Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95100 | Casa de Narcís Cahís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-narcis-cahis | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span>MACKAY, David (1966). </span></span><span><span>“Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista projectat el 1918 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas.</span></span></span></span></span> Originàriament era només de planta baixa i un pis. Amb posterioritat s'hi va afegir un pis al terrat, de manera que ara l'edifici consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>A la façana principal a la planta baixa hi ha un local comercial. Al primer pis hi ha un balcó desplaçat a la dreta i, al damunt, uns òculs de ventilació del sostremort. A la façana lateral hi ha la porta d'accés als habitatges, situada a la dreta. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una finestra cega i, al seu costat, al nivell de la planta pis, un balcó. Les obertures són emmarcades amb unes faixes engaltades, i rematades amb una motllura superior i, a la llinda, presenten una clau en forma de mènsula d'on pengen garlandes. Les peces de ventilació del sostremort són elements arquitectònics fets amb morter modelat, d'estil modernista. El coronament de la façana original és una balustrada d'estil clàssic amb pilastres motllurades d'estil jònic i, a sota, una cornisa decorada amb motllures de modillons i ones del mateix estil. </p> <p>El pis afegit al terrat és un volum sense decoracions, amb finestres rectangulars i arrebossat de color fosc que contrasta amb el color terra de l'arrebossat de la part antiga.</p> | 08205-201 | Carrer Valldoreix, número 63; carrer Doctor Murillo, número 30 | <p>Narcís Cahís va demanar una llicència d'obres el 12 de juny de 1918 per tal d'enderrocar un edifici i construir-ne un altre seguint el projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells. Recentment, l'any 2010, s'ha fet obres de reforma i ampliació de l'edifici. Balcells va projectar tres finestres a cada planta i en la façana del carrer Valldoreix va dibuixar una finestra sobreposada al portal d'entrada a l'edifici.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4683006,2.0799061 | 423169 | 4591153 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95100-020101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95100-020102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95100-020103.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95101 | Casa al carrer Murillo número 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-murillo-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos d'estil popular amb alguns elements d'influència noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una distribució en base a un eix d'obertures a la dreta, amb una porta que queda a l'esquerra. Aquesta porta dona accés a l'habitatge, mentre que la porta de la dreta, més ampla, correspon a un local comercial. El primer pis conté un balcó amb la base motllurada i amb barana de ferro forjat. Al damunt té un ferro per pujar mobles. A la part superior de la façana hi ha un fris amb un espirall de ventilació del sostremort i una cornisa motllurada. El coronament està format per una balustrada de peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí, <span><span><span>una indústria ceràmica de Sant Cugat.</span></span></span></p> | 08205-202 | Carrer Doctor Murillo, número 16 | <p>Aquesta casa fou construïda en un solar de la parcel·lació tradicional en la nova urbanització que es va fer des de la vila antiga cap al camí de Valldoreix i l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.</p> | 41.4680705,2.0805683 | 423224 | 4591127 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95102 | Casa Luque | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-luque | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil racionalista, representativa de les noves tendències arquitectòniques sorgides a la dècada de 1960. Es tracta d'un edifici singular, projectat per Josep Antoni Coderch, que consta només de planta baixa i que divideix l'espai per a la família i el servei mitjançant diferents volums que es distribueixen al voltant d'un pati central.</p> <p>Els diversos volums confereixen al conjunt una composició asimètrica. El parament és de color blanc i les façanes són trencades, amb graonats, tot formant seqüències variades i eurítmiques. La coberta de l'immoble és un terrat pla. </p> <p>En aquest edifici l'arquitecte Josep Antoni Coderch va experimentar amb l'espai vivencial dels habitatges unifamiliars. Per aquest motiu va organitzar les habitacions i les va articular de manera lliure tot aprofitant els desnivells i cercant l'orientació més bona per cada àmbit. Josep Antoni Coderch va introduir noves articulacions entre la zona d'estança, la de dormitoris i la de serveis, que es troben al voltant d'un pati interior, i va emprar l'efecte de transparència entre l'exterior i l'interior de l'edifici.</p> <p>A la finca inclou un extens jardí i una piscina.</p> | 08205-203 | Avinguda de Canadà, número 35 | <p>Aquest habitatge unifamiliar, projectat per l'arquitecte Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, fou construït entre els anys 1963 i 1965. Coderch va néixer el 1913 a Barcelona i va morir a Espolla el 1984. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1941, havent estudiat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va exercir d'arquitecte municipal a Sitges i va crear un despatx d'arquitectura amb Manuel Valls. Entre altres projectes, és l'autor de la casa estudi d'Antoni Tàpies de Barcelona, de l'edifici Trade de Barcelona, de l'Institut Francès de Barcelona, del Centre Tècnic de SEAT de Martorell, de les Torres de la Caixa a Barcelona i de l'ampliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.</p> | 41.4590245,2.0765338 | 422876 | 4590126 | 1965 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95102-020301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95102-020302.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Antoni Coderch de Sentmenat | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95103 | Casa Badés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bades | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | La façana principal presenta despreniments de l'arrebossat i pèrdua dels esgrafiats. | <p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista projectat l'any 1924 per l'arquitecte Francesc Farriol Carreres. Està envoltat per un jardí. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis. La casa, que inclou quatre habitatges, està formada per tres cossos, un de central que sobresurt i dos de laterals.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica. El cos central té a la planta baixa un portal central, amb llinda recta però amb els angles d'un quart d'esfera. La porta és de doble fulla, confeccionada amb fusta i vidre. A cada costat té una finestra de doble obertura, dividida per un mainell en forma de columna amb capitell jònic. Al primer pis hi ha un gran balcó corregut amb balustrada feta de garlandes de morter modelat entre pilastrons que presenten esgrafiats. Totes les obertures de la façana principal presenten una decoració amb garlandes i motllures.</p> <p>Els cossos laterals només tenen un eix d'obertures, amb finestres que presenten una decoració similar. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec motllurat i petites mènsules, amb un frontó curvilini decorat amb ornamentació floral. Al centre té un medalló motllurat amb les inicials esgrafiades BB (Benvingut Badés). A l'esquerra hi havia la inscripció de l'any 1924. Els cossos laterals són rematats amb una balustrada. </p> <p>En les façanes laterals hi ha unes tribunes de planta semicircular, de dos pisos, amb columnes d'estil jònic. Són rematades per un entaulament i fris motllurat amb elements decoratius d'estil classicista, i amb remat de cúpules de tres quarts d'esfera. </p> <p>A l'interior, a la planta baixa hi ha el vestíbul, que conté un arrambador de ceràmica blava i verda que representa un grup de nens nus que estan jugant. Aquest dibuix està realitzat amb un traç molt expressiu, com si fos d'aquarel·la, amb un fons de taques de tons verd amb pinzellades incisives. Aquesta ceràmica està rematada amb una sanefa de garlandes i motius d'estil noucentista. Un altre element d'interès és la barana d'una escala d'estil modernista, amb un traçat floral senzill.</p> | 08205-204 | Carrer Villà, número 3 | <p>La casa Badés va ser projectada per l'arquitecte Francesc Farriol Carreres l'any 1924, per encàrrec de Benvingut Badés. L'arquitecte va projectar un edifici de quatre habitatges, amb façanes ornamentades amb diversos elements arquitectònics que contenen detalls decoratius d'estil noucentista.</p> <p>Francesc Farriol Carretes, arquitecte, va ser l'autor que va projectar la Casa Batlles i la Casa de Teresa Vallhonrat, al carrer París 202 i 204 de Barcelona. </p> | 41.4679207,2.0798305 | 423162 | 4591111 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-020401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-020402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-020403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-0204004.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Francesc Farriol Carreres | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95104 | El Generalife (Casa Justo Sánchez) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-generalife-casa-justo-sanchez | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil neoàrab projectat l'any 1913 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas. És de planta quadrada, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El volum cúbic del cos és trencat per una torre que s'aixeca a l'angle nord de la casa.</p> <p>Les façanes són arrebossades de color blanc, les finestres són rematades amb arcs de ferradura i presenten decoració neoàrab a les llindes. La façana del carrer Sant Francesc Xavier té una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha quatre finestrals (els dos centrals agrupats), que queden tancats rere unes reixes amb motius geomètrics. Al primer pis a l'eix central hi ha un balcó suportat per tres mènsules d'obra, amb una obertura geminada que té per mainell una columneta. Sobre la llinda hi ha una cornisa subjectada per tres mènsules.</p> <p>La façana del carrer Elisenda Ribatallada també es distribueix en tres eixos d'obertures, amb finestres iguals a les de l'altra façana. El coronament de l'edifici es resol mitjançant uns ràfecs amb mènsules de fusta retallada que tenen al cel ras decoració geomètrica amb estrelles de sis puntes. La cúpula de la torre està decorada amb ceràmica de color blau i blanc.</p> <p>L'entrada a l'edifici es fa per una façana interior, d'accés a través del pati. A la finca hi ha una masoveria del mateix estil.</p> <p>La tanca de la finca consisteix en un mur rematat amb merlets que evoca la muralla del monestir de Sant Cugat. La reixa de la porta és de ferro i conté elements decoratius àrabs, com ara figures geomètriques. Està rematada amb una cartel·la també d'estil àrab que incorpora el nom de la propietat.</p> | 08205-205 | Carrer Sant Francesc Xavier, número 12 | <p>Justo Sánchez va demanar l'any 1912 una llicència d'obres per construir una casa d'estil neoàrab, però malgrat el permís favorable l'edifici no va es construir. El 1913 el propietari va demanar una nova llicència per una altra casa, projectada per l'arquitecte Eduard Maria Balcells, en un altre solar de la seva propietat. En el projecte no constava la torre que finalment s'hi va afegir.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4642567,2.0854119 | 423623 | 4590700 | 1913 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020504.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells Buigas | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95105 | Xalet Negre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-negre-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosc. És un edifici de planta quadrada als </span></span></span></span></span>quatre vents, i consta de planta baixa i pis. Es tracta d'un edifici de línia i composició senzilla, propi de l'arquitectura popular culta.</p> <p>Els murs de la casa són arrebossats amb un color crema i les obertures, distribuïdes de manera irregular, són decorades amb garlandes esgrafiades i ornamentació de rajola als ampits. La façana de la plaça d'en Coll presenta una composició simètrica que conté dues finestres de grans dimensions. Una amb arc rebaixat i l'altra amb llinda plana.</p> <p>La façana del carrer del Monestir és asimètrica i presenta tres finestres, una a diferent alçada. A la dreta s'aixeca una mena de torre, amb una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó que comparteixen un ampit comú, decorat amb rajoles blanques i verdes.</p> <p>El ràfec, volat, es recolza sobre caps de biga. En algunes parts conté a la part de sota decoracions amb frisos i orles esgrafiades. La coberta és a diverses aigües, amb teula plana. En algunes parts amb teules especials i gerros en punxa de ceràmica.</p> <p> </p> | 08205-206 | Plaça d'en Coll, número 5 | <p>Josepa Negre, de Sant Cugat, va demanar una llicència d'obres el 5 de juliol de 1927 per construir un xalet segons projecte arquitectònic d'Enric Mora Gosch, a la plaça d'en Coll. Es va construir al costat d'un altre xalet promogut per ella mateixa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4750563,2.0893785 | 423968 | 4591896 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95105-020601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95105-020602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95105-020603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95106 | Xalet Negre II (Villa Joaquin) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-negre-ii-villa-joaquin | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span>MACKAY, David (1966). </span></span><span><span>“Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | La bateria de contenidors soterrats just al davant del xalet afecta greument la visió de l'edifici. Caldria replantejar-se la seva ubicació en estar situats davant d'un edifici considerat BCIL. | <p>Xalet d'estil noucentista projectat l'any 1917. Es tracta d'un edifici força eclèctic, amb elements clàssics i locals, un exemple de l'arquitectura popular culta. És un edifici a quatre vents, envoltat d'un jardí, amb una planta formada per dos cossos que s'uneixen formant una L. Consta de planta baixa i pis. </p> <p>La façana principal presenta diferents volums fruit de l'ensamblatge dels cossos. És arrebossada en blanc i està decorada amb esgrafiats d'estil floral. A la part inferior de les façanes hi ha un sòcol de pedra. Les obertures de les finestres estan decorades als ampits amb rajoles de ceràmica, i a les llindes amb orles i garlandes esgrafiades.</p> <p>A la part central hi ha un petit porxo d'accés a l'edifici i, a cada costat, dues finestres. Al cos de sobre el porxo hi ha dues finestres allargassades amb arc de punt rodó i ampit de rajoles verdes i blanques, amb funció de jardinera. Al primer pis, al cos de l'esquerra hi ha una balconera amb balustrada, al cos de la dreta una finestra. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb bigues de fusta i rajoles. La teulada és de teula plana i teules especials. Presenta decoracions amb gerros en punxa de ceràmica.</p> | 08205-207 | Plaça d'en Coll, número 4 | <p>La veïna de Sant Cugat, Josepa Negre, va demanar el 7 de març de 1917 una llicència d'obres per construir un xalet a la plaça d'en Coll, segons projecte d'Eduard M. Balcells.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> | 41.4748986,2.0894100 | 423970 | 4591878 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020703.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95138 | Torre del carrer Toledo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-toledo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre construïda al segle XX amb funcions de dipòsit d'aigua i molí de vent. Els paraments són amb revestiment de pedra. La torre està coronada amb merlets d'escaleta que imiten la muralla del Monestir de Sant Cugat.</p> | 08205-208 | Carrer Toledo, número 10 | 41.4668329,2.0629627 | 421752 | 4591005 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95138-020802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95138-020803.jpg | Legal i física | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95139 | Colmado Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colmado-victor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici comercial, d'estil noucentista de tendència mediterrània, que va acollir una de les primeres botigues a Valldoreix. És format per diferents cossos de diferents alçades. El que té façana al passeig del Nard fou afegit posteriorment.</p> <p>Els paraments són arrebossats d'un color crema i en ressalten els elements ornamentals amb el to vermellós del maó. Hi predominen els arcs de punt rodó. A la façana principal hi ha l'accés al local per dos portals rematats amb arcs de punt rodó. Són interessants les fusteries dels timpans i les portes. En un costat hi ha un escut en terracota de Sant Cugat del Vallès. El ràfec està fet amb caps de biga de ceràmica, i decorat amb un fris amb modillons i una faixa prima. La teulada és de teula àrab a diversos vessants.</p> <p>En el cos afegit que dona al passeig del Nard les obertures són emmarcades amb maó.</p> | 08205-209 | Avinguda Ramon Escayola, números 85 i 87 | <p>Aquest edifici va acollir una de les primeres botigues establertes a Valldoreix. L'escut de Sant Cugat que hi ha a la façana va ser confeccionat pel senyor Cortina. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Victor Clemente Mellado, un comerciant de Barcelona, i la seva esposa Felipa Paniello Lozano, van traslladar-se a Valldoreix, on van obrir aquest petit colmado.</p> | 41.4604195,2.0469811 | 420409 | 4590308 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020905.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95140 | Tanca de la urbanització Joan Borràs de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-urbanitzacio-joan-borras-de-valldoreix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>La tanca està construïda amb conglomerat de Sant Llorenç, de color vermellós, procedent de la pedrera de la mina Berta, situada entre Valldoreix i el Papiol. El mur es remata amb una filera de maó de pla, els pilastrons són fets de maó i la serralleria és d'acer pintat. </p> <p>Aquesta tipologia de tanca es va emprar en la urbanització de la finca de Can Llunell, però també es pot trobar a Valldoreix i en algunes finques del carrer Andana i del passeig de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès. Habitualment, els cancells compten amb pilastres de planta quadrada, de més amplada que la tanca, d'obra de fàbrica de maó vist i rematades amb motllures i altres elements decoratius. La serralleria d'aquestes tanques presenta diversitat formes i dissenys (amb exemples d'estil noucentista o amb relació a la GATCPAC).</p> | 08205-210 | A Valldoreix, principalment a la zona de parcel·les sorgides de la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell. | <p>Tipus de tanca vinculada a la promoció urbanística que va fomentar en Joan Borràs, arran de la parcel·lació de la finca de Can Llunell, durant la dècada de 1920.</p> <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</p> | 41.4610321,2.0500170 | 420664 | 4590373 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95140-021001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95140-021002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95140-021003.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95141 | Castell de Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-canals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi. (2003). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva el mes de juliol de 2003 al Castell de Canals (Valldoreix - Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 5224.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS, J.J. 'El linaje de los Canals, una família catalana de los siglos XI - XIII'. <em>Medievalia</em>, número 12, p. 65-74.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASSAGUER, J. M. (1991). 'Castell de Canals' a Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana, p. 205.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.61-62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÍRIZ GONZÁLEZ, Eduard, CORTÉS GARCÍA, Joan Josep (2020). 'El Castell de Canals. Noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix'. <em>Tribuna d'Arqueologia 2019-2020</em>, p. 113-137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Canals (Valldoreix - Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 6403.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Restes del castell dels Cervelló, dalt d'un turó petit, formades per un mur de 14,70 metres per 8,50 metres, orientat d'est a oest, amb 92 centímetres d'amplada a la base i de 55 centímetres al coronament. En aquest mur s'observen les obertures on encaixaven les llaceres de fusta i de la bastida de la construcció, així com una finestra. També hi ha murs d'una alçada menor, que indicarien l'existència d'una estructura rectangular. El parament dels murs està fet amb còdols, però amb la forma realitzada a cops de maceta, disposats en fileres horitzontals, ben formades.</p> <p>Prop, a la riera de Canals hi ha un mur de recollida d'aigües que formava part d'un antic molí fariner que va estar en funcionament fins a finals del segle XIX.</p> <p>Al castell es van fer dues campanyes arqueològiques els anys 2002 i 2003. La primera, es va realitzar el 2002, i va consistir a desbrossar i delimitar les estructures, fet que va servir per comprovar que el castell ocupava tot el cim del turó. Gràcies a aquesta intervenció, es va observar que el mur principal tenia una longitud de 19,7 metres i que presentava un sediment de, com a mínim, 2 metres, i que l'alçada real del mur existent era aproximadament de 10 metres. Durant l'excavació es va documentar el parament, que estava fet amb blocs de pedra de dues mides, mitjanes i grans, de forma rectangular i devastades per la cara vista, i lligades amb morter de calç. Igualment, s'observà que la planta era rectangular, de 25 metres al costat nord i 19 metres al costat oest i es van documentar els murs interiors. Al mateix temps, es van realitzar tres sondeigs i es localitzà material ceràmic (vaixella de taula, i de colors verd, blava i manganès), documentat entre els segles XIV i XV, elements metàl·lics, vidre i restes de fauna.</p> <p>L'any 2003 es va realitzar una segona campanya arqueològica. En aquest cas, el resultat va servir per documentar la construcció del primer edifici del castell, delimitat per dos murs conservats, i a l'interior, dos murs més. Un d'ells presenta una alçada de 8,5 metres i, per tant, podria ser de tres pisos. També es va localitzar una roda de molí i tègula romana que havia estat reaprofitada. En conseqüència, aquest emplaçament podria haver tingut una ocupació anterior a l'origen medieval. Segons sembla, el castell va ser abandonat al segle XV.</p> | 08205-211 | Carrer del Faisà amb el passeig de l'Oreneta | <p>Aquest turó, on es troben les restes del castell, estava situat dins del terme parroquial d'Aiguallonga, amb el nom de la Quadra de Canals, que dominava visualment el pas del Llobregat cap a Collserola. Es creu que formava part d'una xarxa defensiva formada pels castells de Fumet, de Rubí o del Papiol i de la Torre Negra.</p> <p>Les primeres referències documentades del castell de Canals són l'any 1148 quan el comte Arnau Gibert va fer testament i s'esmentava el mas Canals. El seu successor va ser Bernat de Canals qui el 1160 va jurar fidelitat a Ramon Berenguer IV. L'any 1174 consta com a 'turrem de Canalibus' i en els anys 1219, 1234 i 1249 com a 'domus de Canalibus'. L'any 1243, el rei Jaume I va concedir la jurisdicció del castell i la vila de Canals a Adelaida de Canals, vídua de Pere de Claramunt. El 1261 va morir sense descendència Bertran de Canals i va passar a ser propietat de Guillem de Cervelló. L'any 1306, l'abat Ponç Burguet va adquirir el castell de Canals, per 27.000 sous, a Bonanat de Marí i a Agnès, la seva esposa. Des d'aquell moment, el castell va estar en propietat del monestir i els abats tenien el títol de barons de Canals.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li>De l'1 al 31 de juliol de 2002. Direcció: Alba Rodríguez Lázaro. Prospecció, intervenció preventiva i excavació. </li> <li>Del 1 al 26 de juliol de 2003. Direcció: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva i excavació (camps de treball).</li> </ul> | 41.4589704,2.0398757 | 419815 | 4590154 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95141-211020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95141-21103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95141-21104.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95142 | Casa del carrer dels Marges número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marges-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'estil popular amb algun element d'influència noucentista. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una distribució asimètrica, en base a un eix d'obertures desplaçat a la dreta. A la planta baixa hi ha un portal simple i, al primer pis, hi trobem un balcó amb barana d'estil noucentista i amb la base motllurada. L'obertura és emmarcada amb una faixa engaltada. Els costats de la façana són ressaltats amb pilastrons verticals sobresortits, i una faixa horitzontal separa les dues plantes. Al fris del coronament hi ha dos òculs de ventilació del sostremort. El remat de la façana és una barana de ceràmica de la Terrisseria Arpí, un taller de ceràmica de Sant Cugat.</p> <p> </p> | 08205-212 | Carrer dels Marges, número 14 | <p>Aquesta casa està situada en un solar on s'ha conservat la parcel·lació censal de l'antiga vila medieval de Sant Cugat del Vallès. </p> | 41.4724151,2.0826247 | 423400 | 4591608 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021204.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95145 | Casino de la Rabassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-la-rabassada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FÀBREGAS MARGARIT, Pere; GIMÉNEZ COMPTE, Carlota (2011). <em>El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un simni burgès</em>. Viena edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | En estat de ruïna i abandonament. Senyalitzat indicant que està prohibit accedir al recinte. | <p>Conjunt en ruïnes de l'antic Casino de la Rabassada, que fou construït entre finals del segle XIX i principis del XX en estil neoclàssic i neoàrab. En la seva època d'esplendor constava d'un hotel i restaurant, un parc d'atraccions i un llac amb barquetes. A més, disposava també d'un tramvia que comunicava amb Barcelona a través de la carretera de la Rabassada.</p> <p>Dels diversos edificis que havien format part de l'antic casino el més important és el mirador amb el pont sobre el carrilet, que unia l'edifici principal del Casino amb la balconada situada damunt de la caseta on hi ha els transformadors elèctrics. També es conserven les ruïnes de la façana principal, el llac sobre el torrent de la Rabassada, els túnels i altres elements arquitectònics del carrilet. Una altra part que es conserva són restes de la tanca del jardí, que estan decorades en un estil neoàrab i neoclàssic.</p> <p>L'edifici del transformador, construït amb murs de cinc metres d'alçada, té engaltats de maó i estucat d'imitació de dovelles i carreus encoixinats. És rematat amb una escultura que representa una cariàtide, amb elements vegetals com ara fulles de palma. Es va lliurar de l'enderroc perquè proporcionava subministrament elèctric als xalets del Rabassalet.</p> <p>Tal com es pot veure en fotografies antigues, l'edifici principal del Casino comprenia diferents volums esglaonats sobre un terreny amb pendent, amb diverses terrasses. Era un edifici eclèctic de tendència classicista, que a l'esplanada inferior tenia el parc d'atraccions.</p> | 08205-213 | Carretera de la Rabassada | <p>El Gran Casino i Hotel de la Rabassada van ser construïts per la societat 'La Rabassada'. El promotor fou Josep Sabadell, i l'arquitecte Andreu Audet Puig. Es va inaugurar com a hotel i restaurant l'any 1899, i fou arrendat a Miquel Montané Martos. L'any 1909 es va constituir la Societat Anònima La Rabassada, que havia de tenir una durada de cinquanta anys, amb un capital d'un milió i mig de pessetes. El president de la societat era el francès Louis Gex, banquer de professió, mentre que Josep Sabadell n'era el tresorer. El 1910 els propietaris de l'Hotel i Restaurant de la Rabassada van vendre la finca a la Societat Anònima la Rabassada, i aquest any van demanar una llicència d'obres per ampliar el complex. A part de l'hotel i el casino, el conjunt tenia també una zona de parc d'atraccions i un llac amb barquetes. El nou complex fou inaugurat el 15 de juliol de 1911, però el casino va tancar un any després de la seva obertura. L'hotel i el restaurant van continuar funcionant fins a la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L'empresa propietària del Casino va construir l'any 1910 les vies d'un tramvia al costat de la carretera de la Rabassada. Començava a Can Gomis i finalitzava a la línia 26 de Barcelona.</p> | 41.4321639,2.1095644 | 425604 | 4587115 | 1899, 1910 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021307.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andreu Audet Puig | Actualment el conjunt es troba en estat ruïnós i està prohibit l'accés al recinte. | 99|116|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||
| 95147 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 129-130.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 19.</span></span></span></span></span></p> | XX | La façana presenta pèrdues de l'esgrafiat. | <p>Església historicista, d'estil neoromànic, construïda el 1932 en un paratge boscós propietat de Rossend Menta, a l'actual barri de Valldoreix. Estava dedicada a la Mare de Déu del Carme. Va ser dessacralitzada i actualment funciona com habitatge privat. </p> <p>L'edifici consta d'una sola nau, amb una alta i esvelta torre que fa de campanar, i té altres cossos adossats. La coberta és a dues aigües.</p> <p>La façana principal presenta una recreació idealitzada d'una església romànica, amb un portal de punt rodó flanquejat per una columna a cada costat i un timpà esculpit. Al seu damunt trobem una rosassa amb emmarcament motllurat, mentre que el coronament de la façana és decorat amb arcs llombards. El parament és revestit amb un esgrafiat que imita els carreus.</p> <p>A la dreta de la façana s'aixeca la torre del campanar, que a la part superior compta amb finestres geminades amb arcs de mig punt i un remat d'arcuacions cegues. La teulada és a quatre vessants. A l'interior conté una campana.</p> | 08205-214 | Camí de Can Menta, número 16 | <p>Aquesta església fou construïda el 1932, en terrenys de Rossend Menta i Figuerola, primer president de l'Associació de Propietaris de Valldoreix i Rodalies, creada el 29 de març de 1914. Actualment, ja no presta servei com a església, va ser dessacralitzada i té funcions d'habitatge particular.</p> | 41.4529011,2.0885760 | 423875 | 4589436 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95147-021401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95147-021402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95147-021403.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95148 | Can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-graells | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 32-33.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional, per bé que en estat de ruïna. Se'n conserven els murs principals, però no la coberta. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures molt regular, en base a diversos eixos verticals. En un d'ells hi ha el portal d'accés, de mig punt i adovellat. A cada costat té dues finestres d'arc de mig punt que donen als dos espais on hi ha cups de vi. Al primer pis hi ha quatre finestres rectangulars emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada. En el pis de les golfes hi ha una galeria d'arcades de mig punt. Sobre la segona finestra de l'esquerra, i situat sobre l'eix del portal, es conserva un matacà defensiu. La teulada era a doble vessant.</p> <p>Arrel de les intervencions arqueològiques que es van portar a terme l'any 2014 es van poder documentar diversos paviments i estructures antigues de la masia. A l'interior es van identificar restes de diferents períodes, entre els segles XIV i XX. Entre d'altres, hi havia un conjunt de cups de vi a la zona est, i altres infraestructures vinculades amb la producció d'oli o el vi.</p> | 08205-215 | Avinguda de Graells (dins del recinte de Hewlett Packard Española SL) | <p>L'any 1629 Rafael Graells va comprar aquesta masia, que aglutinava tres propietats que estan documentades ja al segle XIV.</p> <p>Fruit de les excavacions arqueològiques que s'hi ha practicat es pot deduir que la part inferior dels murs de la masia correspon al segle XVII, però la construcció que actualment es pot veure és majoritàriament del segle XVIII. A principis del segle XIX la masia fou ampliada per la banda sud.</p> <p>L'any 1849 l'aleshores propietari, Joan Clarós, va rebre el títol de baró de Prado Hermoso. En aquell moment va fer posar un escut heràldic a la façana, que no s'ha conservat. A la dècada de 1960 la masia fou abandonada, i les seves terres van ser venudes en diverses parcel·les.</p> <p>El 2014 els terrenys de la masia foren adquirits per la multinacional tecnològica Hewlett-Packard. Aleshores l'edifici es va consolidar i restaurar. Durant el procés es va dur a terme un control arqueològic amb motiu dels rebaixos i d'una rasa a l'exterior de l'immoble. La direcció de la intervenció va anar a càrrec de Gemma Caballé.</p> <ul> </ul> | 41.4954159,2.0607851 | 421605 | 4594181 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95148-021501-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95148-021502-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'any 2008, fetes per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.Les intervencions arqueològiques practicades són les següents:Del 2 al 21 d'abril de 2014. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva, control i excavació.Del 23 al 30 de juny de 2014. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i Eliminació. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95149 | Can Rabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.8-9.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | En estat de degradació avançat | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval però que fou reedificada l'any 1885 amb un edifici de nova planta. El cos residencial principal que avui es pot veure és de planta quadrada, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants que té el carener paral·lel a la façana principal. Al nord i al sud té espais auxiliars de forma quadrada amb diverses dependències. Al nord es conserven construccions de l'antiga masia; al sud hi ha un barri o baluard on hi havia l'era.</p> <p>La façana principal de la nova casa, orientada vers migdia, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal i dues finestres, una a cada banda. Al primer pis hi ha tres balcons. El coronament de la façana es resol amb una balustrada feta de peces de ceràmica entre pilastrons que, a la part central, presenta una cartel·la esglaonada i rematada de forma curvilínia. A l'interior té esgrafiada la inscripció: 'ANY JB 1885'. A la façana dreta hi trobem tres obertures.</p> <p>Segons sembla, a la part del darrere de la masia hi hauria els cups de vi i el celler. Aquest cos forma part de la masia primitiva, que possiblement tenia el carener paral·lel a la façana principal. Al segle XIX la masia es va ampliar cap a ponent amb dependències pels mossos i estances nobles.</p> <p> </p> | 08205-216 | Carrer Josep Irla | <p>Aquesta masia està documentada l'any 1392 com a Mas Turmo i Mas Rubió. En el fogatge de 1553 es documenta la família Rabella a Sant Cugat del Vallès. L'any 1879 la finca, aleshores en mans de Joan Rabella Busquets, tenia una extensió d'entre tres i quatre-centes quarteres.</p> <p>Tal com indica una inscripció a la façana, l'any 1885 la masia fou reedificada amb un cos de nova planta. Les parts antigues de la masia es conserven a la zona nord.</p> | 41.4729956,2.0567465 | 421241 | 4591696 | 1885 (reedificació) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021607.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95150 | Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trabal-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.36-37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XIX | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, però amb nombrosos cossos afegits, sobretot en les reformes i ampliacions realitzades a partir de la meitat del segle XVIII i fins el darrer terç del XIX. El conjunt ocupa un ampli recinte que, davant del cos residencial principal, té un gran pati amb diverses dependències a l'entorn.</p> <p>L'edifici principal consta d'un cos central i cossos laterals, més baixos. El cos central és de planta quadrada i esta rematat amb una torratxa al mig. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa té un portal d'arc rebaixat i finestres a cada costat. Al primer pis trobem tres obertures amb balcó i, a les golfes, tres balconeres petites. Unes faixes horitzontals o motllures separen els pisos. La façana està coronada amb una balustrada i fris, on consta el nom de Bartomeu Trabal (amb ceràmica vidriada). Al damunt hi ha diversos gerros de remat, de la Terrisseria Arpí, una indústria ceràmica de Sant Cugat. A la façana també hi podem veure un rellotge de sol.</p> <p>Els dos cossos laterals tenen cadascun el seu propi portal d'accés, en aquest cas de punt rodó i adovellat. Es caracteritzen per unes galeries de tres arcades, amb impostes a la planta pis.</p> <p>L'accés al conjunt de Can Trabal es realitza per un gran portal situat en un volum sobresortint de l'edifici dels cellers. El portal és de punt rodó amb una motllura engaltada. Els cossos afegits tenien les funcions de masoveria, allotjament per treballadors, celler, magatzems, etcètera. Són un bon exemple de les construccions agràries d'ampliació construïdes al segle XIX al voltant d'un pati.</p> <p>Davant de la masia hi ha una alzina, tres roures i un pi pinyer.</p> | 08205-217 | Carrer de Josep Maria Sert | <p>Aquesta masia conserva documentació des de l'any 1327. Des de l'origen ja era propietat de la família Trabal, un cognom que es troba escrit també com a Tarabal o Taraval. </p> <p>El 1755 es va començar a reformar, i s'hi van fer obres de manera més o menys continuada fins a finals del segle XIX. Les reformes més importants es van dur a terme abans de l'arribada de la fil·loxera, perquè els propietaris pensaven que la plaga no travessaria els Pirineus i, per tant, no afectaria la finca. </p> <p>Segons diu la tradició, la torre de Can Trabal va ser construïda per encàrrec de la pubilla del mas per poder veure l'hereu de Can Vilallonga quan passava pel davant per anar a Sant Cugat.</p> <p> </p> | 41.4561640,2.0789212 | 423072 | 4589807 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021705.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95151 | Jaciment arqueològic de la masia de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-masia-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.40-41.</span></span></span></span></span></p> | XVI | La masia va ser enderrocada el 1973 per construir un Centre de Rehabilitació. | <p>La masia de Volpelleres estava situada dins de l'actual recinte del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Va ser enderrocada l'any 1973.</p> <p>Segons es coneix gràcies a la bibliografia, la masia era de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. El portal d'accés, a la planta baixa, es va conservar dins del recinte del Centre d'Alt Rendiment Esportiu. A la planta pis hi havia tres finestres. La masia tenia un baluard i el cancell tenia una coberta amb teula i tres merlets.</p> | 08205-218 | Avinguda Alcalde Barnils | <p>El topònim 'Vulpeires' està documentat en època medieval, en concret, l'any 985, i com a cognom, el 1161. La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1553. Aquesta masia va ser enderrocada l'any 1973 per construir un Centre de Rehabilitació, que amb la candidatura de Barcelona dels Jocs Olímpics va transformar-se en Centre d'Alt Rendiment Esportiu.</p> <p>Prop de l'antiga masia van aparèixer restes arqueològiques d'època romana.</p> | 41.4839079,2.0766608 | 422916 | 4592889 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95151-021802_1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm al senyor Xavier Andreu l'accés al recinte del CAR. | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95152 | Can Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castanyer-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | <p>Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional, amb ampliacions posteriors. Es troba situada sobre el coll o muntanya de Campanyà. El conjunt és format pel cos residencial principal més diverses dependències a un costat. </p> <p>El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana, orientada vers migdia, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra a cada costat. Al primer pis l'obertura central és un balcó, que té una finestra a cada banda. Totes les obertures són amb arc rebaixat. El parament dels murs és arrebossat. El ràfec és ceràmic, d'una sola filada.</p> <p>El mur de la façana posterior presenta uns carreus de grans dimensions fets de pedra de Campanyà. Sembla que aquesta part podria correspondre a l'obra més antiga de la masia.</p> <p>Al davant de la façana hi trobem l'era on, antigament, hi havia un pou. Alguns dels cossos annexos són força moderns, com ara un edifici amb una doble galeria d'arcades de mig punt. També hi ha corrals i magatzems.</p> | 08205-219 | Carrer Rafael Castanyer, número 3 | <p>Aquesta masia està documentada ja al segle XIII, quan Guillem de Claramunt feia donació d'un mas situat al coll de Campanyà. Al segle XV es podria haver ampliat. Antigament era anomenada mas Dalmau, i des del segle XVI va prendre el nom de can Castanyer. Bona part de les construccions actuals corresponen als segles XIX-XX.</p> <p>La masia està vinculada a l'ermita de Santa Maria de Campanyà.</p> | 41.4809777,2.0582658 | 421377 | 4592581 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021905.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95153 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Restes d'una antiga masia. | <p>Ruïnes d'un antic mas que conserva bona part dels murs, alguns fins a l'alçada de la teulada. Constava de planta baixa, pis i golfes, i tenia la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana conserva un rellotge de sol.</p> <p>L'arrebossat dels murs s'ha erosionat, de tal manera que ha deixat a la vista un aparell d'<em>opus incertum</em>, tal vegada fet amb materials reutilitzats. </p> | 08205-220 | Vall de Can Gordi | <p>Aquesta masia està documentada ja al segle XVI. Al segle XVIII consta com a propietat de Rafael Civil, el qual la va llegar al seu nebot Rafael Mas Civil.</p> <p>Ja al segle XX, a finals de la dècada de 1940 en van marxar els darrers masovers i la masia va quedar sense ús. La propietat tenia una extensió de 158 quarteres, i incloïa vinya, regadiu i bosc. L'explotació més gran de la finca era el bosc. </p> <p>El nom de la masia prové del cognom Guardi, ja que fins a principis del segle XIX aquesta era la denominació. Després de la invasió francesa durant la les guerres napoleòniques va canviar la fonètica i passà a denominar-se Gordi.</p> | 41.4456800,2.1011700 | 424918 | 4588624 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95153-022001-can-gordi-ajuntament-de-sant-cugat-del-valles-2008.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat facilitada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i és de l'any 2008. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95154 | Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magarola-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Se'n desconeix la ubicació exacta i, per tant, l'estat de conservació. | <p>Antiga masia de la qual se'n desconeix la ubicació exacta. Era de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Tenia un rellotge de sol a la façana principal. El portal d'accés era de punt rodó. La façana tenia una finestra a la planta baixa i dues més al primer pis.</p> | 08205-221 | Prop de l'ermita de Sant Medir | <p>Aquesta masia estava situada prop de l'ermita de Sant Medir i del camí del Vallès que anava a Gràcia i Barcelona. Els propietaris de Can Magarola residien a Barcelona i eren tenien una indústria de teixits d'indianes al carrer Tallers, número 22. Els masovers eren la família Grau. Hom creu que aquesta masia havia fet funcions d'hostal, ja que es troba vora d'un camí important que es dirigia cap a Barcelona.</p> | 41.4458790,2.1201582 | 426505 | 4588629 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95155 | Can Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilallonga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>AGUELO MAS, Jordi. (2004). M<em>emòria de la intervenció arqueològica a Can Vilallonga, Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 7401.</p> <p><span lang='CA'>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 22-23.</span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p>Informe de la intervenció arqueològica preventiva a Can Vilallonga. 2004.</p> <p>JUÁREZ VILLENA, T (2005). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a la masia de Can Vilallonga, Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 7402.</p> | XV-XX | <p>Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que s'ha conservat força modificada. Avui forma part d'un club d'hípica. Al costat de ponent s'hi forma un petit barri, amb diverses dependències. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. En origen era de planta basilical. </p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures irregular. El portal d'entrada és de punt rodó amb dovelles. Al primer pis hi ha cinc finestres. Dues són originals (la de l'esquerra de tot i la central) i les altres tres, de forma rectangular i de gran amplada, són posteriors. El parament està fet de tàpia, amb elements ceràmics, pedres de riu i argiles. Les finestres antigues estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada. Al centre de la coberta hi ha un cos elevat que era destinat a pallissa. La teulada conté un voladís. En l'última reforma a l'ala oest de la casa s'hi va incorporar una gran vidriera.</p> <p>Els anys 2004 i 2005 s'hi van dur a terme dues intervencions arqueològiques que van permetre documentar un antic cup de vi, ja eliminat, i les fases constructives de la masia. </p> | 08205-222 | Carrer de l'Oceà Atlàntic, número 80 | <p>La masia de can Vilallonga apareix citada en el fogatge de l'any 1553. Tanmateix, del topònim de Vilallonga se'n té constància des de l'any 940, segons consta en el cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. Estava vinculat amb l'antiga església de Sant Cebrià d'Aquallonga. Se suposa que l'antic mas, precedent de l'actual, era el mas Aqualonga. </p> <p>La masia actual es va edificar en diferents fases, des del segle XV fins al XX. Al segle XVI un dels rectors de Valldoreix va escriure una crònica on deia que les ruïnes de l'antiga església de Sant Cebrià i del mas Grandilia estaven 'a un tret de can Vilallonga, torrent amunt'.</p> <p>Els anys 2004 i 2005, amb motiu de les obres de reforma per adequar la masia com a seu d’un club hípic, s'hi van dur a terme dues intervencions arqueològiques. Durant aquestes intervencions es va realitzar un estudi dels paraments i es va controlar el desmuntatge d’un cup de vi descobert durant les obres de rehabilitació, que estava situat a la part nordest de la masia, a l'exterior. Inicialment també es van estudiar els paraments de la masia per documentar-los i, alhora, es van fotografiar les obertures i xemeneies. Això va permetre establir l’evolució arquitectònica de l’edifici i identificar-ne les fases constructives, que van des del segle XV fins al XX.</p> <p>El cup de vi fou finalment eliminat, ja que es trobava en un estat de conservació deficient. Només se'n conservava un basament de pedra, restes de paviment hidràulic i una canal que conduïa el most des de la premsa fins al cup.</p> <p>La intervenció no va permetre documentar la presència de l'antic mas d'Aqualonga en aquest espai, ja que no es va intervenir en el subsòl arqueològic.</p> <ul> </ul> | 41.4542624,2.0856238 | 423629 | 4589590 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95155-022201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95155-022202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95155-022203.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les intervencions arqueològiques realitzades són les següents:Del 4 al 7 de març de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva i documentació. Del 30 de juny al 8 de juliol de 2005. Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva i excavació. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95156 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.30-31.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia d'origen medieval, amb construccions del segle XVI, que està situada a la banda est del municipi de Sant Cugat del Vallès. Concretament, es localitza al final de l'avinguda de les Corts Catalanes i de l'avinguda de Roquetes, en el límit amb el terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Actualment acull un restaurant.</p> <p>La masia conserva la construcció tradicional, formada per diversos volums fruit del creixement al llarg dels segles. El volum principal, on hi havia la part residencial, és de tipus basilical. Consta de planta baixa, pis i, al cos central, una planta de golfes. La façana és simètrica, amb teulada a doble vessant, més alta en el cos central. Aquí hi trobem dues finestres amb arc de punt rodó, mentre que al primer pis hi ha tres finestrals.</p> <p>Al voltant del cos originari s'hi van afegir altres cossos al llarg dels anys, els quals impedeixen observar l'edifici antic la tal com era. Són cossos de recent construcció que tenen la funció d'ampliar l'espai de menjador de l'actual restaurant. Estan tancats amb grans finestrals de vidre.</p> <p>A l'entorn del mas podrien haver-hi restes arqueològiques d'època medieval i moderna, puix que al segle XII el mas ja existia.</p> <p> </p> | 08205-223 | Carrer de Can Solà, número 2. | <p>Aquesta és una de les masies més antigues de Sant Cugat del Vallès. Segons documentació de can Solà en un principi aquest era el mas Güell, documentat al segle XII. Al cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès apareix esmentat amb el nom de Guadello. En temps de la propietat del monestir altres denominacions van ser Guadall i Güell.</p> <p>Bona part de l'edificació actual és del segle XVI. En aquesta època, el 1595, la masia va ser adquirida per Pere Solà, arran d'uns litigis mantinguts amb el monestir de Sant Cugat per deutes. Durant el segle XVIII va passar a mans dels Jordà per relació familiar. La finca tenia una gran extensió de conreu de vinya i també d'horta, que aprofitava el pas de la riera de Sant Cugat i del torrent d'en Xandri per obtenir aigua.</p> <p>Actualment la masia és un restaurant.</p> <p> </p> | 41.4759717,2.0991384 | 424784 | 4591988 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95156-022301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95156-022302.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95157 | Can Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jane | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 28-29.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que s’ha ampliat amb diverses edificacions i volums al llarg dels anys. S’agrupen en dos blocs principals, dins d’un clos tancat i envoltat d’algunes feixes de conreu, ara majoritàriament en desús. A la banda oest hi ha unes edificacions que en origen eren auxiliars (cal suposar d’usos agrícoles i ramaders) i que en l’actualitat acullen un restaurant. L’edifici principal i més destacable s’alça a la banda est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici principal es composa de diversos volums fruit de la seva evolució. Destaca el gran cos de planta baixa i dos pisos que cal datar a l’any 1908, segons la inscripció pintada a la façana est dins una cartel·la ornamental: “P.J. ANY 1908”. Les inicials corresponen a Pere Jané. Aquest cos presenta una estètica pròpia d’aquest moment de principis de segle XX. En destaca a la part superior una galeria amb arcs apuntats de gust neogòtic, amb impostes marcades i balustrada ceràmica, possiblement de la Terrisseria Arpí. També hi ha pinacles als extrems del carener, baranes ventrudes als balcons, sobre mènsules ceràmiques, i línies d’imposta que marquen els pisos a la façana. El portal d’accés està coronat amb un arc escarser. A la façana trobem també un rellotge de sol sobre un escut amb la bandera de Catalunya. Els volums de la zona oest d’aquest edifici, de planta baixa i pis, formen part de la masia tradicional, anterior a l’edifici de 1908 i de les reformes posteriors i més recents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Dins el complex hi ha també un celler petit i antic, cobert amb una volta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant la masia hi ha un espai enrajolat, potser l’era, que inclou dues peces de pedra inserides al centre amb la inscripció “1832” i “EN BIDA DE ASTEBE JANE”. Aquesta última fa referència a Esteve Jané. </span></span></span></span></p> | 08205-224 | Camí de Can Jané (prop de l'ermita de Sant Medir) | <p><span><span><span><span>En un origen aquest era el mas Bertran, després anomenat Jordà Jussà. Se’n té notícia almenys des del segle XIV, tot i que probablement és anterior. Al segle XV hi consten ja els Jané, que van acabar donant nom al mas. El mas pertanyia a la parròquia de Sant Medir, i estava assignat a la sagristia i priorat del monestir de Sant Cugat. En un document de l’arxiu familiar la masia es documenta l’any 1537, segons notícies dels propietaris. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1908 la masia va ser objecte d'una reforma, segons indica la inscripció de la façana</span></span></span></span><span><span><span><span>. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s’hi van amagar les imatges de la Mare de Déu del Bosc i de Sant Isidre, que estaven a l'ermita de Sant Adjutori. Segons es diu, els pagesos que anaven a vendre a Barcelona deixaven els llums a la reixa de la tanca i els recollien en tornar cap a Sant Cugat, just quan es feia fosc. </span></span></span></span></p> | 41.4445963,2.1174705 | 426278 | 4588490 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95157-022401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95157-022402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95157-022403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95157-022404.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la masia tenen animals d'ús domèstic que són accessibles per als visitants. Els camps de l'entorn mantenen l'agricultura de secà, i també de regadiu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95159 | Cancell al carrer Álvarez número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-al-carrer-alvarez-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cancell de factura moderna que dona accés a la finca número 18 del carrer Álvarez, cantonada amb l'avinguda de l'Enllaç. És construït amb pilastres d'obra vista, rematades per impostes motllurades i una gran llinda amb teulada i caps de biga de fusta. La serralleria de la porta és de ferro forjat.</p> <p>El cancell actual va ser refet entre els anys 2008 i 2009 amb motiu del retranqueig de tota la tanca, de manera que gran part de la seva fàbrica actual és nova.</p> | 08205-225 | Carrer Álvarez, número 18 | 41.4675057,2.0749760 | 422756 | 4591070 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95159-022502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95159-022503.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95160 | Subestació elèctrica dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subestacio-electrica-dels-ferrocarrils-de-la-generalitat-de-catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions d'ús industrial amb la funció de subestació elèctrica transformadora d'alta tensió. Aixecat a la dècada de 1910, és un exemple interessant i precoç d'arquitectura racionalista, que mostra una correcció volumètrica derivada del funcionalisme explícit.</p> <p>Aquesta subestació va ser construïda amb planta baixa i pis, amb la coberta plana. L'edifici està dividit en quatre cossos, els tres de l'esquerra són iguals i tenen la mateixa amplada, però el quart, situat a la dreta de tot, és més ample, segurament perquè en planta baixa hi ha la porta d'entrada de vehicles. Cada cos està emmarcat per falses pilastres i jàsseres. Les obertures del primer pis estan distribuïdes en grups de tres, excepte el darrer cos que en té quatre. L'edifici està rematat per un replè acanalat en posició vertical a l'estil d'art déco.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria a tot l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació, les alçades, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot l'edifici està envoltat d'una plantació de cedres.</span></span></span></span></span></p> | 08205-226 | Carrer Villadelprat | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> | 41.4643290,2.0754554 | 422793 | 4590717 | Dècada 1910 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95160-022601.jpg | Legal i física | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 120 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95161 | Cases de Josep Villadelprat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-josep-villadelprat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis cases unifamiliars adossades i en filera, d'estil eclèctic. Van ser construïdes els anys 1923 i 1925, durant el creixement urbanístic al voltant del camí de Valldoreix, en el carrer de connexió entre els tallers i la subestació elèctrica dels Ferrocarrils de la Generalitat.</p> <p>Cadascun dels edificis presenta una composició senzilla i ordenada, en base a dos eixos d'obertures. Consten de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada i una finestra i, en el primer pis, dues finestres, que estan decorades amb una llinda engaltada d'influència modernista. El ràfec està format per caps de biga de fusta. Els baixants de la teulada, que en origen era de zinc, estan situats a la façana, a la vista.</p> | 08205-227 | Avinguda de Villadelprat, números 3 al 8 | <p>Entre els anys 1923 i 1925 Josep Villadelprat, de Sant Cugat del Vallès, va demanar diverses llicències d'obres per construir cases unifamiliars adossades. El 22 de febrer de 1923 va demanar una llicència d'obres per construir quatre cases seguint el projecte arquitectònic de Ferran Cels. El permís d'obres va ser aprovat el 9 de març de 1923. Dos anys després, en el mes de gener de 1925, va demanar una llicència per bastir dues cases més i la tanca en els solars situats a ponent de les cases construïdes el 1923, seguint el projecte d'Eduard Maria Balcells, arquitecte. El permís d'obres va ser autoritzat el 15 de febrer de 1925.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals, la casa Antoni Ceravalls, entre d'altres. I la casa Reparada Casanovas a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4664595,2.0779705 | 423005 | 4590951 | 1923-1925. | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95161-022701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95161-022702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95161-022703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95161-02274.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels i Eduard Maria Balcells. | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95162 | Xalet de Josep Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-julia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic, amb alguns elements d'inspiració modernista, construït el 1925 segons projecte de l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent. És de planta rectangular, i consta de</span></span></span></span></span> planta baixa, pis i golfes. L'edifici consta de volums a diferents alçades, a banda i banda d'un cos central. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica però ordenada. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb llinda recta, i dues finestres laterals estretes, emmarcades per una faixa engaltada. A l'esquerra del portal hi ha una finestra amb arc carpanell, emmarcada des de la línia d'imposta fins a la llinda amb una faixa engaltada. Al primer pis, al costat dret hi ha un balcó sobre un volum arquitectònic avançat. Al centre de la façana del primer pis hi ha una finestra veneciana. Aquestes obertures, així com d'altres, estan rematades per una llinda engaltada d'influència modernista. El ràfec està format per caps de biga de fusta que sobresurten de manera significativa. Els baixants d'aigües de la teulada són de zinc.</p> <p>La tanca de la propietat està formada per una gelosia de morter modelat amb línies geomètriques d'inspiració modernista.</p> | 08205-228 | Avinguda de Villadelprat, número 9 | <p>El 6 d'abril de 1925 Josep Julià Bars, de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir una casa projectada per l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. El permís va ser concedit el 18 de maig de 1925.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard i el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4662656,2.0778616 | 422995 | 4590930 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95162-95162-022801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95162-022802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95162-022803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95162-022804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95162-022805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95162-022806-ajuntament-de-sant-cugat-del-valles-any-2008.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95163 | Xalet de Josep Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-bargallo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet l'estil eclèctic projectat per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas</span></span></span></span></span> l'any 1923. És de planta rectangular amb cossos adossats en dues façanes, i rematat per una torratxa al costat esquerre. Consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal, que dona a l'avinguda Villadelprat, presenta una composició ordenada, si bé no del tot simètrica, trencada per un òcul al primer pis. S'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, aixoplugat per una teulada a tres vessants, amb teula àrab i arquitraus de fusta. A cada costat té una finestra amb llinda recta. Al primer pis hi trobem tres finestres, també amb llinda recta. Entre la finestra central i la dreta hi ha un òcul ovalat. A les golfes hi ha una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó. El parament de la façana és arrebossat, pràcticament amagat per una heura. El ràfec és amb caps de biga de fusta, i la teulada de tipus holandès, amb teula àrab i el carener rematat per unes pinyes de ceràmica.</p> <p>La façana lateral, situada al nord-est, presenta un mur amb un remat d'estil barroc que amaga el carener. La façana posterior, propera al carrer Villà, conté una terrassa amb una balustrada a la planta baixa, la qual es recolza en un pòrtic d'estil dòric sobre el soterrani. Conté una tribuna amb una bow-window a la planta baixa que permet una balconada a la sala d'estar.</p> | 08205-229 | Avinguda Villadelprat, número 14-16 | <p>El promotor d'aquest xalet fou Josep Bargalló, que el 28 de març de 1923 va demanar una llicència d'obres per construir-lo, seguint el projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4658445,2.0773921 | 422956 | 4590883 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95163-022901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95163-022902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95163-022903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95163-022904.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells Buïgas | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95164 | Tanca i cancell al carrer de Santa Gemma números 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-cancell-al-carrer-de-santa-gemma-numeros-1-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cancell que es troba a la tanca d'accés a un jardí d'un edifici residencial. És format per dues pilastres d'obra rematades amb pedra artificial de perfil ondulat. Pel que fa a la tanca que s'estén als costats del cancell, és construïda en maçoneria de pedra granítica amb reixes de ferro caragolat. </p> <p>Unes obres de reforma, posteriors a l'any 2008, van modificar l'accés als vehicles que fins aquell moment havia tingut una estructura similar al cancell.</p> | 08205-230 | Carrer de Santa Gemma números 1 i 3. | 41.4614540,2.0676589 | 422138 | 4590404 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95164-023002.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de la casa és Vil·la Maria Rita. | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95165 | Tanca i cancells al carrer de Santa Gemma número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-cancells-al-carrer-de-santa-gemma-numero-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cancells que es troben a la tanca d'accés a un jardí d'un edifici residencial. Tant el cancell d'entrada de vianants com el de vehicles, tenen pilastres de planta quadrada que estan rematades amb una cornisa d'obra i una piràmide feta amb còdols de riu i grava de marbre. </p> <p>Entre 2014 i 2018, es va ampliar l'accés dels vehicles. El pilar esquerre es va reconstruir o desplaçar, es va mantenir el remat ornamental de forma piramidal però es va tallar una part de la serralleria metàl·lica. En aquest moment, es va substituir la l'antiga porta de barrots cargolats de ferro forjat per l'actual. </p> <p>Pel que fa a la tanca, és de maçoneria de pedra granítica rematada amb maó pla, amb reixes de forja.</p> | 08205-231 | Carrer Santa Gemma número 4 | 41.4615854,2.0678302 | 422152 | 4590419 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95165-023102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95165-023101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95165-023103.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95166 | Raval de Can Brou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-can-brou | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt de cinc cases d'estil popular, adossades, que formen un petit raval format sorgit entre els segles XVIII i XIX. Hi trobem l'antiga masoveria de can Brou (que és la que es troba situada a l'oest i és més gran) i quatre cases de cos, més estretes, que són posteriors (les número 4, 6, 8 i 10). </p> <p>La masoveria de Can Brou (número 12) consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. La distribució de les obertures a la façana principal és irregular.</p> <p>Les cases més estretes tenen façanes també amb una distribució irregular de les obertures, tot i que la majoria han estat substancialment modificades. A la planta baixa tenen el portal i un finestral. Al primer pis poden tenir un balcó o finestral sobre el mateix eix de la porta d'entrada.</p> <p> </p> | 08205-232 | Passatge de Can Brou, números 4, 6, 8, 10 i 12 | <p>El raval de can Brou està situat en el camí que antigament anava de Sant Cugat, passant per Valldoreix, fins a les valls del Torrent de Malva Real, a la zona de la Floresta.</p> <p>D'aquest conjunt, la casa més antiga és la masoveria de Can Brou, que data del segle XVIII i que depenia de la hisenda de Can Majó. Les altres cases són construccions del segle XIX i tenien la funció d'allotjar els treballadors de la mateixa hisenda amb les seves famílies. </p> | 41.4598941,2.0687811 | 422229 | 4590230 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95166-023201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95166-023202.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres denominacions del raval han estat: Can Ninó, Can Major de Baix o Can Batlle. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95167 | Cancell i tanca del camí de Can Majó número 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-i-tanca-del-cami-de-can-majo-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cancell d'estil noucentista que es troba a la tanca d'accés a un jardí d'una torre residencial. És format per dues pilastres arrebossades de planta quadrada i rematades amb una motllura d'obra feta amb maons, amb una doble cornisa, en punta i cap amunt. A la pilastra de l'esquerra hi ha un cartell fet de xapa que diu 'Xalet Bonmatí', i a la pilastra de la dreta el número de carrer.</p> <p>La serralleria està feta amb forja. La porta, de doble fulla, té la part inferior amb planxa llisa i la superior feta amb barrots i rematada amb una ondulació.</p> <p>Pel que fa a la tanca que s'estén als costats del cancell, és obrada amb paredat de pedra, amb junta ressaltada i marcada, i coronada amb maó pla.</p> | 08205-233 | Camí de Can Majó, número 16. | 41.4636487,2.0719047 | 422494 | 4590644 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95167-023301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95167-023302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95167-023303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95168 | Tanca i cancell de casa Mènic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-cancell-de-casa-menic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca i cancell d'una finca amb xalet, d'estil noucentista. Es troba al xamfrà entre el passeig del Nard i el passeig Verdum. El portal és emmarcat per pilastres de base quadrada que presenten un dibuix ovalat en relleu i que estan coronades per dos gerros de morter modelat. La reixa de la tanca i la porta són fetes amb serralleria d'estil noucentista. La porta és de dues fulles, amb barrots de secció quadrada i amb remat ondulat. A la part superior hi consta l'any de construcció: 1926. La part d'obra massissa té el parament arrebossat.</p> | 08205-234 | Passeig del Nard, número 7. | <p>La Casa Mènic va ser construïda al primer terç del segle XX. L'edifici, que ha estat molt reformat, no presenta decoracions importants a la façana. En destaca sobre les finestres de la planta baixa un esgrafiat d'inspiració modernista.</p> | 41.4586386,2.0482850 | 420517 | 4590110 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95168-023401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95168-023402.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95169 | Cancell del carrer Sant Salvador número 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-del-carrer-sant-salvador-numero-47 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cancell d'estil historicista i noucentista que delimita la finca d'un xalet al carrer de Sant Salvador. És fet amb serralleria de ferro colat. Està subjectat a unes columnes bessones que s’aixequen sobre cada pilastró, a banda i banda. Els pilastrons són escairats i fets amb pedra de Montjuïc. Les columnes són rematades amb florons de ferro i amb fulles de palma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és de doble fulla, de grans dimensions, d'estil historicista i noucentista. A la part inferior, que és llisa, conté quatre quadrats decorats amb una clau de porta al centre. A la reixa es combinen barrots quadrats i rodons. Està rematada amb una espècie de cartel·la amb les lletres 'P' i 'X' dins de dos cercles. Com a element decoratiu a la part superior té unes garlandes vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca al costat del cancell presenta a la part inferior un mur fet de pedra lligada amb morter, mentre que la serralleria és formada per barrots rematats amb florons.</span></span></span></p> <p> </p> | 08205-235 | Carrer Sant Salvador, número 47. | 41.4679461,2.0879884 | 423843 | 4591107 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95169-023501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95169-023502.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|116|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95170 | Cancell de l'avinguda de Bilbao número 85 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-de-lavinguda-de-bilbao-numero-85 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cancell d'estil noucentista que delimita la finca d'un xalet al barri de Mira-sol. Consta d'unes pilastres i frontó. Aquests elements són motllurats i tenen mènsules d'estil barroc. El frontó té un ràfec de maó amb elements classicistes que subjecten la teulada a doble vessant. La porta és de ferro forjat i està decorada amb elements geomètrics a la part inferior, mentre que la part superior és esglaonada. </p> | 08205-236 | Avinguda de Bilbao, número 85. | <p>Aquest cancell és situat en el barri de Mira-sol, a la zona desenvolupada urbanísticament per l'Instituto Nacional de Colonización a la dècada de 1940.</p> | 41.4665399,2.0616398 | 421641 | 4590974 | 1948 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95170-023601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95170-023602.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95171 | Glorieta del carrer Estapé número 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-del-carrer-estape-numero-56 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Glorieta situada al jardí de la finca número 56 del carrer d'Estapé. És formada per columnetes de ferro forjat caragolat que subjecten una estructura piramidal de base octogonal. Sobre aquesta estructura es recolza la coberta, feta amb plaques planes de cartó asfàltic col·locades en punta, amb un ràfec de zinc. La barana de la glorieta és del tipus ventrut, amb muntants caragolats.</p> | 08205-237 | Carrer Estapé, número 56 | <p>Aquesta glorieta havia estat situada en els jardins de la finca Infiesta, que va ser, fins als anys 1960, una heretat situada al nord del carrer d'Estapé, entre aquest carrer i el torrent d'en Xandri o de Can Volpelleres.</p> | 41.4768991,2.0771429 | 422948 | 4592111 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95171-023702.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95172 | Portal de la Barceloneta del carrer Estapé número 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-barceloneta-del-carrer-estape-numero-56 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Porta d'una finca que procedeix d'un edifici del barri de la Barceloneta, de Barcelona. És format per brancals de pedra escairats, amb ampit de pedra de Montjuïc i amb la llinda d'arc rebaixat.</p> | 08205-238 | Carrer d'Estapé número 56. | <p>Porta traslladada a Sant Cugat del Vallès procedent d'un edifici del barri de la Barceloneta de Barcelona. Va estar situada a la finca Infiesta de Sant Cugat fins a la dècada de 1960, moment en el qual la propietat es va parcel·lar. Llavors el portal es va situar en l'emplaçament actual, com a cancell del solar.</p> <p>La finca Infiesta va ser fins als anys 1960 una heretat situada al nord del carrer d'Estapé, entre aquest carrer i el torrent d'en Xandri o de Can Volpelleres.</p> <p>El barri de la Barceloneta de Barcelona es va construir a les terres guanyades al mar gràcies a la construcció de l'espigó del port de Barcelona. El 3 de febrer de 1753 es va posar la primera pedra d'aquest nucli. El nou barri tenia com a objectiu donar habitatge als ciutadans que vivien en diferents cases que van ser enderrocades amb motiu de la construcció de la Ciutadella, al barri de Ribera. El projecte urbanístic del barri de la Barceloneta va ser realitzat per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, persona cabdal de l'urbanisme de l'època del barroc a Espanya. Va projectar els carrers paral·lels a l'espigó que donen suport a un tipus de casa molt característic: unifamiliars alineades, de planta baixa i pis, amb obertures rodones, fetes amb cairons i arcs adintellats de pedra de Montjuïc.</p> | 41.4768579,2.0771682 | 422950 | 4592106 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95172-023802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95172-023803.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95173 | Casa al carrer Villà número 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-villa-numero-24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Casa d'estil popular que ha conservat la seva tipologia tradicional i que forma part d'un raval del segle XIX i principis del XX. És un edifici de cos, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica, amb un eix principal a l'esquerra. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'esquerra, perfilat amb maó a sardinell i rematat amb arc rebaixat. Conserva una porta de fusta clavetejada de dues fulles. A la dreta té una finestra simple. Al primer pis només hi ha una balconera. El coronament conté un ràfec amb teules de tortugada, amb un baixant de peces ceràmiques al llarg del primer pis que s'introdueix a la façana i passa amagat en planta baixa.</p> | 08205-239 | Carrer Villà, número 24 | <p>Aquesta casa fou construïda junt a una renglera de cases del carrer Villà que formen un raval del segle XIX i principis del XX. Està situat en la prolongació del camí de Valldoreix, en un revolt que feia tot passant per la plaça de l'Estació fins a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> | 41.4678491,2.0794208 | 423127 | 4591104 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95173-023901.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95174 | Casa al carrer Villà número 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-villa-numero-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Casa d'estil popular que ha conservat la seva tipologia tradicional i que forma part d'un raval del segle XIX i principis del XX. És un edifici de cos, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica. A la planta baixa a l'esquerra hi ha el portal d'entrada, amb llinda plana i una porta de fusta de dues fulles. Al centre de la façana hi ha una finestra simple, protegida per una reixa. Al primer pis només hi ha un balcó, situat al mateix eix que la finestra de la planta baixa. El parament és arrebossat granulós. El coronament conté un ràfec volat amb una cornisa d'estil jònic amb modillons.</p> | 08205-240 | Carrer de Villà, número 26 | <p>Aquesta casa fou construïda junt a una renglera de cases del carrer Villà que formen un raval del segle XIX i principis del XX. Està situat en la prolongació del camí de Valldoreix, en un revolt que feia tot passant per la plaça de l'Estació fins a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> | 41.4677710,2.0793749 | 423123 | 4591095 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95174-024001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95175 | Casa del carrer Mozart número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mozart-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista situat al carrer Mozart. És format per diversos volums, i consta de planta baixa i golfes, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa. Al centre hi ha el portal, emmarcat per un pòrtic amb columnes dòriques i caps de biga motllurats. A cada costat té una finestra. Sobre el portal, coronant la façana hi ha dues falses pilastres que subjecten dos gerros i emmarquen un medalló cec al seu interior. Les obertures de l'edifici estan envoltades per un esgrafiat granulat d'imitació de carreus, que també es troba als angles de l'edifici.</p> <p>A les altres façanes hi ha volums adossats, amb terrasses. La teulada és a diverses aigües, segons els diferents volums de l'edifici, amb teula plana. Aquest tipus de teulada és habitual a Valldoreix i a la Floresta.</p> <p>La tanca de la propietat consta d'un cancell amb pilastres d'obra vista, rematades amb motllures toscanes. La tanca és de maçoneria, amb rajola inclinada en el remat. La serralleria és de ferro cargolat.</p> | 08205-241 | Carrer Mozart, número 3 | 41.4645421,2.0732321 | 422607 | 4590742 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95175-024101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95175-024102.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95176 | Xalets de Pilar Estevan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-pilar-estevan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets construïts a la dècada de 1930 seguint unes pautes eclèctiques d'inspiració centreeuropea, amb elements arquitectònics característics com la teulada plegada, la golfa i els balcons sota la mansarda. Consten de soterrani, planta baixa i pis.</p> <p>A la planta baixa hi ha una terrassa porxada integrada dins del volum de l'edifici i dues finestres. Al primer pis hi ha quatre finestres amb disposició simètrica. El parament és arrebossat, amb imitació de carreus escairats, més marcats als angles. El ràfec vola sobre els caps de biga. La teulada conté en un costat una mansarda i és de diversos vessants.</p> <p>El cancell està fet amb serralleria amb forma ondulada i amb passamans verticals caragolats. Hom considera aquest cancell com un dels millors de Sant Cugat del Vallès. La tanca està formada per blocs de pedra.</p> | 08205-242 | Passeig de la Magnòlia, números 27 i 29. | <p>La senyora Pilar Estevan Marzo, de Barcelona, va demanar permís d'obres el 19 d'octubre de 1933 per construir un xalet en una parcel·la de la seva propietat al passeig de les Magnòlies, segons projecte d'Antoni Millan Figuerola, arquitecte. La llicència d'obres va ser concedida el 29 de novembre de 1933 per l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> | 41.4590507,2.0522655 | 420850 | 4590151 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95176-024202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95176-024203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95176-024204.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Millan Figuerola | 102 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95177 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que en un principi tenia un ús industrial, emplaçat en un barri residencial amb predomini de xalets. D'arquitectura senzilla i funcional, presenta alguns elements d'art déco. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes.</p> <p>La façana principal, simètrica, s'estructura en base a una distribució tripartita. S'hi configuren tres espais que queden separats per unes franges engaltades que emmarquen el portal d'accés, situat al centre. El portal és perfilat per unes motllures, i té una marquesina al damunt. La configuració en base a formes geomètriques d'aquests elements al voltant de la porta es poden inscriure dins l'estètica de l'art déco. A la part superior d'aquesta franja hi trobem dues finestres geminades al nivell de les golfes. A cada banda del portal hi ha una finestra. El parament és arrebossat.</p> <p>A la tanca de la propietat el cancell és format per dues pilastres de base quadrada amb capitell d'obra vista. La porta és de dues fulles, amb reixa de forja.</p> | 08205-243 | Avinguda de Ramon Escayola, número 140 | <p>Aquest edifici, del primer terç del segle XX, en el seu origen tenia un ús industrial. D'aquí el nom amb què encara es coneix. S'hi fabricaven objectes decoratius de regal. Arquitectònicament, és semblant a la casa i obrador Casa Aymat, de Santiago Marco, realitzat en art-déco.</p> | 41.4616959,2.0412669 | 419934 | 4590456 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95177-024301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95177-024302.jpg | Legal | Eclecticisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|110|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95178 | Casa de l'avinguda Ramon Escayola número 144 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-ramon-escayola-numero-144 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig construït l'any 1930, en un estil pròxim al noucentisme d'arrel mediterrània. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos en forma de torre que s'aixeca al centre i cossos més baixos als costats. Els paraments tenen estucats amb esgrafiats granulats en forma de falsos carreus a les cantoneres i a les obertures. Aquests elements en blanc ressalten sobre un arrebossat de to rosat. En el cos central hi trobem dos finestrals. Al cos de la dreta hi ha una porxada amb arcs de punt rodó per on s'accedeix a la casa. La torre té una teulada a quatre vessants, coronada amb una pinya de ceràmica vidriada. El cos principal té teulada a tres aigües. El ràfec de l'edifici és sostingut per caps de biga.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs i emprada en bona part de Valldoreix. Deriva de la proposta urbanística que Borràs va fer a la finca de Can Llunell.</p> | 08205-244 | Avinguda de Ramon Escayola, número 144 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. </span></span></span><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps on abans hi havia vinya va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet, fou construït l'any 1930.</p> | 41.4617040,2.0411099 | 419921 | 4590456 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95178-024401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95178-024402.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95179 | Casa al carrer Villà número 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-villa-numero-16-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p>BOSCH DE DÒRIA, M (2010). <em>Memòria intervenció arqueològica carrer Villa números 16 i 18. </em>Memòria número 9267.</p> | XX | La major part de les estructures que van aparèixer en l'excavació van quedar afectades en la reforma, excepte el cup de vi que es va integrar en el nou projecte. | <p>Edifici d'habitatges construït l'any 1920, d'influència noucentista. És una casa de dos cossos, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a una distribució tripartita. A la planta baixa hi ha tres portals i dues finestres. Els portals dels extrems serveixen per accedir als dos habitatges de la planta baixa, i el portal del centre per accedir als dos habitatges del primer pis. Al primer pis hi trobem dos balcons amb baranes bombades i, a la franja central, un finestral rodó cec. Les obertures de l'edifici estan emmarcades per una faixa engaltada a les llindes i els brancals. A la primera planta es conserva l'arrebossat a imitació de carreus que emmarca cada habitatge; és a dir, separant les tres franges de la façana. Al cos central hi ha la caixa de l'escala. Els elements de ferro forjat els trobem a les finestres de la planta baixa, que tenen reixes, i a les baranes dels dos balcons del primer pis, d'estil noucentista. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una balustrada amb peces de morter modelat i, a centre, un petit acroteri amb remat curvilini.</p> <p>L'any 2010 es va portar a terme una intervenció arqueològica a l'edifici que va permetre documentar un cup de vi, que va quedar integrat en el nou projecte d'obra.</p> | 08205-245 | Carrer Villà, números 16 i 18 | <p>Aquesta casa fou construïda junt a una renglera de cases del carrer Villà que formen un raval del segle XIX i principis del XX. Està situat en la prolongació del camí de Valldoreix, en un revolt que feia tot passant per la plaça de l'Estació fins a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p>L'any 2010, amb motiu d'unes obres de rehabilitació de la casa, s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica de control i preventiva, sota la direcció de Marc Bosch de Doria. Els treballs van permetre documentar restes constructives del segle XIX i reformes del XX. També es va documentar un cup de vi i dues fosses sèptiques de l'edifici. La major part de les estructures quedaren afectades per les obres de reforma, excepte el cup de vi, que es va integrar en el nou projecte d'obra.</p> | 41.4679644,2.0794905 | 423133 | 4591116 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95179-024501.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95180 | Caramelles de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua-0 | <p>TROYANO, Joan (2010). 'Les caramelles' a <em>La Lira, memòria d'actvitats 2010</em>, p.12-14.</p> | XX - XXI | <p>Les caramelles <span><span><span><span lang='CA'><span>es canten per Pasqua, com a cant popular, per celebrar l'inici d'aquest nou temps litúrgic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Diumenge de Resurrecció i el Dilluns de Pasqua tenen lloc les tradicionals cantades de caramelles en diferents punts de Sant Cugat, amb la participació de la Societat Coral La Lira, la Societat Coral La Unió Santcugatenca i l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant diumenge com dilluns els caramellaires canten </span></span></span></span></span>pels carrers i places de l’eix de vianants i de l’entorn del monestir. <span><span><span><span lang='CA'><span>Cada entitat té establert un recorregut i un horari, que determinen els punts on es canten les caramelles. La Lira i La Unió s'acompanyen musicalment amb un acordió, mentre que el Cor de l'escola de música compta amb músics de la mateixa escola.</span></span></span></span></span></p> | 08205-246 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les caramelles són cançons populars que es canten per Pasqua i són típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són interpretades per grups i colles de cantaires, de caramellaires, que surten a cantar per carrers, places, masies i ermites entre la nit del Dissabte de Glòria i el Dilluns de Pasqua, si bé també se'n poden escoltar durant setmanes després, al llarg de tota la cinquantena de Pasqua. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els cantaires es poden acompanyar d’instruments musicals com guitarres, acordions, contrabaixos, etc. Els grups acostumen a portar un cistell situat al capdamunt d’un pal per recollir donatius en metàl·lic i, antigament, també ous. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Tradicionalment, es tracta de cançons de caire religiós que celebren la Resurrecció de Crist però també es canten corrandes que poden tenir un caràcter profà i fer al·lusió a esdeveniments o personatges de la vila o tenir caràcter amorós. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de l’impuls donat per Josep Anselm Clavé al moviment coral, les caramelles van començar a ser estructurades i cantades per bona part dels grups dels Cors de Clavé. També hi participen cors parroquials i ateneus.</span></span></span></span></span></p> | 41.4734817,2.0848386 | 423587 | 4591724 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95180-024602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95180-024603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95181 | Casa al carrer Villà número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-villa-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos d'estil popular que ha conservat la seva tipologia originària, de l'any 1920. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal s'estructura en base a dos eixos d'obertures, però no és totalment simètrica. A la planta baixa trobem el portal d'entrada, amb arc rebaixat i emmarcat amb un arrebossat d'imitació de carreus en els brancals i l'arc. Al costat te un finestral de dimensions força grans. Al primer pis hi ha un balcó, decorat amb una motllura a la base i amb barana de ferro forjat. Al costat dret té una finestra. El parament és arrebossat, en blanc, i totes les obertures tenen un emmarcament engaltat de color gris. El ràfec està decorat amb una sanefa de triangles.</p> | 08205-247 | Carrer Villà, número 20 | <p>Aquesta casa fou construïda junt a una renglera de cases del carrer Villà que formen un raval del segle XIX i principis del XX. Està situat en la prolongació del camí de Valldoreix, en un revolt que feia tot passant per la plaça de l'Estació fins a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p>Pel que fa a aquest casa en particular, fou construïda l'any 1920.</p> | 41.4678856,2.0794174 | 423127 | 4591108 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95181-024701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95181-024702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95181-024703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95182 | Casa al carrer Villà número 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-villa-numero-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos d'estil popular amb elements decoratius eclèctics: noucentistes i modernistes. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, però sense un eix de simetria marcat. A la planta baixa hi ha el portal al costat esquerre, amb una porta de doble fulla de fusta i vidre que recorda algunes formes del modernisme. Al costat dret té un finestral amb reixa. Al primer pis hi ha un balcó centrat, amb serralleria tradicional. Totes les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada en llindes i brancals. </p> <p>El coronament de l'edifici presenta un remat ornamental d'estil noucentista amb pilastres, balustrada (feta amb peces de morter modelat) i un frontis central. Aquest és rematat amb una motllura ondulada i conté un medalló oval d'estil modernista amb l'any de construcció de l'edifici: 1934. El remat està recolzat sobre un fris d'estil jònic amb modillons. </p> | 08205-248 | Carrer Villà, número 22 | <p>Aquesta casa fou construïda junt a una renglera de cases del carrer Villà que formen un raval del segle XIX i principis del XX. Està situat en la prolongació del camí de Valldoreix, en un revolt que feia tot passant per la plaça de l'Estació fins a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p>Pel que fa a aquest casa en particular, fou construïda l'any 1934, tal com indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4678413,2.0794127 | 423127 | 4591103 | 1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95182-025301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95182-025302.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95183 | Casa al carrer del Carme número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-del-carme-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil popular construïda al segle XIX. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures en base a dos eixos, però de composició no simètrica. A la planta baixa hi ha un portal amb arc rebaixat, amb porta de fusta clavetejada de dues fulles. Al costat dret té una finestra simple. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra al seu costat. El coronament de l'edifici està fet amb un ràfec fet amb una filera de maons sortints posats en punta i un canaló de teules de tortugada al damunt.</p> <p>La façana manté la disposició original, amb arc rebaixat i finestra característiques del segon terç del segle XIX. El primer pis va ser reformat i se'n van modificar les dimensions de la finestra.</p> | 08205-249 | Carrer del Carme, número 18 | <p>Aquest edifici fou construït en un solar procedent de la parcel·lació tradicional de les cases urbanes durant el segle XIX, en l'espai de creixement urbanístic del nucli antic, a la zona de la Plana del Rampeu en direcció a la rambla del Celler.</p> | 41.4716469,2.0840334 | 423517 | 4591522 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95183-024901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95183-024902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95183-024903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95184 | Casa al carrer de la Sort número 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-la-sort-numero-24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil popular, molt senzilla, construïda l'any 1870. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica, amb un eix principal situat a l'esquerra. A la planta baixa hi ha un portal amb arc rebaixat i una finestra simple a la dreta. El portal conserva les portes de nit, de doble fulla, i la porta de dia, davant del portal, amb fusteria i vidre. Les dues plantes estan dividides per una faixa engaltada horitzontal. Al primer pis hi ha una finestra també simple, que ha estat reformada. El remat de l'edifici és una cornisa amb maons posats en punta.</p> <p>En unes reformes que s'hi van fer es va modificar l'obertura de la primera planta, que abans era un balcó. La casa també tenia una tortugada que era el canaló, però va ser substituïda per un altre d'obra de fàbrica i un baixant de fibrociment que segurament va substituir un d'anterior, fet de zinc o de ceràmica.</p> | 08205-250 | Carrer de la Sort, número 24 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. Entre d'altres, es va edificar a </span></span></span>l'antiga Plana del Rampeu.</p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1870. L'arc rebaixat del portal i la finestra al seu costat són característics del període central del segle XIX. També és característic el coronament de l'edifici, fet amb un ràfec de maons col·locats en punta, habitual en el darrer terç del segle XIX. </p> <p> </p> <p> </p> | 41.4713595,2.0830736 | 423436 | 4591490 | 1870 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95184-025001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/