Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95411 | Xalet a l'avinguda de Pere Planas número 273 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-pere-planas-numero-273 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista construït a l'entorn de la dècada de 1930. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants i el carener perpendicular.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa la porta d'entrada és a l'esquerra, amb llinda recta i aixoplugada per una petita pèrgola de ferro forjat. Al primer pis al centre hi ha un balcó amb barana noucentista i una finestra a cada costat. Les tres obertures presenten una faixa engaltada, de perfil curvilini, a la llinda i part superior dels brancals. Entre la primera i la segona planta hi ha un fris motllurat que conté els òculs de ventilació del sostremort, fets de morter modelat, i a la part superior una motllura amb modillons. La segona planta, que va ser afegida posteriorment, conté tres finestres quadrades amb llinda recta. El ràfec és senzill.</p> <p>La tanca de la finca és arrebossada. Combina la reixa amb pilastres decorades amb dues rajoles de ceràmica blava i blanca.</p> | 08205-451 | Avinguda de Pere Planas, número 273 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4445239,2.0906314 | 424036 | 4588504 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95411-045101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95411-045102.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95412 | Mina de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Se'n desconeix l'estat de conservació perquè la mina no és accessible. | <p>Galeria artificial d'una mina que abastia d'aigua els horts de la masia de can Cabassa. Està excavada en els llims quaternaris de la llera geològica de la riera de la Guinardera.</p> <p>La mina s'abastia gràcies a la captació de les aigües freàtiques que discorrien pel sediment. Es desconeix el traçat de la mina, que hom creu que anava pel costat dret de la riera de la Guinardera i després les aigües sortien a cel obert. Se sap que hi havia una bassa entre el carrer del Cadí i la riera. Quan es va enderrocar la bassa les aigües van ser desviades cap al torrent.</p> | 08205-452 | Avinguda de Can Cabassa i carrer del Cadí. | 41.4732165,2.0474742 | 420466 | 4591729 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95412-045202.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de Cabassa prové de la persona que comprà la masia el 1547, Antoni Cabassa. Des de llavors quedà fixat com a nom del mas. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95413 | Cases d'en Tarruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | Les façanes de l'avinguda de Tarruell estan lleugerament degradades pel pas del temps. A més, els conductes i les canalitzacions de serveis enlletgeixen les façanes. | <p>Conjunt de dos blocs de pisos plurifamiliars, destinats inicialment a lloguer d'estiueig i construïts els anys 30 i 31 al desnivell entre els carrers Casino i avinguda Tarruell. De façanes neoclàssiques i distribució interior amb principis higienistes, consten de semisoterrani, planta baixa, tres plantes pis amb dos apartaments per planta i coberta plana accessible. Els accessos als dos edificis es troben a la façana de l'Avinguda Tarruell als números 15 i 19.</p> <p>La morfologia dels dos edificis és la mateixa: uns prismes rectangulars dels quals sobresurten, a la façana del carrer Casino, dos volums simètrics que allotgen àmplies terrasses-balcó sostingudes per pòrtics formats per columnes d'estil dòric amb balustrades de peces de morter modelat. Com a reforç estructural d'aquestes terrasses, s'ha afegit amb posterioritat, uns pilars d'obra vista entre les columnes originals. A la coberta es destaca el volum de les escales principals de cada edifici que donen accés a les diferents plantes. A les façanes arrebossades es distribueixen finestres en coincidència amb cada estança interior, així com una finestra amb arc rebaixat a la façana del carrer Casino que correspon a les escales. L'arrebossat dels angles dels volums de cada edifici estan marcats imitant carreus de pedra. L'edifici situat al número 19 (el primer que es va construir), és de menor superfície i té a l'última planta els dos volums de terrasses unificats, formant una sola gran balconada. </p> <p>La planta dels habitatges va ser projectada i construïda tenint en compte els criteris higienistes en voga en aquell moment. Per això es va fer una disposició constructiva en doble crugia que assegurava la ventilació transversal i la funcionalitat de la planta. Aquesta solució està molt a prop del racionalisme, i ens situa en un moment força precoç en què a Catalunya ja es va assimilar el moviment modern de renovació de l'arquitectura.</p> | 08205-453 | Avinguda de Tarruell, números 15 i 19 (21). | <p><span><span><span>La llicència d'obres la va demanar en Tarruell el 7 de juliol de 1930, concretament per construir un primer bloc de pisos, el que actualment ocupa el número 19 de l'avinguda Tarruell. Poc després, el 5 de febrer de 1931, va demanar permís per fer un altre bloc. El projecte arquitectònic dels dos blocs d'habitatges va ser de Lluís Gonzaga Colomer Ballot.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Gonzaga Colomer Ballot, arquitecte autor de nombroses obres com l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23 (barri de Gràcia) de Barcelona, el xalet modernista de Can Valentí a Montcada i Reixac i, a la Floresta, el Casino Tarruell, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></p> | 41.4434261,2.0737229 | 422622 | 4588398 | 1930 - 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95413-045307.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95414 | Casa de Gaietà Tarruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-gaieta-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil neoclàssic de tendència italianitzant, projectat l'any 1926 per l'arquitecte Enric Mora Gosch. El projecte original es desenvolupava en una sola planta principal quasi quadrada i una altra de semisoterrani, destinada a diferents serveis. L'edifici ha estat objecte d'una rehabilitació integral que ha respectat totes les característiques i detalls constructius originals. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en la qual destaca una escala monumental al centre que permet accedir a la planta principal, on es troba la porta d'accés a l'habitatge i al costat sud, es desenvolupen unes terrasses rematades per balustrades de morter modelat i pilastres rematades amb gerros.</p> <p>El portal d'entrada amb entregues de quart de volta a les cantonades superiors està protegit per una marquesina de ferro i vidre i, a cada costat, una balconera. Les obertures estan motllurades a l'estil classicista, i compten amb persianes de llibret. A la planta inferior, sota la terrassa, hi ha diversos finestrals situats a cada costat de l'escala, també amb entregues de quart de volta a les cantonades superiors i amb persianes de llibret. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris d'estil jònic amb modillons.</p> <p>A l'interior del xalet es conserven dos pòrtics amb columnes d'estil dòric que divideixen les estances entre la sala d'estar i el menjador.</p> | 08205-454 | Avinguda de Tarruell, número 22 | <p><span><span><span>La llicència d'obres per construir aquest xalet la va sol·licitar en Cayetano Tarruell el 29 d'abril de 1926. El projecte era d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís fou concedit el 9 de maig del mateix any per la comissió municipal permanent de l'Ajuntament. El projecte està influït per l'arquitectura realitzada amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. Conté elements decoratius amb referències a l'arquitectura del segle XVIII italià, a manera de vila italiana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch (1895-1966) va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa uns anys el xalet va ser rehabilitat de manera integral per l'arquitecte Daniel Freixes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4436694,2.0733369 | 422591 | 4588425 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95414-045404.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95415 | Xalet de Francesc Masvidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-francesc-masvidal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet projectat el 1929 per l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a doble vessant, amb teula àrab.</p> <p>La façana principal, que dona a l'avinguda de Tarruell, és molt simple. Té el portal d'entrada, amb arc de mig punt ressaltat amb una faixa engaltada feta amb maó col·locat a sardinell. Al damunt hi ha una marquesina d'obra amb teula àrab. Sobre el mateix eix vertical, a la primera planta hi ha una finestra ressaltada a la part superior amb un emmarcament fet de maó, també col·locat a sardinell. El ràfec és una doble motllura de maons posats en punta.</p> <p>La façana posterior conté al primer pis una galeria de tres arcades de punt rodó, tancada amb fusteria i vidre.</p> | 08205-455 | Avinguda de Tarruell, número 23 | <p>El dia 11 de juliol de 1929 Francesc Masvidal, veí de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de l'arquitecte Eduard. M. Balcells Buïgas. El permís va ser concedit el 15 de juliol de 1929 per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell mateix any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès és autor de la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4433718,2.0730996 | 422571 | 4588392 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95415-045502.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95416 | Xalet Evelio (Venancio Asbert) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-evelio-venancio-asbert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil racionalista projectat el 1935 per l'arquitecte Josep Sabadell Mercadé. És de planta pràcticament quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre mirador a la part posterior. La coberta és a quatre vessants.</p> <p>L'edifici és concebut com un volum pràcticament cúbic, amb obertures rectangulars ressaltades amb elements decoratius rectilinis. En la façana principal l'entrada queda aixoplugada sota un pòrtic auster de planta semicircular, sustentat per pilars de maó i que a la part superior fa funcions de balcó, amb barana de ferro. La façana és arrebossada. La separació entre la planta baixa i el primer pis queda ressaltada per un fris fet amb maó i amb l'arrebossat interior pintat de color verd. Els finestrals són de proporcions quadrades i situats en els angles, amb un pilar d'obra vista que separa una obertura a cada façana. Els de la planta primera tenen el mateix fris decoratiu a la part superior. Sota teulada hi ha les obertures de ventilació del sostremort, mentre que el ràfec és format per una llosa de ciment armat que sobresurt notablement.</p> <p>La façana lateral té adossat a un dels costats un petit cos amb balcó a la planta superior. La torre conté un balcó superior que recorre el seu contorn i està rematada amb un ampli voladís, igual que el de la resta de la casa. L'edifici presenta diverses solucions constructives innovadores, de clara inspiració racionalista, com el disseny de les finestres dels angles, amb un pilar de maó o els balcons correguts al primer pis, sobre la planta baixa.</p> | 08205-456 | Avinguda de Tarruell, número 30 | <p>Venancio Asbert Buxeres, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet el 5 de setembre de 1935. El projecte era de l'arquitecte Josep Sabadell Mercadé. El permís va ser autoritzat el 16 de setembre del mateix any.</p> <p>Josep Sabadell va concebre un edifici racionalista, en sintonia amb els volums i els coronaments en voladís prim del Moviment Modern. En el projecte arquitectònic es contemplava una distribució de les estances tradicional, segons la concepció anterior a l'arquitectura moderna, però amb elements que el situaven a les portes d'aquest moviment arquitectònic de renovació. No hi constava la torre mirador, que s'hi va afegir en el transcurs de l'obra.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4439630,2.0723337 | 422507 | 4588458 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95416-045604.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Sabadell Mercadé | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95417 | Xalet de Gaietà Tarruell IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-iv | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. És de planta rectangular amb teulada a quatre vessants, i consta de planta baixa i dues plantes semisoterrànies que s'adapten a la topografia del terreny. </p> <p>La planta baixa es caracteritza per un gran pòrtic de planta quadrada, sustentat amb dobles columnes dòriques i rematat amb merlets curvilinis que gairebé ocupa tota la façana. Sota el pòrtic, la porta d'entrada amb arc carpanell, és a l'esquerra, i a la dreta hi ha un finestral. El parament és d'aplacat de pedra. </p> <p>A la façana posterior a la planta baixa i a la planta semisoterrani hi ha una tribuna amb columnes dòriques i balustrada.</p> <p>La tanca de la finca és una balustrada classicista feta amb peces de morter modelat, element característic a la majoria de les obres realitzades per Cayetano Tarruell en aquesta zona de la Floresta. </p> <p>En el seu origen aquest xalet era bessó del que està situat a l'avinguda de Tarruell número 29 (Xalet de Gaietà Tarruell I).</p> | 08205-457 | Avinguda Tarruell, número 33 | <p>El 2 de juliol de 1929, Cayetano Tarruell va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. El permís va ser concedit el 15 de juliol de 1929 per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, del xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, del Casino, entre d'altres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4437458,2.0723712 | 422510 | 4588435 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95417-045701.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|102 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95418 | Xalet de Gaietà Tarruell I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes projectat el 1928. És de planta rectangular amb teulada a quatre vessants, i consta de planta baixa i dues plantes semisoterrànies que s'adapten a la topografia del terreny.</p> <p>La planta baixa es caracteritza per un gran pòrtic de planta quadrada, sustentat amb dobles columnes dòriques i rematat amb merlets curvilinis que gairebé ocupa tota la façana. Sota el pòrtic, la porta d'entrada amb arc carpanell, és a l'esquerra, i a la dreta hi ha un finestral. El parament és arrebossat i els angles es remarquen imitant carreus. El coronament és un ràfec amb caps de biga motllurats.</p> <p>La tanca de la finca és una balustrada classicista feta amb peces de morter modelat, element característic a la majoria de les obres realitzades per Cayetano Tarruell en aquesta zona de la Floresta.</p> <p>Aquest xalet és bessó del que hi ha a l'avinguda de Tarruell número 33 (xalet de Gaietà Tarruell IV), però amb les reformes realitzades amb posterioritat n'ha resultat un edifici amb algunes característiques diferenciades.</p> | 08205-458 | Avinguda de Tarruell, número 29 | <p>El dia 11 d'octubre de 1928, Tarruell va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Josep Graner Prat. El permís va ser concedit el 5 de novembre del mateix any per la Comissió Municipal Permanent. Aquest xalet era bessó del que hi ha a l'avinguda de Tarruell número 33 (xalet de Gaietà Tarruell IV).</p> <p>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4437337,2.0726874 | 422537 | 4588432 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95418-045801_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95418-045802.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95419 | Xalets Racionalistes de l'avinguda Tarruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-racionalistes-de-lavinguda-tarruell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets d'estiueig, d'estil racionalista, projectats l'any 1935. Consten de planta semisoterrani, planta baixa i pis. Quant a la seva funcionalitat, cada xalet és dúplex i separa les seves funcions en zona de dia i zona de nit.</p> <p>La planta dels edificis és conformada per un rectangle amb un sortint semicilíndric que forma part del menjador. Des de l'exterior s'assembla al pont d'un vaixell, un tret característic del racionalisme. Els murs són plans i llisos, sense ornamentació amb l'excepció d'una cornisa.</p> <p>La façana de l'avinguda Tarruell està formada a la planta baixa per dues finestres quadrades i el portal d'accés a l'edifici. En el terrat sobresurt un cos que conté l'escala a l'interior. Hi ha una finestra just en el ràfec. El ràfec és format per una motllura i sobresurt considerablement, fent aixopluc a la façana. La reixa del terrat és de serralleria racionalista.</p> <p>A la façana a l'avinguda de Can Busquets hi ha el cos sortint amb planta semicircular. Consta de columnes de base circular i un balcó corregut i curvilini al pis de planta baixa, a l'estil del pont d'un vaixell. El parament és arrebossat.</p> <p>La finca consta d'uns jardins terrassats, amb escales per salvar el desnivell entre l'avinguda Tarruell i l'avinguda de Can Busquets.</p> | 08205-459 | Avinguda de Tarruell, números 43-45 (59) i 57 (avinguda Can Busquets 10). Els números entre parèntesi corresponen a l'adreça cadastral. | <p>El 1935, Cayetano Tarruell va demanar permís d'obres per construir dos xalets en aquest sector. El projecte del primer xalet era de Josep M. Ayxelà Tarrats i el del segon de Josep Alemany Juvé. Aquest darrer permís d'obres es va demanar uns mesos més tard. El primer projecte no era d'estil racionalista, però l'arquitecte Josep Alemany el va adaptar a aquest nou corrent estètic. El segon projecte incorporava també el disseny de la fusteria de la porta i de les finestres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</p> | 41.4436590,2.0734102 | 422597 | 4588424 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-045907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-95419-045905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95419-95419-045904.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep M. Ayxelà Tarrats i Josep Alemany Juvé | 120|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95420 | Xalet a l'avinguda de Tarruell números 58-60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-tarruell-numeros-58-60 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil neoclàssic construït l'any 1930 al barri de la Floresta. Consta de tres cossos, amb soterrani, planta baixa i primer pis. La teulada és a tres vessants.</p> <p>Al soterrani hi ha diverses finestres amb llinda recta. El parament d’aquesta part de la façana és d’aplacat de pedra. La façana principal presenta una composició simètrica en la qual destaca a la planta baixa un pòrtic d’estil jònic. Al costat dret té una pèrgola amb arquitraus. El pòrtic suporta un gran balcó del primer pis, amb balustrades i pilastres als angles. En els cossos laterals hi ha finestrals amb arcs de mig punt motllurats i persianes de llibret de color blau clar. Aquests cossos laterals tenen teulada a tres aigües, amb teula plana i carener ceràmic de color verd. Al primer pis en el cos central, més alt, hi ha obertures amb arc de punt rodó motllurat que donen al balcó.</p> | 08205-460 | Avinguda Tarruell, números 58-60 | <p><span><span><span>Aquest xalet fou construït l'any 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta) </span></span></span></p> | 41.4428209,2.0696248 | 422279 | 4588334 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95420-046001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95420-046002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95420-046003.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95421 | Xalet de Gaietà Tarruell V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-v | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La façana de l'avinguda Tarruell està apuntalada aprofitant el marge del carrer. | <p>Xalet d'estil neoclàssic projectat el 1929 per l'arquitecte Lluis G. Colomer Ballot. És de planta quadrada, i consta de planta baixa semisoterrada i pis. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>A la façana a l'avinguda de Can Busquets hi ha l'accés a l'edifici. En aquesta part la construcció es caracteritza per un pòrtic amb dobles columnes d'estil dòric que forma una gran terrassa al nivell de sota teulada. Els paraments són arrebossats, amb els angles a imitació de carreus.</p> <p>A la façana lateral, al costat del carreró, hi ha una porta amb arc carpanell.</p> | 08205-461 | Avinguda Tarruell, número 59 | <p>El 21 de desembre de 1929, Cayetano Tarruell va demanar permís d'obres per construir aquet xalet. El projecte arquitectònic era de Lluís G. Colomer Ballot. El permís va ser autoritzat el 20 de març de 1930 per la Comissió Municipal Permanent. El projecte està influït per l'arquitectura de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, el xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, el Casino, entre d'altres.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</p> | 41.4425474,2.0700807 | 422317 | 4588303 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95421-046107.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluis G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95422 | Conjunt de casetes de la colònia Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-casetes-de-la-colonia-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis cases unifamiliars del tipus casa barata emplaçades al carrer Moreneta de Montserrat. Són de planta baixa, amb teulada a doble vessant. En la majoria dels casos a la façana principal hi ha el portal d'entrada, al centre, i dues finestres, una a cada costat. A les façanes laterals també hi ha obertures, de ventilació, que donen a uns passatges entre els edificis, d'un metre d'amplada. Els ràfecs estan formats per caps de biga de fusta que suporten les teulades. </p> <p>La tipologia d'aquestes cases menestrals anomenades 'cases barates' es caracteritza per una distribució senzilla, amb les habitacions disposades amb ventilació a l'exterior gràcies a uns carrerons entre immobles. </p> <p>També són característics els arquitraus que recolzen la teulada de protecció de la porta, així com les orles i garlandes situades a les llindes de les portes i de les finestres. Cada casa presenta detalls d'interès diferenciats: les marquesines sobre les obertures i les reixes ventrudes en la número 15; els respiralls que no tenen les cases número 17 i 19; la part superior de la casa número 21, que és més gran i elegant; les reixes i els elements ornamentals i els pinacles a la teulada.</p> | 08205-462 | Carrer Moreneta de Montserrat, números 1, 13, 15, 17, 19 i 21. | <p>Aquest conjunt de cases unifamiliars de planta baixa situades al carrer Moreneta de Montserrat eren habitatges temporals per a treballadors de la hisenda de Can Cussó. Segons sembla, podien haver estat per a llenyataires i treballadors de la bòbila de la finca. I també de les finques de Can Juliach i Can Badal. </p> <p>Les cases barates pertanyen a una tipologia construïda a diversos llocs de Catalunya entre finals del segle XIX i durant el primer terç del segle XX. Es tracta de cases senzilles, de baix cost, adreçades a la classe treballadora.</p> | 41.4471617,2.0496878 | 420620 | 4588834 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95422-046205.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95423 | Xalet al passatge Palmira número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passatge-palmira-numero-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista situat al barri de la Floresta. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb el portal al centre. Conserva la porta de doble fulla, de fusta i vidre, que queda aixoplugada per una pèrgola metàl·lica i amb vidre. L'accés es fa per una escala amb balustres de peces de morter modelat. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. Al nivell del paviment, destaca un sòcol fet de rajola amb un escacat de color blau i blanc. A cada costat del portal hi ha un finestral amb arc rebaixat i ampit de rajola blava. Al primer pis hi ha dues finestres laterals. Les obertures de la planta baixa i pis són d'arc carpanell i estan engaltades a la llinda, als brancals i als ampits. Al pis de golfes hi trobem una finestra situada al centre, amb arc carpanell i una sanefa esgrafiada al damunt, igual que en les dues finestres inferiors. A cada costat té una finestra més petita d'arc de mig punt. El ràfec de l'edifici és format per caps de biga de fusta, i la teulada és d'estil holandès.</p> <p>En una façana lateral a la planta baixa hi ha una galeria semicircular amb columnes jòniques i arc carpanell que fa de balcó al primer pis, amb balustrada de peces de morter modelat. La resta de façanes segueixen una pauta decorativa similar.</p> <p>Són destacables els arbres del jardí pel seu volum.</p> | 08205-463 | Passatge de Palmira, número 2 | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest xalet va ser propietat d'Emeterio Escudero Higueras, un dels integrants de l'Associació de Propietaris de la Floresta Pearson, entitat fundacional de la Floresta. El carrer que avui porta el seu nom, va ser el més important fins a l'obertura al públic del baixador de la Floresta Pearson l'any 1925, ja que era l'única forma d'accedir a l'antiga Colònia des de la carretera de la Rabassada. Primer es va anomenar 'Via Núm. 1', després 'Avinguda Central' i finalment amb el seu nom actual: Emeterio Escudero. El carrer Palmira, on s'ubica aquest habitatge, deu el seu nom a la dona del senyor Escudero: Palmira.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4459694,2.0836285 | 423453 | 4588671 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95423-046305.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95424 | Xalet al carrer Buenos Aires número 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-buenos-aires-numero-24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb ornaments a les obertures d'inspiració art-déco. És de planta quadrada, i consta de soterrani, planta baixa i pis. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>A la planta soterrània, a davant de la casa, hi ha l'accés al pàrquing. La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, emmarcat amb una motllura amb maons col·locats a sardinell. Les finestres laterals, una a cada costat, tenen una faixa engaltada a la llinda i brancals, amb imitació de carreus als costats. Entre la planta baixa i el pis hi ha una motllura. Al primer pis hi ha un balcó al centre, amb barana de ferro i l'obertura emmarcada amb maons a sardinell, i una finestra simple a cada costat, sense cap mena de decoració.</p> <p>A la façana lateral destaca una obertura de ventilació al sostremort amb una sanefa feta de maons. El coronament és format per un fris i motllures fetes amb maons a tocar a la teulada. </p> | 08205-464 | Carrer Buenos Aires, número 24 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït el 1957.</span></span></span></p> | 41.4638346,2.0653733 | 421949 | 4590670 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95424-046401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95424-046402.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95427 | Conjunt de dos xalets a l'avinguda Pearson números 54-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dos-xalets-a-lavinguda-pearson-numeros-54-58 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars d'estil eclèctic emplaçats al barri de la Floresta.</p> <p>El xalet del carrer Pearson número 54, a la façana de l'avinguda de l'Estació, és de planta baixa i pis, amb façana simètrica. A la planta baixa té dos portals i dues finestres petites, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals. El coronament del xalet és format per un ràfec amb caps de biga de fusta. A la façana lateral dreta té una tribuna, amb forma de bow-window, que dona a un pati lateral. La teulada és a dos vessants.</p> <p>El xalet del carrer Pearson número 58, a la façana de l'avinguda de l'Estació, té en planta baixa un mur de contenció de la parcel·la i, al primer pis, cinc finestres amb una faixa pintada i una marquesina. Al primer pis presenta quatre finestrals. El coronament és un ràfec amb caps de biga de fusta i la teulada és a dos vessants. A la façana lateral dreta també presenta una tribuna a l'estil bow-window. El pati amb barana de balustrada actualment està cobert amb una estructura de fusta i planxes prefabricades.</p> <p>La parcel·la dels dos xalets té la característica que és allargassada entre el carrer Pearson i l'avinguda de l'Estació. Es tracta d'un solar estret en forma de talús. </p> | 08205-465 | Carrer Pearson, números 54 i 58. | <p>Aquests dos xalets es podrien haver construït durant les dècades de 1940 i 1950. En un estil, però, que recrea les cases d'estiueig dels anys 1930. La fàbrica i les proporcions dels edificis, el format de les obertures així com l'ús intens de la peça ceràmica corba semblarien indicar aquestes dates.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4453463,2.0753330 | 422759 | 4588610 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95427-046501_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95427-046502_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95427-046503_0.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95428 | Xalet de Josep Maria Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-maria-albert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat l'any 1926 per l'arquitecte Enric Mora Gosch, d'un estil noucentista d'inspiració mediterrània. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb coberta a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de cinc eixos d'obertures, amb preeminència dels tres eixos centrals, que queden emfatitzats per una tribuna. A la planta baixa, al centre hi ha el portal amb un arc de mig punt motllurat. Conserva la porta originària, de fusta, vidre i ferro. A cada costat de la tribuna té un finestral de proporcions horitzontals. En un segon pla queden els finestrals dels dos extrems. També hi ha una pèrgola amb columnes d'estil dòric. Damunt de la tribuna central hi ha un balcó amb balustrada feta de peces de morter modelat emmarcada entre pilastres. Al centre hi ha la porta d'accés al balcó, amb una finestra a cada banda, més una altra a cada extrem. Les obertures d'aquesta planta són amb arc de punt rodó. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris que conté els òculs de ventilació del sostremort i, al damunt, un ràfec motllurat.</p> <p>La tanca de la finca està arrebossada i conté una gelosia de peces de ceràmica circular i semicircular. El cancell és d'obra, amb un arc de punt rodó coronat per una teuladeta amb ràfec de maó.</p> | 08205-466 | Avinguda d'Emeterio Escudero, número 29 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va projectar el 1926 per Enric Mora Gosch (1895-1966), arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta) </span></span></span></p> | 41.4473989,2.0791523 | 423081 | 4588834 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95428-046601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95428-046602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95428-046603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95429 | Monument Rotary Internacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rotary-internacional | <p><em>Tot Sant Cugat</em>, 18 de gener de 1997.</p> <p><em>Tot Sant Cugat</em>, 26 d'abril de 1997.</p> | XX | <p>Monument format per una pedra de grans dimensions, de 14 tones, procedent de la Pedrera Berta, on hi ha adossat el logotip de l'entitat Rotary Internacional fet amb metall, un per cada costat de la pedra.</p> | 08205-467 | Plaça Rotary Internacional | <p>El 18 d'abril de 1997 es va inaugurar el monument i la rotonda que porten el nom de Rotary Internacional. La pedra va ser donació de Pere Franquesa, propietari de Pedreres Berta, i va ser gestionada pel mateix Franquesa, Ricard Sala i Jesús Ruiz, tots fundadors de Rotary Sant Cugat. A la inauguració hi van assistir Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat del Vallès, Luis Vicente Glay, president mundial de Rotary Internacional els anys 1996 i 1997, i socis de l'entitat.</p> | 41.4695949,2.0953552 | 424461 | 4591283 | 1997 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95429-046702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95429-046703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ricard Sala | Informació aportada pel Sr. Jesús Ruiz, de Rotary Club Sant Cugat del Vallès. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95430 | Casino de la Floresta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-la-floresta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'ús recreatiu construït sobre un túnel Núm. 5 dels Ferrocarrils de la Generalitat. D'estil noucentista de tendència neoclàssica, fou projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís Colomer Ballot. Consta d'un cos principal, de planta irregular i amb tres pisos d'alçada que aprofiten un desnivell del terreny sobre el túnel, més un gran pati porticat, de planta rectangular, que tenia la funció de pista de ball.</p> <p>La façana principal, al carrer Casino, és molt senzilla i només consta d'una planta. Presenta una composició simètrica amb la porta d'entrada al centre, de fusta i vidre, i rematada amb arc carpanell. A cada costat té un gran finestral, també amb arc carpanell, i amb porticons de persiana. Aquesta façana està rematada amb una senzilla motllura enllistonada i amb un ràfec amb caps de biga. El coronament és una balustrada de peces de morter modelat que, a la part central, té una pèrgola corresponent a l'ampli espai terrassat de la part superior. A la part dreta del terrat hi ha el cos d'escala.</p> <p>La façana oposada (que dona vers el pati interior, al sud) consta de tres plantes. A diferència de la façana nord, fou projectada amb la intenció de dotar l'edifici d'una certa monumentalitat. Presenta una composició perfectament simètrica, dividida en tres franges verticals mitjançant pilars rectangulars, amb unes àmplies obertures entremig que ofereixen lluminositat a l'interior. La façana ha estat concebuda com una gran galeria de tres pisos, amb les obertures rematades amb arcs carpanells. Cada arc se sustenta amb columnes d'ordre toscà i compta, a la base, amb una balustrada d'estil neoclàssic. La façana està rematada amb una balustrada entre pilastres, ja que l'espai superior és ocupat per la terrassa amb pèrgola.</p> <p>Les façanes laterals tornen a tenir una disposició senzilla, amb obertures similars a les de la façana nord. En el seu moment totes les finestres havien estat decorades amb vidrieres emplomades de colors.</p> <p>Al sud de l'edifici principal s'estén un ampli pati porticat entorn de la pista de ball. És format per una galeria perimetral a dos nivells amb columnes toscanes sobre pilastres. Aquestes galeries feien de llotja quan se celebraven els balls.</p> <p>Segons la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008: '<em>Aquest edifici, concebut per a ser centre recreatiu i cultural, és un dels més bells i representatius del conjunt d'edificis que, dins l'estil neoclàssic influenciat per l'Exposició Universal de 1929, foren bastits pel constructor barceloní Gaietà Tarruell a la Floresta</em>'.</p> | 08205-468 | Carrer del Casino, número 15 | <p><span><span><span>L'any 1929, Tarruell va demanar un primer permís per construir el casino, que també havia de tenir una pista de ball i una balustrada de pedra artificial sobre el túnel dels Ferrocarrils. El 1930 va demanar novament un permís amb esmenes del projecte original signat per l'arquitecte Lluís Colomer Ballot. Colomer va ser autor també dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23 (al barri de Gràcia de Barcelona), o del xalet modernista de Can Valentí a Montcada i Reixac, entre d'altres. L'edifici que va projectar a la Floresta era d'estil neoclàssic, influenciat per l'arquitectura de l'Exposició Universal que s'havia fet recentment a Barcelona l'any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el nom de 'Gran Casino de la Floresta' es va inaugurar aquest edifici, el 21 de maig de 1933 amb la presència de Lluís Companys, aleshores president del Parlament de Catalunya. Va ser un centre recreatiu i cultural pels estiuejants associats de la Colònia la Floresta Pearson. Tenia un bar-restaurant, sala de jocs, una sala d'usos múltiples i una gran pista de ball a l'aire lliure. Fins a l'any 1953 el Casino va ser gestionat per una Junta directiva presidida pel mateix Tarruell. El 1953 Tarruell lloga el Casino a l'Associació de Propietaris de la Floresta Pearson que, a través de la seva Comissió de Festes, s'encarrega de la programació d'activitats fins a la mort del propietari el desembre de 1956. L'any 1957 es crea l'Agrupació Recreativa Amics del Casino (ARAC) que a partir de 1960 es trasllada a l'edifici de l'antiga pista de bitlles del barri. Des d'aleshores es va fer càrrec de l'edifici l'entitat Càritas, amb mossèn Eduard al capdavant, primer capellà de l'església Nostra Senyora de Montserrat. Neix el 'Casal Familiar Parroquial' que oferia activitats obertes a tot el veïnat. L'any 1976 passen a gestionar el Casal de manera assembleària un grup de gent jove que s'havia establert al barri, representants dels canvis polítics, socials i culturals que s'havien començat a viure al llarg de tota la dècada (moviment hippy, fi de la dictadura, etc.) Durant uns anys, el Casal es va convertir en referència de la contracultura del moment i el seu escenari va ser testimoni de concerts multitudinaris. La manca de recursos i la irrupció de les drogues va provocar el seu tancament l'any 1982. El 1983 l'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Cugat per la quantitat d'11 milions de pessetes. Va romandre tancat fins al 22 de juliol de 2010 quan, després d'una rehabilitació integral, es torna a obrir com a Centre Cívic Casino la Floresta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4432477,2.0724855 | 422519 | 4588379 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046806-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046807-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046808-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046809-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046810-2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95430-046811-2005.