Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95360 | Casa Magda (Casa de Narcís Margarit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-magda-casa-de-narcis-margarit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic projectat el 1929 pel mestre d'obres Josep Masdeu. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició a partir de tres obertures, amb una teulada molt inclinada que té dues obertures que sobresurten a la mansarda. A la planta baixa, al centre hi ha el portal d'accés, amb un gran finestral a cada costat. El portal és amb arc de punt rodó i té una porta de ferro i vidre. Queda aixoplugat sota una marquesina de ferro forjat. Les obertures estan emmotllurades, amb la dovella central esgrafiada i decoracions vegetals als costats. Les façanes estan arrebossades, marcant unes bandes horitzontals. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb petites mènsules que subjecten una cornisa i, al damunt, una teulada prominent que té forma de mansarda i conté unes golfes. Les dues obertures de les golfes estan emmarcades per brancals d'estil barroc i rematades amb frontons d'estil corinti. La resta de façanes també presenta obertures del mateix estil a les golfes.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres motllurades a la part superior, amb modillons, i coronades amb forma de piràmide que imiten la mansarda de la teulada. La serralleria és de ferro forjat, semblant a la que es pot trobar a la urbanització promoguda per Joan Borràs, a Valldoreix. Al jardí destaca un bosc de pins blancs, a l'estil dels jardins anglesos. </p> | 08205-401 | Avinguda de l'Estació, número 8 | <p><span><span><span>El 9 de desembre de 1929, Narcís Margarit va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. Es preveia una casa de planta baixa segons projecte de Josep Masdeu, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 20 de març de 1930. Josep Masdeu Puigdemassa va ser un mestre d'obres que va construir les cases de Joan Musella a Sant Cugat i també va fer obra a Barcelona, Terrassa i Vallirana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></p> | 41.4478774,2.0746934 | 422709 | 4588891 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95360-040101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95360-040102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95360-040103.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joan Masdeu (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95361 | Xalets de Josep Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-josep-borras | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de xalets bessons aparionats, d'estil noucentista, projectats el 1924 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat. Són de p</span></span></span></span></span>lanta rectangular, i consten de planta baixa i golfes, amb teulada truncada i a diversos vessants.</p> <p>Les façanes principals presenten unes composicions simètriques en base a tres obertures, amb la porta d'entrada al centre aixoplugada per una marquesina amb arquitraus de fusta i una finestra simple a cada costat. A la planta de les golfes cada casa té una finestra d'arc de punt rodó. El coronament es resol mitjançant una teulada truncada, amb una posició de 45 graus i a diversos vessants, i amb uns arquitraus de fusta que sostenen un ràfec volat.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-402 | Avinguda Ramon Escayola, números 36-38 | <p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquests xalets en particular, Josep Borràs Ventura va demanar llicència d'obres per construir-los el 15 de febrer de 1924. Eren dos xalets aparionats, segons el projecte de Josep Graner Prat, arquitecte. Eren en la finca de Can Llunell, que havia parcel·lat. Va ser una de les primeres construccions al sector.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4618045,2.0529788 | 420912 | 4590456 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95361-040201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95361-040202.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95362 | Xalet de Bartomeu Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-bartomeu-pujol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista projectat el 1924 pel mestre d'obres <span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat. Consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i golfes.</p> <p>La casa es troba elevada sobre el terreny, de manera que s'aprofita aquest desnivell per situar el garatge arran del carrer. Per accedir a la planta baixa hi ha unes escales. La façana principal presenta una composició asimètrica, amb dos cossos laterals adossats que sobresurten. El cos de l'esquerra s'aixeca sobre el garatge i consisteix en una pèrgola de base quadrada, rematada amb arquitraus i caps de biga de fusta. La coberta és amb teulada truncada i piramidal, amb teula plana, i rematada amb una esfera de ceràmica. En el cos central de la casa hi ha una balustrada de peces de morter modelat. Al seu damunt la façana presenta un ràfec horitzontal amb arquitraus que segueix la línia marcada per la pèrgola, del mateix estil. El coronament de l'edifici presenta un altre ràfec, aquest a dos vessants, amb arquitraus i caps de biga de fusta que subjecten la teulada. El cos de la dreta és en forma de tribuna poligonal, amb diverses finestres.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització impulsada per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-403 | Avinguda Ramon Escayola, número 42 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants. El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>Bartomeu Pujol, de Can Salero, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar llicència d'obres per construir-lo el 15 de febrer de 1924. El projecte era de Josep Graner Prat, arquitecte. El terreny formava part de l'antiga finca de Can Llunell, de Valldoreix.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4617231,2.0525243 | 420874 | 4590448 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95362-040301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95362-040302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95362-040303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95363 | Torre Barcelona (Xalet d'Enric Ferruz) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-barcelona-xalet-denric-ferruz | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'inspiració classicista projectat el 1932 per l'arquitecte Joaquim Alsina Botet. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, amb arc rebaixat i emmarcat per un petit pòrtic amb columnes d'ordre jònic i entaulament. A cada costat hi ha una finestra. Al primer pis trobem tres finestres. Totes les finestres són d'arc rebaixat, estan emmotllurades amb un ampit recolzat en dues mènsules i queden protegides amb reixes de ferro forjat d'estil neoclàssic. El parament de les façanes és arrebossat a imitació de carreus, més marcats en els angles. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris marcat amb motllures, on hi ha els espiralls de ventilació del sostremort, i una cornisa amb modillons.</p> <p>En el projecte original l'edifici estava acabat amb una balustrada d'estil classicista entre pilastres coronades per gerros. Actualment hi ha una simple barana de ferro. </p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</p> | 08205-404 | Avinguda Ramon Escayola, número 45 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Enric Ferruz Borbón va demanar permís d'obres per construir-lo el maig de 1932, segons projecte d'obres de Joaquim Alsina Botet. El permís va ser concedit el 8 de juny del mateix any per la Comissió Municipal Permament.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4612557,2.0513415 | 420775 | 4590398 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-95363-040401v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-040402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-040403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-040404.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95364 | Xalet de Bartomeu Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-bartomeu-pujol-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat el 1924 per l'arquitecte Josep Graner Prat. Es de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre central. La coberta és a diversos vessants.</p> <p>La façana central presenta una simetria en base a un esquema tripartit que només és trencada per les escales que permeten accedir a la planta pis. A la part central destaca una galeria en forma de bow-window. A cada costat hi ha una finestra amb llinda a l'estil arc Tudor. La torre mirador presenta una galeria de quatre finestres de punt rodó. Totes obertures estan rematades amb llindes d'arrebossat que imita la pedra tosca. Aquest element decoratiu es troba també als angles de les façanes. Els ràfecs de l'edifici (presents al coronament de la tribuna i a les teulades) contenen arquitraus i caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. Conté una rajoleta que diu: 'Villa Chocolate'.</p> | 08205-405 | Avinguda Ramon Escayola, número 46 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants. El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, situat a la urbanització promoguda per Borràs a la finca de can Llunell, la llicència d'obres per construir-lo la va demanar el 10 de gener de 1924 Bartomeu Pujol, veí de Cal Salero, de Sant Cugat del Vallès. El projecte era de Josep Graner Prat, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 13 de febrer del mateix any.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4616517,2.0521744 | 420844 | 4590440 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95364-040501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95364-040502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95364-040503.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95365 | Xalet de Jaume Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-jaume-macia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Quan es fa el treball de camp l'edifici està en remodelació. | <p>Xalet d'estiueig d'estil neoclàssic projectat el 1930 per l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i un pis, amb coberta a diversos vessants.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada a l'habitatge, que està emmarcada per un pòrtic amb pilastres d'estil toscà. Al seu damunt hi ha un balcó amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastres. Les finestres de la façana estan emmarcades amb una motllura als brancals, llinda i ampit. El coronament conté un fris i una cornisa d'estil classicista.</p> <p>A la façana esquerra té adossat un cos de dues plantes amb una galeria coberta al nivell superior. A la planta baixa té una fornícula amb una lleixa classicista que conté un gerro de morter modelat.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs,<span><span><span> feta amb una base de conglomerat de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-406 | Avinguda Ramon Escayola, número 76 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Jaume Macià va encarregar el projecte per construir-lo a l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. El 20 d'octubre de 1930 Macià va demanar la llicència d'obres. Va obtenir l'aprovació el 5 de desembre de 1930 per part de la comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4608014,2.0480879 | 420503 | 4590350 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95365-xalet-de-jaume-macia0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95365-95365-040602-copia.