Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76942 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-18 | XVII-XXI | <p>Ubicat als baixos d'un edifici modern. Les instal·lacions ocupen dues plantes. La planta baixa és per on es fa l'accés i consta de sala de consulta, sala de treball i dipòsit de pre-arxivatge. A la planta soterrani es troba el dipòsit, el lloc on s'installa i es conserva definitivament la documentació</p> | 08208-1 | Carrer Josep Tarradellas, núm. 12 baixos | <p>L'Arxiu Municipal es va inaugurar el 28 de desembre de l'any 2002 i va néixer fruit d'un treball de col·laboració entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona que va fer possible el condicionament, l'ordenació i l'inventari de la documentació municipal.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La documentació dipositada està dividida en Fons: 1. Fons de l'Administració Local: Administració municipal (1640-2006), Hisenda (1714-2004), Proveïments (1907-2004), Beneficència i Assistència Social (1900-2004), Sanitat (1867-2003), Obres i Urbanisme (1829-2004), Seguretat Pública (1843-2005), Serveis Militars (1831-2001), Població (1722-2004), Eleccions (1854-2004), Ensenyament (1842-2004), Cultura (1936-2004) i Serveis Agropecuaris (1872-2004); 2. Fons d'Associacions: Germandat de Sant Isidre (1880-1970), Germandat Nova de Sant Esteve (1886-1940), Societat Coral Apolo (1933) i Orfeó Sant Esteve (1944-1967); 3. Fons d'Institucions: Falange Española y Tradicionalista de las JONS (1937-1941); 4. Fons Judicials: Jutjat de Pau (1880-1939); 5. Fons Patrimonials: Fons Notarial (1778-1845) i Fons Can Mercader - Mas Parellada (1873-1950); 6. Arxiu d'Imatges: Arxiu Fotogràfic i Col·lecció de Cartells. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76948 | Escultura 'La Llibertat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-llibertat | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor Joan Martínez. L'escultura representa un ocell el ple vol que ha travessat un enreixat, éssent una clara al·legoria a la llibertat. L'ocell, mitjançant un rodó metàl·lic i la reixa, queda ancorat a un basament de fusta. L'escultura de l'ocell i la reixa són construïdes amb acer Corten i el basament és de fusta, tot ell recolzat sobre una peanya pètria.</p> | 08208-7 | Carrer Major, núm. 8 | <p>L'escultura és situada davant la façana principal de l'edifici on s'hi troba instal·lat el Servei d'Informació i Atenció Ciutadana (S.I.A.C.) de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, sota el seu àmbit d'accés.</p> | 41.4933200,1.8744300 | 406046 | 4594134 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Martínez | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76952 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-1 | XIX | El seu estat d'abandonament amenaça ruïna. | <p>Edifici bastit el 1863, de planta i dos pisos, amb un ampli jardí a la part del darrere. Les obertures de les façanes que donen al carrer Major i al carrer de Martorell, conserven baranes i reixes de ferro forjat d'una gran qualitat. Sobre el jardí, al primer pis, hi ha una gran galeria coberta.</p> | 08208-11 | Carrer Major, núm. 6 | <p>Formant un conjunt amb l'edifici del celler i les caves subterrànies, el casal residencial de la família Canals va ser construït el 1863. El seu estil respon a la tipologia de cases senyorials del segle XIX d'estil eclèctic, on no hi manquen elements decoratius de gust neoclàssic, com les columnes que sostenen els arcs de la galeria porxada o els gerros amb fruits que decoren el portal que dona al jardí. Cal destacar la reixa de ferro forjat que tanca el portal d'acés al jardí pel carrer de Martorell.</p> | 41.4929500,1.8743500 | 406039 | 4594093 | 1863 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76953 | Rotonda de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotonda-de-can-domenech | XXI | <p>Al bell mig de la rotonda de Can Domènech, que és l'encreuament del carrer que va a Can Serra i Can Domènech, del carrer que va a ca n'Amat, de la carretera que va al Polígon Industrial Ca n'Estella i la carretera que mena cap al nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, s'ha fet una intervenció urbanística tot deixant una vorera perimetral i un espai central enjardinat. En aquest espai interior l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro) ha fet una intervenció que consisteix en la plantació d'un conjunt d'oliveres que evoquen el passat agrícola del municipi i la col·locació d'uns elements metàl·lics de ferro cortén que són fulles de roure característiques de l'autor, i un element central amb la inscripció Sant Esteve amb lletres retallades sobre una banda massissa amb la inscripció Sesrovires buidada sobre el ferro cortén.</p> | 08208-12 | Rotonda de Can Domènech, al Camí de Ca n'Amat | <p>Aquesta rotonda se situa en una de les vies d'accés al nucli de Sant Esteve Sesrovires, concretament en la carretera que ve d'Abrera i passa pel Polígon Industrial Ca n'Estella. Aquesta escultura dóna la benvinguda a la gent que accedeix per aquesta carretera coneguda com Camí de Ca n'Amat. Aquest conjunt escultòric està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el Codi 1-ES-GRJ-002. D'aquest autor establert a Sant Esteve Sesrovires des de l'any 2000 hi ha altres obres al municipi com l'arbre d'inox i granit que hi ha a la Secretaria (1a planta) de l'Ajuntament, obra de l'any 2006 (Codi 1-ES-GRJ-005), l'escultura 'Onze de Setembre', de l'any 2008, situada al Parc de la Coma (Codi 1-ES-GRJ-003), l'escultura 'Petjada', de l'any 2002, situada al Despatx de Gerència de l'Ajuntament (Codi 1-ES-GRJ-001) o l'escultura en forma d'arbre que ha estat instal·lada recentment, any 2010, a Can Serra.</p> | 41.5005200,1.8825600 | 406735 | 4594925 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76954 | Llums de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llums-de-lesglesia | XX | Cal una neteja i reparació. | <p>Làmpares que eren instal·lades a l'església de Sant Esteve Sesrovires. Les làmpares varen ser construïdes per Aleix Aymà conegut com el Ferrer Nou. Les lámpares varen ser retirades i actualment són guardades a les golfes de la rectoria (segons informacions facilitades pels veïns locals)</p> | 08208-13 | Plaça Dr. Tarrés, s/n | 41.4931400,1.8739000 | 406002 | 4594115 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aleix Aymà | 102 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76960 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-0 | XIX | <p>Residència senyorívola de planta i dos pisos, separats per frisos. Les obertures -finestres a la planta baixa i balcons als pisos superiors- estan emmarcades per motllures. A la part posterior hi ha una tribuna que agafa tota l'alçada de l'edifici; a les laterals hi ha dues galeries: una adossada i formada per un seguit d'arcs i l'altra, pertanyent a la mateixa construcció, té un seguit de columnes i està acabada per un fris de ceràmica modernista. La coberta és a dues aigües, paral·leles a la façana principal; a la part central s'aixeca una torratxa. Originàriament aquesta masia estava tancada per un barri, actualment modificat. Al seu interior es conserven pintures en part restaurades. Tant l'exterior com l'interior presenten la seva estructura originària, encara que s'hi ha fet obres de conservació. Aquesta estructura, si bé és de caràcter neoclàssic, ja presenta influències modernistes en l'ornamentació.</p> | 08208-19 | Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Casa senyorial edificada el 1889 dins els cànons de l'arquitectura d'inspiració rural i actualment transformada en restaurant. Hi destaca la torre mirador, amb originals finestres i coberta piramidal, i la galeria porxada que s'uneix perpendicularment a la façana principal descrivint l'espai del jardí.</p> | 41.5068700,1.8762900 | 406221 | 4595636 | 1889 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 99|105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76962 | Can Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gros | XVII | <p>La masia de can Gros està situada al costat de l'inici del camí de can Bargalló, davant el bosc de Can Margarit a la banda sud de la carretera B-224 que va de Martorell a Capellades. La finca dona façana al carrer del Comerç del Polígon industrial Anoia. Construcció de planta rectangular, amb un cos annex que forma un pati a la part anterior de la construcció. La coberta és de teules a un vessant. Destaca la torre mirador, de planta quadrada, amb coberta piramidal i detalls ornamentals de caràcter historicista dins d'una tendència neoromànica.</p> | 08208-21 | Polígon industrial Anoia. Carrer del Comerç. | <p>Podria ser una obra popular dels segles XVII-XVIII reformada dins la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.4752200,1.8743700 | 406015 | 4592125 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76964 | Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-1 | XVIII-XIX | <p>Edificació de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants i una torre mirador de planta rectangular, amb dues finestretes bessones a cada cara de cada pis, i acabada en merlets. Dalt de tot té una petita llanterna amb coberta piramidal.</p> | 08208-23 | Carretera de Martorell a Capellades, Km. 23. | <p>Probablement ja existia, com a mínim, des del segle XVIII. Va ser reformada a finals del segle XIX o inicis del XX. A redós seu va sorgir un veïnat al qual dóna el nom.</p> | 41.4731900,1.8801400 | 406494 | 4591893 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment es troba dins dels terrenys del Centre Penitenciari Can Brians i no hem pogut visitar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76965 | Torrent de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-margarit | -I- XIV | No s'ha excavat. | <p>En els camps situats al davant de les cases del veïnat de Can Margarit, al llarg d'uns 100 m es localitza en el nivell superficial una abundant presència de material ceràmic medieval acompanyat d'escassos fragments de ceràmica romana comuna.</p> | 08208-24 | Torrent de Can Margarit | <p>Davant l'existència d'aquests materials cal considerar la possible existència d'un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia en aquest indret.</p> | 41.4709400,1.8773300 | 406256 | 4591646 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. Just en el polígon industrial de Sant Esteve hi ha un trencall, a mà dreta, que es dirigeix cap al Centre Penitenciari de Can Brians. En el primer trencall a mà dreta que es troba fent cantonada estan situades les cases del veïnat de Can Margarit | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76967 | Turó de can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mata | XIII-XIV | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 amb motiu de la construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es localitzaren en el cim del turó de Can Mata abundants restes ceràmiques, segurament medievals i restes de murs. Les restes construïdes localitzades estaven cobertes per una densa capa de vegetació, fet que va dificultar enormement la seva identificació. Es tracta de les restes molt malmeses del que seria la base circular d'una estructura indeterminada de petites dimensions, lligades en sec i en mal estat de conservació. En aquesta zona també hi ha abundant ceràmica medieval, de manera que podria haver estat un nucli de població medieval. En la zona on es localitzen els murs s'hi observa la presència d'un petit túmul elevat per damunt de la resta i que segurament déu ocultar restes encara per descobrir de l'esmentada estructura circular.</p> | 08208-26 | La Mata | 41.4735000,1.8888200 | 407219 | 4591918 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. En el punt quilomètric 23,5 aproximadament hi ha un camí a la dreta en direcció a Can Mata. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76968 | Camp proper a l'estació de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-proper-a-lestacio-de-la-beguda-alta | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció realitzada l'any 2000 motivada pel projecte de construcció de la nova carretera variant de la C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Ania-Martorell, es trobaren diversos fragments de ceràmica ibèrica en superfície en uns camps propers a l'estació del ferrocarril de la Beguda Alta. Durant la revisió de la carta arqueològica s'ha pogut comprovar l'existència de material ceràmic en superfície d'època ibèrica.</p> | 08208-27 | Camí de Martorell a la Beguda Alta | 41.5022100,1.8413300 | 403297 | 4595158 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224, des d'on cal agafar-la a la dreta en direcció Masquefa. En el punt quilomètric 18,5 hi ha una carretera en direcció al cementiri pel carrer de l'estació. Just passant el pont a mà dreta hi ha uns caps conreats on se situa el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76976 | Habitatge, carrer Germans Bach, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-46 | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastida a finals del segle XIX. La façana és de gran simplicitat amb portal d'entrada i finestra a la planta baixa i balcó a la planta primera, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de tres filades mixtes.</p> | 08208-35 | Carrer Germans Bach, 46 | 41.4950400,1.8714500 | 405800 | 4594328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 76978 | Esgrafiat de Façana, carrer Serafí Julià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-10 | XIX - XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituïren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint dos eixos de composició. Un primer eix de composició que ordena el portal i dos balcons a la part superior. Un segon eix que ordena una porta a planta baixa i dues finestres a les plantes superiors. Un ràfec suportat per mènsules d'obra configura el remat de la coberta. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Els dos balcons, centrats sobre el portal, recolzen cadascun sobre dues mènsules i són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. A l'alçada del replanell de cada finestra hi és construïda, al llarg de tota l'obertura, una motllura recolzada sobre dues petites mènsules, sobre la qual obren els dos finestrons de cadascuna. A nivell del forjat del sostre de la planta baixa i del sostre de planta primera, hi és construïda una motllura longitudinal que lliga amb la llosa d'ambdós balcons. Cal destacar el tractament del revestiment de la façana. La superfície de la façana és d'arrebossat amb acabat pintat amb un emmarcat perimetral de totes les obertures. A nivell de planta primera i planta segona hi són construïts uns esgrafiats disposats a banda i banda de cada balcó. Els esgrafiats composen un total de quatre plafons dissenyats amb motius florals, emmarcats per un encintat perimetral. El fons d'esgrafiat és de color blanc, feta la incisió sobre un lliscat superficial de color burdeus. Cal considerar que la singularitat d'aquesta façana no resideix, tan sols, en l'existència dels esgrafiats que l'ornamenten, sinó en la claretat compositiva que presenta.</p> | 08208-37 | Carrer Serafí Julià, 10 | 41.4937100,1.8733900 | 405960 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La porta situada a planta baixa sembla ser la transformació d'una antiga finestra, convertida en porta per possibilitar un accés independent a la planta segona. Els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76979 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-13 | XX | Humitats a la part d'esgrafiat situat sobre el sòcol d'aplacat de pedra a planta baixa. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa, i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. A la planta baixa s'hi disposa el portal d'accés a la finca, d'estil contemporani. La planta primera es composa d'un balcó central amb el portal i una petita finestra i la planta segona dóna al carrer a través d'una terrassa. El balcó i la terrassa són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. En aquesta façana , cal destacar el tractament del seu revestiment. La superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un sòcol de pedra aplacada. A la planta baixa i la planta primera, hi són construïts un conjunt d'esgrafiats amb motius florals que ornamenten parts del mur. La planta baixa presenta una ornamentació floral sobre el portal d'accés i una franja d'esgrafiat construïda sobre tota la longitud del sòcol de la casa. A la planta primera hi són disposats uns esgrafiats sobre la llinda del balcó, sobre la llinda de la finestra i sota el seu replanell. Una sanefa vertical ornamenta el límit de la casa a planta primera, així com també una sanefa linial, a nivell de la llosa del balcó, defineix o separa la part de parament corresponent a ambdues plantes. A l'alçada d'aquesta última sanefa s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de Salvador Bargués Via i data de 1993, corresponent al nom de l'esgrafiador i l'any del treball. Cada tram de mur es tracta amb diferents colors. La planta baixa presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat més fosc. La planta primera presenta un lliscat superficial de color burdeus amb fons d'esgrafiat de color cru.</p> | 08208-38 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | 41.4929300,1.8732600 | 405948 | 4594092 | 1993 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Salvador Bargués Via | Salvador Bargués Via, junt a Ferran Serra i Jaume Amat, són tres dels artistes que cal destacar que han treballat realitzant esgrafiats a Martorell. La fusteria d'alumini de color blanc que tanca el balcó i la finestra a planta primera distorsiona la lectura dels esgrafiats. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76980 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-15 | XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. La façana de la casa mostra un tractament molt diferent a la seva planta baixa de la resta de plantes. La superficie de la façana corresponent a la planta baixa està revestida amb aplacat de pedra i presenta un portal d'accés d'arc de punt rodó i tres finestres també d'arc de punt rodó, però totes aquestes obertures d'imatge i característiques contemporànies. La façana a planta primera i segona està composada per dos balcons a cada nivell, protegits per una barana de ferro forjat treballada. La façana està rematada per un ràfec construït amb tres filades de rajola i una de teula. Una motllura longitudinal a nivell de la llosa dels balcons de la planta primera, separa clarament el tractament de la planta baixa de la resta de façana corresponent a les dues plantes superiors. En aquesta part superior, la superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un esgrafiat que configura un bonic conjunt ornamental. A la part central de la planta primera hi és construït un esgrafiat amb una escena que conté tres figures humanes tocant diferents instruments musicals. Entre els dos balcons de planta segona i en els quatre trams de parament existents entre els quatre balcons i el límit de la casa hi són construïts uns plafons d'esgrafiat amb motius florals. Sota l'escena central s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de J. Amat B. i la data de 1999, corresponent al nom de l'esgrafiador i a l'any del treball. L'acabat de la façana presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de color burdeus.</p> | 08208-39 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | 41.4929600,1.8731900 | 405942 | 4594095 | 1999 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) | Jaume Amat ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76981 | Carrer Serafí Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serafi-julia | XVIII - XX | Caldria fer un estudi de l'enllumenat i de les obertures que s'han construit a la planta baixa de les edificacions perque aquests elements restesin correctament integrats en el paisatge del vial i desfiguressin al mínim la imatge històrica del seu traçat. | <p>El nucli de Sant Esteve, agrupat durant segles a l'entorn de l'antiga església, a l'actual carrer Major, va patir un fort increment demogràfic cap a la meitat del segle XIX. Concretament, entre 1830 i 1860 va passar dels 388 als 992 habitants. Les noves edificacions s'arrengleraven formant un nou carrer que, justament, fins a la guerra civil s'anomenà Carrer Nou. És l'actual carrer de Serafí Julià, que constitueix l'eix longitudinal del poble, i on encara són ben visibles les façanes de moltes cases on hi figura la data de construcció del segle XIX.</p> | 08208-40 | Carrer Serafí Julià | 41.4938900,1.8730900 | 405935 | 4594199 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'enllumenat públic que hi ha al llarg de tot el carrer desmereixen l'entitat del conjunt del carrer. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76998 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-0 | XIX - XXI | <p>Col·lecció de pintures, escultures, fotografies i altres objectes d'art que s'han anat recollint mitjançant exposicions, concursos i donacions. És un fons molt ampli i variat, composat per més de 250 peces que es desglosen de la següent manera: 91 pintures classificades provinents d'exposicions individuals de diferents artistes que donen una pintura al finalitzar l'exposició, i també dels concursos de pintura ràpida en els que s'hi pot participar en la modalitat local, infantil i d'arreu de Catalunya, i les pintures guanyadores també passen a formar part del fons. 8 escultures. 70 fotografies de la fotògrafa local Teresa Zafón Lladó, que inclou una col·lecció titulada 'Amb mans de dona' dedicada a les senyores grans del poble, i que va ser realitzada el febrer de 2009. I també hi ha les fotografies guanyadores dels diferents concursos fotogràfics de la Bioescultura. També formen part del fons objectes d'entitats culturals ja desaparegudes com la Coral Apolo o de la Societat Sant Isidre, i també d'entitats encara en funcionament, com són la bandera de Sant Antoni que es treu pels Tres Tombs i també els gegants. Altres elements que pertanyen a aquest fons són records, trofeus, fotografies antigues i objectes diversos.</p> | 08208-57 | Dependències municipals | <p>Entre els autors que ténen obra en aquest fons d'art hi ha una bona representació del grup local Artviu, com ara l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro), la pintora Maria Luisa Escudero Milena, la dibuixant a pastel Marta Arañó, l'artista en tècnica mixta Enric Vallhonesta, el fotògraf Pedro Sáenz, el fotògraf Lluís Canals Morte i el pintor Baldo Valentí. També hi ha obres d'altres artistes locals com les del pintor Xavier Miró, del gravador Rossend Tobella i de la pintora i gravadora Maria José Gil Rubio. La presència d'artistes no locals ve representada per José Antonio Martínez Porras (El Chirri), Pere Munné i pel pintor Fran Pérez Barrero que té una forta vinculació amb la vila.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76999 | Fons documental de l'arxiu musical de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-musical-de-la-beguda-alta | XX | <p>Conjunt de partitures impreses i reprografiades de cançons, valsos i sardanes que eren cantades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recreativa Unión Begudense.</p> | 08208-58 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana / Pge. de la Banca, 1-3 / Barcelona | <p>L'arxiu consta de 57 sobres amb fotocòpies de partitures. Aquestes són transcripcions fetes a ma i la majoria tenen una portada amb il·lustracions. També hi ha algunes partitures impreses. Hi ha partitures de sardanes amb música d'Enric Morera, de Cassià Casademont i d'E. Guanyabéns. També hi ha una sardana d'Antoni Girbani i Tarrés, de l'any 1930 titulada 'La Font del Pastor galant'. I destaca, també, la sardana de Joan Santiago i Espert (lletra i música), de l'any 1958, titulada 'Vinyes de la Beguda', la qual va ser estrenada a la Beguda l'1-9-1996 a partir d'una instrumentació per a cobla de Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1996). També hi ha himnes, nadales, valsos-caramelles, cançons populars, i altres, d'autors tan coneguts com Llui´s Millet, Amadeu Vives o J. Anselm Clavé. També cal esmentar la partitura de coples a duo, amb entrada i resposta de coro amb lletra i música d'A. Castells Casas, titulada 'Sense Malícia' (Beguda, 1950). La majoria de partitures porten el segell de la Societat Recreativa Unión Begudense però també n'hi ha algunes on hi consta la Societat Germanor Begudina.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77000 | Festa de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-loli | XX | <p>Com un acte de difusió de la cultura popular i patrimoni, la Festa de l'Oli vol mostrar aquesta activitat agrícola. Una activitat que era molt freqüent a Sant Esteve pel gran nombre d'oliveres que existien. Hereu d'aquesta tradició, l'Ajuntament, que compta amb un nombre elevat d'oliveres (més de mil) escampades per carrers, parcs, jardins i espais verds, en recull les olives i les premsa durant aquesta diada que té lloc un diumenge del mes de desembre.</p> | 08208-59 | Passeig de les Oliveres | <p>La Festa de l'Oli se celebra amb un esmorzar popular, la premsada d'olives i un concurs d'all-i-oli.</p> | 41.4940200,1.8707700 | 405742 | 4594216 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77004 | Forat al Marge 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-1 | XIX-XX | Presenta brutícia en el seu interior | <p>Forat construït dins un marge de pedra. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre-, construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i brossa que la gent hi deixa en fer-ne ús.</p> | 08208-63 | Camí Reial 2. Camí de la Serra. | <p>Probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja.</p> | 41.5021200,1.8736000 | 405990 | 4595112 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77005 | Sardana 'Els dos campanars' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-dos-campanars | XX | <p>Sardana escrita per Tomàs Gil i Membrado dedicada a l'església parroquial de Sant Esteve Sesrovires. Va ser estrenada a Sant Esteve el 15 de novembre de 1995, i el seu tiratge és 31-73-58.</p> | 08208-64 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 1r. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (02/07/2005), a la Pista Francesc Castellet, interpretada a conjunt per les cobles Reus Jove i Contemporània. Dia de la Mare (04/05/2008), a Olot, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (04/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins 57è. Aplec de Banyoles (05/07/2009) interpretada per la cobla La Principal de Porqueres</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 15-11-95 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tomàs Gil i Membrado | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77006 | Sardana 'El Nostre Aplec' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-nostre-aplec | XX | <p>Sardana escrita per Joan Lázaro i Costa. Va ser estrenada a Sant Esteve Sesrovires l'1 de juliol de 2006, i el seu tiratge és 32-81-58.</p> | 08208-65 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 19è. Aplec del Roser (1/10/2006), a la Pista-Jardí El Progrés de Martorell, interpretada per la cobla Ciutat de Cornellà. 24è. Aplec dels Reis (7/1/2007), a Elna (França), interpretada per la cobla Combo Gili 3a. Festa del soci (8/6/2008), a la Plaça de la Sardana - Pista coberta Pla de Sant Pere, de Ripoll, interpretada per la cobla Foment del Montgrí. 5è. Aplec de Poqueres (16/5/2009), davant de l'Ajuntament de Porqueres, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres. 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (4/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins. Aquesta sardana s'inclou al cinquè disc de sardanes del compositor Joan Lázaro titulat Avinent, i interpretat per la Cobla Montgrins. D'aquest CD l'any 2008 se'n van editar 800 còpies amb la col·laboració del Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 1-7-2006 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Lázaro i Costa | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77011 | Bosc de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-margarit | <p>El bosc de Can Margarit és situat sota el polígon industrial d'Anoia i sobre el veïnat de Can Margarit, just abans del trencant del camí de Can Bargalló. El Bosc de Can Margarit ocupa el turó conservat sobre el pas del tren d'alta velocitat. El bosc esdevé un element de valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant un territori entre el polígon industrial Anoia i el Centre penitenciari de Can Brians. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús ha transformat en territori de conreu. El bosc de Can Margarit i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-70 | Can Margarit | 41.4736700,1.8775300 | 406277 | 4591949 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77011-foto-08208-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 77012 | Pous d'extracció de material a les antigues Caves Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-dextraccio-de-material-a-les-antigues-caves-canals-i-nubiola | XIX | <p>L'any 1890, Josep Canals i Nubiola encarregà la construcció de les caves al mestre barceloní Josep Bou Estruch. Es va excavar un quilòmetre de galeries per sota el nivell de l'antiga cava Sant Jordi que arriben a tocar la zona subterrània de l'absis de l'església i de l'antic hort del rector, on més endavant es construiria el magatzem d'expedició. En algun tram de les voltes de les galeries es va deixar la pedra natural tallada a la vista, una marga que a Sant Esteve Sesrovires s'anomena 'fetge de vaca' i que té característiques similars al tapassot de Moja. Per extreure el material excavat es van practicar cinc pous circulars protegits amb barana, que servien per treure la terra en cabassos i per donar il·luminació mitjançant un mirall encarat a la seva boca subterrània. Aquests pous també serveixen per senyalitzar els túnels sota la superfície.</p> | 08208-71 | Carrer Major, núm. 4 | 41.4928800,1.8745600 | 406057 | 4594085 | 1890 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Bou Estruch. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77015 | Olivera de la Rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-rotonda | <p>Olivera sesrovirenca de més de 500 anys cedida per la propietat de Can Domènech el 26 d'abril de 2003.</p> | 08208-74 | Rotonda entre Av. Francesc Macià, c. Josep Fusalba, Av. Josep Llobet i Bonastre i Camí Can Bonastre | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4953700,1.8741300 | 406024 | 4594362 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77015-foto-08208-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 77017 | Esgrafiat de façana, carrer Anselm Clavé, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-anselm-clave-14 | XX | <p>És la façana d'un habitatge unifamiliar construït l'any 1987. A la planta baixa hi ha un gran portal per a entrada de vehicles, amb arc escarser emmarcat amb un aplacat de pedra, i també hi ha la porta d'accés a l'escala de l'habitatge. Al primer pis hi ha una finestra de ventilació de l'escala centrada sobre la porta d'entrada i dues arcades d'arc escarser separades per un pilar i emmarcades amb aplacat de pedra centrades sobre l'arcada del garatge de la planta baixa. A la part superior de la façana hi ha un ràfec amb caps de biga de fusta. La façana està totalment esgrafiada excepte una part que envolta la porta i la finestra de l'escala, que és amb totxo massís a cara vista. La part esgrafiada és de color rosa pàl·lid i els motius esgrafiats són de color rosa sèpia amb temes florals. Al frontal sota l'aleró hi ha una garlanda contínua amb fullatge i fruits que va unint els espais entre els caps de biga del ràfec; a sota hi ha uns emmarcats rectangulars amb una antefixa central de la que surten fulles d'acant; sobre dels arcs de la planta primera hi ha dibuixades unes copes amb flors omplint els carcanyols i a banda i banda de la porta del garatge hi ha unes copes de les que surten fulles i flors i al costat de la decoració de la dreta hi ha la signatura de l'autor, que diu Jaume Amat B. 1987</p> | 08208-76 | Carrer Anselm Clavé, núm. 14 | 41.4937200,1.8725600 | 405891 | 4594181 | 1987 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77025 | El Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-del-llac | XX | <p>A part de la zona verda que hi ha al costat de la rotonda d'entrada al municipi, Ca n'Amat disposa d'una altra zona verda, el Parc del Llac, que comparteixen els municipis d'Abrera i Sant Esteve. Aquesta zona verda ocupa una àrea situada entorn del torrent de Can Noguera, actualment canalitzat en aquest tram. A l'entrada del parc s'hi troba la Font de l'Aspirina.</p> | 08208-84 | Urbanització Ca n'Amat | <p>El Parc del Llac es troba situat a Ca n'Amat, ocupant una superfície de terreny que correspon a un tram de la llera del torrent de Can Noguera. En aquesta zona antigament hi existia un llac, el qual va ser construït amb les mateixes terres del lloc, sense cap mena de mur de contenció ni altra infraestructura possible. El llac contenia fins i tot peixos i es convertí en una zona habitual de joc pels nens i nenes del veïnat. L'aigua entrava en el llac a través del mateix torrent i s'escolava a través d'un conducte, el qual podia ser barrat per possibilitar el desviament de l'aigua cap uns horts veins i utilitzar-la per regar. Un dia de tempesta, la sortida va restar tancada i l'aigua va desbordar el llac i s'ho va emportar tot, desapareixent la bassa del llac completament. Es va decidir no tornar a construïr el llac i en el seu lloc ubicar-hi una zona d'esbarjo. L'aigua del torrent es va canalitzar i actualment en el seu lloc s'hi troba una àrea verda anomenada Parc del Llac.</p> | 41.5078000,1.8801100 | 406541 | 4595736 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El parc ocupa la llera del torrent compresa entre les cases que tenen façana a l'Avinguda d'Abrera i les que tenen façana a l'Avinguda de ca n'Amat, tenint l'accés pel carrer que va de la rotonda que hi ha entre l'Avinguda de Ca n'Amat i el carrer Montnegre i la rotonda que hi ha entre el carrer Anoia i l'Avinguda d'Abrera. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77028 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-4 | XXI | <p>La parella de gegants de Sant Esteve són en Siset i l'Angeleta. En Siset, armat amb dos pedrenyals, representa un bandoler dels que es diu rondaven els boscos de Sant Esteve, pels volts del segle XVI. L'Angeleta és una jove pubilla sesrovirenca que duu la característica garlanda al braç.</p> | 08208-87 | Carrer Major, s/n | <p>Els gegants de Sant Esteve, en Siset i l'Angeleta, es van batejar durant la Festa Major de 2005 (el 3 de juliol), després d'una llarga etapa de creació en els tallers Sarandaca, de Granollers. Van ser creats pel constructor Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers. Van apadrinar el bateig els Gegants d'Abrera (en Pere el boter i la Roser). En la construcció dels gegants hi van participar també la Colla de puntaires de Sant Esteve Sesrovires que van confeccionar el mocador i el xal de la geganta, l'escultor José Antonio Gozález Rodríguez (Gonro) que va realitzar els anells l'any 2006 i també Stel Show que va fer el donatiu del camafeu de la geganta l'any 2006.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2005 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Ramon Aumedes | En Siset representa un dels bandolers de la colla d'Antoni Pujol àlies El Renegat que fou fet presoner pels boscos de Sant Esteve cap a l'any 1582. Porta dos pedrenyals al pit. Té una alçada de 3,50 m i pesa 36 kg. L'Angeleta representa una pubilla Sesrovirenca. Porta una Garlanda al braç que la identifica amb el Ball de Garlandes; tradició popular de Sant Esteve molt ben documentada. Té una alçada de 3,45 m i pesa 33 kg. Sobre els gegants de Sant Esteve en Josep M. Carbonell va escriure un conte el juliol de 2005 que diu: Amb els gegants de Sant Esteve hem recuperat una petita part de la història de la vila. Una història oblidada, molt remota, que ens trasllada més de quatre-cents anys enrere. Els gegants volen ser un petit homenatge, un petit record a la gent de Sant Esteve que durant una època d'injustícies socials, havien de sobreviure plantant cara a un règim feudal que els prenia el poc que tenien per viure. Fruit d'aquesta repressió va néixer la figura del bandoler, que tantes pàgines d'història i ficció ha omplert a Catalunya i que també a Sant Esteve va gaudir d'un protagonisme rellevant. Hem volgut personificar en el nostre gegant la figura del bandoler: uns personatges polèmics que es van deixar veure molt a Catalunya i que, segons ens consta documentat, algun d'ells es va deixar caure per Sant Esteve Sesrovires. Hi ha molta llegenda popular entorn de la figura del bandoler, però el que sí sabem del cert, és que eren homes i dones desesperats i amb una necessitat extrema de sobreviure en la difícil època de la qual us parlem. Sembla que podria ser que el nostre personatge, en Siset, hagués format part de la quadrilla d'un dels bandolers més buscats de Catalunya, l'anomenat Antoni Pujol, àlies Renegat, amb merescuda fama de violent i busca-raons i detingut als boscos de Sant Esteve a les darreries de 1582. Però l'amor d'en Siset per una bonica pubilla veïna de Sant Esteve, l'Angeleta, i la sort, el van fer escapar d'una condemna segura. En Siset i l'Angeleta prengueren vida el dia 30 de juliol de 2005, dissabte de Festa Major, tot desitjant de fer-nos còmplices de la seva història d'amor no absenta d'entrebancs, morts, fugides i trobades d'amagat. Una història que podria ser ben bé la del mateix Serrallonga, el bandoler més buscat de Catalunya. Fos o no com us hem explicat, Sant Esteve va viure en els segles XVI i XVII una de les èpoques més repressores de la seva història. Fruit d'aquesta repressió, en Siset, es va veure obligat a afegir-se a la quadrilla del Renegat, amb qui es va embolicar el nostre Siset, que es va veure obligat a fugir de Sant Esteve i a refugiar-se pels pobles del voltant. Aquesta fugida el va privar de veure's amb l'Angeleta, de qui estava bojament enamorat i que, com cada any, esperava en Siset per poder compartir el Ball de Garlandes. Diuen que el dia abans del ball, en Siset va decidir deixar plantat el seu amo, el Renegat, per anar a veure l'Angeleta a Sant Esteve i declarar-li el seu amor; aquella mateixa nit, la justícia va capturar el Renegat i la seva quadrilla en uns boscos propers a la Masia de Can Julià, dins del terme municipal; van ser jutjats i condemnats a galera perpètua. A en Siset li va venir d'un pèl, i l'endemà, tant ell com l'Angeleta, van encapçalar el Ball de Garlandes, i van prometre's no separar-se mai més. En Siset està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 208 i Codi 2-AL-AxR-001, i l'Angeleta amb el núm. de Registre 211 i Codi 2-AL-AxR-002 | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77029 | El Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bitxo | XXI | <p>És la primera bèstia de foc que va tenir Sant Esteve. Ideat i creat per la colla de diables Cadells de Drac. El disseny del drac va ser de l'artista local Enric Vallhonesta i la seva construcció va estar coordinada per Josep Berenguer i Tito Camiño.</p> | 08208-88 | Carrer Major, s/n | <p>El Bitxo va tenir el seu bateig de foc el 2002, dins dels actes de la Festa Major, que és quan surt pels carrers i places de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2002 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77029-foto-08208-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Enric Vallhonesta | L'existència d'aquest animal de foc s'explica en el conte del Drac que forma part de la tradició oral de la vila. Diu així: Diuen i conten que, temps era temps, els habitants d'una petita vila de Catalunya, de nom Sant Esteve Sesrovires, vivien en pau treballant les seves terres. Però un bon dia, quan el sol tot just s'acabava de pondre i els vilatants retornaven cap a casa seva, un so estrany els va sorprendre... El so venia de la Cova del Forn i la vigorositat d'aquell bram els deixà atemorits. Els més valents, plantats davant la cova, restaven a l'espera per si es repetia i podien esbrinar què era aquell rugit que mai havien sentit. L'udol es tornà a repetir, aquest cop acompanyat d'una gran foguerada. Era evident que a la Cova del Forn hi estava passant quelcom que podia esdevenir molt perillós. Els camperols s'imaginaven una bèstia ferotge nascuda a la cova. Com que no estaven preparats per a plantar-li cara, decidiren demanar ajut als guerrers més ferrenys de Catalunya. Però un sesrovirenc alt, forçut i cepat, tot demostrant la seva valentia, va oferir-se per entrar en el forat a lluitar amb aquella suposada bèstia. Decidit, el xicot s'hi va ficar. Ara els crits i les foguerades eren més forts que mai. De cop, el silenci s'imposà en aquell indret. Ningú sabia què havia passat en aquell cau, però era fàcil d'imaginar: la bèstia desconeguda s'havia cruspit el pobre forçut! Cap d'ells s'atreví a endinsar-se en el fum i la foscor d'aquell forat. De sobte, d'un dels campanars que estaven aixecant tota la gent del poble per celebrar el naixement d'una bessonada, va aparèixer una figura negra envoltada de foc. Tots els camperols la miraren sorpresos, i amb espant, escoltaren les seves paraules... No tingueu por. Sóc el vostre amic, el forçut; aquell que crèieu que s'havia mort en el forat. Dins la cova hi viu un poderós drac, però no l'heu de témer i m'envia a buscar-vos. Ell convertirà la vostra sang en foc, com ja ha fet amb mi, d'aquesta manera podreu ser els seus Cadells de Drac. Confieu en les meves paraules. Seguiu-me! Alguns dels camperols, els més atrevits, entraren a la cova i en sortiren els Cadells de Drac que amb els seu ritual de foc, batejaren el drac amb el nom de Bitxo. D'aquella feta, en feren una cançó, i el drac, en sentir-la, es posà a rodar... i rodar... Diuen que amb les seves espurnes omplia tota la plaça. D'aleshores ençà, els sesrovirencs, tot ballant el Ball de Garlandes a la plaça Major, recorden i parlen del dia del naixement del Bitxo i dels seus Cadells de Drac, i a cada Festa Major, els Cadells, acompanyats del Bitxo surten a córrer i a dansar pels carrers de la vila, per alegrar la festa de tots els seus veïns i companys. I per allà on passen, podreu escoltar rialles. Tots plegats, acompanyats de les gralles i timbals, des del més petit fins al més gran, entonen la cançó del Bitxo mentre el drac la va dansant. | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77030 | El Talòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-talos | XXI | <p>La colla de diables Cadells de Drac va voler fer una bèstia àgil que els permetés de treure-la en els seus correfocs. Amb aquest objectiu van concebre i dissenyar el Talòs. Com El Bitxo, va estar fet per la mateixa Colla de Diables amb un disseny del Xavi Amorós, també membre de la colla. Aquesta bèstia és duta per una sola persona, talment com si dugués una motxila.</p> | 08208-89 | Carrer Major, s/n | <p>Va ser la segona bèstia de foc i es presentà al públic l'any 2004 en el correfoc de la Setmana de Joventut.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2004 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77030-foto-08208-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Xavi Amorós | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77031 | Concurs de Carbasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-carbasses | XX - XXI | <p>A l'acabar de la missa del primer diumenge d'octubre se celebra el Concurs de Carbasses que ja s'ha convertit en una tradició en la que s'hi presenten una vintena de participants provinents de la pròpia localitat i de poblacions veïnes. Les carbasses presentades al concurs arriben a pesar al voltant dels 150 kg. i es pesen en una bàscula antiga que se situa al bell mig de la Plaça del Doctor Tarrés. A causa del gran pes de la majoria d'exemplars que es presenten, és necessari que almenys dues persones ajudin a descarregar-la i portar-la fins a la bàscula.</p> | 08208-90 | Plaça del Doctor Tarrés | 41.4933800,1.8739200 | 406004 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se celebra anualment el primer cap de setmana d'octubre. L'any 2010 s'ha celebrat la quinzena edició del concurs. En aquesta edició el guanyador va presentar un exemplar de 150 kg que va superar amb escreix la de l'any anterior, que va ser de 113 kg. El segon premi va ser per una carbassa de 115 kg. i el tercer premi per una de 84 kg. A més, també es va presentar una carbassa fora de concurs de 180 kg i que el seu propietari ha cedit a l'Ajuntament. Aquest certamen és organitzat anualment pel Patronat Municipal de forma paral·lela a la Trobada d'Entitats. Les llavors són repartides pel Patronat Municipal, organitzador del concurs, a les persones interessades en plantar-les i presentar-les més tard als premis. Es tracta d'una varietat, que segon els entesos, poden arribar a centenars de quilograms si el clima és propici. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77032 | Bioescultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bioescultura | XXI | <p>La Bioescultura consisteix en un bany de fang on els participants s'introdueixen dins d'una bassa de fang prèviament preparada, tot gaudint de les diverses sensacions que provoca el fang en assecar-se. Aquestes persones, convertides en veritables escultures vivents i amb el suport d'altres elements i materials com paraigües, cadires, papers, tints naturals... fan de models per al concurs de fotografia que acompanya la Bioescultura.</p> | 08208-91 | Aparcament del carrer Josep Tarradellas | 41.4939000,1.8763300 | 406206 | 4594196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | És una activitat bianual que es celebra des de 1991 (l'any 2010 s'ha realitzat la 8na. edició) . Està convocada pel Patronat Municipal i organitzada pel col·lectiu d'artistes locals Artviu. En la 8a edició de la Bioescultura, dissabte a la tarda es van utilitzar 30 tones d'argila, que la gent va poder utilitzar per simular ser escultures que prenien vida. L'acte va canviar d'emplaçament respecte d'edicions anteriors i es va celebrar a l'aparcament del carrer de Josep Tarradellas, ja que en anys anteriors aquesta activitat havia tingut lloc al camí del cementiri. Aquesta edició ha estat diferent, no només per la nova ubicació sinó perquè s'ha celebrat en sessió de tarda-nit. Des de les 6 de la tarda fins a les 11 de la nit hi va haver un ambient impregnat d'elements esfèrics que a mesura que es feia de nit l'atmosfera de l'acte va anar canviant. Amb la foscor es van posar espelmes i va començar a sonar música chill-out. A més a més, també es va disposar d'un servei de bar durant tot l'acte. Paral·lelament es convoca el Concurs de Fotografia de la Bioescultura, on les imatges han de tenir com a element central el mateix happening. En aquest concurs, que és obert a tothom, els fotògrafs que hi participen poden presentar un màxim de 3 imatges cada un. Un jurat tria les 30 millors obres que s'exposen a la Sala Domènech i Estapà i s'entreguen uns premis als guanyadors, que l'any 2010 han anat dels 100 als 300 euros. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77033 | Col·lecció d'objectes de la Societat Coral Apolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-societat-coral-apolo | XX | L'estendard necessita tractament per arnes. | <p>Sant Esteve té una llarga tradició coral iniciada amb la fundació de la Societat Coral Apolo el 1907. Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Coral Apolo a les seves cantades: - Estendard de roba de vellut brodada amb pedreria i detall d'espigues de blat amb metall i cintes amb la senyera catalana, muntat sobre pal de fusta amb acabats de bronze i guardat en una caixa de fusta. A la part anterior de l'estendard hi ha la inscripció Societat Coral APOLO Sn ESTEVE i a la part posterior Any 1907. A la caixa de fusta hi posa: 'Equipos Militares. Primer Establecimiento de España en su clase. Bordador y cordonero Juan Medina. Barcelona' (núm. de Registre 100 i Codi 2-CU-SCA-001) - Batuta de direcció utilitzada pel director de la Coral. És de fusta lacada amb detalls amb plata gravada. Porta la inscripció SOCIETAT APOLO SAN ESTEBE SASROVIRAS. (núm. de Registre 101 i Codi 2-CU-SCA-002). - Ballesta gran de fusta amb un cistell folrat de vellut vermell amb cascavells que servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 102 i Codi 2-CU-SCA-003). - Ballesta petita de fusta amb un cistell folrat de vellut vermell amb cascavells que servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 103 i Codi 2-CU-SCA-004). - Perxa consistent en un pal de fusta amb punta metàl·lica amb forma de ganxo on es penjava el cistell, que és folrat de roba amb cascavells al voltant, i servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 104 i Codi 2-CU-SCA-005). Actualment en dipòsit a la parròquia per a ús de la Coral Infantil de Sant Esteve que la utilitza a les cantades de les caramelles. - Ballesta de fusta amb una nina de roba a la part superior. Servia per arribar a les balconades. (núm. de Registre 105 i Codi 2-CU-SCA-006). Actualment en dipòsit a la parròquia per a ús de la Coral Infantil de Sant Esteve que la utilitza a les cantades de les caramelles. A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositat el fons documental de la Coral Apolo (1933)</p> | 08208-92 | Carrer Major, s/n | <p>L'any 1907 es va fundar la Societat Coral Apolo i el 1933 va arrendar El Casino com a seu de l'entitat.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La tradició musical de la Coral Apolo i del Ball de garlandes es manté viva i estan representades per la Coral Sant Esteve (1977) , la Coral Infantil (1977) i la Coral Jove (2007). | 106|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77034 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim-0 | XX - XXI | <p>Des de l'any 1999, el barri de Can Prats organitza la Festa del Raïm. Els dos primers anys com una festa veïnal; el tercer any com a festa per a tota la població sesrovirenca, i en poc temps s'ha converti en tradició local.</p> | 08208-93 | Can Prats | 41.4844900,1.8893700 | 407281 | 4593138 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Situat a l'est del terme municipal i envoltada de camps i vinyes, Can Prats conserva algunes característiques pròpies del Centre Urbà. Barri on es respira l'ambient rural i de camp. Els pocs veïns que acull el barri poden gaudir de la fresca i del repòs que ofereix la seva petita plaça. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 77036 | Trabucaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trabucaires | XX | <p>La colla dels trabucaires està formada per 15 membres, homes i dones, que, armats amb un trabuc, es passegen per la vila per fer saber a tothom que arribar la Festa. El seu vestuari, de vellut negre, va acompanyat d'una manta acolorida, amb la faixa morada i la barretina de 3 pams, com la que duia Mn. Jacint Verdaguer, el qual, l'any 1886 féu ofrena de 25 ptes. per a la construcció del nou temple de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-95 | Sant Esteve Sesrovires | <p>La colla de Trabucaires de Sant Esteve Sesrovires, va signar els seus estatuts el 8 de novembre del 2007, i va ser presentada en societat el 27 d'abril de 2008. Essent apadrinada per tres colles de trabucaires: Els Trabucaires de Sant Andreu Palomar, Els Miquelets de Badalona i Els Trabucaires de Ripollet. Vam estar acompanyats de la Coordinadora de Trabucaires, així com de les Colles Trabucaires de Solsona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Boi de Llobregat. En total uns 70 trabucaires. A l'acte també va estar convidat el Sr. Agapito, trabucaire de Súria, amb una trajectòria com a tal de 60 anys a l'entitat.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2008 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'origen dels trabucaires data de la Guerra dels Segadors, el 1640. El seu objectiu era frenar la invasió castellana de Felip IV. Però arran dels abusos comesos per les tropes franceses, la pagesia es va revoltar (maig de 1640). L'any 1641 amb l'ajut de camperols armats amb trabucs, van participar en la victòria de la batalla de Montjuïc. Amb el temps, el trabucaires es convertiren en un grup de foc que sortia a galejar llançant trets a l'aire i salves en esdeveniments especials i recepcions dels seus senyors. Aquesta tradició de la Catalunya interior ha estat adoptada per uns quants sesrovirencs i sesrovirenques que, amb el nom de Colla de trabucaires Els Sesrovirencs duen el nom del Sant Esteve arreu del país. Formada per uns catorze membres, és de les poques colles de la comarca i actualment és l'única del Baix Llobregat Nord. Va ser batejada el 27 d'abril de 2008 amb motiu de la celebració dels actes de Sant Jordi. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77037 | Pont sota la via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sota-la-via-del-tren | XIX | El torrent que passa per un dels ulls del pont ha anat soscavant la base del pilar i caldria un cert manteniment per a protegir aquest basament. | <p>Pont sota la via del tren de rodalies (línia R-4) al seu pas paral·lel a la llera del riu Anoia. Té dos ulls amb arc de mig punt i per un hi passa un camí que va cap el Maset i per l'altre hi passa el Torrent del Grau. Constructivament està fet a base de fàbrica de totxo massís alternada amb paraments de pedra sorrenca vermella de la zona. Els dos arcs, de mig punt, són una volta de canó feta a base de quatre filades de totxo a sardinell. El pilar que separa els dos arcs té a banda i banda un tallamar arrodonit fet a base de totxo massís, i també hi ha aquest arrodoniment a les parets laterals dels dos ulls del pont. Els paraments verticals, com hem dit, són a base de pedra sorrenca irregular de color vermellós que produeix un contrast de color amb el to més marronós del totxo.</p> | 08208-96 | Camí del Maset | <p>La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 posà en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat. Quan la companyia fou autoritzada a continuar fins a Martorell la companyia passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i finalment el 1861 obtingué la concessió fins a Tarragona des de Martorell i passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.</p> | 41.4638500,1.8932800 | 407578 | 4590842 | 1865 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest pont és original de quan es va construir la línia de tren que comunica Barcelona amb Tarragona passant per Vilafranca del Penedès cap a voltants de 1865. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77038 | Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa | XX | La resclosa presenta un bon estat aparent però la caseta annexa està abandonada i presenta moltes patologies estructurals., i els mecanismes estàn en molt mal estat de conservació. | <p>Resclosa d'obra construïda transversalment al riu Anoia amb la finalitat de derivar l'aigua fora de la llera i conduir-la cap a una sèquia. Al costat de la resclosa i a la banda de Sant Esteve hi ha una caseta amb les comportes per regular l'accés de l'aigua cap a la sèquia. Aquesta caseta és de planta rectangular, amb parets de maçoneria i coberta amb una volta de canó de rajola de pla. Encara es conserven les pales de les comportes, que són de ferro, però part del mecanisme per accionar-les ha desparegut.</p> | 08208-97 | Al riu Anoia, sota Can Bargalló | <p>Aquest conjunt relacionat amb l'aigua és molt interessant per conèixer el funcionament dels regadius a les zones properes al riu. La sèquia que s'inicia en aquesta resclosa dóna encara ara aigua per a regar a les zones agrícoles que hi ha a la part baixa del terme entre la via del tren de rodalies i el propi riu, convertint aquesta franja de terreny que finalitza a tocar del nucli urbà de Martorell en una zona agrícola de gran interès.</p> | 41.4592900,1.8847000 | 406855 | 4590345 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77039 | Rellotge de sol, carrer Serafí Julià, 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-serafi-julia-26-28 | XX | <p>El rellotge de sol construït a la façana de la casa del carrer Serafí Julià núm. 26-28, és un rellotge de sol vertical declinant, situat a la part alta de la façana de la casa. El disseny del quadrant és simple amb la part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. Aquest rellotge de sol no presenta cap lema en el seu disseny, tan sols està ornamentat amb una doble sanefa de color lilós que l'envolta.</p> | 08208-98 | Carrer Serafí Julià, 26-28 | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4939900,1.8729900 | 405927 | 4594210 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77040 | Rellotge de sol, ca n'Amat (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-namat-1 | XX | Es desprèn la pintura. | <p>A Can Amat hi són construïts dos rellotges de sol. El primer està situat a la part superior de l'edifici annex de Can Amat, sobre el ràfec de la façana. És un rellotge de sol vertical declinant dibuixat sobre un tros de parament a mode d'acroteri. El rellotge és de forma el·líptica col·locat en vertical amb una ornamentació geomètrica al voltant de tonalitats vermelloses sobre fons groc pàlid. Les hores solars són assenyalades amb numeració aràbiga.</p> | 08208-99 | Ca n'Amat. Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.5067100,1.8761600 | 406210 | 4595619 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77041 | Rellotge de sol, ca n'Amat (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-namat-2 | XX | Restaurat l'any 1995. | <p>A Can Amat hi són construïts dos rellotges de sol. El segon rellotge de sol corresponent a aquesta fitxa està situat a la part superior de la façana de la casa principal de la finca. És un rellotge de sol vertical declinant, pintat sobre un element singular que l'enquadre, el qual està constituit per una part rectangular on hi és dibuixat el rellotge i una part triangular superior a modus de petit frontó. És un rellotge artístic integrat a la façana, amb línies horàries de les 10 a les 6, xifres aràbigues i un gnònom de 35 cm. L'estil o gnònom surt de la boca d'una imatge que representa la cara d'un sol. Sota el rellotge hi és escrit el lema: 'Jo sense sol i tu sense fe els dos no som res'. Aquest rellotge de sol te una latitud de 41º 30' 40'' N, longitud de 01º 52' 43'' E i una orientació SW. El rellotge està situat a una alçada de 5 metres i la seva dimensió és de 60x60 cm. Es va restaurar l'any 1995 i va ser donat d'alta al Centre Mediterrani del Rellotge de Sol l'any 2003 amb Ref. CMRS: C-0353-A.</p> | 08208-100 | Ca n'Amat. Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.5067100,1.8761600 | 406210 | 4595619 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77045 | Bosc del mas Xaparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-mas-xaparro | <p>El bosc del Mas Xaparro és situat entre el torrent i el camí de Can Bargalló a la banda de ponent de la via, just davant del camp denominat del Rogelio. El Bosc del Mas Xaparro esdevé un element d'un valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant la vessant del torrent fins la seva llera. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús, ha transformat en territori de conreu. El bosc del Mas Xaparro i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-104 | Entre el torrent de Can Bargalló i el camí de Can Bargalló, davant els camps del Rogelio. | 41.4636500,1.8746700 | 406024 | 4590840 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 77046 | Camí de ribera de can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ribera-de-can-bargallo | <p>Aquest camí correspon a un tram de l'antic camí a Gelida, el qual circula per la ribera esquerra del riu Anoia. El tram de camí considerat, és el comprès entre la casa de Can Bargalló i el límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires amb el terme municipal de Gelida.</p> | 08208-105 | Riba esquerra del riu Anoia, entre el límit amb el terme municipal de Gelida i Can Bargalló. | <p>Aquest camí de ribera (ambient o vegetació 'ripari') configura un territori natural de transició que limita amb el curs fluvial del riu Anoia. En aquest tram de ribera hi trobem el bosc de ribera, el qual configura un bonic passeig al llarg del riu. Les riberes són sistemes ecològics que són hàbitats per a espècies del medi aquàtic i espècies ripàries, i fan una important missió de passadís biològic.</p> | 41.4566500,1.8820800 | 406632 | 4590055 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 77048 | Relleu de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-jordi | XX | <p>Relleu que representa la figura de Sant Jordi matant al drac Aquest relleu està instal·lat en el mur de tramuntana del jardí de l'Ajuntament. El relleu està collat sobre un tram de mur revestit de pedra, el qual ocupa la part central d'una composició clàssica. El relleu representa una escena que conmemora la llegenda de Sant Jordi. La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra 'La Llegenda Àuria'. Desseguida es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.</p> | 08208-107 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. L'any 1098, durant la primera croada, els croats quedaren sorpresos quan varen prendre Diòspolis de mans turques: aquells infidels havien conservat el culte a sant Jordi, aqui els musulmans anomenaven Khidr o El Cavaller Verd. El protector del les milícies romanes de Bizanci, el màrtir triat com a patró era també un home sant musulmà. El cavaller verd és esmentat en diversos passatges de l'Alcorà i, en aquella època, comptava amb santuaris al llarg del món islàmic, gaudint d'una enorme devoció popular, tanta, que havia estat la inspiració de diferents contes, com aquell que explicava que lluità contra el drac per protegir una bella princesa. El croats retornaren a ses terres amb una vella història en la qual el seu patró era protagonista d'un relat cavalleresc. La figura del sant s'estengué per Occident. En tornar a Anglaterra des de Palestina, el rei Ricard Cor de Lleó parlava del sant amb entusiasme, explicava que se li havia aparegut prop de Jerusalem, i per aquest motiu, ordenà la reparació del seu sepulcre a Lydda, després que aquest fos destruït per Saladí. Els croats en popularitzen la devoció, expandeixen el culte al sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa. L'any 1246 Iacopo de Voragine va divulgar la Llegenda àuria on s'inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, que es popularitzen arreu i produeixen innombrables versions. A partir del segle XIV, sorgeixen nombroses llegendes guerreres en les que apareix miraculosament sant Jordi fent costat als guerrers cristians en el moment decisiu de la batalla. A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona d'Aragó. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat)</p> | 41.4931400,1.8749800 | 406092 | 4594113 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77048-foto-08208-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77049 | Escultura 'Cal·liope' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-calliope | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Cal·líope' és una escultura de dimensions 75x75x210 cm. realitzada l'any 1989, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. 'Cal·líope' és la figura dempeus d'una noia amb les característiques pròpies de la musa a la que representa. Cal·líope (en grec: Καλλιόπη) és una de les nou muses de la mitologia grega. Representa l'èpica i l'eloquència i per això estava considerada com la més important de totes. Porta una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia . A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.</p> | 08208-108 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica.. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4931600,1.8749200 | 406087 | 4594116 | 1989 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77050 | Escultura 'Peix de Colors' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-peix-de-colors | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntamenr de sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Peix de colors' és una escultura de dimensions 65x85x170 cm. realitzada l'any 1990, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Representa una dona sentada que porta assegut a la seva falda a un nen. Amb la mà dreta el nen acarona el coll de la seva mare i amb la mà esquerra agafa un peix que la seva mare l'ajuda a sostenir amb una de les seves mans. El conjunt configura una bonica escultura de gran bellesa i harmonia. L'escultura està situada davant de l'estany del jardí de l'antiga casa de Can Farràs, actualment jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-109 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4930800,1.8747500 | 406073 | 4594107 | 1990 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77051 | Habitatges, carrer Germans Bach, 21-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-21-23 | XIX | Les façanes estàn deteriorades. | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita, el qual circula al llarg d'ambdues façanes. L'habitatge corresponent al número 23 conserva el portal d'entrada construït amb arc rebaixat sobre el qual es disposa un balcó protegit amb reixa de ferro forjat. Al costat de les dues obertures principals hi són obertes dues finestres, una a la planta baxa i la segona a la planta primera. L'habitatge corresponent al número 25, disposa d'una porta d'entrada d'un full batent de tipologia més actual i una finestra a planta baixa i una altra finestra a la planta segona, totes elles d'imatge contemporànea. Ambdues cases disposen d'un sòcol i ràfec i són encalades de blanc.</p> | 08208-110 | Carrer dels Germans Bach, 21-23. | <p>Aquestes dues edificacions corresponen a les construccions rurals bastides a l'interior del nucli urbà. Ambdós edificis es varen construir a redós de l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal recordar que el carrer dels Germans Bach antigament rebia el nom de carrer de l'Arrabal.</p> | 41.4946100,1.8718000 | 405829 | 4594280 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77052 | Oliveres de l'avinguda Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-vallserrat | <p>Al costat oest de l'Avinguda Vallserrat, en el tram comprès entre la via del Ferrocarril i el carrer de la Vinya del Forn, s'ha creat una plaça paral·lela al carrer -plaça de la Vinya del Forn- i delimitada per l'avinguda i una sèrie d'habitages que hi ha amb façana al passatge de la Vinya del Forn. En aquesta vorera s'han utilitzat cinc oliveres de certa antiguitat com a arbres de carrer i, tot i que estan pel mig de la vorera sense alineació constant, donen un aspecte molt interessant al carrer i evoquen temps passats quan el conreu de l'olivera era una activitat habitual a la zona. Sembla com si les oliveres siguin les restes d'una antiga plantació i que estiguin situades en el seu lloc original de quan formaven part d'un camp conreuat. La resta de la plaça està enjardinada amb arbres ornamentals i tanques vegetals que ja no són reminiscències d'activitats agrícoles passades.</p> | 08208-111 | Av. Vallserrat davant la Plaça de la Vinya del Forn. | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4983000,1.8688900 | 405591 | 4594693 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77052-foto-08208-111-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 77054 | Rellotge de sol, masia Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-masia-bach | XX | <p>El rellotge de sol de la Masia Bach és un rellotge de sol vertical declinant, construït a la part alta de la façana principal de la casa, convertint-se en el seu element central de composició. El disseny del quadrant és de forma quadrangular a la part inferior, el qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. A la part superior incorpora una ornamentació que sembla ser dissenyada amb el lema dedicat a la professió vitivinícola de la finca. El rellotge de sol és construït amb sistema d'esgrafiat. La part de façana que conté el disseny del rellotge presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de tonalitat rosada igual que la resta de la façana.</p> | 08208-113 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 20,5. | <p>Els rellotges de sol són configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4888700,1.8523400 | 404196 | 4593664 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77054-foto-08208-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77054-foto-08208-113-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77056 | Rellotge de sol, ca n'Estella (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-nestella-1 | XX | Escrostonaments del revestiment de la façana que afecten al disseny del rellotge. | <p>A Ca n'Estella hi són construïts dos rellotges de sol. El primer rellotge de sol és construït a la façana principal de la casa situat a nivell del primer pis del conjunt i correspon a un rellotge de sol vertical declinant. El rellotge de sol és pintat sobre la superfície del mur. El fons del quadrant és blanc i el dibuix del seu disseny és pintat amb colors verdosos i vermellosos. El punt d'on surt l'estil, hi ha una figura estelada de 8 puntes. El disseny del quadrant és simple amb la part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. A la part superior del quadrant, de línia recta, apareix una ornamentació amb el lema vitivinícola en el seu disseny -unes fulles que recorden a les fulles dels ceps-. Aquest disseny incorpora la data de 1990 en una de les seves bandes, la qual correspon a la data de la seva construcció.</p> | 08208-115 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4923100,1.8891100 | 407270 | 4594006 | 1990 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77056-foto-08208-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77056-foto-08208-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/