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Colomer Ballot | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95431 | Tanca i balustrades del solar del carrer Bonavista número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-balustrades-del-solar-del-carrer-bonavista-numero-44 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Mur de contenció i tanca de la parcel·la, d'inspiració art déco. El mur és arrebossat i decorat amb faixes i impostes engaltades. És coronat per una balustrada de caire classicista, amb balustres entre pilastrons, de morter modelat. Al centre del mur s'obre el cancell, amb una porta d'entrada de ferro, situada entre pilastres motllurades. Aquestes pilastres haurien sostingut gerros com a remat. </p> <p>La balustrada del cantó esquerre ha estat substituïda per una de moderna. </p> | 08205-469 | Carrer Bonavista número 44. | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4433336,2.0703607 | 422342 | 4588390 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95431-046901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95431-046902.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La funció del mur de contenció és aterrar el desnivell de la finca. | 99|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95432 | Xalet al camí de Can Roca número 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-cami-de-can-roca-numero-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL, p. 40.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista envoltat d'una ampli jardí. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, emmarcat per un pòrtic amb columnes d'estil jònic que sosté un balcó amb balustres de morter modelat entre pilastrons. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha l'obertura del balcó al centre, amb arc carpanell, i una finestra a cada banda. Les finestres són rematades per uns frontons triangulars esgrafiats. A les golfes hi ha una finestra de ventilació emmarcada amb una faixa. El coronament de l'edifici és un mur capcer d'estil barroc amb forma curvilínia que incorpora unes gàrgoles</p> <p>Al jardí de la finca hi ha dos til·lers destacables.</p> | 08205-470 | Camí de Can Roca, número 11 | <p><span><span><span><span><span><span>Joan Roca Costa, propietari d'aquest habitatge, va formar part dels 34 signants del manifest que es va redactar al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), el 3 de gener de 1919, en el qual es crea l'Associació de Propietaris la Floresta Pearson i s'anomena oficialment el lloc com a 'Colònia la Floresta Pearson'. Al mateix acte s'escull la primera Junta directiva on Joan Costa farà les tasques de comptabilitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta) </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4488907,2.0762919 | 422844 | 4589002 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95432-047001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95432-047002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95432-047003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95433 | Xalet de Manuel Enrich i Àurea Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-manuel-enrich-i-aurea-segui | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat el 1952 per l'arquitecte Ramon Tort Estrada, amb un disseny arquitectònic d'avantguarda en el seu moment. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, amb una torre a la part dreta. La teulada és a dos vessants.</p> <p>A la planta baixa destaca un porxo, amb una biga superior que suporta el ràfec. A l'interior del porxo hi ha la porta d'entrada al xalet i altres obertures. El parament de la casa és arrebossat. Part de la façana de la torre i de la casa ha estat decorada amb aplacat de pissarra</p> <p>La torre és de base quadrada i compta amb planta baixa i pis. La part superior conté a cada façana una gran obertura tancada amb vidre. El ràfec de la torre és un voladís que subjecta la teulada de quatre vessants.</p> <p> </p> | 08205-471 | Carrer Turó del Sol, número 20 | <p><span><span><span>El 21 de juliol de 1952, Manuel Enrich Susana i Àurea Seguí, de Barcelona, van demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Ramon Tort Estrada, que va fer un disseny arquitectònic en una línia avantguardista. Ramon Tort Estrada va obtenir el títol d'arquitecte el 1940. Va participar en l'equip guanyador del concurs sobre habitatge públic de l'any 1949, antecedent a la creació del Grup R. Entre 1952 i 1957 va ser director de la revista Quaderns d'Arquitectura, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></p> | 41.4489711,2.0731121 | 422578 | 4589013 | 1952 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95433-047101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95433-047102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95433-047103.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Tort Estrada | 107|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95434 | Xalet de Lluís López de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lluis-lopez-de-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic i d'inspiració centreeuropea, amb elements d'estil classicista a la façana, especialment la columna jònica del pòrtic. És format per dos volums adossats, el de l'esquerra que sobresurt consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. L'edifici està situat en un terreny amb desnivell al barri de la Floresta, per això el soterrani i el garatge tenen obertura en el mur del marge de la finca.</p> <p>Al volum de l'esquerra, a la primera planta, hi trobem una balconera amb obertura d'arc escarser, amb una balustrada de peces de morter modelat. Al cos de la dreta a aquest nivell hi ha el portal d'entrada, fet d'arc carpanell amb maó col·locat a sardinell. Aquesta zona d'accés està coberta per un pòrtic amb una columna d'estil jònic que suporta un balcó protegit per balustrada que dona al pis superior. Al primer pis, al cos de l'esquerra hi ha una balconera amb una balustrada de peces de morter modelat. Al nivell de les golfes hi ha una obertura amb arc de punt rodó.</p> <p>Les obertures de la façana presenten una faixa engaltada a la llinda i als brancals. En el cas de les llindes, es combinen l'arrebossat amb maons posats a sardinell. A més, a cada pis les llindes tenen una solució constructiva diferent: a la planta baixa són d'arc rebaixat, a la planta pis són llindes rectes i a les golfes són d'arc de punt rodó. </p> <p>A la part superior del cos esquerre hi ha una cornisa amb modillons que divideix els pisos primer i golfes. El ràfec és format per caps de biga. La teulada és holandesa a diversos vessants, amb teula plana. Durant les obres es va modificar el pendent de la teulada i en va resultar una teulada truncada en el ràfec, a l'estil de les teulades holandeses.</p> <p>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu en tot l'edifici i en els elements de composició com ara la relació en les obertures i la seva ubicació. Entre els arbres del jardí destaca un bell exemplar de roure.</p> | 08205-472 | Passeig dels Àlbers, número 63. | <p>El 12 de juny de 1931 Lluís López de María Castells, de Barcelona, va demanar la llicència per construir aquest xalet. El xalet s'havia de construir en un solar de la seva propietat a la Colònia de la Floresta Pearson, segons projecte arquitectònic de Gaietà Cabanyes. El 30 de juny del mateix any va obtenir el permís.</p> <p>Gaietà Cabanyes va ser un arquitecte nascut el 1888 i mort el 1933, fill del també de l'arquitecte Emili Cabanyes. Part de la seva obra és en estil eclèctic. Va projectar la casa Agustí Mestre el 1922 a Sitges, la casa Agustí Mestre II, també a Sitges i del mateix any que l'anterior, l'edifici Antoni Serés, el 1929 a l'avinguda Diagonal de Barcelona i el bloc Pla de Cargol, a Girona, el 1930.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4478412,2.0820210 | 423321 | 4588880 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95434-047204.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Gaietà Cabanyes | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95435 | Bòbila Pahissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-pahissa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORRAS LACALLE, Olga; RODRÍGUEZ, Alba (2013). <em>Bòbila Pahissa o Guàrdia</em>. Informe tècnic municipal.</span></span></span></span></span></p> | XX | Les restes de l'antiga bòbila estan en estat de degradació i amb evidents signes de vandalisme. | <p>Restes d'una antiga bòbila emplaçada als afores de la ciutat. D'aquest conjunt industrial dedicat a l'extracció d'argila i a l'elaboració de material ceràmic per a la construcció en destaca un forn del tipus Hoffmann. També es conserven alguns pilars de formigó armat d'antigues construccions, concretament dels assecadors.</p> <p>El forn està excavat a l’argila i és construït interiorment amb maó. Té unes dimensions de 28 x 13 metres aproximadament. Les cambres de combustió i cocció formen un passadís en forma de U. Presenta diversos orificis i obertures per a la sortida dels gasos, així com per entrar el combustible i les càrregues. Al subsòl també hi ha obertures que que eren necessàries per al funcionament del forn. La teulada va ser desmuntada. </p> <p> </p> | 08205-473 | Camí de Sant Medir | <p>La bòbila Pahissa va entrar en funcionament l'any 1940 i va finalitzar la seva activitat el 1985.</p> <p>El forn Hoffmann va ser patentat el 1858 per Friedrich Hoffmann (1818-1900), arquitecte alemany i fabricant de maons. Aquest tipus de forn serveix per a la producció industrial de maons i ceràmica en general. També és emprat com a forn de calç. Es considera el tipus de forn més eficient i productiu per a maons. </p> | 41.4686825,2.1002499 | 424868 | 4591178 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95435-047308.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95436 | Forns de la Fàbrica Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-la-fabrica-barnils | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Forns circulars de l'antiga fàbrica Barnils construïts en maó. S'utilitzaven per coure rajoles.</p> <p>Actualment estan situats dins del recinte del Mercantic, un singular mercat d'antiguitats. Els forns es fan servir com a expositors d'antiguitats.</p> | 08205-474 | Avinguda de Rius i Taulet número 120 (Mercantic). | <p>La fàbrica Barnils es dedicava a la producció de rajoles. Durant la dècada de 1980, la fàbrica va tancar i es va transformar, de la mà d'Octavi Barnils, en un centre de brocanters i antiguitats. El projecte de Mercantic va obrir les portes l'any 1992.</p> | 41.4782727,2.0711691 | 422451 | 4592268 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95436-047402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95436-047403.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95438 | Construccions auxiliars i tanca al carrer Verdaguer número 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccions-auxiliars-i-tanca-al-carrer-verdaguer-numero-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de construccions auxiliars de la finca que inclou els murs de contenció, les escales, el cancell, el garatge i el porxo d'estil toscà. </p> <p>Els murs de contenció i les escales mostren unes balustrades de peces de morter modelat, situades entre pilastrons coronats per gerros decoratius.</p> <p>Pel que fa al cancell, està format per dues pilastres amb un coronament piramidal i una cornisa d'estil jònic amb denticles. A les pilastres destaca la decoració del sòcol, del fris i del coronament, feta de petits còdols. En cadascuna de les cares del fris de la pilastra, a més, hi ha inserides unes rajoles decoratives de color blau i blanc. La serralleria de la porta és de barrots cargolats i coronats amb punta de ferro.</p> | 08205-475 | Carrer Verdaguer número 26 i carrer Quadra de Canals número 39. | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4416768,2.0744071 | 422678 | 4588203 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95438-047502.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95439 | Xalet de Gaietà Tarruell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil neoclàssic projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. Consta de soterrani i planta baixa, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base a tres obertures, la central emfasitzada amb un porxo. A la planta baixa el porxo té dues columnes bessones a cada cantonada, d'estil dòric, i una balustrada de peces de morter modelat. El portal d'entrada queda al centre, amb arc carpanell rebaixat i té una finestra rectangular a cada costat. Els paraments estan arrebossats i tenen un fris superior d'un color diferent. A les cantonades l'arrebossat és a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant una motllura i un ampli ràfec volat amb caps de biga de fusta.</p> <p>A la part davantera la finca té un mur de contenció rematat amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> | 08205-476 | Carrer del Casino, número 34 | <p>El gener de 1929, Tarruell va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. Va ser concedit el 2 d'abril del mateix any per la comissió municipal permanent.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, del xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, el Casino, entre d'altres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </p> | 41.4434582,2.0717283 | 422456 | 4588403 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95439-047601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95439-047602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95439-047603.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95440 | Xalet de Gaietà Tarruell III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-gaieta-tarruell-iii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil neoclàssic projectat el 1929 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. Consta de soterrani i planta baixa, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>A la planta baixa l'edifici destaca per un pòrtic d'estil dòric amb dobles columnes i una balustrada. El tancament és actualment amb alumini i vidre. Les obertures de l'edifici combinen la llinda plana amb els arcs carpanells rebaixats. Els angles i el fris superior estan arrebossats amb un color diferent, a les cantonades a imitació de carreus. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una motllura i un ampli ràfec volat amb caps de biga de fusta.</p> <p>El mur de contenció de la parcel·la està rematat amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> | 08205-477 | Carrer del Casino, número 36 | <p>El 25 de febrer de 1929,Tarruell va demanar permís per construir aquest xalet. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. Va ser autoritzat el 2 d'abril del mateix any, per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte, autor de projectes com l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, el xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, l'edifici del Casino, entre d'altres.</p> <p>Cayetano Tarruell i Forgues (1871-1956), natural de Cervera, constructor i empresari, després de fer fortuna a l'Havana, Cuba, en el sector de la construcció, torna a Barcelona on realitza una sèrie d'inversions entre les quals destaquen les promocions immobiliàries a la incipient Colònia la Floresta Pearson dels anys 20 i 30. Tarruell, de la mà d'importants arquitectes de l'època, és el responsable de la urbanització de tot un sector del barri de la Floresta conegut com a Colònia Tarruell.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4432371,2.0716532 | 422449 | 4588379 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95440-047704.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95441 | Xalet al carrer Major de la Floresta números 29-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-major-de-la-floresta-numeros-29-33 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic construït a les primeres dècades del segle XX. Consta de dos cossos diferenciats, que formen una planta en forma de L. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb les teulades de cada cos a doble vessant.</p> <p>La façana principal és asimètrica, amb el cos situat a la dreta que sobresurt. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i presenta decoracions als angles en forma de petites motllures fetes de maó. També destaquen les llindes de maó, de la mateixa tonalitat. En el cos de l'esquerra hi ha unes escales adossades per accedir al primer pis i també un porxo amb columnes d'estil jònic que suporten una terrassa superior amb balcó de planta curvilínia. En aquest balcó hi ha també dues columnes jòniques i una balustrada, que té continuïtat a l'escala. En aquest primer pis hi ha dues obertures: la porta i una finestra. Ambdues són rematades amb llinda d'arc rebaixat feta de maó col·locat a sardinell, amb una dovella central que sobresurt.</p> <p>El cos de la dreta es distribueix mitjançant un sol eix d'obertures, tot i que a la planta baixa hi ha una finestra petita, descentrada a l'esquerra. La finestra del primer pis segueix la mateixa tipologia que les del cos de l'esquerra, igual que la majoria d'obertures d'aquest pis en la resta de façanes. El coronament es resol mitjançant un ràfec volat amb caps de biga de fusta, amb unes teulades d'arestes curvilínies.</p> | 08205-478 | Carrer Major de la Floresta, números 29-33 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4424771,2.0756491 | 422783 | 4588291 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-95441-047801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95441-047806.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95442 | Mina dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-monjos | <p>Anònim (2022). <span><span><span>La Mina dels Monjos, els vestigis d’una conducció d’aigua centenària. “El Cugatenc (11-11-2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). Sant Cugat. <em>Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià edicions, p.186-188.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>La mina dels Monjos, construïda probablement amb posterioritat al segle XVI, portava aigua canalitzada des del bosc de can Volpelleres fins al monestir de Sant Cugat. En el primer tram discorre a cel obert i, després del Pont de can Vernet, és una galeria construïda amb parets i volta de maó, excavada en els llims quaternaris de la llera geològica del torrent de Volpelleres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El naixement de la mina es localitza al nord del bosc de Can Volpelleres, al sud de l'autopista AP-7, on hi ha una bocamina per la qual s'accedeix a una cambra amb les tres galeries que s'uneixen i en formen una d'única. En aquesta part inicial la mina és coberta amb volta de maons, però després surt al descobert i continua fins a la torre d'aigua que estava situada entre els carrers Sant Martí i Castillejos. En aquest punt, situat a l’actual parc de can Vernet, hi havia un distribuïdor i l’aqüeducte anomenat Pont de can Vernet, que travessa la riera. A partir d’aquí la mina torna a estar totalment soterrada per avançar pel carrer de la Mina, on la construcció està malmesa per les edificacions, i acaba al monestir després de passar per la plaça Pep Ventura i pel carrer Hospital.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una llargada de tres quilòmetres, una profunditat màxima de 9,18 metres i pous d’accés a l’exterior de fins a 12 metres, la dels Monjos és la mina més gran de la ciutat, seguida de la mina de la rambla del Celler, les dues principals infraestructures amb què la vila de Sant Cugat s’abastia d’aigua. L’aprofitament de l’aigua al Monestir es feia mitjançant una cisterna d’acumulació elevada que estava adossada al palau abacial i que al peu tenia una font controlada per una aixeta.</span></span></span></p> | 08205-479 | Bosc de Can Volpelleres i avinguda Europa | <p><span><span><span>Tradicionalment la mina s’havia datat a l’època medieval, però els darrers estudis del Museu indiquen que la construcció podria ser posterior al segle XVI. A més, l’aspecte actual és propi de les mines del segle XIX i XX ja que la conducció es va refer diverses vegades. Aquesta infraestructura que abastia d’aigua la vila i el monestir va ser problemàtica pels col·lapses i refaccions, especialment als segles XVII i XVIII, motiu pel qual es van reforçar i refer en alguns trams. Així mateix, l’aqüeducte conegut com el Pont de can Vernet s’havia datat històricament al segle XVI, però aquesta data avui també es posa en entredit, arran de les darreres investigacions de Museus de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 la mina va passar a domini públic. El Monestir mai va reclamar de forma clara la recuperació de la mina ja que, d’una banda, suposava enfrontar-se a la població perquè era un dels pocs accessos a l’aigua que tenia la vila i, de l’altra, perquè el manteniment i reparació constants suposaven uns importants costos econòmics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja en els anys més recents es van portar a terme obres de condicionament de la llera del torrent de Volperelles. Aleshores des dels Museus de Sant Cugat es va fer un pla d'actuació per tal de recuperar la mina dels Monjos amb l'obertura del nou vial de la Via Augusta. El desembre de 2006 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica sota la direcció de M. Carme Reverter. En la intervenció es va fer la neteja de les restes de la bocamina dels Monjos. S’hi van documentar tres murs, un graó de l'antiga escala d'accés, una porta al mur nord i part de l'arrencament de la volta de la bocamina.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4867523,2.0736481 | 422668 | 4593207 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95442-047901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95442-047902.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95443 | Xalet a la carretera de la Floresta número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-carretera-de-la-floresta-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista. Consta de planta baixa i golfes, amb façana simètrica.</p> <p>A la façana principal al centre hi ha la porta d'entrada, rematada amb un arc carpanell i aixoplugada sota un porxo amb columnes d'estil dòric, amb teulada a tres vessants. A cada costat hi ha una finestra amb arc carpanell. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat partida en dues mitjançant un mainell. Totes les obertures presenten una faixa engaltada amb un esgrafiat granulat. La façana està arrebossada a imitació d'un carreuat, més accentuat en els angles de l'edifici. La teulada és a doble vessant, amb un faldó truncat a la façana. Consta de teules planes i teules careneres, i presenta un pinacle ornamental sobre la façana. A sota es genera un ràfec sobre caps de biga que descasen en petites mènsules ornamentals.</p> <p>El terreny de la finca té diferents nivells, i l'accés a la casa es realitza a través d'unes escales amb balustrada feta amb peces de morter modelat.</p> | 08205-480 | Carretera de la Floresta, número 20 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4560736,2.0640538 | 421830 | 4589810 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95443-048001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95443-048002.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95444 | Xalet del passatge de la Salut número 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passatge-de-la-salut-numero-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic amb elements classicistes, construït l'any 1933. Consta de planta baixa i golfes. La teulada és a dos vessants, amb teula plana, a l'estil holandès.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres obertures, la central emfatitzada amb un porxo. La porta d'entrada, amb arc carpanell, queda al centre, aixoplugada sota el porxo. Aquest és format per columnes d'estil dòric i una teulada a tres vessants. A cada costat hi ha una finestra amb arc carpanell. La façana és arrebossada. A la part superior conté tres elements ornamentals ceràmics vidriats amb forma de creu com a ventilació de les golfes. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta. De la teulada en sobresurt una xemeneia.</p> | 08205-481 | Passatge de la Salut, número 6 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></p> | 41.4476713,2.0761987 | 422835 | 4588866 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95444-048101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95444-048102.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95445 | Can Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVII - XX | Han caigut una bona part de les teulades, i el conjunt es troba deteriorat | <p><span><span><span>Antiga masia, situada a la serra de Collserola, que fou transformada substancialment en una reforma feta a la dècada de 1920. S’hi poden distingir tres volums (el central podria ser el més antic), més un tancat o barri situat al sud, amb accés a través d’un cancell. El conjunt també inclou una capella, construïda l’any 1924.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer cos (situat a l’est) inclou un volum davanter annex on al nivell superior hi ha una galeria de dos arcs de punt rodó. El segon cos (en el centre) és més baix i queda rematat amb una cornisa motllurada i un pinyol central. El tercer cos (situat a ponent) també té un volum davanter, en aquest cas amb una galeria oberta a la planta superior que es sustenta amb dues columnes salomòniques fetes de maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general aquestes edificacions semblen correspondre a la reforma feta als anys 1920. Això es dedueix per l’ús del maó, els forjats construïts amb revoltons sobre embigat de secció regular, l’ornamentació amb motius característics de l’arquitectura eclèctica d’aquest període, com ara el remat de la façana del cos central, les galeries obertes (amb arcades o amb columnes salomòniques), etc. Tanmateix, no es pot descartar que en alguns punts s’hagin aprofitat restes de construccions més antigues, per exemple en el cos central, on s’observa paredat de reble. Hi ha, per altra banda, alguna modificació posterior, com ho poden ser les bigues de formigó de la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, el cos central sembla el més antic, segons es pot deduir per l’ús del reble i per la seva disposició dins del conjunt. En aquest cos hi trobem un forn de pa tradicional, amb volta de maó. A nivell de la planta pis sembla que hi havia <span><span>una balustrada que recorria el balcó i les galeries, tot relligant el conjunt, però deu haver desaparegut ja fa molt temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un aspecte destacable del conjunt és el sistema d’aprofitament i gestió de l’aigua. Encara es conserven els baixants ceràmics, en la façana i a les mitgeres, que conduïen les aigües pluvials de les teulades a una gran cisterna subterrània davant l’edificació. S’hi accedeix per un pou adossat a la façana. Existeix també una mina de conducció d’aigua sota l’edifici, amb accés des del lateral est. El seu funcionament, però, encara no es coneix amb detall. Així mateix, darrera la casa hi ha una font associada a una interessant infraestructura hidràulica: una bassa creada mitjançant una presa d’alçada considerable, amb un sistema de safareigs i una conducció per a regar les terrasses veïnes al nord-oest. I molt a prop hi ha encara una segona bassa.</span></span></span></p> | 08205-482 | Camí de Can Flo | <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals conegudes d’aquesta masia són de l’any 1637, amb el nom de Can Janer de la Muntanya. No es descarta que pugui tenir antecedents més antics o alguna vinculació amb el mas Fumet, que consta en la documentació medieval. Al segle XVIII passà a propietat de la família Flo, que li va donar el nom. Amb els anys, la masia va créixer i va arribar a tenir dues masoveries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, a la dècada de 1920 la masia fou objecte d’una important remodelació per part de la família Vilar-Nique. Pel que sembla, van transformar-la en diversos habitatges per a estiuejants, i hi van construir una capella l’any 1924, segons la data inscrita a l’entrada. L’Arxiu Municipal de Sant Cugat conserva les llicències d’obra d’aquesta reforma.</span></span></span></p> | 41.4388578,2.0911146 | 424070 | 4587875 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95445-04821.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95448 | Casa del camí de la Capella número 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cami-de-la-capella-numero-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic amb elements classicistes. Consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és a l'estil holandès, amb diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures i un ampli porxo central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada ,aixoplugat per un porxo d'estil clàssic que fa les funcions de balcó, amb balustrada de peces de morter modelat i pilastres. Al primer pis hi ha una porta d'accés al balcó i, a cada costat, una finestra. Al segon pis hi ha tres finestres, la central amb arc rebaixat. L'edifici està coronat amb un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres d'obra amb motllures a la part superior. La porta és amb serralleria de forja. Una part de la tanca presenta a la part superior una balustrada.</p> | 08205-483 | Camí de la Capella, número 25 (7) | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest xalet va pertànyer a la família Planas, propietaris que van participar dels moments fundacionals de la Floresta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4455603,2.0800704 | 423155 | 4588629 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95448-048304.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95449 | Mur de contenció i arbres de Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-i-arbres-de-villa-carmen | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Els murs tenen grafitis i s'observa despreniment de l'arrebossat dels murs. | <p>Mur de contenció i tanca de la parcel·la de la plaça del Pont del Diari número 1. El parament del mur és arrebossat i s'hi observen elements artístics d'art déco, com són els baixos relleus en forma de rectangle, amb pilastres adossades. A la part superior del mur hi ha una barana de barrots horitzontals, col·locada entre pilastrons d'obra de base quadrada.</p> <p>El cancell d'entrada trenca l'harmonia constructiva del conjunt. Està format per un portal que s'obre entre pilastres, que sostenen un ràfec cobert amb teulada a un vessant. Les pilastres compten amb un arrebossat d'imitació de carreus i dos petits plafons ceràmics amb les inscripcions '<em>VILLA</em>' i '<em>CARMEN</em>', respectivament.</p> <p>Pel que fa als arbres del jardí, cal destacar la presència d'un eucaliptus, un cedre i un pi pinyoner.</p> | 08205-484 | Plaça Pont del Diari número 1 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4476483,2.0754181 | 422769 | 4588865 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95449-048401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95449-048402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95449-048403.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 110|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95450 | Placa Gabriel Ferrater (rambla Ribatallada número 32) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-gabriel-ferrater-rambla-ribatallada-numero-32 | <p>MIQUEL, Domènec (2022). 'Gabriel Ferrater a Sant Cugat'. <em>Vallesos</em>, número 23, estiu - tardor 2022.</p> | XX | <p>Placa de ferro, a imitació del panot gris, de nou pastilles (20 x 20 centímetres). S'hi observa un text que indica que Gabriel Ferrater va viure a Sant Cugat del Vallès, davant del portal de la rambla Ribatallada número 32.</p> <p>El text diu: 'Gabriel Ferrater (Reus 1922) poeta i lingüista visqué i morí a Sant Cugat del Vallès de 1965 a 1972'. Cada lletra ocupa una de les pastilles, excepte dues pastilles on hi ha una paraula sencera en cadascuna 'Reus' i '1922'.</p> | 08205-485 | Rambla Ribatallada número 32. | <p>Placa col·locada davant del portal on va viure Gabriel Ferrater a Sant Cugat del Vallès i on es va llevar la vida el 27 d'abril de 1972. La placa va ser inaugurada el 27 d'abril de 2022 amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Gabriel Ferrater Soler va néixer a Reus el 20 de maig de 1922 i va morir el 27 d'abril de 1972 a Sant Cugat del Vallès. Es va dedicar a la poesia, a la crítica, a la traducció i fou lingüista. La seva obra poètica va ser escrita entre els anys 1958 i 1963 i va ser compilada en el llibre 'Les dones i els dies'. Va traduir Gombrowicz, Kafka i Chomsky, entre altres, al català i al castellà. També, va ser professor universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona quan estava situada al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>L'autor de l'escultura és Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com <em>Diàleg</em> davant del Teatre Auditori o la<em> Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates.</p> | 41.4668374,2.0811608 | 423272 | 4590990 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95451 | Placa Biblioteca Gabriel Ferrater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-biblioteca-gabriel-ferrater | <p>MIQUEL, Domènec (2022). 'Gabriel Ferrater a Sant Cugat'. <em>Vallesos</em>, número 23, estiu - tardor 2022.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PUEYO MASI, Imma (2015). “Pep Codó, escultor a Sant Cugat”. <em>Gausac</em>, núms. 46-47, 2015, 7-58.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Placa amb el nom de la Biblioteca Gabriel Ferrater situada a la porta de la biblioteca, feta amb bronze, en relleu, amb la tècnica de fosa. La placa està col·locada sobre una penya de pedra basàltica. Les lletres semblen fetes amb el dit. S'hi observa el següent text: '<em>Biblioteca Gabriel Ferrater Reus Poeta Sant Cugat 1922 - 1972</em>'.</p> | 08205-486 | Avinguda del Pla del Vinyet | <p>L'escultura es va col·locar l'any 2011 per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a l'artista Pep Codó Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946). Codó es va formar a l'Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com la <em>Rosa dels Vents</em> al Turó de Can Mates o la placa d'Homenatge a Roc Codó Serra. </p> <p>La biblioteca recorda la figura de Gabriel Ferrater Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972). Ferrater es va dedicar a la poesia, a la crítica, a la traducció i fou lingüista. La seva obra poètica va ser escrita entre els anys 1958 i 1963 i va ser compilada en el llibre 'Les dones i els dies'. Va traduir Gombrowicz, Kafka i Chomsky, entre altres, al català i al castellà. També, va ser professor universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona quan estava situada al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4695909,2.0882183 | 423864 | 4591289 | 2011 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pep Codó Masana | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95452 | Placa Joan Buscallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-joan-buscalla | XXI | <p>Placa dedicada a Joan Buscallà situada en la façana de Cal Tartaner, a la plaça de Barcelona, realitzada amb acer patinable i les lletres buides amb el següent text: '<em>En aquesta casa visqué Joan Buscallà, propulsor de les nostres tradicions com el Ball del Vano i el Ram, els Bastoners, la Penya Regalèssia, l'Aplec de Sant Medir i moltes altres que gràcies a ell encara perduren. Sant Cugat 1922-2009. Comissió Paga-li Joan / Ajuntament de Sant Cugat</em>'.</p> | 08205-487 | Plaça Barcelona número 20. | <p>Joan Buscallà va ser un dels fundadors de la Penya Regalèssia i va contribuir a la restauració de l'ermita de Sant Medir i de la capella de Sant Domènec. Va morir el 2009 amb vuitanta-sis anys.</p> <p>La Penya Regalèssia és una entitat de Sant Cugat del Vallès que es dedica a recuperar i divulgar el patrimoni històric del municipi, des de 1939 i que compta amb més de vuitanta-cinc anys d'història. Va ser creada per un grup de santcugatencs amics des de la infància. Van ser els impulsors de la reforma de la capella de Sant Medir. També, s'han fet càrrec d'organitzar les cavalcades de Reis, els Tres Tombs i l'aplec de Sant Medir. Des del 2024 s'incorporen dones a l'entitat.</p> | 41.4698884,2.0822636 | 423367 | 4591328 | 2009 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95453 | Valldoreix a Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoreix-a-mossen-cinto-verdaguer-1845-1902 | XXI | Presenta algunes marques de vandalisme. | <p>Placa rectangular, metàl·lica i amb lletres daurades, situada en un mur de contenció dedicat a Mn. Jacint Verdaguer amb un retrat del poeta amb barretina i llacet. El text és el següent: '<em>Valldoreix a Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) Aquelles verdes ribes florides que'l sol daura, Sant Just Desvern que obregen los tarongers y pins, de Valldoreig los boscos, de Hebron y de Valldaura, texexen ta futura corona de jardins. Oda a Barcelona, 1883. Jacint Verdaguer i Santaló. Valldoreix, desembre de 2008</em>'.</p> | 08205-488 | Rambla Mossèn Jacint Verdaguer | <p>Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1945 i va morir el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera, a Barcelona. El 1855 va entrar a estudiar al seminari de Vic i va ser ordenat de prevere el 1870. Aleshores, va ser destinat com a vicari a la parròquia del poble de Vinyoles d'Orís, a Osona. El 1865 va guanyar el primer premi dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema 'Dos màrtirs d'una pàtria'. Va recollir el premi vestit de pagès al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El 1874 va començar a ser el sacerdot de la Companyia Transatlàntica, propietat del marquès de Comillas, on fou hostatjat a casa seva, al palau Moja, a les rambles. Entre els anys 1877 i 1893 va escriure els poemes l'Atlàntida i Canigó. Va patir una crisi espiritual, es va barallar amb la família López i Güell i el bisbat de Barcelona el va enviar al santuari de la Gleva, a Osona. Va tornar a Barcelona, passant els seus darrers anys com a prevere beneficiat a l'església de Betlem, a les rambles.</p> | 41.4579370,2.0674790 | 422119 | 4590014 | 2008 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95454 | Casa del carrer del Dipòsit número 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-diposit-numero-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar de tendència classicista, construït entorn de la dècada de 1930. Consta tan sols de planta baixa, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, aixoplugada per un porxo amb dobles columnes jòniques que sostenen un entaulament. A cada costat de la porta hi ha una finestra. El parament és arrebossat, i les obertures presenten llinda recta. El coronament de l’edifici es resol mitjançant una motllura i un ràfec amb caps de biga de fusta molt sobresortints. El carener és rematat amb una esfera de ceràmica com a element decoratiu. En origen n'hi havia dues, però actualment en falta una.</p> | 08205-489 | Carrer del Dipòsit, número 8; carrer Major de la Floresta, número 7 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa s'hauria construït el 1930. El nom del carrer on se situa es deu al dipòsit d'aigua construït per donar servei a l'antiga Colònia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></p> | 41.4433215,2.0756100 | 422780 | 4588384 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95454-048901_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95454-048902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95454-048903_0.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95455 | Casa d'Isidre Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-disidre-guardiola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar de tendència classicista projectat el 1930 per l'arquitecte Lluís G. Colomer Ballot. Consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d'obertures, el central emfatitzat per un porxo sobre l'entrada. El porxo està conformat per columnes d'estil jònic que suporten un balcó amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres obertures: una porta que dona accés al balcó i una finestra a cada costat. Totes les obertures són d'arc carpanell rebaixat. El coronament de l'edifici es resol amb un mur ressaltat a la part central amb una cartel·la de coronament, de forma ondulada i motllurada. A sota té un òcul de ventilació del sostremort amb una garlanda vegetal i floral.</p> | 08205-490 | Carrer del Dipòsit, número 16; carrer Major de la Floresta, número 17 | <p><span><span><span>Per a la construcció d'aquest xalet, Isidre Guardiola va demanar permís d'obres per construir-lo el 10 de juny de 1930. El projecte era de Lluís G. Colomer Ballot. Va obtenir el vistiplau el 30 de juliol del mateix any per part de la Comissió Municipal Permanent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís G. Colomer Ballot va ser arquitecte i autor dels projectes de l’edifici d’habitatges d’estil noucentista del carrer Topazi número 23, al barri de Gràcia de Barcelona, del xalet modernista de Can Valentí, a Montcada i Reixac i, a la Floresta, de l'edifici del Casino, entre d'altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4426821,2.0751905 | 422744 | 4588313 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95455-049004.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís G. Colomer Ballot | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95456 | Xalet al carrer del Dipòsit número 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-del-diposit-numero-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | És necessària la reparació dels paraments. | <p>Xalet d'estil eclèctic d'inspiració centreeuropea, construït a les primeres dècades del segle XX. És format per un cos central de planta rectangular, amb cossos als laterals que sobresurten, tot formant una planta en forma de U invertida. S'intueix que l'edifici ha estat ampliat i reformat a la part esquerra de l'immoble, on hi ha un cos amb una galeria sobresortint. El conjunt consta de planta baixa i pis.</p> <p>El cos central presenta una composició no simètrica, caracteritzada per la teulada plegada, a l'estil holandès, amb tres d'obertures superiors que coincideixen amb els eixos dels plecs. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i finestres a cada costat. Al primer pis hi ha altres finestres. Les obertures són amb arc carpanell rebaixat, i el parament és arrebossat a imitació de carreus. El ràfec està fet amb caps de biga de fusta.</p> <p>Sobre el garatge, situat a la dreta de l'edifici, hi ha un porxo amb arc rebaixat que, a la planta superior, es complementa amb una pèrgola amb columnes d'estil corinti que ornamenta l'amplia terrassa que ocupa aquesta part del xalet.</p> | 08205-491 | Carrer del Dipòsit, número 19 | <p><span><span><span><span><span><span>El nom del carrer on se situa l'habitatge es deu al dipòsit d'aigua construït per donar servei a l'antiga Colònia. A partir d'aquest element de planta circular s'organitzen totes les parcel·les d'aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4427083,2.0759440 | 422807 | 4588316 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049104.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95457 | Casa Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casulleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil indefinit, amb elements clàssics, situat al barri de Valldoreix. És de planta rectangular, amb cossos adossats a ponent. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, molt simple i pràcticament sense ornamentacions. Al centre hi ha l'entrada, aixoplugada per un porxo amb dues columnes circulars i una teulada a tres vessants. A cada costat té una finestra simple. Al primer pis, sobre l'eix central de la porta hi ha una obertura vertical allargassada que facilita l'entrada de llum a l'edifici. És feta amb maó de vidre d'onze peces de llargada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra simple. A l'alçada de les golfes hi ha un òcul de ceràmica vidriada verda de ventilació del sostremort. El ràfec és format per caps de biga.</p> <p>A la façana lateral dreta hi ha una glorieta amb columnes d'estil jònic i cúpula semiesfèrica, amb teules d'escata. En aquesta façana també s'hi troba un porxo amb arcs de punt rodó.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-492 | Passatge de l'Agró, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, ***???? Xalet construït el segle XX amb una reforma integral l'any 2019.</p> | 41.4654009,2.0393855 | 419782 | 4590868 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95457-049203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95457-049204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95457-049201_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95458 | Xalet al passeig de la Floresta número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-de-la-floresta-numero-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil pròxim al noucentisme, d'inspiració classicista. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d'obertures, amb el central emfatitzat per un porxo sobre l'entrada. El portal, sota el porxo, és amb arc de mig punt. El porxo és format per columnes jòniques, amb arcs carpanells rebaixats que suporten un balcó superior amb una balustrada de peces de morter modelat. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis, al centre, hi ha el portal d'accés al balcó amb arc de mig punt, i a cada costat una finestra amb llinda recta. El parament és arrebossat, i les obertures són emmarcades amb una faixa d'un color més clar. El coronament es resol mitjançant un ràfec que conté caps de biga de fusta.</p> <p>A la façana posterior (al passeig de la Floresta) hi ha una tribuna d'estil bow-window.</p> <p>Entre el porxo i el jardí hi ha unes escalinates amb una balustrada de peces de morter modelat.</p> | 08205-493 | Passeig de la Floresta, número 10 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4447671,2.0724812 | 422520 | 4588548 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95458-049301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95458-049302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95458-049303.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95460 | Xalet al passeig de la Floresta número 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-de-la-floresta-numero-43 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic, de composició senzilla, construït entorn de la dècada de 1920. Consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal, que dona al carrer Diputació, presenta una distribució d'obertures no simètrica. A la planta baixa hi ha dues finestres amb llinda recta i, al seu damunt, dues làmpades o punts de llum. Al primer pis hi trobem dues finestres i un balcó. Les obertures tenen persianes alacantines. Al damunt de cada obertura hi ha una decoració amb rajola vidriada de color blanc-i-blau. Al segon pis hi ha una única finestra, també amb persiana alacantina. El parament és arrebossat i presenta en els angles un engaltament a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançat un simple ràfec amb caps de biga.</p> <p>A la part posterior la casa té una terrassa coberta amb pèrgola.</p> | 08205-494 | Passeig de la Floresta, número 43; carrer Diputació, número 43 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, el xalet hauria estat construït a la dècada dels anys vint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4446123,2.0755201 | 422774 | 4588527 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95460-049401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95460-049402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95460-049403.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95462 | Xalet de Josep Aleñá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-alena | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici plurifamiliar en forma de xalet, d'estil noucentista. Consta de soterrani pel carrer Verge de Montserrat (on hi ha un estanc), planta baixa, pis i golfes.</p> <p>A la façana del carrer Verge de Montserrat hi ha un mur amb un arrebossat emmarcat amb relleu. A la planta baixa hi ha tres balconeres amb balustrada de peces de morter modelat i, al primer pis, tres finestres sobre el mateix eix vertical. Totes les obertures tenen una faixa engaltada amb esgrafiats vegetals i florals. En el cas de les finestres del primer pis, a més, tenen l'ampit amb rajoles blaves vidriades. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una cornisa.</p> <p>A la façana del passeig de la Floresta hi ha una escala que serveix per accedir al primer pis i una porta enreixada amb les inicials del promotor: J.A. Les obertures tenen la mateixa decoració que a l'altra façana. Al pis de les golfes, a cada costat, hi ha una triple finestra amb faixa de maó al seu voltant i amb un ampit de ceràmica blava vidriada. Les cantonades de l'edifici tenen un fals carreuat. A la façana oest hi ha una tribuna amb una balustrada sobre el porxo.</p> <p>El ràfec té molta presència, ja que sobresurt considerablement sobre els caps de biga desenvolupats, i també sobre un fris de majòlica blava i blanca i un dentat. La teulada és tipus holandesa i a dos vessants, amb careners vidriats i coronats per unes esferes de ceràmica. L'edifici conserva les marquesines, les reixes i les fusteries originals.</p> | 08205-495 | Passeig de la Floresta, número 1. | <p>El setembre de 1934, Josep Aleñá va demanar el permís d'obres per construir aquesta casa; concretament, per a un edifici plurifamiliar, segons projecte arquitectònic de Juan José Nieto, aparellador.</p> <p>Juan José Nieto va ser l'autor de la 'Guía Técnica del albañil - contratista' als anys 30, creador del 'Boletín Económico de la Construcción' (BEC) l'any 1940 i aparellador de l'arquitecte Eduard M. Balcells i Buïgas.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4452436,2.0722740 | 422503 | 4588600 | 1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95462-049505.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Juan José Nieto (aparellador) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95463 | Cases dels germans Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-germans-ros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos edificis d'habitatges plurifamiliars d'estil noucentista de tradició mediterrània. Van ser projectats el 1946 per l'arquitecte Francesc Berenguer. Cada bloc és de planta quadrada, i consta de planta baixa (amb locals comercials), dos pisos i golfes. Les teulades són a dos vessants i estan truncades.</p> <p>Les façanes principals dels dos edificis formen una simetria conjunta. La planta baixa configura un cos avançat que es caracteritza per una sèrie d'arcades d'arc de mig punt, les quals donen accés als comerços. Al seu damunt cada bloc d'habitatges presenta una distribució d'obertures a partir de tres eixos. Al primer pis hi ha una finestra a cada banda i, al centre, una tribuna amb un bow-window a la sala d'estar. Al segon pis hi ha un gran finestral amb arc de mig punt (en un cas queda a la dreta i en l'altre a l'esquerra) i dos finestrals. Al nivell de les golfes trobem una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó amb un ampit comú. Les finestres rectangulars estan motllurades a la llinda, als brancals i a l'ampit.</p> | 08205-496 | Plaça de Miquel Ros, números 1 i 3 | <p>Miquel i Jaume Ros Mariné van demanar llicència d'obres el desembre de 1945 per construir dues cases amb botiga a la planta baixa i dues plantes, segons projecte d'obres de l'arquitecte Francesc Berenguer. El permís va ser concedit el 3 de juliol de 1946.</p> <p>Can Llobet, de la família Ros, juntament amb Can Busquets, eren les dues masies que posseïen a principis de segle XX la major part dels terrenys on es va desenvolupar la Floresta. L'estació de Ferrocarrils es va aixecar sobre terrenys cedits per Miquel Ros, nom amb el que es va anomenar la plaça adjacent.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4450014,2.0726852 | 422538 | 4588573 | 1946 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95463-049601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95463-049602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95463-049603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2026-01-22 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Francesc Berenguer | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95465 | Casa de Maria del Carme Mansó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-maria-del-carme-manso | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes projectat el 1950 per l'arquitecte Joaquim Lloret Homs. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span>La teulada és a tres vessants.</p> <p><span><span><span>La façana principal (al </span></span></span>passeig de la Floresta) <span><span><span>presenta una composició simètrica. </span></span></span>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc de punt rodó, aixoplugat per un porxo amb columnes d'estil jònic i arcs carpanells que suporten un balcó superior amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis l'accés al balcó es fa a través d'un arc de punt rodó i, a cada costat, hi ha una finestra. Al ràfec hi trobem caps de biga de fusta i una peça de morter modelat decorada que serveix de ventilació del sostre.</p> <p>A la part posterior de l'edifici (amb façana a la plaça Miquel Ros) hi ha uns locals comercials a la planta baixa i tres plantes d'habitatges. Al segon pis hi ha una finestra veneciana de tres obertures.</p> | 08205-497 | Plaça Miquel Ros, número 5; passeig de la Floresta, número 10 | <p>Maria del Carme Manso Pérez va demanar una llicència d'obres el 7 de febrer de 1950 per construir un edifici plurifamiliar amb locals comercials segons projecte de l'arquitecte Joaquim Lloret Homs. El permís va ser concedit el 5 d'abril del mateix any per la Comissió Municipal Permanent. Lloret va projectar un edifici amb un habitatge per a cada planta, amb separació de zona de dia i de nit.</p> <p>L’arquitecte Joaquim Lloret i Homs va néixer a Sarrià el 1890 i va morir a Barcelona el 1988. La seva obra arquitectònica s’emmarca en el noucentisme i el racionalisme. Va ser l’autor de les cases Fàbregues a Montcada i Reixac i Pedralbes a Barcelona, del Centre Oftalmològic Barraquer (Barcelona), del conjunt de cases Bosch i Canet a Sarrià (Barcelona), de la Torre San Fernando (Barcelona), de la Quinta San Isidro (Barcelona), del Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona) i de l’edifici Rancho Grande (Barcelona), entre d'altres. Molts dels seus edificis estan catalogats a Montcada i Reixac i a Barcelona.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</p> | 41.4451491,2.0724598 | 422519 | 4588590 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95465-049701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95465-049702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Lloret Homs | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95468 | Xalet de Josep Segalà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-segala | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram. <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós, SL, p. 44.</p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista d'inspiració mediterrània, projectat l'any 1922 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. És de planta rectangular, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i pis, amb una torre en un extrem. Les teulades del cos principal i de la torre són a quatre vessants.</p> <p>La façana principal s'ordena en base a una composició tripartita gairebé simètrica, trencada per la presència de la torre al costat dret. A la planta baixa hi ha l'entrada al centre i una finestra a cada costat. Totes aquestes obertures són d'arc de punt rodó i amb una faixa engaltada a imitació de carreus que s'uneix amb el sòcol de la façana, que és de la mateixa tipologia. Al primer pis al centre hi ha una finestra d'arc de punt rodó, més ampla, i una finestra a cada costat. Les dues finestres laterals presenten un ampit sobresortint, suportat per dues petites mènsules. La finestra de la dreta (a la torre) és rectangular. En el cos de l'esquerra hi ha també un òcul de forma oval.</p> <p>La torre conté un pis més, amb una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó per cada façana. A la façana principal hi ha un plafó de majòlica amb la representació de sant Jordi i, a sota, la inscripció 'CASAL - SEGALÀ 1922'.</p> <p>Els murs de les façanes són amb arrebossat irregular. Entre plantes hi ha una motllura a imitació de carreus que recorre totes les façanes. La resta de façanes presenta obertures també amb arc de punt rodó i llinda sobresortint. El ràfec presenta a la part inferior dues franges d'imitació de carreus i és sustentat amb caps de biga de fusta. </p> <p>Al jardí hi ha una construcció, semblant a una glorieta, de planta octogonal, amb arcs rebaixats i amb tancaments de fusteria.</p> | 08205-498 | Passatge Segalà, número 29 | <p>Josep Segalà Estalella, farmacèutic de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir aquest xalet, el novembre de 1922. El projecte era d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís va ser concedit el 15 de desembre del mateix any. Va ser una de les primeres cases de dues plantes i torre de la Floresta, abans de la construcció del baixador del ferrocarril.</p> <p>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4442504,2.0768832 | 422887 | 4588486 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95468-049804.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95469 | Xalet d'Albert Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dalbert-reig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'influència racionalista, dissenyat el 1934 per l'arquitecte Gabriel Amat. És de planta irregular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrassa plana.</p> <p>Aquest edifici de línies rectes, parets blanques i obertures quadrangulars, que incorpora també un cos semicircular (afegit posteriorment), vol recrear l'estètica d'un vaixell. La planta baixa inclou en un extrem una galeria vidriada amb façana arrodonida, a semblança del pont de navegació d'una embarcació. En el primer pis hi ha obertures de dues tipologies. Unes amb marc rectangular, i unes altres, més petites, de formes rectangulars però amb les cantoneres de quart de cercle, a semblança també de les d'un vaixell. El coronament de l'edifici és una doble cornisa rematada amb una barana de ferro. Al terrat s'hi accedeix per una escala de ferro exterior. Allà hi ha la xemeneia, també de tipologia nàutica.</p> | 08205-499 | Avinguda de Can Monmany, número 69; cantonada amb el passeig Carena, 46 | <p>El 28 de març de 1934 Albert Reig Pascual va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet, segons projecte arquitectònic de Gabriel Amat. El projecte estava influït per l'arquitectura del GATPAC (<span><span><span>Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània)</span></span></span>. El permís va ser concedit el 4 d'abril de 1934. </p> <p>En un principi l'edifici era d'una sola planta. Amb posterioritat s'hi va afegir un volum superior i es va allargar la coberta de la planta baixa amb forma semicircular. Aquestes modificacions dotaven l'edifici d'una certa semblança amb un vaixell a l'estil dels creuers de luxe, i també amb l'edifici del Club Nàutic de Sant Sebastià.</p> <p>Gabriel Amat i Pagès va néixer i morir a Barcelona entre els anys 1899 i 1984. Va exercir d'arquitecte i pintor. La seva afició per la marina va donar-li el renom de 'l'arquitecte de les barques'. El 1942 es va embarcar en un vaixell per pintar escenes del treball i vida a bord. Pintor d'aquarel·la, va representar ports, velers, vaixells i barques de pescadors.</p> | 41.4546041,2.0345147 | 419361 | 4589674 | 1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95469-049901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95469-049902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95469-049903.jpg | Legal | Eclecticisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Gabriel Amat Pagès | 102|120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95470 | Casa de Silvestre Joan Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-silvestre-joan-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges, d'estil eclèctic, projectat el 1930 per l'arquitecte Joaquim Alsina Botet. Consta de planta baixa i pis, amb dos habitatges, un per planta. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica en base a tres eixos d'obertures principals i una escala lateral d'accés al primer pis. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada i una finestra a cada costat. Al primer pis hi trobem tres finestres. Totes les obertures són amb arc rebaixat i estan motllurades amb maons col·locats a sardinell, amb els brancals dentats i amb un ampit sobresortint. L'asimetria de la façana és causada per una porta situada al primer pis, amb llinda recta, que comunica a l'exterior amb una escala que va fins a davant del cancell d'entrada. L'escala està formada per peces de morter modelat.</p> <p>El parament al voltant de la porta del primer pis és de maó. En tota la resta el parament és d'estil montserratí, amb junta dibuixada que marca falsos carreus irregulars. Els angles de l'edifici també són de maó, tot formant carreus dentats. El ràfec és de maó en forma d'arcades. A la teulada hi ha una xemeneia d'estil eclèctic, entre modernista i art-decó.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres amb un remant d'estil art-déco, tot obrat amb maó.</p> | 08205-500 | Carrer Fuster i Serracant, números 14-20 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Silvestre Joan Fuster va demanar llicència d'obres per construir-lo el novembre de 1930. El projecte era de Joaquim Alsina Botet, arquitecte. Va ser aprovat el 5 de desembre del mateix any per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4539387,2.0528261 | 420890 | 4589584 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95470-050004.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/