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95366 | Xalet d'Emili Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-demili-villa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista de tradició mediterrània, projectat el 1945 per l'arquitecte Ramon Paradell Rosich. És de planta baixa i golfes, amb teulada a dues aigües de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa. Al centre hi ha el portal d'entrada, aixoplugat amb un pòrtic proporcionalment força gran, fet amb arcs rebaixats i subjectat per columnes toscanes. La teuladeta del pòrtic és a tres vessants i amb caps de biga de fusta a la part inferior. Al nivell de les golfes a la façana hi ha dues finestres sobre l'eix central. Totes les obertures són emmarcades amb unes bandes estucades i granulades que imiten els carreus, també en els angles de l'edifici. El ràfec conté caps de biga de fusta, i la teulada és truncada. Al vèrtex queda rematada per una bola.</p> | 08205-407 | Avinguda Ramon Escayola, número 141 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Emili Villà va demanar el 6 de març de 1945 llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de l'arquitecte Ramon Paradell Rosich. El dia 1 de desembre de 1945 va ser concedida la llicència.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4614326,2.0410887 | 419919 | 4590426 | 1945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95366-95366-040701v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95366-040702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95366-040703.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Paradell Rosich | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95367 | Tanca i cancell a l'avinguda Joan Borràs número 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-cancell-a-lavinguda-joan-borras-numero-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca i cancell que envolten un edifici residencial de l'avinguda Joan Borràs. El cancell mostra unes pilastres, de planta quadrada i rematades per mènsules i cornises esglaonades de forma piramidal, a l'estil art déco. Possiblement, les pilastres podrien haver estat rematades amb uns llums o gerros. </p> <p>Pel que fa a la tanca, està construïda d'obra i rematada per maó de pla col·locat a dos vessants. La tanca s'organitza en quatre trams i s'emmarca per pilastres de base quadrada. La serralleria és de forja, com és habitual en aquest sector de Valldoreix, que forma part de la zona promoguda per Joan Borràs, vinculada a la urbanització de la finca de Can Llunell.</p> | 08205-408 | Avinguda Joan Borràs número 6. | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4604035,2.0540729 | 421002 | 4590300 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95367-040802.jpg | Legal | Art Decó | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 110 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95368 | Xalet de Llorenç Miquel (Casa Xocolata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-llorenc-miquel-casa-xocolata | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1928 per l'arquitecte Domènec Sugrañes Gras, col·laborador d'Antoni Gaudí. El seu estil una mica fantasiós i el color grana fosc de la pedra li han valgut el qualificatiu de Casa Xocolata. És de planta rectangular, amb diversos volums sobresortints. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants, de teula àrab.</p> <p>A la façana principal en destaca un porxo a la planta baixa i l'obertura molt elaborada del primer pis. El porxo, que aixopluga l'entrada, és de planta rectangular, amb arc de punt rodó i cobert amb teula àrab. Sobre el porxo hi ha un balcó amb una barana de pedra que té unes obertures inferiors ideades per col·locar-hi jardineres. La gran obertura que hi dona accés és rematada amb un arc en forma de frontó. A l'interior les llindes i els brancals de les diverses obertures són de pedra blanca. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, sobre els quals destaquen els elements decoratius fets amb pedra de color grana. En trobem als sòcols, als angles, emmarcant les obertures i als ampits. </p> <p>A la façana esquerra, a la part posterior hi ha un volum de planta trapezoidal, de planta baixa i amb teulada a tres vessants. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec fet amb mènsules que subjecten la teulada a diversos vessants i que, a la façana principal, es desdobla a la part inferior, tot insinuant un frontó partit.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç, procedent de la mina Berta.</p> | 08205-409 | Avinguda Joan Borràs, número 26 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>el dia de febrer de 1928 Llorenç Miquel va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de l'arquitecte Domènec Sugrañes. El permís va ser concedit el 9 de maig del mateix any per la comissió municipal permanent.</p> <p>L'arquitecte Sugrañes va ser auxiliar d'Antoni Gaudí en els edificis de la Pedrera, Bellesguard i la Sagrada Família. Va projectar l'edifici del carrer Tuset amb l'avinguda Diagonal, de Barcelona, el xalet Bonet, de Salou, i amb l'arquitecte Ignasi Mas Morell fou autor de la plaça de toros Monumental de Barcelona.</p> <p>Referent a aquest xalet, s'ha dit que el color dels detalls arquitectònics, la composició i el volum evoquen una casa encantada, per la barreja i la sobreposició d'elements, idees i ordres. La pedra de color grana que es va utilitzar com a ornamentació és procedent de les pedreres prop de Can Jardí, entre Valldoreix i Castellbisbal; concretament, es tracta de gres del període del Triàsic Superior (Buntdanstein). D'aquest emplaçament se n'extreia pedra amb funció ornamental que feia la competència a les pedreres del Figaró. No era fàcil de treballar, ja que és un tipus de pedra molt fràgil. Només permet un tall llis segons les betes de sedimentació i un devastat en els plans perpendiculars. Així mateix, d'aquesta pedra, un cop triturada, també se'n feia terra batuda per a les pistes de tenis.</p> <p> </p> | 41.4617723,2.0509558 | 420743 | 4590455 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95368-040901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95368-040902.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Domènec Sugrañes Gras | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95369 | Xalet a l'avinguda de Joan Borràs número 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-joan-borras-numero-38 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil noucentista emplaçat a la urbanització promoguda per Joan Borràs. És de planta baixa i golfes, amb façana simètrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal en un cos sortint a la part central hi ha dos grans finestrals. A l'esquerra hi ha l'accés a l'habitatge i a la dreta una obertura que dona al balcó fet amb balustres de peces de morter modelat. Sobre les finestres del cos central destaca una gran orla esgrafiada amb motius vegetals i florals sorgits d'un gerro de grans dimensions, d'estil barroc. A les llindes de les obertures laterals hi ha també esgrafiats, més petits, d’estil similar, amb motius vegetals. El coronament de l'edifici és format per un ràfec fet amb caps de biga i arquitraus on es recolza la teulada d'estil holandès. Els careners estan rematats amb pinacles esfèrics fets de ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base conglomerat de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-410 | Avinguda Joan Borràs, número 38 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, el promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell amb la construcció d'un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l'avinguda Joan Borràs, l'avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest xalet en particular fou edificat entre </span></span></span>els anys 1924 i 1926 a l'urbanització de Joan Borras.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 41.4619592,2.0498539 | 420651 | 4590477 | 1924-1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95369-041001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95369-041002.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95370 | Xalet de Manuel Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-manuel-borras | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista que forma part de la urbanització promoguda per Joan Borràs. Consta de planta baixa i golfes.</p> <p>La façana principal és simètrica i consta a la planta baixa d'una galeria de tres finestres d'arc carpanell decorats amb motius geomètrics que consisteixen en puntes de triangles esgrafiats. Sobre les finestres hi ha un ràfec fet amb caps de biga i arquitraus que subjecten una petita teulada. Al seu damunt, al nivell de les golfes hi ha una galeria de cinc finestres. L'arrebossat de la façana dibuixa una imitació de carreus. El ràfec de la teulada està fet amb caps de biga i arquitraus que la subjecten. La teulada està plegada, a l'estil holandès, com en el xalet de Bartomeu Pujol. L'accés a l'edifici es realitza per la façana lateral.</p> <p>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</p> <p> </p> | 08205-411 | Avinguda Joan Borràs, número 40. | <p>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell amb la construcció d'un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l'avinguda Joan Borràs, l'avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 10 de juliol de 1924 Manuel Borràs Ventura va demanar la llicència d'obres per construir-lo segons projecte de Josep Graner Prat, mestre d'obres. El 15 de febrer de 1925 li va ser concedit el permís per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4620400,2.0496797 | 420637 | 4590486 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95370-041101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95370-041102.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95371 | Xalet de Josep Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-borras | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet unifamiliar d'estil noucentista que forma part de la urbanització promoguda per Joan Borràs. Consta de diferents cossos, de planta baixa i torre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per accedir a la planta baixa cal fer-ho per una escala amb una balustrada de peces de morter modelat i pilastres decorades amb motiu geomètric. La porta d'accés es troba entre la torre, a l'esquerra, i un altre cos, a la dreta. Aquest darrer té un gran finestral amb arc curvilini. La torre presenta a la planta pis tres finestres amb llindes esglaonades. El parament de l'edifici és arrebossat a imitació de carreus, una mica més marcats als angles, i les obertures estan emfasitzades amb un emmarcament. Les façanes estan rematades per un ràfec fet amb caps de biga i arquitraus. En el cos de la dreta la teulada és plegada, a l'estil holandès, mentre que en la torre és a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç o Montserratí. Té un cancell amb pilastres rematades a l’estil classicista.</span></span></span></p> | 08205-412 | Avinguda Joan Borràs, número 42. | <p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell amb la construcció d'un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l'avinguda Joan Borràs, l'avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, pertanyent a Josep Borràs, </span></span></span>va ser construït entre els anys 1924 i 1926 segons projecte de Josep Graner Prats, mestre d'obres. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4620617,2.0494774 | 420620 | 4590488 | 1924 - 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95371-041201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95371-041202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95371-041203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prats (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95372 | Casa de l'avinguda Joan Borràs números 52-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-joan-borras-numeros-52-54 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil pròxim al noucentisme. És format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb els careners de les seves teulades, a dos vessants, perpendiculars entre si. El cos principal disposa de planta baixa, pis i golfes, mentre que el cos davanter és només de planta baixa i golfes.</p> <p>El cos davanter, més proper a l'avinguda Borràs, presenta una façana de composició simètrica. Conté dues finestres quadrades en planta baixa i dues finestres a la planta golfes en forma de mitja circumferència. En el volum posterior (que té una planta més) l'accés a l'habitatge es realitza mitjançant un porxo amb terrassa superior. Al primer pis hi ha una porta que dona accés a la terrassa, més una finestra a cada banda. Finalment, a les golfes hi ha tres finestres dins d'una mitja circumferència. Les obertures estan motllurades amb un ampit sobresortint. Els ràfecs són fets amb caps de biga de fusta, i les teulades són truncades, a l'holandesa.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. Té un cancell amb pilastres de remat classicista.</p> | 08205-413 | Avinguda Joan Borràs, números 52-54 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1940.</p> | 41.4623723,2.0483440 | 420525 | 4590524 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95372-041302.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95373 | Creu de Coll Favà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coll-fava | XX-XXI | S'observen algunes esquerdes al fust i al nus. La basa presenta alguns grafitis. | <p>Creu de terme de nova construcció, aprofitant solament el fust d'una creu que ja hi havia en aquest indret. Es troba situada situada sobre una grada piramidal de base quadrada formada per quatre graons. La columna conté una base envoltada d'acer patinable i, al seu damunt, el fust. En el nus hi consten lletres incises, il·legibles, i la paraula 'Villar'. La creu pròpiament és de ferro forjat, amb una inscripció que diu 'Creu de Coll Favà' incorporada al pal travesser.</p> | 08205-414 | Parc del Mirador | <p>La creu antiga de Coll Favà va ser enderrocada el 1936, durant la Guerra Civil, i la part superior fou destruïda completament. Només en quedava el fust, situat prop d'un transformador elèctric, al costat de la tanca sud del col·legi Viaró. Les restes van ser retirades i la creu fou recuperada i restaurada l'any 2003 per part de l'Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat, en col·laboració amb la Penya Regalèssia. En la recuperació hi va participar l'empresa Vèrtix. L'autor de la part nova de la creu és Josep Benet.</p> | 41.4817571,2.0839172 | 423520 | 4592644 | 2003 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95373-041401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95373-041402.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Benet | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95374 | Casa del Doctor Puig Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-puig-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig construït a les primeres del segle XX, en un estil clàssic pròxim al noucentisme. És de planta quadrada. A la part davantera és d'una una sola planta i compta amb una torre. A la part posterior l'edifici té dues plantes. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, amb la torre situada al centre. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'habitatge amb un pòrtic al davant que s'obre amb arc de mig punt i està subjectat per pilastres de base quadrada. Sobre el pòrtic s'aixeca la torre, que compta amb una finestra veneciana envoltada per una faixa engaltada i està rematada amb una cornisa a dos nivells. Als laterals de la planta baixa hi trobem dues obertures que estan emmarcades per una faixa al voltant. Els murs són arrebossats amb un esgrafiat d'imitació de carreus, més marcat als angles. El remat de tot l'edifici és una cornisa amb caps de biga que subjecten la teulada.</p> <p>La façana posterior té tanta o més rellevància que la davantera. En destaca una gran terrassa amb balustrada a la planta baixa de la qual s'aixeca a la part central un porxo que ocupa els dos pisos. Aquesta porxada és feta amb doble pilastra de base quadrada i motllurada a la part superior, i subjecta un balcó al primer pis, cobert amb una pèrgola d'arquitraus de fusta. Al nivell de planta baixa hi ha un portal al centre i un finestral a cada costat, mentre que al pis superior la part central té dues obertures de punt rodó que donen al balcó. Al nivell de la teulada a la part central en sobresurt un cos amb una galeria de tres finestres i un ràfec ondulat.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. A la propietat hi ha una capella, així com un túnel i una cisterna. Al jardí destaca un exemplar de cedre.</p> | 08205-415 | Passeig del Roser, números 3 i 5 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el promotor va ser Pere Puig Roig, metge ginecòleg. L'edifici es devia construir a les primeres dècades del segle XX. A la propietat hi ha una capella que donava servei religiós al veïnat fins a la inauguració i benedicció de l'església de l'Assumpció, moment en què els veïns d'aquesta zona de Valldoreix van poder anar a missa en un lloc més espaiós. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s'hi van continuar celebrant misses.</p> | 41.4620920,2.0524470 | 420868 | 4590489 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95374-041502-ajuntament-de-sant-cugat.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95375 | Casa del passeig del Roser número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-roser-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista. Consta de diversos cossos i amb dues torres quadrades. La teulada és a diversos vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal, que dona al Passeig del Roser, consta de dos cossos: un de planta baixa i golfes, a l'esquerra, i un altre en forma de torre, amb planta baixa i pis, a la dreta. El cos de l'esquerra a la planta baixa presenta un finestral i, a la dreta, la porta, amb arc carpanell. Tota aquesta planta queda aixoplugada per un porxo amb columnes jòniques que subjecten uns arquitraus que, a la vegada, suporten la teulada, a un sol vessant. Les columnes són prefabricades i constitueixen un element característic dels barris de Valldoreix i la Floresta durant el període de la Segona República (1931-1939). A les golfes hi ha una triple finestra. Les obertures tenen al seu voltant una faixa engaltada. El ràfec és fet amb caps de biga de fusta que subjecten la teulada, que és plegada, amb el carener truncat a diversos vessants.</p> <p>El cos de la dreta presenta a la planta baixa un finestral i, a la primera planta, dues finestres amb arc de punt rodó. Les obertures d'aquest cos estan engaltades per una franja al seu voltant i rematades amb un pseudofrontó que presenta motllures a dos nivells. La teulada és a quatre vessants. Les façanes de l'edifici són arrebossades, amb els angles estucats a imitació de carreus.</p> <p>La tanca era característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, però en una reforma fou substituïda per aplacats de pedra. Encara resten els pilastrons i la serralleria de la tanca originària.</p> | 08205-416 | Passeig del Roser, número 20 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants. El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1936.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4624155,2.0508383 | 420734 | 4590527 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95375-041601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95375-041602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95375-041603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95376 | Xalet d'Adelina Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dadelina-costa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista amb elements neoclàssics, projectat el 1928 per l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. És de planta rectangular, amb una torre, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, que està aixoplugat per un pòrtic de planta semicircular, amb columnes d'ordre jònic i amb un balcó superior protegit amb barana de forja. A cada banda del portal hi ha un finestral. Al primer pis hi ha l'obertura del balcó, rematada amb punt rodó, i un finestral rectangular a cada costat. Les obertures de la façana tenen unes motllures a la llinda i als brancals. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris emmarcat per unes cornises on hi ha els espiralls de ventilació del sostremort. La façana està rematada per un ràfec de dues fileres de maó pla col·locat en punta.</p> <p>A la teulada hi ha una torre mirador amb tres finestrals emmarcats per pilastres.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització impulsada per Joan Borràs, amb una base de conglomerat de Sant Llorenç. La serralleria és de forja.</p> | 08205-417 | Passeig del Roser, número 41 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Adelina Costa va demanar llicència d'obres per construir-lo el 22 de febrer de 1928. El projecte era de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. La llicència va ser concedida el 16 d'abril del mateix any per la comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4625271,2.0491259 | 420592 | 4590541 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95376-041701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95376-041702.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95377 | Xalet de Mercè Jacas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-merce-jacas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil pròxim al noucentisme, amb elements classicistes, projectat el 1931 per l'arquitecte Josep Maria Martino. És de planta rectangular, amb una torre, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre aigües de teula plana.</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica, amb la torre que queda més alta a la dreta. A la planta baixa hi ha un pòrtic amb doble columna d'ordre jònic que sosté un balcó amb una balustrada de peces de morter modelat emmarcades entre pilastres. A la torre, en el primer pis hi ha una obertura per façana, de dimensions considerables i emfasitzada per una faixa engaltada de color blanc. El parament és arrebossat, i als angles té una faixa, també de color blanc, a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant una cornisa i caps de biga de fusta que subjecten un ràfec volat.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</p> | 08205-418 | Passeig de Verdum, número 6 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Mercedes Jacas Cailà, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir-lo el 19 de febrer de 1931. El projecte arquitectònic era de Josep Maria Martino. El permís va ser concedit el 14 de juny del mateix any.</p> | 41.4588979,2.0487438 | 420555 | 4590138 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95377-041801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95377-041802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95377-041803.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Maria Martino | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95378 | Cancells al solar de la rambla del Jardí número 150 i passeig de les Camèlies número 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancells-al-solar-de-la-rambla-del-jardi-numero-150-i-passeig-de-les-camelies-numero-59 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cancells situats a la parcel·la del passeig de les Camèlies número 59 i a la finca del costat, que correspon a la rambla del Jardí número 150. Els cancells són construïts amb pilastres d'obra de fàbrica, recolzats sobre un mur de pedra. Estan rematats per un fris i una cornisa d'ordre jònic, amb un motllurat d'obra i uns maons disposats en punta, imitant modillons jònics. Pel que fa a la <span><span><span>tanca, és del tipus de la urbanització de J. Borràs, feta de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> <p>Segons sembla, hi havia un altre cancell a la rambla del Jardí, que actualment ha desaparegut i del qual només se n'havia conservat una pilastra envoltada de vegetació. Aquest cancell ja es va destruir en bona part, entre el mes d'abril de 2015 i el mes de maig de 2016, durant les obres d'ampliació de la vorera i de col·locació d'una marquesina de bus. Entre juliol de 2017 i març de 2022 en reparar-se el mur de la tanca, van desaparèixer tant la pilastra com la marquesina. La tanca, que era esglaonada amb la finalitat d'adaptar-se al terreny, es va retallar i va quedar tota al mateix nivell, amb un remat de maó de pla.</p> | 08205-419 | Rambla del Jardí número 150 i passeig de les Camèlies número 59. | <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</p> | 41.4638225,2.0470867 | 420423 | 4590686 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95378-041902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95378-041903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95378-041904.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95379 | Xalet d'Antoni Anglès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dantoni-angles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista tardà amb elements classicistes i de la tradició mediterrània, projectat el 1935 per l'arquitecte P. Portillo. Consta de planta baixa i pis, amb una torre a la façana principal. Les teulades són a quatre vessants, tant a la torre com al cos del xalet.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un ampli porxo a la base i cossos a diferents alçades i alineacions a la part superior. A la planta baixa el pòrtic presenta columnes d'ordre jònic, amb voluta i entaulament. A l'interior hi ha l'entrada a la casa i un atri. El parament de la planta baixa és un estucat a imitació de carreus. Al primer pis hi ha un gran balcó que recorre tota la façana principal, amb barana de reixa entre pilastrons. Hi ha diverses obertures amb fusteria de fusta. Al voltant de les obertures hi ha una faixa engaltada. El parament és arrebossat a imitació de carreus. El coronament de l'edifici és un ràfec amb caps de biga de fusta, amb fris sobre l'obertura central del balcó del primer pis.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, amb una base de pedra. Els pilastrons són d'obra vista i emmarquen una serralleria de forja d'estil noucentista. El cancell és format per dues pilastres que subjecten un arquitrau. </p> | 08205-420 | Passeig de Rubí, números 81 i 83 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el promotor va ser Antoni Anglès, l'any 1935 i segons projecte de l'arquitecte P. Portillo.</p> <p> </p> | 41.4618638,2.0577019 | 421306 | 4590458 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95379-042001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95379-042002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95379-042003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | P. Portillo | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95380 | Xalet al passeig de Rubí número 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-de-rubi-numero-82 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre lateral. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb el cos de la torre que s'aixeca a l'esquerra i el cos principal, amb un porxo, a la dreta. L'accés es realitza mitjançant el porxo, que és format per dues arcades de punt rodó que sustenten un balcó superior amb una balustrada de peces de morter modelat. Les obertures exteriors estan envoltades per un arrebossat d'imitació de carreus. A l'interior del porxo hi ha un arrambador ceràmic. El primer pis del cos principal, que dona al balcó, té la porta d'accés amb llinda recta i persianes de llibret de color marró fosc. Al seu costat hi ha una finestra ovalada. El balcó és cobert amb una pèrgola amb columnes d'estil jònic. El ràfec està fet amb caps de biga de fusta, i la teulada és d'estil holandès.</p> <p>La torre, de planta quadrada, presenta una finestra per pis. Les finestres tenen l'ampit decorat amb rajola blava i blanca i estan emmarcades en la llinda i els brancals amb un arrebossat d'imitació de carreus. En el darrer pis hi trobem una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó. El coronament és amb ràfec sustentat per caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants.</p> | 08205-421 | Passeig de Rubí, número 82 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.4619251,2.0580654 | 421337 | 4590466 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95380-042101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95380-042102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95380-042103.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95381 | Creu de terme d'en Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-den-blau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>Ideart Restaura SL.<em> Informe de restauració de la creu de terme d'en Blau de les Planes (Sant Cugat del Vallès)</em>. 2021.</p> <p>BASTARDAS PARERA, Albert (1983).<em> Les creus al vent</em>. Editorial Millà, p.53.</p> <p>FLORENSA, J. (2004). <em>Un itinerari per Collserola: la Floresta-Gràcia</em>.</p> | XX | <p>Creu de terme de recent construcció (1974) situada en un punt on ja hi havia una creu antiga. Consta d'una grada de planta circular amb un únic graó elevat. El fust, el nus i la creu són de morter modelat. Al nus hi ha la representació de diversos sants. A la creu en un costat hi ha Jesucrist i, a l'altre, la Mare de Déu. Als tres extrems la creu té uns remats decoratius a tall de corona. La creu mesura 255 x 65 cm.</p> | 08205-422 | Plaça del Coll de la Creu d'en Blau | <p>Aquesta creu és de factura recent, del 1974, segurament amb la intenció de recuperar l'antiga creu de terme que devia existir en aquest indret segons el topònim històric del lloc: 'la creu d'en Blau'. I és que en aquest punt hi ha el límit de terme municipal amb Barcelona. A més, hi confluïen dos camins, un de carener i un altre que venia de Valldoreix en direcció a Barcelona. El nom de Blau fa referència a una família veïna de la zona al segle XVII. Un fill d'aquesta família va ser assassinat aquí.</p> <p>L'any 2020 un home va decidir pintar la creu amb colors pel seu compte i va ser posat a disposició judicial. Aquest fet va motivar la restauració de la creu l'any 2021, encàrrec executat per l'empresa Ideart Restaura SL. Aquesta acció va consistir a treure la pintura amb decapant i aigua a pressió. També es van segellar les fissures i les cavitats. El restaurador va ser Roger Xarrié Poveda.</p> | 41.4335753,2.0941026 | 424313 | 4587286 | 1974 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95381-042204.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95382 | Cementiri dels Jesuïtes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dels-jesuites | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cementiri situat uns 60 metres a llevant de l'edifici del Centre Borja, en una àmplia zona enjardinada. És destinat exclusivament als membres de la Companyia de Jesús.</p> <p>L'espai, que configura una planta rectangular, està ben ordenat. Com a material constructiu utilitza el maó de pla. Inclou camins, elements escultòrics, arquitectònics i una arbreda. Els enterraments es realitzen al sòl, amb làpides quadrades de marbre. Al final del recinte s'aixeca una creu, de dimensions mitjanes.</p> <p> </p> <p> </p> | 08205-423 | Carrer de Llaceres (Interior recinte Centre Borja) | <p>Aquest cementiri fou inaugurat l'any 1949. Està situat dins el recinte Borja, i és d'ús exclusiu per a la Companyia de Jesús.</p> <p>El Centre Borja és una institució vinculada als jesuïtes, amb una història que comença a mitjans del segle XX. L'edifici va ser construït l'any 1950 com a facultat de teologia i col·legi major. El centre és conegut per ser un espai dedicat a la reflexió, l'estudi i la formació, però també com a residència per a jesuïtes. El nom de 'Borja' és en honor a sant Francesc de Borja, un dels grans sants de la Companyia de Jesús, que va ser el tercer superior general dels jesuïtes al segle XVI.</p> | 41.4677579,2.0943486 | 424374 | 4591081 | 1949 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95383 | Font Groga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-groga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | Els elements arquitectònics de la font necessiten una restauració general. | <p>La font es troba al Parc Natural de Collserola, a la riba dreta del torrent de la Salamandra.</p> <p>S'hi observa una estructura d'obra de forma semicircular, construïda amb pilastres i uns murs arrebossats, de perfil curvilini. Complementa l'estructura, un banc corregut fet amb maó col·locat a sardinell. Al centre, hi ha la font que raja per un únic broc, protegit per una porta metàl·lica. El paviment està fet amb lloses de llicorella, cobertes amb fusta.</p> <p>L'entorn és ordenat i envoltat de vegetació variada, amb alzines, roures, castanyers d’índies, cedres i plataners.</p> <p>A l'esquerra de la font, hi ha una construcció que antigament era utilitzada pels llenyataires, i que probablement havia estat una teuleria en origen.</p> | 08205-424 | Prop de la carretera BP-1417. | <p>La Font Groga va ser restaurada l'any 2011 pel Consorci del Parc de Collserola, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de la Caixa.</p> | 41.4313940,2.1217500 | 426621 | 4587019 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95383-042401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95383-042402.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de la font sembla provenir del color ferruginós de l’aigua.El 1986 va ser declarat l'entorn de la font Groga com a Reserva Natural. | 105|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95384 | Mina Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-torreblanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>Mina d'aigua que servia per regar els horts del Pla del Vinyet i la bòbila Torreblanca. Està excavada en els llims quaternaris a la llera del torrent de la Bomba i de la riera de Sant Cugat, d'on capta les aigües freàtiques.</p> <p>El naixement de la mina es troba en els contorns del carrer Mercè Rodoreda i del Parc Central. D'aquí discorria al costat de la riera de Sant Cugat, per la dreta o migdia, fins als horts del Pla del Vinyet, en ús fins a la dècada de 1990. Les aigües afloraven a la superfície a la zona de la rambla del Celler, entre els carrers Ferran Romeu i Domènec i Muntaner. La galeria d'aquesta mina artificial és feta amb obra vista i coberta amb volta de canó.</p> | 08205-425 | Rambla del Celler i Torrent de la Bomba | <p>Desconeixem l'origen precís d'aquesta mina. A mitjans del segle XIX les fàbriques d'aiguardent dels Jaumandreu en van contaminar les aigües. De la disputa que va tenir lloc en aquell moment en va resultar un plànol que dibuixa un tram del seu traçat, a la zona de l'actual rambla del Celler, entre l'avinguda de Francesc Moragues i el carrer de la Sort. Aleshores constava com a titular la senyora Eulàlia Coll Masadas, de la Torreblanca. </p> <p>Més recentment, la mina Torreblanca va ser comprada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb motiu de l'execució del Pla Parcial Torreblanca, dins del procés d'indemnitzacions. Des de l'any 2008 les seves aigües es tornen a aprofitar per al rec.</p> | 41.4719524,2.0876200 | 423817 | 4591552 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95384-042502.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95385 | Pòrtic de les escales de la Floresta 'Escales Tarruell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portic-de-les-escales-de-la-floresta-escales-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pòrtic que dona accés a les escales de la colònia Tarruell, situat a la plaça de Josep Playà. És format per dues columnes d'ordre dòric sobre pedestals que subjecten una peça d'obra amb forma de cartel·la d'estil barroc. La cartel·la té la inscripció 'Escales Tarruell'. També hi consten les dates '1926' (data de la construcció) i '2005' (data de la remodelació).</p> | 08205-426 | Plaça de Josep Playà | <p>Escales construïdes l'any 1926 per Cayetano Tarruell. Van ser remodelades l'any 2005, després d'un esfondrament sofert el 2002. En origen, el pòrtic portava la inscripció 'Gran Casino, Tarruell' en referència al casino que formava part de la colònia Tarruell.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4444077,2.0729788 | 422562 | 4588507 | 1926. Reforma: 2005. | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95385-042602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95386 | Tanca i cancell al passeig de la Noguera número 28 (Ronda del Pinar número 11) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-cancell-al-passeig-de-la-noguera-numero-28-ronda-del-pinar-numero-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca i cancell que envolta una propietat residencial, situada al xamfrà entre el passeig de la Noguera i la ronda del Pinar. La tanca és edificada amb pedra de Sant Llorenç, present també en altres exemples sorgits de la urbanització de J. Borràs.</p> <p>Pel que fa al cancell, conté dues pilastres, de base quadrada, construïdes de maó de pla i rematades amb una motllura i amb una cornisa d'estil toscà. Les pilastres suporten uns fanals de globus.</p> <p>La serralleria és de ferro forjat i, recentment, s'hi ha incorporat una xapa metàl·lica per poder ocultar l'interior del jardí.</p> | 08205-427 | Passeig de la Noguera número 28 i Ronda del Pinar número 11. | <p><span><span><span><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4572596,2.0517906 | 420807 | 4589953 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95386-042701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95386-042702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95387 | Tanca del xalet d'Àngela Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-xalet-dangela-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La tanca del xalet d'Àngela Montserrat, a la rambla de Can Bell, és representativa de la ciutat-jardí promoguda per Joan Borràs en aquesta zona de Valldoreix. La tanca </span></span></span><span><span><span>segueix la tipologia habitual d'aquesta urbanització: </span></span></span><span><span><span>Està feta amb pedra de conglomerat de Sant Llorenç, i consta d'un enreixat de maons, amb un dibuix geomètric a partir d'hexàgons. Cada cinc metres queda emmarcat per pilastres del mateix parament que la tanca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la Revisió del Pla de Protecció de Patrimoni Arquitectònic de l'any 2008: '<em>El tipus de combinació de maons i la qualitat de l'execució revelen una molt bona tècnica de l'ofici de paleta</em>'.</span></span></span></p> | 08205-428 | Rambla de Can Bell, número 11, cantonada amb el carrer de Ferran. | 41.4580375,2.0917391 | 424145 | 4590004 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95388 | Molí de vent de la casa Miró (rambla de Can Bell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-casa-miro-rambla-de-can-bell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1994). “Els molins de vent a Sant Cugat”. </span></span><em><span><span><span>Gausac núm. </span></span></span></em><em><span><span><span>4</span></span></span></em><span><span><span>, p. 95-99.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Molí de vent d'estil americà emplaçat a la casa Miró. El molí consta a la base d'una torre de planta quadrada. El parament és un arrebossat de color blanc i presenta a la part superior dels angles un aplacat de morter amb decoració d'incisions. La porta conté rajoles amb decoració floral, que també és present a la part superior de les finestres. El coronament és un fris de maons posats en punta i una cornisa. A dalt hi ha l'estructura metàl·lica del molí, que conserva la roda i el timó.</p> | 08205-429 | Casa Miró. Rambla de Can Bell, número 1. | <p>La Casa Miró fou una iniciativa del promotor Miquel Miró Gich, un dels primers compradors de terrenys a la zona de la rambla de Can Bell. L'any 1908 va demanar el permís d'obres per construir una tanca amb façana a la carretera de la Rabassada, segons projecte de l'arquitecte modernista Eduard Maria Balcells. Malauradament, la tanca no es va arribar a construir mai segons el projecte. Es desconeix l'any de la construcció de la casa pel fet que l'expedient d'obres està desaparegut. Segons el cadastre, la casa hauria estat construïda el 1925. L'any 1969 l'edifici va ser restaurat i s'hi afegí un porxo.</p> <p>Els molins de vent d'estil americà, formats per una roda metàl·lica, són característics de finals del segle XIX i començament del XX.</p> | 41.4574445,2.0907903 | 424065 | 4589938 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95388-042901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95388-042902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95388-042903.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95389 | Árbol del Amor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbol-del-amor | XXI | <p>Arbre de l'Amor (Cercis silquastrum) plantat com a homenatge d'un grup de ioga a la seva directora. Al peu de l'arbre hi ha una placa commemorativa, amb una dedicatòria: '<em>Por su amor incansable y su dedicación como alma que anda en el amor, ni cansa ni se cansa</em>'.</p> | 08205-430 | Plaça Rotary Internacional | <p>El 26 d'octubre de 2017 el grup 'Yoga en la Vida Cotidiana' va plantar l'Arbre de l'Amor (Cercis silquastrum) com a símbol de l'amor de Sadhvi Yamuna Puri, directora de l'associació, als altres.</p> | 41.4694510,2.0958365 | 424500 | 4591267 | 2017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95389-043002.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95390 | Alzina de l'agermanament amb La Haba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagermanament-amb-la-haba | XX | <p>Alzina de petites dimensions plantada l'any 2016, amb motiu de l'agermanament de Sant Cugat del Vallès amb el poble de La Haba, a la comunitat autònoma d'Extremadura. L'arbre prové d'aquest municipi, d'on procedeixen molts santcugatencs.</p> | 08205-431 | Passeig de Francesc Macià i Jardins de la Festa de la Tardor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clars i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4754291,2.0857394 | 423664 | 4591940 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95390-043102.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95391 | Casa Bertrand | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bertrand | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASTOR, Isidre (2019).<em> Informe preliminar històrico arquitectònic de Casa Betrand</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASTOR, Isidre (2020). <em>Informe preliminar històrico arquitectònic de Casa Betrand. Addenda caseta de convidats</em>.</span></span></span></span></span></p> <p>Revista de Oro (1926). <em>Chalet de estilo Tudor.</em></p> | XX | <p>Gran torre burgesa d'estil eclèctic i historicista que incorpora elements característics de l'estètica centreeuropea i Tudor. Fou construïda a la dècada de 1920 per l'industrial tèxtil Manuel Bertrand, sota projecte de l'arquitecte Enrique Vicenti Bravo, i forma part d'una gran finca.</p> <p>L'edifici principal és un gran xalet unifamiliar, de planta rectangular i que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. El parament exterior és obrat amb blocs de morter amb colorant. A la façana hi ha una tribuna recolzada en arquitraus en el segon pis, realitzada tota en fusta, tant l'estructura com la barana i les obertures. La teulada és a diversos vessants, i presenta mènsules de fusta. El volum occidental acull la zona domèstica de l'habitatge i consta de diverses plantes. La planta semisoterrània conté la cuina i una fresquera; a la planta baixa hi ha el menjador; i a les plantes primera i segona hi trobem diverses estances. El volum oriental presenta un únic pis de gran alçada i acull la part més noble i emblemàtica de la casa, especialment una gran sala amb elements d'estil neo-Tudor, on destaca el sostre de fusta sobre encavallades i una gran xemeneia. La crugia d'unió també és d'una sola planta, més baixa, i acull una gran escala d'honor i grans vitralls. A l'interior de l'edifici són destacables els paviments, els revestiments i la llar de foc, d'estil noucentista.</p> <p>Del mateix estil arquitectònic i artístic són uns cossos annexos on trobem una capella amb decoracions neogòtiques, així com una casa de convidats o de caps de setmana. Aquesta va ser la primera edificació projectada a la finca, el 1924. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular, de petites dimensions, amb coberta a dos vessants molt pronunciats, de teula plana i amb un ràfec volat. Se li adossa el cos de la llar de foc, amb una altra xemeneia. A l'interior destaca el paviment, de rajola tradicional combinada amb rajoletes amb motius heràldics policroms. També és interessant l'enrajolat ceràmic de la cuina, amb rajoles de la dècada de 1920, de gran qualitat i que reprodueixen motius tradicionals de les rajoles de vela, amb imatges d'oficis i de bestiari.</p> <p>Al voltant de la casa hi ha un jardí de grans dimensions.</p> | 08205-432 | Rambla de Can Bell, números 17 - 21. | <p>La Casa Bertrand va ser construïda l'any 1925 segons projecte de l'arquitecte Enrique Vincenti Bravo. Es tractava d'una segona residència, en una parcel·la de més de 30.000 metres quadrats. El promotor va ser Manuel Bertrand Girona, un industrial tèxtil de Barcelona.</p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola la casa va ser confiscada i hi va fer estada, de manera temporal, Juan Negrín, president del Govern central entre 1937 i 1939. A la dècada de 1960 l'edifici fou adquirit per una família procedent de Mèxic.</p> <p>Al voltant de 1964 la finca fou adquirida per Jaume Jorba Senabre i, en aquell moment, s'hi van fer fer reformes.el 2021 la casa va ser objecte d'una rehabilitació integral.</p> | 41.4591552,2.0927687 | 424232 | 4590127 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95391-043201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95391-043202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95391-043203.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enrique Vincenti Bravo | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95392 | Casa Vista Rica I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vista-rica-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | Edifici amb signes evidents d'abandó, vandalisme i ocupació, amb despreniments en l'arrebossat, grafitis i amb la fusteria de les obertures feta malbé. | <p>Edifici d'estil eclèctic emplaçat al peu de la carretera que té una certa singularitat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb façana simètrica i coberta a doble vessant, de teula plana. Segons sembla, la forma original de l'edifici era de paral·lelepípede.</p> <p>A la planta baixa existeix el portal d'entrada situat al centre i actualment tapiat. Tant a l'esquerra com a la dreta del portal hi ha dues finestres.</p> <p>Al primer pis hi ha, al centre, un balcó amb una balustrada realitzada amb obra de fàbrica que forma una trena en diagonal. A cada costat del balcó hi ha dues finestres per banda. Les obertures del primer pis estan al mateix eix vertical que les de la planta baixa. Totes les obertures són d'arc rebaixat fet de maons col·locats a sardinell. Tant l'arc com els brancals tenen una faixa motllurada de maons, amb petites impostes. Els ampits de les finestres són fets de maó, també disposats a sardinell.</p> <p>En el coronament hi ha un fris amb òculs de ventilació fets de terracota amb forma de molinet. El ràfec consisteix en motllures de maó i un fris de maó posat en punta i vertical.</p> <p>Les façanes lateral i posterior són similars a la façana principal.</p> | 08205-433 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 5. | 41.4315463,2.1263318 | 427004 | 4587033 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95392-043501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95392-043502.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95393 | Rellotge de Sol de Cal Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quiteria | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.50-51.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> | XIX | Va ser restaurat l'any 2017. | <p>Rellotge de sol situat a la façana de Cal Quitèria, una casa pairal urbana de família pagesa, construïda al segle XIX.</p> <p>Està situat al coronament de la façana i té orientació sud-est. És de forma circular i el gnòmon és una vareta metàl·lica que marca les hores entre les 5 del matí i les 4 de la tarda, amb números aràbics.</p> | 08205-434 | Plaça de Can Quitèria núm. 1 | <p>Aquest edifici fou construït el 1879 per encàrrec de Josep Pahissa Claret. Un any abans, el 1878, Pahissa havia comprat el terreny als Margenat per poder-hi construir la casa, que havia de tenir diferents annexos, com ara quadres i estances d'ús agrícola. També hi havia un hort al davant i al sud de la casa. </p> <p>Amb motiu dels fets revolucionaris del 6 d'octubre de 1934 es va produir l'assalt a l'Ajuntament de Sant Cugat per membres del Bloc Obrer i Camperol. La Generalitat de Catalunya va enviar un escamot de Guàrdies d'Assalt amb l'ordre de disparar contra l'edifici de la Casa de la Vila, amb l'única indicació què era la primera casa gran en arribar al poble. El resultat va ser que els guàrdies van disparar contra Cal Quitèria. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la casa va acollir refugiats.</p> <p>Entre els anys 2004 i 2007 es van enderrocar els edificis annexos per construir un bloc de pisos i s'eliminà l'hort per habilitar una plaça amb aparcament subterrani. Actualment la casa acull el Centre Grau-Garriga, que és el primer centre d'art tèxtil contemporani a l'Estat espanyol. Conté l'obra de l'artista Josep Grau-Garriga i part de les col·leccions municipals de tapís contemporani.</p> | 41.4686946,2.0824379 | 423381 | 4591195 | 1873 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | M. Porta | El nom de la casa prové del fet anecdòtic que Joan Pahissa Casamitjana, propietari de la casa, feia servir com a frase recurrent: 'Valga'm Santa Quitèria'.El rellotge es va restaurar l'any 2017. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95394 | Casa Vista Rica II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vista-rica-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | Edifici amb signes evidents d'abandó, vandalisme i ocupació, amb despreniments en l'arrebossat i la fusteria de les obertures feta malbé. | <p><span><span><span>Edifici residencial aïllat d'estil eclèctic. És format per tres volums, un de central i dos de laterals. El central és de planta baixa i un pis. Al mig hi ha la porta d'entrada i, en el primer pis, dues finestres al centre de la façana. Les obertures tenen arc angular i estan envoltades per una faixa engaltada amb una imposta en el brancal. Tota la façana, que és arrebossada, conté una faixa engaltada que la recorre perimetralment -formant un petit relleu- i també una altra faixa que marca la divisió entre les dues plantes. Les teulades dels tres cossos són a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als costats del cos central hi ha sengles cossos auxiliars, </span></span></span><span><span><span>tots dos de planta baixa. Originàriament cada cos tenia una finestra, també d’arc angular i amb emmarcament engaltat. En el cos de l’esquerra la finestra s’ha desvirtuat en una remodelació recent que trenca la unitat de composició. A més, aquest cos s’ha allargat amb un afegit que perllonga l'edifici i la teulada.</span></span></span></p> | 08205-435 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 5. | 41.4313392,2.1261334 | 426987 | 4587010 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95394-043301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95394-043302.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95395 | Casa Torres (Cases adossades d'Àngel Carrión) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torres-cases-adossades-dangel-carrion | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Edifici amb signes evidents d'abandonament, amb grafitis en pràcticament tota la façana i sense teulada. Hi ha un excés de vegetació al seu voltant. | <p>Edifici d'habitatges, d'estil modernista i situat en una zona dels afores, projectat per l'arquitecte Andreu Audet. És de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. L'edifici consta de tres habitatges adossats.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica però que, en cada pis, té una distribució d'obertures diferent. Així, el ritme compositiu desdibuixa l'existència de tres habitatges, amb elements arquitectònics que fan creure que tan sols n'hi ha dos. La façana és arrebossada, amb esgrafiats d'estil floral, i està dividida per unes cornises fetes de maó entre el soterrani i la planta baixa i per una faixa engaltada entre la planta baixa i el primer pis. </p> <p>La planta soterrània sobresurt del pla de l'edifici perquè s'aprofita l'avançament com a terrassa d'accés als habitatges. Aquí es combina mur i finestres de manera rítmica i simètrica. A la planta baixa hi trobem diverses balconeres que tenen una gran amplada.Tenen situat el centre sota l'eix de la columna de les finestres del pis superior. Les seves obertures presenten arcs rebaixats i una motllura que defineix la llinda, els brancals i les impostes, amb una clau de volta central molt marcada. Les altres obertures de la planta, situades al centre i més petites, són de longitud una i dos terços, tot formant un ritme ternari, simètric, de 3/2, 3/3 i 2/3. Les obertures de la segona planta tenen un ritme binari, amb finestres bessones d'arc carpanell i amb impostes decorades. Combinen obertures i finestres cegues, cosa que enriqueix el ritme compositiu. El coronament de l'edifici conté un fris amb rajoles decorades que és alternat per mènsules que subjecten la cornisa, tot formant un ritme trencat.</p> <p>La teulada, avui desapareguda, era de teula plana vidriada, de colors verd i groc. De la teulada en sobresurten les finestres sobre elevades de les golfes, les xemeneies d'estil modernista i els remats polièdrics situats damunt dels murs capcers en pinyó.</p> <p>Segons sembla, a l'interior es conservaven restes de pintures murals amb motius florals.</p> | 08205-436 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 8,5 | <p>El promotor d'aquest conjunt de tres cases unifamiliars adossades, que eren habitatges de lloguer, fou Àngel Carrión. Fou projectat per l'arquitecte Andreu Audet, en estil modernista. L'any 1934 l'edifici va passar a mans de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Es desconeix l'origen del nom 'Torres' amb el qual és coneguda la casa.</p> | 41.4303880,2.1134815 | 425929 | 4586915 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95395-043601.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andreu Audet | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95396 | Masoveria de Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa aïllada destinada originàriament a un guarda de la finca, d'estil eclèctic i modernista, projectada el 1908 per Emili Sala Cortés. És de planta quadrada, i consta de planta semisoterrada (gràcies al desnivell del terreny), planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana que dona a la carretera es distribueix en base a dos eixos d'obertures. Les obertures tenen una faixa engaltada en les llindes i en els brancals. En les finestres de la planta baixa, rematades amb arc escarser, destaca la serralleria, feta de forja. El coronament d'aquesta façana es resol mitjançant una faixa amb decoració floral d'estil modernista que és trencada per un ritme de mènsules que subjecten els caps de biga de fusta de la teulada.</p> <p>En la façana que conté el portal d'accés aquest es troba al centre, i té una finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres amb arc escarser. En aquest mur tester el coronament queda rematat per una forma curvilínia motllurada que té al capdamunt una peça de ceràmica vidriada de color verd. En els angles d'aquesta façana, a mitja alçada, hi ha unes decoracions en forma de pilastres amb relleus de fules d'acant. Queden emmarcades per modillons a la part inferior i decoracions vegetals a la part superior.</p> <p>En origen la primera planta de l'edifici estava projectada com a golfes.</p> | 08205-437 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 8,5 | <p>Lluís Ribas Regordosa, de Barcelona, va demanar el 30 de maig de 1908 una llicència d'obres per construir una tanca i una 'casilla' destinada al guarda de la finca. El projecte arquitectònic, d'Emili Sala Cortés, va ser aprovat el 4 de setembre del mateix any per la Diputació de Barcelona. Els plànols i la construcció que ha arribat als nostres dies són diferents. Concretament, en la planta golfes, que es va convertir en planta pis.</p> | 41.4306535,2.1135143 | 425932 | 4586944 | 1908 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95396-043701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95396-043702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95396-043703.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Cortés | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95397 | Xalet de Joan Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-joan-puigventos | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'edifici està abandonat, amb mostres evidents de vandalisme i ha perdut bona part de la teulada. | <p>Xalet d'estiueig d'estil modernista i eclèctic, projectat el 1896 pel mestre d'obres Eudald Pagès Comas. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment es troba en estat de semiruïna. </p> <p>Les façanes són arrebossades amb esgrafiats. Les obertures tenen unes faixes engaltades a les llindes i als brancals. A les llindes es conserven decoracions amb garlandes i altres motius vegetals. Segons sembla, a la teulada hi havia una torratxa central de fusta coberta per una cúpula d'estil austríac. Bona part de la teulada, però, és avui inexistent.</p> <p>El cancell de la finca és fet amb pilastres d'estil classicista i rematat per unes escultures de dracs alats. La serralleria és de forja. Originàriament, a l'interior hi havia un jardí d'estil anglès amb vegetació mediterrània i espècies com ara un Ombú.</p> | 08205-438 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 8,5 | <p>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el <span><span><span>1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Joan Puigventós Vivet, de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir-lo el 22 de novembre de 1896. El projecte era d'Eudald Pagès Comas, mestre d'obres. El permís va ser concedit per la Diputació de Barcelona el 19 de gener de 1897. El 1931 es va aprovar el projecte per fer una canonada d'aigua des de la torre de l'aigua del Tibidabo fins al xalet. El 1934 l'edifici va passar per herència a la Casa Provincial de Caritat, a l'Hospital de la Santa Creu, a la Casa de Maternitat i Expòsits i a la Casa de Misericòrdia, de la Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | 41.4300800,2.1134600 | 425927 | 4586881 | 1896 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95397-043801.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eudald Pagès Comas (mestre d'obres) | 102|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95398 | Torre Vasconcel - Casa Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vasconcel-casa-lluch | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 19.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil modernista projectat l'any 1906 per l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas. És de planta irregular, formada bàsicament per tres cossos. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes.</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica en base als tres cossos que conformen diversos volums, cadascun amb remats ben diferents i amb una diversitat de recursos decoratius. Sobre uns paraments arrebossats en blanc destaca una decoració feta amb rajola blanca i blava, així com els perfils ornamentals i les cantonades, ressaltats amb aplacats de pedra gravada de color grana. Les obertures són de tipologies ben variades: en forma de galeries amb arcs oberts, amb remats triangulars o de forma rectangular. També és remarcable la serralleria en alguns finestrals, i especialment en els que fan cantonada al pis superior. El coronament de l'edifici és un remat esglaonat que adopta diferents formes, incloent-hi merlets de disseny atípic. A la teulada hi proliferen elements de remat diversos: xemeneies i penells, així com elements de ferro de formes capritxoses. La planta baixa queda semisoterrada a causa d'un desnivell del terreny.</p> <p>A l'interior, a la primera planta hi trobem el rebedor, sales, saletes d'estança, el menjador i la biblioteca. Al segon pis hi ha els dormitoris i, a les golfes, l'accés al terrat. Com a elements d'interès són remarcables la xemeneia, la barana de l'escala i els arcs polilobulats.</p> <p>A la finca hi ha una masoveria que segueix el mateix estil, tant en materials com en les solucions arquitectòniques. Per exemple, graons, falsos merlets i remats amb penell. També es conserva un molí de vent.</p> <p> </p> | 08205-439 | Carretera de la Rabassada, punt quilomètric 13,1 | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït el 1906 segons projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, en estil modernista. L'edifici va ser comprat per Chaveaux Vasconcel, escultor, que va instal·lar-hi el seu taller. Posteriorment, va acollir una fàbrica de productes cosmètics.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4562800,2.0881300 | 423841 | 4589812 | 1906 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95398-043904.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95399 | Xalet Josep Giró (Mas del Bosc o Bellavista) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-josep-giro-mas-del-bosc-o-bellavista | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil modernista que s'inspira en la forma volumètrica d'una masia però incorpora elements arquitectònics historicistes que evoquen el món medieval. </span></span></span>L'edificació és de planta rectangular i consta de planta semisoterrani, planta baixa i pis. L'edifici és obrat a maó vist, i té la teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquest xalet va ser construït en un replà natural d'una carena, prop del cim del turó que tanca la vall de Can Bell i que la separa de la vall de Can Gordi.</p> <p><span><span><span>La façana principal consta, a la planta baixa, d'un portal situat al centre amb arc rebaixat i porta de doble fulla de fusta. A cada costat té dues finestres també d'arc rebaixat i amb reixes de ferro. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical de la porta hi ha una triple finestra, amb un únic arc rebaixat fet amb maons posats a sardinell. A cada costat hi ha una finestra geminada amb la llinda esglaonada i, als extrems, hi trobem encara una altra finestra a cada banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és d'obra de fàbrica, que també va ser emprat en llindes, impostes i regruixos dels brancals de les obertures. Les obertures presenten diverses formes: arcs rebaixats, falses arcades o arcs apuntats. El triple finestral al centre del primer pis és dividit per dos monjos o mainells sota un únic arc obrat amb maons disposats a sardinell. Al nivell de les golfes hi ha un òcul motllurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures presenten unes faixes engaltades a la llinda, als brancals i a l’ampit, cosa que els hi confereix un aspecte historicista. </span></span></span><span><span><span>El ràfec és format per caps de biga de fusta recolzats amb arquitraus. La teulada és a doble vessant, amb teula àrab. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part de darrera sobresurt un cos en forma de torre, amb obertures al lateral esquerre, amb ràfec ceràmic i terrat. A l'angle nord la cantonada es resol en xamfrà i incorpora nous elements ornamentals. L’edifici conserva les fusteries i reixats originals.</span></span></span></p> | 08205-440 | Carretera de la Rabassada. | <p>Josep Giró Savall, veí de Barcelona i metge de professió, va demanar un permís d'obres el 3 d'agost de 1905, segons projecte de Ramon Ribera, mestre d'obres, per construir un xalet unifamiliar.</p> <p>El mestre d'obres Ramon Ribera Rodríguez va projectar diversos edificis plurifamiliars als barris barcelonins de Gràcia i del Poble Sec, emmarcats dins el modernisme. A Barcelona destaca Villa Pepita, a la carretera de l'Església (carretera de Vallvidrera a Sant Cugat) i la Torre Sant Joan Baptista, al carrer Navarro i Reverter, també a Vallvidrera.</p> <p>Actualment aquest edifici està dedicat a activitats de lleure.</p> | 41.4470795,2.0971485 | 424584 | 4588782 | 1905 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95399-044001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95399-044002-183masdelbosc1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Ribera Rodríguez (mestre d'obres) | L'emplaçament ofereix unes vistes excepcionals i, per aquest motiu, se'l va conèixer també amb el nom de Bellavista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95400 | Viaducte de Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-can-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Viaducte que comunica la carretera de la Rabassada i el xalet de Can Ribas, un xalet inacabat del qual només van construir-se els fonaments. El pont està construït amb paredat de pedra i ciment, i conté a les pilastres cornises de maó de pla. En arcs són de punt rodó i estan perfilats amb maons col·locats a sardinell. A la part superior hi ha un fris de maons col·locats en punta pel cantó curt. La barana està en part arrebossada, amb carreus esgrafiats i està acabada amb rajol.</p> <p>El viaducte s'assembla a la tipologia constructiva dels ponts ferroviaris d'obra massissa del segle XIX. </p> | 08205-441 | Camí de la carretera de la Rabassada a Sant Medir. | 41.4330195,2.1140788 | 425982 | 4587207 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95400-044101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95400-044102.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95401 | Ruïnes de can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-de-can-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La construcció de l'edifici va quedar aturada i la vegetació ha crescut entre les restes, tant arbres com arbusts. A més, s'hi veu alguna evidència d'incivisme. | <p>Ruïnes de la casa de Can Ribas, que va restar inacabada, i també d'una possible capella, que estava connectada amb la casa mitjançant un pont. </p> <p>De la construcció de la casa se'n conserven els murs exteriors fins a una alçada variable, amb sòcols de granit. També la base de columnes d'una portalada lateral. Així mateix, s'hi pot observar un rebaix, part del soterrani i de la primera planta.</p> <p>Pel que fa a la construcció de la possible capella, sembla que seria més antiga que la casa, i posteriorment s'hi hauria afegit una mena de pont fet amb volta de maó. Presenta una planta quadrangular amb cantoneres arrodonides. L'interior està dividit en tres estances comunidades entre si. A un extrem de la part central hi ha una obertura tapada, mentre que l'altre extrem té forma semicircular, fet que podria indicar un possible absis.</p> | 08205-442 | Camí de Can Ribas | <p>Per la forma d'una part de la construcció, sembla que en aquest indret ja hi havia una capella, de datació incerta. Posteriorment s'hi hauria construït una casa, que es va iniciar l'any 1900 i va restar inacabada. El promotor fou Lluís Ribas Regordosa. Lluís i el seu germà Francesc van fundar les escoles Ribas de Rubí (Orfenat Ribas), inaugurades el 1916. Francesc Ribas i Regordosa era un fabricant tèxtil. L'any 1917 els hereus de confiança de Lluís van fundar el Patronat Ribas, que gestionava l'orfenat homònim, situat a la Vall d'Hebron i destinat a acollir i educar nens orfes.</p> <p> </p> | 41.4342048,2.1140839 | 425983 | 4587338 | 1900 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95401-044201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95401-044202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95402 | Font d'en Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-ribas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>La font d'en Ribas està situada a la riba dreta del torrent de la Rabassada, dins el Parc Natural de Collserola.</p> <p>L'estructura és de forma semicircular i està formada per un element central, amb una gran fornícula que acull el broc de la font, i dos bancs correguts de pedra. El conjunt es troba tot pràcticament recobert de ceràmica decorativa, tant disposada en forma de trencadís, com de rajola i d'elements ornamentals motllurats. Hi destaquen les delicades decoracions florals i les inscripcions '<em>Font d'en Ribas</em>' i l'any de la construcció '<em>1909</em>'. La rajola també dibuixa el perfil sinuós que recorre la part superior dels bancs.</p> <p>Sembla que la font hauria tingut, en origen i fins l'any 1989, dos brocs, separats a 105 centímetres, que rajaven aigua a una temperatura de 15 graus. L'aigua de la font procedia d'una mina de captació subterrània.</p> <p>Davant de la font, hi ha una esplanada en una zona ombrívola, amb acàcies, alzines i pins.</p> | 08205-443 | Camí de Can Ribas, prop de la carretera de la Rabassa punt quilomètric 8,7. | <p>La font es va construir l'any 1909 per encàrrec de Lluís Ribas Regordosa. Un any abans, el 30 de maig de 1908, Ribas va demanar una llicència d'obres, segons plànols de l'arquitecte Emili Sala Cortès, per construir una tanca i una garita pel guarda de la finca. El 4 de novembre de 1908 la Diputació de Barcelona va autoritzar-ne la construcció.</p> <p>Lluís i el seu germà Frederic van fundar les escoles Ribas de Rubí. L'any 1917, els hereus de confiança de Lluís van fundar el Patronat Ribas, que gestionava l'orfenat homònim, situat a la Vall d'Hebron, destinat a acollir i educar nens orfes.</p> | 41.4309370,2.1119004 | 425798 | 4586978 | 1909 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95402-044305.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El Patronat del Parc de Collserola va restaurar la font el 1995 i hi va habilitar una zona de pícnic. | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95403 | Casa d'Albert Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalbert-agusti | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Xalet d'estiueig d'estil modernista. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>A la façana principal, a la planta baixa hi ha dues finestres i la porta d'entrada a l'edifici, que es troba a la part dreta de la casa, a tocar amb el mur lateral.</p> <p>A la primera planta hi ha un balcó al centre i dues finestres, una cada cantó. Les obertures d'aquesta planta presenten una faixa engaltada a la llinda i als brancals. Sobre les finestres hi ha uns espiralls ornamentals de ventilació del sostremort. Destaca sobre el balcó del primer pis una petita marquesina feta d'obra per donar aixopluc a l'obertura. A les façanes laterals no hi ha finestres. </p> <p>El coronament de la façana es resol mitjançant un ràfec motllurat amb mènsules invertides i una cartel·la d'obra que conté una orla motllurada a mode d'escut, d'estil modernista. A l'interior hi ha inscrit l'any de finalització de la construcció: 1903.</p> <p> </p> | 08205-444 | Camí de Can Ribas | <p>Albert Agustí va demanar el 15 de juliol de 1899 una llicència d'obres per construir una casa unifamiliar segons projecte Ramon Ribera, mestre d'obres. Agustí va obtenir el permís el 16 de juliol de 1899. El solar de la seva propietat estava en el camí entre la finca de la Rabassada i la dels hereus de la senyora Rosa Gualba.</p> <p>Ramon Ribera Rodríguez va ser un mestre d'obres de l'època del modernisme, amb obra a Barcelona (Vallvidrera, Gràcia i al Poble Sec). A Sant Cugat del Vallès va projectar el xalet de Josep Giró (Mas del Bosc).</p> | 41.4314458,2.1138006 | 425957 | 4587033 | 1903 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95403-044401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95403-044402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95403-044403.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Ribera Rodríguez (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95405 | Font de la Rabassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rabassada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de grans dimensions format per tres fonts, situat a la riba dreta del torrent de la Rabassada, dins el Parc Natural de Collserola, en una gran esplanada, un entorn dissenyat com a lloc d'esbarjo.</p> <p>El primer brollador queda aïllat del conjunt principal i es troba semisoterrat. És necessari baixar alguns graons per poder arribar als dos brocs que té, dels quals actualment no raja aigua. Per damunt de la paret frontal d'aquesta font, s'alça un pilar quadrat que sustenta una bola de pedra. </p> <p>Inserits al marge i dins d'unes fornícules folrades de pedra vista, hi trobem els altres dos brolladors. El marge s'ha revestit d'unes formes troncocòniques, de pedra arrebossada amb ciment, que s'ha considerat que podrien tenir certa semblança amb les muntanyes de Montserrat. A la base d'aquest marge, s'hi observa un banc corregut. </p> <p>Davant de la font, hi ha una gran esplanada amb força vegetació, predominantment til·lers i pins.</p> | 08205-445 | Carretera de la Rabassada punt quilomètric 8,7. | <p>La font de la Rabassada va convertir-se en un indret popular per als ciutadans de Barcelona arran de l'entrada en funcionament del tramvia entre Gràcia i les Planes, a partir de 1901. Deu anys més tard, el 1911, va quedar integrada als jardins del Casino de la Rabassada.</p> <p>A la dècada de 1950, el senyor Casajuana, un treballador de l'empresa Cubiertas y Tejados, va restaurar els dos brolladors d'estil naturalista situats en les fornícules.</p> | 41.4306072,2.1109843 | 425720 | 4586942 | 1911 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95405-044505.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'entorn ha estat condicionat gràcies a la restauració realitzada pel Patronat del Parc de Collserola, que ha habilitat també un espai de pícnic. | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95406 | Font de l'Ermetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermeta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font situada a la vall del torrent de l'Ermetà. La vall té només 370 metres de longitud, entre la capçalera on rep les aigües de dues torrenteres situades entre els tres turons més septentrionals de la serra de Can Borrell.</p> <p>La font està ubicada en un marge fet amb carreus de pedra, més o menys regulars. El broc rep l'aigua sense estar canalitzada, directament des de la roca, i transcorre per la roca de llicorella fins al torrent. Al mur hi ha dues làpides de pedra, una amb el nom de la font i l'altra, amb la inscripció: '<em>La Font de l'Ermetà fou trobada per un pastor i arreglada pel Rabadà</em>'.</p> <p>Just a costat de la font, s'alça un imponent exemplar d'alzina, inventariat com a arbre d'interès.</p> | 08205-446 | Torrent de la Font de l'Ermetà, a 400 metres de la cruïlla del torrent de Can Bell amb el camí de Can Bell a la Torre Negra.El camí no està ben senyalitzat, s'han perdut els indicadors situats en els pals i en alguns casos, la ciutadania ha fet la inscripció a mà. Els darrers cinquanta metres, que s'ha de descendir fins al torrent de Can Gordi, és un recorregut difícil de fer. | 41.4574023,2.1026373 | 425054 | 4589923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95406-44602.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | És una font popular entre els habitants de Sant Cugat. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95407 | Porteria del xalet d'Otto Naegele | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-del-xalet-dotto-naegele | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista que acollia la porteria d'un xalet (el d'Otto Naegele). Va ser projectat el 1929 per l'arquitecte Enric Mora Gosch, juntament amb el xalet del qual formava part. És un habitatge de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica. A la planta baixa hi ha un portal gran al centre, amb funcions de garatge, i dues portes laterals, totes d'arc rebaixat. Al damunt hi ha una línia motllurada amb una teuladeta feta de teula plana. Al primer pis hi trobem dos finestrals de proporció horitzontal. El coronament de l'edifici presenta uns modillons i una cornisa. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. Presenta una motllura que emmarca les dues finestres superiors amb arcs deprimits concaus i emfasitza els angles. Al centre de la teulada apareix una finestra de mansarda situada en el mateix eix de simetria.</p> | 08205-447 | Avinguda de Pere Planas, número 130 | <p>El 10 de juny de 1929, Otto Naegele Bauner, doctor, alemany de naixement i resident a Barcelona, va demanar permís d'obres per construir un xalet unifamiliar segons projecte d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís va ser autoritzat el 15 de juliol del mateix any per la Comissió Municipal Permanent. El conjunt estava format pel xalet i la porteria. Possiblement, aquest edifici era l'habitatge del xofer o dels masovers.</p> <p>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </p> <p> </p> | 41.4407841,2.0843069 | 423504 | 4588094 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95407-044701_0.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95408 | Xalet d'Otto Naegele | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dotto-naegele | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet, posteriorment transformat en sanatori, que fou projectat el 1927 pel mestre d'obres Josep Graner Prat. És d'estil eclèctic, amb elements d'influència centreeuropea. És format per un cos central de planta més o menys quadrada i s'allarga amb una ala que s'estén a la dreta. Consta de planta baixa, pis i golfes. Amb posterioritat s'hi va afegir un cos de planta baixa i la torre.</p> <p>Originàriament la façana era simètrica, en base a tres eixos d'obertures en el cos central, separades per pilars adossats d'estil toscà i, en els laterals, amb faixes engaltades més simples. Les obertures de la planta baixa queden ressaltades per un arc en relleu que les emmarca. A la primera planta hi trobem tres finestrals i una terrassa a cada angle de l'edifici. Al nivell de les golfes hi ha un gran balcó, de planta curvilínia, amb barana de ferro i suportat per mènsules. El coronament destaca per la teulada d'arestes curvilínies, de ressonàncies centreeuropees, que forma una mansarda amb diverses obertures.</p> <p>En una reforma es va afegir, al lateral dret, el cos de planta baixa amb terrassa superior i amb un arquitrau de maons sortits que suporten un balcó. Posteriorment, es va construir a l'extrem dret la torre, amb un terrat a manera de solàrium cobert per teulada a quatre vessants. L'accés a l'edifici es realitza pels menjadors del sanatori.</p> | 08205-448 | Avinguda Pere Planas, número 132 | <p>Otto Naegele, de procedència alemanya i resident a Barcelona, metge de professió, va demanar permís per construir-lo el 4 de desembre de 1926. El projecte era de Josep Graner Prat, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 17 de març de 1927. El projecte original era un xalet unifamiliar amb una teulada amb mansarda al pis de golfes. Amb el pas dels anys el xalet fou transformat per acollir un sanatori antituberculós: el Sanatori de Fumet. En aquesta reforma s'hi va afegir la torre.</p> <p>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</p> <p>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4393173,2.0864515 | 423681 | 4587930 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95408-044801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95408-044802_1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95409 | Xalet de Josep Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-barrera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic projectat el 1927 per l'arquitecte Arnald Calvet. Consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa. Al centre hi ha la porta d'entrada i, a cada costat, una finestra horitzontal. Sobre la porta hi ha una marquesina d'estil modernista feta de forja i vidre. Al nivell de les golfes hi ha una finestra ovalada. La planta del pis de golfes és de creu grega. Una cornisa motllurada divideix les dues plantes. El coronament de la teulada és fet amb caps de biga de fusta que suporten un ràfec voladís.</p> | 08205-449 | Avinguda Pere Planas, número 152 | <p>Josep Barrera va demanar el 10 de setembre de 1927 permís d'obres per construir aquest xalet. El projecte era d'Arnald Calvet, arquitecte. El permís va ser concedit el 7 de novembre del mateix any per la Comissió Permanent. </p> <p>Arnald Calvet Peyronill va néixer i morir a Barcelona els anys 1874 i 1956. Va ser l’arquitecte que va projectar els magatzems Jorba, al Portal de l'Àngel de Barcelona, i també els de Manresa. Així mateix, és autor de les cases Armenteres i Parellada del carrer Provença, de Barcelona, i del Mercat de Sarrià, amb M. Coquillat.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4404483,2.0879252 | 423806 | 4588054 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95409-044901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95409-044902.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arnald Calvet | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95410 | Xalet a l'avinguda de Pere Planas número 184 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-pere-planas-numero-184 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes construït a les primeres dècades del segle XX. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha un porxo amb columnes d'estil jònic, amb l'entrada al xalet al centre i una finestra a cada cantó. A la planta primera sobre el porxo central hi ha un balcó amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastres coronades amb esferes. En aquesta planta hi ha l'obertura d'accés al balcó i, a cada costat, una finestra. El pis de golfes presenta tres obertures verticals estretes. La façana és arrebossada a imitació de carreus. La planta de les golfes és de creu grega. El ràfec és format per caps de biga de fusta, i la teulada és plegada.</p> | 08205-450 | Avinguda Pere Planas, número 184 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1920.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4420830,2.0893493 | 423927 | 4588234 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95410-045001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95410-045002-ajuntament-de-sant-cugat-circa-2008.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml