Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76942 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-18 | XVII-XXI | <p>Ubicat als baixos d'un edifici modern. Les instal·lacions ocupen dues plantes. La planta baixa és per on es fa l'accés i consta de sala de consulta, sala de treball i dipòsit de pre-arxivatge. A la planta soterrani es troba el dipòsit, el lloc on s'installa i es conserva definitivament la documentació</p> | 08208-1 | Carrer Josep Tarradellas, núm. 12 baixos | <p>L'Arxiu Municipal es va inaugurar el 28 de desembre de l'any 2002 i va néixer fruit d'un treball de col·laboració entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona que va fer possible el condicionament, l'ordenació i l'inventari de la documentació municipal.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La documentació dipositada està dividida en Fons: 1. Fons de l'Administració Local: Administració municipal (1640-2006), Hisenda (1714-2004), Proveïments (1907-2004), Beneficència i Assistència Social (1900-2004), Sanitat (1867-2003), Obres i Urbanisme (1829-2004), Seguretat Pública (1843-2005), Serveis Militars (1831-2001), Població (1722-2004), Eleccions (1854-2004), Ensenyament (1842-2004), Cultura (1936-2004) i Serveis Agropecuaris (1872-2004); 2. Fons d'Associacions: Germandat de Sant Isidre (1880-1970), Germandat Nova de Sant Esteve (1886-1940), Societat Coral Apolo (1933) i Orfeó Sant Esteve (1944-1967); 3. Fons d'Institucions: Falange Española y Tradicionalista de las JONS (1937-1941); 4. Fons Judicials: Jutjat de Pau (1880-1939); 5. Fons Patrimonials: Fons Notarial (1778-1845) i Fons Can Mercader - Mas Parellada (1873-1950); 6. Arxiu d'Imatges: Arxiu Fotogràfic i Col·lecció de Cartells. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 76951 | Habitatge, carrer Germans Bach, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-42 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i una planta pis, bastida a finals del segle XIX. Gran simplicitat de façana amb portal d'entrada i finestra a planta primera. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de dues filades mixtes (rajola i teula).</p> | 08208-10 | Carrer Germans Bach, núm. 42 | <p>Aquesta casa correspon a les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949600,1.8715200 | 405806 | 4594319 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77041 | Rellotge de sol, ca n'Amat (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-namat-2 | XX | Restaurat l'any 1995. | <p>A Can Amat hi són construïts dos rellotges de sol. El segon rellotge de sol corresponent a aquesta fitxa està situat a la part superior de la façana de la casa principal de la finca. És un rellotge de sol vertical declinant, pintat sobre un element singular que l'enquadre, el qual està constituit per una part rectangular on hi és dibuixat el rellotge i una part triangular superior a modus de petit frontó. És un rellotge artístic integrat a la façana, amb línies horàries de les 10 a les 6, xifres aràbigues i un gnònom de 35 cm. L'estil o gnònom surt de la boca d'una imatge que representa la cara d'un sol. Sota el rellotge hi és escrit el lema: 'Jo sense sol i tu sense fe els dos no som res'. Aquest rellotge de sol te una latitud de 41º 30' 40'' N, longitud de 01º 52' 43'' E i una orientació SW. El rellotge està situat a una alçada de 5 metres i la seva dimensió és de 60x60 cm. Es va restaurar l'any 1995 i va ser donat d'alta al Centre Mediterrani del Rellotge de Sol l'any 2003 amb Ref. CMRS: C-0353-A.</p> | 08208-100 | Ca n'Amat. Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.5067100,1.8761600 | 406210 | 4595619 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77042 | Ermitatge núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermitatge-num-1 | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. XXXII. BARRAL, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. pp.29 BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1982). Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | IX-X | Està situat al camp sense cap tipus de protecció. | <p>Aquest ermitatge forma part d'un conjunt de tres que se situen a la vall sud d'una petita vall boscosa que s'esten a la riba esquerra de l'Anoia. L'ermitatge núm. 1 es localitza al peu del Puig del Revell, en el seu vessant sud-oest. Es tracta, sens dubte, del més interessant de tots tres pel seu bon estat de conservació. És cavat a la penya i té una planta lleugerament ovalada de 2,10 m d'amplada per 2,45 m de llargada. La porta s'obre al sud i sud-oest i fa aproximadament 150 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. La seva coberta és una volta rebaixada a la roca que no arriba a ser una volta de canó. L'alçada màxima, a l'interior, és d'1,42 m i la mínima d'1,19 m. Entrant, al fons a ma esquerra, hi ha un armariet buidat a la roca de forma gairebé quadrada i, al fons a la dreta, una xemeneia de forma trapezoidal excavada a la roca i amb una sortida de fums que perfora la pedra i la capa de terra que la cobreix fins arribar a la superfície. L'últim tram de la xemeneia, en travessar l'esmentada capa de terra, està molt ben construïda, amb pedres ben col·locades formant un forat de forma gairebé quadrada. La ceràmica trobada correspon als primers segles medievals.</p> | 08208-101 | Turó situat entre el Torrent de la Torrassa i la Ctra. BV-2433 a l'alçada del Pou del Merli | <p>L'any 1974 Manuel Riu descobrí tres possibles ermitatges. L'any 1993 aquesta zona fou prospectada per Montserrat Coberó amb motiu del projecte de construcció de l'accés ferroviari a la factoria Seat-Volkswagen de Martorell. Aquesta zona també es prospectà l'any 2001 amb motiu del projecte de construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram Lleida-Martorell.</p> | 41.4724900,1.8995600 | 408115 | 4591795 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77042-foto-08208-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77042-foto-08208-101-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Manuel Riu va descobrir aquests ermitatges l'any 1974 i els va datar entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal anar cap a l'esquerra en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m aproximadament, hi ha un trecall a mà dreta que es dirigeix cap al Puig del Revell on estan situats els ermitatges. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77043 | Ermitatge núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermitatge-num-2 | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. XXXII. BARRAL, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. pp.29 BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1982). Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | IX-X | Està situat al camp sense cap tipus de protecció i les estructures afegides estan enrunades. | <p>Aquest ermitatge forma part d'un conjunt de tres que se situen a la vall sud d'una petita vall boscosa que s'esten a la riba esquerra de l'Anoia. L'ermitatge núm. 2 es troba molt desfigurat a causa dels canvis i els usos posteriors. És una petita cambra excavada a la roca, sense coberta i molt modificada. Actualment presenta l'aspecte d'una barraca de vinya abandonada i ensorrada. La paret de tancament de la façana està construïda amb totxos i arrebossada, a l'igual que tot l'interior de l'estança. L'entrada està orientada a l'oest, amb una porta allindada, de la mateixa manera que l'obertura que té al seu costat, força ben escairades, tot i que possiblement no siguin les originals. Té una planta rectangular i fa 2,10 m d'amplada per 3,5 m de llargada i 2 m d'alçada. Entrant, a la part del fons i a la mà dreta hi ha uns bancs.</p> | 08208-102 | Turó situat entre el Torrent de la Torrassa i la Ctra. BV-2433 a l'alçada del Pou del Merli | <p>L'any 1974 Manuel Riu descobrí tres possibles ermitatges. L'any 1993 aquesta zona fou prospectada per Montserrat Coberó amb motiu del projecte de construcció de l'accés ferroviari a la factoria Seat-Volkswagen de Martorell. Aquesta zona també es prospectà l'any 2001 amb motiu del projecte de construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram Lleida-Martorell.</p> | 41.4734200,1.8990600 | 408074 | 4591898 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77043-foto-08208-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77043-foto-08208-102-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Manuel Riu va descobrir aquests ermitatges l'any 1974 i els va datar entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal anar cap a l'esquerra en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m aproximadament, hi ha un trecall a mà dreta que es dirigeix cap al Puig del Revell on estan situats els ermitatges. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77044 | Ermitatge núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermitatge-num-3 | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. XXXII. BARRAL, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. pp.29 BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1982). Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | IX-X | Està situat al camp sense cap tipus de protecció i les estructures afegides estan enrunades | <p>Aquest ermitatge forma part d'un conjunt de tres que se situen a la vall sud d'una petita vall boscosa que s'esten a la riba esquerra de l'Anoia. L'ermitatge núm. 3 és una estructura excavada a la roca que s'aprofità modernament com a dipòsit d'aigua. Està excavat totalment en el petit cingle de la roca i revestit totalment amb una paret prima de maons arrebossats amb calç.</p> | 08208-103 | Turó situat entre el Torrent de la Torrassa i la Ctra. BV-2433 a l'alçada del Pou del Merli | <p>L'any 1974 Manuel Riu descobrí tres possibles ermitatges. L'any 1993 aquesta zona fou prospectada per Montserrat Coberó amb motiu del projecte de construcció de l'accés ferroviari a la factoria Seat-Volkswagen de Martorell. Aquesta zona també es prospectà l'any 2001 amb motiu del projecte de construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram Lleida-Martorell.</p> | 41.4739500,1.8988200 | 408055 | 4591957 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77044-foto-08208-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77044-foto-08208-103-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Manuel Riu va descobrir aquests ermitatges l'any 1974 i els va datar entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal anar cap a l'esquerra en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m aproximadament, hi ha un trecall a mà dreta que es dirigeix cap al Puig del Revell on estan situats els ermitatges. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77045 | Bosc del mas Xaparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-mas-xaparro | <p>El bosc del Mas Xaparro és situat entre el torrent i el camí de Can Bargalló a la banda de ponent de la via, just davant del camp denominat del Rogelio. El Bosc del Mas Xaparro esdevé un element d'un valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant la vessant del torrent fins la seva llera. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús, ha transformat en territori de conreu. El bosc del Mas Xaparro i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-104 | Entre el torrent de Can Bargalló i el camí de Can Bargalló, davant els camps del Rogelio. | 41.4636500,1.8746700 | 406024 | 4590840 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||||
