Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95768 | Rellotge de sol de Can Delaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-delaire | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XIX | <p><span lang='CA'>Rellotge de sol pintat a la façana principal de la masia de Can Delaire. Té forma ovalada i és emmarcat dins un rectangle, amb ornamentacions geomètriques. Conté les línies horàries que marquen les hores i les mitges hores, des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. Els números són en xifres aràbigues i el gnom és una vareta. Conté diverses inscripcions pintades “<em>D. 12 P. N.</em>” i “<em>En existencia de Jacinto Sanjuan y Maria Viver 1864</em>”.</span></p> | 08205-651 | Avinguda de Graells, núm. 83. | <p>L'origen de la masia de Can Delaire es troba en l'antic Mas Alou, documentat el 1150. L'any 1265 va ser adquirit pel monestir de Sant Cugat i, el 1402, formava part dels béns del benefici de Santa Maria. En el segle XIX va ser propietat de Jacint Sanjuan Delaire, regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat (els anys 1832, 1856, 1857 i 1859). L'any 1864 Maria Viver hi va fer col·locar aquest rellotge de sol a la façana, d'estil castellà barroc. El 1941 es va reformar completament la masia. </p> <p>La documentació de la masia va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4886700,2.0662400 | 422052 | 4593427 | 1864 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95768-065102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95769 | Rellotge de sol de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal-0 | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.36-37.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la masia de Can Trabal. </span></span></span></span></span></p> <p>És orientat al <span><span><span><span lang='CA'><span>sud-oest. Està pintat de color blanc i és de forma rectangular, amb un fi emmarcament</span></span></span></span></span>. <span><span><span><span lang='CA'><span>Conté línies que marquen les hores i les mitges hores, des de les 8 del matí a les 6 de la tarda. Els números són en xifres aràbigues i el gnòmon és una vareta.</span></span></span></span></span></p> | 08205-652 | Carrer de Josep Maria Sert. | <p>La masia de Can Trabal conserva documentació des de l'any 1327. Des de l'origen ja era propietat de la família Trabal, un cognom que es troba escrit també com a Tarabal o Taraval. El 1755 es va començar a reformar, i s'hi van fer obres de manera més o menys continuada fins a finals del segle XIX. Les reformes més importants es van dur a terme abans de l'arribada de la fil·loxera, perquè els propietaris pensaven que la plaga no travessaria els Pirineus i, per tant, no afectaria la finca. </p> <p>Segons diu la tradició, la torre de Can Trabal va ser construïda per encàrrec de la pubilla del mas per poder veure l'hereu de Can Vilallonga quan passava pel davant per anar a Sant Cugat.</p> <p> </p> | 41.4561700,2.0789300 | 423073 | 4589808 | Sense data | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95769-065201.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95770 | Rellotge de sol de la casa del carrer Verdi número 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-verdi-numero-27 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat en una façana d'una casa del carrer Verdi. </span></span></span></span></span></p> <p>Consisteix en un plafó de rajola ceràmica de forma rectangular, emmarcat per una sanefa. En aquest plafó s'hi representa el rellotge, que és de forma anular, i c<span><span><span><span lang='CA'><span>onté les línies horàries que marquen les hores, des de les 10 del matí a les 8 de la tarda, en xifres aràbigues. A la part superior de l'esfera del rellotge, s'hi representa un element decoratiu en forma de ventall, ornat amb volutes, que conté un cercle de fons blau amb un gall, unes estrelles i unes orenetes a l'interior. Se superposa a aquest cercle, un globus terraqüi, d'on surt el gnòmon. Per damunt del rellotge, s'hi observa la inscripció “<em>Carpe Diem</em>”, i per la part inferior, “<em>1999</em>”.</span></span></span></span></span></p> | 08205-653 | Carrer Verdi número 27. | 41.4650017,2.0839146 | 423499 | 4590784 | 1999 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95770-065302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95771 | Jaciment arqueològic carrer Santiago Rusiñol números 12-14 i Gorina número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-carrer-santiago-rusinol-numeros-12-14-i-gorina-numero-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de l'enderroc i construcció de dos edificis als carrers Santiago Rusiñol números 12-14 i carrer Gorina número 9, es van dur a terme una intervenció arqueològica. A l'excavació va trobar-se diverses estructures de l'època moderna. Les restes indiquen l'existència prèvia de tres edificis. Al pati del darrere, al carrer Gorina número 9, es va trobar un pou, que havia estat cobert amb una cúpula de maons, i una cubeta, que hom creu que era una pastera, reomplerta de ceràmica de Verdú i vidriada, del segle XVIII. També, un altre espai amb estructures, en aquest cas, un forn i un cup, que es trobaven al solar número 12 del carrer Santiago Rusiñol. El forn era d'època moderna o contemporània i servia per coure ceràmica. El cup de vi era d'època moderna. Al solar del carrer Santiago Rusiñol número 14 es va localitzar tres cups i una sitja.</span></span></span></span></span></p> | 08205-654 | Carrer Santiago Rusiñol números 12-14 i Gorina número 9. | <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Intervencions arqueològiques:</span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 12 de novembre al 15 de desembre de 2004. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, excavació i control.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>17 de febrer de 2005. Intervenció preventiva i eliminació. Direcció: Gemma Ibarz Pérez. Intervenció preventiva, excavació i control.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 28 de febrer al 23 de març de 2005. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>26 d’agost de 2005. Intervenció preventiva i desmuntatge i trasllat.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 41.4721475,2.0828667 | 423421 | 4591578 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95772 | Carrers de la Torre i de la Creu i jardins de llevant del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-de-la-torre-i-de-la-creu-i-jardins-de-llevant-del-monestir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AMBRÓS MONSONÍS, J. (1981). <em>El monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Oikos – Tau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARTIGUES CONESA, Pere Lluís; BLASCO ARASANZ, Mònica; RIU-BARRERA, Eduard; SARDÀ VILARDAGA, Maria. (1997). “Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del Monestir”. <em>GAUSAC</em>, núm. 10, p. 15-76.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BACARIA MARTRUS, A.; VILLARES MATAMALA, I (2003). <em>Memòria intervenció arqueològica realitzada als carrers de la Torre i de la Creu i Jardins de Llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 4853.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOU, X. “El monestir de Sant Cugat en el segle X. La formació del domini vallesà”. <em>Revista d’Estudis Santcugatencs</em>, núm. 5.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, D. (1998). “Aproximació a la història del monestir”. <em>Actes de la LXII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIU-BARRERA, Eduard (1998). “Arqueologia i història de l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès i dels establiments que el precediren”. <em>Actes de la LXII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILLARES MATAMALA, Isabel. “El seguiment arqueològic dels jardins de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 – març de 2003). <em>Gausac</em> núm. 30-31, 2007, p.143-156.</span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de les obres de remodelació urbanística dels entorn del Monestir de Sant Cugat, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques als carrers de la Torre, de la Creu i als Jardins de Llevant del Monestir, que van tenir lloc entre l’agost de 2002 i el març de 2003. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de la Torre es va documentar un estrat molt regular que seria el nivell d'ús. A l'excavació, practicant una rasa, van aparèixer fragments de ceràmica vidriada i una claveguera d'època moderna, formada per una filada de pedres de base plana ajuntades amb morter de calç. També, es va descobrir que unes pedres tapaven una canalització amb parets laterals feta de pedra i morter amb maons posats de manera transversal. Al seu interior, es va trobar ceràmica blava catalana i vidriada de colors verd i mel. En aquesta mateixa rasa es van localitzar dues clavegueres més, una mina d'aigua que, segons sembla, comunica amb la Torre Negra, i un mur de contenció de la carretera de Cerdanyola, datat durant la dictadura de Primo de Rivera, entre els anys 1923 i 1929.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de la Creu, la intervenció arqueològica realitzada amb cates van donar resultats negatius. El terreny havia estat ja trinxat amb canalitzacions anteriors. En aquest carrer, hi havia un solar d'una casa, cantonada amb el carrer Francesc Macià, i es va procedir a fer una rasa. En aquest punt, es van trobar dos dipòsits, construïts amb maó, amb ús de fossa sèptica. Al carrer, va aparèixer un cup de vi recobert amb cairons de color marró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als Jardins de Llevant es van localitzar sis tombes i restes òssies de tres persones més. Aquesta petita necròpolis estava situada al davant de la Torre del Priorat, però amb una cronologia anterior a la muralla de Llevant. Són tombes antropomorfes, possiblement del segle X, excavades en l'argila natural i amb orientació est – oest. També s'han documentat restes entre els segles V i VI, d'època paleocristiana. El material d'aquesta fase és ceràmica africana clara del tipus D i ceràmica comuna, dues vores de vidre datables entre el segle V i la primera meitat del segle VI. Igualment, es va trobar un forn, dos locus i tres abocaments de cendres amb ceràmica i ossos. El forn era de cocció de tègula i maons, possiblement vinculat amb la construcció de la primera basílica paleocristiana. Els dos lacus identificats estarien relacionats amb la producció de vi, oli o cervesa. Es va trobar en els dipòsits alguns fragments d'àmfora africana, i en un forat excavat al terreny natural, una possible sitja, amb material divers, des de l'època tardoromana fins a l'època moderna, amb ceràmica de color blau i vidriada. Tanmateix, va aparèixer una filada de maons, situats en el terreny natural, en direcció est – oest, vinculat amb tègula. Adossat a la Torre del Priorat es va descobrir un mur, d'època moderna, situat en direcció est – oest amb pedres lligades amb morter de calç, graves i trossos de ceràmica vidrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb relació al terreny, la topografia va patir molts canvis al voltant del monestir, amb reompliments, rebaixos i anivellaments. Aquest darrer terme va ser intens quan es va reblir el fossat de llevant, entre els segles XVI i l'ús del terreny com a horts. Al carrer de la Torre es va documentar la presència d'argiles naturals a gran profunditat. Igualment, al carrer de la Creu, els nivells estaven barrejats arran de les diverses reformes realitzades al subsol propi de l'obertura de canalitzacions. A la zona dels jardins, els anivellaments portats a cap durant diversos períodes històrics va ocasionar la desaparició de restes arqueològiques i se'n van conservar únicament les excavades a gran profunditat, tal com s'ha vist, amb restes d'un forn, dos lacus, tres abocaments i restes d'una necròpolis.</span></span></span></span></span></p> | 08205-655 | Carrer de la Torre, carrer de la Creu i Jardins de Llevant. | <p>La vila de Sant Cugat del Vallès apareix documentada l'any 1120 i era propietat del monestir benedictí. Les regnes del municipi les regia el Paborde Major que tenia el domini senyorial i jurisdiccional del lloc. Alfons I va concedir el monestir el 1173 el dret de fer mercat els dimecres. El 1481, l'infant Joan d'Aragó, va vendre la jurisdicció criminal a la família Togores. A principis del segle XV es fixen els límits de la vila que correspon amb el nucli històric.</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Intervencions arqueològiques:</span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>De l’1 d’agost al 15 de setembre de 2002. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva i control.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 2 d’octubre al 12 de novembre de 2002. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva, prospecció i excavació.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 19 de novembre al 31 de desembre de 2002. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva i excavació.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Del 19 de febrer al 15 de març de 2003. Direcció: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva i excavació.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 41.4736600,2.0862000 | 423700 | 4591743 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95772-065504.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95773 | Parc empresarial Can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-empresarial-can-sant-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.74.</p> <p><span><span><span><span><span><span>JÁRREA DOMÍNGUEZ, Ramon (1998). «La vil·la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès): noves dades sobre la romanització a la comarca del Vallès occidental». <em><span>GAUSAC, </span></em>núm. 12, p. 37-49.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MATAS PAREJA, Òscar (2008). Memòria de la intervenció arqueològica a la ZEA-5 del sector Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (gener-febrer 2008). Memòria número 9435.</span></span></p> <p><span><span>MOLET, Marta; MATAS, Òscar; ROIG, Jordi. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica de les parcel·les 'UZ 40 02' i 'UZ 41 02' del sector Can Sant Joan de Sabt Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Memòria número 13100.</span></span></p> <p><span><span>MOLET, Marta; MATAS, Òscar (2011). Informe de la intervenció arqueològica a Can Sant Joan – Cobriment de les zones D, E, F i G (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental).</span></span></p> <p><span><span>MORET CALDUCH, Marta. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica de delimitació de les parcel·les 'UZ 40 02' i 'UZ 41 02' del Sector Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès. Memòria número 12054.</span></span></p> <p><span><span>MORET CALDUCH, Marta; MATAS PAREJA, Òscar (2008-2009). Memòria de la intervenció arqueològica a Cant Sant Joan SE (desembre 2008-maig 2009), Sector PAE Can Sant Joan, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Memòria número 9436.</span></span></p> <p><span><span>MORET CALDUCH, Marta; MATAS PAREJA, Òscar (2011). Memòria de la intervenció arqueològica de les parcel·les 'UZ 40 02' i 'UZ 41 02' del sector Can Sant Joan. Memòria número. 13100.</span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TERRATS, Noemí (1994). “El territori de Sant Cugat del Vallès a l’època romana: primera aproximació”. <em><span>Gausac. </span></em>núm. 5, p. 11-20.</span></span></span></span></span></span></p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Entre els anys 2008 i 2009 es va dur a terme la urbanització d'una gran àrea a Can Sant Joan d'una extensió prop de 500.000 m². Entre els dos anys s'hi van realitzar diverses intervencions perquè es tractava d'una àrea d'expectativa arqueològica.</p> <p>A la zona nord de la carretera BP-1503 es va trobar un volum elevat de material ceràmic d'època romana: TS africana A, TS Sudgàl·lica, comuna de producció africana i romana de producció local, ibèrica comuna feta a torn, àmfores itàliques i romanes i material de construcció. Igualment, es van localitzar estructures diverses, una d'elles, era una canalització amb ceràmica comuna d'època ibèrica associada i, també, romana. A més, van aparèixer sitges reomplertes amb material amortitzat amb ceràmica ibèrica plena (segles IV i III aC). Hi havia una fossa cubeta de planta el·líptica amb restes d'argila rubefactada, que podria estar vinculada amb una estructura de combustió, i reblerta amb material d'època romana. També, va trobar-se una zona amb cendres, carbonets, ceràmica i argila cuita del període romà. Per tant, podria tractar-se d'un forn ceràmic. A més, es va documentar les restes arquitectòniques d'una possible masia, d'època medieval, que havia aprofitat materials d'època romana a la seva construcció.</p> <p>A la zona sud de la carretera BP-1503, en una carena, entre els carrers del Roine i el torrent dels Alous, es van trobar sitges, de l'Edat dels Metalls, més concretament, del Bronze inicial. En aquest punt, va aparèixer molta ceràmica feta a mà i fragments de sílex i van localitzar-se sitges d'època romana, alt imperial, i sitges d'època altmedieval.</p> | 08205-656 | Parc empresarial de Can Sant Joan | <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>Del 15 de gener al 27 de febrer de 2008. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva.</li> <li>Del 15 al 31 de desembre de 2008. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 7 al 31 de maig de 2009. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>De l'1 al 30 de novembre de 2010. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva, conltrol i excavació.</li> <li>Del 5 al 12 de maig de 2011. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 7 al 18 de març de 2011. Directora: Marta Molet Calduch. Intervenció preventiva i excavació.</li> </ul> | 41.4846600,2.0473800 | 420472 | 4592999 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95773-065601.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95774 | Carrer Santiago Rusiñol números 13-15 i carrer dels Marges números 12-14. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santiago-rusinol-numeros-13-15-i-carrer-dels-marges-numeros-12-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>VELASCO, C (2008). Memòria final de la intervenció arqueològica preventiva del solar existent al carrer Santiago Rusiñol número 15 / carrer dels Marges, 14 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). Memòria número 9266.</p> <p>VICO, J (2009). Memòria de la intervenció de documentació gràfica preventiva a l'edifici del carrer Santiago Rusiñol, 13 / carrer dels Marges, 12 (Sant Cugat del Vallès). Campanya 2009.</p> | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest jaciment està situat en el carrer del mateix nom, dins del nucli històric de la vila de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'any 2008, el solar situat al carrer Santiago Rusiñol números 15 i carrer dels Marges número 14 va ser objecte d'una intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'un nou edifici. Es van documentar dos pous i quatre metres i mig d'una galeria subterrània, amb material ceràmic datat de la primera meitat del segle XVII. L'any 2009 es va fer una intervenció arqueològica al solar del costat, número 13 del carrer Santiago Rusiñol i 12 del carrer Marges. En aquest lloc es va trobar l'accés a la galeria subterrània apareguda a la finca del costat, excavat al subsol geològic i reblit amb una capa d'argila. En aquest darrer cas, es va documentar l'edifici existent abans de procedir l'enderroc, per esbrinar les fases constructives. Es tractava, doncs, d'un edifici de dos cossos, bastit entre els segles XVIII i XIX. Es van repicar algunes parts de les parets per documentar el parament, que era fet de tàpia, del segle XVII.</p> | 08205-657 | Carrer Santiago Rusiñol números 13-15 i carrer dels Marges números 12-14. | <p>Segons el capbreu, datat els anys 1662-1666, de Narcís de Barutell, Parborde Major del monestir de Sant Cugat, el solar pertanyia a aquesta pabordia.</p> <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>De l'11 al 18 d'agost de 2008. Direcció: Carlos Velasco Felipe. Intervenció preventiva i excavació.</li> <li>Del 13 al 17 de juliol de 2009. Direcció: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i documentació.</li> </ul> | 41.4722900,2.0826200 | 423400 | 4591594 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95774-065701.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95775 | Ambdós mons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ambdos-mons | XXI | <p>A l'entrada de l'aparcament del Centre d'Atenció Primària de Valldoreix hi trobem aquesta escultura. Està formada per l'estructura, feta d'acer patinable, d'un rectangle que subjecta i deixa al centre un element petri amb forma cònica que travessa una planxa circular, també del mateix material metàl·lic.</p> | 08205-658 | A l'entrada de l'aparcament del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Valldoreix. | <p>Aquesta escultura va ser la guanyadora del premi a l'autor jove a la II Biennal d'escultura Valldoreix dels Somnis l'any 2018. L'escultor és Dani Berenguer i data de l'any 2017.</p> | 41.4597277,2.0662189 | 422015 | 4590214 | 2017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95775-065802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Dani Berenguer | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95776 | Site | https://patrimonicultural.diba.cat/element/site | XXI | <p>Escultura formada per peces tubulars situades al parc de les Escultures que formen la paraula 'Site', que vol dir lloc en anglès. Segons paraules de l'artista, Estanislau Roca: <em>'No és una escultura pensada per implantar-se a un lloc amb caràcter particular, sinó una escultura que fa emergir la condició de lloc allà on s'implanti. En tot cas, la intervenció pretén promoure una nova experiència conceptual i perceptiva del lloc per part de l'observador' </em>(<a href='https://www.valldoreix.cat/patrimoni/escultures/'>www.valldoreix.cat</a>).</p> | 08205-659 | Parc de les Escultures | <p>Obra escultòrica d'Estanislau Roca, que va obtenir un premi a la II Biennal d'Escultura Valldoreix dels Somnis, l'any 2018.</p> | 41.4608738,2.0658808 | 421988 | 4590341 | 2018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95776-065902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Estanislau Roca | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95777 | Geometria i naturalesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria-i-naturalesa | XXI | <p>Escultura situada dins del recinte del Casalet de Valldoreix, al costat d'una pista de petanca, sobre un mur de ciment. Obra de l'artista Chloe Philpott – Hill, d'Austràlia. L'escultura, feta en ferro, presenta un acabat en òxid, i està format per tres formes. La inferior, dos quadrats disposats perpendicularment, amb perforacions quadrangulars a la superfície. La segona peça són dos cercles amb la mateixa disposició i tipus d'ornamentació. I, a la part superior, dos triangles, disposats i ornamentats de la mateixa manera, que recorden la punta d'una llança. </p> | 08205-660 | Dins del recinte del Casalet de Valldoreix. | <p>L'escultura va participar en la I Biennal d'escultura Valldoreix dels somnis, l'any 2016.</p> | 41.4581441,2.0636028 | 421795 | 4590040 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95777-066002.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Chloe Philpott – Hill | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95778 | Escultura CAR | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-car | XX | <p>Escultura de marbre de grans dimensions que representa dos atletes fent l'acció de córrer, representats de forma molt estilitzada. Aquesta escultura està situada als jardins d'entrada del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Es va col·locar al CAR l'any 1992, any dels Jocs Olímpics de Barcelona i és un element molt representatiu i conegut del centre.</p> | 08205-661 | Dins del recinte del Centre d'Art Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. | <p>L'escultora Rosa Serra Puigvert va néixer a Vic el 1944. Va estudiar a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Posteriorment, va estudiar a l'Acadèmia de Lluís Carbonell fent els estudis de pintura i dibuix. El 1972 va estudiar a l'Escola de Belles Arts d'Olot. El 1976 va guanyar el premi Escultura a la III Biennal de Bilbao. El Comitè Olímpic Internacional li va encarregar el 1985 diverses escultures pels Jocs Olímpics de Seül. Ha fet altres escultures pel COI i per empreses esportives com Nike. La Generalitat de Catalunya la va distingir el 2008 amb la Creu de Sant Jordi.</p> | 41.4844652,2.0783708 | 423059 | 4592950 | 1992 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95778-066102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95778-066103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Rosa Serra Puigvert | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95779 | Fornícula de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-santa-maria-assumpta | XX | <p>A la façana lateral d'un edifici del carrer Santa Maria, al nivell del primer pis, hi trobem una fornícula amb una imatge religiosa realitzada en guix, a l'interior. A l'arrencada de l'arc de mig punt de la fornícula, s'hi representen dos caps d'àngel.</p> <p>Es tracta d'una imatge de la Mare de Déu, sota l'advocació de Santa Maria Assumpta. La imatge té els braços enlaire i la túnica dibuixa uns plecs per simular moviment. Als peus de la Verge, uns àngels l'ajuden a enlairar-se. Segons la tradició, l'Assumpció de Maria és el dogma catòlic segons el qual el cos i l'ànima de la Mare de Déu van ascendir al cel.</p> | 08205-662 | Carrer Santa Maria número 23. | 41.4712454,2.0811575 | 423277 | 4591480 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95779-066202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la façana de l'edifici del carrer Santa Maria número 21, a tocar de la fornícula, hi ha un llum de ferro forjat, d'estil modernista. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95780 | Rellotge de sol del Reial Monestir. Palau Abacial, façana de de ponent. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-reial-monestir-palau-abacial-facana-de-de-ponent | Només resten algunes parts de l'arrebossat. | <p>Restes d'un antic rellotge de sol situat a la façana de ponent del Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, a la plaça d'Octavià. D'aquest rellotge només se'n conserven restes parcials de l'arrebossat. Han desaparegut els números i la vareta del gnòmon.</p> | 08205-663 | Plaça d'Octavià. Façana de ponent del Palau Abacial. | <p>Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.</p> <p>Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici.</p> <p>Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.</p> <p>El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.</p> | 41.4736500,2.0847800 | 423582 | 4591743 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95780-066301.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 47 | 1.3 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95781 | Jaciment arqueològic Camí de Can Monmany - Can Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-cami-de-can-monmany-can-ubach | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.47 i 70-71.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p 30.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MATAS PAREJA, Òscar (2001). Memòria de la intervenció de delimitació del jaciment del Camí de Can Montmany. Memòria número 4374.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TRAVESSET, A (2001). Memòria del cobriment provisional del jaciment del Camí de Can Montmany. Memòria número 3550.</span></span></span></span></span></p> | I aC - II dC | Un cop excavat i documentat, el jaciment va ser destruït. | <p>Jaciment arqueològic situat a Valldoreix, entre l'autopista AP-7, el parc de Mas Gener i el camí de la Salut.</p> <p>Entre els mesos d'octubre i desembre de 1998 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquest indret. Es van documentar uns murs que eren les restes d'un forn i altres edificacions annexes. També, va aparèixer una estructura de planta rectangular, delimitada al sud-est per un mur format per dues o tres fileres de pedra desbastada. Entre els murs es va detectar dues estructures de menor volum. La primera, una estructura formada per pedres a redós d'una cavitat i, la segona, per pedres col·locades en forma rectangular. Per la banda del nord-est van sortir uns grans blocs de pedra. En el sud-oest va trobar-se una volta excavada a l'argila a 70 centímetres. Segons sembla, es podria tractar de les voltes que subjectaven la graella d'un forn, entre les cambres de cocció i de combustió. A tres metres del forn hi havia un mur d'un metre de longitud. Durant la prospecció es va recollir material divers: tègula, fragments de dolium i ceràmica comuna, set monedes (dues eren dupondis d'Antoninus i l'altra d'Adrià) i peces de metall. Entre els objectes localitzats, hi ha diversos platets de ceràmica amb una perforació al centre, d'entre cinc i sis centímetres de radi.</p> <p>Pocs anys després, el 2001, es va realitzar una intervenció preventiva arran de la construcció d'una sortida de l'autopista AP-7 i una rotonda de 15 metres de diàmetre just a l'emplaçament de les estructures que eren visibles. L'excavació va donar com a resultat l'existència d'un complex més enllà del forn, amb sis edificacions. L'existent i cinc espais alineats, de mides semblants i un de més gran. Amb tot això, es va documentar un establiment rural d'època romana format per cinc espais domèstics i un altre amb ús de pati. En dos espais es van trobar dues estructures de combustió. La primera estava preparada per assolir grans temperatures i contenia una cambra de combustió, graella i cambra de cocció i, la segona, estava en mal estat de conservació. L'espai de pati tenia una extensió de 118 m², definit per un mur perimetral en tots els cantons i podria tenir un ús ramader o agrícola. El material localitzat en aquest punt era ceràmica comuna ibèrica, ceràmica romana local, àmfores tarragonines, ceràmica grisa catalana, terra sigil·lata africana A, terra sigil·lata hispànica, ceràmica comuna africana i monedes romanes.</p> | 08205-664 | Camí de Can Monmany | <p>L'estiu de 1997, dos afeccionats, Fran Hernández i Manolo Cervantes, van localitzar en aquest emplaçament restes de tègula després d'unes pluges que les van deixar al descobert. Ells van procedir a recollir el material i contactaren amb un arqueòleg que, a la vegada, va portar el material al Museu de Molins de Rei.</p> <p><strong>Intervencions arqueològiques:</strong></p> <ul> <li>Octubre - desembre de 1998. Directors: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció.</li> <li>Del 5 al 7 de desembre de 2001. Directora: Ariadna Travesset Civit. Rebliment temporal.</li> <li>Del 12 al 16 d'abril de 2002. Directora: Ariadna Travesset Civit. Intervenció preventiva i control.</li> <li>Del 17 d'abril al 17 de maig de 2002. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva i excavació. </li> <li>Del 17 al 30 de juliol de 2002. Director: Miquel Gurrera Martí. Intervenció preventiva i control.</li> </ul> | 41.4645600,2.0341100 | 419340 | 4590780 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95781-066402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95781-066403.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95782 | Cova i cavitat de la Torre Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-i-cavitat-de-la-torre-negra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p. 29-30.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAMPILLO, D. (1980). 'Lesions patològiques en dos cranis exhumats a la Cova de la Torre Negra (Sant Cugat del Vallès'. <em>Arraona</em>, núm. 10, p. 63-67.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p.26.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> <p>TEN CARNÉ, Ramon (1981). 'La cova de la Torre Negra (Sant Cugat del vallès) dins el marc de l'Eneolíitic vallesà'. <em>Pyrenae</em>, núm. 17, p. 149-164.</p> | Es desconeix perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>El jaciment de la cova de la Torre Negra està situat en un bosc proper a la Torre Negra, entre la rambla de Can Bell i el camí de la Pedrera. Es tracta d'una cova sepulcral de divuit enterraments. La intervenció arqueològica es va realitzar en una superfície excavada de 3,75 m² per 1 metre. Després de l'excavació, es va concloure que les terres havien estat remogudes atès que les restes humanes es trobaven barrejades. El material arqueològic localitzat era lític i ceràmic i consistia en plaquetes de pissarra sense perforar, puntes amb aletes i peduncles, puntes amb aletes incipients i peduncle, vasos ceràmics carenats, vasos troncocònics, vasos cilíndrics, escudelles, bols i vasos amb perfils en S. La decoració del material és amb motius campaniformes i les superfícies, brunyides i espatulades. Els ornaments localitzats bàsicament són penjolls, botons i perles de collaret. El material està dipositat al Museu d'Història de Sabadell i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).</p> <p>El jaciment arqueològic de la cavitat de la Torre Negra es troba al marge esquerre del camí que va des de la rambla de Can Bell cap al vessant sud del turó de la Torre Negra. Per accedir a la cavitat hi ha una primera obertura d'un metre d'ample i una altra amb una boca ovalada de quaranta centímetres d'ample amb aparença artificial. No es pot accedir al seu interior perquè el nivell del terra sembla dipositat i està prop del sostre. En aquest emplaçament, afeccionats van fer troballes d'origen prehistòric.</p> | 08205-665 | En un bosc proper a la Torre Negra. | <p>El guarda forestal de la finca de la Torre Negra va localitzar el jaciment de la cova de la Torre Negra el 1964. Ell va comunicar la troballa i les restes van ser portades al Museu de Sabadell. El 1965 van començar les excavacions i va ser explorada pels membres del Centre Excursionista de Sabadell, secció espeleologia, i pel Club Excursionista de Gràcia, grup de recerques arqueològiques. Segons sembla, afeccionats i furtius han passat per aquest jaciment per fer pillatge.</p> <p>La cavitat del turó de la Torre Negra va ser descoberta per Joaquim Blay que, segons ell, hi havia material d'època prehistòrica.</p> | 41.4597300,2.0974300 | 424622 | 4590187 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95782-066501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95782-066502-cavitat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95782-066503-cavitat.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95783 | Pi d'en Xandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-den-xandri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 335-338.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'arbre està apuntalat. Després d'un atac vandàlic que va patir l'any 1997, es va haver de portar a terme un programa d'actuació per salvar-lo i evitar-ne la caiguda. | <p>El pi d'en Xandri és un arbre monumental i tot un símbol per a la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Un pi pinyoner molt emblemàtic que es troba situat dins del Parc Natural de Collserola, a prop de la Torre Negra, al costat del camí de Can Borrell i Sant Medir, en una freqüentada per excursionistes i ciclistes.</p> <p>El 2 de febrer de 1997, de matinada, va patir un atac vandàlic. Amb una motoserra li van practicar tres talls, molt profunds, que van arribar fins a la medul·la de l'arbre. Van introduir combustible de maquinària dins dels talls i li van intentar calar foc. </p> <p>Després d'aquest atac, es va portar a terme un programa d'actuació per salvar el pi, i es va apuntalar per evitar que pogués caure. Actualment es mantenen encara els puntals i l'anella metàl·lica al voltant de l'arbre i continua portant a terme un exhaustiu control de plagues i seguiment de l'estat de l'arbre.</p> | 08205-666 | Camí de Can Borrell, paral·lel a la riera de Sant Medir. | <p>Segons sembla, va ser plantat per Pau Serrabogunyà al voltant de l'any 1774, com a fita per delimitar un extrem de la seva propietat, Mas Carreras. El nom de Xandri procedeix del diminutiu d'Alexandre, que era el renom de la família propietària del terreny, residents al carrer Castillejos.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix. </span></span></span></span></span>Segons dades de l'any 2015, en aquell moment el Pi d'en Xandri tenia una alçada de 24 metres, amb 3 braços, el perímetre del tronc era de 3,4 metre, el perímetre de la soca era de 3,65 metres i la capçada era de 21,4 metres.</p> | 41.4674547,2.1005750 | 424894 | 4591041 | 1774 (circa) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95783-066602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95783-066603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95783-066604.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El Pi d'en Xandri s'ha convertit en un element simbòlic i representatiu de la ciutat de Sant Cugat. Es troba situat en un punt d'accés a Collserola i ha esdevingut un element vinculat a la defensa i protecció de la Torre Negra i de l'espai natural de Collserola en general. Dona nom a diversos espais de la ciutat com una escola, un grup de teatre o un carrer. Com a símbol de longevitat, la medalla que l'Ajuntament atorga a les persones centenàries porta gravada la seva imatge. | 94 | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 95784 | Pi alliberat del passeig de Valldoreix número 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-alliberat-del-passeig-de-valldoreix-numero-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 172-173.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>A principis del segle XXI, aquest pi va ser traslladat a aquest emplaçament públic, des d'una propietat privada que va ser urbanitzada. Segons dades de l'any 2017, en aquell moment feia 17 metres d'alçada; el perímetre del tronc era de 1,8 metres; el de la soca, 1,7 metres i tenia una capçada irregular de 14 metres d'amplada.</p> | 08205-667 | Passeig de Valldoreix número 19. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4664682,2.0766682 | 422896 | 4590953 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95784-066702.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95785 | Pi del torrent de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-torrent-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 70.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Aquest pi està situat a l'avinguda de la Via Augusta, a tocar de la rotonda de Cistellers, a prop del Centre d'Alt Rendiment (CAR). Es tracta d'un exemplar de <span><span><span><span lang='CA'><span><em>Pinus halepensis Mil</em>, conegut com a pi blanc.</span></span></span></span></span></p> <p>Dades de l'any 2017 ens indiquen que, en aquell moment, el pi feia 18 metres d'alçada, el tronc tenia un perímetre de 2,2 metres i la soca, 2,3 m. La capçada, amb una amplada de 13 metres, era de forma irregular arran de les podes que s'havien efectuat a l'arbre a causa de la presència de filat de la xarxa elèctrica. Avui dia aquesta filat ja ha estat retirat. </p> | 08205-668 | Avinguda de la Via Augusta cantonada amb la plaça dels Cistellers. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. P<em>inus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alep, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4864259,2.0768822 | 422937 | 4593169 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95785-066802.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A les dècades de 1950 i 1960, el Club Muntanyenc feia acampades d'estiu en el paratge proper a aquest pi. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95786 | Pins de la placeta del carrer del Montblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-placeta-del-carrer-del-montblanc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 98.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Es tracta de tres exemplars de pi pinyer. Es troben situats en una placeta al carrer de Montblanc, davant del número 45. Com a particularitat cal mencionar que un dels tres pins compta amb tres troncs que comparteixen una mateixa base.</p> <p>Segons dades de l'any 2017, en aquell moment l'alçada aproximada dels arbres era de 20 metres, la capçada tenia forma de para-sol amb una amplada de 20 metres. Els perímetres dels troncs se situaven entre el 1,9 i els 2,5 metres.</p> | 08205-669 | Carrer Montblanc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4701954,2.0454309 | 420292 | 4591396 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95786-066902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95786-066903.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95787 | Roure del torrent de Can Cabassa (Roure de la zona esportiva Mas Gener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-cabassa-roure-de-la-zona-esportiva-mas-gener | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 94-95.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater, a l'accés de la pista esportiva del Mas Gener.</p> <p>Segons dades de l'any 2017, en aquell moment l'arbre feia 16 metres d'alçada amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i el de la soca, de 4,2 metres. </p> | 08205-670 | Carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4651608,2.0359601 | 419495 | 4590845 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95787-067002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95787-067003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95788 | Roure de la Floresta Pearson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-floresta-pearson | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.278-181.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'arbre està situat en un emplaçament urbanístic que l'oprimeix i pot dificultar-ne el creixement. Al costat hi té una rampa i una caixa de serveis. | <p>El roure de la Floresta està situat al carrer del Pas de l'Estació, a pocs metres del Centre Social i Sanitari de la Floresta.</p> <p>Segons dades de l'any 2017, en aquell moment l'arbre feia 14 metres d'alçada i tenia una capçada de forma ovoidal amb una amplada de 12 metres. El perímetre de la soca era de 2,3 metres i del tronc d'1,6 metres.</p> | 08205-671 | Carrer del Pas de l'Estació, prop del Centre Social i Sanitari de la Floresta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4456595,2.0743550 | 422678 | 4588645 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95788-067102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95789 | Roure del camí de Sant Cugat al Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-sant-cugat-al-papiol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 101-102.</span></span></span></span></span></p> | XX | Tot i que aparentment es troba en bon estat, compta amb uns suports de ferro de reforç. | <p>Al camí de Sant Cugat al Papiol hi trobem aquest roure, un exemplar de <em>Quercus x cerrioides</em>. Està situat a la vorera, a costat d'una futura zona verda que actualment és emprada com un aparcament de terra. L'arbre està delimitat per un gran escocell semicircular i està protegit per bol·lard a la banda del solar.</p> <p>Segons dades de l'any 2017, en aquell moment l'arbre mesurava 16 metres d'alçada i tenia una capçada de 22 metres de amb forma estesa. El perímetre del tronc era de 2,6 metres i de la soca, 4,3 metres. La seva gran capçada constitueix refugi per a l'avifauna autòctona.</p> | 08205-672 | Carrer Camí de Sant Cugt al Papiol, davant del centre educatiu La Farga. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4685825,2.0586318 | 421392 | 4591204 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95789-067202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95789-067203.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 95795 | Alzina del Torrent de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'alzina del torrent de Can Volpelleres està situada a l'avinguda de la Via Augusta, al voltant de l'antic torrent de Can Volpelleres, una riera natural que discorre en un punt proper del bosc del mateix nom.</p> <p>D'aquesta alzina, tenim dades de l'any 2017 que indiquen que en aquell moment mesurava 6,5 metres d'alçada i que tenia una capçada de forma arrodonida de 13,5 metres. El perímetre del tronc feia 2,35 metres i la soca, 2,5 metres.</p> | 08205-673 | Avinguda de la Via Augusta, prop de la rotonda amb la confluència de l'avinguda Alcalde Barnils. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4867369,2.0767400 | 422926 | 4593203 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95795-067302.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 95796 | Alzines de la font de Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-magi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 126-127.</span></span></span></span></span></p> | <p>Les alzines de la font de Can Magí estan situades al parc del Torrent del Ferrussons. Aquesta riera natural neix entre els termes municipals de Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Prop del torrent hi ha la font de Can Magí d'on rajava aigua procedent de la mina del mateix nom. A la vora de la font, a la dreta del torrent, hi trobem aquestes dues alzines. L'any 2017, la més gran feia una alçada de 24 metres amb una capçada de forma irregular de 15 metres. El perímetre del tronc era de 2,4 metres i de la soca 2,6 metres.</p> | 08205-674 | Parc del Torrent del Ferrussons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4811211,2.0887763 | 423925 | 4592569 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95797 | Alzines de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-trabal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 219.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de 10 alzines situades a l'avinguda de Can Trabal, al marge de la riera de Can Trabal, al parc homònim. Segons dades de l'any 2017, les alzines tenien la mateixa alçada, que era de 12 metres. La capçada era irregular i mesurava al voltant de 16,7 metres. El perímetre del tronc feia uns 2 metres i el de la soca de 2,2 metres.</p> | 08205-675 | Parc de Can Trabal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4574734,2.0780196 | 422998 | 4589953 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95797-067502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95797-067503.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95798 | Alzines de l'Hotel Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lhotel-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP DE RECERCA DE VALLDOREIX (2006). <em>Arbres de Valldoreix</em>. SR Grupsis Associats, p.19.</span></span></span></span></span></p> | <p>Hi ha dues alzines bicatenàries situades a la part posterior dels edificis de l'antic Hotel Rossinyol, que actualment acull una residència per a la gent gran. La façana principal del complex està situada al carrer Joan Borràs i el jardí, on es troben les alzines, a la rambla del Jardí.</p> <p>Les alzines són dos exemplars de <em>Quercus ilex</em>. Dades de l'any 2017 indiquen que, en aquell moment, l'alçada dels arbres era de 10 metres i que la capçada, de forma arrodonida, tenia una amplada de 20 metres. El perímetre del tronc era de 3,9 metres i de la soca, 4 metres.</p> | 08205-676 | Rambla del Jardí número 145 cantonada amb el passeig de Nard. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4629200,2.0472800 | 420438 | 4590586 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95798-067602.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95799 | Alzina de Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquesta alzina està situada dins del recinte de la masia de Can Magí, entre els carrers Ronda Nord, avinguda de Can Magí i el carrer Torrent de Ferrussons.</p> <p>Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus ilex </em>que l'any 2017 feia 4,9 metres d'alçada i tenia una capçada de forma arrodonida que mesurava 22 metres. El perímetre del tronc era de 2,15 metres i el de la soca 3,6 metres.</p> | 08205-677 | Dins del recinte de Can Magí, entre els carrers Ronda Nord, avinguda de Can Magí i el carrer Torrent de Ferrussons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4814044,2.0901332 | 424038 | 4592599 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95800 | Roure del passeig Olabarria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-passeig-olabarria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 169-170</span></span></span></span></span></p> | La seva ubicació en un parterre entre dos carrils de circulació pot comprometre el seu creixement i vitalitat a causa de la compactació del terreny adjacent i del volum de trànsit rodat. | <p>El roure es troba al passeig d'Olabarria i antigament formava part dels jardins d’una propietat privada. Tanmateix, durant el procés d’urbanització de la zona, promogut per l'Ajuntament de Sant Cugat, va quedar integrat a l’espai públic, situat en un parterre entre els dos carrils de la via. Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus x cerrioides</em>. L'any 2017 tenia una alçada de 15 metres amb una capçada irregular de 13,7 metres. El perímetre del tronc era de 2,4 metres i de la soca de 3,9 metres.</p> | 08205-678 | Passeig d'Olabarria. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4666829,2.0753884 | 422790 | 4590978 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95800-067802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95800-067803.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95801 | Roure de Can Domènec (Al pont de Ca n'Ubach) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-domenec-al-pont-de-ca-nubach | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 88-89.</span></span></span></span></span></p> | <p>El roure de Can Domènec està situat a costat del pont de Ca n'Ubach, molt a prop de l'antiga carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui, passant per Rubí (C-1413a ). Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus x cerrioide</em>. Dades de l'any 2017, ens indiquen que en aquell moment l'arbre mesurava 21 metres d'alt i tenia una capçada de 14 metres d'amplada de forma arrodonida. El perímetre del tronc era de 3,4 metres i el de la soca 3,9 metres.</p> | 08205-679 | Al costat del pont de Can Ubach | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4660140,2.0299500 | 418994 | 4590945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95801-067902.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95802 | Roure de Mossèn Cinto (Roure de la rambla Mn. Jacint Verdaguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-mossen-cinto-roure-de-la-rambla-mn-jacint-verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 251-252.</span></span></span></span></span></p> <p>GRUP DE RECERCA DE VALLDOREIX (2006). <em>Arbres de Valldoreix</em>. SR Grupsis Associats, p.20.</p> | <p>El roure de la rambla de Mn. Jacint Verdaguer està situat en un espai verd entre aquest carrer i el passatge de Can Bord. Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus x cerrioides </em>que l'any 2017 mesurava 9,5 metres d'alçada i que tenia una capçada de 20,2 metres, de forma irregular. El perímetre del tronc era de 3,9 metres i el de la soca de 2,9 metres.</p> | 08205-680 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer número 188. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4571767,2.0468573 | 420395 | 4589949 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95802-068002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95802-068003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95803 | Roure de l'estany de la Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lestany-de-la-guinardera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 60--61.</span></span></span></span></span></p> | <p>El roure de l'estany de la Guinardera és un exemplar de <em>Quercus x cerrioide</em> aïllat, a tocar a l'avinguda d'Europa, a la zona de l'Estany de la Guinardera. Es tracta d'un roure bessó, de dos braços, que tenia una alçada de 13 metres, l'any 2017. La seva capçada és ovoidal i feia 14 metres d'amplada. El perímetre de la soca era d'1,4 metres i del tronc d'1,3 metres.</p> | 08205-681 | Avinguda d'Europa, prop de l'estany de la Guinardera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4844362,2.0564862 | 421233 | 4592966 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d'interès. Les aigües de l'estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d'aigua freàtica. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95804 | Roure Pèndol de l'estany de la Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-pendol-de-lestany-de-la-guinardera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 62-63.</span></span></span></span></span></p> | En el moment de fer la visita de camp, l'entorn de l'estany s'estava reformant i no era possible apropar-se a l'arbre. | <p>Aquest roure pèndol és un exemplar de <em>Quercus x cerrioide</em> aïllat, situat al costat de l'estany de la Guinardera. El 2017 tenia una alçada de 12 metres i la capçada, de 15,5 metres, tenia forma ovoidal. El perímetre del tronc era d'1,4 metres i el de la soca de 2,6 metres. </p> | 08205-682 | Estany de la Guinardera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4853922,2.0570323 | 421279 | 4593071 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d'interès. Les aigües de l'estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d'aigua freàtica. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 95805 | Roure de Can Delaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-delaire | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 64-65.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | <p>El roure de Can Delaire està situat a l'avinguda de la Via Augusta, en un marge de la vorera, davant de l'establiment comercial Aldi, a l'antic camí dels Monjos. Està integrat i protegit per una solució urbanística que crea un marge entre la vorera i la calçada. Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus x cerrioide </em>que l'any 2017 tenia una alçada d'11 metres i una capçada de 16 metres de forma arrodonida. El perímetre del tronc era d'1,7 metres i el de la soca de 3 metres.</p> | 08205-683 | A l'Avinguda de la Via Augusta, davant de l'establiment Aldi. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4873691,2.0668011 | 422097 | 4593282 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95805-068302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95805-068303.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95806 | Roure del carrer dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-carrer-dels-mestres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.120-121.</span></span></span></span></span></p> | <p>El roure del carrer dels Mestres es troba a la confluència d'aquest carrer amb el de la Mina, prop del pont de Can Vernet, i al costat del torrent de Volpelleres.</p> <p>Es tracta d'un exemplar de <em>Quercus x cerrioide</em> que l'any 2017 feia 13 metres d'alçada i tenia una capçada arrodonida de 17 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,6 metres i de la soca d'1,9 metres. Durant el procés d'urbanització d'aquesta zona, el tronc de l'arbre va quedar cobert en bona part. És per aquest motiu que sobresurten dos troncs de la terra.</p> | 08205-684 | Carrer de la Mina cantonada amb el carrer dels Mestres. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4775521,2.0772875 | 422961 | 4592183 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95806-068402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95806-068403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95806-068404.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95807 | Roures de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-trabal | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</p> <p>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 217-218.</p> | <p>Els roures de Can Trabal, exemplars de <em>Quercus x cerrioide</em>, estan situats a l'avinguda de Can Trabal, al marge de la riera de Can Trabal, al parc homònim. Segons dades de l'any 2017, l'alçada dels arbres era de 12 metres i la capçada tenia forma columnar i irregular i mesurava 16,7 metres. El perímetre del tronc era de 2 metres i el de la soca de 2,2 metres.</p> | 08205-685 | Parc de Can Trabal, al costat de l'avinguda de Can Trabal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4573255,2.0779915 | 422996 | 4589937 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95807-068502.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95808 | Roure del carrer de les Santjoanistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-carrer-de-les-santjoanistes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 270-271.</span></span></span></span></span></p> <p>GRUP DE RECERCA DE VALLDOREIX (2006). <em>Arbres de Valldoreix</em>. SR Grupsis Associats, p.87.</p> | <p>Roure situat a la vorera del carrer Santjoanistes, preexistent a la urbanització d’aquest sector i ubicat a tocar del mur perimetral de la finca adjacent. Segons dades de l'any 2017, el roure, exemplar de <em>Quercus x cerrioide</em>, feia una alçada de 10 metres i tenia una capçada irregular de 14 metres. El perímetre del tronc i de la soca era de 2 metres.</p> | 08205-686 | Carrer de les Sanjoanistes, davant del Seminari Diocesà de Terrassa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4582122,2.0699341 | 422323 | 4590042 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95808-068602.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95809 | Roure del carrer de les Bobines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-carrer-de-les-bobines | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 260-261.</span></span></span></span></span></p> | L'arbre està situat al costat del mur perimetral de la finca del carrer de les Bobines 20. Aquesta situació pot afectar-lo el creixement i la salut de l'arbre. Segons sembla, l'arbre havia estat podat en excés i aquesta acció és perjudicial per ell. | <p>Aquest roure, exemplar de <em>Quercus x cerrioides,</em> està situat a la vorera del carrer de les Bobines, a tocar del mur perimetral de la finca número 20. Segons dades de 2017, en aquell moment l'arbre tenia una alçada d'11 metres i una capçada irregular de 8 metres d'amplada. El perímetre del tronc és de 2,3 metres i el de la soca de 2,4 metres.</p> | 08205-687 | Carrer de les Bobines número 20. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4511526,2.0452330 | 420252 | 4589281 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95809-068702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95809-068703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95809-068704.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95828 | Roure del torrent de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 68-69.</span></span></span></span></span></p> | <p>El roure del torrent de Can Volpelleres està situat a l'avinguda de la Via Augusta, prop de la plaça dels Cistellers, i al costat de la subestació elèctrica situada en aquest entorn. El roure, un exemplar de <em>Quercus x cerrioides</em>, segons dades de l'any 2017, feia 17 metres d'alçada i tenia una capçada ovoidal, de 16 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,45 metres i el de la soca de 2,5 metres. Aquest arbre s'alça a tocar de l'alzina del torrent de Can Volpelleres.</p> | 08205-688 | Avinguda de la Via Augusta, prop de la plaça dels Cistellers i del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4866608,2.0765872 | 422913 | 4593195 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95828-068802.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95829 | Roure del carrer de Sant Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-carrer-de-sant-albert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.111.</span></span></span></span></span></p> <p>GRUP DE RECERCA DE VALLDOREIX (2006). <em>Arbres de Valldoreix</em>. SR Grupsis Associats, p.103.</p> | <p>El roure del carrer de Sant Albert es troba en aquest mateix carrer, al costat d’un antic canal d’aigües pluvials que desaigua al torrent d’en Nonell. L'arbre, un exemplar de <em>Quercus x cerrioides</em>, el 2017 tenia una alçada de 10 metres i una capçada de forma arrodonida de 17 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,3 metres i el de la soca de 2,8 metres.</p> | 08205-689 | Carrer Sant Albert. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4633674,2.0570505 | 421254 | 4590627 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95829-068902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95829-068903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95829-068904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95830 | Roures del passatge d'Adrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-passatge-dadria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 286-287.</span></span></span></span></span></p> | <p>Entre els carrers del Cupré, el passatge d'Adrià i el carrer Font de Fumet, hi ha diversos roures a la zona de la colònia Mirador de la Floresta. Segons dades de l'any 2017, l'exemplar més gros d'aquests roures feia 17 metres d'alçada i tenia una capçada de forma irregular de 16 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,6 metres i el de la soca d'1,8 metres.</p> | 08205-690 | Passatge d'Adrià amb el carrer del Cupré | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4410057,2.0829022 | 423386 | 4588121 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95830-069002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95831 | Lledoner del Camí de Can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-cami-de-can-graells | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>Lledoner situat al carrer del Camí de Can Graells, fins del jardí de la finca número 50, a tocar a la vorera del carrer. Es tracta d'un exemplar de <em>Celtis australis</em>. Dades de l'any 2008 ens indiquen que en aquell moment mesurava 7,3 metres d'alçada i tenia una capçada de 6,7 metres de forma estesa. El perímetre de la soca era d'1,3 metres i del tronc 1,2 metres.</p> | 08205-691 | Camí de Can Graells número 50, davant de l'empresa HP. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Celtis australis L</em> és de la família de la <em>ulmaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és lledoner. <em>Celtis</em> és el nom llatí del fruit i <em>australis</em> vol dir meridional. L'arbre pot mesurar entre els 15 i 20 metres d'alçada, amb capçada esfèrica i ampla, entre els 6 i 8 metres. La ramificació acostuma a ser densa, en direcció ascendent, però que amb el pas dels anys es va obrint. L'escorça és de color gris i llisa. Les fulles són caduques, simples, amb forma de llança i serrades, amb els nervis molt marcats, de color verd fosc i aspre per l'exterior i verd clar i pubescent a l'interior i fan entre 5 i 12 centímetres de longitud.</span></span></span></span></span></p> | 41.4937091,2.0654746 | 421994 | 4593987 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95831-069102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95832 | Lledoner del Monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-monestir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 143-145.</span></span></span></span></span></p> | <p>Aquest lledoner està situat als jardins del Monestir, a la zona est, fora de la muralla i a tocar del passeig de Francesc Macià. Es tracta d'un exemplar de <em>Celtis autralis </em>que, l'any 2017, tenia una alçada de 14 metres i una capçada de forma arrodonida de 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,9 metres i de la soca de 3 metres.</p> | 08205-692 | Als jardins dels Monestir, a toca del passeig de Francesc Macià. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Celtis australis L</em> és de la família de la <em>ulmaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és lledoner. <em>Celtis</em> és el nom llatí del fruit i <em>australis</em> vol dir meridional. L'arbre pot fer entre els 15 i 20 metres d'alçada, amb capçada esfèrica i ampla, entre els 6 i 8 metres. La ramificació acostuma a ser densa, en direcció ascendent, però que amb el pas dels anys es va obrint. L'escorça és de color gris i llisa. Les fulles són caduques, simples, amb forma de llança i serrades, amb els nervis molt marcats, de color verd fosc i aspre per l'exterior i verd clar i pubescent a l'interior, mesuren entre 5 i 12 centímetres de longitud.</span></span></span></span></span></p> | 41.4742896,2.0860477 | 423689 | 4591813 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 95833 | Lledoner del molí o de la mina de Can Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-moli-o-de-la-mina-de-can-estape | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 124-125.</span></span></span></span></span></p> | L'aparença de l'arbre sembla que és bona, però està situat pràcticament adossat al molí o mina de Can Estapé, un element arquitectònic també protegit. La seva convivència pot ser difícil. | <p>El lledoner, un exemplar de <em>Celtis australis</em>, està situat al carrer Salvador Espriu, davant del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Cugat i, pràcticament, adossat al molí o mina de Can Estapé. Segons dades de l'any 2017, l'arbre feia 13 metres d'alçada i tenia una capçada irregular de 10 metres d'amplada. Cal afegir que compta amb quinze braços que neixen d'arran de terra.</p> | 08205-693 | Carrer Salvador Espriu, davant del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Cugat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Celtis australis L</em> és de la família de la <em>ulmaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és lledoner. <em>Celtis</em> és el nom llatí del fruit i <em>australis</em> vol dir meridional. L'arbre pot fer entre els 15 i 20 metres d'alçada, amb capçada esfèrica i ampla, entre els 6 i 8 metres. La ramificació acostuma a ser densa, en direcció ascendent, però que amb el pas dels anys es va obrint. L'escorça és de color gris i llisa. Les fulles són caduques, simples, amb forma de llança i serrades, amb els nervis molt marcats, de color verd fosc i aspre per l'exterior i verd clar i pubescent a l'interior i fan entre 5 i 12 centímetres de longitud.</span></span></span></span></span></p> | 41.4756285,2.0823611 | 423382 | 4591965 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 95834 | Lledoner de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-les-dominiques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> | <p>El lledoner de les Dominiques es troba situat al carrer Alfons d'Aragó, dins del domini públic de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A l'altra banda del tren hi ha el convent de la Mare de Déu dels Àngels (Dominiques) que es van establir a Sant Cugat del Vallès l'any 1976. El lledoner, un exemplar de <em>Celtis australis</em>, està situat en un marge de la via del tren que es troba parcialment descalçat. Segons dades de l'any 2017, en aquell moment mesurava 14 metres d'alçada i tenia una capçada amb forma de vano, de 12,4 metres. El perímetre del tronc era de 2,7 metres i el de la soca de 3,4 metres.</p> | 08205-694 | Carrer d'Alfons d'Aragó. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Celtis australis L</em> és de la família de la <em>ulmaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és lledoner. <em>Celtis</em> és el nom llatí del fruit i <em>australis</em> vol dir meridional. L'arbre pot fer entre els 15 i 20 metres d'alçada, amb capçada esfèrica i ampla, entre els 6 i 8 metres. La ramificació acostuma a ser densa, en direcció ascendent, però que amb el pas dels anys es va obrint. L'escorça és de color gris i llisa. Les fulles són caduques, simples, amb forma de llança i serrades, amb els nervis molt marcats, de color verd fosc i aspre per l'exterior i verd clar i pubescent a l'interior i fan entre 5 i 12 centímetres de longitud.</span></span></span></span></span></p> | 41.4844443,2.0722431 | 422548 | 4592952 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95834-069402.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95835 | Àlber del torrent de Can Cabassa (Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-torrent-de-can-cabassa-albers-de-la-zona-esportiva-de-mas-gener | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 92-93.</span></span></span></span></span></p> | <p>Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d'en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d'aquest sector del barri de Mira-sol. Els àlbers, <em>Populus alba</em>, l'any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.</p> | 08205-695 | Carrer de Gabriel Ferrater i zona esportiva de Mas Gener. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus alba L</em> és de la família de la s<em>alicaceae</em>, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i <em>alba</em> fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulada, de 6 a 12 centímetres de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 41.4649079,2.0357109 | 419474 | 4590817 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95835-069502.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 95836 | Plàtan de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-barba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 227-229.</span></span></span></span></span></p> <p>GRUP DE RECERCA DE VALLDOREIX (2006). <em>Arbres de Valldoreix</em>. SR Grupsis Associats, p.49.</p> | <p>El plàtan de Can Barba està situat al camí de Can Domènec, prop de la masoveria de Can Barba i al costat de la font homònima. L'any 2015 el plàtan mesurava 23 metres d'alçada i tenia una capçada ovoidal, de 22 metres d'amplada. El perímetre del tronc feia 3,3 metres i el de la soca 5,5 metres, amb cinc braços.</p> | 08205-696 | Camí de Can Domènec o camí de la Salut, prop de la masoveria de Can Barba. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispànica</em> és de la família de la <em>platanaceae</em>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4591909,2.0301718 | 419004 | 4590187 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95836-069602.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95837 | Plàtans i pi a la rotonda de l'avinguda de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-i-pi-a-la-rotonda-de-lavinguda-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 99-100.</span></span></span></span></span></p> | <p>A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners i un pi pinyer. Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d'ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç. L'exemplar més destacat dels plataners, l'any 2017 feia 22 metres d'alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d'amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d'1,8 metres. El pi pinyer, de menor alçada, passa desapercebut entre el conjunt de plàtans.</p> | 08205-697 | Plaça de la Sega, a l'avinguda de Can Cabassa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispànica</em> és de la família de la <em>platanaceae</em>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4720781,2.0448689 | 420248 | 4591605 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95837-069702.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 95853 | Museu RTVE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-rtve | <p>ALBÉNDIZ, Nicolás (2009). <em>50! anys TVE Catalunya. 50 años de una gran compañía</em>. TVE Catalunya i Editorial Planeta, SA.</p> | XX-XXI | <p>El Museu RTVE està situat als estudis de Televisió Espanyola a Sant Cugat del Vallès. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un museu que, a través dels oficis de la televisió i de la ràdio, tant els històrics com els actuals, i combinant la interacció entre objectes i coneixements tècnics, records i emotivitat, explica la història i la tècnica de la ràdio i de la televisió a Espanya, fent un recorregut per la història de la Corporació RTVE.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cadascuna de les feines vinculades a la televisió i a la ràdio es detallen i s'expliquen amb material tècnic, objectes, documents gràfics i fons documental visual. D'aquesta manera, al llarg de les tres plantes del museu, hi trobem representats oficis com </span></span></span></span></span>el d'<span><span><span><span lang='CA'><span>operador de càmera, documentalista, escenògraf, meteoròleg, tècnics de so, guionistes o maquilladors, entre molts d'altres. </span></span></span></span></span></p> <p>Bona part de la col·lecció del museu està formada per material i equipament tècnic; per objectes que procedeixen dels programes i dels seus presentadors; imatges fixes i en moviment del fons documental de RTVE; àudios, etc. Al museu hi ha exposats més de 1.200 objectes i equips electrònics. A banda, en quatre dipòsits, s'emmagatzemen més de 4.000 objectes. També s'hi conserven tres unitats mòbils i més de 70.000 fotografies i vídeos.</p> <p>Hi trobem exposats objectes força emblemàtics com la ruperta original del programa Un, Dos, Tres; el Mapa del Temps original del meteoròleg, Antoni Castejón, que va donar la informació del temps en català el 1978; una Moviola Steenbeck de l'any 1970 (amb aquest aparell van néixer les repeticions al futbol); la càmera emprada el 1959 en la primera emissió de TVE des dels estudis de Miramar de Barcelona o el primer micròfon de RNE emprat a Salamanca el 1937 i que va servir per radiar el darrer comunicat de la Guerra Civil Espanyola el dia 1 d'abril de 1939, entre altres.</p> <p>Per accedir al museu cal acordar dia i hora atès que només és accessible per invitació. Malgrat això, el museu rep més de 2.000 visitants anuals.</p> | 08205-698 | Carrer Mercè Vilaret, s/n. | <p>El realitzador de televisió Nicolás Albéndiz Guillén va començar a la dècada dels 2000 a interessar-se per la història i els objectes de l'empresa on treballa, Ràdio Televisió Espanyola. L'any 2009, amb motiu dels 50 anys de TVE a Catalunya, es va publicar un llibre sobre l'ens públic situat primer a Barcelona, als Estudis Miramar i, després, a Sant Cugat del Vallès.</p> <p>El museu es va inaugurar el desembre de 2016 en un espai habilitat als estudis de la televisió, amb una superfície de 125 m². Un any més tard, el museu va incorporar 600 m² més. Actualment, existeix un projecte per dotar al museu de més espai expositiu i augmentar la interactivitat i la interpretació dels objectes exposats.</p> | 41.4930437,2.0720356 | 422541 | 4593907 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95853-069810.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Hem d'agrair sincerament a Nicolás Albéndiz Guillén, realitzador i director del Museu de RTVE, per la seva amabilitat, predisposició i acollida per tal de mostrar-nos aquest espai museístic. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 95854 | Caseta Vidal (Construcció auxiliar modernista) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-vidal-construccio-auxiliar-modernista | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> | XX | Necesita una neteja i adeqüació al seu entorn immediat. | <p>Petita construcció auxiliar amb elements d'estil modernista, situada a la zona de la Torre Negra.</p> <p>És un edifici de planta quadrada. La porta d'entrada presenta a la part superior un retall campaniforme i, a cada costat, una obertura emmarcada amb maó, en forma de creu. A la façana lateral, que és paral·lela al camí, s'hi observen dues obertures de la mateixa tipologia però en aquest cas es troben centrades al mur. El coronament d'aquesta façana és en forma de pinyó ondulat.</p> | 08205-699 | Rambla de Can Bell, a la zona de la Torre Negra. | <p>En aquesta parcel·la, el propietari, de cognom Vidal, va fer construir aquest edifici per guardar mobles i utensilis de cuina per passar els diumenges, com a punt d'inici d'una casa que no es va construir mai ni se'n coneix el projecte arquitectònic.</p> <p>Entre els anys 2005 i 2007 va estar ocupada il·legalment.</p> | 41.4605857,2.0956325 | 424473 | 4590284 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95854-069902_1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Hom pressuposa que podria tractar-se d'un espai pel guarda o porteria de la Torre Negra. | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 95855 | Plàtans del torrent de Ferrussons o de Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-torrent-de-ferrussons-o-de-can-magi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.128-129.</span></span></span></span></span></p> | <p>Al parc situat al voltant del torrent de Ferrussons, prop de la masia de Can Magí, hi trobem un plàtan, un exemplar de <em>Platanus x hispanica</em>. L'any 2017, l'arbre mesurava 22 metres d'alçada i tenia una capçada de forma ovoidal de 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,2 metres i 2,6 metres, la soca.</p> | 08205-700 | Carrer Torrent de Ferrussons i avinguda de Can Magí. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Platanus hispànica</em> és de la família de la <em>platanaceae</em>, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del <em>Platanus orientalis</em> i el <em>Platanus occidentalis</em>. El nom comú en català és plàtan d'ombra. <em>Platanus</em> prové del grec <em>platys</em>, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i <em>hispanica</em> d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.</span></span></span></span></span></p> | 41.4806970,2.0896114 | 423993 | 4592522 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95855-070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95855-070003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml