Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95599 | Festes dels Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-dels-barris-0 | XX i XXI | <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès, deixant de banda Sant Cugat centre i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, està format per una seixantena de barris. Per la quantitat i varietat d'actes i activitats que s'hi organitzem, destaquem les festes majors dels barris de la Floresta, Mira-sol i les Planes. </p> <p><strong>Festa Major de la Floresta: </strong>té lloc durant dos caps de setmana del mes de juliol i compta amb una programació variada que inclou activitats culturals, esportives i festives per a tots els públics. La celebració comença amb el tradicional pregó i s'estén al llarg de diversos dies amb concerts, espectacles, activitats infantils, competicions esportives i trobades gastronòmiques. Diferents entitats i col·lectius del barri organitzen, dinamitzen i participen en els actes.</p> <p><strong>Festa Major de Mira-sol: </strong>se celebra durant a principis de juliol i proposa una programació molt variada per a tots els públics. Les activitats comencen amb el pregó i continuen amb cercaviles, espectacles, concerts, mercats i tallers. També hi ha espai per les activitats familiars i infantils, per la gastronomia i per la cultura popular amb sardanes, correfoc i capgrossos i gegants.</p> <p><strong>Festa Major de Les Planes: </strong>se celebra durant el primer cap de setmana de setembre i ofereix una àmplia varietat d’activitats per a tots els públics. La festa comença amb el pregó i una cercavila. Durant la festa major es pot gaudir de concerts, espectacles diversos i activitats esportives i familiars. També s'organitzen àpats col·lectius com la botifarrada popular.</p> | 08205-601 | La Floresta, Les Planes i Mira-sol | <p><span><span><span>A l'hora de fer un recorregut històric per aquests tres barris, cal indicar que </span></span></span><span><span><span>la </span></span></span><span><span><span>Floresta va néixer en terrenys del bosc de Buscarons, a la serra de Collserola, on a partir de 1918 es va començar a urbanitzar a partir de la iniciativa del constructor Gaietà Tarruell. Poc a poc es va anar desenvolupant aquesta zona residencial, que es va veure afavorida –gràcies a les reivindicacions veïnals- amb la construcció d’un baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat. Mira-sol va sorgir en la urbanització que van crear els </span></span></span>germans Borràs en època de postguerra. <span><span><span>Amb relació al </span></span></span>barri de les Planes, que es troba dividit entre els termes municipals de Sant Cugat i de Barcelona, es va començar a construir durant la dècada de 1960 amb cases d'autoconstrucció. També havia estat zona d'estiueig i hi existien alguns hotels, fonts i berenadors.</p> | 41.4444635,2.0728966 | 422555 | 4588513 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95599-060102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95599-060103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95600 | Vil·la romana de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, Pere Lluís (1998). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a Can Cabassa (novembre 1998).</em> Memòria números 3040.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, Pere Lluís. (2008).<em> Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al jaciment de Can Cabassa, àrea compresa entre els carrers Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Guadalajara i Astúries. 2008</em>. Memòria número 9799.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 23 i 64.69.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>JÁRREA DOMÍNGUEZ, Ramon (1998). «La vil·la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès): noves dades sobre la romanització a la comarca del Vallès occidental». <em><span>GAUSAC, </span></em>núm. 12, p. 37-49.</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Informe dels treballs de delimitació arqueològica a Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (gener - març 2008).</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><em>Memòria de la intervenció arqueològica a Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (2000 - 2002)</em>. Memòria número 5014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUJADES CAVALLERIA, J; RODRÍGUEZ LÁZARO, A. (1999). <em>Memòria del destapat superficial de la vil·la romana de Can Cabassa (febrer - març 1999)</em>. Memòria número 5014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS, Noemí (1994). “El territori de Sant Cugat del Vallès a l’època romana: primera aproximació”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 5, p. 11-20.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS JIMÉNEZ, Noemí (1998). “Noves aportacions sobre el jaciment romà de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 13, p. 29-39.</span></span></span></span></span></p> | <p>El jaciment de Can Cabassa, després d'unes informacions prèvies, va començar a ser objecte d'intervencions arqueològiques el novembre de 1998. Es van localitzar restes al subsol i va servir per delimitar l'àrea del jaciment. Es tracta dels fonaments d'una vil·la romana amb diverses dependències, peristil, forn metal·lúrgic i sitges, entre altres.</p> <p>Aquesta vil·la romana va ser una de les més importants situades al Vallès Occidental. El parc urbà va ser delimitat sobre la vil·la per protegir i deixar visibles algunes estructures del jaciment. Està situat prop de la masia de Can Cabassa i de l'Hospital General de Catalunya.</p> <p>Entre els anys 2000 i 2002, es va excavar el jaciment amb motiu del desenvolupament urbanístic del PAU Can Cabassa, sota la promoció de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'extensió del jaciment arqueològic va ser fixat en 18.000 m². Es van poder documentar sis fases d'ocupació d'aquest espai: prehistòric, romà republicà, romà altimperial, romà baiximperial, visigòtic i un període sense determinar. Durant l'excavació hom va comprovar que estava en mal estat i que, al llarg dels segles, havia estat arrasat. Malgrat tot, es van documentar les restes d'una vil·la romana i un magatzem de dolia, dos dipòsits, un pati amb porxos, una gran estança amb tres hàbitats al seu costat i, també, fonaments de diversos espais residencials. En el jaciment arqueològic es van documentar més de 300 sitges. A l'interior, es van localitzar restes d'animals (porcs, cavalls, gossos i vaques), eines de treball i molins. En aquest emplaçament també es van trobar forns de ceràmica, de reducció per reparar eines de ferro, forns de fusió per fer peces de coure i bronze.</p> <p>Tal com s'ha dit, van aparèixer en el jaciment restes de diferents períodes històrics. De la prehistòria es va documentar una sitja amb restes de fauna i ascles de sílex. Del període romà republicà va sortir un petit nucli rural amb tres sitges amb fragments de ceràmica campaniana B i un fragment d'àmfora itàlica. Del període altimperial es van localitzar dos dipòsits a l'oest de la necròpolis amb vint forns metal·lúrgics i un ceràmic. Del període baix imperial es va documentar la reforma total de la vil·la amb la construcció d'un gran pati en el centre envoltat de magatzems, amb funcions específiques i seixanta-cinc sitges, tretze de les quals que identifiquen l'activitat agrària del complex. El segle V reflecteix dues etapes: la primera, de declivi del complex i, la segona, de reformes. En un dels patis de la vil·la es van construir dues habitacions, va continuar l'activitat al magatzem i es va consolidar la necròpolis situada al sud de la casa amb 26 enterraments (en fossa amb caixa de teules a doble vessant, caixa d'obra amb el fons de teules i coberta de teula a doble vessant i recoberta amb maçoneria, contenidors d'àmfores, enterraments en caps de fusta i fosses simples). Els darrers enterraments es van produir en el segle VII.</p> <p>Pocs anys després, el novembre de 2005, es va excavar el solar del carrer Ignasi Barraquer número 4. Es documentaren restes molt arrasades, nivells d'enderroc i de colmatació de materials ceràmics sense possibilitat de datar, amb opus signinum.</p> <p>El 2008 es va procedir a delimitar el jaciment. Durant el procés van aflorar noves restes arqueològiques, on van aparèixer vint-i-nou sitges i cubetes, cinc fosses de grans dimensions, dotze retalls irregulars, cinc forns, nou enterraments, dues dolies, quatre restes de fonamentació i dues estructures prehistòriques. El material en superfície era terra sigil·lada africana D, amb la vora Hayes 59, que va servir per datar entre els segles IV al VI.</p> | 08205-602 | Zona compresa entre els Carrer Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Gomera, avinguda de Can Cabassa, Arnau de Vilanova. | <p>A la dècada de 1970 es trobaven materials arqueològics a cel obert en un camp prop de la masia de Can Cabassa i que van ser incorporats a les col·leccions Aritzeta i del Museu de Rubí. Ramon Járrega va presentar un estudi el 1988 sobre la possible existència d'una vil·la romana en aquest espai, del període romà tardoantic. També, un altre estudi de Noemí Terrats parlava d'aquest possible jaciment. Els col·laboradors del Museu de Rubí i del Museu de Valldoreix van realitzar diverses prospeccions arqueològiques.</p> <p><span><span><strong>Intervencions</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De l'1 de febrer al 19 de març de 1999. Director: Josep Pujades Cavalleria. Documentació i control.</span></span></span></li> <li>Del 9 de maig al 30 de juny. Director: Pere Lluís Artigues Conesa. Ajudant: Conxita Ferrer Álvarez. Excavació.</li> <li><span><span><span>Del 3 de juliol al 4 d'agost de 2000. Directors: Antoni Fernández Espinosa i Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació.</span></span></span></li> <li>Del 22 al 26 de gener de 2001. Directors: <span><span><span>Antoni Fernández Espinosa, Conxita Ferrer Álvarez i Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació.</span></span></span></li> <li>Del 2 al 19 de gener de 2002. Directors: <span><span><span>Antoni Fernández Espinosa, Conxita Ferrer Álvarez i Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 2 al 30 d'abril de 2002. Director: Miguel Ángel Vilchez García. Desmuntatge, trasllat, intervenció preventiva i rebliment indefinit. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 6 al 31 de maig de 2002. Director: Miguel Ángel Vilchez García. Control, intervenció preventiva i rebliment indefinit.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 4 al 8 de novembre de 2002. Director: Miguel Ángel Vilchez García. Intervenció preventiva i control.</span></span></span></li> <li>Del 7 al 9 de novembre de 2005. Director: Emiliano Hinojo García. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 14 de gener al 15 de febrer de 2008. Director: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> <li>Del 3 al 20 de març de 2008. Director: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> </ul> | 41.4720502,2.0420285 | 420010 | 4591604 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95600-060202.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95601 | Jaciment arqueològic Molí de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-moli-de-la-via | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | L'estat de l'entorn no fa possible visualitzar les restes. | <p>Entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Rubí hi ha les restes d'un antic molí d'època medieval. Es tracta d'un mur (que parteix de la riba sud però que no arriba fins a la nord) d'un embassament d'època moderna, fet amb pedra i maó en el coronament, que és ondulat.</p> <p>Possiblement, hi hauria restes de l'antic molí, la bassa i els canals, però no s'han trobat i l'entorn està molt modificat per la construcció del clavegueram i les línies elèctriques.</p> | 08205-603 | Sobre la riera de Rubí, entre camps i un camí. | <p>El molí de la Via està documentat des de l'època medieval, l'any 1304, quan Antic d'Alberic va arrendar part dels beneficis del molí. L'any 1463 estava enrunat i s'hi va establir en Berenguer Soler. Hi ha constància documental del molí en els llibres de la Pabordia del monestir de Sant Cugat del Vallès, situat prop de la riera de Rubí, en el terme parroquial de Sant Pere d'Octavià. </p> <p>En la documentació històrica es parla dels horts de la Via, que podrien emprar l'aigua excedentària del molí. Igualment, el nom de Via estaria vinculat a la proximitat del camí ral, que hom creu que és d'origen romà.</p> | 41.4807200,2.0416200 | 419987 | 4592567 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95601-060301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95601-060302.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95602 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 148-149.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, p.242.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>L'aplec de la Salut se celebra un dissabte o un diumenge al voltant del 12 d'octubre. La diada comença amb la celebració de la missa i, en acabar l'eucaristia, comencen tot un seguit d'actes culturals i populars: visites a l'església, tallers creatius; gegants; ballada de sardanes; cant coral; i concurs de paelles, entre d'altres.</p> | 08205-604 | Ermita de la Salut | <p>El bisbe de Barcelona, l'any 1717, va canviar l'advocació de l'església, de Sant Pere a la Mare de Déu de la Salut (Fins el 1315 estava dedicada a santa Eulàlia de Mèrida). Els veïns del poble del Papiol, i també els residents de diferents masies de la Quadra de Canals (Can Casanovas, Can Barba, molí de Can Calopa i Can Monmany) pujaven a l'ermita el segon diumenge del mes de setembre. Es té notícia que els veïns del Papiol feien romiatge fins a l'església per les festivitats de sant Pere, santa Madrona i la santa Creu (al maig).</p> <p>L'any 1938, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), tres veïns de Valldoreix, els senyors Miralles, Mercader i Campi, que havien pujat fins el Puig Madrona van observar que l'ermita s'havia convertit en un corral i van prometre que si sobrevivien a la guerra promourien un aplec cada any, per la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, el 12 d'octubre.</p> <p>L'aplec s'ha celebrat gràcies a l'organització i el suport de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i de diverses entitats del municipi que organitzen actes amb motiu de la trobada.</p> | 41.4495461,2.0253415 | 418589 | 4589122 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95602-060402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95602-060403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'EMD de Valldoreix. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95603 | Jaciment arqueològic de Can Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-mates | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AMORÓS GURRERA, J. <em>Memòria de la intervenció arqueològica al solar del carrer Can Mates 12 de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 7875.</span></span></span></span></span></p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</p> | <p>Després d'observar els diferents edificis que formen part de Can Mates, un antic casal del carrer de Sant Domènec de Sant Cugat del Vallès, es va considerar oportú fer una intervenció arqueològica, d'urgència, a finals de 2006, a la finca número 12 del carrer de Can Mates. A l'excavació va aparèixer un pou amortitzat, després de la meitat del segle XVII, i que estaria en un hort al costat de Can Mates. El pou es va reomplir amb ceràmica verda i morada del segle XIV, ceràmica blava catalana del segle XV i fragments ceràmics de reflexos metàl·lics fets amb pinzells de triple pinça del segle XVII.</p> | 08205-605 | Carrer de Can Mates número 12. | <p>La casa que és la seu de la Penya Blaugrana (número 15) i Can Mates van ser construïdes al segle XVI a l'antic carrer de Dalt. La família que va construir la casa era de procedència pagesa. Els Mates van fer construir al segle XVIII l'ermita de Sant Domènec. Domènec Mates va ser subministrador de carns de consum a la ciutat de Barcelona.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 13 al 19 de desembre de 2006. Director: Jordi Amorós Gurrera. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> </ul> | 41.4731200,2.0810500 | 423270 | 4591688 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95603-060501.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95604 | Habitatge al carrer Xerric número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-xerric-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO CORTÉS, Judit. <span><span><span><span lang='CA'><span><em>Memòria de la intervenció preventiva de documentació gràfica realitzada a l'edifici del c. Xerric 18.</em> Memòria número 11608.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'habitatges d'estil popular. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica, característica de les cases populars del segle XIX en aquest barri. A la planta baixa hi ha a la dreta el portal d'entrada, amb arc rebaixat i motllurat, i a l'esquerra una finestra rectangular. Al primer pis hi trobem, sobre l'eix de la dreta, una finestra amb l'ampit motllurat. La façana està arrebossada i pintada. El coronament és un ràfec fet amb maons.</p> <p> </p> | 08205-606 | Carrer Xerric, número 18 | <p>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</p> <p>El carrer Xerric en particular està documentat per primera vegada l'any 1806, en el cens de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Aleshores hi residien únicament dues famílies. El nom del carrer prové del renom d'un veí, Sever Pila, conegut com '<em>el Xerric</em>'. A partir de 1812 el carrer apareix a la llibreta de contribucions, amb set veïns. L'any 1864 es va construir un pont sobre el torrent 'Xich' per tal de connectar el carrer amb la plaça de Barcelona, aleshores anomenada plaça d'Isabel II.</p> <p>Moltes cases d'aquest sector tenien a l'interior un cup de vi, testimoni de l'època d'expansió vitivinícola a Sant Cugat. <span><span><span>L’arribada de la fil·loxera,a la dècada de 1880,va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.4707157,2.0816733 | 423319 | 4591421 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95604-060601.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'any 2012, amb motiu en el procés de rehabilitació d'aquest edifici, s'hi va realitzar una intervenció arqueològica, atès que es troba en una àrea d'expectativa arqueològica. La intervenció va permetre localitzar dos cups de vi. Un era de planta rectangular, de 217 x 166 x 200 centímetres. Tal com és habitual, estava revestit amb els típics cairons quadrats de color marró. En aquest cup hi havia també uns encaixos quadrats que servien per sostenir el brescat (estructura de fusta on es trepitjava el raïm). L'altre cup, situat a 21 centímetres, també era de planta rectangular, i mesurava 258 x 84 x 118 centímetres. Estava parcialment cobert, i a l'interior tenia un revestiment de morter i hi havia el 'xupet'. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95605 | Jaciment arqueològic del camp de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-camp-de-la-figuera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, p. 206-211.</p> | <p>En un camp de conreu anomenat Camp de la Figuera, prop de la Torre Negra, van aparèixer restes d'un forn. L'estudiós local Llibert Piera va afirmar haver trobat alguna teula. En les prospeccions realitzades l'any 1998 van localitzar-se restes de ceràmica, de rebuig, però no d'època romana. Prop de la figuera, sobre el terreny hi ha un volum considerable de pedres que hom creu que podria ser indicatiu de la presència d'algun jaciment.</p> | 08205-607 | Camp de la Figuera, al camí de Can Borell. | 41.4660500,2.1059800 | 425343 | 4590881 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||||
| 95606 | Jaciment arqueològic de Can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-graells | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | <p>Al camí que va de Sant Cugat al cementiri municipal, a 200 metres del lateral de l'autopista B-30, va aparèixer en un camp de conreu situat a l'esquerra material ceràmic, bàsicament dòlia i tegulae. També es va trobar una gran taca fosca quan es feien moviment de terres per construir una fàbrica de components electrònics. Aquesta taca podia indicar l'existència d'algun element enterrat.</p> | 08205-608 | Cami de Sant Cugat al Cementiri Municipal. | 41.4955800,2.0654900 | 421997 | 4594195 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95606-060801.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95607 | Jaciment arqueològic Centre Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-centre-borja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 69.</p> | Parcialment destruït. | <p>Dins del recinte del Centre Borja, de la Companyia de Jesús, es va localitzar un enterrament fet amb teules romanes. A prop, en un camp a tocar de l'edifici del centre i del torrent del Sant Crist de Llaceres es van trobar alguns fragments de ceràmica i sigil·lada i dues puntes de sageta.</p> | 08205-609 | Centre Borja. | <p>L'any 1949 o 1950, el germà Preciado, SJ, va observar un enterrament romà fet amb teules romanes mentre es feia un camí en els jardins del recinte del Centre Borja</p> | 41.4670700,2.0930800 | 424267 | 4591005 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95607-060902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95607-060903.jpg | Física | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Volem agraïr al pare Jaime Moreno, SJ, per facilitar-nos l'accés al recinte del Centre Borja. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95615 | Jaciment arqueològic de Can Fatjó dels Aurons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-fatjo-dels-aurons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 28.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 27.</span></span></span></span></span></p> | El jaciment ha estat excavat en diferents fases i, posteriorment, destruït. | <p>El jaciment de Can Fatjó va ser localitzat a la dècada de 1920 per Vicenç Renom al voltant de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, prop de l'estació de Sant Joan. En aquell moment, Renom va excavar una fossa reomplerta amb terra cuita i adobs, amb material del període del bronze final i primera edat del Ferro (1200 - 650 aC).</p> <p>En els anys 2005 i 2006 es va excavar aquesta zona amb motiu de la urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons. L'any 2005 es van fer diverses campanyes d'excavació que van donar com a resultat restes de sis períodes històrics. Del neolític es van recuperar restes del període neolític mitjà i del neolític final. Del mitjà es van documentar diverses sitges i un sepulcre de fossa aïllat, sense connexió amb cap necròpolis coneguda a l'entorn. Es tractava d'un cos entre els 17 i els 25 anys, que va ser enterrat amb un aixovar format per tres vasos de ceràmica, sílexs, os i malacofauna. Del neolític final es van recuperar tres estructures de combustió, amb tota seguretat uns forns de ceràmica, de planta lenticular amb un accés amb rampa. Del calcolític es va trobar una estructura d'assentament i un hipogeu d'inhumació amb sis cossos. De l'edat del bronze es va localitzar dues sitges i dues fosses-cubetes. D'època medieval hi havia dues zones de sitges, datables en l'època altmedieval, i restes del mas de Can Fatjó, del segle XV i restes constructives realitzades entre els segles XVI i XVII. De l'època moderna i contemporània es van documentar diverses reformes de la masia, amb sitges i una premsa. També van datar l'estrat d'enderroc de la masia entre els segles XVIII i XIX.</p> <p>Les excavacions van continuar el 2006 i es van documentar deu estructures en el sector nord-oest. En aquests moments, es trobaren dues galeries subterrànies en la zona de la masia, un pou d'època baixmedieval i un sepulcre del període del calcolític. En aquest darrer cas, es tracta d'un sepulcre de fossa, d'estil monumental, amb una doble planta el·líptica en dos nivells amb dos retalls diferents, amb una cambra funerària al davant amb forma de cova i un pou d'accés segellat amb una gran llosa de pedra monolítica, on foren enterrats sis cossos. Aquests estaven enterrats en posició fetal i amb aixovar format per tres vasos, objectes de sílex, un punxó d'os, dos botons d'os, una plaqueta i fragments de coure i petxines.</p> | 08205-610 | Al marge de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i al seu entorn. | <p>El jaciment arqueològic va ser localitzat prop de l'estació de Sant Joan, dels Ferrocarrils de la Generalitat, a la dècada de 1920. Va ser excavat per Vicenç Renom. Posteriorment, els anys 2005 i 2006 es van realitzar diverses campanyes d'excavació arqueològica.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 27 de juny al 12 de juliol de 2005. <span><span><span>Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 20 de juliol al 30 de setembre de 2005. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 6 al 30 d'octubre de 2005. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 21 al 30 de novembre de 2005. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Projecte d'urbanització del sector 1! de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> <li><span><span><span>27 de febrer de 2006. Intervenció preventiva i eliminació. Intervenció preventiva, control i excavació. Director: Òscar Matas Pareja. Eliminació de restes arqueològiques per incompatibilitat amb el Projecte d'urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons.</span></span></span></li> </ul> | 41.4901800,2.0814100 | 423320 | 4593581 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95615-061001.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95618 | Creu de terme de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>BASTARDES PARERA, Albert (1983). <em>Les creus al vent</em>. Editorial Millà, Làmina 305.</p> | XVI | En aquests moments la creu es troba en el Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya restaurada a l'espera de la seva reposició. Amb motiu d'un acte vandàlic el 2021, la creu va resultar trencada. | <p>La creu de terme de Sant Cugat presenta una grada amb base circular de tres graons. A la base del fust hi ha un quart graó, d'una alçada major a la resta.</p> <p>La creu és de base octogonal i dividida en tres parts. La part inferior és llisa, amb algun relleu horitzontal, i les altres són decorades amb arcs de traceria d'estil gòtic. El nus és octogonal i subjecta la creu que, per una cara, té la representació en relleu de la Mare de Déu i, per l'altra, la representació de Crist. Els braços de la creu, motllurats, estan rematats amb una flor de lis.</p> | 08205-611 | Recinte murallat del monestir de Sant Cugat del Vallès | <p>Aquesta creu es pot datar al segle XVI. Anteriorment estava situada al camí dels Monjos, prop de la capella de Sant Domènec. El 1940, un cop restaurada després que per la Guerra Civil fos malmesa, va ser col·locada en l'emplaçament actual, a l'interior del recinte de monestir.</p> <p>L'any 2021 va ser objecte d'un acte vandàlic i es va trencar en diversos fragments. El 2023 la creu es troba al Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya, ja restaurada i a l'espera de la seva reposició.</p> | 41.4733855,2.0848897 | 423591 | 4591714 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95618-061101.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95619 | Jaciment arqueològic de Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-marcet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>A la masia de Can Marcet es va detectar la presència d'opus signinum reaprofitada en una de les parets i, a l'entorn, en els camps propers, apareixia en superfície material d'època romana i prop de l'era es va trobar terra sigil·lada. Aquest fet va plantejar la possible existència d'un habitatge d'època romana en un entorn proper, en uns 200 metres al nord. Segons sembla, en els camps situats sobre l'era de la masia s'apreciaven materials romans. L'opus signinum és una tècnica constructiva vinculada al segle X i, per aquest motiu, hom creu que podria existir un jaciment d'època medieval.</p> <p>La finca de Can Marcet va ser dividida en tres zones, excavades l'any 2008. Amb motiu d'unes obres, es van prospectar el terreny i es van localitzar cent deu estructures, de les quals, tres eren sitges amb ceràmica feta a mà amb decoracions plàstiques amb cordons llisos i llengüetes; un assentament d'època romana, entre els segles I i VI dC. Hi havia seixanta-vuit sitges i sis forns, diverses estructures grans de planta irregular que podrien ser retalls i estructures complexes, que hom creu que podrien ser fons de cabanes. També, hi havia vint-i-dues fosses-cubeta, un fons de dolia encaixat en un retall i una rasa de canalització.</p> <p>L'excavació realitzada a finals del 2011 va datar tres fases d'habitabilitat. La primera, d'època baixmedieval (segles XIII - XV) amb tres sitges i un mur. La segona fase seria d'època moderna (segles XVI i XVIII) amb una sitja, un mur, un enterrament d'un infant sota el paviment de l'antic celler. La fase tercera, d'època contemporània (segles XIX - XX) van aparèixer cups, dipòsits, entre altres, amortitzats en aquest període, i una fossa sèptica.</p> | 08205-612 | Camí de Can Marcet número 11. | <p>La masia de Can Marcet està documentada en el fogatge de 1553. La finca tenia gairebé dues-centes quarteres de terra i es coneix que el 1908 estava sense treballar, però l'arribava d'uns nous masovers aquell any la va posar en cultiu i a rendir. L'any 2003, arran d'unes pluges a la tardor, la tàpia de la façana de llevant, va resultar afectada.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 28 d'abril al 23 de maig de 2008. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva i excavació. </span></span></span></li> <li>D'octubre a desembre de 2008. Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció.</li> <li><span><span><span>Del 19 de setembre al 31 de desembre de 2011 i del 4 al 5 de gener de 2012. Directors: Jordi Barriuso Nabot i Jordi Roig Buxó. Intervenció preventiva.</span></span></span></li> </ul> | 41.4938100,2.0680100 | 422206 | 4593996 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95619-061201.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95620 | Xalet al passatge Sant Julià número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passatge-sant-julia-numero-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'un estil d'estil pròxim al noucentisme, construït l'any 1925. És de planta rectangular, i consta de planta soterrània, planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal, que queda lleugerament enretirada respecte a l'alineació del carrer, presenta una composició molt senzilla que gira entorn de la porta. És una porta de llinda recta, de dues fulles i d'estil noucentista. Té una finestreta a cada banda. Damunt de les llindes hi ha unes garlandes florals d'estil modernista. L'accés a la planta baixa es realitza per una escala adossada a la façana principal. Sobre el mateix eix vertical que la porta a les golfes hi ha una finestreta d'arc de punt rodó. En aquest nivell hi ha tres espiralls ceràmics de color verd. La façana està rematada amb un mur capcer amb acabat de pinyó ondulat, inspirat en el barroc català. El carener de la teulada queda amagat darrera seu. </p> <p> </p> | 08205-613 | Passatge Sant Julià, número 9 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1925.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4469874,2.0782216 | 423003 | 4588789 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95620-061303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95656 | Pins de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-sant-adjutori | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.360-362.</span></span></span></span></span></p> | <p>Els pins de Sant Adjutori estan situats al costat de l'ermita homònima, dins del Parc Natural de Collserola. Es tracta d'exemplars de pi insigne, també anomenats pi de Monterrey i pi de Califòrnia.</p> <p>Els arbres, segons dades de 2015, feien 17 metres d'alçada, la capçada era cònica-irregular i mesurava uns 11 metres, el perímetre del tronc era entorn els 1,9 metres i el de la soca, 3,6 metres.</p> | 08205-614 | Camí de Sant Medir, entorn de l'ermita de Sant Adjutori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus radiata</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari del litoral i de les illes de Califòrnia. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>radiata</em> és el nom llatí de radis, amb raigs. El nom comú en català és pi insigne, pi de Monterrey i pi de Califòrnia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre pot superar els 40 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma cònica, amb les branques horitzontals ascendents, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color gris vermellós. Les fulles són acícules en grups de tres, primers, de color verd brillant, entre 7 i 15 centímetres de longitud. La llavor fa entre 5 i 8 mil·límetres de longitud. La fusta és adient per fabricar pasta de paper.</span></span></span></span></span></p> | 41.4556655,2.1140796 | 426008 | 4589721 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95656-61402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95656-61403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95657 | Casa al carrer de Sant Esteve número 13 (Indústria número 29) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-esteve-numero-13-industria-numero-29 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos d'estil popular, amb elements modernistes, que va ser construïda en un solar procedent de la parcel·lació de l'antiga Plana de l'Hospital. És una edificació de planta baixa i un pis, amb façana asimètrica.</p> <p>A la planta baixa, a l'esquerra, hi ha emmarcada una anterior obertura que conté una finestra a una alçada superior de l'habitual i, sota seu, hi ha diferents capses de serveis. A la dreta hi ha un finestral tancat amb una reixa d'estil modernista. En una intervenció recent s'alterà la composició original d'aquesta part de la casa, ja que es va tapiar la porta d'accés de la façana principal, que va ser traslladada al carrer de la Indústria.</p> <p>Al primer pis hi ha un balcó a l'esquerra i un finestral tapiat a la dreta, situats al mateix eix vertical que les obertures de la planta baixa. Sobre les llindes de les obertures del primer pis hi ha uns espiralls de ventilació del sostremort fets de ceràmica verda vidriada.</p> <p>Al coronament de l'edifici hi ha un fris fet de llistons horitzontals, rematat a les puntes per unes rajoles de ceràmica verda, també vidriada. Al seu damunt hi ha un davantal ondulat entre pilastres. Al bell mig del davantal hi ha una creu grega realitzada per cinc rajoles de ceràmica vidriada posades en punta. Les pilastres del coronament, que sobresurten del pla de l'edifici mitjançant unes falses mènsules esglaonades, també contenen una rajola decorativa com les anteriors.</p> <p>La façana del carrer Indústria també és simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha el portal d'entrada i una finestra a cada costat. Al primer pis hi ha un petit balcó al centre i dues finestres, també una a cada costat. Totes obertures estan al mateix eix vertical que les inferiors.</p> <p>La serralleria de la reixa de la finestra i de la barana del balcó és d'estil modernista, amb un disseny derivat de l'art déco.</p> | 08205-615 | Carrer Sant Esteve, números 9-13 (Carrer Indústria, número 29) | <p>Del conjunt de cases que hi havia en aquest sector (números 9, 11 i 13 del carrer Sant Esteve) només se'n conserva la número 13, atès que les número 9 i 11 es van enderrocar entre gener de 2003 i juny de 2004. Al seu lloc s'hi van bastir edificis nous. En origen aquest conjunt es va construir el 1917 segons un projecte de l'arquitecte modernista Eduard M. Balcells.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre altres.</span></span></span></span></span></p> <p>Entre el 19 de desembre de 2003 i el 10 de febrer de 2004 es va realitzar un control arqueològic de la zona a càrrec d'Albert Bacaria Martrus, amb resultat negatiu.</p> <p> </p> | 41.4748203,2.0832135 | 423452 | 4591874 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95657-061501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95657-061502.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells i Buïgas | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95659 | Carrer Migdia números 27-31 i carrer la Torre números 18-22. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-migdia-numeros-27-31-i-carrer-la-torre-numeros-18-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VICO, J. (2005). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al solar del carrer de la Torre 18-22, carrer Migdia 27-31 i carrer Baixada de l'Alba de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 9797.</span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta finca del carrer Migdia està situada dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu d'unes obres en un edifici de nova construcció situat en el solar entre el carrer de la Torre números 18-22, carrer Migdia números 27-31 i el carrer Baixada de l'Alba, es van localitzar, fent els rebaixos del subsol, les restes d'un cup de vi, datat entre mitjans i finals del segle XIX. El cup mesurava 220 cm de llarg per 200 cm. d'ample i 150 cm d'alçada, i les parets 20 cm. de gruix, estava construït amb maons i morter i al seu interior estava revestit amb cairons de color marró. Al solar també es van localitzar dos pous i dos dipòsits d'època contemporània.</p> | 08205-616 | Carrer Migdia números 27-31 i carrer de la Torre números 18-22. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 31 d'agost al 15 de setembre de 2005. Directora: Judit Vico Cortés. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4730773,2.0853217 | 423626 | 4591679 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95659-061602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95664 | Col·legi Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-europa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OLIVARES, D. (1995).<em> Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment Col·legi Europa</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><em>Memòria de la intervenció arqueològica a l'avinguda del Pla del Vinyet, 110</em> (2007).</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>El jaciment del Col·legi Europa va ser localitzat el 1995 quan es va rebaixar el sòl fins a la superfície del substrat natural. Únicament es va localitzar en un retall situat al nord-est del terreny. Les estructures aparegudes mesuraven 12 metres de llarg amb una profunditat entre els 140 i els 190 centímetres. Segons sembla, es tractaria possiblement d'algun tipus de dipòsit excavat en el terreny natural, amb un fons pla. L'estructura estava reomplerta amb argila fosca i fragments de ceràmica de cocció, restes òssies i material romà com tègula, ímbrex, ceràmica feta a torn lent, fragments d'àmfora, un fragment de tabulí, una vora de plant de porcellana blanca, dos fragments d'opus signinum, escòria i teules àrabs i maons. No es va realitzar cap excavació, únicament es va documentar gràficament. L'any 2007 es va fer una altra intervenció arqueològica amb resultat negatiu, amb motiu de les obres d'ampliació del centre educatiu.</p> | 08205-617 | Avinguda del Pla del Vinyet número 110 (Col·legi Europa) | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 3 al 7 d'abril de 1995. Director: David Olivares Ponti. Prospecció.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 3 al 7 de maig de 1996. Director: Josep Pujades Cavalleria. Excavació d'urgència.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 17 al 31 de desembre de 2007. Directora: Noemí Nebot Pich. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4696000,2.0947400 | 424409 | 4591285 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95666 | Carrer de la Mina número 79 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mina-numero-79 | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). Sant Cugat. <em>Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià edicions, p.186-188.</p> <p>GUÀRDIA, J; VELASCO, C. (2003). <em>Memòria intervenció arqueològica al carrer Mina 79.</em></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>La mina dels Monjos és una galeria subterrània construïda amb parets de maó i coberta amb volta de maó, excavada en els llims quaternaris de la llera geològica del torrent de Volpelleres, per tal de captar les aigües freàtiques. El naixement de la mina es localitza en el nord del bosc de Can Volpelleres, al sud de l'autopista AP-7, on hi ha una bocamina on s'accedeix a una cambra amb les tres galeries que s'uneixen i en formen una d'única. En el moment de les obres de condicionament de la llera del torrent de Volperelles, des dels Museus de Sant Cugat van fer un pla d'actuació per tal de recuperar la mina dels Monjos, en el moment de l'obertura del nou vial de la Via Augusta. </p> <p>Amb motiu d'uns rebaixos realitzats en una finca del carrer de la Mina per construir el soterrani d'un l'edifici, va aparèixer, a tres metres de profunditat, un tram de la mina dels Monjos destruït durant les obres, excepte en els extrems del rebaix, que es va poder documentar. Els talls efectuats van servir per mesurar l'interior de la mina en aquest punt: 60 x 160 centímetres. La mina anava en sentit pont de Can Vernet i carrer de Sant Martí. </p> | 08205-618 | Carrer de la Mina número 79 | <p>La mina dels Monjos era una canalització que portava l'aigua des del pont de Can Vernet amb galeries i canals a cel obert fins a la torre d'aigua que estava situada entre els carrers Sant Martí i Castillejos. Des d'aquest punt, un aqüeducte portava l'aigua pel carrer Sallés, Escaletes i Hospital fins a arribar al monestir.</p> <p>L'any 2003, mentre es realitzava un rebaix de terres en una finca va aparèixer un tram de la mina dels Monjos. </p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Del 3 al 4 de juliol de 2003. Direcció: Jordi Guàrdia. Intervenció preventiva i control. </span></span></span></p> | 41.4772023,2.0777738 | 423001 | 4592143 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95666-061801.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95667 | Rellotge de sol del Reial Monestir. Palau Abacial, façana de de llevant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-reial-monestir-palau-abacial-facana-de-de-llevant | XVII - XVIII | El rellotge de sol només conserva una part de l'arrebossat i ha perdut la numeració. | <p>Restes d'un antic rellotge de sol situat a la façana de llevant del Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, a la plaça d'Octavià. Només queden restes parcials de l'arrebossat i la vareta del gnòmon. No s'observa cap número ni cap element decoratiu.</p> | 08205-619 | Plaça d'Octavià. Façana de llevant del Palau Abacial. | <p>Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.</p> <p>Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici.</p> <p>Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.</p> <p>El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.</p> | 41.4736470,2.0847846 | 423582 | 4591743 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95668 | Casa del carrer Major de la Floresta número 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-de-la-floresta-numero-26 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1928. Consta de planta subterrània i planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures, amb la central emfasitzada per un porxo que aixopluga l'entrada. El portal és amb arc de mig punt. El porxo o pèrgola s'origina en dues pilastres adossades al mur, amb un estucat que imita carreus i, a la part davantera, queda sustentat per dues columnes amb capitells d’estil dòric.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> La teulada de la pèrgola és a tres vessants, amb teula àrab. A cada costat de la porta hi ha una finestra amb llinda recta i protegida amb reixa. Sobre l'eix de la porta hi ha una garlanda esgrafiada. El coronament es resol mitjançant un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> pinyó esglaonat, motllurat a la part superior, i amb un remat central en forma de</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> mitja circumferència. A l'interior hi ha inscrit l’any de la construcció de l’edifici: 1928. </span></span></span></span></span></p> | 08205-620 | Carrer Major de la Floresta, número 26 | <p>Aquest xalet es va construir l'any 1928, tal com indica la inscripció de la façana.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4419664,2.0748469 | 422715 | 4588235 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95668-062001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95668-062002_0.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95669 | Placa Francesc Vila Trabal 'Bal' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-francesc-vila-trabal-bal | XX | <p>Placa feta de ceràmica dedicada a Francesc Vila Trabal 'Bal', situada a la façana de Cal Notari. Té forma rectangular i està formada per setze peces de ceràmica cuita rectangulars. Al centre del conjunt consta 'F. Vila i Trabal'. Al damunt hi ha les paraules 'música', 'tradicions' i 'cultura popular'. A sota 'folklore' i 'costums', també els anys de naixement i defunció: '1894' i '1981'. I, finalment, 'Sant Cugat del Vallès'. Hi ha una petita signatura doble al cantó dret inferior: 'Carme Canals' i 'J. Tortosa'.</p> | 08205-621 | Plaça de Pere San núm. 4 | <p>Francesc Vila Trabal, nascut a Sant Cugat del Vallès el 1894, era conegut com a 'Bal', 'Xisco Bal' 'Cesc' i 'Xisco' i va néixer i viure en aquesta casa de la plaça Pere San. Es va dedicar professionalment a ser agent d'assegurances, era músic i tocava el piano, l'orgue. Va ser impulsar el ball tradicional 'Paga-li Joan' de Sant Cugat, tot fent de promotor, cercant parelles per participar-hi, i contractava les cobles que acompanyaven musicalment el ball. Actualment, el seguici festiu de Festa Major fa una ofrena davant de casa seva. Erudit local, explicava el monestir de Sant Cugat i el seu claustre als visitants. Durant la Guerra Civil va protegir el patrimoni traslladant tot el que va poder al monestir.<br /> </p> | 41.4731200,2.0818300 | 423335 | 4591687 | 1982 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Carme Canals | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95670 | Carrer Santiago Rusiñol número 28 i carrer Gorina número 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santiago-rusinol-numero-28-i-carrer-gorina-numero-25 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VICO, J. (2006). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al solar dels carrers Santiago Rusiñol, 28 i Gorina, 25</em>. Memòria número 9307. </p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Amb motiu de les obres de construcció d'un nou edifici entre els carrers Santiago Rusiñol i Gorina es van realitzar rebaixos al terreny entre 150 i 200 centímetres. A la intervenció arqueològica es va localitzar un cup de vi construït l'any 1883, tal com assenyala la inscripció apareguda a les rajoles del mur.</p> | 08205-622 | Carrer Santiago Rusiñol núm. 28 i carrer Gorina núm. 25. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Del 25 de setembre al 6 d'octubre de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i control.</span></span></span></p> | 41.4723524,2.0833436 | 423460 | 4591600 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95671 | Carrer Santa Maria número 34 - Carrer de la Lluna número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria-numero-34-carrer-de-la-lluna-numero-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment del carrer Martorell està situat dins de la zona dels eixamples del segle XIX de l'antiga vila de Sant Cugat del Vallès, a </span></span></span></span></span></span>la finca entre els carrers Santa Maria número 34 i el carrer de la Lluna número 12.</p> <p>Després d'un control arqueològic es va localitzar un dipòsit d'aigua construït de maó amb una canal també de maó, datable a mitjan segle XIX, possiblement amb la intenció de recollir aigua. Aquesta estructura estava situada a tocar del carrer Santa Maria.</p> | 08205-623 | Carrer Santa Maria número 34 - Carrer de la Lluna número 12. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Del 8 al 12 de maig de 2006. Director: Antonio Blázquez Martín de las Mulas. Intervenció preventiva, prospecció i excavació.</span></span></span></p> | 41.4713300,2.0817400 | 423325 | 4591488 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95671-062302.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95672 | Jaciment arqueològic de la pedrera de Coll Favà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-pedrera-de-coll-fava | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Part de la zona de la pedrera ha estat urbanitzada. | <p>Coll Favà era una pedrera explotada durant els períodes de l'imperi romà i l'època medieval, prop del torrent de Ferrussons. Posteriorment, aquesta zona havia estat explotada agrícolament amb camps de vinya i de cereals. Possiblement, la pedrera podria estendre's més enllà d'aquesta zona concreta perquè arran de les obres de construcció d'una trinxera de la línia del ferrocarril d'Adif, van aparèixer blocs de pedra, més o menys, caironats.</p> | 08205-624 | Carrers Josep Vicenç Foix, Josep Carner i Clementina Arderiu. | <p>La pedrera de Coll Favà, junt amb la pedrera de Campanyà, assortiren de pedra la majoria d'edificis històrics i monumentals de Sant Cugat del Vallès, des de l'època romana fins a la medieval. Aquesta pedra va servir per a la construcció del castrum romà, el Reial Monestir de Sant Cugat, l'aqüeducte de Can Vernet i l'església de Sant Pere d'Octavià, avui desapareguda, entre altres. A la documentació notarial constava com a propietat de Can Xandri, que tenia el portal i les obertures de pedra procedent de Coll Favà. Documentalment, prenia el nom de 'La pedrera'.</p> | 41.4809000,2.0873600 | 423806 | 4592546 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95672-062401.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95673 | Jaciment arqueològic de Can Bellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-bellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 64.</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Durant les obres de construcció d'un gasoducte el 1974, es va obrir una rasa i es localitzà una dolia aïllada, situada a uns 300 metres al sud de la masia de Can Bellet. La dolia va ser trencada per la maquinària en secció vertical i es va perdre una part de la panxa. Es desconeix si existien restes a l'interior. Hom creu que podria haver-hi una vil·la romana en aquest lloc.</p> <p>Entre els mesos d'agost de 2004 i agost de 2005 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques fruit de les obres d'urbanització del polígon urbanístic de Can Bellet, Can Canyameres i la Guinardera II. La zona es va dividir en dues subzones. La zona A va consistir en l'obertura d'un carrer paral·lel a la masia de Can Bellet, i es va localitzar en aquell moment una petita sitja, excavada, amb planta irregular i una fondària de 110 centímetres. A l'interior va trobar-se ceràmica ibèrica, trossos d'àmfores i restes de macrofauna. La ceràmica ibèrica estava feta a torn, hi havia divuit peces d'àmfores, tres amb perfils sencers i altres amb defectes de cocció, i ceràmica comuna oxidada. D'aquestes, hi havia una olla esfèrica de boca girada amb nanses horitzontals, la vora d'una tenalla de perfil bitroncocònic amb bec d'ànec (datada entre finals del segle VI aC i inicis del IV aC), la meitat superior d'una gerra bicònica de vora girada i llavi motllurat amb superfície brunyida i de color vermell, i tres nanses de gerra de secció el·líptica. De ceràmica comuna es va trobar un bol convex de vora reentrant i peu anular de color vermell. De ceràmica autòctona feta a mà, es van localitzar tres vores d'olla amb perfil amb 's' i una tapadora. De ceràmica d'importació hi havia dues àmfores púniques ebussitanes i vaixella, amb un bol de llavi exvasat i motllurat amb peu anular. A la zona B, les tasques de control arqueològic van consistir a fer el seguiment de les obertures de rases de serveis i dels rebaixos del terreny, sense donar cap resultat positiu.</p> | 08205-625 | Avinguda de Can Bellet. | <p>Durant les obres de construcció d'un gasoducte el 1974 va aparèixer una dòlia que va ser trencada per la maquinària. Hom creu que podria haver-hi d'altres exemplars de dòlia, com si es tractés d'un magatzem, tal com va passar amb la vil·la romana de la Salut de Sabadell.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 4 d'agost al 4 d'octubre de 2004. Direcció: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 25 de juliol al 18 d'agost de 2005. Direcció: Albert Bacaria Martrus. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4819400,2.0688700 | 422263 | 4592678 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95673-062501.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95674 | Casa Miró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miro-0 | <p>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</p> <p>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar d'influència vagament modernista construïda entorn de la dècada de 1920. És de planta </span></span></span><span><span><span>rectangular, i consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta una composició asimètrica en base a tres obertures. </span></span></span><span><span><span>Al centre hi ha una finestra vertical amb llinda recta, tancada amb una reixa de ferro forjat. A l’esquerra hi ha una finestra vertical cega i, a la dreta, el portal d’entrada a l’habitatge, aixoplugat per una pèrgola de ferro i vidre. Damunt de cada obertura hi ha un espirall ceràmic de ventilació del sostremort. Els paraments són arrebossats, i </span></span></span><span><span><span>les obertures presenten una faixa engaltada que les envolta, a les llindes, brancals i ampits. Els angles tenen un estuc a imitació de carreus dentats. El coronament es resol mitjançant una cornisa motllurada, amb un pinyó esglaonat amb ondulacions, de vagues ressonàncies modernistes.</span></span></span><span><span><span> Al centre hi trobem un rellotge de sol. La resta de façanes segueixen una pauta arquitectònica similar.</span></span></span></p> | 08205-626 | Rambla de Can Bell, número 1 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a la Casa Miró en particular, el promotor va ser Miquel Miró Gich, un dels primers compradors de terrenys a la zona de la rambla de Can Bell. L'any 1908 va demanar el permís d'obres per construir una tanca amb façana a la carretera de la Rabassada, segons projecte de l'arquitecte modernista Eduard Maria Balcells. Malauradament, la tanca no es va arribar a construir mai segons el projecte. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa s'hauria construït el 1925. L'any 1969 es va restaurar i s'hi afegí un porxo.</p> | 41.4574104,2.0909898 | 424081 | 4589935 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062601_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95674-062604.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95675 | Carrer Santiago Rusiñol número 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santiago-rusinol-numero-42 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Entre els mesos de setembre i octubre de 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica en el solar del carrer Santiago Rusiñol número 42 amb motiu de les obres de construcció d'un edifici de nova planta, mantenint la façana. El 19 de setembre va començar l'enderroc de l'immoble i es van dur a terme diversos pous per tal de subjectar la façana i col·locar una grua. Sota l'antiga casa es va localitzar un cup de vi i sota els horts un dipòsit d'aigua. Les obres afectaren el xup del cup i aquest va ser eliminat sense control arqueològic.</p> | 08205-627 | Carrer Santiago Rusiñol número 42. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li>Del 22 d'agost al 15 d'octubre de 2005. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> <li>Del 20 d'octubre al 10 de novembre de 2005. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, control i excavació.</li> </ul> | 41.4725500,2.0838400 | 423502 | 4591622 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95675-062701.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95677 | Carrer Sabadell número 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sabadell-numero-33 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | Es va documentar l'estructura interna de l'edifici antic. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'any 2004 es va realitzar la reforma integral d'un immoble situat al carrer Sabadell número 33, amb una parcel·la de 4,9 metres d'ample per 41,4 metres de llarg, de dos pisos, entre mitgeres, amb accés pel carrer Sabadell i pati al carrer Castillejos. L'estudi de l'edifici va consistir a documentar-lo, amb aixecament planimètric. La planta baixa tenia quatre espais i el primer pis hi havia la caixa d'escala, el passadís i quatre habitacions.</p> | 08205-628 | Carrer Sabadell número 33 | <p>Edifici construït en un carrer que era l'antic camí de Sabadell, urbanitzat a la dècada de 1830. </p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Del 7 al 30 d'abril de 2004. Direcció: Sara Marín Hernando. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 4 al 29 d'octubre de 2004. Direcció: Júlia Miquel López. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 19 de novembre al 18 de desembre de 2004. Direcció: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4739800,2.0818100 | 423334 | 4591782 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95679 | Jaciment arqueològic del Puig Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-puig-madrona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 28.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p. 27.</span></span></span></span></span></p> | <p>El jaciment de Puig Madrona està situat entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i el Papiol. Arran de la construcció d'una torre de vigilància forestal es va destruir una part del jaciment arqueològic.</p> <p>Es tenia coneixement, gràcies a les fonts orals, de l'existència de fragments de ceràmica ibèrica dalt del cim, al vessant de Sant Cugat. També, al cim s'observen diferents estances residencials excavades a la roca i havia aparegut una moneda, possiblement d'època ibèrica. Les troballes, que consistien en fragments de ceràmica sense decorar i de vernís negre, van ser dipositades al Museu de Valldoreix, avui desaparegut. </p> | 08205-629 | Turó del Puig Madrona. | <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></span></span></p> <p><span><span><span>Entre octubre i desembre de 1998. Direcció: Jordi Aguelo i Alba Rodríguez. Prospecció.</span></span></span></p> | 41.4512400,2.0240900 | 418486 | 4589311 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia és de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95680 | Roure homenatge a Jaume Tubau Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-homenatge-a-jaume-tubau-grau | XXI | <p>El 5 de febrer de 2006 es va plantar un roure en homenatge a Jaume Tubau Grau a la zona esportiva del mateix nom. Una placa acompanya a l'arbre amb el següent text:</p> <p>'<em>ROURE - Quercus robur.</em></p> <p><em>En el dia d'avui s'ha plantat aquest arbre en homenatge pòstum a </em></p> <p><em>Jaume Tubau i Grau</em></p> <p><em>1958 - 2006</em></p> <p><em>Va treballar intensament per aquesta ciutat on va néixer, participant activament en la vida social, comercial, esportiva i política de Sant Cugat.</em></p> <p><em>Per voluntat ciutadana, aquestes instal·lacions municipals porten el seu nom.</em></p> <p><em>5 de febrer de 2006</em>'.</p> <p> </p> | 08205-630 | Zona esportiva Jaume Tubau. | <p>Jaume Tubau i Grau va néixer el 1958 a Sant Cugat del Vallès i va morir el 2006 víctima d'un càncer, a l'edat de quaranta-sis anys. Al moment de la seva defunció era regidor i tinent d'alcalde de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana. Va rebre la medalla d'or de la ciutat de Sant Cugat de manera pòstuma.</p> | 41.4780248,2.0798431 | 423175 | 4592233 | 2006 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95680-063002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95690 | Alzines de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-borrell | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.357-359.</span></span></span></span></span></p> | <p>Les alzines de Can Borrell es troben a l'entorn de la masia de Can Borrell i del camí de Sant Medir. Es tracta d'exemplars de <em>Quercus ilex</em>.</p> <p>L'exemplar més representatiu, segons dades de l'any 2015, feia 10 metres d'alçada, la capçada tenia forma arrodonida-estesa i era de 10,5 metres, el perímetre del tronc abastava els 2,15 metres i la soca mesurava 2,35 metres.</p> | 08205-631 | Camí de Can Borrell | <p>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clars i pubescents.</p> | 41.4576838,2.1121859 | 425852 | 4589946 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95690-63102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95690-63103.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95705 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XV - XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al fons notarial de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès es conserven protocols notarials de la notaria de Sant Cugat del Vallès d' entre els anys 1445 i 1449. I, també, diversos capbreus del monestir de Sant Cugat, de la pabordia del Penedès, que fan referència a les propietats del cenobi en el territori del Penedès, entre els segles XV i XIX.</span></span></span></span></span></p> | 08205-632 | Avinguda d'Europa número 6, de Vilafranca del Penedès. | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès està situat a Vilafranca del Penedès i va ser creat el 1983 per un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Conté documentació de l'ajuntament vilafranquí, principalment, i documentació notarial i judicial. També hi ha altres fons de titularitat pública i privada.</p> | 41.4704815,2.0847760 | 423578 | 4591391 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95705-063201.jpeg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Part dels documents es poden consultar digitalitzats en el portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95706 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-comarcal-del-baix-penedes | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVI - XVII | <p>Al fons de l'Ajuntament de Bonastre (Baix Penedès), conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès, es troben dos documents que testimonien el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès sobre aquest territori. <span><span><span><span lang='CA'><span><span>Es tracta del llibre vell de capbreu de Lluís de Cervelló, abat del monestir, de l'any 1562; i del capbreu del lloc de Santa Magdalena de Bonastre de Francesc Bernat de Pons, abat del monestir, de l'any 1694.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-633 | Camí del Tomoví número 30, del Vendrell. | <p>L'Arxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP) va ser creat el 1983 per conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del Vendrell, però no va entrar en funcionament fins a la seva inauguració el 20 d'abril de 1995. Conserva la documentació històrica de tots els ajuntaments de la comarca del Baix Penedès, el fons notarial del districte del Vendrell, i molts fons patrimonials, personals i d'associacions, entre altres.</p> | 41.4703457,2.0852629 | 423618 | 4591376 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Part dels documents es poden consultar digitalitzats en el portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya.La fotografia està extreta d'Arxius en línia (foli del capbreu de Lluís de Cervelló). | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95707 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-del-collegi-darquitectes-de | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) conserva documentació arquitectònica sobre l’edifici del Monestir de Sant Cugat i del Celler Cooperatiu. També hi ha documentació relativa a Sant Cugat en els fons dels arquitectes Elies Rogent, Eduard Maria Balcells Buigas, Lluís Domènech i Muntaner, Francesc de Paula Villar Carmona o Adolf Florensa Ferrer, entre altres.</span></span></span></span></span></p> | 08205-634 | Carrer dels Arcs números 1-3, 4a planta, de Barcelona. | <p>L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya aplega la documentació de més de cent vuitanta arquitectes. Es va crear el 1969 per recuperar el patrimoni documental i fotogràfic generat per arquitectes i sobre arquitectura. Actualment, conté més 1.850.000 documents.</p> | 41.4704249,2.0854600 | 423635 | 4591384 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95707-063401.jpeg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Fotografia: web de l'Arxiu del COAC. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95712 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca del Monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-del-monestir-de-montserrat | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | X - XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Biblioteca del Monestir de Montserrat es conserven pergamins i manuscrits procedents del Monestir de Sant Cugat, comprats a principis del segle XX. La documentació abasta els segles X i XVIII i aplega més de 475 pergamins i capbreus, entre altres.</span></span></span></span></span></p> | 08205-635 | Abadia de Montserrat | <p>L'Abadia de Montserrat és un monestir de l'orde benedictí, situat a Monistrol de Montserrat, a la comarca del Bages. Va ser fundat al segle XI per l'abat Oliba, de Ripoll, en una ermita dedicada a la Mare de Déu. La biblioteca es va crear al mateix moment que el monestir, a redós de l'scriptorium, on s'aplegaven llibres procedents de donacions i, posteriorment, amb la còpia de textos. Després del sotrac de la Guerra del Francès (1808-1914), quan els francesos van cremar bona part dels volums, va reeixir entre 1913 i 1946, sota l'abat Marcet.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4705912,2.0854140 | 423631 | 4591403 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95712-063501.jpeg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95717 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) conté documentació diversa relacionada amb Sant Cugat del Vallès. Principalment, processos i visites pastorals.</p> <p>Amb relació als processos, n'hi trobem setze, d'entre els anys 1304 i 1493. La majoria tracten sobre qüestions vinculades amb la gestió de les terres, com pensions de censals, sobre la propietat, deutes, la distribució dels rèdits i fruits del monestir, entre altres. També en consta un sobre l'atemptat físic contra el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià.</p> <p>Les visites pastorals tenen una cronologia entre els segles XIV i XIX i es refereixen a l'estat de les parròquies de Sant Pere d'Octavià, Sant Cebrià de Valldoreix, Santa Maria de Campanyà, Sant Feliu de Vilamilans, Santa Maria del Bosc i Sant Medir.</p> <p>A banda dels processos i les visites pastorals, hi trobem altres documents rellevants com un manuscrit anònim del segle XVIII que recull la història del Monestir a partir dels seus abats, i l'<em>Especulum titulorum ecclesiasticorum </em>del segle XVIII escrit per l'arxiver diocesà de Barcelona, Mateu Antoni Campillo sobre les esglésies de Sant Pere d'Octavià, de Sant Cebrià de Valldoreix i el Monestir de Sant Cugat.</p> | 08205-636 | Carrer del Bisbe número 5, de Barcelona. | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona va ser creat el 1104, al segle XII, segons una butlla papal de Pasqual II dirigida al bisbe de Barcelona Ramon Guillem. Amb el bisbe Ponç de Gualba, que va ser el titular de la seu barcelonina entre el 1303 i el 1334, es va començar a copiar els documents importants en llibres de registre, els <em>Registra Communium</em>. També, es va iniciar el registre de les col·lacions (nomenaments), visites pastorals, processos i <em>Registra Gratiarum</em>. Posteriorment, es van incorporar noves sèries documentals fruit de la gestió de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 41.4705672,2.0851998 | 423613 | 4591401 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95720 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XVIII | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) es conserven tres capbreus, datats entre els segles XIV i XVI, i documentació del Monestir de Sant Cugat, d'entre els segles XVII i XVIII, com l’<em>Speculo </em>de les rendes dels beneficis primer i segon del Corpus Christi del Monestir.</span></span></span></p> | 08205-637 | Carrer Santa Llúcia número 1, de Barcelona. | <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona té l'origen al segle XIII quan, gràcies al privilegi del rei Jaume I, es va crear el règim municipal de Barcelona el 1249. L'any 1917 es va dividir en arxiu històric i arxiu administratiu. El 1922 es va establir a la Casa de l'Ardiaca. Anteriorment, estava situat al convent de Santa Caterina i a la Casa de la Ciutat.</p> | 41.4707476,2.0853823 | 423629 | 4591421 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95720-063701.jpeg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Fotografia: Catàleg en línia de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95723 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-girona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de Girona (AHG) es conserva un llibre de rendes de la sagristia major del Monestir de Sant Cugat, dels anys 1424 i 1425.</span></span></span></p> | 08205-638 | Plaça de Sant Josep número 1, de Girona. | <p>L'Arxiu Històric de Girona es va crear el 1952 a l'antic convent dels Caputxins. Posteriorment, es va traslladar a la Casa de Cultura. El 1984 va entrar en funcionament el nou arxiu a la plaça de Sant Josep, a l'antic convent de Carmelites Descalços. El 1982 es traspassa la gestió a la Generalitat de Catalunya, però mantenint la propietat l'estat. Conserva la documentació notarial dels districtes de Figueres, Girona, la Bisbal de l'Empordà i Santa Coloma de Farners, la Gerència Territorial del Cadastre, el Govern Civil de Girona, entre altres.</p> | 41.4706540,2.0852064 | 423614 | 4591410 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat extreta del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95724 | Documentació de l’Arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-parroquial-de-sant-cebria-de-valldoreix | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORTÉS GARCÍA, J. J. (1998). “L’Arxiu Parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)”. <em>Terme</em>, núm. 13, p. 6-8.</span></span></span></p> | XIV - XXI | <p>L'Arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix conserva la documentació pròpia d'una parròquia, principalment els registres dels sagraments. Els baptismes comencen el 1564 fins a l'actualitat, excepte els anys 1604 i 1652 que van ser cremats per l'Exèrcit francès; els registres de les confirmacions comencen el 1734; els matrimonis el 1653; els òbits, el 1564, excepte els anys 1605 i 1651, dels quals no existeix el llibre. Aquestes sèries documentals registrals estan obertes i arriben fins a l'actualitat.</p> <p>També existeixen uns volums de confessions i comunions (llibretes de comunió) que apleguen els anys 1711 al 1747 i del 1807 al 1865.</p> <p>El rector de la parròquia tenia facultats de notari i, per tant, podria fer testaments (entre els anys 1387 i 1942). El document més antic que es conserva a l'arxiu és el testament de Nicolau Cerdà, de l'any 1311. També hi ha capítols matrimonials, entre els anys 1562 i 1804.</p> <p>A l'arxiu es conserven setanta-cinc censals, entre els anys 1575 i 1860. També hi ha cinquanta inventaris, entre 1496 i 1987. Així mateix, hi ha llibres i documents relatius a fundacions, misses i aniversaris.</p> <p>La documentació sobre l'obra de l'església va des de 1521 fins a l'actualitat. La documentació del bací de les ànimes està formada per set llibretes entre els anys 1666 i 1724. Els delmes i primícies consta de cent dinou documents i tres llibres de llevadors, entre els anys 1563 i 1846. Existeix un llibre de visites pastorals, entre els anys 1658 i 1965. La sèrie de correspondència va entre els anys 1662 i 1989.</p> <p>De documents en pergamí n'hi ha trenta, entre els segles XIV i XVII i, també, hi ha nou documents dels antics pobles de Pins del Vallès i Canals.</p> | 08205-639 | Carrer de l'Església número 7. | <p>L'origen de l'església de Sant Cebrià es troba a l'antic oratori dels monjos de Sant Cugat anomenat Sant Vicenç de Vall Daurex, que va ser esmentat en la confirmació de béns que el rei Lotari va fer al monestir el 986. L'abat Rotllà de Sant Cugat va cedir l'església al bisbe Oleguer, de Barcelona, per tal de restituir l'antiga parròquia de Sant Cebrià d'Aquallonga, que havia estat destruïda pels sarraïns en una ràtzia musulmana a començaments del segle XII. Al segle XVI es va construir una sagristia i la rectoria.</p> | 41.4583866,2.0673067 | 422105 | 4590065 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95724-063901.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95725 | Documentació de l’Arxiu parroquial de Sant Pere d’Octavià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-parroquial-de-sant-pere-doctavia | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>L’Arxiu Parroquial de Sant Pere d’Octavià conté la documentació registral dels sagraments. Els llibres de baptismes comencen l’any 1545, els de matrimonis el 1581 i els d’òbits el 1516. Es tracta de sèries documentals vives, per tant, mentre es realitzin els sagraments a l’església parroquial sempre estaran actius. </span></span></span><span><span><span>S'hi conserven també documentació del Monestir de Sant Cugat; notarial, com manuals notarials de Jaume de Mitibe, de Bernat Serrat, entre altres; els llibres de la batllia; de la cúria eclesiàstica i secular; documentació de diverses pabordies del monestir (Llobregat, Penedès) amb diversos capbreus. Es conserven també alguns plets, inventaris, fundacions i misses, entre altres.</span></span></span></p> | 08205-640 | Palau Abacial. | <p>L'església parroquial de Sant Pere d'Octavià està documentada des de l'any 993. La parròquia va ser fins a l'any 1117 gestionada pels monjos del monestir i, posteriorment, per sacerdots diocesans. En el segle XV, l'església s'havia quedat petita i la Universitat de Sant Cugat va decidir enderrocar-la i bastir-ne una de nova. El rei Alfons el Magnànim va donar 50 florins per a la seva construcció. El 1426 encara estaven les obres en marxa. A finals del segle XIX la propietat (temple, terres i rectoria) van passar a mans de l'estat, que els va permutar amb el bisbat de Barcelona a canvi de l'església del monestir i del palau Abacial. L'arxiu parroquial està situat a la rectoria, al palau Abacial.</p> | 41.4737267,2.0846965 | 423575 | 4591752 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95725-064001.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95729 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-protocols-de-barcelona | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XV - XIX | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), situat al carrer Notariat, de Barcelona, hi ha documentació notarial realitzada per notaris de Barcelona ciutat i que té referències a Sant Cugat del Vallès, tant del monestir com de privats. La documentació va, cronològicament, des del segle XV fins al segle XIX.</span></span></span></p> | 08205-641 | Carrer del Notariat número 4, de Barcelona. | <p>L'Arxiu de Protocols de Barcelona és de titularitat pública i gestionat pel Col·legi de Notaris de Barcelona. El seu fons conté la documentació notarial des del segle XIII fins a l'actualitat. Està format per registres notarials de Barcelona i va ser creat per la Llei del Notariat de 1862 i desenvolupat pel reglament de 1869. Hi ha la documentació de més de 1800 notaris.</p> | 41.4704922,2.0852480 | 423617 | 4591392 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95731 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-sabadell | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XIX | <p><span><span><span>A l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) hi ha diversa documentació referent a Sant Cugat del Vallès. </span></span></span><span><span><span>Hi ha documents de la Cort del Batlle de Sant Cugat, entre els segles XIV i XVIII. També hi ha documentació judicial amb set processos dels segles XVI i XVII. La documentació notarial data entre</span></span></span><span><span><span> els anys 1741 i 1746 i va ser confeccionada pel notari Pau Puigjaner, que va exercir a Sant Cugat. També, hi ha documentació de notaries foranes que fan referència a Sant Cugat, entre els segles XVII i XIX. Igualment, hi ha documentació notarial solta; capítols matrimonials entre els segles XV i el XVIII; testaments dels segles XVI i XVII; i censals, àpoques, concòrdies i establiments, entre altres, del segle XVI. Finalment, també hi ha els llibres de comptes del clavari de Sant Cugat dels segles XVII i XVIII.</span></span></span></p> | 08205-642 | Carrer de la Indústria número 32, de Sabadell. | <p>L'Arxiu Històric de Sabadell conté la documentació de l'Ajuntament de Sabadell, iniciada amb el fons del Comú de la Vila. El 1621, el consell municipal va comprar la notaria feudal i va incorporar-se a l'arxiu la documentació de la notaria i de les cúries senyorials, tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El nou arxiu va ser inaugurat el 1983 a la Casa Ponsà. </p> | 41.4704645,2.0850085 | 423597 | 4591389 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95739 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Històric de Terrassa i a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-historic-de-terrassa-i-a-larxiu-comarcal | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVIII - XIX | <p><span><span><span>En aquest arxiu es conserva la documentació dels notaris Miquel Cabanyeres i Miquel Vermell, dels segles XVIII i XIX; el plet sobre el forn de puja dins del fons patrimonial Badia -Tobella; i documentació de l’any 1822 de l’antic registre de la Comptadoria d’Hipoteques del districte de Terrassa.</span></span></span></p> | 08205-643 | Carrer Baldiri número 268, de Terrassa. | <p>L'arxiu va ser creat el 1982 per conveni entre l'Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya i conté els fons històrics de l'Ajuntament de Terrassa, fons notarials i la documentació de la Batllia de Terrassa, entre altres.</p> | 41.4705431,2.0853041 | 423622 | 4591397 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95740 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>A l’Arxiu Nacional de Catalunya, situat físicament a Sant Cugat del Vallès, hi ha moltíssima documentació referent a Sant Cugat en molts fons documentals. Aquests són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Generalitat de Catalunya</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></li> <li><span><span><span>President Francesc Macià (Documentació institucional).</span></span></span></li> <li><span><span><span>President Lluís Companys (Documentació institucional).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Generalitat de Catalunya (Exili).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Parlament de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’Agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Consum, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Agència de Residus de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Arxiu Nacional de Catalunya.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Administració local</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Mancomunitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></li> </ul> </li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Administració perifèria de l’Estat</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Prefectura provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Informació i Turisme.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Districte forestal de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació a Barcelona de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Treball.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Prefectura provincial a Barcelona de l’Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Demarcació de costes a Catalunya del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (Barcelona, Girona i Tarragona).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació territorial a Barcelona del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social.</span></span></span></li> <li><span><span><span>1ª Divisió Hidrològico-Forestal (Barcelona).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Agricultura.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Administració reial i senyorial.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Judicials.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Jutjat de Pau de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Institucions.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Junta Electoral de la Província de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Junta de Museus de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Serveis Tècnics d’Agricultura.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cos de Mossos d’Esquadra.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Associacions i fundacions</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Nois i Noies Escoltes (NINE).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joves Cristians de Barris Obres i Ambients Populars (JOBAC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Partit Socialista Unificat de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació Catalana de Futbol.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Minyons Escoltes de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Guies Sant Jordi de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Germanor de Noies Guies.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Assemblea de Catalunya (Salvador Coromina).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fundació de Serveis de Cultura Popular.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Moviment per la Pau.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Perifèria, Centre de Recursos i d’Assistència Primària per la Pau.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Unión Cooperatista Barcelonesa.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació d’Antics Militars de la República.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre d’Estudis Francesc Eiximenis.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre Unesco de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació de Cors de Clavé.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fonoteca Històrica Jaume Font.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Moviment Gai (Armand de Fluvià Escorsa).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Nacionalistes d’Esquerra (NE).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Partido Feminista de España – Club Vindicación Feminista).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Barcelona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Òmnium Cultural.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Comercial i d’empreses.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>TAVISA (Trabajos de Aviación SA).</span></span></span></li> <li><span><span><span>TAF Helicòpters SA.</span></span></span></li> <li><span><span><span>FOTO-PIC (Arxiu Pere Català).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA (FECSA).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Torras, Herrería y Construcciones SA.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cultura en Ruta SA.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Manufacturas Sedó, SA.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Patrimonials i Familiars.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Arxiu de la Família Desvalls.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Baronia d’Eramprunyà.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Regàs-Cuyas.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Arxiu de la Família Fortuny, Barons d’Esponellà.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Picó.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Marimón, marquesos de Cerdanyola.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Pallejà (Olzina-Feu).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Aguilar-Amat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Barraquer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Duran.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Família Fàbregues.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Blanes-Centelles i Saavedra.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Bofarull, barons de Ribelles.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Personals.</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Brangulí (Fotògrafs).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cabanas (Fotògrafs).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Foto Ferran.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Sagarra Plana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gabriel Casas Galobardes.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Fons fotogràfic dels Germans Roig de l’Arxiu Albert Bastardes.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Artigues Carbonell.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Bert i Claret (fotoperiodistes).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Puig i Cadafalch.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Marimon Vidal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Triadú.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Montserrat Sagarra Zacarini.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ezequiel Porcel.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Antoni Gutiérrez Díaz.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Bunet Recasens.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Pérez Molinos.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pilar Llorens Souto.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Macià.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jaume Aymà Mayol.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pilar Aymerich.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Albert Aymà Aubeyzón.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Eugenio del Castillo.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joaquim Gomis.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Nicolás González Albiach.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pau Casals.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Victoria de los Ángeles.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Andreu Solà Vidal.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Baltasar Porcel.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Enric Prat de la Riba.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Epifani de Fortuny i Salazar.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ferran Canyameres Casamada – Enriqueta Casals Castella.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Cabana Vancells.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gregorio López Raimundo.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Alavedra.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Rigol Roig.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Caradell Robusté.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Maria Riera Milà.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Marta Mata Garriga.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Miguel Duran Franch.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Miquel Coll Alentorn.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Montserrat Vidal i Barraquer.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pere Català Roca.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ramon Roca Sastre.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Col·leccions</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Col·lecció Mundo Fotográfico.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de Manuscrits i Documents Textuals solts de l’ANC.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de Pergamins i Manuscrits de l’Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció fotogràfica d’Agustí Duran i Sampere.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de Francesc Cabana d’Història de l’empresa catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció documental de les consultes sobre la independència de la nació catalana.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció documental sobre les guerres carlines.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció Verdaguer Panadès.</span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span>Altres fons</span></span></span> <ul> <li><span><span><span>Llei 21 de 2005 de restitució de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> </ul> </li> </ul> | 08205-644 | Carrer de Jaume I, 33-51. | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 1980. Fa les funcions d'arxiu general de l'administració autonòmica i d'arxiu històric català. Per aquest motiu, ingressa la documentació generada per la Generalitat de Catalunya i també incorpora altres fons públics, d'altres administracions, com fons privats. Des de l'any 1995 està situat a Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4656587,2.0693898 | 422287 | 4590870 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95740-064401.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95742 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-de-la-reial-academia-de-bones-lletres | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>En aquest arxiu hi ha la documentació de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la província de Barcelona, entre els anys 1844 i 1983. En referència a Sant Cugat del Vallès hi ha documents sobre el monestir com a monument.</span></span></span></p> | 08205-645 | Carrer Bisbe Caçador número 3, de Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona aplega la documentació de l'activitat generada per la institució al llarg de tres-cents anys d'història. La documentació conservada data a partir del segle XVIII fins a l'actualitat. A més, conté diversos fons privats.</p> | 41.4705453,2.0851761 | 423612 | 4591399 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Fotografia: Catàleg en línia de l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95750 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a l’Arxiu del Registre de la Propietat de Sant Cugat del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-larxiu-del-registre-de-la-propietat-de-sant | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>L’arxiu del registre de la propietat conté la documentació sobre la propietat de finques i immobles, des del segle XIX fins a l’actualitat, referent a Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 08205-646 | Avinguda de Cerdanyola, 92-94 | <p>El Registre de la Propietat va ser creat a Espanya el 1861 amb l'objectiu d'inscriure i registrar la propietat privada i els drets reials sobre els béns immobles. L'arxiu és clau pel desenvolupament de l'activitat del registre.</p> | 41.4753985,2.0956862 | 424495 | 4591928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95759 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XIV - XIX | <p><span><span><span>A la Biblioteca de Catalunya es conserven documents sobre Sant Cugat i el monestir. Hi ha manuscrits entre els segles XIV i XIX, documentació notarial, econòmica i diversa.</span></span></span></p> | 08205-647 | Carrer Hospital número 56, de Barcelona. | <p>La Biblioteca de Catalunya va ser creada el 1907 com a secció biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i oberta el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya, amb seu al Palau de la Diputació, a la plaça Sant Jaume, de Barcelona. Posteriorment, el 1931, es va traslladar a l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu. La seu principal està a Barcelona, però té un dipòsit a l'Hospitalet de Llobregat.</p> | 41.4703099,2.0850394 | 423600 | 4591372 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95759-064701.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95765 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca del Palau de Peralada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-del-palau-de-peralada | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>A la biblioteca del Palau de Peralada hi ha dos documents judicials, dues al·legacions del segle XVII. Una, de Lluís Cortés, notari, és la Real Collegiata contra el paborde major de Sant Cugat del Vallès. i, l’altra, una Regia sententia. Són al·legacions jurídiques pertanyents a Josep Alòs Ferrer.</span></span></span></p> | 08205-648 | Plaça del Carme, s/n, de Peralada. | <p>La biblioteca va ser creada a finals del segle XIX pels germans Rocabertí - Dameto. A partir de 1923, Miquel Mateu Pla, propietari del Castell de Peralada, va fer compres de documentació per tal d'augmentar els seus fons.</p> | 41.4705411,2.0852937 | 423621 | 4591397 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95766 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la Biblioteca Nacional de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-biblioteca-nacional-de-franca | <p><span lang='CA'><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Biblioteca Nacional de França hi ha tres manuscrits. Un, datat de l’any 1609, que és una elegia de l’abat Biure, composta pel doctor Esteve. I els altres dos, de la col·lecció Baluze, són uns extractes del cartulari del monestir i la història dels abats de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-649 | Quai François Mauriac, de París. | <p>La Biblioteca Nacional de França va ser creada el 1792. El seu origen està a la biblioteca reial fundada el 1368 pel rei Carles V, al Palau del Louvre. La seu principal va ser oberta el 1936. Conté més de tretze milions de llibres i de 350.000 volums enquadernats de manuscrits, entre altres documents i publicacions.</p> | 41.4705315,2.0854641 | 423635 | 4591396 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95767 | Documentació sobre Sant Cugat del Vallès a la British Library | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-sobre-sant-cugat-del-valles-a-la-british-library | <p><span><span><span>CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. <em><span>Gausac 48-49</span></em>, p.79-142.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Biblioteca Britànica hi ha quinze pergamins que fan referència al monestir i pobles de Sant Cugat del Vallès i de Valldoreix.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-650 | St Pancras site is 96 Euston Road, de Londres. | <p>La British Library va ser creada el 1973 i és la biblioteca nacional del Regne Unit. Conté més de cent cinquanta milions d'exemplars i documents i cada any s'hi incorporen uns tres milions més. El fons està emmagatzemat en 625 quilòmetres.</p> | 41.4705181,2.0852868 | 423621 | 4591395 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc