Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76968 | Camp proper a l'estació de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-proper-a-lestacio-de-la-beguda-alta | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció realitzada l'any 2000 motivada pel projecte de construcció de la nova carretera variant de la C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Ania-Martorell, es trobaren diversos fragments de ceràmica ibèrica en superfície en uns camps propers a l'estació del ferrocarril de la Beguda Alta. Durant la revisió de la carta arqueològica s'ha pogut comprovar l'existència de material ceràmic en superfície d'època ibèrica.</p> | 08208-27 | Camí de Martorell a la Beguda Alta | 41.5022100,1.8413300 | 403297 | 4595158 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224, des d'on cal agafar-la a la dreta en direcció Masquefa. En el punt quilomètric 18,5 hi ha una carretera en direcció al cementiri pel carrer de l'estació. Just passant el pont a mà dreta hi ha uns caps conreats on se situa el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77011 | Bosc de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-margarit | <p>El bosc de Can Margarit és situat sota el polígon industrial d'Anoia i sobre el veïnat de Can Margarit, just abans del trencant del camí de Can Bargalló. El Bosc de Can Margarit ocupa el turó conservat sobre el pas del tren d'alta velocitat. El bosc esdevé un element de valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant un territori entre el polígon industrial Anoia i el Centre penitenciari de Can Brians. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús ha transformat en territori de conreu. El bosc de Can Margarit i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-70 | Can Margarit | 41.4736700,1.8775300 | 406277 | 4591949 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77011-foto-08208-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 77013 | Alzina de can Llopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-llopet | <p>CHANES, Rafael. (1969) Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona.</p> | <p>L'Alzina de Can Llopet de Dalt està situada al costat de la casa de Can Llopet, a la banda de ponent, a mà esquerra de la façana principal de la casa, entrant pel camí de Can Llopet de Dalt. Aquesta alzina per la seva magnitud i alçada esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-72 | Can Llopet de Dalt | 41.4857100,1.8863000 | 407026 | 4593276 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 77014 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat-0 | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Ca n'Amat està situada a l'entrada a la finca de Ca n'Amat, entrant pel carrer del Motnegre. Aquesta alzina per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Ca n'Amat disposa d'un tronc o soca que tot just enlairar-se del terra es divideix en quatre troncs diferents, cosa que la converteix en un exemplar botànic d'una gran bellesa i singularitat. Al costat del tronc de l'arbre hi ha un poema gravat en un tros de fusta i col·locat sobre una peanya de ferro forjat. El poema és d'Antonio Machado i diu: 'A la Encina. Brotas derecha o torcida con esa humildad que cede solo a la ley de la vida, que es vivir como se puede.' L'Alzina disposa d'un escossell de forma circular amb el límit construit amb peces de maó massis col·locades a plec de llibre i també disposa de tres projectors collats a l'escossell, que il·luminen tot el seu volum.</p> | 08208-73 | Ca n'Amat | <p>L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, com en aquest exemplar, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent.</p> | 41.5063100,1.8770900 | 406287 | 4595573 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 77015 | Olivera de la Rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-rotonda | <p>Olivera sesrovirenca de més de 500 anys cedida per la propietat de Can Domènech el 26 d'abril de 2003.</p> | 08208-74 | Rotonda entre Av. Francesc Macià, c. Josep Fusalba, Av. Josep Llobet i Bonastre i Camí Can Bonastre | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4953700,1.8741300 | 406024 | 4594362 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77015-foto-08208-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 77019 | Alzina de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-domenech | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Can Domènech està situada al costat de l'antiga masia de Can Domènech i s'ha conservat com un element singular i històric dins del jardí de la finca. Aquesta alzina per la seva magnitud i robustesa esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Can Domènech diposa d'un escossell de forma quadrangular, d'uns 40 cm. d'alçada, construït amb pedra i peça de maó ceràmic col·locat a plec de llibre.</p> | 08208-78 | Can Domènec | 41.4968400,1.8826700 | 406739 | 4594516 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77019-foto-08208-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 77024 | Pins de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-duran | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1722-1773) 'Vecindario del Lugar y Termino de San Esteban de Sasroviras Obispado y Corregimiento de Barcelona practicado en 5 Abril 1773' (1773) AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851) Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | <p>La casa de Can Duran estaba situada a la banda sud del municipi, al costat de l'antic camí de Can Gros que baixava de Can Gros fins el Maset, situat vora l'Anoia. Can Duran estava situat entre el torrent de Can Gros -actual torrent de Can Margarit- i l'antic torrent de la Grau o del Grau. En els terrenys de la finca de Can Duran s'hi va construir el Centre penitenciari de Can Brians i la casa va desaparèixer. De l'antiga casa o el seu entorn, hi resten quatre pins que han quedat dins el recinte penitenciari. Es considera convenient incloure aquests especímes botànics en el Mapa de patrimoni de Sant Esteve Sesrovires , ja que aquests pins configuren un indret representatiu dins el centre penitenciari i varen ésser respectats en el moment de la construcció del centre.</p> | 08208-83 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 23 | <p>A la documentació de l'estadística general de població de l'any 1773, ja apareix citada Can Duran, com la Casa de Duran. En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Duran descrit com una 'alqueria' o casa de labor, composada per dos edificis. La casa de Can Duran està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici quedava situat a la banda sud del municipi, a redós de l'antic camí de Can Gros, bastit entre el torrent de la Grau i el torrent de Can Gros.</p> | 41.4675200,1.8834500 | 406762 | 4591260 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | En antigues escriptures, la finca està documentada com Can Duran de Brians. Actualment a la finca de Can Duran hi ha el Centre penitenciari de Can Brians. La casa ha desaparegut. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 77026 | Alzina de la Corba de la Fruita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-corba-de-la-fruita | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'alzina coneguda com l' 'Alzina de la corba de la fruita', correspon a l'alzina existent al costat de la carretera B-224, aproximadament a l'alçada del Km. 23,700, en un tros de terreny on habitualment s'hi col·loquen venedors de fruita ambulants, els quals aprofiten l'ombra de l'alzina per establir el taulell amb els seus productes. L'alzina està situada a la banda sud de la carretera, al revolt que es troba passada la gasolinera. Aquesta alzina, per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-85 | En un revolt de la carretera B-224, km. 23,700 | 41.4783000,1.8861500 | 407003 | 4592454 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 77027 | Roure de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-serra | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>El Roure de Can Serra està situat a l'entrada de Can Serra, al costat de l'accés a l'aparcament de la casa. En el moment que es va enderrocar l'antiga casa de can Serra, aquest arbre va ser salvat i es va respectar el seu lloc original de creixement, evitant el seu trasplantament.</p> | 08208-86 | Can Serra, camí de Ca n'Amat a Sant Esteve Sesrovires, s/n | <p>La conservació de l'exemplar del Roure de Can Serra, recorda l'orígen boscós del territori del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La historiografia manifesta que l'etimologia del nom 'Sesrovires', prové de l'antiga denominació de les rouredes, que eren anomenades 'rovires'. En català antic 'rovires' volia dir 'lloc abundant en roures o rouredes'. El topònim de Sesrovires derivaria de l'existència de rouredes o rovires amb la incorporació de l'article definit salat 'ses'.</p> | 41.4978200,1.8810400 | 406605 | 4594627 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77027-foto-08208-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El terme 'roure' pot ser usat per referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere 'Quercus' i, ocasionalment també, a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae). En el seu ús original, el terme derivat del llatí 'robur', designa espècies europees de Quercus, de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics, o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. El 'Quercus robur' és un arbre caducifoli molt gran, que pot arribar a viure centenars d'anys. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m. d'alçada, amb les branques verticals i capçada ampla. Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines, són erectes de 1 a 3 cm. Floreix en el mes de maig. Els fruits són aglans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de 2 a 5. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 77045 | Bosc del mas Xaparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-mas-xaparro | <p>El bosc del Mas Xaparro és situat entre el torrent i el camí de Can Bargalló a la banda de ponent de la via, just davant del camp denominat del Rogelio. El Bosc del Mas Xaparro esdevé un element d'un valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant la vessant del torrent fins la seva llera. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús, ha transformat en territori de conreu. El bosc del Mas Xaparro i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-104 | Entre el torrent de Can Bargalló i el camí de Can Bargalló, davant els camps del Rogelio. | 41.4636500,1.8746700 | 406024 | 4590840 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 77046 | Camí de ribera de can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ribera-de-can-bargallo | <p>Aquest camí correspon a un tram de l'antic camí a Gelida, el qual circula per la ribera esquerra del riu Anoia. El tram de camí considerat, és el comprès entre la casa de Can Bargalló i el límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires amb el terme municipal de Gelida.</p> | 08208-105 | Riba esquerra del riu Anoia, entre el límit amb el terme municipal de Gelida i Can Bargalló. | <p>Aquest camí de ribera (ambient o vegetació 'ripari') configura un territori natural de transició que limita amb el curs fluvial del riu Anoia. En aquest tram de ribera hi trobem el bosc de ribera, el qual configura un bonic passeig al llarg del riu. Les riberes són sistemes ecològics que són hàbitats per a espècies del medi aquàtic i espècies ripàries, i fan una important missió de passadís biològic.</p> | 41.4566500,1.8820800 | 406632 | 4590055 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 77052 | Oliveres de l'avinguda Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-vallserrat | <p>Al costat oest de l'Avinguda Vallserrat, en el tram comprès entre la via del Ferrocarril i el carrer de la Vinya del Forn, s'ha creat una plaça paral·lela al carrer -plaça de la Vinya del Forn- i delimitada per l'avinguda i una sèrie d'habitages que hi ha amb façana al passatge de la Vinya del Forn. En aquesta vorera s'han utilitzat cinc oliveres de certa antiguitat com a arbres de carrer i, tot i que estan pel mig de la vorera sense alineació constant, donen un aspecte molt interessant al carrer i evoquen temps passats quan el conreu de l'olivera era una activitat habitual a la zona. Sembla com si les oliveres siguin les restes d'una antiga plantació i que estiguin situades en el seu lloc original de quan formaven part d'un camp conreuat. La resta de la plaça està enjardinada amb arbres ornamentals i tanques vegetals que ja no són reminiscències d'activitats agrícoles passades.</p> | 08208-111 | Av. Vallserrat davant la Plaça de la Vinya del Forn. | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4983000,1.8688900 | 405591 | 4594693 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77052-foto-08208-111-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 77074 | Font del torrent de l'Afilador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-lafilador | La gran vegetació sobrecrescuda fa que l'espai sigui impracticable. | <p>La Font del Torrent de l'Afilador és un aiguaneix situat dins el Parc Canals i Nubiola, al costat de la riba dreta del torrent de l'Afilador. Passat el parc infantil del parc Canals i Nubiola, el torrent dels Canals es divideix en el torrent de Can Sitges i el torrent de l'Afilador. En arribar a aquest punt, s'agafa el camí de la Ruta Verda que s'enfila per la llera del torrent de l'Afilador. A uns cent metres a mà esquerra -aproximadament sota el carrer de Josep Pla a Vallserrat- es troba un gran roure situat sobre el marge del torrent amb uns rebrots de figuera a la seva part inferior. Sota aquesta frondosa vegetació s'hi trobava aquesta font o aiguaneix. La font no disposava de broc, sinó que l'aigua brollava antigament pel pròpi mur o marge del torrent i es produïda una petita bassa a la llera dreta del seu curs. Degut a les seves caraterístiques i a la vegetació sobrecrescuda, s'ha desfigurat l'entorn de la font o aiguaneix, i actualment es fa difícil el reconeixement d'aquest indret o element.</p> | 08208-133 | Parc Canals i Nubiola | <p>Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals. Hi ha diferents tipus de font. Segons la classificació establerta per Ramon Solé Lacomba, els tipus bàsics de fonts són quatre: De biot: surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra. De raig vessant o salt: l'aigua surt de terra a través d'alguna mena de canalització, construcció o aixeta. De mina: l'aigua és captada sota terra i a través d'una mina és extreta cap enfora. De cisterna o bassa: l'aigua és recollida, de pluja o de filtracións de la terra, en una bassa o cisterna.</p> | 41.4971100,1.8664200 | 405383 | 4594564 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77074-foto-08208-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77074-foto-08208-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 76965 | Torrent de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-margarit | -I- XIV | No s'ha excavat. | <p>En els camps situats al davant de les cases del veïnat de Can Margarit, al llarg d'uns 100 m es localitza en el nivell superficial una abundant presència de material ceràmic medieval acompanyat d'escassos fragments de ceràmica romana comuna.</p> | 08208-24 | Torrent de Can Margarit | <p>Davant l'existència d'aquests materials cal considerar la possible existència d'un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia en aquest indret.</p> | 41.4709400,1.8773300 | 406256 | 4591646 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. Just en el polígon industrial de Sant Esteve hi ha un trencall, a mà dreta, que es dirigeix cap al Centre Penitenciari de Can Brians. En el primer trencall a mà dreta que es troba fent cantonada estan situades les cases del veïnat de Can Margarit | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76957 | Poblat del Pou de Merli o del Puig del Revell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pou-de-merli-o-del-puig-del-revell | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X.</p> | IX | <p>Conjunt de restes de construccions, una d'elles de planta circular, que s'exten per sobre de la zona ocupada pels ermitatges de Pou del Merli. Podria tractar-se d'un nucli de poblament alt-medieval, potser un lloc de refugi de la gent de Martorell en uns moments d'inseguretat (les invasions germàniques o islàmiiques), però no devia perdurar gaire, si bé la zona de conreu, que continuaria activa fins gairebé els nostres dies, té unes dimensions apreciables . Les construccions del poblat degueren ser rudimentàries, a judicar per les restes d'una rotonda de 6,50 m. de diàmetre, de pedra seca, d'uns 50 a 60 cm. de gruix, i no gaire més altura, que tant podria correspondre a una cabana com a una cleda a cel obert. Altres parets rectangulars, encara menys consistents, no abonen l'existència d'un poblament prolongat i actiu, sinó, si de cas, un refugi en temps d'emergència. Malauradament, no s'ha pogut localitzar, ni al voltant de l'estructura circular ni a la resta del turó, cap fragment de ceràmica o altres tipus de material arqueològic que permeti datar les estructures localitzades. Cal la realització d'un estudi detallat.</p> | 08208-16 | Pou del Merli | <p>Situat en un terreny erm a l'oest de la Urbanització El Pou del Merli i a tocar amb el torrent de la Torrassa, just a la part alta del Puig del Revell. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra, en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m. aproximadament a mà dreta, hi ha un trencall que es dirigeix cap al cim del Puig del Revell on està situat el poblat. Hi ha una explicació llarga a la fitxa de patrimoni arqueològic.</p> | 41.4738500,1.8994300 | 408106 | 4591946 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76957-foto-08208-16-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77042 | Ermitatge núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermitatge-num-1 | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. XXXII. BARRAL, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. pp.29 BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1982). Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | IX-X | Està situat al camp sense cap tipus de protecció. | <p>Aquest ermitatge forma part d'un conjunt de tres que se situen a la vall sud d'una petita vall boscosa que s'esten a la riba esquerra de l'Anoia. L'ermitatge núm. 1 es localitza al peu del Puig del Revell, en el seu vessant sud-oest. Es tracta, sens dubte, del més interessant de tots tres pel seu bon estat de conservació. És cavat a la penya i té una planta lleugerament ovalada de 2,10 m d'amplada per 2,45 m de llargada. La porta s'obre al sud i sud-oest i fa aproximadament 150 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. La seva coberta és una volta rebaixada a la roca que no arriba a ser una volta de canó. L'alçada màxima, a l'interior, és d'1,42 m i la mínima d'1,19 m. Entrant, al fons a ma esquerra, hi ha un armariet buidat a la roca de forma gairebé quadrada i, al fons a la dreta, una xemeneia de forma trapezoidal excavada a la roca i amb una sortida de fums que perfora la pedra i la capa de terra que la cobreix fins arribar a la superfície. L'últim tram de la xemeneia, en travessar l'esmentada capa de terra, està molt ben construïda, amb pedres ben col·locades formant un forat de forma gairebé quadrada. La ceràmica trobada correspon als primers segles medievals.</p> | 08208-101 | Turó situat entre el Torrent de la Torrassa i la Ctra. BV-2433 a l'alçada del Pou del Merli | <p>L'any 1974 Manuel Riu descobrí tres possibles ermitatges. L'any 1993 aquesta zona fou prospectada per Montserrat Coberó amb motiu del projecte de construcció de l'accés ferroviari a la factoria Seat-Volkswagen de Martorell. Aquesta zona també es prospectà l'any 2001 amb motiu del projecte de construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram Lleida-Martorell.</p> | 41.4724900,1.8995600 | 408115 | 4591795 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77042-foto-08208-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77042-foto-08208-101-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Manuel Riu va descobrir aquests ermitatges l'any 1974 i els va datar entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal anar cap a l'esquerra en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m aproximadament, hi ha un trecall a mà dreta que es dirigeix cap al Puig del Revell on estan situats els ermitatges. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77043 | Ermitatge núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermitatge-num-2 | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. XXXII. BARRAL, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. pp.29 BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1982). Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | IX-X | Està situat al camp sense cap tipus de protecció i les estructures afegides estan enrunades. | <p>Aquest ermitatge forma part d'un conjunt de tres que se situen a la vall sud d'una petita vall boscosa que s'esten a la riba esquerra de l'Anoia. L'ermitatge núm. 2 es troba molt desfigurat a causa dels canvis i els usos posteriors. És una petita cambra excavada a la roca, sense coberta i molt modificada. Actualment presenta l'aspecte d'una barraca de vinya abandonada i ensorrada. La paret de tancament de la façana està construïda amb totxos i arrebossada, a l'igual que tot l'interior de l'estança. L'entrada està orientada a l'oest, amb una porta allindada, de la mateixa manera que l'obertura que té al seu costat, força ben escairades, tot i que possiblement no siguin les originals. Té una planta rectangular i fa 2,10 m d'amplada per 3,5 m de llargada i 2 m d'alçada. Entrant, a la part del fons i a la mà dreta hi ha uns bancs.</p> | 08208-102 | Turó situat entre el Torrent de la Torrassa i la Ctra. BV-2433 a l'alçada del Pou del Merli | <p>L'any 1974 Manuel Riu descobrí tres possibles ermitatges. L'any 1993 aquesta zona fou prospectada per Montserrat Coberó amb motiu del projecte de construcció de l'accés ferroviari a la factoria Seat-Volkswagen de Martorell. Aquesta zona també es prospectà l'any 2001 amb motiu del projecte de construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram Lleida-Martorell.</p> | 41.4734200,1.8990600 | 408074 | 4591898 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77043-foto-08208-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77043-foto-08208-102-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Manuel Riu va descobrir aquests ermitatges l'any 1974 i els va datar entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal anar cap a l'esquerra en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m aproximadament, hi ha un trecall a mà dreta que es dirigeix cap al Puig del Revell on estan situats els ermitatges. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77044 | Ermitatge núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermitatge-num-3 | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. XXXII. BARRAL, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. pp.29 BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1982). Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | IX-X | Està situat al camp sense cap tipus de protecció i les estructures afegides estan enrunades | <p>Aquest ermitatge forma part d'un conjunt de tres que se situen a la vall sud d'una petita vall boscosa que s'esten a la riba esquerra de l'Anoia. L'ermitatge núm. 3 és una estructura excavada a la roca que s'aprofità modernament com a dipòsit d'aigua. Està excavat totalment en el petit cingle de la roca i revestit totalment amb una paret prima de maons arrebossats amb calç.</p> | 08208-103 | Turó situat entre el Torrent de la Torrassa i la Ctra. BV-2433 a l'alçada del Pou del Merli | <p>L'any 1974 Manuel Riu descobrí tres possibles ermitatges. L'any 1993 aquesta zona fou prospectada per Montserrat Coberó amb motiu del projecte de construcció de l'accés ferroviari a la factoria Seat-Volkswagen de Martorell. Aquesta zona també es prospectà l'any 2001 amb motiu del projecte de construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram Lleida-Martorell.</p> | 41.4739500,1.8988200 | 408055 | 4591957 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77044-foto-08208-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77044-foto-08208-103-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Manuel Riu va descobrir aquests ermitatges l'any 1974 i els va datar entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal anar cap a l'esquerra en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m aproximadament, hi ha un trecall a mà dreta que es dirigeix cap al Puig del Revell on estan situats els ermitatges. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76956 | La Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa | <p>AA VV (1991) Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI | <p>Torre de defensa de planta quadrada. A la banda exterior els seus costats fan 4,50 m i 4,70 m. El gruix de la paret nord-est, a la planta baixa, és de 127 cm. Té dos nivells: l'inferior, cobert amb una volta, i el superior, on hi ha la porta d'entrada primitiva. És possible que, originàriament, hi hagués un segon pis al damunt. La planta que es troba situada a peu pla és coberta amb una volta gairebé de mig punt (i no amb una falsa cúpula com trobem sobretot en les torres de planta circular); hom hi veu encara restes de l'encanyissat. Al centre de la volta hi ha un forat que permetia d'entrar en aquest espai inferior des del pis principal. Cal tenir en compte que l'obertura que hi ha actualment al mur nord-est és moderna. El pis superior és situat a 2,95 m del nivell del sòl exterior. Els seus murs actualment tenen una alçària de 2,20 m. A la paret orientada al nord-oest s'obre la porta. Aquesta porta és acabada amb un arc de mig punt, format per nou dovelles que fan 30 cm d'alt i que tenen gruixos molt diversos. Aquesta obertura, que permetia l'accés a la torre, només fa 100 cm d'alt per 55 cm d'ample. Hom veu als seus muntants els forats destinats a col·locar-hi la barra de tancament. A l'exterior, al llindar de la porta, s'endevina també l'existència de dos forats, destinats a suportar una plataforma de fusta. Cal pensar que és molt probable que aquesta porta restés, originàriament, a una alçària força superior a l'actual, la qual com hem dit no arriba als 3 m. En cadascun dels altres tres murs d'aquest nivell superior hi ha una finestra o espitllera; solen tenir una llosa més gran i rogenca que fa de llinda i dues més a cada costat en una posició esbiaixada. Les parets d'aquest edifici són fetes amb pedres molt poc treballades, però més o menys arrenglerades, formant filades. La major part de les pedres són còdols, que poden fer, per exemple, 15 cm d'alt per 20 cm d'ample. Gairebé només als caires hi ha carreus rogencs més treballats, els quals, com hem dit, també podem trobar a les finestres i a la porta (Catalunya Romànica).</p> | 08208-15 | Pla de la Torrassa | <p>No s'han trobat notícies històriques que documentin l'existència d'aquesta torre que pertany a l'antic terme de la baronia de Castellví de Rosanes. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior.</p> | 41.4671800,1.9084100 | 408846 | 4591196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se situa al mig d'un camp, a la riba esquerra de l'Anoia, entre el camí que passa al costat d'un riu i un rec que portava aigua als molins de Martorell. Molt a prop del pont de l'autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i Piera. Per anar-hi cal seguir el Passeig de Catalunya de Martorell. Al final d'aquest passeig cal baixar i agafar el camí dels horts que corre arran e l'Anoia. Passat el pont de l'autopista, uns centenars de metres més enllà, es veu la torre al centre d'un camp, a mà dreta. Per la seva situació, al costat de l'Anoia, prop de dos guals de l'antic camí de Gelida, i pel fet d'existir, des d'aquesta petita fortificació, una relació visual fàcil amb els Castell de Castellví de Rosanes, havia de tenir la funció de torre de guaita. És evident que els qui l'edificaren, atesa la seva situació -un lloc ben planer-, renunciaren a fer-ne un indret fàcilment defensable, en benefici de la finalitat primordial de fer de lloc de guaita. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500001 | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 76966 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats | <p>Cartoteca ICC. Fons minutes municipals i topografia actual ICC</p> | XIII-XIV | Es desconeix la seva ubicació. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures.</p> | 08208-25 | Nucli de Can Prats | 41.4846100,1.8894500 | 407288 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76966-foto-08208-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El camí antic que sortia del Pontarró i anava directe al nucli de Sant Esteve Sesrovires, entrant pel que avui és el carrer de Martorell, passava pel nucli de Can Prats. Aquest camí carenejava la topografia del terme pujant fins el castell de Sant Esteve Sesrovires. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76967 | Turó de can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mata | XIII-XIV | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 amb motiu de la construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es localitzaren en el cim del turó de Can Mata abundants restes ceràmiques, segurament medievals i restes de murs. Les restes construïdes localitzades estaven cobertes per una densa capa de vegetació, fet que va dificultar enormement la seva identificació. Es tracta de les restes molt malmeses del que seria la base circular d'una estructura indeterminada de petites dimensions, lligades en sec i en mal estat de conservació. En aquesta zona també hi ha abundant ceràmica medieval, de manera que podria haver estat un nucli de població medieval. En la zona on es localitzen els murs s'hi observa la presència d'un petit túmul elevat per damunt de la resta i que segurament déu ocultar restes encara per descobrir de l'esmentada estructura circular.</p> | 08208-26 | La Mata | 41.4735000,1.8888200 | 407219 | 4591918 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. En el punt quilomètric 23,5 aproximadament hi ha un camí a la dreta en direcció a Can Mata. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76943 | Caves Roger Goulart -Antigues Caves Canals i Nubiola- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-roger-goulart-antigues-caves-canals-i-nubiola | <p>AMSES. Caixa 2015; caixa 2144 exp.1; caixa 2144 exp.4; caixa 2348 exp. 1. FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit. LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial. Manresa / Barcelona.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries subterrànies construïdes en diferents moments constructius. Les antigues caves Canals i Nubiola són construïdes sota el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires i són considerades les caves subterrànies més antigues de Catalunya. Les caves segueixen en ple funcionament.</p> | 08208-2 | Carrer Major, núm. 4 | <p>La construcció de les antigues caves de la família Canals s'iniciaren l'any 1860. Aquest any es va començar la construcció d'una cava situada sota la masia-residència de la família Canals, la qual és situada al carrer Major cantonada amb l'actual carrer de Martorell. Aquesta cava, denominada Sant Jordi, va funcionar primer com a carner (fresquera ) i a partir de l'any 1882, s'hi va començar a elaborar xampany. Prop de la seva residència, coneguda com a Can Canals, Magí Canals disposava d'un terreny amb porxades i patis situat dins la mateixa illa. Per altra banda, segons projecte de Llorenç Oller i Bultó, l'any 1875 Magí Canals i Ferrer, decideix bastir davant la seva casa, a l'altra banda del carrer Major, un pati clos amb una instal·lació per produir cava i una bodega. Anys més tard, l'any 1890, Isidre Capellades Goulart va vendre uns terrenys adjacents al jardí de la família Goulart, a Josep Canals i Nubiola, que tot seguit encarregà la construcció d'unes caves al mestre de cases barceloní Josep Bou Estruch. Bou havia arribat a la població per treballar en l'edificació de la nova església parroquial. Es va excavar un quilòmetre de galeries a 30 metres de profunditat. L'any 1914, es realitzà la perllongació de les caves subterrànies de Can Canals. La casa de Can Canals disposava ja de les galeries subterrànees destinades a la criança i conservació dels vins de la seva pròpia collita (cava). Es feia necessari perllongar les caves, i es va aprofitar el pati que el propietari diposava a l'altra banda del carrer Major, conegut com a 'Clos de Can Canals' per a construir-hi la perllongació de les galeries subterrànnes. Per pasar d'un edifici a l'altre, era necessari travessar el carrer Major en línia recta en tota la seva amplada, a una fondària mínima de 8 m. Segons el projecte, la galeria havia de tenir una alçada de 3 m. i una amplada màxima també de 3 m. i les parets, volta i terra havien d'anar revestits amb maó i ciment. L'any 1920 es va construir el nou celler modernista coincidint amb un dels moments de màxim esplendor de les caves. L'any 1988 es va realitzar una ampliació de les instal·lacions amb el 'Proyecto de Ampliación de la Industria de Elaboración de Vinos Espumosos' situada en el carrer Major 3, en el mateix lloc on hi era bastit el 'Clos de can Canals', així com també la construcció d'un nou túnel de connexió.</p> | 41.4927600,1.8745800 | 406058 | 4594072 | 1860 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La denominació de l'empresa elaboradora de cava Roger Goulart agermana dues de les nissagues més representatives de Sant Esteve Sesrovires: els Goulart, o Gulart i els Canals. Els primers eren originaris del País Basc francés i van arribar a la població a finals del segle XVIII (una branca de la família fundaria can Golart d'Esparreguera). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76947 | Habitatge, carrer Germans Bach, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-22 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana és arrebossada i les obertures, allindades, amb els marcs motllurats. Els pisos estan separats per motllures de pedra. Destaquen les baranes dels balcons i les reixes que tanquen les finestres a planta baixa, les quals són de ferro forjat força treballades.</p> | 08208-6 | Carrer Germans Bach, núm. 22 | 41.4947200,1.8720500 | 405850 | 4594292 | 1862 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76949 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-1 | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX | <p>L'església de Sant Esteve, construïda amb maó en la seva totalitat, substituí a un edifici anterior del segle XVII. És una obra que combina elements de tradició romànica dins un estil bàsicament neogòtic, molt lluny de l'estil característic de Domènech Estapà. L'obra actual, amb elements neogòtics i neoromànics, és una de les esglésies majors de la comarca. La façana és culminada per dos campanars bessons. És un edifici de maó vist que consta de tres naus, la central més gran i més alta, amb arcbotants, i capelles laterals. Seguint la tradició de les esglésies medievals, té transepte i absis semicircular. La façana principal té un portal d'arc apuntat, igual que els finestrals, i en el seu timpà hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve i escenes del martiri en baixrelleu. Dos campanars vuitavats flanquegen la façana. L'autor del projecte va ser l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858-Cabrera de Mar, 1917)</p> | 08208-8 | Plaça del Dr. Tarrés | <p>L'església de Sant Esteve actual és el resultat de diversos intents per construir una nova església a la població. Tots els projectes anteriors foren descartats per dificultats econòmiques. En aquesta obra hi va participar la major part de la població, bé amb aportació de diners bé amb jornals. La primitiva església parroquial, documentada des de 1082 i reconstruïda a finals del segle XV, va ser enderrocada l'agost del 1925, per poder construir la nova rectoria, la qual fou inaugurada a primers de juliol de 1926. Al seu costat ja havia estat construït el nou temple, començat el 3 de gener de 1889 i inaugurat solemnement el 13 de novembre de 1891.</p> | 41.4931900,1.8737100 | 405986 | 4594120 | 1889-91 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Domènec i Estapà | Sobre el fet de que l'església tingui dos campanars hi ha una llegenda que diu així: Temps era temps hi havia un matrimoni que no tenia fills. Ja duien un munt d'anys que el seu desig no s'acomplia. El matrimoni tenia molts doblers, era ric. Però per sort, els diners no ho poden tot. Anava passant el temps i els feia por de perdre els ànims i les forces per a poder pujar un fill o filla, vés a saber! Tenien por de perdre les ganes de jugar i d'acompanyar l'infant a créixer entre vinyes i camps. Amb el temps, s'acaben les forces per poder canviar bolquers, passar nits en blanc, escoltar plors i perquès... Estaven amoïnats, desesperats, tristos i angoixats. Però vet aquí que per aquelles dates, Sant Esteve tenia un gran projecte que aplegava a tot el poble: estaven fent una església nova. L'església és la que avui hi ha, feta amb totxanes de terrissa. Els veïns i veïnes coïen les totxanes en un indret que en deien la Vinya del Forn, perquè era allí on tenien un gran forn per a coure les totxanes. Fent cadena, de mà en mà, traslladaven les totxanes al centre de la plaça i, de mica en mica, podien veure com l'església s'anava fent mes alta i més gran. En aquesta tasca hi treballaven petits i grans. Vet aquí que un dia d'aquests, mentre el matrimoni ajudava en aquesta tasca, van fer una petició. Si Déu els volgués donar un fill, hereu o pubilla, ells pagarien les despeses de construcció d'un campanar que s'aixequés altiu i majestuós per damunt de les cases de la Vila i que es veiés des de les poblacions veïnes. No passà gaire temps que la muller començà a tenir una gran panxa: esperava un infant, quina il·lusió tan gran! El marit tingué cura de la muller i li portava dolços, xocolata, ametllats i tots aquells antulls que li plaïen. De mica en mica veieren que aquella panxa era més grossa del normal i en el seu interior hi començava a haver-hi força guirigall i és que... no tindrien un fill, no: n'estaven esperant dos! El matrimoni, ara ja pares, tingueren una bessonada. Cofois, contents i satisfets compliren la seva promesa i en comptes de pagar un sol campanar n'aixecaren dos, més alts que cap altre de la contrada, en agraïment de la seva bessonada. I si això no és veritat, així ens ho han contat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76951 | Habitatge, carrer Germans Bach, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-42 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i una planta pis, bastida a finals del segle XIX. Gran simplicitat de façana amb portal d'entrada i finestra a planta primera. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de dues filades mixtes (rajola i teula).</p> | 08208-10 | Carrer Germans Bach, núm. 42 | <p>Aquesta casa correspon a les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949600,1.8715200 | 405806 | 4594319 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76952 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-1 | XIX | El seu estat d'abandonament amenaça ruïna. | <p>Edifici bastit el 1863, de planta i dos pisos, amb un ampli jardí a la part del darrere. Les obertures de les façanes que donen al carrer Major i al carrer de Martorell, conserven baranes i reixes de ferro forjat d'una gran qualitat. Sobre el jardí, al primer pis, hi ha una gran galeria coberta.</p> | 08208-11 | Carrer Major, núm. 6 | <p>Formant un conjunt amb l'edifici del celler i les caves subterrànies, el casal residencial de la família Canals va ser construït el 1863. El seu estil respon a la tipologia de cases senyorials del segle XIX d'estil eclèctic, on no hi manquen elements decoratius de gust neoclàssic, com les columnes que sostenen els arcs de la galeria porxada o els gerros amb fruits que decoren el portal que dona al jardí. Cal destacar la reixa de ferro forjat que tanca el portal d'acés al jardí pel carrer de Martorell.</p> | 41.4929500,1.8743500 | 406039 | 4594093 | 1863 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76958 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament-0 | <p>Fitxa del Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Fitxa 1 Núm. Registre 202 Codi 2-AL-xxx-003 de data 17/02/2010 realitzada per Marta Arañó.</p> | XIX | Cal reparar la maquinària i tractar la fusta. | <p>Rellotge de paret model 'Ull de Bou' reparat l'any 1925. Mesures: 37 cm de diàmetre. Maquinària de regulador d'hores mitges tipus París, materials de molta duresa. Rellotge de corda amb 8 dies d'autonomia. Aquest rellotge era ubicat a l'antic edifici de l'Ajuntament a la Plaça de la Vila.</p> | 08208-17 | Carrer Major, s/n | <p>La data de fabricació se situa entre els anys 1850 i 1875. Va ser reparat a la Rellotgeria Salvador Bonet (c. València, 208 - abans Aribau, 70, de Barcelona), rellotgeria fundada l'any 1924.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 1850/75 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A llapis, a l'interior, hi ha la inscripció '1925' o '1928', i a la porteta d'accés a la maquinària 'Aribau 70'. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 76960 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-0 | XIX | <p>Residència senyorívola de planta i dos pisos, separats per frisos. Les obertures -finestres a la planta baixa i balcons als pisos superiors- estan emmarcades per motllures. A la part posterior hi ha una tribuna que agafa tota l'alçada de l'edifici; a les laterals hi ha dues galeries: una adossada i formada per un seguit d'arcs i l'altra, pertanyent a la mateixa construcció, té un seguit de columnes i està acabada per un fris de ceràmica modernista. La coberta és a dues aigües, paral·leles a la façana principal; a la part central s'aixeca una torratxa. Originàriament aquesta masia estava tancada per un barri, actualment modificat. Al seu interior es conserven pintures en part restaurades. Tant l'exterior com l'interior presenten la seva estructura originària, encara que s'hi ha fet obres de conservació. Aquesta estructura, si bé és de caràcter neoclàssic, ja presenta influències modernistes en l'ornamentació.</p> | 08208-19 | Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Casa senyorial edificada el 1889 dins els cànons de l'arquitectura d'inspiració rural i actualment transformada en restaurant. Hi destaca la torre mirador, amb originals finestres i coberta piramidal, i la galeria porxada que s'uneix perpendicularment a la façana principal descrivint l'espai del jardí.</p> | 41.5068700,1.8762900 | 406221 | 4595636 | 1889 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 99|105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76972 | La Mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires) Caixa 2041, AMSES.</p> | XIX | Trams enderrocats. | <p>La mina d'aigua de Vallserat té una longiud total de1.369 m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables i la resta a conducció en canonada. Les galeries practicables de la mina tenen el seu inici en el pou localitzat actualment a l'encreuament del carrer d'Ignasi Mas amb el camí de la Beguda i el final de les galeries practicables està situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreuament entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'indica a l'apartat d'Història. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola. Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés.</p> | 08208-31 | Vallserrat | <p>L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, l'any 1870, en sessió del 6 de juliol va acordar obtenir permis per fer cales en busca d'aigües potables les quals es varen localitzar en el territori de Valsserrat. La 'Alcaldia Constitucional de S. Esteban Sesrovires' va donar la seva autorització a les obres, amb la condició que aquesta 'Sociedad de Aguas' deixés una font pública a la qual l'Ajuntament aportaria la quantitat corresponent a tres socis. Uns quans veïns del municipi, amb escassos recursos varen endagar l'obra de portar l'aigua fins el poble. L'obra de la mina i conductes de subministrament varen durar un any amb un cost total de 3.500 duros, els quals es pagaren en quatre anys (1871, 1872, 1873 i 1874) amb uns interessos del 33, 23, 22 i 22 % respectivament. L'obra es va iniciar l'agost de l'any 1871 i es va finalitzar el juny del 1872. L'industrial Manuel Tomás i Bertran (1836-1885), de Vilanova i la Geltrú, va ser l'encarregat de subministrar el material per la instal·lació de la xarxa de conducció de l'aigua fins el poble. Tomàs adoptà el mètode de fabricació anomenat 'francés' o 'Chameroy'. Aquest sistema fou introduït pels fabricants francesos Soujol i Janior establerts el 1852 a Barcelona. Tomàs utilitzà acer o ferro dolç en comptes del tradicional ferro colat L'acer era revestit per una capa de morter asfàltic o quitrà especial que el protegia de l'oxidació. S'aconseguia així un material més resistent, durador i barat. El nom comercial de Tomàs era 'Empresa General de Conducciones de Agua' i fou popularment conegut per 'Tomàs dels canons'. El director de les obres fou Lorenzo Oller, el qual dibuixà els plànols. Els veins de Sant Esteve Sesrovires varen fer jornals remunerats fora de les hores de treball per l'acompliment d'aquesta obra, tot i que els usuaris o beneficiaris pel subministrament d'aquesta aigua tan sols eren 42 socis (24 socis 'sensers' i 18 'mig socis') que constituïen la 'Sociedad de Aguas de San Esteban Sesrovires', quan la població en aquell temps era d'uns 1.000 habitants amb 92 habitatges. El funcionament com a subministrament d'aigua potable pel poble va durar 79 anys (1872-1951), tot i que durant els últims anys, sobre tot en temporada estival els problemes d'aigua eren cada cop més greus. En aquests últims anys, es va anar buscant una altra font de subminstrament d'aigua pel poble, pero no era gens fàcil ja que s'havia d'aconseguir que tingués suficient cabdal i que fos potable. De tots els sondejos fets, cap aigua donava les qualitats com la de la mina de la Creu de Vilomara. No es disposa de cap plànol inicial d'aquesta obra, però es disposa d'un plànol realitzat l'any 1896, 25 anys desprès. Amb aquest plànol i la topografia realitzada pel G.I.R.E.S. a les zones practicables de l'antiga mina, es confirma que el recorregut de la mateixa és de 1.369m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables (actualment tan sols una part) i 1.030 m. a conducció en canonada. El pou d'accés inicial es troba situat actualment al carrer Ignasi Mas amb l'encreuament amb el camí de la Beguda i el final de les galeries estava situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreument entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'ha indicat anteriorment. Aquest recorregut es pot veure clarament superposat amb el plànol actual de Sant Esteve Sesrovires. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola.</p> | 41.5046000,1.8640700 | 405198 | 4595398 | 1871 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Lorenzo Oller | Actualment el recorregut per les galeries practicables és tan sols possible en determinats trams. Les coordenades corresponen al punt on hi ha la primera trapa d'accés a la mina, a la part alta prop del dipòsit municipal d'aigua. (segueix d'història): Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés. Les obstruccions que no permeten realitzar el recoregut complert per les galeries són degudes a l'esfondrament dels pous d'accés a l'haver construït a l'exterior les cases de Vallserrat, per on passa el recorregut de la mina. El pou d'accés a les galeries consta d'un primer pou a 11 m. de profunditat el qual desemboca en un basament des d'on es pot accedir (dirrecció N) a un altre pou denominat 'pozo de los Morenos' que dóna accés a una galeria inferior de 42 m. de recorregut. Tant el 'pozo de los Morenos' com la galeria inferior són plens d'aigua d'aspecte clar. Des del basament del primer pou i esquivant la capçalera del segon, s'accedeix a la mina original que als pocs metres ja es troba obstruïda. Forçant aquest punt, es pot avançar uns 40 metres més fins topar amb un esfondrament ja impracticable. Vista la topografia realitzada l'any 1896 es pot deduir que el 'Pozo de los Morenos' i la galeria inferior varen ser realitzats posteriorment amb la finalitat d'assolir més profunditat per disposar d'un cabal més gran d'aigua pels períodes d'estiu i sequera. La manca de subminstrament d'aigua era detectada per una torre o 'piló ventilador', actualment situat a l'encreuament de l'Avinguda de Vallserrat amb el carrer Trèvol , encastat en el mur de tancament d'un habitatge. La funció del piló era que, si a l'obrir l'aixeta situada a la seva part superior sortia aigua, representava que hi havia aigua per tothom. Si no sortia aigua, significava que no hi podia haver aigua per tothom i es tancava fins que no es recuperès el cabal. Els socis de la mina disposaven d'un Reglament per vetllar pel manteniment de la mina: el Reglamento de la Asociación de Aguas Potables 'La Creu de Vilumara'. El gener de l'any 1933, uns quants veïns varen donar una quantitat de diner pels treballs d'investigació que els va realitzar Bartomeu Darder, per cercar un nou subministrament d'aigua pel poble de Sant Esteve Sesrovires. L'any 1944, l'inginyer geològic Julian Strecq va realitzar una ampliació de l'informe geològic de Bartomeu Darder. Aquest últim informe va fer una prospecció del pou construït en el lloc indicat per Darder, el qual era situat prop l'encreuament del torrent de Mercader (actual torrent de l'Afilador) amb el torrent de Sitjas. El 7 de novembre de 1945 es va trobar aigua en l'hort del Lluis Tobella. Dos dies més tard es va iniciar l'eixugament del pou extraient un promig de 100.000 l d'aigua cada 24 hores. L'any 1950 es va construir, amb l'ajuda de l'estat, el pou que hauria de subministrar aigua al poble, però aquest no va acabar de donar el cabal previst per un correcte i complet subministrament a la població. Es va designar un nou pou, més allunyat de la població, fet que va determinar l'any 1957 a modificar el pressupost total de l'establiment de la xarxa de subministrament. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76973 | Sobreixidor de la mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobreixidor-de-la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires)</p> | XIX | Seria necessari un sanejament de l'element. | <p>Pilar de totxo massís, de secció quadrada d'aproximadament 45 x 45 cm, cobert amb un barret piramidal arrebossat amb morter. El cos del pilar és de totxo vist, sense arrebossar, i està col·locat sobre una base quadrada d'aproximadament 60 x 60 cm i de la que actualment només es veuen tres filades de totxo vist. És el que anomenaven 'pilón ventilador' o sobreeixidor de la Mina de Vallserrat. Servia per detectar si hi havia prou aigua per al subministrament; si per damunt de la torre sortia aigua, obrint l'aixeta, hi havia aigua per a tothom, i si no en sortia es tancava el subministrament fins que n'hi hagués prou, qüestió que pel que sembla no era ben bé certa, ja que es diu que només n'hi havia per alguns i que per altres no.</p> | 08208-32 | Avinguda de Vallserrat cantonada carrer del Trèvol | <p>Actualment aquest piló es troba encastat a la tanca exterior del pati de la casa que fa cantonada entre l'Avinguda de Vallserrat i el carrer Trèvol. El piló està inclinat i sembla que va ser respectat quan es va construir l'esmentada tanca.</p> | 41.4989600,1.8687900 | 405584 | 4594766 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76976 | Habitatge, carrer Germans Bach, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-46 | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastida a finals del segle XIX. La façana és de gran simplicitat amb portal d'entrada i finestra a la planta baixa i balcó a la planta primera, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de tres filades mixtes.</p> | 08208-35 | Carrer Germans Bach, 46 | 41.4950400,1.8714500 | 405800 | 4594328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 76977 | Façana, carrer Serafí Julià, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-serafi-julia-8 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Prèvia intervenció caldria fer un estudi estratigràfic dels revestiments de la façana. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituiren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint un eix central. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Un balcó, centrat amb el portal, recolzat sobre dues mènsules ornamentades i barana de ferro forjat, constitueix l'única obertura a planta primera. A planta segona, la casa ha sofert una ampliació construïda amb obra de fàbrica, sense cap mena d'acabat, que li confereix un aspecte de poca qualitat arquitectònica. El mur de la façana presenta un revestiment d'arrebossat i pintat amb una motllura longitudinal a nivell del forjat del sostre de la planta baixa i un emmarcat perimetral del portal i balcó construït amb el mateix morter d'acabat. Aquest emmarcat o relleu es perllonga i configura un sòcol a planta baixa i a planta primera, així com també una franja vertical a ambdues bandes de l'edifici que limita perfectament la seva original composició. Cal destacar les restes de pintura de color ocre i de color blau a la seva superfície. A banda i banda de les dues obertures principals s'identifiquen les restes d'una antiga pintura ornamental, que representava un plafó dibuixat delimitat per un encintat.</p> | 08208-36 | Carrer Serafí Julià, núm. 8 | <p>Antigament a la planta baixa d'aquest edifici hi funcionava el Bar Goya i la casa corresponent al carrer Serafí Julià núm. 6 era coneguda com a Cal Siset.</p> | 41.4937000,1.8734500 | 405965 | 4594177 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment el funcionament d'aquesta casa o cos original queda vinculat al funcionament de la casa del costat, identificada amb el número 6 del carrer de Serafí Julià. La part construïda a la planta segona de la façana del núm. 8, presenta el mateix tractament que la planta segona de la finca veïna, desfigurant la lògica de la construcció original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 76989 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-1 | <p>Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires GAVIN, Josep Maria (1988), Baix Llobregat. Inventari d'esglésies, núm. 21. Arxiu Gavín.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat construït al bell mig del cementiri. Disposa d'una porta amb arc de mig punt, una lluerna centrada amb l'accés i coberta a dues aigües. La capella disposa d'absis, des d'on rep llum a través de dues finestretes estretes acabades amb arc de mig punt. En el centre de l'absis hi és situat l'altar, i darrera l'altar s'hi troba una composició arquitectònica configurada per dues columnetes i llinda de marbre, on s'hi dispsosa en el centre, una Creu amb el Sant Crist.</p> | 08208-48 | Camí de Can Prats, s/n | <p>En una descripció de la situació de la Parròquia i del nou Temple feta per Rvnd. Pau Costas l'any 1891 s'esmenta el Cementiri i diu: El que existeix és recent, pertany a la Parròquia, les claus estan en poder del Rector, respon perfectament a les necessitats de la feligresia. L'administra el Rector i la Junta d'Obra. En una Nova Descripció de la Parròquia de Sant Esteve Sesrovires transcrita pel Sr. Rector, Mn. Joan Prat, amb data de 12 de gener de 1921, descriu el Cementiri Parroquial així: És situat a deu minuts de la Parròquia (Més o menys deu ésser el Cementiri Municipal actual). No consta exactament la data de la seva benedicció i inauguració, però alguns feligresos recorden que fou inaugurat l'any 1878. Les parets que el circunden tenen l'altura suficient per a evitar entrar-hi. Per tancar l'entrada hi ha una porta de ferro, i la clau la guardava el Sr. Rector. La Capella d'aquest Cementiri es construí l'any 1888, i tenia 8 metres de llarg per 4 d'ample. Diu que no tenia res de particular. A l'exposició detallada de l'enderrocament del campanar, església antiga i rectoria, construcció de la nova casa rectoral (transcrita pel Rvnd. Mn. Andreu Posa) es diu: 'Una vegada a pla de voltes, com que tot havia de ser destruït, dins de l'antiga església hi havia tres tombes on hi reposaven les restes d'uns divuit Rectors; i determinàrem treure'ls d'allí i traslladar-los al Cementiri; però com que no hi havia tomba de Rectors, fou necessari fer-ne construir una dins la Capella del Cementiri capaç de contenir totes les restes dels avantpassats i dels que vindrien després; com també en el mateix temps s'hi dipositaren les del Sr. Rector difunt, Mn. Joan Sala Farrant, i de Francesc Domènech Salvat, Vicari que fou d'aquesta, i insigne benefactor de la nova església parroquial. Un cop feta la dita tomba dins la Capella del Cementiri, el dia dels Difunts, 2 de novembre de 1923 se celebrà un Ofici per l'etern descans dels dits Rectors i Vicaris, i després com si es fes un enterrament, portant les caixes que contenien les restes, i amb assistència de les Autoritats Locals, es procedí en processó cap al cementiri a enterrar a la nova tomba les citades restes dels avantpassats (a.c.s.). Foren col·locats en una ossera general els que hi havia dins l'església antiga i amb caixetes les restes del Sr. Vicari, Mn. Francesc Domènech, i del Sr. Rector, Mn. Joan Sala, als nínxols de la tomba de la Capella.</p> | 41.4898500,1.8788500 | 406410 | 4593744 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Quan es va construir l'actual església parroquial es va treure el cementiri que anteriorment era situat al costat de l'església, on avui hi ha la rectoria. A sota la capella hi ha una cripta amb enterraments de sacerdots que havien estat rectors de la parròquia. La làpida la trobem situada a l'interior de la capella, davant la porta d'accés, amb la inscripció: 'Els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre. DN.12.13. La parròquia de Sant Esteve als qui han sigut Pastors del poble creient'. El darrer Pastor que s'hi va enterrar va ser Mossèn Pomé i Vidal (17-XI-1988). Anteriorment la capella era de la parròquia però ara és de titularitat municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76990 | Can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | <p>La casa o masia de Can Bargalló va donar nom a l'antic caseriu o veïnat de Can Bargalló. Can Bargalló està situada a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, entre el torrent de Can Bargalló, el qual circula per la seva banda de ponent i el torrent de Can Margarit (antigament torrent de Can Gros) que circula per la seva banda de llevant, a redós de l'antic camí de Can Bargalló. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antic veïnat de Can Bargalló i la masia pròpiament dita, ambdós separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont superior que la travessa. La casa de Can Bargalló queda situada a banda de tramuntana de la via i actualment hi funciona la associació REMAR (Centre de Rehabilitació de Marginats). La finca està configurada per la casa original de Can Bargalló i un conjunt de cossos annexos i patis que l'envolten, els quals composen el conjunt actual en funcionament. Al recinte de Can Bargalló s'hi accedeix a través d'una portalada oberta en el mur de tancament de la finca, el qual dóna accés a un primer pati. Dins el conjunt edificat, la casa original conserva externament la seva antiga volumetria tot i que ha estat molt transformada en obertures i acabats. Davant la façana principal de la casa de Can Bargalló s'hi troba una zona enjardinada i a la seva banda de tramuntana un gran pati amb visió sobre el riu Anoia. A la part de llevant de la casa, en un nivell inferior, hi són bastits un conjunt de cossos annexos i un antic molí de vent el qual, degut a la seves característiques arquitectòniques i constructives, ha estat considerat com element singular dins el mapa de patrimoni. A Can Bargalló, cal destacar la labor social que s'hi realitza.</p> | 08208-49 | Camí de Can Bargalló al Maset. | <p>La Casa de Bargalló apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, el caserio Bargalló es composa de set edificis, entre els quals hi seria inclòs la casa de Bargalló.</p> | 41.4583400,1.8818400 | 406615 | 4590243 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Bargalló hi funciona REMAR. És una ONG les segles de la qual signifiquen 'Rehabilitació de Marginats', destinada a ajudar a tot tipus de gent marginada. L'obra social de REMAR engloba a 17 associacions a Espanya i més de 40 arreu del món. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500002 | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 76991 | Can Margarit (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | La majoria d'habitatges presenten molt mal estat de conservació amb part dels seus forjats enderrocats. | <p>Can Margarit, junt amb Can Bargalló, La Beguda Alta i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Margarit, és situat a la banda sud oest del municipi, tocant el camí de Can Bargalló i a prop del torrent de Can Margarit. El conjunt de Can Margarit estava format per l'antiga casa de Can Margarit i el veïnat pròpiament dit. Actualment la casa de Can Margarit ha quedat dins els terrenys del Centre penitenciari de Can Brians. El veïnat de Can Margarit també ha estat conegut com el 'caserio de les Cases Noves de Can Gros'. El veïnat de Can Margarit està actualment configurat per dos conjunts d'edificis o nuclis, construïts a redós del camí de Can Bargalló o antic camí de Can Gros. El primer és situat a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb el camí d'accés al Centre penitenciari de can Brians i està format per tres cossos o habitages. El segon nucli està situat uns cent metres més a tramuntana i també és bastit sobre l'antic camí abans esmentat i el formen dos cossos o habitatges. Els habitatges són de tipologia popular, de planta baixa i planta primera i conserven característiques constructives i arquitectòniques característiques de l'arquitectura rural del segle XIX. El primer nucli situat a l'encreuament de camins està configurat per tres cossos d'alçades diferents amb tres portes d'accés independents. El cos més alt conserva la mateixa tipologia constructiva abans descrita. Els altres dos cossos més baixos semblen ser els únics habitats de tot el conjunt i presenten els murs de façana amb acabat arrebossat i pintat i la coberta a dues vessants de teula aràbiga de terra cuita. Els habitatges del segon nucli conserven el seu accés de portal d'arc rebaixat, les finestres de tipologia simple i els ràfecs de la coberta construïts amb cinc filades de rajola i canaló de terra cuita de teula aràbiga que unifica ambdues construccions. Els murs són bastits amb pedra i argamassa i els brancals, llindes i llindars de les obertures són construïts amb maó ceràmic massís. Els murs són revestits amb acabat arrebosat i les obertures presenten un emmarcat de relleu construït amb el mateix morter d'acabat. La composició original de la façana principal de les casetes, hauria estat la d'un portal d'accés amb un balcó a eix de la planta primera i quatre finestres, una finestra a cada banda del portal i del balcó. L'habitatge situat més a migjorn sembla que hauria tingut una ampliació, que actualment configura el tester del conjunt per la seva banda sud.</p> | 08208-50 | Camí de Can Bargalló | <p>La casa de Margarit apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caserio. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Margarit apareix com una Alqueria (cases de labor d'una heretat) i es composa de quatre edificis. A principis de segle, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat del segon nucli, però encara no apareix grafiada cap construcció a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb l'actual camí d'accés al centre penitenciari de Can Brians, que antigament corresponia a l'antic camí de Can Duran.</p> | 41.4709800,1.8766000 | 406195 | 4591652 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment els dos nuclis construïts del conjunt de Can Margarit presenten un estat de conservació molt dolent amb els forjats enderrocats i les obertures tapiades o sense tancar. Tan sols un habitatge sembla presentar un bon estat de conservació i estar en ús. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77012 | Pous d'extracció de material a les antigues Caves Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-dextraccio-de-material-a-les-antigues-caves-canals-i-nubiola | XIX | <p>L'any 1890, Josep Canals i Nubiola encarregà la construcció de les caves al mestre barceloní Josep Bou Estruch. Es va excavar un quilòmetre de galeries per sota el nivell de l'antiga cava Sant Jordi que arriben a tocar la zona subterrània de l'absis de l'església i de l'antic hort del rector, on més endavant es construiria el magatzem d'expedició. En algun tram de les voltes de les galeries es va deixar la pedra natural tallada a la vista, una marga que a Sant Esteve Sesrovires s'anomena 'fetge de vaca' i que té característiques similars al tapassot de Moja. Per extreure el material excavat es van practicar cinc pous circulars protegits amb barana, que servien per treure la terra en cabassos i per donar il·luminació mitjançant un mirall encarat a la seva boca subterrània. Aquests pous també serveixen per senyalitzar els túnels sota la superfície.</p> | 08208-71 | Carrer Major, núm. 4 | 41.4928800,1.8745600 | 406057 | 4594085 | 1890 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Bou Estruch. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77037 | Pont sota la via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sota-la-via-del-tren | XIX | El torrent que passa per un dels ulls del pont ha anat soscavant la base del pilar i caldria un cert manteniment per a protegir aquest basament. | <p>Pont sota la via del tren de rodalies (línia R-4) al seu pas paral·lel a la llera del riu Anoia. Té dos ulls amb arc de mig punt i per un hi passa un camí que va cap el Maset i per l'altre hi passa el Torrent del Grau. Constructivament està fet a base de fàbrica de totxo massís alternada amb paraments de pedra sorrenca vermella de la zona. Els dos arcs, de mig punt, són una volta de canó feta a base de quatre filades de totxo a sardinell. El pilar que separa els dos arcs té a banda i banda un tallamar arrodonit fet a base de totxo massís, i també hi ha aquest arrodoniment a les parets laterals dels dos ulls del pont. Els paraments verticals, com hem dit, són a base de pedra sorrenca irregular de color vermellós que produeix un contrast de color amb el to més marronós del totxo.</p> | 08208-96 | Camí del Maset | <p>La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 posà en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat. Quan la companyia fou autoritzada a continuar fins a Martorell la companyia passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i finalment el 1861 obtingué la concessió fins a Tarragona des de Martorell i passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.</p> | 41.4638500,1.8932800 | 407578 | 4590842 | 1865 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest pont és original de quan es va construir la línia de tren que comunica Barcelona amb Tarragona passant per Vilafranca del Penedès cap a voltants de 1865. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77051 | Habitatges, carrer Germans Bach, 21-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-21-23 | XIX | Les façanes estàn deteriorades. | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita, el qual circula al llarg d'ambdues façanes. L'habitatge corresponent al número 23 conserva el portal d'entrada construït amb arc rebaixat sobre el qual es disposa un balcó protegit amb reixa de ferro forjat. Al costat de les dues obertures principals hi són obertes dues finestres, una a la planta baxa i la segona a la planta primera. L'habitatge corresponent al número 25, disposa d'una porta d'entrada d'un full batent de tipologia més actual i una finestra a planta baixa i una altra finestra a la planta segona, totes elles d'imatge contemporànea. Ambdues cases disposen d'un sòcol i ràfec i són encalades de blanc.</p> | 08208-110 | Carrer dels Germans Bach, 21-23. | <p>Aquestes dues edificacions corresponen a les construccions rurals bastides a l'interior del nucli urbà. Ambdós edificis es varen construir a redós de l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal recordar que el carrer dels Germans Bach antigament rebia el nom de carrer de l'Arrabal.</p> | 41.4946100,1.8718000 | 405829 | 4594280 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77064 | Façana, carrer Germans Bach, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-germans-bach-35 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Presenta escrostonament en el revestiment de façana que dificulten el reconeixement de la seva possible pintura ornamental. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i formals d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i planta principal, bastida durant el segle XIX a peu de l'antic arrabal del nucli urbà, anomenat antigament carrer de l'Arrabal i catualment conegut com a carrer dels Germans Bach. La façana presenta una amplada superior a la majoria de les finques veïnes. La planta baixa disposa de dues portes d'accés i dues finestres de disseny simple i un sòcol de revestiment a tota la llargada de la façana, construït amb aplacat de pedra. La planta primera de la casa és la que presenta un tractament més singular en la seva composicio i construcció, amb dos grans balcons com a úniques obertures. El tret més característic d'aquesta façana és el tractament perimetral d'aquests balcons i el remat superior del mur de façana. Ambdós balcons disposen de marc motllurat el qual conté a la part de la llinda un element ornamental de gran singularitat que li confereix a la façana un dels seus trets més característics. Una motllura horitzontal de pedra, de banda a banda de façana, recull les lloses dels dos balcons i separa la planta baixa de la planta primera. Una segona motllura, de més relleu o volum, és construïda a nivell del forjat del sostre de la planta primera, la qual la separa de la part superior de la façana. Aquesta part superior o remat de façana, és de traçat sinuós, composada de tres trams de mur d'acabat curvilini capçats per una motllura que els ressegueix. Cada lateral d'questa composició queda limitat o definit, en els extrems de la façana, per un pilaret amb un motiu ornamental en forma de floró, que acaben de conferir al conjunt el seu aspecte singular. La façana és revestida amb estucat i acabat pintat. A planta primera i part superior, el fons de façana presenta una tonalitat ocre amb una franja lateral en vertical de tonalitat blavosa igual que l'emmarcat dels balcons.</p> | 08208-123 | Carrer Germans Bach, núm. 35. | <p>Antigament aquesta casa era coneguda com Cal Pifarré.</p> | 41.4948600,1.8714900 | 405803 | 4594308 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77083 | Estació del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-0 | XIX | <p>L'estació de Sant Esteve Sesrovires (PK 32,12) va inaugurar-se l'any 1893 quan va posar-se en servei la línia de Martorell a Igualada. L'estació actual té dues vies, la general i la desviada (de 109 metres de llarg) amb andanes laterals i l'edifici de viatgers queda a l'esquerra de les vies (mirant sentit Igualada). L'andana de la via 1 (la desviada) està coberta parcialment per una marquesina metàl·lica a sota de la qual hi ha dos bancs i un panell d'informació. L'andana de la via 2 també disposa d'una marquesina amb un banc. L'enllaç entre andanes es realitza per un pas superior situat al costat Igualada adaptat a PMR gràcies a dos ascensors. L'edifici de viatgers és d'una sola planta i acull un bar. Com a edifici annex al de viatgers se'n va construir un de nou en el qual hi ha una sala d'espera i les màquines de venda de bitllets. Els desviaments eren talonables fins a finals de l'any 2004. Actualment, són motoritzats i tot es controla des del CTC de Sant Boi. De tota manera, els trens segueixen circulant de manera que els trens direcció Igualada sempre van per la via desviada i els trens direcció Martorell sempre per la general, realitzant-se encreuament un cop cada hora.</p> | 08208-142 | Passeig de l'Estació | <p>A la façana de l'estació, per la part de les andanes, hi ha una placa ovalada on hi diu: Dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. 167, 1 m altura sobre el nivel medio del Mediterráneo en Alicante.</p> | 41.4976000,1.8725200 | 405893 | 4594611 | 1893 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77083-foto-08208-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77083-foto-08208-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 76978 | Esgrafiat de Façana, carrer Serafí Julià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-10 | XIX - XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituïren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint dos eixos de composició. Un primer eix de composició que ordena el portal i dos balcons a la part superior. Un segon eix que ordena una porta a planta baixa i dues finestres a les plantes superiors. Un ràfec suportat per mènsules d'obra configura el remat de la coberta. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Els dos balcons, centrats sobre el portal, recolzen cadascun sobre dues mènsules i són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. A l'alçada del replanell de cada finestra hi és construïda, al llarg de tota l'obertura, una motllura recolzada sobre dues petites mènsules, sobre la qual obren els dos finestrons de cadascuna. A nivell del forjat del sostre de la planta baixa i del sostre de planta primera, hi és construïda una motllura longitudinal que lliga amb la llosa d'ambdós balcons. Cal destacar el tractament del revestiment de la façana. La superfície de la façana és d'arrebossat amb acabat pintat amb un emmarcat perimetral de totes les obertures. A nivell de planta primera i planta segona hi són construïts uns esgrafiats disposats a banda i banda de cada balcó. Els esgrafiats composen un total de quatre plafons dissenyats amb motius florals, emmarcats per un encintat perimetral. El fons d'esgrafiat és de color blanc, feta la incisió sobre un lliscat superficial de color burdeus. Cal considerar que la singularitat d'aquesta façana no resideix, tan sols, en l'existència dels esgrafiats que l'ornamenten, sinó en la claretat compositiva que presenta.</p> | 08208-37 | Carrer Serafí Julià, 10 | 41.4937100,1.8733900 | 405960 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La porta situada a planta baixa sembla ser la transformació d'una antiga finestra, convertida en porta per possibilitar un accés independent a la planta segona. Els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77020 | Bandera de la Germandat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-la-germandat-de-sant-isidre | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX - XX | <p>Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Germandat de Sant Isidre, com la bandera que lluïa la Germandat a les seves sortides. És un estendard fet de roba brodada amb un text que diu Sant Esteve i una imatge del Sant. (núm. de Registre 93 i Codi 2-CU-GSI-003). A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositada la documentació de la Germandat (1880-1970)</p> | 08208-79 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En un principi la Germandat de Sant Isidre es deia Montepio de San Isidro i es va fundar l'1 de març de 1881. El seu objectiu era auxiliar-se mútuament en cas de malaltia. L'any 1900 estava formada per setanta socis. Més endavant va ser coneguda com el Partit de Baix perquè sembla que prové de la primera Societat Agrícola que hi va haver al carrer Pau Costas. També l'associaven amb els requetès, d'idees més conservadores. Tenia la seu al núm. 4 de la plaça del Dr. Tarrés. A la planta de baix hi havia un bar i a la de dalt es feia el ball. Per la Festa Major feien un envelat just al davant, on ara hi ha la font, i sempre llogaven l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní d'Anoia. L'esdeveniment més significatiu que organitzava aquesta germandat era la Festa de Sant Isidre, que se celebrava el 15 de maig. Segons els records de la gent més gran, cap a l'any 1915 aquesta festa consistia en el següent: Al matí, en sortir de missa, es feia la Processó pels carrers de poble. Els nens es reunien davant el Centre Agrícola i ballaven el Ball de Garlandes. Després de dinar hi havia ball per la gent gran. La gent anava molt mudada per l'ocasió. Els homes es feien trajos i les noies vestits ben bonics, que de vegades s'havien de pagar a terminis, perquè el jornal no donava per pagar-lo de cop. A més del Ball de Garlandes, es ballaven altres balls de l'època. Després anaven a sopar i continuava la festa. En Valentí Valls recorda com l'any 1953 va haver d'anar a comprar el sant i es va brodar una bandera nova. La processó es va continuar fent fins acabada la dictadura. Després, i segurament pel fet que a Sant Esteve no hi hagués capellà (només venia els diumenges a fer la missa) ja no es va tornar a organitzar.</p> | 41.4934100,1.8745000 | 406052 | 4594144 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 76998 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-0 | XIX - XXI | <p>Col·lecció de pintures, escultures, fotografies i altres objectes d'art que s'han anat recollint mitjançant exposicions, concursos i donacions. És un fons molt ampli i variat, composat per més de 250 peces que es desglosen de la següent manera: 91 pintures classificades provinents d'exposicions individuals de diferents artistes que donen una pintura al finalitzar l'exposició, i també dels concursos de pintura ràpida en els que s'hi pot participar en la modalitat local, infantil i d'arreu de Catalunya, i les pintures guanyadores també passen a formar part del fons. 8 escultures. 70 fotografies de la fotògrafa local Teresa Zafón Lladó, que inclou una col·lecció titulada 'Amb mans de dona' dedicada a les senyores grans del poble, i que va ser realitzada el febrer de 2009. I també hi ha les fotografies guanyadores dels diferents concursos fotogràfics de la Bioescultura. També formen part del fons objectes d'entitats culturals ja desaparegudes com la Coral Apolo o de la Societat Sant Isidre, i també d'entitats encara en funcionament, com són la bandera de Sant Antoni que es treu pels Tres Tombs i també els gegants. Altres elements que pertanyen a aquest fons són records, trofeus, fotografies antigues i objectes diversos.</p> | 08208-57 | Dependències municipals | <p>Entre els autors que ténen obra en aquest fons d'art hi ha una bona representació del grup local Artviu, com ara l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro), la pintora Maria Luisa Escudero Milena, la dibuixant a pastel Marta Arañó, l'artista en tècnica mixta Enric Vallhonesta, el fotògraf Pedro Sáenz, el fotògraf Lluís Canals Morte i el pintor Baldo Valentí. També hi ha obres d'altres artistes locals com les del pintor Xavier Miró, del gravador Rossend Tobella i de la pintora i gravadora Maria José Gil Rubio. La presència d'artistes no locals ve representada per José Antonio Martínez Porras (El Chirri), Pere Munné i pel pintor Fran Pérez Barrero que té una forta vinculació amb la vila.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 76970 | Creu de terme carrer Germans Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-carrer-germans-bach | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Fons d'imatges: Caixa 3, 'Record de St. Esteve Sasroviras', Ed. Pere Poch.AMSES.</p> | XIX-XX | Caldria netejar la vegetació que hi ha al voltant de la creu per fer visible el seu basament i la creu en la seva totalitat. | <p>El conjunt està configurat per un pilar de secció quadrada construit amb carreus de pedra que recolza sobre una basament més gran de secció circular. Sobre el pilar descansa la creu de terme, la qual es construïda també de pedra.</p> | 08208-29 | Passeig de les Oliveres, s/n | <p>Inicialment era al capdamunt dels carrers Germans Bach, però la urbanització del carrer i el naixement de la Coma, en tant que primera urbanització del poble, obligà a traslladar-la. Es va conservar en el carrer dels Germans Bach fins l'any 1965, quan el carrer encara no estava pavimentat (era un camí de carro). Actualment està situada a l'encreuament del carrer de la Creu, carrer de Joan Maragall i Passeig de les Oliveres.</p> | 41.4955000,1.8705100 | 405722 | 4594380 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al camí del cementiri i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||
| 76971 | Creu de terme del camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-cementiri | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Restaurada i reinstal·lada el 2016. | <p>Creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l'intersecció perpendicular dels dos braços. Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra. Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.</p> | 08208-30 | Camí del cementiri o de Can Prats s/n | <p>El 2007 va ser destruïda a causa d'un accident de cotxe. Llavors les seves restes foren traslladades i guardades, numerades, en unes dependències municipals al Passatge Morse fins el 2016, en que el bé fou restaurat per la Brigada Municipal i reinstal·lat molt a prop del lloc original per l'ajuntament. Per motius de seguretat i per millorar les condicions de trànsit de la calçada, la creu s'ha col·locat amb un lleuger despaçament i una petita reorientació per la qual cosa s'ha comptat amb l'autorització i la col·laboració de la propietat afectada. En aquest sentit, s'ha descartat, de moment, la seva instal·lació en una rotonda en el marc del futur pla urbanístic del sector de les Roques, que era la pretensió original. La inauguració, a càrrec de l'alcaldessa Ma. Del Carme Rallo, va tenir lloc el 24 de juliol de 2016, en el marc de la Festa Major. Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al carrer dels Germans Bach i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer.</p> | 41.4909500,1.8780200 | 406343 | 4593867 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76971-foto-08208-30-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquesta creu es troba al Camí del cementiri o Camí de Can Prats. El 2010, a l'elaborar-se el Mapa, es van ubicar les restes d'aquesta creu a les dependències municipals on romanien dipositades des de 2007, quan la creu va quedar malmesa accidentalment i fou retirada. Al 2016 la creu ha estat restaurada i reinstal,lada, i en conseqüència, s'ha actualitzat la present fitxa per part de la OPC de la Diputació. També s'hi ha afegit a 'espai un banc pel descans dels vianants i un parell de pedres de molí, antigues, per delimitar la zona. Més endavant hi ha previst dotar l'espai d'una il·luminació amb fanals fotovoltaics. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||
| 76987 | Pou del Merli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-merli-0 | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Presenta un estat d'abandonament acusat. | <p>Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d'obra de fàbrica de totxo. La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de repisa sortint cap a fora del mur del pou. L'arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.</p> | 08208-46 | Carretera B-224, km 25,250 | <p>Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s'ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224. El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l'altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils. El nom de merli no se sap a què fa referència, ja que no s'ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s'hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d'un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli. Aquest nom apareix documentat per primer cop l'any 1949 al 'Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar' (1940-1965) que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires</p> | 41.4754900,1.9027700 | 408387 | 4592124 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77004 | Forat al Marge 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-1 | XIX-XX | Presenta brutícia en el seu interior | <p>Forat construït dins un marge de pedra. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre-, construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i brossa que la gent hi deixa en fer-ne ús.</p> | 08208-63 | Camí Reial 2. Camí de la Serra. | <p>Probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja.</p> | 41.5021200,1.8736000 | 405990 | 4595112 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77008 | Obrador de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-cal-ferrer | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Biblioteca virtual Escola Sant Jordi. Lleida. Ofici de ferro i foc.</p> | XIX-XX | Actualment no s'utilitza i presenta manca de manteniment. | <p>A la planta baixa de la casa situada al carrer de Serafí Julià número 32, s'hi conserva un antic obrador de ferrer o ferreria. La casa és coneguda com a 'Cal Ferrer' degut a que s'hi coneix la ferreria des de vàries generacions. L'obrador va funcionar fins finals dels anys setanta i la família de 'Can Ferrer' ha conservat fins l'actualitat el conjunt d'objectes i eines que la feien funcionar, totes elles en el seu lloc original. A l'obrador s'hi conserva l'antic foc per enrogir el ferro i l'enclusa per modelar-lo. Al costat del foc, penjada a la paret, s'hi conserva l'antiga manxa de ventar o airejar el foc. Durant el procés de la forja de metalls, es requereix molta calor, la qual cosa es desenvolupa mitjançant la intervenció de la manxa. La manxa era usada per aportar aire al combustible, elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. L'antiga manxa de l'obrador consistia en un contenidor deformable el qual disposava d'un broquet de sortida que s'orientava vers el foc, proporcionant l'aire necessari per la correcte combustió. Aquest procediment va ser manual fins que es va substituir per un ventilador motoritzat cap els anys 40. També es conserva l'enclusa, per moldejar el ferro i la taula de treball, on hi trobem la majoria d'eines que utilitzaven els ferrers de la casa. En el banc de treball es conserva l'antic cargol manual. Durant l'Exposició del 29, varen adquirir el cargol elèctric, maquinària indispensable per trepar i esmolar. A l'antiga ferreria del poble s'hi ferraven els cavalls i s'hi llossaven les eines del camp. A la façana de Cal Ferrer, s'hi conserva l'antiga anella d'estacar els animals, quan aquests havien de ser ferrats. Els veins de Sant Esteve Sesroviren acudien a l'obrador per renovar el tall de les seves eines del camp, els qual es passava pel foc de la fornal i s'aplanava a cops de martell.</p> | 08208-67 | Carrer de Serafí Julià, núm. 32. | <p>El pare de l'actual propietària de 'Cal Ferrer' era Josep Llobet i Bonastre, persona molt popular a Sant esteve Sesrovires, tant per la seva feina com per la seva dedicació al poble. Josep Llobet i Bonastre va constituir l'última generació de ferrers de la casa i era conegut popularment com el 'Pepitu de cal Ferrer', per ser el propietari de la ferreria del poble. Josep Llobet i Bonastre era forjador i persona interessada en evolucionar en l'art de la professió. També va ser manyà i lampista. La seva feina, a més d'atendre a la gent que entrava a l'obrador o botiga, també incloïa desplaçar-se per ferrar animals a domicili. Per aquesta raó, va ser la primera persona a Sant Esteve Sesrovires que va disposar d'una moto. D'altre banda, també s'encarregava del manteniment del rellotge de l'església: cada dia li havia de donar corda manualment, tasca en la qual era molt meticulós. Entre els anys 1952 i 1962 va ser alcalde de Sant Esteve Sesrovires, càrrec que va compaginar amb la feina habitual i durant l'exercici del qual va treballar especialment per aconseguir l'arribada de l'aigua al poble. En aquest obrador hi varen treballar set generacions de ferrers, de les quals Francisco Llobet i Roig, Francisco Llobet i Costa i Josep Llobet i Bonastre en representaren les tres últimes.</p> | 41.4940900,1.8729400 | 405923 | 4594221 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tots els elements i eines de l'antic obrador es conserven en bastant bon estat i representen un veritable testimoniatge d'una professió històricament lligada al desenvolupament i a la vida de Sant Esteve Sesrovires. A l'obrador de 'Cal Ferrer' hi han treballat vàries generacions de ferrers, l'últim dels quals va ser Josep Llobet i Bonastre, pare de l'actual propietària. L'ofici de ferrer, és molt antic. Cal dir però, que la paraula ferrer ens parla de tots els oficis que treballen el ferro: manyans, serrallers, ferrer de tall o obra grossa, calderers, ferradors, menescals i llanterners. Tots ells, al segle XVIII formaven part de la Confraria de Sant Eloi. Més tard, es van unir els: pedrenyalers, escopeters, canoners, cuirassers, espasers, picadors de llimes, daguers i ferrovellers. Als pobles petits, com a Sant Esteve Sesrovires, tots els treballs de ferro els feia el mateix ferrer. Els ferrers treballen el ferro amb molta destresa. L'obrador del ferrer és la ferreria, on amb el foc fan enrogir el ferro i amb el martell i l'enclusa el modelen i per refredar-lo el posen en una galleda amb aigua. Els ferrers utilitzen una colla d'eines especials: mall, argolla o calibre, martinet, fornal, enclusa, tenalles, ciselladores, tallants, etc. A l'obrador de 'Cal Ferrer' es conserven la majoria d'aquestes eines, les quals configuren una singular col·lecció d'un alt valor patrimonial. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77022 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc-0 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX-XX | La casa està enrunada | <p>La finca de Can Poc o Poch, es troba situada a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can LLopard i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. La casa està bastida sobre l'antic camí de Can Poc que, procedint de la banda nord del municipi (Can Mercader) creuava l'antic camí de la Beguda, passava per la casa i tornava a empalmar amb el camí de la Beguda a Sant Esteve. Actualment l'accés a can Poch, es realitza per la carretera que circula en direcció nord-sud des de Vallserrat cap a la masia Bach i la carretera B-224.</p> | 08208-81 | Carretera que va des de Vallserrat a la B-224, passant pel Club de Golf. | <p>Al nuevo nomenclator de l'any 1851 apareix can Poc definit com una alqueria o casa de labor constituïda per tres edificis. A la planimetria de les minutes de la cartoteca de Catalunya hi és situada can Poc a redòs de l'antic camí que va de can Poc a can Mercader.</p> | 41.4941800,1.8572800 | 404616 | 4594248 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment tan sols hi resta en peu la barraca i el pou, i encara es veuen restes d'alguns murs de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/