Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95472 | Xalet al carrer de Moret número 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-de-moret-numero-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït l'any 1929. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, aixoplugada al centre per una marquesina d'obra. A cada costat té una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres que estan decorades amb un esgrafiat a la llinda. Entre plantes hi ha una sanefa que recorre tota la façana. El parament és arrebossat i, als angles, presenta imitació de carreus. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris motllurat que conté els òculs de ventilació i una cornisa dentada. A la part central el coronament queda ressaltat amb una cartel·la curvilínia. En el frontal presenta un oval motllurat i decorat amb una garlanda vegetal que té inscrit l'any '1929'.</p> <p>La façana posterior conté una tribuna amb bow-window a nivell de planta baixa i amb balcó al primer pis. El balcó té balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> | 08205-501 | Carrer Moret, número 19 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1929, tal com indica la inscripció de la façana. Rafael Moret, primer propietari de l'habitatge, va ser president de l'Associació de Propietaris entre 1933 i 1935. Sota el seu mandat es va inaugurar el Casino Tarruell i el local social de l'associació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4414195,2.0793101 | 423087 | 4588170 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95472-050101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95472-050102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95472-050103.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95473 | Casa de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-bruixes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | Presenta signes de degradació a la façana i a les obertures, amb signes de vandalisme. | <p>Xalet d'estil eclèctic i historicista (neogòtic) construït l'any 1940. És format per diversos volums que generen una planta irregular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica distribuïda en tres cossos, els laterals més baixos. Al cos central hi ha el portal d'entrada, amb arc de punt rodó. Al primer pis hi ha una galeria neogòtica, amb quatre finestrals rematats amb arcs conopials amb traceries. El pis de les golfes, que s'eleva en forma de torre, presenta una galeria amb quatre arcades de punt rodó (tres en els laterals). Aquesta torre no té sostre i està rematada amb merlets esglaonats als angles. Els cossos laterals presenten a la planta pis sengles finestrals amb una motllura que marca un timpà triangular de forma sinuosa que es recolza en uns petits capitells a tall de culs de llàntia. El parament és arrebossat a imitació de carreus. Per tota la façana hi ha decoracions neogòtiques que evoquen els capitells del claustre del monestir de Sant Cugat i altres elements esotèrics, pagans i cristians. Les obertures són de tota mena, amb llinda recta, amb arc carpanell i en forma de creu. El ràfec incorpora una motllura i caps de biga de fusta.</p> <p>A la façana posterior hi ha una tribuna tancada amb fusteria i, al seu damunt, una galeria oberta amb tres arcades, rematada amb un ràfec amb caps de biga i, finalment, una galeria d'una arcada.</p> <p>Segons sembla, al jardí hi ha diversos camins entre la zona boscosa. Hi trobem bancs festejadors, grutes, fonts i una petita capella.</p> | 08205-502 | Carrer Oceà Atlàntic, número 114 | <p>Aquest xalet d'estiueig fou construït l'any 1940 per a un alemany que desitjava residir en una casa d'estil neogòtic. Amb la mort del propietari, els masovers hi van establir un prostíbul. Fou a partir d'aquest moment que es va popularitzar amb el nom de la Casa de les Bruixes. Posteriorment, va restar tancada i va ser vandalitzada. L'any 1998 s'hi va portar a terme una reforma parcial. La pedra de la casa procedia del taller d'Antoni Agraz.</p> | 41.4549539,2.0899284 | 423990 | 4589662 | 1940 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95473-050201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95473-050202.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95474 | Placa Plana del Rampeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-plana-del-rampeu | <p>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). <em>Sant Cugat. Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià edicions, p.29-31.</p> | XXI | <p>Placa de bronze que recorda l'existència de la plana del Rampeu que diu: 'Plana del Rampeu -1853- Antoni Castellví Trabal Cal Tano 1865 Cal Boter 1918'. Recorda a Antoni Castellví i el nom de dues cases de Sant Cugat, Cal Tano i Cal Boter.</p> | 08205-503 | Carrer Santiago Rusiñol número 56. | <p>La Plana del Rampeu eren uns terrenys situats prop del monestir, entre la plaçà d'Octavià i la riera de Sant Cugat, que havien estat propietat del monestir i que van ser adquirits després de la desamortització de Mendizábal per Miquel Rodó, Josep Massana, Miquel Rovira i Miquel Casamitjana. Ells van ser els promotors urbanístics d'aquesta zona.</p> | 41.4729592,2.0841837 | 423531 | 4591667 | 2000 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95475 | Mas Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pins | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masia tradicional que ha estat força transformada a principis de segle XX, quan se li va donar un aire noucentista. És de planta rectangular, molt allargada, amb una torre al costat dret. L'any 1985 s'hi va adossar un cos al darrera. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada és a doble vessant.</p> <p>La façana principal, encarada vers el nord, ha estat eixamplada considerablement per ambdós costats. La part central presenta una composició simètrica, probablement fruit de la reforma, ja que totes les obertures han estat modificades i uniformitzades. Al centre hi ha el portal amb arc de punt rodó adovellat i, al nivell de les golfes, una galeria amb cinc obertures de punt rodó. En aquest eix central hi trobem també un plafó de majòlica amb un escut de l'orde mercedari.</p> <p>Per la part esquerra la masia va ser ampliada amb un cos on hi ha un portal de garatge a la planta baixa i dues finestres grans amb arc de punt rodó, amb una teulada que continua el vessant del cos central.</p> <p>A la dreta de la masia s'aixeca la torre, probablement de la mateixa època en què es va reformar la façana. Consta de planta baixa i dues plantes, amb teulada a quatre vessants. Al darrer pis té una galeria de tres finestres rectangulars amb ampits comuns en cada cara. Les finestres de la primera planta són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, a l'estil tradicional. Al seu damunt hi ha plafons de majòliques decoratives. Els angles de la torre són perfilats amb carreus cantoners.</p> | 08205-504 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera, punt quilomètric 8 | <p>Aquesta masia, que també s'havia conegut com a can Oliva, té el seu origen segles enrere. A principis de segle XX s'hi van fer reformes importants. Va ser propietat del metge uròleg Antoni Puigvert (1905-1990), que la va llegar a l'Ajuntament de Barcelona per establir-hi un centre d'estudis del medi ambient. Aquest centre estava adherit al Parc de Collserola. Actualment, la masia acull un centre d'acollida de Menors. L'any 1985 s'hi va annexar un cos a la part del darrera.</p> | 41.4169432,2.0743690 | 422645 | 4585456 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95475-050401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95475-050402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95475-050403.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies van ser realitzades l'any 2008 per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95477 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | La masia està en ruïnes. | <p>Restes de l'antiga masia de Can Mallol, avui en ruïnes i de la qual tan sols en resten parcialment alguns murs. Alguns d'aquests murs són obrats amb <em>opus incertum</em> fet amb pedra i argamassa. La teulada era a doble vessant. Amb el pas dels anys al nucli inicial s'hi van afegir diferents cossos. </p> <p>En uns terrenys situats al nord es conserva mig enrunada una mina d'aigua de la font de Can Mallol.</p> | 08205-505 | Carretera BV-1468 de Molins de Rei a Vallvidriera | <p>És poca la informació històrica que coneixem sobre la masia de can Mallol. Segons sembla, va ser una donació de la parròquia de la Santa Creu d'Olorda a la família Mallol amb motiu d'un enllaç matrimonial.</p> | 41.4186589,2.0702606 | 422304 | 4585651 | 1660 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050501-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050502-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050503-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95477-050504-can-mallol-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies han estat facilitada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i són de l'any 2008. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95478 | Can Majó (Masia Rosàs) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-majo-masia-rosas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | <p>Masia tradicional de grans dimensions, d'origen medieval. Consta del cos residencial principal, amb construccions annexes, un xalet de la dècada de 1930 i una era enrajolada a la part davantera. Tot el conjunt queda tancat dins d'un barri fet de tàpia. El cos residencial principal consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada és a dos vessants.</p> <p>La façana principal del cos residencial, encarada a llevant, presenta una composició simètrica, fruit d'alguna remodelació, probablement al segle XIX o començaments del XX. La part central es distribueix en base a tres eixos d'obertures principals. Al centre hi ha el portal, amb arc carpanell rebaixat, emmarcat amb dovelles i carreus als brancals. A cada costat té una finestra amb llinda recta, tancada amb una reixa ventruda. A l'esquerra, tocant a l'angle, hi ha un portal amb arc carpanell, d'accés a la cuina. Al primer pis hi trobem tres balcons als eixos principals i, als extrems, una finestra amb llinda recta a cada banda. A les golfes hi ha una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó i una petita finestra a cada costat. Sota el vèrtex de la teulada hi ha un apujamobles. El parament de la façana és arrebossat i presenta esgrafiats geomètrics. Les obertures estan envoltades per una faixa esgrafiada de color blanc. Al centre de la façana destaca un rellotge de sol, i a la part baixa hi ha un pedrís amb funció de banc. El coronament es resol mitjançant un ràfec ceràmic a diverses filades, amb maons col·locats en punta. En el carener de la teulada hi ha un espantabruixes.</p> <p>En una façana lateral al primer pis hi ha una galeria d'estil neoclàssic, amb obertures de punt rodó amb arquivolta i impostes toscanes.</p> <p>A l'interior la masia conserva un vestíbul rere l'entrada amb funcions de distribuidor de la planta baixa. Té un sostre de bigues i revoltons, i una escala al final. A la cuina es conserva un foc de rotllo.</p> <p> </p> | 08205-506 | Passeig d'Olabarria, número 156 | <p>Aquesta masia es troba documentada ja l'any 1469, quan era propietat de Bartomeu Clotes. Antigament s'havia conegut amb les denominacions de Can Clotes (al segle XV), Can Majó del Padró (també al segle XV) i Can Majó de Dalt (entre els segles XVI i XX).</p> <p>Als segle XIX i XX alguns membres de la família propietària (els Majó, després Rosàs) van tenir càrrecs en l'àmbit municipal. Per exemple, Francesc d'Assís Majó Fatjó, que fou alcalde de Sant Cugat els anys 1817, 1834 i 1846, i capità de la Milícia Nacional entre els anys 1835 i 1837. Josep Majó Formosa va ser regidor de l'ajuntament entre 1868 i 1874, i anteriorment havia estat secretari de l'ajuntament entre 1838 i 1839, a més d'oficial de la Milícia Nacional els anys 1835 i 1843. Albert Rosàs Macià, espòs de Montserrat Majó Mas, va ser alcalde de Granollers entre 1930 i 1933, i alcalde de Sant Cugat entre 1945 i 1947. Jesús Rosàs Hevia va ser alcalde de l'entitat menor descentralitzada de Valldoreix entre 1965 i 1968.</p> <p>Les inscripcions que es conserven a l'era (dels anys 1797 i 1858) indiquen que la masia devia créixer i ampliar-se en aquest període, que coincideix amb l'apogeu de la vinya. Abans que a la dècada de 1880 arribés la fil·loxera a Sant Cugat, el mas produïa cent vuitanta mil litres de vi. Amb la mort dels ceps a causa de la plaga la finca va entrar en decadència. Una part va ser parcel·lada i venuda per construir-hi xalets als barris de Valldoreix i Mira-sol. A la dècada de 1930 s'hi va construir un xalet. Durant la Guerra Civil de 1936 la propietat va ser incautada per la Col·lectivitat Camperola de la CNT-FAI.</p> <p>L'any 1986 Jesús Rosàs va restaurar la masia per instal·lar-hi un restaurant.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4594607,2.0651240 | 421923 | 4590185 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95478-050608.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | En el paviment de l'era hi ha dues rajoles amb inscripcions d'anys (1797 i 1858) que indiquen dues fases de la pavimentació.Agraïm a Josep Rosàs la facilitat per accedir al recinte de la masia. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95479 | Aqüeducte de Can Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-vernet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalun</span></span></span></span></span></p> <p>Anònim (2022). La Mina dels Monjos, els vestigis d’una conducció d’aigua centenària. “El Cugatenc (11-11-2022).<span><span><span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HINOJO, Emiliano (2023) <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Pont-aqüeducte de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Document inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OLLÉ, Marc; RODRÍGUEZ, Alba (2022). “Mina dels monjos i aqüeducte de Can Vernet”, fitxa de la <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat</em>. (document digital)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA CORTINA, Mireia (2023) <em>Estudi històric del pont-aqüeducte de Can Vernet i de la mina dels monjos (Sant Cugat del Vallès)</em>. Document inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Està pendent de restauració. | <p>Aqüeducte que servia per a subministrar aigua al monestir i a la vila de Sant Cugat. Popularment és conegut com a <span><span><span><span lang='CA'><span>“pont” de Can Vernet. Formava part de la Mina dels Monjos, que constituïa un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> sistema hidràulic parcialment soterrat. Tradicionalment la mina i l'aqüeducte s'havien datat en època medieval, però en realitat podria </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>tractar-se d’una construcció del segle XVI o, tal vegada, posterior, segons els darrers estudis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La mina d’aigua tenia el punt de captació al lloc conegut com a Mare de la Font, proper a la capçalera del torrent de Volpelleres. D'aquí va seguint el seu traçat pel subsol. L’aqüeducte es va construir per travessar el torrent des de la llera est a l’oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest aqüeducte té una longitud de 74 metres, un ample entorn 0,9 metres i una alçada real al punt més alt de 8,5 metres. L'acumulació de sediments a la base, però, ha fet pujar el nivell del sòl entorn de dos o tres metres. L’estructura originària de l’aqüeducte (60,5 metres) inclou tres arcs sostinguts sobre dues unitats de piles i dos estreps. E</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>stà bastit majoritàriament amb carreus de pedra de Campanyà ben disposats en filades i lligats amb morter de calç. En un moment tardà s’amplià pel costat oest i s’hi obrí un pas per sota de format quadrangular. La canalera discorre per la part superior i ha estat refeta diverses vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1998 va ser rehabilitat com a passera, amb la fixació a la part superior d’una estructura d'acer patinable.</span></span></span></span></span></p> | 08205-507 | Parc de Can Vernet i carrer de la Mina | <p>La datació d'aquest aqüeducte i de la Mina dels Monjos s'ha qüestionat arran de les darreres investigacions. No es pot descartar que en època medieval existís algun sistema extern per proveir d’aigua el monestir de Sant Cugat. En tot cas, el primer esment documental d'aquest aqüeducte data de 1535, quan la comunitat monàstica pacta amb un particular tasques de manteniment per “fer arribar l’aigua a la font del monestir”. La documentació monàstica posterior atribueix a l’abat Despuig (1538-1558) la construcció d’un “bell aqüeducte”, que s'ha relacionat amb el reg dels nous horts creats al costat sud del recinte, al costat de l’església. A més, l'aqüeducte també aportava aigua per a les necessitats domèstiques dels monjos.</p> <p>El “pont” comença a formar part de les referències habituals en la toponímia i paisatge locals des de l'any 1591. Es coneixia com a “Pont de Pedra” o “Pont de l’Abat”. El nom de Can Vernet amb el qual ara es coneix popularment fa referència a un antic mas proper, ara ja desaparegut.</p> <p><span><span><span>Això no obstant, les últimes recerques portades a terme pels Museus de Sant Cugat han posat en qüestió aquestes datacions que s'havien acceptat fins fa poc. </span></span></span><span><span><span>Tradicionalment la mina dels Monjos s’havia datat a l’època medieval, però els darrers estudis del Museu indiquen que la construcció podria ser posterior al segle XVI. A més, l’aspecte actual és propi de les mines del segle XIX i XX ja que la conducció es va refer diverses vegades. Aquesta infraestructura que abastia d’aigua la vila i el monestir va ser problemàtica pels col·lapses i refaccions, especialment als segles XVII i XVIII, motiu pel qual es van reforçar i refer en alguns trams. Així mateix, l’aqüeducte del Pont de can Vernet s’havia datat històricament al segle XVI, però aquesta data avui també es posa en entredit, arran de les darreres investigacions de Museus de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 la mina va passar a domini públic. El Monestir mai va reclamar de forma clara la recuperació de la mina ja que, d’una banda, suposava enfrontar-se a la població perquè era un dels pocs accessos a l’aigua que tenia la vila i, de l’altra, perquè el manteniment i reparació constants suposaven uns importants costos econòmics.</span></span></span></p> <p>El pont va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1979. El 1998 es va adequar el seu ús com a passarel·la a través de la col·locació de l’actual estructura de ferro a sobre de la canalera, segons projecte del despatx d'arquitectes Batlle i Roig. Amb aquest projecte es pretenia donar sortida a les necessitats de comunicació entre barris, però la qüestió va generar polèmica.</p> <p>El 2023, en el context dels estudis per a la seva restauració, s’hi realitzà una intervenció arqueològica que va permetre documentar-lo correctament.</p> <p>Existeix una llegenda sobre la construcció de l’aqüeducte que, en realitat, va ser ideada per Rogeli Pedró i publicada el 1999 al llibre '<em>Mites i Llegendes de Sant Cugat</em>'. La festa de l’Encabronada, creada el 2015 pels Diables de Sant Cugat, s’inspira en aquesta llegenda de nova creació.</p> | 41.4782326,2.0767561 | 422918 | 4592259 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-050702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-050703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-05074.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 49 | 1.5 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95480 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la tipologia tradicional. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>El conjunt és frui de diverses fases d'ampliació. El cos original es troba al centre, i ha estat ampliat pels costats (a la dreta amb un cobert porxat i a l'esquerra amb un cos més baix) i també amb un cos posterior. La façana principal, orientada a llevant, en el cos central es distribueix en base a dos eixos d'obertures. El portal és de punt rodó adovellat, amb un escut a la dovella central fet amb pedra artificial. A cada costat té un finestral vertical. La situació del portal indica que el cos de l'esquerra va ser afegit a la masia posteriorment. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. El parament és de maçoneria, actualment arrebossat de color blanc. Una restauració recent va suposar perdre la textura original, encara que se n'han mantingut algunes parts visibles.</p> <p>El cos afegit a la part posterior es caracteritza per una àmplia galeria de sis obertures de punt rodó a les golfes, repartides en dues parts.</p> <p>A l'interior de la casa es conserva una escala antiga de pedra massissa.</p> | 08205-508 | Camí de Can Llobet, número 33 | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XVI i va ser una de les dues masies propietàries dels terrenys a partir dels quals es va desenvolupar el barri de la Floresta. També s'havia conegut amb les denominacions de Cal Tintorer, Caldes de la Muntanya i Casanovas. Amb el pas dels anys ha estat objecte de diverses ampliacions i restauracions. Als segles XVIII i XIX l'explotació es va orientar prioritàriament al conreu de la vinya, fins a l'arribada de la fil·loxera, a la dècada de 1880, quan l'activitat es va dirigir a la producció de llenya de pi.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4501211,2.0689543 | 422232 | 4589145 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050803-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95480-050804ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Al voltant de la masia de Can Llobet es conserven camps d'oliveres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95481 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-13 | <p><em>Visita a les noves colònies escolars</em>, Ajuntament de Barcelona. Comissió de Cultura, 1932.</p> <p>'Inauguració de l'escola de can Puig', <em>Butlletí dels mestres, publicació pedagògica del Consell Informatiu de Pedagogia de la Diputació de Barcelona</em>, 13 d'abril de 1931, n. 46, any III, segona època, p. 30. Consulta: <a href='https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1527607'>https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1527607</a></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Gran casal d’estil historicista, amb elements neogòtics, construït al tombant de segle XX en el lloc on anteriorment hi havia la masia de can Puig. Adopta la forma d’un gran volum cúbic, perfectament regular, amb planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal (i també les restants) presenta una composició totalment simètrica en base a quatre eixos d’obertures, amb un portal que queda centrat i fora d’eixos a la planta baixa. Els paraments són obrats amb un aparell de carreus ben disposats en filades, i les obertures són emmarcades amb pedra picada; en tots els casos de la pedrera de Montjuïc. A la planta baixa el portal és amb arc carpanell dovellat, i les finestres laterals són rematades amb llindes d’arcs rebaixats truncats. Al primer pis hi ha quatre obertures. Les dues centrals comparteixen un balcó corregut, i les altres dues tenen balcó individual. Les baranes dels balcons són d'estil noucentista, i les obertures són decorades amb llindes d’arcs deprimits còncaus sobre impostes. A la segona planta hi ha quatre finestres geminades d’estil neogòtic, amb un monjo (o mainell) i arcs trilobulats. Al nivell de les golfes hi trobem quatre òculs. El coronament de l'edifici és format per un ràfec sobre mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la resta de façanes les obertures, perfectament alineades, segueixen la mateixa pauta arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la finca hi ha altres edificis. Al costat del casal s’aixeca una capella de planta rectangular amb campanar d'espadanya. La façana presenta un portal de mig punt i una rosassa. Com a elements remarcables cal esmentar també unes pilastres al cancell i una escala d'accés.</span></span></span></p> | 08205-509 | Camí de la Rabassada a Sant Medir | <p>En aquesta finca, entre 1922 i 1923, l'Ajuntament de Barcelona hi va projectar un espai per allotjar colònies permanents per a infants. No obstant això, el projecte va quedar aturat durant la dictadura de Primo de Rivera, període en el qual es va plantejar d'habilitar-hi un hospital per a malalts crònics o per a persones que patien tuberculosi.</p> <p>A partir de 1931 s'hi recupera el projecte de les colònies permanents i s'hi allotjarà una comunitat de 150 infants. Aquests espais de 'colònies permanents' eren destinats a albergar infants de salut fràgil que vivien a la ciutat de Barcelona. Els aportava contacte amb la natura, poder viure en un ambient que els millorava les condicions i l'estat físic general. </p> <p>L'any 1951 s'inaugura a costat de la casa de can Puig, la 'ciudad de los muchachos' gestionada per l'Auxilio Social de la Sección femenina de la FET i de la JONS, una institució amb funcions d'internat destinada a joves amb risc d'exclusió social.</p> <p>El 1962 can Puig passa a mans dels germans de la Salle.</p> <p>Actualment aquesta finca manté els usos assistencials amb la comunitat terapèutica can Puig.</p> | 41.4355915,2.1179621 | 426309 | 4587489 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95481-050901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95481-050902.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-07-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95482 | Molí de Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | Parcialment destruït. | <p>De l'antic molí de Canals, situat a la riera, i molt a prop del castell de Canals, en resta una part de la bassa, el cacau per on entrava l'aigua a l'antic molí i una canal de desguàs. Prop del cacau hi ha una pedra on consta l'any 1860 o 1866. Aquest molí, del qual avui només en resten algunes estructures arquitectòniques, havia estat propietat del castell.</p> <p>Els molins hidràulics eren elements indispensables des de l'època medieval per a moldre gra i obtenir farina per poder elaborar pa. Juntament amb el molí es construïen altres elements arquitectònics com recs i basses per recollir i emmagatzemar l'aigua.</p> | 08205-510 | Carrer Becada. Cal agafar un petit caminet cap a la riera de Canals. Hi ha un tòtem explicatiu prop de les restes del molí. | <p>Es tracta d'un molí hidràulic, propietat del castell de Canals, mogut per la força de l'aigua de la riera del mateix nom. L'origen podria ser medieval, si bé hi ha una pedra amb la inscripció d'una data: 1860 o 1866.</p> | 41.4586800,2.0376500 | 419628 | 4590124 | 1860 o 1866 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95482-051001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Hom creu que enlloc d'un molí es podria tractar d'alguna altra infraestructura hidràulica, tal com una mina d'aigua. Prop de les restes hi ha un tòtem informatiu. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95483 | Xalet al passeig Calado cantonada carrer de l'Infant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-calado-cantonada-carrer-de-linfant | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'any 2023 l'edifici està en procés de rehabilitació. | <p>Xalet d'estiueig d'estil eclèctic amb influències modernistes, construït l'any 1930. És de planta rectangular irregular, i consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i altres obertures, amb arcs carpanells, mentre que al primer pis les finestres tendeixen a ser rectangulars. Les obertures tenen una faixa engaltada a la llinda i als brancals i, les de la planta baixa, tenen una clau central ressaltada, d'inspiració eclèctica. En les façanes laterals algunes finestres presenten una llinda reculada. Entre la planta baixa i la planta pis hi ha una motllura que recorre tot l'edifici. El coronament es resol mitjançant un ràfec motllurat.</p> | 08205-511 | Passeig Calado amb el carrer del Príncep | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> | 41.4621901,2.0964129 | 424540 | 4590461 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95483-051101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95483-051102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95483-051103.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95484 | Placa Grau-Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-grau-garriga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PUEYO MASI, Imma (2015). “Pep Codó, escultor a Sant Cugat”. <em>Gausac</em>, núms. 46-47, 2015, 7-58.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Placa commemorativa gravada sobre una llosa de marbre de Markina, de petites dimensions, situada a la façana de la casa del carrer Sant Antoni número 42 dedicada a Josep Grau-Garriga. La placa compta amb el text: '<em>En aquesta casa va néixer l'artista Josep Grau-Garriga el 18 de febrer de 1929. Grau - Garriga</em>'.</p> | 08205-512 | Carrer Sant Antoni número 42. | <p>La placa va ser col·locada el 15 febrer de 2015 amb motiu del 85è aniversari del naixement de l'artista. L'acció va ser promoguda per la seva família. Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1928, Angers, 29 d'agost de 2011) va ser un artista muralista i, principalment, creador de tapissos, que també va realitzar obra escultòrica, pictòrica i gravat. La placa va ser una proposta de l'empresa Tot Media. L'acte de col·locació va ser presidit per Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4695025,2.0809629 | 423258 | 4591286 | 2015 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95485 | Xalet de Joan Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-joan-planas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet projectat l'any 1905 per l'arquitecte Salvador Puiggròs. Està situat en un terreny amb fort desnivell i consta de tres cossos de diferents alçades, incloent una torre de cinc plantes a la part més alta. El cos central disposa de planta baixa, dos pisos i golfes.</p> <p>La façana sud presenta una composició asimètrica en base a dos cossos (el de l'esquerra més alt), amb un eix d'obertures a cada cos. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc, sense ornamentacions. A la planta baixa hi ha un gran portal d'entrada i, a la dreta, un gran finestral tancat amb una reixa. En el primer pis al cos de l'esquerra hi ha una tribuna de ferro i vidre. Les obertures són en forma de dobles finestres o dobles portes, amb arc de punt rodó i amb un mainell o monjo molt prim. Totes estan engaltades. Al segon pis sobre la tribuna hi ha un balcó. El coronament consisteix en un ràfec volat amb caps de biga de fusta, Just a sota hi ha uns òculs de ventilació fets de morter modelat. Les teulades són a un vessant, gràcies a l'escalat dels tres cossos. Això facilita la creació de les golfes amb la combinació de dues petites finestres que continuen el ritme de la façana.</p> <p>En la façana lateral de ponent trobem una terrassa al nivell del primer pis, sobre un porxo d'arcs rebaixats i, a la part superior, amb balustrada de terracota i una pèrgola sobre columnes d'estil salomònic obrades amb maó de pla. A la part alta de la façana continua el ritme de finestres de punt rodó, que a la torre tornen a ser dobles finestres.</p> | 08205-513 | Camí del Rabassalet, número 2 | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span></p> <p>El 18 de maig de 1905 Joan Planas, veí de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet, segons projecte de l'arquitecte Salvador Puiggròs. Era de planta baixa, dos pisos i golfes, en una parcel·la situada a la plaça de Casa Manuela, a la Rabassada. El permís va ser concedit el 9 d'agost del mateix any.</p> <p>Salvador Puiggròs, arquitecte, també és l'autor de la barriada Vallès, a Sant Cugat del Vallès, i va projectar la Casa Gaspar Galí, al carrer Montseny amb Leopoldo Alas, i la casa F. Homet, a la plaça de la Trilla, al barri de Gràcia de Barcelona.</p> | 41.4316800,2.1076800 | 425446 | 4587064 | 1905 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95485-051301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95485-051302_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95485-051303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Salvador Puiggròs | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95486 | Teuleria de Can Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-can-flo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Modolell Rodríguez, Marc; Tarruella i Serra, Maria, (2021), <em>Patrimoni oblidat als límits de Collserola: reactivació de la masia de Can Flo (Sant Cugat del Vallès),</em> Projecte Final de Màster Oficial, MArq ETSAV 2020-2021.</p> | XVIII - XX | Restes del forn de l'antiga teuleria que es van veure afectades per un incendi forestal el 1994. | <p>Restes d'un forn de ceràmica de tipus àrab. Es conserva una cambra de foc, una graella i una cambra de cocció superior. L'accés al forn es fa mitjançant un arc de maó disposat a sardinell i una volta de canó, també construïda amb maó. A l'interior de la cambra gran, anomenada 'olla', hi ha altres cambres amb la seva pròpia caixa de foc.</p> | 08205-514 | Camí de Can Flo número 50. | <p>La teuleria va començar la seva activitat al segle XVIII i va estar en funcionament fins a principis del segle XX, i proporcionava teules i maons a la masia de Can Flo. Utilitzava un estrat d'argiles i l'aigua de les fonts, com la de can Flo, i es nodria de la llenya dels boscos propers.</p> <p>A la dècada de 1970, Antonio, un ceramista andalús, va establir-se a la teuleria per treballar els caps de setmana. Durant els anys 1990, Daniel Caselles va continuar amb la tradició industrial de la teuleria. El 1994 un incendi forestal va malmetre el taller si bé el forn es va mantenir. No obstant això, les grans nevades d'aquell mateix any van causar l'esfondrament del forn i de les construccions auxiliars. A partir d'aquell moment, el taller va quedar abandonat. </p> | 41.4370481,2.0909482 | 424054 | 4587674 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95486-51401.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95487 | Màquina! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina | XX | <p>Escultura situada al carrer de l'església a l'espai d'accés entre el lateral de l'església parroquial i l'estació de Valldoreix. L'escultura és una màquina de tren, realitzada en bronze, que circula per una travessa de fusta d'una via de tren posada en vertical. Paral·lel a la travessa de tren i sortint de la xemeneia de la locomotora, hi ha una peça de marbre blanc que està tallada a tall de fum.</p> | 08205-515 | Carrer de l'església | <p>Aquesta escultura va ser instal·lada amb motiu de la I Biennal d'Escultura de Valldoreix, l'any 2016.</p> | 41.4580677,2.0674978 | 422120 | 4590029 | 1995 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95487-051502.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Toni Batllori | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95488 | Puerta del Cielo II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puerta-del-cielo-ii | XXI | <p>Escultura formada per dues planxes d'acer patinable situada a la plaça Joan Majó. Una peça és rectangular i en posició vertical amb una creu tallada, marcant la farmàcia que està situada al darrere. L'altra peça és una 'L' al revés que segueix el carrer envers l'església parroquial de Sant Cebrià.</p> | 08205-516 | Plaça Joan Majó. | <p>Aquesta escultura va ser instal·lada amb motiu de la I Biennal d'Escultura de Valldoreix l'any 2016.</p> | 41.4583594,2.0658964 | 421987 | 4590062 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95488-051602.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Federico Eguia | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95490 | Casa Calado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-calado | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil modernista destinat inicialment a casa d'estiueig. És de planta quadrada, amb façanes simètriques, i consta de planta baixa amb una torre.</p> <p>A la façana del passeig Calado hi ha cinc finestrals amb faixa engaltada en la llinda, brancals i ampit. El parament és arrebossat i conté als angles carreus d'imitació. A la part superior de la façana hi ha un fris motllurat on hi ha els òculs de ventilació del sostremort. El ràfec és format per caps de biga. La teulada és a quatre vessants, amb esferes de ceràmica al carener. L'entrada té un cancell format per dues pilastres d'estil modernista, amb forma de tronc fossilitzat, amb decoració de pedretes i la serralleria amb barrots caragolats i decoració floral.</p> <p>Del mig de la teulada en sobresurt una torre de planta rectangular. Al costat del passeig Calado conté tres finestres a diferent nivell, amb una barana de decoració geomètrica. La teulada és holandesa a diversos vessants. Les obertures de la torre contenen unes decoracions al voltant de la llinda amb rajoles d'elements geomètrics. </p> <p>A l'interior de la casa es conserva un lavabo d'estil modernista fet de pedra artificial.</p> | 08205-517 | Passeig Calado, número 26 | <p>Segons sembla, en aquesta finca hi havia una altra construcció projectada pel mateix arquitecte per encàrrec de Marius Calado Colom l'any 1905. Aquesta casa tenia una façana amb tres arcs que formaven un conjunt d'un gran arc trilobulat, amb arabescs i altra decoració. Era un antecedent la de casa Tosquella, a Sant Gervasi, a Barcelona, que va ser enderrocada.</p> <p>L'actual xalet fou construït per encàrrec d'Enric Calado, a principis del segle XX, segons un projecte d'Eduard Maria Balcells Buïgas. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4628899,2.0975356 | 424635 | 4590537 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95490-051702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95490-051703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95490-051704.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells Buïgas | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95491 | Xalet a la plaça Transvaal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-placa-transvaal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | La façana ha perdut algunes decoracions ceràmiques. | <p>Xalet d'estiueig d'estil modernita. La planta adopta una forma semblant a la creu grega. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant.</p> <p>La façana principal es caracteritza per una tribuna al primer pis a l'estil bow-window, amb obertures d'arc carpanell, tancaments de fusteria i vitralls d'estil modernista. A la part superior la tribuna és decorada amb un fris de rajoles de color blanc-i-blau que recorre tot l'edifici en aquest nivell. Al seu damunt hi trobem un balcó amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons coronats amb gerros ceràmics esmaltats de color blanc-i-blau. El ràfec és fet amb caps de biga de fusta. La teulada conté diverses xemeneies fetes en llauna.</p> <p>A la façana lateral dreta al primer pis hi ha una terrassa amb balustrades de peces de morter modelat i pilastres d'obra. En totes les façanes laterals hi ha finestres amb jardineres fetes amb rajola blava de Manises. Les balustrades són presents també en altres cossos de l'edifici, també a la planta baixa, en una sortida a una terrassa suportada per pilars a la planta semisoterrani.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres de base quadrada amb pedra escairada i acabat rugós. El remat és fet amb un fris classicista i una franja de ceràmica blava. El portal és de fusta pintada de blau. En destaquen les frontisses d'estil modernista.</p> | 08205-518 | Plaça Transvaal | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. <em>Segons escriu Domènec Miquel: “El 1901 s’inaugurà el tramvia blau i el funicular del Tibidabo que estalviaven la pujada a la muntanya i, des del cim, hom podia prendre una tartana per anar còmodament fins La Rabassada”.</em></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït a la primera dècada del segle XX.</p> <p> </p> | 41.4287409,2.1060006 | 425302 | 4586739 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95491-051801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95491-051802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95491-051803.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95492 | Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | <p>Masia tradicional, d'origen medieval, que conserva una finestra gòtica. Es troba emplaçada entre la Floresta i les Planes, en una zona de cultius de cereal, vinya i olivera. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal de punt rodó adovellat. A la seva dreta hi ha una finestra rematada amb arc conopial i decorada amb elements del gòtic tardà. Sota aquesta finestra hi ha una espitllera. Els murs de la façana són de maçoneria, feta de pedra i maó, actualment arrebossats. Al primer pis hi ha una galeria de tres finestres de punt rodó.</p> <p> </p> | 08205-519 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidrera (BV-1468), punt quilomètric 8 | <p>Segons els propietaris, aquesta masia és d'origen medieval i ja està documentada al segle XII. El gruix de la construcció actual s'hauria bastit entre els segles XV i XVII, tal com demostra, per exemple, l'existència d'un finestral que es pot situar en el període gòtic tardà. Antigament la masia s'havia conegut amb altres denominacions, com ara mas d'en Bosc i mas Busquets. Al segle XIX l'explotació estava molt orientada a la vinya. Amb l'arribada de la fil·loxera, a la dècada de 1880, la plaga va matar tots els ceps, les terres van quedar sense conrear i es van convertir en boscos.</p> | 41.4352948,2.0769114 | 422879 | 4587491 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95492-051901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95492-051902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95492-051903-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquesta masia havia tinguts altres noms: mas d'en Bosc i mas Busquets.L'entorn de la masia consta com a àrea d'expectativa arqueològica a la carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès, com a posible jaciment d'època medieval i moderna. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95493 | Ca n'Alustrell (Casa Rabassalet I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalustrell-casa-rabassalet-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 17.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil modernista. És de planta rectangular, i consta de planta semi-soterrani, planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant. L’edifici destaca per l'ornamentació aplicada sobre les façanes i per un remarcable acroteri amb orla en el coronament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana nordest té a la planta baixa una balconera en els extrems i un gran finestral al centre. Al primer pis hi ha al centre una gran balconera partida amb un monjo o mainell i dos finestrals, un a cada costat, els quals també tenen un monjo cadascuna d'elles. Les obertures de la planta baixa i del pis estan en el mateix eix de simetria. Les balconeres tenen una balustrada feta de peces de terracota amb motius vegetals. Les llindes de la planta baixa tenen unes garlandes vegetals i florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana nordest al primer pis hi ha tres finestres amb un monjo o mainell, i amb decoracions modernistes fetes amb terracota a les llindes d'estil floral. Adossats als brancals hi ha unes columnes amb capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sudest a la planta semisoterrani s'hi ha fet una reforma recent que ha comportat un revestiment i l'afegit d'un </span></span></span><span><span><span>porxo fet amb columnes de fosa, amb un tancament de serralleria metàl·lica. Aquest porxo fa de terrassa a la planta baixa. La resta de la façana és igual que la del nordest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes nordest i sudest destaquen perquè estan rematades per un frontó o acroteri motllurat amb una orla ondulada que recorre tot el frontal al nivell de les golfes i que oculta el carener.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sudest no és visible per enlloc, ni tampoc algunes plantes de l'edifici per manca de perspectiva i volum de vegetació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és un mur fet amb paredat, amb un coronament fet amb motllura i amb una barana de ferro a la part superior. Les obertures de la tanca tenen arc rebaixat i estan emmarcades amb maó a la llinda i als brancals.</span></span></span></p> | 08205-520 | Plaça Rabassalet, número 1. | <p>Aquest xalet construït, segons sembla, durant la primera dècada del segle XX, durant el procés d'urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn. Aquesta urbanització va començar a finals del segle XIX i va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s'hi van construir diversos xalets. </p> <p>Segons escriu Domènec Miquel: '<em>El 1901 s'inaugurà el tramvia blau i el funicular del Tibidabo que estalviaven la pujada a la muntanya i, des del cim, hom podia prendre una tartana per anar còmodament fins La Rabassada</em>'.</p> | 41.4315141,2.1087981 | 425539 | 4587044 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95493-052001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95493-052002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95493-052003.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La casa del Rabassalet I també es denomina Ca n'Alustrell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95494 | Casa al Rabassalet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-rabassalet-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil modernista situat vora la carretera de la Rabassada, prop del Casino de la Rabassada. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre central.</p> <p>La façana principal té una composició en base a tres eixos d'obertures, amb l'entrada al centre. S'hi accedeix per unes escales amb baranes ventrudes. El portal és rectangular i està aixoplugat per un pòrtic suportat per columnes de fosa amb un balcó al seu damunt, també amb una barana ventruda i curvilínia. A cada costat del portal hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres obertures. Les llindes i els brancals de les obertures estan decorats amb esgrafiats d'estil modernista, els quals també es troben a la façana posterior. Al nivell de les golfes hi ha una galeria de tres finestres, en un petit cos que sobresurt lleugerament, insinuant una planta basilical. </p> <p>Al centre de la teulada s'aixeca la torre, de planta quadrada i amb un finestral a cada costat. La seva teulada és a quatre vessants.</p> <p>En una façana lateral hi ha un balcó suportat per arquitraus en escaire fets de ferro caragolats, amb barana de ferro ventruda.</p> <p>La tanca de la parcel·la és un mur d'obra de fàbrica amb pilastres rematades amb semicilindres i amb una serralleria d'estil senzill.</p> | 08205-521 | Plaça del Rabassalet, número 2 | <p><span><span><span>A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets. </span></span></span><span><span><span><em>Segons escriu Domènec Miquel: “El 1901 s’inaugurà el tramvia blau i el funicular del Tibidabo que estalviaven la pujada a la muntanya i, des del cim, hom podia prendre una tartana per anar còmodament fins La Rabassada”.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, s'hauria construït en aquesta època, al tombant del segle XX.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4320029,2.1088134 | 425541 | 4587098 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95494-052101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95494-052102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95494-052103.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95495 | Can Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barata-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Masia tradicional situada en una zona muntanyosa prop del torrent del mateix nom, al nord del terme municipal, tocant ja a Sant Quirze del Vallès. Consta de dos cossos de dimensions similars, adossats només en una petita part dels seus murs laterals tot formant una disposició esglaonada. El cos residencial principal consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal, de punt rodó i adovellat i, a l'esquerra, una finestra. Al primer pis hi trobem tres finestres amb llinda recta, molt uniformes i que semblen remodelades. El parament és arrebossat, i el ràfec motllurat.</p> <p>El cos situat a la part posterior s'hi devia afegir posteriorment, tal vegada al segle XIX, tal com sembla suggerir l'obra feta de maó que envolta les finestres.</p> | 08205-522 | Camí de Can Barata | <p>D'aquesta masia no en coneixem dades històriques antigues. Està situada prop del Camí dels Monjos: un vial d'origen medieval que unia els monestirs de Sant Llorenç de Munt, situat al cim de la Mola, amb el de Sant Cugat del Vallès.També transcorria prop d'aquest sector l'antiga Via Augusta, d'època romana.</p> | 41.5177037,2.0595509 | 421528 | 4596656 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95495-052201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95495-052202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95496 | Centre d'Educació Especial Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-deducacio-especial-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de camp construïda els anys del modernisme com a residència particular i ara convertida en un centre social. És formada per diversos volums o edificis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana principal hi ha el portal d'entrada amb arc de punt rodó i un gran portal de fusta, amb una finestra a l'esquerra i un portal més petit a la dreta. Al primer pis hi ha, al mateix eix vertical que el portal, una finestra veneciana de tres obertures amb una llinda compartida. A cada costat hi ha una finestra. Al segon pis hi ha quatre balconeres amb arc carpanell. Les obertures tenen una faixa engaltada feta de maó en la llinda i els brancals, i tenen ampit motllurat. El parament és de maó vist amb aplicacions de ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'esquerra d’aquesta façana principal hi ha un altre cos acabat amb frontó triangular que té un cos més o menys simètric a l'altre costat, a la dreta. En el de l’esquerra destaca una galeria de tres finestres al segon pis, les quals tenen llinda, brancals i ampits comuns. Els murs estan fets de maó i la teulada és a diversos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al darrere de l'edifici s’aixeca una torre amb una galeria de quatre finestres al pis superior. Té un ràfec fet de maó i la teulada a quatre vessants, de pendent molt pronunciat, amb els careners de teules vidriades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior de l'edifici es conserva una interessant escala, així com una llar de foc i voltes catalanes de maó de pla a les cotxeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant remarcar que les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu de l'edifici, i també en els elements de composició, com ara la relació en les obertures i la seva ubicació. Això confereix al conjunt un gran equilibri i harmonia.</span></span></span></p> | 08205-523 | Camí de Sant Medir a Can Puig | <p>Aquesta casa consta com a Casa Farell a un plànol de 1929. Segurament va ser construïda per Jaume Farell i Maspons, a finals del segle XIX i a inicis del segle XX, el qual havia comprat la finca de Can Mestre, una antiga masia.</p> <p>El 1957 l'Ajuntament de Barcelona comprà la finca. El 1972 es va inaugurar, després d'una important reforma, el Centre Sant Medir: un centre d'atenció social.</p> | 41.4433000,2.1207400 | 426550 | 4588343 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95496-052301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95496-052302.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95497 | Forn de calç del torrent de Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-gordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Segons les fotografies dels Agents Rurals, només en resten algunes parts en un marge del bosc cobert per vegetació. | <p>Forn de calç excavat al sòl, situat a poca distància del mas i del torrent de can Gordi. Es tracta d'un forn de petites dimensions, d'entre dos i tres metres de diàmetre.</p> <p> </p> | 08205-524 | Prop del torrent de Can Gordi i del camí de la Pedrera. | <p>A l'interior d'aquests forns es portava a terme la transformació de la pedra calcària en calç. Per obtenir la calç calia assolir temperatures molt altes i la preparació i el procés eren llargs i costosos. La calç era molt utilitzada per la construcció (morter de calç), per impermeabilitzar, per desinfectar i també per lluitar contra plagues i paràsits.</p> | 41.4596500,2.0997200 | 424813 | 4590176 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95498 | Goig de Viure II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-viure-ii | XXI | <p>Escultura feta amb una planxa metàl·lica amb forma de figura femenina pintada de vermell intens.</p> | 08205-525 | Parc entre el passeig d'Olabarria amb el passeig de Valldoreix | <p>Escultura de l'artista Alfredo Lanz, de l'any 2016, de la sèrie Goig de Viure, i col·locada a Valldoreix amb motiu de la II Biennal d'Art de Valldoreix l'any 2018.</p> | 41.4588135,2.0661489 | 422008 | 4590112 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95498-052502.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alfredo Lanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95499 | Xalet de Pere Francitorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-pere-francitorra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 19.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic construït a la dècada de 1920 i situat en una zona boscosa dels afores de la ciutat, pròxim a la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica formada per tres cossos, el central diferent dels laterals.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'edifici, aixoplugat amb una marquesina d'obra que té arquitraus de fusta i teulada a doble vessant, amb teules àrabs. A cada costat hi ha un finestral. Al primer pis hi ha tres finestrals en el mateix eix vertical que les obertures del primer pis. La segona planta, que només existeix a la part central de l'edifici, conté dues finestres bessones. La façana està arrebossada i pintada de color groc. Les obertures estan envoltades per una faixa engaltada pintada de color blanc. <span><span><span>El ràfec és format per caps de biga de fusta sota la teulada, que en el cos central és a quatre vessants i en els cossos laterals és a dues aigües, amb un faldó truncat.</span></span></span></p> <p>Les façanes laterals tenen a l'alçada del primer pis una balconera desplaçada a la dreta i un òcul de ventilació del sostremort, centrat sota el faldó truncat de la teulada.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les proporcions de l'immoble compleixen la regla àuria arreu de tot l'edifici i també en els elements de composició, com ara la relació en les obertures i la seva ubicació.</span></span></span></span></span></p> | 08205-526 | Carrer de la Vimetera i camí de Can Menta. | 41.4521194,2.0896125 | 423960 | 4589349 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95499-052601.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95500 | Forn de calç de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> números 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | El forn està abandonat i enrunat en part. | <p>El Forn de calç de la Torre Negra havia estat propietat del monestir de Sant Cugat. Es va construir en un marge del turó de la Torre Negra, a l’entrada a la vall de Gausac, prop de dues pedreres. El Forn conserva l'accés excavat a l'argila, reforçat amb maons, que dona pas a dues cambres de cocció. Una, es conserva de forma parcial, i l'altra es troba actualment enrunada.</p> <p>Al vessant sud del turó de la Torre Negra hi ha dues pedreres obertes a la roca, cobertes de vegetació. La més gran està situada a la part més oriental i talla l'accés a la cova de la Torre Negra. De les pedreres, s'extreien els blocs de pedra dels quals s'obtenia la calç, a partir del procés de combustió que tenia lloc al forn.</p> <p>A uns 400 metres, a l'oest, hi ha un forn o grup de forns, amb les cambres excavades a l'argila, que havien estat en funcionament en temps més recents. Actualment es troben en estat deficient i ocults per la vegetació.</p> | 08205-527 | Torre Negra | <p>Aquest forn de calç havia estat propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès i ja se'n tenen notícies des del segle XVIII. L'any 1786 els monjos van autoritzar als domers i obrers de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià per emprar la roca de la pedrera per a fabricar la calç que necessitaven per reparar el campanar.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques: </strong></span></span><span><span>Del 4 al 15 de gener de 1999. Directors: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospeccions per a la realització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès.</span></span></p> | 41.4593925,2.0975696 | 424633 | 4590149 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95501 | Forn de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-sant-adjutori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Bruguera, Ramon; Burgueño, Eugeni; Guàrdia, Marc (2001). 'Un conjunt ceràmic procedent de Sant Adjutori (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)'. <em>GAUSAC, 19, </em>p. 13-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Fàbrega i Enfedaque, Albert, (2009), 'Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central', </span></span></span></span></span></span></span></span>Dovella, Núm. 101, p. 7-8, en línia: <a href='https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/144539'>https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/144539</a></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SUAU LLEAL, Laura; LÓPEZ MULLOR, Albert (2008). “L’excavació a l’església i al forn de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès”. <em>Quaderns científics i restauració monumental. Assaig i recerca. Monogràfics: Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Súria</em>. Diputació de Barcelona, p. 241-164.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest forn està situat a la serra de Collserola, prop de l'ermita de Sant Adjutori. Mostra una estructura que es podria vincular amb la tradició romana tot i que no es pot descartar que pugui ser de construcció més recent.</p> <p>Conserva una estructura de volta, amb una cambra de foc i una àrea per a la cocció. De la boca d'entrada només se'n manté una part i les parets de la càmera de cocció es conserven a la part posterior del forn. Aquest tipus de forns es van utilitzar per produir ceràmica o per la cocció de materials de construcció, com teules i maons.</p> | 08205-528 | Camí de Sant Medir. | <p>Forn d'origen romà o medieval, tot i que aquests tipus de forn també es van utilitzar en època moderna, durant els segles XVI i XVII.</p> <p>A la dècada de 1960, va ser restaurat pel Centre Excursionista de Gràcia. L'any 2000, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va dur a terme una intervenció arqueològica que va consistir en un sondeig a la part nord del forn durant. S'hi van localitzar fragments de tègula i d’ímbrex de difícil datació.</p> | 41.4555457,2.1142800 | 426024 | 4589708 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95501-052805.jpg | Legal | Modern|Romà | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El forn està protegit per una estructura de formigó i una reixa a la part frontal. | 94|83 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95507 | Jaciment del carrer Oceà Pacífic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-ocea-pacific | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.30.</span></span></span></span></span></p> | Les restes localitzades van ser eliminades en el moment de les obres. | <p>En aquest jaciment del carrer Oceà Atlàntic es va localitzar un enterrament doble (amb restes humanes), una llar de foc, ceràmica romana (tegulae) i un molí fet de pedra volcànica.</p> <p>Per la ubicació de les restes, es considera que a l'altra banda del carrer, que es troba sense urbanitzar, se'n podrien trobar més.</p> | 08205-529 | Carrer Oceà Pacífic número 20. | <p>Segons la fitxa de la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008 es diu que va ser el propietari de la parcel·la qui, a finals de la dècada de 1970 o principis de la de 1980, va trobar les restes en fer obres al jardí. Segons l'Inventari<span><span><span><span lang='CA'><span> del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, les restes van aparèixer en fer reparacions a la vorera.</span></span></span></span></span></p> | 41.4538500,2.0763600 | 422855 | 4589552 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95507-052902.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95508 | Jaciment arqueològic del carrer Alfons el Magnànim (Can Picanyol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-alfons-el-magnanim-can-picanyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO I MAS, Jordi; SINNER, Alejandro G.; VELASCO FELIPE, Carlos (2009). 'La villa de Can Picanyol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)'. REVILLA CALVO, Víctor; GONZÁLEZ PÉREZ, Joan-Ramon; PREVOSTI MONCLÚS, Marta (ed.). <em>Actes del Simposi: Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana. Celebrat a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007</em>. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona, 2009. Vol. II. (Monografies; 11), p.133-138.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.69.</p> | I dC | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Al carrer Alfons el Magnànim es va trobar un jaciment d'època romana que correspondria a una vil·la d'aquest període. </p> <p>En els solars números 25 i 27 es van localitzar diferents murs, restes d'un rudus, una base d'un pilar, possiblement restes d'una dolia, un forn (que hom creu que podria estar vinculat a la producció de ferro) i una fossa. En aquestes dues finques es localitza una zona de residència i magatzems a la meitat nord i una zona productiva a l'extrem sud.</p> <p>En el solar número 23 van aparèixer dues estructures negatives de planta circular que podrien correspondre a un espai per posar dolies o bé a unes sitges. També va localitzar-se una estructura amb murs i paviment d'opus signinum que podria ser un hipocaust.</p> | 08205-530 | Carrer Alfons el Magnànim números 23, 25 i 27. | <p>El jaciment arqueològic del carrer Alfons el Magnànim va ser localitzat amb motiu de les prospeccions arqueològiques dutes a terme per actualitzar la Carta Arqueològica. La troballa va tenir lloc el 16 de desembre de 1998.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 26 al 29 de gener de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Prospecció. Promotor: Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</li> <li>De l'1 al 20 de febrer de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Prospecció. Promotor: Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</li> <li>De l'11 al 19 de març de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Control arqueològic. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>Del 22 al 31 de març de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Control arqueològic. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>Del 6 al 31 d'abril de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Excavació d'urgència. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>Del 17 al 28 de maig de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> <li>El 2 de setembre de 1999. Director: Jordi Anguelo Mas. Excavació d'urgència. Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</li> </ul> | 41.4652200,2.0681700 | 422185 | 4590822 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95509 | Sitges del carrer d'Elisenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-del-carrer-delisenda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 24.</p> | IV-III aC | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Un afeccionat va observar unes sitges seccionades durant les obres d'urbanització del carrer Elisenda Ribatallada. Es tractava de quatre sitges situades en línia. En l'excavació realitzada el 1984 es va documentar que eren de forma globular-ovoide i que s'excavaren en l'argila del temps del quaternari. El material arqueològic que es va recuperar informava que les sitges eren escombreres, en trobar-se restes de ceràmica (a mà i a torn), restes d'àmfores ibèriques i gris emporità, una fíbula de bronze amb un cap de serp i material lític com plaques de pissarra, una mà de molí i un pondus. Les restes de fauna que van sortir eren bovins, ovicaprins i suids. L'any 1989 es va fer una altra excavació en aquest indret, on es van localitzar restes d'ibèric ple i tres sitges reomplertes d'argiles, pedres, ceràmica i carbons. També es va documentar una rasa.</p> | 08205-531 | Carrer Elisenda Ribatallada número 47. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat, el 1984, per un aficionat a l'arqueologia, el senyor Aznar, que en un marge va veure unes sitges tallades en el carrer. L'any 1989 es va fer una segona excavació. </p> <p>El material arqueològic es va dipositar al Museu d'Història de Sabadell.</p> | 41.4639100,2.0853300 | 423616 | 4590661 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95510 | Jaciment arqueològic de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-francesc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ja no existeix. | <p>A l'entorn de la plaça de Sant Francesc es van documentar tres troballes arqueològiques. A uns trenta metres de la plaça de Sant Francesc, al carrer Abat Biure, es va localitzar un pou romà de planta quadrada (80 x 80 centímetres) i uns 7 metres aproximadament de profunditat. Al voltant del pou hi havia un cercle de pedres que el delimitava. Aquest estava reomplert per materials d'època romana, com fragments de dulia, tegulae, àmfores, ceràmica diversa, una gerra de coure i la part inferior d'una ampolla. Van aparèixer també restes òssies humanes i d'animals (gos).</p> <p>En fer els fonaments de la casa número 1 del carrer Abat Biure es van documentar murs d'una construcció formada per pedres irregulars i lligades amb fang. Al carrer Abat Escarré, a la zona del transformador elèctric, va aparèixer paviment d'opus signinum desplaçat del seu lloc.</p> | 08205-532 | Plaça Sant Francesc i carrer Abat Escarré. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat el 1960 en urbanitzar-se el carrer Abat Biure. No es va realitzar cap control arqueològic.</p> <p>El material es troba dispers. Una part està dipositat des de 1968 al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, i també en col·leccions privades.</p> | 41.4770700,2.0874200 | 423806 | 4592120 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95511 | Jaciment arqueològic del carrer Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-pedraforca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ja no existeix. Va ser urbanitzat. | <p>Durant la construcció d'un bloc de pisos al carrer Pedraforca número 9, van aparèixer de manera fortuïta, cap al 1970, fragments de ceràmica ibèrica (pasta de sandvitx) i campaniana. Va ser destruït i no es pot saber si es tractava d'una sitja.</p> | 08205-533 | Carrer Pedraforca número 9. | 41.4766700,2.0864600 | 423726 | 4592077 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95517 | Mina Centre Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-centre-borja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | La boca d'accés a la mina es troba ben conservada. No s'ha pogut accedir a l'interior per comprovar-ho, però des de la reixa s'observava en bon estat. | <p>Mina d'aigua construïda al segle XIX que va des del torrent de Llaceres i les avingudes del Pla de Vinyet fins a l'avinguda de Torre Blanca. Una de les boques d'aquesta mina està situada als jardins del Centre Borja (institució pertanyent als Jesuïtes). </p> <p>Les intervencions arqueològiques realitzades en aquesta zona enjardinada van donar com a resultat la troballa de la mina d'aigua, formada per un accés a peu pla i dos pous d'accés vertical. En un d'aquests accessos hi trobem una petita construcció obrada amb maó, que té una porta d'entrada rematada amb arc rebaixat i perfilat amb maons col·locats a sardinell. La porta té un tancament metàl·lic. Per accedir-hi s'ha condicionat recentment una escala que compta amb elements d'acer patinable.</p> | 08205-534 | Avinguda de la Torre Blanca | <p>La mina està ubicada al recinte del Centre Borja, propietat de la Companyia de Jesús, que va ser inaugurat el 1950.</p> <p>En els jardins del centre s'hi havia localitzat un enterrament d'època romana. Per aquest motiu l'any 2006 es va portar a terme una prospecció arqueològica que va donar com a resultat la troballa de la mina d'aigua. Fou mentre s'executaven les obres de construcció del campus universitari de la Fundació ESADE, un centre de la Companyia de Jesús vinculat a la Universitat Ramon Llull. En aquesta intervenció una part de la mina va haver de ser eliminada.</p> <ul> </ul> | 41.4677784,2.0916861 | 424152 | 4591085 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95517-053402.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm al pare Jaime Moreno SJ i a ESADE la facilitat d'accés al recinte.A la zona s'hi han practicat les següents intervencions arqueològiques:De l'1 al 15 de gener de 1999. Directors: Alba Rodríguez i Jordi Anguelo Mas. Prospecció i intervenció d'urgència. Estudi sobre el patrimoni historicocultural afectat pel PAU del sector de la Torre Negra.Del 13 de febrer al 30 de juny de 2006. Director: Antonio Juárez Villena. Excavació i intervenció preventiva. Construcció d'un campus universitari de la Fundació ESADE.6 de juny de 2006. Eliminació parcial de la mina del Centre Borja per la construcció del campus universitari de la Fundació ESADE.Del 8 de juliol al 31 d'agost de 2006. Director: David Riba Cano. Excavació i intervenció preventiva en la construcció del campus universitari de la Fundació ESADE. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95518 | Jaciment arqueològic de la Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torreblanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>ANGUELO, J; RODRÍGUEZ, A. (1999). <em>Memòria prospecció al torrent del Sant Crist afectat per la PAU Torre Negra</em>. Memòria número 3018.</p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 64.</p> <p>PUJADES CAVALLERIA, Josep (1999). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al polígon Torreblanca (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). Maig 1996</em>.</p> | II dC | Les restes van ser eliminades. | <p>El jaciment arqueològic està situat a l'avinguda del Pla del Vinyet. En aquest lloc van aparèixer tres sitges, que estaven seccionades de manera vertical, dues de les quals van ser excavades, l'any 1987. Aquestes tenien forma ovoidal i havien estat amortitzades. Les restes trobades a l'interior eren bàsicament fragments de paviment, dolia, tegulae i fauna (per exemple, un cavall sencer amb deformacions) i dataven del segle II dC.</p> <p>En els camps de conreu propers es van localitzar restes arqueològiques en superfície. Segons sembla, en un camp situat a vint-i-cinc metres de les sitges, en ser llaurat, va aparèixer a la terra una taca fosca amb alta concentració de ceràmica. Aquestes restes podrien indicar l'existència d'una vil·la romana propera.</p> | 08205-535 | Avinguda del Pla del Vinyet número 111. | <p>Durant les obres d'urbanització del sector de Torreblanca no es va realitzar cap seguiment arqueològic. Malgrat això, J. Pujades va documentar les restes d'un forn i d'una fossa. D. Olivares va detectar bossades amb material sense context dins del recinte del Col·legi Europa. Segons sembla, podria tractar-se de restes d'estructures d'una vil·la romana.</p> | 41.4699300,2.0949600 | 424428 | 4591321 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95519 | Casa Xina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xina | <p><span><span><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em><span>La Floresta (Pearson) desapareguda</span></em>. Efadós editorial, p.43</span></span></span></p> | XX | La casa està excessivament transformada. L'element amb més valor artístic i arquitectònic és la torreta. | <p><span><span><span>Casa d'estil eclèctic construïda a la dècada de 1920. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre central. La teulada és a quatre vessants, feta amb teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha dos portals d’entrada, amb llinda recta. Davant dels angles laterals sobresurten dos cossos, cadascun amb una finestra. Al cos de l’esquerra hi ha una finestra petita d’alumini blanc i, al cos de la dreta, una finestra amb llinda recta de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha un gran terrat i unes gelosies de fusta que impedeixen veure els elements de la façana. Originàriament, hi havia quatre finestres amb disposició simètrica i amb llinda engaltada en forma de frontó. També s’han afegit cossos als angles de la façana, fet que dificulta veure si es mantenen les quatre obertures originals. La façana és arrebossada, amb un ràfec amb caps de biga de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del centre de la teulada en sobresurt la torre, amb un finestral horitzontal i decoracions de ceràmica en una franja a la part inferior i als angles, en la part superior. El ràfec presenta caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants, amb un remat amb forma de pinya.</span></span></span></p> | 08205-536 | Avinguda Emeterio Escudero, número 74 | <p>Aquest habitatge és conegut com 'la Casa Xina', denominació que s'explica per la torreta que remata l'edifici, que recorda una construcció característica d'aquest país. L'edifici va ser finalitzat al voltant de 1928.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4475296,2.0826227 | 423371 | 4588845 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95519-053601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95519-053602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95519-053603.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres denominacions: cal Pere Rajoler. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95520 | Paratges de Can Borrell i la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratges-de-can-borrell-i-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>En un paratge entre la Torre Negra i la masia de Can Borrell es van realitzar troballes en superfície, que hom ha dividit en dues zones.</p> <p>A la zona est es van trobar fragments de ceràmica ibèrica de parets fines. També, en un tram de la carena de la muntanya, hi havia molta pedra petita possiblement procedent d'un enderroc. Segons sembla, es tractaria d'un assentament agrícola i ramader, d'època romana o tardoromana, actualment desaparegut.</p> <p>A la zona oest es van localitzar fragments de tègula, de dolia i d'àmfores d'època romana i, també, ceràmica de parets fines i sigil·lada d'època ibèrica. En aquest àmbit hi ha un mur de pedra irregular.</p> | 08205-537 | Entre Can Borrell i la Torre Negra | <p>Els Agents Rurals van localitzar el setembre de 2018 unes restes en superfície que podrien correspondre als períodes ibèric i romà.</p> | 41.4629300,2.1079700 | 425506 | 4590533 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053701-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053702-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053703-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053704-agents-rurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95520-053705-agents-rurals.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són dels Agents Rurals. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95521 | Entorn de can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-can-barba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | Hi ha restes d'estructures de l'antiga masia i també de l'entorn de la font de Can Barba, on hi ha una zona d'esbarjo amb bancs d'obra. L'espai necessita una intervenció de neteja. | <p>Al voltant de Can Barba, una antiga masia destruïda per l'exèrcit de la República el 1939, hi ha restes d'estructures, com la font de Can Barba que servia de lloc d'esbarjo i també per canalitzar i acumular l'aigua, amb basses i recs. Possiblement podria haver-hi restes del polvorí que va existir en aquest indret durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i les restes de l'antiga masia.</p> | 08205-538 | Camí de Can Domènec a Can Barba. | <p>La masia de Can Barba, també coneguda com a Can Pi, tenia el seu origen en el segle XIII, quan existia el municipi de la Quadra de Canals. Els propietaris d'aquesta masia van ser batlles del lloc en diverses ocasions.</p> <p>La Companyia de Jesús va ser-ne la propietària i es coneix que el 1926 van construir diferents edificis per habilitar-los com a casa de colònies.</p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es va emprar la masia com a polvorí. L'exèrcit de la República la va volar abans de marxar a principis de 1939. De tot el complex d'edificis continua alçada la masoveria, sense interès arquitectònic.</p> | 41.4591755,2.0288251 | 418892 | 4590188 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95521-053801.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Al voltant de la masoveria de Can Barba hi ha camps de conreu de secà i, també espais de vegetació baixa i oberta, a l’entorn de l’eix del torrent de Can Barba. També, a la font de Can Barba s’hi troben alguns exemplars de plàtans de grans dimensions. | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95522 | Jaciment arqueològic de Can Buscarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-buscarons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Segons sembla, les restes de l'antiga masia estan dins d'una finca amb tanca al carrer del Casalot. | <p>En un vessant de la serra de Collserola, a l'actual Floresta, hi havia una masia d'origen medieval. Segons sembla, encara resta dempeus un mur dins d'una parcel·la tancada.</p> | 08205-539 | Carrer del Casalot | <p>La masia de Can Buscarons, és d'origen medieval. Després de la Guerra del Francès, el propietari va talar el bosc i va dividir la finca per establir-hi pagesos, segurament amb contractes de parceria o de rabassa. Finalment, a principi del segle XX i després de la crisi de la fil·loxera, la masia i les terres van ser abandonades. Amb la urbanització de la Floresta, aquestes terres es van convertir en part del barri.</p> | 41.4446200,2.0821500 | 423328 | 4588523 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95523 | Jaciment arqueològic de Can Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-baster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XIV | De l'antiga masia només en resta un mur. | <p>Hi ha les restes d'un mur de l'antiga masia de Can Baster, cobert per vegetació en mig d'un bosc.</p> | 08205-540 | Serra de Can Gener, prop de l'ermita de Sant Adjutori | <p>La masia de Can Baster datava del segle XIV i depenia de la Quadra de Vilanova. Els habitants de la masia eren afocats del senyor d'aquesta quadra.</p> | 41.4548500,2.1131400 | 425928 | 4589631 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95524 | Església de Sant Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-sever | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | IX | No s'ha trobat l'emplaçament exacte de l'antiga església de Sant Sever, que va quedar sense ús al segle XV. | <p>Es desconeix el lloc exacte de la capella de Sant Sever, però es creu que estava situada entre el carrer Endavallada, l'avinguda Rius i Taulet i l'avinguda de Catalunya, a l'emplaçament conegut popularment com el camp de Sant Sever, dins de l'antiga vila medieval de Sant Cugat, en l'actual centre històric.</p> <p>Segons Serra Rosselló, estava darrere de les cases de la part baixa del carrer Endavallada, al cantó oest, en el lloc del camp de Sant Sever, abans citat. Hom també creu que podria estar a l'avinguda Rius i Taulet, darrera d'una benzinera, avui inexistent. El carrer del costat de la benzinera porta el nom de Baixada de Sant Sever. Aquesta església era propera a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, també desapareguda, a la plaça on hi ha l'actual mercat municipal.</p> <p>Tota l'àrea està urbanitzada.</p> | 08205-541 | Entre l'avinguda Rius i Taulet i l'avinguda Catalunya. | <p>La capella de Sant Sever està datada l'any 1032 i depenia del monestir de Sant Cugat. Les relíquies de Sant Sever, que estaven dipositades en aquesta església, van ser traslladades el 1266 al monestir. Es té notícia que la capella tenia els ingressos suficients per no dependre econòmicament de l'església parroquial de Sant Pere.</p> <p>El papa va concedir el 1335 indulgències a tothom que visités la capella i el 1384 per aquells que participessin en la seva reconstrucció. Amb la construcció de la nova església parroquial de Sant Pere, el culte i el benefici de Sant Sever van ser traslladats i la capella va quedar sense ús, amb l'última notícia documentada coneguda de l 'any 1414.</p> | 41.4723929,2.0812785 | 423288 | 4591606 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95525 | Jaciment arqueològic del carrer Victor Hugo (Viaró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-victor-hugo-viaro | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | VI aC - V dC | <p>Entre el col·legi Vilaró i l'estació d'ADIF 'Coll Favà' hi ha un camp de conreu on es va localitzar material arqueològic d'època ibèrica i romana. En el seu moment, no es va poder determinar la ubicació del jaciment, però, tenint en compte que els materials eren més abundants a la zona propera de la tanca del recinte escolar, hom pressuposa que es podria localitzar als terrenys del centre.</p> <p>L'existència d'aquest material d'època ibèrica i romana suposa l'existència d'un jaciment en aquest indret, però sense seguretat perquè no és visible cap estructura en superfície. Durant la tardor de 1998 es van fer prospeccions arqueològiques i en aquell moment el material es va dipositar a la Casa de Cultura.</p> | 08205-542 | Carrer de Víctor Hugo, prop de l'avinguda Alcalde Barnils i camí de Sant Cugat a Sabadell | 41.4823202,2.0811539 | 423289 | 4592709 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95525-054201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95525-054202.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95526 | Quinto de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinto-de-nadal | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El Quinto és un joc d'atzar molt popular a la comarca del Vallès Occidental, sobretot en poblacions com Sabadell i Terrassa. És tradició jugar-hi durant les festes de Nadal. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span>A la sala on se celebra, hi ha el <em><span>lloro</span></em>, que des d'una zona visible per a tothom, és la persona encarregada de cantar o dir els números. El joc consisteix en omplir un cartró amb noranta números, distribuïts en sis caixes de quinze números, on cada caixa té tres fileres de cinc números. Quan un jugador tapa una filera, fa quinto; quan tapa una </span></span></span></span><span><span><span><span>caixa, ha fet plena. Els números dels cartrons es tapen amb guixes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com a fet anecdòtic, hi ha un punt de dificultat, ja que el <em><span>lloro</span></em> canta el número utilitzant jocs de paraules, dient acudits, entre altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els premis són productes diversos: des de queviures fins a paneres, passant per regals molt variats de patrocinadors.</span></span></span></span></p> | 08205-543 | Rambla del Celler. Pavelló. | <p><span><span><span>A Sant Cugat del Vallès es va organitzar per primer cop el Quinto l'any 2000, i va ser tot un èxit. Per tant, l'any següent es va organitzar durant tres dies: 25, 26 i 27 de desembre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els orígens del Quinto no són clars i caldria buscar-los en els sorteigs de les lleves per fer el servei militar en algun moment del segle XIX. Una altra versió situa la història al segle X, quan el rei Lluís IV de França va demanar a dos italians que creessin un joc per recaptar impostos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Quinto el va començar a organitzar la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional. Posteriorment, el va organitzar el Casal Popular la Guitza (fundat per l’organització Maulets), però el 2015 l’entitat es va dissoldre després de dotze anys d'activitat. Des d’aleshores, l’organització ha anat a càrrec de Cal Temerari. L'any 2000 es va celebrar al Parc del Pla de Vinyet i ha anat canviant de lloc: l'Ateneu, l’Envelat, la CMSC, el PAV2, el gimnàs de l’escola Joan Maragall, entre d'altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2001 també es va organitzar un Quinto a la Floresta i, actualment, se'n fan a diversos barris i escoles de la ciutat.</span></span></span></p> | 41.4725283,2.0995989 | 424818 | 4591606 | 2000 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95526-054305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95527 | Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes | <p>ANDRÉS COLL, Mercè (2023). <em>El moviment sardanista. Passat i present a Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>Entitat Sardanista de Sant Cugat. <em>Proposta de seguici festiu 'Sant Cugat a galop'</em>. </p> | XX i XXI | <p><span><span><span>Al llarg dels anys, s’han fet diverses composicions musicals de sardanes dedicades a Sant Cugat. Les dues sardanes més antigues són “La Floresta”, de l’any 1927, dedicada a les sardanistes de l’Orfeó Gracienc, i “Valldoreix”, de 1928, compostes per Joaquim Aldrich Guanyabens, de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sardana “L’aplec de Sant Cugat” va ser composta el 1970 per Ramon Vilà Ferrer, de Granollers. Es tracta d’una sardana de plaça, d’estructura simple, i emprada com a sardana de germanor per tancar els aplecs de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’enrenou” té com a peculiaritat que es va fer un concurs públic on cada persona que hi volia participar pagava vuit euros per votar i escollir el compositor entre una llista d’autors. Amb els diners recollits es va pagar la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Sant Cugat, Capital de la Sardana” és la darrera sardana sobre Sant Cugat del Vallès. És obra d’Anna Abad i data de l’any 2023. Es va presentar el 18 de març al Teatre-Auditori amb l’acompanyament musical de la Cobla Jovenívola de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En total, s’han dedicat una quarantena de sardanes a la ciutat de Sant Cugat, moltes de les quals han estat estrenades durant els aplecs sardanistes. Algunes d’aquestes sardanes són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>'La Floresta' de Josep Aldrich Guanyabens, dedicada a les sardanistes de l'Orfeó Gracienc.</span></span></span></li> <li><span><span><span>'Valldoreix' de Josep Aldrich Guanyabens.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Església de Mira-sol” de Josep Freixas Vivó.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“El monestir de Sant Cugat” de Narcís Paulís Vila.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“El Pi d’en Xandri” de Joaquim Soms i Janer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Gentil Maria Rosa” de Miquel Vilà Ferrer, dedicada a Rosa Maria Campmany, de l’Agrupació Sardanista de Sant Cugat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Dansaires de Sant Cugat” de Manuel Rius Ramos.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Sempre un somriure” d’Enric Ortí Martín, dedicada a Jaume Tubau.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“L’aplec de Sant Cugat” de Ramon Vilà Ferrer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>L'enrenou'.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“La Festa de Sant Medir” de Josep Font Palmarola.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Campanes del Monestir Juliana i Semproniana” de Carles Rovira Reixach.</span></span></span></li> <li><span><span><span>“Sant Cugat del Vallès” de Pepita Llunell Sanahuja.</span></span></span></li> <li><span><span><span>'Sant Cugat, capital de la Sardana' d'Anna Abad.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>L’Entitat Sardanista va crear un galop, titulat “Sant Cugat a galop”, com una acció més dins del panorama de la cultura popular i tradicional. La composició va ser realitzada per Dani Gasulla, compositor de sardanes, i es va estrenar a l’aplec sardanista de Sant Cugat. Serveix per donar inici al concurs de colles improvisades. Les particel·les del galop estan realitzades per ser interpretades per una cobla moderna, amb onze músics i dotze instruments, i les particel·les per a cobla de tres quartans, integrada per tres músics i quatre instruments: sac de gemecs, flabiol, tamborí i tarota. El ball consisteix en una fila de parelles que avancen al pas de galop, fent giragonses, canvis de parella, giravolts i salts al ritme de la música. El vestuari dels nois consisteix en pantalons negres, camisa blanca, armilla negra, faixa de color granatós, espardenyes amb vetes negres i mocador de l’entitat. Les noies van vestides amb brusa blanca, faldilles de color granatós amb molta volada, espardenyes blanques i mocador de l’entitat.</span></span></span></p> | 08205-544 | Plaça d'Octavià | 41.4732647,2.0840334 | 423519 | 4591700 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95528 | Jaciment arqueològic del turó de Fumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-fumet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Es desconeix l'estat perquè la vegetació impedeix veure-ho. | <p>En el turó de Fumet existeix algun mur que podria ser datable d'època medieval i moderna.</p> | 08205-545 | Turó de Fumet | <p>Segons diferents documents conservats a la British Library en el turó de Fumet hi havia un castell i, al cartulari de Sant Cugat del Vallès, es parla d'un castrum en aquesta zona, i també, de l'existència d'una masia. Per tant, les restes ocultes per la vegetació situades en aquest turó podrien correspondre amb una construcció d'època medieval.</p> | 41.4381600,2.0871900 | 423742 | 4587801 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95528-054501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95528-054502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95528-054503.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95529 | Entorn de la capella de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-capella-de-la-salut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XI | Es tracta d'una àrea d'expectativa arqueològica que no ha estat intervinguda. | <p>L'ermita de la Mare de Déu de la Salut està situada en el terme municipal del Papiol i eclesiàsticament pertany al bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Va ser construïda en el vessant sud del Puig Madrona, en una esplanada envoltada de bosc.</p> <p>Si des de l'església es marca la sagrera, trenta metres al voltant de l'edifici, una part del sòl ja és al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. La sagrera és considerada com a zona d'expectativa arqueològica.</p> | 08205-546 | Camí de l'ermita de la Salut. | <p>L'ermita de la Salut està situada en el Puig Madrona. Està documentada l'any 1013 i el seu terme el 1017, al segle XI. L'ermita havia estat l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Madrona i el seu terme parroquial abastava les terres de Valldoreix i incloïa les masies de Can Monmany, Can Barba i Can Domènec.</p> <p>Des de fa molt de temps, els veïns de Valldoreix fan romiatge fins a l'ermita.</p> | 41.4494880,2.0257080 | 418619 | 4589115 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95530 | Oratori de Sant Vicenç de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-vicenc-de-valldoreix | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.62-63.</p> <p> </p> | II aC - XX dC | El jaciment va ser excavat. | <p>L'oratori de Sant Vicenç està situat al sud-est de l'església parroquial de Sant Cebrià.</p> <p>Entre el 3 i el 8 de març de 1994 es van realitzar sondeigs arqueològics amb motiu del canvi del paviment del presbiteri i de la capella sud i es documentaren un paviment de rajola del segle XVI, un absis d'època romànica format per tres filades de pedra i tombes, una de les quals es va excavar. Hom va creure que l'absis romànic podria ser comú a l'oratori de Sant Vicenç i de l'església de Sant Cebrià; i que la necròpolis era contemporània a l'església romànica. Les tombes podien ser de fossa simple sense protecció. La sagristia va ser construïda en el segle XVI.</p> <p>Entre el 14 de novembre i el 31 de desembre de 2000 es van fer obres en el subsol del temple i, per tant, s'hi va portar a terme novament una excavació arqueològica. Es van determinar diverses construccions de diferents períodes històrics. Entre els segles II i I aC van aparèixer sitges d'època ibèrica i romana. Entre els segles XI i XV hi havia una església d'una nau i absis semicircular, amb sitges i necròpolis, i es van produir les primeres ampliacions del temple. Entre els segles XII i XIX es va modificar l'estructura de l'edifici amb la construcció d'annexos i es van dur a terme enterraments a l'interior del temple. Durant el segle XX es construí una capella.</p> | 08205-547 | Carrer de l'Església | <p>En el cartulari de Sant Cugat del Vallès s'esmenta l'existència de l'oratori de Sant Vicenç entre els segles XI i XX, en els documents 643, 762, 808 i 1187. L'any 1130, segons diversos documents conservats a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya i al mateix arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, consta que es va traslladar la parròquia a l'oratori.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 3 al 4 de març de 1994. Directors: Eduard Sánchez Campoy i Joan Josep Cortés García. Excavació d'urgència. Realització de les obres de remodelació del paviment del presbiteri i la capella sud adjacent a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</li> <li>Del 8 al 9 de març de 1994. Directors: Eduard Sánchez Campoy i Joan Josep Cortés García. Excavació d'urgència. Realització de les obres de remodelació del paviment del presbiteri i la capella sud adjacent a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</li> <li>Del 14 al 30 de novembre de 2000. Director: Jordi Guàrdia Felip. Control i documentació. Seguiment arqueològic i documentació gràfica de les estructures de l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.</li> <li>Del 21 al 22 de desembre de 2000. Director: Jordi Guàrdia Felip. Excavació.</li> <li>Del 27 al 29 de desembre de 2000. Director: Jordi Guàrdia Felip. Excavació.</li> </ul> | 41.4583913,2.0673461 | 422108 | 4590064 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95530-054701.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95531 | Jaciment arqueològic de Sant Pere d'Octavià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-pere-doctavia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | IX | El jaciment ha estat excavat en part i es desconeix el seu estat general perquè pot estar colgat sota el mercat. | <p>A la zona de la plaça de Sant Pere i del mercat municipal hi havia l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. El primer edifici datava de l'any 993 i podria ser d'estil preromànic, amb tres absis i tres altars, tal com indica un document de l'època. </p> <p>El nou temple es va construir al segle XV i va restar dempeus fins a finals del segle XIX. L'església va ser bastida en estil gòtic i s'hi enterraven algunes famílies principals del poble. L'any 1779 l'edifici es trobava en mal estat. El 1883 es va traslladar la parròquia a l'església del monestir. L'antic temple va ser utilitzat com a caserna de la Milícia Nacional i emprat posteriorment per l'Exèrcit. A finals del segle XIX l'església i el cementiri parroquial van ser enderrocats. El solar resultant va donar lloc a una plaça i al mercat municipal. El cementiri parroquial havia estat traslladar el 1856 als antics horts del monestir (el cementiri s'havia ampliat el 1778).</p> <p>Pere Falqués, arquitecte, va fer un aixecament el 20 de febrer de 1876, on va posar sobre paper què es conservava aleshores. Hi havia un recinte de planta trapezoidal i irregular, amb una paret llisa i amb contraforts en la part oposada on, segons sembla, hi hauria el campanar. A la plaça, davant de Cal Rodó, hi ha una gran pedra rectangular al paviment que, segons diu la tradició, podria correspondre a la taula de l'altar. Sota la plaça actual, hom creu que resten estructures de les esglésies romànica i gòtica i tombes excavades a l'interior del temple.</p> <p>Durant la intervenció arqueològica de l'any 2003, amb motiu de la renovació del paviment de la plaça i dels serveis del subsol, es van fer unes rases que van mostrar murs fets amb pedra irregular i morter, que podrien correspondre amb els murs de l'antiga església.</p> | 08205-548 | Plaça de Sant Pere. | <p>L'església parroquial de Sant Pere d'Octavià està documentada des de l'any 993. La parròquia va ser gestionada pels monjos del monestir fins l'any 1117 i, posteriorment, sacerdots diocesans.</p> <p>En el segle XV, l'església s'havia quedat petita i la Universitat de Sant Cugat va decidir enderrocar-la i bastir-ne una de nova. El rei Alfons el Magnànim va donar 50 florins per a la seva construcció. El 1426 encara estaven les obres en marxa.</p> <p>A finals del segle XIX la propietat (temple, terres i rectoria) van passar a mans de l'Estat que els va permutar amb el bisbat de Barcelona per l'església del monestir i del palau Abacial. Els terrenys van ser subhastats i comprats per particulars el 1875. L'Ajuntament de Sant Cugat va comprar una part dels terrenys el 1899 i una altra el 1910 i va destinar-los a plaça i mercat municipal.</p> <p>Segons Frederic Cabanas, Josep Massana Munt va emprar pedres de l'enderroc de l'església per construir casa seva, una altra part de l'enderroc es va utilitzar en una casa de la Plana de l'Hospital i diverses pedres es van fer servir per pavimentar el carrer Major.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span>De gener a març de 2003. Direcció: Naiara Vicent Otaño. Control i excavació arqueològica a la Plaça Pere San.</span></span></li> </ul> | 41.4729025,2.0820925 | 423356 | 4591662 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95531-054801.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95533 | Vèrtex - riera de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-riera-de-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | I dC | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>Jaciment arqueològic situat prop de l'ermita de sant Adjutori i arran de la riera de sant Medir on s'han trobat concentracions de ceràmica romana, procedents de riera amunt, amb fragments de dolia, àmfores, gerres, sigilata i teules romanes.</p> | 08205-549 | A uns 200 metres de la capella de Sant Adjutori. | <p>Unes pluges de l'any 1963 van deixar al descobert materials ceràmics ibèrics i romans.</p> | 41.4567900,2.1143400 | 426031 | 4589846 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95533-054902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95533-054903.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95534 | Jaciment arqueològic de la urbanització Polis Alfa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-urbanitzacio-polis-alfa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.30.</span></span></span></span></span></p> | L'any 1998 el jaciment va ser objecte d'una prospecció arqueològica. | <p>Jaciment arqueològic situat a la urbanització Polis Alfa en el barri de Mira-sol, prop de l'autopista AP-7. A la gespa del terreny s'observaven diversos cercles que podrien tractar-se de boques de sitges amb vegetació espessa i elevada. No es va trobar material arqueològic en superfície. Aquest jaciment està prop del jaciment del camí de Can Montmany.</p> | 08205-550 | Urbanització Polis Alfa, entre els carrers Josep Maria de Segrra i Josep Maria Folch i Torres. | <p>Aquest jaciment va ser localitzat la tardor de 1998 amb motiu de les prospeccions per actualitzar la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Entre octubre i desembre de 1998. Direcció: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció. Projecte de revisió i actualització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès per part de l'Ajuntament de Sant Cugat.</li> </ul> | 41.4658500,2.0341500 | 419345 | 4590923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95534-055001.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml