API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96670	Mil·liari al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) - Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac-barcelona		I dC		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) - Barcelona hi ha un fragment de mil·liari dedicat a l’emperador Tiberi Claudi, datat entre els anys 40 i 60 després de Crist, a l’època romana. Va ser localitzat durant les excavacions al claustre del monestir de Sant Cugat l'any 1932 i, posteriorment, conservat per Carlos Cid, doctor en història de l'art.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un cilindre, de pedra sorrenca, d’altura mesura entre els 54 i el 57 centímetres i està format per dues parts. A la part superior hi ha la inscripció següent:</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>TIB · CLAVD · DRVSI · F</span></span></span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>CAESAR · AVGVSTVS</span></span></span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>GERMANICVS</span></span></span></span></span></em></p>	08205-855	Passeig de Santa Madrona número 39, de Barcelona.	<p>El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu amb seu principal a Barcelona, a l’antic Palau d’Arts Gràfiques, a la muntanya de Montjuïc. Acull objectes i documents arqueològics des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. El museu té altres seus fora de Barcelona: Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret; i dos centres de recerca: el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i el Centre Iberia Graeca. Actualment, està gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.</p>	41.4706442,2.0855266	423641	4591408	40-60 dC	08205	Sant Cugat del Vallès	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		La fotografia ha estat extreta de la web del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).		52	2.2		40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96671	Objectes al Museu Diocesà de Barcelona (MDB)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-al-museu-diocesa-de-barcelona-mdb	<p>DALMASES, Núria de (1989). 'Fitxa nº 222' a <em>Millenvm. Història i Art de l'Església Catalana</em>. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DALMASES, Núria de (1992). <em>Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500: Consideracions generals i catalogació d'obra Vol. I</em>. Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>CRISPÍ CANTON, Marta (1995). 'Més exemples d'italianisme en l'escultura catalana del segle XIV: La Mare de Déu de Sant Medir' a <em>Locus Amoenus</em>, p. 75-79.</p> <p>DI FABARO, Clario; BOCCARDO, Piero; COLOMER, José Luis (2004). 'Pintura, orfebrería y mercado suntuario' a <em>España y Génova: obras, artistas y coleccionistas</em>. Centro de Estudios Europa Hispánica.</p> <p>DURAN CAÑAMERES, Fèlix (1915). 'La orfebrería catalana' a <em>Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos</em>.</p> <p>DURLIAT, Marcel (1989). <em>L'art en el regne de Mallorca</em>. Editorial Moll.</p> <p>GARGANTÉ LLANES, Maria (2011). <em>Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>MARTÍN ROS, Rosa Maria (1992). 'Capa de l'abat Biure' a <em>Catalunya Medieval.</em> Lunwerg, p.182-183.</p> <p>MARTÍN ROS, Rosa Maria (1999-2000). 'La dispersió dels teixits medievals: un patrimoni trossejat' a <em>Lambard: estudis d'art medieval</em>, p. 165-182.</p>	XII - XIV		<p>Al Museu Diocesà de Barcelona hi ha els següents objectes procedents de Sant Cugat del Vallès:</p> <p><strong>Fragments de la capa i de l'alba de l’abat Biure (segle XIII).</strong></p> <p>La capa pluvial està elaborada amb seda, or de Xipre i lli, anomenada filoseda, realitzada amb la tècnica de samit, fabricada a la península Ibèrica, possiblement a Castella, a finals del segle XIII o principis del segle XIV, confeccionada segurament per teixidors mudèjars.</p> <p><span><span><span>L’alba és de lli llis. A la part superior i inferior hi havia ornaments aplicats de teixit de tapisseria de seda i or, que no arribaren mai a ingressar al Museu Diocesà de Barcelona. L’any 1899, bona part dels ornaments va ser venut a París per l’antiquari Baron.</span></span></span></p> <p>Ramon Arnau de Biure, nascut en una família de cavallers, possiblement de l'Empordà. Va ser nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb possessió donada a Avinyó pel papa Climent VI (1348). La nit de Nadal del 1350 fou assassinat al peu de l’altar per Berenguer de Saltells.</p> <p><strong>Arqueta reliquiari (segle XIV)</strong></p> <p>L'arqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria dels inicis del segle XIV. Està elaborada amb plaques de plata repujades i cisellades, parcialment daurades i aplicades sobre una estructura de fusta. Aquestes plaques representen escenes de la vida i el martiri de sant Cugat. Els seus creadors van ser Joan de Gènova i Arnau Campredon. Al segle XVII, l’arqueta va ser desmuntada per construir-ne una de nova, de mida més petita, en la qual es van reutilitzar les planxes de plata de la peça original.</p> <p>L’amplada de l'arqueta es va reduir de 120 cm a 63 cm, i va quedar amb unes dimensions finals de 26 x 63 cm, reutilitzant les plaques de plata de la peça original. L’arqueta té una base rectangular i una tapa amb forma de piràmide truncada; totes les seves cares estan decorades amb relleus.</p> <p>Aquestes són les escenes representades a l'arqueta:</p> <p><em>Part davantera:</em><br /> La part superior davantera, que correspon a la tapa, presenta al centre Crist assegut en un tron, beneint amb la mà dreta i sostenint un llibre amb l'esquerra. Aquesta imatge està emmarcada per una simulació d'arquitectura amb ogives trilobades i columnes amb pinacles que les separen. A ambdós costats, s'hi poden veure àngels turiferaris en genuflexió, portant un encenser.<br /> A la part inferior davantera, que correspon al contenidor, destaca la representació de les santes Juliana i Semproniana al centre, on es troba el pany de l'arqueta.</p> <p>Als costats, les plaques il·lustren:</p> <ul> <li>Sant Cugat envoltat d'una gran foguera, mentre dimonis fugen; sobre el màrtir es percep la mà de Déu (<em>dextera domini</em>) i l'emperador Maximià observa des del seu tron.</li> <li>Sant Cugat patint el martiri sobre una graella, també davant de Maximià.</li> <li>El desembarcament de sant Cugat juntament amb sant Feliu a Barcelona.</li> <li>El martiri de sant Cugat a cop de bastó.</li> <li>El baptisme de les santes Juliana i Semproniana per part de sant Cugat.</li> </ul> <p><em>Part posterior:</em></p> <ul> <li>El desembarcament de sant Cugat i sant Feliu a Barcelona.</li> <li>La predicació de sant Cugat davant d’un grup de persones.</li> <li>El baptisme de les santes Juliana i Semproniana, deixebles de sant Cugat, que provenen de l'antiga Iluro.</li> <li>El martiri de sant Cugat a cop de bastó.</li> </ul> <p><em>Laterals petits:</em></p> <ul> <li>Sant Cugat és portat encadenat davant de Maximià.</li> <li>La decapitació de sant Cugat.</li> <li>En presència de sant Cugat, el temple pagà s'enfonsa i Maximià mor aixafat.</li> <li>Les santes Juliana i Semproniana dipositen el cos del sant al sepulcre.</li> </ul> <p>Es va conservar al monestir de Sant Cugat del Vallès des del segle XIV fins al 1835. Amb la desamortització del monestir, les relíquies i l'arqueta es van traslladar a l'església de Sant Cugat del Rec, a Barcelona, on van continuar venerant-se. </p> <p><strong>Bàcul de l’abat Clasquerí (segle XIII)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Part superior d’un bàcul, localitzat en una urna en el seu moment, realitzat en fusta daurada i policromada, datada de finals del segle XIII. A la part inferior del bàcul hi ha el nus, amb forma de pom, que uneix el bastó amb la voluta, on hi ha representat l’escut de la casa Clasquerí. La base és plana, té forma de circumferència i finalitza amb un cap de drac amb la boca oberta. A l’interior de la voluta hi ha l’Agnus Dei, amb una creu sobre el llom i un colom situat a la part superior, que mira cap al drac. Hi ha un ocell situat a la part final de l’anyell, a tocar del drac. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El bàcul va ingressar al Museu Diocesà el 1916. Va ser restaurat el 1915, el 1939 i el 1985.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Lipsanoteca (segles XII-XIII)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La lipsanoteca és una caixeta circular, de forma aixafada, de fusta groga i amb peu de galeta. Decorada amb una faixa que conté una inscripció aràbiga cursiva, que repeteixen una paraula i està delimitada per bandes de color vermell i groc. En origen, eren ungüentaris, però al món cristià els emprà per guardar relíquies dins dels altars en el moment de la dedicació. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La lipsanoteca va ingressar al Museu Diocesà l’any 1916. En aquell moment, existia també una tapa amb un pom per aixecar-la, però va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser restaurada el 1989.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Imatge de la Mare de Déu</span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura gòtica, del segle XIV, de fusta policromada, amb la representació de la Mare de Déu, sedent, amb el Nen Jesús assegut al seu genoll esquerre. Maria porta una corona merletada sobre un vel de color blanc, amb decoracions circulars a les espatlles. Porta una túnica vermella, amb un collar pintat, i un mantell daurat. Va perdre l’avantbraç dret. Tant la Mare de Déu com el Nen Jesús miren cap endavant. A la base de l’escultura hi ha un forat que indica que estaria subjectada a algun lloc. Mesura 19 cm x 7,5 cm x 7 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’escultura va ingressar al Museu Diocesà l’any 1916.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Imatge de la Mare de Déu del Bosc (segle XIV)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura en fusta policromada de la Mare de Déu del Bosc, que havia estat a l'ermita de Sant Adjutori. La imatge de la Mare de Déu és sedent i està desproporcionada amb un cos allargassat però amb unes cames curtes. Porta túnica fins als peus i un mantell que cobreix les espatlles i els braços, també porta un vel que tapa la cabellera i no porta corona. Li manca el braç dret. Sobre el genoll esquerre està assegut el Nen Jesús, agafat amb la mà esquerra de Maria, i li manca a l’infant l’avantbraç dret. Mesura 80,3 cm x 29 cm x 21 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’escultura va ingressar al Museu Diocesà l’any 1916.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Imatge de la Mare de Déu de Sant Medir (segle XIV)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura de la Mare de Déu, realitzada en alabastre policromat, de mitjan segle XIV. La Verge està dempeus i amb el Nen Jesús agafat al braç esquerre. Ella vesteix una túnica i un mantell que li cobreix els cabells i li cau per sobre de les espatlles. Maria i Jesús es miren mútuament. El Nen Jesús subjecta amb la mà esquerra un ocell i amb la mà dreta agafa uns plecs del mantell de Maria.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Queda poques empremtes de policromia a l’escultura, que tenia els cabells daurats, la túnica i les sabates vermelles, el mantell blau, i una sanefa daurada. L’escultura presenta algunes pèrdues: arestes d’alguns plecs de la túnica i del mantell, el dit petit de la mà dreta i part del peu esquerre de Maria i el nas del Nen Jesús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Procedent d’Itàlia, va ser portada per l’oncle del monjo Despujol, segons Felip d'Alemany, monjo benedictí del segle XIX. Malgrat aquesta història, els estudis van dictaminar que era esculpida a Catalunya, però d’influència italiana i és molt semblant a la Mare de Déu de Cornellà del Conflent, de Jaume Cascalls. Des de 1604 estava situada a la fornícula central de l’altar barroc de l’ermita de Sant Medir. El 1909 va passar al Museu Parroquial de Sant Cugat del Vallès i, finalment, al Museu Diocesà de Barcelona el 1916.</span></span></span></span></span></span></p>	08205-856	Edifici de la Pia Almoina, plaça de la Catedral, de Barcelona.	<p><span><span><span>L’alba i la capa van ser conservades al monestir de Sant Cugat fins a la creació del Museu Diocesà de Barcelona el 1916, quan foren traslladades. La capa però, no va arribar sencera a Barcelona perquè anteriorment havia estat fragmentada en tenir la consideració popular de relíquia o per col·leccionisme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Museu Diocesà de Barcelona es conservava el fragment més gran de la capa, que contenia una franja central que anava de dalt a baix, en vertical, amb una pseudoinscripció cúfica, la caputxa i un lligall. Les altres parts formaven part de col·leccions particulars. A principis de la Guerra Civil Espanyola, el Museu Diocesà fou assaltat (estava situat al Seminari Conciliar de Barcelona) i desaparegué el fragment de la capa. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, mossèn Manuel Trens, director del museu des de la seva creació, va començar a cercar la capa i localitzà dos fragments en dos museus dels Estats Units, al The Cleveland Museum of Art i al The Art Institute of Chicago, que els adquiriren procedents del mercat d’antiguitats. Finalment, l’historiador de l’art i liturgista Trens aconseguí recuperar els dos fragments: el primer el 1950 i el segon el 1954. No aparegué ni el lligall ni la caputxa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Folch i Torres va reconstruir l’alba i va situar els fragments d’ornamentació allà on va creure que hi anaven. Els de la part inferior eren hispanoàrabs, segurament del segle XIII, amb un dibuix de roleus en or i seda, fet en tapisseria. D’aquesta part es conserven fragments a l'Instituto de Valencia de Don Juan, a Madrid; dos trossos al museu Disseny Hub de Barcelona, un procedent de la col·lecció Cabot, i l'altre de la de Gaspar Homar; al Musée Historique des Tissus de Lió; i a la col·lecció Keir a Richmond Survey, de la Gran Bretanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els fragments de la part superior eren fets a Palerm entre els segles XI i XII, i representen arbres i ocells alternats en dues franges horitzontals amb una inscripció que els separa; fets en tapisseria, amb sedes policromades i or. Se'n conserven fragments al museu Disseny Hub de Barcelona, procedents de la col·lecció Cabot, i també procedents de la col·lecció Pascó; al Musée National du Moyen Age-Thermes de Cluny, a París, procedent de la col·lecció de Claudius Cote; als Musées Royaux d'Art et d'Histoire de Brussel·les, procedent de la col·lecció Isabelle Herrera; i al Rijksmuseum d'Amsterdam. </span></span></span></p> <p>El Museu Diocesà de Barcelona és un museu propietat de l'Església catòlica inaugurat el 22 d'octubre de 1916 a la planta baixa del Seminari Conciliar de Barcelona sota la direcció del vilafranquí mossèn Manuel Trens Ribas, historiador de l'art i gran liturgista. El 1991, el museu va obrir portes a l'edifici de la Pia Almoina, al costat de la catedral de Barcelona.</p>	41.4704836,2.0852554	423618	4591391		08205	Sant Cugat del Vallès	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96671-085601.jpg	Legal i física	Gòtic	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		La fotografia ha estat extreta de la web del Museu Diocesà de Barcelona.	93	53	2.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96713	Rellotge de sol de la masia de Ca n'Ametller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-ca-nametller	<p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 26-27.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</p>	XX		<p>Rellotge de sol de ca n'Ametller, una masia d'origen medieval. Està situat a la façana principal i té orientació sud. És de forma rectangular, defineix la seva estructura un marc amb decoració floral als angles. El gnòmon és una vareta metàl·lica d'on surten les línies horàries que van des de les 6 h del matí fins a les 6 h de la tarda. (descripció segons la fotografia de la <a href='https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=447&COMARCA=79&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1355&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE='>fitxa 447 </a>de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica).</p>	08205-857	Carrer Josep Trueta (prop del carrer camí de Ca n'Ametller i del carrer Còrcega).	<p>Aquesta masia està documentada per primer cop l'any 1084, en una donació de terres prop de l'església de Sant Llorenç, al lloc de Campaniano. Al llarg dels anys l'edifici ha estat objecte de múltiples reformes, especialment des del segle XV. Fins al segle XVII era coneguda com a Sala, però a partir d'aquell moment va prendre el nom dels masovers i va passar a denominar-se Ametller. El 1691 la propietat va passar a Onofre Pi, i posteriorment fou heretada per Albert Pi. A la seva mort va passar als frares carmelites de Barcelona, que en foren els propietaris entre els anys 1723 i 1780. Aquest any fou venuda a Domingo Llobateres, paraire de Moià.</p>	41.4782125,2.0463605	420379	4592284		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96713-085701.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	BPU	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Sembla ser que hauria estat pintat damunt d'un rellotge de sol més antic, desaparegut.	119	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96714	Rellotge de sol de Can Borrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-borrell	<p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.42-43.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</p>	XX		<p>Rellotge de sol situat a la façana principal de can Borrell, una masia situada al camí de Sant Cugat del Vallès a l'ermita de Sant Medir. Està orientat al sud-est i és de forma rectangular, amb motius vegetals pintats a la part interior i als angles superiors. Un sol amb rostre presideix la composició del rellotge i d'ell en surt el gnòmon i també en neixen les marques horàries, que van des de les 8 h del matí fins a les 3 h de la tarda i que s'han inscrit amb números romans.</p>	08205-858	Camí de Can Borrell	<p>En època medieval aquesta masia es podria correspondre amb al mas Martorell o mas Batlle, documentats al segle XIV. A l'interior de la casa es conserva una inscripció de l'any 1783 en una de les portes interiors. Això indica que el segle XVIII devia ser un moment d'expansió constructiva.</p> <p>Ja al segle XX la masia de can Borrell fou adquirida per quatre socis. Va ser el 1964, i un temps després només dos van continuar. Des de fa molts anys s'hi ha establert un restaurant.</p> <p>Antigament, per la festivitat de Sant Medir es feia ball a l'era de la masia.</p>	41.4584357,2.1122527	425858	4590031		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96714-085801.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	BPU	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			119	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96715	S'aprofita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/saprofita		XXI		<p>L'escultura 'S'aprofita', d'Alba E. Peligero, està situada al parc de les Escultures. Està realitzada amb ferralla reciclada, soldada i galvanitzada, amb forma tubular. Segons paraules de l'artista: '<em>En la meva obra intento representar el cicle de la vida, mostrar les cicatrius que es van produint al llarg del camí, representades en la imperfecció de les soldadures. És també una manera de mostrar el dolor i la misèria. El títol, sapròfit, fa referència a aquest organismes que transformen la matèria morta en vida. Jo aprofito la ferralla, material en desús i li dono una segona oportunitat</em>”.</p>	08205-859	Parc de les Escultures	<p>L'artista Alba Peligera va obtenir a la tercera Biennal d'Art de Valldoreix l'any 2022 el premi a la millor artista emergent.</p>	41.4611080,2.0657664	421980	4590368		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96715-085902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96715-085903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Alba E. Peligero		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96716	Monument als veïns i entitats de les Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-veins-i-entitats-de-les-planes		XXI		<p>Monument commemoratiu als veïns i entitats del barri de les Planes de Sant Cugat del Vallès situat en una plaça entre el camí Molí de les Planes amb el Passeig Desert. Consisteix en una planxa d'acer patinable amb forma rectangular i de la qual, a la part superior en sobresurten dos caps que es miren entre ells. La planxa està disposada a tall de faristol sobre quatre potes que fan d'ancoratge a terra. De la planxa sobresurten vuit elements de ferro, com a claus de ganxo, disposats de tal manera que marquen els límits del cos de cadascun dels caps. S'hi observa una inscripció amb el text: '<em>A totes les persones i entitats que han ajudat a la construcció del barri de les Planes al llarg dels anys. Setembre 2015</em>'. També consta al lateral esquerre el nom de l'artista, Daniel Casellas.</p>	08205-860	Camí Molí de les Planes amb el Passeig Desert		41.4356667,2.0895032	423932	4587522	2015	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96716-086002.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Daniel Casellas		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96717	Jaciment arqueològic de Can Julià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-julia	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p>RODRÍGUEZ, Alba (2024). C<span><span><span><span lang='CA'><span><em>arta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès. Ftixa 172 'Can Julià'</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p>		Restes d'una antiga masia.	<p>El jaciment arqueològic de Can Julià es tracta de les ruïnes d'una antiga masia, possiblement d'època medieval. Està situat a la carena de la serra de Can Julià, al Parc Natural de Collserola, a la part alta del turó, al vessant est, al camí entre la colònia Montserrat i el Puig Madrona, prop de la cruïlla del camí de Valldoreix.</p> <p>El jaciment consisteix en un conjunt de murs d'una alçada entre 1,5 i 2 metres i quaranta centímetres de gruix. Estan construïts amb paredat mixt de blocs de pedra i maons, lligats amb fang i, segons sembla, barrejats amb morter. Les restes fan intuir un edifici principal, de planta quadrangular, amb divisions interiors. També, s'observen parts de revestiment de les parets.</p> <p>Al costat oest de les restes de l'edifici principal, a la part alta del vessant, hi ha un parell d'estructures d'interès:</p> <ul> <li>Adossat al mur est, en un àmbit quadrangular, sembla que es conservin restes d'una capa impermeabilitzant de revestiment del mur, d'uns dos centímetres de gruix i aspecte groller, realitzat amb morter lliscat amb molts fragments de pedra petita.</li> <li>Existeix una estructura esgraonada en el sentit del pendent, des de la part més alta del turó fins a l'edifici principal, formada per tres dipòsits. En el dipòsit superior hi ha un orifici que podria donar a entendre que servien per decantar líquids -segurament most- per arribar fins a l'edifici. Aquí, en el mur que afronta amb l'estructura, existeix un orifici major per on sortiria el líquid a un compartiment cobert amb volta de maó, de la qual tan sols conserva l'arrencament. </li> </ul> <p>Una part de l'interior de la masia està colgada de terra i vegetació, amb presència de pins. Hom creu que existirien més restes arqueològiques al subsol de la masia vinculades amb funcions agrícoles i d'habitatge, com el paviment, fresqueres, cups de vi, sitges, elements constructius, etcètera.</p>	08205-861	Serra de Can Julià, a la capçalera del rierol de los Bobines.	<p>L'origen de la masia de Can Julià es creu que podria ser medieval, encara que no es coneix documentalment cap masia d'època medieval amb aquest nom i emplaçament. Aquest fet podria ser pels canvis de noms de les masies segons els seus propietaris i habitants.</p> <p>La primera menció documentada és del segle XVII com a mas Julià. A mitjans del segle XIX, l'any 1847, apareix situada en el terme municipal de Canals i parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix. Al cadastre de 1853 era el propietari Pedro Julià i la finca de la masia tenia tretze quarteres i tres cortans (dos i sis d'oliveres, nou i tres de vinya i un i sis de secà). En la relació de masies del terme municipal de Sant Cugat del Vallès de l'any 1860 consta com a Can Julià de la Serra i de dues plantes edificades. En el plànol cadastral de 1956 no apareix. </p>	41.4439918,2.0365712	419520	4588494		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086101-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086102-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086103-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086104-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.	94\|85	1754	1.4	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96718	Jaciment arqueològic Paratge de Can Nonell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-paratge-de-can-nonell			Parcialment destruït per la remoció del subsol arran de la caiguda d'un arbre.	<p>Trobada aïllada i fortuïta de material arqueològic en un indret entre el passeig del Bosc, el passeig del Colibrí, el passeig del Voltor i la pista de Mas Janer, que va aparèixer entre les arrels d'un arbre caigut arran d'unes ventades. </p> <p>Hom va localitzar fragments ceràmics procedents de tres recipients, un dels quals molt complet i sencer, trencat però fàcilment identificable com únic element. Aquest fet indicaria que no es va desplaçar des de l'estructura o estrat d'origen i, per tant, el jaciment es troba en el mateix lloc de la trobada. Els tres recipients són de ceràmica feta a mà, de la primera edat del ferro.</p> <p>Es va trobar un vas, de ceràmica cuita, oxidant i acabat fosc i polit, de peu alt amb vora alta exvasada, cos globular i amb peu alt amb perforació circular. També, una gerra de vora exvasada, amb cordó inusuat a la inflexió vora-panxa, de ceràmica cuita òxidoreductora i acabat groller. I, la darrera, és un petit vas carenat.</p>	08205-862	Entre el passeig del Bosc, el passeig del Colibrí, el passeig del Voltor i la pista de Mas Janer.	<p>La troballa va ser realitzada per una persona l'any 2009 quan, després d'unes ventades el mes de febrer, van caure arbres poc arrelats. Per la zona, a tocar de les arrels d'un pi caigut, hom va localitzar diversos fragments de ceràmica antiga. No es va trobar cap altre material.</p> <p>Durant una inspecció tècnica el febrer de 2015 es va documentar la troballa, amb la soca de l'arbre caigut en el lloc, però assentat. No s'observa visualment cap material ni estructura a l'entorn car, està cobert de vegetació.</p>	41.4645300,2.0366300	419550	4590774		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96718-086202-ajuntament-de-sant-cugat.jpg	Inexistent	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.	79	1754	1.4	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96862	Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-cugat-del-valles	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma. 'Arxiu Municipal i Històric de Sant Cugat del Vallès'. <em>Guia dels arxius històrics de Catalunya</em>. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Volum 4, p. 165-190.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma (1995). 'L'arxiu històric municipal de Sant Cugat del Vallès'. <em>Revista Terme</em>, número 10, p. 6-8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLATJOS GARCÍA, P. (1991). <em>Sant Cugat del Vallès. De vila rural a ciutat moderna</em>. Oikos-Tau.</span></span></span></span></span></p>	XVIII - XXI		<p><span><span><span lang='CS'><span>L’Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès és el responsable de la creació i manteniment de les polítiques de gestió de la informació, que s'han d’establir en les diferents fases de la documentació en tot el seu cicle de vida, per tal de garantir la seva integritat, fiabilitat, autenticitat, unicitat i utilitat. </span></span></span></span><span><span><span lang='CS'><span>L’arxiu assumeix també les funcions d’unitat central d'accés a la informació per tal de preservar la confidencialitat de les dades i garantir l'accés a la informació, des de la creació administrativa de la informació fins a la seva preservació com a informació històrica, en totes les seves manifestacions.</span></span></span></span> <span><span><span lang='CS'><span>També assumeix les funcions pròpies del servei d’arxiu, de gestió de documents, de protecció de dades i d’unitat central d'accés a la informació municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CS'><span>L'arxiu històric, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) conserva la documentació de més de trenta anys d'antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CS'><span>Les sèries documentals del fons municipal amb més volum són els comunicats externs; la</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> determinació de bases i quotes tributàries; ordres de pagament; factures; registre de quintos; selecció de personal; declaracions d'alta de tributs; gestió i aprovació del pressupost; liquidacions, autoliquidacions i ingressos directes; ocupacions de la via pública; reunions, comissions i d'altres d'àmbit supramunicipal; comunicats interns; junta de govern local i comissió de govern; subvencions per a activitats culturals; gestió de petites despeses; matrícules; equip directiu dels equipaments educatius; convenis de col·laboració administrativa; actes d'arqueig; i reclamacions de gestió tributària.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Altres sèries però amb relleu i, per tant, destacables per la seva antiguitat són: certificats i informes de secretaria (1843-1992); actes de secretaria (1844-1987); foment de l'activitat agrícola (1845-1986); disciplina d'activitats (1845-1999); organització d'arxius i dipòsits documentals (1850-1998); cadastre (1852-1987); concessions, modificacions, transmissió i pròrroga de sepultures (1858-1992); registre de sepultures (1858-1989); baixes al padró d'habitants (1864-1865); reunions, comissions i d'altres d'àmbit municipal (1865-1999); registre d'unions civils: altes, baixes i modificacions (1865-1866); projectes d'urbanització (1871-1990); denúncies urbanístiques (1872-1989); comunicacions de la ciutadania (1879-1998); ocupacions de la via pública (1884-1993); fiscalització i control del pressupost (1890-1993); anuncis i edictes externs (1895-1982); dotació per adscripcions, permutes, reingressos (1895-1986); gestió i aprovació del pressupost (1898-1996); i estudis de detall i/o avantprojecte d'unitats edificatòries (1899-1988).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='FR-BE'><span>QUADRE DE FONS I COL·LECCIONS ARXIU MUNICIPAL DE SANT CUGAT </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>M001 Fons Ajuntament de Sant Cugat (1781-2021)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>J001 Fons Judicials :</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>J100 Fons Jutjat de Pau (1821-1972)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span>A001 Fons Associacions i fundacions (1a m. s. XX) </span></span></span></span> <ul> <li> <span><span><span lang='FR-BE'><span>A100 Fons Club Muntanyenc de Sant Cugat </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>A300 AAVV Mira-Sol </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>A400 AAVV La Floresta</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>E001 Fons Comercials i d’empreses (1973-2008) </span></span> <ul> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>E100 Fons Premsa Local </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>E300 Fons Delphi </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>E400 Fons Vitivinicola </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>E500 Fons La Pelleria</span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>P001 Fons Patrimonials (1736-1959) </span></span> <ul> <li><span><span>P100 Fons Família Bruix </span></span></li> <li><span><span>P200 Fons Família Català </span></span></li> <li><span><span>P300 Fons Família Rodó </span></span></li> <li><span><span>P400 Fons Família Jaumandreu </span></span></li> <li><span><span>P500 Fons Familia Sallés </span></span></li> <li><span><span>P600 Fons Can Trabal (1920-1940)</span></span></li> <li><span><span>P700 Fons Cal Català</span></span></li> <li><span><span>P800 Fons Eduard Rosés i Bruix. Família Bruix –Castellar – Sant Cugat del Vallès</span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>F001 Fons Personals (1550 – 2008) </span></span> <ul> <li><span><span>F100 Fons Cabanas </span></span></li> <li><span><span>F200 Fons Llamas </span></span></li> <li><span><span>F300 Fons Auladell </span></span></li> <li><span><span>F400 Fons Marti Olaya </span></span></li> <li><span><span>F500 Fons Griera </span></span></li> <li><span><span>F600 Fons Doris Leussler </span></span></li> <li><span><span>F700 Fons Joan Tortosa </span></span></li> <li><span><span>F800 Fons Figueres</span></span></li> <li><span><span>F900 Fons Roqué</span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>C001 Col·leccions </span></span> <ul> <li><span><span>C100 Col·lecció fotogràfica </span></span></li> <li><span><span>C200 Col·lecció Ramon Millet </span></span></li> <li><span><span>C300 Col·lecció Eugeni Canas </span></span></li> <li><span><span>C700 Col·lecció de pergamins i manuscrits</span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>S001 Fonts Orals</span></span></li> <li><span><span>B001 Biblioteca Auxiliar </span></span></li> <li><span><span>B100 Biblioteca auxiliar de l’Arxiu </span></span></li> <li><span><span>B200 Biblioteca Auladell </span></span></li> <li><span><span>H001 Hemeroteca</span></span></li> </ul>	08205-863	Plaça de la Vila número 1 (Arxiu Administratiu Municipal)Carrer de Jaume I números 33-51 (Arxiu Històric Municipal)	<p>L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni per a la cessió d'uns terrenys al municipi per a la construcció de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a canvi de la disposició d'un dipòsit per encabir la documentació de l'Arxiu Municipal. Amb la inauguració de l'ANC, l'arxiu santcugatenc dipositava la documentació històrica, amb gestió pròpia i amb serveis comuns amb l'arxiu nacional. El fons històric, amb documentació majoritàriament entre els anys 1760 i 1999 (també hi ha alguns documents entre els segles XII i XVII), conté uns 490 metres lineals de documentació textual i 1298 llibres o volums, format per llibres d'actes, de registre d'ingressos i despeses, etcètera. </p> <p>Des de l'any 2013, a través del portal Arxius en línia, de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya, s'ha posat a disposició de la ciutadania l'inventari del fons, amb més de 15.500 unitats de catalogació i la digitalització de les actes del ple municipal entre els anys 1843 i 1962, que va ser digitalitzades per l'arxiu gràcies al suport de la Diputació de Barcelona l'any 2010.</p>	41.4706034,2.0853183	423623	4591404		08205	Sant Cugat del Vallès	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96862-086301.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			94\|98	56	3.2	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
96863	Arxiu Municipal de Valldoreix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-valldoreix	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p>L’Arxiu Municipal de Valldoreix és el servei de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) que s’encarrega d'organitzar, conservar, posar a l’abast de la mateixa administració i difondre a la ciutadania la documentació generada per l’EMD, i també altres fons privats i associacions.</p> <p>L'arxiu conté la documentació generada per l'EMD des de la seva creació el 1956 i n'aplega tot el que s'ha produït per l'administració, referent als diferents àmbits competencials cedits per l'Ajuntament de Sant Cugat. Actualment, l'EMD té competències en projectes i obres, serveis socials, educació, comerç, cultura, civisme, joventut, gent gran, cultura, salut, mobilitat i medi ambient.</p>	08205-864	Rambla mossèn Jacint Verdaguer número 185	<p>A finals de 1948, els veïns de Valldoreix, la Floresta i Mira-sol es van reunir per plantejar diferents queixes i greuges a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Es va posar de manifest, la necessitat d'aquests tres nuclis d'aplegar-se i crear un nou municipi. Finalment, el 30 d'agost de 1956, es va presentar la petició per obtenir un règim d'autonomia administrativa amb la signatura de 217 caps de família i, uns mesos més tard, s'incrementà en 37 més. </p> <p>El 18 de febrer de 1957, l'Ajuntament de Sant Cugat va crear una comissió per a l'estudi de les demandes de Valldoreix, que va ser desestimat per Josep Maria Pi Sunyer, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona. Malgrat això, durant el ple municipal del 22 de febrer, l'alcalde Josep Maria Martí Gras va manifestar la voluntat de crear l'entitat local menor. El 5 de setembre de 1958, el Consell de Ministres, presidit per Francisco Franco, i reunit al Pazo de Meirás, va autoritzar la constitució de l'Entitat Local Menor de Valldoreix. El 16 de novembre es va reunir la primera junta veïnal sota la presidència de Ramon Escayola Villaró i els vocals Joan Fuster Montardit i Mateo Navarro Millán.</p>	41.4573843,2.0478851	420482	4589970		08205	Sant Cugat del Vallès	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98255	Cancell de la casa del carrer Sant Eusebi números 12-16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-de-la-casa-del-carrer-sant-eusebi-numeros-12-16		XX	S'hi observen algunes petites pèrdues de còdols.	<p>Cancell d'una finca del carrer Sant Eusebi, a la zona del Dipòsit. Està format per dues pilastres de base quadrada, d'uns dos metres i mig d'alçada. A la part superior de les pilastres, s'hi observa un fris decorat amb petits còdols i plafons de rajola ceràmica, amb representacions ornamentals i figurades de caràcter eclèctic. L'espai del fris és delimitat per un llistó a la part inferior i per una motllura a la part superior.</p>	08205-865	Carrer Sant Eusebi números 12-16	<p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4425494,2.0767593	422875	4588297		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98255-086502.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98448	Villa Anita (Casa del carrer Major de la Floresta número 28)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita-casa-del-carrer-major-de-la-floresta-numero-28		XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes, construït l'any 1928. Consta de planta subterrània i planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres obertures, la central emfatitzada per un petit porxo davant l'entrada. El portal és amb llinda recta, aixoplugat pel porxo mencionat, sota una teulada d’un vessant suportada per arquitraus que van des de la façana fins a unes columnes amb capitell d’ordre jònic. A cada costat del portal hi ha una finestra de llinda recta, amb jardineres a l’ampit i un frontal de rajola decorada. Totes les obertures tenen persianes de llibret. La façana és arrebossada. A l'eix vertical del portal conté un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec és un llistó motllurat, i el coronament queda ressaltat per un pinyó de mitja circumferència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’esquerra hi ha un cos afegit que arriba fins al passatge, amb parament arrebossat i una finestra a la façana principal tancada amb reixa. La teulada d’aquest cos és a tres vessants.</span></span></span></p>	08205-866	Carrer Major de la Floresta, número 28	<p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1928.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p>	41.4420247,2.0746294	422697	4588241	1928	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98448-086601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98448-086602.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98449	Xalet del passatge de Sant Julià número 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passatge-de-sant-julia-numero-3		XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1929. Consta tan sols de planta baixa. La teulada, perpendicular a la façana, és a dos vessants i amb teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica a partir de tres obertures. Al centre hi ha el portal d’entrada, amb llinda recta. A cada costat té una finestra, també amb llinda recta i persianes de llibret. La façana és arrebossada i pintada de blanc. Damunt de cada obertura hi ha un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec és un fris motllurat, i la façana és coronada amb un pinyó de mitja circumferència. </span></span></span></p>	08205-867	Passatge de Sant Julià, número 3	<p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p>	41.4472004,2.0784411	423021	4588812	1929	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98449-086701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98449-086702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98449-086703.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98450	Xalet carrer Bona Vista número 59	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-carrer-bona-vista-numero-59		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1931. Consta de diversos cossos: alguns de planta baixa i un amb planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos més alt en forma de torre que s'aixeca a la dreta. El cos de l’esquerra és el principal. És de planta rectangular i té una finestra a la façana. Al davant hi trobem un cos afegit, de planta rectangular, amb una finestra i teulada a tres vessants. La façana té un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec conté una motllura i caps de biga de fusta, amb teulada plegada a dos vessants. El carener és rematat a la part davantera amb una esfera ceràmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cos de la dreta també és de planta rectangular, en forma de torre. Compta amb planta baixa i pis. A l'alçada del primer pis té una petita finestra. El ràfec és motllurat, amb maó, i la teulada és a quatre vessants, amb teula plana. El carener és rematat amb dues esferes ceràmiques.</span></span></span></span></span></p>	08205-868	Carrer Bona Vista, número 59	<p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p>	41.4435889,2.0684445	422182	4588420	1931	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98450-086801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98450-086802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98450-086803.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98451	Casa de l'avinguda Tarruell número 53	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-53		XX		<p>Xalet construït l'any 1930, d'estil eclèctic. Consta de planta subterrània i planta baixa, amb teulada a dos vessants de teula àrab.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica a partir de tres obertures. Al centre hi ha el portal d’entrada, amb arc rebaixat i una porta de doble fulla de fusta i vidre. Queda aixoplugat per una pèrgola de ferro forjat. A cada costat té una finestra amb llinda recta i tancada amb una reixa de ferro. El parament és arrebossat. Al nivell de les golfes, sobre l'eix central, té un òcul de ventilació del sostremort que conté l’escut de Catalunya envoltat d’una garlanda amb motius vegetals. El ràfec és format per caps de biga de fusta. El coronament és emfatitzat amb un pinyó esglaonat rematat amb una mitja esfera. </p> <p>Davant de la casa hi ha una balustrada feta amb peces de morter modelat entre pilastrons, amb una porta de ferro forjat de remat ondulat.</p>	08205-869	Avinguda Tarruell, número 53	<p>Aquest xalet es va construir l'any 1930.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </p>	41.4426238,2.0703463	422340	4588311	1930	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086905.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98452	Casa Barnadas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-barnadas		XX		<p><span><span><span>Casa d'estil eclèctic, consta de planta subterrània, planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb un porxo central. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa al centre hi ha unes escales que accedeixen a un porxo format per tres obertures emmarcades per pilastres esgrafiades, amb un balcó superior. A l’interior del porxo hi ha la porta d’entrada, amb llinda recta. A cada costat té una finestra quadrada. Sota el porxo també hi ha unes obertures que corresponen a la planta subterrània. Al primer pis en l'eix central hi ha una porta d’accés al balcó. La balustrada del balcó és de peces de morter modelat entre pilastrons. A cada costat s'hi obre un finestral quadrat simple amb llinda recta. La façana és arrebossada, amb els angles estucats a imitació de carreus. El coronament és un fris llis, amb una petita motllura inferior que l'emmarca i caps de biga de fusta.</span></span></span></p>	08205-870	Avinguda de Can Trabal, número 147; Camí Serreta, número 147	<p>Aquesta casa es va construir al primer terç del segle XX.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p>	41.4488022,2.0844465	423525	4588985		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98452-087001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98452-087002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98452-087003.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98453	Casa del passeig del Caqui número 40	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-caqui-numero-40		XX		<p>Xalet construït l'any 1927. És de planta <span><span><span><span lang='CA'><span>rectangular, amb un cos afegit a cada costat. C</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>onsta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana presenta una composició simètrica en base a tres obertures. A la planta baixa hi ha tres finestres rectangulars, amb llinda recta i tancades amb reixa. Al centre hi ha un espirall ceràmic de ventilació del sostremort. El parament és arrebossat. La façana és rematada amb un perfil sinuós entre pilastrons i un pinyó central d’arc apuntat. A la part superior presenta una decoració dentada feta amb maó. Els pilastrons són motllurats també amb maó, i coronats amb una esfera de morter modelat</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>. La façana oposada presenta un pinyó de remat simètric al davanter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de l’esquerra hi ha un cos afegit, per on s’accedeix a l’interior de l’edifici. A més del portal d’entrada conté una finestra. La teulada d'aquest cos és a tres vessants, amb teula àrab. A la façana de la dreta hi ha un altre cos afegit, probablement de construcció molt posterior, sense cap obertura a la façana principal. Té teulada a un vessant coberta amb teula plana.</span></span></span></span></span></p>	08205-871	Passeig del Caqui, número 40	<p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1927.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</span></span></span></p>	41.4495514,2.0802896	423178	4589071	1927	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98453-087102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98453-087103.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98454	Conjunt de xalets del passeig dels Pollancres números 70 i 72	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-xalets-del-passeig-dels-pollancres-numeros-70-i-72		XX		<p>Conjunt de dos xalets pràcticament bessons, situats al passeig dels Pollancres. Foren construïts els anys 1942 i 1945, en un estil que es pot inscriure dins el noucentisme de postguerra. Els dos tenen jardins davanters, amb una escala d'accés comuna que discorre pel mig.</p> <p>El xalet del Passeig dels Pollancres número 70 (situat al nordoest) és de planta rectangular i té una torre al costat dret. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana principal es distribueix en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb llinda recta. Queda aixoplugat per un balcó suportat per pilastres, i té una pèrgola davantera feta amb arquitraus de fusta i sostinguts per pilastres de maó. A cada costat del portal hi ha una finestra amb llinda recta. Totes les obertures tenen un petit ràfec superior format per una motllura i una filada de teula àrab.<br /> Al primer pis hi ha tres obertures que donen als balcons, tancats per baranes d’obra amb gelosies ceràmiques. Sobre l’eix dret, a la part superior hi trobem un espirall ceràmic de ventilació del sostremort. La façana és arrebossada. El ràfec conté una línia motllurada i caps de biga de fusta. La teulada es plega sobre l'eix dret. </p> <p>La torre és de planta quadrada. Té una finestra a la planta baixa i al primer pis, aixoplugades també per un petit ràfec superior format per una motllura i una filada de teula. La finestra del segon pis té una motllura sobre la llinda. El ràfec de la torre conté un llistó i caps de biga de fusta. La teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</p> <p>El xalet del Passeig dels Pollancres número 72 (situat al sudest) és de planta quadrada, amb una torre a cada costat de l'edifici. Consta de <span><span><span><span lang='CA'><span>planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana principal és asimètrica, amb un cos central que té una torre a la dreta i una altra, més reculada, a l'esquerra. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa hi ha el portal al centre, amb llinda recta. Queda aixoplugat per un balcó sostingut per pilastres i, a cada costat, té una finestra amb llinda recta i una motllura al damunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis trobem tres obertures a la part central que donen al balcó: un portal al centre i una finestra a cada costat. Les tres obertures queden aixoplugades sota una teuladeta recta al seu damunt. El balcó està tancat per una barana d’obra amb una gelosia ceràmica. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>obre l’eix del portal a la part superior hi ha un espirall ceràmic de ventilació del sostremort, que queda sota el plec de la taulada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El ràfec és perfilat per una motllura i conté caps de biga de fusta.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> La façana és arrebossada de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra hi ha un torreó de planta rectangular, amb una finestra per pis. La del primer pis queda </span></span></span></span></span>aixoplugada per un petit ràfec superior fet amb una motllura i una filada de teula.<span><span><span><span lang='CA'><span> La finestra del segon pis té una motllura sobre la llinda. El ràfec de la torre conté un llistó i caps de biga de fusta. La teulada és a quatre vessants, amb teula àrab. Al seu torn, la torre de la dreta tan sols conté una finestra al segon pis, amb una motllura sobre la llinda. El ràfec de coronament i la teulada són iguals que a l'altra torre.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08205-872	Passeig dels Pollancres, números 70 i 72	<p>Aquests xalets foren construïts els anys 1942 i 1945.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p>	41.4503000,2.0749301	422732	4589160	1942 i 1945	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087201_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087202_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087205.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			106\|98	46	1.2	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98455	Les Tres Torres (Villa Dolores i Los Olivos)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-torres-villa-dolores-i-los-olivos		XX		<p>Conjunt de dos xalets d'estil eclèctic. Es troben a l'avinguda Pere Planas, dalt d'un turó.</p> <p>El xalet anomenat Villa Dolores és de<span><span><span><span lang='CA'><span> planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arbrat i la vegetació davant de la façana principal tan sols deixen entreveure una obertura a la planta baixa i un porxo situat a la dreta. Al primer pis hi ha una obertura i un balcó fet amb peces de morter modelat entre pilastrons rematats amb gerros. El parament és arrebossat. El ràfec és amb caps de biga de fusta, i el carener és rematat amb esferes de ceràmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un element destacat és el cancell de la finca, format per dues pilastres de base quadrada, amb un remat amb fris motllurat i una esfera de morter modelat. La reixa de la porta és de ferro forjat. Entremig d'un jardí, unes escales porten des de l’avinguda Pere Planes fins al xalet.</span></span></span></span></span></p> <p>El xalet anomenat Los Olivos és<span><span><span><span lang='CA'><span> de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana presenta una composició asimètrica en base a diferents volums, amb un de central estrat i més sortint. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa hi ha una porta amb llinda recta, aixoplugada per una motllura amb una filera de teula. A l’esquerra hi ha un finestral amb arc rebaixat que conté persianes de llibret, i a la dreta hi ha una gran finestra. Damunt del portal trobem un plafó de majòlica de temàtica religiosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis en el cos central hi ha un finestral vertical que conté a l’ampit una jardinera amb un frontal de rajola vidriada de color verd. A l’esquerra hi ha un terrat amb balustrada feta de peces de morter modelat entre pilastrons. A la dreta en el cos principal, que queda enretirat, hi ha una porta que </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>dona a un balcó amb balustrada, també feta de peces de morter modelat entre pilastrons. Al nivell de les golfes en aquest cos enretirat hi ha un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec dels dos cossos és amb caps de biga de fusta, i al carener de la teulada hi ha una esfera ceràmica.</span></span></span></span></span></p>	08205-873	Avinguda Pere Planas, números 46 i 48	<p>En aquest indret, originàriament, hi havia tres cases o torres, però una va ser enderrocada, de manera que actualment únicament en queden dues: Villa Dolores i Los Olivos. Foren construïdes al primer terç de segle XX.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p>	41.4414918,2.0812815	423252	4588176		08205	Sant Cugat del Vallès	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087306.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087307.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	46	1.2	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98456	Casa Cúpula	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cupula		XX		<p>Aquest habitatge és una estructura geodèsica adaptada a la topografia del terreny. Es tracta d'un volum unitari que interiorment es desenvolupa en tres nivells. En planta, el perímetre de l'edifici està format per la unió de dos arcs rebaixats que originen una forma allargada. El revestiment de la cúpula és arrebossat, i conté finestres triangulars distribuïdes de manera aleatòria. Del carener en sobresurten dues xemeneies primes.</p>	08205-874	Carrer Major de la Floresta, número 11	<p>Aquest habitatge fou construït l'any 1973. El seu propietari Josep Maria Berenguer i l'arquitecte Carlos Gutiérrez, influïts pel moviment hippie, van experimentar amb l'estructura geodèsica com a solució constructiva. </p> <p>Josep Maria Berenguer (1944-2012), il·lustrador, fotògraf i editor, fou fundador, juntament amb Josep Toutain (1932-1997), de 'Ediciones La Cúpula', l'any 1979, amb la revista de còmic underground 'El Víbora' com a publicació de referència. A aquest habitatge va funcionar també la redacció de l'editorial. </p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p>	41.4429878,2.0753376	422757	4588348	1973	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98456-087402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98456-087403.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Avui la casa ha esdevingut un dels elements emblemàtics del barri de la Floresta.	98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98457	Casa de l'avinguda del Montseny número 24	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-del-montseny-numero-24		XX		<p>Xalet construït probablement a la dècada de 1940. És de <span><span><span>planta rectangular, amb una esvelta torre. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa presenta un porxo tancat. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis hi ha una porta amb llinda recta i un balcó amb barana de ferro. Al centre de la barana hi destaca un pinyó motllurat amb un plafó de majòlica blava de la Mare de Déu de Montserrat. A les golfes hi ha un òcul. Els paraments són arrebossats. El ràfec conté caps de biga de fusta. El carener de la teulada és amb teula verda i rematat</span></span></span><span><span><span> amb una pinya ceràmica també verda.<br /> A l’esquerra de la façana s'alça la torre, semblant a un campanar d'església. A la part superior presenta</span></span></span><span><span><span> dues finestres quadrades a cada cara. El ràfec és sobresortint, i la teulada adopta una forma piramidal amb una inclinació molt vertical i de perfil lleugerament curvilini. És coberta</span></span></span><span><span><span> amb rajola marró i careneres de ceràmica verda.</span></span></span></p>	08205-875	Avinguda del Montseny, número 24; carrer Vallvidriera, número 104	<p>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiables, aquest xalet hauria estat construït l'any 1942.</p> <p>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</p> <p>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</p> <p>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</p> <p>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</p> <p>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</p> <p>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta).</p>	41.4453783,2.0874882	423775	4588602		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98457-087502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98457-087503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98457-087504.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2026-01-30 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98458	Molí de vent del carrer Pere Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-carrer-pere-mas		XX	El molí de vent té l'estructura oxidada.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, ubicat dins d'una finca del carrer Pere Mas de Valldoreix. El molí està </span></span></span></span></span>format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Conserva totes les parts, tot i que presenta òxid a l’estructura.</p>	08205-876	Carrer Pere Mas número 15	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics. Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió. Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix. El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent. Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.</span></span></span></span></span></p>	41.4588697,2.0700109	422331	4590115		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98458-087602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98458-087603.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98459	Molí de Vent del carrer Olímpia número 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-carrer-olimpia-numero-1		XX	El molí de vent té l'estructura oxidada i ha perdut les pales.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del carrer Olímpia de Valldoreix. Està </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Li manquen les pales però conserva l’estructura, malgrat que es troba oxidada.</span></span></span></span></span></p>	08205-877	Carrer Olímpia número 1	<p>Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics. Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió. Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix. El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent. Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.</p>	41.4523862,2.0459655	420315	4589418		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98459-087702.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98460	Molí de Vent del carrer Pont número 10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-carrer-pont-numero-10		XX	El molí de vent té l'estructura oxidada, ha perdut les pales i part del penell.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del </span></span></span></span></span>carrer Pont de Valldoreix. El molí està <span><span><span><span lang='CA'><span>format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Tot i que li falten la majoria de pales i el cos del penell, conserva l’estructura malgrat que està oxidada.</span></span></span></span></span></p>	08205-878	Carrer del Pont número 10	<p>Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics. Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió. Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix. El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent. Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.</p>	41.4518821,2.0463578	420347	4589361		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98460-087802.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98461	Molí de vent del passeig Ametller – riera de Can Llunell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-passeig-ametller-riera-de-can-llunell		XX	El molí de vent té l'estructura oxidada i li falten les pales.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat al </span></span></span></span></span>passeig Ametller prop de la riera de Can Llunell. Està <span><span><span><span lang='CA'><span>format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Tot i que li falten la majoria de pales, conserva </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>l’estructura, malgrat que està oxidada.</span></span></span></span></span></p>	08205-879	Passeig Ametller – riera de Can Llunell	<p>Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics. Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió. Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix. El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent. Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.</p>	41.4589099,2.0467024	420384	4590141		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98461-087902.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98462	Casa Salvadó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvado	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes, construït probablement a la dècada de 1930. És de </span></span></span><span><span><span>planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, de composició asimètrica, presenta una distribució d'obertures en base a tres eixos. </span></span></span><span><span><span>A la planta baixa al centre hi ha el portal d’entrada de vehicles. A l’esquerra trobem una escala que permet l'accés al balcó del primer pis i, a la dreta, s'obre una finestra quadrada amb una faixa pintada al voltant. Al primer pis al centre hi ha e</span></span></span><span><span><span>l portal d’entrada a l’habitatge, aixoplugat per una pèrgola amb arquitraus i columnes de capitells jònics. Té una teulada coberta amb teula </span></span></span><span><span><span>àrab. A cada costat del portal hi ha una finestra amb llinda recta i persianes de llibret. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis hi trobem tres finestres quadrades, decorades amb una faixa pintada al voltant i amb persianes de llibret. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada, de tonalitat clara, i les faixes de les obertures ressalten amb un to granatós. E</span></span></span><span><span><span>l ràfec conté caps de biga de fusta. </span></span></span></p>	08205-880	Avinguda Ramon Escayola, número 90	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construïda l'any 1931.</span></span></span></p> <p> </p>	41.4605944,2.0463371	420356	4590328		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98462-088001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98462-088002.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98463	Villa Antoñita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonita	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil eclèctic, d'influència racionalista. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos semicilíndric que sobresurt a la dreta. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada al centre, amb llinda recta. A l'esquerra s'obre un finestral horitzontal, també amb llinda recta. El cos de la dreta, en forma de mitja torre, compta amb cinc finestres separades per mainells.</p> <p>El primer pis presenta un balcó amb barana de ferro a la part central. La porta que hi dona accés, de llinda recta, queda aixoplugada per una pèrgola amb caps de biga de fusta i un arquitrau horitzontal. A l’esquerra hi ha una finestra horitzontal amb llinda recta. A la dreta, en el cos de la torre, hi ha tres finestres de la mateixa tipologia que les inferiors, separades per mainells. El parament és arrebossat. Del mig de la teulada sobresurt una petita torre de planta quadrada, amb teulada a quatre vessants i rematada amb una pinya ceràmica.</p>	08205-881	Avinguda Ramon Escayola, número 1-3	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p> </p>	41.4630195,2.0554036	421116	4590589		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98463-088101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98463-088102.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98464	Pont dels Ferrocarrils de la Generalitat sobre el carrer Bruc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-ferrocarrils-de-la-generalitat-sobre-el-carrer-bruc	<p>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</p>	XX	Hi ha pintades als murs que caldria eliminar.	<p>Petit pont dels Ferrocarrils de la Generalitat que permet sota seu el pas d'un corredor estret que comunica els carrers de Sant Jaume i del Bruc. Consta d'un sol arc, de mig punt, fet amb paredat de pedra i perfilat amb maons col·locats a sardinell en els arcs exteriors i a la volta.</p>	08205-882	Carrer Bruc	<p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l’enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d’octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></p>	41.4545961,2.0693619	422272	4589642		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98464-088202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98464-088203.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	49	1.5	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98465	Casal Carme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-carme	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil eclèctic construït probablement a mitjans de segle XX. És de planta rectangular, i consta de diversos cossos, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants, amb teula àrab.</p> <p>La façana principal, formada per diferents cossos, presenta una disposició asimètrica. A la planta baixa trobem a l'esquerra un porxo amb un arc de mig punt que inclou una porta a l'interior, espiralls de ventilació i un ràfec format per una filera de teula àrab. Al seu damunt té una terrassa. A la part del centre hi ha una finestra amb arc de mig punt. A la dreta hi trobem el portal d'entrada, amb llinda recta i aixoplugat per un altre porxo, amb arcs de mig punt i teulada a tres vessants.<br /> Al primer pis sobre el porxo de l'esquerra hi ha un balcó-terrassa, amb una porta. Al centre de la façana s'hi obre una finestra amb arc de punt rodó i, sobre el portal, hi ha una finestra vertical amb arc de mig punt, tancada amb persianes de llibret.</p> <p>Al nivell de les golfes al centre de la façana sobresurt un cos en forma de torre, amb una galeria de tres finestres d'arc de mig punt i persianes de llibret. La teulada de la torre és a quatre vessants, coberta amb teula plana i rematada amb una esfera ceràmica acabada en punta de llança. A la part superior del cos det hi ha una petita finestra amb arc de mig punt. El parament és arrebossat, i el ràfec conté caps de biga.<br /> </p>	08205-883	Avinguda Ramon Escayola, número 34	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1950.</span></span></span></p> <p> </p>	41.4618989,2.0532230	420932	4590467		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98465-088301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98465-088302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98465-088303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98465-088304.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98466	Casa de l'avinguda Ramon Escayola número 70	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-ramon-escayola-numero-70	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes, construït probablement a la dècada de 1930. Consta de planta subterrània, planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. A la planta subterrània hi ha dos grans finestrals. Del centre de la façana en surt una escala que permet accedir a un porxo situat en planta baixa, sustentat amb quatre columnes classicistes i amb sostre fet amb bigues i revoltons. A l'interior del porxo hi trobem el portal d'entrada i un gran finestral. Al primer pis hi ha dos cossos, cadascun amb una obertura de llinda plana. El parament de la façana és arrebossat. El ràfec conté caps de biga de fusta. El remat del cos de l'esquerra és triangular, amb el carener de la teulada perpendicular a la façana. El cos de la dreta, en canvi, presenta una teulada a quatre vessants.</p> <p>Destaca el cancell d'entrada a la finca, format per dues columnes clàssiques. A la de l'esquerra hi ha inscrita en relleu la paraula 'VILLA'. La porta és de doble fulla, de ferro forjat. La tanca segueix el model característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç i rematada amb maó pla. La serralleria és de ferro forjat.</p>	08205-884	Avinguda Ramon Escayola, número 70	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1931. El 2024 va ser objecte d'una reforma.</span></span></span></p>	41.4611130,2.0486122	420546	4590383		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98466-088401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98466-088402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98466-088403.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98467	Casa de l'avinguda Ramon Escayola número 72	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-ramon-escayola-numero-72	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil eclèctic, construït l'any 1936. És de planta rectangular, i consta de diversos cossos, amb planta baixa i pis. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. A la planta baixa a l'esquerra hi ha una galeria amb tres finestres d'arc de mig punt, tancades amb una reixa. A la dreta hi trobem un porxo, amb teulada a un sol vessant, que acull la porta d'entrada al xalet. Al primer pis sobre el mateix eix del porxo hi ha una finestra d'estil gòtic que és una rèplica exacta de la que hi ha a la masia de Can Bell, de Sant Cugat. La façana és arrebossada, i el ràfec és ceràmic, d'una filada.</p> <p>Destaquen el cancell i la tanca de la finca. El cancell és arrebossat i compta amb una teulada a dos vessants, amb caps de biga de fusta. La tanca segueix el model característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç i rematada amb esferes de morter modelat.</p>	08205-885	Avinguda Ramon Escayola, número 72	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1936.</p>	41.4609643,2.0484885	420536	4590367	1936	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98467-088501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98467-088502.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98468	Casa Mellado	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mellado	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa d'estil eclèctic construïda probablement a la dècada de 1930. És de planta </span></span></span><span><span><span>rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. </span></span></span><span><span><span>A la planta baixa al centre hi ha una gran obertura d’accés a un local comercial. A l’esquerr trobem el portal d’entrada a l’habitatge, i a la dreta una finestra del local comercial. Totes les obertures tenen la llinda recta. A la part davantera la planta baixa queda aixoplugada per</span></span></span><span><span><span> un porxo format per arquitraus que van des de la façana fins a quatre pilars fets de maó. En els dos centrals els maons formen una sanefa dentada. </span></span></span><span><span><span>La teulada del porxo és formada per planxes ondulades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis s'hi obren tres finestres simples de llinda recta. </span></span></span><span><span><span>A les golfes hi ha una galeria de tres obertures quadrades, també amb llinda recta. </span></span></span><span><span><span>El parament és arrebossat. El ràfec conté caps de biga de fusta, i la teulada és plegada.</span></span></span><span><span><span> El carener és rematat per una esfera ceràmica.</span></span></span></p>	08205-886	Avinguda Ramon Escayola, número 91	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1936.</p>	41.4603844,2.0464343	420363	4590304		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98468-98468-0886012.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98468-088602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98468-088603.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98469	Villa Tresa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-tresa	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1936. És de planta rectangular, i consta de planta subterrània, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té un cos més petit adossat a la dreta. </span></span></span><span><span><span>A la planta subterrània el parament és de conglomerat de pedra de Sant Llorenç. A la part esquerra hi trobem</span></span></span><span><span><span> una finestra rectangular, amb llinda feta de maó col·locat a sardinell. Al centre, i construïda en paral·lel al carrer, hi ha l’escala que condueix a la planta baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa a l'esquerra presenta una finestra amb llinda recta. Sobre aquesta hi ha una pèrgola feta amb arquitraus de fusta i ciment armat. A la dreta de la façana el cos que sobresurt té dues arcades. La de l'esquerra</span></span></span><span><span><span> és una finestra; la de la dreta acull un porxo on, al seu interior, hi ha </span></span></span><span><span><span>el portal d’entrada. Entre les dues arcades, a la part superior, hi ha dos espiralls amb forma triangular. Al cos posterior s'hi observa un òcul al centre de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat, insinuant subtilment una imitació de carreuat. </span></span></span><span><span><span>Els angles i les obertures estan engaltades amb un estucat també a imitació de carreus. El ràfec dels dos cossos és motllurat, i els careners contenen un cap de drac fet de ceràmica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca segueix el model característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p>	08205-887	Avinguda Ramon Escayola, número 98	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1936.</p>	41.4605411,2.0457289	420305	4590323	1936	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98469-088701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98469-088702.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98470	Can Bort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bort	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet construït l'any 1948. És de planta rectangular, format per diversos cossos, incloent una sòlida torre quadrada. Consta de planta baixa i dos pisos, amb teulades a diversos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica on destaca el cos central en forma de torre. </span></span></span><span><span><span>A la planta baixa s’hi troba el portal d’entrada, amb llinda recta. A la llinda i als brancals és emmarcat amb una banda engaltada a imitació de carreus. La porta queda protegida per una petita teulada amb ràfec motllurat per tres filades de maó pla i maó col·locat en punta. </span></span></span><span><span><span>Al primer i segon pis de la torre hi ha una finestra amb llinda recta i amb el marc enllistonat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cos de l’esquerra a la planta baixa té dues finestres, també amb els marcs enllistonats. A la part superior té una terrassa tancada amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. A la dreta s'hi ha construït un pis, amb una finestra també amb el marc enllistonat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de la dreta és molt allargat i únicament de planta baixa, amb dues finestres de llinda recta i el marc enllistonat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament dels tres cossos és arrebossat, amb un estucat a imitació de carreus. Els angles estan engaltats, amb un to més clar i també a imitació de carreus. El ràfec és ceràmic i té diverses filades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca segueix el model característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç i amb un remat de maó.</span></span></span></p>	08205-888	Avinguda Ramon Escayola, número 103	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1948.</p>	41.4625143,2.0550353	421085	4590533	1948	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98470-088802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98470-088803.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98471	Xalet de l'avinguda Ramon Escayola número 106	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-ramon-escayola-numero-106	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1924. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis hi ha un porxo format per quatre columnes sobre una alts basaments, amb una </span></span></span><span><span><span>barana metàl·lica entre ells. Al centre de la façana hi ha e</span></span></span><span><span><span>l portal, flanquejat per una finestra amb llinda recta a cada costat. Les finestres són tancades amb reixes de barrots. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis hi ha dues obertures, també amb llinda recta i doble fulla, que s'obren a un balcó tancat amb una barana feta amb </span></span></span><span><span><span>pilastres, un petit mur decorat amb rajoles blanques i blaves i una barana metàl·lica. Les pilastres estan rematades amb maó pla. </span></span></span><span><span><span>A les golfes hi trobem una galeria amb tres petites finestres. El parament és arrebossat i pintat de blanc. El coronament és</span></span></span><span><span><span> format per un ràfec amb caps de biga, i la teulada és plegada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior del xalet hi ha una torre de planta quadrada, amb teulada a quatre vessants.</span></span></span></p>	08205-889	Avinguda Ramon Escayola, número 106	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1924.</p>	41.4605582,2.0451015	420253	4590326	1924	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98471-088901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98471-088902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98471-088903.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98472	Xalet de l'avinguda Ramon Escayola número 108	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-ramon-escayola-numero-108	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1936. És de planta rectangular, i consta tan sols de planta baixa, amb teulada a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica. A la primera planta </span></span></span><span><span><span>hi ha quatre obertures, ajuntades en grups de dos. La tercera, comptant des de l’esquerra, és una porta que permet accedir a una terrassa. Aquesta terrassa està tancada amb un mur que inclou una gelosia formada per quatre filades de teula àrab, entre pilastrons. El parament és arrebossat a imitació </span></span></span><span><span><span>de carreus, més marcats als angles, on l'estucat és de color blanc. Així mateix, les obertures tenen una </span></span></span><span><span><span>faixa pintada al voltant, també blanca. El ràfec inclou caps de biga de fusta, i la teulada està rematada per una pinya ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca segueix el model característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p>	08205-890	Avinguda Ramon Escayola, número 108	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1936.</p>	41.4606768,2.0447874	420227	4590339	1936	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98472-089001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98472-089002.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98473	Torre neoromànica de l'Arxiu Gavín	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-neoromanica-de-larxiu-gavin	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Torre situada al jardí d'una casa particular. És de planta quadrada, construïda amb carreus de pedra escairats, de diversos pisos d'alçada, amb obertures d’estil romànic, i teulada a quatre vessants coberta amb teula àrab.</span></span></span></p>	08205-891	Passeig del sol número 34	<p>Aquesta torre està situada al jardí del que va ser el domicili de Josep Maria Gavín (1930 - 2023). Gavín va crear una gran col·lecció formada per quaranta-vuit fons documentals, amb més de 4,8 milions de documents i fotografies. El 1983, la UNESCO el va qualificar com el primer arxiu privat del món.</p> <p>Durant anys, aquest fons va estar emplaçat a Valldoreix, on vivia en Gavín, fins que l'any 2008 es va convertir en el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, i es va traslladar al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer). </p>	41.4555781,2.0600813	421498	4589759		08205	Sant Cugat del Vallès	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98473-089101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98473-089102.jpg	Inexistent	Contemporani\|Romànic	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98\|92	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98474	Porxo de l'avinguda Mas Fuster número 168	https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-de-lavinguda-mas-fuster-numero-168	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Porxo situat a l’antiga era del Mas Fuster. Té <span><span><span>quatre metres d’alçada. Consta de quatre pilastres de maó, que suporten una estructura d’arquitraus de fusta sobre la qual s'alça una teulada a quatre vessants. La teulada és coberta amb teula plana i una esfera ceràmica com a remat. Als extrems dels careners hi ha uns caps de drac fets de ceràmica.</span></span></span></p>	08205-892	Avinguda Mas Fuster número 168	<p>El va edificar fa uns cent anys el besavi de l’actual propietari del porxo i de la casa situada en aquesta parcel·la. Permetia que els treballadors poguessin descansar a l’ombra mentre treballaven a l’era.</p> <p>El Mas Fuster, situat dins l'antiga demarcació de Canals, és possiblement d'origen medieval. La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble que fou agregat al municipi de Sant Cugat del Vallès el 1846.</p>	41.4533416,2.0516419	420790	4589518	1930	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98474-089201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98474-089202.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			119\|98	47	1.3	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98475	Xalet de l'avinguda del Baixador número 112	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-del-baixador-numero-112	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1934. És de planta rectangular, i consta tan sols de planta baixa, amb teulada a quatre vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres parts diferenciades, la central emfasitzada amb un porxo. En aquesta part central hi ha </span></span></span><span><span><span>el portal d’entrada, amb arc carpanell. El porxo té una obertura davantera rectangular i </span></span></span><span><span><span>teulada a tres vessants, amb teula àrab. A cada costat del portal s'hi obre una finestra horitzontal que arriba fins a l’angle de la façana i continua a la façana lateral. Les finestres tenen llinda recta, l’ampit motllurat i, a l’angle, un pilar fet de maó pla separa les dues parts. El parament és arrebossat. El</span></span></span><span><span><span> ràfec és motllurat amb tres llistons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral dreta hi ha una pèrgola feta amb pilars de maó pla i arquitraus a la part davantera. A la part posterior hi trobem una tribuna amb un bow-window, amb teulada a cinc vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca segueix el model característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç. Està rematada amb maons col·locats a sardinell, i la serralleria és de ferro forjat.</span></span></span></p>	08205-893	Avinguda del Baixador, número 112	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1934.</p>	41.4624879,2.0531284	420926	4590533	1934	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98475-089301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98475-089302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98475-089303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98475-089304.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98476	Xalet de l'avinguda Mas Fuster número 27	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-mas-fuster-numero-27	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX	L'edifici està sent objecte d'una reforma integral.	<p><span><span><span>Xalet construït l'any 1930, d'estil eclèctic, que el 2024 és objecte d'una reforma integral que altera substancialment les seves característiques originàries. </span></span></span><span><span><span>És de planta rectangular, i consta de </span></span></span><span><span><span>planta baixa i pis, amb una torre d'alçada considerable. La teulada és a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la reforma de 2024 es modifica</span></span></span><span><span><span> completament la planta baixa, al voltant de la qual s'està bastint una estructura metàl·lica.</span></span></span><span><span><span> També les obertures del primer pis s'estan suprimint o remodelant. </span></span></span><span><span><span>La teulada, que originàriament era plegada, ara ja no ho és.</span></span></span></p> <p>La torre <span><span><span>presenta una finestra a tocar de l’angle esquerre, en les dues cares i a mitja alçada. A la cantonada aquesta obertura queda separada per un pilar</span></span></span><span><span><span>. A la part superior de la torre un finestral recorre tot l'ample de les façanes.</span></span></span><span><span><span> El ràfec conté caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants.</span></span></span></p> <p> </p>	08205-894	Avinguda Mas Fuster, número 27	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1930. L'any 2024 s'hi va portar a terme una reforma integral.</span></span></span></p> <p> </p>	41.4562264,2.0635442	421787	4589828	1930	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98476-089401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98476-089402.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98477	Casa de l'avinguda de Can Monmany número 27	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-de-can-monmany-numero-27	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1934. És de <span><span><span>planta rectangular, i consta tan sols de planta baixa, amb teulada a quatre vessants, de teula plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta una composició asimètrica. A l'esquerra s'hi obre</span></span></span><span><span><span> un finestral amb llinda recta, envoltat per una faixa engaltada i amb una </span></span></span><span><span><span>jardinera a l'ampit decorada amb rajoles de colors blau i blanc. A la dreta hi ha el portal d’entrada, amb llinda recta i ressaltat també amb una faixa engaltada. La porta és de doble fulla, de fusta i vidre. El portal queda aixoplugat per un porxo amb dos pilars simples, arquitraus i teulada a un vessant. El parament és arrebossat. El</span></span></span><span><span><span> ràfec incorpora caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de contenció de la finca segueix el model de tanca característica en la urbanització promoguda per Joan Borràs, construït amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç i rematat amb maó pla. La tanca és de serralleria metàl·lica entre pilastrons.</span></span></span></p>	08205-895	Avinguda de Can Monmany, número 27	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1934.</p>	41.4553931,2.0403162	419847	4589756	1934	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98477-089501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98477-089502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98477-089503.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98478	Casa de l'avinguda Can Monmany números 24 - 30	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-can-monmany-numeros-24-30	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa de tipus xalet construïda l'any 1934. És de planta rectangular, amb un cos lateral adossat. Consta de </span></span></span><span><span><span>planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un petit cos amb balcó superior adossat a la dreta. A</span></span></span><span><span><span> la planta baixa hi ha el portal d’entrada situat a l’esquerra. Al seu costat sobresurt el cos avançat amb tres finestres, una per cada costat. Aquest cos presenta un ràfec motllurat.</span></span></span><span><span><span> Entre aquest cos i la porta d’entrada hi ha una pèrgola feta d’obra i arquitraus de fusta, amb teula àrab a dos vessants. El cos principal al primer pis té dues obertures amb persianes de llibret. La de la dreta dona accés a la terrassa, que és </span></span></span><span><span><span>tancada amb una barana de forja. A la part superior hi ha un </span></span></span><span><span><span>òcul. El parament és arrebossat, i als angles presenta un estucat a imitació de carreus. T</span></span></span><span><span><span>otes les obertures tenen llinda recta i estan engaltades. A l’angle esquerre hi ha un fanal de forja. El ràfec conté caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral dreta presenta un cos afegit de planta baixa, sense finestra a la façana principal, amb el parament arrebossat i els angles estucats a imitació de carreus. El ràfec també incorpora caps </span></span></span><span><span><span>de biga de fusta, i la teulada és a tres vessants, amb teula àrab.</span></span></span></p>	08205-896	Avinguda de Can Monmany, números 24 - 30	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1934.</p>	41.4556977,2.0402599	419842	4589791	1934	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98478-089602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98478-089603.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98479	La Milagrosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-milagrosa	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1955. Consta de planta baixa i pis, amb una torre. La teulada és a diversos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica. </span></span></span><span><span><span>A la planta baixa hi ha el portal d’entrada al centre, amb llinda recta, aixoplugat per un porxo fet amb arquitraus i columnes, amb teulada a tres vessants. A cada costat hi ha una finestra amb llinda recta. Sobre la finestra de l’esquerra hi ha una majòlica de ceràmica amb una Mare de Déu. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical que les finestres de la planta baixa, hi ha dues finestres amb llinda recta. Els paraments són arrebossats. El ràfec és amb caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’esquerra s'aixeca un cos més alt en forma de Torre. És de planta quadrada i té dues finestres a la part superior. El ràfec de la torre conté caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha un cos afegit que es caracteritza per una galeria d’arcades de mig punt a la planta baixa. Al primer pis té cinc finestres horitzontals amb llinda recta. El coronament conté caps de biga de fusta, i la teulada és a un vessant.</span></span></span></p>	08205-897	Avinguda de Can Monmany, número 49	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1955.</p>	41.4544594,2.0367972	419552	4589656	1955	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98479-089701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98479-089702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98479-089703.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98480	Casa de l'avinguda Vall d'Or número 93	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vall-dor-numero-93	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil noucentista construït l'any 1940. És de planta rectangular, i consta <span><span><span>de planta baixa i golfes, amb </span></span></span><span><span><span>teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures, amb el portal al centre emfasitzat per una pèrgola. El portal és de llinda recta, i </span></span></span><span><span><span>compta amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. Queda aixoplugada per la pèrgola, amb pilastres i columnes d’estil jònic, i amb una balustrada de peces de morter modelat que arriba fins a la paret. La coberta d'aquesta pèrgola és amb </span></span></span><span><span><span>arquitraus i una teulada a tres vessants, amb teula plana. A cada costat de la porta hi ha una finestra amb llinda recta. Les finestres estan tancades amb persianes de llibret, i tenen els ampits ceràmics. </span></span></span><span><span><span>Al nivell de les golfes hi ha dues finestres horitzontals. </span></span></span><span><span><span>Els paraments són arrebossats de color blanc, a imitació de </span></span></span><span><span><span>carreus; les finestres estan envoltades per unes faixes engaltades d'un color més fosc que destaca sobre el blanc. E</span></span></span><span><span><span>ls angles també estan ressaltats amb un estucat a imitació de carreus d'una tonalitat més fosca.</span></span></span> El coronament es resol mitjançant un <span><span><span>ràfec conté caps de biga de fusta. La teulada és </span></span></span><span><span><span>plegada, i als extrems</span></span></span><span><span><span> del carener presenta dues pinyes de ceràmica.</span></span></span></p>	08205-898	Avinguda Vall d'Or, número 93	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1940.</span></span></span></p> <p> </p>	41.4542674,2.0461768	420335	4589626	1940	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98480-089801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98480-089802.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			106\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98481	Casa Lemmel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lemmel	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1945. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb el central emfasitzat per un porxo i un remat lleugerament més alt.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span><span><span><span>A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb llinda recta, aixoplugat pel porxo, fet amb pilastres i un ràfec motllurat amb dues filades de teula àrab. A cada costat s'hi obre una finestra amb llinda recta. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis hi trobem una gran obertura, amb una porta al centre i una finestra vertical a cada costat. Estan separades per pilastres amb aplacat de pedra, i totes donen a un balcó tancat amb mur d’obra. </span></span></span><span><span><span>A banda i banda hi ha una finestra horitzontal amb llinda recta. El nivell de les golfes, lleugerament sobrealçat, presenta una obertura allargassada dividida en quatre</span></span></span><span><span><span> finestres. El parament és arrebossat. El </span></span></span><span><span><span>ràfec és de peces de pedra artificial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral dreta hi ha un cos afegit de planta baixa que fa de terrat, amb una pèrgola feta de pilastres de pedra escairada i arquitraus amb bigues de morter modelat que s'aixeca a nivell del primer pis.</span></span></span></p>	08205-899	Avinguda Vall d’Or, número 42	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1945.</p> <p> </p>	41.4554183,2.0515870	420788	4589749	1945	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98481-089901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98481-089902.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98482	Casa de l'avinguda Vall d'Or número 66	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vall-dor-numero-66	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil proper al noucentisme, construït l'any 1930. És de planta rectangular, i consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. La porta d’entrada es troba a l’esquerra, situada dins d’un cos afegit i construït en fusta. A la dreta hi ha una finestra quadrada amb una persiana corredora. Una teuladeta plana aixopluga la finestra i l’entrada de la casa. Més amunt hi ha un espirall ceràmic de ventilació del sostremort. La façana és arrebossada i pintada de blanc. El coronament, perfilat amb una motllura, conté un pinyó de mitja circumferència a la part central que amaga el carener de la teulada.</p>	08205-900	Avinguda Vall d'Or, número 66	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1930.</p>	41.4548534,2.0483024	420513	4589689	1930	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98482-090001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98482-090002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98482-090003.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			106\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98483	Casa del passeig Camèlies número 74	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-camelies-numero-74	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1950. És de planta <span><span><span>rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a un porxo davanter amb tres obertures. És un porxo tancat, </span></span></span><span><span><span>amb </span></span></span><span><span><span>un portal d’arc de mig punt situat al centre i un finestral, també d’arc de mig punt, a cada costat. El porxo està cobert amb una teulada de teula àrab. Al seu damunt, a les golfes, s'hi obre un òcul. </span></span></span><span><span><span>El parament és arrebossat i pintat de blanc. El ràfec està decorat amb diverses filades de ceràmica, i la teulada és plegada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral esquerra hi ha un cos afegit, amb teulada a tres vessants. A la façana lateral dreta s’hi observa un altre porxo.</span></span></span></p>	08205-901	Passeig Camèlies, número 74	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1950.</p>	41.4640717,2.0457687	420313	4590715	1950	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98483-090101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98483-090102.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98484	Xalet del Nil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-nil	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX	No s'observa bé l'estat de conservació a causa de la vegetació que hi ha a la part de davant de l'edifici.	<p>Xalet d’estiueig construït l'any 1948. És format per dos cossos, de planta baixa, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal és simètrica. Al centre té el portal d'entrada, amb llinda recta, flanquejat per una finestra a cada costat, també amb llinda recta i amb ampits motllurats amb maó col·locat a sardinell. El parament és arrebossat, amb un ràfec ceràmic de diverses filades.</p> <p>A la part posterior de l'edifici s'hi ha afegit un cos amb teulada a un vessant.</p>	08205-902	Passeig Castanyer, número 30	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que f a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1948.</p>	41.4577099,2.0497978	420642	4590005	1948	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)				45	1.1		40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98485	Xalet de l'Everest	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-leverest	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX	No s'observa bé l'estat de conservació a causa de la vegetació que hi ha a la part de davant de l'edifici.	<p>Xalet d’estiueig d'estil eclèctic construït l'any 1948. Consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica. A l'esquerra hi ha el portal d'entrada, amb llinda recta. Al centre hi ha una tribuna amb <em>bow-window</em>, coberta amb teulada a tres vessants de teula plana, i una finestra a la dreta, també amb llinda recta i persianes de llibret. A les golfes hi trobem una galeria amb tres finestres d'arc de mig punt. El parament és arrebossat i pintat de blanc. El ràfec conté caps de biga de fusta, i la teulada és plegada.</p>	08205-903	Passeig Castamyer, número 32	<p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1948.</p> <p> </p>	41.4578154,2.0497703	420639	4590017	1948	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98485-090301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98485-090302.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02
98486	Casa del carrer Moreneta de Montserrat número 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-moreneta-de-montserrat-numero-9	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa d'estil popular amb elements classicistes, construïda l'any 1959. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures. Al centre hi ha</span></span></span><span><span><span> la porta d’entrada, de fusta i de doble fulla. Queda aixoplugada per una pèrgola formada per dues columnes classicistes i arquitraus, amb una teulada a tres vessants coberta amb teula àrab. A cada costat de la porta s'hi obre una finestra, protegida amb una reixa i amb una jardinera a l’ampit decorada amb rajoles de color blanc i blau. Damunt de les finestres hi ha unes motllures amb una filera de teula àrab. Al nivell de les golfes hi trobem</span></span></span><span><span><span> un espirall decoratiu de ceràmica amb forma de rombe. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada i pintada de blanc. El coronament és esglaonat, rematat amb una mitja circumferència que acull una majòlica de la Mare de Déu del Carme. Aquest plafó queda ressaltat per una motllura a la part inferior i una altra, de mitja circumferència amb una filera de teules, a la part superior.</span></span></span></p>	08205-904	Carrer Moreneta de Montserrat, número 9	<p>La colònia Montserrat és un barri situat a l’EMD de Valldoreix, dins del terme municipal de Sant Cugat. La seva urbanització va començar a la dècada de 1920, amb cases per a treballadors de les masies de Can Cussó, Can Juliach i Can Badal. La colònia també va ser un lloc per a estiuejants, que es van fer cases d’autoconstrucció en aquest indret prop de Barcelona i amb vistes al Vallès.</p>	41.4471355,2.0499265	420640	4588831	1959	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98486-090401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98486-090402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98486-090403.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			119\|98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-02-10 06:02

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús