Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77040 | Rellotge de sol, ca n'Amat (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-namat-1 | XX | Es desprèn la pintura. | <p>A Can Amat hi són construïts dos rellotges de sol. El primer està situat a la part superior de l'edifici annex de Can Amat, sobre el ràfec de la façana. És un rellotge de sol vertical declinant dibuixat sobre un tros de parament a mode d'acroteri. El rellotge és de forma el·líptica col·locat en vertical amb una ornamentació geomètrica al voltant de tonalitats vermelloses sobre fons groc pàlid. Les hores solars són assenyalades amb numeració aràbiga.</p> | 08208-99 | Ca n'Amat. Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.5067100,1.8761600 | 406210 | 4595619 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77039 | Rellotge de sol, carrer Serafí Julià, 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-serafi-julia-26-28 | XX | <p>El rellotge de sol construït a la façana de la casa del carrer Serafí Julià núm. 26-28, és un rellotge de sol vertical declinant, situat a la part alta de la façana de la casa. El disseny del quadrant és simple amb la part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. Aquest rellotge de sol no presenta cap lema en el seu disseny, tan sols està ornamentat amb una doble sanefa de color lilós que l'envolta.</p> | 08208-98 | Carrer Serafí Julià, 26-28 | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4939900,1.8729900 | 405927 | 4594210 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 77038 | Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa | XX | La resclosa presenta un bon estat aparent però la caseta annexa està abandonada i presenta moltes patologies estructurals., i els mecanismes estàn en molt mal estat de conservació. | <p>Resclosa d'obra construïda transversalment al riu Anoia amb la finalitat de derivar l'aigua fora de la llera i conduir-la cap a una sèquia. Al costat de la resclosa i a la banda de Sant Esteve hi ha una caseta amb les comportes per regular l'accés de l'aigua cap a la sèquia. Aquesta caseta és de planta rectangular, amb parets de maçoneria i coberta amb una volta de canó de rajola de pla. Encara es conserven les pales de les comportes, que són de ferro, però part del mecanisme per accionar-les ha desparegut.</p> | 08208-97 | Al riu Anoia, sota Can Bargalló | <p>Aquest conjunt relacionat amb l'aigua és molt interessant per conèixer el funcionament dels regadius a les zones properes al riu. La sèquia que s'inicia en aquesta resclosa dóna encara ara aigua per a regar a les zones agrícoles que hi ha a la part baixa del terme entre la via del tren de rodalies i el propi riu, convertint aquesta franja de terreny que finalitza a tocar del nucli urbà de Martorell en una zona agrícola de gran interès.</p> | 41.4592900,1.8847000 | 406855 | 4590345 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77037 | Pont sota la via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sota-la-via-del-tren | XIX | El torrent que passa per un dels ulls del pont ha anat soscavant la base del pilar i caldria un cert manteniment per a protegir aquest basament. | <p>Pont sota la via del tren de rodalies (línia R-4) al seu pas paral·lel a la llera del riu Anoia. Té dos ulls amb arc de mig punt i per un hi passa un camí que va cap el Maset i per l'altre hi passa el Torrent del Grau. Constructivament està fet a base de fàbrica de totxo massís alternada amb paraments de pedra sorrenca vermella de la zona. Els dos arcs, de mig punt, són una volta de canó feta a base de quatre filades de totxo a sardinell. El pilar que separa els dos arcs té a banda i banda un tallamar arrodonit fet a base de totxo massís, i també hi ha aquest arrodoniment a les parets laterals dels dos ulls del pont. Els paraments verticals, com hem dit, són a base de pedra sorrenca irregular de color vermellós que produeix un contrast de color amb el to més marronós del totxo.</p> | 08208-96 | Camí del Maset | <p>La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 posà en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat. Quan la companyia fou autoritzada a continuar fins a Martorell la companyia passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i finalment el 1861 obtingué la concessió fins a Tarragona des de Martorell i passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.</p> | 41.4638500,1.8932800 | 407578 | 4590842 | 1865 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest pont és original de quan es va construir la línia de tren que comunica Barcelona amb Tarragona passant per Vilafranca del Penedès cap a voltants de 1865. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77036 | Trabucaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trabucaires | XX | <p>La colla dels trabucaires està formada per 15 membres, homes i dones, que, armats amb un trabuc, es passegen per la vila per fer saber a tothom que arribar la Festa. El seu vestuari, de vellut negre, va acompanyat d'una manta acolorida, amb la faixa morada i la barretina de 3 pams, com la que duia Mn. Jacint Verdaguer, el qual, l'any 1886 féu ofrena de 25 ptes. per a la construcció del nou temple de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-95 | Sant Esteve Sesrovires | <p>La colla de Trabucaires de Sant Esteve Sesrovires, va signar els seus estatuts el 8 de novembre del 2007, i va ser presentada en societat el 27 d'abril de 2008. Essent apadrinada per tres colles de trabucaires: Els Trabucaires de Sant Andreu Palomar, Els Miquelets de Badalona i Els Trabucaires de Ripollet. Vam estar acompanyats de la Coordinadora de Trabucaires, així com de les Colles Trabucaires de Solsona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Boi de Llobregat. En total uns 70 trabucaires. A l'acte també va estar convidat el Sr. Agapito, trabucaire de Súria, amb una trajectòria com a tal de 60 anys a l'entitat.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2008 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'origen dels trabucaires data de la Guerra dels Segadors, el 1640. El seu objectiu era frenar la invasió castellana de Felip IV. Però arran dels abusos comesos per les tropes franceses, la pagesia es va revoltar (maig de 1640). L'any 1641 amb l'ajut de camperols armats amb trabucs, van participar en la victòria de la batalla de Montjuïc. Amb el temps, el trabucaires es convertiren en un grup de foc que sortia a galejar llançant trets a l'aire i salves en esdeveniments especials i recepcions dels seus senyors. Aquesta tradició de la Catalunya interior ha estat adoptada per uns quants sesrovirencs i sesrovirenques que, amb el nom de Colla de trabucaires Els Sesrovirencs duen el nom del Sant Esteve arreu del país. Formada per uns catorze membres, és de les poques colles de la comarca i actualment és l'única del Baix Llobregat Nord. Va ser batejada el 27 d'abril de 2008 amb motiu de la celebració dels actes de Sant Jordi. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77035 | Canal de Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-rec-0 | <p>Cartoteca ICC. Fons Minutes Municipals.</p> | XX | En molts trams el canal està mig tapat i cobert amb molta brossa. | <p>Canal de rec construït a la banda sud del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El canal és visible en determinats punts del municipi, com el situat en el lloc conegut com La Torrassa, camps de conreu situats entre el Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya i el riu Anoia. El canal és de secció rectangular construït amb carreus de pedra ben tallada. El canal va ser construït a la riba esquerra del riu Anoia. El canal iniciava el seu recorregut a la resclosa del riu Anoia situada prop de Can Bargalló dins el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i finalitzava el seu recorregut en el Pontarró de Martorell. Segons la planimetria històrica, en entrar en el terme municipal de Martorell, el canal a principis del sgele XX rebia el nom de 'Acequia de Gomiz', fent referència al Molí de Gomiz, construït en el mateix municipi.</p> | 08208-94 | Riba esquerra del riu Anoia. | 41.4664100,1.9048600 | 408549 | 4591114 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77035-foto-08208-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77035-foto-08208-94-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment, en els camps de cultius on hi és bastida La Torrassa, es pot visitar fàcilment aquest canal el qual està en ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77034 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim-0 | XX - XXI | <p>Des de l'any 1999, el barri de Can Prats organitza la Festa del Raïm. Els dos primers anys com una festa veïnal; el tercer any com a festa per a tota la població sesrovirenca, i en poc temps s'ha converti en tradició local.</p> | 08208-93 | Can Prats | 41.4844900,1.8893700 | 407281 | 4593138 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Situat a l'est del terme municipal i envoltada de camps i vinyes, Can Prats conserva algunes característiques pròpies del Centre Urbà. Barri on es respira l'ambient rural i de camp. Els pocs veïns que acull el barri poden gaudir de la fresca i del repòs que ofereix la seva petita plaça. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||||||
| 77033 | Col·lecció d'objectes de la Societat Coral Apolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-societat-coral-apolo | XX | L'estendard necessita tractament per arnes. | <p>Sant Esteve té una llarga tradició coral iniciada amb la fundació de la Societat Coral Apolo el 1907. Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Coral Apolo a les seves cantades: - Estendard de roba de vellut brodada amb pedreria i detall d'espigues de blat amb metall i cintes amb la senyera catalana, muntat sobre pal de fusta amb acabats de bronze i guardat en una caixa de fusta. A la part anterior de l'estendard hi ha la inscripció Societat Coral APOLO Sn ESTEVE i a la part posterior Any 1907. A la caixa de fusta hi posa: 'Equipos Militares. Primer Establecimiento de España en su clase. Bordador y cordonero Juan Medina. Barcelona' (núm. de Registre 100 i Codi 2-CU-SCA-001) - Batuta de direcció utilitzada pel director de la Coral. És de fusta lacada amb detalls amb plata gravada. Porta la inscripció SOCIETAT APOLO SAN ESTEBE SASROVIRAS. (núm. de Registre 101 i Codi 2-CU-SCA-002). - Ballesta gran de fusta amb un cistell folrat de vellut vermell amb cascavells que servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 102 i Codi 2-CU-SCA-003). - Ballesta petita de fusta amb un cistell folrat de vellut vermell amb cascavells que servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 103 i Codi 2-CU-SCA-004). - Perxa consistent en un pal de fusta amb punta metàl·lica amb forma de ganxo on es penjava el cistell, que és folrat de roba amb cascavells al voltant, i servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 104 i Codi 2-CU-SCA-005). Actualment en dipòsit a la parròquia per a ús de la Coral Infantil de Sant Esteve que la utilitza a les cantades de les caramelles. - Ballesta de fusta amb una nina de roba a la part superior. Servia per arribar a les balconades. (núm. de Registre 105 i Codi 2-CU-SCA-006). Actualment en dipòsit a la parròquia per a ús de la Coral Infantil de Sant Esteve que la utilitza a les cantades de les caramelles. A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositat el fons documental de la Coral Apolo (1933)</p> | 08208-92 | Carrer Major, s/n | <p>L'any 1907 es va fundar la Societat Coral Apolo i el 1933 va arrendar El Casino com a seu de l'entitat.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La tradició musical de la Coral Apolo i del Ball de garlandes es manté viva i estan representades per la Coral Sant Esteve (1977) , la Coral Infantil (1977) i la Coral Jove (2007). | 106|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77032 | Bioescultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bioescultura | XXI | <p>La Bioescultura consisteix en un bany de fang on els participants s'introdueixen dins d'una bassa de fang prèviament preparada, tot gaudint de les diverses sensacions que provoca el fang en assecar-se. Aquestes persones, convertides en veritables escultures vivents i amb el suport d'altres elements i materials com paraigües, cadires, papers, tints naturals... fan de models per al concurs de fotografia que acompanya la Bioescultura.</p> | 08208-91 | Aparcament del carrer Josep Tarradellas | 41.4939000,1.8763300 | 406206 | 4594196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | És una activitat bianual que es celebra des de 1991 (l'any 2010 s'ha realitzat la 8na. edició) . Està convocada pel Patronat Municipal i organitzada pel col·lectiu d'artistes locals Artviu. En la 8a edició de la Bioescultura, dissabte a la tarda es van utilitzar 30 tones d'argila, que la gent va poder utilitzar per simular ser escultures que prenien vida. L'acte va canviar d'emplaçament respecte d'edicions anteriors i es va celebrar a l'aparcament del carrer de Josep Tarradellas, ja que en anys anteriors aquesta activitat havia tingut lloc al camí del cementiri. Aquesta edició ha estat diferent, no només per la nova ubicació sinó perquè s'ha celebrat en sessió de tarda-nit. Des de les 6 de la tarda fins a les 11 de la nit hi va haver un ambient impregnat d'elements esfèrics que a mesura que es feia de nit l'atmosfera de l'acte va anar canviant. Amb la foscor es van posar espelmes i va començar a sonar música chill-out. A més a més, també es va disposar d'un servei de bar durant tot l'acte. Paral·lelament es convoca el Concurs de Fotografia de la Bioescultura, on les imatges han de tenir com a element central el mateix happening. En aquest concurs, que és obert a tothom, els fotògrafs que hi participen poden presentar un màxim de 3 imatges cada un. Un jurat tria les 30 millors obres que s'exposen a la Sala Domènech i Estapà i s'entreguen uns premis als guanyadors, que l'any 2010 han anat dels 100 als 300 euros. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 77031 | Concurs de Carbasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-carbasses | XX - XXI | <p>A l'acabar de la missa del primer diumenge d'octubre se celebra el Concurs de Carbasses que ja s'ha convertit en una tradició en la que s'hi presenten una vintena de participants provinents de la pròpia localitat i de poblacions veïnes. Les carbasses presentades al concurs arriben a pesar al voltant dels 150 kg. i es pesen en una bàscula antiga que se situa al bell mig de la Plaça del Doctor Tarrés. A causa del gran pes de la majoria d'exemplars que es presenten, és necessari que almenys dues persones ajudin a descarregar-la i portar-la fins a la bàscula.</p> | 08208-90 | Plaça del Doctor Tarrés | 41.4933800,1.8739200 | 406004 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se celebra anualment el primer cap de setmana d'octubre. L'any 2010 s'ha celebrat la quinzena edició del concurs. En aquesta edició el guanyador va presentar un exemplar de 150 kg que va superar amb escreix la de l'any anterior, que va ser de 113 kg. El segon premi va ser per una carbassa de 115 kg. i el tercer premi per una de 84 kg. A més, també es va presentar una carbassa fora de concurs de 180 kg i que el seu propietari ha cedit a l'Ajuntament. Aquest certamen és organitzat anualment pel Patronat Municipal de forma paral·lela a la Trobada d'Entitats. Les llavors són repartides pel Patronat Municipal, organitzador del concurs, a les persones interessades en plantar-les i presentar-les més tard als premis. Es tracta d'una varietat, que segon els entesos, poden arribar a centenars de quilograms si el clima és propici. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 77030 | El Talòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-talos | XXI | <p>La colla de diables Cadells de Drac va voler fer una bèstia àgil que els permetés de treure-la en els seus correfocs. Amb aquest objectiu van concebre i dissenyar el Talòs. Com El Bitxo, va estar fet per la mateixa Colla de Diables amb un disseny del Xavi Amorós, també membre de la colla. Aquesta bèstia és duta per una sola persona, talment com si dugués una motxila.</p> | 08208-89 | Carrer Major, s/n | <p>Va ser la segona bèstia de foc i es presentà al públic l'any 2004 en el correfoc de la Setmana de Joventut.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2004 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77030-foto-08208-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Xavi Amorós | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77029 | El Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bitxo | XXI | <p>És la primera bèstia de foc que va tenir Sant Esteve. Ideat i creat per la colla de diables Cadells de Drac. El disseny del drac va ser de l'artista local Enric Vallhonesta i la seva construcció va estar coordinada per Josep Berenguer i Tito Camiño.</p> | 08208-88 | Carrer Major, s/n | <p>El Bitxo va tenir el seu bateig de foc el 2002, dins dels actes de la Festa Major, que és quan surt pels carrers i places de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2002 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77029-foto-08208-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Enric Vallhonesta | L'existència d'aquest animal de foc s'explica en el conte del Drac que forma part de la tradició oral de la vila. Diu així: Diuen i conten que, temps era temps, els habitants d'una petita vila de Catalunya, de nom Sant Esteve Sesrovires, vivien en pau treballant les seves terres. Però un bon dia, quan el sol tot just s'acabava de pondre i els vilatants retornaven cap a casa seva, un so estrany els va sorprendre... El so venia de la Cova del Forn i la vigorositat d'aquell bram els deixà atemorits. Els més valents, plantats davant la cova, restaven a l'espera per si es repetia i podien esbrinar què era aquell rugit que mai havien sentit. L'udol es tornà a repetir, aquest cop acompanyat d'una gran foguerada. Era evident que a la Cova del Forn hi estava passant quelcom que podia esdevenir molt perillós. Els camperols s'imaginaven una bèstia ferotge nascuda a la cova. Com que no estaven preparats per a plantar-li cara, decidiren demanar ajut als guerrers més ferrenys de Catalunya. Però un sesrovirenc alt, forçut i cepat, tot demostrant la seva valentia, va oferir-se per entrar en el forat a lluitar amb aquella suposada bèstia. Decidit, el xicot s'hi va ficar. Ara els crits i les foguerades eren més forts que mai. De cop, el silenci s'imposà en aquell indret. Ningú sabia què havia passat en aquell cau, però era fàcil d'imaginar: la bèstia desconeguda s'havia cruspit el pobre forçut! Cap d'ells s'atreví a endinsar-se en el fum i la foscor d'aquell forat. De sobte, d'un dels campanars que estaven aixecant tota la gent del poble per celebrar el naixement d'una bessonada, va aparèixer una figura negra envoltada de foc. Tots els camperols la miraren sorpresos, i amb espant, escoltaren les seves paraules... No tingueu por. Sóc el vostre amic, el forçut; aquell que crèieu que s'havia mort en el forat. Dins la cova hi viu un poderós drac, però no l'heu de témer i m'envia a buscar-vos. Ell convertirà la vostra sang en foc, com ja ha fet amb mi, d'aquesta manera podreu ser els seus Cadells de Drac. Confieu en les meves paraules. Seguiu-me! Alguns dels camperols, els més atrevits, entraren a la cova i en sortiren els Cadells de Drac que amb els seu ritual de foc, batejaren el drac amb el nom de Bitxo. D'aquella feta, en feren una cançó, i el drac, en sentir-la, es posà a rodar... i rodar... Diuen que amb les seves espurnes omplia tota la plaça. D'aleshores ençà, els sesrovirencs, tot ballant el Ball de Garlandes a la plaça Major, recorden i parlen del dia del naixement del Bitxo i dels seus Cadells de Drac, i a cada Festa Major, els Cadells, acompanyats del Bitxo surten a córrer i a dansar pels carrers de la vila, per alegrar la festa de tots els seus veïns i companys. I per allà on passen, podreu escoltar rialles. Tots plegats, acompanyats de les gralles i timbals, des del més petit fins al més gran, entonen la cançó del Bitxo mentre el drac la va dansant. | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77028 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-4 | XXI | <p>La parella de gegants de Sant Esteve són en Siset i l'Angeleta. En Siset, armat amb dos pedrenyals, representa un bandoler dels que es diu rondaven els boscos de Sant Esteve, pels volts del segle XVI. L'Angeleta és una jove pubilla sesrovirenca que duu la característica garlanda al braç.</p> | 08208-87 | Carrer Major, s/n | <p>Els gegants de Sant Esteve, en Siset i l'Angeleta, es van batejar durant la Festa Major de 2005 (el 3 de juliol), després d'una llarga etapa de creació en els tallers Sarandaca, de Granollers. Van ser creats pel constructor Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers. Van apadrinar el bateig els Gegants d'Abrera (en Pere el boter i la Roser). En la construcció dels gegants hi van participar també la Colla de puntaires de Sant Esteve Sesrovires que van confeccionar el mocador i el xal de la geganta, l'escultor José Antonio Gozález Rodríguez (Gonro) que va realitzar els anells l'any 2006 i també Stel Show que va fer el donatiu del camafeu de la geganta l'any 2006.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2005 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Ramon Aumedes | En Siset representa un dels bandolers de la colla d'Antoni Pujol àlies El Renegat que fou fet presoner pels boscos de Sant Esteve cap a l'any 1582. Porta dos pedrenyals al pit. Té una alçada de 3,50 m i pesa 36 kg. L'Angeleta representa una pubilla Sesrovirenca. Porta una Garlanda al braç que la identifica amb el Ball de Garlandes; tradició popular de Sant Esteve molt ben documentada. Té una alçada de 3,45 m i pesa 33 kg. Sobre els gegants de Sant Esteve en Josep M. Carbonell va escriure un conte el juliol de 2005 que diu: Amb els gegants de Sant Esteve hem recuperat una petita part de la història de la vila. Una història oblidada, molt remota, que ens trasllada més de quatre-cents anys enrere. Els gegants volen ser un petit homenatge, un petit record a la gent de Sant Esteve que durant una època d'injustícies socials, havien de sobreviure plantant cara a un règim feudal que els prenia el poc que tenien per viure. Fruit d'aquesta repressió va néixer la figura del bandoler, que tantes pàgines d'història i ficció ha omplert a Catalunya i que també a Sant Esteve va gaudir d'un protagonisme rellevant. Hem volgut personificar en el nostre gegant la figura del bandoler: uns personatges polèmics que es van deixar veure molt a Catalunya i que, segons ens consta documentat, algun d'ells es va deixar caure per Sant Esteve Sesrovires. Hi ha molta llegenda popular entorn de la figura del bandoler, però el que sí sabem del cert, és que eren homes i dones desesperats i amb una necessitat extrema de sobreviure en la difícil època de la qual us parlem. Sembla que podria ser que el nostre personatge, en Siset, hagués format part de la quadrilla d'un dels bandolers més buscats de Catalunya, l'anomenat Antoni Pujol, àlies Renegat, amb merescuda fama de violent i busca-raons i detingut als boscos de Sant Esteve a les darreries de 1582. Però l'amor d'en Siset per una bonica pubilla veïna de Sant Esteve, l'Angeleta, i la sort, el van fer escapar d'una condemna segura. En Siset i l'Angeleta prengueren vida el dia 30 de juliol de 2005, dissabte de Festa Major, tot desitjant de fer-nos còmplices de la seva història d'amor no absenta d'entrebancs, morts, fugides i trobades d'amagat. Una història que podria ser ben bé la del mateix Serrallonga, el bandoler més buscat de Catalunya. Fos o no com us hem explicat, Sant Esteve va viure en els segles XVI i XVII una de les èpoques més repressores de la seva història. Fruit d'aquesta repressió, en Siset, es va veure obligat a afegir-se a la quadrilla del Renegat, amb qui es va embolicar el nostre Siset, que es va veure obligat a fugir de Sant Esteve i a refugiar-se pels pobles del voltant. Aquesta fugida el va privar de veure's amb l'Angeleta, de qui estava bojament enamorat i que, com cada any, esperava en Siset per poder compartir el Ball de Garlandes. Diuen que el dia abans del ball, en Siset va decidir deixar plantat el seu amo, el Renegat, per anar a veure l'Angeleta a Sant Esteve i declarar-li el seu amor; aquella mateixa nit, la justícia va capturar el Renegat i la seva quadrilla en uns boscos propers a la Masia de Can Julià, dins del terme municipal; van ser jutjats i condemnats a galera perpètua. A en Siset li va venir d'un pèl, i l'endemà, tant ell com l'Angeleta, van encapçalar el Ball de Garlandes, i van prometre's no separar-se mai més. En Siset està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 208 i Codi 2-AL-AxR-001, i l'Angeleta amb el núm. de Registre 211 i Codi 2-AL-AxR-002 | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77027 | Roure de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-serra | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>El Roure de Can Serra està situat a l'entrada de Can Serra, al costat de l'accés a l'aparcament de la casa. En el moment que es va enderrocar l'antiga casa de can Serra, aquest arbre va ser salvat i es va respectar el seu lloc original de creixement, evitant el seu trasplantament.</p> | 08208-86 | Can Serra, camí de Ca n'Amat a Sant Esteve Sesrovires, s/n | <p>La conservació de l'exemplar del Roure de Can Serra, recorda l'orígen boscós del territori del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La historiografia manifesta que l'etimologia del nom 'Sesrovires', prové de l'antiga denominació de les rouredes, que eren anomenades 'rovires'. En català antic 'rovires' volia dir 'lloc abundant en roures o rouredes'. El topònim de Sesrovires derivaria de l'existència de rouredes o rovires amb la incorporació de l'article definit salat 'ses'.</p> | 41.4978200,1.8810400 | 406605 | 4594627 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77027-foto-08208-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El terme 'roure' pot ser usat per referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere 'Quercus' i, ocasionalment també, a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae). En el seu ús original, el terme derivat del llatí 'robur', designa espècies europees de Quercus, de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics, o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. El 'Quercus robur' és un arbre caducifoli molt gran, que pot arribar a viure centenars d'anys. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m. d'alçada, amb les branques verticals i capçada ampla. Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines, són erectes de 1 a 3 cm. Floreix en el mes de maig. Els fruits són aglans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de 2 a 5. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||||
| 77026 | Alzina de la Corba de la Fruita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-corba-de-la-fruita | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'alzina coneguda com l' 'Alzina de la corba de la fruita', correspon a l'alzina existent al costat de la carretera B-224, aproximadament a l'alçada del Km. 23,700, en un tros de terreny on habitualment s'hi col·loquen venedors de fruita ambulants, els quals aprofiten l'ombra de l'alzina per establir el taulell amb els seus productes. L'alzina està situada a la banda sud de la carretera, al revolt que es troba passada la gasolinera. Aquesta alzina, per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-85 | En un revolt de la carretera B-224, km. 23,700 | 41.4783000,1.8861500 | 407003 | 4592454 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||||||
| 77025 | El Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-del-llac | XX | <p>A part de la zona verda que hi ha al costat de la rotonda d'entrada al municipi, Ca n'Amat disposa d'una altra zona verda, el Parc del Llac, que comparteixen els municipis d'Abrera i Sant Esteve. Aquesta zona verda ocupa una àrea situada entorn del torrent de Can Noguera, actualment canalitzat en aquest tram. A l'entrada del parc s'hi troba la Font de l'Aspirina.</p> | 08208-84 | Urbanització Ca n'Amat | <p>El Parc del Llac es troba situat a Ca n'Amat, ocupant una superfície de terreny que correspon a un tram de la llera del torrent de Can Noguera. En aquesta zona antigament hi existia un llac, el qual va ser construït amb les mateixes terres del lloc, sense cap mena de mur de contenció ni altra infraestructura possible. El llac contenia fins i tot peixos i es convertí en una zona habitual de joc pels nens i nenes del veïnat. L'aigua entrava en el llac a través del mateix torrent i s'escolava a través d'un conducte, el qual podia ser barrat per possibilitar el desviament de l'aigua cap uns horts veins i utilitzar-la per regar. Un dia de tempesta, la sortida va restar tancada i l'aigua va desbordar el llac i s'ho va emportar tot, desapareixent la bassa del llac completament. Es va decidir no tornar a construïr el llac i en el seu lloc ubicar-hi una zona d'esbarjo. L'aigua del torrent es va canalitzar i actualment en el seu lloc s'hi troba una àrea verda anomenada Parc del Llac.</p> | 41.5078000,1.8801100 | 406541 | 4595736 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El parc ocupa la llera del torrent compresa entre les cases que tenen façana a l'Avinguda d'Abrera i les que tenen façana a l'Avinguda de ca n'Amat, tenint l'accés pel carrer que va de la rotonda que hi ha entre l'Avinguda de Ca n'Amat i el carrer Montnegre i la rotonda que hi ha entre el carrer Anoia i l'Avinguda d'Abrera. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77024 | Pins de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-duran | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1722-1773) 'Vecindario del Lugar y Termino de San Esteban de Sasroviras Obispado y Corregimiento de Barcelona practicado en 5 Abril 1773' (1773) AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851) Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | <p>La casa de Can Duran estaba situada a la banda sud del municipi, al costat de l'antic camí de Can Gros que baixava de Can Gros fins el Maset, situat vora l'Anoia. Can Duran estava situat entre el torrent de Can Gros -actual torrent de Can Margarit- i l'antic torrent de la Grau o del Grau. En els terrenys de la finca de Can Duran s'hi va construir el Centre penitenciari de Can Brians i la casa va desaparèixer. De l'antiga casa o el seu entorn, hi resten quatre pins que han quedat dins el recinte penitenciari. Es considera convenient incloure aquests especímes botànics en el Mapa de patrimoni de Sant Esteve Sesrovires , ja que aquests pins configuren un indret representatiu dins el centre penitenciari i varen ésser respectats en el moment de la construcció del centre.</p> | 08208-83 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 23 | <p>A la documentació de l'estadística general de població de l'any 1773, ja apareix citada Can Duran, com la Casa de Duran. En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Duran descrit com una 'alqueria' o casa de labor, composada per dos edificis. La casa de Can Duran està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici quedava situat a la banda sud del municipi, a redós de l'antic camí de Can Gros, bastit entre el torrent de la Grau i el torrent de Can Gros.</p> | 41.4675200,1.8834500 | 406762 | 4591260 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | En antigues escriptures, la finca està documentada com Can Duran de Brians. Actualment a la finca de Can Duran hi ha el Centre penitenciari de Can Brians. La casa ha desaparegut. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 77023 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-11 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XXI | <p>Can Serra és una masia localitzada a la banda nord-est del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La masia està situada a la banda de llevant del camí de Ca n'Amat i a ponent del polígon industrial de Ca n'Estella, molt a prop de la masia de Can Domènech. L'accés a la masia de Can Serra, es similar a l'accés a la masia de Can Domènech. Des de la rotonda del camí de ca n'Amat o des del camí del polígon industrial de Ca n'Estella, s'arriba fàcilment a ambdues masies. En fer les obres de rehabilitació per la instal·lació del Centre de Serveis Gerontològics, l'antiga casa de Can Serra es va enderrocar. En el projecte, es va decidir repoduir l'antic volum i tipologia de la masia, però construïda de nou. La finca es composa de l'antic volum, totalment construit de nou, una ampliació d'imatge contemporània i un gran espai obert que funciona com a pati o jardí del centre. A l'entrada de Can Serra hi ha un gran roure, que per la seva magnitud i antiguitat ha estat considerat com element singular en aquest mapa de patrimoni.</p> | 08208-82 | Camí de Can Serra | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Serra descrit com una 'alqueria' o casa de labor, composada per dos edificis. La casa de Can Serra està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici queda situat a la banda nord-est del municipi, a redós de l'antic camí de Can Sunyol i molt a prop del camí de can Serra, el qual mena directament fins el centre del nucli urbà.</p> | 41.4978500,1.8807300 | 406579 | 4594630 | 2010 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77023-foto-08208-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77023-foto-08208-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Serra hi funciona un Centre Municipal de Serveis Gerontològics, inaugurat el dia 25 de setembre de 2010. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77022 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc-0 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX-XX | La casa està enrunada | <p>La finca de Can Poc o Poch, es troba situada a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can LLopard i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. La casa està bastida sobre l'antic camí de Can Poc que, procedint de la banda nord del municipi (Can Mercader) creuava l'antic camí de la Beguda, passava per la casa i tornava a empalmar amb el camí de la Beguda a Sant Esteve. Actualment l'accés a can Poch, es realitza per la carretera que circula en direcció nord-sud des de Vallserrat cap a la masia Bach i la carretera B-224.</p> | 08208-81 | Carretera que va des de Vallserrat a la B-224, passant pel Club de Golf. | <p>Al nuevo nomenclator de l'any 1851 apareix can Poc definit com una alqueria o casa de labor constituïda per tres edificis. A la planimetria de les minutes de la cartoteca de Catalunya hi és situada can Poc a redòs de l'antic camí que va de can Poc a can Mercader.</p> | 41.4941800,1.8572800 | 404616 | 4594248 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment tan sols hi resta en peu la barraca i el pou, i encara es veuen restes d'alguns murs de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77021 | Can Sitges (Can Pixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sitges-can-pixa | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII-XX | <p>Can Sitges es troba situat a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can Sitges i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. A l'alçada de la banda sud de l'actual urbanizació de Vallserrat , d'aquesta antiga via sortia el camí de Can Sitges, que passava per la casa de Can Sitges i continuava fins el poble de Sant Esteve Sesrovires, entrant directament pel carrer dels Germans Bach.</p> | 08208-80 | Carrer de Mestral a Vallserrat. | <p>La 'Casa de Sitjas' apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, 'Can Sitjes' està inscrita com a masia amb un total de dos edificis.</p> | 41.4978100,1.8596600 | 404820 | 4594649 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77021-foto-08208-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77021-foto-08208-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Està reformada i es troba dins la urbanització Vallserrat. Aquesta casa també era coneguda com a Can Pixa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76949 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-1 | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX | <p>L'església de Sant Esteve, construïda amb maó en la seva totalitat, substituí a un edifici anterior del segle XVII. És una obra que combina elements de tradició romànica dins un estil bàsicament neogòtic, molt lluny de l'estil característic de Domènech Estapà. L'obra actual, amb elements neogòtics i neoromànics, és una de les esglésies majors de la comarca. La façana és culminada per dos campanars bessons. És un edifici de maó vist que consta de tres naus, la central més gran i més alta, amb arcbotants, i capelles laterals. Seguint la tradició de les esglésies medievals, té transepte i absis semicircular. La façana principal té un portal d'arc apuntat, igual que els finestrals, i en el seu timpà hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve i escenes del martiri en baixrelleu. Dos campanars vuitavats flanquegen la façana. L'autor del projecte va ser l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858-Cabrera de Mar, 1917)</p> | 08208-8 | Plaça del Dr. Tarrés | <p>L'església de Sant Esteve actual és el resultat de diversos intents per construir una nova església a la població. Tots els projectes anteriors foren descartats per dificultats econòmiques. En aquesta obra hi va participar la major part de la població, bé amb aportació de diners bé amb jornals. La primitiva església parroquial, documentada des de 1082 i reconstruïda a finals del segle XV, va ser enderrocada l'agost del 1925, per poder construir la nova rectoria, la qual fou inaugurada a primers de juliol de 1926. Al seu costat ja havia estat construït el nou temple, començat el 3 de gener de 1889 i inaugurat solemnement el 13 de novembre de 1891.</p> | 41.4931900,1.8737100 | 405986 | 4594120 | 1889-91 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Domènec i Estapà | Sobre el fet de que l'església tingui dos campanars hi ha una llegenda que diu així: Temps era temps hi havia un matrimoni que no tenia fills. Ja duien un munt d'anys que el seu desig no s'acomplia. El matrimoni tenia molts doblers, era ric. Però per sort, els diners no ho poden tot. Anava passant el temps i els feia por de perdre els ànims i les forces per a poder pujar un fill o filla, vés a saber! Tenien por de perdre les ganes de jugar i d'acompanyar l'infant a créixer entre vinyes i camps. Amb el temps, s'acaben les forces per poder canviar bolquers, passar nits en blanc, escoltar plors i perquès... Estaven amoïnats, desesperats, tristos i angoixats. Però vet aquí que per aquelles dates, Sant Esteve tenia un gran projecte que aplegava a tot el poble: estaven fent una església nova. L'església és la que avui hi ha, feta amb totxanes de terrissa. Els veïns i veïnes coïen les totxanes en un indret que en deien la Vinya del Forn, perquè era allí on tenien un gran forn per a coure les totxanes. Fent cadena, de mà en mà, traslladaven les totxanes al centre de la plaça i, de mica en mica, podien veure com l'església s'anava fent mes alta i més gran. En aquesta tasca hi treballaven petits i grans. Vet aquí que un dia d'aquests, mentre el matrimoni ajudava en aquesta tasca, van fer una petició. Si Déu els volgués donar un fill, hereu o pubilla, ells pagarien les despeses de construcció d'un campanar que s'aixequés altiu i majestuós per damunt de les cases de la Vila i que es veiés des de les poblacions veïnes. No passà gaire temps que la muller començà a tenir una gran panxa: esperava un infant, quina il·lusió tan gran! El marit tingué cura de la muller i li portava dolços, xocolata, ametllats i tots aquells antulls que li plaïen. De mica en mica veieren que aquella panxa era més grossa del normal i en el seu interior hi començava a haver-hi força guirigall i és que... no tindrien un fill, no: n'estaven esperant dos! El matrimoni, ara ja pares, tingueren una bessonada. Cofois, contents i satisfets compliren la seva promesa i en comptes de pagar un sol campanar n'aixecaren dos, més alts que cap altre de la contrada, en agraïment de la seva bessonada. I si això no és veritat, així ens ho han contat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||
| 77020 | Bandera de la Germandat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-la-germandat-de-sant-isidre | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX - XX | <p>Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Germandat de Sant Isidre, com la bandera que lluïa la Germandat a les seves sortides. És un estendard fet de roba brodada amb un text que diu Sant Esteve i una imatge del Sant. (núm. de Registre 93 i Codi 2-CU-GSI-003). A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositada la documentació de la Germandat (1880-1970)</p> | 08208-79 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En un principi la Germandat de Sant Isidre es deia Montepio de San Isidro i es va fundar l'1 de març de 1881. El seu objectiu era auxiliar-se mútuament en cas de malaltia. L'any 1900 estava formada per setanta socis. Més endavant va ser coneguda com el Partit de Baix perquè sembla que prové de la primera Societat Agrícola que hi va haver al carrer Pau Costas. També l'associaven amb els requetès, d'idees més conservadores. Tenia la seu al núm. 4 de la plaça del Dr. Tarrés. A la planta de baix hi havia un bar i a la de dalt es feia el ball. Per la Festa Major feien un envelat just al davant, on ara hi ha la font, i sempre llogaven l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní d'Anoia. L'esdeveniment més significatiu que organitzava aquesta germandat era la Festa de Sant Isidre, que se celebrava el 15 de maig. Segons els records de la gent més gran, cap a l'any 1915 aquesta festa consistia en el següent: Al matí, en sortir de missa, es feia la Processó pels carrers de poble. Els nens es reunien davant el Centre Agrícola i ballaven el Ball de Garlandes. Després de dinar hi havia ball per la gent gran. La gent anava molt mudada per l'ocasió. Els homes es feien trajos i les noies vestits ben bonics, que de vegades s'havien de pagar a terminis, perquè el jornal no donava per pagar-lo de cop. A més del Ball de Garlandes, es ballaven altres balls de l'època. Després anaven a sopar i continuava la festa. En Valentí Valls recorda com l'any 1953 va haver d'anar a comprar el sant i es va brodar una bandera nova. La processó es va continuar fent fins acabada la dictadura. Després, i segurament pel fet que a Sant Esteve no hi hagués capellà (només venia els diumenges a fer la missa) ja no es va tornar a organitzar.</p> | 41.4934100,1.8745000 | 406052 | 4594144 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 77019 | Alzina de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-domenech | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Can Domènech està situada al costat de l'antiga masia de Can Domènech i s'ha conservat com un element singular i històric dins del jardí de la finca. Aquesta alzina per la seva magnitud i robustesa esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Can Domènech diposa d'un escossell de forma quadrangular, d'uns 40 cm. d'alçada, construït amb pedra i peça de maó ceràmic col·locat a plec de llibre.</p> | 08208-78 | Can Domènec | 41.4968400,1.8826700 | 406739 | 4594516 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77019-foto-08208-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 77018 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-2 | <p>AMADES, Joan / PUJOL. 'Cançoner Popular de Catalunya. Volum I. Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors'. Publicacions de la Fundació Concepció Rabell i Cibils Vda. Romaguera. Barcelona, 1946.</p> | XX | Actualment ja no es balla | <p>Ball que es feia al Casino quan acabava la collita del raïm i després de la premsada, cap a l'octubre. El Ball del Most es feia per cel·lebrar la bona collita els anys que aquesta era abundosa.</p> | 08208-77 | Carrer Sant Joan, núm. 15 | <p>Segons Joan Amades i Francesc Pujol, a la seva obra 'Diccionari de la Dansa , dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', el Ball del Most correspon a la ballada que es feia un cop acabades les feines de la verema en celebració de la bona collita els anys que aquesta era abundosa. Segons Amades i Pujol, a Ripollet, el ball del Most era un senzill ball de sala i el programa era format per danses modernes. Amb igualtat de circumstàncies i amb idèntica finalitat, feien a Vallirana una ballada per l'estil, a la qual donaven el nom de Ball del vi. Es probable que aquestes dues ballades siguin reminiscències d'un antic costum de celebrar una festa demostrativa del goig produït per l'abundosa collita de fruits de la vinya amb una dansa especialment destinada a aquesta finalitat.</p> | 41.4937000,1.8718278 | 405830 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-10-22 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||||
| 77017 | Esgrafiat de façana, carrer Anselm Clavé, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-anselm-clave-14 | XX | <p>És la façana d'un habitatge unifamiliar construït l'any 1987. A la planta baixa hi ha un gran portal per a entrada de vehicles, amb arc escarser emmarcat amb un aplacat de pedra, i també hi ha la porta d'accés a l'escala de l'habitatge. Al primer pis hi ha una finestra de ventilació de l'escala centrada sobre la porta d'entrada i dues arcades d'arc escarser separades per un pilar i emmarcades amb aplacat de pedra centrades sobre l'arcada del garatge de la planta baixa. A la part superior de la façana hi ha un ràfec amb caps de biga de fusta. La façana està totalment esgrafiada excepte una part que envolta la porta i la finestra de l'escala, que és amb totxo massís a cara vista. La part esgrafiada és de color rosa pàl·lid i els motius esgrafiats són de color rosa sèpia amb temes florals. Al frontal sota l'aleró hi ha una garlanda contínua amb fullatge i fruits que va unint els espais entre els caps de biga del ràfec; a sota hi ha uns emmarcats rectangulars amb una antefixa central de la que surten fulles d'acant; sobre dels arcs de la planta primera hi ha dibuixades unes copes amb flors omplint els carcanyols i a banda i banda de la porta del garatge hi ha unes copes de les que surten fulles i flors i al costat de la decoració de la dreta hi ha la signatura de l'autor, que diu Jaume Amat B. 1987</p> | 08208-76 | Carrer Anselm Clavé, núm. 14 | 41.4937200,1.8725600 | 405891 | 4594181 | 1987 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77016 | Sputnik | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sputnik | <p>Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, núm. 50. Centro Cívico en Sant Esteve de Sesrovires. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL http://www.sesrovires.net/Atencióalespersones/Joventut/Sputnik/tabid/170/language/ca-ES/Default.aspx MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Edifici modern d'original composició que es caracteritza pel cos elevat sobre pilars de formigó armat sota el qual hi ha un espai públic obert que fa de vestíbul de les diferents dependències que hi ha a l'edifici. Aquest cos elevat alberga la Sala Domènech i Estapà que és una sala d'exposicions temporals a la que s'hi accedeix a través d'unes rampes que parteixen de la plaça columnada que hi ha sota aquest cos elevat. Interiorment aquesta sala està iluminada per uns lluernaris que per la coberta tenen una aparença com si fossin tres pinacles. Exteriorment, aquest espai sobre columnes és cec, només té una finestra que dóna vista a les antigues escoles i al Casino, i l'acabat de façana és amb planxes d'alumini de color platejat. Sota l'espai porticat, i amb accés des del carrer de la Vila, hi ha el CAP (Centre d'Assistència Primària), que va ser ampliat l'any 2005 amb unes dependències situades a la planta inferior d'un edifici annex que està separat de l'anterior per un espai obert i que es comuniquen entre sí per unes rampes que uneixen alternativament els espais d'ambdós edificis. A l'edifici annex actualment també hi el Servei d'Informació i Accions Juvenils adscrit a la Xarxa d'Informació juvenil.</p> | 08208-75 | Carrer del Dr. Pau Costas, 49 | <p>Al lloc que avui ocupa el Centre Cívic hi havia una granja de conills. El propietari era conegut com en Peret dels Conills. Al costat hi havia una casa que va ser comprada pel municipi l'any 1927. Va ser reformada i ampliada amb l'objectiu d'ubicar-hi la nova seu de l'Ajuntament, perquè fins aleshores tenien un local llogat al carrer Serafí Julià. La reforma va consistir a destinar la planta baixa a dependències municipals i casa del secretari. A la planta de dalt s'hi van habilitar dues vivendes per als mestres. Les eleccions de l'any 1936 ja es van fer al nou Ajuntament. Més endavant, l'any 1989, es va traslladar al carrer Major, i és el que coneixem avui dia. La vella Casa de la vila va ser enderrocada el mes de juliol de l'any 1992.</p> | 41.4932200,1.8720200 | 405845 | 4594126 | 1994 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77016-foto-08208-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Víctor Rahola Aguadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77015 | Olivera de la Rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-rotonda | <p>Olivera sesrovirenca de més de 500 anys cedida per la propietat de Can Domènech el 26 d'abril de 2003.</p> | 08208-74 | Rotonda entre Av. Francesc Macià, c. Josep Fusalba, Av. Josep Llobet i Bonastre i Camí Can Bonastre | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4953700,1.8741300 | 406024 | 4594362 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77015-foto-08208-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||||||
| 77014 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat-0 | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Ca n'Amat està situada a l'entrada a la finca de Ca n'Amat, entrant pel carrer del Motnegre. Aquesta alzina per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Ca n'Amat disposa d'un tronc o soca que tot just enlairar-se del terra es divideix en quatre troncs diferents, cosa que la converteix en un exemplar botànic d'una gran bellesa i singularitat. Al costat del tronc de l'arbre hi ha un poema gravat en un tros de fusta i col·locat sobre una peanya de ferro forjat. El poema és d'Antonio Machado i diu: 'A la Encina. Brotas derecha o torcida con esa humildad que cede solo a la ley de la vida, que es vivir como se puede.' L'Alzina disposa d'un escossell de forma circular amb el límit construit amb peces de maó massis col·locades a plec de llibre i també disposa de tres projectors collats a l'escossell, que il·luminen tot el seu volum.</p> | 08208-73 | Ca n'Amat | <p>L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, com en aquest exemplar, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent.</p> | 41.5063100,1.8770900 | 406287 | 4595573 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 77013 | Alzina de can Llopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-llopet | <p>CHANES, Rafael. (1969) Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona.</p> | <p>L'Alzina de Can Llopet de Dalt està situada al costat de la casa de Can Llopet, a la banda de ponent, a mà esquerra de la façana principal de la casa, entrant pel camí de Can Llopet de Dalt. Aquesta alzina per la seva magnitud i alçada esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-72 | Can Llopet de Dalt | 41.4857100,1.8863000 | 407026 | 4593276 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 77012 | Pous d'extracció de material a les antigues Caves Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-dextraccio-de-material-a-les-antigues-caves-canals-i-nubiola | XIX | <p>L'any 1890, Josep Canals i Nubiola encarregà la construcció de les caves al mestre barceloní Josep Bou Estruch. Es va excavar un quilòmetre de galeries per sota el nivell de l'antiga cava Sant Jordi que arriben a tocar la zona subterrània de l'absis de l'església i de l'antic hort del rector, on més endavant es construiria el magatzem d'expedició. En algun tram de les voltes de les galeries es va deixar la pedra natural tallada a la vista, una marga que a Sant Esteve Sesrovires s'anomena 'fetge de vaca' i que té característiques similars al tapassot de Moja. Per extreure el material excavat es van practicar cinc pous circulars protegits amb barana, que servien per treure la terra en cabassos i per donar il·luminació mitjançant un mirall encarat a la seva boca subterrània. Aquests pous també serveixen per senyalitzar els túnels sota la superfície.</p> | 08208-71 | Carrer Major, núm. 4 | 41.4928800,1.8745600 | 406057 | 4594085 | 1890 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Bou Estruch. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77011 | Bosc de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-margarit | <p>El bosc de Can Margarit és situat sota el polígon industrial d'Anoia i sobre el veïnat de Can Margarit, just abans del trencant del camí de Can Bargalló. El Bosc de Can Margarit ocupa el turó conservat sobre el pas del tren d'alta velocitat. El bosc esdevé un element de valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant un territori entre el polígon industrial Anoia i el Centre penitenciari de Can Brians. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús ha transformat en territori de conreu. El bosc de Can Margarit i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-70 | Can Margarit | 41.4736700,1.8775300 | 406277 | 4591949 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77011-foto-08208-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||||
| 76948 | Escultura 'La Llibertat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-llibertat | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor Joan Martínez. L'escultura representa un ocell el ple vol que ha travessat un enreixat, éssent una clara al·legoria a la llibertat. L'ocell, mitjançant un rodó metàl·lic i la reixa, queda ancorat a un basament de fusta. L'escultura de l'ocell i la reixa són construïdes amb acer Corten i el basament és de fusta, tot ell recolzat sobre una peanya pètria.</p> | 08208-7 | Carrer Major, núm. 8 | <p>L'escultura és situada davant la façana principal de l'edifici on s'hi troba instal·lat el Servei d'Informació i Atenció Ciutadana (S.I.A.C.) de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, sota el seu àmbit d'accés.</p> | 41.4933200,1.8744300 | 406046 | 4594134 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Martínez | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77010 | Ruta Verda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-verda | <p>La ruta verda de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l'entorn natural del municipi. El recorregut s'inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges, travessa la línia de ferrocarril FGC, passa pel Torrent de l'Afilador, el Torrent dels Canals i finalitza al Parc Canals i Nubiola. El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres i des d'aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.</p> | 08208-69 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2002 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Dissenyada per GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires | La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents. La vegetació dominant a l'entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'aladern (Rhamnus alaternus), entre d'altres. Pel que fa als ocells s'hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs , entre altres. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77009 | Parc Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-canals-i-nubiola | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Portafoli de Serveis Turístics 2008. Ajuntament de sant Esteve Sesrovires.</p> | XX | <p>El parc Canals i Nubiola és un entorn natural del poble de Sant Esteve Sesrovires cedit a l'Ajuntament per la família Canals i Nubiola amb la condició de que sempre fos espai natural. En dues fases s'ha adequat el parc com a zona d'esbarjo per als ciutadans de Sant Esteve Sesrovires i ara compta amb zona equipada amb vuit barbacoes, una àrea de pícnic, un circuit esportiu i una zona de jocs infantils. Les barbacoes disposen d'un conjunt de mesures per evitar el risc d'incendis. El parc és una zona d'interès natural i paisatgístic que representa el pulmó verd del poble. El parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d'1 km. que recorre part d'aquest entorn natural. El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com correr o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l'esport a l'aire lliure. A més és el punt d'inici i final de la Ruta Verda. El parc de Canals i Nubiola va ser inaugurat el 26 d'octubre de l'any 2003 i va ser dissenyat per Mònica Oliveres i Josep Maria Fosalva.</p> | 08208-68 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mònica Oliveres i Josep Maria Fusalba. | Existeix una Normativa reguladora d'usos del Parc Canals i Nubiola. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77008 | Obrador de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-cal-ferrer | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Biblioteca virtual Escola Sant Jordi. Lleida. Ofici de ferro i foc.</p> | XIX-XX | Actualment no s'utilitza i presenta manca de manteniment. | <p>A la planta baixa de la casa situada al carrer de Serafí Julià número 32, s'hi conserva un antic obrador de ferrer o ferreria. La casa és coneguda com a 'Cal Ferrer' degut a que s'hi coneix la ferreria des de vàries generacions. L'obrador va funcionar fins finals dels anys setanta i la família de 'Can Ferrer' ha conservat fins l'actualitat el conjunt d'objectes i eines que la feien funcionar, totes elles en el seu lloc original. A l'obrador s'hi conserva l'antic foc per enrogir el ferro i l'enclusa per modelar-lo. Al costat del foc, penjada a la paret, s'hi conserva l'antiga manxa de ventar o airejar el foc. Durant el procés de la forja de metalls, es requereix molta calor, la qual cosa es desenvolupa mitjançant la intervenció de la manxa. La manxa era usada per aportar aire al combustible, elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. L'antiga manxa de l'obrador consistia en un contenidor deformable el qual disposava d'un broquet de sortida que s'orientava vers el foc, proporcionant l'aire necessari per la correcte combustió. Aquest procediment va ser manual fins que es va substituir per un ventilador motoritzat cap els anys 40. També es conserva l'enclusa, per moldejar el ferro i la taula de treball, on hi trobem la majoria d'eines que utilitzaven els ferrers de la casa. En el banc de treball es conserva l'antic cargol manual. Durant l'Exposició del 29, varen adquirir el cargol elèctric, maquinària indispensable per trepar i esmolar. A l'antiga ferreria del poble s'hi ferraven els cavalls i s'hi llossaven les eines del camp. A la façana de Cal Ferrer, s'hi conserva l'antiga anella d'estacar els animals, quan aquests havien de ser ferrats. Els veins de Sant Esteve Sesroviren acudien a l'obrador per renovar el tall de les seves eines del camp, els qual es passava pel foc de la fornal i s'aplanava a cops de martell.</p> | 08208-67 | Carrer de Serafí Julià, núm. 32. | <p>El pare de l'actual propietària de 'Cal Ferrer' era Josep Llobet i Bonastre, persona molt popular a Sant esteve Sesrovires, tant per la seva feina com per la seva dedicació al poble. Josep Llobet i Bonastre va constituir l'última generació de ferrers de la casa i era conegut popularment com el 'Pepitu de cal Ferrer', per ser el propietari de la ferreria del poble. Josep Llobet i Bonastre era forjador i persona interessada en evolucionar en l'art de la professió. També va ser manyà i lampista. La seva feina, a més d'atendre a la gent que entrava a l'obrador o botiga, també incloïa desplaçar-se per ferrar animals a domicili. Per aquesta raó, va ser la primera persona a Sant Esteve Sesrovires que va disposar d'una moto. D'altre banda, també s'encarregava del manteniment del rellotge de l'església: cada dia li havia de donar corda manualment, tasca en la qual era molt meticulós. Entre els anys 1952 i 1962 va ser alcalde de Sant Esteve Sesrovires, càrrec que va compaginar amb la feina habitual i durant l'exercici del qual va treballar especialment per aconseguir l'arribada de l'aigua al poble. En aquest obrador hi varen treballar set generacions de ferrers, de les quals Francisco Llobet i Roig, Francisco Llobet i Costa i Josep Llobet i Bonastre en representaren les tres últimes.</p> | 41.4940900,1.8729400 | 405923 | 4594221 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tots els elements i eines de l'antic obrador es conserven en bastant bon estat i representen un veritable testimoniatge d'una professió històricament lligada al desenvolupament i a la vida de Sant Esteve Sesrovires. A l'obrador de 'Cal Ferrer' hi han treballat vàries generacions de ferrers, l'últim dels quals va ser Josep Llobet i Bonastre, pare de l'actual propietària. L'ofici de ferrer, és molt antic. Cal dir però, que la paraula ferrer ens parla de tots els oficis que treballen el ferro: manyans, serrallers, ferrer de tall o obra grossa, calderers, ferradors, menescals i llanterners. Tots ells, al segle XVIII formaven part de la Confraria de Sant Eloi. Més tard, es van unir els: pedrenyalers, escopeters, canoners, cuirassers, espasers, picadors de llimes, daguers i ferrovellers. Als pobles petits, com a Sant Esteve Sesrovires, tots els treballs de ferro els feia el mateix ferrer. Els ferrers treballen el ferro amb molta destresa. L'obrador del ferrer és la ferreria, on amb el foc fan enrogir el ferro i amb el martell i l'enclusa el modelen i per refredar-lo el posen en una galleda amb aigua. Els ferrers utilitzen una colla d'eines especials: mall, argolla o calibre, martinet, fornal, enclusa, tenalles, ciselladores, tallants, etc. A l'obrador de 'Cal Ferrer' es conserven la majoria d'aquestes eines, les quals configuren una singular col·lecció d'un alt valor patrimonial. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77007 | Cançó de les Llúcies i els Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies-i-els-nicolaus | <p>AMADES, Joan. (Primera edició 1951) Folklore de Catalunya. Cançoner. Editorial Selecta. Biblioteca Perenne.</p> | XX | Actualment ja no es canta | <p>Es canta el dia 6 de desembre i el 13 de desembre. La cançó de Les Llúcies es canta el dia 13 de desembre. La tradició marca que per Santa Llúcia, el dia 13 de desembre, les nenes del poble surten a cantar per tots els carrers cançons tradicionals catalanes. L'objectiu d'aquesta capta infantil és omplir el cistell de productes alimentaris per poder fer després l'esmorzar. Quan han cantat les cançons, els oients han de fer cas a la petició que porta aquesta darrera: 'Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal, si voleu que canti més, poseu figues i diners'. Les petites cantaires es coneixen amb el nom de les Llúcies o Llucietes. La cançó dels Nicolaus es canta el dia 6 de desembre. Una de les característiques més destacades de la Diada de Sant Nicolau són els captiris o captes realitzats pels infants anomenats popularment 'Nicolauets', 'Nicolaus' o 'Micolaus'. Acompanyats pels seus professors i familiars, els nens recorren el poble casa per casa botiga per botiga, cantant tot tipus de cançons tradicionals. La comitiva, al igual que les llucietes, recull el que la gent els dóna amb uns grans cistells de vímet i amb tots els queviures (dolços, begudes, fruites, fruits secs) i els diners que arrepleguen, fan un gran àpat. En alguns pobles els nens van armats amb sabres i espases de fusta, doncs sembla que antigament, aquest dia els infants tenien llicència per empaitar i matar els galls que es trobessin pel camí, un costum que avui s'ha transformat en la presència d'un gall de cartró, i que evidencia que, tal i com resa la cançó 'Ara ve Nadal, matarem el gall'.</p> | 08208-66 | <p>En el 'Cançoner de Joan Amades. Folklore de Catalunya', s'hi troba la cançó de 'Sant Nicolau' i la cançó de 'Captiri de santa Llúcia'. Segons Joan Amades, el captiri de sant Nicolau és comú a molts pobles europeus i potser respon al començament de la hivernada. Segons Amades, els infants feien colles presidides pel més gran, que anava disfressat de Sant Nicolau, a tall de bisbe, amb mitra i mantell de paper i amb una gaiata com a crossa. La resta van amb coves i cistells per possar-hi alllò que els donen. Sant Nicolau és el patró dels nois, segons a on precisament dels que van a estudi, i en altres llocs només dels qui aprenien llatí. Les cançons solen estar formades per un enfilall de corrandes infantils especials de captiri. Aquest captiri està més estès per la Catalunya Vella que per la Nova. Segons Joan Amades, el captiri de les Llúcies es propi de nenes i segons marca la tradició de les que van a costura (antigament hi anaven quasi totes les nenes), que tenen a Santa Llúcia per patrona perquè els guardi la vista. La nena més grandeta va vestida com de santa Llúcia, amb corona, faixa i matell blanc, i a voltes tota enjoiada amb joies dels pares i àdhuc manllavades. Duu a la mà un platet amb dos ulls pintats per rebre les almoines en diners. Les altres captaires reben el qualificatiu de 'cardenales', i van tan mudadetes com poden. Una duu un cistelló per posar-hi els donatius en fruita i d'altres menjars, i una altra un cantiret d'aram per a posar-hi l'oli que els donen destinat a fer cremar la llàntia de la santa. Abans de sortir a captar, en alguns indrets fan dir una missa a santa Llúcia, a la qual assisteixen les 'llucietes' i canten els goigs. Aquest captiri està, segons Amades, poc estès: només ens és conegut al Baix Llobregat i al Penedès.</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A Sant Esteve Sesrovires es va celebrar la Cançó de les Llúcies i els Nicolaus fins l'any 1989. Els nens i les nenes d'entre 7 i 8 anys, en grupets, cantaven al matí pels carrers del poble, realitzant la corresponent capta i per la tarda anaven a pagès. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77006 | Sardana 'El Nostre Aplec' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-nostre-aplec | XX | <p>Sardana escrita per Joan Lázaro i Costa. Va ser estrenada a Sant Esteve Sesrovires l'1 de juliol de 2006, i el seu tiratge és 32-81-58.</p> | 08208-65 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 19è. Aplec del Roser (1/10/2006), a la Pista-Jardí El Progrés de Martorell, interpretada per la cobla Ciutat de Cornellà. 24è. Aplec dels Reis (7/1/2007), a Elna (França), interpretada per la cobla Combo Gili 3a. Festa del soci (8/6/2008), a la Plaça de la Sardana - Pista coberta Pla de Sant Pere, de Ripoll, interpretada per la cobla Foment del Montgrí. 5è. Aplec de Poqueres (16/5/2009), davant de l'Ajuntament de Porqueres, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres. 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (4/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins. Aquesta sardana s'inclou al cinquè disc de sardanes del compositor Joan Lázaro titulat Avinent, i interpretat per la Cobla Montgrins. D'aquest CD l'any 2008 se'n van editar 800 còpies amb la col·laboració del Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 1-7-2006 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Lázaro i Costa | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 77005 | Sardana 'Els dos campanars' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-dos-campanars | XX | <p>Sardana escrita per Tomàs Gil i Membrado dedicada a l'església parroquial de Sant Esteve Sesrovires. Va ser estrenada a Sant Esteve el 15 de novembre de 1995, i el seu tiratge és 31-73-58.</p> | 08208-64 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 1r. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (02/07/2005), a la Pista Francesc Castellet, interpretada a conjunt per les cobles Reus Jove i Contemporània. Dia de la Mare (04/05/2008), a Olot, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (04/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins 57è. Aplec de Banyoles (05/07/2009) interpretada per la cobla La Principal de Porqueres</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 15-11-95 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tomàs Gil i Membrado | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 77004 | Forat al Marge 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-1 | XIX-XX | Presenta brutícia en el seu interior | <p>Forat construït dins un marge de pedra. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre-, construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i brossa que la gent hi deixa en fer-ne ús.</p> | 08208-63 | Camí Reial 2. Camí de la Serra. | <p>Probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja.</p> | 41.5021200,1.8736000 | 405990 | 4595112 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77003 | Ball de Garlandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlandes | <p>NAVARRO CODINA, Míriam (2008). El Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Vol. III. Edició facsímil març de 1983. Salvat Editores, SA i Edicions 62, SA. Barcelona</p> | XX | <p>Ball que se celebra el 26 de desembre. D'origen incert, és costum que el dia de Sant Esteve es balli el Ball de Garlandes a la plaça de la Vila del poble; primer per l'esbart i un segon ball on hi participen el veïns i veïnes.</p> | 08208-62 | Plaça de la Vila | <p>Les referències històriques venen descrites al Costumanri Català de Joan Amades. A la pàg. 431 diu: 'A Sant Esteve Sesrovires i a ôdena la confraria del Roser feia pastar una gran quantitat de tortells petits, fets amb pasta d'ou molt adobada i ensucrada, que rebien el nom especial de garlandes. Eren portades a la plaça després de la funció religiosa i posades a encant. S'encantava només la primera i el preu que assolia era fixat per a totes les altres, que es venien a tots els fadrins que en desitjaven. Mai no assolien preus excessius. Els minyons en compraven i les oferien a les fadrines. La noia que era obsequiada amb una garlanda venia obligada a fer una passada per la plaça i a ballar una petita dansa amb el minyó que l'havia regalada. Durant el ball ella portava la garlanda passada per dins del braç. Les noies que gaudien de molta simpatia eren obsequiades successivament per diferents fadrins i acabaven per portar moltes garlandes enfilades al braç. Acabat el ball la confraria rifava una garlanda molt grossa feta expressament per tal d'arbitrar recursos per al culte'. A la pàg. 913 descriu el 'Ball de Garlandes o Crespelles de Sant Esteve Sesrovires, Òdena i d'altres pobles de la conca de l'Anoia: Les parelles es disposen en dues rodones concèntriques determinades pels sexes, la d'ells a l'exterior i la de les balladores a l'interior, i volten simultàniament en direcció oposada, tal i com indica el gràfic 1, saltironant lleugerament arquejats de braços, segons deixa entendre la figura 2. Fetes unes rodades, es deturen i cada parella dansa encarada i evoluciona conforme indica la figura 3, després de la qual es tornen a estendre en dues rodones concèntriques que volten, però en direccions contràries a com ho han fet en començar, segons assenyala el gràfic 4. Fetes unes voltes, els dos cercles es fusionen en un, com indica el gràfic 5, que dóna fins a tres voltes, després de les quals es deixen anar de mans i resten dividits en parelles que acaben el ball amb un airós ristol (fi. 6)'.</p> | 41.4935200,1.8723600 | 405874 | 4594159 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77003-foto-08208-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Es continuen ballant garlandes el dia de Sant Esteve tot i que l'esbart fa anys que ha desaparegut. Per això hi ha hagut anys que ha costat trobar gent que vulgui participar. La dansa s'interpreta al so de les gralles. Primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l'antic esbart i després es fa participar els veïns que s'han aplegat per veure l'acte. Cal esmentar l'esforç que des de fa uns anys ha anat fent l'escola La Roureda que, cada curs, durant la celebració de la Castanyada, interpreta la dansa amb l'ajut dels alumnes més grans, els de sisè de primària. Amb la intenció de fer partíceps del ball tots els sesrovirencs i sesrovirenques, l'any 2007 el Patronat de Cultura va organitzar un taller en el qual es podia aprendre la coreografia i evolucions de la dansa per tal de poder-la ballar la diada de Sant Esteve. El taller, que s'ha repetit amb els anys, ha servit per incorporar gent jove del poble que hauran de ser els continuadors d'aquesta tasca. D'altra banda, la colla gegantera de Sant Esteve s'incorporava a la tradició folklòrica el 26 de desembre de 2007. Si bé hi va fer presència l'any 2006, el 2007 estrenaven una coreografia per al Siset i l'Angeleta, els Gegants de Sant Esteve, amb una adaptació del Ball de Garlandes al món geganter. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76947 | Habitatge, carrer Germans Bach, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-22 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana és arrebossada i les obertures, allindades, amb els marcs motllurats. Els pisos estan separats per motllures de pedra. Destaquen les baranes dels balcons i les reixes que tanquen les finestres a planta baixa, les quals són de ferro forjat força treballades.</p> | 08208-6 | Carrer Germans Bach, núm. 22 | 41.4947200,1.8720500 | 405850 | 4594292 | 1862 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77000 | Festa de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-loli | XX | <p>Com un acte de difusió de la cultura popular i patrimoni, la Festa de l'Oli vol mostrar aquesta activitat agrícola. Una activitat que era molt freqüent a Sant Esteve pel gran nombre d'oliveres que existien. Hereu d'aquesta tradició, l'Ajuntament, que compta amb un nombre elevat d'oliveres (més de mil) escampades per carrers, parcs, jardins i espais verds, en recull les olives i les premsa durant aquesta diada que té lloc un diumenge del mes de desembre.</p> | 08208-59 | Passeig de les Oliveres | <p>La Festa de l'Oli se celebra amb un esmorzar popular, la premsada d'olives i un concurs d'all-i-oli.</p> | 41.4940200,1.8707700 | 405742 | 4594216 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76999 | Fons documental de l'arxiu musical de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-musical-de-la-beguda-alta | XX | <p>Conjunt de partitures impreses i reprografiades de cançons, valsos i sardanes que eren cantades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recreativa Unión Begudense.</p> | 08208-58 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana / Pge. de la Banca, 1-3 / Barcelona | <p>L'arxiu consta de 57 sobres amb fotocòpies de partitures. Aquestes són transcripcions fetes a ma i la majoria tenen una portada amb il·lustracions. També hi ha algunes partitures impreses. Hi ha partitures de sardanes amb música d'Enric Morera, de Cassià Casademont i d'E. Guanyabéns. També hi ha una sardana d'Antoni Girbani i Tarrés, de l'any 1930 titulada 'La Font del Pastor galant'. I destaca, també, la sardana de Joan Santiago i Espert (lletra i música), de l'any 1958, titulada 'Vinyes de la Beguda', la qual va ser estrenada a la Beguda l'1-9-1996 a partir d'una instrumentació per a cobla de Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1996). També hi ha himnes, nadales, valsos-caramelles, cançons populars, i altres, d'autors tan coneguts com Llui´s Millet, Amadeu Vives o J. Anselm Clavé. També cal esmentar la partitura de coples a duo, amb entrada i resposta de coro amb lletra i música d'A. Castells Casas, titulada 'Sense Malícia' (Beguda, 1950). La majoria de partitures porten el segell de la Societat Recreativa Unión Begudense però també n'hi ha algunes on hi consta la Societat Germanor Begudina.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76998 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-0 | XIX - XXI | <p>Col·lecció de pintures, escultures, fotografies i altres objectes d'art que s'han anat recollint mitjançant exposicions, concursos i donacions. És un fons molt ampli i variat, composat per més de 250 peces que es desglosen de la següent manera: 91 pintures classificades provinents d'exposicions individuals de diferents artistes que donen una pintura al finalitzar l'exposició, i també dels concursos de pintura ràpida en els que s'hi pot participar en la modalitat local, infantil i d'arreu de Catalunya, i les pintures guanyadores també passen a formar part del fons. 8 escultures. 70 fotografies de la fotògrafa local Teresa Zafón Lladó, que inclou una col·lecció titulada 'Amb mans de dona' dedicada a les senyores grans del poble, i que va ser realitzada el febrer de 2009. I també hi ha les fotografies guanyadores dels diferents concursos fotogràfics de la Bioescultura. També formen part del fons objectes d'entitats culturals ja desaparegudes com la Coral Apolo o de la Societat Sant Isidre, i també d'entitats encara en funcionament, com són la bandera de Sant Antoni que es treu pels Tres Tombs i també els gegants. Altres elements que pertanyen a aquest fons són records, trofeus, fotografies antigues i objectes diversos.</p> | 08208-57 | Dependències municipals | <p>Entre els autors que ténen obra en aquest fons d'art hi ha una bona representació del grup local Artviu, com ara l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro), la pintora Maria Luisa Escudero Milena, la dibuixant a pastel Marta Arañó, l'artista en tècnica mixta Enric Vallhonesta, el fotògraf Pedro Sáenz, el fotògraf Lluís Canals Morte i el pintor Baldo Valentí. També hi ha obres d'altres artistes locals com les del pintor Xavier Miró, del gravador Rossend Tobella i de la pintora i gravadora Maria José Gil Rubio. La presència d'artistes no locals ve representada per José Antonio Martínez Porras (El Chirri), Pere Munné i pel pintor Fran Pérez Barrero que té una forta vinculació amb la vila.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76997 | Maquinària de cine del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquinaria-de-cine-del-casino | <p>TORRAS i COMAMALA, Jordi (1995) Una aproximació a la història de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya. Jornades sobre recerques Cinematogràfiques (2es: 1994: Barcelona) Revista Cinematògraf, núm. 2, 2a època: Infrastructures industrials. p. 117-143. Obra exhaurida</p> | XX | Presenta un estat de deteriorament degut a la manca d'utilització i manteniment. | <p>Màquina de projecció cinematogràfica que va estar en funcionament al Casino. És una màquina de la marca ERKO model 1280. L'estructura de la màquina és de ferro pintat de color negre, amb un peu de base, la llinterna i l'òptica, amb dos suports per a la col·locació de les bobines. La llinterna de projecció és del tipus arc voltaic, que funciona a base de fer saltar un arc voltaic entre dos electrodes de carbó amb corrent contínua. Al costat del suport de l'òptica hi ha, a la part superior, una placa rectangular amb la inscripció 'Maquinaria cinematografica CINAES Barcelona Madrid', i a la part inferior una altra placa amb la inscripció ERKO 1280. Per completar el conjunt de la maquinària de cinema també hi ha un aparell de projecció d'imatges fixes que està instal·lat sobre quatre peus metàl·lics i en un lateral hi ha una placa rectangular amb la inscripció ICA AKT-GES.DRESDEN</p> | 08208-56 | Avinguda Montserrat, s/n | 41.4965000,1.8723600 | 405878 | 4594489 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'empresa CINAES (Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima), en els anys que van de 1928 fins al 1935, va ocupar una posició de gran importància en el fet cinematogràfic de tot Catalunya, àdhuc de l'Estat espanyol. Es va constituir el dia 28 de juliol de 1928, i va començar la seva activitat el dia 1 de setembre del mateix any. L'anagrama de la societat era CINAES amb la A i E unides segons cal·ligrafia llatina clàssica, és a dir, CINAES, emmarcada dins un rombe apaisat. Els projectes immediats de l'empresa foren: produir sis pel·lícules l'any; dedicació, per mitjà del cinema, a l'ensenyament; constituir-se en una mena de càtedra ambulant de cultura; subministrar material cinematogràfic per a l'ensenyament; explotació comercial de pel·lícules; creació d'un cinema familiar; seleccionar pel·lícules d'interès temàtic i artístic; renovar la publicitat i propaganda cinematogràfiques; reformar el total de les sales exhibidores de la seva propietat o sota el seu control; i creació de departaments de tipus tècnic: laboratori de revelar, tiratge de còpies, de retolació... Crear un servei tècnic d'urgències les 24 hores del dia, venda d'aparells de projecció i de cinema sonor, secció de reparació de maquinària... Fabricació de cinta verge i d'aparells, com ara la marca ERKO. Les activitats de l'empresa CINAES van acabar el dia 24 de setembre de 1935. Aquest objecte està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 84 i Codi 2-CU-AJU-001 | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76995 | Camí Reial 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-2 | <p>CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. 'El Baix Llobregat el 1789'. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC.</p> | XVIII | Presenta trams desfigurats al llarg del seu recorregut. | <p>La segona carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, seguiria el traçat de l'antic camí Reial que es dirigia a Montserrat, coincidint amb l'actual Avinguda de Montserrat. En arribar a l'estació de tren Martorell Enllaç, un ramal o camí es dirigiria vers ponent, a l'alçada del barri de La Creu, coincidint aproximadament amb el traçat de l'Avinguda de Can Cases de Martorell. El camí s'enfilaria en direcció nord-oest, creuant l'actual polígon industrial de la SEAT per la seva banda sud i creuant posteriorment el polígon industrial de Ca n'Estella. Seguiria pels camps de can Domènech fins arribar a l'actual rotonda del camí de ca n'Amat situada al costat del Pla de Can Serra. El camí seguiria circulant per sota el Turó de Can Serra, coincidint amb el límit nord de la urbanització de Vallserrat. En creuar la via del Ferrocarril de Barcelona a Igualada, el camí prosseguiria fins creuar altre cop la via fèrria i circular posteriorment seguint el límit nord del municipi de Sant Esteve Sesrovires. El camí circularia vers ponent per darrera la Mina Llarga i La Mina Curta i giraria cap el sud fins arribar a l'actual Estació de La Beguda. Des d'aquest punt, l'antic camí seguiria el seu recorregut cap el sud i entraria al nucli de la Beguda Alta per l'actual carrer de l'Estació i carrer Major, fins empalmar amb el carrer de la Font. En aquest punt és on es retrobaven els dos antics camins que, sortint del Pontarró, havien seguit distints traçats. Aquest punt on coincidien ambdós Camins Reials (Cami Reial 1 i Cami Reial 2), és actualment el punt on coincideixen els limits dels tres diferents termes municipals on pertany el poble de la Beguda Alta: Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç d'Hortons i Masquefa.</p> | 08208-54 | Camí de la Serra. | <p>La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora 'Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona', en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: 'parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas.'</p> | 41.5023800,1.8737500 | 406003 | 4595141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76995-foto-08208-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76995-foto-08208-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A la Memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires, s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi. | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 76994 | Camí Reial 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-1 | <p>CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. 'El Baix Llobregat el 1789'. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC. Cartografia 2010. ICC.</p> | XVIII | <p>La primera carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, coincidiria amb l'actual carrer de Piera i la Rambla de les Bòbiles a Martorell fins arribar al límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. En aquest punt, circulant per la seva banda nord molt a prop del turó on hi són localitzades les restes del poblat de Puig del Revell a Pou del Merli, la carretera o camí reial continuaria prenent el traçat de l'antiga carretera de Capellades a Martorell actualment identificada com la B-224. El camí passaria per l'actual Beguda Baixa i en arribar a l'actual Km. 19 circularia vers el nord, en direcció el nucli de la Beguda Alta. El camí creuaria La Beguda Alta seguint el traçat de l'actual carrer de la Font, per prosseguir el seu camí cap a Madrid. Si superposem la cartografia històrica i la cartografia actual amb un aixecament topogràfic, es comprova que el recorregut més fàcil i planer per circular de Martorell a La Beguda Alta coincideix amb el traçat de la carretera B-224, ja que l'actual carretera que passa per Sant Esteve Sesrovires ha de salvar una topografia clarament dificultosa fins arribar al centre del poble. Aquesta carretera o antic camí, tal com s'indica a la descripció de 1789, creuaria pel bell mig del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i tan sols hauria de salvar la pujada al Pontarró.</p> | 08208-53 | Carretera B-224. | <p>La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora 'Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona', en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: 'parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas.'</p> | 41.4804400,1.8676200 | 405459 | 4592712 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A la memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual, s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi. | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76992 | Can Prats (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-veinat | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII | <p>El veïnat de Can Prats està situat a la banda de llevant del municipi, entre el torrent de Llops i el torrent de Saies -abans torrent de Can Burgaleti- a redòs de l'antic camí de can Prats. Aquest antic camí, sortia del Pontarró i s'enfilava vers el veïnat de Can Prats, per prosseguir vers el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, entrant per la banda on actualment s'hi troba construït el carrer de Martorell. Aquesta antiga via circulava pel bell mig dels dos Camins Reials que creuaven el municipi, comunicant els dos antics castells esmentats en la historiografia: el castell medieval de Can Prats i el castell de Sant Esteve Sesrovires. Durant una prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència de ceràmica antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures. En arribar des de Martorell a Can Prats, un cop creuat el nucli, aquest antic camí es divideix en dos eixos: un primer traçat que es dirigeix vers el nord direcció Sant Esteve Sesrovires i un segon traçat que gira vers el sud fins empalmar amb la carretera de Martorell a Capellades (B-224) a l'alçada del polígon industrial Sesrovires, carretera que coincideix amb l'antic Camí Reial que circulava des del Pontarró fins a la Beguda. El veïnat de Can Prats s'estructura a banda i banda d'una plaça de forma longitudinal deixant, fonamentalment, una part del conjunt a la banda de tramuntana i una part del veïnat a la banda de migjorn. Aquesta plaça o eixamplament que estructura actualment el nucli és anomenat Carrer Can Prats. Actualment l'antic cami de Can Prats entra per la banda de llevant de la placeta i un cop creuat aquest espai, el camí es divideix en els dos traçats anteriorment descrits. Les construccions que configuren el conjunt són de tipologia popular, moltes d'elles de principis del segle XX, tot i que apareixen determinades singularitats en algunes de les cases -amplada de murs, antics pasos, contraforts en murs de façana-, que li confereixen un caràcter robust i primitiu.</p> | 08208-51 | Camí de Can Prats. | <p>La casa de Prats apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caseriu. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Prats apareix com un Caserio i es composa de tretze edificis. A principis del segle XX, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat de Can Prats, però amb unes característiques de la seva morfologia urbana diferents a les actuals. La forma urbana del veïnat de Can Prats a principis de segle no mostra la plaça longitudinal disposada al llarg de l'antic camí de Can Prats que circula en direcció est-oest. La morfologia urbana de principis de segle, mostra com l'edificació existent es disposava a banda i banda del camí que sortia en direcció nord cap al nucli de Sant Esteve Sesrovires. Aquesta sortida o direcció actualment afronta amb un antic pas conservat a la planta baixa d'una casa, que coincidiria amb l'antiga sortida del veïnat cap el sud. Aquest sembla ser l'antic eix estructurador del nucli de Can Prats a principis del segle XX. A peu d'aquesta sortida -sud-, la planimetria de principis de segle XX, mostra dos camins: el primer camí, anomenat camí de la Vinya del Saies, es dirigia vers el sud amb un traçat sinuós fins arribar a l'antic torrent de Can Burgaleti (actual torrent de Saies) per seguir vers el sud fins empalmar amb l'antiga carretera de Martorell a Capellades (actual carretera B-244); el segon camí es dirigia vers llevant fins empalmar amb el traçat del camí que actualment també surt del veïnat vers llevant. El primer troç d'aquest camí encara es conserva a la banda sud de Can Prats fins empalmar amb el camí actual. A principis del segle XX, aquest segon camí es dirigia cap al Pontarró de Martorell, on es trobava amb els Camins Reials que creuaven l'antic terme. A la planimetria de principis del segle XX, també apareix el camí que mena vers ponent, però en tot cas, sembla que no coincidia amb cap eix o carrer del veïnat.</p> | 41.4844400,1.8893700 | 407281 | 4593132 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'anàlisi de la forma urbana de Can Prats, en aquesta primera aproximació al seu coneixement, confirma que l'actual geometria de la seva morfologia urbana potencialment pot atresorar antics traçats que coincidirien amb la seva antiga lògica funcional, formal i constructiva i que, tal vegada, quedarien vinculats a la ubicació de l'antic castell. | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76991 | Can Margarit (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | La majoria d'habitatges presenten molt mal estat de conservació amb part dels seus forjats enderrocats. | <p>Can Margarit, junt amb Can Bargalló, La Beguda Alta i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Margarit, és situat a la banda sud oest del municipi, tocant el camí de Can Bargalló i a prop del torrent de Can Margarit. El conjunt de Can Margarit estava format per l'antiga casa de Can Margarit i el veïnat pròpiament dit. Actualment la casa de Can Margarit ha quedat dins els terrenys del Centre penitenciari de Can Brians. El veïnat de Can Margarit també ha estat conegut com el 'caserio de les Cases Noves de Can Gros'. El veïnat de Can Margarit està actualment configurat per dos conjunts d'edificis o nuclis, construïts a redós del camí de Can Bargalló o antic camí de Can Gros. El primer és situat a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb el camí d'accés al Centre penitenciari de can Brians i està format per tres cossos o habitages. El segon nucli està situat uns cent metres més a tramuntana i també és bastit sobre l'antic camí abans esmentat i el formen dos cossos o habitatges. Els habitatges són de tipologia popular, de planta baixa i planta primera i conserven característiques constructives i arquitectòniques característiques de l'arquitectura rural del segle XIX. El primer nucli situat a l'encreuament de camins està configurat per tres cossos d'alçades diferents amb tres portes d'accés independents. El cos més alt conserva la mateixa tipologia constructiva abans descrita. Els altres dos cossos més baixos semblen ser els únics habitats de tot el conjunt i presenten els murs de façana amb acabat arrebossat i pintat i la coberta a dues vessants de teula aràbiga de terra cuita. Els habitatges del segon nucli conserven el seu accés de portal d'arc rebaixat, les finestres de tipologia simple i els ràfecs de la coberta construïts amb cinc filades de rajola i canaló de terra cuita de teula aràbiga que unifica ambdues construccions. Els murs són bastits amb pedra i argamassa i els brancals, llindes i llindars de les obertures són construïts amb maó ceràmic massís. Els murs són revestits amb acabat arrebosat i les obertures presenten un emmarcat de relleu construït amb el mateix morter d'acabat. La composició original de la façana principal de les casetes, hauria estat la d'un portal d'accés amb un balcó a eix de la planta primera i quatre finestres, una finestra a cada banda del portal i del balcó. L'habitatge situat més a migjorn sembla que hauria tingut una ampliació, que actualment configura el tester del conjunt per la seva banda sud.</p> | 08208-50 | Camí de Can Bargalló | <p>La casa de Margarit apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caserio. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Margarit apareix com una Alqueria (cases de labor d'una heretat) i es composa de quatre edificis. A principis de segle, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat del segon nucli, però encara no apareix grafiada cap construcció a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb l'actual camí d'accés al centre penitenciari de Can Brians, que antigament corresponia a l'antic camí de Can Duran.</p> | 41.4709800,1.8766000 | 406195 | 4591652 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment els dos nuclis construïts del conjunt de Can Margarit presenten un estat de conservació molt dolent amb els forjats enderrocats i les obertures tapiades o sense tancar. Tan sols un habitatge sembla presentar un bon estat de conservació i estar en ús. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc