Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93434 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-18 | <p>A.A.D.D. Cartoteca digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/cuyas/search/searchterm/Sant%20Esteve%20de%20Palautordera%20(Vall%C3%A8s%20Oriental)/field/coveraa/mode/exact/conn/and'>Imatges del Fons Cuyàs sobre Sant Esteve de Palautordera</a></p> | Segle XX | <p>La Creu de terme és una obra historicista. </p> <p>Element aïllat. Monumental creu de terme formada per dos cossos, una columna que li fa de fust i la creu. La part inferior de la creu, en forma de capitell, està decorada amb motius vegetals. La creu té representada la crucifixió de Crist, en una imatge molt detallada.</p> | 08207-103 | Carretera Nova de Sant Esteve a Santa Maria de Palautordera, s/n | <p>Aquesta creu de terme, fou situada a l'entrada del poble entorn els anys 20 del segle XX. Fou refeta i transformada després de l'any 1936. Ara es troba en bones condicions.</p> | 41.7014051,2.4380617 | 453244 | 4616778 | 1921 en endavant | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93434-20230105111139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93434-creu-terme-fons-cuyas.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 116 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 93435 | Escultura en homenatge al Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-al-ball-de-gitanes | Segle XXI | <p>Escultura feta en metall que posa en valor i recorda el Ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera. En l'escultura apareixen els elements característics del ball: la música, la tradició, el món rural i objectes associats al ball.</p> | 08207-104 | Plaça Major / Plaça Joan Serra | 41.7042776,2.4361138 | 453084 | 4617097 | 2019 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Marc Herrero | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||
| 93436 | Escultura en memòria dels 4 hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-memoria-dels-4-hereus | Segles XX-XXI | <p>Escultura que sembla feta en material corten. L'escultura està conformada per quatre columnes informes que s'enlairen cap el cel. En el punt més alt de les columnes apareixen les figures d'uns ocells que volen lliurement.</p> | 08207-105 | Avinguda de Lluís Companys, 6 | <p>La matinada del 13 de febrer de 1999 un accident de trànsit a l’autopista AP-7 a l’alçada de Vallgorguina va acabar amb la vida de quatre joves jugadors de l’equip Club Handbol de Sant Esteve de Palautordera, <em>“els 4 hereus”</em><strong><em>. </em></strong>La mort dels quatre esportistes va commoure tots els estaments socials d’aquest municipi del Baix Montseny i rodalies.</p> <p>A l’enterrament, celebrat al pavelló municipal, hi van assistir més de quatre mil persones. Des de llavors es va decidir que el pavelló portaria el nom de <em>Els Quatre Hereus</em> i que les seves samarretes serien retirades.</p> <p>Text extret del bloc: <a href='https://estimadaterra.wordpress.com/2018/03/06/escultura-en-record-dels-4-hereus-morts-de-sant-esteve-de-palautordera/'>https://estimadaterra.wordpress.com/2018/03/06/escultura-en-record-dels-4-hereus-morts-de-sant-esteve-de-palautordera/</a></p> | 41.7029633,2.4387939 | 453306 | 4616949 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93436-20230105115243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93436-20230105115255.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Marc Herrero | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 93437 | Taller de Titelles Marduix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-titelles-marduix | <p>- MARTÍN, Josep A. (1998): <em>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 9788478269044.</p> <p>- «<a href='https://web.archive.org/web/20180718144508/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/307212/ca/govern-distingeix-creu-sant-jordi-30-persones-24-entitats.do'>El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats</a>». <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat_de_Catalunya'>Generalitat de Catalunya</a>, 17-07-2018. Arxivat de l'<a href='http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/307212/ca/govern-distingeix-creu-sant-jordi-30-persones-24-entitats.do'>original</a> el 2018-07-18. </p> <p> </p> | Segle XX | <p>L'espai privat i taller de 'Titelles Marduix' és una àmbit físic de creació i treball, un espai d'audiovisuals i de representació de les obres de la companyia.</p> <p>Es tracta d'un espai que acull una zona de treball, un espai d'audiovisual, un escenari, una petita platea i una estructura aèria per ubicar persones i també els equips tècnics de la sala.</p> <p>Aquest espai acull diferents activitats al llarg de l'any, totes elles relacionades amb la cultura popular, el teatre i les titelles. 'Titelles Marduix' també col·labora amb les escoles de l'entorn.</p> <p>En aquest espai també estan conservades la col·lecció de titelles de la companyia, al voltant de 200 peces, la col·lecció de cartells dels espectacles de la companyia, així com d'altres materials comunicatius i audiovisuals pertanyents a la companyia. </p> | 08207-106 | Carrer de la Vallmanya, 35 | <p>'Titelles Marduix' neix el 1976 de la mà de Joana Clusellas i Jordi Pujol. S'instal·len a Sant Esteve de Palautordera, on creen les seves produccions. Primer en un taller a tocar de la carrertera principal del poble, i a partir de l'any 1990 a l'espai 'Taller-Teatre Marduix'.</p> <p>Al llarg d'aquest 46 anys d'història, Titelles Marduix ha creat més de 200 personatges, ninots o titelles per a 40 espectacles.</p> <p>Han actuat per tot Catalunya, les Illes Balears, País Valencià i Catalunya Nord, a més de diferents ciutats d'Espanya i Itàlia. També han fet actuacions a Bèlgica, França, Polònia, Txèquia, Portugal i Luxemburg.</p> <p>Alguns dels seus espectacles principals han estat:</p> <ul> <li><em>El mariner de Sant Pau</em></li> <li><em>Tirant lo Blanc</em></li> <li><em>El Garrofer de les tres taronges (Homenatge a Joan Miró)</em></li> <li><em>Frederic, i tu què fas?</em></li> <li><em>Et regalo la lluna</em></li> </ul> <p>El 2018 'Titelles Marduix' rep la Creu de Sant Jordi.</p> | 41.7038236,2.4365764 | 453123 | 4617046 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93437-20221102124609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93437-20221102124617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93437-20221102124628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93437-20221102124511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93437-20221102124402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93437-20221102124416.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Joana Clusellas i Jordi Pujol | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 93809 | Rellotge de sol de Can Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-capdevila | <p>Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a> </p> | Segle XX | <p>Rellotge de sol del tipus vertical declinant fet de material ceràmic.</p> <p>El rellotge és quadrat, orientació sud-oest. Paret declina 58,9º a ponent. Les marques horàries se situen a les hores i mitges hores de les 10 del matí a les 8 de la tarda, en cicles de 12 hores i en numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical i el gnòmon de vareta simple. Sota el pol apareix la data de '1950' i lema '<em>No badis i ves per feina</em>' a la part inferior. Al centre, una sardana. Signatura dins la sanefa, sota l'última lletra del lema: 'Manuel Pastor. 1950'. | 08207-107 | Passeig de Can Garbeller, 2 | 41.7089592,2.4309376 | 452658 | 4617620 | 1950 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93809-5398ltomas-cancapdevilasantestevepalautordera16-11-2014.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Pastor, M | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 5398. Dades i fotografies extretes del web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||
| 93810 | Goig de Sant Esteve protomàrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-esteve-protomartir | <p>Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> | Segle XIX - XX | <p><em>Per la flama que ha fet presa,</em></p> <p><em>Sant Esteve, en vostre pit,</em></p> <p><em>deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p><em>Flor del Crist, la vostra vida</em></p> <p><em>és un doll de caritat.</em></p> <p><em>Quins prodigis heu sembrat</em></p> <p><em>entre el poble, a vostra crida!</em></p> <p><em>Amb la vostra jovenesa</em></p> <p><em>sou diaca i sou ungit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Sota vostre patronatge</em></p> <p><em>beneïu aquest terreny,</em></p> <p><em>tan amable, del Montseny,</em></p> <p><em>presidit per vostra imatge.</em></p> <p><em>Sigui com una marquinesa</em></p> <p><em>del temple, de dia i nit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Palma d'or, quina riquesa</em></p> <p><em>dónes al poble escollit.</em></p> <p><em>Deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p>Transcripció extreta del bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> | 08207-108 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Sant Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> | 41.7027788,2.4371013 | 453166 | 4616930 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve de Palautordera hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||
| 93811 | Goigs en llaor del Gloriós Sant Esteve Protomàrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-sant-esteve-protomartir | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546</a></p> | Segle XIX | <p><em>Goigs en llahor del Gloriós Sant Esteve Protomartir:</em></p> <p><em>S. Gervasi : Tip. de Torras, 1890</em></p> <p><em>Transcripció:</em></p> <p><em><em>O Protomartyr gloriós</em></em></p> <p><em><em>de Jesucrist molt amát;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p><em> </em></p> <p><em><em>Vostra vida fou perfecta,</em></em></p> <p><em><em>de virtut molt resplandent,</em></em></p> <p><em><em>sens vicis, la anima neta,</em></em></p> <p><em><em>molt pur, cast y continent,</em></em></p> <p><em><em>Per custodi virtuós</em></em></p> <p><em><em>de viudas sou nomenat.</em></em></p> <p><em><em>...</em></em></p> <p><em><em>Puix de pedras coronát</em></em></p> <p><em><em>gosáu del etern repós;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p> </p> <p><em>Transcripció extreta el bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></em></p> | 08207-109 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> | 41.7027790,2.4370846 | 453164 | 4616930 | 1890 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||
| 93812 | Goigs a la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/5140'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/5140</a></p> | Segle XIX | <p>Edició original: S. Gervasi: Imp. de Torras, 1885</p> <p><em>Mare del gran Redemptor,<br /> Verge pura y sens esmena,<br /> Sou de gracia tota plena<br /> Vida y llum del Pecador.<br /> <br /> Plena sou de fé cumplida<br /> y de gran humilitat<br /> quan per virtud infinita<br /> concebiu al Increat,<br /> per so lo alt embaixador<br /> Ave sens crim Vos nomena.<br /> ...<br /> Plena de goig inefable<br /> en lo cos y en lo esperit<br /> quant pujá al Rey perdurable<br /> al celestial convit<br /> de ahon estaba al lloch major<br /> prop del fill clar y serena.<br /> <br /> Tant privau ab lo Factor<br /> que tot quan voleu ordena<br /> sou la gracia tota Plena<br /> vida y llum del Pecador.</em></p> <p>Transcripció extreta del bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-sant.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-sant.html</a></p> | 08207-110 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p> </p> | 41.7027914,2.4370799 | 453164 | 4616931 | 1895 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs en Llahor del Gloriós Protomartir de Sant Esteve- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||
| 93813 | Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-margarida | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital del Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/21131'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/21131</a></p> | Segle XIX - XX | <p>Transcripció:</p> <p><em>Puig del drach sou deslliurada</em></p> <p><em>ab fortalesa divina:</em></p> <p><em>siaunos sempre advocada</em></p> <p><em>Verge santa Margarida.</em></p> <p> </p> <p><em>Vostres pares adoraban</em></p> <p><em>á un idol infernal;</em></p> <p><em>pero vos sempre amareu</em></p> <p><em>á un Deu celestial;</em></p> <p><em>Desde petita vos daba</em></p> <p><em>lo Esperit Sant llum y guia.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Est poble y los del Veinat</em></p> <p><em>esta capella os dedican,</em></p> <p><em>y esperan, que de bon grat,</em></p> <p><em>oiréu lo que os suplican:</em></p> <p><em>Essentlos Patrona amada</em></p> <p><em>en aquesta, y la altra vida.</em></p> <p> </p> <p><em>Puig de tots sou venerada</em></p> <p><em>fentnos gracias cada dia</em></p> <p><em>siaunos sempre advocada</em></p> <p><em>Verge santa Margarida.</em></p> <p> </p> <p> </p> | 08207-111 | Capella de Santa Margarida de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat a i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Margarida o Marina (Antioquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants. Se'n celebra la festivitat el 20 de juliol a Occident i el 17 de juliol a Orient. La seva existència real, però, és dubtosa i ja va ser declarada com a apòcrifa en 494 per Gelasi I. La devoció va revifar-se durant les Croades i el seu culte va expandir-se per tot Europa. Hi havia la creença que la santa mateixa havia promès indulgència a qui escrigués o llegís la seva vida o invoqués la seva intercessió; això va fer-la un dels sants més populars durant l'edat mitjana.</p> | 41.7167653,2.4260062 | 452253 | 4618489 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs en Llahor del Gloriós Protomartir Sant EsteveGoigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||
| 94538 | Rellotge de sol de Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mir | Segle XIX | Del rellotge de sol només queda una circumferència de calç blanca. No presenta cap grafia ni número. | <p>Circumferència a la façana de Can Mir realitzada amb morter blanc. L´únic element conservat és el gnòmom. No es conserva cap representació pictòrica ni grafiada.</p> | 08207-112 | Carrer dels Pins, 20 | 41.7071230,2.4230672 | 452001 | 4617420 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-07-27 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||||
| 94539 | Rellotge de sol de Can Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-montclus | Segle XX | La façana ha estat restaurada recentment i el rellotge de sol també. | <p>Rellotge de sol en circumferència. Es distingeixen dues zones. A l'interior sobre fons blanc, les línies horàries. A l'exterior, sobre un color groguenc les hores.</p> | 08207-113 | Camí del Cementiri, 1 | 41.7029382,2.4306229 | 452627 | 4616951 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-07-27 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||||
| 94636 | Rellotge de Sol de Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ribas | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XX | Ben conservat | <p>El rellotge de sol de Can Ribes és de tipus vertical declinant i està fet amb ciment.</p> <p>Es tracta d'un rellotge rectangular que presenta una orientació sud-est. Les marques horàries van des de les 6 hores del matí fins a les 15 hores de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració romana i la línia de les 12 hores és vertical. El gnòmon és de vareta, amb indicació de CAN RIBAS.</p> | 08207-114 | Carrer de Barcelona, 3 | 41.7067330,2.4271170 | 452338 | 4617374 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94636-4326.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4326.Informació i fotografies extretes del web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94637 | Rellotge de sol de Mas Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-prat | <p><a href='https://www.gnomonica.cat/'>Web de la Societat Catalana de Gnomònica</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant', fet en material lític o pedra.</p> <p>Es tracta d'un rellotge quadrat amb una orientació sud-est, que presenta marques horàries a les 5 hores del matí i a les 3 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, i la línia de les 12 hores és vertical. No incorpora línies de declinació ni inscripcions. És cisellat, amb un cercle en el pol i amb gnòmon de vareta.</p> <p>El seu autor és Salichs, J.</p> | 08207-115 | Camí de Mas Prat, 1 | 41.7108670,2.4191330 | 451676 | 4617838 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94637-3060.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Salichs, J. | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 3060.Informació i fotografies del web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94638 | Rellotge de sol del carrer dels Til·lers, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-dels-tillers-31 | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és del tipus 'vertical declinant' i està realitzat amb pols de marbre.</p> <p>Es tracta d'un rellotge ovalat que presenta una ornamentació a cadascuna de les bandes amb formes triangulars i decorades amb motius florals. La seva orientació és sud-est. Les marques horàries a les hores van des de les 6 hores del matí fins a les 3 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana i la línia de les 12 hores és vertical. El gnòmon és fet d'una vareta amb un únic pol.</p> | 08207-116 | Carrer dels Til·lers, 31 | 41.7162330,2.4279000 | 452410 | 4618428 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94638-4323.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4323.Informació i fotografies del web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94639 | Rellotge de sol de Ca n'Auleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nauleda | <p>web de la Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és del tipus 'vertical declinant' i està fet amb pintura.</p> <p>Presenta una forma rectangular orientada al sud-oest, marques horàries des de les 11 hores del matí fins a les 6 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La seva numeració és romana presentant la línia de les 12 hores de manera vertical. Incorpora l'analema amb indicació de les estacions de l'any. El gnòmon és de vareta amb un nòdul i amb un sol al pol.</p> <p>Sembla que el rellotge actual té unes mesures més reduïdes que l'original ja desaparegut. També es troba en una posició més baixa.</p> <p>L'autor del rellotge és Salich, J. </p> | 08207-117 | Disseminat. Carrer Afores, 7 | 41.7229500,2.4223000 | 451949 | 4619178 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94639-4324am-canauledastestevepalautordera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94639-4324-can-auleda-sant-esteve-de-palautordera-1926-arxiu-cec.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Salichs, J. | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4324.Informació i fotografies de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94640 | Rellotge de sol de Bonamic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bonamic | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat'>https://www.gnomonica.cat</a></p> | Segle XX | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant' i pintat sobre la façana de l'edifici principal de Mas Bonamic.</p> <p>El rellotge és de forma rectangular, pintat sobre el lliscat i molt esborrat. Presenta una orientació sud-oest. Es veuen les línies horàries entre les 9 hores del matí i les 5 hores de la tarda. Les xifres estan en numeració romana. El sol és al pol i el gnòmon és de vareta simple.</p> | 08207-118 | Camí de l'Auleda, 6 | 41.7225170,2.4234910 | 452048 | 4619129 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94640-5471csacristan-canbonamicsantamargaridasantestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 5471.Informació i fotografies de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94641 | Rellotge de sol de Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-costa | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XIX | Es troba deteriorat, si bé s'ha respectat el quadrant en el moment de restaurar la paret | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant' i fet en pintura sobre la façana de l'edifici.</p> <p>Rellotge circular, de doble marc. El primer marc és un trenat, mentre que en el segon marc hi ha els números. Presenta una orientació sud-est. Les línies horàries de 5 hores del matí a 4 hores de la tarda, amb els traços més curts per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. </p> <p>Presenta una campana de l'Àngelus a la línia de les 12 hores. El gnòmon és de vareta simple.</p> <p>A la part superior s'hi veu la data '1859', que possiblement és de la construcció de l'edifici. | 08207-119 | Al nord-est del nucli de Sant Esteve de Palautordera i al nord de la zona coneguda com Parellada de Can Marc. | 41.7204610,2.4272400 | 452358 | 4618898 | 1859 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94641-5469csacristan-cancostasantamargaridasantestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 5469.Informació i fotografies de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||
| 94642 | Rellotge de sol de Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mainou-0 | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XIX - XX | Alguns elements gràfics del rellotge estan molt esborrats. | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical' i fet en pintura sobre el lliscat de la façana principal.</p> <p>Presenta forma rectangular amb una orientació pràcticament al sud. Les marques horàries van des de les 6 hores del matí fins a les 6 hores de la tarda en cicles de 12 hores. La numeració és romana i es troba molt esborrada. Al centre del quadrant i ocupant força superfície apareixen dibuixats motius vegetals. El gnòmon és de vareta simple. | 08207-120 | Camí de Can Mainou, 1 | 41.7121330,2.4308500 | 452652 | 4617972 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94642-4325am-canmainoustestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 4325. Informació i fotografies extretes de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94643 | Rellotge de sol de Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pol | <p>Web de la Societat Catalana de Gnomònica: <a href='//www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | Segle XIX - XX | <p>Aquest rellotge és de tipus 'vertical declinant', fet en pintura sobre el lliscat de la façana principal del conjunt.</p> <p>La seva forma es quadrada i emmarcat. Presenta una orientació sud-est. Les línies horàries van des de les 5 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, tot senyalant les mitges hores. La numeració és romana. Cercle de distribució al pol amb el gnòmon de vareta simple.</p> | 08207-121 | Camí de Can Pol, 2 | 41.7197940,2.4261380 | 452266 | 4618825 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94643-5470csacristan-canpolsantamargaridasantestevedepalautordera.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència: 5470. Informació i fotografies extretes de la web de la Societat Catalana de Gnomònica | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94645 | Circ Cric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circ-cric | <p>- DDAA (2021): Zirkòlika, número 67. Revista de las artes circenses. Barcelona.</p> <p>- Web del Circ Cric: <a href='www.circcric.com'>www.circcric.com</a></p> | Segle XXI | <p>El Circ Cric acull espectacles de circ, tallers, festivals, cursos, estades... tot allò relacionat amb el circ i amb l'ofici de pallasso. Entre les seves produccions més destacades es troben el Festiva de Circ del Montseny i el Festival de Pallasses. Es tracta de dos esdeveniments que interaccionen totalment amb Sant Esteve de Palautordera i els seus veïns, tot omplint els carrers del nucli antic d'espectacles i activitat.</p> <p>Al llarg dels darrers anys s'han consolidat les sinèrgies entre el Circ Cric i Sant Esteve de Palautordera, sent el circ un dels símbols més importants del municipi, a més d'esdevenir un agent dinamitzador de l'activitat cultural i turística. </p> <p>Les instal·lacions del Circ Cric ocupen una parcel·la de 27.720m2. Un terreny amb un conjunt d'infraestructures associades a l'activitat produïda per la companyia del Circ Cric. Una de les companyies de teatre més importants i reconegudes de Catalunya, de l'Estat Espanyol i Europa. Es va instal·lar a Sant Esteve de Palautordera l'any 2008. Les seves produccions i activitats són diverses, tant de gran com de petit format. </p> | 08207-122 | Camí de la Serra de Can Vilatort 10 | <p>El Circ Cric celebrà 40 anys d'espectacles l'any 2021.</p> <p>La primera actuació del Circ Cric va ser el 23 d'abril del 1981 al Parc Central de Mataró. Jaume Mateu (Tortell Poltrona) era mestre de l'Escola l'Anxaneta i va fer la seva companyia a Mataró, organitzant el primer circ al Pla d'en Boet.</p> <p>Des d'aquella primera aparició pública, el Circ Cric acumula centenars d'espectacles. El circ ha organitzat gires des de l'any 1981, i fins a mitjans de la primera dècada del segle XX. Aquestes gires han portat el Circ Cric arreu de Catalunya, de l'Estat Espanyol i també a algunes ciutats europees. </p> <p>A partir de l'any 2008 el Circ Cric es va establir definitivament i de manera estable a Sant Esteve de Palautordera, en la parcel·la actual situada al Parc Natural del Montseny. Des d'aquell moment el Circ Cric ha organitzat grans esdeveniments com el Festival de Circ del Montseny o el Festival de Pallasses, així com espectacles, trobades, cursos, activitats escolars, etc.</p> | 41.7054001,2.4407587 | 453472 | 4617219 | 2008 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94645-20221102120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94645-20221102120456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/94645-20221102120505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-30 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trias (Senyoreta Titat) | Informació extreta del web del Circ Cric. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||
| 94647 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-palautordera | Segle XIV - XX | L'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Palautordera conserva la major part del seu fons. Alguns articles d'història sobre Sant Esteve de Palautordera indiquen que possiblement algun fons, com els llibres de visites, es trobin a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. | <p>L'arxiu de la parròquia de Sant Esteve de Palautordera ha conservat la majoria de la documentació. Els documents més antics que s'hi conserven daten del segle XIV. hi trobem documentació important per conèixer i estudiar la història del municipi al llarg de la baixa edat mitja, l'època moderna i contemporània. Hi ha documentació relacionada amb aniversaris i celebracions, baptismes, capítols matrimonials i testaments, confirmacions, llibres de consuetuds, llibres de comptes, llibres de defuncions o òbits, índex de baptismes, inventaris, testaments, matrimonis, manuscrits, manuals notarials i llibres de la fàbrica, entre d'altres. </p> | 08207-123 | Plaça de l'Església 1 | 41.7027924,2.4371034 | 453166 | 4616931 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Informació extreta de Cens-Guia dels Arxius d'Espanya i Iberoamèrica del Ministeri de Cultura i Esport. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||
| 94919 | Gegants vells de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-sant-esteve-de-palautordera | Segle XX | Van ser reemplaçats l'any 2019 per una versió renovada. | <p>Els noms de la parella de gegants són: Bon Jan i Ben Plantada. Mesuren 360cm i van ser construïts per Jordi Pujol i Joana Clusellas l'any 1981.</p> <p>Aquests gegants estan fets a partir d'un pal llarg de canya de bambú que aguanta el caps fets d'un material que és diu celatex, com un cartró que s'estova amb acetona per poder-hi donar forma. El cos és fet d'espumes i robes. Els braços dels gegants es mouen amb uns pals llargs, enganxats a les mans.</p> | 08207-124 | Carrer de Mosèn Pedragosa, 9-11 | <p>Els gegants de Sant Esteve de Palautordera són d'història recent. Fa uns quaranta cinc anys es van dissenyar els primers gegants per part dels components de <em>Putxinel·lis Claca, </em>en Joan Baixas i la Teresa Calafell. Aquests gegants eren fets a partir d’un pal llarg que sostenia un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. No tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar que eren habituals en altres gegants. El pal llarg es ficava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, com si fossin uns grans titelles. Es deien <em>Reguapa i Bon Jan</em> i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Aquests gegants van desaparèixer i l'any 1981 es van substituir pels 'Gegants Vells', que també van ser substituïts l'any 2019 pels que es coneixen com a 'Gegants Nous'.</p> | 41.7022730,2.4351749 | 453005 | 4616875 | 1981 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Jordi Pujol i Joana Clusellas | Informació extreta dels webs: https://gegantcat.com/fitxa/gegants-de-sant-esteve-de-palautordera i https://www.elcami.cat/camipedia/els-gegants-de-sant-esteve-de-palautordera (Text d'E. Bosch) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 94920 | Gegants Nous de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera | Segle XXI | <p>Els gegants són una versió renovada dels vells, van ser estrenats el 2019. El seus noms són: Garba i Rostoll.</p> <p>Representen una parella de pagesos amb mans mòbils que permeten agafar-les amb uns bastons que fan més moviment de les figures.</p> | 08207-125 | Carrer de Mosèn Pedragosa, 9-11 | <p>Els gegants de Sant Esteve de Palautordera són d'història recent. Fa uns quaranta cinc anys es van dissenyar els primers gegants per part dels components de <em>Putxinel·lis Claca, </em>en Joan Baixas i la Teresa Calafell. Aquests gegants eren fets a partir d’un pal llarg que sostenia un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. No tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar que eren habituals en altres gegants. El pal llarg es ficava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, com si fossin uns grans titelles. Es deien <em>Reguapa i Bon Jan</em> i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Aquests gegants van desaparèixer i l'any 1981 es van substituir pels 'Gegants Vells', que també van ser substituïts l'any 2019 pels que es coneixen com a 'Gegants Nous'.</p> | 41.7022730,2.4351749 | 453005 | 4616875 | 2019 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Informació extreta de: https://gegantcat.com/fitxa/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/