| 77046 | Camí de ribera de can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ribera-de-can-bargallo | <p>Aquest camí correspon a un tram de l'antic camí a Gelida, el qual circula per la ribera esquerra del riu Anoia. El tram de camí considerat, és el comprès entre la casa de Can Bargalló i el límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires amb el terme municipal de Gelida.</p> | 08208-105 | Riba esquerra del riu Anoia, entre el límit amb el terme municipal de Gelida i Can Bargalló. | <p>Aquest camí de ribera (ambient o vegetació 'ripari') configura un territori natural de transició que limita amb el curs fluvial del riu Anoia. En aquest tram de ribera hi trobem el bosc de ribera, el qual configura un bonic passeig al llarg del riu. Les riberes són sistemes ecològics que són hàbitats per a espècies del medi aquàtic i espècies ripàries, i fan una important missió de passadís biològic.</p> | 41.4566500,1.8820800 | 406632 | 4590055 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||||
| 77047 | Molí de can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-bargallo | <p>Cartoteca ICC. Fons Minutes Municipal.</p> | XX | La torre està en bon estat però els mecanismes han desaparegut. | <p>Dins el recinte de la masía de Can Bargalló hi ha un antic molí de vent que actualment ha perdut la seva funció original. Es tracta d'una torre circular que presenta un element central, també circular, per on passaria el mecanisme que connectaria les pales del molí que estarien situades a la part alta de la torre (avui desaparegudes) amb el pou des d'on es treuria l'aigua del subsòl. Al voltant d'aquest cilindre central hi ha una escala helicoidal que dona accés a la part alta de la torre on actualment hi ha una terrassa envoltada per una barana de barrots de ferro. El recorregut d'aquesta escala ve remarcat per les finestres que van envoltant la torre i es col·loquen en posició helicoidal igual que l'escala. Aquestes finestres són allargades, amb arc de mig punt i amb l'ampit inclinat seguin el perfil de l'escala. Actualment el parament exterior de la torre és arrebossat i pintat de color blanc, i només hi ha una decoració a la part superior que sembla feta amb totxo i consisteix en una banda perimetral amb quadrats refundits.</p> | 08208-106 | Can Bargalló | <p>A l'article 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia' de Salvador Palau i Rafecas a la Miscel·lània Penedesenca, vol. 15, de l'any 1991 (pp. 591-619), hi apareix un inventari de molins on s'esmenta, amb el núm. 86, el Molí de Can Bargalló a Sant Esteve Sesrovires, però no explica res més sobre aquest molí. A la planimetria històrica de la Cartoteca del ICC, en el fons de Minutes Municipals, surt indicat aquest molí al costat de la casa de Can Bargalló. No hem pogut entrar al molí i per tant no podem saber més al respecte.</p> | 41.4582300,1.8824900 | 406669 | 4590230 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77048 | Relleu de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-jordi | XX | <p>Relleu que representa la figura de Sant Jordi matant al drac Aquest relleu està instal·lat en el mur de tramuntana del jardí de l'Ajuntament. El relleu està collat sobre un tram de mur revestit de pedra, el qual ocupa la part central d'una composició clàssica. El relleu representa una escena que conmemora la llegenda de Sant Jordi. La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra 'La Llegenda Àuria'. Desseguida es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.</p> | 08208-107 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. L'any 1098, durant la primera croada, els croats quedaren sorpresos quan varen prendre Diòspolis de mans turques: aquells infidels havien conservat el culte a sant Jordi, aqui els musulmans anomenaven Khidr o El Cavaller Verd. El protector del les milícies romanes de Bizanci, el màrtir triat com a patró era també un home sant musulmà. El cavaller verd és esmentat en diversos passatges de l'Alcorà i, en aquella època, comptava amb santuaris al llarg del món islàmic, gaudint d'una enorme devoció popular, tanta, que havia estat la inspiració de diferents contes, com aquell que explicava que lluità contra el drac per protegir una bella princesa. El croats retornaren a ses terres amb una vella història en la qual el seu patró era protagonista d'un relat cavalleresc. La figura del sant s'estengué per Occident. En tornar a Anglaterra des de Palestina, el rei Ricard Cor de Lleó parlava del sant amb entusiasme, explicava que se li havia aparegut prop de Jerusalem, i per aquest motiu, ordenà la reparació del seu sepulcre a Lydda, després que aquest fos destruït per Saladí. Els croats en popularitzen la devoció, expandeixen el culte al sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa. L'any 1246 Iacopo de Voragine va divulgar la Llegenda àuria on s'inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, que es popularitzen arreu i produeixen innombrables versions. A partir del segle XIV, sorgeixen nombroses llegendes guerreres en les que apareix miraculosament sant Jordi fent costat als guerrers cristians en el moment decisiu de la batalla. A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona d'Aragó. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat)</p> | 41.4931400,1.8749800 | 406092 | 4594113 | 1920-30 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77048-foto-08208-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77048-foto-08208-107-2.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-29 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antoni i Joaquim Farràs i Oliveró | 101|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 77049 | Escultura 'Cal·liope' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-calliope | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Cal·líope' és una escultura de dimensions 75x75x210 cm. realitzada l'any 1989, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. 'Cal·líope' és la figura dempeus d'una noia amb les característiques pròpies de la musa a la que representa. Cal·líope (en grec: Καλλιόπη) és una de les nou muses de la mitologia grega. Representa l'èpica i l'eloquència i per això estava considerada com la més important de totes. Porta una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia . A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.</p> | 08208-108 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica.. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4931600,1.8749200 | 406087 | 4594116 | 1989 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77050 | Escultura 'Peix de Colors' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-peix-de-colors | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntamenr de sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Peix de colors' és una escultura de dimensions 65x85x170 cm. realitzada l'any 1990, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Representa una dona sentada que porta assegut a la seva falda a un nen. Amb la mà dreta el nen acarona el coll de la seva mare i amb la mà esquerra agafa un peix que la seva mare l'ajuda a sostenir amb una de les seves mans. El conjunt configura una bonica escultura de gran bellesa i harmonia. L'escultura està situada davant de l'estany del jardí de l'antiga casa de Can Farràs, actualment jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-109 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4930800,1.8747500 | 406073 | 4594107 | 1990 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76952 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-1 | XIX | El seu estat d'abandonament amenaça ruïna. | <p>Edifici bastit el 1863, de planta i dos pisos, amb un ampli jardí a la part del darrere. Les obertures de les façanes que donen al carrer Major i al carrer de Martorell, conserven baranes i reixes de ferro forjat d'una gran qualitat. Sobre el jardí, al primer pis, hi ha una gran galeria coberta.</p> | 08208-11 | Carrer Major, núm. 6 | <p>Formant un conjunt amb l'edifici del celler i les caves subterrànies, el casal residencial de la família Canals va ser construït el 1863. El seu estil respon a la tipologia de cases senyorials del segle XIX d'estil eclèctic, on no hi manquen elements decoratius de gust neoclàssic, com les columnes que sostenen els arcs de la galeria porxada o els gerros amb fruits que decoren el portal que dona al jardí. Cal destacar la reixa de ferro forjat que tanca el portal d'acés al jardí pel carrer de Martorell.</p> | 41.4929500,1.8743500 | 406039 | 4594093 | 1863 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77051 | Habitatges, carrer Germans Bach, 21-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-21-23 | XIX | Les façanes estàn deteriorades. | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita, el qual circula al llarg d'ambdues façanes. L'habitatge corresponent al número 23 conserva el portal d'entrada construït amb arc rebaixat sobre el qual es disposa un balcó protegit amb reixa de ferro forjat. Al costat de les dues obertures principals hi són obertes dues finestres, una a la planta baxa i la segona a la planta primera. L'habitatge corresponent al número 25, disposa d'una porta d'entrada d'un full batent de tipologia més actual i una finestra a planta baixa i una altra finestra a la planta segona, totes elles d'imatge contemporànea. Ambdues cases disposen d'un sòcol i ràfec i són encalades de blanc.</p> | 08208-110 | Carrer dels Germans Bach, 21-23. | <p>Aquestes dues edificacions corresponen a les construccions rurals bastides a l'interior del nucli urbà. Ambdós edificis es varen construir a redós de l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal recordar que el carrer dels Germans Bach antigament rebia el nom de carrer de l'Arrabal.</p> | 41.4946100,1.8718000 | 405829 | 4594280 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77052 | Oliveres de l'avinguda Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-vallserrat | <p>Al costat oest de l'Avinguda Vallserrat, en el tram comprès entre la via del Ferrocarril i el carrer de la Vinya del Forn, s'ha creat una plaça paral·lela al carrer -plaça de la Vinya del Forn- i delimitada per l'avinguda i una sèrie d'habitages que hi ha amb façana al passatge de la Vinya del Forn. En aquesta vorera s'han utilitzat cinc oliveres de certa antiguitat com a arbres de carrer i, tot i que estan pel mig de la vorera sense alineació constant, donen un aspecte molt interessant al carrer i evoquen temps passats quan el conreu de l'olivera era una activitat habitual a la zona. Sembla com si les oliveres siguin les restes d'una antiga plantació i que estiguin situades en el seu lloc original de quan formaven part d'un camp conreuat. La resta de la plaça està enjardinada amb arbres ornamentals i tanques vegetals que ja no són reminiscències d'activitats agrícoles passades.</p> | 08208-111 | Av. Vallserrat davant la Plaça de la Vinya del Forn. | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4983000,1.8688900 | 405591 | 4594693 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77052-foto-08208-111-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 77053 | Jardins de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lajuntament | <p>Caixa 2015 i 767. AMSES.</p> | XX | Les escultures i els elements arquitectònics mostren signes de deteriorament. | <p>Actualment, a l'antic edifici principal de Can Farràs hi funciona l'Ajuntament, des del qual s'accedeix directament al jardí a través de la planta del semi soterrani. El jardí està situat a la banda posterior de la casa i afronta amb el carrer de Martorell i amb el carrer de l'Alba, és tancat per un mur d'obra i s'hi accedeix a través d'un portal situat al carrer de Martorell. El disseny del jardí és d'estil Neoclàssic i està urbanitzat amb elements pròpis de l'època. A la banda de llevant del jardí, en paral·lel al mur de tancament, s'hi disposa l'eix principal del jardí, flanquejat per una filera d'arbres de gran alçada a cada una de les bandes. Al fons de l'eix, situat a la part de tramuntana del jardí, hi és construït un petit estany circular delimitat amb rocalla, el qual ocupa el centre d'una placeta que, a la vegada, recull un segon eix secundari que li arriba de la banda de ponent del jardí. Al fons de l'eix principal hi és situada l'escultura de 'El peix de colors' de Mercè Riba. Abans d'arribar a l'estany hi trobem una glorieta construïda amb estructura metàl·lica, la qual actua de suport a una enfiladissa que la cobreix totalment en època estival. La placeta, per la seva banda de ponent, adquireix una forma semicircular i a través d'unes escales s'accedeix a la part del jardí més propera a la casa, que queda situada a un nivell més alt. A la part de l'accés semicircular, a banda i banda de les escales, hi és construït un banc adossat a un muret d'obra, el qual s'estén al llarg de l'eix principal, actuant de mur de contenció entre la part més baixa i la part més alta del jardí. El segon eix descrit, que intersecta amb l'eix o passeix central, queda centrat amb una composició clàssica construïda en el mur de llevant de tancament de la finca. Aquesta composició arquitectònica conté una part central on hi és situat un relleu de Sant Jordi i un banc a cada banda construïts entre pilastres d'ornamentació clàssica. A la part superior del jardí, s'hi troba situada la segona escultura de Mercè Riba coneguda com 'Cal·liope'. Les dues escultures i la composició que conté el relleu de Sant Jordi constitueixen els elements més singulars del jardí. El jardí és dissenyat amb vegetació d'ordre major i vegetació menor, la major part del seu paviment és la mateixa terra batuda i els elements arquitectònics existents determinen la configuració dels dos àmbits principals del jardí, la part inferior o passeig principal i la part superior, que actua de zona d'accés a la casa. La composició arquitectural i vegetal del Jardí de l'Ajuntament o antic jardí de Can Farràs, representa, des del punt de vista de la història i de l'art, un interès públic que li confereix un singular valor patrimonial.</p> | 08208-112 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>El Jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, correspon a l'antic jardí de la casa Farràs, actualment convertida en el Consistori del municipi. L'any 1987, l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires va adquirir la finca de Can Farràs per a Casa Consistorial i Centre Social. L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986. La finca de Can Farràs, incloïa dos edificis i els jardins annexos, constituint una ïlla d'aproximadament 2.800 m2. Can Farràs va ser construïda per Josep Farràs i Soldevila a principis del segle XX, seguint el projecte de 1909 firmat per Pedro Ros i Tort. La casa i jardí es varen construir en els terrenys que ocupava l'antiga casa Gulart, la qual va ser enderrocada per possibilitar la reforma del carrer Major i la nova casa de Can Farràs es va construir seguint les noves alineacions dictades per l'Ajuntament de l'època.</p> | 41.4930400,1.8748700 | 406083 | 4594103 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77053-foto-08208-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77053-foto-08208-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77053-foto-08208-112-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 99|106|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77054 | Rellotge de sol, masia Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-masia-bach | XX | <p>El rellotge de sol de la Masia Bach és un rellotge de sol vertical declinant, construït a la part alta de la façana principal de la casa, convertint-se en el seu element central de composició. El disseny del quadrant és de forma quadrangular a la part inferior, el qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. A la part superior incorpora una ornamentació que sembla ser dissenyada amb el lema dedicat a la professió vitivinícola de la finca. El rellotge de sol és construït amb sistema d'esgrafiat. La part de façana que conté el disseny del rellotge presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de tonalitat rosada igual que la resta de la façana.</p> | 08208-113 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 20,5. | <p>Els rellotges de sol són configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4888700,1.8523400 | 404196 | 4593664 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77054-foto-08208-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77054-foto-08208-113-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77055 | Can Tovelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tovelleta | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XX | Notable estat de degradació del conjunt. | <p>Can Tovelleta és una antica casa rural o masia situada a la banda nord del terme de Sant Esteve Sesrovires, gairebé tocant al seu límit municipal. Per la seva banda nord hi circula el torrent de Can Noguera i per la banda sud la carretera que comunica Vallserrat amb Can n'Amat, des d'on s'accedeix a la finca a través d'una carretera que porta a Can Tovelleta, a Can Garrigosa i també a Can Gener, les dues últimes ubicades en el terme municipal d'Abrera. Per la banda de ponent de la finca hi circula el Ferrocarrril de Barcelona a Igualada. Habitage unifamiliar de tipologia rural composat per diferents cossos que composen un conjunt edificat de planta quadrangular amb un pati central. La casa és envoltada per terres de conreu, però a la seva banda de tramuntana disposa d'una extensa zona de bosc coneguda com el Bosc de Can Tovelleta. Actualment aquest bosc és creuat per una línia elèctrica d'Alta tensió i la seva major part és situat dins al terme municipal d'Abrera. La casa ha sofert moltes transformacions i actualment presenta una tipologia molt desfigurada, fruit de les succesives ampliacions realitzades en diferents moments constructius, depenent de les necessitats dels seus usuaris.</p> | 08208-114 | Camí de ca n'Amat a Sant Esteve Sesrovires per Can Tovelleta | <p>Can Tovelleta no apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, apareix 'Can Tobella' inscrita com una alqueria amb un total de dos edificis. L'alqueria', segons el document era una casa de labor considerada com una hisenda. A la planimetria històrica de la Cartoteca del ICC, apareix la casa com a Can Tubella i a altres documents apareix com Can Tobella. A la planimetria de principis del segle XX, el camí que actualment serveix per accedir a la finca i mena també a Can Garrigosa i a Can Gener, era identificat com l'antic camí de Ca n'Amat a Esparreguera, el qual un cop creuat el torrent de can Noguera girava cap a llevant per dirigir-se a Can Gener i posteriorment cap al nord per dirigirse a Esparreguera.</p> | 41.5066300,1.8691600 | 405626 | 4595618 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77055-foto-08208-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77055-foto-08208-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77055-foto-08208-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Partint del carrer dels Àlbers s'inicia el Camí de can Tobella i a pocs metres hi ha un revolt molt pronunciat del que arrenca un camí que mena cap a can Tovelleta i can Garrigosa (al terme municipal de Martorell) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77056 | Rellotge de sol, ca n'Estella (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-nestella-1 | XX | Escrostonaments del revestiment de la façana que afecten al disseny del rellotge. | <p>A Ca n'Estella hi són construïts dos rellotges de sol. El primer rellotge de sol és construït a la façana principal de la casa situat a nivell del primer pis del conjunt i correspon a un rellotge de sol vertical declinant. El rellotge de sol és pintat sobre la superfície del mur. El fons del quadrant és blanc i el dibuix del seu disseny és pintat amb colors verdosos i vermellosos. El punt d'on surt l'estil, hi ha una figura estelada de 8 puntes. El disseny del quadrant és simple amb la part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. A la part superior del quadrant, de línia recta, apareix una ornamentació amb el lema vitivinícola en el seu disseny -unes fulles que recorden a les fulles dels ceps-. Aquest disseny incorpora la data de 1990 en una de les seves bandes, la qual correspon a la data de la seva construcció.</p> | 08208-115 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4923100,1.8891100 | 407270 | 4594006 | 1990 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77056-foto-08208-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77056-foto-08208-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77057 | Rellotge de sol, ca n'Estella (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-nestella-2 | XX-XXI | <p>A Ca n'Estella hi són construïts dos rellotges de sol. El segon rellotge de sol o Rellotge de sol de Ca N'Estella (2), és construït en el mur d'un dels cossos adossats al clos del conjunt principal. Aquest mur dona a l'exterior del clos de la casa i és visible des del camí d'accés, tot i que la seva ubicació, el fa de difícil reconeixement. El rellotge és situat a la part superior del mur i correspon a un rellotge de sol vertical declinant. El rellotge de sol és pintat sobre la superfície del mur arrebossada. El disseny del quadrant representa una petxina, amb la seva part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, però sense indicar cap numeració. El fons del quadrant és blanc i el dibuix del seu disseny és pintat amb colors verdosos i ocres. El punt d'on surt l'estil, hi és pintat un cercle de color groc que recull les línies horàries.</p> | 08208-116 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4922200,1.8887000 | 407236 | 4593997 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77057-foto-08208-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77057-foto-08208-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77057-foto-08208-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77058 | Rellotge de sol, can Julià de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-julia-de-la-riera | XX | <p>A la masia de Can Julià de la Riera hi és construït un rellotge de sol. El rellotge és situat a la part superior de la façana principal de la casa que dóna al pati central del conjunt i correspon a un rellotge de sol vertical declinant. El rellotge de sol és pintat sobre el revestiment del mur i presenta una gran simplicitat de forma i disseny. El quadrant és de forma arrodonida a la part inferior, sobre la qual es genera l'ombra de l'estil per indicar les hores i una part superior completa el disseny i li confereix la forma de la silueta d'una petxina, però sense cap mena d'ornamentació. El relllotge no disposa de numeració que indiqui les hores, ni tan sols de línies horàries. El contorn del quadrant es dibuixa sobre la superfície del mur, sense cap més ornamentació ni aportació de disseny.</p> | 08208-117 | Ctra. de Sant Esteve Sesrovires, km. 1. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4867600,1.8708000 | 405734 | 4593410 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77058-foto-08208-117-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77059 | Font de l'Aspirina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laspirina | XX | <p>La Font de l'Aspirina és una font d'aigua canalitzada, que la col·lectivitat coneix amb aquesta denominació degut a la forma ben rodona que presenta l'element arquitetònic que la composa. La Font de l'Aspirina es troba situada a la banda nord del municipi, a l'entrada del Parc del Llac, a redós del torrent de Can Noguera. La font està construïda al costat de la carretera que circula des de la rotonda del carrer Montnegre fins a l'Avinguda d'Abrera, a la seva banda de llevant. La Font de l'Aspirina disposa d'un basament construït amb pedra, sobre el qual s'hi recolza una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situat el broc o aixeta de sortida de l'aigua. La roda és situada a la part central del basament, de manera que a banda i banda de la font hi queda un tros de mur que actua de banc pels visitants. Actualment s'ha condicionat l'entorn de la Font de l'Aspirina, col·locant un banc de fusta i una paperera. La frondosa vegetació existent al costat de la font i la bona accesibilitat des de la carretera, converteix aquest indret en una zona de repòs, de fàcil accés i d'una gran qualitat ambiental.</p> | 08208-118 | Ca n'Amat. Entrada al Parc del Llac | 41.5077000,1.8790200 | 406450 | 4595726 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77059-foto-08208-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77059-foto-08208-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77060 | Font del camí de l'Estació a Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-lestacio-a-vallserrat | XX | No rep aigua. | <p>Aquesta font es va contruir sobre l'antic camí que menava de l'Estació del Ferrocarril Barcelona-Igualada a la urbanització de Vallserrat. En el moment que es va construir l'Estació del Ferrocarril a Sant Esteve, es va iniciar la gran urbanització de Vallserrat, a redós del torrent de Can Sitges, del torrent de l'Afilador i del torrent de Ca n'Estella. La Font del camí de Vallserrat és una font d'aigua canalitzada que estava situada en el camí que venia de l'estació, per proporcionar un punt de repós i aigua als veins que pujaven a peu. Actuament l'antiga font no funciona i ha quedat situada sobre una de les voreres de l'Avinguda de Vallserrat davant del nº 1 del vial, en el lloc on actualment hi ha la parada 'Vallserrat- Mirador' de l'autobús interurbà del municipi. La font disposa d'un basament construït amb pedra, sobre el qual s'hi recolza una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situat el broc o aixeta de sortida de l'aigua. L'aigua vessa dins una petita bassa construïda amb rocalla. Actualment la font no rep aigua i ha quedat totalment oblidada de la seva antiga funció, apareixent com un element totalment descontextualitzat del seu entorn més proper.</p> | 08208-119 | Avinguda Vallserrat al davant de la parada bus Vallserrat-Mirador. | 41.4996200,1.8679200 | 405512 | 4594841 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77060-foto-08208-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77060-foto-08208-119-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76953 | Rotonda de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotonda-de-can-domenech | XXI | <p>Al bell mig de la rotonda de Can Domènech, que és l'encreuament del carrer que va a Can Serra i Can Domènech, del carrer que va a ca n'Amat, de la carretera que va al Polígon Industrial Ca n'Estella i la carretera que mena cap al nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, s'ha fet una intervenció urbanística tot deixant una vorera perimetral i un espai central enjardinat. En aquest espai interior l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro) ha fet una intervenció que consisteix en la plantació d'un conjunt d'oliveres que evoquen el passat agrícola del municipi i la col·locació d'uns elements metàl·lics de ferro cortén que són fulles de roure característiques de l'autor, i un element central amb la inscripció Sant Esteve amb lletres retallades sobre una banda massissa amb la inscripció Sesrovires buidada sobre el ferro cortén.</p> | 08208-12 | Rotonda de Can Domènech, al Camí de Ca n'Amat | <p>Aquesta rotonda se situa en una de les vies d'accés al nucli de Sant Esteve Sesrovires, concretament en la carretera que ve d'Abrera i passa pel Polígon Industrial Ca n'Estella. Aquesta escultura dóna la benvinguda a la gent que accedeix per aquesta carretera coneguda com Camí de Ca n'Amat. Aquest conjunt escultòric està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el Codi 1-ES-GRJ-002. D'aquest autor establert a Sant Esteve Sesrovires des de l'any 2000 hi ha altres obres al municipi com l'arbre d'inox i granit que hi ha a la Secretaria (1a planta) de l'Ajuntament, obra de l'any 2006 (Codi 1-ES-GRJ-005), l'escultura 'Onze de Setembre', de l'any 2008, situada al Parc de la Coma (Codi 1-ES-GRJ-003), l'escultura 'Petjada', de l'any 2002, situada al Despatx de Gerència de l'Ajuntament (Codi 1-ES-GRJ-001) o l'escultura en forma d'arbre que ha estat instal·lada recentment, any 2010, a Can Serra.</p> | 41.5005200,1.8825600 | 406735 | 4594925 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77061 | Habitatge, plaça Dr. Tarrés, 4 -Antic Sindicat- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-placa-dr-tarres-4-antic-sindicat | XX | <p>Edifici entre mitgeres situat a la Plaça del Doctor Tarrés número 4, el qual correspon a l'antic Sindicat de Sant Esteve Sesrovires. Actualment en aquest edifici hi funciona una Oficina de La Caixa i la planta primera està destinada a ús residencial. A la planta primera l'edifici disposa d'un balcó de ferro forjat que ocupa tota l'amplada de la casa, el qual representa un dels elements més singulars d'aquesta construcció. La barana presenta un desenvolupament sinuós, que li confereix una imatge peculiar i de gran qualitat. La part superior de la façana presenta un acabat amb formes corbes amb moltllura amb dentells, que configuren una faixa ornamental al llarg de tot el capçal de la façana. Enretirat del pla de la façana principal, l'edifici presenta una planta superior amb un terrat el qual disposa d'una barana de balustre de terra cuita.</p> | 08208-120 | Plaça del Doctor Tarrés, núm. 4. | 41.4936500,1.8739500 | 406007 | 4594171 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77061-foto-08208-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77061-foto-08208-120-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77062 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-4 | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII-XX | Els espais exteriors estan sense urbanitzar. | <p>El Maset és un conjunt edificat que està situat a la banda sud del municipi de Sant Esteve Sesrovires, sobre l'actual línia de Rodalies C4 a la banda de llevant del torrent del Grau. Al conjunt del Maset s'hi accedeix des del Camí de la Mata per la banda nord i des del Camí de Can Bargalló al Maset per la banda de ponent, camí que circula en paral·lel al riu Anoia. Un tercer camí es dirigeix vers el sud, el qual un cop travessada la via del tren per un pas inferior, gira vers ponent i travessa el pla de La Torrassa fins a Martorell. El Maset està configurat per un conjunt d'edificacions de tipologia rural de gran simplicitat, sense presentar cap edifici principal que singularitzi el conjunt.</p> | 08208-121 | Camí de Can Bargalló al Maset | <p>El Maset no apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, apareix 'La Teuleria o El Maset de la Teuleria', inscrit com una masia amb un total de dos edificis. En el mateix document apareix inscrit el Maset de can Margarit, fet que sembla confirmar que el Maset de la Teuleria correspondria a l'actual Maset propiament dit.</p> | 41.4648600,1.8934800 | 407596 | 4590954 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77062-foto-08208-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77062-foto-08208-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77062-foto-08208-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77063 | Esgrafiat de façana, carrer Serafí Julià, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-32 | XXI | <p>La casa situada al carrer de Serafí Julià núm. 32 és coneguda com a Cal Ferrer, ja que hi varen viure set generacions de ferrers de la mateixa família. A partir de la planta primera, la façana de la casa disposa d'un esgrafiat que li confereix una peculiar singularitat. L'esgrafiat ocupa la part central de la façana entre ambdos balcons principals. L'esgrafiat té com a lema l'ofici del propietari de la casa: un ferrer treballant a l'obrador. La imatge de l'esgrafiat és de color blanc amb el fons de color vermellós igual que la resta del revestiment d'aquesta part de la façana. A la part inferior de la façana hi apareix la inscripció 'Estucs Camprecios de St. Just Desvern. 2007'.</p> | 08208-122 | Carrer de Serafí Julià, núm. 32. | <p>Estucs Campreciós és una empresa d'origen familiar afincada a Catalunya. Des dels seus origens ha cultivat l'ofici de l'estuc durant generacions successives. Fundada el 1887 per Anselm Pujades, ha mantingut la seva coherència artesana, traslladant els secrets de l'ofici de pares a fills, fins els nostres dies.</p> | 41.4940500,1.8728900 | 405919 | 4594217 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77063-foto-08208-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77063-foto-08208-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Estucs Campreciós | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77064 | Façana, carrer Germans Bach, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-germans-bach-35 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Presenta escrostonament en el revestiment de façana que dificulten el reconeixement de la seva possible pintura ornamental. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i formals d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i planta principal, bastida durant el segle XIX a peu de l'antic arrabal del nucli urbà, anomenat antigament carrer de l'Arrabal i catualment conegut com a carrer dels Germans Bach. La façana presenta una amplada superior a la majoria de les finques veïnes. La planta baixa disposa de dues portes d'accés i dues finestres de disseny simple i un sòcol de revestiment a tota la llargada de la façana, construït amb aplacat de pedra. La planta primera de la casa és la que presenta un tractament més singular en la seva composicio i construcció, amb dos grans balcons com a úniques obertures. El tret més característic d'aquesta façana és el tractament perimetral d'aquests balcons i el remat superior del mur de façana. Ambdós balcons disposen de marc motllurat el qual conté a la part de la llinda un element ornamental de gran singularitat que li confereix a la façana un dels seus trets més característics. Una motllura horitzontal de pedra, de banda a banda de façana, recull les lloses dels dos balcons i separa la planta baixa de la planta primera. Una segona motllura, de més relleu o volum, és construïda a nivell del forjat del sostre de la planta primera, la qual la separa de la part superior de la façana. Aquesta part superior o remat de façana, és de traçat sinuós, composada de tres trams de mur d'acabat curvilini capçats per una motllura que els ressegueix. Cada lateral d'questa composició queda limitat o definit, en els extrems de la façana, per un pilaret amb un motiu ornamental en forma de floró, que acaben de conferir al conjunt el seu aspecte singular. La façana és revestida amb estucat i acabat pintat. A planta primera i part superior, el fons de façana presenta una tonalitat ocre amb una franja lateral en vertical de tonalitat blavosa igual que l'emmarcat dels balcons.</p> | 08208-123 | Carrer Germans Bach, núm. 35. | <p>Antigament aquesta casa era coneguda com Cal Pifarré.</p> | 41.4948600,1.8714900 | 405803 | 4594308 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77065 | Bandera Associació Amics de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-associacio-amics-de-la-gent-gran | XX | <p>La Bandera de l'Associació d'Amics de la Gent Gran, es troba en el Casal de la Gent Gran. El Casal de la Gent Gran és un equipament municipal on es desenvolupen accions orientades al benestar de la gent gran de la població. La bandera es conserva enmarcada amb vidre en el mateix casal.</p> | 08208-124 | Av. de Catalunya, núm. 3. | 41.4955200,1.8710000 | 405763 | 4594382 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||||
| 77066 | Bandera de la Societat Cultural Apolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-la-societat-cultural-apolo | XX | <p>La Bandera de la Societat Cultural Apolo, és un estendard de roba de vellut i seda brodat amb fill de seda i pedreria. El muntant de suport presenta un remat ornamental superior amb metall i cintes amb la Senyera catalana, amb acabats de bronze i guardat en una caixa de fusta. A la part anterior de l'estendard hi ha la inscripció 'Societat Coral APOLO Sn Esteve Sesroviras' i a la part posterior 'Any 1907'. Les inscripcions de la part anterior i posterior són brodades amb fil blanc, daurat i lilós sobre fons de seda de tonalitat verdosa. Les ornamentacions que acompanyen a les inscripcions són brodades fonamentalment amb fill daurat sobre vellut i a la part anterior de l'estandart també hi és brodat amb fil de seda i pedreria, l'escut de Catalunya. A la caixa de fusta hi ha una referència enganxada que hi posa: 'Equipos Militares. Primer Establecimiento de España en su clase. Bordador y cordonero Juan Medina. Barcelona'. Aquest estandart disposa dun número de regstre dins la Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires: (núm. de Registre 100 i Codi 2-CU-SCA-001).</p> | 08208-125 | Carrer Major, s/n | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 1907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77066-foto-08208-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77066-foto-08208-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77066-foto-08208-125-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Juan Medina | 106|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77067 | Bandera de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-sant-antoni-abat | XX | <p>La Bandera de Sant Antoni Abad està exposada actualment a l'interior de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, en un dels despatxos del Consistori.</p> | 08208-126 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Sant Antoni Abad o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251- 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Això ho va fer amb un porquet, que per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta d ela seva vida; és per això que popularment se l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels Ases. Se'l representa amb una creu en forma de tau o de T, acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.</p> | 41.4934100,1.8745000 | 406052 | 4594144 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 77068 | Forat al Marge 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-2 | XX | Presenta un acusat estat d'abandonament. | <p>Forat construït dins un marge de pedra, probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres, l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre- , construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. L'obertura que funciona com accés a la balma , ha estat mig tapada per la construcció d'un mur de pedra de protecció de la via del tren i redueix l'espai d'entrada a un petit pas, quedant així més protegit l'àmbit interior. El forat és construït a la banda nord del municipi, en un marge que actualment queda situat al costat de la via del Ferrocarril que circula de Barcelona a Igualada, al costat del torrent de l'Afilador. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i la vegetació sobrecrescuda que l'envolta, pot arribar a provocar el seu deteriorament a curt termini.</p> | 08208-127 | Vallserrat | 41.5073300,1.8583700 | 404726 | 4595707 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77068-foto-08208-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77068-foto-08208-127-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El forat està situat dins la zona de protecció de la via del Ferrocarril. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77069 | Escultura 'Vida' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-vida | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro). L'escultura 'Vida' està exposada a la plaça de Can Serra, on actualment hi funciona el Centre Municipal de Serveis Gerontològics, Residència Assistida i Centre de Dia. L'escultura està situada en una zona enjardinada de l'esplanada o plaça, amb la imatge del poble de Sant Esteve Sesrovires al fons. La peça ha estat realitzada l'any 2010 amb motiu de les obres i posada en marxa del nou equipament. L'escultura simbolitza un arbre fent al·legoria a l'abre de la vida i és construïda amb acer Corten i metacrilat. El tronc de l'arbre està construït amb acer Corten trenat i el fullatge està representat per quatre peces de forma floral construïdes amb un trenat de metacrilat les quals, en rebre la llum, es provoca sobre la seva superfície un efecte lumínic d'una gran bellesa.</p> | 08208-128 | 'Can Serra'. Camí de Can Serra | <p>L'acer Corten és un material molt utilitzat per l'escultor Gonro, amb el qual ha construït diverses escultures presents en el municipi. L'acer Corten és un tipus d'acer realitzat amb una composició química, que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrossió atmosfèrica, sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques. Des d'un punt de vista artístic, el seu color característic i les seves qualitats químiques són molt valorades pels escultors i arquitectes.</p> | 41.4975700,1.8806700 | 406573 | 4594599 | 2010 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77069-foto-08208-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77069-foto-08208-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77070 | Portal d'entrada a can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dentrada-a-can-serra | XXI | <p>L'accés de l'entrada al Centre Municipal de Serveis Gerontològics, Residència Assistida i Centre de Dia ubicat a Can Serra, ha estat dissenyat per l'escultor sesrovirenc José Antonio González Rodríguez, conegut com a Gonro. Es tracta d'un panell construït amb acer Corten on hi apareix escrit a tall de l'escultor el nom de la finca i el tipus d'equipament 'Can Serra. Centre Municipal de Serveis Gerontológics'. En el lateral del mur hi apareix el nom de l'escultor i la data de construcció. El panell o mur descansa sobre un basament de formigó que li fa de peanya.</p> | 08208-129 | 'Can Serra'. Camí de Can Serra. | <p>L'acer Corten és un material molt utilitzat per l'escultor Gonro, amb el qual ha construït diverses escultures presents en el municipi. L'acer Corten és un tipus d'acer realitzat amb una composició química, que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrossió atmosfèrica, sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques. Des d'un punt de vista artístic, el seu color característic i les sevs qualitats químiques són molt valorades pels escultors i arquitectes.</p> | 41.4978100,1.8814400 | 406638 | 4594625 | 2010 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77070-foto-08208-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76954 | Llums de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llums-de-lesglesia | XX | Cal una neteja i reparació. | <p>Làmpares que eren instal·lades a l'església de Sant Esteve Sesrovires. Les làmpares varen ser construïdes per Aleix Aymà conegut com el Ferrer Nou. Les lámpares varen ser retirades i actualment són guardades a les golfes de la rectoria (segons informacions facilitades pels veïns locals)</p> | 08208-13 | Plaça Dr. Tarrés, s/n | 41.4931400,1.8739000 | 406002 | 4594115 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aleix Aymà | 102 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77071 | Font del Capellà o font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella-o-font-del-rector | <p>Universitat de Lleida. UPC. Botànica agrícola i forestal. CHANES, Rafael (1969). Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | XX | L'accés fins a la font és impracticable i es fa al llarg de la riera, i la font se situa en una esplanada frequentment inundable, i la mina ha perdut la seva porta de protecció. | <p>La Font del Capellà és un aiguaneix que es troba situat a la banda de llevant del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, a la riba dreta del torrent de Ca n'Estella, sota el turó del Campaner. La font està situada, aproximadament, a l'alçada de davant de l'edifici del Carrer de Josep Tarradelles num. 12. El desnivell existent entre el Carrer de Josep Tarradelles i el torrent de Ca n'Estella és d'aproximadament 30 metres, creant-se una conca de recepció hidrogràfica que determina la filtració d'aigua fins el nivell de la llera on està situada la font. La Font del Capellà és de fet, un tram de mina, que actua de túnel de captació d'aigua de la font. La font no disposa de broc sinó que l'aigua es captava directament del fons del túnel. La mina conserva la seva obertura d'entrada, la qual va ser construïda amb maó ceràmic encara conservat a la seva fàbrica. En un dels seus brancals es conserva una antiga frontissa que hauria servit per instal·lar-hi la porteta de protecció a l'entrada de la mina, la qual hauria pogut ser de fusta o d'enreixat. La font hauria servit d'abeurador als animals i, segons els veïns, també per captar aigua per les persones. Degut a la petita alçada de la porteta que tancava la mina, aquesta font era coneguda també popularment, sobre tot entre les criatures, com la Font del 'Enanitos'. Altres informants la recoden com la Font del Rector. Actualment la mina o font conserva el seu nivell d'aigua el qual es pot observar des de l'exterior. L'entrada a la mina encara és visible però la vegetació sobrecrescuda del seu entorn farà que, amb els temps, sigui difícil de localitzar. Davant la Font del Capellà hi ha una petita esplanada o tros de llera amb una vegetació molt frondosa de bosc de ribera amb espècimens singulars degut a la seva dimensió, on predomina el pollancre -'Populus nigra' - i el plataner -'Platanus Hispanica'-. Davant de l'entrada a la mina, hi ha un exemplar de plataner i un àlber - 'Populus Alba'- de grans dimensions, els qual carateritzen d'una forma singular l'indret més proper a la font.</p> | 08208-130 | Riba dreta del torrent de Ca n'Estella. | <p>Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals. Hi ha diferents tipus de font. Segons la classificació establerta per Ramon Solé Lacomba, els tipus bàsics de fonts són quatre: De biot: surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra. De raig vessant o salt: l'aigua surt de terra a través d'alguna mena de canalització, construcció o aixeta. De mina: l'aigua és captada sota terra i a través d'una mina és extreta cap enfora. De cisterna o bassa: l'aigua és recollida, de pluja o de filtracións de la terra, en una bassa o cisterna. Quant a la vegetació de ribera cal considerar el següent. El 'Populus nigra', és de la família de les Salicàcies i del gènere Populus i és conegut popularment com a pollancre o xop. El 'Populus nigra' és un arbre caducifoli de fins a 35 m. d'alçada amb l'escorça molt esquerdada i fosca. Les branques joves i els borrons són agafadissos. Fulles amplament ovals o romboidals, dentades. Aments masculins cilíndrics, de color vermellós, amb molts estams a cada flor; aments feminins verdosos, cònics. Fruit en càpsula, la qual s'obre per dues valves i deixa anar llavors embolcallades de pèls blancs. Viu a tot el continent europeu i nord d'Àfrica, a les vores dels rius, llacs i embassaments formant paer dels boscos de ribera, entre el nivell del mar i els 1.300 m. d'altitud. El 'Platanus Hispanica' és de la família de les Platanaceae, del gènere Platanus i és conegut popularment com plataner hibrid comú o plataner d'ombra. L'origen d'aquesta espècie és suposadament una hibridació entre el Platanus orientalis i el Platanus occidentalis o americà. Se suposa que aquesta hibridació es va produir a Espanya en el segle XVII, on les dues espècies varen tenir l'oportunitat de trobar-se. D'aquí que a aquesta espècie híbrida se la denomini 'hispanica'. Arbre monoico caducifoli de gran talla que pot aconseguir 35 a 40 m. d'alçada amb el tronc recte, alt i l'escorça prima, que es desprèn en plaques. La copa és àmplia, arrodonida, encara que amb la poda pot prendre formes variades. Fulles palmado- lobades i palmatinervias amb 3-5 lòbuls desiguals i dents desiguals.</p> | 41.4923800,1.8802200 | 406528 | 4594023 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77071-foto-08208-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77071-foto-08208-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77071-foto-08208-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77072 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-2 | XX | No l'hem pogut localitzar | <p>En converses mantingudes amb gent gran del poble ens informen de que existeix una font, anomenada 'del Mas' que era motiu d'excursió per part dels vilatans de Sant Esteve Sesrovires a la primera meitat del segle XX. En el camí que menava de Sant Esteve a Martorell hi havia dues fonts, la del Mas i la del Bogatell, aquesta ja en terme municipal de Martorell. Els diumenges a la tarda la gent anava en peregrinació a la font del Mas i allà s'hi reunien. Actualment el camí per accedir-hi està en molt males condicions i no s'hi pot accedir, però la font sembla ser que encara existeix. El camí per anar a la font parteix del camí de can Prats just al darrere de la tanca del cementiri i cal baixar cap el torrent de Llops a través del Camp del Fenàs, però més endavant cal agafar un camí que va pel mig del bosc i actualment aquest camí s'ha perdut.</p> | 08208-131 | Torrent de Llops | 41.4865400,1.8792300 | 406437 | 4593376 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Les coordenades UTM que s'adjunten són orientatives degut a la impossibilitat d'accedir-hi per ubicar la font correctament. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77073 | Font de les Granotes o font de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-granotes-o-font-de-la-coma | XX | El petit bassal de maó està trencat i està coberta de malesa. | <p>La Font de les Granotes o Font de la Coma és un aiguaneix que està situat dins el Parc Canals i Nubiola. Passat el parc infantil del parc s'arriba a un espai que s'obre a mà dreta on hi és instal·lat un aparell gimnàstic d'escalfament. En el marge dret d'aquest espai sota el barri de la Coma s'hi localitza una font que antigament era coneguda, com la 'Font de les granotes' ja que els veïns del poble hi anaven a buscar granotes. La font disposava d'una bassa construïda amb obra de fàbrica amb un muret perimetral que contenia l'aigua que rajava de la font abans de seguir el seu curs. L'embassament de l'aigua provocava que en el seu interior hi accedissin les granotes, i per això era coneguda com la Font de les granotes. Sobre la font hi havia una gran figuera, la qual li provocava una bona ombra i ajudava a identificar ràpidament la seva situació. Actualment encara es conserven restes d'aquest muret o bassa de la font, però el broc de la font ha desaparegut i el conjunt apareix totalment malmès amb una vegetació sobrecrescuda que fa difícil la seva ubicació.</p> | 08208-132 | Parc Canals i Nubiola | <p>Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals. Hi ha diferents tipus de font. Segons la classificació establerta per Ramon Solé Lacomba, els tipus bàsics de fonts són quatre: De biot: surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra. De raig vessant o salt: l'aigua surt de terra a través d'alguna mena de canalització, construcció o aixeta. De mina: l'aigua és captada sota terra i a través d'una mina és extreta cap enfora. De cisterna o bassa: l'aigua és recollida, de pluja o de filtracións de la terra, en una bassa o cisterna.</p> | 41.4971500,1.8665100 | 405391 | 4594568 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77073-foto-08208-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77073-foto-08208-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77074 | Font del torrent de l'Afilador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-lafilador | La gran vegetació sobrecrescuda fa que l'espai sigui impracticable. | <p>La Font del Torrent de l'Afilador és un aiguaneix situat dins el Parc Canals i Nubiola, al costat de la riba dreta del torrent de l'Afilador. Passat el parc infantil del parc Canals i Nubiola, el torrent dels Canals es divideix en el torrent de Can Sitges i el torrent de l'Afilador. En arribar a aquest punt, s'agafa el camí de la Ruta Verda que s'enfila per la llera del torrent de l'Afilador. A uns cent metres a mà esquerra -aproximadament sota el carrer de Josep Pla a Vallserrat- es troba un gran roure situat sobre el marge del torrent amb uns rebrots de figuera a la seva part inferior. Sota aquesta frondosa vegetació s'hi trobava aquesta font o aiguaneix. La font no disposava de broc, sinó que l'aigua brollava antigament pel pròpi mur o marge del torrent i es produïda una petita bassa a la llera dreta del seu curs. Degut a les seves caraterístiques i a la vegetació sobrecrescuda, s'ha desfigurat l'entorn de la font o aiguaneix, i actualment es fa difícil el reconeixement d'aquest indret o element.</p> | 08208-133 | Parc Canals i Nubiola | <p>Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals. Hi ha diferents tipus de font. Segons la classificació establerta per Ramon Solé Lacomba, els tipus bàsics de fonts són quatre: De biot: surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra. De raig vessant o salt: l'aigua surt de terra a través d'alguna mena de canalització, construcció o aixeta. De mina: l'aigua és captada sota terra i a través d'una mina és extreta cap enfora. De cisterna o bassa: l'aigua és recollida, de pluja o de filtracións de la terra, en una bassa o cisterna.</p> | 41.4971100,1.8664200 | 405383 | 4594564 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77074-foto-08208-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77074-foto-08208-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77075 | Basament Antiga Font 1 -Parc de les Bruixes- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-antiga-font-1-parc-de-les-bruixes | XX | El basament es conserva en bon estat, però sense la font. | <p>Basament d'una antiga font canalitzada situat dins el Parc de Canals i Nubiola a l'indret conegut com a Parc de les Bruixes. Basament de forma circular d'aproximadament 1,5 m de diàmetre construït amb lloses de pedra. En el centre del basament s'hi reconeix la traça de l'antiga font, la qual va ser enretirada. L'indret del parc on està situada la font, està connectat amb l'actual terreny que composa el Parc de Canals i Nubiola, restant-hi integrat. Però abans de la creació del parc de Canals i Nubiola, aquesta zona era un petit parc conegut com el Parc de les Bruixes. Aquesta font ocupava un lloc central del parc i ajudava a configurar un indret de repós i gran bellesa. Actualment el basament resta totalment obsolet i difícilment reconeixible, fins i tot, pels pròpis veïns del poble.</p> | 08208-134 | Parc Canals i Nubiola | 41.4977900,1.8670200 | 405434 | 4594638 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77075-foto-08208-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77075-foto-08208-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77075-foto-08208-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77076 | Basament Antiga Font 2 -Passeig de les Oliveres- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-antiga-font-2-passeig-de-les-oliveres | XX | El pas de la gent provoca el seu deteriorament. | <p>Basament d'una antiga font canalitzada situat al costat de la la vorera de ponent del Passeig de les Oliveres, afrontant amb l'edifici del Fòrum actualment en construcció a l'altra banda del passeig. Basament de forma circular d'aproximadament 1,5 m de diàmetre construït amb lloses de pedra. En el centre del basament s'hi reconeix la traça circular concèntrica de l'antiga font, la qual va ser enretirada. Actualment el basament resta totalment obsolet i difícilment reconeixible, fins i tot, pels pròpis veïns del poble. La terra de la zona on està situat fa que el basament quedi gairebè cobert i el pas de la gent pel seu damunt, provoca el seu progressiu deteriorament.</p> | 08208-135 | Passeig de les Oliveres | 41.4941200,1.8707200 | 405738 | 4594227 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77076-foto-08208-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77076-foto-08208-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77076-foto-08208-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77077 | Basament Antiga Font 3 -Plaça de la Coma- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-antiga-font-3-placa-de-la-coma | XX | El basament es conserva en bon estat però sense la font. | <p>Basament d'una antiga font canalitzada situat a la plaça de la Coma, al costat de del dipòsit d'aigua de la Coma, el qual rebia l'aigua del pou de Can Canals, conservat actualment en el parc Canals i Nubiola. Basament de forma circular d'aproximadament 1,5 m de diàmetre construït amb lloses de pedra. En el centre del basament s'hi conserva la peanya (o una reconstrucció) sobre la qual havia de recolzar l'antiga font, la qual va ser enretirada. Actualment el basament resta totalment obsolet, aliè al seu ús original. Tot i que aquest basament es conserva en molt bon estat i és fàcilment visible, a l'haver perdut el seu ús original es fa difícilment reconeixible, fins i tot, pels pròpis veïns del poble.</p> | 08208-136 | Plaça de la Coma | 41.4963800,1.8695000 | 405639 | 4594479 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77077-foto-08208-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77077-foto-08208-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77077-foto-08208-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77078 | Font de la plaça de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-coma | XX | <p>La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d'aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s'hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font. El conjunt de la font està constituit per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s'hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la bassa de recollida d'aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d'un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada. Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escosell circular construït amb pedra. Una taula i dos bancs de formigó, acaben de configurar aquest espai entorn de la font.</p> | 08208-137 | Plaça de la Coma | 41.4962900,1.8696700 | 405653 | 4594469 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77078-foto-08208-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77079 | Dipòsit de la plaça de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-de-la-coma | XX | <p>A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d'aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció. Aquest dipòsit rebia l'aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l'aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d'aigua en època estival o quan l'aigua escassejava. La construcció d'aquest dipòsit es conserva al bell mig de l'esplanada o plaça de la Coma. Es tracta d'una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6x6 m.) d'uns quatre metres d'altura. A la banda de ponent del dipòsit s'hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s'hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d'una font, que s'ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s'utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l'aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s'hi localitza el basament d'una antiga font, la qual també rebia l'aigua de l'antic dipòsit. Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d'on s'extreia l'aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l'antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l'aigua, a la història del subministrament d'aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.</p> | 08208-138 | Plaça de la Coma | 41.4963500,1.8695700 | 405645 | 4594476 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77079-foto-08208-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77079-foto-08208-138-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77080 | Canonada d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canonada-daigua | XX | Està desprotegida, la vegetació la cobreix completament i això provoca el seu progressiu deteriorament | <p>Canonada que uneix l'antic pou situat al Parc Canals i Nubiola amb el Dipòsit d'aigua potable construït a la Plaça de la Coma, des del qual es regulava el subministrament al nucli de població. Aquesta canonada conduïa l'aigua des del pou d'extracció situat a la cota de l'actual parc Canals i Nubiola (137,00 m. aproximadament) fins a la cota de la Plaça de Coma (193,50 m.) on hi és construït el dipòsit. Aquesta canonada te una longitud aproximada de 150 metres i és construïda amb obra de fàbrica. El tram que es conserva en els terrenys del parc és superficial, de manera que el seu traçat és fàcilment localitzable en aquest tram que circula recolzat sobre el pendent del barranc del torrent dels Canals. Actualment, la vegetació sobrecrescuda i la manca d'ús, fan que aquesta infraestructura sigui difícilment reconeixible pels propis veïns de la població. Aquesta canonada, junt amb el pou situat al Parc de Canals i Nubiola d'on s'extreia l'aigua, el dipòsit d'aigua de la plaça de la Coma i les dues fonts públiques (l'antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitectònic singular vinculat al patrimoni de l'aigua, a la història del subministrament d'aigua a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.</p> | 08208-139 | Parc Canals i Nubiola | 41.4953500,1.8686900 | 405570 | 4594366 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77080-foto-08208-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77080-foto-08208-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77080-foto-08208-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76955 | Can Julià de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-riera | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana.</p> | XV | <p>La masia se situa a la carretera que porta a Sant Esteve des de Martorell, abans de travessar el Torrent de Llops. La masia està formada per un edifici central de planta rectangular i tres plantes. A la part del davant hi ha un ampli pati tancat per un mur que l'envolta i té entrada per un portal modernista, construït amb obra de fàbrica de maó vist i pilars de pedra amb ornamentacions i coberta de peça de ceràmica vidriada . Al costat de la tanca, adossada, hi ha una petita casa del segle XVIII, que actualment no és habitada. La masia està documentada des del 1450 i ha estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, propietat d'un dels germans Bach, iniciadors dels vins Bach. La casa té la façana principal d'època moderna amb revestiment imitant carreus, on s'obren els balcons amb la barana de ferro. Perpendicular a la façana hi la galeria, porxada, de maçoneria</p> | 08208-14 | Ctra. de Sant Esteve Sesrovires, km. 1. | <p>Ha sofert moltes transformacions, de la que en destaca la darrera, feta en estil modernista. La casa es va començar a construïr al segle XV i havia estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, on es van iniciar els Vins Bach.</p> | 41.4868400,1.8708600 | 405739 | 4593419 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La casa es denomina també Can Bac. Masia de mitjan segle XV, acuradament restaurada i transformada en un espai d'acollida de persones i grups per a activitats culturals. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77081 | Pou principal del Parc Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-principal-del-parc-canals-i-nubiola | <p>Caixa 2041, AMSES. MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Pou construït a mitjans del segle XX, dins els terrenys que la família Canals disposava a la banda de ponent del nucli urbà al costat del torrent dels Canals. L'any 1950, la família Canals cedí un terreny de la seva propietat, per a construir-hi un pou a càrrec de l'Ajuntament. Al costat d'aquest pou s'hi va construir una caseta on hi era instal·lat el motor o bomba que feia pujar l'aigua fins el dipòsit situat a la plaça de la Coma, des d'on es feia la distribució a la població. És per això, que aquests terrenys es coneixien com a Parc del Motor. Aquesta caseta va ser enderrocada fa uns anys. Les parets del pou varen ser assegurades amb carreus de pedra i actualment encara conserva en el seu interior el mecanisme que feia possible el seu funcionament. El pou disposa d'una escala de gat per accedir al seu interior i d'una tapa a nivell de la superfície del terreny, que el tanca i protegeix. Posteriorment aquests terrenys varen ser cedits a l'Ajuntament amb la condició que sempre haurien de ser destinats a ús de parc públic -Parc Canls i Nubiola-. Aquest pou, junt amb el dipòsit situat a la plaça de la Coma, des d'on es regulava l'aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l'antic basament i la font de la plaça de la Coma) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l'aigua, a la història del subministrament d'aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.</p> | 08208-140 | Parc Canals i Nubiola | <p>El 10 d'abril de l'any 1950, Josefa Nubiola, vídua de Canals, en representació de la família Canals Nubiola, va concedir permís a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la construcció d'un pou a una finca de la seva propietat, cedint a l'Ajuntament els drets en perpetuïtat sobre la propietat del pou i de l'aigua que s'hi trobés, sempre que fora destinada a l'abastament de la població, tant per serveis públics, com per ús domèstic i industrial. En el cas de trobar el cabdal d'aigua suficient, l'Ajuntament hauria d'executar les obres de la construcció del pou i la seva posta en funcionamnet en el termini d'un any, a comptar a partir de la trobada del cabdal. De no ser així, el pou i el cabdal d'aigua restarien propietat de la casa Canals i Nubiola, sense dret per part de l'Ajuntament a cap indemnització ni compensació. El mateix dia 10 d'abril de 1950, Jaume Llobet Margarit, veí de Sant Esteve Sesrovires, es compromet a construïr el pou subhastat per l'Ajuntament i en les condicions establertes, pel preu de dos mil nou centes noranta pessetes. El pou havia de ser construït fins la profunditat de 20 metres. El constructor es va comprometre a iniciar les obres el dia següent, 11 d'abril de 1950.</p> | 41.4952900,1.8681600 | 405526 | 4594360 | 1950 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77081-foto-08208-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77081-foto-08208-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77081-foto-08208-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Llobet Margarit | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77082 | Escultura 'Onze de Setembre' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-onze-de-setembre | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor sesrovirenc José Antonio González Rodríguez (Gonro). L'escultura 'Onze de setembre' està situada a la Plaça de la Coma, plaça urbanitzada en el punt més alt del barri de la Coma, al costat de l'antic dipòsit d'aigua de la població. La peça ha estat realitzada l'any 2008 i està destinada a rebre cada any l'ofrena de flors en el dia de la cel·lebració de la Diada nacional de l'onze de setembre. L'escultura és una peça construïda amb acer Corten de forma quadrangular, la qual porta inscrita a la part superior, a tall de l'escultor, 'onze de setembre i l'escut del municipi i, a la part inferior, disposa de 9 espais destinats a rebre l'ofrena floral. Cada espai representa una barra de la bandera catalana o Senyera de manera que, un cop dipositades les flors grogues i vermelles, es configura la imatge de les quatre barres vermelles en fons groc.</p> | 08208-141 | Plaça de la Coma | <p>L'acer Corten és un material molt utilitzat per l'escultor Gonro, amb el qual ha construït diverses escultures presents en el municipi. L'acer Corten és un tipus d'acer realitzat amb una composició química, que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrossió atmosfèrica, sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques. Des d'un punt de vista artístic, el seu color característic i les seves qualitats químiques són molt valorades pels escultors i arquitectes.</p> | 41.4965000,1.8693400 | 405626 | 4594493 | 2008 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77082-foto-08208-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77082-foto-08208-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77083 | Estació del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-0 | XIX | <p>L'estació de Sant Esteve Sesrovires (PK 32,12) va inaugurar-se l'any 1893 quan va posar-se en servei la línia de Martorell a Igualada. L'estació actual té dues vies, la general i la desviada (de 109 metres de llarg) amb andanes laterals i l'edifici de viatgers queda a l'esquerra de les vies (mirant sentit Igualada). L'andana de la via 1 (la desviada) està coberta parcialment per una marquesina metàl·lica a sota de la qual hi ha dos bancs i un panell d'informació. L'andana de la via 2 també disposa d'una marquesina amb un banc. L'enllaç entre andanes es realitza per un pas superior situat al costat Igualada adaptat a PMR gràcies a dos ascensors. L'edifici de viatgers és d'una sola planta i acull un bar. Com a edifici annex al de viatgers se'n va construir un de nou en el qual hi ha una sala d'espera i les màquines de venda de bitllets. Els desviaments eren talonables fins a finals de l'any 2004. Actualment, són motoritzats i tot es controla des del CTC de Sant Boi. De tota manera, els trens segueixen circulant de manera que els trens direcció Igualada sempre van per la via desviada i els trens direcció Martorell sempre per la general, realitzant-se encreuament un cop cada hora.</p> | 08208-142 | Passeig de l'Estació | <p>A la façana de l'estació, per la part de les andanes, hi ha una placa ovalada on hi diu: Dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. 167, 1 m altura sobre el nivel medio del Mediterráneo en Alicante.</p> | 41.4976000,1.8725200 | 405893 | 4594611 | 1893 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77083-foto-08208-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77083-foto-08208-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77084 | Parc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-bruixes | XX | Els elements arquitectònic que el composen presenten falta de manteniment i deteriorament. | <p>El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construit en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola. El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma. L'antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior i està comunicat amb l'Avinguda de Catalunya a través d'una escalinata central. La plaça o antic parc disposa d'un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d'una antiga font, la qual va ser enretirada. L'any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s'hi pot accedir directament des dels seus terrenys. Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.</p> | 08208-143 | Parc Canals i Nubiola. | 41.4976700,1.8669900 | 405432 | 4594625 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77084-foto-08208-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77084-foto-08208-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77084-foto-08208-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc