Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93333 | Ca l'Olivar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolivar | Segle XIX | Tot i que no s'ha pogut fer una inspecció complerta per la dificultat d'accedir-hi, es pot observar que l'edifici està en molt bones condicions de conservació. | <p>Masia de tres plantes i forma rectangular sense cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab amb doble ràfec ceràmic.</p> <p>Els murs són de pedra comuna arrebossada amb cadena cantonera de peça ceràmica. Obertures amb emmarcaments ceràmics.</p> | 08207-52 | Camí de l'Olivar, 10 | 41.7193893,2.4183081 | 451615 | 4618785 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93333-20221215124946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93333-20221215125043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93333-20221215125132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93333-20221215124702.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93335 | Mas Forts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-forts-0 | <p><span><span><span><span><span><span>ORTÍ GOST, Pere (1999): <em>Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360</em>. CSIC. Barcelona</span></span></span></span></span></span></p> | Segle XIX | <p>Masia de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües amb ràfec de teula girada.</p> <p>Murs de paredat comú arrebossats amb cadena cantonera. Obertures emmarcades amb carreus.</p> | 08207-54 | Camí de Mas Forts s/n | <p>L'any 1360 Mas Forts és un dels 44 focs de la parròquia de Sant Esteve que formava part de la baronia de Montclús- Montseny.</p> | 41.7169694,2.4022250 | 450274 | 4618525 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93335-20221215132130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93335-20221215132154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93335-20221215132310.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93336 | Mas Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-prat | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780'>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780</a> </span></span></span></p> | Segle XIX | No s'hi ha pogut accedir, però des de l'exterior es pot observar que l'estat de conservació és molt bo. | <p>Mas de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües amb ràfec ceràmic.</p> <p>Murs de pedra comuna. Obertura amb emmarcament de carreus. Rellotge de sol a la façana principal. | 08207-55 | Camí de Mas Prat, 1 | <p>Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico jurisdiccional del término de San Estaban de Palau Tordera' datat l'any 1856.</p> | 41.7109211,2.4190666 | 451672 | 4617844 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93336-20221215135100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93336-20221215135127.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93337 | Can Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boix-0 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780'>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780</a> </span></span></span></p> | Segle XIX | L'edifici ha estat restaurat en els darrers anys. | <p>Masia de tres plantes de forma quadrangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab i ràfec de teula girada. Murs de pedra comuna arrebossada i pintats amb cadena cantonera. Obertures emmarcades amb carreus. | 08207-56 | Camí de Can Boix, 1 | <p>Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico jurisdiccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> | 41.7088573,2.4207529 | 451810 | 4617614 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93337-20221229114632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93337-20221229114703.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93338 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-2 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab amb ràfec senzill. Murs de pedra comuna arrebossats. Obertures sense emmarcaments. | 08207-57 | Camí de Can Nadalet, 8 | <p>Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico jurisdiccional del término de San Estaban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> | 41.7079941,2.4188734 | 451653 | 4617519 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93338-20221215135745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93338-20221215135645.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93339 | Can Jais | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jais | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | <p>Masia de dues plantes i forma originàriament quadrangular amb annexos adossats com a successives ampliacions. Coberta a dues aigües de teula àrab amb ràfec de morter. Façana amb acabat arrebossat i pintat. Obertures sense emmarcar.</p> <p>Just al davant de l'edifici se situava l'era. Actualment el paviment és ceràmic i hi consta la data 1877.</p> | 08207-58 | Camí de Can Nadalet, 7 | <p>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> <p>Com s'ha mencionat anteriorment apareix la data '1877' a l'antiga era del mas. Podria indicar una important reforma del conjunt.</p> | 41.7071006,2.4188296 | 451649 | 4617420 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93339-20221215140451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93339-20221215140635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93339-20221215140729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93339-20221215140435.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93340 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet-0 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780'>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780</a> </span></span></span></p> | Segle XIX | Tot i que no s'hi ha pogut accedir, sembla que l'estat de conservació és correcte. | <p>Masia de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta de teula àrab amb diversos pendents i petit ràfec ceràmic. Murs de pedra comuna. Obertures emmarcades amb carreus.</p> <p>Es troba envoltada d'un petit bosc de caràcter mediterrani de mitja alçada dominat per alzines i carrascars.</p> | 08207-59 | Camí de Can Nadalet, 4 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7073989,2.4208885 | 451820 | 4617452 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93340-20221215140913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93340-20221215140901.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93341 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-2 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | L'estat de conservació de la façana es regular. El rellotge de sol també comparteix el mateix estat de conservació | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab amb petit ràfec ceràmic. Murs de pedra comuna arrebossada i maó vist. Obertures emmarcades de carreus. Rellotge de sol a la façana principal.</p> | 08207-60 | Carrer dels Pins, 20 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7070746,2.4229649 | 451992 | 4617414 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93341-20221229115457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93341-20221229115651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93341-20221229115435.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93342 | Can Justina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-justina | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | Tot i que no s'hi ha pogut accedir per comprovar l'estat de conservació, la imatge del cadastre indica que es tracta d'un edifici en un estat de conservació correcta. | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular. Es disposa d'esquena amb la masia veïna de Can Gerreta. Coberta a dues aigües amb teula àrab i ràfec de morter. Murs de pedra comuna arrebossats. Obertures amb emmarcaments de carreus.</p> | 08207-61 | Camí de Can Nadalet, 9 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7061833,2.4186433 | 451632 | 4617318 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Fotografia extreta del web del cadastre. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93343 | Can Gerreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gerreta | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb volums afegits de caràcter contemporani. Es disposa d'esquena per esquena amb la masia de Can Justina. Coberta de teula àrab amb diversos pendents i ràfec de morter.</p> <p>Murs arrebossats i pintats. Obertures sense emmarcaments.</p> | 08207-62 | Camí de Can Nadalet, 5 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7061468,2.4187630 | 451642 | 4617314 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93343-20221215141435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93343-20221215141031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93343-20221215141038.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93382 | Can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felip-2 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | L'edifici ha estat reformat fa poc temps | <p>Masia de tres plantes i forma rectangular amb volums afegits. Coberta de dues aigües de teula àrab amb doble ràfec de teula. Murs de pedra comuna arrebossada i pintats.</p> <p>Emmarcaments de carreus treballats i elements ornamentals en alguna de les obertures. | 08207-63 | Camí Can Nadalet, 3 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7057561,2.4208352 | 451815 | 4617270 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93382-can-felip.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Recentment restaurada. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93391 | Can Nadalet de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadalet-de-dalt | <p>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></p> | Segle XIX | Es tracta d'una masia amb activitat d'allotjament turístic. Tot i que no s'ha pogut visitar, sembla que l'activitat que s'hi desenvolupa garanteix un correcte estat de conservació. | <p>Masia de tres plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües amb cos central sobre elevat i doble ràfec de teula i peça ceràmica.</p> <p>Murs de pedra comuna amb cadena cantonera de carreus. Obertures amb emmarcaments de carreus treballats. Rellotge de sol a la façana principal.</p> | 08207-64 | Camí Can Nadalet, 10 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7036243,2.4098312 | 450897 | 4617039 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93391-20221215145029.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Es tracta d'un allotjament turístic | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93392 | Can Benosi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benosi | Segle XIX | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab de morter. Murs de pedra comuna arrebossats i pintats. Obertures sense emmarcaments.</p> | 08207-65 | Carrer del Bruc, 2 | 41.7033327,2.4254278 | 452195 | 4616998 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93392-20221229124852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93392-20221229124917.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Aquest edifici té una activitat agrícola associada. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93393 | Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamat-1 | <p><span><span><span><span><span><span>- ORTÍ GOST, Pere (1999): <em>Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360</em>. CSIC. Barcelona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. A l'entorn hi ha altres volums associats a l'activitat agroramadera. La coberta és a dues aigües amb doble ràfec de teula.</p> <p>Murs de pedra comuna arrebossats i pintats. Obertures sense emmarcaments.</p> | 08207-66 | Camí del Cementiri, 2 | <p>L'any 1360 ca l'Amat és un dels 44 focs de la parròquia de Sant Esteve i que formaven part de la baronia de Montclús-Montseny. </p> <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7025585,2.4266154 | 452293 | 4616911 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93393-20221229125233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93393-20221229125405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93393-20221229130803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93393-20221229130813.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | El conjunt presenta una activitat ramadera associada | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93394 | Can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano-1 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | <p>Masia de tres plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab amb ràfecs ceràmics.</p> <p>Façana amb acabat arrebossat i pintat. Elements ornamentals i de revestiment de fusta</p> | 08207-67 | Carrer del Bruc, 8 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7053356,2.4263973 | 452277 | 4617220 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93394-20221229123300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93394-20221229123315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93394-20221229123342.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93395 | Can Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montclus | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780'>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780</a> </span></span></span></p> | Segle XIX | <p>Masia de tres plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab i ràfecs de gran dimensió.</p> <p>Murs de pedra comuna arrebossats i pintats. Obertures sense emmarcaments. Rellotge de sol a la façana principal. Sembla que l'edifici ha estat rehabilitat en els darrers anys.</p> | 08207-68 | Camí del Cementiri, 1 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7028473,2.4307044 | 452633 | 4616941 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93395-facana.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93395-20221229131254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93395-20221229131143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93395-20221229131218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93395-20221229131341.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | S'hi desenvolupen activitats de lleure i esportives. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93396 | Can Garbeller Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garbeller-nou | Segle XIX | <p>Edifici resultat de successives ampliacions i transformacions. Masia de dues plantes i forma rectangular amb volums afegits. Coberta dues aigües de teula àrab amb ràfecs ceràmics.</p> <p>Murs de pedra arrebossats i pintats. Obertures sense emmarcaments.</p> | 08207-69 | Camí de Can Garbeller Nou, 1 | 41.7144771,2.4268359 | 452321 | 4618235 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93396-20221229141853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93396-20221229141935.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93397 | Can Garbeller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garbeller-vell-0 | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | Manca de manteniment | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab amb ràfec de teula girada.</p> <p>Murs de pedra comuna i en algunes zones acabat arrebossat i pintat. Obertures amb emmarcaments de carreus.</p> | 08207-70 | Camí de Can Fullaca, 26 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7080199,2.4310325 | 452664 | 4617515 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93397-20230105123247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93397-20230105123103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93397-20230105123212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93397-20230105122854.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93398 | Can Fullaca (Can Llavina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fullaca-can-llavina | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </span></span></span></p> | Segle XIX - XX | Actualment s'hi estan fent algunes reformes. | <p>Masia senzilla de dues plantes amb cossos afegits. Coberta a dues aigües amb teula ceràmica i ràfec de morter.</p> <p>Façana amb acabat arrebossat i pintat de color rosat. En destaca el portal adovellat de mig punt. La façana lateral és de maó vist.</p> | 08207-71 | Camí de Can Fullaca, 3 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7076601,2.4316835 | 452718 | 4617475 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Actualment està en procés de reforma i rehabilitació | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93399 | Can Presses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-presses | <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> | Segle XIX | Actualment l'edifici està en obres de rehabilitació. | <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües amb teulada ceràmica amb ràfec de teula ceràmica.</p> <p>Murs de pedra comuna amb cadena de pedra irregular a les cantoneres. Obertures sense emmarcaments.</p> | 08207-72 | Carrer d'Aquiló, 77 | <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> | 41.7070183,2.4322203 | 452763 | 4617404 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93399-facana.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93399-20221229133147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93399-can-preses-1.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93400 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-5 | <p>- VILA, Ll. PANOSA, M. (1987): 'Excavació arqueològica a Sant Esteve de Palautordera', Revista Regussol,</p> <p>- VILA, Ll. PANOSA, M. (1987): 'Troballes arqueològiques a la Vall Alta de la Tordera', Setmanari Plaça Gran,</p> | Segles III - I aC | Les restes es van localitzar en un espai fortament antropitzat i constantment habitat i utilitzat. Això fa preveure un mal estat de conservació de les possibles restes existents d'aquest jaciment. | <p>Amb motiu de les obres de construcció d'una granja iniciades el maig de 1987, es va observar la presència de tegulae i imbrice romana a l'interior de les rases de fonamentació. Aquest fet fou comunicat per Lluís Vila al Servei d'Arqueologia de la Generalitat per tal que s'iniciessin les accions oportunes.</p> <p>El treball d'excavació va efectuar-se sobre una superfície de 3 x 2 metres amb l'objectiu de documentar-ne les restes i definir-ne, en una primera estimació, la seva tipologia i funcionalitat. En el procés d'excavació van diferenciar-se 6 unitats estratigràfiques. Les dues primeres corresponien a les terres de conreu que van proporcionar material ceràmic de cronologia diversa. El tercer estrat estava compost per fragments de tegulae i ceràmica. A partir de l'U.E.4 destacaren la presència d'un enderroc de tegulae i imbrice de 30 cm de potència. L'estrat 5 estava compost per una capa uniforme de sauló totalment estèril, sota la qual (estrat 6) aparegueren diversos fragments ceràmics: a mà i a torn ibèrica, i fragments d'àmfora grecoitàlica. A una profunditat de 2 metres, coincidint amb l'acumulació de les tegulae mencionades, va aparèixer una estructura murària feta amb pedres de mida mitjana-gran i construïda amb la tècnica de paret seca. Aquest mur, que anava de nord a sud, dividia l'hàbitat en dos espais clarament diferenciats: el sector est estava format per l'acumulació de tegulae, mentre que el sector oest aparegué totalment estèril.</p> | 08207-73 | El Pla. El jaciment de Can Costa es troba al nord del municipi de Sant Esteve de Palautordera, a la riba dreta de la Tordera, pocs metres al nord de la casa que li dóna nom i a l'est de la carretera que va al Montseny. | <p>Són precisament les restes d'àmfora greco-itàlica les que permeten fixar la cronologia relativa del jaciment als voltants del s. II a.n.e., la qual coincideix plenament amb la coneguda sobre el jaciment ibèric del Castell de Montclús o dels Moros. Es va pensar que aquesta estructura d'hàbitat hauria estat un vicus.</p> | 41.7207344,2.4269588 | 452335 | 4618929 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93401 | Església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-1 | <p>- GIBERT, J (2007): <em>Els 'palatia' septimans: indicis de l'organització territorial andalusina al Nord dels Pirineus</em>. <em>Anuario de Estudios Medievales. </em>Número 37, Fascículo: 1</p> <p>- MARTÍ, R (1988): <em>L'ensangrerament L'adveniment de les sagreres feudals</em>. Revista Faventia. ISSN 0210-7570, <a href='https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/6279'>Número 10, Fasc. 1-2</a>. Págs. 153-182</p> <p>- MARTÍ, R (1999): <em>Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i al-Andalus</em>. Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Presses universitaires du Midi</p> <p><em>- </em>OLIVÉ TACHÉ, M (2009): '<em>Intervenció a la plaça de l'església de Sant Esteve de Palautordera</em>'. Núm. memòria: 9438.</p> | Segles III - XVIII | Les estructures documentades indiquen un nivell de conservació mínim del jaciment. És una zona fortament antropitzada. | <p>La plaça de l'església és un espai que s'articula al voltant de la parròquia de Sant Esteve, la sagristia que es troba a l'est d'aquesta, i la masia anomenada Can Moix, a l'oest.<br /> <br /> Durant la dècada dels anys quaranta es realitzaren unes obres de condicionament en la sagristia. En el subsol d'aquesta zona aparegueren diversos fragments de dolia romana. No hi ha constància de la troballa en aquella ocasió d'altres materials arqueològics. L'any 1990, amb motiu d'unes altres obres realitzades a pocs metres de l'església, concretament en la masia de Can Moix, es localitzaren en el subsol d'aquesta, diverses estructures arqueològiques.<br /> <br /> La informació d'aquestes troballes fou comunicada per un manobre, que no va saber descriure amb major detall com eren les estructures que va observar. Tot i així, en una visita posterior efectuada per Lluís Vila, aquest observà l'aparició d'un arc cec en una de les parets que, de nord a sud, posen en relació l'església amb la masia.<br /> <br /> La tècnica constructiva dels arcs, pròpia del romànic, és la mateixa que s'observa en el campanar. També cal esmentar que durant les obres de pavimentació del carrer que va des del tram final del carrer Major fins a la zona esportiva, aparegueren tres fragments de teula romana. En la part posterior de l'absis de l'església, durant unes obres de reparació del comptador general elèctric del poble, es localitzaren noves restes arqueològiques. Les obres comportaren l'obertura d'un forat d'aproximadament 1'5m de profunditat. En aquesta cota aparegueren restes d'una possible tomba amb nombrosos ossos humans.<br /> <br /> L'any 2004 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva a la Plaça de l'Església i al carrer Àngel Guimerà de Sant Esteve de Palautordera. Aquesta intervenció venia motivada per la necessitat d'obrir diverses rases per a la instal·lació de tubs de Gas Natural. Totes les rases foren negatives, excepte en aquest sector, per tant es realitzà la intervenció arqueològica.<br /> <br /> La intervenció consistí en la obertura de 3 rases, resseguint el límit de l'església. Pel que fa a l'excavació dels nombrosos enterraments d'època moderna documentats, tan sols es van extreure les parts afectades per la rasa, quedant la resta dels sebollits sota el paviment actual. La intervenció arqueològica va permetre documentar restes arqueològiques que, un cop interpretades, ajuden a establir una seqüència d'ocupació i de funcionalitat de l'espai excavat des de l'època baiximperial fins l'actualitat. <br /> <br /> El 2009, en el marc d'unes obres a la plaça de l'església, es va dur a terme el rebaix dels terrenys sense avisar prèviament ni a l'empresa d'arqueologia ni a l'arqueòleg director, fet que suposà que la totalitat del rebaix ja s'havia efectuat quan aquest va arribar i no va ser possible recuperar informació relativa a les restes arqueològiques que hi podien haver en aquell espai.</p> | 08207-74 | Plaça de l'Església, 1 | <p>Del resultats de les intervencions arqueològiques es desprèn la següent seqüència històrica:</p> <p>- Fase 1: correspondria a època romana, amb unes estructures que daten del segle III, amortitzades en el segle V. L'àmbit on es troben aquestes estructures es a l'oest i sud-oest de la masia de Can Moix, i es tracta de dos murs en sentit nord-oest / sud-est. El mur més antic estava bastit amb pedres irregulars de mida mitjana sense lligar. A banda i banda es documentà el seu enderroc, de pedres i teula.<br /> <br /> L'altre límit de l'habitació es desconeix. Al nord d'aquesta estructura s'excavà un enterrament en fossa simple corresponent a un individu infantil. La datació és anterior al segle V.<br /> <br /> - Fase 2: correspon a l'antiguitat tardana i està representada per una necròpolis que començà a funcionat en el segle V. Els enterraments d'aquesta època es localitzaren en la meitat oest de la rasa 2, i tan sols s'excavaren 2 dels 6 documentats.<br /> <br /> Es diferencien dues tipologies: hi ha dues inhumacions en fossa simple i quatre amb coberta de grans lloses de pissarra, totes amb orientació sud-est / nord-oest. També es localitzaren quatre estructures més que possiblement correspondrien a tombes de cista, però no està confirmat.<br /> <br /> - Fase 3: representada també per una necròpolis, vinculada a l'església romànica del segle XI. Els enterraments estan orientats d'oest a est, la tipologia és en fossa de planta ovalada amb els laterals, capçalera i peus de còdols allargats i la coberta de pedres planes i grans. S'excavaren 10; d'aquestes, 5 amb la tipologia esmentada, 2 en fossa simple i 2 infantils encabits entre les pedres dels primers. Les restes d'aquesta fase estaven concentrades a l'est de la rasa 2.<br /> <br /> - Fase 4: en aquesta fase es documentà una estructura molt destacable per la seva importància a nivell d'organització de l'espai on es va dur a terme la intervenció; es tracta d'un camí de pedres i còdols que provindria de Santa Maria de Palautordera descorrent per davant de la porta de Can Moix per endinsar-se pel carrer Major. Es traca de l'antic camí del Montseny, també conegut com carrer de l'Església, que va desaparèixer en 1927 amb la obertura de la carretera del Montseny.<br /> <br /> També en aquesta fase es documenten enterraments: un total de 12, a l'est del camí. La tipologia és la mateixa, de fossa simple i se superposen i tallen entre ells. Tots presenten orientació nord-oest / sud-est, excepte un enterrament.<br /> <br /> L'absència d'enterraments entre els segles XI i XV es pot associar amb la presència del cementiri en la part posterior de l'església.<br /> <br /> - Fase 5: es tracta de l'últim moment documentat. Està representada per 10 enterraments d'època moderna, amb orientació nord-oest / sud-est. Segons les evidències arqueològiques, en un moment indeterminat de l'època moderna es produí un nou desplaçament de la zona de cementiri del poble, tornant al sector oriental de la rasa, on hi havia les inhumacions altmedievals. Es documenta un mur semicircular que delimitaria aquest nou espai de necròpolis. El mur era fet de pedres i còdols irregulars unides amb morter de calç. A aquest mur se li recolzaven els nínxols verticals que devien conviure inicialment amb les tombes excavades a terra.</p> | 41.7027636,2.4369768 | 453156 | 4616928 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93401-20221102131547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93401-011167001.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93401-011167002.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93401-011167003.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93401-011167004.jpeg | Inexistent | Paleocristià|Medieval|Visigot|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 84|85|87|94|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93402 | Peça de Can Garbeller Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-can-garbeller-nou | Segles VII - I aC | <p>Les restes documentades aparegueren amb motiu de l'eixamplament del camí per a desboscar. Es tracta d'un nombre no massa elevat de fragments ceràmics a torn, la majoria informes, i una nansa, tots d'època ibèrica.</p> | 08207-75 | Situat al nord del centre urbà de Sant Esteve de Palautordera, en el marge esquerre de la Tordera, a uns 70 m seguint el camí que s'enfila al Pla de Mosquerolles. | 41.7120255,2.4340137 | 452915 | 4617959 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-19 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Fotografia: Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Tenas i Busquets, Montserrat / Vila Bonamusa, Lluís. Any 1992 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 93403 | Forn ibèric de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-iberic-de-montclus | <p>MONREAL i TEJADA, Ll. (1987): Montclús, poblat ibèric i castell medieval. Monografies del Montseny, núm 2. Amics del Montseny. Viladrau</p> | Segles VII - I aC | <p>Vers l'any 1974 un grup d'aficionats dirigits per Ll. Monreal i Tejada, extragueren les terres que cobrien el forn. Va aparèixer una estructura pràcticament quadrada. A la planta inferior s'observa una cambra de combustió dividida per un gran pilar, mentre que a la superior hi destaquen les 26 fumaroles. La coberta ja estava destruïda en el moment en el qual es va posar al descobert el forn, si bé en l'actualitat es conserven part de les parets laterals. Les fumeroles abans esmentades presenten una forma pràcticament rectangular i en cadascuna d'elles hi havia unes peces petites de terra cuita en forma de creu.</p> <p>Dissortadament aquestes peces foren destruïdes poc temps després d'haver-se desenterrat el forn. El forn mesura 2 x 2 m de costat, 1,5 m d'alçada i el gruix del sostre de la cambra de combustió és de 40 cm. L'entrada a aquesta cambra es troba a l'est. L'amplada màxima d'aquesta boca és de 112 cm.</p> | 08207-76 | El forn es localitza prop del castell de Montclús, a la carena que hi ha més al sud-est, separada per una torrentera i damunt d'una elevació a prop del camí que s'enfila cap a Mosqueroles. | 41.7197530,2.4318361 | 452740 | 4618817 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93403-20230105132846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93403-20230105132839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93403-20230105132813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93403-20230105132853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93403-20230105133043.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93404 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-4 | <p>- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Orotofotomapa de l'any 1956. <a href='http://www.icc.cat/vissir3/'>http://www.icc.cat/vissir3/</a></p> | Segle XX | <p>Masia de tres plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües de teula àrab amb ràfec de morter. Façanes amb acabat arrebossat i pintat de blanc, amb sòcol pintat de color ocre. Composició simètrica de la façana de migdia, amb tres obertures amb arc de mig punt i dos bancs, fets amb peces de trencadís de color blau i blanc, adossats als laterals de la porta d'entrada.</p> <p>Entre les edificacions annexes hi trobem porxos i volums destinats a l'ús ramader i agrícola. Alguns d'ells presenten les mateixes característiques arquitectòniques de la masia, amb cobertes de teula àrab i fusteries de fusta. La resta són simples coberts d'uralita amb estructura metàl·lica.</p> | 08207-77 | Carretera del Montseny, 201 | <p>Can Nadal apareix per primera vegada al cadastre l'any 1956.</p> <p>En el vol fotogramètric americà de l'any 1956 i que es pot observar al web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, s'observa la presència d'una edificació idèntica a l'actual.</p> | 41.7114619,2.4285420 | 452460 | 4617899 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93404-can-nadal-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93404-can-nadal-3.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93408 | Can Record | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-record | Segle XIX | El seu estat de conservació és dolent i en perill de col·lapse. | <p>Edifici de dues plantes de forma quadrangular amb cossos afegits. Coberta general a dues aigües, tot i que els cossos afegits aporten altres volums, amb teula àrab i ràfec ceràmic.</p> <p>Murs de pedra comuna arrebossats amb morter de calç molt desgastat. Conjunt divers d'obertures que possiblement s'han realitzat en diferents moments. Sembla que algunes obertures tenen emmarcament, que apareix per sota de l'arrebossat, altres no en tenen.</p> <p>A l'edifici principal se li suma un altre edifici possiblement associat a la passada activitat agrícola del mas.</p> <p>Tot el conjunt està envoltat per una tanca de pedra comuna en mal estat de conservació.</p> | 08207-78 | Carrer Galerna s/n | 41.7065483,2.4359791 | 453075 | 4617349 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-4.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-can-record-6.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93408-20230105115739.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93410 | Carrer Major, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-16-0 | Segle XX | <p>Finca allargada, típica del centre històric de Sant Esteve de Palautordera. Les seves mesures aproximades són 6m d'amplada per 52m de llargada.</p> <p>L'edifici principal d'aquesta finca té la seva façana al Carrer Major. És un edifici de planta baixa més dues plantes més. Porta principal de mig punt acompanyada de finestra amb un emmarcament escultòric tipus cortinatge. A les plantes superiors hi ha dues obertures emmarcades per motllures que simulen pedra esculpida. Una de les obertures a cada planta correspon a un balcó. El coronament de la façana està conformat per una cornisa i unes volutes en forma d'espiral. També presenta esculpit l'any de construcció de l'edifici, 1916.</p> <p>L'estil de la façana és totalment modernista.</p> | 08207-79 | Carrer Major,16 | 41.7032665,2.4368365 | 453144 | 4616985 | 1916 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93410-20221102135602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93410-20221102135632.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Edifici que forma part del conjunt d'immobles del carrer Major de Sant Esteve de Palautordera. | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93411 | Garatge del Moix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-del-moix | Segle XX | A nivell exterior la seva estructura arquitectònica sembla en un correcte estat de conservació. | <p>Edifici senzill, d'una sola nau i una gran porta de mig punt com accés. Coberta a doble vessant amb teula àrab. Els seus murs estan construïts amb blocs de pedra informes lligats amb morter de calç. Presenta una amplada de 7,5 metres i una llargada de 10 metres.</p> | 08207-80 | Carrer d'Angel Guimerà, 3 | 41.7030443,2.4365784 | 453122 | 4616959 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93411-20221102131904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93411-20221102131916.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Al seu entorn exterior s'hi desenvolupen activitats públiques. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93412 | Passeig de les Monges 2 i 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-monges-2-i-3 | Segle XIX | <p>Es tracta d'antigues finques del nucli antic de Sant Esteve que s'han conservat. Aquestes finques tenen unes mesures de 4,5m d'amplada per 30m aproximadament de llargada.</p> <p>El conjunt correspon a 2 immobles de 4.5m d'amplada per 16m de llargada aproximadament. Es tracta d'edificis de planta baixa més dos plantes. La façana és simple amb porta d'accés i finestra a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues obertures: balcó i finestra. A la segona planta hi ha una finestra de petites dimensions. En ambdues façanes sembla que hi hauria la intenció d'una segona finestra a ambdues segones plantes. Però no es realitzà.</p> <p>La coberta és a dues vessants seguint la forma de la casa. La teulada està formada per teula àrab. Les obertures estan totes emmarcades per unes motllures que ressalten la llum de portes i finestres.</p> | 08207-81 | Passeig de les Monges, 2 i 3 | 41.7022997,2.4376203 | 453208 | 4616877 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93412-20221229111846.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93413 | Conjunt del Carrer d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-damunt | Segle XIX | No tots els immobles tenen el mateix estat de conservació però de manera general estan ben conservats | <p>Conjunt de 14 finques, totes ells de les mateixes característiques urbanes i amb una amplada de 5m aproximadament per una llargada aproximada de 30 metres. La llargada varia en funció de la finca. A cada finca hi ha un immoble que l'ocupa tota. </p> <p>L'estructura dels immobles, tot i que algun ha estat reformat, és característic de l'urbanisme que es genera al voltant dels camins o carreteres importants. Sembla que l'origen d'aquests edificis podria situar-se majoritàriament a l'entorn del segle XIX.</p> | 08207-82 | Carrer d'Amunt, 1-15Carretera del Montseny, 101-129 | 41.7056744,2.4325445 | 452788 | 4617253 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93413-20221229121829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93413-20221229121857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93413-senyaletica.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Destaquen els immobles número: 101, 105, 107, 109, 113, 125, 127 i 129. Tot i que no presenten una unitat arquitectònica en relació als estils, el tipus constructiu popular alineat al carrer d'Amunt és fet d'una voluntat d'organització urbana d'una comunitat allunyada del nucli antic de Sant Esteve de Palautordera. | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93414 | Conjunt del Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-major | <p>- FONT i VALENTÍ, Gemma;; MATEU i CASQUET, Joaquim; PUJADAS i MITJÀ, Sandra (2001): <span><span><span><span>Els Aprofitaments hidràulics de la conca de la Tordera : l'exemple del mas Bonamic (Sant Esteve de Palautordera). Monografies del Montseny, núm 16. Amics del Montseny. Viladrau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- PORTALS i MARTÍ, Joan (2001): Orígens històrics de les comunitats de regants de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera (1680), els llargs plets amb la vila de Sant Celoni (1722-1826).</span></span></span></span><strong><span><span><span><span> </span></span></span></span></strong><span><span><span><span>Monografies del Montseny, núm 16. Amics del Montseny. Viladrau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- PORTALS i MARTÍ, Joan (1998): Les Guerres Carlines a Sant Esteve de Palautordera / Joan Portals i Martí.</span></span></span></span><strong><span><span><span><span> </span></span></span></span></strong><span><span><span><span>Monografies del Montseny, núm 13. Amics del Montseny. Viladrau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- CALAM i MARTORELL, Xavier (2019): Sant</span></span></span></span> <span><span><span><span>Esteve de Palautordera al segle XIX, un bocí de la nostra història : de la Guerra del Francès a la Tercera Guerra Carlina / Xavier Calam i Martorell. Alpina editorial.</span></span></span></span></p> | Segle XVIII | <p>Tot i que no presenten una unitat arquitectònica en relació als estils, sí que es poden observar algunes qüestions que es repeteixen al llarg del carrer. Hi ha certa homogeneïtat. </p> <p>Les finques solen tenir uns 4,5m - 5m aproximadament d'ample per força metres de llargada que varien en funció del desenvolupament dels carrers posteriors. La gran majoria són edificis de planta baixa més primera planta. En alguns casos hi ha una segona planta o també golfes. </p> <p>Les cobertes són de teula àrab i majoritàriament presenten un ràfec ceràmic que pot ser més o menys ampli en funció de l'edifici. Les façanes d'aquests immobles són simples. Portes amb arc de mig punt molt característic dels edificis associats a l'activitat agrícola, tot i que també hi ha portes rectangulars; una obertura (màxim dos) per planta, majoritàriament emmarcades per pedra treballada o maó. Els paraments dels edificis són de pedra comuna lligada amb morter de calç i arrebossats. En alguns casos hi ha pedra vista i en d'altres les façanes tenen color.</p> <p>És clarament una arquitectura de caràcter popular i rural associat a activitats econòmiques agroramaderes. Tot i que en algun cas es poden observar evolucions cap a una arquitectura de caràcter noucentista, racional i inclús industrial.</p> | 08207-83 | Carrer Major de Sant Esteve de Palautordera | 41.7037050,2.4359287 | 453069 | 4617033 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105114934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93414-20230105115004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Els immobles més destacats són els números 3, 5, 7, 9, 11, 17, 19, 21, 23, 25, 31, 35, 41, 43, 45, 24, 26, 28, 30, 32, 34, 42, 44, 46, 48, 50, 52, 54, 56, 58, 70. | 119 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93415 | Lledoners del Parc de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-parc-de-lesglesia | <p>VIVES DE QUADRAS, Josep Ma (2017): Arbres monumentals i singulars del Montseny. </p> | Segle XVII | <p>El conjunt de lledoners de la plaça de l'Església de Sant Esteve de Palautordera forma part d'un conjunt més ampli i comparteixen espai amb els Lledoners de Can Moix.</p> <p>Es tracta d'un grup de dos arbres de gran alçada, una mica més de 5 metres i que cobreixen d'ombra la zona de la plaça.</p> | 08207-84 | Plaça de l'Església | <p>L'edat d'aquest especimen podria situar-se a l'entorn dels 400 anys.</p> <p>A Sant Esteve de Palautordera, trobem altres lledoners centenaris, ja que acostumava a haver-n'hi un davant de cada casa important. Per exemple, destaca el lledoner de Can Garballer.</p> <p>Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquests arbres sempre han estat molt lligats al món rural (se n'obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.).</p> | 41.7028613,2.4368080 | 453141 | 4616939 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93415-lledorners.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93415-lledoners-placa-esglesia-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Es tracta d'exemplars de Celtis Australis | 94 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93416 | Lledoner de Can Moix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-moix | <p>VIVES DE QUADRAS, Josep Ma (2017): Arbres monumentals i singulars del Montseny. </p> | Segle XVII | L'arbre està en bon estat de conservació i salut | <p>El lledoner de Can Moix forma part d 'un conjunt més ampli amb els dos que hi ha plantats a la plaça de l'Església.</p> <p>Es tracta d'un arbre de gran alçada, una mica més de 3.5 metres i que cobreix d'ombra el pati davanter de Can Moix i la Plaça de l'Església.</p> | 08207-85 | Plaça de l'Església 1 | <p>L'edat d'aquest espècimen podria situar-se a l'entorn dels 400 anys.</p> <p>A Sant Esteve de Palautordera, trobem altres lledoners centenaris, ja que acostumava a haver-n'hi un davant de cada casa important. Per exemple, destaca el lledoner de Can Garballer.</p> <p>Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquests arbres sempre han estat molt lligats al món rural (se n'obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.).</p> | 41.7029156,2.4367801 | 453139 | 4616946 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | L'exemplar és un Celtis Australis. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93417 | Lledoner de Can Garbeller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-garbeller | <p>VIVES DE QUADRAS, Josep Ma (2017): Arbres monumentals i singulars del Montseny. </p> | Segle XVII | El seu tronc està foradat. Aquest arbre té indicis de no tenir un bon estat de conservació. | <p>Dins del jardí de la masia de Can Garballer, trobem aquest magnífic exemplar de lledoner monumental, acompanyat de dos lledoners més. El seu tronc, amb l'interior foradat, té el perímetre més gran de tots els lledoners de Catalunya, mesura 5,61 m i es calcula que supera els 400 anys d'edat.</p> | 08207-86 | Passeig Can Garbeller, 9 | <p>A Sant Esteve de Palautordera, trobem altres lledoners centenaris, ja que acostumava a haver-n'hi un davant de cada casa important. Per exemple, destaquen els tres lledoners de Can Moix (un es troba a dins del pati de la casa i els altres dos, al parc de l'església, al costat del centre d'informació).</p> <p>Tots aquests lledoners que hem esmentat compleixen ara una funció ornamental, però aquests arbres sempre han estat molt lligats al món rural (se n'obtenien eines per al camp: forques, rampins, rascles, etc.).</p> | 41.7100724,2.4320192 | 452748 | 4617742 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93417-can-garbeller-4.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93417-can-garbeller-6.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Es tracta d'un Celtis Australis. | 94 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93418 | Plataners de l'antiga carretera de Sant Esteve a Santa Maria de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-lantiga-carretera-de-sant-esteve-a-santa-maria-de-palautordera | <p>PASCUAL I DOMÈNECH, Pere (2007): La Diputació i la construcció de la xarxa catalana de carreteres 1840-1868. Diputació de Barcelona. Barcelona. </p> | Segle XIX | El conjunt d'arbres es troba en bon estat de conservació | <p>Conjunt de plàtans (<em>Platanus hispànica) </em>que se situen actualment a banda i banda de l'Avinguda Lluis Companys de Sant Esteve de Palautordera.</p> <p>Antigament aquests arbres formaven part de la carretera que connectava Sant Esteve amb Santa Maria de Palautordera. Els canvis urbanístics han significat que aquesta carretera s'hagi modificat a tots dos termes. Actualment en cap dels segments hi circulen vehicles.</p> | 08207-87 | Avinguda de Lluis Companys | <p>Antigament els plàtans d’ombra es plantaven a les entrades dels pobles, a banda i banda de la carretera. Era la benvinguda en forma d’ombra a un nucli habitat. Aquest tram corresponia a la carretera que anava de Santa Maria de Palautordera a Sant Esteve de Palautordera.</p> <p>El plàtan d’ombra o plataner (<em>Platanus hispànica</em>) és un arbre caducifoli, corpulent i de capçada ampla que pot arribar fins als 40 metres, i tenir una longevitat d’alguns segles.</p> | 41.7017627,2.4378389 | 453226 | 4616816 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93418-20230105110837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93418-20230105111010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93418-20230105111021.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93419 | Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-esteve-de-palautordera | <p>L'Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Esteve de Palautordera.</p> <p>Conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera:</p> <p><strong> Fons de l'Administració Local </strong></p> <p>101 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/fons-ajuntament-de-sant-esteve-de-palautordera'>Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera</a></p> <p><strong> Fons públics no municipals</strong></p> <p>201 Jutjat de Pau Sant Esteve de Palautordera, (1869-2002), 5.4 m.</p> <p><strong> Fons privats</strong></p> <p>301 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/fons-de-cambra-agraria-localhermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos'>Cambra agrària</a></p> <p>303 Delegació Local de FET y de las JONS, (1939-1976), 0,1 m.</p> <p>304 Can Trinxet (1640-1819), 0.1 m.</p> <p>305 Associació C.B., (1965-1966), 0.1 m.</p> <p>306 Sindicat de la Llet, (1947), 0.1 m.</p> <p>307 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/germandat-de-sant-roc'>Germandat de Sant Roc</a></p> <p> <strong>Col·leccions</strong></p> <p>901 Col·lecció de Sant Esteve de Palautordera (1881-1939), 0.05 m.</p> <p>910 Butlletins municipals (1979-2014), 0.12 m.</p> <p>911 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/col-leccio-legislativa-de-ajuntament-de-sant-esteve-de-palautordera'>Col·lecció legislativa de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera</a></p> | 08207-88 | Carrer Major, 14. Seu de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera | <p>L'Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera forma part de la <a href='http://www.diba.cat/web/opc/default_xam'>Xarxa d’Arxius Municipals (XAM)</a> de la Diputació de Barcelona des de l’any 2004.</p> | 41.7032891,2.4369040 | 453149 | 4616987 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||||
| 93420 | Bosc de ribera de la riera de Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-de-la-riera-de-vallmanya | El bosc de ribera es troba en bon estat de conservació, tot i que els canvis climàtics l'afecten. | <p>La riera de Vallmanya recorre de nord a sud el centre del nucli històric de Sant Esteve de Palautordera. És un afluent del Tordera. Durant molts mesos de l'any porta aigua i és un espai amb una gran biodiversitat associada al bosc de ribera i l'aigua.</p> <p>En el tram pel nord del nucli història es pot observar espècies d'arbres molt característics d'aquesta zona com el buixol, el saüc, avellaners, verns., etc. | 08207-89 | Al nord del centre del nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera | 41.7043292,2.4366844 | 453132 | 4617102 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||||
| 93421 | Bosc de ribera del riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-del-riu-tordera | El bosc de ribera del Tordera, de manera general, es conserva en bon estat. Hi ha alguns punts on el seu estat és millorable. | <p>El riu Tordera creua de nord a sud el terme de Sant Esteve de Palautordera pel seu nord. Durant molts mesos de l'any porta aigua i és un espai amb una gran biodiversitat associada al bosc de ribera i l'aigua.</p> <p>En el tram pel nord del nucli història es pot observar espècies d'arbres molt característics d'aquesta zona com el buixol, el saüc, avellaners, verns, etc.</p> | 08207-90 | Riu Tordera. Creua de nord a sud el terme de Sant Esteve de Palautordera | 41.7112246,2.4346142 | 452965 | 4617869 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229135646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229142908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229152059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229152134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93421-20221229152354.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93422 | Font de Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mir | <p>- CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny.</p> | <p>L'origen d'aquesta font és la mina d'en Moix. En aquest punt, l'aigua canalitzada surt a la superfície. La font està formada per una teula àrab que fa sortir l'aigua de manera controlada.</p> <p>L'aigua es diposita en una bassa que recull l'aigua que surt de la font i que regula l'aigua que acaba circulant cap a la riera de Vallmanya.</p> <p>Es tracta d'una zona humida, d'unes dimensions reduïdes, plena de vegetació que possiblement pugui amagar la font en alguns moments de l'any.</p> | 08207-91 | A la zona coneguda com 'El Pla', entre les masies de Can Presses i La Fullaca. | 41.7071520,2.4318528 | 452732 | 4617418 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93422-20230105123747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93422-20230105123751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93422-20230105123955.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Descripció a: CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny. | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93423 | Font dels Cinc Raigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cinc-raigs | <p>- CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny.</p> | Font molt deixada i malmesa | <p>La font està formada per una cisterna rectangular construïda amb maons d'on brollen 4 dels 5 raig d'aigua existents originàriament. Només surt aigua per quatre raigs. L'aigua que cau constantment és recollida per un enreixat de ferro situat a terra. Des d'aquí, l'aigua es canalitza cap a la Tordera, uns metres més avall.</p> | 08207-92 | A escassos 100 metres de la font de Sant Antoni, prop del marge dret del riu de la Tordera. | 41.7100279,2.4345409 | 452958 | 4617736 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Descripció a: CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 93424 | Font del Pare Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pare-casals | <p>- CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny.</p> | <p>La font, situada a la Plaça del Pare Casals, és tracta d'un monòlit prismàtic de pedra tosca, disposada de manera vertical. Al mig del pedró hi ha un senzill polsador per on brolla l'aigua. A terra hi ha una petita bassa semicircular de pedra que és on cau l'aigua sobrant.</p> | 08207-93 | Plaça Pare Casals | <p>La font és dedicada al pare Casals, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve, i que va fer moltes donacions per a la millora del poble, entre les quals el terreny per poder fer el teatre, que també porta el seu nom en honor a la seva cessió.</p> | 41.7042726,2.4345340 | 452953 | 4617097 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93424-font-del-par-casals-2.png | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93425 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-6 | <p>- CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny.</p> | <p>Es tracta d'una construcció en forma de caseta que es troba, per l'exterior, enlluïda. Presenta una coberta a dues vessants. Dins de la construcció hi ha la mina, accessible frontalment, i per un costat una capelleta amb la imatge de Sant Antoni dins, tancada per una reixa de ferro forjat, amb la data 1891. Actualment l'aigua no raja.</p> <p>A la dreta de la font hi ha un banc de toves ceràmiques que està pensat perquè les persones que anaven a buscar aigua hi poguessin descansar.</p> | 08207-94 | Camí Font de Sant Antoni, 1La font és situada al costat septentrional del poble de Sant Esteve de Palautordera, molt propera a la façana nord de la planta embotelladora “Aigua del Montseny” | 41.7096835,2.4344649 | 452951 | 4617698 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93425-20230105125554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93425-20230105125613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93425-20230105125605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93425-font-de-sant-antoni.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Descripció: CORELLA, Adrià; FARRERONS, Òscar (2019): Fonts de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera. Col·lecció Fonts del Montseny. | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93426 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-19 | Segle XIX-XX | <p>Malgrat el nom, més que un ball, es tracta d’un espectacle format per diverses danses que es ballaven durant les festes de carnaval. El seu origen és incert, amb una gran tradició al Vallès i sembla que la tradició que té els seus inicis al segle XIX.</p> <p>L'esdeveniment se celebra el diumenge de carnaval, està totalment pautat i segueix l'esquema que es descriu a continuació:</p> <p>A les 11 h del matí els músics, juntament amb els balladors i els diablots, inicien la cercavila pels carrers de Sant Esteve de Palautordera per recollir donacions dels veïns que després serviran per fer l'aperitiu popular una vegada finalitzada la ballada. Aquells que fan una donació reben un pom de mimosa i un recordatori. </p> <p>La música en directe acompanya tots els moments de la festa. Una vegada finalitzada la cercavila a la Plaça Major comença l'espectacle del Ball de Gitanes. L'inici de l'esdeveniment és l'entrada a plaça del personatge conegut com 'El Capità', damunt de cavall. Homes disfressats de velles, que representen els reis que presidiran i comentaran la festa, dansen amb ironia i burla com és habitual al carnaval. Es manté en secret la identitat d'aquestes persones. Posteriorment entren els diablots fent petar les xurriaques que animen els assistents i maquen l’espai on es ballarà. Mentre es balla, els diablots molesten el públic i els balladors. Finalment comencen els balls. Els nens comencen la ballada, és una mostra de la vida que té la festa i que n’assegura la pervivència. Entren les colles dels “joves” i dels “grans”. Les danses que conformen són les següents: <em>Part de tres, Les estrelles, La catxutxa, El xotis, La jota</em> i altres danses com el B<em>all pla</em> que s'han anat afegint al llarg dels darrers anys. </p> <p>L'esdeveniment finalitza amb un aperitiu popular.</p> | 08207-95 | Es ballen a la plaça Major | <p>Tot i que la datació d'aquesta dansa és incerta, sembla que té una tradició vuitcentista. Als anys 20 del segle XX es va deixar de ballar. Posteriorment cap a l'any 1980 es van recuperar pel Carnaval.</p> <p>Actualment és una de les danses més característiques de Sant Esteve de Palautordera.</p> | 41.7037851,2.4357057 | 453051 | 4617043 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-52091catescalainf630473.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-52092catescala950634.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-52094catescala933700.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-inici-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-salt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-cambrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-enagos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-floristes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93426-gitanes.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Fotografies i text extrets de: http://gitanesdesantesteve.cat/ | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93427 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-20 | <p>Sant Esteve celebra el primer cap de diumenge d’agost la Festa Major de la localitat en honor al seu patró.</p> <p>El dies anteriors a la festa, es netejaven i arreglaven els carrers i les places de la vila. A principis de segle XX, l’envelat s’aixecava a la plaça de l’Església i consistia en un tenderol al costat de dues grans moreres que abrigaven tota la plaça. Anys més tard, l’envelat s’instal·laria a l'actual plaça Nova (antigament del Comte del Montseny).</p> <p>La festa principal començava el diumenge amb un ofici solemne i una processó en honor a sant Esteve, a la qual assitien les autoritats locals, les de Santa Maria i la Guardia Civil. A continuació hi havia audició de sardanes a la plaça de l’església o a la plaça Comte del Montseny, tradició que no va deixar de celebrar-se un cop acabada la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>Tanmateix, els espectacles més esperats eren els balls i els concerts de festa major, en el quals tocaven les orquestres de més renom del moment.</p> <p>Com que la Festa Major era la celebració més important de l’any, era costum lluir les millors gales i que les joves estrenessin un vestit. Es coneix que abans de la Guerra Civil es feien concursos d’elegància (1933). Elegància que, per altra part, era indispensable per accedir als locals on se celebraven els actes. A la nit s’assistia a l’audició de les selectes serenates en honor de les autoritats i de la població en general, que donaven pas als lluïts balls de gala. </p> <p>En el programa d’actes tampoc no faltava la representació d’una obra de teatre i un partit d’handbol al pati de les escoles. La festa s’acabava el dilluns amb un gran festival infantil per a la quitxalla i a la nit es clausurava amb un ball de tarda i un gran sarau de fi de festa.</p> <p>Actualment la Festa Major d'Estiu continua sent la gran festa de Sant Esteve de Palautordera. La seva durada ha augmentat a 4 dies i continua celebrant-se el primer cap de setmana d'agost. Tot i que es mantenen actes i esdeveniments que són de caràcter ja tradicional com és la representació teatral, el partit de handbol o el ball de gala, el programa de Festa Major és ple de nous actes i esdeveniments enfocats a tots els públics.</p> | 08207-96 | Pels carrers del nucli antic de Sant Esteve de Palautordera | 41.7032218,2.4368032 | 453141 | 4616979 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93427-festamajor2021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93427-2007321cartellfestaestiu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93427-festamajor2019.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Descripció basada en la informació de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93428 | La Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-de-tardor | Segle XX | <p>L'any 1978 un grup de joves de Sant Esteve de Palautordera van organitzar, juntament amb Jordi Pujol i Joana Clusellas, tots dos del grup Marduix Titelles, una trobada dels diferents esplais que aleshores funcionaves a la comarca. Aquest acte, que es va fer durant la festa de la Castanyada i Tots Sants, a partir de llavors va esdevenir la Festa de Tardor.</p> <p>A la primera edició hi va haver les actuacions de Comediants, Marduix, els Germans Poltrona (avui Tortell Poltrona i Claret Clown), el grup nord-americà Bread and Puppet i l'Orquestra Plateria. Des d'aleshores s'hi han vist moltes cares diferents, tant entre l'organització com pels diferents escenaris, però la Festa de Tardor sempre s'ha ofert activitats per a tothom a les places i carrers que han estat un èxit de participació.</p> <p>Tot i no comptar mai amb cap local propi, més d'una vegada s'ha recuperat algun espai nou o vell (quadres antigues, fàbriques buides, etc.) que, net i decorat, s'ha convertit en zona de ball, un cabaret, un bar musical o un teatre improvisat. Fins i tot, un any es va construir un envelat amb fustes i lones a mida, el Tinglado. La cursa de llits, la guerra de bombardes, els cercaviles, el sopar-espectacle, el mercat d'intercanvi i la matança del porc han estat les activitats més sonades d'aquests trenta anys d'història de la festa.</p> <p>Avui en dia la Festa de Tardor la continua organitzant l'Entitat de Joves 'TreuBanya', amb col·laboració de moltes altres entitats locals i que es duu a terme cada any l'últim cap de setmana d'octubre i primer de novembre.</p> | 08207-97 | Pels carrers i espais de Sant Esteve de Palautordera | 41.7031630,2.4368597 | 453146 | 4616972 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93428-cartellfestatardor2019.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93428-cartellfestatardor2021.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93428-cartellfestatardor2022gegantsvells.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Text extret del web de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93429 | Festa de Sant Antoni Abat o dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-o-dels-tres-tombs | <p>- AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492.</p> <p>- BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255.</p> <p>- Web de la Federació Catalana dels Tres Tombs: <a href='https://trestombs.cat/ '>https://trestombs.cat/ </a></p> <p>- Els Tres Tombs d'Esparreguera. Mapa de Patrimoni: <a href='https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-0'>https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-0</a> </p> <p>- Els Tres Tombs. Wikipedia: <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Tres_Tombs '>https://ca.wikipedia.org/wiki/Tres_Tombs </a></p> | <p>La Festa de Sant Antoni Abad actualment se celebra el primer diumenge del mes de febrer. A les 11.30h del matí s'organitza la benedicció dels animals, que es fa davant de l'església de Sant Esteve. Grups de persones amb els seus animals de companyia, i també de treball, s'acosten per beneir els seus animals. </p> | 08207-98 | Davant de l'Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>La Festa de Sant Antoni o els Tres Tombs, és una de les festes més celebrades a tot els territoris de parla catalana, se celebra al voltant del 17 de gener. Es tracta de la festa per excel·lència de l'hivern, preludi del carnaval, forma part del patrimoni cultural o etnològic. Sant Antoni és el tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació.</p> <p>Joan Amades, a la seva obra 'el Costumari Català' deixa la primera constància escrita de la festa. Situa l'origen al segle XV a través d'una anècdota ocorreguda el 1432 on el Savi Consell de Barcelona va haver d’intervenir per mitjançar entre els tres gremis organitzadors de la festa patronal dels animals, el dia de Sant Antoni Abat, origen dels actuals Tres Tombs. Joan Amades també parla de les banderes i estàndards gremials, peces clau en aquesta festa i dels seus rituals: les curses, les fogueres, les danses i la rifa del porc.</p> <p>Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, es van establir així els primers grups d'eremites.</p> <p>La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de traginers i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs. Aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'Sant Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'.</p> <p>Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, que el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet.</p> <p>Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los un tractament respectuós. </p> | 41.7026851,2.4370022 | 453157 | 4616920 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93429-santantoniabad2020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93429-santantoniabad2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93429-santantoniabad2018.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93430 | Festival Internacional de Pallasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-pallasses | Segle XXI | <p>El Festival de pallasses és concebut com trobada anual d'intercanvi i reflexió de les dones que han fet de la pallassa una opció de vida. El festival s'ha convertit en referent internacional que potencia la comicitat amb una mirada femenina</p> <p>És una trobada de dones per reivindicar el seu paper a la societat. Dones que, des de les arts escèniques, potencien els valors d’igualtat, justícia i sentit comú, amb la certesa que el riure és una eina essencial per a la convivència. </p> <p>En l'actualitat el Festival de Pallasses se celebra a la tardor, entre el setembre i l'octubre. El programa inclou espectacles de gran qualitat artística amb la participació d'artistes internacionals. La programació inclou la participació de pallasses professionals i novelles, i exposa una variada gama de propostes adreçades a les edats.</p> | 08207-99 | A diversos carrers i espais de Sant Esteve de Palautordera | <p>L’any 2014, aprofitant el marc que brindava el Festival Circ Cric al Montseny i les instal·lacions del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera es va decidir recuperar el projecte del Festival de Pallasses i organitzar el 1er Festival Internacional de Pallasses al Circ Cric. </p> <p>El 2014 el festival va començar de forma modesta però aplegà un gran nombre de pallasses i molt d’interès en el sector. Es va comptar amb la col·laboració d’Almazen i totes les activitats es realitzen al Circ Cric.</p> <p>Més endavant, gràcies a l’impacte de les pallasses a la població i a la complicitat de l’Ajuntament de Sant Esteve que hi veu un efecte molt positiu a la vida social del poble i a la seva projecció, el 2017 l’Ajuntament s’implicà i any darrere any el festival es consolida.</p> | 41.7052687,2.4409659 | 453489 | 4617204 | 2014 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-cartellpallasses2015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-cartellpallasses2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-cartellpallasses2021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93430-festivalpallasses20222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-12-01 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Circ Cric | Informació de la web del Circ Cric. Recull audiovisual de les darreres edicions. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93431 | El Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-0 | <p>Seguint La Tordera de nord a sud, a l'entrada al terme de Sant Esteve de Palautordera, el curs del riu s'enfonsa i forma una estreta vall coneguda com el Gorg Negre. </p> <p>És un espai on es formen piscines naturals (quan hi ha aigua) entre roques i que preserva el bosc de ribera format per: buixols, saücs, avellaners, verns, etc.</p> | 08207-100 | S'arriba a través del camí que es dirigeix a Can Cornei i Can Donadeu i que creua La Tordera. | 41.7277098,2.4186353 | 451648 | 4619708 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93431-20230105135201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93431-20230105135309.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 93432 | Goigs de Sant Ciprià i Santa Justina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cipria-i-santa-justina | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/17603'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/17603</a></p> | <p>Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església ortodoxa i per l'Església Catòlica.</p> <p>En la cultura popular Sant Cebrià és venerat com un sant propici per desfer fetilleries i treballs de màgia negra.</p> <p>Els màrtirs Sants Cebrià i Justina se celebren el 26 de setembre.</p> <p>El text del goig és el següent:</p> <p><em>Mártyrs que vostre valor</em></p> <p><em>fou gran per virtud divina;</em></p> <p><em>Cipriá y verge Justina,</em></p> <p><em>pregau per nos al Señor.</em></p> <p> </p> <p><em>Cipriá Martir sagrat</em></p> <p><em>abans que no confesareu</em></p> <p><em>á Cristo crucificat,</em></p> <p><em>als dimonis invocareu:</em></p> <p><em>Vencer Justina pensareu</em></p> <p><em>ab son infernal favor.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>En alt trono estau posats</em></p> <p><em>per oir vostres devots,</em></p> <p><em>que en perills y enfermedats</em></p> <p><em>en vostra Hermita fan vots</em></p> <p><em>Siau propicis á tots</em></p> <p><em>los quins demanan favor.</em></p> <p> </p> <p><em>Puix del celestial tresor</em></p> <p><em>gosan ya la rica mina:</em></p> <p><em>Cipriá y verge Justina</em></p> <p><em>pregau per nos al Senyor.</em></p> | 08207-101 | Capella de Sant Cebrià i Santa Justina al Castell de Fluvià | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple segle XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català. </p> <p><span><span><span>Durant la persecució de Dioclecià contra els cristians, Cebrià i Justina van sofrir el martiri en Nicomèdia (actual İzmit, Turquia) el 26 de setembre, data en la qual es commemora la seva festivitat. No obstant això, en el ritus romà la seva celebració va ser eliminada del calendari litúrgic i del martirologi en 1969, encara que molts catòlics tradicionalistes la segueixen commemorant.</span></span></span></p> | 41.7220497,2.4144780 | 451298 | 4619082 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Els goigs documentats i que es canten a Sant Esteve de Palautordera són els següents:- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 93433 | Penyes del Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-jan | <p>Es tracta d'una zona d'interès geològic per la formació i els materials que conformen les parets que es poden observar. Els materials argilosos dominen i l'erosió de l'aigua i altres fenòmens ha anat construint un paisatge de penyes i amb poca vegetació.</p> <p>Es pot observar clarament des del Castell de Montclús.</p> | 08207-102 | S'observa a l'est del terme entre el Castell de Montclús i Can Jan de les Penyes | 41.7194375,2.4351666 | 453017 | 4618781 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93433-20230105133751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93433-20230105134411.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.