Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98487 | Casa del carrer Moreneta de Montserrat número 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-moreneta-de-montserrat-numero-46 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es desconeix l'estat de conservació perquè no es pot observar bé l'edifici a causa de la vegetació i de la situació de la parcel·la. | <p><span><span><span>Casa unifamiliar construïda l'any 1935. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb </span></span></span><span><span><span>teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a dues obertures. Es tracta de dues</span></span></span><span><span><span> finestres amb llinda recta. A les golfes hi ha una petita galeria de tres finestres, que tenen una motllura a l’ampit i a les impostes. El parament és arrebossat. E</span></span></span><span><span><span>l coronament de la façana és a l'estil barroc, esglaonat i rematat amb un pinyol de mitja circumferència que té al damunt una pinya ceràmica. El coronament és perfilat amb una motllura superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’esquerra hi ha un porxo que acull el portal d’entrada a la casa.</span></span></span></p> | 08205-905 | Carrer Moreneta de Montserrat, número 46 | <p><span><span><span>La colònia Montserrat és un barri situat a l’EMD de Valldoreix, dins del terme municipal de Sant Cugat. La seva urbanització va començar a la dècada de 1920, amb cases per a treballadors de les masies de Can Cussó, Can Juliach i Can Badal. La colònia també va ser un lloc per a estiuejants, que es van fer cases d’autoconstrucció en aquest indret prop de Barcelona i amb vistes al Vallès.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1935.</p> | 41.4465344,2.0497575 | 420625 | 4588764 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98487-090502.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 98488 | Cal Santa (Casa del carrer Moreneta de Montserrat número 56) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santa-casa-del-carrer-moreneta-de-montserrat-numero-56 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar amb elements classicistes. És de planta rectangular, i consta tan sols de planta baixa, </span></span></span><span><span><span>amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una composició simètrica en base a tres obertures. Al centre hi ha </span></span></span><span><span><span>la porta d’entrada, amb llinda recta, aixoplugada per una pèrgola formada per dues columnes d’estil jònic i arquitraus. Aquesta pèrgola és coberta amb </span></span></span><span><span><span>una teulada a tres vessants, de teula àrab. A cada costat de la porta s'hi obre una finestra, també amb llinda recta. Sobre la porta hi trobem un espirall decoratiu amb una garlanda. El parament és arrebossat. El coronament</span></span></span><span><span><span> és sinuós i esglaonat, a l'estil barroc, amb una motllura dentada a la part superior que queda flanquejada per pilastres</span></span></span><span><span><span> rematades amb esferes de morter modelat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici ha estat ampliat per la part posterior.</span></span></span></p> | 08205-906 | Carrer Moreneta de Montserrat, número 56 | <p><span><span><span>La colònia Montserrat és un barri situat a l’EMD de Valldoreix, dins del terme municipal de Sant Cugat. La seva urbanització va començar a la dècada de 1920, amb cases per a treballadors de les masies de Can Cussó, Can Juliach i Can Badal. La colònia també va ser un lloc per a estiuejants, que es van fer cases d’autoconstrucció en aquest indret prop de Barcelona i amb vistes al Vallès.</span></span></span></p> | 41.4459921,2.0498400 | 420631 | 4588704 | 1960 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98488-090602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98488-090603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98488-090604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98489 | Casa del carrer Les Planes número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-les-planes-numero-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa d'estil eclèctic construïda l'any 1932. És de planta rectangular, i consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures. Al centre hi ha</span></span></span><span><span><span> la porta d’entrada, amb llinda recta. A cada costat té una finestra tancada amb persianes de llibret. A l'eix central, damunt de la porta, s'hi ha col·locat un plafó de majòlica amb la Mare de Déu de Montserrat. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. El </span></span></span><span><span><span>ràfec conté caps de biga de fusta.</span></span></span></p> | 08205-907 | Carrer Les Planes, número 1 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1932.</p> | 41.4588707,2.0605816 | 421543 | 4590124 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98489-090701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98489-090702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98489-090703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98489-090704.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98490 | Casa del passeig de l'Esparver número 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-lesparver-numero-29 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil eclèctic. És de planta rectangular, i consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta d’entrada al centre, amb llinda recta, i una finestra a cada costat. Al primer pis hi trobem dues finestres, també amb llinda recta i situades al mateix eix vertical que les de la planta baixa. El pis de golfes conté una balconera estreta, amb arc de mig punt i barana de ferro forjat. El parament és arrebossat. El ràfec conté caps de biga de fusta.</p> | 08205-908 | Passeig de l'Esparver, número 29 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4639905,2.0430447 | 420085 | 4590708 | 1960 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98490-090801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98490-090802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98490-090803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98490-090804.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98491 | Xalet del passeig Gardènia número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passeig-gardenia-numero-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d’estiueig d'estil eclèctic. És de planta </span></span></span><span><span><span>rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb</span></span></span><span><span><span> teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb la</span></span></span><span><span><span> porta d’entrada al centre i, a cada costat, una </span></span></span><span><span><span>finestra quadrada amb llinda recta. Davant de la façana hi ha un porxo sostingut per quatre pilastres, amb teulada a un vessant i coberta amb teula àrab. Al nivell de les golfes hi trobem</span></span></span><span><span><span> una galeria amb tres petites arcades i ampit motllurat. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada i pintada de blanc. El coronament es resol amb un ràfec que conté caps de biga i la teulada plegada. El carener és </span></span></span><span><span><span>rematat amb una esfera ceràmica acabada en punta de llança.</span></span></span></p> | 08205-909 | Passeig Gardènia, número 1 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4587813,2.0535931 | 420959 | 4590120 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98491-090901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98491-090902.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 98492 | Vila Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-roser | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d’estiueig de planta rectangular, format per diversos cossos. Consta tan sols de planta baixa, amb </span></span></span><span><span><span>teulada a diversos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica en base a tres cossos diferenciats.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span><span><span><span>A l’esquerra hi ha un porxo amb teulada a tres vessants, sostingut per quatre columnes de maó. A sota hi trobem la porta d’accés al xalet. El cos on està situada l’entrada és de planta baixa i acull una tribuna de cinc costats, amb tres finestres de llinda recta. Aquest cos presenta un ràfec motllurat i està rematat amb una balustrada que inclou una gelosia ceràmica entre pilastrons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre hi ha una torre de planta quadrada, amb planta baixa i pis. A la planta baixa compta amb una finestra i, al pis superior, amb una galeria de tres finestres d'arc de mig punt, amb una banda engaltada amb impostes i ampit motllurat. Els angles de la torre són motllurats. El ràfec inclou caps de biga. La teulada és a quatre vessants, amb teula àrab i rematada amb una pinya ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem de la part dreta hi ha un cos de planta baixa, amb una finestra que inclou una motllura i una filera de teula àrab sobre la llinda. La teulada d’aquest cos és a dos vessants, també amb teula àrab.</span></span></span></p> | 08205-910 | Passeig de la Garsa, número 25 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1950.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4586366,2.0428951 | 420067 | 4590115 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98492-091002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98492-091003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 98493 | Xalet de l'avinguda Joan Borràs número 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-joan-borras-numero-45 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d’estiueig d'estil eclèctic amb elements historicistes, construït l'any 1947. És format per dos cossos, de planta baixa i pis, amb </span></span></span><span><span><span>teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica. </span></span></span><span><span><span>Al cos de l’esquerra hi ha, en planta baixa, dues finestres amb llinda recta, envoltades d’aplacat de pedra rogenca. Entre les finestres hi trobem el cos d’una xemeneia amb el mateix aplacat de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cos de la dreta hi ha un portal motllurat d’estil castellà, fet també amb pedra de to vermellós. Presenta una </span></span></span><span><span><span>llinda rematada amb una mitja circumferència i brancals motllurats. </span></span></span><span><span><span>A la dreta del portal hi trobem una finestra amb llinda recta, tancada amb una reixa de forja, i una porta de fusta de servei. Al primer pis sobre el portal s'hi obre una finestra d’ull de bou emmarcada i tancada per una reixa. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada. El ràfec conté caps de biga de fusta.</span></span></span></p> | 08205-911 | Avinguda Joan Borràs, número 45 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1947.</p> | 41.4617824,2.0492104 | 420597 | 4590457 | 1947 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98493-091101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98493-091102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98493-091103.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98494 | Casa Guitart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-guitart | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1952. És de planta rectangular, format per dos cossos (un en forma de torre). Consta</span></span></span><span><span><span> de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb la torre que s'alça a la dreta. </span></span></span><span><span><span>El cos de l’esquerra té al centre un finestral horitzontal, amb llinda recta i persianes de llibret. A la dreta hi trobem el portal d’entrada, també amb llinda recta, i una obertura vertical, paral·lela a la porta, amb vitrall. Davant de la façana, i com a prolongació de la teulada, hi ha un porxo que s'estén per la part frontal i també per la lateral esquerra. El porxo està sostingut per pilastres de pedra i té un arquitrau d’obra i caps de biga de fusta. La façana és arrebossada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre de la dreta compta amb una finestra amb llinda recta a la planta baixa i amb dues finestres amb arc de mig punt a la planta pis. El coronament conté caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</span></span></span></p> | 08205-912 | Passeig Mariscota, número 8 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1952.</p> | 41.4624839,2.0556074 | 421133 | 4590529 | 1952 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98494-091201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98494-091202.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98495 | Casa del passeig Mariscota número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-mariscota-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet construït l'any 1947. És de planta rectangular, amb una torre. Consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica. A</span></span></span><span><span><span> l'esquerra hi ha una finestra horitzontal amb llinda de pedra i una cassola esculpida. A la dreta hi trobem un porxo amb una obertura de mitja circumferència. Als laterals del porxo s'hi poden veure uns petits contraforts. A l’interior hi ha una porta amb llinda recta. </span></span></span><span><span><span>A la part superior i al centre de la façana hi ha un òcul cec tancat amb barrots disposats en creu. La façana és arrebossada. El ràfec és ceràmic, de tres filades. Combina maons plans i col·locats en punta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior de la casa sobresurt una torre amb una galeria de tres finestres que presenten ampit motllurat. A la part superior hi ha un terrat tancat amb una balustrada feta de peces de ceràmica entre pilastres i pilastrons. Les pilastres suporten una teulada de teula plana sobre arquitraus de fusta.</span></span></span></p> | 08205-913 | Passeig Mariscota, número 14 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1947.</p> | 41.4621824,2.0552963 | 421106 | 4590496 | 1947 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98495-091302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98495-091303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98495-091304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98496 | Casa de la rambla del Jardí número 61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-del-jardi-numero-61 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa formada per dos cossos, de planta subterrània, planta baixa i golfes, amb teulada</span></span></span><span><span><span> a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica. </span></span></span><span><span><span>La planta subterrània conté una finestra rectangular amb llinda recta, tancada amb una reixa. Un terç d'aquesta planta està obert, amb funció de garatge. Aquesta part queda sostinguda per uns pilars que suporten l’edifici. El sòcol i aquesta part de la façana estan recoberts amb aplacat de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa a l’esquerra hi ha el portal d’entrada, que inclou un petit porxo amb arc de mig punt i una porta de fusta, també amb arc de mig punt. A la dreta hi ha una finestra amb arc de mig punt i tres finestres més, aquestes amb llinda recta. Totes les finestres tenen l’ampit motllurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les golfes hi ha una galeria amb dues finestres al centre, d’arc de mig punt, amb maons disposats en creu a la llum. També hi ha maons als brancals i a l’ampit, col·locats a sardinell. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada. El ràfec és motllurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior sobresurt un cos on hi ha una finestra situada a l’eix del carener de la teulada, amb arc de mig punt. Té maons disposats en creu a la llum, i també als brancals i a l’ampit, col·locats a sardinell. El ràfec també és motllurat.</span></span></span></p> | 08205-914 | Rambla del Jardí, número 61 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1947.</p> <p> </p> | 41.4639652,2.0561010 | 421175 | 4590694 | 1947 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98496-091402.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98497 | Casa del carrer Molí de Valldoreix número 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-moli-de-valldoreix-numero-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa d'estil eclèctic formada per tres cossos, de planta rectangular, amb planta baixa i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta una composició asimètrica. </span></span></span>A l'esquerra hi ha un cos paral·lel davant de la façana, amb una finestra motllurada amb llinda recta.<span><span><span> A la dreta hi ha una altra finestra amb llinda recta. A les golfes s'obre una galeria de tres finestres motllurades amb ampit ceràmic. A la part superior de la façana s'hi poden veure tres petits òculs disposats en forma triangular. El parament està arrebosst. El ràfec conté caps de biga de fusta, i la teulada és a diversos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cos central hi ha la porta d'entrada a l'edifici, amb arc rebaixat i porta de doble fulla, de fusta i vidre, aixoplugada sota una pèrgola de ferro forjat. Aquesta façana també està arrebossada i no té ràfec. La teulada és a dos vessants, de teula plana, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de la dreta és de planta baixa i conté, a prop de l'angle dret, un finestral motllurat. Està rematat amb un terrat, tancat amb un mur i una balustrada de peces de morter modelat.</span></span></span></p> | 08205-915 | Carrer Molí de Valldoreix, número 17 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4564415,2.0707136 | 422387 | 4589845 | 1962 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98497-091501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98497-091502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98497-091503.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98498 | Casa del passeig de l'Arbre número 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-larbre-numero-25 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet de planta rectangular que consta tan sols de planta baixa, amb teulada a diversos vessants, de teula àrab. Es troba en un xamfrà entre els passeigs de l'Arbre i de la Piscina,</p> <p>La porta d'entrada, situada al xamfrà, és de doble fulla, feta amb fusta i vidre. Queda aixoplugada per una pèrgola amb teulada de teula àrab.</p> <p>A la façana del carrer Arbre, prop de l'angle esquerre, hi ha una finestra amb llinda recta. Al centre hi ha una obertura amb porta de xapa metàl·lica, de la qual sobresurt per la part superior un tub de sortida de fums. Aquestes dues obertures estan aixoplugades per un ràfec amb teulada de teula àrab. A tocar de l'angle dret hi ha una obertura amb porta de doble fulla i persianes de llibret.<br /> La façana està arrebossada, sense ràfec. </p> <p>De la teulada en sobresurt un cos prismàtic de planta octogonal, amb òculs en diversos costats per donar llum a l'interior de l'habitatge. Conté un ràfec motllurat. La teulada és a diversos vessants, amb teula àrab i coronada amb una pinya ceràmica.</p> | 08205-916 | Passeig de l'Arbre, número 25 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construïda l'any 1947.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4570674,2.0384058 | 419690 | 4589944 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98498-091602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98498-091603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98498-091604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98498-091605.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 98499 | Casa del passeig Carena número 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-carena-numero-33 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil eclèctic construïda l'any 1936. És de planta rectangular, formada per dos cossos. Consta de planta baixa i golfes (un cos) i de planta baixa i pis (l'altre cos).</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica. El cos principal a l'esquerra de la planta baixa té una gran arcada amb arc de mig punt, decorada amb una faixa engaltada i esgrafiada. Al centre de la façana hi ha dues finestres verticals que comparteixen una mateixa llinda recta, també engaltada i esgrafiada, i amb un ampit ceràmic de color verd. A la dreta hi ha dues finestres idèntiques a les centrals. A les golfes hi trobem una obertura amb arc rebaixat, decorada amb una faixa engaltada i esgrafiada, amb tres mainells de maó i ampit motllurat, també de maó i col·locat a sardinell. La façana està arrebossada. El ràfec és ceràmic, format per diverses filades de maons col·locats de pla i en punta. La teulada és a dos vessants, de teula àrab.</p> <p>A la part posterior i lateral dreta del cos principal n'hi ha un altre d'adossat. A la planta baixa mostra una finestra quadrada amb llinda recta. Al primer pis, a l'esquerra, hi ha una finestra quadrangular adaptada a la teulada del cos principal i, a la dreta, té una porta i una finestra amb llindes rectes que donen accés a una petita terrassa, tancada amb una barana metàl·lica. La teulada és a dos vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana.</p> | 08205-917 | Passeig Carena, número 33 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1936. </p> <p> </p> | 41.4556627,2.0348884 | 419394 | 4589791 | 1936 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98499-091701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98499-091702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98499-091703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98499-091704.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98500 | Casa del passeig Carena número 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-carena-numero-35 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar d'estil racionalista, construïda l'any 1936. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica en base a dos eixos d'obertures. </span></span></span><span><span><span>A la planta baixa, a l'esquerra hi ha el portal d'entrada, emmarcat, amb llinda recta i porta de doble fulla. A la dreta hi trobem una finestra rectangular amb llinda recta, amb el terç inferior més rebaixat. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis hi ha un balcó a l'esquerra, amb planta de mitja circumferència, barana metàl·lica i porta rectangular. A la dreta hi ha una finestra quadrada amb ampit motllurat. El parament és arrebossat. El r</span></span></span><span><span><span>àfec és motllurat, i l'edifici és rematat amb un terrat pla.</span></span></span></p> | 08205-918 | Passeig Carena, número 35 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1936.</p> | 41.4553911,2.0349061 | 419395 | 4589761 | 1936 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98500-091801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98500-091802.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98501 | Casa del passeig Rubí número 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-rubi-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil eclèctic construïda l'any 1957. És de planta rectangular, i consta de<span><span><span> planta baixa i golfes, amb una torre a la part posterior. La teulada és a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició asimètrica. A l'esquerra hi ha una</span></span></span><span><span><span> tribuna de cinc costats, amb una finestra rectangular al costat més ample i dues finestres verticals a cada costat. Té un ràfec ceràmic i teulada a cinc vessants, amb teula àrab. A la dreta de la façana hi ha una finestra horitzontal, amb una jardinera revestida de ceràmica de color blanc i blau. Al nivell de les golfes hi trobem una obertura rectangular i estreta. La façana és arrebossada, i el ràfec és ceràmic i motllurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'esquerra hi ha un altre cos més petit obert amb una porxada de tres arcades, el qual és suportat per pilastres als extrems i columnes al centre. Els arcs, que són de mig punt, estan motllurats, amb decoració vegetal a les impostes dels extrems i una dovella central motllurada. El ràfec d'aquest cos conté caps de biga de fusta, i la teulada és a tres vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre és de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una finestra amb llinda recta, amb una banda pintada al voltant i l'ampit motllurat. Al segon pis hi ha una galeria de tres finestres d'arc de mig punt, amb una faixa pintada al voltant i ampit motllurat. El ràfec de la torre incorpora un fris motllurat de diverses filades. La teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</span></span></span></p> | 08205-919 | Passeig Rubí, número 16 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet, fou construït l'any 1957.</p> | 41.4595276,2.0637050 | 421806 | 4590194 | 1957 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98501-091901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98501-091902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98501-091903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98501-091904.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98502 | Casa del passeig de Rubí número 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-rubi-numero-52 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar construïda l'any 1942. Té planta en forma de “L”, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, amb un volum sobresortint a la planta baixa. Al nivell del primer pis presenta un balcó amb balustrada i gelosia de ceràmica entre pilastrons. En aquesta planta hi ha dues grans obertures amb arc de mig punt i una faixa engaltada al voltant. Entre els dos portals hi trobem un rellotge de sol. A les golfes hi ha un òcul amb una faixa engaltada al voltant. La façana és arrebossada, i el ràfec conté caps de biga de fusta.</p> <p>El cos perpendicular conté, al primer pis, una porta d'accés a una terrassa. La façana també és arrebossada, el ràfec és amb caps de biga de fusta i la teulada és a dos vessants.</p> <p>Entre els dos cossos hi ha un porxo amb arc de mig punt i una faixa engaltada. Des d'aquí s'accedeix a l'interior de l'immoble. A sobre hi ha una terrassa, amb accés des del cos perpendicular. Té barana en forma de balustrada, feta de peces ceràmiques entre pilastres de maó, les quals suporten una pèrgola feta amb arquitraus de ciment modelat.</p> | 08205-920 | Passeig de Rubí, número 52 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1942.</p> <p> </p> | 41.4609643,2.0610631 | 421586 | 4590355 | 1942 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98502-092002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98502-092003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98502-092004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98503 | Rellotge de sol de la casa del passeig de Rubí número 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-passeig-de-rubi-numero-52 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol situat a la façana d'una casa unifamiliar del passeig de Rubí de Valldoreix. És de forma rectangular i s'ha esgrafiat al mur. La composició està emmarcada i la centra un sol amb rostre humà, del qual surten el gnòmon metàl·lic i les línies horàries. Marca les hores entre les 7 del matí i les 8 de la tarda, que estan inscrites amb xifres aràbigues. Sota el rellotge, hi ha inscrit l'any '<em>MCML</em>' en números romans, i la frase '<em>SINE SOLE SILEO</em>', que vol dir 'Sense sol, callo', un lema habitual dels rellotges de sol.</p> | 08205-921 | Passeig de Rubí número 52 | <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1942.</p> | 41.4609600,2.0610600 | 421586 | 4590355 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 98504 | Casa del passeig de Rubí número 79 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-rubi-numero-79 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista construïda l'any 1935. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica en base a dues obertures. La de la dreta, on hi ha el portal, queda emfasitzada amb un petit porxo. El portal és amb arc de mig punt, i té una porta de doble fulla, de fusta i vidre. El porxo se sustenta sobre columnes amb capitells d’ordre jònic, amb arquitraus i una teulada a tres vessants, amb teula àrab. A l’esquerra hi ha una finestra amb llinda recta i persianes de llibret. A la part superior hi ha un òcul de ventilació del sostremort. La façana és arrebossada, i els angles i les obertures tenen estucats d’imitació de carreus. El ràfec conté caps de biga de fusta.</p> | 08205-922 | Passeig de Rubí, número 79 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1935.</p> | 41.4616088,2.0581518 | 421344 | 4590430 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98504-092201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98504-092202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98504-092203.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98508 | Casa de la rambla del Jardí número 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-del-jardi-numero-75 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista construïda l'any 1934. És de p<span><span><span>lanta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures, la central, que correspon a l'entrada, emfasitzada amb un petit porxo. El portal és </span></span></span><span><span><span>amb arc rebaixat, envoltat per una faixa engaltada. La porta és de doble fulla, de fusta i vidre. El porxo presenta dues columnes </span></span></span><span><span><span>recolzades sobre pilastrons. Les columnes suporten arquitraus amb un ràfec motllurat i teulada a tres vessants, de teula àrab. Entre les columnes i la façana hi ha sengles balustrades, fetes </span></span></span><span><span><span>amb peces de morter modelat. A </span></span></span><span><span><span>banda i banda de la porta s'obren finestres d'arc rebaixat, amb persianes de llibret, un emmarcament engaltat i ampit ceràmic. </span></span></span><span><span><span>A les golfes hi trobem una galeria de tres finestres, amb arc de mig punt i un ampit motllurat i ceràmic. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada a imitació de carreus, més marcats als angles.</span></span></span><span><span><span> El ràfec conté caps de biga de fusta. La teulada és plegada, i el carener és rematat amb una esfera de ceràmica verda.</span></span></span></p> | 08205-923 | Rambla del Jardí, número 75 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1934.</p> <p> </p> | 41.4635964,2.0547558 | 421063 | 4590654 | 1934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98508-092301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98508-092302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98508-092303.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98509 | Casa de la rambla del Jardí número 95 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-del-jardi-numero-95 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar d'estil pròxim al noucentisme, construïda l'any 1935. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures; la central, on hi ha el portal, emfasitzada per un petit porxo. El portal és</span></span></span><span><span><span> amb llinda recta i té una porta de doble fulla de fusta i vidre. El porxo és construït sobre dues columnes classicistes que suporten els arquitraus, amb una teulada a tres vessants, de teula àrab. A cada banda de la porta hi ha una finestra amb llinda recta i persianes de llibret. </span></span></span><span><span><span>A les golfes hi ha una galeria amb tres finestres d'arc de mig punt, amb ampit motllurat i ceràmic. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada i pintada de blanc, i els angles estan decorats amb maons. El ràfec conté caps de biga de fusta. La teulada és plegada.</span></span></span></p> <p> </p> | 08205-924 | Rambla del Jardí, número 95 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1935.</p> | 41.4632838,2.0526031 | 420882 | 4590621 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98509-092401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98509-092402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98509-092403.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98510 | Casa de la rambla del Jardí número 162 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-del-jardi-numero-162 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista construït l'any 1931. És de planta rectangular, i consta<span><span><span> tan sols de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures; la central emfasitzada per un petit porxo sobre el portal d'entrada. El portal és</span></span></span><span><span><span> motllurat, amb arc rebaixat i una porta de doble fulla de fusta i vidre. Queda aixoplugat sota el porxo, construït sobre dues columnes classicistes que suporten els arquitraus, i amb una teulada a un vessant, de teula àrab. A cada banda del portal hi ha una finestra. Les finestres, d'arc rebaixat i amb persianes de llibret, també presenten un emmarcament motllurat. </span></span></span><span><span><span>Damunt de la finestra dreta s'hi ha col·locat un rellotge de sol, de planta rectangular, amb una inscripció a la part superior que diu '<em>Tempus fugit</em>'. Marca les hores des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. A</span></span></span><span><span><span> les golfes hi ha una galeria amb tres finestres d'arc de mig punt, també motllurades i amb ampit sobresortint. Al damunt hi ha una inscripció esgrafiada amb l'any de la construcció: 1931. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada, i els angles tenen un estucat a imitació de carreus. El ràfec és motllurat, i el remat és un pinyó ondulat. </span></span></span></p> | 08205-925 | Rambla del Jardí, número 162 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1931, tal com indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4634225,2.0461392 | 420343 | 4590642 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98510-092501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98510-092502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98510-092503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98520 | Frontal d'altar al Museu Civico d'Arte Antica (Palazzo Madama) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-al-museu-civico-darte-antica-palazzo-madama | <p>PALAZZO MADAMA (2011). <em>Guia</em>, p. 50.<br /> MALLÉ L. (1965). <em>Le sculture del Museo Civico d'Arte Antica</em>, p. 83-84.<br /> LASKO, P. (1991). <em>Enciclopedia dell'Arte medievale. s.v. Antependium</em>, p. 80.<br /> AINAUD DE LASARTE, J. (1992). <em>Catalunya Medieval</em>, p. 144-145,<br /> ROSSETTI BREZZI, E. (1996). <em>Il Tesoro della Città. Opere d'arte e oggetti preziosi da Palazzo Madama</em>, p. 9</p> | XII - XIII | <p>Frontal d’altar dedicat a la Mare de Déu, realitzat entre finals del segle XII i principis del XIII. Fet de fusta, recobert amb estuc i daurat, amb incrustacions de pedres en el marc, mesura 216,5 centímetres d’amplada, 103 centímetres d’alçada i 11 centímetres de profunditat. Es representa la Mare de Déu entronitzada, així com escenes de la infantesa de Jesús i de la mort de la Verge. Al centre, hi ha una màndorla amb la Mare de Déu i el Nen entronitzats. Als laterals, s’hi representen dotze escenes sota arcs trevolats sostinguts per columnes: l’Anunciació, el Naixement, l’Anunciació als pastors, la presentació de Jesús al Temple, diverses escenes dels Reis d'Orient: davant Herodes, la consulta, l'arribada i l’adoració, la fugida a Egipte, la massacre dels innocents i la mort de la Mare de Déu.</p> | 08205-927 | Palazzo Madama, Torí (Itàlia) | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es té notícia que el frontal encara estava situat el 1893 a l’església del monestir. A principis del segle XX, va passar al mercat d’antiguitats, i finalment va ingressar al museu l'any 1958.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Museo Civico d’Arte Antica es troba situat al Palazzo Madama i al Casafort Acaja, a la plaça Castello, a la ciutat italiana de Torí. Creat el 1934, va reobrir l’any 2006 després de diverses reformes realitzades per la Fondazione Torino Musei, amb la col·laboració de la Fondazione Cassa di Risparmio di Torino (CRT). Les col·leccions principals són de pintura, sobretot dels períodes gòtic i barroc, i làpides d’època medieval.</span></span></span></span></p> | 41.4704393,2.0851077 | 423606 | 4591386 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98520-092701.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià hi ha una còpia fotogràfica de mida natural. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98521 | Tomàquet Mandó de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomaquet-mando-de-collserola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Mandó és una varietat local de tomàquet que és conrea en terres del Parc Natural de Collserola. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es sembra al març i la maduració i recol·lecció dels fruits es fa entre els mesos de juliol i octubre. Es tracta d'una varietat de tomàquet no gaire productiva, </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>que ofereix uns rendiments intermedis-baixos, entre els dos i tres quilograms per planta, amb una sensibilitat intermèdia al clivellat radial i alta al clivellat concèntric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els tomàquets són de gran amplada, entre els 8 i els 10 centímetres, amb un pes entre els 350 i els 450 grams, amb un color vermell ataronjat, una mitjana de 10,3 lòculs i amb les cavitats loculars plenes, de mida reduïda i la pell molt fina. El gust és, alhora, dolç, àcid, d’intensitat intermèdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2021, hi havia prop de cinc mil mates de tomàquet d’aquesta varietat plantades al Parc Natural de Collserola. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, es cultiva el tomàquet Mandó als camps de Can Monmany, de Can Domènech i de la Rural.</span></span></span></span></span></p> | 08205-928 | Camps agrícoles de la serra de Collserola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’una varietat recuperada pels horticultors de la zona gràcies a les llavors conservades per Damià Gibernet, de la masia de Can Mandó, a Vallvidrera (Barcelona). Ell les va obtenir de la seva tieta, que alhora eren d’un veí de Vallvidrera que les donà abans de marxar a viure a França, a mitjans del segle XX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La recuperació del tomàquet es va fer gràcies a Can Coll, el centre educatiu ambiental del Parc Natural de Collserola. Des de la Fundació Miquel Agustí es va impulsar un estudi sensorial dins el projecte Alimentem Collserola, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | 41.4516823,2.0329698 | 419229 | 4589351 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98521-092802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98521-092803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98521-092804.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 98576 | Camí dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-monjos | XI-XX | <p>El camí dels Monjos, d'origen medieval, uneix els monestirs de Sant Llorenç de Munt, situat al cim de la Mola, amb el de Sant Cugat del Vallès. Travessa els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. </p> <p>El seu recorregut avui és majoritàriament una pista força ampla i planera. Està senyalitzat com a sender de curt recorregut (PR-C 31), amb una longitud total de 27,43 quilòmetres. L'altitud al cim de la Mola és de 1.103 metres, i a Sant Cugat baixa fins als 120 metres, amb un desnivell positiu de 1.368 metres i negatiu de 389. Aquesta ruta enllaça amb els senders de gran recorregut GR 173, GR 6 i GR 97, i amb el de petit recorregut PR-C 13.</p> | 08205-929 | Camí dels Monjos | <p>Aquest camí és d'origen medieval i enllaça els dos monestirs benedictins: el de Sant Cugat ja existia al segle IX, i fou ampliat i reformat especialment als segles XII i XIII. El monestir de Sant Llorenç del Munt ja existia al segle X i fou construït sobretot al segle XI. </p> <p>Hi ha una llegenda que diu que, al segle VIII, <span><span><span>els monjos del Sant Llorenç del Munt van decidir deixar el lloc on eren per la solitud i altres dificultats, com ara la improductivitat de les terres. Van obtenir el permís del bisbe de Barcelona de cercar un altre lloc, però amb la condició que per arribar al nou indret no haguessin de travessar cap riu, torrent o riera. Així arribaren fins a Sant Cugat, i el camí que seguiren va passar a anomenar-se Camí dels Monjos. Segons aquesta llegenda, els monjos haurien construït aleshores un nou monestir, el de Sant Cugat. Més tard el camí passà a ser una ruta de pastors que venien del Pirineu.</span></span></span></p> | 41.4736988,2.0846127 | 423568 | 4591749 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092904.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 98588 | Font de Can Gatxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gatxet | XIX - XX | De la font no brolla aigua. | <p>La font de Can Gatxet està situada en un talús del bosc homònim, a tocar del carrer Pontevedra. Sobre carreus de pedra irregulars, hi ha una fornícula, d'arc de mig punt, emmarcada amb una filada de maó pla, per damunt de la qual discorre una segona filada amb les mateixes característiques. La sortida de l'aigua es fa gairebé arran de la línia del sòl, amb un petit rec que canalitza l'aigua fins a una tapa de registre. </p> <p>A la dreta de la font, s'hi observa un banc d'obra, fet de pedra i maó. A davant, un plataner imponent i un petit llac, construït el 2008, per recordar la bassa que hi havia hagut antigament en aquest emplaçament.</p> | 08205-930 | Carrer Pontevedra | <p>Aquesta font, en origen, formava part d'una finca amb bosc i alimentava una gran bassa. El bosc era lloc d'esbarjo pels infants, i els dies festius i els caps de setmana s'hi feien arrossades i carns a la brasa i s'omplia de gent de Sant Cugat i, fins i tot, de Barcelona i Sabadell. </p> <p>Després de quinze anys de reivindicació veïnal, el bosc passà a mans públiques. A partir d'aquest moment, se'n va recuperació l'espai i es va construir un petit llac per rememorar la bassa. Les obres s'inauguraren el setembre de 2008.</p> | 41.4666163,2.0610604 | 421593 | 4590984 | 2008 (recuperació de l'espai) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98588-093002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98590 | Font de Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gordi | <p><span lang='CA'><span><span><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></p> | No s'ha pogut accedir a la font. Se'n desconeix l'estat de conservació actual. | <p><span><span><span>La font està situada prop de l’antiga masia de Can Gordi. Consta d'un mur frontal arrebossat del qual en surt un </span></span></span>broc de ferro. Davant de la font, a terra, hi ha una pica quadrada de maó vist. Prop de la font es conserven les restes <span><span><span>d'un dipòsit de decantació i d’emmagatzematge i les d’un antic safareig. </span></span></span></p> | 08205-931 | Prop del torrent de Can Gordi | <p><span><span><span>El 2010, l’Associació Collserola Verda, amb conveni amb el Consorci del Parc Natural, van netejar la zona de la font i hi localitzaren les restes d'un dipòsit i d’un safareig. Entre els anys 2017 i 2018, durant una nova actuació de neteja de l'entitat, es va trobar una bassa i un tub trencat. </span></span></span></p> | 41.4458789,2.1007059 | 424880 | 4588646 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98590-93102-ajuntament-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98590-93103-ajuntament-de-sant-cugat.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98591 | Font del Manyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manyo | <p><span lang='CA'><span><span><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La font del Manyo està situada a la confluència dels torrents de les Costes i de la Salamandra, a prop de l’ermita de Sant Medir. La font compta amb dos brocs dels quals, en el moment de la visita, no rajava aigua. En un carreu de pedra </span></span></span><span><span><span>pedra rectangular situat per damunt dels brocs, s'observa la inscripció: “1964 S. MEDI MAÑO”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atès que la font brolla a tocar de la riera de Sant Medir, fa uns anys, es condicionà l’entorn amb una plataforma de fusta calada que hi facilita l’accés.</span></span></span></p> | 08205-932 | Camí de la Rabassada a Sant Medir, prop de la capella de Sant Medir | <p><span><span><span>Construïda l’any 1964, segons la inscripció que consta a la font. </span></span></span><span><span><span>El Consorci del Parc Natural de Collserola la va rehabilitar. </span></span></span><span><span><span>El 3 d’octubre de 2020, l’Associació Fes Fonts Fent Fonting hi va fer tasques de condicionament.</span></span></span></p> | 41.4417693,2.1214289 | 426606 | 4588172 | 1964 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98591-093102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98591-093103.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98594 | Font del Rabassalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rabassalet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | <p>S'ubica a l'esquerra de la carretera de la Rabassada i es troba en una fondalada. La font està situada en <span><span><span>una cavitat rectangular on hi ha una portella de planxa metàl·lica amb el nom de la font. Aquesta estructura és obrada en maó i, per la part inferior, té el parament és arrebossat. D'aquí en surt el broc de coure per on raja l'aigua. La pica, situada arran de terra, és de forma quadrada i és de maó vist. La font queda integrada en un marge revestit de grans carreus de pedra. A davant hi té una esplanada on hi ha una taula amb bancs de fusta.</span></span></span></p> | 08205-933 | Al revolt de l'avinguda Antoni Griera, agafeu un corriol pel mig d'una clariana plena de vegetació i ascendiu per la muntanya fins a l'esplanada on hi ha la font. | <p><span><span><span>L'any 2018 es va realitzar un projecte de desbrossament de l’entorn de la font i dels camins d’accés i es creà una zona d’esbarjo. El pressupost de les actuacions va ser de 19.300 euros. El 2020 s'hi van fer noves actuacions de millora. </span></span></span><span><span><span>Antigament, la font era una caseta d’obra.</span></span></span></p> | 41.4301386,2.1068028 | 425371 | 4586893 | Reforma: 2019 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Actualment, la font està seca. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98627 | Font de l'Estrangulador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestrangulador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Font situada al torrent de la Salamandra, prop del camí de la Font Groga. Es tracta del conjunt de dues deus d'aigua encastades al marge, que disten uns dos metres entre elles separades per uns graons. Els brocs són, un d’acer i, l’altre, de plàstic. La font de l’esquerra té una pica arran de terra. </span></span></span></p> | 08205-934 | Al camí de la Font Groga, abans d'un revolt pronunciat s'ha d'agafar un corriol i caminar durant uns trenta metres. | <p><span><span><span>No es tenen notícies contrastades sobre l'origen del nom d'aquest lloc. Es diu que podria provenir d’un assassinat que hi va tenir lloc o bé que un noi, després d'una ruptura sentimental, s'hi va penjar.</span></span></span></p> | 41.4291400,2.1195000 | 426431 | 4586772 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 98631 | Font de la Salamandra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salamandra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | <p>La font de la Salamandra és una font natural situada a la capçalera del torrent homònim, prop del Tibidabo. Es troba en el recorregut del sender GR-92, entre la carretera de la Rabassada i coll de la Vinassa.</p> <p>Es tracta d'un conjunt encastat en un marge, format per la font i un banc. La font és construïda amb pedra i obra, compta amb dos brocs d'on raja l'aigua i una pica circular situada arran de terra. Damunt dels brocs, s'observa una salamandra esgrafiada al mur. Al costat esquerre de la font, un banc de pedra amb una salamandra feta de trencadís, encastada al respatller. A la banda dreta, s'alça un gran plàtan. </p> | 08205-935 | Entre la carretera de Vista Rica i la carretera BP-1417, al sender GR-92, entre la carretera de la Rabassada i coll de la Vinassa. | <p><span><span><span>El 2014 es va rehabilitar la font i l’entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El desembre de 2017, l’associació Fes Fonts Fent Fonting va netejar el camí d’accés i va condicionar la font.</span></span></span></p> | 41.4266916,2.1210051 | 426554 | 4586498 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98631-093502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98631-093503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98631-093504.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 98633 | Font d'en Sert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-sert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XX | La font necessita manteniment. | <p>La font d’en Sert està situada prop del camí de la Rabassada a Sant Medir. En un revolt del camí, abans d’arribar a la masia de Can Puig, hi ha un trencall que va fins a la font, prop del torrent de Sant Medir. </p> <p>Presenta una estructura quadrada on s'ha encastat un decoració de rajoles ceràmiques blanques i verdes que forma el nom de la font. El broc per on raja aigua és un tub d’acer inoxidable, tot i que en el moment de la visita no en brollava. Arran de terra hi ha la pica, de forma semicircular, bastida per quatre fileres de maó. A l'entorn de la font hi ha una graderia i un mur perimetral, que fan funcions de seient.</p> | 08205-936 | Camí de la Rabassada a Sant Medir, prop de la masia de Can Puig, en un trencall situat en un revolt. | <p>L'any 2018 l'Associació Fes Fonts Fent Fonting hi va fer una actuació de rehabilitació.</p> | 41.4326000,2.1172200 | 426244 | 4587158 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98633-093601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98633-093602.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98639 | Font de Sant Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sever | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Aquesta font està ubicada entre els camins de Can Jané i de la Rabassada a Sant Medir. Es tracta d'una estructura de pedra encastada al marge que compta amb el nom de la font inscrit 'Font de Sant Sever'. L'aigua brolla d'un únic broc i la pica està situada arran de terra. En el moment de fer la visita, no rajava aigua de la font. </p> | 08205-937 | Camí de Can Jané amb el Camí de la Rabassada a Sant Medir | 41.4473100,2.1159700 | 426156 | 4588792 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98639-093701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98639-093702.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 98644 | Font del Camp del Miracle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-camp-del-miracle | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XXI | Les aixetes no hi són. S'hi observa un precinte de l'Ajuntament de Sant Cugat amb relació a les restriccions d'aigua. | <p>La Font del Camp del Miracle <span><span><span>es troba situada a l’esplanada que hi ha al costat de l’ermita de Sant Medir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per una estructura rectangular, construïda en pedra de gres, a la qual s'ha adossat una gran pica correguda, de forma semicircular, amb dos graons de pedra artificial. La font comptava amb quatre aixetes de polsador, damunt dels quals es pot llegir una inscripció damunt d'un fris de rajoles decoratives de color blanc '<em>Font del Camp del Miracle. Feta per l'APAC i Penya Regalèssia</em>'. A la part superior dreta, encastat en un volum rectangular que sobresurt verticalment del mur de la font, hi ha un plafó de rajola ceràmica amb la representació de Sant Medir plantant faves. A l'escena també s'hi poden identificar els soldats romans i el bisbe Sever. La ceràmica està signada Tres al Taller ceramistes. A la part inferior del plafó hi consta la inscripció '<em>Aplec de Sant Medir. 3 de març de 2003</em>'</span></span></span></p> | 08205-938 | Al camp del Miracle, al costat de l'ermita de Sant Medir. | <p><span><span><span>La font va ser construïda per l’Associació per la preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat del Vallès i la Penya Regalèssia i fou inaugurada el 3 de març de 2003, festivitat de Sant Medir.</span></span></span></p> | 41.4439036,2.1211526 | 426585 | 4588409 | 2003 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98644-093801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98644-093802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98644-093803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom prové de l’emplaçament on va tenir lloc el miracle de Sant Medir. Unes faves acabades de plantar van brotar miraculosament i van aconseguir despistar els soldats romans que perseguien el bisbe Sever. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||
| 98648 | Font del Bon Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bon-pastor | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>Font situada entre la masia de Can Busquets (Sant Cugat del Vallès) i la masia de Can Calopa de Dalt (Barcelona) que consisteix en un tub encastat en un marge de pedra.</p> | 08205-939 | En un paratge boscós entre la masia de Can Busquets (Sant Cugat del Vallès) i de Can Calopa de Dalt (Barcelona). | 41.4322979,2.0670559 | 422053 | 4587168 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98648-093902.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 98651 | Font de la Rosalia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rosalia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XX | Se'n desconeix l'estat perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p><span><span><span>Font situada en una zona boscosa de les Planes. Els carrers més propers són el camí de Can Flo i la plaça del Coll d’en Blau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font brolla d'un tub d'acer encastat en una paret de maó vist, que fa de mur de contenció. A mitja alçada d'aquest mur, s'observa una porta de ferro amb accés a la mina d’aigua. </span></span></span></p> | 08205-940 | En un paratge a Les Planes, a uns cent metres del Coll d'en Blau. | 41.4353600,2.0944900 | 424348 | 4587484 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98651-094002.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98655 | Camí a Barcelona per la vall de Gausac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-barcelona-per-la-vall-de-gausac | <p>Camí històric, d'origen medieval, que recorre la vall de Gausac, situada entre Collserola i Sant Cugat del Vallès, tot travessant el Parc Natural de Collserola. Avui el camí és majoritàriament una pista rural.</p> <p>Des de Sant Cugat s'agafa el camí de Can Borrell, o de Sant Medir, a la plaça del Rotary Internacional. Al llarg del recorregut fins a Barcelona es passa al costat del pi d'en Xandri, de la masia de Can Borrell, i també per les esglésies de Sant Adjutori i de Sant Medir. A Barcelona el camí arriba fins a la zona de Vista Rica, prop del Tibidabo. La vegetació de l'entorn és formada per boscos de pi blanc, alzinars i vegetació de ribera.</p> | 08205-941 | Camí de Sant Medir i, posteriorment, fins a Vista Rica | <p>En època medieval aquest fou un camí important que es va utilitzar amb l'objectiu de repoblar les terres que estaven ermes a causa de les invasions sarraïnes. Més tard, per defensar el camí l'abat Armengol del monestir de Sant Cugat va fer construir una fortalesa l'any 1145. Aquesta fortificació, que avui és coneguda com la Torre Negra, fou remodelada al segle XV i transformada al XVIII en una explotació agrícola.<span><span><span><span> Es troba en un paratge prop del camí de Sant Medir, </span></span></span></span><span><span><span><span>just a l’inici del camí de Barcelona per la vall de Gausac i Sant Medir.</span></span></span></span></p> | 41.4632393,2.1118467 | 425830 | 4590564 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98655-094101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98655-094102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98655-094103.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 98701 | Torrent de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.306-307.</span></span></span></span></span></p> | <p>El torrent de Llaceres està situat entre l'Eixample sud i la Torre Negra, delimitat aproximadament entre el carrer Llaceres i la carretera BP-1417 i altres carrers. El torrent recull les aigües de la capçalera del turó d'en Lluch, dels turons de la colònia Duran i Can Vasconcel i desemboca a la riera de Sant Medir. Es tracta d'un corredor i connector biològic de l'eix Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat. És, també, una àrea de pastures controlades. A Sant Cugat es troba entre el nucli de la vila i el Parc Natural de Collserola i està format per conreus, prats, matollars i boscos.</p> <p>En aquesta zona hi destaca una verneda i un roure de grans dimensions. El roure es troba a l'antic camí de Llaceres, entre Sant Cugat i la masia de Can Bell. Segons dades de l'any 2015, el roure (<em>Quercus x cerrioides) </em>mesurava 14 metres d'alçada, tenia la capçada de forma ovoidal-irregular de 28 metres d'amplada. El perímetre de la soca era de 5,7 metres i del tronc de 3,3 metres.</p> | 08205-942 | A l'entorn del carrer Llaceres i de la carretera BP-1417. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa als arbres del torrent, cal destacar un roure català de grans dimensions, un <em>Quercus x cerrioides</em> de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> <p>Al torrent també hi trobem una verneda. Els verns (<em>Alnus glutiona, </em>de la família <em>betulaceae) </em>són originaris d'Europa i poden mesurar fins a 30 metres d'alçada, amb l'escorça llisa, la capçada allargada amb branques curtes i obertes. Les fulles fan entre els 5 i els 9 centímetres i són arrodonides i resinoses.</p> | 41.4639873,2.0903314 | 424034 | 4590666 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98701-094202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98701-094203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98701-094204.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquest torrent també rep el nom de Torrent del Sant Crist. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 98702 | Torrent de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cabassa | <p>El torrent de Can Cabassa està situat al barri de Mira-sol, prop de la masia de Can Cabassa, i discorre paral·lel a l'avinguda homònima. </p> <p>Es tracta d'un torrent natural de cabal estacional, amb punts permanents de gran valor per a la biodiversitat, tant per la composició faunística com florística. Amb relació a la fauna, el torrent acull espècies d'insectes com odonats i lepidòpters i poblacions d'ocells, rèptils i amfibis. A més, fa de connector entre el Parc Natural de Collserola i el nord del terme municipal de Sant Cugat. </p> | 08205-943 | Torrent paral·lel a l'avinguda de Can Cabassa | <p>L'any 2018, l'Agència Catalana de l'Aigua va subvencionar a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb 219.281 euros per millorar el torrent, arranjar les basses de laminació i l'embocadura a tram cobert.</p> | 41.4723804,2.0460211 | 420344 | 4591637 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de Cabassa prové de la persona que comprà la masia el 1547, Antoni Cabassa. Des de llavors quedà fixat com a nom del mas. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 98703 | Torrent de Can Badal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-badal | <p>El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó. Es tracta d'un corredor i connector biològic de l'eix Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat. Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina. Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: marfull, aladern, aladern de fulla ampla, arboç, arítjol, lligabosc, galzeran, espàrrec, heura, falguera, estepes, argelaga i romaní.</p> | 08205-944 | A Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó. | <p>L'any 2022, l'EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER. Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç. Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures. També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d'una espècie invasora.</p> <p>Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina: </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. P<em>inus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4511866,2.0515790 | 420782 | 4589279 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98703-094402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98703-094403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98703-094404.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 98705 | Torrent dels Ferrussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-ferrussons | <p>El torrent dels Ferrusons neix sota el turó de Can Camps, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i entra al terme de Sant Cugat a l'altura de Can Fatjó dels Aurons. El torrent, aleshores, transcorre entre el turó de Coll Favà i la carena de Roquetes. Al pas per la masia de Can Magí hi ha un bosc de ribera. Les aigües del torrent van a parar a la riera de Volpelleres, a l'altura de l'avinguda de Ragull. Fins a finals del segle XX, el torrent transcorria entre zones de conreu, però aquestes foren urbanitzades a principis del segle XXI. </p> <p>En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall. A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures. El pi blanc s'hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.</p> <p>Es tracta d'un corredor i connector biològic de l'eix Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat.</p> | 08205-945 | Carrer Torrent dels Ferrussons | <p>Al torrent de Ferrusons podem trobar principalment àlbers, roures i pi blanc.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus alba L</em> és de la família de la s<em>alicaceae</em>, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i <em>alba</em> fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulades, de 6 a 12 centímetres de longitud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. P<em>inus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4810136,2.0890117 | 423944 | 4592556 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98705-094502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98705-094503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98705-094504.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 98708 | Llacuna dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacuna-dels-alous | <p>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XX | <p>La llacuna o estany dels Alous és un punt d'aigua estable dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, entre l'autopista AP-7 i el terme municipal de Rubí. L'estany i el seu entorn ocupen 10,81 hectàrees. En aquest indret hi havia una argilera on, durant els treballs habituals de la dècada de 1970, es va detectar una veta d'aigua, que va donar lloc a una surgència a l'extrem nord-oest de l'estany. Quan s'abandonà l'activitat extractiva, es va naturalitzar com a zona humida. </p> <p>Amb relació a la fauna, abunden els mamífers com els conills, les mosteles, les fagines i els teixons; ocells com les valones, les xivitones, els xoriguers, les polles d'aigua, els mussols banyuts i els mussols comuns; peixos com les truites americanes, les carpes i les perques; amfibis com la granota verda, el tòtil i el gripau; i rèptils com la serp. De flora, cal mencionar el canyissar, que voreja l'estany, també hi ha bogar i arbres com àlbers, roures i oms.</p> | 08205-946 | Carrer Torrent dels Alous, a tocar del terme municipal de Rubí. | <p>L'estany o llacuna dels Alous es va formar per la surgència d’aigua en una antiga argilera, abandonada a la dècada de 1970. Un cop en desús, l’espai va ser utilitzat per a l'abocament de runes i la creació d’horts marginals.</p> <p>L'any 1995, el grup ecologista Alternativa Artística Pinzell Verd va elaborar amb la col·laboració del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya un projecte d'actuacions, per tal de revertir la degradació de l'espai, ordenant els usos socials i millorant els sistemes naturals existents. </p> <p>El 2001 la Generalitat de Catalunya va inscriure l’estany dels Alous en l'inventari de zones humides.</p> <p>L'agost de 2006, l'Ajuntament de Sant Cugat va realitzar un estudi per valorar la fauna de l'indret.</p> <p>L'any 2024 es va fer més accessible amb la millora i senyalització del camí que l'envolta gràcies als pressupostos participatius. Se n'ha millorat l'entorn i s'han col·locat cartells interpretatius de la flora i la fauna.</p> | 41.4777341,2.0406032 | 419898 | 4592236 | Dècada 1970 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094605.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 98709 | Estany de la Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-la-guinardera | XX | Malgrat la prohibició d'abandonar tortugues a l'estany, hi ha una colònia important de tortugues de Florida. | <p>L'estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès, creat de manera artificial. Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d'hidrocarburs) i del bombeig d'aigua freàtica. L'estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d'interès.</p> <p>Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat. Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d'un camí perimetral, la instal·lació de miradors i passarel·les a nivell de l'aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones. Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d'ocells, així com d'altres espècies d'interès, com els espiadimonis. Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l'aigua i diversificar el medi. </p> <p>A l'entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l'estany, es pot trobar canyissar de <em>Phragmites australis </em>(canyís), que contribueix a depurar l'aigua. Als altres marges, s'observen herbassars poliespecífics amb espècies com <em>Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., </em>entre altres. A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i, alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.</p> <p>Aquest tipus d'hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d'insectes i, alhora, d'espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna), així com d'ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols. També, solen ser punt de trobada d'espècies migradores, com el cabusset, la polla d'aigua l'ànec collverd i l'esplugabous.</p> | 08205-947 | Entre les avingudes de la Via Augusta i d'Europa. | <p>L'estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial. L'any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d'aquest indret. Aquesta tasca ha permès adequar l'entorn i millorar-ne les condicions, n'han potenciat el paper faunístic, n'han ordenat l'ús social i l'han convertit en un punt d'educació naturalística.</p> | 41.4850484,2.0565016 | 421234 | 4593034 | 1992 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094705.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | De forma il·legal s'alliberen en aquest lloc animals com conills i ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||
| 98710 | Bosc de Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-volpelleres | <p>El bosc de Volpelleres té una extensió aproximada de quinze hectàrees, està situat entre els barris de Coll Favà, Sant Domènec i Volpelleres i està delimitat per l'avinguda de la Via Augusta, el carrer Alfons d'Aragó i el Centre d'Alt Rendiment (CAR de Sant Cugat). </p> <p>Es tracta d'un petit bosc mediterrani, al voltant del torrent de Volpelleres, amb una concentració de vegetació de ribera, format per alzines, roures, pi blanc, oms i àlbers, entre altres. El sotabosc està format per sanguinyol, vidiella, olivereta, arítjol, roldor, marfull, molsa, cua de cavall, heura, espàrrecs bords, etcètera. La zona més allunyada del torrent i, per tant, la més seca, presenta principalment pins blancs, roures, alzines i algun exemplar de pi pinyer i, el sotabosc és format per aladern, garric, llentiscle, rogeta, galzeran, esparreguera silvestre, llorer, molsa d'estrelles i matapoll. A les zones més obertes de vegetació hi trobem arç blanc, romaní, ginesta, esbarzer, gatosa, estepa blanca, cards, fonoll, orenga, roser silvestre i lledoner. </p> <p>Amb relació a la fauna, s'hi ha pogut observar guineus, genetes, senglars i toixons. També, esquirols, conills, gripaus comuns, granotes verdes, serps verda i blanca, puput, òliba, gaig, picot garser gros, picot verd, rossinyol, mallerengues, pit-roig, pinsà, raspinell comú, mosquiter, merles i tallarol capnegre, entre d'altres.</p> | 08205-948 | Entre l'avinguda de la Via Augusta, el carrer Afons d'Aragó i el CAR de Sant Cugat. | <p>El bosc de Volpelleres, fins a la dècada de 1970, tenia grans quantitats de pins situats en uns terrenys que havien estat camps de conreu. El 1973 es va enderrocar la masia de Can Volpelleres i, en aquest emplaçament, es va construir un centre de rehabilitació i, dos anys més tard, l'escola Pins del Vallès. El 1987 es va inaugurar el CAR de Sant Cugat.</p> <p>El gener de 2010, va entrar en funcionament un recorregut dins del bosc, de 1.500 metres, per córrer, dissenyat pels tècnics del CAR, que el 2019 es va pavimentar. L'any 2017, es va començar a construir l'institut Leonardo da Vinci.</p> <p>Bona part dels arbres del bosc són de les següents espècies:</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus faginea</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure de fulla petita. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>faginea</em> és per la semblança de la fulla a la del faig. L'arbre pot fer entre els 20 i 25 metres d'alçada, amb una capçada gran. L'escorça és de color vermellós, amb tons grisos i esquerdada. Les fulles són simples i caduques i algunes poden restar sense caure fins que neixen les noves, en el procés de marcescència. Els fruits són les glans, de color groc castany, de gust amarg.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’<em>Ulmus minor </em>és de la família de les ulmàcies, originari del sud d’Europa. El nom comú en català és Om comú. <em>Ulmus</em> és el nom de l’arbre en llatí, des de l’època dels romans. L’arbre pot arribar a fer 40 metres d’alçada, amb una capçada densa, amb branques llargues. Les fulles fan uns 10 centímetres de llarg i tenen forma oval, dentades i acabades en punta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus alba L</em> és de la família de la s<em>alicaceae</em>, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i <em>alba</em> fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulades, de 6 a 12 centímetres de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 41.4854664,2.0742918 | 422720 | 4593065 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98710-094802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98710-094803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98710-094804.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 98711 | Zona agrícola de la Rural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-la-rural | XXI | <p>Es tracta d'una zona d'horts de regadiu, d'una extensió de tres hectàrees, a la serra de Collserola, entre Valldoreix i la colònia Montserrat, al voltant del torrent de Can Badal. S'hi fa cultiu agroecològic. </p> <p>La zona on es troben ubicats aquests terrenys compta amb un microclima d'interior (gelades a l'hivern i nits força fresques a l'estiu), la qual cosa, sumada a l'orografia del terreny, atorga als camps un clima de muntanya. La zona de cultiu de la Rural està envoltada de bosc, on hi viuen espècies com la guineu, el senglar, conills, àligues i falcons. A banda dels camps de conreu, la cooperativa també gestiona tres apiaris amb abelles i un petit ramat de cabres.</p> | 08205-949 | Entre Valldoreix i la colònia Montserrat | <p>La Rural de Collserola és una cooperativa d'agricultura agroecològica que va néixer l'any 2014 a la serra de Collserola.</p> | 41.4514821,2.0507231 | 420711 | 4589312 | 2014 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98711-094902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98711-094903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98711-094904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 98712 | Antic camp de golf de Can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-camp-de-golf-de-can-sant-joan | XX | <p>L'antic camp de golf de Can Sant Joan, dissenyat per Severiano Ballesteros i obert el 1994, és una zona verda entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Rubí, que forma un corredor de biodiversitat entre la serra de Collserola i la de Galliners, amb 60 hectàrees alliberades de la vuitantena de l'antic camp esportiu. D'aquesta manera, es protegeix i recupera els torrents dels Alous i de la Guinardera i es creen noves vies verdes al voltant de Cerdanyola, Bellaterra i la serra de Galliners.</p> <p>Aquest indret, un dels pocs paratges oberts al terme municipal, ofereix un espai important i clau per un gran nombre d'espècies d'ocells migradors, que hi fan parada obligada, gràcies als prats herbacis i la bassa de reg naturalitzada. A la bassa, entre altres, hi ha una presència estable de cabusset (<em>Tachybaptus ruficollis</em>). A la zona de prats, en època reproductora, hi trobem enganyapastors (<em>Caprimulgus europaeus</em>) i siboc (<em>Caprimulgus ruficollis</em>), dues espècies en regressió en aquestes latituds. També són espais de caça de rapinyaires nocturns com el duc (<em>Bubo bubo</em>) i diürns, com l'àliga marcenca (<em>Circaetus gallicus</em>), l'aligot (<em>Buteo buteo</em>) i l'astor (A<em>ccipiter gentilis</em>). També, s'hi observen altres grups de fauna, com els amfibis, rèptils, quiròpters i invertebrats (odonats, ortòpters, lepidòpters, etcètera), que necessiten aquests llocs per al seu cicle biològic.</p> | 08205-950 | A l'entorn del Camí de Can Graells i el carrer del Rin | 41.4951954,2.0571916 | 421304 | 4594160 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98712-095002.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 98745 | Llibre d'hores al Museu Nacional d'Estocolm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dhores-al-museu-nacional-destocolm | <p>ABEL, Ulf; GÖRAN HÖKBY, Nils (eds.) (1987). <em>Gyllene böcker. Nyförvärv och nyupptäckter</em>. Nationalmuseum, número. 46 p. 48.</p> <p>NORDENFALK, Carl (1979), <em>Bokmålningar från medeltid och renässans i Nationalmusei samlingar</em>. Rabén & Sjögren, número 24, p. 92-96.</p> <p>PLANAS, Josefina (1992).<em> La miniatura catalana del período Internacional, Primera generación, 2 vols</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p>PLANAS, Josefina (1998). <em>El esplendor del Gótico Catalán: La miniatura a comienzos del siglo XV.</em> Edicions de la Universitat de Lleida, p. 78-87.</p> <p>PLANAS, Josefina (2009). <em>El Breviario de Martín el Humano</em>. Universitat de València, p. 139-144.</p> <p>PLANAS, Josefina (2011). ‘La ilustración del libro en la Corona de Aragón en tiempos del Compromiso de Caspe: 1396-1420' a <em>Artigrama</em>, número 26, p. 431-477.</p> <p>PLANAS, Josefina (2012). ‘Un códice inédito conservado en el Archivo Capitular de Zaragoza y su filiación con el Gótico Internacional de la Corona de Aragón’ a LACARRA DUCAY, María del Carmen. <em>La miniatura y el grabado de la Baja Edad Media en los archivos españoles</em>. Institución Fernando el Católico, p. 157-202.</p> | XV | <p>El Llibre d'Hores és un manuscrit d'època medieval i d'estil gòtic. Va ser escrit per al ritus litúrgic de Roma, però amb un calendari per a l'ús de Barcelona. El manuscrit és molt complex, ja que s’hi han integrat parts d'altres llibres. A més, s'hi han afegit dues imatges lleugerament posteriors, als folis 16r i 166v, probablement durant la dècada de 1430.</p> <p>En una carta datada el 17 de febrer de 1403, el rei Martí I d'Aragó (1356-1410) va escriure a l’abat del monestir de Sant Cugat per demanar-li que li enviés el seu il·luminador, perquè el rei pogués finalitzar el seu llibre, conegut com el Breviari del rei Martí I d'Aragó, conservat a la Biblioteca Nacional de França, a París.</p> <p>El llibre està fet en pergamí, mesura 115 x 88 mil·límetres (pàgines) i les cobertes fan 126 x 95 x 60 mil·límetres. Té 250 folis, dotze línies de text, escrit en llatí, en lletra gòtica, amb rúbriques en blau i vermell. </p> <p><strong>Text</strong><br /> Folis 3-14: Calendari per a l'ús de Barcelona.<br /> Folis 15-27: Oracions col·lectes per a Sant Jeroni.<br /> Folis 28-119: Hores de la Verge Maria.<br /> Folis 121-130: Hores de la Creu.<br /> Folis 131-158: Salms penitencials.<br /> Folis 171-250: Ofici dels difunts.</p> <p><strong>Decoració</strong><br /> El Llibre d’Hores està decorat amb dues miniatures grans i tres de petites, amb molts elements marginals. Dues de les miniatures van ser inserides posteriorment i no tenen decoració marginal ni marcs.</p> <p>Foli 16r: Sant Jeroni vestit de cardenal amb una església a la mà (inserció posterior).<br /> Foli 19r: Sant Cristòfor portant Crist sobre l’aigua. Il·luminació per a una oració per als viatgers (<em>Commemoratio sancti Christophori</em>).<br /> Foli 28r: L'Anunciació que forma la pàgina de títol de les Hores de la Verge Maria.<br /> Foli 35r: L'Adoració dels Mags.<br /> Foli 125r: Crucifixió amb la Verge Maria i Sant Joan Evangelista. Il·luminació per a les Hores de la Creu.<br /> Foli 133r: Il·luminació de <em>Maiestas Domini</em> amb Crist entronitzat en una màndorla que representa la Trinitat, entre els símbols dels quatre evangelistes.<br /> Foli 166v: <em>Imago pietatis</em>, l'Home dels Dolors amb els Instruments de la Passió (inserció posterior).<br /> Foli 171r: Inicial D(ilexi) amb dues calaveres per a l’antífona de vespres de l’Ofici dels Difunts.</p> | 08205-951 | Södra Blasieholmshamnen 2 (Stockholm) | <p>El Nationalmuseum va adquirir el llibre en subhasta el 2 de febrer de 1960 a Sotheby’s, Londres.</p> <p>El Museu Nacional d'Estocolm (Suècia) és un museu d'art, que va ser creat l'any 1792 sota el nom de Museu Reial. L'any 1866, amb el canvi d'edifici, també va fer un canvi de nom. Conté obres d'art dels millors artistes del món, com Rubens, Greco, Rembrandt, José de Ribera, Goya, Renoir, Degas, Manet, Gaugin, Van Gogh, etcètera.</p> | 41.4707525,2.0853693 | 423628 | 4591421 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98745-095101-museus-de-sant-cugat.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 93 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 98747 | Fragment de l'alba de l'abat Biure al museu Disseny Hub Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-lalba-de-labat-biure-al-museu-disseny-hub-barcelona | <p>MARTÍN ROS, Rosa Maria (1999-2000). 'La dispersió dels teixits medievals: un patrimoni trossejat' a <em>Lambard: estudis d'art medieval</em>, p. 165-182.</p> | XIII | <p>Al Museu Disseny Hub Barcelona hi ha diversos fragments dels ornaments de les espatlles de l'alba de l’abat Biure del segle XIII.</p> <p>Els fragments tenen unes dimensions de 22 x 24,5 centímetres, datats entre els segles XI i XII, fets de seda i fil de metall i la tècnica és tapisseria de base luisina amb passades de trama no contínues de seda i fils metàl·lics.</p> | 08205-952 | Plaça de les Glòries Catalanes número 38 | <p>Al museu hi ha uns fragments de l'alba de l'abat Biure de Sant Cugat. El 1916, aquesta ja havia perdut els ornaments, i la capa pluvial estava incompleta. Una part del ornament del coll i les espatlles foren posats a la venda per l'antiquari Baron, de París, el 1899. Són l'origen dels fragments de les col.leccions Côte i Errera. Va ingressar a les col·leccions per compra el 1919.</p> <p><span><span><span>Folch i Torres va reconstruir l’alba i va situar els fragments d’ornamentació allà on va creure que hi anaven. Els de la part inferior eren hispanoàrabs, segurament del segle XIII, amb un dibuix de roleus en or i seda, fet en tapisseria. D’aquesta part es conserven fragments a l'Instituto de Valencia de Don Juan, a Madrid; dos trossos al museu Disseny Hub de Barcelona, un procedent de la col·lecció Cabot, i l'altre de la de Gaspar Homar; al Musée Historique des Tissus de Lió; i a la col·lecció Keir a Richmond Survey, de la Gran Bretanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els fragments de la part superior eren fets a Palerm entre els segles XI i XII, i representen arbres i ocells alternats en dues franges horitzontals amb una inscripció que els separa; fets en tapisseria, amb sedes policromades i or. Se'n conserven fragments al museu Disseny Hub de Barcelona, procedents de la col·lecció Cabot, i també procedents de la col·lecció Pascó; al Musée National du Moyen Age-Thermes de Cluny, a París, procedent de la col·lecció de Claudius Cote; als Musées Royaux d'Art et d'Histoire de Brussel·les, procedent de la col·lecció Isabelle Herrera; i al Rijksmuseum d'Amsterdam. </span></span></span></p> <p>Ramon Arnau de Biure, nascut en una família de cavallers, possiblement de l'Empordà. Va ser nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb possessió donada a Avinyó pel papa Climent VI (1348). La nit de Nadal del 1350 fou assassinat al peu de l’altar per Berenguer de Saltells.</p> <p>El Museu Disseny Hub de Barcelona, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va ser obert el 2014 amb les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.</p> | 41.4703496,2.0850138 | 423597 | 4591377 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El número de registre del museu d'aquesta peça és 28212-0.Fotografia facilitada pel museu Disseny Hub. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||
| 98748 | Col·lecció parroquial Signes dels Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-signes-dels-temps | <p>BLANQUER CUTRINA, Blai (2018). <em>Col·lecció Signes dels Temps</em>. Parròoquia de Sant Pere d'Octavià.</p> | <p>La col·lecció <strong>“</strong><em>Signes dels Temps</em>” està situada a la segona planta del Palau Abacial i es distribueix en cinc espais: la sala principal, la torre cantonera, la sala de pas, el despatx i la sala de llevant i taller.</p> <p>Al llarg de les diferents sales, s’explica l’evolució històrica del cristianisme a Sant Cugat del Vallès a través de diversos objectes que han arribat fins als nostres dies. A la sala principal, del primer àmbit, destaquen elements com una lumaquel·la fossilífera, un fòssil sorrenc procedent del tipus de pedra emprada en la construcció del Monestir, que es considera que vincularia de manera simbòlica la construcció del monestir amb la creació del món per Déu. També s’hi exposen restes de teules romanes procedents de l’antiga església paleocristiana del segle V. Pel que fa als objectes vinculats a Jesucrist, sobresurt una creu dels improperis. Aquesta creu processional, emprada pels “Cossos de Portants”, possiblement prové de l’antiga església parroquial de Sant Pere. La creu inclou elements relacionats amb la Passió i Crucifixió, com el cartell “INRI”, el sol, la lluna i una corona d’espines. També destaca la reproducció de l’arqueta reliquiari de Sant Cugat, l’original de la qual es conserva al Museu Diocesà de Barcelona. A més, s’hi exposa el <em>cancel·lum</em>, una tanca de l’altar de la consagració de l’església primitiva del segle VI, i una escultura de Sant Benet de Núrsia, del segle XVII, redactor de la Regla i fundador de l’Orde Benedictí.</p> <p>A la sala de la torre cantonera, s’hi explica la història del Monestir de Sant Cugat. Entre els objectes exposats s’hi troben fragments de finestrals gòtics del segle XV del Palau Abacial, bases, capitells i mènsules de columnes; un fragment de la biga principal de fusta que sostenia l’orgue de l’església; una ara d’altar feta de marbre, i mobiliari divers del segle XVIII.</p> <p>A la sala principal s’aborda la parròquia de Sant Pere d’Octavià, situada a l’actual plaça de Sant Pere, on hi havia el mercat municipal. En aquest espai es parla dels antics oficis santcugatencs, com la pagesia, la ferreria, la fusteria i la forneria. També s’hi exposen elements devocionals, com pessebres, rosaris, l’estendard de l’Arxiconfraria Teresiana, una capella domiciliària de la Sagrada Família i taules de retaules de Sant Antoni, Santa Escolàstica, Sant Isidre i la Mare de Déu del Pòpulo. A més, s’hi conserven una reproducció del bàcul de l’abat Clasquerí i l’arqueta que guardava les despulles de l’abat Biure.</p> <p>La sala de pas està dedicada a la litúrgia del segle XX. Entre els objectes d’aquest espai hi ha el bastó de mossèn Anton Guilló Bernadas com a relíquia del seu assassinat durant la Guerra Civil Espanyola, així com altres objectes litúrgics, com un pal·li o ombrel·la utilitzats per acompanyar el viàtic als malalts i moribunds. També s’hi poden veure diverses pintures a l’oli del segle XVIII que representen Sant Cugat davant de Dacià i predicant l’Evangeli.</p> <p>Al despatx es conserva la biblioteca parroquial, amb els butlletins dels bisbats de Barcelona i, des de 2004, de Terrassa. Entre altres peces exposades, hi ha quadres sobre els martiris de Sant Sever i Sant Cugat, així com l’empresonament de Sant Pere i escenes de les Ànimes del Purgatori. També s’hi troben una vista del port de Barcelona pintada per F. Blasco Ibáñez, pellofes del segle XVIII i talonaris impresos de la Unió de Rabassaires.</p> <p>Finalment, a la sala de llevant i taller, es conserva una mostra d’objectes ceràmics i altres materials procedents de diverses obres i excavacions realitzades al Palau Abacial i al voltant del monestir entre 1999 i 2012. En armaris d’aquest espai es guarden casulles i dalmàtiques anteriors al Concili Vaticà II, així com goigs dedicats a la Mare de Déu que estan emmarcats.</p> | 08205-953 | Plaça d'Octavià. Palau Abacial. | <p>L’origen de la col·lecció “Signes dels Temps” es troba en la reforma del Palau Abacial que es va realitzar entre els segles XX i XXI. El promotor va ser el sacerdot i rector de Sant Pere d’Octavià, mossèn Blai Blanquer, però amb uns antecedents: l’exposició de diferents peces a la segona planta de la rectoria organitzada per mossèn Pere Vivó Gili. En aquest mateix lloc, es va situar la nova exposició per explicar la fe catòlica, al llarg dels segles, i dels objectes que han perdurat fins als nostres dies.</p> | 41.4736867,2.0846449 | 423570 | 4591748 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095306.jpg | Física | Medieval|Visigot|Gòtic|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. | 85|87|93|94|98|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 98854 | Objectes i documents del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-i-documents-del-museu-de-terrassa | XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al Museu de Terrassa es conserva una Mare de Déu, una Verge majestat, asseguda en un tron, datada del segle XIII, tallada en fusta, enguixada i policromada. Mesura 92 x 41 x 28,5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’escultura té els avantbraços mutilats i li manca el Nen Jesús. La Mare de Déu porta una corona de cresteria sobre un mantell policromat amb decoració geomètrica, formada per quadres negres sobre fons blanc, una franja grisa i una vora vermella, ornamentacions vegetals, cercles tangents, dos ocells enfrontats i una flor de lis. També, porta un collaret de cercles amb un botó ovalat al centre. Vesteix una túnica blava amb coll rodó i, al pit, hi ha un forat on segurament portava un medalló, actualment desaparegut. El setial presenta l’interior buit, tapat a la part posterior i pintat amb imitació de respatller amb un motiu heràldic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant una restauració de la imatge entre els anys 1988 i 1990, es va recuperar la policromia original i es descobrí que a la part posterior del cap hi havia una cavitat rectangular coberta amb una tapadora de fusta. A l’interior es va trobar un paquet amb dotze relíquies embolicades en saquets, amb fragments de teixits i deu trossos de pergamí escrits en llatí. Un dels textos explica que les relíquies van ser introduïdes en la vigília de l’Assumpció de l’any 1218 per encàrrec de Ramon de Banyeres, abat del Monestir, qui havia encarregat l’escultura de la Mare de Déu. Les relíquies pertanyen a Sant Simó, Sant Judes, Sant Cugat màrtir, Sant Napolità màrtir, Sant Hilari, Santa Justa, Santa Semproniana, les Santes Masses, la sang de Sant Joan Baptista, el Pessebre i el Sant Sepulcre.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-954 | Carrer de la Font Vella número 28 (Terrassa) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Mare de Déu de Sant Cugat és una imatge datada del 12 d’agost del 1218 i possiblement es venerava a l’altar de Santa Maria de l’església del Monestir. Entre els anys 1910 i 1911, va ser fotografiada al primer pis de la rectoria de Sant Cugat, en un petit museu que va realitzar Mn. Andreu Domènech. L’any 1912, Mn. Josep Gudiol la documenta i situa al monestir. Entre 1912 i 1916, desapareix del monestir (església, rectoria) en el moment del trasllat dels objectes al Museu Diocesà de Barcelona, fet que coincideix amb el canvi d’ecònom de la parròquia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’intel·lectual terrassenc Josep Soler i Palet va comprar l’escultura a un antiquari en una subhasta pública i va pugnar per la peça contra mossèn Gudiol, del Museu Episcopal de Vic. Soler va donar la imatge al Museu de Terrassa el dia 11 de juliol de 1924.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant la restauració de la imatge realitzada entre els anys 1988 i 1990, es va localitzar a l'interior un conjunt de relíquies.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4704802,2.0855691 | 423644 | 4591390 | 1218 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98854-095401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98854-095402.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge de la Mare de Déu està registrada amb el número 28 i tot el conjunt de relíquies, embolcalls i petits documents tenen els números de registre entre el 13.296 al 13.330.Les fotografies són del Museu de Terrassa. | 92|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

