Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95242 | Casa d'Antoni Cervalls II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-cervalls-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Casa de cos d'estètica pròxima al modernisme, projectada el 1924 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells. El 2017 es va sobrealçar amb un pis superior de disseny contemporani. Així, actualment consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de la part antiga presenta una composició asimètrica en base a dues obertures: un finestral força gran, a l'esquerra, i el portal, a la dreta. </span></span></span></span></span>Les dues obertures tenen una motllura engaltada a la llinda i als brancals, amb garlandes florals a la part superior dels brancals. El coronament de la façana modernista es resol mitjançant un fris que incorpora dos espiralls o òculs de ventilació del sostremort (fets de prefabricat de morter modelat amb disseny floral) i, al damunt, un ràfec motllurat que suporta una balustrada i un remat ondulat amb una orla central. Aquest element, d'evocació barroca, és pròpia del període postmodernista de l'arquitecte Eduard Maria Balcells.</p> <p>El pis que es va afegir queda una mica enretirat de la façana i es caracteritza per la seva sobrietat, amb dues finestres rectangulars i l'arrebossat de color negre.</p> | 08205-301 | Carrer Plana de l'Hospital, número 21 | <p>El 4 d'octubre de 1924 Antoni Cervalls va demanar llicència d'obres per construir una casa al carrer Plana de l'Hospital, segons projecte d'Eduard M. Balcells. El permís va ser concedit el 30 d'octubre de 1924. Aquest edifici formava part d'un conjunt de tres cases amb façana oest al carrer Plana de l'Hospital. El solar formava part de la parcel·lació tradicional de les cases de cos que es va utilitzar durant el creixement urbanístic de Sant Cugat a la Plana de l'Hospital.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4743530,2.0831320 | 423445 | 4591822 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95242-030101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95242-030102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95242-030103.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95243 | Casa de Pere Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-jane | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres amb baixos comercials d'estil noucentista, projectada el 1924 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal principal al centre i una àmplia obertura d'accés a locals comercials a cada costat. En el local de l'esquerra es conserva la fusteria original. En canvi, en el de la dreta s'ha substituït per serralleria d'alumini. També es conserva el portal principal original. Les tres obertures, emmarcades amb una motllura, presenten les cantoneres arrodonides al punt d'unió entre la llinda i els brancals. Al primer pis hi trobem un gran balcó corregut que abasta tota la façana i que acull les tres obertures que té. Al centre és una finestra, i a cada costat hi ha els accessos al balcó, tots amb tancament de persiana de llibret. Sobre les llindes d'aquestes tres obertures hi ha una decoració esgrafiada en forma de garlanda vegetal. El parament de la façana està decorat amb un arrebossat d'imitació de carreus. Sobre els dos portals del balcó hi ha dos apuja mobles.</p> <p>La façana és coronada amb una franja amb esgrafiats (que conté tres espiralls de ciment modelat per a la ventilació al sostremort) i, al damunt, una cornisa amb modillons que suporta una balustrada amb un pilar central on hi ha inscrita la data de l'edifici: 1925. Aquest remat central presenta una decoració superior de forma sinuosa.</p> | 08205-302 | Carrer Plana de l'Hospital, número 11 | <p>Pere Jané va demanar una llicència d'obres el 15 de juliol de 1924 per tal de construir un edifici al carrer Plana de l'Hospital. La llicència va ser atorgada el 3 d'agost del mateix any, segons el projecte de l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas. L'edifici devia acabar-se de construir el 1925, segons indica la inscripció de la façana.</p> <p>En els plànols originals es va projectar dues botigues amb habitatge a la planta baixa i dos habitatges a la planta pis. Aquesta distribució donava una façana de quatre balconeres amb dos balcons a la façana. Finalment, es va construir un habitatge a la planta pis amb tres obertures que donen a un balcó corregut.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> | 41.4740173,2.0833816 | 423465 | 4591785 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030204.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95244 | Terrisseria Arpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-arpi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). Sant Cugat. <em>Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià, edicions. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'estil eclèctic que va acollir la Terrisseria Arpí, una emblemàtica indústria ceràmica de Sant Cugat. L'any 1885 fou objecte d'una reforma substancial a la façana; fou aleshores quan se li van afegir els nombrosos elements ornamentals de ceràmica fabricats al mateix obrador. Avui l'edifici acull el Museu de Cal Gerrer. L'edifici consta de diferents cossos de planta quadrangular. El cos principal disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants. A la part posterior té una petita terrassa.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha tres portals, d'accés a locals comercials i al Museu de Cal Gerrer. El portal del mig està motllurat, a diferencia dels dos portals laterals. Totes tres obertures queden emmarcades en els brancals per unes grans mènsules que subjecten el balcó del primer pis i que continuen a la part inferior amb un fals pilar adossat fins el sòcol. El sòcol és format per peces de ceràmica de color marró, de forma quadrada i disposades en quatre filades. Sobre les llindes, i emmarcades entre les mènsules, hi ha tres franges de decoració ceràmica romboidal bicolor.</p> <p>Al primer pis hi trobem un balcó corregut amb balustrada de ceràmica que ocupa tota la façana, amb tres obertures de grans dimensions. Es recolza sobre les mènsules del pis inferior. Sota els balustres hi ha una línia de peces amb frontal piramidal. Les obertures del balcó contenen unes cornises d'estil jònic rematades per corones de trèvols i amb un ratpenat d'ales esteses al capdamunt. En l'emmarcament de les obertures hi ha diversos elements ornaments en relleu, com ara serps, màscares, fulles de palmeta, sarments i grotescos.</p> <p>La part superior de la façana presenta un gran fris de tres franges que recorre les dues façanes. A la franja de dalt s'hi poden llegir unes inscripcions: 'Gran Terrisseria de Arpí' (al carrer Sant Medir) i 'Fàbrica de productes ceràmics de Arpí' (a la façana del carrer Santiago Rusiñol). Les lletres queden delimitades per uns escuts de Catalunya fets de ceràmica a les cantonades. Sota aquesta franja n'hi ha dues més. Una és feta amb rajoles valencianes amb dibuix geomètric i conté els espiralls de terracota. Una altra conté una sanefa de peces de ceràmica de color daurat sobre vermell. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb mènsules invertides de terracota sobre el qual descansa la teulada. A sobre de tot encara hi ha una filera de peces de ceràmica en forma de trèvols.</p> <p>La façana lateral té dos cossos ben diferenciats; el posterior és una ampliació. La part de la dreta segueix la mateixa línia arquitectònica que la façana principal. Només conté dues obertures, que són de nova construcció i amb funcions d'aparador. A la part superior de la façana té continuïtat el fris decoratiu que ja hem comentat. </p> <p>El cos de l'esquerra presenta dos nivells: un correspon al soterrani i la planta baixa, que és part d'una construcció antiga, i el nivell superior correspon a tres plantes d'un cos de nova edificació. La part inferior, que es troba en un carrer amb un desnivell important, té tres obertures amb arc carpanell de diferents mides al soterrani, i al nivell de la planta baixa té tres balconeres, totes tancades amb reixa. El cos superior, d'estètica contemporània, disposa de tres plantes. amb tres finestres per pis, amb obertures rectangulars sense decoració. Al damunt de tot té tres petits òculs de ventilació del sostremort.</p> <p>A la part posterior trobem una petita terrassa amb funcions de mirador. Sobre la teulada del cos sobresortint de les escales hi ha una escultura femenina.</p> <p>A l'interior de l'edifici s'hi poden distingir dos cossos diferenciats. El cos del davant, amb façana al carrer Santiago Rusiñol i plaça d'Octavià, és de soterrani, planta baixa, pis i golfes. En canvi, a la part posterior el soterrani és comú amb el cos principal, però la planta baixa i pis del cos del davant es converteixen en aquesta part en planta baixa i dos pisos. Les golfes són comunes als dos edificis. El conjunt ha estat transformat per acollir un museu, amb exposicions permanents i temporals. Manté l'estructura original i alguns elements arquitectònics, com l'escala principal, paviments i murs interiors. Així mateix, en un celobert interior hi ha unes galeries amb capitells d'estil jònic, balustrades i un fris de ceràmiques en forma de punta de diamant, envernissades de color castany. </p> <p> </p> <p> </p> | 08205-303 | Carrer Santiago Rusiñol, número 60 | <p>La nissaga dels Arpí terrissers, originaris de Terrassa, es remunta al segle XVII. La Terrisseria Arpí de Sant Cugat, fundada per la família Arpí, va ser una indústria ceràmica situada en aquest edifici que va fabricar peces de ceràmica entre mitjans del segle XIX i el 1945. Bona part d'edificis de Sant Cugat dels períodes modernista i noucentista tenen peces decoratives d'aquesta terrisseria.</p> <p>Els Arpí van establir-se a Sant Cugat de la mà de Pere Arpí Savalls (1804 - 1871). Continuant la tradició familiar, Francesc Arpí i Sagués (1833 - 1917) treballava de terrisser en aquest emplaçament, on també hi tenia el seu habitatge. Va ser ell qui va demanar una llicència d'obres, segons projecte de Jaume Segalès, mestres d'obres. Va ser l'any 1885. La llicència era per reformar la façana de l'edifici, i concretament per modificar les obertures en la façana de la plaça d'Octavià. En cap cas es preveia la decoració de la façana amb ceràmica i tampoc la balustrada. </p> <p>El projecte de façana, de l'enginyer Lluís Serra, va alinear la façana i la va fer simètrica amb les obertures de planta baixa i pis. Va succeir, però, que Pere Arpí Massana, fill de Francesc Arpí i conegut com a Peret Gerrer, encoratjat pels veïns, va acabar decorant la façana amb profusió de peces ceràmiques sortides de la pròpia terrisseria. El mateix Pere Arpí fou l'autor de les peces de ceràmica i de la composició de les façanes. D'aquesta manera, es va reforçar la gran balconada amb mènsules d'unes dimensions desmesurades, damunt de cada obertura del primer pis s'hi van posar uns remats d'estil jònic amb corones de trèvols o acroteres, i amb uns ratpenats amb les ales obertes. Així mateix, als emmarcaments s'hi van col·locar diverses peces inspirades en el classicisme, amb formes vegetals o animals com ara serps, grotescos, màscares, fulls de palmeta o de sarment, entre d'altres.</p> <p>L'any 2006, amb motiu de les obres d'ampliació i rehabilitació de l'edifici de Cal Gerrer o Terrisseria Arpí, s'hi va realitzar una intervenció de seguiment i control arqueològic. Es va fer per la importància de la indústria que havia acollit aquest edifici i també per la seva proximitat al monestir de Sant Cugat. Les obres afectaven el subsòl, ja que s'havien de realitzar diversos rebaixos en el paviment, com a màxim de 70 centímetres. Durant l'excavació es van documentar estructures pertanyents al taller de terrissa i es va recuperar material ceràmic divers que s'havia emprat a l'edifici, especialment elements decoratius com ara medallons, balustres i baranes. També es van documentar tres dipòsits d'aigua, dos pous, dues premses i un cup de vi. Les obres de reforma de l'edifici van mantenir l'estructura interna i diversos detalls decoratius fets de ceràmica.</p> <ul> </ul> | 41.4730178,2.0843523 | 423545 | 4591674 | 1885 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030308.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Serra i Pere Arpí Massana | Cal Gerrer fou el renom amb el qual es coneixia aquesta casa.Les intervencions arqueològiques practicades en aquest edifici han estat les següents:Del 21 al 31 de març de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i control. Obres de condicionament de la finca.Del 20 al 28 d'abril de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i control. Obres de condicionament de la finca. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95245 | Cases de Tomàs Musella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-tomas-musella | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | En general, l'estat és bo i excel·lent de totes les cases, excepte la número 76 que està en estat d'abandó, amb la façana sense arrebossar, presenta alguns grafits, obertures tapiades i altres tancades amb una fusta. | <p>Conjunt de deu cases de cos, d'estil popular i molt senzilles, projectades l'any 1912 per l'arquitecte Bernardí Martorell Puig. Situades en renglera, consten de planta baixa i pis. La majoria de les cases estan avui arrebossades, en diferents tonalitats.</p> <p>Totes les cases, excepte la número 58 i la 76, tenen una mateixa disposició de façana, en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa a l'esquerra hi ha una finestra i a la dreta la porta d'entrada. Al primer pis hi ha dues finestres. El ràfec és un canaló de teules de tortugada amb diferents sortides de l'aigua, com ara teules de gàrgola i teules de tub d'embocar al canaló. Els canalons originàriament eren de zenc. </p> <p>A la casa número 58 el canvi de distribució podria respondre al fet d'estar en cantonada amb el carrer Orient. En aquest cas a la planta baixa hi ha la porta a l'esquerra i la finestra a la dreta.</p> <p>La casa número 76 té el portal d'entrada, amb doble fulla de fusta, al centre, i a cada costat té una finestra de mides diferents. A l'esquerra és vertical i a la dreta horitzontal, de mida petita. Al primer pis hi trobem dues finestres, cadascuna sobre l'eix vertical del portal i de la finestra de l'esquerra.</p> <p>A l'interior de les cases números 62, 64, 66 i 68 es conserva una volta catalana al sostre de la planta baixa. Així mateix, l'escala és coberta també amb volta catalana, que cobreix una llum de quatre metres amb una santanella (angle d'inclinació de l'escala) de vint-i-sis centímetres. En algunes cases l'any 2008 encara es conservava la pica de marbre o de graner artificial.</p> | 08205-304 | Carrer Montserrat, números del 58 al 76 | <p>Aquest conjunt de cases unifamiliars les va promoure el constructor Tomàs Musella, l'any 1912, segons projecte de l'arquitecte Bernardí Martorell Puig. En la construcció es va seguir la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos de l'eixample del barri del Coll. En un principi, tan sols s'havien de construir dues cases barates, amb paredat divers fruit de l'aprofitament de materials. Finalment, el constructor Musella va suprimir els balcons que havien d'anar al primer pis.</p> <p>Bernardí Martorell Puig (1870-1937) va ser un arquitecte que va projectar en estil modernista i historicista, amb títol des de 1902. Va ser l'autor de les obres del claustre del convent de Santa Maria de Valdonzella, de l'església de Sant Agustí de Sabadell, de l'església parroquial de Portbou, de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, de la casa Enric Laplana i de la casa Pilar Serrahima de Barcelona, entre d'altres.</p> | 41.4747007,2.0879712 | 423849 | 4591857 | 1912 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-03041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-030402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-030403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-030404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Bernardí Martorell Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95246 | Cases de Joan Musella (Renglera de cases del carrer Montserrat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-joan-musella-renglera-de-cases-del-carrer-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres cases adossades entre mitgeres, d'estil popular, edificades a principis de segle XX. Es tracta d'un reng de cases barates, d'un cos, que segueixen la parcel·lació tradicional de l'eixample de l'antiga vila de Sant Cugat, en la línia de les cases urbanes del barri d'en Coll i el Pi d'en Cos. Consten de planta baixa i un pis.</p> <p>Totes les cases segueixen una composició uniforme en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa tenen un finestral i el portal i, a la primera planta, un finestral i un balcó. Les obertures presenten una faixa al seu voltant on, a la intersecció de la llinda amb els brancals, hi ha un remat geomètric ornamental. Les cases conserven les fusteries i reixes originals. El coronament dels edificis es resol mitjançant una cornisa amb un fris que recorre totes les cases i un davantal.</p> | 08205-305 | Carrer Montserrat, números 52 al 56. | <p>Aquest conjunt de cases van fer-se al voltant del camí de Cerdanyola, en una zona d'expansió urbanística entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Joan Musella va demanar el 19 d'octubre de 1901 una llicència d'obres per construir quatre cases segons projecte de Josep Masdeu, mestre d'obres. Només se'n van construir tres. El permís va ser concedit el 22 d'octubre del mateix any, tan sols tres dies després. La construcció que es va fer va acabar simplificant del projecte original les obertures i el coronament.</p> <p>Josep Masdeu Puigdemassa, mestre d'obres, té edificis a Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Barcelona i Vallirana. A Sant Cugat, també és l'autor de la casa Magda (Narcís Margarit) a la Floresta.</p> | 41.4743517,2.0880370 | 423855 | 4591818 | 1901 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Masdeu, mestre d'obres | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95247 | Xalet de Frederic Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-frederic-costa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil racionalista projectat el 1935 per l'arquitecte Ramon Maria Riudor. És de planta irregular, i consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les façanes són sòbries i senzilles, amb diverses obertures rectangulars. A la part posterior destaca un cos semicircular amb un ampli balcó sobre un porxo sostingut amb columnes.</p> <p>El jardí, pel fet de ser en una parcel·la amb pendent, està sectoritzat amb elements de contenció com ara baranes, i és accessible amb escales. En aquest espai hi ha una pèrgola amb decoració de quars blanc.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. És típica de Valldoreix i, més concretament, dels xalets construïts a l'antiga finca de Can Llunell promoguda per Borràs. En aquest cas la serralleria de la tanca és de disseny racionalista.</p> | 08205-306 | Rambla del Jardí, número 99 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques.</span></span></span> <span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 24 de maig de 1935 Frederic Costa Compte va demanar una llicència d'obres per bastir-lo, segons projecte de l'arquitecte Ramon M. Riudor. És un dels pocs exemples d'arquitectura contemporània d'aquest període a Sant Cugat del Vallès, i l'únic a Valldoreix. Riudor va projectar un edifici racionalista on separava les zones de dia, de nit i de servei.</p> <p>Ramon Maria Riudor és l'arquitecte que, juntament amb Enric Sagnier, va projectar l'església nova de Sant Joan, al barri d'Horta de Barcelona.</p> | 41.4632356,2.0521862 | 420848 | 4590617 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95247-030601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95247-030602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95247-030603.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon M. Riudor | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95249 | Torre de Salvador Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-salvador-jorda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig projectat el 1930 per l'arquitecte J<span><span><span><span lang='CA'><span>oaquim Alsina Botet. És d'estil noucentista de tradició mediterrània, i incorpora diferents </span></span></span></span></span>elements de l'arquitectura popular i academicista. L'edifici és de planta quadrada i rematat amb una torratxa al costat dret. Consta de planta baixa i una planta.</p> <p>La façana principal consta d'un cos a l'esquerra i la torratxa a la dreta. En el cos principal la composició és simètrica, amb dos nivells d'arcs de punt rodó. A la planta baixa hi ha dues obertures amb arcades i, al primer pis, una galeria oberta a manera de terrassa interior amb tres arcades, protegides amb una balustrada. La torratxa, que arriba a un segon pis, conté en la part superior una galeria de quatre finestres rectangulars, amb un emmarcament compartit de tipus classicista. Té la coberta a quatre vessants, i a la planta baixa té adossat un cos quadrat amb una terrassa al damunt, amb balustrada i dues gerres als cantons.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs a Valldoreix. Consta d'una base amb pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per unes àmplies pilastres amb remat classicista. Al jardí destaquen un cedre i un til·ler.</p> | 08205-307 | Rambla del Jardí, número 111 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 25 de setembre de 1930 Salvador Jordà Batiller va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de Joaquim Alsina Botet, arquitecte. El permís va ser concedit el 22 d'octubre de 1930 per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en aquesta torre va fer estada el general Campesino, de l'Exèrcit de la República.</p> | 41.4630306,2.0504424 | 420702 | 4590595 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95249-030701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95249-030702.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95255 | Xalet a la rambla del Jardí número 119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-del-jardi-numero-119 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil noucentista emplaçat al nucli de Valldoreix. És una edificació de volumetria complexa, formada per diversos cossos amb teulades a dos, tres i quatre vessants. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha dues arcades de mig punt davant la façana amb la funció de porxo. En la primera planta, sobre aquestes dues arcades n'hi ha una altra que fa la funció també de porxo, en aquest cas del primer pis, amb un gran arc de mig punt. A la terrassa del porxo de la planta primera i a la terrassa superior de la torre hi ha un ampit revestit amb ceràmica blava amb un motiu geomètric. A la terrassa del porxo se li sobreposa una elegant barana. Ambdues terrasses desguassen mitjançant gàrgoles ceràmiques amb cap d'animal. L'edifici incorpora un ràfec amb caps de biga de fusta. La coberta és amb teula plana i amb faldó truncat, rematat per un pinacle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat al costat dret del cos principal s'aixeca un cos en forma de torre, amb planta baixa i planta. És rematat amb un ràfec amb caps de biga i coronat amb un fris de rajoles blaves. A l’esquerra de la casa hi ha un cos menor amb funcions de garatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cancell de la finca està fet amb pilastres amb remat classicista. La tanca és característica d'aquesta zona urbanitzada pel promotor Joan Borràs, feta a la base amb conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-308 | Rambla del Jardí, número 119 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a </span></span></span><span><span><span>estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4630386,2.0497494 | 420644 | 4590597 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95255-030801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95255-030802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95255-030803.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95257 | Xalet d'Anita Calvo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-danita-calvo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat l'any 1933 per l'arquitecte Joan Ventura. Consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a un eix central i obertures laterals. A la planta baixa hi ha el portal al centre i una finestra a cada costat. Sobre el portal trobem una finestra geminada amb dos arcs de punt rodó. Les obertures presenten un emmarcament engaltat i pintat de color blanc, que destaca sobre el crema de l'arrebossat. El remat de la façana pren una forma ondulada, amb una curvatura lleugera on, a la part central, s'aixeca un petit acroteri en forma de mitja esfera. </p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs a Valldoreix, amb una base feta amb pedra de Sant Llorenç. </p> | 08205-309 | Rambla del Jardí, número 134 | <p>El maig de 1933 Anita Calvo va demanar una llicència d'obres per construir un xalet segons projecte de Joan Ventura, arquitecte. El permís d'obres va ser concedit el 17 de maig de 1933.</p> | 41.4632821,2.0491242 | 420592 | 4590624 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95257-030901.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joan Ventura | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95259 | Xalet d'Eduard Ausió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-deduard-ausio | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1932 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent. Consta de </span></span></span></span></span>planta semisoterrani, planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>A la planta semisoterrani hi ha obertures rematades amb arcs rebaixats de maó i una arcada amb arc de mig punt amb dues rosques de maons. A la planta baixa hi ha una galeria formada per tres arcades de mig punt recolzades en unes dobles columnes d'estil romànic, com les del claustre del monestir de Sant Cugat. A la planta primera trobem una galeria sostinguda per dos pilars de base quadrada amb capitell (als extrems) i per dues columnes de base cilíndrica i sense capitell (a l'interior). Sobre les columnes descansa una gran biga de fusta i un ràfec prominent sustentat amb caps de biga de fusta modelats.</p> <p>A la façana nord hi ha una tribuna entre la planta soterrània i la planta baixa a l'estil de bow-window. Aquí la façana està revestida amb pedra natural no escairada. El revestiment de la façana és inexistent a la planta baixa.</p> <p>A la façana sud trobem un porxo d'entrada, amb arcada de maó i una pèrgola amb dobles columnes dòriques, amb teulada a tres vessants.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per un arc de mig punt adovellat sobre pilastres de pedra. Està aixoplugat per una teuladeta a doble vessant suportada per cabirons de fusta modelats. A la cara inferior de la teulada hi ha una combinació de rajol i rajoles de ceràmica amb decoració geomètrica, de colors blau, blanc i detalls grocs.</p> | 08205-310 | Rambla del Jardí, número 148 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>El 23 de març de 1932 Eduard Ausió va demanar llicència d'obres per construir una casa a la rambla del Jardí. El projecte estava realitzat per Lluís Corratgé Torrent, arquitecte. El permís va ser concedit el 6 d'abril de 1932.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, i el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4632235,2.0473817 | 420446 | 4590619 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95261 | Xalet d'Antoni Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dantoni-aguilera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil noucentista emplaçat a la urbanització promoguda per Joan Borràs. És una edificació de planta rectangular que consta de planta baixa i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana principal a la planta baixa hi ha un porxo d'accés, amb el portal de la casa i dues finestres, una a cada costat. El porxo és format per tres obertures entre columnes de base quadrada amb cartel·les de maons endinsats a tall de capitell. A la part superior hi ha tres petites finestres que donen llum a les golfes, situades sota el faldó truncat de la teulada. La teulada, plegada a l'estil holandès, genera un ràfec sobre bigues de fusta. Està coberta amb teula plana, amb peces careneres i pinacle al vèrtex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç o Montserratí. Existeix un cancell realitzat amb pilastres d'obra vista amb una cornisa de remat i un portal fet amb serralleria que acaba a la part superior amb una ondulació.</span></span></span></p> | 08205-311 | Rambla del Jardí, número 158 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4633421,2.0465926 | 420380 | 4590633 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95261-95261-031101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95261-031102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95261-031103.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jordi Tell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95262 | Xalet de la rambla del Jardí número 108 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-la-rambla-del-jardi-numero-108 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana principal a la planta baixa, a l'esquerra, hi ha un porxo tancat que incorpora columnes dòriques, sota una de terrassa amb una balustrada classicista, al primer pis. Al costat del porxo hi ha la porta d'accés a l'habitatge. A la primera planta hi ha la terrassa, a l'esquerra, i un balcó a la dreta, situat sobre el mateix eix vertical que la porta d'entrada. Al primer pis totes les obertures són d'arc rebaixat i tenen persianes de llibre. Finalment, a les golfes hi ha una finestra semicircular partida en tres mitjançant dos mainells. La teulada és a dues aigües i genera un ràfec sostingut amb caps de biga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-312 | Rambla del Jardí, número 108 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4636517,2.0526811 | 420889 | 4590662 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95262-031201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95262-031202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95262-031203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95263 | Tanca de l'avinguda de Ramon Escayola número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lavinguda-de-ramon-escayola-numero-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca que envolta un edifici residencial. Està construïda amb paredat de conglomerat de Sant Llorenç o Montserratí, procedent de la pedrera propera de la mina Berta, de color grana. La tanca està organitzada per diversos trams de mur de forma curvilínia a la part superior, rematats per dues filades de maó. Cada tram està separat mitjançant un pilastró fet de maons col·locats de forma helicoidal que compta una cornisa formada per dos maons sortints. Les reixes són de perfil ondulat, seguint la forma que marca el mur de la tanca. La serralleria de la porta d'accés és d'acer pintat, del mateix estil que la de la tanca.</p> | 08205-313 | Avinguda Ramon Escayola número 4 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4631060,2.0552172 | 421101 | 4590599 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95263-031301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95263-031302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95263-031303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La tanca es pot relacionar amb els altres exemples de la urbanització de J. Borràs, no obstant això, en aquest cas, es tracta d'un element més elaborat. | 102|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95264 | Xalet de Maria Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-maria-bas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil classicista projectat el 1923 per l'arquitecte Salvador Soteras Taberner. És de planta rectangular, amb un cos més alt a la part davantera. Consta de planta baixa i dos pisos, però el segon pis hi va ser afegit a posterioritat.</p> <p>La façana que mira al carrer té a la dreta un cos més alt, en forma de torre. El cos de l'esquerra es distribueix en dos eixos d'obertures, mentre que el cos de la torre té un sol eix. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són de proporció vertical, decorades amb un remat ornamental a la llinda. A les obertures de la segona planta no hi ha cap mena de decoració. El parament és arrebossat a imitació d'un aparell de carreus.</p> <p>El cos en forma de torre mirador sobresurt amb un pis més que la resta de l'edifici. A la planta superior té a cada cara un balcó amb balustrada de peces de morter modelat. Cadascun queda aixoplugat sota una prominent cornisa, sostinguda per unes mènsules i llindes d'estil classicista. A les parets de la torre hi ha un plafó amb relleus escultòrics que representen una dansa pagana, així com una orla amb un escut de mosaic blau, on hi havia un dibuix actualment perdut.</p> <p>El cancell de la finca és classicista, amb pilars arrebossats d'imitació de carreus. La tanca de barrots de ferro és l'original. En una reforma recent el cancell ha perdut les esferes decoratives que tenia sobre els pilars, i la tanca ha perdut la balustrada de peces de morter modelat. Ara conté una planxa metàl·lica de tancament que oculta l'interior de la propietat. En aquesta reforma també es van enderrocar alguns murs exteriors i els forjats.</p> | 08205-314 | Rambla Ribatallada, número 19 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 6 de maig de 1923 Maria Bas Martí va demanar permís d'obres per construir-lo, a la rambla Ribatallada, segons el projecte de Salvador Soteras Taberner, arquitecte. El permís va ser atorgat el 18 de maig de 1923.</p> | 41.4673067,2.0823504 | 423371 | 4591041 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031404.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Salvador Soteras Taberner | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95265 | Casa de la rambla Ribatallada número 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-ribatallada-numero-21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista projectat el 1920 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels, amb una reforma important el 1932, </span></span></span></span></span>quan s'hi va construir un terrat pla i una tribuna amb coronament. L'edifici és de planta rectangular, i conté una torratxa al costat de llevant. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos amb galeria que sobresurt a l'esquerra i un pòrtic amb terrassa a la dreta. El pòrtic d'accés té dues columnes de planta circular i un pilar de base quadrada a la cantonada. Al seu damunt hi ha una terrassa amb pilastres i una barana de ferro. Pel que fa a la tribuna, presenta obertures rectangulars emmarcades amb motlures engaltades, i està rematada per un fris amb esgrafiats. Els angles de les façanes són ressaltats amb un arrebossat a imitació de carreus.</p> <p>La façana de ponent presenta dos eixos d'obertures, que estan decorades amb un remat engaltat a la part superior de forma sinuosa. Les diferents façanes són coronades per un fris i un ràfec a mode cornisa, sostingut per caps de biga i una petita teulada. A sobre hi ha encara una barana d'obra amb pilastres rematades amb esferes. A la façana de ponent la barana és rematada amb una forma sinuosa on hi ha inscrit l'any 1932, data de la reforma.</p> <p>La torratxa és coberta amb teulada a quatre aigües i rematada amb una pinya ceràmica. El cancell de la finca és fet amb pilastres d'obra rematades amb una cornisa motllurada.</p> | 08205-315 | Rambla Ribatallada, número 21 | <p>Odon Brotons va demanar el 7 de setembre de 1920 una llicència d'obres per construir un xalet a la rambla Ribatallada segons el projecte de Ferran Cels, arquitecte. El xalet va ser reformat el 1932 (tal com indica una inscripció a la façana), quan s'hi va construir un terrat pla i una tribuna amb un coronament.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Cervalls, entre d'altres, i la casa Reparada Casanovas, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4672233,2.0821821 | 423357 | 4591032 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95265-031501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95265-031502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95265-031503.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels Granell | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95266 | Xalets de Jaume Musella II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-jaume-musella-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de quatre xalets projectats l'any 1947 per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. L'estil s'inscriu dins el noucentisme de postguerra, de tradició mediterrània, combinat amb alguns elements classicistes típics de l'època. Els xalets són aïllats però ben arrenglerats, de planta rectangular. Consten de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>En cada xalet les façanes principals presenten una part baixa lleugerament avançada, amb porxo a la dreta. L'accés a cada habitatge es fa a través d'aquest porxo, sostingut per dues pilastres amb decoració a la part superior, les quals sostenen una biga de fusta. Al primer pis, sobre el cos de l'esquerra, hi ha un balcó amb una tanca d'obra i maons, amb decoració calada. A la seva dreta hi ha una finestra. Les obertures estan emmarcades amb una motllura feta de maons. El parament de la façana és arrebossat i, a la part superior, deixa una franja d'obra vista sota la teulada que dibuixa una gran arcada a tot l'ample de l'edifici. A sota hi ha un espiral de ventilació rectangular. El ràfec és format per diverses filades de maó que dibuixen formes geomètriques.</p> | 08205-316 | Avinguda de Gràcia, números 52, 54, 56 i 58 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Jaume Musella Castellví va promoure dos conjunts de xalets de característiques molt similars, tots projectats per l'arquitecte Emili Sala Pibernat, en un estil noucentista de postguerra. Són coneguts com els Xalets de Jaume Musella I (del 1944) i Xalets de Jaume Musella II (del 1947).</p> <p>Pel que fa als Xalets de Jaume Musella II, cal dir que el dia 11 de juny de 1947 la comissió permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va autoritzar-ne la construcció. El promotor era Jaume Musella, segons projecte d'Emili Sala Pibernat, arquitecte. Les cases eren dúplexs amb separació de funcions per plantes, amb una gran superfície per a la zona de dia.</p> | 41.4657804,2.0856891 | 423649 | 4590869 | 1947 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031605.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Pibernat | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95267 | Xalets bessons del doctor Narcís Serrallach 'Torre Suïssa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-bessons-del-doctor-narcis-serrallach-torre-suissa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars aparionats, d'estil eclèctic i amb característiques de xalet europeu de principis del segle XX. Conformen un sol edifici de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica al primer pis però diferent en plant baixa.</p> <p>En el cas de la casa número 4 del carrer de Sant Casimir els accessos es fan per la façana principal, mitjançant un porxo d'obra amb teulada a doble vessant. En el cas de la casa número 10 del carrer Tres Places l'accés es fa per aquest carrer (és a dir, per la façana lateral) que conté un timpà cec en forma de semicercle. Les obertures de l'edifici són de dues tipologies: amb l'arc rebaixat i amb la llinda recta. La façana està arrebossada i presenta un esgrafiat d'imitació de carreus, amb un color ocre i els angles remarcats i diferenciats amb un color grana. El ràfec té un fris ornamental on hi ha caps de biga de fusta. La teulada, conjunta dels dos xalets, és a quatre vessants, amb un pendent pronunciat de perfil curvilini. És feta amb teula plana i peces careneres vidriades en verd.</p> <p>A la part posterior aquests xalets bessons tenen dues tribunes amb balcó, amb barana a l'estil art déco.</p> <p> </p> | 08205-317 | Carrer Sant Casimir, número 4 i carrer Tres Places, número 10. | <p>El doctor Narcís Serrallach Mauri va demanar el 18 d'octubre de 1923 un permís d'obres per construir dos xalets aparionats, al carrer de Sant Casimir, segons projecte de Josep A. Capdevila, arquitecte.</p> | 41.4640999,2.0811633 | 423268 | 4590686 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95267-031701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95267-031702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep A. Capdevila | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95269 | Casa al carrer Barcelona número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-barcelona-numero-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de tipus xalet, adossada parcialment entre mitgeres i construïda l'any 1920, en un estil pròxim al noucentisme. És de planta quadrada, i consta tan sols de planta baixa, amb terrat pla per coberta.</p> <p>La façana principal presenta una composició simple en base a dues obertures disposades de manera no simètrica. Al centre hi ha el portal d'entrada i, a la seva esquerra, una finestra. Aquestes obertures, com la resta, estan emmarcades amb unes bandes pintades de blanc i tenen una garlanda estucada a la llinda, de manera que destaquen sobre un arrebossat de to ocre que simula un carreuat. La porta queda aixoplugada sota una petita teulada feta amb teula àrab i recolzada sobre quatre mènsules de fusta.</p> <p>A la façana del carrer Vilaseca trobem tres finestres distribuïdes per tot el pany de paret de manera simètrica. El coronament de l'edifici presenta un fris clar estucat, amb diversos espiralls de ventilació del sostremort i, al damunt, una balustrada de peces ceràmiques.</p> <p>La tanca que separa el corredor davanter està realitzada amb paredat revestit de pedra natural, amb una ondulació al coronament i una barana de ferro que segueix el mateix ritme d'ondulacions. El cancell és format per dues pilastres de base quadrada coronades per dos gerros de morter modelat.</p> | 08205-318 | Carrer Barcelona, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1920.</p> <p> </p> | 41.4671973,2.0837204 | 423486 | 4591028 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95269-031802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95269-031803.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95270 | Casa al carrer de Barcelona número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-barcelona-numero-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa amb jardí, d'estil popular i construïda a les primeres dècades del segle XX. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Sembla que el pis fou sobrealçat posteriorment sobre una part del terrat pla que, originàriament, cobria tota la casa.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, amb una finestra a cada costat. Sobre el portal hi ha una senzilla teuladeta feta de teula àrab. A la façana del carrer Vallcarca hi ha tres finestres simples distribuïdes per tot el mur amb disposició simètrica. Els murs estan arrebossats, i totes les finestres tenen reixes.</p> <p>El coronament de l'edifici presenta un fris on hi ha els espiralls de ventilació del sostremort i, al damunt, una balustrada de peces ceràmiques amb un emmarcament pintat de color rosat.</p> <p>El primer pis, probablement afegit amb posterioritat, és un volum de planta quadrada situat a la part de ponent del terrat, amb teulada a tres aigües.</p> <p>La tanca del pati davanter està arrebossada i presenta una ondulació al coronament i també a la barana de ferro. El cancell és format per dues pilastres de base quadrada coronades per dues piràmides.</p> <p> </p> | 08205-319 | Carrer Barcelona, número 12 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, s'hauria construït l'any 1930.</span></span></span></p> | 41.4670173,2.0838383 | 423496 | 4591008 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95270-031901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95270-031902.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95272 | Casa de Francesca Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesca-amat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de cos d'estil noucentista amb elements historicistes. És una edificació entre mitjeres, de planta baixa i pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, situat a l'esquerra de la façana, i un finestral a la dreta. Ambdós elements es caracteritzen per unes llindes amb tres arcs lobulats. Aquestes obertures estan emmarcades amb una faixa i una motllura. En el cas de la porta hi ha uns capitells amb motius vegetals als brancals. Entre les dues obertures hi ha un esgrafiat amb les inicials de Francesca Amat (F i A) que estan emmarcades amb una motllura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha un gran balcó amb balustres de morter modelat. En aquest espai hi ha dos portals d'accés al balcó, amb una faixa emmotllurada que emmarca les obertures. Al centre de la llinda hi ha un medalló decorat amb garlandes i motius vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arrebossat de la façana és un esgrafiat que imita carreus. A la part superior hi ha un fris amb una sanefa vegetal i amb quatre òculs de respiració del sostremort. El coronament és una balustrada amb peces de morter modelat emmarcada per dues pilastres de base quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior de l'edifici l’any 2008 mantenia elements originals com la fusteria i el paviment. A l'exterior, conserva les fusteries amb la porta i les persianes de llibret, ben adaptades als perfils especials de les obertures.</span></span></span></p> | 08205-320 | Carrer Barcelona, número 15 | <p>El 4 d'abril de 1923 Francesca Amat Trabal va demanar una llicència d'obres per construir una casa, segons plànols de Cèsar Martinell, arquitecte. El permís va ser concedit el dia 20 del mateix mes.</p> <p>Cèsar Martinell Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1916. Va ser l'autor dels projectes de diversos cellers cooperatius a les comarques de la Terra Alta, l'Alt i el Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès. Entre ells els cellers de Pinell del Brai, Falset i Gandesa.</p> | 41.4672120,2.0838987 | 423501 | 4591029 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032004.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Cèsar Martinell Brunet | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95273 | Casa de Manuel Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-manuel-almirall | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista projectat l'any 1922 per l'arquitecte I<span><span><span><span lang='CA'><span>sidre Gili Moncunill. L'obra que en va resultar, però, es va simplificar respecte al projecte original. L'edifici és de </span></span></span></span></span>planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb terrat pla.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica en base a quatre eixos d'obertures, amb el segon eix de la dreta emfasitzat per la presència d'un porxo amb el portal d'entrada. Així, a la planta baixa el portal queda desplaçat al costat dret. El porxo és sostingut per columnes d'ordre jònic i té al damunt una terrassa amb balustrada classicista, emmarcada per dues pilastres que contenen uns gerros fets amb morter modelat, decorats amb garlandes. A l'esquerra del porxo hi ha dues finestres, i una al cantó dret. Totes les obertures del xalet tenen persianes de llibret i presenten un emmarcament gris pintat. Al primer pis hi ha quatre obertures de la mateixa tipologia, incloent l'accés al balcó.</p> <p>A la façana del carrer Bergara destaca una tribuna de planta semicircular amb un balcó superior amb balustrada classicista. A la planta baixa la tribuna està tancada i presenta unes columnes amb capitell d'estil jònic. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec motllurat amb una línia de teules i un mur superior amb pilastres que recorre tot el contorn.</p> <p>La tanca del solar és formada per un mur arrebossat amb pilastres de coronament arrodonit. La serralleria és d'estil noucentista.</p> | 08205-321 | Carrer Verdi, número 11 | <p>Tomàs Roman va demanar una llicència d'obres per construir un xalet unifamiliar el dia 31 de desembre de 1922, en representació de Manuel Almirall. L'edifici era en un solar situat al carrer Bergara, cantonada amb el carrer Verdi. El projecte el signava Isidre Gili Moncunill, arquitecte. El permís va ser concedit el 5 de gener de 1923. </p> <p>El projecte original dibuixava una façana molt ornamentada, que incloïa un motllurat en l'entaulament del porxo, una tribuna amb columnes dòriques i una cornisa jònica amb modillons. Durant l'obra, per motius econòmics, el projecte es va simplificar i s'optà per peces prefabricades, com les columnes, mentre que els motllurats es van eliminar. La teulada havia de ser a quatre aigües i amb peces de fibrociment.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Isidre Gili Moncunill va ser un arquitecte bàsicament modernista. Va projectar els edificis modernistes d'Igualada de Cal Barrab, Cal Ratés i l'antic mercat de l'Ocelleria (el darrer amb Pau Salvat, actualment enderrocat). A Sant Cugat va fer el xalet de Joaquim Bonet i la casa de Manuel Almirall. A Logronyo va fer la casa Garrigosa. </span></span></span></span></span></p> | 41.4663250,2.0828792 | 423415 | 4590931 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95273-casa-de-manuel-almirall1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95273-032102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95273-casa-de-manuel-almirall2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Isidre Gili Moncunill | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95274 | Xalet de Juli González | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-juli-gonzalez | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil noucentista situat dins d'un solar rodejat per una tanca d'època als carrers Guimerà i Domènec. L'edifici conté bona part del repertori formal i estilístic dels xalets noucentistes, amb elements d'arrel mediterrània i altres de centreeuropeus. És una edificació de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana del carrer Àngel Guimerà hi ha, en planta baixa, una galeria semicircular amb arcs que sosté al seu damunt un balcó amb balustrada. Per sota d’aquest petit porxo s’accedeix al primer pis. Al seu costat hi ha una finestra amb dues fulles i, sobre seu, en el mateix eix vertical però al primer pis, un balcó amb barana de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nivell de les golfes hi ha tres finestretes, la del mig més gran que les laterals. Les obertures de totes les façanes estan emmarcades amb uns esgrafiats amb motius florals que connecten amb bandes de línies. </span></span></span><span><span><span>La coberta és a l'estil holandès, amb un ràfec volat ampli que descansa sobre els caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és formada per un mur amb paredat de pedra i pilastres, amb un coronament emmotllurat que emmarca una serralleria d'estil noucentista.</span></span></span></p> | 08205-322 | Carrer Àngel Guimerà, número 13 | <p>Juli González va demanar un permís d'obres el 5 de novembre de 1921 per construir una casa al carrer Àngel Guimerà seguint el projecte de Ferran Cels, arquitecte. La llicència va ser atorgada el 13 de novembre del mateix any.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès, càrrec que va mantenir fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Ceravalls, entre altres. I a Barcelona </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>la casa Reparada Casanovas.</span></span></span></span></span></p> | 41.4672535,2.0800344 | 423178 | 4591037 | 1921 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95274-032201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95274-032202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95274-032203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95276 | Torre unifamiliar al carrer Pahissa número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-unifamiliar-al-carrer-pahissa-numero-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet amb jardí construït a principis de segle XX, d'estil noucentista o neoclàssic. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla.</p> <p>La façana principal, situada al carrer Pahissa, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa al centre hi ha el portal, amb una finestra a cada banda. Les obertures d'aquesta planta són rematades amb arcs escarsers.Al primer pis destaca un balcó central amb balustres emmarcades amb pilastres i recolzat sobre dues mènsules. A cada costat té una balconera, també amb balustres de morter modelat. Les tres obertures de la primera planta tenen una cornisa al damunt recolzada amb mènsules.</p> <p>La façana que dona al carrer Barcelona presenta una tipologia d'obertures en la mateixa línia que la façana principal, en aquest cas en base a dos eixos d'obertures. La façana posterior és una mitgera arrebossada i pintada com la resta de les façanes. </p> <p>El coronament del xalet es resol mitjançant un fris amb una balustrada superior. El fris conté una motllura classicista i espiralls de ventilació del sostremort, de morter modelat amb una estrella de cinc puntes. La balustrada, d'estil classicista, és feta també amb peces de morter modelat i emmarcada entre pilastres.</p> <p>La tanca de la finca és formada per una base de pedra i una reixa de formes sinuoses, amb un cancell de dues pilastres amb gerros de coronament. Té continuïtat en la finca del costat (avinguda de Gràcia número 46).</p> <p>A la finca es conserva un molí de vent. És de planta quadrada, amb murs sense decoració. Conté, però, una franja d'estil art déco que evoca un cinturó amb una sivella. Està formada per tres llistons horitzontals units en un quadrat. Aquesta franja es repeteix en el fris del coronament, sota el dipòsit d'aigua, però sense el quadrat de la sivella. </p> <p> </p> | 08205-323 | Carrer Pahissa, número 4 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>l'historiador Domènec Miquel Serra creu el va promoure Josep Monés, que era propietari de la casa del mateix nom situada a l'altra banda del carrer. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, s'hauria construït l'any 1910.</p> <p> </p> | 41.4661709,2.0847832 | 423573 | 4590913 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95276-032301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95276-032302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95276-032303.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95278 | Goigs a Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-adjutori | XIX i XX | <p>Els goigs dedicats a Sant Adjutori s'havien cantat en la capella de planta circular d'aquesta advocació, situada a la Vall de Gausac, que també havia estat dedicada a la Mare de Déu del Bosc.</p> <p>La lletra dels goigs de Sant Adjutori expliquen, en primer lloc, el perquè és conegut el sant i, després, justifica la seva devoció local. S'hi explica que era un monjo de l'orde de Sant Bernat. Diu així:</p> <p>'<em>Lo nom de Adjutorien vos / fou posat per distingirvos, / y en tot lo mon per tenirvos / per home molt virtuós, / en sentedat sou famós / com es publich, y notori</em>'.</p> <p>Sant Adjutori era conegut per la seva atenció als pobres:</p> <p>'<em>Lo esperit de caritat, / que sempre vos animaba / als pobles per vos donaba / remey en necessitat: / per lo que vos sou estat / en tots mals propiciatori</em>'.</p> <p>I, finalment, vincula el sant amb el lloc i es menciona el vincle amb el monestir femení de Santa Maria de Valldaura, al Berguedà:</p> <p>'<em>En esta devota hermita, entre boscos col·locada / vostra santa Imatge habita / de Maria acompañada: en esta santa morada / se troba tot Adjutori</em>'.</p> <p>'<em>Vos de Valldaura en la cuadra / antigament Monestir / de Sant Benet, asistir a esta capella vos cuadra</em>'.</p> | 08205-324 | Camí de Sant Medir | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4555500,2.1142700 | 426024 | 4589708 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95278-032401.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95279 | Goigs a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-benet | <p>San Benito (2002). <em>Regla de San Benito</em>. Abadía de Leyre.</p> | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a Sant Benet de Núrsia, fundador de l'orde religiós dels benedictins. Al Reial Monestir de Sant Cugat es venerava aquest sant, que fou el fundador de l'orde propietària del Monestir.</p> <p>A la lletra s'explica la seva història personal i les seves virtuts:</p> <p>'<em>De nobles pares nasquereu / per ser de Nursia farol / hont en virtuts com un sol / en continent resplanguereu / per havervos Deu creat / son recte legislado</em>r'.</p> <p>El compara en el text amb altres sants, com sant Elies, santa Escolàstica i Abraham i, finalment, parla del seu llegat:</p> <p>'<em>Son tants los Sants y convents / de la vostra institucio, / que per benediccio / com Abraham dels crehents per Pare sou venerat / per ser d'ella dictador</em>'.</p> | 08205-325 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4737100,2.0852600 | 423622 | 4591749 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95279-032501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95280 | Goigs de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-medir | <p>ARIMANY JUVENTENY, Joan (2013). <em>Sants tradicionals catalans</em>. Farell editors, p.102-103.</p> <p>CORTS BLAY, Ramon i GALTÉS PUJOL, Joan (2000). <em>Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Volum II. D - O</em>. Generalitat de Catalunya; Editorial Claret, p. 599.</p> | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a Sant Medir, dels quals n'hi ha diverses versions. De la vida del sant, se'n relata el següent: </p> <p>'<em>Meresqué esta vall formosa, / Medí, vostre naixement, / on visquéreu santament / una vida virtuosa; / per ella en la Glòria gosa / vostra ànima etern repòs</em>'.</p> <p>I també de l'entorn on es troba la capella, prop del lloc on va ser martiritzat:</p> <p>'<em>Que plausible és ta ventura, / vall feliç, amb tal tresor! / Ta ditxa canta amb primor / del rossinyol la dulçura; / apar esmeragda pura / el verd d'est terme ditxós</em>'.</p> <p>En una altra versió del goig, parla del lloc on va néixer, va viure i va ser martiritzat Sant Medir:</p> <p>'<em>Nostra terra ben aymada / vege'l vostre naixement, / com si un astre resplandent / fos desprès de l'estelada; / esta vall tan regalada / flor tan bella féu florî.</em></p> <p><em>De la gloria tan sencera / que per sempre disfruteu, / vostre esguart may aparteu / d'esta vall que vos venera / y per Vos confiada espera / lograr l'auxili div</em>í'</p> | 08205-326 | Camí de Sant Medir | <p>Sant Medir era un pagès que vivia a l'indret on hi ha la capella homònima, al peu del camí ral entre Sant Cugat del Vallès i Barcelona, en temps de les persecucions religioses de Dioclecià. El bisbe Sever, de Barcelona fugint dels seus perseguidors, va arribar prop de casa seva. En passar per allà, el bisbe Sever va fer créixer de cop les faveres que Medir just estava plantant. Quan els perseguidors del bisbe preguntaren a Medir si l'havia vist, ell els va narrar el miracle que Sever havia obrat. Els soldats van creure que Medir no els deia la veritat i va ser empresonat i martiritzat. La seva festa se celebra el 3 de març. És patró també de Sant Cugat del Vallès, i dels pagesos del Vallès i del pla de Barcelona.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4436392,2.1213752 | 426604 | 4588380 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032612.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95281 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-4 | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a Sant Pere Apòstol, titular de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. La seva festa se celebra el 29 de juny.</p> <p>En la lletra dels goigs es diu que Pere era un dels dotze apòstols de Jesús i els compara amb una flor.</p> <p>'<em>Puix gosau de eterna glòria, / Bella flor de dotze flors. / Teniulos a la memòria / Sant Pere, als pecadors'.</em></p> <p>Segons el text, sembla que el dia 29 de juny es podia obtenir una indulgència, on s'eximeix de les penes temporals dels pecats:</p> <p>'<em>Lo dia de vostra festa / Vint y nou de Juny contam, / Tenim moltas indulgencias / Per Sant Pere, y alcansám / Confessant y combregant / Dels pecats penedintnos</em>'.</p> <p>I, també ens recorda que Sant Pere és patró de Sant Cugat del Vallès i l'església de Sant Pere n'és temple parroquial:</p> <p>'<em>Y puix los de Sant Cugat / Per patró vos tenen tots, / Teniulos a la memoria / San Pere als vostres devots'.</em></p> | 08205-327 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4737912,2.0855086 | 423643 | 4591758 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95281-032701.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95282 | Goigs de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-1 | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Carme que es cantaven en una capella de l'església del Monestir de Sant Cugat. En aquest cas, es tracta d'una lletra genèrica d'aquesta advocació mariana:</p> <p>'<em>Lo primer per consolar-nos / Al Mont del Carme en figura / D'un núvol fou, per mostrar-nos / A Elíes, oh gran ventura, Antes que Vos fossiu nada / Nou cents anys i més avans.</em> [...] <em>Mirau-nos, Reina sagrada, / Desplegau les vostres mans, / Cumpliu les vostres promeses / A tots els Carmelitans, / I sereu sempre alabada, / Com sou ara i des de avans</em>'.</p> | 08205-328 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4737942,2.0854981 | 423642 | 4591758 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95282-032801.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95284 | Goigs de Santa Maria de Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-campanya | XIX - XX | <p>Els goigs dedicats a Santa Maria de Campanyà tenen un primer paràgraf on es fa una aproximació a la devoció i al lloc de l'església del mateix nom. Els devots la invoquen perquè vetlli per ells: <em>'Puix del Cel porteu corona, / Mare de Déu eternal / i de Campanyà Patrona, / remeieu el nostre mal'.</em></p> <p>Més endavant, la lletra esdevé genèrica i menciona els set goigs de la Mare de Déu, en contraposició dels set dolors, que són l'anunciació, la nativitat, l'adoració dels Reis, la resurrecció de Jesús, l'ascensió de Jesús, la pentecosta i la coronació.</p> | 08205-329 | Carrer de Rafael Castanyer | <p>L'església de Santa Maria de Campanyà està situada al terme parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix. La seva festivitat se celebra el 15 d'agost. </p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4815542,2.0579289 | 421349 | 4592644 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95284-032901.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95284-032902.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95287 | Goigs de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cugat-0 | <p>ARIMANY JUVENTENY, Joan (2011). <em>Diccionari de sants històrics catalans</em>. Farrell editors, p. 27-28.</p> | XIX - XX | <p>Els goigs dedicats a Sant Cugat narren la història del sant i el seu vincle amb el municipi, on es va bastir el Monestir sobre el seu sepulcre:</p> <p>'<em>Ciutat bella Scilitana / tu el vas veure venî al món. / ¡Oh feliç terra africana, / quina perla pel teu front! / Sa infantesa el bon Déu guia / per camins de santedat'.</em></p> <p><em>'De relíquies part notable, / van quedâ en eix Monestir / que per Vós, l'Ordre honorable / de Benet, ne feu bastir. / ¡Quin verger de Sants seria / sent amb vostra sang regat!</em>'.</p> <p>I la tornada dels goigs diu i demana:</p> <p>'<em>Vós que amb santa valentia / de l'infern heu triomfat: / protegiu-nos nit i dia / gloriós màrtir sant Cugat'.</em></p> | 08205-330 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p>Goigs dedicats a Sant Cugat, patró del municipi, i titular del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès. Cugat va ser un màrtir del segle III, nascut al nord d'Àfrica i mort al <em>Castrum Octavianum</em>. Cugat i el seu germà Feliu eren uns mercaders nascuts a Scil·li, al nord d'Àfrica, que van travessar la mar Mediterrània per evangelitzar. En temps de la persecució religiosa de Dioclecià, l'any 303, Cugat va ser decapitat en el <em>Castrum Octavianum</em>, situat a l'entorn actual de Sant Cugat del Vallès. La seva festa se celebra el 27 de juliol. Sant Cugat és patró dels cardadors, dels geperuts, dels tinyetes i dels lladregots.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4740364,2.0852032 | 423617 | 4591786 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95287-033001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95288 | Goigs de la Mare de Déu del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-bosc | XIX - XX | <p>L'ermita de Sant Adjutori també havia rebut l'advocació de la Mare de Déu del Bosc. De fet, en aquesta capella s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu que actualment es conserva a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. </p> <p>Els diversos paràgrafs dels goigs ens parlen de la invocació de la Mare de Déu en aquest paratge i de la devoció de la qual és objecte per part de persones de la zona del Vallès:</p> <p>'<em>Si esta capella en tota hora / Es per Vos tan celebrada, / Ajudau al que us implora / Del Bosch gran Reina adorada'.</em></p> <p>[...]</p> <p>'<em>Del Vallès la devoció / Fins avui ha conservat / Que fos a Vós dedicat / Dia el de la Anunciació, / Sou en ell amb professó / Dels dos pobles visitada</em>'.</p> <p>I també es menciona quin és l'atribut de la seva devoció en aquest goig: el lliri.</p> <p>'En esta terra deserta / Com hermós lliri us plantàreu, / Quan encontrar vos deixàreu, / Estant entre herbes cuberta, / Per fer de grans fruits complerta / A esta terra inhabitada'.</p> | 08205-331 | Cami de Can Borell | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Bosc que es venerava a la capella homònima, també anomenada de Sant Adjutori. </p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4555457,2.1142800 | 426024 | 4589708 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95288-033101.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95289 | Goigs a Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-assumpta | XX | <p>Els goigs a l'Assumpció de la Mare de Déu estan dedicats a la titular de l'església situada a Valldoreix, dins el terme parroquial de Sant Cebrià. Els goigs presenten, com és habitual, algunes estrofes genèriques, tals com:</p> <p>'<em>De la Glòria, Déu volia, / fòssiu sempre el primer estel / Empareu-nos nit i dia, / Oh Maria Assumpta al Cel!</em>'.</p> <p>En canvi, n'hi ha d'altres que apropen la devoció, en aquest cas mariana, al lloc:</p> <p>'Puix al Cel fóreu pujada / pels àngels amb majestat, / protegiu, Verge estimada, / Valldoreix tot aplegat'.</p> <p>I també, expliquen la història del temple, quan es feien les celebracions eucarístiques a l'aire lliure:</p> <p>'<em>De les misses de campanya / un nou temple en sorgirà, / tot estiuejant s'hi afanya / aixecant el vostre altar</em>'.</p> | 08205-332 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer núm. 164 | <p>Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta, devoció de la Mare de Déu i titular de l'església del mateix nom del lloc de Valldoreix. La seva festa és el 15 d'agost.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4586970,2.0494479 | 420614 | 4590115 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95289-033201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95289-033202.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95292 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat (Patrona de la Floresta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-patrona-de-la-floresta | XX | <p>Els goigs de la Mare de Déu de Montserrat tenen la particularitat que estan adaptats al lloc i que no són genèrics. En aquest cas, fan referència a la 'Moreneta' com a patrona de la Floresta i al vincle amb els seus veïns. La tornada dels goigs així ho diu:</p> <p>'<em>Puix la Floreta, Madona, / un temple us ha consagrat, / vulgueu ser vostra Patrona, / flor i estel de Montserrat'</em>. </p> <p>A més, parla de la diversitat d'origen dels veïns de la Floresta, tant de Barcelona, com d'altres llocs d'Espanya, que tenen les seves devocions marianes particulars, però que són totes la mateixa, i que a la Floresta és la de Montserrat:</p> <p>'<em>La Floresta amb vós, Maria / com a pessebre va sorgir, / rumbejant amb galania / dels seus boscos e camí. / I a molts fills de Barcelona / sa bellesa ha captivat</em>'. [...]</p> <p>'<em>Vénen fills de tota Espanya / en llurs cors guarden la fe / que en l'exili els acompanya / per la Verge del terrer... / Mes el que en Vós s'abandona / mai no es sent desemparat</em>'.</p> <p>'<em>Perquè Vós, Verge Morena, / els recorden el Pilar, / la Fontsanta i Macarena / i altres més de tant enllà... / Un sol mot els acarona: / el de MARE, el més sagrat!</em>'.</p> | 08205-333 | Avinguda Verge de Montserrat núm. 47 | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu de Montserrat que és la titular d'aquesta església parroquial, des del 10 de setembre de 1961, quan el bisbe Gregorio Modrego va beneir l'església i, per tant, se la considera la patrona del barri.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4440400,2.0707500 | 422375 | 4588468 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95292-033301.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95293 | Goigs a Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-cebria | <p>ARIMANY JUVENTENY, Joan (2011). <em>Diccionari de sants històrics catalans</em>. Farell editors, p. 25.</p> | XIX - XX | <p>Els goigs a Sant Cebrià es refereixen al seu origen africà, atès que es tracta d'un dels primers màrtirs del cristianisme d'aquell continent. El text també menciona la renúncia a la religió de l'Imperi per a fer-se cristià. El goig relata el següent:</p> <p>'<em>Los ídols renunciareu / exortat de un Sant prebere / qui us ensenyá la carrera / per hont a Deu alcansareu / lletres humanes deixareu / y la cátedra que us honrá</em>'.</p> <p>Sobre la conversió al cristianisme:</p> <p>'<em>De la muller apartat / empreneu lo catecisme, / y después lo Sant Baptisme, / elegint lo cast estat; / los tresors haben donat / als pobres amb franca mà</em>'.</p> <p>I també fa referència al seu martiri:</p> <p>'<em>Lo Procónsul amb rigos / vos pregunta de la fe, / degollarcos resolgué / donant vos a Deu llaor, / al butxí monedes d'or / vostra caritat doná</em>'.</p> | 08205-334 | Carrer de l'església | <p>Goigs dedicats a Sant Cebrià, patró de Valldoreix i titular de l'església parroquial. La seva festivitat se celebra el 16 de setembre. Sant Cebrià va ser arquebisbe de Tarragona durant el segle VII, nomenat l'any 668 i va restar en el càrrec uns vint anys. Va enviar delegats als concilis de Toledo dels anys 683 i 688.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4583000,2.0673500 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033404.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95294 | Goigs a la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XIX - XX | <p>Els goigs de la Mare de Déu del Roser tenen una lletra genèrica compartida amb altres goigs d'arreu, sense referències concretes a Valldoreix.</p> <p>'<em>Déu plantà dins Vós, Senyora, / el Roser molt excel·lent, / quan us féu mereixedora / de concebre'l purament, / donant fe al missatger / que, del cel, us trametia / Déu el Pare, que volia / fóssiu Mare del Roser</em>'.</p> <p>A la tornada, deixa entreveure l'existència d'una confraria:</p> <p>'<em>Puix mostreu vostre poder / fent miracles cada dia, / preserveu, Verge Maria, / els confrares del Roser'.</em></p> | 08205-335 | Carrer de l'església | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Roser a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Segons sembla, en la visita pastoral de l'any 1600 ja consta l'existència de la devoció i d'una confraria, refundada l'any 1622.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4583000,2.0673500 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95294-033501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95295 | Goigs a la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-dels-dolors | XIX - XX | <p>Els goigs de la Mare de Déu dels Dolors, de la parròquia de Valldoreix, tenen un text genèric sobre aquesta devoció mariana i no fan referències locals. Algunes estrofes són:</p> <p>'<em>Puix sou Mar d'amarg dolor / sobre màrtir d'agonia. / Ampareu-nos nit i dia / Verge Santa amb vostre amor'.</em></p> <p>Una estrofa fa referència al cor de la Mare de Déu i als seus set dolors:</p> <p>'<em>De set dolors vostre cor / fou oprès Verge Maria. / Ampareu-nos nit i dia / Verge Santa amb vostre amor'</em>.</p> | 08205-336 | Carrer de l'església | <p><span><span><span><span><span><span>Goigs dedicats a la Mare de Déu dels Dolors, venerada en la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4583000,2.0673500 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95296 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-1 | XX | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Carme del barri de Mira-sol. Al text es fan mencions concretes al barri però també hi ha fragments genèrics que es refereixen a la devoció de la Mare de Déu del Carme.</p> <p>'<em>Puix que Mirasol reposa / sota l'ombra del Carmel: / Mare nostra, gloriosa, / conduïu-nos cap al cel'.</em></p> <p><em>'Arca de nova aliança, / dalt del Mont-Carmel floriu, / als cors doneu l'esperança, / de la fe sou el caliu. / La muntanya, ben joiosa / ja us ha vista sense vel</em>'.</p> | 08205-337 | Passeig de Sevilla número 59. | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Carme, devoció mariana titular d'aquesta església que és sufragània de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4669218,2.0603522 | 421534 | 4591018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95296-033701.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95297 | Goigs a Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-josep | XX | <p>Goigs dedicat a Sant Josep amb una lletra genèrica del sant on també es fa alguna referència concreta a l'església on se li té devoció, la de Sant Joan Baptista de Mira-sol. Algunes estofes són:</p> <p>'<em>Puix oïu sempre amb amor / el qui a vós vol i confia: / Josep, espòs de Maria, / inflameu el nostre cor'-</em></p> <p><em>'Us venera fervorosa / bona gent de Mira-sol / i cada any fa, amb gran consol, / vostra festa ben joiosa; / feu que creixi amb l'esplendor / de la nostra confraria</em>'.</p> <p>I la tornada diu:</p> <p>'<em>Del just i del pecador / puix sou consol, llum i guia: / Josep, espòs de Maria, / inflameu el nostre cor'.</em></p> | 08205-338 | Carrer Mallorca número 21. | <p>Goigs dedicats a Sant Josep, espòs de la Verge Maria. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Joan Baptista, al barri de Mira-sol.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4675229,2.0439041 | 420161 | 4591099 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95297-033801.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95298 | Goigs a Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-joan-baptista | XX | <p>Els goigs a Sant Joan Baptista estan dedicats al titular de l'església del barri de Mira-sol. En aquest cas, la lletra s'adiu amb el barri i el seu veïnatge.</p> <p>'<em>Si del calze de la mare / Joan saluda el Senyor, / Mira-sol és joia clara / de lloança al Precursor'.</em></p> <p><em>'Mira-sol, llum a balquena; / i Joan, gràcia de Déu. / Són, ambdós, rural escena / de fe simple i passa lleu. / Aplegats, el cor empara / la inefable germanor'.</em></p> <p><em>'Pel coratge en el martiri, / pel dejuni en el desert, / ets, Joan Baptista, lliri, / al fangar del món, obert. / Degollat, el rostre encara / té retret acusador. / Mira-sol és joia clara / de lloança al Precursor'.</em></p> <p><em>'No vol dards de malvolença / el poblat de Mira-sol. / Vol clarors en cor i pensa / i la pau del corriol. / Brots de pi i ginesta a l'ara, / i la fe ungida amb braó</em>'.</p> | 08205-339 | Carrer Mallorca número 21 | <p>Goigs dedicats a Sant Joan Baptista, sant titular de l'església parroquial del barri de Mira-sol. Aquesta església va ser consagrada el 25 de juny de 1975, festivitat de Sant Joan, pel cardenal i arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4675229,2.0439041 | 420161 | 4591099 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95298-033901.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95299 | Casa de Pere Pahissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-pahissa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar, parcialment entre mitgeres, projectada el 1909 pel mestre d'obres Antoni Facerias, amb un portal que es pot considerar d'inspiració modernista. L'edifici és de planta rectangular, consta de planta baixa i un pis, i té un cos més baix i estret situat a la dreta de la façana principal.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures laterals amb el portal al centre. El disseny de la façana és senzill i no presenta més elements d'interès que el portal. Aquest queda emmarcat per un arc parabòlic indicat tan sols per un lleu rebaix en l'arrebossat. Dins d'aquest arc es perfila una obertura amb remat arrodonit i angulós que dona pas a un cancell, on hi ha una segona porta. La façana lateral presenta quatre obertures en disposició escalonada. El coronament d'aquest cos principal es resol mitjançant un ràfec amb motllura, fet amb maons i teules, amb una barana superior d'obra calada feta amb maons.</p> <p>A la dreta de la façana principal el cos adossat consta de planta baixa i pis, però és més baix i estret. Té un portal diferenciat sobre el qual hi ha dos espiralls de morter modelat per airejar el sostremort. La primera planta té una balustrada de peces de morter modelat i un tancament modern fet amb una finestra d'alumini blanc. El sostre és de teules.</p> | 08205-340 | Carrer Pahissa, número 7 | <p>El 14 de novembre de 1909 Pere Pahissa Massava va demanar llicència d'obres per construir una casa segons projecte d'Antoni Facerias, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 5 de desembre del mateix any. Facerias va projectar dues cases gairebé iguals, una al costat de l'altra. La que estava situada a la dreta fou enderrocada el 1999. Es diferenciava per l'entrada, ja que en lloc de tenir un arc parabòlic tenia una llinda.</p> | 41.4659701,2.0847377 | 423569 | 4590891 | 1909 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95299-034001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95299-034002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95299-034003.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Facerias (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95300 | Xalets de Ramon Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-ramon-vila | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici amb dos xalets unifamiliars aparionats, projectat el 1922 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells.</span></span></span></span></span> És d'estil noucentista amb elements decoratius modernistes i d'art-déco. És de planta rectangular, amb una torratxa a cadascun dels angles posteriors, i consta de planta baixa més dos pisos.</p> <p>La façana principal, comuna a les dues cases, presenta una composició simètrica en base a quatre eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha quatre grans finestrals d'orientació vertical amb rajola blava a l'ampit i protegits per una reixa d'estil noucentista. Sobre les finestres hi ha un timpà amb decoració de ceràmica blava que lliga amb la part inferior de les obertures del pis de dalt. Al nivell del primer pis trobem quatre balconeres amb balustres de morter modelat. Els timpans, fets amb tres dovelles modelades, són semblants als del pis inferior. Els dos centrals presenten també la decoració de ceràmica blava que lliga amb les obertures que tenen a sobre. Al segon pis trobem quatre obertures. Les dues centrals són finestres d'arc rebaixat tancades amb una reixa. Les dues laterals són dos òculs ovalats amb una jardinera exterior amb frontal de ceràmica blava i blanca. Els paraments són arrebossats a imitació de carreus.</p> <p>Les façanes laterals presenten una diversitat d'obertures que combina totes les tipologies de la façana principal. La façana nord (posterior) té una majòlica de ceràmica blava amb la representació de sant Jordi.</p> <p>Les dues torres (una per a cada habitatge) són de planta quadrada. Les obertures tenen el mateix disseny que les de la façana principal, excepte en el pis sobresortint, que conté una galeria de tres finestres amb arc rebaixat en cada costat de la torre. El coronament presenta un fris esgrafiat amb peces de morter modelat de ventilació. També inclou un fris ceràmic amb peces blaves i caps de biga de fusta sota la teulada. Les teulades de les torres són piramidals, a quatre vessants i amb un remat esfèric i punxegut. Les teules són vidriades, de color blau.</p> <p>La coberta del cos central, en canvi, és amb terrat pla, si bé el projecte inicial de l'arquitecte Balcells projectava unes golfes sota teulada. Finalment, però, es va optar per la solució d'un terrat amb accés des de les torres. </p> <p>És destacable també la tanca de la propietat, feta amb una base d'obra arrebossada, entre pilastres rematades amb una esfera de morter modelat. Els cancells d'entrada són emmarcats per pilastres rematades amb gerros, també de morter modelat. La serralleria de la tanca i de les portes és d'estil noucentista. Al pati s'alça un gran pi pinyer de dues branques.</p> | 08205-341 | Carrer Pahissa, número 20 | <p>El 2 de febrer de 1922 Ramon Vila Oliva va demanar permís d'obres per construir dues cases segons projecte arquitectònic d'Eduard M. Balcells Buïgas. El permís va ser concedit deu dies després, el 12 de febrer.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4656091,2.0835631 | 423471 | 4590852 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034106.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95301 | Casa del carrer Pahissa número 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-pahissa-numero-31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista projectada l'any 1923. L'edifici és de planta trapezial, amb un jardí lateral que dona al carrer Àngel Guimerà. Consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal, que afronta al carrer Guimerà, presenta una composició simètrica en base a tres obertures. Al centre hi ha el portal, amb un arc d'ametlla, i una finestra d'arc de punt rodó a cada costat. El portal és fet de fusta massissa. A la part superior, seguint la forma de l'arc ametllat i a manera de timpà, presenta una vidriera de colors en forma d'escates. A la part inferior la façana té un sòcol amb conglomerat montserratí (com bona part dels xalets de Valldoreix) mentre que la part superior està arrebossada. El remat de la façana del carrer Guimerà és en forma de balustrada que, a la part central, és ressaltada amb un remat ondulat entre pilars coronats amb gerros de morter modelat.</p> <p>La façana del carrer Pahissa no és simètrica. Presenta tres obertures de punt rodó i una de rectangular. Aquí el coronament és fet amb un mur capcer sinuós de forma barroca que té una balustrada a cada extrem, del mateix disseny que la de la façana principal.</p> <p>A la façana del jardí hi ha una galeria de planta poligonal tancada amb fusteria i emmarcada amb columnes d'estil jònic, amb teulada a diversos vessants. Al jardí s'hi pot veure un gran cedre.</p> | 08205-342 | Carrer Àngel Guimerà, número 44; carrer Pahissa, número 31 | <p>Tomàs Roman, en representació de Josepa Estrada Oliveras, va demanar una llicència d'obres el 10 d'agost de 1923 per construir una casa. El permís va ser concedit el mateix dia. El projecte original preveia una façana d'estil noucentista amb elements modernistes situats a les llindes de les obertures.</p> | 41.4648819,2.0824553 | 423378 | 4590772 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034205.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95302 | Casa de Mercè Balcells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-merce-balcells | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat l'any 1918 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels. És de planta irregular, amb diferents cossos. Disposa de </span></span></span></span></span>planta baixa i dos pisos, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal no és plana, sinó que el cos de la dreta es troba més avançat en els dos pisos superiors. En canvi, la planta baixa queda alineada. En aquest nivell hi trobem la porta d'accés, a l'esquerra, i una finestra a la dreta. A l'esquerra del tot hi ha un cos afegit, només de planta baixa, que allarga la construcció. És cobert amb terrat pla.</p> <p>Al primer pis sobre el portal hi ha un terrat. En el cos reculat hi ha una finestra, i una altra al cos avançat. La segona planta (afegida durant el transcurs de l'obra i que no consta en el permís de l'ajuntament) conté un seguit de finestres més petites. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga que subjecten la teulada.</p> <p>En una reforma es va habilitar una teulada per aixoplugar el portal d'entrada, la qual connecta visualment amb el cos afegit a l'esquerra.</p> <p>La tanca de la finca és un mur de conglomerat de Sant Llorenç o Montserratí, de color grana, procedent d'una pedrera propera a la mina Berta. Té un remat de maons de pla. El cancell està emmarcat amb unes pilastres de planta quadrada rematades amb una motllura i uns fanals.</p> | 08205-343 | Carrer de Bergara, número 16 | <p>Mercè Balcells va demanar el 19 de setembre de 1918 llicència d'obres per construir un xalet segons projecte de Ferran Cels, arquitecte. Balcells era l'esposa de Cels.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Cervalls, entre d'altres. I la casa Reparada Casanovas, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4654265,2.0817650 | 423320 | 4590833 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95302-034302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95302-034303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95303 | Xalets de Jaume Musella I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-jaume-musella-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres xalets projectats l'any 1944 per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. L'estil s'inscriu dins el noucentisme de postguerra, de tradició mediterrània. Els xalets són aïllats però ben arrenglerats, amb a façana principal que dona al carrer Bergara. Són de planta rectangular, i consten de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>Les façanes es caracteritzen per un porxo a l'esquerra de la planta baixa i una galeria oberta a la part dreta del primer pis, ambdós elements amb tres arcs de mig punt (dos de davanters i un de lateral). A la planta baixa, al costat dret hi ha un volum que sobresurt lleugerament amb un finestral de proporció horitzontal. Al primer pis, a l'esquerra, hi ha una altra finestra. Al nivell de les golfes, que presenta obra amb maó vist, hi ha una petita finestra geminada rectangular. La resta dels paraments són arrebossats excepte a la part dels pilars del porxo, també de maó. El ràfec és fet amb diverses filades de maons de punta i teula.</p> <p>El disseny de les façanes d'aquest conjunt de xalets és similar als xalets anomenats de Jaume Musella II, però en aquest cas amb un predomini de l'arc de punt rodó i amb més espais oberts. </p> | 08205-344 | Carrer Bergara, números del 20 al 24 | <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.</p> <p>Jaume Musella Castellví va promoure dos conjunts de xalets de característiques molt similars, tots projectats per l'arquitecte Emili Sala Pibernat, en un estil noucentista de postguerra. Són coneguts com els Xalets de Jaume Musella I (del 1944) i Xalets de Jaume Musella II (del 1947).</p> <p>Pel que fa als Xalets de Jaume Musella I, cal dir que el promotor va demanar la llicència d'obres el 10 de maig de 1944. Era per construir tres xalets segons projecte de l'arquitecte Emili Sala Pibernat. L'Ajuntament va donar el permís el 21 de gener de 1945. En aquest conjunt de xalets, més que en l'altre, el disseny de les façanes seguia la tradició mediterrània en la línia noucentista.</p> | 41.4656616,2.0823141 | 423366 | 4590858 | 1945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034404.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Pibernat | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95304 | Xalet al carrer Bergara núm. 26 (Villa Josefina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-bergara-num-26-villa-josefina | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista construït l'any 1935. És de planta rectangular, amb una gran torre a la part posterior. Consta de planta baixa i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures en planta baixa. Al centre hi ha el portal, emmarcat per una teuladeta de ferro forjat d'estil noucentista que li dona aixopluc. A cada costat té una finestra. Aquestes obertures són emmarcades per una faixa pintada de color ocre que destaca sobre el parament arrebossat de color blanc. Al pis de les golfes hi ha dues petites finestres quadrades, amb l'ampit també pintat. El coronament adopta la forma d'un mur capcer amb pinyó rectangular. En aquest remat hi consta l'any de construcció (1935) i a sota té un plafó de majòlica decorada amb la figura de Sant Jordi.</p> <p>La torre, situada en la part sudest, presenta dues finestres al primer pis i tres al segon. El coronament és un ràfec motllurat, i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>La tanca de la finca és formada per una base arrebossada, amb pilars, i té serralleria d'estil noucentista. Al jardí destaca un pi pinyer amb una capçada voluminosa.</p> | 08205-345 | Carrer Bergara, número 26 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1935, tal com indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4658224,2.0826054 | 423391 | 4590876 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034504.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95305 | Conjunt de dos xalets aparionats al carrer Bergara números 28 i 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dos-xalets-aparionats-al-carrer-bergara-numeros-28-i-30 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici amb dos xalets aparionats construïts probablement a la dècada de 1930, en un estil d'influència vagament noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, en base a quatre eixos d'obertures (dos en cada habitatge). A la planta baixa, al costat exterior hi ha un finestral amb arc de punt rodó i, al cantó de la mitgera, el portal, amb arc rebaixat. El mateix esquema, invertit, es repeteix a la casa del costat. Sobre les finestres exteriors hi ha unes petites teulades fetes de teula que recorren part de les façanes laterals. Al primer pis hi ha dues finestres de proporció vertical a cada xalet. Els tancaments de les obertures són amb persianes de llibret. A les façanes laterals hi ha unes petites tribunes de base semioctogonal a la planta baixa. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> | 08205-346 | Carrer Bergara, números 28 i 30 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquests xalets, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, van ser construïts l'any 1930.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4659490,2.0827770 | 423406 | 4590890 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95305-034602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95305-034603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95305-034604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95306 | Casa de Joan Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-batlle | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista emplaçat al nucli urbà de Sant Cugat. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb una composició de façana perfectament simètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'accés al centre i dues finestres, una a cada costat. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical que el portal hi ha un balcó amb una balustrada (fet de peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí) i una finestra a cada costat. Al segon pis hi ha una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó que comparteixen un ampit motllurat. Totes les obertures presenten la llinda i els brancals motllurats, amb una petita decoració vegetal que penja dels costats. Els tancaments són amb persianes de llibret. L'arrebossat de la façana és fet a imitació de carreus. El ràfec de la teulada es sustenta sobre caps de biga, entre els quals hi ha uns esgrafiats florals. La teulada és a l'holandesa.</p> <p>La tanca i el cancell són d'estil classicista, amb murs i pilars arrebossats i una tanca de ferro d'estil noucentista.</p> | 08205-347 | Carrer Bergara, número 42 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, sabem que el 30 de setembre de 1927 Joan Batlle va demanar una llicència d'obres per construir un pis a la casa de la seva propietat al carrer Bergara, segons projecte arquitectònic de Damià Vives. El permís va ser concedit per la Comissió Permanent Municipal el 9 d'octubre del mateix any.</p> <p> </p> | 41.4664897,2.0839879 | 423507 | 4590949 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-034701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-034702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-034703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-dsc09685.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Damià Vives | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95307 | Xalet al carrer Bergara número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-bergara-numero-44 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet de grans dimensions, d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica amb un cos superior d'estructura tripartita i un porxo davanter, més avançat, amb tres arcades. L'ampli porxo de la planta baixa és format per arcs de punt rodó amb pilars de maó. A la part superior té una cornisa obrada amb maons i teules i, al damunt, un terrat amb barana d'obra calada feta amb maons entre pilars. El primer pis presenta tres balconeres que donen accés a la terrassa situada sobre el porxo. El segon pis, o golfes, presenta una planta de creu que queda sobrealçada respecte a la resta del cos. Té tres finestres amb arc de punt rodó per cara, i la teulada és a diversos vessants. La façana és arrebossada en blanc. El coronament presenta un fris amb un llistó de maó de pla, amb arcuacions de gelosia de mig punt, modillons de maó, una cornisa amb maons quadrats en punta i maons a sardinell.</p> <p>A la façana posterior hi ha una altra porxada amb arcs de punt rodó, amb un fris superior on hi ha espiralls de ventilació i gàrgoles de ceràmica per desaiguar.</p> | 08205-348 | Carrer Bergara, número 44 | 41.4665681,2.0841738 | 423523 | 4590958 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95307-034801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95307-034802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95307-034803.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95308 | Cases d'Àngela Sallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dangela-salles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | La casa número 50 presenta un estat regular en una façana i està més degradada a la façana de l'avinguda de Gràcia. | <p><span><span>Conjunt de dues cases unifamiliars bessones d'un modernisme tardà. Es troben en una zona on, segons la parcel·lació tradicional de cos, haurien d'haver tingut les façanes a l'avinguda de Gràcia i al carrer Barcelona. El projecte d'obres, però, va situar les dues façanes principals al carrer Bergara. Les dues cases consten de planta baixa i pis. Les façanes són simètriques, amb una composició basada en tres eixos verticals que, en l'eix central, incorpora el portal, balcó i remat ornamental.</span></span></p> <p><span><span>La casa número 46-48 a la planta baixa té el portal d'entrada centrat, una finestra al cantó esquerre i dues finestres al cantó dret. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical del portal presenta un balcó, acompanyat per una finestra a cada banda sobre el mateix eix vertical que les de la planta baixa més una altra finestra situada a l’esquerra del balcó. Les obertures estan emmarcades amb un esgrafiat geomètric a la llinda i als brancals que, a més, conté unes flors de ceràmica verda. La façana està arrebossada i té un arrambador acabat a la part superior amb perfil ondulat. També consta d’una cornisa divisòria de les plantes, decorada amb unes rajoletes quadrades i amb motius florals. El coronament és un fris esglaonat amb motllures horitzontals, pilastres i un rombe decoratiu motllurat.</span></span></p> <p><span><span>La casa número 50 té una composició de façana pràcticament idèntica, amb alguns elements invertits per harmonitzar la simetria respecte a l'altra casa. A la planta baixa té el portal d'entrada centrat, una finestra al cantó dret i dues finestres al cantó esquerre. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical del portal té un balcó acompanyat per una finestra a cada banda sobre el mateix eix vertical que altres dues finestres de la planta baixa més una altra finestra situada a la dreta del balcó. Les obertures estan emmarcades amb un esgrafiat geomètric a la llinda i als brancals que, a més, conté unes flors de ceràmica verda. La façana està arrebossada i té un arrambador acabat a la part superior amb perfil ondulat. També consta d’una cornisa divisòria de les plantes, decorada amb unes rajoletes quadrades i amb motius florals. El coronament és un fris esglaonat amb motllures horitzontals, pilastres i un rombe decoratiu motllurat.</span></span></p> | 08205-349 | Carrer Bergara, números 46-48 i 50. | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquestes cases en particular, emplaçades a l'eixample, la llicència d'obres la va demanar el 12 d'abril de 1916 </span></span></span>Jaume Fàbregas, en representació d'Àngela Sellés. Era per construir una casa al carrer Bergara segons projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells, en una parcel·la estreta i allargassada amb façanes a tres carrers. La llicència va ser aprovada el 16 d'abril del mateix any. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4668243,2.0845941 | 423558 | 4590985 | 1916 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034907.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 105 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95309 | Xalet al carrer Bergara número 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-bergara-numero-63 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït probablement a principis de segle XX, d'estil pròxim al noucentisme. És de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis posterior en forma de torre.</p> <p>La façana principal (al carrer Santa Teresa) presenta una composició simple, amb tres obertures alineades, sense ornamentació. Tan sols el portal té una teuladeta sostinguda per cabirons. La façana del carrer Bergara té dos finestrals (un de punt rodó). El coronament d'aquest cos es resol mitjançant un fris amb modillons d'estil jònic i una balustrada amb peces de morter modelat.</p> <p>La torre presenta una galeria de tres finestres amb un trencaaigües motllurat. El ràfec és format per caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>En la tanca de la finca destaca la serralleria de la reixa i del cancell de la façana del carrer Bergara.</p> | 08205-350 | Carrer Bergara, número 63 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, fou construït l'any 1915.</span></span></span></p> | 41.4678946,2.0865466 | 423723 | 4591102 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95309-035002.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc