca una torre campanar feta de maó. A la part superior conté tres arcades allargades, de les quals només la central resta oberta. La teulada és a quatre vessants</p> <p> </p> | 08205-178 | Avinguda Verge de Montserrat, núm. 47 | <p>El 30 de juliol de 1951 el Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaus posa la primera pedra del nou temple que serà dedicat a Santa Maria de Montserrat. El 31 d'octubre de 1958 l'Arquebisbat de Barcelona va publicar el decret d'erecció de la nova parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de la Floresta. En el decret queda delimitat també el nou terme parroquial. El 10 de setembre de 1961 el bisbe Gregorio Modrego va beneir solemnement el nou temple. L'1 de febrer de 1962 queda inaugurada la Casa Rectoral.</p> | 41.4440400,2.0707500 | 422375 | 4588468 | 1961 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017804.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95076 | Cal Notari o Cal Bal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notari-o-cal-bal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | L'octubre de 2023 la casa està sent reformada completament. | <p>Casa d'estil popular, construïda al segle XVI i amb la façana principal que és fruit d'una reforma de principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>A la façana principal a l'esquerra hi ha el portal d'entrada, de mig punt i perfilat amb maó col·locat a sardinell. A la dreta hi ha una finestra petita. Al primer pis trobem dues finestres, amb arcs rebaixats fets de maó i amb carreus de pedra als brancals. Al costat del portal d'entrada ha una placa commemorativa a Francesc Vila Trabal.</p> <p>A la façana posterior, que dona a un pati, es conserva un ràfec de doble teula que és del segle XVI.</p> <p> </p> | 08205-179 | Plaça de Pere San, núm. 4 | <p>Aquest edifici fou construït al segle XVI. Se'l coneix com a cal Notari perquè era l'estança habitual del notari que exercia a Sant Cugat del Vallès. Ja al segle XX, hi va residir Francesc Vila Trabal (en Bal), qui fou un destacat músic i folklorista. Cada any, per la Festa Major de sant Pere, és tradició que les autoritats locals i els dansaires facin un homenatge en record de Francesc Vila Trabal.</p> | 41.4731228,2.0818277 | 423335 | 4591687 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95076-017901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95076-017902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95076-017903.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La placa de Francesc Vila Trabal té fitxa pròpia al Mapa de Patrimoni Cultural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95077 | Casa de Benvingut Badés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-benvingut-bades | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'estil noucentista, emplaçada a l'eixample de l'antiga vila de Sant Cugat a l'antic camí de Valldoreix i de l'estació del ferrocarril, seguint la parcel·lació tradicional d'aquest sector. Consta de planta baixa i una planta, amb façanes a dos carrers. La coberta és plana, tipus terrat.</p> <p>La façana principal ha estat modificada a la planta baixa, de manera que només conté un finestral d'aparador. Al primer pis hi ha un balcó amb dues obertures que té la barana de fosa, d'estil noucentista. Totes les obertures originals i els angles de l'edifici estan perfilats amb un fals carreuat. El ràfec vola sobre els caps de biga de fusta, d'imitació. Entremig hi ha uns respiralls ornamentals. El coronament té merlets arrodonits i plans que es van alternant.</p> <p>La façana lateral ha estat molt modificada i només conserva una balconera amb un fals carreuat a la llinda i als brancals.</p> | 08205-180 | Carrer del Doctor Murillo, núm. 2; carrer Villà, núm. 2 | <p>El promotor d'aquest edifici fou Benvingut Badés, que també ho va ser de la veïna Casa Badés, al carrer Villà número 3. Badés va demanar llicència d'obres a l'Ajuntament de Sant Cugat el 5 de març de 1921 amb un projecte arquitectònic de Ferran Cels.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Ceravalls, entre d'altres. A Barcelona va projectar la casa Reparada Casanovas.</span></span></span></span></span></p> | 41.4682639,2.0796786 | 423150 | 4591149 | 1921 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95077-018001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95077-018002.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95078 | Casa Racó del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raco-del-sol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït al segle XX en un estil que recrea una masia tradicional, decorat amb elements historicistes. És compost per dos cossos, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc, i presenten una varietat d'obertures. En una d'elles hi trobem una reproducció de la finestra gòtica de la masia de can Bell. A sota seu hi ha una altra finestra amb un arc coix. També hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, amb un monjo o mainell d’imitació romànica, així com els pilars del porxo. A la façana hi ha un fanal de ferro forjat amb un drac alat d'estil pseudomodernista.</p> <p>El cancell de la finca presenta un portal amb arc de mig punt perfilat amb carreus escairats. És coronat amb una teuladeta amb ràfec ceràmic de dues filades. El carener és desplaçat a la dreta. El parament combina aplacat de pedra i arrebossat. A la part superior dreta té una petita obertura amb arc de mig punt.</p> | 08205-181 | Camí del Mas Roig al Mas Fuster, núm. 95 | 41.4559399,2.0426058 | 420039 | 4589815 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95078-018101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95078-018102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95078-018103.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95079 | Can Canyameres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyameres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.24-25.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | La masia està molt degradada i necessita una intervenció urgent per evitar el seu esfondrament. | <p>Masia tradicional que compta amb l'ampliació d'un cos modernista, a l'esquerra, i amb un altre cos a la dreta de la façana, aquest últim d'un moment indeterminat. El cos antic de la masia consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants.</p> <p>La façana principal de la masia presenta una distribució d'obertures simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, amb arc de punt rodó dovellat. A cada costat té una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres més. Aquestes obertures, molt regulars i emmarcades amb maó, deuen ser fruit d'alguna reforma del segle XIX o començament del XX. A les golfes només hi ha una finestra minúscula. El parament de la façana és de pedra sense escairar i conté també parts de maó, lligats amb morter, mentre que els angles són amb carreus de pedra. El ràfec és senzill. Davant la masia hi ha un pou.</p> <p>L'ampliació modernista, de tendència historicista, recrea una torre medieval. Consta de planta baixa i pis, amb finestres i una porta a la planta baixa i balcons al primer pis de la façana principal. A la part superior hi ha dos òculs de ventilació del sostremort. Les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada a partir de la línia d'imposta i presenten decoració amb rajoles de ceràmica als extrems superiors i al centre. La part superior de l'edifici presenta merlets. Al damunt de la torre hi ha un terrat.</p> <p>El cos afegit a la dreta és també de planta baixa i pis. Presenta un portal a la planta baixa i una obertura al primer pis. La teulada, d'una vessant, és la continuació de la teulada de la masia.</p> <p> </p> | 08205-182 | Avinguda de Can Bellet cantonada amb avinguda de Can Canyameres | <p>La masia de Can Canyameres està documentada al segle XVI, si bé el seu origen podria ser anterior. A principis del segle XX va ser ampliada amb un volum d'estil modernista. Durant el segle XX hi havia vaques, i la llet que es produïa era venuda a Sant Cugat.</p> <p>El topònim podria estar relacionat amb el cultiu del cànem, encara que no això està documentat.</p> <p> </p> | 41.4848396,2.0646801 | 421917 | 4593003 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018205.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|105|116|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95080 | Can Marcet (Can Calopa de Dalt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet-can-calopa-de-dalt | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>BARRIUSO, J; ROIG, J (2012). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a la masia de Can Marcet (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)</em>. Memòria número 10699.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 14-15.</p> | XVI-XX | Si bé sembla que està restaurada, la masia està tancada amb les obertures tapiades.El jaciment arqueològic, un cop excavat i documentat, va ser destruït. | <p>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. És una construcció bàsicament dels segles XVI-XVIII, tot i que el seu origen és medieval. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Està situada en un entorn on es mantenen els conreus de secà.</p> <p>La façana principal presenta una distribució no del tot simètrica en base a tres crugies, que es corresponen amb tres eixos principals d'obertures, amb la part de la dreta més llarga. Al centre hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, amb altres obertures. Una a l'esquerra i dues a la dreta. Al primer pis hi trobem tres finestres, emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada, i una amb l'ampit motllurat. Totes les finestres de la façana estan actualment tapiades. Els murs són fets de pedra i tàpia, tot i que també s'han localitzat paraments fets en <em>opus spicatum</em> i <em>opus signinum</em>. El ràfec és de ceràmica de diverses filades. El carener està desplaçat, segurament per l'ampliació de la masia per la banda dreta.</p> <p>A l'interior de la masia es conserva una cuina amb fumeral i faldar central, amb un forn de pedra. Al primer pis hi trobem la sala, envoltada per les diverses habitacions, una d'elles del tipus alcova. Les bigues d'aquest darrer espai estan decorades amb motius geomètrics i florals.</p> | 08205-183 | Carrer Camí de Can Marcet, núm. 1 | <p>Aquesta masia ja està documentada en el fogatge de 1553. Les excavacions arqueològiques que s'hi han portat a terme han demostrat que sota l'actual masia ja existia un primer habitatge, dels segles XIII-XV, i que la construcció de l'actual masia és obra bàsicament dels segles XVI i XVIII. L'excavació va permetre establir les següents fases:</p> <p>La primera fase és d’època baixmedieval, entre els segles XIII i XV. D'aquesta fase es van documentar tres sitges que evidenciaven un assentament situat sota la masia. Es tractaria d’un primer habitatge anterior. El material recuperat van ser alguns fragments de plat en blanc estannífer i fragments de ceràmica de cuina.</p> <p>La segona fase és d'època moderna, entre els segles XVI i XVIII. Es tractaria del moment constructiu de la masia. S'hi poden diferenciar tres cossos situats de manera paral·lela i amb una nau posterior amb funcions de celler. També es va documentar una sitja i un mur que es podrien datar en aquest moment. D'aquesta fase es va recuperar material abundant, que consistí en ceràmica de taula decorada amb reflex metàl·lic (plats, escudelles, bols, etc) i ceràmica de cuina vidriada de color verd i marró. També es van identificar dipòsits i una estructura relacionada amb el conreu de la vinya, entre els segles XVII i XVIII. D'aquesta fase també es van recuperar sis monedes.</p> <p>La tercera fase és d'època contemporània, corresponent als segles XIX i XX. Es van trobar cups, dipòsits i altres estructures que havien estat amortitzades. Es va documentar un canvi d’ús en dues estances, amb noves funcions domèstiques, com ara una fossa sèptica.</p> <p>Ja a principis del segle XX, la finca tenia gairebé dues-centes quarteres de terra. L'any 1908 estava sense treballar, i l'arribada d'uns nous masovers aquell any va permetre que s'hi continués l'explotació. L'any 2003, arran d'unes pluges a la tardor, la tàpia de la façana de llevant va resultar afectada.</p> <p>Els anys 2011 i 2012 es van portar a terme intervencions arqueològiques preventives al subsòl de la masia, sota la direcció de Jordi Barriuso.</p> <ul> </ul> | 41.4927840,2.0684397 | 422240 | 4593881 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018304.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Intervencions arqueològiques practicades:Del 19 de setembre al 31 desembre de 2011. Direcció: Jordi Barriuso. Intervenció preventiva, control i excavació.31 de desembre de 2011. Direcció: Jordi Barriuso. Eliminació.Del 4 al 5 de gener de 2012. Direcció: Jordi Barriuso. Intervenció preventiva, control i eliminació. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95081 | Cases de Marcel·lí Singla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-marcelli-singla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres, d'estil noucentista, que segueixen un mateix disseny. Van ser projectades per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. Les construccions inicials són de doble crugia i consten només de planta baixa, tot i que posteriorment van ser ampliades amb plantes superiors, però en un espai enretirat de la línia de façana.</span></span></span></span></span></p> <p>Les cases números 3 i 5 són dues cases bessones. En aquest cas, la porta està centrada i, a banda i banda, tenen un finestral. Les obertures presenten una faixa engaltada a la part superior i estan decorades amb motius vegetals al guardapols. És interessant el coronament, que es resol amb una cornisa motllurada amb un arc central i, a cada costat, les balustrades, amb elements ceràmics i una orla central. Aquest coronament té uns petits medallons motllurats a la part central, decorats amb garlandes vegetals. A sota la cornisa hi ha un fris amb espiralls de ventilació del sostremort.</p> <p>La casa número 7 és molt semblant a les dues anteriors, però la decoració és més senzilla. En aquest cas no té l'arc decoratiu del coronament, ni tampoc les decoracions vegetals a les obertures.</p> | 08205-184 | Carrer del Doctor Murillo, números 3, 5 i 7 | <p>Marcel·lí Singla, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar el 30 de gener de 1926 una llicència d'obres per construir dues cases segons projecte d'Enric Mira Gosch, arquitecte. La llicència d'obres va ser concedida el 28 de maig del mateix any per la Comissió Municipal Permanent. El projecte arquitectònic presentava una façana més senzilla, sense tantes ornamentacions.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4676293,2.0814719 | 423298 | 4591078 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018404.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95082 | Cases de Bartomeu Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-bartomeu-pujol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La casa número 11 està tapiada i en estat d'abandonament. En canvi, la número 13 està en bon estat. | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, d'estil eclèctic, projectades el 1918 per l'arquitecte Arcadi Camprodon Sansalvador. Consten només de planta baixa i ocupen cadascuna un solar de cos.</p> <p>Les façanes són pràcticament idèntiques. Consten d'un portal al mig i un finestral a cada costat. Les obertures estan emmarcades amb rajoles blaves que les envolten per la llinda, l'ampit i els brancals. La casa número 13 conté un remat ondulant amb una franja de ceràmica blava a la part baixa. Aquest element arquitectònic no el trobem a la casa número 11.</p> | 08205-185 | Carrer de Vilaseca, números 11 i 13 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquestes cases en particular, la llicència d'obres per construir-les la va demanar el 5 de febrer de 1918 Bartomeu Pujol Aymerich, veí de Sant Cugat del Vallès. Era per construir dues cases d'estiueig al carrer Vilaseca, projectades per l'arquitecte Arcadi Camprodon Sansalvador.</p> <p> </p> | 41.4670364,2.0833603 | 423456 | 4591011 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018505.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arcadi Camprodon Sansalvador | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95083 | Casa Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-boixader | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment, la casa està sent reformada i ampliada pels laterals i la part posterior. | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta d'una planta baixa força alta més un pis.</p> <p>La composició de la façana és simètrica, amb l'eix central ressaltat mitjançant un portal al centre i dos finestrals a cada banda. La porta, de dues fulles, és de fusta massissa, amb decoració neogòtica. En el primer pis hi ha tres finestres bessones sobre el mateix eix de cadascuna de les obertures de la planta baixa. Les obertures tenen una faixa engaltada que les envolta. El coronament de l'edifici conté un ràfec amb fris ornamentat amb esgrafiats i mènsules. Finalment, hi ha una balustrada amb una cartel·la central d'obra que conté un medalló motllurat amb dues lletres, una 'I' i una 'B'.</p> <p>De la casa Boixader hom ha dit que: '<em>És molt interessant la seva façana amb un llenguatge molt expressiu i compacte i que s'inscriu dins el corrent de l'historicisme neogòtic del noucentisme</em>'.</p> <p>En una rehabilitació recent s'ha refet l'interior de l'edifici i s'ha afegit un volum al costat dret, que s'hi sobreposa parcialment, amb un llenguatge arquitectònic modern.</p> | 08205-186 | Avinguda de Gràcia, número 36 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se en la dècada de 1870, i eren destinades sobretot als estiuejants de la ciutat de Barcelona que accedien a Sant Cugat per la carretera de Gràcia o de la Rabassada.</span></span></span></p> | 41.4667900,2.0849700 | 423590 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018605.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95084 | Capella de Sant Llorenç de Fontcalçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-llorenc-de-fontcalcada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 145-148.</span></span></span></span></span></p> | XI-XIX | <p>Església d'origen romànic que fou reconstruïda al segle XVIII i restaurada el 1850, de manera que es conserva íntegrament però molt modificada. És de planta rectangular i consta d'una sola nau, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal és molt simple, amb un portal de punt rodó i, sobre el mateix eix, una finestra d'ull de bou. Els paraments són fets amb carreus de mida petita, en algunes parts molt poc regulars. Els murs tenen un gruix d'1,05 metres. La façana és rematada amb un petit campanar d'espadanya de factura recent, obrat amb maó. Les dimensions de la capella són 8,60 per 4,60 metres.</p> <p>Originalment aquesta capella era de planta quadrada i tenia un absis en forma de ferradura. Va ser localitzat durant les obres de restauració de l'any 1976.</p> | 08205-187 | Camí de Can Ametller | <p>Aquesta capella és esmentada per primera vegada l'any 1084, en un document de donació de terres al lloc de '<em>Campaniano</em>', prop de l'església de Sant Llorenç, a la '<em>Sala</em>'. Se sap que al segle XV la capella era gestionada eclesiàsticament i litúrgicament pels monjos del monestir de Sant Cugat. Un llamp la va destruir i va quedar abandonada. Al segle XVII pertanyia al mas Llorenç, que era propietat de Damià Llaunart i Francesc Gomar. Posteriorment, Josep Minguella Farell, hereu dels Gomar, va vendre la capella a Onofre Pi.</p> <p>Albert Onofre Pi, hereu d'Onofre Pi i frare carmelita, va llegar la propietat al monestir carmelita de Barcelona quan va morir. L'orde carmelita va mantenir la propietat fins al 1780, moment en el qual la va vendre a Domènec Llobateras. El seu fill la va reconstruir i va demanar permís per celebrar-hi missa. Damunt del portal hi havia una làpida de marbre amb una inscripció en llatí que commemora la reconstrucció i benedicció del temple al segle XVIII.</p> <p>Al segle XIX Teresa Minguella, esposa de Joaquim de Vedruna, va presentar una demanda reivindicant la propietat per un vincle familiar amb un avantpassat. Va guanyar la demanda el 1840. Deu anys més tard, el 1850, va restaurar l'església i va restablir-hi el culte, ja que havia estat profanada durant una de les guerres carlines. </p> <p>L'església va ser restaurada novament el 1976, i actualment forma part de les dependències d'un restaurant.</p> | 41.4667900,2.0849700 | 423590 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018703_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018704.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95087 | Can Monmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monmany-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Masia de grans dimensions que inclou un conjunt d'edificis diversos i de diferents èpoques. Molts es van construir substituint les antigues edificacions de la finca, inclosa la masia original. Ara hi trobem un impressionant edifici central, d'estil eclèctic amb elements neoclàssics, envoltat d'altres construccions, com cases de treballadors, el portal i les fortificacions. L'indret es troba al peu de la muntanya del Puig Madrona, dins del Parc Natural de Collserola, situat sobre un esglaó natural de la muntanya i entre terrenys terrassats amb marges de pedra seca.</p> <p>L'edifici principal, d'estil eclèctic, és format per tres cossos que formen una planta rectangular allargassada. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos central, més estret, compta amb balcons als dos pisos superiors, amb unes obertures que queden dividides per una columna de ferro colat a manera de mainell. Al nivell de les golfes hi ha dos òculs motllurats. La teulada d'aquest cos queda més elevada i és perpendicular a la resta de l’edifici.</p> <p>Els cossos laterals tenen també balcons, situats en tres eixos d'obertures a l'esquerra i dos eixos a la dreta. Sobre cada balcó, en el pis superior, hi ha grups de dues petites finestres quadrades amb llinda recta, emmarcades amb maó als brancals i a la llinda i amb un ampit sobresortint. Els paraments són de maó i arrebossat, amb un estucat de color groguenc i vermellós al fris, de ressonàncies neoclàssiques. Totes les obertures són de grans dimensions, emmarcades amb una faixa engaltada i tancades amb persianes de llibret verdes. Entre el primer pis i les golfes hi ha una banda de maó col·locat en punta per diferenciar les plantes. Els ràfecs de la teulada estan recolzats sobre bigues de fusta. La teulada és a quatre vessants, coberta amb teula àrab. El carener està decorat amb teules de ceràmica vidriada de color morat.</p> <p>A la part central d'aquest edifici s'alça la torratxa o torre del rellotge. Té planta quadrada i consta de tres plantes, amb una galeria de tres finestres als dos pisos superiors. Està rematada amb un ràfec motllurat amb modillons i una balustrada de peces ceràmiques entre pilastres. El terrat de la torre inclou el cos de l’escala, coronat per una teulada piramidal.</p> <p>A l’interior de l’edifici la planta baixa inclou un vestíbul d’estil neoclàssic, el celler, el magatzem i altres dependències auxiliars. Al primer pis hi ha la sala, la cuina (amb rajoles del segle XIX i una gran llar de foc). A les golfes hi havia les habitacions dels mossos de la casa. La torre del rellotge, situada al punt central de l’edifici, té instal·lat un rellotge del 1897, amb dues campanes i un parallamps.</p> <p>La propietat inclou un celler semisoterrat amb encavallada de fusta de melis, a més de diversos habitatges dins del mateix volum, un petit teatre i un portal fortificat. En l'edifici situat al nordoest del conjunt destaca una torrella de fortificació de planta circular en una cantonada.</p> <p> </p> | 08205-188 | Avinguda de Can Monmany | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XVII. En aquell moment era coneguda com a mas Brunet, denominació que va mantenir fins la compra l'any 1639 per Francesc Monmany. Aquesta família va anar incrementant el patrimoni amb l'adquisició d'altres finques i masies de l'entorn, com can Canyelles i el mas Roig. Durant el segle XIX els Monmany van viatjar a França per aprendre el mètode champenoise i poder elaborar xampany a la finca. La propietat es va beneficiar de l'arribada de la plaga de la fil·loxera a França, fet que va impulsar el creixement econòmic de la masia. Això va permetre l'ampliació dels edificis. Però quan la plaga va arribar a les vinyes de Can Monmany els ceps van morir, i les obres de les edificacions van quedar inacabades.</p> <p>A principis de la dècada de 1980 es conservaven el mobiliari, el trull d'oli i els estris del camp. Actualment encara es conserva un plànol de l'edifici, una litografia de 12 x 26 centímetres que representa l'edifici en estil neoclàssic i la torre del rellotge. També es disposa de documentació històrica de caire econòmic entre els segles XVIII i XIX.</p> <p>Des de 2009 can Monmany acull el projecte agroecològic de producció i educatiu sobre agricultura i alimentació sostenible 'L'Ortiga'.</p> | 41.4511123,2.0323376 | 419175 | 4589288 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018806-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018810.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Abans de l'arribada de la fil·loxera en aquesta finca es conreava molta vinya. També hi havia ametllers, oliveres i horts. Els antics camps de vinya actualment s’han destinat a l’agricultura ecològica i són gestionats per la cooperativa L’Ortiga. Entre els cultius de Can Monmany cal destacar, com a varietat local, el tomàquet Mandó de Collserola. També hi ha oliveres, amb alguns exemplars voluminosos i, recentment, s’ha plantat vinya en un parell d’indrets, de les varietats xarel·lo, ull de llebre, macabeu i monestrell. Estan destinades a obtenir vins joves. | 98|99|102|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95088 | Centre Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-borja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil neoclàssic, construït el 1950, que acull un destacat centre de la Companyia de Jesús. Consta de diversos cossos que formen un ampli complex en forma rectangular, amb dos patis interiors de planta quadrada.</p> <p>L'edifici principal es composa de tres cossos, el central més elevat. Els laterals consten de planta baixa semisoterrània, planta baixa i tres pisos, mentre que el central té un pis més. La façana principal presenta una composició simètrica. El cos central s'estructura en base a quatre eixos d'obertures, els quals a les quatre plantes superiors queden separats per unes pilastres adossades.</p> <p>A la planta baixa trobem el portal d'entrada al centre, acompanyat de dos finestrals a cada banda. Totes cinc obertures formen un ritme unitari d'arcs de mig punt motllurats i amb una línia d'imposta també motllurada. Al primer pis hi ha cinc balconeres amb barana de peces de morter modelat. Les obertures estan motllurades amb una faixa engaltada i la llinda sobresurt. Als segons i tercers pisos hi ha cinc finestres quadrades per planta, emmarcades per una faixa engaltada i amb ampit sobresortint. La quarta planta té cinc petites finestres rectangulars, emmarcades per una faixa engaltada. Aquest cos central està rematat per un arquitrau i un gran timpà motllurats, amb una gran creu de pedra de coronament. El parament del cos central és arrebossat, i la coberta és un terrat pla que queda rere el frontó.</p> <p>En els cossos laterals té continuïtat el ritme d'obertures d'arcs de punt rodó amb una sèrie de finestres. El parament d’aquest pis és arrebossat a imitació de carreus. Les tres plantes superiors tenen finestres quadrades, emmarcades per una faixa engaltada i amb ampit sobresortint. El parament en aquests pisos és de maó de pla. El remat és un ràfec sobre cabirons, mentre que la teulada és a dos vessants.</p> <p>La resta de cossos segueixen una línia estilística similar.</p> | 08205-189 | Carrer de Llaceres | <p>El Centre Borja és una institució vinculada a la Companyia de Jesús (els jesuïtes), amb una història que comença a mitjans del segle XX. L'edifici va ser construït l'any 1950 com a facultat de teologia i col·legi major. El centre és conegut per ser un espai dedicat a la reflexió, l'estudi i la formació, però també com a residència per a jesuïtes. El nom de 'Borja' és en honor a sant Francesc de Borja, un dels grans sants de la Companyia de Jesús, que va ser el tercer superior general dels jesuïtes al segle XVI.</p> | 41.4677099,2.0927265 | 424239 | 4591077 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018905.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95089 | Xalet al carrer Las Palmas número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-las-palmas-numero-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estètica contemporània, construït el 1976 seguint el model constructiu proposat pels arquitectes del Grup R, d'arquitectura moderna. Consta de planta baixa i dos pisos, segons el pendent del terreny.</p> <p>L'edifici presenta un volum senzill que en planta baixa, a l'esquerra, té un cos corresponent al garatge, amb una terrassa al seu damunt. A la part dreta hi ha la porta d'entrada a l'edifici. Al primer pis trobem un gran finestral horitzontal dividit per un mainell de columna rodona. Al segon pis té un finestral a la part esquerra de la façana. L'edifici està rematat amb una teulada plana. </p> | 08205-190 | Carrer Las Palmas, número 9-11 | 41.4652436,2.0658992 | 421995 | 4590826 | 1976 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95089-019002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95089-019003.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95090 | Edifici del carrer Hospital número 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-hospital-numero-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa urbana de dos cossos, d'estil noucentista, que es distingeix per estil i presència en un carrer on, originàriament, dominaven les cases de cos de famílies pageses, rabassaires sobretot. Consta de planta baixa i un pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està molt modificada, amb dues grans obertures, una del portal i l'altre de garatge. A més, al centre hi ha instal·lacions de serveis que distorsionen les característiques de l'edifici. El primer pis, simètric, presenta dos balcons i dues finestres al centre. El coronament és format per una balustrada amb peces de morter modelat. Aquestes peces presenten uns motius florals cargolats, mentre que al centre sobresurt un</span></span></span><span><span><span> petit acroteri de perfil semicircular amb una orla foradada al mig, decorada amb motius florals.</span></span></span></p> | 08205-191 | Carrer Hospital, número 5 | <p>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L'apogeu econòmic del poble gràcies a l'extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l'arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d'estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</p> <p>L'edificació d'aquesta casa s'emmarca en aquest context.</p> | 41.4734547,2.0825358 | 423395 | 4591723 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019104.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95091 | Església parroquial de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-cebria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.62-63.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVI | <p>Església d'origen romànic amb reformes posteriors ***d'estil gòtic???. Es tracta d'un conjunt format per l'església parroquial, la rectoria i la torre del comunidor. L'església és d'una nau amb dues capelles laterals a cada costat, i s’ha ampliat cap a llevant. ***Als murs laterals hi ha contraforts.</p> <p>La façana de l'església presenta un portal de punt rodó adovellat i, al seu damunt, una finestra d’ull de bou. És rematada amb un campanar de planta quadrada que compta amb dues finestres amb arc de mig punt. Els murs són de paredat comú, sense arrebossar. </p> <p>A l'interior, el sostre és cobert amb volta de canó, amb arcs apuntats. La capçalera té una volta d’aresta recolzada en impostes dòriques. conserva un retaule barroc a l’altar major. En una capella lateral, amb el sostre cobert per una volta amb nervacions gòtiques en forma d’estrella, hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser.</p> <p>Davant de l’església, emmarcant la plaça, hi trobem el portal de Sant Cebrià, del segle XVIII. És una petita construcció que incorpora una porta rectangular, emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada, que conté al timpà una fornícula amb una imatge del sant titular. Es tracta d'un portal exempt. Entre el portal i l’església hi ha un espai pavimentat que era l’antic cementiri parroquial. Algunes de les lloses són sepulcres del segle XIX.</p> <p>Entre l’església i la rectoria hi trobem el comunidor, des del qual el sacerdot feia un ritual en moments de necessitat per exorcitzar les tempestes, demanar pluja en temps de sequera, etc. És en forma de torre, de planta quadrada, amb una teulada a quatre vessants rematada amb un element ceràmic. Li manquen a la part superior les obertures per on el capellà dirigia les pregàries als quatre vents.</p> | 08205-192 | Carrer de l'església | <p>L'origen de l'església de Sant Cebrià es troba a l'antic oratori dels monjos del monestir de Sant Cugat, anomenat Sant Vicenç de Vall Daurex. Ja s'esmenta en la confirmació de béns que el rei Lotari va fer al monestir l'any 986. L'abat Rotllà de Sant Cugat va cedir l'església al bisbe Oleguer, de Barcelona, per tal de restituir l'antiga parròquia de Sant Cebrià d'Aquallonga, que havia estat destruïda pels sarraïns en una ràtzia musulmana a començaments del segle XII. Al segle XVI al costat de l'església s'hi va construir una sagristia i la rectoria.</p> <p>El cementiri parroquial es trobava davant de la façana principal de l'església, i el 1924 va ser traslladat a la part posterior.</p> | 41.4582969,2.0673543 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019207.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95092 | Església de Santa Maria de Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-campanya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 120-128.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.56-57.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Església d'estil romànic que ha conservat força bé la seva tipologia originària, per bé que ha estat restaurada, sobretot a la part de la coberta, i conté alguns elements afegits. Es troba situada al turó del coll de Campanyà. És de planta rectangular, d'una única nau,</p> <p>La façana principal és força senzilla. Consta d'un portal rectangular amb una finestra ovalada al seu damunt. És rematada per un gran campanar en forma de torre quadrada, situat en el l'eix de les dues obertures. Presenta un gran finestral amb arc de punt rodó i està coronat per merlets. Aquesta part del campanar sembla una obra força posterior. Els murs laterals estan reforçats amb tres contraforts. Les mides del temple són 13 metres de llarg per 4,5 d'ample.</p> <p>A l'interior es conserva un retaule dedicat a Sant Sebastià, de l'any 1562, així com una pica baptismal.</p> <p>A l'esquerra de l'església hi ha un petit cementiri amb algunes sepultures.</p> <p>Prop de l'ermita de Santa Maria de Campanyà hi ha un jaciment arqueològic on han aparegut en superfície fragments ceràmics d'època romana (sigil·lada, àmfores i tegulae), així com restes de fauna. En aquest emplaçament també hi ha sepultures antropomorfes excavades a terra d'època medieval.</p> | 08205-193 | Carrer de Rafael Castanyer | <p>Aquesta església està documentada per primer cop l'any 1047, en la consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aquallonga. Va exercir com a parròquia fins l’any 1492, moment en el qual va passar a ser sufragània de l’església parroquial de Sant Cebrià. Segons sembla, el canvi es va deure a raons econòmiques, per una reducció en les aportacions econòmiques. La visita pastoral de l’any 1725 va dictaminar que es retirés la reserva eucarística, cosa que indica que el temple estava ja en declivi.</p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la imatge de la Mare de Déu i també l’església van ser incendiades. Se'n van poder salvar el retaule de Sant Sebastià i el Sant Crist. Actualment hi ha una rèplica de la imatge original. Després de la guerra, la família Muñoz Castanyer va restaurar l’església. En aquell moment la volta no es va refer perquè els murs laterals es trobaven en mal estat i s'obrien cap enfora. Amb la restauració, les bigues de la teulada van quedar al descobert. Recentment, després que s'esfondrés la volta, l’església ha estat restaurada de nou.</p> <p>En aquesta església hi havia un altar lateral dedicat a Sant Mamet, a qui les dones en alletament tenien una especial devoció com a protector.</p> | 41.4815421,2.0579543 | 421351 | 4592643 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019304.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95093 | Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magi-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.10-11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 8-9.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XIX | El mur de contenció i tanca té un excés de vegetació que la malmeten, i la barana de maó té parts en mal estat que necessiten reparació. | <p>Casa de camp d'estil eclèctic, avui transformada en un restaurant. És de planta més o menys quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes. L'edifici és format per volums de diferents alçades, amb una torre quadrada que sobresurt al centre.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, en forma de planta basilical. El parament combina la pedra amb faixes horitzontals de maó vist. A la planta baixa al centre hi ha el portal d'entrada, emmarcat amb carreus de pedra i maó pla tant als brancals com a la llinda, que és d'arc rebaixat. A cada costat té un finestral decorat de manera similar, però amb la dovella central que sobresurt per la part superior. Al primer pis hi trobem tres balcons, amb obertures emmarcades amb maons que imiten carreus, amb llinda recta i timpà curvilini i motllurat a la part superior. La barana dels balcons és de ferro forjat. A les golfes hi ha un únic finestral emmarcat amb maons que imiten carreus, amb llinda recta i timpà curvilini i motllurat a la part superior, i amb una dovella central que sobresurt. L'edifici és coronat amb un ràfec de gran volada sostingut per tornapuntes. La teulada presenta diversos nivells que es superposen, seguint les alçades dels diferents volums de l'edifici.</p> <p>A l'interior hi ha un atri amb una porta de vidre gravada que comunica amb el pati central. En aquest pati hi ha un pou amb un brocal de ferro forjat d'estil neogòtic. A les sales de la planta baixa els murs i els sostres estan decorats amb pintures i dibuixos inspirats en l'estil de Pompeia. Al primer pis les habitacions de la façana nord tenen sortida a una terrassa que sobresurt sobre la galeria de la planta baixa.</p> <p>Al voltant de la casa hi ha diversos edificis annexos que servien com a quadres per als carros i cavalls, celler i estables per al bestiar. Les construccions estan envoltades d'arbredes, amb alguns exemplars de til·lers destacats que estan situats davant de l'entrada.</p> <p>La finca està elevada al costat del torrent de Buscarons i compta amb un mur de contenció de pedra i maó, amb pilastres i faixes horitzontals, rematat amb una balustrada de maó.</p> | 08205-194 | Avinguda de Can Magí | <p>El març de 1878 Martí Ragull, que en aquell moment era regidor de l'Ajuntament de Barcelona, va demanar una llicència d'obres per construir una casa de camp amb finalitats agrícoles, a la finca que tenia en propietat entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. El projecte el va signar el mestre d'obres Calixte Freixa Pla. El permís d'obres va ser autoritzat el 2 d'abril de 1878.</p> <p>El projecte original era diferent al que podem veure actualment. A les llindes de les portes i de les finestres es va acabar utilitzant l'arc rebaixat. La torratxa de l'edifici havia de tenir les funcions de colomar, però no ho va ser mai.</p> <p>La casa va ser reformada després de la Guerra Civil Espanyola. Actualment és un establiment de restauració.</p> | 41.4811221,2.0907458 | 424089 | 4592567 | 1878 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019405-ajuntament-de-sant-cugat-del-valles-any-2008.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Calixte Freixa Pla | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95094 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, d’origen medieval, que ha estat força transformada al llarg dels anys, sobretot en les obertures. Actualment és un restaurant. Està formada per dos cossos. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal l’únic element antic és una obertura emmarcada amb carreus. Al primer pis hi ha dos finestrals. Davant de la façana hi ha diversos elements de mobiliari i una carpa que dificulten observar correctament la part baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior de la masia es conserva una premsa de vi de l'any 1829. </span></span></span></p> | 08205-195 | Camí de Can Cases | <p><span><span><span><span><span>Aquesta casa té el seu origen en l’antic mas Pasqual, documentat des del segle XIV, moment en què passa a ser propietat del monestir de Sant Cugat. Al segle XVI s’hi documenta la família Cases, que dona el nom al mas. El 1738 passa a la família Cadena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja a principis del segle XX consta en mans de Carreras Nolla, Carreras Candi i Tusquets. El 1975 va ser reconstruïda o molt reformada per acollir un restaurant, activitat que es manté fins a l’actualitat. El restaurant inicial es va mantenir fins entorn el 2010, i posteriorment va ser rellevat pel restaurant El Mirador de Can Cases.</span></span></span></span></span></p> | 41.4344428,2.0984602 | 424679 | 4587378 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95094-95094-019501-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95095 | Xalets del carrer Sant Juli números 3 i 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-del-carrer-sant-juli-numeros-3-i-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Conjunt de dos xalets d'estiueig d'estil noucentista de tradició mediterrània. Consten de planta baixa, pis i golfes, amb una torratxa adossada. Els dos xalets segueixen un mateix disseny arquitectònic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana principal presenten un porxo d'entrada sota un balcó tancat amb una balustrada. El porxo es sustenta sobre pilastres quadrades amb basament i capitell. El fris i la cornisa del pòrtic són d'ordre jònic amb modillons. Les obertures tenen una faixa engaltada al voltant i l'ampit motllurat. Les façanes estan arrebossades i en els angles presenten esgrafiats d'imitació de carreus. Les obertures són rectangulars, a excepció de l'òcul ovalat a les golfes. El coronament dels edificis està realitzat amb un ràfec amb caps de biga de fusta. Les teulades són a doble vessant al volum principal i a la torre són a quatre vessants amb flexió al ràfec, amb carener de peces vidriades en blau i pinacle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tanca de la finca està feta amb pedra de conglomerat. Els angles i els límits del cancell estan rematats per una tapa amb motllura rectangular. La serralleria de la tanca és de ferro forjat de disseny noucentista, amb barrots cargolats.</span></span></span></span></span></p> | 08205-196 | Carrer de Sant Juli, números 3 i 5 | 41.4756941,2.0805986 | 423235 | 4591973 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95096 | Can Gatxet Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gatxet-ric | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casal urbà d'estil eclèctic, reconstruït el 1913 sobre un edifici previ, que recrea en certa manera el model d'una casa pairal. És de planta quadrada, i consta de de planta baixa i dos pisos, amb teulada a tres vessants,</p> <p>La façana principal incorpora de manera tímida alguns elements classicistes. Presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha la porta d'entrada i dos finestrals. Al segon pis hi ha tres balcons amb baranes ventrudes. Les obertures de la façana tenen una faixa engaltada en les llindes (que sobresurt pels costats), brancals i ampits. A la part superior, sobre les obertures hi ha uns òculs de ventilació del sostremort. El coronament de la façana presenta tres cartel·les amb motllures classicistes sobre els eixos els eixos de les obertures, amb balustrades entre ells. A la cartel·la central hi consta l'any 1914.</p> <p>A la façana de ponent al primer pis hi ha una galeria amb llindes horitzontals sobre pilars quadrats bisellats, amb impostes motllurades. Aquest element evoca les masies amb galeria i les cases urbanes amb golfes.</p> <p>Al carrer Valldoreix hi ha un portal d'entrada a la propietat que consisteix en un pont o pas sota l'edifici, amb una finestra d'estil noucentista.</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven diversos elements arquitectònics originals, com ara els paviments, la fusteria i els embigats. A la finca també es conserven uns safareigs per rentar la roba.</p> | 08205-197 | Carrer Torrent de la Bomba, número 23; carrer Valldoreix, número 9 | <p>Pere Serra Boguñá va demanar permís d'obres el 26 de setembre de 1913 per reconstruir un edifici en mal estat, segons projecte del mestre d'obres Pere Buqueres. La façana, però, es va fer diferent de la projectada. Als plànols està dibuixada plenament eclèctica, amb elements arquitectònics classicistes i historicistes. Es tracta d'un edifici que s'inscriu en el model d'habitatge realitzat durant la segona meitat del segle XIX, molt vinculada al pairalisme. Això indicava un l'estatus social elevat de la família propietària. Per això aquesta casa destacava enmig de les cases menestrals del seu entorn.</p> <p>Actualment l'edifici acull la Llar d'avis de la Parròquia. L'entitat religiosa va ser constituïda el 1980, en temps del rector Juli Nájera. Can Gatxet Ric va ser una donació a la parròquia de Sant Pere d'Octavià per part de Joan Auladell Serrabogunyà. </p> <p> </p> | 41.4705435,2.0809373 | 423258 | 4591401 | 1914 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95096-019701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95096-019702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95096-019703.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pere Buqueres | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95097 | Casa de les Germanes Sans Marcet (rambla Ribatallada número 16) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-germanes-sans-marcet-rambla-ribatallada-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista amb influències barroques. És un edifici a quatre vents que consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues finestres, i a la planta pis dos balcons. Les obertures tenen en els brancals, ampits i llindes una motllura de maons a les tres façanes. A l'alçada de les golfes hi ha un rellotge de sol de majòlica blanca, blava i groga, amb el dibuix d'una caravel·la a la mar i el sol. Del sol en surt la vareta o gnòmon.</p> <p>La composició noucentista de la façana incorpora detalls d'inspiració barroca, com el capcer ondulat. I també aplicacions de ceràmica crua a les obertures, a l'emmarcament del rellotge de sol i al capcer, que està decorat també amb uns modillons. Entre la planta baixa i pis, a l'alçada del balcó, hi ha un llistó de ceràmica crua que recorre totes les façanes.</p> <p>La porta d'accés al xalet es troba a la façana lateral dreta, i queda aixoplugat per un petit porxo amb una terrassa superior. A la façana posterior hi ha un porxo sobresortint, que està rematat per una balustrada de ceràmica crua.</p> <p>La tanca de la finca està formada per pilastrons de planta quadrada, rematats amb motllures ceràmiques, que emmarquen el cancell.</p> | 08205-198 | Rambla Ribatallada, número 16 | <p>Les germanes Mercè i Dolors Sans Marcet van demanar permís d'obres el 26 de març de 1929 per construir una casa de planta baixa i pis, amb garatge i galliner. El projecte, redactat per l'arquitecte Enric Mora Gosch, va ser aprovat el 2 d'abril de 1929. Aquesta casa és un bon exemple del noucentisme, com a continuació de l'estil constructiu fruit de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Conté elements arquitectònics semblants al Mercat de les Flors i al Palau de l'Agricultura, a la zona de Montjuïc.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4676112,2.0822118 | 423360 | 4591075 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95097-019801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95097-019802.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95098 | Rellotge de sol de la Casa de les Germanes Sans Marcet (Rambla Ribatallada número 16) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-les-germanes-sans-marcet-rambla-ribatallada-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol fet en majòlica de colors blancs, blau i groc, amb la representació d'una caravel·la a la mar. Als extrems superiors, s'observa la lluna i uns estels, a l'esquerra, i un sol, a la dreta. Del sol, en surt el gnòmon o vareta on hi ha les línies horàries, que estan situades damunt d'una vela. Les línies horàries van des de les 5 a les 12.</p> | 08205-199 | Rambla Ribatallada número 16 | <p>Rellotge de sol situat en la casa de les Germanes Sans Marcet. Està signat per F. Mora.</p> <p>Les germanes Mercè i Dolors Sans Marcet van demanar permís d'obres el 26 de març de 1929 per construir una casa de planta baixa i pis, amb garatge i galliner. El projecte, redactat per l'arquitecte Enric Mora Gosch, va ser aprovat el 2 d'abril de 1929. Aquesta casa és un bon exemple del noucentisme, com a continuació de l'estil constructiu fruit de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Conté elements arquitectònics semblants al Mercat de les Flors i al Palau de l'Agricultura, a la zona de Montjuïc.</p> | 41.4676172,2.0822092 | 423360 | 4591076 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | F. Mora | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95099 | Casa de la rambla Ribatallada número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-ribatallada-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil neoclàssic. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. A la planta baixa a l'esquerra hi ha un finestral i, a la dreta, un porxo amb columnes d'ordre dòric que serveix per aixoplugar l'entrada. Al damunt té un balcó, amb porta d'arc de punt rodó. El cos situat a la part esquerra, que sobresurt en relació al balcó, té una finestra ovalada a l'alçada del primer pis.</p> <p>El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec de doble motllura, amb caps de biga entre el fris inferior i la motllura superior,. Aquest fris s'estén a les quatre façanes de l'edifici. Sobre l'obertura d'accés al balcó el ràfec està plegat en forma de frontó.</p> | 08205-200 | Rambla Ribatallada, número 18 | <p>Aquest edifici fou construït al primer terç del segle XX. Segons sembla, s'havia d'adossar per la façana mitgera amb la casa de les germanes Sans Marcet, però això no es va acabar fent. La casa va ser rehabilitada de manera integral l'any 1999.</p> | 41.4675881,2.0821117 | 423352 | 4591073 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95099-020001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95099-020002.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc