Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93811 | Goigs en llaor del Gloriós Sant Esteve Protomàrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-sant-esteve-protomartir | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546</a></p> | Segle XIX | <p><em>Goigs en llahor del Gloriós Sant Esteve Protomartir:</em></p> <p><em>S. Gervasi : Tip. de Torras, 1890</em></p> <p><em>Transcripció:</em></p> <p><em><em>O Protomartyr gloriós</em></em></p> <p><em><em>de Jesucrist molt amát;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p><em> </em></p> <p><em><em>Vostra vida fou perfecta,</em></em></p> <p><em><em>de virtut molt resplandent,</em></em></p> <p><em><em>sens vicis, la anima neta,</em></em></p> <p><em><em>molt pur, cast y continent,</em></em></p> <p><em><em>Per custodi virtuós</em></em></p> <p><em><em>de viudas sou nomenat.</em></em></p> <p><em><em>...</em></em></p> <p><em><em>Puix de pedras coronát</em></em></p> <p><em><em>gosáu del etern repós;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p> </p> <p><em>Transcripció extreta el bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></em></p> | 08207-109 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> | 41.7027790,2.4370846 | 453164 | 4616930 | 1890 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93810 | Goig de Sant Esteve protomàrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-esteve-protomartir | <p>Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> | Segle XIX - XX | <p><em>Per la flama que ha fet presa,</em></p> <p><em>Sant Esteve, en vostre pit,</em></p> <p><em>deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p><em>Flor del Crist, la vostra vida</em></p> <p><em>és un doll de caritat.</em></p> <p><em>Quins prodigis heu sembrat</em></p> <p><em>entre el poble, a vostra crida!</em></p> <p><em>Amb la vostra jovenesa</em></p> <p><em>sou diaca i sou ungit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Sota vostre patronatge</em></p> <p><em>beneïu aquest terreny,</em></p> <p><em>tan amable, del Montseny,</em></p> <p><em>presidit per vostra imatge.</em></p> <p><em>Sigui com una marquinesa</em></p> <p><em>del temple, de dia i nit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Palma d'or, quina riquesa</em></p> <p><em>dónes al poble escollit.</em></p> <p><em>Deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p>Transcripció extreta del bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> | 08207-108 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Sant Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> | 41.7027788,2.4371013 | 453166 | 4616930 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve de Palautordera hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93048 | Can Bonamic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonamic-0 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX - XX | <p>Actualment Mas Bonamic es tracta d'un conjunt de tres edificis. El mas històric se situa al centre del conjunt.</p> <p>Mas Bonanic correspon a una masia de tres plantes de forma irregular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab i petit ràfec de teula girada. Murs de pedra comuna. Obertures amb emmarcaments de carreus treballats i ceràmics. Elements ornamentals en algunes obertures. Rellotge de sol a la façana principal.</p> <p>Al sud es trobaria un edifici de planta baixa i primera planta bastit amb paredat de pedres informes lligades amb morter i ciment que presenta unes obertures simètriques i decoració amb materials ceràmics. Edifici destinat a habitatge.</p> <p>Al nord es trobaria un edifici que originàriament estaria associat amb l'activitat agroramadera. Actualment sembla que està associat a serveis a les persones.</p> | 08207-46 | Camí de Ca n'Auleda, 6(B) | <p>Hi ha poques dades històriques.</p> <p>Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico jurisdiccional de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> | 41.7225992,2.4234277 | 452043 | 4619138 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93048-20221025152117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93048-20221025152134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93048-20221025152636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93048-20221025152746.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92962 | Forn de la Serra de Ca l'Amat / Forn d'en Monclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-serra-de-ca-lamat-forn-den-monclus | El seu estat de conservació és ruinós. Si no s'efectua una actuació de conservació i restauració en un temps relativament curt aquest element perdrà les seves característiques i els seus valors culturals. | <p>Algunes persones del poble diuen haver sentit que es tracta d'un forn de rajols que va funcionar fins a principis del segle XX, però ningú ho pot corroborar de primera mà ni amb documentació.<br /> <br /> Paret posterior parcialment enderrocada, tot i que es podia tractar d'una porta.</p> <p>La part més ben conservada és la frontal, tot i l'existència d'alguna pintada. En aquests moments, el recinte no té sostre.</p> | 08207-26 | Al sud-oest del municipi. Relativament a prop del cementiri municipal. Situat a la parcel·la 55 del polígon 005 del terme municipal de Sant Esteve de Palautordera. | 41.6988769,2.4277598 | 452386 | 4616502 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92962-20221229130210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92962-20221229130233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92962-20221229130256.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93400 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-5 | <p>- VILA, Ll. PANOSA, M. (1987): 'Excavació arqueològica a Sant Esteve de Palautordera', Revista Regussol,</p> <p>- VILA, Ll. PANOSA, M. (1987): 'Troballes arqueològiques a la Vall Alta de la Tordera', Setmanari Plaça Gran,</p> | Segles III - I aC | Les restes es van localitzar en un espai fortament antropitzat i constantment habitat i utilitzat. Això fa preveure un mal estat de conservació de les possibles restes existents d'aquest jaciment. | <p>Amb motiu de les obres de construcció d'una granja iniciades el maig de 1987, es va observar la presència de tegulae i imbrice romana a l'interior de les rases de fonamentació. Aquest fet fou comunicat per Lluís Vila al Servei d'Arqueologia de la Generalitat per tal que s'iniciessin les accions oportunes.</p> <p>El treball d'excavació va efectuar-se sobre una superfície de 3 x 2 metres amb l'objectiu de documentar-ne les restes i definir-ne, en una primera estimació, la seva tipologia i funcionalitat. En el procés d'excavació van diferenciar-se 6 unitats estratigràfiques. Les dues primeres corresponien a les terres de conreu que van proporcionar material ceràmic de cronologia diversa. El tercer estrat estava compost per fragments de tegulae i ceràmica. A partir de l'U.E.4 destacaren la presència d'un enderroc de tegulae i imbrice de 30 cm de potència. L'estrat 5 estava compost per una capa uniforme de sauló totalment estèril, sota la qual (estrat 6) aparegueren diversos fragments ceràmics: a mà i a torn ibèrica, i fragments d'àmfora grecoitàlica. A una profunditat de 2 metres, coincidint amb l'acumulació de les tegulae mencionades, va aparèixer una estructura murària feta amb pedres de mida mitjana-gran i construïda amb la tècnica de paret seca. Aquest mur, que anava de nord a sud, dividia l'hàbitat en dos espais clarament diferenciats: el sector est estava format per l'acumulació de tegulae, mentre que el sector oest aparegué totalment estèril.</p> | 08207-73 | El Pla. El jaciment de Can Costa es troba al nord del municipi de Sant Esteve de Palautordera, a la riba dreta de la Tordera, pocs metres al nord de la casa que li dóna nom i a l'est de la carretera que va al Montseny. | <p>Són precisament les restes d'àmfora greco-itàlica les que permeten fixar la cronologia relativa del jaciment als voltants del s. II a.n.e., la qual coincideix plenament amb la coneguda sobre el jaciment ibèric del Castell de Montclús o dels Moros. Es va pensar que aquesta estructura d'hàbitat hauria estat un vicus.</p> | 41.7207344,2.4269588 | 452335 | 4618929 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 92901 | Can Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-molins | Segle XVII | <p>Aquest edifici presenta una transformació molt important. Les reformes s'han realitzat en les darreres dècades, ja que poc té a veure amb la imatge de l'any 1982 que es pot observar a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>Actualment es documenta un edifici de característiques modernes format per tres cossos que conformen un edifici de planta rectangular amb asimetries. Cada cos presenta una tipologia d'obertures diferents i el maó és el material que predomina i dona forma a finestres i portes.</p> | 08207-5 | Carrer Joaquim Blume s/n | <p>El mas registrat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya corresponia a una de les més antigues del nucli. Una possible data de restauració fou el 1600. Diverses restauracions i reformes han anat transformant el conjunt al llarg del temps.</p> | 41.7029985,2.4378280 | 453226 | 4616954 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92901-20221102135811.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 94641 | Rellotge de sol de Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-costa | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XIX | Es troba deteriorat, si bé s'ha respectat el quadrant en el moment de restaurar la paret | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant' i fet en pintura sobre la façana de l'edifici.</p> <p>Rellotge circular, de doble marc. El primer marc és un trenat, mentre que en el segon marc hi ha els números. Presenta una orientació sud-est. Les línies horàries de 5 hores del matí a 4 hores de la tarda, amb els traços més curts per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. </p> <p>Presenta una campana de l'Àngelus a la línia de les 12 hores. El gnòmon és de vareta simple.</p> <p>A la part superior s'hi veu la data '1859', que possiblement és de la construcció de l'edifici. | 08207-119 | Al nord-est del nucli de Sant Esteve de Palautordera i al nord de la zona coneguda com Parellada de Can Marc. | 41.7204610,2.4272400 | 452358 | 4618898 | 1859 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94641-5469csacristan-cancostasantamargaridasantestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 5469.Informació i fotografies de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 94640 | Rellotge de sol de Bonamic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bonamic | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat'>https://www.gnomonica.cat</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant' i pintat sobre la façana de l'edifici principal de Mas Bonamic.</p> <p>El rellotge és de forma rectangular, pintat sobre el lliscat i molt esborrat. Presenta una orientació sud-oest. Es veuen les línies horàries entre les 9 hores del matí i les 5 hores de la tarda. Les xifres estan en numeració romana. El sol és al pol i el gnòmon és de vareta simple.</p> | 08207-118 | Camí de l'Auleda, 6 | 41.7225170,2.4234910 | 452048 | 4619129 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94640-5471csacristan-canbonamicsantamargaridasantestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 5471.Informació i fotografies de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 94637 | Rellotge de sol de Mas Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-prat | <p><a href='https://www.gnomonica.cat/'>Web de la Societat Catalana de Gnomònica</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant', fet en material lític o pedra.</p> <p>Es tracta d'un rellotge quadrat amb una orientació sud-est, que presenta marques horàries a les 5 hores del matí i a les 3 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, i la línia de les 12 hores és vertical. No incorpora línies de declinació ni inscripcions. És cisellat, amb un cercle en el pol i amb gnòmon de vareta.</p> <p>El seu autor és Salichs, J.</p> | 08207-115 | Camí de Mas Prat, 1 | 41.7108670,2.4191330 | 451676 | 4617838 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94637-3060.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Salichs, J. | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 3060.Informació i fotografies del web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 94643 | Rellotge de sol de Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pol | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='//www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XIX - XX | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant', fet en pintura sobre el lliscat de la façana principal del conjunt.</p> <p>La seva forma es quadrada i emmarcat. Presenta una orientació sud-est. Les línies horàries van des de les 5 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, tot senyalant les mitges hores. La numeració és romana. Cercle de distribució al pol amb el gnòmon de vareta simple.</p> | 08207-121 | Camí de Can Pol, 2 | 41.7197940,2.4261380 | 452266 | 4618825 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94643-5470csacristan-canpolsantamargaridasantestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 5470. Informació i fotografies extretes de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 94642 | Rellotge de sol de Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mainou-0 | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XIX - XX | Alguns elements gràfics del rellotge estan molt esborrats. | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical' i fet en pintura sobre el lliscat de la façana principal.</p> <p>Presenta forma rectangular amb una orientació pràcticament al sud. Les marques horàries van des de les 6 hores del matí fins a les 6 hores de la tarda en cicles de 12 hores. La numeració és romana i es troba molt esborrada. Al centre del quadrant i ocupant força superfície apareixen dibuixats motius vegetals. El gnòmon és de vareta simple. | 08207-120 | Camí de Can Mainou, 1 | 41.7121330,2.4308500 | 452652 | 4617972 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94642-4325am-canmainoustestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4325. Informació i fotografies extretes de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 94639 | Rellotge de sol de Ca n'Auleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nauleda | <p>web de la Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és del tipus 'vertical declinant' i està fet amb pintura.</p> <p>Presenta una forma rectangular orientada al sud-oest, marques horàries des de les 11 hores del matí fins a les 6 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La seva numeració és romana presentant la línia de les 12 hores de manera vertical. Incorpora l'analema amb indicació de les estacions de l'any. El gnòmon és de vareta amb un nòdul i amb un sol al pol.</p> <p>Sembla que el rellotge actual té unes mesures més reduïdes que l'original ja desaparegut. També es troba en una posició més baixa.</p> <p>L'autor del rellotge és Salich, J. </p> | 08207-117 | Disseminat. Carrer Afores, 7 | 41.7229500,2.4223000 | 451949 | 4619178 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94639-4324am-canauledastestevepalautordera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94639-4324-can-auleda-sant-esteve-de-palautordera-1926-arxiu-cec.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Salichs, J. | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4324.Informació i fotografies de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 94638 | Rellotge de sol del carrer dels Til·lers, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-dels-tillers-31 | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és del tipus 'vertical declinant' i està realitzat amb pols de marbre.</p> <p>Es tracta d'un rellotge ovalat que presenta una ornamentació a cadascuna de les bandes amb formes triangulars i decorades amb motius florals. La seva orientació és sud-est. Les marques horàries a les hores van des de les 6 hores del matí fins a les 3 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana i la línia de les 12 hores és vertical. El gnòmon és fet d'una vareta amb un únic pol.</p> | 08207-116 | Carrer dels Til·lers, 31 | 41.7162330,2.4279000 | 452410 | 4618428 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94638-4323.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4323.Informació i fotografies del web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93320 | Can Panxasec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxasec | Segle XIX - XX | Tot i que l'enlluïment de les façanes està una mica desgastat, el nivell de conservació és bo. | <p>Can Panxasec es tracta d'una masia de tres plantes i forma quadrada. Presenta una coberta a dues aigües de teula àrab amb petit ràfec de morter. Tots els murs es troben enlluïts amb un material que presenta cert desgast. Les obertures són simples tot i que alguna està emmarcada amb pedra tallada.</p> <p>L'edifici original te adossats un conjunt de volums fruit de diferents ampliacions associades a l'ús residencial i l'activitat econòmica que s'hi desenvolupa. Aquests cossos poc tenen a veure amb l'estructura de Can Panxasec i són de caràcter contemporani. | 08207-50 | Carretera del Montseny, 503 | 41.7249164,2.4174553 | 451548 | 4619399 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93320-20221215122407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93320-20221215122424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93320-20221215122235.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 94538 | Rellotge de sol de Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mir | Segle XIX | Del rellotge de sol només queda una circumferència de calç blanca. No presenta cap grafia ni número. | <p>Circumferència a la façana de Can Mir realitzada amb morter blanc. L´únic element conservat és el gnòmom. No es conserva cap representació pictòrica ni grafiada.</p> | 08207-112 | Carrer dels Pins, 20 | 41.7071230,2.4230672 | 452001 | 4617420 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-07-27 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 93318 | Can Cornei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornei | <p><span><span><span><span><span><span>- ORTÍ GOST, Pere (1999): <em>Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360</em>. CSIC. Barcelona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | A causa de la dificultat per accedir no s'ha pogut comprovar totalment l'estat de conservació. | <p>Conjunt d'edificis resultat de successives ampliacions i transformacions.</p> <p>El cos de l'edifici original està amagat darrera els diferents volums existents. Correspon a un edifici rectangular amb planta baixa i primera planta amb una coberta a dues aigües. Els murs de l'edifici estan bastits amb pedres de diferents formes i mesures lligades amb morter de calç i terra. Exteriorment l'edifici presenta un enlluïment de morter / ciment que manté la façana principal en bon estat. | 08207-48 | Al nord del municipi. Zona coneguda com a Serra de Can Batista. | <p>L'any 1360 Can Cornei era un dels 44 focs de la parròquia de Sant Esteve que formaven part de la Baronia de Montclús- Montseny.</p> <p>Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico del término jurisdiccional de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> | 41.7278951,2.4201712 | 451776 | 4619728 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93318-20230105135714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93318-20221215122617.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93413 | Conjunt del Carrer d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-damunt | Segle XIX | No tots els immobles tenen el mateix estat de conservació però de manera general estan ben conservats | <p>Conjunt de 14 finques, totes ells de les mateixes característiques urbanes i amb una amplada de 5m aproximadament per una llargada aproximada de 30 metres. La llargada varia en funció de la finca. A cada finca hi ha un immoble que l'ocupa tota. </p> <p>L'estructura dels immobles, tot i que algun ha estat reformat, és característic de l'urbanisme que es genera al voltant dels camins o carreteres importants. Sembla que l'origen d'aquests edificis podria situar-se majoritàriament a l'entorn del segle XIX.</p> | 08207-82 | Carrer d'Amunt, 1-15Carretera del Montseny, 101-129 | 41.7056744,2.4325445 | 452788 | 4617253 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93413-20221229121829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93413-20221229121857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93413-senyaletica.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Destaquen els immobles número: 101, 105, 107, 109, 113, 125, 127 i 129. Tot i que no presenten una unitat arquitectònica en relació als estils, el tipus constructiu popular alineat al carrer d'Amunt és fet d'una voluntat d'organització urbana d'una comunitat allunyada del nucli antic de Sant Esteve de Palautordera. | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93418 | Plataners de l'antiga carretera de Sant Esteve a Santa Maria de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-lantiga-carretera-de-sant-esteve-a-santa-maria-de-palautordera | <p>PASCUAL I DOMÈNECH, Pere (2007): La Diputació i la construcció de la xarxa catalana de carreteres 1840-1868. Diputació de Barcelona. Barcelona. </p> | Segle XIX | El conjunt d'arbres es troba en bon estat de conservació | <p>Conjunt de plàtans (<em>Platanus hispànica) </em>que se situen actualment a banda i banda de l'Avinguda Lluis Companys de Sant Esteve de Palautordera.</p> <p>Antigament aquests arbres formaven part de la carretera que connectava Sant Esteve amb Santa Maria de Palautordera. Els canvis urbanístics han significat que aquesta carretera s'hagi modificat a tots dos termes. Actualment en cap dels segments hi circulen vehicles.</p> | 08207-87 | Avinguda de Lluis Companys | <p>Antigament els plàtans d’ombra es plantaven a les entrades dels pobles, a banda i banda de la carretera. Era la benvinguda en forma d’ombra a un nucli habitat. Aquest tram corresponia a la carretera que anava de Santa Maria de Palautordera a Sant Esteve de Palautordera.</p> <p>El plàtan d’ombra o plataner (<em>Platanus hispànica</em>) és un arbre caducifoli, corpulent i de capçada ampla que pot arribar fins als 40 metres, i tenir una longevitat d’alguns segles.</p> | 41.7017627,2.4378389 | 453226 | 4616816 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93418-20230105110837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93418-20230105111010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93418-20230105111021.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93417 | Lledoner de Can Garbeller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-garbeller | <p>VIVES DE QUADRAS, Josep Ma (2017): Arbres monumentals i singulars del Montseny. </p> | Segle XVII | El seu tronc està foradat. Aquest arbre té indicis de no tenir un bon estat de conservació. | <p>Dins del jardí de la masia de Can Garballer, trobem aquest magnífic exemplar de lledoner monumental, acompanyat de dos lledoners més. El seu tronc, amb l'interior foradat, té el perímetre més gran de tots els lledoners de Catalunya, mesura 5,61 m i es calcula que supera els 400 anys d'edat.</p> | 08207-86 | Passeig Can Garbeller, 9 | <p>A Sant Esteve de Palautordera, trobem altres lledoners centenaris, ja que acostumava a haver-n'hi un davant de cada casa important. Per exemple, destaquen els tres lledoners de Can Moix (un es troba a dins del pati de la casa i els altres dos, al parc de l'església, al costat del centre d'informació).</p> <p>Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquests arbres sempre han estat molt lligats al món rural (se n'obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.).</p> | 41.7100724,2.4320192 | 452748 | 4617742 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93417-can-garbeller-4.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93417-can-garbeller-6.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Es tracta d'un Celtis Australis. | 94 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93812 | Goigs a la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/5140'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/5140</a></p> | Segle XIX | <p>Edició original: S. Gervasi: Imp. de Torras, 1885</p> <p><em>Mare del gran Redemptor,<br /> Verge pura y sens esmena,<br /> Sou de gracia tota plena<br /> Vida y llum del Pecador.<br /> <br /> Plena sou de fé cumplida<br /> y de gran humilitat<br /> quan per virtud infinita<br /> concebiu al Increat,<br /> per so lo alt embaixador<br /> Ave sens crim Vos nomena.<br /> ...<br /> Plena de goig inefable<br /> en lo cos y en lo esperit<br /> quant pujá al Rey perdurable<br /> al celestial convit<br /> de ahon estaba al lloch major<br /> prop del fill clar y serena.<br /> <br /> Tant privau ab lo Factor<br /> que tot quan voleu ordena<br /> sou la gracia tota Plena<br /> vida y llum del Pecador.</em></p> <p>Transcripció extreta del bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-sant.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-sant.html</a></p> | 08207-110 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p> </p> | 41.7027914,2.4370799 | 453164 | 4616931 | 1895 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs en Llahor del Gloriós Protomartir de Sant Esteve- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 92941 | Can Vila Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-vell | Segles XVI-XVII | <p>Edifici allargat amb coberta a dues vessants. Format per planta baixa i pis, sense golfes.</p> <p>La façana és una de les parets laterals. Ha estat reformada, ara es troba arrebossada i pintada. El portal d'accés té forma d'arc de mig punt i les finestres són petites i de pedra.</p> | 08207-18 | Camí de l'Olivar, 11 | <p>Aquest edifici es troba a la muntanya de darrera del castell de Fluvià.</p> <p>Es desconeix la data de la seva construcció però probablement sigui dels segles XVI o XVII.</p> | 41.7217302,2.4123189 | 451118 | 4619048 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92941-20221215121423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92941-20221215121427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92941-20221215121446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92941-facana-cadastre.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 92932 | Can Donadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donadeu | <p><span><span><span><span><span><span>- ORTÍ GOST, Pere (1999): <em>Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360</em>. CSIC. Barcelona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. </span></span></span><span><span><span><a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segles XVII - XVIII / XX-XXI | L'edifici es troba en bon estat de conservació després de la restauració integral que s'ha realitzat recentment. | <p>Edifici aïllat al mig d'un camp. Planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb ràfec de teula girada. Murs de pedra comuna enlluïts amb cadena cantonera. Les obertures presenten emmarcament de carreus i la portalada és formada per un arc rebaixat de dovelles i brancals de carreus treballats.</p> <p>La façana principal presenta certa simetria en el conjunt d'obertures existents.</p> | 08207-14 | Camí de Can Cornei, 2 | <p>L'any 1360 Can Cornei era un dels 44 focs de la parròquia de Sant Esteve que formaven part de la Baronia de Montclús- Montseny. Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico del término jurisdiccional de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> | 41.7286472,2.4196974 | 451737 | 4619812 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92932-20230105135822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92932-20230105135826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92932-cal-donadeu-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92932-any-1982.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Actualment, i després de la restauració realitzada, alguns elements existents fa uns anys han desaparegut. Cal fer menció especial a unes columnes situades davant de la façana principal devien estar cobertes per una teulada lleugera. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92969 | Can Picolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-picoli | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | Aquest edifici ha estat rehabilitat fa menys de 20 anys a partir de les ruïnes de l'edifici anterior. | <p>Edifici contemporani bastit en murs de pedra comuna lligada amb morter de calç i sorra, amb cadena cantonera de carreus.</p> <p>Masia de dues plantes i forma quadrada sense cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula ceràmica amb doble ràfec de teula. Obertures amb emmarcaments de carreus treballats. Elements ornamentals en alguna obertura puntual.</p> <p>Pou adossat a la façana.</p> | 08207-32 | Camí de la Serra de Can Vilatort, 6 | <p>Existeixen poques dades històriques sobre aquest edifici.</p> <p>Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico del término jurisdiccional de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> | 41.7155546,2.4378965 | 453241 | 4618347 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92969-20221025115313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92969-20221025115331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92969-20221025115455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92969-20221025115236.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Tant pels materials com per la tipologia de les obertures i els materials utilitzats, sembla que aquest edifici ha estat construit en els darrers 20 anys. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93408 | Can Record | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-record | Segle XIX | El seu estat de conservació és dolent i en perill de col·lapse. | <p>Edifici de dues plantes de forma quadrangular amb cossos afegits. Coberta general a dues aigües, tot i que els cossos afegits aporten altres volums, amb teula àrab i ràfec ceràmic.</p> <p>Murs de pedra comuna arrebossats amb morter de calç molt desgastat. Conjunt divers d'obertures que possiblement s'han realitzat en diferents moments. Sembla que algunes obertures tenen emmarcament, que apareix per sota de l'arrebossat, altres no en tenen.</p> <p>A l'edifici principal se li suma un altre edifici possiblement associat a la passada activitat agrícola del mas.</p> <p>Tot el conjunt està envoltat per una tanca de pedra comuna en mal estat de conservació.</p> | 08207-78 | Carrer Galerna s/n | 41.7065483,2.4359791 | 453075 | 4617349 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-4.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-6.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-20230105115739.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 92900 | Can Moix - Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moix-can-bou | <p>IGLESIES I FORT, Josep; FELIU I MONTFORT, Gaspar (1998): El Fogatge de 1515». <em>Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics</em>, Vol. 9, p. 23-85. / <a href='https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/149187'>https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/149187</a>.</p> | Segles XVI-XIX | La percepció de l'estructura arquitectònica és correcta. | <p>Edifici de planta rectangular amb una façana arrenglerada al carrer, al costat de l'església. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants i està limitada per un gran ràfec. La façana és de composició bastant simètrica, encara que està desequilibrada en un costat del segon pis a causa dels buits d'una galeria d'arcs rebaixats.</p> <p>La forma externa de l'edifici no és l'original i sembla que durant el segle XIX va patir importants transformacions. Destaca el pou de glaç que es conserva a l'interior, en forma de tina i fet d'obra.</p> | 08207-4 | Plaça de l'Església, 11. | <p>Aquesta casa era coneguda antigament com Can Bou o Mas Bou. Actualment el seu nom és Can Moix. <br /> No es tenen dades concretes de la seva antiguitat. Tot i així la referència més antiga on apareix documentada és del 1515.</p> | 41.7029502,2.4369245 | 453151 | 4616949 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92900-can-moix-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92900-can-moix-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92900-can-moix-4.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92900-can-moix-5.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92900-can-moix-6.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 92921 | Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribas-0 | Segle XIX | <p>Edifici de planta rectangular i coberta composta, una plana i l'altra inclinada. Té planta baixa i dos pisos. Façana simètrica, el segon pis amb balcons, el primer amb finestres, emmarcades amb pedres i a la planta baixa dues portes, una amb forma d'arc de mig punt de maó i l'altra amb llinda. Hi ha un rellotge de sol a l'últim pis amb un estat de conservació molt dolent.<br /> <br /> La pedra que fa de llinda de la finestra de sobre l'entrada principal té una inscripció que diu: JO SEVILA i la data de 1873, any de la gran remodelació d'aquest edifici.</p> | 08207-7 | Carrer de Barcelona, 8 | <p>No se sap la data de la seva construcció però sí que se sap que en un principi era una masia amb planta baixa i un sol pis. Al 1873 es feu un segon pis, canviant la coberta que era a dues vessants per una de composta. Aquesta reforma encara es pot apreciar a través de la façana, que tot i arrebossada, permet distingir la diferència amb l'estructura anterior.</p> | 41.7067804,2.4270257 | 452331 | 4617380 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92921-20221229120256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92921-20221229120505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92921-1982.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Masia amb annexos per l'activitat agroramadera. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92930 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-2 | Segle XVI | <p>Edifici de planta rectangular. Consta de planta baixa, un pis i golfes.</p> <p>A la façana hi ha hagut transformacions, encara que es conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt i a sobre una finestra doble amb arc de mig punt. La coberta és a dues vessants.</p> | 08207-12 | Carrer de la Verge de Montserrat, 4 | <p>Aquest edifici és antic però es desconeix la data exacta de la seva construcció. A l'IPAC (1982) queda registrat que: <em>segons la gent que hi viu, és una de les cases més velles, igual que Can Rossell i Can Molins. </em>Fa referència a que és una de les cases més antigues de Sant Esteve de Palautordera.<br /> Ha sofert importants reformes com la de l'any 1922, en què s'arrebossà la façana.</p> | 41.7064440,2.4310989 | 452669 | 4617340 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92930-20221229121459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92930-20221229121533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92930-ca-estrada-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92930-facana-1982.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Actualment s'hi realitza una activitat econòmica associada al turisme rural. No s'ha pogut accedir a la façana principal. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93046 | Ca l'Amargant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamargant | Segle XX | <p>Edifici de tres plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab amb petit ràfec ceràmic.</p> <p>Murs arrebossats i pintats. Obertures sense emmarcaments.</p> | 08207-44 | Carrer Montseny, 500 | 41.7187508,2.4239980 | 452087 | 4618710 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93046-20221025150917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93046-20221025150945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93046-20221025150958.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 92993 | Can Martorell Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-nou | Segle XX | <p>Edifici de tres plantes i forma rectangular sense cossos afegits. Coberta a doble vessant amb cos central sobre elevat i ràfec de doble peça ceràmica.</p> <p>Mur arrebossat i pintat amb important presència de plantes enfiladisses. Obertures composades simètricament amb característiques arquitectòniques i ornamentals pròpies del noucentisme.</p> | 08207-39 | Camí de Can Marc, 1 | <p>Aquest edifici va ser construit durant el segle XX. No sembla que hagi tingut reformes i/o modificacions importants.</p> | 41.7180845,2.4283137 | 452445 | 4618634 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92993-20221229145752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92993-20221229145803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92993-20221229145939.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 92934 | Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-0 | Segles XIX-XX | Edifici restaurat | <p>Edifici que forma part d'un conjunt on es troben altres habitatges i espais d'emmagatzematge associats a l'activitat agropecuària. De planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants.</p> <p>Les façanes tenen una composició simètrica, fet que es pot observar en les obertures de finestres. Sembla important el treball ornamental amb maons que s'observa en totes les obertures i també en les façanes. Aporten un estil poc documentat a Sant Esteve de Palautordera i l'entorn.</p> | 08207-16 | Carrer de Sant Elies, 39 | 41.7034935,2.4326484 | 452796 | 4617011 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92934-20221229131638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92934-20221229131724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92934-can-rossell.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 92899 | Església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve | <p>- CALAM I MARTORELL, Xavier (2019): <em>Sant Esteve de Palautordera al segle XIX, un bocí de la nostra història : de la Guerra del Francès a la Tercera Guerra Carlina. Editorial Alpina.</em></p> <p>- PÉREZ LARA, Antonio (2000): <em>Temps de record</em>. Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera.</p> <p>- PORTALS I MARTÍ Joan (1998): Guerres carlines (1833-1876). Monografies del Montseny. Viladrau : Amics del Montseny, 1986- . 1135-9293. Núm. 13 (1998), p. 135-151</p> | Segles XI-XVI | <p>Edifici religiós de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d'arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l'església del segle XI-XII. Té una portada del segle XVI amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim. El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S'alça damunt el creuer de l'església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base. A l'interior trobem solament una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara només n'hi ha un.<br /> La portada del segle XVI està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d'àngels acompanyats de les respectives ales als dos costats. L'extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l'esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament.<br /> A la capella esquerra hi ha una fornícula amb la imatge de Nostra Senyora de la Gràcia, d'estil plateresc, del segle XVI.</p> | 08207-3 | Plaça de l'Església | <p>La primera referència de la parròquia de Sant Esteve la trobem a la visita del 6 de desembre de 1305. Encara que la documentació és del 862, hi ha documents en aquesta època que parlen de l'església. Per aquests documents sabem que el comte Sunyer II va vendre el lloc a Trasovad vers el 900 i aquest el 908 el va vendre a Guifré Borrell, comte de Barcelona, el qual el va cedir al cap de poc temps a Sant Cugat del Vallès. A causa d'això, el domini de la parròquia fou sempre dels abats de Sant Cugat i, a partir de 1215, de l'administració de Sant Cugat, dita pabordia de Palau o de Palautordera. La parròquia era regida per dos domers o dos sacerdots que s'alternaven en el servei parroquial.</p> | 41.7028253,2.4371049 | 453166 | 4616936 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-20221102131547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-20221102131604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-20221102131608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-20221102131724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-20221102131759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-20221102131813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-portalada-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-interior.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92899-portalada.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 93|92 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92956 | Ermita de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-margarida | Segle XVIII | <p>Edifici religiós de paredat, arrebossat i pintat. És de petites dimensions i de forma rectangular.</p> <p>Té una sola nau amb volta de canó. Hi ha una sagristia afegida a la nau. També té un cor senzill amb balustrada de fusta.</p> <p>La portada és quadrangular, a la llinda hi ha la data de construcció: 1739. Al damunt s'hi obre un ull de bou senzill. Corona la façana una espadanya senzilla amb un sol buit per a les campanes.</p> | 08207-25 | Carrer d'Anton de Fluvià, 2, | <p>Al castell de Montclús hi havia una capella dedicada a Santa Margarida, que fou destruïda pel pas del temps i se n'edificà una de nova a més d'un km de distància vers el Nord de la població, al peu de la carretera, al lloc anomenat antigament el camp de la Parellada. Aquesta capella fou dedicada a la mateixa santa, Margarida.</p> | 41.7167477,2.4259996 | 452252 | 4618487 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92956-20221215111133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92956-20221215111205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92956-20221215111232.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93396 | Can Garbeller Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garbeller-nou | Segle XIX | <p>Edifici resultat de successives ampliacions i transformacions. Masia de dues plantes i forma rectangular amb volums afegits. Coberta dues aigües de teula àrab amb ràfecs ceràmics.</p> <p>Murs de pedra arrebossats i pintats. Obertures sense emmarcaments.</p> | 08207-69 | Camí de Can Garbeller Nou, 1 | 41.7144771,2.4268359 | 452321 | 4618235 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93396-20221229141853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93396-20221229141935.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93411 | Garatge del Moix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-del-moix | Segle XX | A nivell exterior la seva estructura arquitectònica sembla en un correcte estat de conservació. | <p>Edifici senzill, d'una sola nau i una gran porta de mig punt com accés. Coberta a doble vessant amb teula àrab. Els seus murs estan construïts amb blocs de pedra informes lligats amb morter de calç. Presenta una amplada de 7,5 metres i una llargada de 10 metres.</p> | 08207-80 | Carrer d'Angel Guimerà, 3 | 41.7030443,2.4365784 | 453122 | 4616959 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93411-20221102131904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93411-20221102131916.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Al seu entorn exterior s'hi desenvolupen activitats públiques. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92824 | Castell de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montclus | <p>- OLIVÉ TACHÉ, M. (2008): Intervenció arqueològica al Castell de Montclús.</p> <p>- VILA BONAMUSSA, LLuís (1998): Castell de Montclús - Castell dels Moros. Biblioteca del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> <p>- PLADEVALL I FONT, Antoni, dir (1991): El Castell de Montclús, Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. Volum XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> <p>- CATALÀ I ROCA, Pere (1967-1979): Els castells catalans. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona</p> <p>- MONREAL I TEJADA, Lluis (1987): Montclús, poblat ibèric i castell medieval. Monografies del Montseny. Viladrau : Amics del Montseny, 1986- 1135-9293. Núm. 2 (jul. 1987), p. 147-157.</p> | Segles XI-XII / XVII-XVIII | La major part de les restes arqueològiques han estat restaurades o en procés de restauració. L'estat de conservació del jaciment és correcte. | <p>El Castell de Montclús està format per dos recintes: el jussà, del que se'n conserven restes del seu perímetre, i el sobirà, del que destaquen els murs perimetrals i una potent torre cilíndrica. Aquest últim recinte és de planta quadrada, resultat de les diverses transformacions que ha patit al llarg del temps, i conserva tres dels quatre murs perimetrals. La distribució interna està marcada per un pati central, on hi destaca la torre mestra, al voltant del qual es distribueixen totes les dependències. A l'angle NO del recinte es conserva una potent torre cilíndrica, de base atalussada, amb l'interior dividit en dos pisos. Els murs estan bastits amb diferents tècniques constructives.<br /> Dins el recinte jussà, que ocupa una gran extensió del vessant sud del turó, es conserven les restes de l'antiga capella de Santa Margarida, d'una sola nau amb absis semicircular.</p> | 08207-1 | Al nord-est del municipi de Sant Esteve, en un punt enturonat conegut com Serrat de la Torre dels Moros. | <p>La construcció del castell data dels segles XI o XII, tot i que es feu sobre un bastiment anterior. Vers el segle XIV es transformà el castell en palau. El 1508 es restaurà la capella dedicada a Santa Margarida. El 1739 el vicari general concedí la llicència per a poder transportar la capella del castell, gairebé en runes, fins al camp anomenat de la Parellada.<br /> El llinatge dels Montseny tingué aquesta baronia des de mitjan segle XI, com a feudataris de la comanda hospitalera de Sant Celoni. Entre 1230 i 1263 s'hi establí Guillem de Sesagudes, que es canvià el cognom pel de Montclús. Al 1275 fou traspassat a Ramon de Cabrera. El 1403 finalitzà la dependència feudal que mantenien els senyors de Montclús devers l'orde de l'Hospital de Sant Celoni, ja que Bernardí de Cabrera adquirí la senyoria major de l'esmentat feu dels hospitalers. A mitjans del segle XV el castell de Montclús era encara dels vescomtes de Cabrera.<br /> L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica per tal de recuperar i condicionar l'estructura arquitectònica i aprofundir en el seu coneixement. El projecte de recuperació va néixer l'any 1996 i es definí un Pla d'actuacions arqueològiques i de restauració que ha comportat successives campanyes d'intervencions arqueològiques que han permet establir diferents etapes constructives. S'han documentat restes de murs dels segles XI i XII a l'interior del recinte sobirà, el qual patirà una gran transformació al segle XIII amb la construcció d'una nova fortificació bastida amb uns potents talussos sobre la muralla anterior. Durant el tercer quart del segle XIV es construeix un nou castell seguint els models de l'arquitectura gòtica, enderrocant pràcticament totes les estructures anteriors, però aquestes obres es van paralitzar i no es van finalitzar mai. La distribució interna del recinte sobirà, al voltant d'un pati, és obra del segle XV.</p> | 41.7225628,2.4322910 | 452780 | 4619129 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-17.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 92|93|94 | 46 | 1.2 | 2131 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 94645 | Circ Cric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circ-cric | <p>- DDAA (2021): Zirkòlika, número 67. Revista de las artes circenses. Barcelona.</p> <p>- Web del Circ Cric: <a href='www.circcric.com'>www.circcric.com</a></p> | Segle XXI | <p>El Circ Cric acull espectacles de circ, tallers, festivals, cursos, estades... tot allò relacionat amb el circ i amb l'ofici de pallasso. Entre les seves produccions més destacades es troben el Festiva de Circ del Montseny i el Festival de Pallasses. Es tracta de dos esdeveniments que interaccionen totalment amb Sant Esteve de Palautordera i els seus veïns, tot omplint els carrers del nucli antic d'espectacles i activitat.</p> <p>Al llarg dels darrers anys s'han consolidat les sinèrgies entre el Circ Cric i Sant Esteve de Palautordera, sent el circ un dels símbols més importants del municipi, a més d'esdevenir un agent dinamitzador de l'activitat cultural i turística. </p> <p>Les instal·lacions del Circ Cric ocupen una parcel·la de 27.720m2. Un terreny amb un conjunt d'infraestructures associades a l'activitat produïda per la companyia del Circ Cric. Una de les companyies de teatre més importants i reconegudes de Catalunya, de l'Estat Espanyol i Europa. Es va instal·lar a Sant Esteve de Palautordera l'any 2008. Les seves produccions i activitats són diverses, tant de gran com de petit format. </p> | 08207-122 | Camí de la Serra de Can Vilatort 10 | <p>El Circ Cric celebrà 40 anys d'espectacles l'any 2021.</p> <p>La primera actuació del Circ Cric va ser el 23 d'abril del 1981 al Parc Central de Mataró. Jaume Mateu (Tortell Poltrona) era mestre de l'Escola l'Anxaneta i va fer la seva companyia a Mataró, organitzant el primer circ al Pla d'en Boet.</p> <p>Des d'aquella primera aparició pública, el Circ Cric acumula centenars d'espectacles. El circ ha organitzat gires des de l'any 1981, i fins a mitjans de la primera dècada del segle XX. Aquestes gires han portat el Circ Cric arreu de Catalunya, de l'Estat Espanyol i també a algunes ciutats europees. </p> <p>A partir de l'any 2008 el Circ Cric es va establir definitivament i de manera estable a Sant Esteve de Palautordera, en la parcel·la actual situada al Parc Natural del Montseny. Des d'aquell moment el Circ Cric ha organitzat grans esdeveniments com el Festival de Circ del Montseny o el Festival de Pallasses, així com espectacles, trobades, cursos, activitats escolars, etc.</p> | 41.7054001,2.4407587 | 453472 | 4617219 | 2008 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94645-20221102120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94645-20221102120456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94645-20221102120505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-30 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trias (Senyoreta Titat) | Informació extreta del web del Circ Cric. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 93430 | Festival Internacional de Pallasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-pallasses | Segle XXI | <p>El Festival de pallasses és concebut com trobada anual d'intercanvi i reflexió de les dones que han fet de la pallassa una opció de vida. El festival s'ha convertit en referent internacional que potencia la comicitat amb una mirada femenina</p> <p>És una trobada de dones per reivindicar el seu paper a la societat. Dones que, des de les arts escèniques, potencien els valors d’igualtat, justícia i sentit comú, amb la certesa que el riure és una eina essencial per a la convivència. </p> <p>En l'actualitat el Festival de Pallasses se celebra a la tardor, entre el setembre i l'octubre. El programa inclou espectacles de gran qualitat artística amb la participació d'artistes internacionals. La programació inclou la participació de pallasses professionals i novelles, i exposa una variada gama de propostes adreçades a les edats.</p> | 08207-99 | A diversos carrers i espais de Sant Esteve de Palautordera | <p>L’any 2014, aprofitant el marc que brindava el Festival Circ Cric al Montseny i les instal·lacions del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera es va decidir recuperar el projecte del Festival de Pallasses i organitzar el 1er Festival Internacional de Pallasses al Circ Cric. </p> <p>El 2014 el festival va començar de forma modesta però aplegà un gran nombre de pallasses i molt d’interès en el sector. Es va comptar amb la col·laboració d’Almazen i totes les activitats es realitzen al Circ Cric.</p> <p>Més endavant, gràcies a l’impacte de les pallasses a la població i a la complicitat de l’Ajuntament de Sant Esteve que hi veu un efecte molt positiu a la vida social del poble i a la seva projecció, el 2017 l’Ajuntament s’implicà i any darrere any el festival es consolida.</p> | 41.7052687,2.4409659 | 453489 | 4617204 | 2014 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-cartellpallasses2015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-cartellpallasses2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-cartellpallasses2021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-festivalpallasses20222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Circ Cric | Informació de la web del Circ Cric. Recull audiovisual de les darreres edicions. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92825 | Casa de Palau o Castell de Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-palau-o-castell-de-fluvia | <p>- PLADEVALL I FONT, Antoni, dir (1991): El Castell de Montclús, Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. Volum XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> <p>- CATALÀ I ROCA, Pere (1967-1979): Els castells catalans. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona.</p> <p>- ADROER I TASSIS, Anna Maria (1987): El castell de Fluvià. Monografies del Montseny Viladrau : Amics del Montseny, 1986- 1135-9293 Núm. 2 (jul. 1987), p. 11-22</p> | Segle XII - / Segle XVIII / Segle XX | <p>El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli. Al segle XVIII fou totalment transformada en una masia senyorial: del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià que és d'estil llombard, amb planta de creu llatina d'una sola nau i absis trevolat i amb una planta un xic ultrapassada o de ferradura. La seva entrada és independent de l'edifici al qual està unit. Davant hi ha un jardí, la façana que hi dona té un atri a ponent i el mur de llevant del casal deixa visible un trosset de la conca exterior de l'absis central, que es veu elevat i fortificat.<br /> La capella fou recuperada durant la restauració portada a terme l'any 1966. Va ser en aquest moment quan l'absis de la capella va quedar a la vista. Fins al moment havia restat amagat per l'enguixat de calç que cobria la façana de l'edifici. | 08207-2 | Al sud-oest de la urbanització Les Margarides, situada al nord-oest del terme de Sant Esteve de Palautordera | <p>El castell està documentat l'any 1154, quan era habitat per la família Palau. L'església però, situada dins el modern edifici del castell, indica que ja existia al segle XI. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345.<br /> El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837.<br /> Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial. L'any 1966 va ser restaurada i actualment funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.<br /> La capella fou restaurada l'any 1966, encara que conserva el seu estil romànic, l'interior està pintat amb pintures modernes.</p> | 41.7220342,2.4145685 | 451306 | 4619080 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215121710.jpg | Legal | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Actualment l'edifici acull una casa de colònies. | 98|92 | 46 | 1.2 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 93415 | Lledoners del Parc de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-parc-de-lesglesia | <p>VIVES DE QUADRAS, Josep Ma (2017): Arbres monumentals i singulars del Montseny. </p> | Segle XVII | <p>El conjunt de lledoners de la plaça de l'Església de Sant Esteve de Palautordera forma part d'un conjunt més ampli i comparteixen espai amb els Lledoners de Can Moix.</p> <p>Es tracta d'un grup de dos arbres de gran alçada, una mica més de 5 metres i que cobreixen d'ombra la zona de la plaça.</p> | 08207-84 | Plaça de l'Església | <p>L'edat d'aquest especimen podria situar-se a l'entorn dels 400 anys.</p> <p>A Sant Esteve de Palautordera, trobem altres lledoners centenaris, ja que acostumava a haver-n'hi un davant de cada casa important. Per exemple, destaca el lledoner de Can Garballer.</p> <p>Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquests arbres sempre han estat molt lligats al món rural (se n'obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.).</p> | 41.7028613,2.4368080 | 453141 | 4616939 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93415-lledorners.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93415-lledoners-placa-esglesia-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Es tracta d'exemplars de Celtis Australis | 94 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93416 | Lledoner de Can Moix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-moix | <p>VIVES DE QUADRAS, Josep Ma (2017): Arbres monumentals i singulars del Montseny. </p> | Segle XVII | L'arbre està en bon estat de conservació i salut | <p>El lledoner de Can Moix forma part d 'un conjunt més ampli amb els dos que hi ha plantats a la plaça de l'Església.</p> <p>Es tracta d'un arbre de gran alçada, una mica més de 3.5 metres i que cobreix d'ombra el pati davanter de Can Moix i la Plaça de l'Església.</p> | 08207-85 | Plaça de l'Església 1 | <p>L'edat d'aquest espècimen podria situar-se a l'entorn dels 400 anys.</p> <p>A Sant Esteve de Palautordera, trobem altres lledoners centenaris, ja que acostumava a haver-n'hi un davant de cada casa important. Per exemple, destaca el lledoner de Can Garballer.</p> <p>Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquests arbres sempre han estat molt lligats al món rural (se n'obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.).</p> | 41.7029156,2.4367801 | 453139 | 4616946 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | L'exemplar és un Celtis Australis. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 92947 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-7 | <p>El massís del Montseny és Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera. El coronen cims com el turó de l'Home (1.706 metres) o el Matagalls (1.697 metres) i acull un patrimoni natural i cultural molt ric.</p> <p>El massís del Montseny, Parc Natural i <strong>Reserva Mundial de la Biosfera</strong>, abasta parts de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental.</p> <p>Està format per la carena del <strong>turó de l'Home</strong> (1.706 metres), les Agudes (1.703 metres), el Matagalls (1.697 metres) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 metres). El travessen els rius Congost, la Tordera i la riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant.</p> <p>Del <strong>patrimoni cultural</strong> en destaquen les construccions megalítiques de la serra de l'Arca, la vil·la romana de Can Terrers, les moltes esglésies medievals, els nombrosos castells, els masos fortificats del Bellver o la Sala, el conjunt del Tagamanent i l'ermita de Sant Segimon.</p> <p>La bellesa i la diversitat dels paisatges del Parc Natural del Massís del Montseny han inspirat nombrosos artistes, escriptors i intel·lectuals, i cada any atrauen prop de dos milions de visitants.</p> <p>Inclou els municipis d'Aiguafreda; Fogars de Montclús; Arbúcies; Breda; Brull, el; Viladrau; Figaró-Montmany; Montseny; Seva; Campins; Cànoves i Samalús; Garriga, la; Gualba; Riells i Viabrea; Sant Esteve de Palautordera; Sant Pere de Vilamajor; Sant Feliu de Buixalleu; Tagamanent.</p> <p><strong>La Flora:</strong></p> <p>L'enorme varietat de condicions d'humitat i temperatura fan que el Parc Natural del Massís del Montseny presenti una vegetació excepcionalment diversa. A manera d'estrats que van canviant segons l'alçada, se superposen formacions vegetals característicament mediterrànies a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de mitja muntanya plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels mil metres (fagedes i avetoses) i fins d'ambients subalpins als cims (matollars i prats).</p> <p><strong>La Fauna:</strong></p> <p>En funció de la vegetació existent a diferents zones es poden trobar espècies típiques de la zona centreeuropea així com també fauna mediterània.</p> <p>Com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat al voltant de 270 espècies de vertebrats. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.</p> <p>El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó.</p> <p> </p> | 08207-24 | <p>La Reserva de la Biosfera del Montseny va ser declarada el 28 d’abril de 1978 per part de la UNESCO; les característiques singulars del territori, tant les característiques ecològiques com culturals i les activitats econòmiques tradicionals que s’hi desenvolupen van propiciar el seu reconeixement.</p> <p>Durant el 2014, després d’un procés participatiu i de consulta a tots els municipis que formen part de la Reserva es va ampliar l’àmbit de la Reserva de la Biosfera del Montseny fins a 50.166 hectàrees, un territori amb una població de 51.760 habitants. Sens dubte, aquest fet és un dels grans reptes de gestió del futur.</p> | 41.7033552,2.4369307 | 453152 | 4616995 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92947-img-20230713-wa0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92947-guia-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92947-guia-2.png | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Biosfera Unesco | UNESCO Man and Biosphere Programme | 2023-07-13 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2153 | 5.1 | 2135 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 94636 | Rellotge de Sol de Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ribas | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XX | Ben conservat | <p>El rellotge de sol de Can Ribes és de tipus vertical declinant i està fet amb ciment.</p> <p>Es tracta d'un rellotge rectangular que presenta una orientació sud-est. Les marques horàries van des de les 6 hores del matí fins a les 15 hores de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració romana i la línia de les 12 hores és vertical. El gnòmon és de vareta, amb indicació de CAN RIBAS.</p> | 08207-114 | Carrer de Barcelona, 3 | 41.7067330,2.4271170 | 452338 | 4617374 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94636-4326.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4326.Informació i fotografies extretes del web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93421 | Bosc de ribera del riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-del-riu-tordera | El bosc de ribera del Tordera, de manera general, es conserva en bon estat. Hi ha alguns punts on el seu estat és millorable. | <p>El riu Tordera creua de nord a sud el terme de Sant Esteve de Palautordera pel seu nord. Durant molts mesos de l'any porta aigua i és un espai amb una gran biodiversitat associada al bosc de ribera i l'aigua.</p> <p>En el tram pel nord del nucli història es pot observar espècies d'arbres molt característics d'aquesta zona com el buixol, el saüc, avellaners, verns, etc.</p> | 08207-90 | Riu Tordera. Creua de nord a sud el terme de Sant Esteve de Palautordera | 41.7112246,2.4346142 | 452965 | 4617869 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229135646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229142908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229152059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229152134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229152354.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93432 | Goigs de Sant Ciprià i Santa Justina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cipria-i-santa-justina | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/17603'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/17603</a></p> | <p>Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església ortodoxa i per l'Església Catòlica.</p> <p>En la cultura popular Sant Cebrià és venerat com un sant propici per desfer fetilleries i treballs de màgia negra.</p> <p>Els màrtirs Sants Cebrià i Justina se celebren el 26 de setembre.</p> <p>El text del goig és el següent:</p> <p><em>Mártyrs que vostre valor</em></p> <p><em>fou gran per virtud divina;</em></p> <p><em>Cipriá y verge Justina,</em></p> <p><em>pregau per nos al Señor.</em></p> <p> </p> <p><em>Cipriá Martir sagrat</em></p> <p><em>abans que no confesareu</em></p> <p><em>á Cristo crucificat,</em></p> <p><em>als dimonis invocareu:</em></p> <p><em>Vencer Justina pensareu</em></p> <p><em>ab son infernal favor.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>En alt trono estau posats</em></p> <p><em>per oir vostres devots,</em></p> <p><em>que en perills y enfermedats</em></p> <p><em>en vostra Hermita fan vots</em></p> <p><em>Siau propicis á tots</em></p> <p><em>los quins demanan favor.</em></p> <p> </p> <p><em>Puix del celestial tresor</em></p> <p><em>gosan ya la rica mina:</em></p> <p><em>Cipriá y verge Justina</em></p> <p><em>pregau per nos al Senyor.</em></p> | 08207-101 | Capella de Sant Cebrià i Santa Justina al Castell de Fluvià | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple segle XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català. </p> <p><span><span><span>Durant la persecució de Dioclecià contra els cristians, Cebrià i Justina van sofrir el martiri en Nicomèdia (actual İzmit, Turquia) el 26 de setembre, data en la qual es commemora la seva festivitat. No obstant això, en el ritus romà la seva celebració va ser eliminada del calendari litúrgic i del martirologi en 1969, encara que molts catòlics tradicionalistes la segueixen commemorant.</span></span></span></p> | 41.7220497,2.4144780 | 451298 | 4619082 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Els goigs documentats i que es canten a Sant Esteve de Palautordera són els següents:- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 94920 | Gegants Nous de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera | Segle XXI | <p>Els gegants són una versió renovada dels vells, van ser estrenats el 2019. El seus noms són: Garba i Rostoll.</p> <p>Representen una parella de pagesos amb mans mòbils que permeten agafar-les amb uns bastons que fan més moviment de les figures.</p> | 08207-125 | Carrer de Mosèn Pedragosa, 9-11 | <p>Els gegants de Sant Esteve de Palautordera són d'història recent. Fa uns quaranta cinc anys es van dissenyar els primers gegants per part dels components de <em>Putxinel·lis Claca, </em>en Joan Baixas i la Teresa Calafell. Aquests gegants eren fets a partir d’un pal llarg que sostenia un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. No tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar que eren habituals en altres gegants. El pal llarg es ficava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, com si fossin uns grans titelles. Es deien <em>Reguapa i Bon Jan</em> i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Aquests gegants van desaparèixer i l'any 1981 es van substituir pels 'Gegants Vells', que també van ser substituïts l'any 2019 pels que es coneixen com a 'Gegants Nous'.</p> | 41.7022730,2.4351749 | 453005 | 4616875 | 2019 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Informació extreta de: https://gegantcat.com/fitxa/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 94919 | Gegants vells de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-sant-esteve-de-palautordera | Segle XX | Van ser reemplaçats l'any 2019 per una versió renovada. | <p>Els noms de la parella de gegants són: Bon Jan i Ben Plantada. Mesuren 360cm i van ser construïts per Jordi Pujol i Joana Clusellas l'any 1981.</p> <p>Aquests gegants estan fets a partir d'un pal llarg de canya de bambú que aguanta el caps fets d'un material que és diu celatex, com un cartró que s'estova amb acetona per poder-hi donar forma. El cos és fet d'espumes i robes. Els braços dels gegants es mouen amb uns pals llargs, enganxats a les mans.</p> | 08207-124 | Carrer de Mosèn Pedragosa, 9-11 | <p>Els gegants de Sant Esteve de Palautordera són d'història recent. Fa uns quaranta cinc anys es van dissenyar els primers gegants per part dels components de <em>Putxinel·lis Claca, </em>en Joan Baixas i la Teresa Calafell. Aquests gegants eren fets a partir d’un pal llarg que sostenia un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. No tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar que eren habituals en altres gegants. El pal llarg es ficava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, com si fossin uns grans titelles. Es deien <em>Reguapa i Bon Jan</em> i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Aquests gegants van desaparèixer i l'any 1981 es van substituir pels 'Gegants Vells', que també van ser substituïts l'any 2019 pels que es coneixen com a 'Gegants Nous'.</p> | 41.7022730,2.4351749 | 453005 | 4616875 | 1981 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Jordi Pujol i Joana Clusellas | Informació extreta dels webs: https://gegantcat.com/fitxa/gegants-de-sant-esteve-de-palautordera i https://www.elcami.cat/camipedia/els-gegants-de-sant-esteve-de-palautordera (Text d'E. Bosch) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93412 | Passeig de les Monges 2 i 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-monges-2-i-3 | Segle XIX | <p>Es tracta d'antigues finques del nucli antic de Sant Esteve que s'han conservat. Aquestes finques tenen unes mesures de 4,5m d'amplada per 30m aproximadament de llargada.</p> <p>El conjunt correspon a 2 immobles de 4.5m d'amplada per 16m de llargada aproximadament. Es tracta d'edificis de planta baixa més dos plantes. La façana és simple amb porta d'accés i finestra a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues obertures: balcó i finestra. A la segona planta hi ha una finestra de petites dimensions. En ambdues façanes sembla que hi hauria la intenció d'una segona finestra a ambdues segones plantes. Però no es realitzà.</p> <p>La coberta és a dues vessants seguint la forma de la casa. La teulada està formada per teula àrab. Les obertures estan totes emmarcades per unes motllures que ressalten la llum de portes i finestres.</p> | 08207-81 | Passeig de les Monges, 2 i 3 | 41.7022997,2.4376203 | 453208 | 4616877 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93412-20221229111846.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 92929 | Can Bonamic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonamic | <p>- FONT i VALENTÍ, Gemma;; MATEU i CASQUET, Joaquim; PUJADAS i MITJÀ, Sandra (2001): Els Aprofitaments hidràulics de la conca de la Tordera : l'exemple del mas Bonamic (Sant Esteve de Palautordera). Monografies del Montseny, núm 16. Amics del Montseny. Viladrau.</p> | Segle XVI - XIX | El nivell de conservació general és bo, sobretot en les parts on hi ha activitat, és a dir el cos central i els dos volums que se situen a banda i banda. Al lateral nord de l'edifici central hi ha uns coberts amb un estat de conservació més precari. | <p>Es tracta d'un conjunt d'edificacions on sembla que la part principal, el cos central, seria del segle XVI.</p> <p>S'accedeix per un pòrtic a un pati interior on es troba la façana de l'edifici, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants. El portal presenta un gran arc de mig punt amb pedra i, a sobre mateix, un finestral d'arc conopial amb esculturetes. Les altres finestres no són tan característiques. En el finestral central sorprèn la qualitat de les escultures. A l'escut és sostingut per dos caps a les columnetes i dos caps més grans fins a mig tors, de cara molt expressiva.</p> <p>Els dos volums que se situen a banda i banda de l'edifici central tenen característiques diferents. Al sud, un edifici d'habitatges de planta baixa més planta primera. Al nord, un edifici que podria haver estat un magatzem associat al mas.</p> | 08207-11 | Camí de l'Auleda, 6 | <p>Aquest conjunt d'edificacions es poden separar en dos grups. Un grup on trobem l'edifici més important, del segle XVI, i l'altre grup amb edificacions més tardanes i sense interès arquitectònic.<br /> A l'edifici del segle XVI hi ha un finestral en el qual hi trobem la data de 1553 en un escut, també les inicials B X F.</p> | 41.7226100,2.4234300 | 452043 | 4619139 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92929-20221025152636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92929-20221025152746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92929-facana-1982.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 92943 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-4 | <p>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></p> | Segles XVI-XVII / XIX | Sembla restaurada fa relativament poc temps. Les darreres reformes importants són de l'any 1970. No s'ha pogut accedir al recinte que acompanya el mas. | <p>Es tracta d'un conjunt d'edificis i volums que s'han anat afegint al cos principal, pràcticament fent invisible la seva fisonomia original.</p> <p>L'edifici de Can Costa és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana és molt irregular, ja que els pisos no són tots rectes. </p> <p>Adossats al cos principal apareixen diversos volums, que de manera heterogènia, han permès l'ampliació del conjunt.</p> <p>Segons l'IPAC hi ha un rellotge de sol sota el vèrtex de la teulada que no ha estat possible documentar. </p> | 08207-20 | Al nord-est del nucli de Sant Esteve de Palautordera i al nord de la zona coneguda com Parellada de Can Marc. | <p>No se sap la data de la seva construcció, però es tracta d'un edifici similar a d'altres que es troben a l'àrea del Montseny. Podria ser del segle XVI o del XVII. No obstant això, segons l'IPAC, hi ha una data situada al rellotge de sol que ens dóna el moment en què fou reformada i ampliada, el 1852. </p> <p>Sembla que recentment la façana ha estat pintada i enlluïda, i l'interior arreglat.</p> | 41.7205621,2.4271729 | 452353 | 4618910 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92943-20221025150153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92943-20221025145621.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 92928 | Ca n'Auleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nauleda | Segles XIV - XVI | Edifici en molt bon estat de conservació. Sembla que s'ha restaurat recentment. | <p>Es tracta d'un gran edifici de planta allargada. Coberta a dues vessants, encara que hi ha uns cossos afegits que també tenen la mateixa coberta. Presenta planta baixa i un sol pis.</p> <p>Ha estat restaurada i la façana s'ha arrebossat. Té un portal d'accés d'arc de mig punt fet de pedra, hi ha una finestra coronella gòtica partida per una fina columneta, també hi ha un rellotge de sol del qual no es poden observar els detalls.</p> | 08207-10 | Disseminat. Carrer Afores, 7 | <p>Tot i que es desconeix informació documental sobre aquest edifici, la finestra gòtica situada a la façana podria indicar que pertany a aquesta època, entre els segles XIV i XVI.</p> <p>L'edifici ha patit grans transformacions i actualment és objecte d'una nova reforma. De moment només es limita a la part de davant, ja que les parts posteriors de la casa resten iguals.</p> | 41.7228621,2.4224450 | 451962 | 4619168 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92928-20221025154550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92928-facana-1982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92928-facana2-1982.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.