Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95985 | Parada de bus a la carretera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parada-de-bus-a-la-carretera-de-rubi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLE, Enric; ROIG, Joan. “Talud junto a la carretera de Sant Cugat a Rubí”. <em>On monográfico</em>, 1991, p.68-71.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | L'element presenta despreniments del ciment armat i grafitis. | <p>Parada d'autobús de disseny innovador, projectada entorn de 1990 pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig. Es troba a la carretera de Sant Cugat a Rubí. Aquest element, que s'integra en el paisatge urbà aprofitant el talús creat durant les obres d'urbanització d'aquest sector, adopta la forma d'un odeon; és a dir, una forma més o menys semiesfèrica que recorda un teatre grec.</p> <p>Compta amb un mur de contenció i una coberta fets de ciment armat, amb una forma ondulada que harmonitza amb la resta del talús. Pel que fa al banc, segons van escriure els mateixos arquitectes l'any 1991: 'es va realitzar amb dos taulons de fusta de vint centímetres d'ample per quatre de gruix, i ocupa gairebé per complet la longitud total del mur; els taulons descansen sobre una estructura d'acer galvanitzat'.</p> | 08205-802 | Carretera de Rubí | 41.4810116,2.0537923 | 421003 | 4592588 | 1980 - 1990 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95985-080202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95985-080203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||
| 95986 | Font de Sant Medir o de Can Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-medir-o-de-can-jane | XVII - XX | El plafó ceràmic de l'esquerra mostra pèrdues importants i la cavitat excavada al mur necessita manteniment. | <p>Font situada prop de la masia de Can Jané i, també, de l'ermita de Sant Medir. Està ubicada en un marge de la muntanya, a la vall de la riera de Sant Medir.</p> <p>El conjunt és una construcció feta de pedra, que protegeix i dona accés a l'indret on es troba la deu d'aigua, que queda enclotada i s'hi accedeix per uns graons també de pedra. Sobre la porta d'accés a la cavitat de la font, tancada amb una porta metàl·lica, s'hi han encastat dos plafons de rajola ceràmica. El de l'esquerra, es troba en molt mal estat, se'n conserva part de l'emmarcament però la representació ha pràcticament desaparegut. Únicament s'hi pot intuir un paisatge i una orla amb uns mots que podrien ser 'manantial' i 'marca'. Al plafó de la dreta es representa a sant Medir, amb un text que l'envolta: '<em>Manantial Jané Font Sant Medir Manantial Jané</em>' de la ceramista Carme Canals, fet el maig de 1992. Al mur de la font consta inscrita la data de 1612. </p> <p>Al costat de la font, hi ha l'alzina de la font de Sant Medir.</p> | 08205-803 | Camí de Can Jané, prop de l'ermita de Sant Medir | 41.4440641,2.1191891 | 426422 | 4588428 | 1612 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95986-080304.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 95987 | Font de Sant Vicenç del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-vicenc-del-bosc | XX | <p>Font situada prop del jaciment arqueològic de l'antiga església de Sant Vicenç del Bosc, en un marge del torrent de Can Gordi. </p> <p>Es tracta d'una font construïda amb pedra i maó, rematada amb un arc de mig punt que s'envolta per una motllura feta de maó de pla. Només conté un broc o canó d'aigua. En algun moment es va pintar una senyera al mur de la font.</p> | 08205-804 | Camí de Can Gordi, a 450 metres de la cruïlla amb el torrent de Can Bell. | 41.4558881,2.0985760 | 424714 | 4589759 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||||||||
| 95988 | Alzina surera de Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina surera de Can Borrull es troba a l'entrada de la finca del mateix nom. L'any 2008 feia 8 metres d'alçada, tenia dos troncs, la capçada tenia forma de para-sol i feia una amplada de 10,1 metres. El perímetre de la soca i del tronc era d'1,4 metres.</p> | 08205-805 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera (BV-1468), punt quilomètric 8.Cal passar sota la C-16 per un pas habilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus suber</em> és de la família de les fagàcies, originari de la Mediterrània occidental. El nom comú en català és alzina surera. L’arbre creix entre els 5 i els 15 metres d’alçada, l’escorça és esquerdada i gruixuda. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>suber</em> és l’epítet llatí de suro. La seva escorça s’empra per fer taps.</span></span></span></span></span></p> | 41.4346804,2.0765477 | 422848 | 4587424 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||||||
| 95989 | Alzina de Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina de Can Borrull és un exemplar de <em>Quercus ílex, </em>situat prop de la masia de Can Borrull i de l'alzina surera del mateix nom. Segons dades de 2008, l'exemplar mesurava 9,45 metres d'alçada amb una capçada de 10,1 metres de forma ovoidal. El perímetre del tronc era d'1,6 metres i de la soca, d'1,95 metres.</p> | 08205-806 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera (BV-1468), punt quilomètric 8. Cal passar sota la C-16 per un pas habilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4347068,2.0766724 | 422859 | 4587427 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||||||
| 95990 | Roure de Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-borrull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>A la masia de Can Borrull, juntament amb els dos exemplars d'alzina i d'alzina surera, i trobem també un roure, un <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies. Es tracta d'un arbre de grans dimensions, de 19 metres d'alçada, amb una capçada irregular, de 6,1 metres d'amplada i un perímetre del tronc de 3,45 metres i de la soca, de 5,43 metres (mesures de 2008).</p> | 08205-807 | Carretera de Molins de Rei a Vallvidriera (BV-1468), punt quilomètric 8.Cal passar sota la C-16 per un pas habilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4344814,2.0767314 | 422863 | 4587402 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||||||
| 95993 | Pi de Can Busquets I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-busquets-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 282-283.</span></span></span></span></span></p> | Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa J-36. | <p>El pi de Can Busquets és un exemplar de pi pinyer situat al voltant de la masia homònima, prop de la riera de Vallvidrera. Segons dades recollides l'any 2008, aleshores, mesurava 10 metres d'alçada, tenia una capçada estesa de 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,1 metres i el de la soca de 2,5 metres.</p> | 08205-808 | Prop de la masia de Can Busquets, a la zona de la riera de Vallvidriera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4373439,2.0695883 | 422270 | 4587725 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95993-080802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95993-080803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95993-080804.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||
| 95994 | Pi de Can Busquets II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-busquets-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 282-283.</span></span></span></span></span></p> | <p>El pi de Can Busquets II és un exemplar de pi pinyer situat al voltant de la masia homònima, prop de la riera de Vallvidrera. Segons dades recollides l'any 2008, aleshores, l'alçada del pi era de 23 metres i tenia una capçada de forma irregular de 17 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 3,45 metres i el de la soca de 4 metres.</p> | 08205-809 | Prop de la masia de Can Busquets, a la zona de la riera de Vallvidriera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4374563,2.0697088 | 422280 | 4587739 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95994-080902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95994-080903.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||||
| 95995 | Pollancre de Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-busquets | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 284-285.</span></span></span></span></span></p> | <p>El pollancre de Can Busquets és un arbre de l'espècie <em>Populus nigra, </em>situat al voltant de la masia homònima, prop de la riera de Vallvidrera. Segons dades de 2015, l'arbre mesurava 35 metres d'alçada, tenia una capçada de forma ovoidal i una amplada de 27 metres. El perímetre del tronc era de 5,35 metres i de 6 metres, el de la soca.</p> | 08205-810 | Prop de la masia de Can Busquets. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus nigra</em> és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i <em>nigra</em> del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i de punta allargada, entre els 5 i els 10 centímetres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4376827,2.0694783 | 422261 | 4587763 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||||||
| 95996 | Alzina del camí de Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-can-gordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 345-346.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina del camí de Can Gordi és un exemplar de <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies que segons dades de 2015, mesurava 9 metres d'alçada i la capçada era irregular i feia 14 metres d'amplada. El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca de 3,7 metres.</p> | 08205-811 | Camí de Can Gordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.</span></span></span></span></span></p> | 41.4591491,2.0952712 | 424441 | 4590124 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95996-081102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||||
| 95997 | Pins blancs del torrent de Can Bell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-blancs-del-torrent-de-can-bell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | <p>Els pins blancs del torrent de Can Bell estan situats al camí de la Pedrera. Aquests arbres, segons dades de 2008, mesuraven 15 metres d'alçada, tenien una capçada irregular d'uns 13 metres d'amplada, i el perímetre del tronc era entorn els 1,75 metres i el de la soca, de 2,4 metres.</p> | 08205-812 | Camí de la Pedrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4593683,2.0952621 | 424440 | 4590149 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95997-081202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||||
| 95998 | Llegenda del Sant Crist de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-sant-crist-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La llegenda del Crist de Llaceres ens parla del fill d'un apotecari de Sant Cugat del XVIII anomenat Benet Cortada, que exercia la mateixa professió que el pare. Marià Jaume, el fill, malgrat l'estat dels camins, feia viatges habitualment cap a Barcelona per obtenir remeis i productes. En un d'aquests viatges, el cavall va dirigir-se tot sol cap a un punt de la riera de Llaceres, i va començar a gratar i a fer sorolls. Marià Jaume baixà del cavall i veié que hi havia un crucifix enmig dels matolls. Va avisar l'abat del monestir, i decidiren traslladar el crucifix a l'església. No obstant això, no els va ser possible moure'l de lloc, ni tan sols amb l'ajuda d'un grup de persones. Així doncs, es va considerar que era un senyal per a construir una ermita en aquell mateix emplaçament. L'església es va inaugurar amb una processó i una missa.</p> | 08205-813 | Avinguda de Gràcia | 41.4644378,2.0871869 | 423772 | 4590718 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95998-081301.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96005 | El camí dels Monjos i la fundació del monestir de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-dels-monjos-i-la-fundacio-del-monestir-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> | VIII | <p>Diu la llegenda que al segle VIII, a causa de la solitud i altres dificultats, els monjos del monestir de Sant Llorenç de Munt van decidir deixar el lloc on s'estaven. Van obtenir el permís del bisbe de Barcelona per canviar de lloc, però amb la condició que, per arribar al nou indret, no haguessin de travessar cap riu. Així arribaren a Sant Cugat, i el camí que seguiren va passar a anomenar-se 'camí dels Monjos'. Aquest camí més tard va passar a ser una ruta de pastors que venien del Pirineu.</p> <p>La llegenda continua relatant que Sant Benet va liderar la construcció del monestir, però les obres avançaven lentament perquè el que es construïa durant el dia, el dimoni ho desfeia durant la nit. El dimoni es convertia en un ruc per temptar a Sant Benet a cavalcar-lo i així portar-lo fins l'infern, però el sant ho sabia i el lligava amb un cíngol beneït i el feia treballar en la construcció del monestir. De tant que treballava el ruc, es va quedar dèbil i escanyolit, i en veure'l així un pagès el deslligà. Durant la fugida, ja amb la seva figura original, el dimoni va deixar caure una pedra que es diu que és la que falta per completar l'obra del monestir.</p> | 08205-814 | Plaça d'Octavià. Monestir de Sant Cugat del Vallès. | 41.4739119,2.0851178 | 423611 | 4591772 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||||||
| 96006 | Gegants de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valldoreix | XXI | <p>Els gegants de Valldoreix, Cebrià i Assumpta, daten de l'any 2021 i van ser presentats a la Festa Major de Valldoreix. Es tracta de dues figures creades per Jordi Grau, de Terrassa, del Taller El Drac Petit. Els vestits van ser confeccionats per Guillem Amorós, sastre de Barcelona, seguint el disseny de Núria Cardoner. Mesuren 3,50 metres d'alçada i pesen aproximadament 50 quilograms. Van vestits de pagesos, amb roba de diumenge. En Cebrià porta un document a la mà dreta, i l'Assumpta, un mocador a la mà esquerra i un ram a la mà dreta. El cost de cadascun dels gegants va ser de 5.000 euros.</p> <p>En l'acte de presentació, hi van participar els gegants Joan i la Marieta, de Sant Cugat.</p> <p>La geganta Cinteta va ser creada per un grup de mestres de l'Escola Bressol de Valldoreix. La Cinteta representa una nena amb dues trenes cargolades a l'altura de les orelles i lligades amb una cinta vermella. Porta un vestit de quadres vichy vermell, amb el seu nom a la cintura.</p> <p>Els gegants de Valldoreix acostumen a sortir a les festes majors de Valldoreix, de la Colònia Montserrat i de Sant Cugat, així com a l'aplec de la Salut i per la solemnitat de la Mare de Déu de l'Assumpció (15 d'agost). També fan sortides arreu de Catalunya.</p> | 08205-815 | <p>Un grup de famílies de Valldoreix va construir una parella de gegants l'any 1988 de manera artesanal. Un cop van ser realitzats, el grup els va presentar a l'EMD Valldoreix i l'entitat municipal va fer una aportació econòmica per ajudar a sufragar les despeses de la seva construcció. </p> <p>La parròquia de Sant Cebrià els va acollir per guardar-los i, fruit d'una votació popular, van rebre el nom de Cebrià, per l'església parroquial de Sant Cebrià, i Assumpta, per l'església de l'Assumpció. Un grup de joves de la Creu Roja de Valldoreix eren els encarregats de portar-los. </p> <p>Temps més tard, un grup de mestres de l'Escola Bressol de Valldoreix van confeccionar la geganta de la Cinteta. </p> <p>L'EMD de Valldoreix va proposar crear una entitat, l'any 2018, l'Associació de Voluntaris de Cultura Popular, amb la voluntat de renovar els gegants i construir-ne de nous. Per aquest motiu, van encarregar la construcció a Jordi Grau, de Terrassa, del taller el Drac Petit. També, es va incorporar un remolc per traslladar-los amb major facilitat.</p> | 41.4572898,2.0479310 | 420485 | 4589960 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jordi Grau (Taller el Drac Petit) | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||||||
| 96007 | Casa de l'avinguda Tarruell número 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-42 | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic construït entorn de la dècada de 1920. És de planta rectangular, amb un cos davanter, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos davanter adossat a la part esquerra que sobresurt del pla de façana. La planta baixa presenta un mur compacte amb un portal central, amb arc de mig punt i motllurat. Damunt de la porta dues escales condueixen a un replà situat sobre el portal. L'escala i la terrassa superior compten amb balustrades de peces de morter modelat entre pilastrons.</p> <p>Al primer pis al cos situat a l'esquerra hi ha un finestral amb llinda recta i una motllura al damunt. Al cos central hi ha el portal d'entrada a l'habitatge, amb arc de mig punt i porta de doble fulla de fusta. A la dreta hi ha una finestra quadrada amb dos porticons de fusta exteriors. Al nivell de les golfes al cos esquerre hi ha una petita finestra amb llinda recta. Al cos dret s'hi observa una finestra horitzontal, també amb llinda recta. La façana és arrebossada de color crema, i els angles ressalten amb un estucat a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb arquitraus.</p> | 08205-816 | Avinguda Tarruell, número 42 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït l'any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></p> | 41.4435749,2.0712823 | 422419 | 4588416 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081603_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96007-081604.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96008 | Casa de l’avinguda Tarruell número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-2 | XX | L'entorn de la casa presenta una certa degradació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d’estiueig d'estil eclèctic. És de planta rectangular, amb una torre a la cantonada, i consta de </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de l’avinguda Tarruell a la planta baixa s'intueix una finestra amb llinda recta i el portal d’entrada, que compta amb una pèrgola formada per columnes amb capitells jònics i arquitraus. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars amb llinda recta. Tenen l'ampit sobresortint, que presenta un frontal de rajola vidriada de color verd amb funcions de torreta, suportada per tres petits arquitraus. Damunt de les finestres hi ha una obertura de ventilació per al sostremort. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. El ràfec presenta arquitraus de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana del carrer Diputació presenta dos cossos a diferents alçades, més la torre a l'extrem dret. La torre és de base quadrada al primer pis i després es transforma en planta octogonal. Al nivell del primer pis té una </span></span></span></span></span><span lang='CA'>balustrada feta amb peces de morter modelat i, a la sotacoberta, una finestra en forma de mitja circumferència. </span>La teulada és cònica, amb vuit cossos i rematada amb una pinya ceràmica. És feta amb teula plana i, als careners, amb teula àrab.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de la parcel·la de l’avinguda Tarruell número 4 hi ha una altra construcció, amb planta subterrània, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants. També és d'estil eclèctic.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> La façana d'aquesta construcció té dues finestres rectangulars de proporció horitzontal, una a cada planta i de disposició irregular. El mur es arrebossat, i el ràfec conté arquitraus. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El soterrani de la casa </span></span></span></span></span>ocupa part del desnivell del terreny a l’avinguda de Tarruell<span><span><span><span lang='CA'><span>. En el mur que tanca la finca hi ha dos òculs motllurats, amb una tanca superior que té una gelosia de tres filades de teula àrab. És la barana de la terrassa que hi ha a l'interior, sobre el soterrani.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08205-817 | Avinguda Tarruell, número 2 | <p><span><span><span><span><span><span>Xalet construït als anys vint.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4440670,2.0750360 | 422733 | 4588468 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96008-081701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96008-081702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96008-081703.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96009 | Cancell del carrer Emeterio Escudero 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-del-carrer-emeterio-escudero-21 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cancell que dona accés al jardí de la finca del carrer Emeterio Escudero número 21. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El cancell està format per dues pilastres de base quadrada amb remat piramidal i amb els murs revestits de petits còdols. A les arestes de les pilastres s'ha encastat una decoració de ciment que imita branques d'un arbre. Pel que fa a la porta d'accés, és una reixa de ferro forjat de doble fulla, amb un remat ondulat.</span></span></span></span></span></p> | 08205-818 | Carrer Emeterio Escudero número 21 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4476764,2.0779958 | 422985 | 4588866 | 1947 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96009-081801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96009-081802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96009-081803.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96010 | Bèsties de Foc: Lloba Llepa-sang i Boc de Can Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/besties-de-foc-lloba-llepa-sang-i-boc-de-can-vernet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> | XXI | <p>A Sant Cugat del Vallès existeixen dos elements de bestiari festiu de foc: la Lloba Llepa-Sang i el Boc de Can Vernet. Es tracta de dues peces portades per la Colla de Diables de Sant Cugat, que surten a la festa de l'Encabronada, que té lloc el darrer cap de setmana del mes d'abril. Aquesta festa compta amb la participació d'altres colles de diables i finalitza al parc Ramon Barnils amb un bany de foc. La festa té com a context la llegenda del Boc de Can Vernet, que s'exposa a l'apartat d'història d'aquesta fitxa.</p> <p><strong>Lloba Llepa-sang</strong></p> <p>Representa una lloba de la serra de Collserola que, juntament amb altres llops i llobes, tenia el costum de baixar fins a la vila de Sant Cugat en cerca de menjar durant el segle XIX. Un dia, els santcugatencs van organitzar una batuda per matar-los. Una lloba, des de l’infern, va demanar ajuda a Azazel, que, a canvi de retornar a Sant Cugat, i li lliurava la seva ànima. La darrera batuda de llops a la serra de Collserola es va realitzar el 1856.</p> <p>La Lloba Llepa-sang es va idear el 2020 per commemorar el 30è aniversari de la colla, amb l'objectiu d'incorporar aquest element a les sortides. L'historiador Domènec Miquel va assessorar el ball de diables sobre quines bèsties tenien vincles amb Sant Cugat, i es va escollir la lloba.</p> <p>El disseny és de Miquel Resines i la construcció d'Elías Álvarez. Va ser realitzada l’any 2021, pesa catorze quilos i és una bèstia de foc. Les dimensions són: 210 cm de llargada, 140 cm d'amplada i 120 cm d'alçada.</p> <p><strong>Boc de Can Vernet</strong></p> <p>Representa un boc que un monjo del monestir de Sant Cugat va fer passar pel viaducte de Can Vernet per enganyar el diable, segons una llegenda escrita per Rogeli Padrós. El disseny és de Miquel Resines i la construcció d'Elías Álvarez. Va ser realitzada l'any 2015, pesa trenta-vuit quilos i és una bèstia de foc. Va ser construïda per commemorar el 25è aniversari de la colla de diables.</p> | 08205-819 | Pont de Can Vernet. | <p>Segons explica la llegenda del Boc de Can Vernet, antigament a Sant Cugat escassejava l'aigua, i els únics que en tenien eren els monjos, perquè tenien una mina subterrània. Per la majoria de la població era molt feixuc portar aigua de les fonts del voltant. Maria de ca l'Aiguabarreig va demanar als monjos accés al monestir per obtenir aigua, però els monjos li van denegar perquè cap dona podia entrar al recinte. Enfadada, es trobà un personatge estrany, que va resultar ser el dimoni, que li prometré la canalització de l'aigua cap a Sant Cugat, construint un pont, però que la primera persona que l'havia de creuar cauria per sempre als seus braços. A més, li va dir que si ella en deia alguna cosa es desfaria l'encanteri i ella en sortiria malparada. L'endemà van aparèixer noves fonts i es va començar la construcció de pous, tots els veïns estaven molt contents menys la Maria, que sabia d'on venia l'aigua. Va decidir explicar part de la veritat als monjos, perquè no es desfés l'encanteri, i ells van enviar un dels seus a vigilar que ningú travessés el pont. Després de cinc dies, el monjo ja cansat, va fer creuar un boc i en veure'l, el dimoni queda sorprès i frustrat. Va intentar enderrocar el pont, però no va poder perquè ell mateix l'havia construït amb pedres del coll de Campanyà. El dimoni es va conformar amb el boc, i a partir d'aleshores l'aigua de la Mare de la Font es va canalitzar pel pont de Can Vernet. Diu la llegenda que la canalització tenia uns tres quilòmetres i que després de travessar el pont seguia pel carrer de la Mina i Sant Martí, fins a arribar al primer sortidor d'aigua del monestir, i després a la plaça d'Octavià. Es diu que l'aigua tenia propietats curatives.</p> | 41.4781485,2.0767112 | 422913 | 4592250 | 2015 i 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96010-081906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Elías Álvarez | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||
| 96011 | La llegenda de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-de-sant-medir | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2016). “Sant Medir. L’home, la llegenda, l’aplec”. Gausac 48-49, 2016, p.7-62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> <p>PRATS, Joan de Déu (2008). <em>Llegendes de Barcelona</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IV | <p>Diu la llegenda que Medir era un pagès que vivia en una masia a la vall de Gausac al s. IV, durant la persecució de Dacià, sota les ordres de Dioclecià (303-310). Quan Sever, bisbe de Barcelona, va fugir cap al lloc d'Octavià es va trobar pel camí a Medir que sembrava faves. Sever el va avisar de la persecució i Medir li va oferir roba i aliment, però el bisbe fugint, li recomanà dir la veritat si venien els soldats. És a dir, que havia passat per allà quan plantava faves i que seguia el camí d'Octavià. Agraït per l'hospitalitat de Medir li preguntà què necessitava, i quan li va dir que una font d'aigua fresca, va donar un cop a la roca amb les borles del seu hàbit i en brollà aigua amb abundància. Aquesta és la font de Sant Sever.</p> <p>Poc més tard arribà la guàrdia romana, i Medir els digué la veritat: que Sever havia passat per allà quan plantava les faves i que havia anat cap a Octavià. Però com que el camp havia florit miraculosament, els soldats no se'l van creure i el van fer presoner. Quan Sever i els seus seguidors arribaren a Octavià, es van amagar dins d'un esbarzer, però s'encongí i els deixà al descobert. Tant Medir com Sever van ser martiritzats.</p> | 08205-820 | Ermita de Sant Medir. | <p>A Sant Cugat hi trobem una capella dedicada a Sant Medir, situada a la vall del Gausac, al camí històric entre el pla de Barcelona i el territori de l'actual Sant Cugat del Vallès. Cada any s'hi celebra un aplec el dia 3 de març, des de mitjan segle XIX, amb les colles de la vila de Gràcia i d'altres llocs, com Sant Gervasi, Sarrià i Sant Cugat del Vallès.</p> <p>La Germandat de Sant Medir es formà l'any 1804.</p> | 41.4436254,2.1213472 | 426602 | 4588379 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96011-082001.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 61 | 4.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96012 | Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/associacio-de-propietaris-i-veins-de-la-floresta-pearson | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> <p>ARRUGA, Clàudia (2024). '90 anys del local social de l'Associació'. <em>Tot Sant Cugat</em>, número 1923, del 31 de maig al 6 de juny de 2024, p.42.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d'estil eclèctic que acull la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson. Està situat en una petita plaça amb diferents nivells, i consta d'un cos principal de planta baixa rectangular i un altre cos annex situat a una planta semisoterrada, perpendicular a l'edificació principal. La coberta és amb terrat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana del cos principal, de simetria ben definida i regular, hi trobem un portal central, amb un arc de mig punt i una porta de doble fulla, de fusta i vidre, emmarcada per dues pilastres adossades decorades amb un relleu en forma d'orla. La porta està protegida per una teuladeta a tres vessants, amb teula àrab i arquitraus al ràfec. A cada costat presenta dues finestres horitzontals de fusta i vidre, amb ampit sobresortint i compartit i porticons a l'interior. La façana és arrebossada i està resseguida amb una motllura situada al nivell de la teuladeta. Sota el ràfec hi ha un fris motllurat, amb espiralls de ventilació ceràmics i, al centre, una inscripció que diu: “Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson”. El coronament és format per una filada de teules àrabs i una barana amb gelosies entre pilastrons. Les gelosies són fetes amb quatre filades de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'esquerra, i continuant amb la mateixa pauta arquitectònica, la façana principal fa una lleugera endinsada que correspon amb el lateral del volum que se situa al semisoterrani. <br /> L'accés a aquest cos annex es fa per un pas que se situa pel límit oest de la finca. Es tracta d'un volum longitudinal que acaba en un porxo. La seva façana, al sector corresponent als baixos, construïts el 1930, està rematada per una cornisa i dues pilastres encoixinades de capitell dòric. Les obertures, porta central i dues finestres simètriques a cada costat, a les llindes segueixen la forma d'un arc rebaixat. Aquesta composició havia de replicar-se al costat esquerre, però va quedar sense acabar (manca una finestra). La façana continua amb una sèrie d'obertures que responen als requisits funcionals interiors que no segueixen cap patró estilístic i que van ser executades a diferents èpoques.</span></span></span></span></span></p> | 08205-821 | Plaça d'Aiguallonga, número 1 | <p>Tal com indica la placa commemorativa, l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson es va constituir l'any 1919, i el 2019 va celebrar el seu centenari. </p> <p>La primera pedra per a la construcció del Local Social es va col·locar el 25 de juliol de 1929, durant la Festa Major. Al mateix acte es col·loca també la primera pedra de la Capella de Sant Pere, ubicada al davant del local. Els terrenys van ser donats per Àngela Planas. Les obres van començar pels baixos amb la direcció tècnica de Cayetano Tarruell i el 15 de maig de 1930, en aquest espai, queda instal·lada la Central Telefònica amb 30 línies.</p> <p>El projecte del local es va plantejar construir-lo en tres etapes: la primera correspondria al cos de l'edifici principal, la segona a la continuació del semisoterrani i la tercera a una sala - teatre que ocuparia l'actual pati posterior. Es van arribar a fer les dues primeres. El local se'n va inaugurar el 1934. Anteriorment, les reunions es feien als domicilis particulars dels associats, tant a la Floresta com a Barcelona.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</p> | 41.4435970,2.0792699 | 423086 | 4588412 | 1930 -1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96012-082101_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96012-082102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96012-082103.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A la façana, hi ha encastada una placa en forma de rombe amb la inscripció següent: “Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson 1919-2019. Centenari de la Constitució de la Colònia la Floresta Pearson i de l’Associació. Setembre de 2019. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès”. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||
| 96013 | Griu i Ambisfena: figures infantils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/griu-i-ambisfena-figures-infantils | <p>Geganters de Sant Cugat - Projecte de figures infantils</p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Griu i l’Amfisbena són dues figures del bestiari festiu santcugatenc, promogudes per la colla dels Geganters de Sant Cugat. Aquests dos elements, presentats el 2021, representen figures fantàstiques que es poden veure en els capitells del monestir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dues figures estan pensades per ser portades per infants d'entre 4 i 8 anys, i es subjecten al cos gràcies a unes corretges que es col·loquen a les espatlles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són dues peces realitzades en cartró pedra, resultat de la construcció d'una figura en fang i d’un motlle d’escaiola. Estan policromades amb pintura a l’oli i envernissades. Les peces fan entre 100 i 110 centímetres de llargada, entre 60 i 70 centímetres d’alçada i entre 40 i 50 centímetres d’amplada. El pes de les figures és d'entre cinc i sis quilos.</span></span></span></span></span></p> <p>El griu té cos i cap, amb ales i coll emplomat d'àliga i potes amb urpes i cua de lleó i és el guardià dels capitells del claustre. L'amfisbena és una serp de dos caps i representa el bé i el mal.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Simultàniament, es va crear una llegenda a càrrec d’Eva Tataret, que va ser il·lustrada pel ninotaire Pere Rovira.</span></span></span></span></span></p> | 08205-822 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014, en el marc de la participació de la colla de Geganters de Sant Cugat al Correllengua d’aquell any, es va organitzar una activitat infantil en què els infants havien de portar figures realitzades amb goma EVA. L’èxit de l’activitat va ser rotund, i es va constituir una comissió per crear i avaluar possibles propostes de figures que poguessin estar vinculades amb la colla gegantera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La comissió va considerar la importància artística dels capitells del claustre del monestir de Sant Cugat. Es va redactar un informe amb diferents propostes per crear unes noves figures del bestiari festiu santcugatenc. Aleshores es van escollir dues bèsties representades en els capitells: el griu i l’amfisbena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Nuxu Perpinyà, de Girona, va ser l’encarregat de construir les figures infantils de la colla gegantera l’any 2021. Pere Rovira, conegut com a Biri, ninotaire, va fer uns dibuixos que van servir per il·lustrar el conte del Griu i l’Amfisbena. L'import de les dues figures va ser de 1.210 euros.</span></span></span></span></span></p> <p>Es van presentar a la Festa de la Tardor de 2021.</p> | 41.4733933,2.0846128 | 423567 | 4591714 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Nuxu Perpinyà | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||
| 96014 | Casa Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cot | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic, fruit de diverses reformes. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació situada davant de la casa impedeix observar la planta baixa. S'intueixen unes escales exteriors per accedir al primer pis. A la planta baixa hi ha una finestra quadrada amb llinda recta i, a la cantonada dreta, es troba la porta d’entrada a l’edifici. A la primera planta hi ha un balcó amb pilastres adossades a les cantonades i una barana de ferro. A l'esquerra hi ha una porta d’accés al balcó, amb persianes de llibret de color verd. A la dreta hi ha una finestra, també amb persianes de llibret verdes. El balcó està cobert amb una estructura metàl·lica amb teulada de plàstic i veles per generar ombra. Al pis de golfes hi ha una finestra quadrada al centre, amb llinda recta i ampit de ceràmica vidriada de color verd. El parament és arrebossat, amb arquitraus de fusta al ràfec. Sota el ràfec hi ha dos petits òculs ceràmics de ventilació del sostremort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cancell de la finca és format per dues pilastres amb un remat motllurat i una porta de doble fulla de ferro forjat amb un acabament curvilini. La tanca és un mur arrebossat, amb una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08205-823 | Passatge de Segalà, número 8 | <p>El propietari de la parcel·la original on se situa aquest xalet, va ser Antoni Cot i Pausas, que l'any 1921 demana la primera llicència d'edificació a l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> <p>Antoni Cot i Pausas (1879-1936), advocat de Barcelona, membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) des de 1910 i membre de la Societat Cívica 'La ciutat jardí', va ser el president de la primera Junta Directiva de l'Associació de Propietaris de l'any 1919. Cot va ser una personalitat referent dels anys de la creació d'aquesta entitat, corresponent a les primeres passes de la urbanització del barri de la Floresta, en especial fins a l'obertura al públic del Baixador del Ferrocarril. El 1929 va ser membre de la “Societat d’iniciativa per l’embelliment de Sant Cugat del Vallès”.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4447455,2.0771818 | 422913 | 4588541 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96014-082301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96014-082302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96014-082303.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96016 | Carnaval de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-de-sant-cugat | <p>Comissió de Carnaval i del Gall de Sant Cugat (2018). <em>Pla estratègic 2018-2022 del Carnaval de Sant Cugat</em>. </p> <p><em>Diari de Sant Cugat,</em> 31 de gener de 2014.</p> | XXI | <p>El carnaval de Sant Cugat compta amb elements que són singulars del municipi i que són resultat d’una intensa reflexió i creació que ha tingut lloc durant les dues darreres dècades. S'hi ha reincorporat, per exemple, el Ball de Gitanes, tradicional a molts municipis de les comarques del Vallès Occidental i Oriental.</p> <p><span><span><span>El dijous gras, a la plaça de Sant Pere, es fa el ball dels Estirats, uns aristòcrates estirats, rics i conservadors que no volen celebrar el carnaval. A continuació es fa </span></span></span>la Crida del Gall al carrer Major que s'acompanya per músics; la baixada del Gall del campanar i la processó fins a l’Ajuntament. Tot seguit, la presa de poder i el pregó del Carnaval. <span><span><span>El gall penell del Monestir de Sant Cugat, conegut per la tradició de l’assassinat de l’abat Biure, forma part del bestiari festiu de Sant Cugat des de l’any 2014, i representa el rei del Carnaval. El gall és obra de Galdric Santana. Està fet amb fusta xapada i planxes de coure i té un pes de vuitanta-cinc quilograms. Conté 268 plomes de coure.</span></span></span></p> <p>El dissabte té lloc l'inici de les cercaviles de les Gitanes des de diferents places de la ciutat amb acompanyament musical. <span><span><span>Els balladors són convocats al matí en diferents punts de la ciutat on a les dones se’ls ofereix un clavell vermell i van en cercavila fins a la plaça d’Octavià. Abans del ball de Gitanes, té lloc el ball de Velles una dansa teatralitzada durant la qual els balladors interactuen amb el públic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el ball de Gitanes, </span></span></span><span><span><span>els homes acostumen a portar camisa llisa, armilla, pantalons negres i espardenyes; i les dones camisa llisa, mantó de Manila, faldilla negra, espardenyes i el clavell vermell a l’orella o entre el cabell. Tots porten un mocador blanc i castanyoles. </span></span></span><span><span><span>Les parelles entren a la plaça a galop on fan els diferents balls: l’avió, xotis 1, xotis 2 i xotis 3. En acabar, tothom crida “Menta!”, i els participants beuen un xarrup de licor de menta. Aquest fet, anima a fer el ball més intens, augmentant el ritme, i ballant la jota i un pas doble. Just després del ball de Gitanes, té lloc el ball de Giovenetes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El diumenge se celebra el ball de Gitanetes, la versió infantil del ball de Gitanes. </span></span></span></p> <p>Finalment, el dimecres de Cendra es fa l’acte de retorn del poder i la processó d’enterrament fins a la Llotgeta del Monestir. </p> <p><span><span><span>Durant aquests dies de Carnestoltes també es poden veure les tradicionals comparses de disfresses i s'organitzen balls, actuacions musicals i àpats populars.</span></span></span></p> | 08205-824 | <p><span><span><span><span lang='CA'>A principis de la dècada dels 2000, es va renovar la festa del Carnestoltes amb la creació d’un discurs i un ritual amb el Ball de Gitanes i el Gall. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2000, la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Sant Cugat es va fer càrrec de l'organització del carnaval, cercant noves idees per potenciar els actes per a totes les edats. Així, es van establir quatre eixos de treball: festa infantil (el diumenge al matí, amb la continuació de l’acte organitzat per l’Ajuntament), Ball de Gitanes (organitzat des de l’any 1996 per l’Esbart Sant Cugat, i des del 2000 amb la primera cercavila de gitanes), el Carnestoltes (un actor que feia el pregó dins del Ball de Gitanes) i el concurs de comparses i ball de nit. D’aquesta manera, la Coordinadora va reinventar el carnaval. A partir de l</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>’any 2001, l’Associació Cultural ProFesLo (Promotora de Festes Locals) va prendre el relleu en l’organització durant onze anys. L'entitat va proposar la creació de la Comissió de Carnaval, formada per dotze persones, per millorar la festa i crear un element propi del carnaval: el Gall. Al llarg dels anys, les novetats han estat les següents: l’any 2012, activitats el divendres; l’any 2013, la recuperació del Ball de Velles, previ al Ball de Gitanes; l’any 2014, activitats el Dijous Gras, amb el pregó del Gall i la rua de comparses infantils; l’any 2015, activitats el dimecres de Cendra; l’any 2016, trasllat del Cercatasques al divendres, exposició fotogràfica i implicació dels restaurants amb els menús de carnaval; i l’any 2018, ball de carnaval per a adults i ball de Giovenetes.</span></span></span></span></p> | 41.4707726,2.0848488 | 423584 | 4591423 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082412.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96017 | Casa Manau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manau | XX | L'edifici necessita manteniment i neteja de l'entorn. | <p><span><span><span>Edifici construït els anys 20, de disseny senzill i obrat a maó vist. És de planta rectangular, format per dos cossos (un de davanter i un de posterior). Disposa de planta baixa i pis. La teulada del cos davanter, feta amb teula àrab, és a tres vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d'obertures. A la planta baixa al centre hi ha el portal d’entrada, amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A cada costat hi ha una finestra de llinda recta. Damunt de les tres obertures hi ha un rètol o inscripció esgrafiada que diu “Associació de Propietaris de la Floresta Pearson”. Al primer pis hi ha una balconera al centre i una finestra de llinda recta a cada costat. El ràfec conté caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cos posterior s'ha sobrealçat la teulada per tal de generar un espai de golfes.</span></span></span></p> | 08205-825 | Avinguda Emeterio Escudero, número 64; carrer Casalot, número 8 | <p>Aquest edifici fou construït durant la dècada dels anys 20. El seu primer propietari va ser el Pere Manau Carol, tresorer de la primera junta directiva de l'Associació de Propietaris de la Floresta Pearson l'any 1919. Durant els anys 1927 i 1928, aquesta Associació va llogar els baixos de l'habitatge com local social. L'any 1934 es va construir un nou edifici que des d'aleshores va acollir la seu de l'associació.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4465002,2.0815311 | 423278 | 4588732 | Anys 20 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96017-082501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96017-082502.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-29 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres denominacions: Associació de Propietaris de la Floresta Pearson. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||
| 96018 | Casa de l'avinguda Tarruell número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic, amb elements classicistes, construït el 1931. És de planta rectangular, i consta de planta subterrània, planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres obertures. El portal d’entrada es troba al centre, amb arc de mig punt i porta de doble fulla de fusta, forja i vidre. A cada costat té una finestra amb fusteria d’estil noucentista i persianes de llibret de color blau. Les obertures tenen unes faixes al seu voltant pintades amb un to més fort. A les golfes hi ha un òcul de ventilació ceràmic del sostremort. El parament del xalet és arrebossat, i el ràfec conté caps de biga de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la façana en sobresurten uns arquitraus de fusta que arriben fins a la tanca de la parcel·la, arran de carrer. L'estructura és suportada a la part davantera per dos jocs de dobles columnes d’estil jònic. Aquests elements constructius són característics de la Colònia Tarruell.<br /> </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08205-826 | Avinguda de Tarruell, número 1; carrer Verdaguer, número 2 | <p>Aquest xalet es va construir l'any 1931.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4438121,2.0748228 | 422715 | 4588439 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082604.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-30 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96019 | Casa del passeig de la Floresta número 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-la-floresta-numero-64 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d’estiueig d'estil eclèctic pròxim al noucentisme. És de planta rectangular, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb un cos davanter avançat a la planta baixa. Aquí hi trobem<span><span><span><span lang='CA'><span> el portal d’entrada, situat al centre, amb un arc de mig punt i una porta de doble fulla d’alumini i vidre. L’accés es realitza mitjançant una doble escala als costats de la porta que inclou una barana que combina un mur d’obra arrebossat amb una gelosia feta amb teula àrab a la part central. A cada costat del portal hi ha una finestra amb llinda recta i ampit motllurat, fet de maó col·locat a sardinell, amb persianes de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis hi ha una terrassa tancada per un mur que incorpora una gelosia feta de tres fileres de teula àrab. La part inferior del mur és ressaltada amb una filada de maons col·locats en punta. L’accés al terrat es pot fer per una escala situada a la façana lateral esquerra. Al centre de la façana del primer pis s'hi obre un portal amb arc de mig punt, mentre que a les cantonades hi ha una finestra a cada costat, les quals tenen continuïtat a les façanes laterals, separades per un mainell de maó a l'angle. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A les golfes hi ha una petita galeria formada per tres finestres verticals, tancades amb una gelosia ceràmica. Entre la porta del primer pis i les finestres de les golfes hi ha encastat un plafó de majòlica de ceràmica blava que representa la Mare de Déu del Carme. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és arrebossada. El ràfec és format per arquitraus esglaonats de fusta, i la teulada és plegada i a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> | 08205-827 | Passeig de la Floresta, número 64 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiables, aquest xalet hauria estat construït l'any 1932.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4440896,2.0763543 | 422843 | 4588469 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96019-082701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96019-082702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96019-082703.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-30 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96020 | Casa de l'avinguda Tarruell número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-44 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic, de dimensions considerables, construït l'any 1931. És format per diferents cossos, amb una gran torre posterior. Consta de </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal es conforma a partir d'una planta baixa molt ample i més avançada que, al seu damunt, té el cos principal fet de diferents volums que es distribueixen en una composició no simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha una porta molt simple, amb tres finestres a cada costat (una individual i dues de juntes). </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Totes les obertures tenen la llinda recta i queden aixoplugades per un petit ràfec fet amb una filera de teula àrab. A la dreta, unes escales faciliten l'accés a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis hi ha una terrassa davantera sobre la planta baixa de l’edifici, tancada per una barana de ferro entre pilastrons, rematats amb rajola. En aquest nivell s'hi observen dos cossos diferenciats. El </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>cos de l’esquerra presenta una tribuna amb un bow-window, amb finestres de llinda recta a cada costat, tancades amb una reixa de ferro forjat. La teulada de la tribuna és a cinc vessants. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>cos de la dreta (que ocupa la posició central del conjunt) presenta un finestral al mig, de proporció horitzontal i de llinda recta. Al seu damunt està subratllat amb una</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> petita teulada de teula àrab sostinguda per arquitraus de fusta. El costat dret d'aquest cos adopta la forma d'un porxo lateral amb arcs de mig punt. Al nivell de les golfes, sobre l'eix central la façana queda rematada per una </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>galeria amb dues finestres d'arc de mig punt, tancades per una reixa de ferro forjat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és arrebossada en blanc. El ràfec conté arquitraus de fusta. i la teulada és plegada a la part central. Sobre el carener hi ha</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> una esfera ceràmica de color argilós. A la teulada destaca també una xemeneia allargada, de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior del xalet s'aixeca una torre de planta quadrada, amb una galeria de dues finestres d'arc de mig punt a la part superior i la teulada a quatre vessants.</span></span></span></span></span></p> | 08205-828 | Avinguda Tarruell, número 44 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p> | 41.4433728,2.0711777 | 422410 | 4588394 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082801_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082802_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082803_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082804.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-30 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96021 | Casa del passeig de la Floresta número 49B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-la-floresta-numero-49b | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1929. És de planta rectangular, i consta de planta subterrània, planta baixa i golfes. La teulada és a dos vessants</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures: tres finestres verticals amb llinda recta. Al nivell de les golfes sobre l'eix central hi ha una petita finestra quadrada. Al damunt hi trobem una majòlica ceràmica quadrada amb la representació del Sagrat Cor de Jesús i la inscripció “ANY 1929”. La façana és arrebossada. La part més característica és el remat en forma de pinyó ondulat, a l'estil barroc.</p> <p>L’accés a l’interior de la casa es realitza per la façana lateral esquerra. La façana posterior conté una tribuna amb un bow-window a nivell de planta baixa. El pinyó de remat d'aquesta façana és simètric al davanter.</p> | 08205-829 | Passeig de la Floresta, 49 B | <p>Aquest xalet es va construir l'any 1929, segons indica la inscripció de la façana.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p> | 41.4448269,2.0759482 | 422810 | 4588551 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082901_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082904.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-30 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96022 | L'arbre de la Vida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbre-de-la-vida | XXI | <p>L'escultura Arbre de la Vida, de Montse Cufí, va participar en la II Biennal d'escultura Valldoreix dels somnis. Es tracta d'un arbre mort, situat sobre un parterre de planta triangular, pintat de color blanc. Damunt de l'arbre hi ha tres petites figures, dues de les quals estan assegudes i una dreta.</p> <p>Segons l'autora, aquesta escultura reflecteix la seva experiència vital.</p> | 08205-830 | Carrer Goya, prop del Club Esportiu Valldoreix. | <p>Montse Cufí Jover és llicenciada en Belles Arts en l'especialitat d'escultura. Professora associada del departament d'arts i conservació i restauració de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.</p> <p>Aquest element va ser col·locat el 15 de gener de 2021, en el marc de la II Biennal d'escultura Valldoreix dels somnis.</p> | 41.4513944,2.0553831 | 421100 | 4589298 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96022-083002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96022-083003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Montse Cufí | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||
| 96023 | Hèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/helix | XXI | <p>Hèlix va ser una de les guanyadores de la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis de 2018, obra de l'artista Pense. L'escultura combina acer i metacrilat. Hi observem un tub, subjectat al paviment per dos ancoratges, que s'eleva i del qual sobresurten unes peces trapezoidals de metacrilat. </p> <p>Segons l'artista, aquesta escultura va sorgir d'una escala de cargol que un altre escultor treballava per fer una obra, la va descartar finalment. D'aquest material refusat, Pense la va reaprofitar. Segons ell, és un arbre estrany que surt de terra, que s'enlaira i dona moviment, que és viu i que li traspassa la llum a través de les peces de metacrilat.</p> | 08205-831 | Plaça de les Ones | <p>Aquesta escultura va guanyar un dels premis de la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis de l'any 2018.</p> | 41.4550160,2.0732171 | 422594 | 4589685 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96023-083102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96023-083103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96023-083104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pense | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||
| 96024 | Goig de viure III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-viure-iii | XXI | <p>L'escultura Goig de Viure III, d'Alfredo Lanz, representa una figura femenina, feta amb acer patinable, pintat de vermell i negre. Està situat davant de la peixateria del Condis Valldoreix, a la plaça del Mas Roig.</p> | 08205-832 | Plaça del Mas Roig, dins del recinte del supermercat Condis. | <p>Alfredo Lanz va néixer a Madrid el 1945 i és pintor, escultor, joier i dissenyador. Va estudiar a la Casa de Moneda y Timbre de Madrid i noves tècniques artístiques a Nova York. Des de 1970 viu a Barcelona. Va obtenir el primer premi nacional de joieria a València el 1972. Està reconegut per la Generalitat de Catalunya des de 1993 com a mestre artesà escultor.</p> | 41.4570099,2.0433383 | 420101 | 4589933 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alfredo Lanz | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||||
| 96025 | Goig de viure I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-viure-i | XXI | <p>Escultura de la sèrie Goig de Viure d'Alfredo Lanz, situada dins del Club Esportiu Valldoreix, just a l'entrada. Es tracta d'una escultura feta en acer patinable, pintada de color vermell i negre, de 2,50 metres d'alçada, que representa un cos femení.</p> | 08205-833 | Carrer Goya, dins del recinte del Club Esportiu Valldoreix. | <p>Alfredo Lanz va néixer a Madrid el 1945 i és pintor, escultor, joier i dissenyador. Va estudiar a la Casa de Moneda y Timbre de Madrid i noves tècniques artístiques a Nova York. Des de 1970 viu a Barcelona. Va obtenir el primer premi nacional de joieria a València el 1972. Està reconegut per la Generalitat de Catalunya des de 1993 com a mestre artesà escultor.</p> | 41.4510588,2.0551602 | 421081 | 4589262 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96025-083302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alfredo Lanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||
| 96027 | Fassina del carrer de la Sort número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-del-carrer-de-la-sort-numero-12 | XIX | <p>En un habitatge del carrer de la Sort, s'han conservat dos dipòsits d'una antiga fàbrica d'aiguardent. Estan situats a la part del darrere de la propietat. </p> <p>Aquests dos dipòsits es podrien relacionar amb el procés d'elaboració de l'aiguardent. Hom suposa que podrien estar vinculats amb el tractament de la brisa o de vi de baixa qualitat, com a pas previ per a la producció de l'aiguardent. Els dos dipòsits estan actualment comunicats per una porta i tenen les mides següents: 337 centímetres d'ample per 455 centímetres de longitud i 315 centímetres d'alçada o profunditat.</p> | 08205-835 | Carrer de la Sort número 12. | <p>Aquest immoble era una de les tres fassines que tenia la família Jaumandreu a Sant Cugat del Vallès, juntament amb les del carrer de la Lluna. Les fassines es vinculen amb la producció d'aiguardent. </p> <p>Està documentada la indústria de l'aiguardent a Sant Cugat a partir de la dècada de 1830, quan es produeix el procés d'especialització vitivinícola a la vila. La família Jaumandreu, uns boters procedents de Castellar del Vallès, van establir-se a Sant Cugat i van prosperar gràcies a la fabricació d'aiguardent en tres fassines. Van construir la casa Jaumandreu, l'any 1882, a l'avinguda de Gràcia, actualment seu de l'Ateneu Santcugatenc i de propietat municipal.</p> | 41.4711085,2.0831244 | 423440 | 4591463 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96027-083502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96027-083503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96027-083504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Informació procedent dels Museus de Sant Cugat. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96029 | Col·lecció Casa Museu Cal Gerrer - Fundació Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-casa-museu-cal-gerrer-fundacio-cabanas | XIX - XX | <p>La Casa Museu Cal Gerrer és la seu de la Fundació Cabanas. Es tracta d'un museu amb diferents col·leccions: la Terrisseria Arpí, la col·lecció Cabanas Alibau, la col·lecció Marilyn Monroe i un espai d'exposicions temporals, al pis del Cònsol. </p> <p>La col·lecció de la Terrisseria Arpí conté peces ceràmiques produïdes en els tallers d'aquesta terrisseria ubicats en aquest edifici, a Cal Gerrer. Acull un ampli mostrari de peces decoratives i, especialment d'elements de decoració arquitectònica, com capitells, gerres, mènsules i balustrades, que és comú veure'ls en bona part dels edificis catalogats de Sant Cugat i Valldoreix, sobretot d'estil modernista i eclèctic. També, hi ha ceràmica objectual decorativa.</p> <p>La col·lecció Cabanas Alibau acull objectes personals de la nissaga, dels germans Joan, Francesc i Miquel. Un primer àmbit expositiu està dedicat Joan Cabanas Alibau i a la seva obra i col·lecció fotogràfica. Un altre àmbit és l'obra de Francesc Cabanas Alibau i la seva faceta de pintor de paisatge. Aquest espai destaca per una museografia molt ben reeixida emulant una saleta amb mobiliari i diferents objectes personals i l'estudi del pintor. El darrer àmbit correspon a Miquel Cabanas Alibau i a la seva tasca com a pintor i escriptor.</p> <p>També s'hi pot visitar una col·lecció d'objectes i documents sobre Marilyn Monroe que Frederic Cabanas va aplegar i col·leccionar. Hi trobem objectes com uns guants que l'actriu va utilitzar a la pel·lícula 'Los caballeros las prefieren rubias' o una biblioteca amb més de 2500 llibres. Es considera el primer museu d'aquesta temàtica a Europa. Cal tenir en compte també que Frederic Cabanas és autor de diferents llibres sobre l'actriu nord-americana.</p> <p>El pis del Cònsol acull exposicions temporals. Es desconeix quin cònsol hi va residir, però el nom s'ha mantingut a l'imaginari col·lectiu de Sant Cugat.</p> <p>És possible d'accedir també al petit terrat de l'edifici. Sobre la caixa d'escala hi ha una escultura, un nu de Marilyn Monroe.</p> | 08205-837 | Carrer Santiago Rusiñol número 60. | <p>La Fundació Cabanas està situada a Cal Gerrer, antic taller de la Terrisseria Arpí. Entre els anys 2006 i 2015 es va restaurar l'edifici i, posteriorment, va obrir les portes la Casa Museu Cal Gerrer.</p> | 41.4730134,2.0843501 | 423545 | 4591672 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083810.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96030 | ADN Volcànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/adn-volcanic | XXI | <p>Es tracta d'una escultura que consisteix en dues planxes de ferro, col·locades en posició vertical, amb forma de T, i doblegades en alguns punts. Sobre el perfil superior de la T hi ha tres blocs de pedra de basalt de forma rectangular i base quadrada amb tall irregular.</p> | 08205-838 | Parc de les Escultures. | <p>ADN Volcànic és una escultura d'Ernest Altés va obtenir el premi al Missatge a la tercera Biennal d'Art de Valldoreix 2022.</p> | 41.4607070,2.0657724 | 421979 | 4590323 | 2022 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96030-083802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96030-083803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ernest Altés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||
| 96033 | Festa Major de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valldoreix | XX - XXI | <p>La Festa Major de Valldoreix té lloc a mitjan setembre i compta amb un gran nombre propostes tant culturals com lúdiques i tradicionals. S'inicia amb un pregó i hi podem trobar activitats com la diada castellera o la ballada de gegants; àpats populars com el concurs de palles o la sardinada i la botifarrada; espectacles tant per als infants com per als adults, concerts i fira d'artesans. L'esport també té cabuda a la festa i s'hi organitzen torneigs esportius. </p> | 08205-839 | Valldoreix | <p>Tot i que a la zona de Valldoreix ja hi trobem edificis que es remunten a l’època medieval, va ser durant la dècada de 1910 que s'hi va començar a construir una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</p> | 41.4574411,2.0478888 | 420482 | 4589977 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96033-083902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96033-083903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96033-083904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96064 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-6 | <p>ANDRÉS COLL, Mercè (2023). <em>El moviment sardanista. Passat i present a Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>L'<span><span><span>Aplec de la Sardana de Sant Cugat del Vallès se celebra el darrer diumenge de setembre a la plaça d'Octavià. La jornada s'organitza en dues parts, una ballada llarga i lliure al matí, i una altra a la tarda, amb el concurs de colles improvisades i la sardana incògnita. El </span></span></span><span><span><span>concurs consisteix en el ball d'una sardana de lluïment de set tirades per part de les colles. Un cop formades les colles (entre deu i dotze persones, amb un màxim de quinze colles participants), es fa un galop d’entrada i, tot seguit, es balla la sardana del concurs. Durant la ballada, el jurat valora les actuacions de les colles i s'entreguen els premis als participants. </span></span></span><span><span><span>L’activitat de la Sardana Incògnita proposa endevinar el títol i el compositor d’una sardana, omplint una butlleta. L'aplec s'acompanya també d'un dinar popular als Jardins del Monestir.</span></span></span></p> | 08205-840 | Plaça d'Octavià | <p>L'Aplec de la Sardana es va celebrar per primer cop, el juny de 1966, organitzat per l’Agrupació Sardanista de Sant Cugat. Entre 1966 i 1971 es van organitzar sis aplecs, un cada any. En aquells anys, l’aplec començava a les nou del matí amb una missa, amb l’assistència de les autoritats, la junta de l’entitat i la pubilla, i s’ofrenava el banderí i flors a la Mare de Déu de Montserrat. El setè Aplec es va organitzar el 1977, amb la participació de les cobles Amoga, Selvatana, Montgrins i Principal del Bages. L’any següent, el 1978, es va celebrar el vuitè Aplec, però van haver de passar sis anys per a la següent edició. Els aplecs de 1977 i 1978 varen tenir poca afluència de públic de fora de Sant Cugat perquè coincidien amb el gran aplec sardanista de Calella. Quan es va reprendre, l'any 1984, es va canviar la data i hi van assistir més de dues mil persones. Els aplecs van començar a celebrar-se als jardins del Monestir, a tocar del campanar. L'any 2002 l'aplec va coincidir amb el Mil·lenari del Monestir de Sant Cugat, i la plaça d’Octavià es va remodelar. Per aquest motiu, va canviar l'emplaçament dels jardins del Monestir a la plaça. <span><span><span>L'any 2023, Sant Cugat va ser Capital de la Sardana.</span></span></span></p> | 41.4708772,2.0848918 | 423588 | 4591435 | 1966 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96064-084001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96064-084002.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||
| 96093 | Pedra i sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-i-sang | <p>CARDÚS FLORENSA, Salvador (2008). <em>Un Nadal tacat de sang. La mort de l'abat Biure</em>. Fundació Torre del Palau.</p> <p>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</p> <p><em>Vallesos, hivern - primavera 2022 / 2023, número 24</em>.</p> | XX | <p>Pedra i Sang és una representació teatral que explica l'assassinat de l'abat del monestir de Sant Cugat, Arnau Ramon de Biure, a mans de Berenguer de Saltelles la nit de Nadal de l'any 1350, durant la missa del Gall. Cada any, des de l'any 2000, es representa aquesta peça teatral musicada durant les festes de Nadal, a la sala capitular del Monestir.</p> <p>Segons explica la història, un ric propietari anomenat Raimon de Saltells va deixar part de la seva herència als monjos, i una part significativa al seu fill Berenguer, que havia desaparegut. Quan el fill va reaparèixer, va reclamar tota l'herència, i va donar de termini fins a la nit de Nadal per a obtenir-la. Berenguer va ser temptat pel diable en un indret que posteriorment s'anomenà el torrent del mal consell, i va perpetrar l'assassinat durant l'ofici, juntament amb els seus còmplices, i van fugir.</p> <p>Les lletres del responsori que llegia l'abat es van tenyir de sang, i la campana anomenada Gambiota va començar a tocar sola. També la creu de l'altar va canviar de posició, i el gall del campanar, que cantava molt fort, va quedar mut. Va caure una maledicció sobre els assassins. El Papa els va excomunicar, el rei Pere el Cerimoniós en va dictar ordres de captura, i es declarà la casa dels Saltells destituïda. Tots els criminals van patir morts horribles. Berenguer va morir aixafat per una roca i els altres còmplices, de set, de gana o de disputa amb els companys.</p> <p>Els personatges que apareixen a l'obra de teatre són l'abat Biure i Berenguer de Saltells. També s'hi han incorporat personatges com diversos monjos (l'hortolà, el músic, l'estudiós...) i el poble, que és qui discuteix amb els monjos, parla de les tradicions i canta a cappella.</p> | 08205-841 | Monestir de Sant Cugat del Vallès. Plaça d'Octavià. | <p>La companyia de teatre de Sant Cugat, Tetrateatre, tenia el costum de realitzar espectacles poètics al monestir durant les dates nadalenques. L'any 2000, moment en el qual es commemorava el 650è aniversari de l'assassinat de l'abat Biure, l'Ajuntament de Sant Cugat va demanar a la companyia que elaborés un espectacle basat en aquesta història. Aleshores, es va encarregar, d'una banda, el text a l'autor teatral i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Maria Jaumà, i la part musical a Joan Alavedra. La direcció de l'espectacle va ser confiada a Dolors Vilarasau. El text està escrit en versos blancs decasíl·labs, de manera que es pot recitar o cantar. La música és polifònica, per ser interpretada per un cor a cappella. Cada any, s'hi introdueixen referències sobre l'actualitat.</p> | 41.4735621,2.0856000 | 423650 | 4591732 | 2000 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084106.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Companyia Tetrateatre | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||
| 96094 | Gegants Joan i Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-joan-i-marieta | <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> <p><em>Protocol dels Gegants de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, sd.</p> | XX | <p>La colla de Geganters de Sant Cugat, fundada l'any 1987, s'encarrega de cinc gegants el Joan, la Marieta i els gegantons Valentí, el Monjo i la Salut.</p> <p>El Joan i la Marieta representen dos balladors del 'Paga-li, Joan', del ball del vano i del ram, i s'inspiren en el mosaic de 1937 de Lluís Pallarès. Dissenyats per Joan Tortosa, van ser construïts per Manel Casserres de Solsona el 1987. Tortosa es va inspirar en el vestuari en la ceràmica del 'Paga-li, Joan', els va vestir amb la indumentària de pagesos benestants a cavall dels segles XVIII i XIX.</p> <p>El Joan pesa 70 quilos i mesura 4,32 metres d’alçada, mentre que la Marieta pesa 65 quilos i mesura 4,20 metres.</p> | 08205-842 | Monestir de Sant Cugat del Vallès. | <p>Des de principis del segle XX, a Sant Cugat es llogaven gegants per a les festivitats de Corpus i Festa Major. L'ajuntament santcugatenc va acordar al gener de 1987 la creació d'una parella de gegants propis, el Joan i la Marieta. El disseny va ser obra de l'artista local Joan Tortosa que, inspirant-se en la ceràmica del 'Paga-li, Joan', els va vestir amb la indumentària de pagesos benestants a cavall dels segles XVIII i XIX. La construcció va ser encarregada a Manuel Casserres Boix, constructor de gegants de Solsona. Els gegants llueixen atributs distintius com a balladors del 'Paga-li, Joan': el Joan porta un ram de flor natural, mentre que la Marieta porta un vano. Per a l'aplec de Sant Medir, han de portar una fava com a element distintiu de la festivitat.</p> <p>El 26 d'abril de 1987, es va fer la presentació pública dels gegants a la plaça d'Octavià, i van ser apadrinats pels gegants de Rubí i els de la Ciutat, de Barcelona.</p> <p>La colla de Geganters de Sant Cugat es va fundar el mateix any 1987, sorgida d'una colla de voluntaris de l'aplec de Sant Medir.</p> | 41.4740546,2.0847576 | 423581 | 4591788 | 1987 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Manel Casserres | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||
| 96658 | Diada de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-cugat | XX-XXI | <p>La festivitat de sant Cugat se celebra el 27 de juliol, durant aquesta diada tenen lloc un conjunt d'actes culturals i religiosos al Monestir de Sant Cugat.</p> <p>La celebració comença amb la missa solemne a la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Un cop finalitzat l'ofici, es continua amb la tradicional pregària al claustre, on es dirigeixen els fidels, juntament amb el rector de la parròquia (q<span><span><span>ue sosté el reliquiari amb la relíquia de Sant Cugat)</span></span></span>, els sacerdots, el diaca i els escolans, en una processó que recorre <span><span><span>tres de les quatre ales de l’edifici. Aquesta pregària es fa a l'interior de les restes de l'antiga basílica paleocristiana on la tradició considera que hauria estat enterrat el sant. Aquest acte religiós es tanca amb el tradicional dansa de la Moixiganga, interpretada pel Grup Mediterrània, que representa vuit escenes de la </span></span></span>Passió de Crist. El 2023, any en què Sant Cugat era capital de la sardana es va comptar també amb <span><span><span>la participació de l'entitat sardanista de Sant Cugat que ballà una sardana en honor a sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la diada de Sant Cugat també s'organitzen visites guiades al Monestir; se celebra la nit al claustre -una visita nocturna a aquest espai patrimonial-, i espectacles teatrals i culturals.</span></span></span></p> | 08205-843 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span>Si bé la festivitat de Sant Cugat és el 25 de juliol, dia del seu martiri i dia en què antigament se celebrava la diada, es va traslladar al 27, dos dies més tard, per la coincidència amb la solemnitat de Sant Jaume Apòstol. Cugat va ser un màrtir del segle III, nascut al nord d'Àfrica i mort al <em>Castrum Octavianum</em>. Cugat i el seu germà Feliu eren uns mercaders nascuts a Scil·li, al nord d'Àfrica, que van travessar la mar Mediterrània per evangelitzar. Durant la persecució religiosa de Dioclecià, l'any 303, va ser decapitat al <em>Castrum Octavianum</em>, situat a l'actual Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Pere d’Octavià va rebre l’any 1950 una petita relíquia de Sant Cugat, procedent de l’arqueta reliquiari que es custodiava a l’església parroquial de Sant Cugat del Rec, a Barcelona. </span></span></span></p> | 41.4733894,2.0844004 | 423550 | 4591715 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084313.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Amb relació a la Moixiganga, es tracta d'una dansa tradicional que representa escenes de la Passió de Crist que és interpretada pel Grup Mediterrània. L'entitat va néixer l’any 1994 com a secció de l’Esbart Sant Cugat, amb l’objectiu de recuperar i representar les danses tradicionals dels Països Catalans. Des dels inicis han treballat amb les danses del coreògraf Salvador Mel·lo. El ball de la Moixiganga consta de vuit escenes: la presentació de Jesús al poble, els assots, la coronació d'espines, el Calvari, la mort en creu, el davallament, el sepulcre i, finalment, la resurrecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96659 | Festa de la Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-tardor | <p>MIQUEL SERRA, Domènec; CASAS ROCA, Jordi (2011). 'La festa de la Tardor, el lloc d'encontre de l'associacionisme santcugatenc' a <em>Gausac números 38-39, any 2011</em>. Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, p. 155-162.</p> | XX i XXI | <p>La Festa de la Tardor és un esdeveniment que organitzen les entitats i col·lectius de Sant Cugat des de l'any 1976, amb la voluntat de posar en relleu el teixit associatiu i cultural local i promoure'n l'esperit lúdic i reivindicatiu. Se celebra durant un cap de setmana de tardor, generalment entre finals d'octubre i novembre. Cada edició, acostuma a tenir un lema que reflecteix les inquietuds i objectius de les entitats participants. Per exemple, l'any 2024 es va escollir el lema 'Impuls a les entitats socials i culturals de Sant Cugat'.</p> <p>Durant aquesta festa s'organitzen activitats ben diverses, algunes de les quals són fixes en les diferents edicions de cada any, com la fira d'entitats o la diada castellera. El programa sol ser molt extens i es complementa amb exposicions, tallers i activitats participatives, mostres esportives o actuacions musicals, entre d'altres. La cultura popular i tradicional hi té una presència important amb la participació de capgrossos i caparrots, dels Bastoners o de l'Esbart de Sant Cugat.</p> | 08205-844 | Plaça d'Octavià | <p>La Festa de la Tardor es va celebrar per primer cop el 28 de novembre de 1976. L'indret escollit va ser l'entorn del Monestir i va ser organitzada per la Coordinadora d'Entitats, en temps de la transició democràtica. Per aquest motiu, el lema d'aquella primera trobada va ser '<em>Recuperem les institucions. Del poble per al poble</em>', on les entitats i associacions van treballar per fer possible aquella jornada, plena de senyeres arreu de la ciutat. La festa volia obrir les entitats al carrer i que els santcugatencs participessin activament en el moviment associatiu i democràtic. En el marc de la transició democràtica, els organitzadors també volien reivindicar el patrimoni històric i natural, reclamant una reglamentació que el protegís. Igualment, es va reivindicar la llengua catalana i es va manifestar la necessitat de millores en l'atenció sanitària primària, entre d'altres demandes. Cada entitat va tenir l'oportunitat de mostrar-se i presentar-se a la ciutadania i es van organitzar diversos actes i un festival infantil. Per obtenir ingressos per celebrar la festa, setanta-set artistes de Sant Cugat van donar obres perquè es sortegessin.</p> <p>Cada edició de la Festa de la Tardor acostuma a tenir un lema que reflecteix els objectius de les entitats participants. Els lemes des de l'any 1976 han estat:</p> <p><em>1976 - Recuperem les institucions. Del poble per al poble.</em></p> <p><em>1977 - Congrés de cultura catalana.</em></p> <p><em>1978 - Preservació de Sant Cugat.</em></p> <p><em>1979 - Un poble, una cultura.</em></p> <p><em>1980 - Auditori - Casa de Cultura.</em></p> <p><em>1981 - Espais del poble per al poble.</em></p> <p><em>1982 - Un monestir per al poble.</em></p> <p><em>1983 - El bosc és vida.</em></p> <p><em>1984 - Festa de la Natura.</em></p> <p><em>1985 - Per un Sant Cugat del Vallès.</em></p> <p><em>1986 - Sant Cugat posa't a caminar.</em></p> <p><em>1987 - Visquem Sant Cugat.</em></p> <p><em>1988 - Això és Hollywood.</em></p> <p><em>1989 - La tardor a Sant Cugat. Naturalment!</em></p> <p><em>1990 - Viure a Sant Cugat, quant ens costarà?</em></p> <p><em>1991 - Sant Cugat, el volem solidari.</em></p> <p><em>1992 - Salvem el Monestir.</em></p> <p><em>1993 - Torre Negra: zona forestal!</em></p> <p><em>1994 - Foc mai més!</em></p> <p><em>1995 - Vint anys de Festa fent poble.</em></p> <p><em>1996 - Del Vallès, en quedarà res?</em></p> <p><em>1997 - Primer el vianant!</em></p> <p><em>1998 - Parlem de barris, districtes, poble i ciutat.</em></p> <p><em>1999 - Espais per al poble,</em></p> <p><em>2000 - Sant Cugat, pel respecte i la igualtat.</em></p> <p><em>2001 - Sant Cugat sostenible?</em></p> <p><em>2002 - Les entitats movem Sant Cugat: implica-t'hi!</em></p> <p><em>2003 - Hem salvat la Torre Negra. Salvem Collserola.</em></p> <p><em>2004 - Sant Cugat per la pau i la diversitat.</em></p> <p><em>2005 - Fem un Sant Cugat viu i per a tothom.</em></p> <p><em>2006 - Sant Cugat ets tu. Coneix-lo, viu-hi, participa-hi!</em></p> <p><em>2007 - Prou creixement a qualsevol preu!</em></p> <p><em>2008 - Equipaments i cultura popular, per un Sant Cugat socialment inclusiu!</em></p> <p><em>2009 - Per Sant Cugat: associat, participa i decideix.</em></p> <p><em>2010 - 35 anys de Festa de Tardor. Viu-la!</em></p> <p><em>2011 - En temps de crisi: acció, associació i solidaritat.</em></p> <p><em>2012 - Fem Pinya!</em></p> <p><em>2013 - Els barris som i fem ciutat.</em></p> <p><em>2014 - Sant Cugat va decidir 0,7%</em></p> <p><em>2015 - 40 compromisos amb la ciutat.</em></p> <p><em>2016 - 40 anys cantant les quaranta.</em></p> <p><em>2017 - No perdis el tren!</em></p> <p><em>2018 - Construïm un Sant Cugat que no ens expulsi!</em></p> <p><em>2019 - Emergència social: les entitats sí que hi plantem cara</em></p> <p><em>2020 - Que la nova normalitat no deixi ningú fora</em></p> <p><em>2021 - Tothom endavant i que ningú quedi fora</em></p> <p><em>2022 - Sant Cugat, ciutat integradora que aculli a tothom i no expulsi ningú</em></p> <p><em>2023 - Migrants, veïns i veïnes del món.</em></p> | 41.4733776,2.0844210 | 423551 | 4591713 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96659-084402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96659-084403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96659-084404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||
| 96660 | Ball del Vano i del ram o del Paga-li, Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-vano-i-del-ram-o-del-paga-li-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AULADELL SERRABOGUNYÀ, Joan (1997). <em>El Paga-li, Joan: ball del vano i del ram de Sant Cugat del Vallès</em>. Viena edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). 'El paga-li Joan' a <em>GAUSAC, número 11.</em> </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>, p. 104-106.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2004). <em>Tradicions santcugatenques</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Paga-li, Joan, o Ball del Vano i del Ram, es balla el dia de Sant Pere, el 29 de juny, després de la missa solemne del titular de l’església parroquial. En acabar </span></span></span></span></span>la celebració religiosa, els jardins del monestir s’omplen de gent que es reuneix per contemplar les parelles ballant.</p> <p>És una dansa amb <span><span><span><span lang='CA'><span>semblances al ball pla, com a símbol de festeig, i es balla en parella. Els moviments es desenvolupen en una rotllana que evoluciona al so de la música de cobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball té diferents passos: '<em>el saludo</em>' i la volta, i fa els següents moviments: passeig, dins-fora, nois d’esquena, noies soles, finestreta i abraçats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball comença amb l'entrada de la parella caminant amb el pas doble del ball de gitanes. La parella avança i passa per davant de les autoritats i dels músics per saludar-los. Un cop disposats en forma de rotllana, comença a sonar la música del <em>Paga-li, Joan</em>, i s'inicia el passeig: caminar amb gràcia que inclou el pas dins-fora, amb moviments semicirculars, en què el noi obre i tanca el braç, mentre dona el vano a la noia. Després d'uns quants passos, els balladors van a buscar el ram, mentre la parella es queda ballant. Quan tornen, entreguen el ram, fent un altre pas dins-fora, per finalitzar amb un pas de vals.</span></span></span></span></span></p> | 08205-845 | Jardins del Monestir | <p><span><span><span><span><span>Les arrels històriques del ball es situen al segle XVIII i s'inspira en una antiga cançó amb diferents variants. A finals del segle XVIII, l'ajuntament nomenava uns administradors per organitzar el ball i la festa. A partir de 1861, se'n van fer càrrec els joves del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ball es va mantenir en gran part gràcies a l'interès de Francesc Vila Trabal, 'Bal', i Eugeni Canas Auladell. Eren els encarregats d'animar la gent a participar i dinamitzar el ball. Per obtenir ingressos, venien vanos i rams per recaptar diners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XIX, l'acompanyament musical anava a càrrec dels Grallers de Can Miró, un grup integrat per pagesos que tocaven el fiscorn, la gralla i la tenora. A més, al llarg de la història, la música ha tingut diverses variants a causa de diferents arranjaments musicals. Per exemple, Gumersind Auladell Trabal va orquestrar la música el 1893. El 1922, Domènec Oristrell Fàbregas va fer arranjaments per a cobla, i el 1952, Xavier Azqueta harmonitzà la música i va fer arranjaments per a l'Orfeó Sant Cugat. També Eugeni Canas va afegir noves estrofes amb lletra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rogeli Pedró va escriure una anècdota sobre la manca de diners per organitzar el ball i va narrar com se les van empescar en aquell moment: </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“<em>En un moment de crisi econòmica amenaçava el manteniment de la festa, i d’acord amb el senyor rector, una parella d’administradors assistia a les bodes i es col·locava al portal de l’església per tal de recaptar fons. Estenien un faixa de costat a costat i els nuvis no passaven sense dipositar una dobleta de cinc duros i una unça d’or, segon els nivell econòmic de la parella</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2001, es va crear una comissió per potenciar la dansa.</span></span></span></span></span></p> | 41.4734405,2.0854531 | 423638 | 4591719 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084505.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres noms: Ball del Ram, Ball dels Rams, Ball del Vano, Ball del Vano i del Ram. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96661 | Festa de Sant Antoni Abat (Tres tombs) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-tres-tombs | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TROYANO CUSSÓ, Joan (2023). <em>La festa de Sant Antoni Abat: més de 150 anys d’història a Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>La Festa de Sant Antoni Abat se celebra a l'entorn del 17 de gener, dia de la festivitat del sant. Les celebracions comencen amb una </span></span></span>missa al Monestir i el tradicional repartiment del pa beneït el mateix dia de Sant Antoni.</p> <p>El dissabte següent se celebra la Festa dels Foguerons que s'inicia amb balls tradicionals i amb la representació de l'enfrontament entre Sant Antoni i el dimoni. Tot seguit, una cercavila, des de la plaça Octavià fins a la plaça de Barcelona, amb els diables al capdavant i acompanyats dels bastoners, sardanistes, caparrots i gegants que continua amb l'encesa dels foguerons, el triomf de Sant Antoni i el Ball de Bot.</p> <p>El diumenge és el dia de la rua dels Tres Tombs, que circula pels principals carrers del centre de la ciutat, i que inclou <span><span><span>la tradicional benedicció de cavalls i altres animals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa s'acompanya del </span></span></span>Mercat de Traginers.</p> | 08205-846 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span>Les notícies històriques sobre la festa de Sant Antoni abat a Sant Cugat són molt escasses durant el segle XIX. La primera notícia del segle XX és de l'any 1902, quan els administradors de la festa eren Manel Ribatallada, Anton Castellví, Andreu Badia i Rufí Auladell. Es van cantar les completes la vigília de la festa i, el dia de Sant Antoni, es va celebrar una missa a dos quarts de vuit del matí, seguida de la benedicció dels animals. A dos quarts d'onze es va oficiar una missa solemne amb orquestra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la part religiosa, amb la missa i la benedicció d'animals, també es feia un ball que se celebrava a Cal Tadeo, a la Unió o al Parc Municipal. A partir de 1934, es va començar a rifar un porc per obtenir uns ingressos majors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1960, l'activitat agrícola a Sant Cugat va disminuir considerablement, però, paral·lelament, van començar a instal·lar-se al municipi les primeres hípiques, substituint de manera natural els animals destinats a l'activitat econòmica per animals de gaudi. L’Hípica Severino es va fundar el 1948, i l’Hípica de Sant Cugat, la de Can Caldés i l’Hípica San Domingo es van establir a mitjan dècada de 1960. Altres hípiques de Sant Cugat són la Collserola, a Can Vilallonga, i Cortijero, darrere de Can Rovira.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2000, la comissió es va constituir com a entitat, sota el nom de Comissió de Festes de Sant Antoni Abat. El 2017 es va incorporar la Festa dels Foguerons, originària de l'illa de Mallorca, amb la implicació de les entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Antoni Abat és considerat el el patró dels animals i dels traginers. Va néixer a Egipte, a finals del segle III, en una família de cristians rics. Els seus pares van morir joves, i ell va repartir els seus béns entre els pobres abans de marxar a viure sol al desert, on se’l considera el fundador del moviment eremític, residint en una cova. En una ocasió, una truja amb els seus petits, que eren cecs, s’hi va apropar en actitud de súplica. Antoni els va curar la ceguera i, des de llavors, van quedar al seu costat, defensant-lo de qualsevol animal que s’hi acostava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al monestir de Sant Cugat hi havia una capella dedicada a Sant Antoni Abat, amb un benefici eclesiàstic. A la dècada de 1860, es va fundar el Gremi de Sant Antoni, creat per Antoni Buscallà, Joaquim Castellví Sobregrau, Antoni Juliana, entre altres. Hi ha constància documental que l'any 1861 es va organitzar un ball per Sant Antoni, i la persona encarregada de l'acte va ser Sever Mas Pila, del carrer del Príncep i un dels majors contribuents del municipi. Les primeres referències documentals de la festivitat religiosa a la parròquia daten dels anys 1867 i 1870. La família Juliana custodia una capsa de fusta on es guardaven diferents estris per a la festa, com ciris, cistelles i caixetes d’almoines per recollir donatius. Al frontal de la capsa consta la inscripció: '<em>1880. Casa de S. Antonio</em>'.</span></span></span></p> | 41.4734580,2.0849926 | 423599 | 4591722 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084607.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||
| 96662 | Aplec de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-medir | <p>MIQUEL SERRA, Domènec (2016). 'Sant Medir. L'home, la llegenda, l'aplec' a <em>Gausac, números 48-49, any 2016</em>. Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, p.7-62.</p> | XIX - XXI | <p>L'aplec de Sant Medir és una trobada popular que té lloc a l'església dedicada al sant, situada dins del Parc Natural de Collserola, el dia 3 de març. És organitzat per la Penya Regalèssia. </p> <p>Aquesta jornada festiva en honor del copatró de Sant Cugat comença al nucli de Sant Cugat amb la cercavila de gegants i amb el romiatge fins l'ermita. Un cop a lloc, es fa la ballada de sardanes i el toc de campanes que anuncia l'arribada dels banderers i dels gegants de Sant Cugat. A continuació, es pot gaudir de les actuacions dels Geganters, Bastoners i Castellers. L'acte central de l'aplec és l'ofici religiós en honor a Sant Medir, seguit del cant dels goigs al sant. Després dels parlaments institucionals i de l'entrega de llaçades a les colles de Sant Medir, es tanca la jornada amb la ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània.</p> | 08205-847 | Capella de Sant Medir | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es desconeix en quin moment va començar a celebrar-se l’aplec de Sant Medir. Està documentat el préstec, al segle XVIII, per part dels monjos del Monestir, d’un petit orgue portàtil i dels ornaments litúrgics de color vermell (emprats en les festivitats dels màrtirs).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A principis del segle XIX, la Germandat de Sant Medir organitzava una festa al mes d’abril, amb una durada de dos dies, on es congregava gent de Sant Cugat, Cerdanyola i d’altres pobles una mica més llunyans com Barberà, Ripollet, Rubí i Vallvidrera (Barcelona). Sembla que, a partir de la dècada de 1830, va començar a assistir a l’aplec gent procedent del pla de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Andreu del Palomar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A Sant Cugat hi van existir dues germandats o colles que rivalitzaven entre elles i portaven una bandera a cavall fins a l’ermita. També hi anava gent en carro pel camí vell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fenomen de les colles està molt vinculat amb l’ermita de Sant Medir. Les colles s’encarregaven de conservar la capella i d’organitzar les activitats per a l’aplec. La Germandat de Sant Medir, de Sant Cugat del Vallès, data de l’any 1804, i la primera colla de Barcelona, creada al voltant de 1830, estava liderada per Josep Vidal, veí del poble de Gràcia. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Les colles que han perdurat al llarg dels anys són: Antiga de Sant Medir (1861), Agrupació Bonanova (1887), La Unió Gracienca (1901), La Perla de Sant Gervasi (1912), La Llibertat Gracienca (1917), Els Tibats (1922, refundada el 1970), Els Ben Plantats (1923, refundada el 2016), La Gardènia (1927), Nova de Sarrià (1928, refundada el 1974), Nova de Sant Medir (1942), Ciclistes de Gràcia (1942, refundada el 1984), Victòria (1947), La Moderna de Gràcia (1948), La Monumental (1948), Parròquia de Sant Medir (1949), Els Pilons (1960), El Timbaler del Bruc (1964), Els Amics (1969), La Camèlia (1973), L’Amistat de Gràcia (1975), Els Patufets (1980), Collserola (1980, refundada el 1985), La Pessigolla (1981), Cal Ros (1984), Dolça (1985), Jovenívola (1987), El Drac Ensucrat (1993), La Colla del Cau (1998) i Tradicions de Gràcia (1999). Per altra banda, al llarg dels anys han desaparegut quaranta-quatre colles documentades, com la Colla dels Savis, la Colla Antiga de Sant Gervasi, la Unió del Poble Sec o la Colla dels Pacífics, entre d'altres. Actualment, els veïns de Sant Cugat van caminant en grups i en família fins a l’ermita, sense estar organitzats en colles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de 1955, la Penya Regalèssia de Sant Cugat s’encarrega d’organitzar l’aplec. </span></span></span></span></p> | 41.4438202,2.1215651 | 426620 | 4588400 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084713.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||
| 96663 | Alzina de la Font de l'Ermetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-lermeta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.355-356.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina de la font de l'Ermetà, està situada dins el Parc Natural de Collserola, just a costat de la font del mateix nom. Es tracta d'un imponent exemplar de <em>Quercus ílex </em>que, segons dades de l'any 2015, mesurava 12 metres d'alçada, amb una capçada irregular de 15 metres d'amplada. El perímetre del tronc feia 2,1 metres i el de la soca, 3,8 metres.</p> | 08205-848 | Torrent de la Font de l'Ermetà, a 400 metres de la cruïlla del torrent de Can Bell amb el camí de Can Bell a la Torre Negra.El camí no està ben senyalitzat, ja que ha perdut els indicadors dels pals i, en alguns casos, la ciutadania ha substituït les indicacions amb inscripcions fetes a mà. Els darrers cinquanta metres, de descens fins al torrent de Can Gordi, resulta un trajecte difícil de fer. | <p>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.</p> | 41.4577279,2.1024151 | 425036 | 4589960 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96663-84802.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96664 | Festa Major de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cugat | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (2016). Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><em>Tot Sant Sugat. Programa especial de Festa Major 2023</em>. Totmedia.</p> | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Sant Cugat se celebra amb motiu de la festivitat de Sant Pere (29 de juny), titular de l’església parroquial del nucli de Sant Cugat i copatró de la ciutat. La festa compta amb moltes activitats per a públics ben diversos, tant de caràcter tradicional com de caire més lúdic o popular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els actes tradicionals comencen </span></span></span><span><span><span>amb el seguici d’inici de la festa que s'acompanya d’un repic de campanes. Al llarg dels dies de Festa Major les activitats continuen amb les Albades de Sant Pere on participen grallers i timbalers; amb el </span></span></span><span><span><span>seguici de Sant Pere des de la plaça de la Vila; l'Esclat de Festa Major; </span></span></span>la celebració del “Paga-li, Joan” o ball del vano i del ram; els concerts corals; el ball de caparrots i capgrossos; la trobada gegantera o el correfoc. Pel que fa a les propostes de caràcter lúdic o cultural són molt nombroses i variades i, durant la festa, apleguen concerts, espectacles teatrals, dansa, tallers, visites guiades, concursos d'arrossos o exhibicions esportives, entre moltes d'altres.</p> <p><span><span><span>Un dels elements més importants de la Festa Major és el seguici: el d’inici, el dia 28 de juny, que acompanya la corporació municipal per diferents carrers del centre fins arribar a l’Ajuntament, on té lloc el pregó i comença la festa; i el de Sant Pere, el dia 29, que recull a la corporació municipal i als balladors del 'Paga-li, Joan' a la plaça de la Vila fins a la Missa Major, passant per la plaça de Sant Pere on es fa un homenatge a Francesc Vila Trabal “Bal”, i la sortida d’ofici per fer el ball del vano i del ram. Els entremesos que surten als seguicis de la Festa Major són els trabucaires, els diables, els gegants, els caparrots, el ball de cintes, el ball de panderos, el ball de cercolets, el ball de bastons i els castellers. </span></span></span></p> | 08205-849 | Diversos | <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), mossèn Antoni Griera i diversos parroquians, van decidir traslladar la celebració de la festa major per la solemnitat de Sant Jaume i la festivitat de Sant Cugat, els dies 25 i 27 de juliol. Amb l’arribada de la democràcia i dels ajuntaments democràtics el 1979, el primer ajuntament socialista va traslladar la festa major per Sant Pere, titular de l’església parroquial del nucli de Sant Cugat.</span></span></span></p> | 41.4731445,2.0842177 | 423534 | 4591687 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084910.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Els trabucaires, que a Sant Cugat es van fundar l'any 2013, formen un grup armat amb trabucs, vestits de bandolers, que llencen trets a l’aire per fer soroll. Els diables de Sant Cugat van néixer l'any 1990 i participen en cercaviles i processons i en el seguici des de l’any 2013. Els Geganters de Sant Cugat van néixer el 1987 i porten els gegants Joan i Marieta, construïts per Manel Casserres que representen els balladors del 'Paga-li Joan'. Els Caparrots de Sant Cugat es van fundar el 2009 i des de l’any 2013 participen al seguici. Els caps representen persones i entitats de Sant Cugat (Jordi Franquesa, Roser Adeva, Halasanne N’Diaye, Rogeli Pedró, Joan Llamas, Josep Grau Garriga i Pere Royo). Els caparrots o capgrossos solen ballar al voltant dels gegants i formen part d'una tradició molt arrelada a Catalunya. Pel que fa a les danses, en el ball de cintes, els balladors trenen cintes de colors al voltant del braç aixecat d’un dels membres del ball. En el ball de panderos, els balladors fan diverses coreografies i, alhora, fan repicar els panderos. Es ballen des de l'any 2003 per iniciativa de l’Esbart Sant Cugat. Pel que fa al ball de cercolets, és un ball típic de les zones vitivinícoles ja que s'aprofiten els cèrcols de les bótes de vi que es decoren amb flors, cintes i picarols. Es fan diferents passades o coreografies. Aquesta dansa participa al seguici d’inici de festa major des de 2003 i al de Sant Pere des de l’any 2010 per iniciativa de l’Escola de Dansa del Grup Mediterrània. La colla bastonera de Sant Cugat es va fundar l'any 1992. El ball de bastons és una dansa molt estesa per tot Catalunya i la Mediterrània, on els balladors es disposen en rengles, quadres o rotlles i amb bastons o pals curts de fusta que porten agafats a les mans, piquen els uns contra els altres al ritme o so de la música de les gralles. Al seguici també hi participen els castellers de Sant Cugat, colla que es va fundar l’any 1996 i que participa als seguicis des de 2003, aixecant pilars i castells.Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||
| 96665 | Col·lecció dels Museus de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-museus-de-sant-cugat | <p>El fons dels Museus de Sant Cugat aplega tres col·leccions diferenciades: del Monestir, de la Ciutat de Sant Cugat i la del Celler Modernista.</p> <p>La col·lecció del Monestir<strong> </strong>comprèn un seguit d’obres i objectes històrics i artístics de la vida monàstica fins a l’exclaustració el 1835. Entre aquests cal destacar del segle XIII el <em>Crist de Sant Cugat</em> i la làpida de Pere Ferrer, que són dipòsit del MNAC. També són importants les restes arqueològiques extretes de les excavacions efectuades al recinte del monestir.</p> <p>La Col·lecció Ciutat de Sant Cugat documenta la varietat de vessants en què s’articula la història social, política i artística de la vila al llarg dels temps, contenint objectes de diverses tipologies: arqueològica, etnològica, numismàtica, històrica i artística. Dins d’aquesta col·lecció trobem les restes extretes procedents de les excavacions arqueològiques de la ciutat. Destaquen el Jaciment de Can Cabassa i el Jaciment de Sant Joan Nord.</p> <p>La col·lecció del Celler Modernista conté la maquinària original dels anys 20 al 50 del segle XX de l’antic celler cooperatiu de Sant Cugat. Inclou el sistema d'embarrats i de canals i cups que exemplifiquen perfectament el procés de vinificació propi de les instal·lacions vinícoles industrials. La maquinària es conserva in situ en el Celler, que és subseu del Museu de Sant Cugat.</p> | 08205-850 | Plaça de l'Om | <p>El Museu de Sant Cugat es va inaugurar el 23 d'abril de 2003 amb la missió de vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural de Sant Cugat del Vallès. El museu té quatre seus: el Monestir de Sant Cugat, el Celler Modernista, la Torre Negra i la capella de Sant Domènec. </p> <ul> <li>El Museu del Monestir actua com a centre de divulgació i coneixement sobre l’antic Monestir de Sant Cugat, un important enclavament benedictí amb mil anys d’història monàstica. Situat al claustre, aquest espai destaca per la magnífica escultura romànica dels seus capitells i pel famós autoretrat d’Arnau Cadell, l’escultor responsable d’una bona part de les obres del conjunt. El museu alberga l’exposició permanent “Oració, treball i poder”, que il·lustra la història i l’arquitectura del monestir, i presenta una àmplia oferta d’activitats i propostes culturals. És, a més, la seu central que acull les oficines.</li> <li>El Celler Modernista, construït el 1921, és una obra notable dissenyada per Cèsar Martinell per al Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir. Martinell, reconegut per la seva especialització en arquitectura agrària, combina en aquest edifici el modernisme inspirat en Gaudí amb el racionalisme propi del noucentisme, incorporant-hi també els coneixements enològics més avançats de l’època. Aquest celler cooperatiu fou una font de subsistència per a diverses generacions de pagesos de Sant Cugat. Actualment, acull una exposició que explica la història de la cooperativa, el procés d’elaboració del vi i els detalls arquitectònics de l’edifici.</li> <li>La Capella de Sant Domènec és un monument històric destacat, testimoni de la Batalla de Sant Cugat del 1808, durant la Guerra del Francès. En aquesta batalla, que es va desenvolupar als voltants de l’ermita de Sant Domènec, les tropes espanyoles van vèncer les forces napoleòniques. Des de llavors, i fins al segle XX, la capella acollia un aplec anual en honor a la Mare de Déu del Pilar. Després d’anys d’abandonament, que la van portar a l'estat de ruïna, va ser restaurada el 2007 sota titularitat municipal. Avui dia forma part dels Museus de Sant Cugat, i ofereix un espai dedicat a la història de la capella, la família Mates, els camins que connecten amb Terrassa, Rubí i el Llobregat, i la mateixa batalla de Sant Cugat.</li> <li>La Torre Negra és una casa fortificada que es remunta a l’any 1145, concebuda com a fortalesa durant l’època medieval per protegir els territoris del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Amb la seva figura imponent i el seu valor històric, representa una fita essencial del patrimoni natural i arquitectònic. Després que l’Ajuntament n’adquirís la propietat, i amb l’objectiu d’apropar aquest espai patrimonial a la ciutadania, des de l’11 de juny de 2022 s’organitzen jornades de portes obertes i visites guiades. Ara, la Torre Negra forma part dels Museus de Sant Cugat.</li> </ul> | 41.4741892,2.0852379 | 423621 | 4591803 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085001-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085002-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085003-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085004-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085005-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085006-museus-de-sant-cugat.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Visigot|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|85|87|94|98|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | |||||||||
| 96666 | Col·lecció del Museu del Còmic i de la Il·lustració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-del-comic-i-de-la-illustracio | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Còmic de Sant Cugat del Vallès està situat a la històrica casa de Josep Massana. El museu ofereix un recorregut per la història del còmic i de la il·lustració, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. La col·lecció està formada per il·lustracions originals i exemplars impresos. En alguns casos, es pot observar tant el dibuix original com l'exemplar imprès. Principalment, es tracta de còmic espanyol, gran part del qual es realitzava a Catalunya, però també hi ha exemplars internacionals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg de les tres plantes de l’edifici, es pot seguir l’evolució històrica del còmic, centrada en diverses etapes:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865-1900: La prehistòria</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1898-1920: El lent despertar</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 20: L’auge del setmanari d’historietes</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 30: La dècada prodigiosa</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 40: El renaixement d’una indústria</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 50: L’edat d’or</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 60: La fi de l’aventura i nous horitzons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970 en endavant</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actualitat</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha una sala dedicada al manga, des del segle XIX fins a l’actualitat, que repassa la història del còmic japonès i el seu impacte a Catalunya i Espanya, amb exemples com Mazinger Z, Heidi, Bola de Drac, Doraemon, entre altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els àmbits inclouen premsa satírica, setmanaris, revistes, novel·les gràfiques, premsa infantil, 'quaderns per a nenes i d’aventures', planxes originals, entre altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No només hi ha documentació textual i no textual, sinó que també s’hi troben objectes vinculats al còmic. A més, el museu acull diferents exposicions temporals.</span></span></span></span></span></p> | 08205-851 | Plaça de Pep Ventura número 1. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El museu és hereu de la idea del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, que s’havia de situar a l’antiga fàbrica CACI de Badalona l’any 2012, però la manca de finançament per part de la Generalitat de Catalunya va impedir fer-ho realitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Còmic, de Sant Cugat, va ser creat per dos col·leccionistes, José Luis Villanueva i Paco Baena, l’any 2019, i va obrir les seves portes a la casa Josep Massana, amb una superfície de 500 metres quadrats, el 13 de juny de 2019, amb l’objectiu de recuperar, preservar, catalogar i divulgar el món de la historieta. Conserva més de 15.000 publicacions i 2.000 objectes. El vuitanta per cent de la col·lecció del museu és aportat per José Luis Villanueva i Paco Baena, i el vint per cent per Josep Maria Delhom, que va ser impulsor del Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona i de la creació del Museu del Còmic i la Il·lustració de Badalona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2022, el museu va rebre el premi 'Antifaz' al Saló del Còmic de València per la millor contribució al patrimoni del còmic.</span></span></span></span></span></p> | 41.4744145,2.0821254 | 423361 | 4591830 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085110.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96668 | Objectes al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-al-museu-dhistoria-de-sabadell | <p>Al Museu d’Història de Sabadell es conserva material procedent de les excavacions del jaciment de la cova de la Torre Negra, realitzades l’any 1965. Entre els objectes, hi ha botons d’os, un bol fet a mà de terra cuita, denes d’os i de closca calcària, fragments de gerros fets a mà de terra cuita, vasos, gerres i olles també fetes a mà de terra cuita, fragments de tenalles, una olla carenada feta a mà de terra cuita, puntes de sageta de sílex, plaquetes de pissarra, petxines de closca calcària i un penjoll d’os.</p> <p>Del jaciment de Can Fatjó dels Aurons hi ha un fragment de tapadora i un fragment d’urna funerària, sense datació coneguda ni informació sobre el seu ingrés.</p> <p>També hi ha material procedent de Sant Cugat del Vallès, com un gra carbonitzat, sense procedència exacta ni informació sobre com va ingressar; un fragment de ceràmica feta a mà i un fragment de tovot, de terra cuita, procedent d’una excavació de l’any 1927, situat entre la transició del bronze final a la primera Edat del ferro; i una tortugada d’argila cuita.</p> | 08205-853 | Carrer de Sant Antoni, número 13, de Sabadell. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El Museu d’Història de Sabadell (MHS) és un equipament municipal, situat al Casal Antoni Casanovas, al carrer Sant Antoni número 13. El museu va ser fundat l'any 1931 amb el nom de Museu de la Ciutat, i comptava amb col·leccions de paleontologia, arqueologia, belles arts, indústria tèxtil, entre d'altres. El 1970, va adoptar el nom de Museu d’Història de Sabadell. Els seus orígens es deuen a les inquietuds culturals de Lluís Mas, Vicenç Renom i Joan Vila Cinca, que van ser els primers a organitzar col·leccions d’arqueologia i belles arts a Sabadell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El museu fa un recorregut per la història de Sabadell, des de la prehistòria fins a l'etapa industrial dels segles XIX i XX. A més de les col·leccions inicials, que s'han ampliat al llarg dels anys, també inclou col·leccions d'història i d'etnologia.</span></span></span></span></p> | 41.4705317,2.0849936 | 423596 | 4591397 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085305.jpg | Legal i física | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies han estat aportades pel Museu d'Història de Sabadell. | 81|85|79 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 | ||||||||
| 96669 | Objectes al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-al-museu-nacional-dart-de-catalunya-mnac | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven diferents béns mobles procedents del monestir de Sant Cugat. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Taula del martiri de Sant Cugat</span></span></strong><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Formava part del retaule major de l’església del monestir, obra d’Aine Bru, nascut a Lovaina. Va ser realitzat entre els anys 1502 i 1507. Oli sobre fusta. Mesura 164 x 133 cm. Va ser adquirit pel museu el 1907. Número de catàleg: 015840-000.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Taula de Sant Càndid</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Formava part del retaule major de l’església del monestir, obra d’Aine Bru, nascut a Lovaina. Va ser realitzat entre els anys 1502 i 1507. Oli, relleus d’estuc i fusta. Mesura 182 x 88 x 7 cm. Es va incorporar al museu per l’adquisició de la col·lecció Muntadas, l’any 1956. Número de catàleg: 064049-000</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Crist dit de Sant Cugat del Vallès</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Es tracta d’una escultura d’un Sant Crist sense creu, del segle XIII. Talla de fusta amb restes de policromia, d’estil romànic. Mesura 95 x 92 x 14 cm i pesa 4,5 kg. Va incorporar-se a la col·lecció del museu com aportació de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Barcelona al Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona, l’any 1932. Número de catàleg: 015840-000. Actualment, està en dipòsit als Museus de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Sarcòfag d’un clergue</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Tapa d’un sarcòfag amb una escultura jacent, feta en alabastre, possiblement de l’abat Biure, assassinat el 1351 i, datable, al voltant de 1385. Mesura 26 x 166,5 x 54,7 cm. Número de catàleg: 009923-000. Va ingressar per successió interadministrativa el 1879.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Urna reliquiari de Sant Càndid</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Urna ossari de sant Càndid, datat de l’any 1292, de fusta amb relleus d’estuc, daurat amb pa d’or i full metàl·lic colrat. Mesura 75 x 122 x 45,5 cm. Inscripció, en lletra gòtica al voltant de l'urna: ANNO DOMINI: M: CC: XC: II: NONAS: MAI: INVENTIO: SACRATISSIMO: CORPORIS: SCI: CANDIDI: MILITIS: XPI: ET MRIS.: i d'altres, a les escenes, indicant el nom dels sants: S: IACOBUS: IUSTUS (a la cara davantera) i SANTUS CANDIDUS, SANTUS MAURISIUS (a la cara posterior). Número de catàleg: 039044-000. Va ingressar per successió interadministrativa el 1879.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><strong>Làpida sepulcral del monjo Pere Ferrer.</strong> Placa de pedra calcària, del segle XIII, col·locada originàriament a l'exterior de l'església, amb l'epitafi del monjo Pere Ferrer. Mesura </span></span></span></span></span>60 x 55 x 8 cm. Número del catàleg: 14345. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1701). Ferrer va ser l'autor del Costumari de Sant Cugat, escrit entre els anys 1221 i 1223, on es fa una descripció de la vida quotidiana de la comunitat monàstica del seu temps. explica les funcions, oficis i tasques de cada membre de la congregació segons els seus càrrecs.</li> <li><strong>Mènsules.</strong> Mènsules de fusta policromada de l'enteixinat de l'arxiu del Monestir durant l'abadiat de Pere Busquets (1351-1381). Número del catàleg: 24044 i 24055. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1694 i 1693).</li> <li><strong>Mènsules.</strong> Dues mènsules de pedra sorrenca del segle XIV amb dos àngels cadascuna, que sostenen un escut de l'abat Pere Busquets (1351-1381). Número del catàleg: 24184 i 24185. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1691 i 1692).</li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I, també, hi ha diferents obres amb Sant Cugat com a motiu:</span></span></span></span></span></p> <ul> </ul> <ul> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Reproducció de les pintures de Sant Cugat del Vallès. Diversos fragments</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Es tracta del dibuix de diversos fragments de pintures del monestir de Sant Cugat del Vallès, realitzat per l’artista Joan Vallhonrat (1874-1937). Està fet amb llapis de grafit i tinta xinesa negra sobre paper encolat en tela i muntat sobre bastidor de fusta. Mesura 36 x 75 cm. Va ser realitzat el 1912 i va ser adquirit per la Junta de Museus el 1913. Número de catàleg: 063902-000. Està als magatzems. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Reproducció de les pintures de Sant Cugat del Vallès.</span></span></strong><span lang='CA'><span> Àngel portador d'un ciri. Es tracta d’un tremp sobre paper muntat sobre bastidor de fusta, realitzat per l’artista Joan Vallhonrat (1874-1937). Va ser realitzat el 1912 i va ser adquirit per la Junta de Museus el 1913. Número de catàleg: 063896-000. Està als magatzems. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Un racó de Sant Cugat del Vallès.</span></span></strong><span lang='CA'><span> Representació d'un paisatge mig rural i mig urbà, obra de Nicolau Raurich, de l’any 1906. Pintura a l’oli i mesura 39,5 x 50 cm. Va ingressar per compra el 22 d’agost de 1932. Número de registre: 004024-000.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>La nit (Sant Cugat del Vallès). </span></span></strong><span lang='CA'><span>Representació de Sant Cugat de nit, obra de Nicolau Raurich, de l’any 1906. Pintura a l’oli i mesura 39 x 48,5 cm. Va ingressar per compra el 22 d’agost de 1932. Número de registre: 004023-000.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08205-854 | Palau Nacional, Parc de Montjuïc, de Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és un museu d’art situat a la ciutat de Barcelona que pretén mostrar tot l’art català, des del període del romànic. És un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya. La seu principal del museu es troba al Palau Nacional, construït amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.</span></span></span></span></span></p> <p>Els seus antecedents es remunten a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, un esdeveniment que va donar impuls a la creació de col·leccions d’art, inicialment centrades en l’art medieval. A principis del segle XX, amb la creació del Museu d’Art de Catalunya el 1934, el MNAC va començar a prendre forma en el Palau Nacional de Montjuïc. En aquell moment, el museu incorporà als seus fons, gràcies a l’adquisició, l’any 1932, d’una valuosa col·lecció pertanyent al barceloní Lluís Plandiura, de 1869 obres, principalment d’art medieval i modern. El 5 de juny de 1945, la col·lecció es va dividir. La col·lecció d’art dels segles XIX i XX es va traslladar a l’antic arsenal de la Ciutadella, on es va fundar el Museu d’Art Modern de Barcelona, establint un criteri historicista que no donava cabuda a les avantguardes. Aquell mateix any, també es va crear a la Ciutadella el Museu del Gabinet Numismàtic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Llei de Museus de 1990 va establir la creació d’un museu nacional amb la unió de les col·leccions del Museu d’Art de Catalunya, del Museu d’Art Modern, del Gabinet de Dibuixos i Gravats, del Gabinet Numismàtic de Catalunya i de la Biblioteca General d’Història de l’Art. El museu va néixer el 14 de novembre de 1990 i va obrir les portes el 1995 amb la secció d’art romànic. Posteriorment, va obrir el 1996 la secció de fotografia, el 1997 les sales d’art gòtic, i el 2004, les altres sales.</span></span></span></span></span></p> | 41.4703252,2.0852586 | 423618 | 4591374 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-martiri-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-crist-dit-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-figura-jacent-dun-clergue.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-sant-candid.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-urna-reliquiari-de-sant-candid.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies han estat facilitades pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) | 98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:32 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.