Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95535 | Sepultures de Mas Janer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-mas-janer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 30.</span></span></span></span></span></p> | Les restes van ser localitzades durant les obres de construcció d'una canalització de gas. Per tant, van ser eliminades. | <p>Durant les obres de construcció de les conduccions de gas del carrer Aragó, l'any 1965, van aparèixer unes restes humanes -possiblement procedents d'un enterrament- datables del període romà, en trobar-se també material ceràmic 'tegulae'. Aquest jaciment podria estar vinculat amb la vil·la romana de Can Cabassa per la seva proximitat.</p> | 08205-551 | Carrer Aragó | <p>El senyor Altet, un aficionat local va observar restes humanes en fer les conduccions de gas del carrer Aragó el 1965.</p> | 41.4702600,2.0409100 | 419915 | 4591406 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95536 | Font de Fumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL, p. 33.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font adossada al marge de la muntanya, situada dins d'una fornícula, construïda amb pedra vista i acabada en relleu, amb un broc situat al centre. A la llinda hi ha restes de números i lletres.</p> | 08205-552 | Carrer de la Font de Fumet | <p>L'existència de la font de Fumet és anterior a la urbanització de la Floresta. Quan es va crear el barri, tenia set fonts naturals que eren '<em>ricas y medicinales aguas aperitivas, estomacales, diuréticas y laxantes</em>', segons van recollir Claudia Arruga i Aram Vernet al llibre '<em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>'.</p> <p>L'any 2019, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va restaurar la font, gràcies als projectes de lliure disposició del Consell del Barri. Amb un pressupost de 20.000 euros, les tasques realitzades per a la recuperació de la font van ser: desbrossat del terreny; moviments de terres per ampliar la zona d'estada davant de la font; construcció de murs de gabions per contenir les terres, amb funció de bancs; col·locació d'una malla per contenir el terreny a l'entorn de la font; plantació de vegetació i arranjament del frontal de la font.</p> | 41.4394550,2.0860290 | 423646 | 4587945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95536-055202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95536-055203.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95537 | Gegantons Monjo, Salut i Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-monjo-salut-i-valenti | <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> | XX i XXI | <p>La colla de Geganters de Sant Cugat, fundada l'any 1987, s'encarrega de cinc gegants el Joan, la Marieta i els gegantons Valentí, el Monjo i la Salut.</p> <p>Pel que fa als gegantons, en Valentí representa el personatge de Valentí de Collserola, personatge d'una llegenda recollida per Rogeli Padrós. Va ser dissenyat i construït pels alumnes del Taller Triangle l’any 1993, que aleshores eren infants d'entre 11 i 13 anys. L'any 2007, el gegantó va ser restaurat per Dolors Serra. </p> <p>El Monjo és un religiós del monestir de Sant Cugat. Va ser dissenyat i construït per Adolf Priante, Carmelo Ortega (fuster del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya) i Salvador Girbau, l'any 2012. L'Adolf, membre de la colla gegantera, va elaborar el cap del gegant en un curs de cartró pedra organitzat per Ventura & Hosta Cartrons.</p> <p>La Salut representa una noia de Valldoreix i simbolitza el jovent que vol mantenir vives les tradicions i les entitats de la ciutat. Va ser dissenyada i construïda per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, l'any 2012. La geganteta participa cada 12 d'octubre a l'aplec de la Salut, a l'ermita del mateix nom situada al terme municipal del Papiol.</p> | 08205-553 | Monestir de Sant Cugat del Vallès | <p>La colla de Geganters de Sant Cugat es va fundar l'any 1987 i va sorgir d'una colla de voluntaris de l'aplec de Sant Medir.</p> | 41.4738837,2.0848918 | 423591 | 4591769 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95537-055307.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95538 | Jaciment arqueològic del turó de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Les restes van ser localitzades en superfície. | <p>Enmig del bosc, prop del camí de Can Bell a la Torre Negra, va aparèixer en superfície ceràmica d'època ibèrica, majoritàriament en la carena propera al torrent de la Torre Negra i de la cova del mateix nom. Segons Serra Ràfols es plantejava l'existència d'una necròpolis ibèrica.</p> | 08205-554 | Turó de la Torre Negra | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De 4 al 15 de gener de 1999. Direcció: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció. Prospeccions per a la realització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès. </span></span></span></li> </ul> | 41.4596600,2.0961400 | 424514 | 4590180 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95538-055401.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95539 | Necròpolis del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLINA, D (2005). Memoria de la intervenció arqueològica al carrer Major, 31, carrer Hospital, 40-42. Sant Cugat del Vallès. Memòria número 9824.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GEA BULLIC, M; NADAL ROMA, E (2013). Memòria. Intervenció arqueològica al carrer Major. Memòria número 10931.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser excavat. | <p>La necròpolis del carrer Major estava situada en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>L'any 2005 es va dur a terme una excavació arqueològica en la finca del carrer Major número 31 i carrer Hospital números 40 i 42 on es van trobar diferents materials i estructures datables d'època baix medieval i d'època moderna. L'any 2013 va fer-se una segona intervenció i va aparèixer una sitja, datable del segle XIV, de planta circular, d'un metre de diàmetre, amb forma globular allargada, amb un cul còncau, amb el següent material trobat en el seu interior: ceràmiques vidriada, de cuina, grisa fina i de taula en colors verd i manganès i fragments de vidre. En una part del solar va aparèixer part d'una necròpolis, en un terreny de 5 x 4 metres, amb trenta-un morts, tant homes com dones i de totes les edats. Segons sembla, les sepultures estaven superposades i denota un excés d'enterraments. Hom considerà que podria estar vinculat amb l'antic hospital del monestir i emprat en temps de pestes, durant els segles XIV i XX. També, van aparèixer dos enterraments més en una excavació realitzada el 2013, a la via pública del carrer Major, d'època moderna, entre els segles XVI i XVIII, on hi havia restes del fonament d'un mur en mal estat, amb còdols i morter, d'entre vuit i deu centímetres, fent cantonada, i altres enterraments. D'època contemporània van aparèixer dos pous morts.</p> | 08205-555 | Carrer Major número 31 i carrer Hospital números 40 i 42. | <p>La finca del carrer Major número 31 i carrer de l'Hospital números 40 i 42 està situada en el nucli antic de Sant Cugat i des d'època medieval el carrer Major ha estat una de les vies principals de la vila. En aquells temps s'anomenava carrer Sobirà, o de Dalt, i era el pas freqüentat dels santcugatencs. En aquest solar podia ubicar-se un cementiri.</p> | 41.4733218,2.0837343 | 423494 | 4591707 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95539-055501.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95543 | La Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guinardera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XV-XX | La masia va ser enderrocada i actualment hi ha un restaurant en aquest emplaçament. Per tant, el jaciment ha estat eliminat. | <p>A la zona de la Guinardera, l'agost de 2011, es va realitzar la documentació del Mas Borrell perquè el mal estat de l'edifici no feia possible una intervenció arqueològica i es va documentar fotogràficament. La masia, del segle XV, va incorporar amb el pas del temps diversos edificis que feien un conjunt arquitectònic. El sòcol de la masia era de pedra lligada amb morter de calç i els murs eren de tàpia i estava arrebossat amb calç. Les portes estaven envoltades per carreus de pedra i les finestres eren de maó, amb llinda de fusta. La teulada estava formada per bigues de fusta i teules. A l'interior de la masia hi havia arcs escarsers per separar les habitacions i les sales.</p> | 08205-556 | Avinguda Via Augusta número 51. | <p>El Mas Borrell era una masia del segle XV i, possiblement en aquesta zona, també es trobava el Mas Guinardera. Aquesta masia va ser modificada notablement fins a principis del segle XX.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 3 al 13 d'agost de 2011. Directora: Judit Vico Cortés. Documentació i intervenció preventiva. Realitzar una documentació dels edificis i control arqueològic d'obres d'enderroc. P-7537.</span></span></span></li> </ul> | 41.4859700,2.0550500 | 421114 | 4593138 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95543-055601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95543-055602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95544 | Jaciment arqueològic dels eixamples del segle XIX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-dels-eixamples-del-segle-xix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En el nucli antic de Sant Cugat del Vallès es delimiten tres àrees d'expectativa arqueològica com són les Planes de l'Hospital i del Rampell i la plaça de Barcelona, urbanitzades totes elles a partir de mitjan segle XIX. La Plana de l'Hospital abastava la zona dels carrers Plana de l'Hospital, de la Indústria, plaça Pep Ventura i carrers propers. La Plana de Rampeu era una zona entre la plaça d'Octavià i els carrers del Carme, de la Sort i Sant Medir fins a la riera de Sant Cugat, actualment, la rambla del Celler (urbanitzada a la dècada de 1960).</p> <p>La plaça de Barcelona és un altre eixample urbà amb un model urbanístic de creixement a partir d'una plaça quadrada. En aquest espai, els edificis tenen com a denominador comú el seu coronament, amb una balustrada de terrissa o de peces de morter modelat (produït a la Terrisseria Arpí, de Sant Cugat, a les bòbiles dels Campmany o de Can Fatjó dels Hurons). La majoria de les cases tenien a l'interior un cup de vi que testimoniava l'expansió vitivinícola de Sant Cugat amb motiu de l'arribada de la fil·loxera a França. Aquest model urbanístic és contraposat a la plaça de Sant Pere, l'antiga plaça Major, nucli del Sant Cugat medieval i modern.</p> | 08205-557 | Nucli antic. | <p>Arran de la desamortització del monestir de Sant Cugat del Vallès, l'Estat va treure a subhasta els terrenys que eren propietat fins al 1835 dels benedictins. Una societat formada per quatre persones va adquirir el 1853 els terrenys de la Plana de Rampeu i de la Plana de l'Hospital. Un cop comprats, es van dividir els terrenys entre els quatre nous propietaris.</p> <p>A part, en la dècada de 1860 també es va urbanitzar l'espai del pla de Can Pere Vell, l'actual plaça de Barcelona, en aquells moments denominada amb el nom d'Isabel II. En aquest lloc es realitzaven les fires.</p> | 41.4734085,2.0840445 | 423520 | 4591717 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95544-055701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95544-055702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95544-055703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95545 | Capgrossos i caparrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-i-caparrots | <p>MARTÍNEZ HERRERO, Pau (2024). <em>Informe tècnic sobre la història de l'entitat 'Caparrots de Sant Cugat' i dels capgrossos i caparrots de la ciutat</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> | XX - XXI | <p><span><span><span>Els capgrossos i caparrots són un element del folklore de Sant Cugat sorgit el 1984. Els caps són de propietat municipal i són portats per l’entitat Caparrots de Sant Cugat. Se'ls denomina 'capgrossos' als caps adquirits el 1984 i 'caparrots' als construïts per encàrrec a partir de 1999.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Capgrossos:</span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>El Cuiner (altres noms: Josep, Miquel, Desdentegat). L’autor és Lluís Sabadell, amb motllo original del 1947, fet en cartró pedra, amb una alçada de setanta centímetres. Va ser adquirit a El Ingenio el 1984 i és de propietat municipal. Representa un home desdentegat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Betty (altres noms: Maria, Bòrnia, Desdentegada). L’autor és Domènec Umbert Vilaseró, amb motllo de l’any 1967, fet en cartró pedra, amb una alçada de setanta centímetres. Va ser adquirida a El Ingenio el 1984 i és de propietat municipal. Representa una dona bòrnia i desdentegada.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gepetto. L’autor és Lluís Sabadell, amb motllo original del 1947, fet en cartró pedra, amb una alçada de vuitanta centímetres. Va ser adquirit a El Ingenio el 1984 i és de propietat municipal. Representa Gepetto, el personatge de la pel·lícula de Disney 'Pinocchio'.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Grouxo. Fet en cartró pedra, amb una alçada de seixanta-cinc centímetres. Va ser adquirit a la Casa Forés de Barcelona el 1984 i és de propietat municipal. És una caricatura de l’actor Grouxo Marx.</span></span></span></li> <li><span><span><span>El Patufet de la ràdio (altres noms: Nen català). L’autor és Domènec Umbert Vilaseró, amb motllo de l’any 1947, fet en cartró pedra. Va ser adquirit a la Casa Forés de Barcelona, però creat a El Ingenio el 1984, i és de propietat privada. Actualment, no és portat per l’entitat Caparrots de Sant Cugat. Representa el Patufet, un nen d’un conte popular català.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ton (altres noms: Pere Bonamich i Picafort). L’autor és Lluís Traveria, amb motllo de l’any 1982 o 1983, fet en cartró pedra. Va ser adquirit a la Casa Forés de Barcelona i és de propietat municipal des de 2024. Representa un home amb barretina.</span></span></span></li> <li><span><span><span>L’Olivier (altre nom: El Pintor). L’autor és Lluís Sabadell, amb motllo original del 1947, fet en cartró pedra, amb una alçada de setanta-quatre centímetres. Va ser primer propietat de la companyia de teatre Terrabastall-Tall-Ball-Ventall de Barcelona. Posteriorment, va passar a mans de Jordi Tena, membre de la companyia, que se’l va quedar en dissoldre’s. L’any 2013, el capgròs va ser donat a l’ajuntament.</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span>Caparrots:</span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>L’Avi. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 1999, construït en cartró pedra, amb una alçada de seixanta-cinc centímetres. És de propietat municipal. Està inspirat en Francisco Cabrera Gil, de Villafeliche (Aragó), avi d’un dels membres de la colla. Representa el passat agrícola i pagès de Sant Cugat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jordi Franquesa Florensa. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2000, construït en cartró pedra, amb una alçada de seixanta-un centímetres i un pes de 3,6 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Núvia del Ball de Gitanes, de l’Esbart Sant Cugat. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2001, construït en cartró pedra, amb una alçada de setanta centímetres. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Roser Adeva. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2002, construït en cartró pedra, amb una alçada de setanta-cinc centímetres i un pes de 4 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Halassane N’Diaye. L’autor és Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, fet l’any 2003, construït en cartró pedra, amb una alçada de setanta-dos centímetres i un pes de 3,5 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Rogeli Pedró. L’autor és Eduard Fauque, d’Euroart 2002 de Sabadell, fet l’any 2005, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de noranta centímetres i un pes de 5,3 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Llamas. L’autor és Eduard Fauque, d’Euroart 2002 de Sabadell, fet l’any 2007, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de vuitanta-cinc centímetres i un pes de 5,5 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Grau-Garriga. L’autor és Eduard Fauque, de la Floresta (Sant Cugat), fet l’any 2008, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de seixanta-quatre centímetres i un pes de 2,8 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pere Royo. L’autor és Eduard Fauque, de la Floresta (Sant Cugat), fet l’any 2009, construït en fibra de vidre i pintat amb pistola, amb una alçada de vuitanta-cinc centímetres i un pes de 3,6 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Dolors Vilarassau. L’autora és Cristina Martínez, de la Floresta (Sant Cugat), fet el 2017, amb una alçada de noranta centímetres i un pes de 5 kg. És de propietat municipal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Eva Tararet. L’autora és Cristina Martínez, de la Floresta (Sant Cugat), fet el 2019. És de propietat municipal.</span></span></span></li> </ul> | 08205-558 | <p><span><span><span>L’any 2024 es commemoren quaranta anys dels primers capgrossos de Sant Cugat del Vallès. Aquell any, en el marc de la Festa de la Tardor, l’organització i diverses entitats del municipi van adquirir un grup de sis capgrossos. Durant la festa, es van organitzar diverses activitats. El 31 d’octubre de 1984, es van presentar al saló de plens de l’ajuntament, a la plaça de Barcelona. Uns dies més tard, l’11 de novembre, es va fer una cercavila amb capgrossos i gralles, amb les colles convidades d’Esplugues de Llobregat, Cervera i Terrassa. A dos quarts de dues del migdia, a la plaça d’Octavià, es van batejar els nous capgrossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Tortosa va nomenar els capgrossos amb els següents noms: Josep (cuiner i parella de la Maria), Maria (cuinera i parella d’en Josep), Gepetto (personatge de la pel·lícula 'Pinocchio' de Disney), Grouxo Marx, Patufet de la ràdio i Pere Bonamich i Picafort (pagès català). D’aquests, alguns capgrossos van continuar en propietat de les entitats que els van pagar: el Patufet de la ràdio, el pagès i el Grouxo Marx, mentre que alguns d’ells van passar posteriorment a mans municipals. A finals de la dècada de 1990, hi havia guardats a l’ajuntament quatre capgrossos (Josep, Maria, Grouxo i Gepetto) sense ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El setembre de 1998 es va crear l’entitat Caparrots de Sant Cugat, amb la intenció de crear un grup de capgrossos inspirats en els de Terrassa, amb figures representatives de personatges reals de la ciutat. L’entitat va néixer al voltant de la Troca, un col·lectiu de les colles dels geganters, dels trabucaires, dels diables i, també, dels caparrots. Aleshores, la regidoria de cultura va oferir a la nova entitat portar els vells capgrossos, que van ser restaurats per Pepa Gómez, monitora dels tallers de pintura i manualitats del Casal de Mira-sol. L’entitat Caparrots de Sant Cugat va ser presentada el 23 de maig de 1999 a la Llotgeta del monestir de Sant Cugat, amb els quatre capgrossos existents: Grouxo, Gepetto, Miquel (Josep) i Bòria (Maria) i un de nou, l’Avi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1999, es va encarregar el primer capgròs de la nova generació, obra de Jordi Grau, del Taller Drac Petit, de Terrassa. Es tracta de l’Avi, que representa el passat vitivinícola de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell any, es va projectar fer un caparrot nou, el “Caparrot de l’any”, on cada any se’n construiria un de nou que representés una persona o entitat de Sant Cugat, escollit per votació popular. El primer caparrot va ser el d’en Jordi Franquesa, l’any 2000. El van seguir l’Esbart Sant Cugat (2001), Roser Adeva (2003) i Halassane N’Diaye (2003). L’any 2004, els caparrots van ser gestionats per l’Associació de Veïns del Barri del Monestir. Aquell any, però, no hi va haver un caparrot nou. A partir de 2005 es va reprendre la iniciativa fins al 2009.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2010, l’entitat dels Caparrots vinculada a l’Associació de Veïns del Barri del Monestir es va dissoldre i es va crear una nova: Caparrots de Sant Cugat. A partir de 2015, es va celebrar la Festa de les Testes i es va presentar un nou cap, el pintor Olivier.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El novembre de 2018, el soterrani de la Casa de Cultura va patir una lleu inundació que va ocasionar la restauració dels capgrossos per part de l’artista Cristina Martínez, de la Floresta, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Cugat. El febrer de 2019, es va habilitar un espai al vestíbul de la Casa de Cultura per ser exposats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2021, l’entitat Caparrots de Sant Cugat i l’ajuntament van encarregar un nou vestuari a la figurinista Blanca Farré, de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | 41.4705475,2.0850636 | 423602 | 4591399 | 1984 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95545-055808.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95546 | Jaciment arqueològic de l'antiga vila de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lantiga-vila-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènech; RODRÍGUEZ, Alba; MELO, Joana; VICO, Judit. (2018). <em>Villa ipsius cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>El nucli antic de Sant Cugat del Vallès té el seu origen a l'època medieval i amb una trama urbana formada per carrers irregulars, com els carrers Major, Hospital, dels Marges, Santiago Rusiñol, de Mir, de les Escaletes, de Sallés i Endavallada, entre altres. Els carrers propers formen part de les urbanitzacions del segle XIX, com la plana de l'Hospital i la Plana del Rampeu. En aquest segle també es va produir un canvi urbanístic amb l'expansió vitivinícola al terme municipal de Sant Cugat. Les bondats econòmiques van fer aflorar nous carrers i noves cases, tant en la nova trama urbana, com en l'antiga.</p> <p>Es tracta d'una zona fàcilment identificable per la traça irregular dels carrers, pròpia dels temps medievals. Deixant de banda la trama urbana, els edificis són majoritàriament dels segles XIX i XX. Malgrat això, hi ha restes arqueològiques al subsol, d'elements antics encara visibles, la documentació d'època medieval i moderna que ha arribat fins als nostres dies així ho corrobora. </p> <p>El nucli del Sant Cugat medieval i modern era al voltant de la plaça Major (Pere San o Sant Pere), on hi havia l'església parroquial de Sant Pere i el seu cementiri. Molt a prop existia l'antiga església de Sant Sever, que va deixar de tenir ús al segle XV. A la plaça Major hi havia un portal i la porxada -encara existent en part- que recorria el carrer Major i que estava documentada a principis del segle XV. En aquí, hi havia en temps medievals el forn de pa (que estava a la cantonada amb el carrer Endavallada) i la carnisseria (situada al costat del forn). A l'antic carrer Vilanova, actualment Hospital, existia l'antic hospital, documentat a partir del segle XIV i enderrocat el 1969. A prop hi havia la mina d'aigua dels Monjos que portava aigua des de Volpelleres fins al monestir. En els altres carrers de l'antiga vila de Sant Cugat hi havia cases, patis, horts, solars i tallers i diversos establiments.</p> <p>Moltes de les antigues cases d'època medieval i moderna han desaparegut en les darreres dècades. Encara en resten dempeus algunes als carrers de Sant Domènec i Castillejos, així com algunes estructures arquitectòniques, com un arc apuntat del segle XIV, a la casa del carrer Major número 7.</p> | 08205-559 | Nucli antic. | <p>La vila de Sant Cugat del Vallès apareix documentada l'any 1120 i era propietat del monestir benedictí. Les regnes del municipi les regia el Paborde Major que tenia el domini senyorial i jurisdiccional del lloc. Alfons I va concedir al monestir el dret de fer mercat els dimecres el 1173. L'any 1481, l'infant Joan d'Aragó, va vendre la jurisdicció criminal a la família Togores. A principis del segle XV es documenten els límits de la vila que correspon amb el nucli històric.</p> <p>L'antiga vila medieval de Sant Cugat conté tres tipologies de cases. Les més antigues són les que corresponen als antics remences, amb portal de punt rodó i finestra emmarcada en pedra i murs de tàpia. Es coneix que els remences un cop havien redimit els mals usos, es feien construir un portal de pedra amb dovelles de punt rodó com a símbol de la llibertat obtinguda. Una altra tipologia correspon a les cases dels viticultors del segle XVIII que es caracteritza per portals de punt rodó formats per maons motllurats, amb finestres petites i els murs fets de maçoneria, amb maó i pedra; acostumaven a ser de dos cossos i tenien un cup de vi a l'entrada de la casa. La darrera tipologia correspon a les cases pageses del segle XIX, amb portals d'arc rebaixats fets de maó motllurat.</p> | 41.4729666,2.0822936 | 423373 | 4591670 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95546-055901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95546-055902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95546-055903.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95547 | Placa de l'Avinguda de Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lavinguda-de-can-busquets | XX | <p>Placa de ferro colat, amb elements decoratius de forja al seu voltant, situada a l'avinguda de Can Busquets, cantonada amb el passatge de la Bauma i de l'aviguda Tarruell, que conté a l'interior una altra placa de ferro motllurada amb forma rectangular amb la inscripció '<em>1 AVINGUDA CAN BUSQUETS</em>'. Anteriorment, segons fonts orals, contenia la inscripció '<em>Colònia Tarruell</em>'.</p> | 08205-560 | Avinguda de Can Busquets número 1, cantonada amb el passatge de la Baula | <p>Aquest element de senyalització va ser encarregat l'any 1929, juntament amb dotze més, per a solucionar la identificació dels carrers que s'anaven construint a una colònia en formació.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4436995,2.0716658 | 422452 | 4588430 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95547-056002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95548 | Jaciment arqueològic del carrer Fedanci (plaça Xavier Cugat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-fedanci-placa-xavier-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABALLÉ CRIVILLÉS, Gemma (2003). 'La intervenció arqueològica al polígon de Sant Joan Nord. L’evolució d’un espai d’explotació agrària des del període del Bronze fins a època romana'. <em>GAUSAC. </em>núm. 23, p. 25-34.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>A l'antic carrer Fedanci, actualment avinguda de Catalunya i fent cantonada amb la plaça Xavier Cugat, es va localitzar un jaciment arqueològic on actualment hi ha un edifici d'oficines.</p> <p>En el moment de construir l'edifici es va trobar un paviment romà i fragments ceràmics del mateix període, que podria tractar-se d'un possible assentament agrícola. Quan es va urbanitzar el carrer Fedanci, van aparèixer tres sitges tallades i mig buides a causa de l'erosió. A l'interior es va trobar un fragment de nansa de ceràmica comuna.</p> <p>En aquesta zona, amb una àrea arqueològica de superfície de 4.087 m², posteriorment van documentar-se 35 estructures excavades al subsol consistents en tres lacus, un canal, catorze sitges cinc dolies, vuit fossades, un possible forn i altres estructures sense determinar, dels quals tres eren murs.</p> <p>Entre el material que va aparèixer hi havia terra sigil·lada, hispànica, sudgàl·lica i arentina, ceràmica de parets fines, àmfores i ceràmica comuna dels períodes ibèric i romà. També es va trobar una sitja de l'edat del bronze mitjà (1500 - 1200 aC) amb ceràmica decorada amb cordons i incisions.</p> <p>Entre els mesos de febrer i maig de 2015 es va intervenir a la plaça Xavier Cugat número 2. En aquest cas, novament van ser excavades dues estructures romanes que consistiren en un lacus i una canalm que havien estat documentades l'any 2000. El lacus és un element arquitectònic de 12 x 4,5 x 50 metres, amb murs de pedra lligada amb morter i l'interior estava impermeabilitzat amb opus signinum a la base i en algunes parts a mitjana altura del mur.</p> <p>De la canal se'n va localitzar 24,5 metres de llarg, però només se'n van excavar 1,5 metres. Estava formada per murs de còdols lligats amb morter. Es van consolidar les dues estructures, fent una reintegració volumètrica, la unió amb mallatext, el segellat dels murs en la part superior i en les fissures, la impermeabilització amb morter de calç i la col·locació de desguassos.</p> | 08205-561 | Plaça Xavier Cugat número 1. | <p>Aquest jaciment va ser localitzat a partir de les prospeccions arqueològiques amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica de Sant Cugat el desembre de 1998.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 13 al 31 de desembre de 1999. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i prospecció.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 4 al 14 de gener de 2000. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i desmuntatge.</span></span></span></li> <li>Del 17 al 19 de gener de 2000. <span><span><span>Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i </span></span></span>documentació.</li> <li><span><span><span>De l'1 al 29 de febrer de 2000. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> <li><span><span><span>De l'1 al 10 de març de 2000. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> <li>Del 23 al 26 de febrer de 2015. Director: Òscar Trullàs Ledesma. Control per imperatiu per llicència municipal condicionada. PINTER 11935.</li> <li>Del 2 al 5 de març de 2015. Director: Òscar Trullàs Ledesma. Control per imperatiu per llicència municipal condicionada. PINTER 11986.</li> <li>Del 6 al 15 de maig de 2015. Director: Òscar Trullàs Ledesma. Control per imperatiu per llicència municipal condicionada. PINTER 12273.</li> </ul> | 41.4934814,2.0753661 | 422820 | 4593953 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95548-056101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95548-056102.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95549 | Jaciment arqueològic del Colomer (Sant Domènec Colomer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-colomer-sant-domenec-colomer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.73.</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat durant les obres d'urbanització del sector de Can Colomer. Durant el procés va aparèixer una sitja amb restes ceràmiques, d'època tardoromana, datables a partir del segle V dC, com a mínim, que van ser recollides pels treballadors de l'empresa que feia les obres. El material era ceràmica feta a torn, àmfores romanes i restes de tègula i imbrex. A part, va ser localitzada una segona sitja que estava seccionada, de la que en quedaven 150 centímetres de diàmetres i 85 centímetres de profunditat i amb forma ovoidal. En aquest cas, estava reomplerta i, per tant, amortitzada, amb tres tipus de materials o estrats. El primer nivell era terra sense interès, al segon hi havia tègules i al tercer hi havia restes orgàniques com a parts d'animals, carbons i ceràmica trencada, com per exemple, una àmfora.</p> | 08205-562 | Carrer Domènec Oristrell número 17 (Polígon 2 de Sant Domènec Colomer: carrers Domènec Oristrell, carrer Arístides Mallol i camí de Can Minguet). | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 3 al 10 de novembre de 1992. Directors: Eduard Sánchez Campoy i Goretti Vila Fàbregas. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> </ul> | 41.4718400,2.0755800 | 422812 | 4591550 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95550 | Pessebres a Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-a-sant-cugat | XX i XXI | <p>Durant les festes de Nadal a Sant Cugat continua ben viva la tradició de decorar les finestres amb pessebres, gràcies al 'Concurs de Pessebres a les Finestres' que l'any 2013 va recuperar l'Ateneu Santcugatenc. Aquest concurs està obert a la participació dels veïns del municipi i compta amb quatre categories: <span><span><span>artístic, col·lectiu, innovador i popular, </span></span></span>i un premi especial per a participants infantils i juvenils, patrocinat per Òmnium Cultural. <span><span><span>Els pessebres poden ser realitzats en qualsevol estil, material, tècnica i mida. A més a més, </span></span></span><span><span><span>l'Ateneu organitza unes rutes musicals per visitar els pessebres de finestres i portals de cases particulars de l'entorn de la plaça de Barcelona. Les rutes compten amb l’acompanyament de l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat i l'Escola Fusió. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda, a la plaça de Barcelona es munta un pessebre de caire monumental, amb figures de grans dimensions. L’Ajuntament és l’encarregat de construir-lo, amb la col·laboració dels veïns de la plaça, que, a més, custodien la figura del Nen Jesús durant tot l'any. Les figures del pessebre són fetes a Olot.</span></span></span></p> | 08205-563 | Plaça de Barcelona i carrers propers | <p><span><span><span>El pessebrisme és present a Sant Cugat del Vallès en diferents activitats i accions durant les festes nadalenques, algunes amb una tradició molt arrelada des de fa més de quaranta anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En primer lloc, cal destacar la </span></span></span><span><span><span>tradició fer pessebres a les finestres i als portals, perquè siguin visibles des del carrer. L'any </span></span></span><span><span><span>1980, l’Ateneu santcugatenc va organitzar el primer concurs de pessebres a domicili, que es va celebrar fins a principis de la dècada de 1990. L’Agrupació de Pessebristes de Sabadell ajudava els organitzadors en tasques d’assessorament i de jurat. Es valorava la situació dins la llar, com ara al menjador presidint el dinar de Nadal, i que els pessebres fossin proporcionats i ben fets. </span></span></span><span><span><span>L’any 2013, l’Ateneu va recuperar aquest concurs amb l'objectiu de potenciar aquesta tradició i mantenir-la i impulsar-la. Amb aquesta finalitat, es va editar un plànol indicant l’emplaçament de tots els pessebres de finestra que es podien visitar. A més, es van organitzar tres recorreguts musicats per a descobrir-los.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda, cal esmentar el pessebre de la plaça de Barcelona, organitzat pels veïns de la plaça i l’Ajuntament des de la dècada de 1970. Uns paletes de Cal Salero, una casa ubicada a la plaça, van començar a construir-lo, i els germans Pujol, Ramon Millet i Joan Buscallà, membres de la Penya Regalèssia, s’hi van afegir. Fa uns anys, mentre les figures estaven exposades, van patir alguns desperfectes a causa de l'incivisme. Arran de les queixes veïnals, l’Ajuntament va posar-hi vigilància.</span></span></span></p> | 41.4695869,2.0820487 | 423349 | 4591295 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95550-056302.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95550-056303.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95550-056304.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95551 | Mina Berta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-berta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Inventari dels Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | <p>La pedrera i mina Berta està situada al nord-oest de la serra de Roques Blanques, entre el Puig Madrona i el Puig Pedró de l'Obac, entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i el Papiol (Baix Llobregat). </p> <p>Aquesta mina es considera un museu geològic a l'aire lliure per la gran varietat de minerals que se n'extreuen com la cerussita (carbonat de plom), la malaquita, l'atzurita (carbonat de coure), l'anglesita (sulfat de plom), la barita (sulfat de bari), la calcita (carbonat de calci), entre molts d'altres minerals. Alguns exemples de la fluorita es conserven en col·leccions públiques i privades d'arreu, com el Museu de Geologia de Barcelona. </p> <p>Es té notícia que, com a mínim des d'època romana i fins a principis del segle XX, es va començar a explotar la mina a través d'una extensa una xarxa de galeries i pous. Posteriorment, l'explotació de la pedrera va passar a fer-se a cel obert. </p> | 08205-564 | Camí de Can Barba. | <p>Es té constància de l'explotació de la mina des d'època romana, tot i que s'apunta que es podria haver iniciat ja en època ibera. La fluorita, la galena i l'esfalerita s'extreien de la mina mitjançant el sistema de galeries i pous, fins al primer terç del segle XX. El 1904 era coneguda com a mina Elisenda i la concessió de l'explotació l'ostentava en Jaume Amat i Trabal. Es té notícia que el 1908 es traspassa la concessió a Damià Cardoner i, anys més tard, el 1921 a Berta Cardoner Bouvard, filla d'en Damià i arran de qui rebrà el nom amb què ha arribat fins els nostres dies, Mina Berta. </p> <p>Des de l'any 1922, en un moment d'important urbanització a Valldoreix, es passa a extreure pedra d'aglomerat montserratí (visible en moltes tanques construïdes per Borràs) i, més tard, batòlit granodiorític (de color blavós i present en tanques i sòcols d'algunes cases de Valldoreix).</p> <p>La pedrera es va continuar explotant fins que es va aturar l'activitat extractora el 2016. Se n'extreia granit però també molts altres minerals entre els quals galena, plata, malaquita, atzurita o calcita, arribant fins al centenar de minerals diferents.</p> <p>En un moment determinat es va plantejar la possibilitat d'ubicar-hi un abocador, però l'oposició de l'Ajuntament i del veïnat van aturar el projecte. El 2019 es va paralitzar el rebliment de la pedrera que l'empresa que explotava la mina hi estava portant a terme. </p> <p>Tenint en compte que es tracta d'un lloc excepcional, que es considera el bressol de la mineralogia catalana, la voluntat es convertir-lo en un espai visitable, obert als ciutadans, que permeti difondre els seus valors ambientals, geològics i paisatgístics. </p> | 41.4601138,2.0169448 | 417900 | 4590302 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95551-056401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95551-056402.jpg | Legal | Contemporani|Romà | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la mina abunda la fluorita octaèdrica de color verd, anomenada la Fluorita del Papiol. Els filons de fluorita, amb altres materials com la galena i l'esfalerita, es troben en la granodiorita biotítica en direcció nord-est - sud-est. A més, es troba la circulació de fluids de dues etapes, una posterior a la primera mineralització, que ofereix els cristalls verds de fluorita i, també, de les etapes del Triàsic superior i el Juràssic inferior. | 98|83 | 2153 | 5.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95552 | Successió miocènica inferior de Puig Pedrós i Molí Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/successio-miocenica-inferior-de-puig-pedros-i-moli-calopa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p>Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Inventari dels Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | <p>Entre els turons de Puig Pedrós i de Can Calopa es troba aquest jaciment del miocè inferior. Se situa al límit dels termes municipals del Papiol (Baix Llobregat), Rubí i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i és travessat per la riera de Rubí. En aquest emplaçament hi ha l'únic registre del període de la semifossa del Vallès - Penedès, de les successions al·luvials-lacustres. A més, en aquest geòtop s'ha localitzat també una gran diversitat d'exemplars de mamífers fòssils.</p> | 08205-565 | Polígon industrial Can Calopa. | <p>Aquest jaciment paleontòlogic va ser estudiat per Jaume Almera, sacerdot i fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que va viure entre la segona meitat del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX. A la dècada de 1950 va ser estudiat per Crusafont, Villalta i Truyols que hi van recol·lectar paleofauna (mamífers fòssils) que va permetre fixar el conjunt a l’edat miocena inferior.</p> <p> </p> | 41.4624338,2.0153046 | 417766 | 4590561 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95553 | Jaciment arqueològic de Can Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-ametller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment arqueològic va ser excavat i, posteriorment, eliminat. | <p>A trenta metres del restaurant Can Ametller i amb els límits de l'autopista B-30 i de la carretera de Sant Cugat a Rubí, hi havia un jaciment en un camp de conreu on va aparèixer ceràmica en superfície d'època romana. Alguns fragments ceràmics van ser reaprofitats i col·locats en els murs de la capella de Sant Llorenç, que està al costat de la masia de Can Ametller. Aquest jaciment podria estar relacionat amb el de Can Cabassa.</p> | 08205-566 | Entre el passeig Ametller i l'autopista B-30. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 15 de maig al 12 de juny de 2007. Directora: Susanna Abad Mir. Intervenció preventiva i eliminació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 6 al 31 d'agost de 2007. Directora: Susanna Abad Mir. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4790000,2.0463500 | 420380 | 4592372 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95554 | Jaciment arqueològic del paratge de Can Borrell (Camí de la carretera d'Horta a Can Borrell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-paratge-de-can-borrell-cami-de-la-carretera-dhorta-a-can-borrell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PIERA FIBLA, Llibert (1989). 'Resultats de prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries</em> núms. 48-50, p.206-211.</span></span></span></span></span></p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>A l'esquerra del camí que va a can Borrell, prop del camí de la Torre Cendrera, va aparèixer, de manera fortuïta i en superfície, un tros d'àmfora romana i ceràmica sigil·lada de color clar. El material està ubicat al Club Excursionista de Gràcia.</p> | 08205-567 | Camí de Can Borrell | 41.4617800,2.1193600 | 426456 | 4590395 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95557 | Paratge de Can Borrell (jaciment arqueològic de Can Borrell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-can-borrell-jaciment-arqueologic-de-can-borrell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>PIERA FIBLA, Llibert (1989). 'Resultats de prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries</em> núms. 48-50, p.206-211.</p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>En el paratge de Can Borrell, en un camp de conreu, el Club Excursionista de Gràcia, de la ciutat de Barcelona, va localitzar en superfície diversos fragments ceràmics d'època ibèrica i romana. El material està conservat a la seu de l'entitat gracienca.</p> | 08205-568 | Paratge de Can Borrell | 41.4606800,2.1116500 | 425811 | 4590280 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95557-056801.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95567 | Carrer Valldoreix números 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-valldoreix-numeros-5-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser excavat i l'edifici fou enderrocat per a construir-ne un de nou. | <p>L'any 2004 es va realitzar una excavació arqueològica al solar del carrer Valldoreix números 5 i 7 amb motiu de les obres de construcció d'un nou edifici dins l'àrea d'expectativa arqueològica de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>Es va fer un seguiment de les obres que significaven l'enderroc i la construcció d'un nou edifici amb aparcament subterrani. En aquest solar es va documentar un cup de vi construït en un subterrani, de planta quadrangular, amb una alçada de 185 centímetres, fet d'obra, amb maó i revestit amb cairons de ceràmica vidriada. En la zona sud-est del cup hi havia un rebaix on es podia encabir una peça ceràmica circular, de 28 centímetres en la base i 39 centímetres d'ample a la boca i de 32 centímetres d'alçada. Aquesta ceràmica servia per recollir impureses del procés de fermentació. A l'excavació es va trobar ceràmica produïda entre la segona meitat del segle XIX i el segle XX i també va aparèixer una estructura.</p> | 08205-569 | Carrer Valldoreix números 5 i 7. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De l'1 al 22 de març de 2004. Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li>24 de maig de 2004. <span><span><span>Director: Antonio Juárez Villena. </span></span></span>Intervenció preventiva i eliminació. </li> <li>Del 4 al 30 de juny de 2004. <span><span><span>Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 5 al 31 de juliol de 2004. Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4705513,2.0806986 | 423238 | 4591403 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)L | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95568 | Can Rabella - Turó de Can Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella-turo-de-can-mates | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Els anys 2003 i 2004 es van realitzar controls i excavacions arqueològiques a la zona del turó de Can Mates. A la finca de Can Rabella es va documentar un forn, que va ser destruït posteriorment, de 4 x 4 metres, excavat en l'argila, que es trobava rubefactada, i revestit per dins amb morter de calç. També va aparèixer el praefurnium. Segons sembla, després de l'ús com a forn, s'hauria emprat com a cabana. També van ser localitzades dues monedes d'època contemporània, dos cèntims de coure de la reina Isabel II.</p> | 08205-570 | Turó de Can Mates | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 10 al 30 de juliol de 2003. Director: Miquel Sendra Pons. Intervenció preventiva, prospecció i excavació. Projecte d'urbanització.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 18 de novembre al 18 de desembre de 2003. Director: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva i excavació. Projecte d'urbanització.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 12 al 18 de juny de 2004. Director: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva, control i eliminació. Projecte d'urbanització.</span></span></span></li> </ul> | 41.4765000,2.0659200 | 422010 | 4592076 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95568-057001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95569 | Pont del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-angel-guimera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont d'un sol ull que salva el desnivell provocat per la riera de Sant Cugat. És construït sobre pilars de pedra, i compta amb un arc rebaixat, fet de maó. L'urbanisme actual fa que aquest pont actualment passi desapercebut.</p> | 08205-571 | Carrer Àngel Guimerà | 41.4667596,2.0792081 | 423109 | 4590983 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95569-057102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95570 | Jaciment arqueològic del carrer de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>En aquest indret es va localitzar a la dècada de 1940 un enterrament, que podria tractar-se d'una incineració, en l'ampliació del camí cap al Centre Borja. D'aquest jaciment es va conservar una gerra de ceràmica ataronjada d'època romana.</p> | 08205-572 | Carrer Llaceres. | 41.4643700,2.0884400 | 423877 | 4590710 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||||
| 95571 | Jaciment arqueològic de l'antiga bòbila de Torcuato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lantiga-bobila-de-torcuato | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, J, RODRÍGUEZ, A. (1999). <em>Memòria prospecció al torrent del Sant Crist afectat pel PAU Torre Negra</em>. Memòria número 3018.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 23.</span></span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser destruït. | <p>Torcuato Morales, que explotava una bòbila en aquest indret, va trobar, de manera fortuïta, una sepultura realitzant una excavació de terres. El mort tenia les cames plegades i l'acompanyava una cassoleta de ceràmica fosca i una punta de sageta de sílex.</p> <p>Les restes estan dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona (MAC).</p> | 08205-573 | Carrer de Frederic Mampou i carrer Pau Casals. | 41.4710133,2.0941526 | 424361 | 4591442 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95572 | Jaciment arqueològic del Mas Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-mas-fuster | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p 71.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p>RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. <em>Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí</em>, núm. 27, p. 353-358.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS, Noemí (1994). “El territori de Sant Cugat del Vallès a l’època romana: primera aproximació”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 5, p. 11-20.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Prop del Mas Fuster va aparèixer un jaciment d'època romana que, segons sembla, corresponia a una vil·la. Temps més tard, el 1974, els col·laboradors del Museu de Rubí van excavar algunes tombes localitzades en aquest emplaçament en fer-se obres. A més, diversos membres del Museu de Valldoreix també van fer-hi prospeccions. D'aquesta intervenció van localitzar-se nombrosos fragments de tegulae i imbrices. Igualment, sota un xalet van documentar-se alguns murs. I en aquest espai van aparèixer fragments d'opera testacea i restes d'un forn.</p> <p>L'any 1986, X. Font va estudiar les restes i va documentar dòlies, tegulae, imbrices, opus testaceum, terra cuita, terra sigil·lada i ceràmica comuna i de parets fines d'època ibèrica. També hi havia una aixada, un càvec sense punta, una falç de vinya i destrals de dues pales.</p> | 08205-574 | Carrer Romero de Torres i carrer Marcos Redondo. | <p>La masia del Mas Fuster, possiblement d'origen medieval, era coneguda antigament com a Buscarons, Coromines (any 1586), Bartralot (segle XVIII) i Fuster des de 1910. Era una masia important al poble de Canals d'on diversos membres de la família d'aquesta masia n'havien estat batlles, entre els anys 1779 i 1828. La masia ha estat molt reformada i ampliada.</p> <p>La quadra de Canals era un poble situat a l'oest de Valldoreix i que va agregar-se al municipi de Sant Cugat del Vallès el 1846. El seu centre polític era el castell de Canals i el religiós, la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons.</p> | 41.4523000,2.0524900 | 420860 | 4589402 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95572-057401.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95573 | Jaciment arqueològic de l'avinguda Monmany número 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lavinguda-monmany-numero-35 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.71.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.35.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>La troballa d'aquest jaciment arqueològic va ser casual, arran de les obres d'ampliació d'un habitatge, a l'avinguda de Can Monmany. El jaciment era una necròpolis del període visigòtic, que integrava a trenta-vuit tombes en posició Nord/Sud i Est/Oest. De totes elles, se'n van excavar quatre, on van trobar-se sivelles, que foren dipositades al Museu de Terrassa i al Museu de Valldoreix.</p> | 08205-575 | Avinguda Monmany número 35. | <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>1986. Directora: Anna Maria Saorin. Excavació d'urgència.</li> </ul> <ul> </ul> | 41.4543900,2.0375300 | 419613 | 4589648 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95574 | Jaciment arqueològic de la Ronda Nord - Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-ronda-nord-can-magi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser eliminat sense documentar-lo prèviament. | <p>En el moment de la urbanització i obertura de la Ronda Nord es va trobar de manera fortuïta un paviment romà. Va ser destruït i, posteriorment, sembla que va aparèixer un fragment de mosaic amb tessel·les blanques i negres.</p> | 08205-576 | Ronda Nord amb el carrer Torrent de Ferrussons. | 41.4822500,2.0873400 | 423806 | 4592696 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95575 | Jaciment arqueològic de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, p. 206-211.</p> | <p>Llibert Piera va descobrir el 1983 un jaciment amb ceràmica ibèrica i romana. La Generalitat de Catalunya va realitzar prospeccions arqueològiques el 1988 amb resultats negatius. Amb motiu de la redacció de la Carta Arqueològica el 1998 només es va localitzar un fragment de terra sigil·lada. L'àmbit del jaciment arqueològic és desconegut, així com la seva funcionalitat. Ha estat parcialment destruït per les obres de la Ronda Nord i de l'aparcament de l'escola Pins del Vallès.</p> | 08205-577 | Ronda Nord i pàrquing de l'escola Pins del Vallès. | 41.4795100,2.0774800 | 422979 | 4592400 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95575-057701.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95576 | Jaciment arqueològic del Molí de Can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-moli-de-can-calopa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mapa de Patrimoni Cultural de Rubí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XIII | Va ser destruït en el moment de construcció d'unes naus industrials. | <p>En una parcel·la actualment ocupada per dues naus industrials, hi havia les restes d'un antic molí propietat de la masia de Can Calopa. Aquesta masia està situada a l'altra banda de la riera de Rubí, al terme municipal de Rubí. El molí, però estava al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>El molí va quedar molt malmès arran dels aiguats produïts al Vallès l'any 1962 i només en quedaven algunes restes. Aquestes eren dos murs col·locats en angle recte. Segons sembla, el mur SW tenia tres o quatre filades de carreus a la part inferior i un mur reentrat al damunt de pedra i còdols, a la part superior. També, hi havia un petit contrafort i restes del revestiment. L'altre mur era perpendicular i estava adossat a ell. Hom suposava que uns esbarzers situats en fila molt a prop podien haver crescut sobre l'antic rec d'aigua del molí.</p> | 08205-578 | Carrer Llobregat número 1 (Entre la riera de Rubí la carretera de Molins de Rei a Vic). | <p>El molí de Can Calopa, vinculat a la masia del mateix nom situada al municipi veí de Rubí, datava del segle XIII, de l'any 1244. Entre els segles XV i XVI se l'anomena molí de Mitjans. En el segle XVIII es coneix el molí amb el nom de Calopa. En el segle XIX, la masia i el molí van ser adquirits pel baró d'Esponellà. Arran dels aiguats del Vallès de l'any 1962 aquest va desaparèixer en bona part.</p> | 41.4640101,2.0155625 | 417790 | 4590736 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95576-057802.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95577 | Pedres amb inscultures a Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-amb-inscultures-a-collserola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>CUCURELLA, Cristina (2004). 'Pedres amb inscultures a Collserola'. <em>Diari de Sant Cugat</em>. 9 de setembre de 2004.</p> <p>SOCIETAT CATALANA D'ARQUEOLOGIA (2003).<em> Informe: Els gravats rupestres del Turó de Santa Maria dels Agudells (Barcelona / Sant Cugat del Vallés)</em>.</p> | <p>A la serra de Collserola, en el límit entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i de Barcelona es conserven dues pedres granítiques amb gravats. La primera es localitza al coll de la Vinyassa i la segona al cim del turó de Santa Maria.</p> <p>La primera pedra està ubicada al coll de la Vinyassa i mesura 155 centímetres de llarg, 90 centímetres d'ample i 45 centímetres de gruix. A la superfície hi ha diverses inscultures amb forma de cassoleta, reguerons i una marca d'una 'T'. Hom considera que tindria un origen megalític, del temps del calcolític i del bronze antic. </p> <p>La segona pedra està situada a la serra dels Agudells, prop del turó de Santa Maria i mesura 120 centímetres d'alt per 130 centímetres d'ample. A la pedra hi ha dos gravats: un ideomorf de 30 centímetres, marcat amb profunditat i una creu situada en el lateral esquerre de 10 x 8 centímetres. En aquesta pedra es considera que l'ideomorf podria ser una creu amb un pedestal, datable d'època medieval i moderna i una creu, també de la mateixa datació, d'estil cristià.</p> | 08205-579 | Coll de la Vinyassa, prop del Tibidabo, i serra dels Agudells, prop de Vista Rica. | <p>El professor Enric Sunyer Coma, als anys 1970, va localitzar la primera pedra amb motiu de la realització d'uns estudis geològics a la serra de Collserola com a membre de l'European University de Washington. La segona pedra va ser localitzada pels membres d'una penya de Sant Cugat del Vallès mentre buscaven bolets i, posteriorment, també per la Societat Catalana d'Arqueologia, mentre realitzaven una excursió.</p> <p>Es desconeix si aquestes dues pedres eren elements aïllats o formaven part d'un conjunt, tal com menhirs, o monuments megalítics majors.</p> <p>L'art esquemàtic és un estil d'art rupestre de la zona mediterrània de la península Ibèrica, que fa referència a pintures i gravats, entre el neolític i l'Edat dels Metalls, entre el final del tercer mil·lenni i el segle VI aC. Segons sembla, les inscultures formaven part de la tradició megalítica dels períodes del calcolític i del bronze antic (2300 - 1500 aC).</p> | 41.4284226,2.1228569 | 426711 | 4586689 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95577-057901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95577-057902.jpg | Legal | Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95578 | Pont de Joaquim Rivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-joaquim-rivera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont bastit a principis de segle XX sobre la riera que travessava la finca de Can Mora. És una construcció feta amb paredat comú i amb reforç de maó en els angles. Consta d'una volta d'arc rebaixat, amb maó col·locat a sardinell. El pont tenia un mur de protecció que actualment no existeix. Al costat sud hi ha una cartel·la amb el nom de Rivera, que era el propietari i al mateix temps el constructor del pont.</p> | 08205-580 | Passeig de Can Mora amb el Passeig de Rivera i el carrer Bisbe Morgades. | <p>Joaquim Rivera Cuadreny, propietari de Can Mora, va demanar el 16 de març de 1905 una llicència d'obres per construir un pont sobre la riera que travessava la seva propietat, segons uns plànols realitzats per ell mateix. El permís li fou concedit el 4 de maig del mateix any.</p> <p>Joaquim Rivera era mestre d'obres i constructor, i té obres a Barcelona, per exemple Ca n'Arpí, a la Sagrera, o la Cansaladeria Can Puig i la casa Emili Bové, a Sant Andreu.</p> | 41.4623446,2.0774500 | 422956 | 4590494 | 1905 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95578-058002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95578-058003-any199901-204-000970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95578-058004-pont-rbla-can-mora-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Rivera Cuadreny | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95579 | Jaciment arqueològic de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-domenec | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 28.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser eliminat a causa de l'activitat minera del lloc on es trobava. | <p>El jaciment arqueològic consistia, segons sembla, en un forn d'àmfores, tal com va informar en el seu moment el senyor Yuri Babistch. Estava situat prop de la masia de Can Domènec, dins de la mina Berta. Els treballs extractius van provocar la seva desaparició. Prop de l'emplaçament s'han localitzat fragments ceràmics, tals com trossos d'àmfores, terra sigil·lata i tegulae, tot del període romà.</p> | 08205-581 | Prop de la masia de Can Domènec, a la pedrera Berta. | 41.4594800,2.0143400 | 417682 | 4590235 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95580 | Llac del Parc Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-del-parc-central | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.23.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Durant les obres d'urbanització del Parc Central, entre els anys 1996 i 1998, quan es realitzaven els moviments de terres per crear un llac, van aparèixer de manera fortuïta una punta de sageta de sílex i alguns ossos, que podria tractar-se d'un enterrament prehistòric. Segons sembla, la sageta se la va quedar un treballador de l'obra.</p> | 08205-582 | Llac del Parc Central. | <p>El Parc Central de Sant Cugat del Vallès és un espai verd de 50.000 m², construït entre els anys 1996 i 1998, entre els barris de Sant Domènec i el Colomer, i projectat pels arquitectes Batlle i Roig.</p> | 41.4728100,2.0780400 | 423018 | 4591656 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95581 | Condiesel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/condiesel | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 24.</p> | Les restes van desaparèixer durant les obres. | <p>Mentre s'executaven les obres d'eliminació d'un marge de la carretera de Cerdanyola va aparèixer un enterrament amb ossos i fragments de ceràmica. El material va desaparèixer.</p> | 08205-583 | Avinguda de Cerdanyola. | 41.4755600,2.0953400 | 424466 | 4591946 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95582 | Jaciment arqueològic sepultures del carrer de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sepultures-del-carrer-de-lavet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.30.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ja no existeix. | <p>En la parcel·la situada entre el passeig de Mas Roig i el carrer de l'Avet, a Valldoreix, va aparèixer un enterrament, sense cap més informació, segons l'historiador local Sr. Altet.</p> | 08205-584 | Passeig del Mas Roig número 55. | <p>Jaciment aparegut entre finals de la dècada de 1950 i principis de 1960 que podria tractar-se d'una necròpolis amb un volum de cossos elevat segons va informar la filla del propietari del terreny en fer-se l'obra del xalet.</p> | 41.4566979,2.0441238 | 420166 | 4589898 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95582-058402.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95583 | Jaciment arqueològic del bosc de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-bosc-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser objecte de prospeccions fortuïtes. | <p>En la zona boscosa de Llaceres, entre el carrer del Comte i la carretera de la Rabassada, que havia estat un camp de conreu anteriorment, es va trobar de manera superficial i casual una sèrie de fragments de ceràmica d'època ibèrica i romana.</p> | 08205-585 | Zona boscosa entre la carretera de la Rabassada i el carrer del Comte. | <p>Entre els anys 1986 i 1989, diversos membres del Centre d'Excursionista de Gràcia van fer unes prospeccions en aquesta parcel·la.</p> | 41.4628900,2.0882100 | 423856 | 4590546 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95583-058501.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95584 | Jaciment arqueològic de Can Badal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-badal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>En el camí que va a la masia de Can Badal van ser localitzades unes pedres alineades. Hom creu que podrien tractar-se de restes de tombes d'època medieval. </p> | 08205-586 | Carrer Moreneta de Montserrat amb el carrer Marcos Redondo. | <p>En el procés de redacció de la Carta Arqueològica de Sant Cugat l'any 1998, els arqueòlegs van parlar amb la propietària de la masia de Can Badal. Ella, amb més de 80 anys d'edat, recordava que, quan era adolescent, havien aparegut enterraments al mig del camí que va fins a Can Badal. La prospecció feta amb motiu de la carta va donar resultats positius en trobar una alineació de lloses que sembla una tomba en cista.</p> <p>La masia de Can Badal era una de les divuit cases que estaven dins del terme municipal de la Quadra de Canals fins que va ser agregat a Sant Cugat del Vallès a mitjans del segle XIX. Es creu que Can Badal podria ser el manso d'Abadia, que consta en la documentació del cartulari del monestir benedictí de Sant Cugat.</p> | 41.4517500,2.0496700 | 420624 | 4589343 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95585 | Jaciment arqueològic de la bòbila Santa Maria (Ceràmica Kaufman) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-bobila-santa-maria-ceramica-kaufman | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 24.</p> | Aquesta zona ha estat urbanitzada i convertida en un polígon industrial. | <p>A la dècada de 1950 es van trobar de manera casual a la bòbila de Santa Maria, mentre's feia l'extracció de terres a mà, diversos fragments de ceràmica, destrals de pedra polida i restes humanes, que podria tractar-se de dos sepulcres de fossa, en el serral de Can Castanyer.</p> <p>Quan es va urbanitzar el polígon industrial de Sant Mamet, la bòbila va ser enderrocada i el solar va ser explanat.</p> | 08205-587 | Carrer Amposta (carrer Rubí número 76). | 41.4809000,2.0598100 | 421506 | 4592570 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95586 | Safareig en el camí de Can Cusó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-en-el-cami-de-can-cuso | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Safareig i pou adossat que formen part del sistema de reg d'uns horts situats al torrent de Can Cusó, en el camí del mateix nom.</p> <p>El safareig és de planta rectangular, amb els murs arrebossats, construïts amb maó de pla i rematats amb grans lloses de maó. Està construït de manera esglaonada, al costat d'un marge de dos metres de desnivell. Hi ha també un pou d'extracció d'aigua, que devia utilitzar-se amb galledes o amb un molí de vent, avui desaparegut.</p> | 08205-588 | Carrer Marcos Redondo amb el torrent de Can Cusó. | 41.4519875,2.0528189 | 420887 | 4589367 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95587 | Carrer Sant Antoni número 26 i carrer Sant Bonaventura número 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-numero-26-i-carrer-sant-bonaventura-numero-25 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | <p>Arran de les obres de construcció d'uns nous habitatges en el solar del carrer Sant Antoni número 26 i Sant Bonaventura número 25 es va realitzar una intervenció arqueològica. <span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Entre mitjans i finals del segle XIX el solar es va edificar. A l'interior de l'edifici hi havia un cup de vi, de planta rectangular, una estructura circular on aniria l'aigua procedent de la capa freàtica i dos pous d'aigua.</p> | 08205-589 | Carrer sant Antoni número 26 i carrer Sant Bonaventura número 25. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 16 al 27 d'octubre de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva, control i excavació. </li> </ul> | 41.4698200,2.0813300 | 423289 | 4591321 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95587-058901.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95588 | Jaciment arqueològic del carrer Major número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-major-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. <em>Informe per a l'àmbit de gestió del territori. Carrer Major número 3.</em></span></span></span></span></span></p> | Es va fer un seguiment arqueològic de les obres de reforma de l'edifici i es va documentar tant les estructures com les restes aparegudes, algunes de les quals van ser eliminades. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici del carrer Major està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu del seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació interior de l'edifici del carrer Major número 3, al mes de novembre de 2005, es van realitzar quatre prospeccions amb resultat negatiu. Durant el mes d'octubre de 2006 es va dur a terme una altra intervenció on es van documentar cinc fases constructives amb cronologies diferents. Les restes aparegudes consistiren en murs, alguns anteriors al segle XVII, paviment fet de cairons i un canal de desguàs. També van trobar-se materials ceràmics d'època baixmedieval.</p> | 08205-590 | Carrer Major número 3. | <p>Joan Masachs Tomàs va demanar llicència d'obres per construir un edifici al carrer Major número 3 en un solar existent fruit d'un enderroc. La llicència d'obres va ser concedida el 13 de febrer de 1950 amb el projecte de Jeroni Martorell Terrats, arquitecte.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 28 de novembre a l'1 de desembre de 2005. Directora: María del Mar Flores Flores. Intervenció preventiva i excavació. </li> <li>Del 16 al 20 d'octubre de 2006. Director: Oriol Achón Casas. Intervenció preventiva i adequació.</li> </ul> | 41.4731400,2.0825800 | 423398 | 4591688 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95588-059001.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95589 | Carrer Martorell números 35-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-martorell-numeros-35-37 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO CORTÉS, J (2008). <em>Memòria intervenció arqueològica preventiva realitzada al solar del carrer Martorell 35-37 de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) durant els mesos de març i abril de 2008</em>. Memòria número 7440.</p> | XVIII - XX | Amb la construcció d'un nou edifici les restes van ser destruïdes. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer Martorell està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En el solar del carrer Martorell números 35 -37 es va dur a terme l'any 2008 una intervenció arqueològica motivada per l'enderroc d'estructures existents per construir un nou edifici i que comportava el rebaix de dues cotes, una a 60 centímetres i una altra a 350 centímetres. Es van documentar diversos pous, dipòsits i cups de vi datables entre els segles XVIII i XX. Hi havia dos cups al centre del solar, amb un mur de separació. A la dreta hi havia altres dos cups de vi, una sitja, un pou negre i dos pous d'aigua. Els cups tenien una coberta d'obra, segurament realitzada després de l'arribada de la fil·loxera.</p> | 08205-591 | Carrer Martorell números 35-37 | <p>El solar del carrer Martorell números 35-37 està situat en el camí de Sant Cugat del Vallès fins a Martorell en la zona de creixement urbanística en el segle XVIII. </p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 25 de març a l'11 d'abril de 2008. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva, control i excavació. </li> <li>13 de juny de 2008. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i eliminació.</li> </ul> | 41.4699725,2.0795115 | 423137 | 4591339 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95589-059101_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95590 | Jaciment arqueològic de la pedrera de Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-pedrera-de-campanya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Ha estat destruït en part per la urbanització de la zona. | <p>En el turó de Campanyà hi ha una capa de roca fossilífera (lumaquel·les) coneguda com a pedra de Campanyà. Aquesta pedrera va començar a ser explotada en temps dels romans (quan van construir el castrum al segle IV) i es va emprar en la construcció del monestir, també. La pedrera tindria el tall en el vessant del turó cap a Can Canyameres, però no és segur. Des del camí que hi ha prop seria visible el jaciment, però la vegetació ho impedeix.</p> | 08205-592 | Avinguda d'Europa i camí de Can Castanyer. Avinguda de la Guinardera número 20. | <p>La pedrera de Campanyà és un dels llocs d'extracció de pedra més importants per Sant Cugat des de temps antics, tant que la roca lumaquel·la es coneix com a pedra de Campanyà. Segons sembla, la pedra de la muralla romana del subsol del monestir procedeix d'aquí, també la del monestir i del pont de Can Vernet i de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. La pedrera va estar en funcionament fins al segle XIX.</p> | 41.4841100,2.0593100 | 421468 | 4592927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95590-059401.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95591 | Antiga plana del Rampeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-plana-del-rampeu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | El jaciment va ser excavat i les seves restes foren eliminades. | <p>Aquest jaciment està situat entre l'antiga vila de Sant Cugat i els eixamples del segle XIX del mateix nucli.</p> <p>Entre desembre de 2003 i l'abril de 2004 es van dur a terme diferents controls i excavacions arqueològiques al solar entre els carrers del Carme i Sant Ramon per estar situats en una zona d'expectativa arqueològica, a la Plana del Rampeu. En aquest emplaçament s'enderrocava un edifici i es preveia construir-ne un de nou. Amb les obres es va realitzar un rebaix del terreny de dos metres de profunditat. Es va documentar dos cups de vi del segle XIX i una premsa de vi, segurament del segle XIX que van estar segurament en funcionament fins a l'arribada de la fil·loxera a sant Cugat del Vallès. Un cop documentat, es va destruir.</p> | 08205-593 | Carrer del Carme número 21 i carrer Sant Ramon número 20. | <p>El nucli antic de Sant Cugat del Vallès té el seu origen l'època medieval i amb una trama urbana formada per carrers irregulars com els carrers Major, Hospital, dels Marges, Santiago Rusiñol, de Mir, de les Escaletes, de Sallés i Endavallada, entre altres. Els carrers propers formen part de les urbanitzacions del segle XIX a les zones de la plana de l'Hospital i de la Plana del Rampeu. En aquest segle també es va produir un canvi urbanístic amb l'expansió vitivinícola del terme municipal de Sant Cugat. Les bondats econòmiques van fer aflorar nous carrers i noves cases, tant en la nova trama urbana, com en l'antiga.</p> <p><span><span><strong>Intervencions</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De l'1 al 31 de desembre de 2003. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 8 al 30 de març de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>De l'1 al 30 d'abril de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4716900,2.0838300 | 423500 | 4591526 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95591-059301.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95592 | Carrer Lluna número 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lluna-numero-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer de la Lluna està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu de la construcció d'un bloc de pisos amb aparcament subterrani en el carrer de la Lluna número 7 es va dur a terme un control en una zona d'expectativa arqueològica per situar-se en el nucli antic de Sant Cugat i propera al carrer Santa Maria. Una primera intervenció va consistir a realitzar cinc rases per localitzar estructures. Una segona va intervenir en la meitat sud del solar per tal d'esbrinar sobre unes estructures aparegudes. La tercera intervenció va consistir a eliminar-les.</p> <p>El resultat de l'excavació ha estat la documentació d'un habitatge de començaments del segle XIX amb dependències annexes. Segons sembla, en aquest emplaçament es van dur a terme diferents activitats econòmiques com elaboració de vi i una indústria d'aiguardent o tèxtil. En un sector de l'excavació va aparèixer un paviment i els fonaments d'una escala. En un altre sector, que hom ha dividit alhora en tres, hi ha un magatzem amb paviment de cairons, un altre de treball amb una alta densitat de reguerons de desguàs i un tercer amb diversos nivells de paviment.</p> | 08205-594 | Carrer Lluna número 7. | <p>El carrer Lluna és una via urbana paral·lela al carrer Santa Maria, que era l'antic camí de Sant Cugat a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 15 de març al 2 d'abril de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 15 al 25 d'abril de 2004. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li>Del 20 de maig a l'11 de juny de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li>Del 20 de maig a l'11 de juny de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva i eliminació.</span></span></span></li> <li>Del 16 al 30 de juny de 2004. <span><span><span>Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 5 al 31 de juliol de 2004. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4708800,2.0820000 | 423346 | 4591438 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95592-059401.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95593 | Carrer Martorell número 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-martorell-numero-47 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO CORTÈS, Judit (2012). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Martorell 47 (Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 11292.</p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer Martorell està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'edifici del carrer Martorell número 47 va ser objecte d'una reforma amb profunditat. Per la seva ubicació, en una àrea d'expectativa arqueològica, hi havia l'oportunitat de documentar un edifici com aquest, una construcció de tipus pagès, bastida entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Per aquest motiu, era necessari treure el paviment i excavar el subsol per veure que hi havia i comprovar si existia alguns elements com pous d'aigua, fresqueres, sitges i cups de vi.</p> <p>Segons es va documentar, la volumetria bàsica es corresponia a un edifici de finals del XVIII-XIX que havia estat modificat per reformes posteriors. De l'obra primerenca s'observaven els murs construïts amb maó massís. Amb relació als paviments, eren fets de rajola amb una varietat decorativa i dispositiva, amb preeminència del terratzo i les rajoles de terra cuita de forma rectangular. També, l'edifici estava coronat amb una balustrada de peces de morter modelat.</p> | 08205-595 | Carrer Martorell número 47. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 30 de maig a l'1 de juny de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i documentació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4698000,2.0791400 | 423106 | 4591321 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95593-059501_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95594 | Jaciment arqueològic del Mas Roig (masia i sepultures) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-mas-roig-masia-i-sepultures | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Parcialment destruït. No queden restes en superfície de l'antiga masia del Mas Roig, podrien restar a la via pública. | <p>El Mas Roig estava situat a la plaça del mateix nom i era d'època medieval. Tant a la plaça, com als espais del seu voltant, es van localitzar enterraments i restes d'època ibèrica i romana. Hom creu que en aquest emplaçament podia haver existit l'església de Sant Martí de Busquerons, per la proximitat del castell de Canals. </p> <p>La masia del Mas Roig està documentada des de l'any 1386, al segle XIV, si bé és cert que podria existir anteriorment. L'any 1743 es va aterrar la masia medieval per construir-ne una de nova, actualment també enderrocada. </p> <p>L'església de Sant Martí de Busquerons era una església d'estil romànic, de petites dimensions, d'una única nau. Actualment, ha desaparegut i no hi ha cap indici d'on es podria trobar.</p> <p>A la plaça del Mas Roig, segons el senyor Altet, afeccionat local, va informar que mentre s'estava construint un monument dedicat a la Creu Roja, va aparèixer un grup de sepultures amb tègula, a doble vessant. La datació no va ser possible per la manca de materials associats. Malgrat això, es coneix que al davant, es va localitzar material d'època romana i ibèrica. </p> <p>Molt a prop, hi ha un jaciment al carrer de l'Avet número 55, a la cantonada del carrer de l'Avet amb el passeig del Mas Roig, en què va aparèixer un enterrament sense material associat, localitzat durant la dècada dels anys 1960. Aquestes restes van ser eliminades sense control arqueològic. Hom creu que podria tractar-se també d'un enterrament amb tègula d'època romana o tardoantiga.</p> | 08205-596 | Plaça del Mas Roig | <p>El Mas Roig era una antiga masia, d'època medieval, del 1386, que es coneix que l'any 1743 va ser comprada i reformada per Oliver Monmany, situada al terme del Castell de Canals i del terme parroquial de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. L'antic edifici va ser enderrocat el 1949 per construir-ne l'actual. El 22 de juny de 1950 es van inaugurar els comerços del nou edifici.</p> <p>L'església de Sant Martí de Busquerons està documentada al segle XII, l'any 1107. Hom creu que aquesta església romànica havia estat la parroquial de la Quadra de Canals que, malgrat la proximitat del lloc amb el castell de Canals, res fa indicar aquest supòsit i possiblement podria ser la capella del castell. En una visita pastoral de l'any 1547 és qualificada de capella i es diu que havia de ser restaurada i tancada per evitar l'entrada d'animals. El 1582 es va posar una nova campana i de l'any 1622 data un retaule fet per Pau Torrent, pintor. Es coneix que l'any 1802 estava enrunada.</p> | 41.4572596,2.0434196 | 420108 | 4589961 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95594-059601.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95595 | Cancell de la casa del carrer Sant Eusebi número 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-de-la-casa-del-carrer-sant-eusebi-numero-6 | XX | <p>Cancell d'entrada a un edifici residencial del carrer Sant Eusebi, a la zona del dipòsit.</p> <p>L'estructura està formada per dues pilastres amb els murs arrebossades amb imitació de carreus. Les pilastres sostenen una petita teulada formada per llistons ceràmics, fets amb maó pla i maons col·locats en punta, que és coberta de teula àrab a dos vessants. S'hi observa una llinda recta que conté esgrafiat l'any 1927. </p> <p>La porta és una reixa de ferro forjat de doble fulla.</p> | 08205-597 | Carrer Sant Eusebi número 6 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4431818,2.0763811 | 422844 | 4588368 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95595-059702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95595-059703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95596 | Embassament al torrent de Cal Vilallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-al-torrent-de-cal-vilallonga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>Prop de la masia de Can Vilallonga, sobre el torrent, hi ha un mur d'un antic embassament, que el travessa de manera perpendicular. La seva construcció és de pedra i maó, sobre roca, amb una longitud de 10 metres i 1 metre d'ample. En el centre del mur hi ha un replà ben acabat, sense saber-se'n la funció. A la cara nord, a l'extrem oest, hi ha a la part inferior una petita obertura realitzada amb volta de rajola, que podria tractar-se d'un desaigüe. Al davant, hi ha dues canalitzacions excavades a la roca de les quals no se sap quin ús tenia. El mur, si bé podria no ser d'època medieval, es creu que podria tenir restes d'aquest període.</p> | 08205-598 | Prop de la masia de Can Vilallonga, sobre el torrent. | <p>En aquesta zona propera a la masia de can Vilallonga en època medieval s'anomenava Aqualonga i existien diversos molins.</p> | 41.4527500,2.0874600 | 423781 | 4589420 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95596-059801.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95597 | Jaciment arqueològic del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-carrer-hospital | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic del carrer Hospital està situada en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El carrer Hospital va ser objecte d'una intervenció arqueològica, entre els mesos de març i maig de 2013, amb motiu de les obres d'urbanització. Es van realitzar cinc rases en el subsol del carrer amb l'objectiu de conèixer quelcom sobre l'antic hospital del monestir. Durant les intervencions no va aparèixer cap estructura relacionada amb l'hospital. Les estructures documentades daten d'època medieval i moderna i es relacionen amb els antics habitatges que tenien la façana posterior a aquest carrer mentre que la principal donava al carrer Major.</p> | 08205-599 | Carrer Hospital | <p>El nucli del Sant Cugat medieval i modern era al voltant de la plaça Pere San, l'antiga plaça Major, on hi havia l'església parroquial de Sant Pere i el seu cementiri. Molt a prop hi havia l'antiga església de Sant Sever, utilitzada fins al segle XV. De la plaça sortia el carrer Major en direcció al monestir de Sant Cugat on hi havia en temps medievals el forn de pa i la carnisseria. A l'antic carrer Vilanova, actualment Hospital, existia l'antic hospital, documentat a partir del segle XIV i enderrocat el 1969.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p>Del 18 de març al 10 d'octubre de 2013. Directora: Judit Vico Cortès. Control, excavació i eliminació.</p> | 41.4733634,2.0830350 | 423435 | 4591712 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95598 | Carrer Gorina números 16-18-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gorina-numeros-16-18-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL LÓPEZ, Júlia. <em>Memòria intervenció arqueològica al carrer Gorina números 16-18-20 de Sant Cugat del Vallès (2005)</em>.</p> | XIX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment del carrer Gorina està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu de l'enderroc produït a primers de l'any 2005 per construir un bloc de pisos amb locals comercials en el carrer Gorina cantonada amb el carrer del Carme, entre els mesos de març i abril del mateix any, es va intervenir arqueològicament el solar. Es van realitzar divuit sondeigs i es van localitzar set murs amb projecció ortogonal que delimitaven un grup d'àmbits i paviments de rajoles en cru. També van aparèixer estructures semisoterrades: tres dipòsits, dos a l'est i un a l'oest del solar. Les dues primeres semblen que el darrer ús va ser de fossa sèptica, i el tercer, per dipositar líquids.</p> | 08205-600 | Carrer Gorina números 16-18-20 | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 17 al 28 de març de 2005. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 13 al 28 d'abril de 2005. Directora: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4723894,2.0837758 | 423497 | 4591604 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/