Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76942 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-18 | XVII-XXI | <p>Ubicat als baixos d'un edifici modern. Les instal·lacions ocupen dues plantes. La planta baixa és per on es fa l'accés i consta de sala de consulta, sala de treball i dipòsit de pre-arxivatge. A la planta soterrani es troba el dipòsit, el lloc on s'installa i es conserva definitivament la documentació</p> | 08208-1 | Carrer Josep Tarradellas, núm. 12 baixos | <p>L'Arxiu Municipal es va inaugurar el 28 de desembre de l'any 2002 i va néixer fruit d'un treball de col·laboració entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona que va fer possible el condicionament, l'ordenació i l'inventari de la documentació municipal.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La documentació dipositada està dividida en Fons: 1. Fons de l'Administració Local: Administració municipal (1640-2006), Hisenda (1714-2004), Proveïments (1907-2004), Beneficència i Assistència Social (1900-2004), Sanitat (1867-2003), Obres i Urbanisme (1829-2004), Seguretat Pública (1843-2005), Serveis Militars (1831-2001), Població (1722-2004), Eleccions (1854-2004), Ensenyament (1842-2004), Cultura (1936-2004) i Serveis Agropecuaris (1872-2004); 2. Fons d'Associacions: Germandat de Sant Isidre (1880-1970), Germandat Nova de Sant Esteve (1886-1940), Societat Coral Apolo (1933) i Orfeó Sant Esteve (1944-1967); 3. Fons d'Institucions: Falange Española y Tradicionalista de las JONS (1937-1941); 4. Fons Judicials: Jutjat de Pau (1880-1939); 5. Fons Patrimonials: Fons Notarial (1778-1845) i Fons Can Mercader - Mas Parellada (1873-1950); 6. Arxiu d'Imatges: Arxiu Fotogràfic i Col·lecció de Cartells. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76943 | Caves Roger Goulart -Antigues Caves Canals i Nubiola- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-roger-goulart-antigues-caves-canals-i-nubiola | <p>AMSES. Caixa 2015; caixa 2144 exp.1; caixa 2144 exp.4; caixa 2348 exp. 1. FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit. LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial. Manresa / Barcelona.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries subterrànies construïdes en diferents moments constructius. Les antigues caves Canals i Nubiola són construïdes sota el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires i són considerades les caves subterrànies més antigues de Catalunya. Les caves segueixen en ple funcionament.</p> | 08208-2 | Carrer Major, núm. 4 | <p>La construcció de les antigues caves de la família Canals s'iniciaren l'any 1860. Aquest any es va començar la construcció d'una cava situada sota la masia-residència de la família Canals, la qual és situada al carrer Major cantonada amb l'actual carrer de Martorell. Aquesta cava, denominada Sant Jordi, va funcionar primer com a carner (fresquera ) i a partir de l'any 1882, s'hi va començar a elaborar xampany. Prop de la seva residència, coneguda com a Can Canals, Magí Canals disposava d'un terreny amb porxades i patis situat dins la mateixa illa. Per altra banda, segons projecte de Llorenç Oller i Bultó, l'any 1875 Magí Canals i Ferrer, decideix bastir davant la seva casa, a l'altra banda del carrer Major, un pati clos amb una instal·lació per produir cava i una bodega. Anys més tard, l'any 1890, Isidre Capellades Goulart va vendre uns terrenys adjacents al jardí de la família Goulart, a Josep Canals i Nubiola, que tot seguit encarregà la construcció d'unes caves al mestre de cases barceloní Josep Bou Estruch. Bou havia arribat a la població per treballar en l'edificació de la nova església parroquial. Es va excavar un quilòmetre de galeries a 30 metres de profunditat. L'any 1914, es realitzà la perllongació de les caves subterrànies de Can Canals. La casa de Can Canals disposava ja de les galeries subterrànees destinades a la criança i conservació dels vins de la seva pròpia collita (cava). Es feia necessari perllongar les caves, i es va aprofitar el pati que el propietari diposava a l'altra banda del carrer Major, conegut com a 'Clos de Can Canals' per a construir-hi la perllongació de les galeries subterrànnes. Per pasar d'un edifici a l'altre, era necessari travessar el carrer Major en línia recta en tota la seva amplada, a una fondària mínima de 8 m. Segons el projecte, la galeria havia de tenir una alçada de 3 m. i una amplada màxima també de 3 m. i les parets, volta i terra havien d'anar revestits amb maó i ciment. L'any 1920 es va construir el nou celler modernista coincidint amb un dels moments de màxim esplendor de les caves. L'any 1988 es va realitzar una ampliació de les instal·lacions amb el 'Proyecto de Ampliación de la Industria de Elaboración de Vinos Espumosos' situada en el carrer Major 3, en el mateix lloc on hi era bastit el 'Clos de can Canals', així com també la construcció d'un nou túnel de connexió.</p> | 41.4927600,1.8745800 | 406058 | 4594072 | 1860 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La denominació de l'empresa elaboradora de cava Roger Goulart agermana dues de les nissagues més representatives de Sant Esteve Sesrovires: els Goulart, o Gulart i els Canals. Els primers eren originaris del País Basc francés i van arribar a la població a finals del segle XVIII (una branca de la família fundaria can Golart d'Esparreguera). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 76944 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-3 | <p>AMSES, caixa 767. FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, construït en maó. Destaca la decoració de la façana principal, distribuïda en tres franges verticals, rematades per un ràfec ornamentat amb motllures i elements florals, en una estructura simètrica. A la façana principal es marquen tres cossos, amb el central més elevat, i són emmarcats per unes pilastres que s'eleven damunt del coronament ceràmic, fent de peanya per sostenir esferes i gerros. La finca ocupa una superfície en planta de 482,90 m2. dels quals 401,19 són edificats. L'edifici disposa d'una planta semisoterrani amb accés des de la plaça de la Vila que correspon al soterrani de l'antiga sala del cinema. Una planta baixa, amb accés des del carrer de St. Joan on s'hi disposa el Bar, la terrassa, la Sala del Cinema, l'escenari, vestuaris i la planta baixa de l'habitatge ocupada pel llogater del bar i una planta primera i terrat on s'hi distribueixen les dependències i serveis de l'habitage abans esmentat, així com també una terrassa d'ús privat. Segons l'informe tècnic emès per descriure l'estat de l'edificació i valoració del Casino en el momnet de la compra per part de l'Ajuntament, es confirma que l'edifici està construït amb totxo massís com element estructural i bigues de melis, amb encavallada a la coberta.</p> | 08208-3 | Carrer Sant Joan, núm. 15 | <p>La 'Sociedad Coral Apolo' era una secció o filial del 'Casino de San Esteban de Sasrovires'. El primer d'octubre de l'any 1933, es va arrendar el local i les dependències per un plaç limitat a l'Associació 'Coral Apolo' que era una secció o filial del propi casino, com a seu de l'entitat. L'Associació 'Casino de San Esteban de Sasroviras' era la propietària de la finca urbana i va ser aquesta associació que va fer construïr, a les seves costes, el 'Casino de San Esteban Sasroviras', declarant l'obra nova mitjançant escriptura. El terreny on s'hi va bastir el casino, es va adquirir el 30 d'octubre de l'any 1920. L'edifici va ser bastit a expenses de l'Associació 'Casino de San Esteban de Sasroviras' i amb la cooperació material dels seus socis mitjançant l'emissió de Títols al Fundador i cèdules reintegrables emeses el 1r. de juny de 1925. Segons la documentació dipositada a l'AMSES, no se sap com, però la Sociatat 'Coral Apolo', que era un arrendatari temporal del local, va aconseguir que la contribució de la finca es posés al seu nom i també que figurés amirallada a nom de l'esmentada Societat fet que resulta, segons el document, inexplicable. L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, en sessió de la Corporació Municipal en Ple amb data de 4 de desembre de 1986 adopta l'acord d'adquirir 'El Casino', per destinar-lo a centre cultural, social i recreatiu. Després de la seva rehabilitació, s'inaugura el 30 de desembre de 1990. En aquesta etapa, El Casino, amb la Comissió de Cultura del Patronat Municipal al capdavant, veu néixer entitats i acull tot un seguit de noves propostes culturals. L'any 2008, l'Ajuntament hi torna a fer importants obres de millora en seguretat i climatització. Es facilita l'accés pels camerinos, de nova construcció, i es canvia el pati de butaques. Amb la programació estable, amb activitat diària del teixit associatiu sesrovirenc i renovades il·lusions, el 13 d'abril de l'any 2008, El Casino s'obre a l'ús i gaudi de tots els veïns i veïnes.</p> | 41.4936156,1.8719499 | 405840 | 4594170 | 1923 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | Inexistent | 2021-10-22 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | desconegut | Edifici de 1923 reconvertit en modern casal cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||
| 76945 | Casa d'Esteve Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-desteve-julia | <p>FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos construït amb maó i estucat. Reformada el 1921. Hi destaca la barana de ferro forjat del balcó principal, la qual incorpora dos pinacles florals, així com el coronament de perfil ondulant amb baranes de ferro bombades.</p> | 08208-4 | Carrer Sant Joan, núm. 9 | <p>La casa d'Esteve Julià és bastida al carrer de Sant Joan número 9. Aquest edifici va ser bastit l'any 1921 i és d'estil modernista.</p> | 41.4938100,1.8720400 | 405848 | 4594191 | 1921 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76945-foto-08208-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76945-foto-08208-4-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76946 | Celler de les Caves Roger Goulart -Antigues Caves Canals i Nubiola- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-les-caves-roger-goulart-antigues-caves-canals-i-nubiola | <p>FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit. LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial. Manresa / Barcelona</p> | XX | <p>Les bodegues Roger Goulart (abans Canals Nubiola) tenen el seu origen l'any 1882, quan van ser fundades per la família Canals. L'actual edifici del celler (actualment d'expedició), és una interessant mostra de modernisme agrari del 1920 i, juntament amb les caves i la masia residencial, configura el conjunt de Can Canals i Nubiola. L'edifici del celler és orientat perpendicularment al carrer i va ser concebut com un temple de secció basilical, amb una gran nau central coberta per una volta apuntada i dividida en dues tramades per un arc faixó, també apuntat i amb dues laterals, més baixes. Aquestes estan comunicades amb la nau central per una estructura de dobles pilars acabats amb mènsula, que suporten llindes de formigó. Sobre les llindes es desenvolupa, en el pis superior, un corredor o tribuna que s'aboca a l'espai de la nau central, suportat per biguetes de ferro en voladís i revoltons ceràmics. La construcció és d'obra de fàbrica massissa vista, llevat la volta central que apareix enguixada. Els forjats interiors són fonamentalment d'embigat de ferro i revoltó construït amb peça ceràmica manual. L'edifici està situat a la cantonada del carrer de Martorell amb el carrer de Pau Casals. L'exterior de l'edifici mostra les façanes de maó vist amb un basament de pedra aplacada irregular. Les façanes es caracteritzen per un conjunt de grans obertures d'arc apuntat dividides amb pilars de planta rectangular, i pels detalls ornamentals de raïms fets en ceràmica vidriada verda.</p> | 08208-5 | Carrer Martorell, núm. 2 | <p>El celler fou construït per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953) a petició de Josep Canals, propietari dels terrenys l'any 1920. L'any 1860 s'inicià la construcció de l'antiga cava Sant Jordi, primer com a fresquera i a partir de l'any 1882, per l'elaboració i criança de cava. Anys més tard seguí la perforació de les caves a 30 metres de profunditat, juntament amb el celler i expedició. L'obra durà més de 20 anys i s'acabà l'any 1920.</p> | 41.4926500,1.8748200 | 406078 | 4594059 | 1920 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Ignasi Mas i Morell | La marca comercial Canals i Nubiola es comercialitza actualment per una altra empresa productora que la va adquirir. L'empresa actual que regenta les antigues caves de Sant Esteve Sesrovires, va adquirir les infraestructures de les Caves Canals i Nubiola i comercialitza en l'actualitat el cava sota el nom de Roger Goulart. Aquest nom apareix en els antics documents com un personatge que realitzava ja fa segles transaccions amb la família Canals. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76947 | Habitatge, carrer Germans Bach, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-22 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana és arrebossada i les obertures, allindades, amb els marcs motllurats. Els pisos estan separats per motllures de pedra. Destaquen les baranes dels balcons i les reixes que tanquen les finestres a planta baixa, les quals són de ferro forjat força treballades.</p> | 08208-6 | Carrer Germans Bach, núm. 22 | 41.4947200,1.8720500 | 405850 | 4594292 | 1862 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76948 | Escultura 'La Llibertat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-llibertat | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor Joan Martínez. L'escultura representa un ocell el ple vol que ha travessat un enreixat, éssent una clara al·legoria a la llibertat. L'ocell, mitjançant un rodó metàl·lic i la reixa, queda ancorat a un basament de fusta. L'escultura de l'ocell i la reixa són construïdes amb acer Corten i el basament és de fusta, tot ell recolzat sobre una peanya pètria.</p> | 08208-7 | Carrer Major, núm. 8 | <p>L'escultura és situada davant la façana principal de l'edifici on s'hi troba instal·lat el Servei d'Informació i Atenció Ciutadana (S.I.A.C.) de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, sota el seu àmbit d'accés.</p> | 41.4933200,1.8744300 | 406046 | 4594134 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Martínez | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76949 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-1 | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX | <p>L'església de Sant Esteve, construïda amb maó en la seva totalitat, substituí a un edifici anterior del segle XVII. És una obra que combina elements de tradició romànica dins un estil bàsicament neogòtic, molt lluny de l'estil característic de Domènech Estapà. L'obra actual, amb elements neogòtics i neoromànics, és una de les esglésies majors de la comarca. La façana és culminada per dos campanars bessons. És un edifici de maó vist que consta de tres naus, la central més gran i més alta, amb arcbotants, i capelles laterals. Seguint la tradició de les esglésies medievals, té transepte i absis semicircular. La façana principal té un portal d'arc apuntat, igual que els finestrals, i en el seu timpà hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve i escenes del martiri en baixrelleu. Dos campanars vuitavats flanquegen la façana. L'autor del projecte va ser l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858-Cabrera de Mar, 1917)</p> | 08208-8 | Plaça del Dr. Tarrés | <p>L'església de Sant Esteve actual és el resultat de diversos intents per construir una nova església a la població. Tots els projectes anteriors foren descartats per dificultats econòmiques. En aquesta obra hi va participar la major part de la població, bé amb aportació de diners bé amb jornals. La primitiva església parroquial, documentada des de 1082 i reconstruïda a finals del segle XV, va ser enderrocada l'agost del 1925, per poder construir la nova rectoria, la qual fou inaugurada a primers de juliol de 1926. Al seu costat ja havia estat construït el nou temple, començat el 3 de gener de 1889 i inaugurat solemnement el 13 de novembre de 1891.</p> | 41.4931900,1.8737100 | 405986 | 4594120 | 1889-91 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Domènec i Estapà | Sobre el fet de que l'església tingui dos campanars hi ha una llegenda que diu així: Temps era temps hi havia un matrimoni que no tenia fills. Ja duien un munt d'anys que el seu desig no s'acomplia. El matrimoni tenia molts doblers, era ric. Però per sort, els diners no ho poden tot. Anava passant el temps i els feia por de perdre els ànims i les forces per a poder pujar un fill o filla, vés a saber! Tenien por de perdre les ganes de jugar i d'acompanyar l'infant a créixer entre vinyes i camps. Amb el temps, s'acaben les forces per poder canviar bolquers, passar nits en blanc, escoltar plors i perquès... Estaven amoïnats, desesperats, tristos i angoixats. Però vet aquí que per aquelles dates, Sant Esteve tenia un gran projecte que aplegava a tot el poble: estaven fent una església nova. L'església és la que avui hi ha, feta amb totxanes de terrissa. Els veïns i veïnes coïen les totxanes en un indret que en deien la Vinya del Forn, perquè era allí on tenien un gran forn per a coure les totxanes. Fent cadena, de mà en mà, traslladaven les totxanes al centre de la plaça i, de mica en mica, podien veure com l'església s'anava fent mes alta i més gran. En aquesta tasca hi treballaven petits i grans. Vet aquí que un dia d'aquests, mentre el matrimoni ajudava en aquesta tasca, van fer una petició. Si Déu els volgués donar un fill, hereu o pubilla, ells pagarien les despeses de construcció d'un campanar que s'aixequés altiu i majestuós per damunt de les cases de la Vila i que es veiés des de les poblacions veïnes. No passà gaire temps que la muller començà a tenir una gran panxa: esperava un infant, quina il·lusió tan gran! El marit tingué cura de la muller i li portava dolços, xocolata, ametllats i tots aquells antulls que li plaïen. De mica en mica veieren que aquella panxa era més grossa del normal i en el seu interior hi començava a haver-hi força guirigall i és que... no tindrien un fill, no: n'estaven esperant dos! El matrimoni, ara ja pares, tingueren una bessonada. Cofois, contents i satisfets compliren la seva promesa i en comptes de pagar un sol campanar n'aixecaren dos, més alts que cap altre de la contrada, en agraïment de la seva bessonada. I si això no és veritat, així ens ho han contat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76951 | Habitatge, carrer Germans Bach, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-42 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i una planta pis, bastida a finals del segle XIX. Gran simplicitat de façana amb portal d'entrada i finestra a planta primera. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de dues filades mixtes (rajola i teula).</p> | 08208-10 | Carrer Germans Bach, núm. 42 | <p>Aquesta casa correspon a les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949600,1.8715200 | 405806 | 4594319 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76952 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-1 | XIX | El seu estat d'abandonament amenaça ruïna. | <p>Edifici bastit el 1863, de planta i dos pisos, amb un ampli jardí a la part del darrere. Les obertures de les façanes que donen al carrer Major i al carrer de Martorell, conserven baranes i reixes de ferro forjat d'una gran qualitat. Sobre el jardí, al primer pis, hi ha una gran galeria coberta.</p> | 08208-11 | Carrer Major, núm. 6 | <p>Formant un conjunt amb l'edifici del celler i les caves subterrànies, el casal residencial de la família Canals va ser construït el 1863. El seu estil respon a la tipologia de cases senyorials del segle XIX d'estil eclèctic, on no hi manquen elements decoratius de gust neoclàssic, com les columnes que sostenen els arcs de la galeria porxada o els gerros amb fruits que decoren el portal que dona al jardí. Cal destacar la reixa de ferro forjat que tanca el portal d'acés al jardí pel carrer de Martorell.</p> | 41.4929500,1.8743500 | 406039 | 4594093 | 1863 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76953 | Rotonda de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotonda-de-can-domenech | XXI | <p>Al bell mig de la rotonda de Can Domènech, que és l'encreuament del carrer que va a Can Serra i Can Domènech, del carrer que va a ca n'Amat, de la carretera que va al Polígon Industrial Ca n'Estella i la carretera que mena cap al nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, s'ha fet una intervenció urbanística tot deixant una vorera perimetral i un espai central enjardinat. En aquest espai interior l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro) ha fet una intervenció que consisteix en la plantació d'un conjunt d'oliveres que evoquen el passat agrícola del municipi i la col·locació d'uns elements metàl·lics de ferro cortén que són fulles de roure característiques de l'autor, i un element central amb la inscripció Sant Esteve amb lletres retallades sobre una banda massissa amb la inscripció Sesrovires buidada sobre el ferro cortén.</p> | 08208-12 | Rotonda de Can Domènech, al Camí de Ca n'Amat | <p>Aquesta rotonda se situa en una de les vies d'accés al nucli de Sant Esteve Sesrovires, concretament en la carretera que ve d'Abrera i passa pel Polígon Industrial Ca n'Estella. Aquesta escultura dóna la benvinguda a la gent que accedeix per aquesta carretera coneguda com Camí de Ca n'Amat. Aquest conjunt escultòric està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el Codi 1-ES-GRJ-002. D'aquest autor establert a Sant Esteve Sesrovires des de l'any 2000 hi ha altres obres al municipi com l'arbre d'inox i granit que hi ha a la Secretaria (1a planta) de l'Ajuntament, obra de l'any 2006 (Codi 1-ES-GRJ-005), l'escultura 'Onze de Setembre', de l'any 2008, situada al Parc de la Coma (Codi 1-ES-GRJ-003), l'escultura 'Petjada', de l'any 2002, situada al Despatx de Gerència de l'Ajuntament (Codi 1-ES-GRJ-001) o l'escultura en forma d'arbre que ha estat instal·lada recentment, any 2010, a Can Serra.</p> | 41.5005200,1.8825600 | 406735 | 4594925 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76954 | Llums de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llums-de-lesglesia | XX | Cal una neteja i reparació. | <p>Làmpares que eren instal·lades a l'església de Sant Esteve Sesrovires. Les làmpares varen ser construïdes per Aleix Aymà conegut com el Ferrer Nou. Les lámpares varen ser retirades i actualment són guardades a les golfes de la rectoria (segons informacions facilitades pels veïns locals)</p> | 08208-13 | Plaça Dr. Tarrés, s/n | 41.4931400,1.8739000 | 406002 | 4594115 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aleix Aymà | 102 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76955 | Can Julià de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-riera | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana.</p> | XV | <p>La masia se situa a la carretera que porta a Sant Esteve des de Martorell, abans de travessar el Torrent de Llops. La masia està formada per un edifici central de planta rectangular i tres plantes. A la part del davant hi ha un ampli pati tancat per un mur que l'envolta i té entrada per un portal modernista, construït amb obra de fàbrica de maó vist i pilars de pedra amb ornamentacions i coberta de peça de ceràmica vidriada . Al costat de la tanca, adossada, hi ha una petita casa del segle XVIII, que actualment no és habitada. La masia està documentada des del 1450 i ha estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, propietat d'un dels germans Bach, iniciadors dels vins Bach. La casa té la façana principal d'època moderna amb revestiment imitant carreus, on s'obren els balcons amb la barana de ferro. Perpendicular a la façana hi la galeria, porxada, de maçoneria</p> | 08208-14 | Ctra. de Sant Esteve Sesrovires, km. 1. | <p>Ha sofert moltes transformacions, de la que en destaca la darrera, feta en estil modernista. La casa es va començar a construïr al segle XV i havia estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, on es van iniciar els Vins Bach.</p> | 41.4868400,1.8708600 | 405739 | 4593419 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La casa es denomina també Can Bac. Masia de mitjan segle XV, acuradament restaurada i transformada en un espai d'acollida de persones i grups per a activitats culturals. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76956 | La Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa | <p>AA VV (1991) Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI | <p>Torre de defensa de planta quadrada. A la banda exterior els seus costats fan 4,50 m i 4,70 m. El gruix de la paret nord-est, a la planta baixa, és de 127 cm. Té dos nivells: l'inferior, cobert amb una volta, i el superior, on hi ha la porta d'entrada primitiva. És possible que, originàriament, hi hagués un segon pis al damunt. La planta que es troba situada a peu pla és coberta amb una volta gairebé de mig punt (i no amb una falsa cúpula com trobem sobretot en les torres de planta circular); hom hi veu encara restes de l'encanyissat. Al centre de la volta hi ha un forat que permetia d'entrar en aquest espai inferior des del pis principal. Cal tenir en compte que l'obertura que hi ha actualment al mur nord-est és moderna. El pis superior és situat a 2,95 m del nivell del sòl exterior. Els seus murs actualment tenen una alçària de 2,20 m. A la paret orientada al nord-oest s'obre la porta. Aquesta porta és acabada amb un arc de mig punt, format per nou dovelles que fan 30 cm d'alt i que tenen gruixos molt diversos. Aquesta obertura, que permetia l'accés a la torre, només fa 100 cm d'alt per 55 cm d'ample. Hom veu als seus muntants els forats destinats a col·locar-hi la barra de tancament. A l'exterior, al llindar de la porta, s'endevina també l'existència de dos forats, destinats a suportar una plataforma de fusta. Cal pensar que és molt probable que aquesta porta restés, originàriament, a una alçària força superior a l'actual, la qual com hem dit no arriba als 3 m. En cadascun dels altres tres murs d'aquest nivell superior hi ha una finestra o espitllera; solen tenir una llosa més gran i rogenca que fa de llinda i dues més a cada costat en una posició esbiaixada. Les parets d'aquest edifici són fetes amb pedres molt poc treballades, però més o menys arrenglerades, formant filades. La major part de les pedres són còdols, que poden fer, per exemple, 15 cm d'alt per 20 cm d'ample. Gairebé només als caires hi ha carreus rogencs més treballats, els quals, com hem dit, també podem trobar a les finestres i a la porta (Catalunya Romànica).</p> | 08208-15 | Pla de la Torrassa | <p>No s'han trobat notícies històriques que documentin l'existència d'aquesta torre que pertany a l'antic terme de la baronia de Castellví de Rosanes. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior.</p> | 41.4671800,1.9084100 | 408846 | 4591196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se situa al mig d'un camp, a la riba esquerra de l'Anoia, entre el camí que passa al costat d'un riu i un rec que portava aigua als molins de Martorell. Molt a prop del pont de l'autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i Piera. Per anar-hi cal seguir el Passeig de Catalunya de Martorell. Al final d'aquest passeig cal baixar i agafar el camí dels horts que corre arran e l'Anoia. Passat el pont de l'autopista, uns centenars de metres més enllà, es veu la torre al centre d'un camp, a mà dreta. Per la seva situació, al costat de l'Anoia, prop de dos guals de l'antic camí de Gelida, i pel fet d'existir, des d'aquesta petita fortificació, una relació visual fàcil amb els Castell de Castellví de Rosanes, havia de tenir la funció de torre de guaita. És evident que els qui l'edificaren, atesa la seva situació -un lloc ben planer-, renunciaren a fer-ne un indret fàcilment defensable, en benefici de la finalitat primordial de fer de lloc de guaita. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500001 | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||
| 76957 | Poblat del Pou de Merli o del Puig del Revell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pou-de-merli-o-del-puig-del-revell | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X.</p> | IX | <p>Conjunt de restes de construccions, una d'elles de planta circular, que s'exten per sobre de la zona ocupada pels ermitatges de Pou del Merli. Podria tractar-se d'un nucli de poblament alt-medieval, potser un lloc de refugi de la gent de Martorell en uns moments d'inseguretat (les invasions germàniques o islàmiiques), però no devia perdurar gaire, si bé la zona de conreu, que continuaria activa fins gairebé els nostres dies, té unes dimensions apreciables . Les construccions del poblat degueren ser rudimentàries, a judicar per les restes d'una rotonda de 6,50 m. de diàmetre, de pedra seca, d'uns 50 a 60 cm. de gruix, i no gaire més altura, que tant podria correspondre a una cabana com a una cleda a cel obert. Altres parets rectangulars, encara menys consistents, no abonen l'existència d'un poblament prolongat i actiu, sinó, si de cas, un refugi en temps d'emergència. Malauradament, no s'ha pogut localitzar, ni al voltant de l'estructura circular ni a la resta del turó, cap fragment de ceràmica o altres tipus de material arqueològic que permeti datar les estructures localitzades. Cal la realització d'un estudi detallat.</p> | 08208-16 | Pou del Merli | <p>Situat en un terreny erm a l'oest de la Urbanització El Pou del Merli i a tocar amb el torrent de la Torrassa, just a la part alta del Puig del Revell. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra, en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m. aproximadament a mà dreta, hi ha un trencall que es dirigeix cap al cim del Puig del Revell on està situat el poblat. Hi ha una explicació llarga a la fitxa de patrimoni arqueològic.</p> | 41.4738500,1.8994300 | 408106 | 4591946 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76957-foto-08208-16-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76958 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament-0 | <p>Fitxa del Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Fitxa 1 Núm. Registre 202 Codi 2-AL-xxx-003 de data 17/02/2010 realitzada per Marta Arañó.</p> | XIX | Cal reparar la maquinària i tractar la fusta. | <p>Rellotge de paret model 'Ull de Bou' reparat l'any 1925. Mesures: 37 cm de diàmetre. Maquinària de regulador d'hores mitges tipus París, materials de molta duresa. Rellotge de corda amb 8 dies d'autonomia. Aquest rellotge era ubicat a l'antic edifici de l'Ajuntament a la Plaça de la Vila.</p> | 08208-17 | Carrer Major, s/n | <p>La data de fabricació se situa entre els anys 1850 i 1875. Va ser reparat a la Rellotgeria Salvador Bonet (c. València, 208 - abans Aribau, 70, de Barcelona), rellotgeria fundada l'any 1924.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 1850/75 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A llapis, a l'interior, hi ha la inscripció '1925' o '1928', i a la porteta d'accés a la maquinària 'Aribau 70'. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76959 | Cal Fonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonso | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | Està enderrocada | <p>Antiga masia del segle XVIII, avui totalment en ruïnes. Era construïda amb reble i tenia dos pisos i soterrani. Conserva part dels cups. Actualment es conserven dempeus part dels murs de façana del conjunt, que permeten reconèixer diferents fases constructives que hauria tingut la casa.</p> | 08208-18 | Sobre el Polígon Industrial de Sesrovires. | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Cal Fonso descrit com una casa de labor o 'alqueria' i segons el document estava composada per un sol edifici. La casa de Cal Fonso està grafiada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. La casa està situada sobre un turonet, a la banda nord de la carretera de Capellades a Martorell. A la planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa amb el camí de Can Julià, el qual desembocava a la carretera de Capellades a Martorell.</p> | 41.4844600,1.8742900 | 406022 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76960 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-0 | XIX | <p>Residència senyorívola de planta i dos pisos, separats per frisos. Les obertures -finestres a la planta baixa i balcons als pisos superiors- estan emmarcades per motllures. A la part posterior hi ha una tribuna que agafa tota l'alçada de l'edifici; a les laterals hi ha dues galeries: una adossada i formada per un seguit d'arcs i l'altra, pertanyent a la mateixa construcció, té un seguit de columnes i està acabada per un fris de ceràmica modernista. La coberta és a dues aigües, paral·leles a la façana principal; a la part central s'aixeca una torratxa. Originàriament aquesta masia estava tancada per un barri, actualment modificat. Al seu interior es conserven pintures en part restaurades. Tant l'exterior com l'interior presenten la seva estructura originària, encara que s'hi ha fet obres de conservació. Aquesta estructura, si bé és de caràcter neoclàssic, ja presenta influències modernistes en l'ornamentació.</p> | 08208-19 | Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Casa senyorial edificada el 1889 dins els cànons de l'arquitectura d'inspiració rural i actualment transformada en restaurant. Hi destaca la torre mirador, amb originals finestres i coberta piramidal, i la galeria porxada que s'uneix perpendicularment a la façana principal descrivint l'espai del jardí.</p> | 41.5068700,1.8762900 | 406221 | 4595636 | 1889 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 99|105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76961 | Can Bargalló (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | <p>Can Bargalló, junt amb La Beguda Alta, Can Margarit i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Bargallo, és situat a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, prop el torrent al qual el veïnat dona nom. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antiga masia de Can Bargalló i el veïnat pròpiament dit, separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont que la travessa. El veïnat queda a la banda de tramuntana de la via i està estructurat per un carrer denominat carrer de Can Bargalló on hi són bastides un conjunt de cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis. Aquestes cases, per la banda del darrera, donen a un vial o carrerada, des d'on tenen accés directe a la part posterior de la casa o pati. Aquesta carrerada conserva la imatge característica dels vials rurals, conservant alguns grans portals d'accés per on hi hauria entrat el carro antigament.</p> | 08208-20 | Camí de Can Bargalló | <p>L'any 1851, segons el 'Nuevo Nomenclator', el veïnat o 'Caserio' de Can Bargalló era configurat per 7 edificis i corresponia a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, Partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. Un expedient de retolació de carrers de l'any 1897, hi contempla 11 cases numerades i l'any 1960, el veïnat de Can Bargalló ja es composa de 12 cases o edificis i tenia 52 habitants. L'any 2009 la població de Can Bargalló era de 186 habitants.</p> | 41.4591100,1.8815400 | 406591 | 4590328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76962 | Can Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gros | XVII | <p>La masia de can Gros està situada al costat de l'inici del camí de can Bargalló, davant el bosc de Can Margarit a la banda sud de la carretera B-224 que va de Martorell a Capellades. La finca dona façana al carrer del Comerç del Polígon industrial Anoia. Construcció de planta rectangular, amb un cos annex que forma un pati a la part anterior de la construcció. La coberta és de teules a un vessant. Destaca la torre mirador, de planta quadrada, amb coberta piramidal i detalls ornamentals de caràcter historicista dins d'una tendència neoromànica.</p> | 08208-21 | Polígon industrial Anoia. Carrer del Comerç. | <p>Podria ser una obra popular dels segles XVII-XVIII reformada dins la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.4752200,1.8743700 | 406015 | 4592125 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76963 | Masia Bach i Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-bach-i-cellers | <p>RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). 'Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits'. Prensa Siete, SL</p> | XX | <p>Construcció neoclàssica amb forts contrastos, barreja d'estils renaixentistes i d'un aire mediterrani on les diferents habitacions envolten un pati interior cobert amb una teulada acristallada i una font central. Màxims exponents de l'estil noucentista construeixen una cava d'uns 95 m de longitud. Actualment les instal·lacions de vinificació i criança envolten l'antiga edificació senyorial on unes modernes premses aconsegueixen most de gran qualitat i d'aquí passa als dipòsits d'acer inoxidable on s'inicia la fermentació</p> | 08208-22 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 20,5. | <p>La història de la bodega es remunta als voltants de 1915, quan els germans Pere i Ramon Bach varen invertir els guanys obtinguts amb el comerç de cotó durant la 1a guerra mundial en la compra de la finca i en la posterior construcció de la masia i la bodega. Els germans Bach tenien la idea de fer un vi destinat a l'envelliment i per això varen construir una cava d'uns 95 m de longitud on dipositaren 1000 bótes de roure. El passat tèxtil dels germans Bach donà lloc al nom del primer vi que es va elaborar a Masia Bach, 'l'Extríssim', nom amb el qual es coneixia el cotó de 1a qualitat. Aquest vi fou presentat per primer cop l'any 1929 durant l'Exposició Internacional de Barcelona. Després de la guerra civil la propietat passa per diferents mans, fins que, el 1975, la finca és comprada pels seus actuals propietaris, que recuperen la bodega i desenvolupen tots els seus coneixements i experiència en l'elaboració de vins tranquils. Actualment les instal·lacions de vinificació i criança envolten l'antiga edificació senyorial, on unes modernes premses elaboren el most que després passa als dipòsits d'acer inoxidable on s'inicia la fermentació a temperatura controlada, per reposar després dins d'una de les més de 10000 bótes de roure de què es disposa actualment a la finca. Després es passa a la planta d'embotellament, una construcció nova dissenyada per l'arquitecte paissatgista Domingo Triay. RUIZ (1997:49)</p> | 41.4891000,1.8521700 | 404182 | 4593690 | 1915 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Maria Sala | L'antiga masia del segle XVIII coneguda com Can Estrada va ser adquirida pels germans Pere i Ramon Bach i Escopet l'any 1915. Al seu lloc van alçar un magnífic edifici senyorial amb la doble funció de mansió residencial i bodega. Els seus vins van assolir un gran renom, especialment el famós Extríssim. El 1975 va ser adquirit per la família Raventós integrant-se al grup Codorniu. L'edifici és una obra del 1918 construïda en un estil eclèctic on dominen els elements d'inspiració renaixentista amb notes derivades del barroc espanyol. Totes les façanes estan decorades amb esgrafiats. A l'interior destaca la cúpula de cristall policromada. | 102|105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76964 | Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-1 | XVIII-XIX | <p>Edificació de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants i una torre mirador de planta rectangular, amb dues finestretes bessones a cada cara de cada pis, i acabada en merlets. Dalt de tot té una petita llanterna amb coberta piramidal.</p> | 08208-23 | Carretera de Martorell a Capellades, Km. 23. | <p>Probablement ja existia, com a mínim, des del segle XVIII. Va ser reformada a finals del segle XIX o inicis del XX. A redós seu va sorgir un veïnat al qual dóna el nom.</p> | 41.4731900,1.8801400 | 406494 | 4591893 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment es troba dins dels terrenys del Centre Penitenciari Can Brians i no hem pogut visitar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76965 | Torrent de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-margarit | -I- XIV | No s'ha excavat. | <p>En els camps situats al davant de les cases del veïnat de Can Margarit, al llarg d'uns 100 m es localitza en el nivell superficial una abundant presència de material ceràmic medieval acompanyat d'escassos fragments de ceràmica romana comuna.</p> | 08208-24 | Torrent de Can Margarit | <p>Davant l'existència d'aquests materials cal considerar la possible existència d'un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia en aquest indret.</p> | 41.4709400,1.8773300 | 406256 | 4591646 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. Just en el polígon industrial de Sant Esteve hi ha un trencall, a mà dreta, que es dirigeix cap al Centre Penitenciari de Can Brians. En el primer trencall a mà dreta que es troba fent cantonada estan situades les cases del veïnat de Can Margarit | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76966 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats | <p>Cartoteca ICC. Fons minutes municipals i topografia actual ICC</p> | XIII-XIV | Es desconeix la seva ubicació. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures.</p> | 08208-25 | Nucli de Can Prats | 41.4846100,1.8894500 | 407288 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76966-foto-08208-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El camí antic que sortia del Pontarró i anava directe al nucli de Sant Esteve Sesrovires, entrant pel que avui és el carrer de Martorell, passava pel nucli de Can Prats. Aquest camí carenejava la topografia del terme pujant fins el castell de Sant Esteve Sesrovires. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76967 | Turó de can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mata | XIII-XIV | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 amb motiu de la construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es localitzaren en el cim del turó de Can Mata abundants restes ceràmiques, segurament medievals i restes de murs. Les restes construïdes localitzades estaven cobertes per una densa capa de vegetació, fet que va dificultar enormement la seva identificació. Es tracta de les restes molt malmeses del que seria la base circular d'una estructura indeterminada de petites dimensions, lligades en sec i en mal estat de conservació. En aquesta zona també hi ha abundant ceràmica medieval, de manera que podria haver estat un nucli de població medieval. En la zona on es localitzen els murs s'hi observa la presència d'un petit túmul elevat per damunt de la resta i que segurament déu ocultar restes encara per descobrir de l'esmentada estructura circular.</p> | 08208-26 | La Mata | 41.4735000,1.8888200 | 407219 | 4591918 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. En el punt quilomètric 23,5 aproximadament hi ha un camí a la dreta en direcció a Can Mata. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76968 | Camp proper a l'estació de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-proper-a-lestacio-de-la-beguda-alta | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció realitzada l'any 2000 motivada pel projecte de construcció de la nova carretera variant de la C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Ania-Martorell, es trobaren diversos fragments de ceràmica ibèrica en superfície en uns camps propers a l'estació del ferrocarril de la Beguda Alta. Durant la revisió de la carta arqueològica s'ha pogut comprovar l'existència de material ceràmic en superfície d'època ibèrica.</p> | 08208-27 | Camí de Martorell a la Beguda Alta | 41.5022100,1.8413300 | 403297 | 4595158 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224, des d'on cal agafar-la a la dreta en direcció Masquefa. En el punt quilomètric 18,5 hi ha una carretera en direcció al cementiri pel carrer de l'estació. Just passant el pont a mà dreta hi ha uns caps conreats on se situa el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76969 | Manufactures Isart, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactures-isart-sa | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL</p> | XX | <p>Empresa vinculada al sector vitícola que ha centrat la seva producció en la fabricació de taps de corona per ampolles de cava i en l'elaboració de plaquetes per a morrions. Coneguda popularment amb el nom de 'Les xapes'. Va ser fundada per en Josep i Vicenç Isart Puig.</p> | 08208-28 | Carrer Pau Casals, núm. 2 | 41.4921500,1.8748300 | 406078 | 4594004 | 1952 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 76970 | Creu de terme carrer Germans Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-carrer-germans-bach | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Fons d'imatges: Caixa 3, 'Record de St. Esteve Sasroviras', Ed. Pere Poch.AMSES.</p> | XIX-XX | Caldria netejar la vegetació que hi ha al voltant de la creu per fer visible el seu basament i la creu en la seva totalitat. | <p>El conjunt està configurat per un pilar de secció quadrada construit amb carreus de pedra que recolza sobre una basament més gran de secció circular. Sobre el pilar descansa la creu de terme, la qual es construïda també de pedra.</p> | 08208-29 | Passeig de les Oliveres, s/n | <p>Inicialment era al capdamunt dels carrers Germans Bach, però la urbanització del carrer i el naixement de la Coma, en tant que primera urbanització del poble, obligà a traslladar-la. Es va conservar en el carrer dels Germans Bach fins l'any 1965, quan el carrer encara no estava pavimentat (era un camí de carro). Actualment està situada a l'encreuament del carrer de la Creu, carrer de Joan Maragall i Passeig de les Oliveres.</p> | 41.4955000,1.8705100 | 405722 | 4594380 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al camí del cementiri i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||
| 76971 | Creu de terme del camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-cementiri | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Restaurada i reinstal·lada el 2016. | <p>Creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l'intersecció perpendicular dels dos braços. Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra. Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.</p> | 08208-30 | Camí del cementiri o de Can Prats s/n | <p>El 2007 va ser destruïda a causa d'un accident de cotxe. Llavors les seves restes foren traslladades i guardades, numerades, en unes dependències municipals al Passatge Morse fins el 2016, en que el bé fou restaurat per la Brigada Municipal i reinstal·lat molt a prop del lloc original per l'ajuntament. Per motius de seguretat i per millorar les condicions de trànsit de la calçada, la creu s'ha col·locat amb un lleuger despaçament i una petita reorientació per la qual cosa s'ha comptat amb l'autorització i la col·laboració de la propietat afectada. En aquest sentit, s'ha descartat, de moment, la seva instal·lació en una rotonda en el marc del futur pla urbanístic del sector de les Roques, que era la pretensió original. La inauguració, a càrrec de l'alcaldessa Ma. Del Carme Rallo, va tenir lloc el 24 de juliol de 2016, en el marc de la Festa Major. Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al carrer dels Germans Bach i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer.</p> | 41.4909500,1.8780200 | 406343 | 4593867 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76971-foto-08208-30-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquesta creu es troba al Camí del cementiri o Camí de Can Prats. El 2010, a l'elaborar-se el Mapa, es van ubicar les restes d'aquesta creu a les dependències municipals on romanien dipositades des de 2007, quan la creu va quedar malmesa accidentalment i fou retirada. Al 2016 la creu ha estat restaurada i reinstal,lada, i en conseqüència, s'ha actualitzat la present fitxa per part de la OPC de la Diputació. També s'hi ha afegit a 'espai un banc pel descans dels vianants i un parell de pedres de molí, antigues, per delimitar la zona. Més endavant hi ha previst dotar l'espai d'una il·luminació amb fanals fotovoltaics. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||
| 76972 | La Mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires) Caixa 2041, AMSES.</p> | XIX | Trams enderrocats. | <p>La mina d'aigua de Vallserat té una longiud total de1.369 m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables i la resta a conducció en canonada. Les galeries practicables de la mina tenen el seu inici en el pou localitzat actualment a l'encreuament del carrer d'Ignasi Mas amb el camí de la Beguda i el final de les galeries practicables està situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreuament entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'indica a l'apartat d'Història. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola. Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés.</p> | 08208-31 | Vallserrat | <p>L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, l'any 1870, en sessió del 6 de juliol va acordar obtenir permis per fer cales en busca d'aigües potables les quals es varen localitzar en el territori de Valsserrat. La 'Alcaldia Constitucional de S. Esteban Sesrovires' va donar la seva autorització a les obres, amb la condició que aquesta 'Sociedad de Aguas' deixés una font pública a la qual l'Ajuntament aportaria la quantitat corresponent a tres socis. Uns quans veïns del municipi, amb escassos recursos varen endagar l'obra de portar l'aigua fins el poble. L'obra de la mina i conductes de subministrament varen durar un any amb un cost total de 3.500 duros, els quals es pagaren en quatre anys (1871, 1872, 1873 i 1874) amb uns interessos del 33, 23, 22 i 22 % respectivament. L'obra es va iniciar l'agost de l'any 1871 i es va finalitzar el juny del 1872. L'industrial Manuel Tomás i Bertran (1836-1885), de Vilanova i la Geltrú, va ser l'encarregat de subministrar el material per la instal·lació de la xarxa de conducció de l'aigua fins el poble. Tomàs adoptà el mètode de fabricació anomenat 'francés' o 'Chameroy'. Aquest sistema fou introduït pels fabricants francesos Soujol i Janior establerts el 1852 a Barcelona. Tomàs utilitzà acer o ferro dolç en comptes del tradicional ferro colat L'acer era revestit per una capa de morter asfàltic o quitrà especial que el protegia de l'oxidació. S'aconseguia així un material més resistent, durador i barat. El nom comercial de Tomàs era 'Empresa General de Conducciones de Agua' i fou popularment conegut per 'Tomàs dels canons'. El director de les obres fou Lorenzo Oller, el qual dibuixà els plànols. Els veins de Sant Esteve Sesrovires varen fer jornals remunerats fora de les hores de treball per l'acompliment d'aquesta obra, tot i que els usuaris o beneficiaris pel subministrament d'aquesta aigua tan sols eren 42 socis (24 socis 'sensers' i 18 'mig socis') que constituïen la 'Sociedad de Aguas de San Esteban Sesrovires', quan la població en aquell temps era d'uns 1.000 habitants amb 92 habitatges. El funcionament com a subministrament d'aigua potable pel poble va durar 79 anys (1872-1951), tot i que durant els últims anys, sobre tot en temporada estival els problemes d'aigua eren cada cop més greus. En aquests últims anys, es va anar buscant una altra font de subminstrament d'aigua pel poble, pero no era gens fàcil ja que s'havia d'aconseguir que tingués suficient cabdal i que fos potable. De tots els sondejos fets, cap aigua donava les qualitats com la de la mina de la Creu de Vilomara. No es disposa de cap plànol inicial d'aquesta obra, però es disposa d'un plànol realitzat l'any 1896, 25 anys desprès. Amb aquest plànol i la topografia realitzada pel G.I.R.E.S. a les zones practicables de l'antiga mina, es confirma que el recorregut de la mateixa és de 1.369m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables (actualment tan sols una part) i 1.030 m. a conducció en canonada. El pou d'accés inicial es troba situat actualment al carrer Ignasi Mas amb l'encreuament amb el camí de la Beguda i el final de les galeries estava situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreument entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'ha indicat anteriorment. Aquest recorregut es pot veure clarament superposat amb el plànol actual de Sant Esteve Sesrovires. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola.</p> | 41.5046000,1.8640700 | 405198 | 4595398 | 1871 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Lorenzo Oller | Actualment el recorregut per les galeries practicables és tan sols possible en determinats trams. Les coordenades corresponen al punt on hi ha la primera trapa d'accés a la mina, a la part alta prop del dipòsit municipal d'aigua. (segueix d'història): Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés. Les obstruccions que no permeten realitzar el recoregut complert per les galeries són degudes a l'esfondrament dels pous d'accés a l'haver construït a l'exterior les cases de Vallserrat, per on passa el recorregut de la mina. El pou d'accés a les galeries consta d'un primer pou a 11 m. de profunditat el qual desemboca en un basament des d'on es pot accedir (dirrecció N) a un altre pou denominat 'pozo de los Morenos' que dóna accés a una galeria inferior de 42 m. de recorregut. Tant el 'pozo de los Morenos' com la galeria inferior són plens d'aigua d'aspecte clar. Des del basament del primer pou i esquivant la capçalera del segon, s'accedeix a la mina original que als pocs metres ja es troba obstruïda. Forçant aquest punt, es pot avançar uns 40 metres més fins topar amb un esfondrament ja impracticable. Vista la topografia realitzada l'any 1896 es pot deduir que el 'Pozo de los Morenos' i la galeria inferior varen ser realitzats posteriorment amb la finalitat d'assolir més profunditat per disposar d'un cabal més gran d'aigua pels períodes d'estiu i sequera. La manca de subminstrament d'aigua era detectada per una torre o 'piló ventilador', actualment situat a l'encreuament de l'Avinguda de Vallserrat amb el carrer Trèvol , encastat en el mur de tancament d'un habitatge. La funció del piló era que, si a l'obrir l'aixeta situada a la seva part superior sortia aigua, representava que hi havia aigua per tothom. Si no sortia aigua, significava que no hi podia haver aigua per tothom i es tancava fins que no es recuperès el cabal. Els socis de la mina disposaven d'un Reglament per vetllar pel manteniment de la mina: el Reglamento de la Asociación de Aguas Potables 'La Creu de Vilumara'. El gener de l'any 1933, uns quants veïns varen donar una quantitat de diner pels treballs d'investigació que els va realitzar Bartomeu Darder, per cercar un nou subministrament d'aigua pel poble de Sant Esteve Sesrovires. L'any 1944, l'inginyer geològic Julian Strecq va realitzar una ampliació de l'informe geològic de Bartomeu Darder. Aquest últim informe va fer una prospecció del pou construït en el lloc indicat per Darder, el qual era situat prop l'encreuament del torrent de Mercader (actual torrent de l'Afilador) amb el torrent de Sitjas. El 7 de novembre de 1945 es va trobar aigua en l'hort del Lluis Tobella. Dos dies més tard es va iniciar l'eixugament del pou extraient un promig de 100.000 l d'aigua cada 24 hores. L'any 1950 es va construir, amb l'ajuda de l'estat, el pou que hauria de subministrar aigua al poble, però aquest no va acabar de donar el cabal previst per un correcte i complet subministrament a la població. Es va designar un nou pou, més allunyat de la població, fet que va determinar l'any 1957 a modificar el pressupost total de l'establiment de la xarxa de subministrament. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76973 | Sobreixidor de la mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobreixidor-de-la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires)</p> | XIX | Seria necessari un sanejament de l'element. | <p>Pilar de totxo massís, de secció quadrada d'aproximadament 45 x 45 cm, cobert amb un barret piramidal arrebossat amb morter. El cos del pilar és de totxo vist, sense arrebossar, i està col·locat sobre una base quadrada d'aproximadament 60 x 60 cm i de la que actualment només es veuen tres filades de totxo vist. És el que anomenaven 'pilón ventilador' o sobreeixidor de la Mina de Vallserrat. Servia per detectar si hi havia prou aigua per al subministrament; si per damunt de la torre sortia aigua, obrint l'aixeta, hi havia aigua per a tothom, i si no en sortia es tancava el subministrament fins que n'hi hagués prou, qüestió que pel que sembla no era ben bé certa, ja que es diu que només n'hi havia per alguns i que per altres no.</p> | 08208-32 | Avinguda de Vallserrat cantonada carrer del Trèvol | <p>Actualment aquest piló es troba encastat a la tanca exterior del pati de la casa que fa cantonada entre l'Avinguda de Vallserrat i el carrer Trèvol. El piló està inclinat i sembla que va ser respectat quan es va construir l'esmentada tanca.</p> | 41.4989600,1.8687900 | 405584 | 4594766 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76974 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-1 | <p>Caixa 764, caixa 2015, AMSES. MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>L'edifici dóna façana al carrer del Dr. Pau Costas. Una escalinata dóna accés al pòrtic de l'edifici, on es conserven els dos accessos que donaven a l'aula dels nens i a la de les nenes. Una gran finestra a cada banda del pòrtic composa la seva façana principal. Per la banda que dona al carrer del Dr. Pau Costas, l'edifici presenta una sola planta i per la seva part posterior s'accedeix a una planta semisoterrada. La distribució actual es correspon bàsicament amb la descrita a l'apartat d'Història.</p> | 08208-33 | Carrer Dr. Pau Costas, 51 | <p>L'any 1923 va ser establert un primer emplaçament per construir-hi les escoles municipals de Sant Esteve Sesrovires. Aquest primer emplaçament era situat a la banda de ponent del carrer de Sant Joan, davant de l'encreuamnet amb l'actual carrer Jardinets i el document va ser firmat per l'arquitecte Josep Ros i Ros. Posteriorment, lany 1927, l'arquitecte Jerónimo Martorell presenta el projecte de les noves escoles i ajuntament, seguint el patró i la tècnica de construcció establerta a Catalunya en el document 'Proyectos de Escuelas Unitarias, Casa Ayuntamiento y Habitación Profesores para San Esteban Sasroviras' . Però no serà fins l'any 1934, que l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, presenta el projecte definitiu de les noves escoles, construides per l'Ajuntament i inaugurades el 14 de setembre de 1935. En aquell moment l'alcalde ere en Pere Poch, fill de l'espardenyer del poble, que vivia al carrer de Sant Joan, 5; la seva casa era coneguda com ca l'Espardenyer. Hom va comprar un solar per a construir-hi les escoles. Els solars on es varen construir les escoles va ser adquirits a Pedro Torres Capdevila (17 maig 1927) i a Jacinto Canals i Nubiola (22 febrer 1935) La superfície total del solar era de 1620,00 m2, del quals 253,20 es varen destinar a l'edifici de l'escola , 468,00 a camp escolar i la resta a pati i jardins. El pressupost de la construcció va ser de 47.623 pessetes (uns 270 euros). Pel que fa a la distribució interna hi havia una planta semisoterrada destinada a magatzem, i una planta baixa ocupada per dues aules de 63 m2, una per nens i l'altre per nenes, calculades cadascuna per a quaranta-vuit alumnes. La façana principal donava al carrer del Dr. Pau Costas i s'accedia a l'escola a través d'una porxada que donava accés a la banda dels nens i a la banda de les nenes amb accés independent. En un primer cos longitudinal hi eren disposats, a cada banda, un vestibul, un rober i un despatx. Des del vestíbul s'accedia a l'aula corresponent. A la part posterior de cada aula hi era situat un nucli de lavabos i l'accés al pati, que es feia baixant per unes escales. A l'exterior de l'edifici hi havia un gran pati i un camp escolar. Al fons del camp s'hi va fer un cobert per resguardar als alumnes del sol i la pluja. Les escoles velles del carrer Serafí Julià van deixar d'utilitzar-se quan es van construir aquestes. La gent gran del poble, que va anar-hi, les recorda com a Escuela Unitaria de Niños y Escuela Unitaria de Niñas.</p> | 41.4933100,1.8718700 | 405833 | 4594136 | 1934 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Alemany Juvé | Actualment és la llar d'infants El Picarol. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76975 | Can Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farras | <p>AMSES. CAIXA 2015. 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de san Estevan Sarroviras' (1886) Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i de planta baixa, planta pis i golfes per la banda del carrer Major. Per la banda del darrera, el terreny baixa i s'accedeix a un semisoterrani que dóna al jardí. La façana principal que dóna al carrer Major, disposa de tres balcons a planta pis que conserven les baranes de bon forjat. Cal destacar el gran ràfec de la coberta, sota el qual s'hi disposen la filada de finestres de les golfes. La façana del darrere té una terrassa porxada que dóna a una àmplia zona ajardinada. Està construït amb maó i reble.</p> | 08208-34 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En el centre del primitu nucli de Sant Esteve Sesrovires hi eren bastides dues grans cases senyorials, bastides a la banda de llevant del carrer Major: la casa Goular (Golart, Gulart o Gular, segons diferents documents consultats) i la casa Canals. L'any 1886 es presenta el projecte per la millora de l'accés al centre del poble, proposant-se l'obertura d'un nou carrer: el carrer de Martorell, 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de San Estevan Sarroviras', firmat pel mestre d'obres Pedro Ros i Tort. Per poder rectificar el carrer Major i ampliar i millorar l'entrada al poble s'havia d'enderrocar part de la casa Gular, per la banda que donava a l'actual carrer de Martorell i expropiar part de la finca de Magí Canals. En aquell moment era propietària de la casa Gular, Francisca Golart Fontanals. Anys més tard, en el document 'Plano de reforma de la plaza de la Iglesia y calles contiguas', un cop obert el carrer de Martorell, apareix grafiat el nom de Josep Farrás com a propietari de l'antiga finca Gular. L'any 1909 es presenta el projecte per la construcció d'una nova casa que hauria de substituir l'antiga casa Gular. El propietari és Josep Farràs i Soldevila i Pedro Ros i Tort el mestre d'obres. La nova construcció ocuparia la cantonada del carrer Major amb el nou carrer de Martorell, amotllant-se completament a la nova alineació de vials.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 1909 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-07-31 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pedro Ros i Tort (mestre d'obres) | L'actual ajuntament està ubicat a l'edifici de can Farràs, al mateix indret on hi havia hagut la masia de Can Goulard, que centrava el primitiu nucli de Sant Esteve, juntament amb l'església. L'edifici actual correspon al projecte de 1909, reformat per habilitar-hi els serveis municipals. Can Farras va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per a Casa Consistorial i Centre Social. L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986 i l'adquisició l'any 1987. Es va comprar a Jaume Farràs i Coromines en nom i representació de IROKO S.A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||
| 76976 | Habitatge, carrer Germans Bach, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-46 | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastida a finals del segle XIX. La façana és de gran simplicitat amb portal d'entrada i finestra a la planta baixa i balcó a la planta primera, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de tres filades mixtes.</p> | 08208-35 | Carrer Germans Bach, 46 | 41.4950400,1.8714500 | 405800 | 4594328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 76977 | Façana, carrer Serafí Julià, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-serafi-julia-8 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Prèvia intervenció caldria fer un estudi estratigràfic dels revestiments de la façana. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituiren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint un eix central. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Un balcó, centrat amb el portal, recolzat sobre dues mènsules ornamentades i barana de ferro forjat, constitueix l'única obertura a planta primera. A planta segona, la casa ha sofert una ampliació construïda amb obra de fàbrica, sense cap mena d'acabat, que li confereix un aspecte de poca qualitat arquitectònica. El mur de la façana presenta un revestiment d'arrebossat i pintat amb una motllura longitudinal a nivell del forjat del sostre de la planta baixa i un emmarcat perimetral del portal i balcó construït amb el mateix morter d'acabat. Aquest emmarcat o relleu es perllonga i configura un sòcol a planta baixa i a planta primera, així com també una franja vertical a ambdues bandes de l'edifici que limita perfectament la seva original composició. Cal destacar les restes de pintura de color ocre i de color blau a la seva superfície. A banda i banda de les dues obertures principals s'identifiquen les restes d'una antiga pintura ornamental, que representava un plafó dibuixat delimitat per un encintat.</p> | 08208-36 | Carrer Serafí Julià, núm. 8 | <p>Antigament a la planta baixa d'aquest edifici hi funcionava el Bar Goya i la casa corresponent al carrer Serafí Julià núm. 6 era coneguda com a Cal Siset.</p> | 41.4937000,1.8734500 | 405965 | 4594177 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment el funcionament d'aquesta casa o cos original queda vinculat al funcionament de la casa del costat, identificada amb el número 6 del carrer de Serafí Julià. La part construïda a la planta segona de la façana del núm. 8, presenta el mateix tractament que la planta segona de la finca veïna, desfigurant la lògica de la construcció original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 76978 | Esgrafiat de Façana, carrer Serafí Julià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-10 | XIX - XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituïren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint dos eixos de composició. Un primer eix de composició que ordena el portal i dos balcons a la part superior. Un segon eix que ordena una porta a planta baixa i dues finestres a les plantes superiors. Un ràfec suportat per mènsules d'obra configura el remat de la coberta. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Els dos balcons, centrats sobre el portal, recolzen cadascun sobre dues mènsules i són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. A l'alçada del replanell de cada finestra hi és construïda, al llarg de tota l'obertura, una motllura recolzada sobre dues petites mènsules, sobre la qual obren els dos finestrons de cadascuna. A nivell del forjat del sostre de la planta baixa i del sostre de planta primera, hi és construïda una motllura longitudinal que lliga amb la llosa d'ambdós balcons. Cal destacar el tractament del revestiment de la façana. La superfície de la façana és d'arrebossat amb acabat pintat amb un emmarcat perimetral de totes les obertures. A nivell de planta primera i planta segona hi són construïts uns esgrafiats disposats a banda i banda de cada balcó. Els esgrafiats composen un total de quatre plafons dissenyats amb motius florals, emmarcats per un encintat perimetral. El fons d'esgrafiat és de color blanc, feta la incisió sobre un lliscat superficial de color burdeus. Cal considerar que la singularitat d'aquesta façana no resideix, tan sols, en l'existència dels esgrafiats que l'ornamenten, sinó en la claretat compositiva que presenta.</p> | 08208-37 | Carrer Serafí Julià, 10 | 41.4937100,1.8733900 | 405960 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La porta situada a planta baixa sembla ser la transformació d'una antiga finestra, convertida en porta per possibilitar un accés independent a la planta segona. Els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76979 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-13 | XX | Humitats a la part d'esgrafiat situat sobre el sòcol d'aplacat de pedra a planta baixa. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa, i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. A la planta baixa s'hi disposa el portal d'accés a la finca, d'estil contemporani. La planta primera es composa d'un balcó central amb el portal i una petita finestra i la planta segona dóna al carrer a través d'una terrassa. El balcó i la terrassa són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. En aquesta façana , cal destacar el tractament del seu revestiment. La superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un sòcol de pedra aplacada. A la planta baixa i la planta primera, hi són construïts un conjunt d'esgrafiats amb motius florals que ornamenten parts del mur. La planta baixa presenta una ornamentació floral sobre el portal d'accés i una franja d'esgrafiat construïda sobre tota la longitud del sòcol de la casa. A la planta primera hi són disposats uns esgrafiats sobre la llinda del balcó, sobre la llinda de la finestra i sota el seu replanell. Una sanefa vertical ornamenta el límit de la casa a planta primera, així com també una sanefa linial, a nivell de la llosa del balcó, defineix o separa la part de parament corresponent a ambdues plantes. A l'alçada d'aquesta última sanefa s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de Salvador Bargués Via i data de 1993, corresponent al nom de l'esgrafiador i l'any del treball. Cada tram de mur es tracta amb diferents colors. La planta baixa presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat més fosc. La planta primera presenta un lliscat superficial de color burdeus amb fons d'esgrafiat de color cru.</p> | 08208-38 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | 41.4929300,1.8732600 | 405948 | 4594092 | 1993 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Salvador Bargués Via | Salvador Bargués Via, junt a Ferran Serra i Jaume Amat, són tres dels artistes que cal destacar que han treballat realitzant esgrafiats a Martorell. La fusteria d'alumini de color blanc que tanca el balcó i la finestra a planta primera distorsiona la lectura dels esgrafiats. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 76980 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-15 | XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. La façana de la casa mostra un tractament molt diferent a la seva planta baixa de la resta de plantes. La superficie de la façana corresponent a la planta baixa està revestida amb aplacat de pedra i presenta un portal d'accés d'arc de punt rodó i tres finestres també d'arc de punt rodó, però totes aquestes obertures d'imatge i característiques contemporànies. La façana a planta primera i segona està composada per dos balcons a cada nivell, protegits per una barana de ferro forjat treballada. La façana està rematada per un ràfec construït amb tres filades de rajola i una de teula. Una motllura longitudinal a nivell de la llosa dels balcons de la planta primera, separa clarament el tractament de la planta baixa de la resta de façana corresponent a les dues plantes superiors. En aquesta part superior, la superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un esgrafiat que configura un bonic conjunt ornamental. A la part central de la planta primera hi és construït un esgrafiat amb una escena que conté tres figures humanes tocant diferents instruments musicals. Entre els dos balcons de planta segona i en els quatre trams de parament existents entre els quatre balcons i el límit de la casa hi són construïts uns plafons d'esgrafiat amb motius florals. Sota l'escena central s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de J. Amat B. i la data de 1999, corresponent al nom de l'esgrafiador i a l'any del treball. L'acabat de la façana presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de color burdeus.</p> | 08208-39 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | 41.4929600,1.8731900 | 405942 | 4594095 | 1999 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) | Jaume Amat ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76981 | Carrer Serafí Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serafi-julia | XVIII - XX | Caldria fer un estudi de l'enllumenat i de les obertures que s'han construit a la planta baixa de les edificacions perque aquests elements restesin correctament integrats en el paisatge del vial i desfiguressin al mínim la imatge històrica del seu traçat. | <p>El nucli de Sant Esteve, agrupat durant segles a l'entorn de l'antiga església, a l'actual carrer Major, va patir un fort increment demogràfic cap a la meitat del segle XIX. Concretament, entre 1830 i 1860 va passar dels 388 als 992 habitants. Les noves edificacions s'arrengleraven formant un nou carrer que, justament, fins a la guerra civil s'anomenà Carrer Nou. És l'actual carrer de Serafí Julià, que constitueix l'eix longitudinal del poble, i on encara són ben visibles les façanes de moltes cases on hi figura la data de construcció del segle XIX.</p> | 08208-40 | Carrer Serafí Julià | 41.4938900,1.8730900 | 405935 | 4594199 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'enllumenat públic que hi ha al llarg de tot el carrer desmereixen l'entitat del conjunt del carrer. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76982 | Can Mercader (mas Parellada) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mercader-mas-parellada | <p>Fons locals. Caixa 7: 'Can Mercader-Mas Parellada' de la família Bonastre, 1880-1950'. AMSES Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme</p> | XVII- XX | <p>Can Mercader és una masia tradicional catalana que data de l'any 1511; ha tingut moltes transformacions i actualment hi funciona un restaurant que ha recuperat el nom original de l'antic mas: Mas Parellada.</p> | 08208-41 | Carrer Àngel Guimerà, 2-4 | <p>En els documents del segle XIX es fa reiterada referència al Mas Parellada i les terres del manso Parellada, propietat a principis de segle del marquès de Castellbell. L'any 1873 es fa referència a una peça de terra d'11 Ha de l'heretat del Mas Parellada. L'adquirent pagarà cada any al senyor que li ha establert la peça de terra, la tercera part de brema a la casa de l'heretat del Mas Parellada. En un document de l'any 1906, es fa referència a Antoni Bonastre i Romeu com a masover de l'heretat Parellada o casa Mercader, la qual era propietat de l'excel·lentíssim senyor marquès de Castellbell. Així doncs, els documents de finals del segle XIX ja contemplen la casa de l'heretat com a casa Mercader, família de masovers que li va donar nom. L'any 1922 el marquès de Castellbell cedeix totes les terres que estaven plantades de ceps als parcers així com també als masovers. Una de les persones que firma el document d'acceptació és Pedro Mercader.</p> | 41.5043500,1.8572200 | 404626 | 4595377 | 1511 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El nom original de la casa era Mas Parellada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 76983 | Fons fotogràfics de l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografics-de-larxiu-municipal-de-sant-esteve-sesrovires | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1982). Història de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Fons 1: Conjunt de 12 fotografies en bloc, de tamany 14 x 9 cm, en blanc i negre. Títol Record de St. Esteve Sasroviras. Edició Pere Poch. Estanc, Perruqueria i Barberia. Fetes a la Fototipia Thomas de Barcelona. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 3 Fons 2: Col·lecció fotogràfica de diverses masies del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires realitzades per Pedro Saénz. El tamany de les fotografies és 17,7 x 12,7 cm i són en blanc i negre, i en total hi ha 54 fotografies. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 7</p> | 08208-42 | Carrer Josep Tarradellas, 12, baixos | <p>La documentació dipositada a l''Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires està dividida en sis fons, del qual el Fons núm. 6 correspon a l'Arxiu d'Imatges. Dins l'Arxiu d'Imatges hi trobem, l'Arxiu Fotogràfic i la Col·lecció de Cartells. La majoria de les imatges que composen aquest fons provenen de particulars i han ingressat a l'Arxiu per donació.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 1940-85 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pere Poch i Pedro Saénz | Fons 1: Les 12 fotos són: 1. Vista general 2. Plassa de l'Església 3. Església Parroquial i casa rectoral 4. Altar Major i capella del Santíssim 5. Vista parcial. Oficinas i cellers de la casa Canals & Nubiola 6. Estació del Ferro-carril 7. Carrer Nou 8. Lloc de captació d'aiguas potables 9. Detall del jardí de la casa Canals & Nubiola 10. Font del Mas 11. Vista parcial. El Montserrat a la dreta 12. Creu de terme Aquestes imatges són de l'any 1940-1979 Fons 2: Les masies fotografiades són: 1. Ca n'Amat 2. Canals i Nubiola 3. Can Bargalló 4. Can Durán de Brians 5. Can Domènech 6. Ca n'Estella 7. Can Farràs 8. Cal Fonsu 10. Can Julià de la Riera 11. Can Llopet de Baix 12. Can Llopet de Dalt 13. Can Margarit 14. Can Mercader 16. Can Serra 18. Can Tobelleta 19. Masia Bach 20. Can Garrigosa (?) Aquestes imatges van ser fetes cap a l'any 1985 | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76984 | Can Llopet de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-dalt | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme</p> | XVII-XIX | <p>Masia de planta baixa i planta sotacoberta amb coberta a dues aigües. La façana principal és composada per un portal de punt rodó i un conjunt de finestres de gran simplicitat. Es comprova que la casa original ha sofert vàries ampliacions al llarg del temps. El conjunt de can Llopet de Dalt es composa de la masia original i un conjunt de cossos construïts al seu voltant. Davant la façana principal s'hi configura un pati o esplanada d'accés, amb les instal·lacions de l'hípica a una banda i un racó enjardinat amb una gran alzina a la banda oposada. Aquesta alzina, degut a la seva magnitud i singularitat, és coneguda com l'Alzina de can Llopet de Dalt.</p> | 08208-43 | Can Llopet de Dalt, 2 | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Llopet de Dalt descrit com una masia composada per un sol edifici. La casa de Can Lopet de Dalt està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi sobre l'antiga carretera de Capellades a Martorell molt a prop de Can Prats. En aquesta planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa de Can Llopet de Dalt amb el camí de Can Prats.</p> | 41.4858700,1.8864500 | 407039 | 4593294 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a les instal·lacions de Can Llopet de Dalt hi funciona l'Hípica Can Prats. La masia de Can Llopet de Dalt també funciona com a restaurant. L'accés a Can Llopet de Dalt es fa des del camí de Can Prats, que va des de Can Prats al Polígon industrial Sesrovires. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76985 | Can Llopet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-baix | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851)</p> | XVII-XIX | <p>Can Llopet de Baix és situat a peu de la carretera que va des de Can Prats a Sant Esteve de Sesrovires pel camí del cementiri prop el torrent dels Llops. Habitage unifamiliar de tipologia rural composat per diferents cossos que composen un conjunt edificat de planta rectangular a diferents alçades, però conservant la simplicitat i singularitat de l'arquitectura popular del lloc.</p> | 08208-44 | Camí de Can Prats | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851, apareix Can Llopet de Baix descrit com una masia composada per un sol edifici. Ara bé, a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya de principis de segle, la casa de Can Lopet de Baix, apareix indicada com una barraca, fet que manifesta que aquesta construcció sempre ha estat històricament menys representativa que la bastida a dalt del turó, coneguda com Can Llopet de Dalt. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi a redós de l'antic camí de Can Prats.</p> | 41.4871800,1.8863800 | 407035 | 4593439 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76985-foto-08208-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Sota Can Llopet de Baix hi havia un antic Mas que fa més de 80 anys que va desaparèixer, i al costat hi havia una font coneguda amb el nom de la Font del Mas. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76986 | Ca n'Estella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestella | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Portafoli de serveis turístics. (2008). Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XVIII- XIX | <p>Masia documentada des de 1744 dedicada actualment a la producció de vins i cava. El seu origen pot remuntar-se a èpoques anteriors com ho demostren els arcs de mig punt construïts amb carreus de pedra conservats a la sala principal del mas.La darrera reconstrucció data de l'any 1847. Del conjunt d'edificis en destaca l'àmplia galeria porxada que enllaça en angle recte amb la façana principal, dibuixant un pati tancat d'una gran harmonia. La masia conserva els seus espais tradicionals com el pati de les magnòlies amb l'antic pou de la casa, espai corresponent al pati central de la masia des d'on podem observar la façana refeta l'any 1847, el rellotge de sol i la campana del sometent, la qual es conserva en el punt més alt de l'eix de composició de la façana principal d'accés a la casa. El portal principal que dóna accés a l'habitatge és tancat, per la seva banda exterior, per una antiga porta vidriera de bonic disseny i gran qualitat constructiva i darrera la mateixa s'hi troba la porta de tancament de fusta de la casa, la qual disposa d'una baula de ferro forjat amb la data de 1847. A la sala de recepció hi trobarem la tramuja, els dipòsits i la premsa. Seguint cap a la sala de fermentació trobem els antics cups. A l'antic celler centenari es veu on encara es fermenta el vi en bóta i on es conserven els antics cups de pedra i ceràmica.</p> | 08208-45 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Documentada des de 1744. Origen en el segle XI o XII (?). La finca de Ca n'Estella elabora vi des de 1847. El seu primer reconeixement data de 1877, quan a la exposició nacional vinícola de Barcelona es van premiar per primera vegada els vins elaborats pel Sr. Joan Estella, atorgant-li un diploma de menció. Durant la segona meitat del segle XIX i durant bona part del segle XX, aquesta finca fou una de les més importants del Penedès en quant a extensió i quantitat de raïm que hi entrava. D'aquesta època s'hi conserven una sère de cups antics i dues premses de cargol. Després de la mort de Joan Estella la finca va passar a les mans de la seva filla i pubilla. Eren temps difícils: la guerra civil i altres circumstàncies van fer que les dimensions del celler i la producció de vins es reduïssin considerablement. L'any 1964 va morir l'última pubilla dels Estella sense deixar descendència i la finca va ser adquirida per Delfí Rabetllat, empresari d'orígen ceretà que vingué a Barcelona a mitjans del segle XX. L'any 1992, amb la incorporació de la seva filla Mercè Rabetllat i el seu marit Jaume Vidal, es va rependre tota l'activitat vinícola. Es varen arrencar gran part de les vinyes per replantar-ne de més adequades. Aquest procés va durar fins l'any 2001. D'aquesta època són els primers caldos de la finca: el Clot dels Oms Merlot 1995 i Clot dels Oms Cabernet Sauvignon 1995. L'any 1998 es va constituir la societat Bodegas Ca n'Estella S.L. per tal de desenvolupar el projecte empresarial que començava a gestar-se. Ver l'any 2002 comencen a comercialitzar-s els primers caves: el cava Rabetllat i Vidal Brut ca n'Estella. La bodega de ca n'Estella es pot visitar i ha guanyat innombrables premis internacionals amb els seus vins i caves, i els seus productes es troben areu del món.</p> | 41.4924000,1.8890700 | 407267 | 4594016 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76987 | Pou del Merli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-merli-0 | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Presenta un estat d'abandonament acusat. | <p>Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d'obra de fàbrica de totxo. La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de repisa sortint cap a fora del mur del pou. L'arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.</p> | 08208-46 | Carretera B-224, km 25,250 | <p>Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s'ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224. El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l'altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils. El nom de merli no se sap a què fa referència, ja que no s'ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s'hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d'un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli. Aquest nom apareix documentat per primer cop l'any 1949 al 'Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar' (1940-1965) que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires</p> | 41.4754900,1.9027700 | 408387 | 4592124 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76988 | Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenech | <p>Caixa 2743, AMSES.</p> | XVIII-XIX | Presenta patologies estructurals i de manteniment tant a l'interior com a les façanes. | <p>Can Domènech és una masia localitzada a la banda nord-est del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La masia està situada a la banda de llevant del camí de Ca n'Amat i a ponent del polígon industrial de Ca n'Estella, molt a prop de la masia de Can Serra i amb accés des del camí de Can Domènech. La casa conserva la seva tipologia de masia tradicional i degut a les seves característiques històriques, constructives i arquitectòniques està en tramitació de ser declarada Bé cultural d'interès local (BCIL). A la finca hi trobem el cos principal de la masia i un segon cos que funciona com annex a la casa original. Al voltant de la masia de Can Domènech ha una zona enjardinada on hi és construït un petit estany amb un sistema de reciclatge d'aigua a la seva banda de llevant. Prop de l'estany hi trobem una Alzina, que per la seva antiguitat i dimensió també ha estat considerada element singular dins el mapa de patrimoni. La casa conserva la seva tipologia tradicional amb els trets característics de la masia catalana. La façana principal de l'antic habitatge, és de planta baixa i planta pis amb portal d'arc de punt rodó i ràfec construït amb dues filades mixtes de rajola i teula amb canaló també de teula aràbiga de terra cuita. Adossat a la casa original, s'hi disposa un cos destinat a magatzem i annexes productius de la casa amb entrada independent des del jardí. A l'interior de Can Domènech, cal destacar l'existècia d'un celler situat a una planta semisoterrada a la zona més fresca de la casa. Aquest celler conserva un important conjunt de botes on hi reposava el vi que es produïa a la casa. També cal destacar un conjunt d'estris relacionats amb l'elaboració de vi: una col·lecció d'antigues portadores, samalers, els cups i una premsa, entre altres.</p> | 08208-47 | Camí de Can Domènech | <p>La Casa Domènech apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, la masia de Can Domènech es composa de dos edifcis.</p> | 41.4966100,1.8824100 | 406717 | 4594491 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | En tramitació per declarar BCIL. A l'entrada de la finca el visitant hi troba una barca, situada en un parterre del jardí. Aquesta barca, un cop restaurada, va ser traslladada a Can Domènech, fruit de la singular afició que tenia l'antic propietari vers la mar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 76989 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-1 | <p>Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires GAVIN, Josep Maria (1988), Baix Llobregat. Inventari d'esglésies, núm. 21. Arxiu Gavín.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat construït al bell mig del cementiri. Disposa d'una porta amb arc de mig punt, una lluerna centrada amb l'accés i coberta a dues aigües. La capella disposa d'absis, des d'on rep llum a través de dues finestretes estretes acabades amb arc de mig punt. En el centre de l'absis hi és situat l'altar, i darrera l'altar s'hi troba una composició arquitectònica configurada per dues columnetes i llinda de marbre, on s'hi dispsosa en el centre, una Creu amb el Sant Crist.</p> | 08208-48 | Camí de Can Prats, s/n | <p>En una descripció de la situació de la Parròquia i del nou Temple feta per Rvnd. Pau Costas l'any 1891 s'esmenta el Cementiri i diu: El que existeix és recent, pertany a la Parròquia, les claus estan en poder del Rector, respon perfectament a les necessitats de la feligresia. L'administra el Rector i la Junta d'Obra. En una Nova Descripció de la Parròquia de Sant Esteve Sesrovires transcrita pel Sr. Rector, Mn. Joan Prat, amb data de 12 de gener de 1921, descriu el Cementiri Parroquial així: És situat a deu minuts de la Parròquia (Més o menys deu ésser el Cementiri Municipal actual). No consta exactament la data de la seva benedicció i inauguració, però alguns feligresos recorden que fou inaugurat l'any 1878. Les parets que el circunden tenen l'altura suficient per a evitar entrar-hi. Per tancar l'entrada hi ha una porta de ferro, i la clau la guardava el Sr. Rector. La Capella d'aquest Cementiri es construí l'any 1888, i tenia 8 metres de llarg per 4 d'ample. Diu que no tenia res de particular. A l'exposició detallada de l'enderrocament del campanar, església antiga i rectoria, construcció de la nova casa rectoral (transcrita pel Rvnd. Mn. Andreu Posa) es diu: 'Una vegada a pla de voltes, com que tot havia de ser destruït, dins de l'antiga església hi havia tres tombes on hi reposaven les restes d'uns divuit Rectors; i determinàrem treure'ls d'allí i traslladar-los al Cementiri; però com que no hi havia tomba de Rectors, fou necessari fer-ne construir una dins la Capella del Cementiri capaç de contenir totes les restes dels avantpassats i dels que vindrien després; com també en el mateix temps s'hi dipositaren les del Sr. Rector difunt, Mn. Joan Sala Farrant, i de Francesc Domènech Salvat, Vicari que fou d'aquesta, i insigne benefactor de la nova església parroquial. Un cop feta la dita tomba dins la Capella del Cementiri, el dia dels Difunts, 2 de novembre de 1923 se celebrà un Ofici per l'etern descans dels dits Rectors i Vicaris, i després com si es fes un enterrament, portant les caixes que contenien les restes, i amb assistència de les Autoritats Locals, es procedí en processó cap al cementiri a enterrar a la nova tomba les citades restes dels avantpassats (a.c.s.). Foren col·locats en una ossera general els que hi havia dins l'església antiga i amb caixetes les restes del Sr. Vicari, Mn. Francesc Domènech, i del Sr. Rector, Mn. Joan Sala, als nínxols de la tomba de la Capella.</p> | 41.4898500,1.8788500 | 406410 | 4593744 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Quan es va construir l'actual església parroquial es va treure el cementiri que anteriorment era situat al costat de l'església, on avui hi ha la rectoria. A sota la capella hi ha una cripta amb enterraments de sacerdots que havien estat rectors de la parròquia. La làpida la trobem situada a l'interior de la capella, davant la porta d'accés, amb la inscripció: 'Els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre. DN.12.13. La parròquia de Sant Esteve als qui han sigut Pastors del poble creient'. El darrer Pastor que s'hi va enterrar va ser Mossèn Pomé i Vidal (17-XI-1988). Anteriorment la capella era de la parròquia però ara és de titularitat municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76990 | Can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | <p>La casa o masia de Can Bargalló va donar nom a l'antic caseriu o veïnat de Can Bargalló. Can Bargalló està situada a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, entre el torrent de Can Bargalló, el qual circula per la seva banda de ponent i el torrent de Can Margarit (antigament torrent de Can Gros) que circula per la seva banda de llevant, a redós de l'antic camí de Can Bargalló. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antic veïnat de Can Bargalló i la masia pròpiament dita, ambdós separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont superior que la travessa. La casa de Can Bargalló queda situada a banda de tramuntana de la via i actualment hi funciona la associació REMAR (Centre de Rehabilitació de Marginats). La finca està configurada per la casa original de Can Bargalló i un conjunt de cossos annexos i patis que l'envolten, els quals composen el conjunt actual en funcionament. Al recinte de Can Bargalló s'hi accedeix a través d'una portalada oberta en el mur de tancament de la finca, el qual dóna accés a un primer pati. Dins el conjunt edificat, la casa original conserva externament la seva antiga volumetria tot i que ha estat molt transformada en obertures i acabats. Davant la façana principal de la casa de Can Bargalló s'hi troba una zona enjardinada i a la seva banda de tramuntana un gran pati amb visió sobre el riu Anoia. A la part de llevant de la casa, en un nivell inferior, hi són bastits un conjunt de cossos annexos i un antic molí de vent el qual, degut a la seves característiques arquitectòniques i constructives, ha estat considerat com element singular dins el mapa de patrimoni. A Can Bargalló, cal destacar la labor social que s'hi realitza.</p> | 08208-49 | Camí de Can Bargalló al Maset. | <p>La Casa de Bargalló apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, el caserio Bargalló es composa de set edificis, entre els quals hi seria inclòs la casa de Bargalló.</p> | 41.4583400,1.8818400 | 406615 | 4590243 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Bargalló hi funciona REMAR. És una ONG les segles de la qual signifiquen 'Rehabilitació de Marginats', destinada a ajudar a tot tipus de gent marginada. L'obra social de REMAR engloba a 17 associacions a Espanya i més de 40 arreu del món. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500002 | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76991 | Can Margarit (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | La majoria d'habitatges presenten molt mal estat de conservació amb part dels seus forjats enderrocats. | <p>Can Margarit, junt amb Can Bargalló, La Beguda Alta i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Margarit, és situat a la banda sud oest del municipi, tocant el camí de Can Bargalló i a prop del torrent de Can Margarit. El conjunt de Can Margarit estava format per l'antiga casa de Can Margarit i el veïnat pròpiament dit. Actualment la casa de Can Margarit ha quedat dins els terrenys del Centre penitenciari de Can Brians. El veïnat de Can Margarit també ha estat conegut com el 'caserio de les Cases Noves de Can Gros'. El veïnat de Can Margarit està actualment configurat per dos conjunts d'edificis o nuclis, construïts a redós del camí de Can Bargalló o antic camí de Can Gros. El primer és situat a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb el camí d'accés al Centre penitenciari de can Brians i està format per tres cossos o habitages. El segon nucli està situat uns cent metres més a tramuntana i també és bastit sobre l'antic camí abans esmentat i el formen dos cossos o habitatges. Els habitatges són de tipologia popular, de planta baixa i planta primera i conserven característiques constructives i arquitectòniques característiques de l'arquitectura rural del segle XIX. El primer nucli situat a l'encreuament de camins està configurat per tres cossos d'alçades diferents amb tres portes d'accés independents. El cos més alt conserva la mateixa tipologia constructiva abans descrita. Els altres dos cossos més baixos semblen ser els únics habitats de tot el conjunt i presenten els murs de façana amb acabat arrebossat i pintat i la coberta a dues vessants de teula aràbiga de terra cuita. Els habitatges del segon nucli conserven el seu accés de portal d'arc rebaixat, les finestres de tipologia simple i els ràfecs de la coberta construïts amb cinc filades de rajola i canaló de terra cuita de teula aràbiga que unifica ambdues construccions. Els murs són bastits amb pedra i argamassa i els brancals, llindes i llindars de les obertures són construïts amb maó ceràmic massís. Els murs són revestits amb acabat arrebosat i les obertures presenten un emmarcat de relleu construït amb el mateix morter d'acabat. La composició original de la façana principal de les casetes, hauria estat la d'un portal d'accés amb un balcó a eix de la planta primera i quatre finestres, una finestra a cada banda del portal i del balcó. L'habitatge situat més a migjorn sembla que hauria tingut una ampliació, que actualment configura el tester del conjunt per la seva banda sud.</p> | 08208-50 | Camí de Can Bargalló | <p>La casa de Margarit apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caserio. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Margarit apareix com una Alqueria (cases de labor d'una heretat) i es composa de quatre edificis. A principis de segle, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat del segon nucli, però encara no apareix grafiada cap construcció a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb l'actual camí d'accés al centre penitenciari de Can Brians, que antigament corresponia a l'antic camí de Can Duran.</p> | 41.4709800,1.8766000 | 406195 | 4591652 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment els dos nuclis construïts del conjunt de Can Margarit presenten un estat de conservació molt dolent amb els forjats enderrocats i les obertures tapiades o sense tancar. Tan sols un habitatge sembla presentar un bon estat de conservació i estar en ús. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/