Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76969 | Manufactures Isart, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactures-isart-sa | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL</p> | XX | <p>Empresa vinculada al sector vitícola que ha centrat la seva producció en la fabricació de taps de corona per ampolles de cava i en l'elaboració de plaquetes per a morrions. Coneguda popularment amb el nom de 'Les xapes'. Va ser fundada per en Josep i Vicenç Isart Puig.</p> | 08208-28 | Carrer Pau Casals, núm. 2 | 41.4921500,1.8748300 | 406078 | 4594004 | 1952 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 76972 | La Mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires) Caixa 2041, AMSES.</p> | XIX | Trams enderrocats. | <p>La mina d'aigua de Vallserat té una longiud total de1.369 m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables i la resta a conducció en canonada. Les galeries practicables de la mina tenen el seu inici en el pou localitzat actualment a l'encreuament del carrer d'Ignasi Mas amb el camí de la Beguda i el final de les galeries practicables està situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreuament entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'indica a l'apartat d'Història. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola. Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés.</p> | 08208-31 | Vallserrat | <p>L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, l'any 1870, en sessió del 6 de juliol va acordar obtenir permis per fer cales en busca d'aigües potables les quals es varen localitzar en el territori de Valsserrat. La 'Alcaldia Constitucional de S. Esteban Sesrovires' va donar la seva autorització a les obres, amb la condició que aquesta 'Sociedad de Aguas' deixés una font pública a la qual l'Ajuntament aportaria la quantitat corresponent a tres socis. Uns quans veïns del municipi, amb escassos recursos varen endagar l'obra de portar l'aigua fins el poble. L'obra de la mina i conductes de subministrament varen durar un any amb un cost total de 3.500 duros, els quals es pagaren en quatre anys (1871, 1872, 1873 i 1874) amb uns interessos del 33, 23, 22 i 22 % respectivament. L'obra es va iniciar l'agost de l'any 1871 i es va finalitzar el juny del 1872. L'industrial Manuel Tomás i Bertran (1836-1885), de Vilanova i la Geltrú, va ser l'encarregat de subministrar el material per la instal·lació de la xarxa de conducció de l'aigua fins el poble. Tomàs adoptà el mètode de fabricació anomenat 'francés' o 'Chameroy'. Aquest sistema fou introduït pels fabricants francesos Soujol i Janior establerts el 1852 a Barcelona. Tomàs utilitzà acer o ferro dolç en comptes del tradicional ferro colat L'acer era revestit per una capa de morter asfàltic o quitrà especial que el protegia de l'oxidació. S'aconseguia així un material més resistent, durador i barat. El nom comercial de Tomàs era 'Empresa General de Conducciones de Agua' i fou popularment conegut per 'Tomàs dels canons'. El director de les obres fou Lorenzo Oller, el qual dibuixà els plànols. Els veins de Sant Esteve Sesrovires varen fer jornals remunerats fora de les hores de treball per l'acompliment d'aquesta obra, tot i que els usuaris o beneficiaris pel subministrament d'aquesta aigua tan sols eren 42 socis (24 socis 'sensers' i 18 'mig socis') que constituïen la 'Sociedad de Aguas de San Esteban Sesrovires', quan la població en aquell temps era d'uns 1.000 habitants amb 92 habitatges. El funcionament com a subministrament d'aigua potable pel poble va durar 79 anys (1872-1951), tot i que durant els últims anys, sobre tot en temporada estival els problemes d'aigua eren cada cop més greus. En aquests últims anys, es va anar buscant una altra font de subminstrament d'aigua pel poble, pero no era gens fàcil ja que s'havia d'aconseguir que tingués suficient cabdal i que fos potable. De tots els sondejos fets, cap aigua donava les qualitats com la de la mina de la Creu de Vilomara. No es disposa de cap plànol inicial d'aquesta obra, però es disposa d'un plànol realitzat l'any 1896, 25 anys desprès. Amb aquest plànol i la topografia realitzada pel G.I.R.E.S. a les zones practicables de l'antiga mina, es confirma que el recorregut de la mateixa és de 1.369m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables (actualment tan sols una part) i 1.030 m. a conducció en canonada. El pou d'accés inicial es troba situat actualment al carrer Ignasi Mas amb l'encreuament amb el camí de la Beguda i el final de les galeries estava situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreument entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'ha indicat anteriorment. Aquest recorregut es pot veure clarament superposat amb el plànol actual de Sant Esteve Sesrovires. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola.</p> | 41.5046000,1.8640700 | 405198 | 4595398 | 1871 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Lorenzo Oller | Actualment el recorregut per les galeries practicables és tan sols possible en determinats trams. Les coordenades corresponen al punt on hi ha la primera trapa d'accés a la mina, a la part alta prop del dipòsit municipal d'aigua. (segueix d'història): Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés. Les obstruccions que no permeten realitzar el recoregut complert per les galeries són degudes a l'esfondrament dels pous d'accés a l'haver construït a l'exterior les cases de Vallserrat, per on passa el recorregut de la mina. El pou d'accés a les galeries consta d'un primer pou a 11 m. de profunditat el qual desemboca en un basament des d'on es pot accedir (dirrecció N) a un altre pou denominat 'pozo de los Morenos' que dóna accés a una galeria inferior de 42 m. de recorregut. Tant el 'pozo de los Morenos' com la galeria inferior són plens d'aigua d'aspecte clar. Des del basament del primer pou i esquivant la capçalera del segon, s'accedeix a la mina original que als pocs metres ja es troba obstruïda. Forçant aquest punt, es pot avançar uns 40 metres més fins topar amb un esfondrament ja impracticable. Vista la topografia realitzada l'any 1896 es pot deduir que el 'Pozo de los Morenos' i la galeria inferior varen ser realitzats posteriorment amb la finalitat d'assolir més profunditat per disposar d'un cabal més gran d'aigua pels períodes d'estiu i sequera. La manca de subminstrament d'aigua era detectada per una torre o 'piló ventilador', actualment situat a l'encreuament de l'Avinguda de Vallserrat amb el carrer Trèvol , encastat en el mur de tancament d'un habitatge. La funció del piló era que, si a l'obrir l'aixeta situada a la seva part superior sortia aigua, representava que hi havia aigua per tothom. Si no sortia aigua, significava que no hi podia haver aigua per tothom i es tancava fins que no es recuperès el cabal. Els socis de la mina disposaven d'un Reglament per vetllar pel manteniment de la mina: el Reglamento de la Asociación de Aguas Potables 'La Creu de Vilumara'. El gener de l'any 1933, uns quants veïns varen donar una quantitat de diner pels treballs d'investigació que els va realitzar Bartomeu Darder, per cercar un nou subministrament d'aigua pel poble de Sant Esteve Sesrovires. L'any 1944, l'inginyer geològic Julian Strecq va realitzar una ampliació de l'informe geològic de Bartomeu Darder. Aquest últim informe va fer una prospecció del pou construït en el lloc indicat per Darder, el qual era situat prop l'encreuament del torrent de Mercader (actual torrent de l'Afilador) amb el torrent de Sitjas. El 7 de novembre de 1945 es va trobar aigua en l'hort del Lluis Tobella. Dos dies més tard es va iniciar l'eixugament del pou extraient un promig de 100.000 l d'aigua cada 24 hores. L'any 1950 es va construir, amb l'ajuda de l'estat, el pou que hauria de subministrar aigua al poble, però aquest no va acabar de donar el cabal previst per un correcte i complet subministrament a la població. Es va designar un nou pou, més allunyat de la població, fet que va determinar l'any 1957 a modificar el pressupost total de l'establiment de la xarxa de subministrament. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77011 | Bosc de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-margarit | <p>El bosc de Can Margarit és situat sota el polígon industrial d'Anoia i sobre el veïnat de Can Margarit, just abans del trencant del camí de Can Bargalló. El Bosc de Can Margarit ocupa el turó conservat sobre el pas del tren d'alta velocitat. El bosc esdevé un element de valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant un territori entre el polígon industrial Anoia i el Centre penitenciari de Can Brians. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús ha transformat en territori de conreu. El bosc de Can Margarit i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-70 | Can Margarit | 41.4736700,1.8775300 | 406277 | 4591949 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77011-foto-08208-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||||
| 77013 | Alzina de can Llopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-llopet | <p>CHANES, Rafael. (1969) Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona.</p> | <p>L'Alzina de Can Llopet de Dalt està situada al costat de la casa de Can Llopet, a la banda de ponent, a mà esquerra de la façana principal de la casa, entrant pel camí de Can Llopet de Dalt. Aquesta alzina per la seva magnitud i alçada esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-72 | Can Llopet de Dalt | 41.4857100,1.8863000 | 407026 | 4593276 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77014 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat-0 | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Ca n'Amat està situada a l'entrada a la finca de Ca n'Amat, entrant pel carrer del Motnegre. Aquesta alzina per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Ca n'Amat disposa d'un tronc o soca que tot just enlairar-se del terra es divideix en quatre troncs diferents, cosa que la converteix en un exemplar botànic d'una gran bellesa i singularitat. Al costat del tronc de l'arbre hi ha un poema gravat en un tros de fusta i col·locat sobre una peanya de ferro forjat. El poema és d'Antonio Machado i diu: 'A la Encina. Brotas derecha o torcida con esa humildad que cede solo a la ley de la vida, que es vivir como se puede.' L'Alzina disposa d'un escossell de forma circular amb el límit construit amb peces de maó massis col·locades a plec de llibre i també disposa de tres projectors collats a l'escossell, que il·luminen tot el seu volum.</p> | 08208-73 | Ca n'Amat | <p>L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, com en aquest exemplar, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent.</p> | 41.5063100,1.8770900 | 406287 | 4595573 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77015 | Olivera de la Rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-rotonda | <p>Olivera sesrovirenca de més de 500 anys cedida per la propietat de Can Domènech el 26 d'abril de 2003.</p> | 08208-74 | Rotonda entre Av. Francesc Macià, c. Josep Fusalba, Av. Josep Llobet i Bonastre i Camí Can Bonastre | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4953700,1.8741300 | 406024 | 4594362 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77015-foto-08208-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 77018 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-2 | <p>AMADES, Joan / PUJOL. 'Cançoner Popular de Catalunya. Volum I. Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors'. Publicacions de la Fundació Concepció Rabell i Cibils Vda. Romaguera. Barcelona, 1946.</p> | XX | Actualment ja no es balla | <p>Ball que es feia al Casino quan acabava la collita del raïm i després de la premsada, cap a l'octubre. El Ball del Most es feia per cel·lebrar la bona collita els anys que aquesta era abundosa.</p> | 08208-77 | Carrer Sant Joan, núm. 15 | <p>Segons Joan Amades i Francesc Pujol, a la seva obra 'Diccionari de la Dansa , dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', el Ball del Most correspon a la ballada que es feia un cop acabades les feines de la verema en celebració de la bona collita els anys que aquesta era abundosa. Segons Amades i Pujol, a Ripollet, el ball del Most era un senzill ball de sala i el programa era format per danses modernes. Amb igualtat de circumstàncies i amb idèntica finalitat, feien a Vallirana una ballada per l'estil, a la qual donaven el nom de Ball del vi. Es probable que aquestes dues ballades siguin reminiscències d'un antic costum de celebrar una festa demostrativa del goig produït per l'abundosa collita de fruits de la vinya amb una dansa especialment destinada a aquesta finalitat.</p> | 41.4937000,1.8718278 | 405830 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-10-22 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77019 | Alzina de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-domenech | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Can Domènech està situada al costat de l'antiga masia de Can Domènech i s'ha conservat com un element singular i històric dins del jardí de la finca. Aquesta alzina per la seva magnitud i robustesa esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Can Domènech diposa d'un escossell de forma quadrangular, d'uns 40 cm. d'alçada, construït amb pedra i peça de maó ceràmic col·locat a plec de llibre.</p> | 08208-78 | Can Domènec | 41.4968400,1.8826700 | 406739 | 4594516 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77019-foto-08208-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77020 | Bandera de la Germandat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-la-germandat-de-sant-isidre | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX - XX | <p>Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Germandat de Sant Isidre, com la bandera que lluïa la Germandat a les seves sortides. És un estendard fet de roba brodada amb un text que diu Sant Esteve i una imatge del Sant. (núm. de Registre 93 i Codi 2-CU-GSI-003). A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositada la documentació de la Germandat (1880-1970)</p> | 08208-79 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En un principi la Germandat de Sant Isidre es deia Montepio de San Isidro i es va fundar l'1 de març de 1881. El seu objectiu era auxiliar-se mútuament en cas de malaltia. L'any 1900 estava formada per setanta socis. Més endavant va ser coneguda com el Partit de Baix perquè sembla que prové de la primera Societat Agrícola que hi va haver al carrer Pau Costas. També l'associaven amb els requetès, d'idees més conservadores. Tenia la seu al núm. 4 de la plaça del Dr. Tarrés. A la planta de baix hi havia un bar i a la de dalt es feia el ball. Per la Festa Major feien un envelat just al davant, on ara hi ha la font, i sempre llogaven l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní d'Anoia. L'esdeveniment més significatiu que organitzava aquesta germandat era la Festa de Sant Isidre, que se celebrava el 15 de maig. Segons els records de la gent més gran, cap a l'any 1915 aquesta festa consistia en el següent: Al matí, en sortir de missa, es feia la Processó pels carrers de poble. Els nens es reunien davant el Centre Agrícola i ballaven el Ball de Garlandes. Després de dinar hi havia ball per la gent gran. La gent anava molt mudada per l'ocasió. Els homes es feien trajos i les noies vestits ben bonics, que de vegades s'havien de pagar a terminis, perquè el jornal no donava per pagar-lo de cop. A més del Ball de Garlandes, es ballaven altres balls de l'època. Després anaven a sopar i continuava la festa. En Valentí Valls recorda com l'any 1953 va haver d'anar a comprar el sant i es va brodar una bandera nova. La processó es va continuar fent fins acabada la dictadura. Després, i segurament pel fet que a Sant Esteve no hi hagués capellà (només venia els diumenges a fer la missa) ja no es va tornar a organitzar.</p> | 41.4934100,1.8745000 | 406052 | 4594144 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77024 | Pins de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-duran | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1722-1773) 'Vecindario del Lugar y Termino de San Esteban de Sasroviras Obispado y Corregimiento de Barcelona practicado en 5 Abril 1773' (1773) AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851) Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | <p>La casa de Can Duran estaba situada a la banda sud del municipi, al costat de l'antic camí de Can Gros que baixava de Can Gros fins el Maset, situat vora l'Anoia. Can Duran estava situat entre el torrent de Can Gros -actual torrent de Can Margarit- i l'antic torrent de la Grau o del Grau. En els terrenys de la finca de Can Duran s'hi va construir el Centre penitenciari de Can Brians i la casa va desaparèixer. De l'antiga casa o el seu entorn, hi resten quatre pins que han quedat dins el recinte penitenciari. Es considera convenient incloure aquests especímes botànics en el Mapa de patrimoni de Sant Esteve Sesrovires , ja que aquests pins configuren un indret representatiu dins el centre penitenciari i varen ésser respectats en el moment de la construcció del centre.</p> | 08208-83 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 23 | <p>A la documentació de l'estadística general de població de l'any 1773, ja apareix citada Can Duran, com la Casa de Duran. En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Duran descrit com una 'alqueria' o casa de labor, composada per dos edificis. La casa de Can Duran està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici quedava situat a la banda sud del municipi, a redós de l'antic camí de Can Gros, bastit entre el torrent de la Grau i el torrent de Can Gros.</p> | 41.4675200,1.8834500 | 406762 | 4591260 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | En antigues escriptures, la finca està documentada com Can Duran de Brians. Actualment a la finca de Can Duran hi ha el Centre penitenciari de Can Brians. La casa ha desaparegut. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77026 | Alzina de la Corba de la Fruita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-corba-de-la-fruita | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'alzina coneguda com l' 'Alzina de la corba de la fruita', correspon a l'alzina existent al costat de la carretera B-224, aproximadament a l'alçada del Km. 23,700, en un tros de terreny on habitualment s'hi col·loquen venedors de fruita ambulants, els quals aprofiten l'ombra de l'alzina per establir el taulell amb els seus productes. L'alzina està situada a la banda sud de la carretera, al revolt que es troba passada la gasolinera. Aquesta alzina, per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-85 | En un revolt de la carretera B-224, km. 23,700 | 41.4783000,1.8861500 | 407003 | 4592454 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 77027 | Roure de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-serra | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>El Roure de Can Serra està situat a l'entrada de Can Serra, al costat de l'accés a l'aparcament de la casa. En el moment que es va enderrocar l'antiga casa de can Serra, aquest arbre va ser salvat i es va respectar el seu lloc original de creixement, evitant el seu trasplantament.</p> | 08208-86 | Can Serra, camí de Ca n'Amat a Sant Esteve Sesrovires, s/n | <p>La conservació de l'exemplar del Roure de Can Serra, recorda l'orígen boscós del territori del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La historiografia manifesta que l'etimologia del nom 'Sesrovires', prové de l'antiga denominació de les rouredes, que eren anomenades 'rovires'. En català antic 'rovires' volia dir 'lloc abundant en roures o rouredes'. El topònim de Sesrovires derivaria de l'existència de rouredes o rovires amb la incorporació de l'article definit salat 'ses'.</p> | 41.4978200,1.8810400 | 406605 | 4594627 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77027-foto-08208-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El terme 'roure' pot ser usat per referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere 'Quercus' i, ocasionalment també, a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae). En el seu ús original, el terme derivat del llatí 'robur', designa espècies europees de Quercus, de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics, o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. El 'Quercus robur' és un arbre caducifoli molt gran, que pot arribar a viure centenars d'anys. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m. d'alçada, amb les branques verticals i capçada ampla. Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines, són erectes de 1 a 3 cm. Floreix en el mes de maig. Els fruits són aglans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de 2 a 5. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77034 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim-0 | XX - XXI | <p>Des de l'any 1999, el barri de Can Prats organitza la Festa del Raïm. Els dos primers anys com una festa veïnal; el tercer any com a festa per a tota la població sesrovirenca, i en poc temps s'ha converti en tradició local.</p> | 08208-93 | Can Prats | 41.4844900,1.8893700 | 407281 | 4593138 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Situat a l'est del terme municipal i envoltada de camps i vinyes, Can Prats conserva algunes característiques pròpies del Centre Urbà. Barri on es respira l'ambient rural i de camp. Els pocs veïns que acull el barri poden gaudir de la fresca i del repòs que ofereix la seva petita plaça. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 77045 | Bosc del mas Xaparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-mas-xaparro | <p>El bosc del Mas Xaparro és situat entre el torrent i el camí de Can Bargalló a la banda de ponent de la via, just davant del camp denominat del Rogelio. El Bosc del Mas Xaparro esdevé un element d'un valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant la vessant del torrent fins la seva llera. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús, ha transformat en territori de conreu. El bosc del Mas Xaparro i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-104 | Entre el torrent de Can Bargalló i el camí de Can Bargalló, davant els camps del Rogelio. | 41.4636500,1.8746700 | 406024 | 4590840 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||||
| 77046 | Camí de ribera de can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ribera-de-can-bargallo | <p>Aquest camí correspon a un tram de l'antic camí a Gelida, el qual circula per la ribera esquerra del riu Anoia. El tram de camí considerat, és el comprès entre la casa de Can Bargalló i el límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires amb el terme municipal de Gelida.</p> | 08208-105 | Riba esquerra del riu Anoia, entre el límit amb el terme municipal de Gelida i Can Bargalló. | <p>Aquest camí de ribera (ambient o vegetació 'ripari') configura un territori natural de transició que limita amb el curs fluvial del riu Anoia. En aquest tram de ribera hi trobem el bosc de ribera, el qual configura un bonic passeig al llarg del riu. Les riberes són sistemes ecològics que són hàbitats per a espècies del medi aquàtic i espècies ripàries, i fan una important missió de passadís biològic.</p> | 41.4566500,1.8820800 | 406632 | 4590055 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||||
| 77047 | Molí de can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-bargallo | <p>Cartoteca ICC. Fons Minutes Municipal.</p> | XX | La torre està en bon estat però els mecanismes han desaparegut. | <p>Dins el recinte de la masía de Can Bargalló hi ha un antic molí de vent que actualment ha perdut la seva funció original. Es tracta d'una torre circular que presenta un element central, també circular, per on passaria el mecanisme que connectaria les pales del molí que estarien situades a la part alta de la torre (avui desaparegudes) amb el pou des d'on es treuria l'aigua del subsòl. Al voltant d'aquest cilindre central hi ha una escala helicoidal que dona accés a la part alta de la torre on actualment hi ha una terrassa envoltada per una barana de barrots de ferro. El recorregut d'aquesta escala ve remarcat per les finestres que van envoltant la torre i es col·loquen en posició helicoidal igual que l'escala. Aquestes finestres són allargades, amb arc de mig punt i amb l'ampit inclinat seguin el perfil de l'escala. Actualment el parament exterior de la torre és arrebossat i pintat de color blanc, i només hi ha una decoració a la part superior que sembla feta amb totxo i consisteix en una banda perimetral amb quadrats refundits.</p> | 08208-106 | Can Bargalló | <p>A l'article 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia' de Salvador Palau i Rafecas a la Miscel·lània Penedesenca, vol. 15, de l'any 1991 (pp. 591-619), hi apareix un inventari de molins on s'esmenta, amb el núm. 86, el Molí de Can Bargalló a Sant Esteve Sesrovires, però no explica res més sobre aquest molí. A la planimetria històrica de la Cartoteca del ICC, en el fons de Minutes Municipals, surt indicat aquest molí al costat de la casa de Can Bargalló. No hem pogut entrar al molí i per tant no podem saber més al respecte.</p> | 41.4582300,1.8824900 | 406669 | 4590230 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||
| 77052 | Oliveres de l'avinguda Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-vallserrat | <p>Al costat oest de l'Avinguda Vallserrat, en el tram comprès entre la via del Ferrocarril i el carrer de la Vinya del Forn, s'ha creat una plaça paral·lela al carrer -plaça de la Vinya del Forn- i delimitada per l'avinguda i una sèrie d'habitages que hi ha amb façana al passatge de la Vinya del Forn. En aquesta vorera s'han utilitzat cinc oliveres de certa antiguitat com a arbres de carrer i, tot i que estan pel mig de la vorera sense alineació constant, donen un aspecte molt interessant al carrer i evoquen temps passats quan el conreu de l'olivera era una activitat habitual a la zona. Sembla com si les oliveres siguin les restes d'una antiga plantació i que estiguin situades en el seu lloc original de quan formaven part d'un camp conreuat. La resta de la plaça està enjardinada amb arbres ornamentals i tanques vegetals que ja no són reminiscències d'activitats agrícoles passades.</p> | 08208-111 | Av. Vallserrat davant la Plaça de la Vinya del Forn. | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4983000,1.8688900 | 405591 | 4594693 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77052-foto-08208-111-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 77065 | Bandera Associació Amics de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-associacio-amics-de-la-gent-gran | XX | <p>La Bandera de l'Associació d'Amics de la Gent Gran, es troba en el Casal de la Gent Gran. El Casal de la Gent Gran és un equipament municipal on es desenvolupen accions orientades al benestar de la gent gran de la població. La bandera es conserva enmarcada amb vidre en el mateix casal.</p> | 08208-124 | Av. de Catalunya, núm. 3. | 41.4955200,1.8710000 | 405763 | 4594382 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||||
| 77067 | Bandera de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-sant-antoni-abat | XX | <p>La Bandera de Sant Antoni Abad està exposada actualment a l'interior de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, en un dels despatxos del Consistori.</p> | 08208-126 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Sant Antoni Abad o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251- 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Això ho va fer amb un porquet, que per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta d ela seva vida; és per això que popularment se l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels Ases. Se'l representa amb una creu en forma de tau o de T, acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.</p> | 41.4934100,1.8745000 | 406052 | 4594144 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 77072 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-2 | XX | No l'hem pogut localitzar | <p>En converses mantingudes amb gent gran del poble ens informen de que existeix una font, anomenada 'del Mas' que era motiu d'excursió per part dels vilatans de Sant Esteve Sesrovires a la primera meitat del segle XX. En el camí que menava de Sant Esteve a Martorell hi havia dues fonts, la del Mas i la del Bogatell, aquesta ja en terme municipal de Martorell. Els diumenges a la tarda la gent anava en peregrinació a la font del Mas i allà s'hi reunien. Actualment el camí per accedir-hi està en molt males condicions i no s'hi pot accedir, però la font sembla ser que encara existeix. El camí per anar a la font parteix del camí de can Prats just al darrere de la tanca del cementiri i cal baixar cap el torrent de Llops a través del Camp del Fenàs, però més endavant cal agafar un camí que va pel mig del bosc i actualment aquest camí s'ha perdut.</p> | 08208-131 | Torrent de Llops | 41.4865400,1.8792300 | 406437 | 4593376 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Les coordenades UTM que s'adjunten són orientatives degut a la impossibilitat d'accedir-hi per ubicar la font correctament. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77074 | Font del torrent de l'Afilador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-lafilador | La gran vegetació sobrecrescuda fa que l'espai sigui impracticable. | <p>La Font del Torrent de l'Afilador és un aiguaneix situat dins el Parc Canals i Nubiola, al costat de la riba dreta del torrent de l'Afilador. Passat el parc infantil del parc Canals i Nubiola, el torrent dels Canals es divideix en el torrent de Can Sitges i el torrent de l'Afilador. En arribar a aquest punt, s'agafa el camí de la Ruta Verda que s'enfila per la llera del torrent de l'Afilador. A uns cent metres a mà esquerra -aproximadament sota el carrer de Josep Pla a Vallserrat- es troba un gran roure situat sobre el marge del torrent amb uns rebrots de figuera a la seva part inferior. Sota aquesta frondosa vegetació s'hi trobava aquesta font o aiguaneix. La font no disposava de broc, sinó que l'aigua brollava antigament pel pròpi mur o marge del torrent i es produïda una petita bassa a la llera dreta del seu curs. Degut a les seves caraterístiques i a la vegetació sobrecrescuda, s'ha desfigurat l'entorn de la font o aiguaneix, i actualment es fa difícil el reconeixement d'aquest indret o element.</p> | 08208-133 | Parc Canals i Nubiola | <p>Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals. Hi ha diferents tipus de font. Segons la classificació establerta per Ramon Solé Lacomba, els tipus bàsics de fonts són quatre: De biot: surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra. De raig vessant o salt: l'aigua surt de terra a través d'alguna mena de canalització, construcció o aixeta. De mina: l'aigua és captada sota terra i a través d'una mina és extreta cap enfora. De cisterna o bassa: l'aigua és recollida, de pluja o de filtracións de la terra, en una bassa o cisterna.</p> | 41.4971100,1.8664200 | 405383 | 4594564 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77074-foto-08208-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77074-foto-08208-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||||
| 77086 | Conjunt de pous del Parc Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pous-del-parc-canals-i-nubiola | XX | <p>Conjunt de pous d'aigua situats en els terrenys de l'actual Parc Canals i Nubiola. Pous construïts el segle XX, durant els anys en que la població cercava aigua potable pel seu abastament. El forat de cadascun dels pous s'identifica pel muret de protecció que sobresurt de la cota del terreny, el qual és protegit per una tapa metàl·lica degudament tancada. Els pous situats en el Parc de Canals i Nubiola apareixen molt propers entre ells i determinen un paisatge o una situació, que es converteix en un veritable testimoniatge de la dificultat que va patir el poble per aconseguir finalment el correcte subministrament d'aigua potable per a tota la comunitat.</p> | 08208-145 | Parc Canals i Nubiola. | 41.4962700,1.8657500 | 405326 | 4594471 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aproparse als pous és fàcil, però l'accés a l'interior dels pous és restringit, ja que cada pou està degudament protegit i tancat per una tapa d'accés. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||||||
| 76948 | Escultura 'La Llibertat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-llibertat | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor Joan Martínez. L'escultura representa un ocell el ple vol que ha travessat un enreixat, éssent una clara al·legoria a la llibertat. L'ocell, mitjançant un rodó metàl·lic i la reixa, queda ancorat a un basament de fusta. L'escultura de l'ocell i la reixa són construïdes amb acer Corten i el basament és de fusta, tot ell recolzat sobre una peanya pètria.</p> | 08208-7 | Carrer Major, núm. 8 | <p>L'escultura és situada davant la façana principal de l'edifici on s'hi troba instal·lat el Servei d'Informació i Atenció Ciutadana (S.I.A.C.) de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, sota el seu àmbit d'accés.</p> | 41.4933200,1.8744300 | 406046 | 4594134 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Martínez | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76953 | Rotonda de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotonda-de-can-domenech | XXI | <p>Al bell mig de la rotonda de Can Domènech, que és l'encreuament del carrer que va a Can Serra i Can Domènech, del carrer que va a ca n'Amat, de la carretera que va al Polígon Industrial Ca n'Estella i la carretera que mena cap al nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, s'ha fet una intervenció urbanística tot deixant una vorera perimetral i un espai central enjardinat. En aquest espai interior l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro) ha fet una intervenció que consisteix en la plantació d'un conjunt d'oliveres que evoquen el passat agrícola del municipi i la col·locació d'uns elements metàl·lics de ferro cortén que són fulles de roure característiques de l'autor, i un element central amb la inscripció Sant Esteve amb lletres retallades sobre una banda massissa amb la inscripció Sesrovires buidada sobre el ferro cortén.</p> | 08208-12 | Rotonda de Can Domènech, al Camí de Ca n'Amat | <p>Aquesta rotonda se situa en una de les vies d'accés al nucli de Sant Esteve Sesrovires, concretament en la carretera que ve d'Abrera i passa pel Polígon Industrial Ca n'Estella. Aquesta escultura dóna la benvinguda a la gent que accedeix per aquesta carretera coneguda com Camí de Ca n'Amat. Aquest conjunt escultòric està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el Codi 1-ES-GRJ-002. D'aquest autor establert a Sant Esteve Sesrovires des de l'any 2000 hi ha altres obres al municipi com l'arbre d'inox i granit que hi ha a la Secretaria (1a planta) de l'Ajuntament, obra de l'any 2006 (Codi 1-ES-GRJ-005), l'escultura 'Onze de Setembre', de l'any 2008, situada al Parc de la Coma (Codi 1-ES-GRJ-003), l'escultura 'Petjada', de l'any 2002, situada al Despatx de Gerència de l'Ajuntament (Codi 1-ES-GRJ-001) o l'escultura en forma d'arbre que ha estat instal·lada recentment, any 2010, a Can Serra.</p> | 41.5005200,1.8825600 | 406735 | 4594925 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76958 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament-0 | <p>Fitxa del Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Fitxa 1 Núm. Registre 202 Codi 2-AL-xxx-003 de data 17/02/2010 realitzada per Marta Arañó.</p> | XIX | Cal reparar la maquinària i tractar la fusta. | <p>Rellotge de paret model 'Ull de Bou' reparat l'any 1925. Mesures: 37 cm de diàmetre. Maquinària de regulador d'hores mitges tipus París, materials de molta duresa. Rellotge de corda amb 8 dies d'autonomia. Aquest rellotge era ubicat a l'antic edifici de l'Ajuntament a la Plaça de la Vila.</p> | 08208-17 | Carrer Major, s/n | <p>La data de fabricació se situa entre els anys 1850 i 1875. Va ser reparat a la Rellotgeria Salvador Bonet (c. València, 208 - abans Aribau, 70, de Barcelona), rellotgeria fundada l'any 1924.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 1850/75 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A llapis, a l'interior, hi ha la inscripció '1925' o '1928', i a la porteta d'accés a la maquinària 'Aribau 70'. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76970 | Creu de terme carrer Germans Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-carrer-germans-bach | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Fons d'imatges: Caixa 3, 'Record de St. Esteve Sasroviras', Ed. Pere Poch.AMSES.</p> | XIX-XX | Caldria netejar la vegetació que hi ha al voltant de la creu per fer visible el seu basament i la creu en la seva totalitat. | <p>El conjunt està configurat per un pilar de secció quadrada construit amb carreus de pedra que recolza sobre una basament més gran de secció circular. Sobre el pilar descansa la creu de terme, la qual es construïda també de pedra.</p> | 08208-29 | Passeig de les Oliveres, s/n | <p>Inicialment era al capdamunt dels carrers Germans Bach, però la urbanització del carrer i el naixement de la Coma, en tant que primera urbanització del poble, obligà a traslladar-la. Es va conservar en el carrer dels Germans Bach fins l'any 1965, quan el carrer encara no estava pavimentat (era un camí de carro). Actualment està situada a l'encreuament del carrer de la Creu, carrer de Joan Maragall i Passeig de les Oliveres.</p> | 41.4955000,1.8705100 | 405722 | 4594380 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al camí del cementiri i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||
| 76971 | Creu de terme del camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-cementiri | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Restaurada i reinstal·lada el 2016. | <p>Creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l'intersecció perpendicular dels dos braços. Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra. Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.</p> | 08208-30 | Camí del cementiri o de Can Prats s/n | <p>El 2007 va ser destruïda a causa d'un accident de cotxe. Llavors les seves restes foren traslladades i guardades, numerades, en unes dependències municipals al Passatge Morse fins el 2016, en que el bé fou restaurat per la Brigada Municipal i reinstal·lat molt a prop del lloc original per l'ajuntament. Per motius de seguretat i per millorar les condicions de trànsit de la calçada, la creu s'ha col·locat amb un lleuger despaçament i una petita reorientació per la qual cosa s'ha comptat amb l'autorització i la col·laboració de la propietat afectada. En aquest sentit, s'ha descartat, de moment, la seva instal·lació en una rotonda en el marc del futur pla urbanístic del sector de les Roques, que era la pretensió original. La inauguració, a càrrec de l'alcaldessa Ma. Del Carme Rallo, va tenir lloc el 24 de juliol de 2016, en el marc de la Festa Major. Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al carrer dels Germans Bach i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer.</p> | 41.4909500,1.8780200 | 406343 | 4593867 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76971-foto-08208-30-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquesta creu es troba al Camí del cementiri o Camí de Can Prats. El 2010, a l'elaborar-se el Mapa, es van ubicar les restes d'aquesta creu a les dependències municipals on romanien dipositades des de 2007, quan la creu va quedar malmesa accidentalment i fou retirada. Al 2016 la creu ha estat restaurada i reinstal,lada, i en conseqüència, s'ha actualitzat la present fitxa per part de la OPC de la Diputació. També s'hi ha afegit a 'espai un banc pel descans dels vianants i un parell de pedres de molí, antigues, per delimitar la zona. Més endavant hi ha previst dotar l'espai d'una il·luminació amb fanals fotovoltaics. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||
| 76973 | Sobreixidor de la mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobreixidor-de-la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires)</p> | XIX | Seria necessari un sanejament de l'element. | <p>Pilar de totxo massís, de secció quadrada d'aproximadament 45 x 45 cm, cobert amb un barret piramidal arrebossat amb morter. El cos del pilar és de totxo vist, sense arrebossar, i està col·locat sobre una base quadrada d'aproximadament 60 x 60 cm i de la que actualment només es veuen tres filades de totxo vist. És el que anomenaven 'pilón ventilador' o sobreeixidor de la Mina de Vallserrat. Servia per detectar si hi havia prou aigua per al subministrament; si per damunt de la torre sortia aigua, obrint l'aixeta, hi havia aigua per a tothom, i si no en sortia es tancava el subministrament fins que n'hi hagués prou, qüestió que pel que sembla no era ben bé certa, ja que es diu que només n'hi havia per alguns i que per altres no.</p> | 08208-32 | Avinguda de Vallserrat cantonada carrer del Trèvol | <p>Actualment aquest piló es troba encastat a la tanca exterior del pati de la casa que fa cantonada entre l'Avinguda de Vallserrat i el carrer Trèvol. El piló està inclinat i sembla que va ser respectat quan es va construir l'esmentada tanca.</p> | 41.4989600,1.8687900 | 405584 | 4594766 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76974 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-1 | <p>Caixa 764, caixa 2015, AMSES. MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>L'edifici dóna façana al carrer del Dr. Pau Costas. Una escalinata dóna accés al pòrtic de l'edifici, on es conserven els dos accessos que donaven a l'aula dels nens i a la de les nenes. Una gran finestra a cada banda del pòrtic composa la seva façana principal. Per la banda que dona al carrer del Dr. Pau Costas, l'edifici presenta una sola planta i per la seva part posterior s'accedeix a una planta semisoterrada. La distribució actual es correspon bàsicament amb la descrita a l'apartat d'Història.</p> | 08208-33 | Carrer Dr. Pau Costas, 51 | <p>L'any 1923 va ser establert un primer emplaçament per construir-hi les escoles municipals de Sant Esteve Sesrovires. Aquest primer emplaçament era situat a la banda de ponent del carrer de Sant Joan, davant de l'encreuamnet amb l'actual carrer Jardinets i el document va ser firmat per l'arquitecte Josep Ros i Ros. Posteriorment, lany 1927, l'arquitecte Jerónimo Martorell presenta el projecte de les noves escoles i ajuntament, seguint el patró i la tècnica de construcció establerta a Catalunya en el document 'Proyectos de Escuelas Unitarias, Casa Ayuntamiento y Habitación Profesores para San Esteban Sasroviras' . Però no serà fins l'any 1934, que l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, presenta el projecte definitiu de les noves escoles, construides per l'Ajuntament i inaugurades el 14 de setembre de 1935. En aquell moment l'alcalde ere en Pere Poch, fill de l'espardenyer del poble, que vivia al carrer de Sant Joan, 5; la seva casa era coneguda com ca l'Espardenyer. Hom va comprar un solar per a construir-hi les escoles. Els solars on es varen construir les escoles va ser adquirits a Pedro Torres Capdevila (17 maig 1927) i a Jacinto Canals i Nubiola (22 febrer 1935) La superfície total del solar era de 1620,00 m2, del quals 253,20 es varen destinar a l'edifici de l'escola , 468,00 a camp escolar i la resta a pati i jardins. El pressupost de la construcció va ser de 47.623 pessetes (uns 270 euros). Pel que fa a la distribució interna hi havia una planta semisoterrada destinada a magatzem, i una planta baixa ocupada per dues aules de 63 m2, una per nens i l'altre per nenes, calculades cadascuna per a quaranta-vuit alumnes. La façana principal donava al carrer del Dr. Pau Costas i s'accedia a l'escola a través d'una porxada que donava accés a la banda dels nens i a la banda de les nenes amb accés independent. En un primer cos longitudinal hi eren disposats, a cada banda, un vestibul, un rober i un despatx. Des del vestíbul s'accedia a l'aula corresponent. A la part posterior de cada aula hi era situat un nucli de lavabos i l'accés al pati, que es feia baixant per unes escales. A l'exterior de l'edifici hi havia un gran pati i un camp escolar. Al fons del camp s'hi va fer un cobert per resguardar als alumnes del sol i la pluja. Les escoles velles del carrer Serafí Julià van deixar d'utilitzar-se quan es van construir aquestes. La gent gran del poble, que va anar-hi, les recorda com a Escuela Unitaria de Niños y Escuela Unitaria de Niñas.</p> | 41.4933100,1.8718700 | 405833 | 4594136 | 1934 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Alemany Juvé | Actualment és la llar d'infants El Picarol. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76983 | Fons fotogràfics de l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografics-de-larxiu-municipal-de-sant-esteve-sesrovires | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1982). Història de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Fons 1: Conjunt de 12 fotografies en bloc, de tamany 14 x 9 cm, en blanc i negre. Títol Record de St. Esteve Sasroviras. Edició Pere Poch. Estanc, Perruqueria i Barberia. Fetes a la Fototipia Thomas de Barcelona. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 3 Fons 2: Col·lecció fotogràfica de diverses masies del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires realitzades per Pedro Saénz. El tamany de les fotografies és 17,7 x 12,7 cm i són en blanc i negre, i en total hi ha 54 fotografies. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 7</p> | 08208-42 | Carrer Josep Tarradellas, 12, baixos | <p>La documentació dipositada a l''Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires està dividida en sis fons, del qual el Fons núm. 6 correspon a l'Arxiu d'Imatges. Dins l'Arxiu d'Imatges hi trobem, l'Arxiu Fotogràfic i la Col·lecció de Cartells. La majoria de les imatges que composen aquest fons provenen de particulars i han ingressat a l'Arxiu per donació.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 1940-85 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pere Poch i Pedro Saénz | Fons 1: Les 12 fotos són: 1. Vista general 2. Plassa de l'Església 3. Església Parroquial i casa rectoral 4. Altar Major i capella del Santíssim 5. Vista parcial. Oficinas i cellers de la casa Canals & Nubiola 6. Estació del Ferro-carril 7. Carrer Nou 8. Lloc de captació d'aiguas potables 9. Detall del jardí de la casa Canals & Nubiola 10. Font del Mas 11. Vista parcial. El Montserrat a la dreta 12. Creu de terme Aquestes imatges són de l'any 1940-1979 Fons 2: Les masies fotografiades són: 1. Ca n'Amat 2. Canals i Nubiola 3. Can Bargalló 4. Can Durán de Brians 5. Can Domènech 6. Ca n'Estella 7. Can Farràs 8. Cal Fonsu 10. Can Julià de la Riera 11. Can Llopet de Baix 12. Can Llopet de Dalt 13. Can Margarit 14. Can Mercader 16. Can Serra 18. Can Tobelleta 19. Masia Bach 20. Can Garrigosa (?) Aquestes imatges van ser fetes cap a l'any 1985 | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||
| 76989 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-1 | <p>Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires GAVIN, Josep Maria (1988), Baix Llobregat. Inventari d'esglésies, núm. 21. Arxiu Gavín.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat construït al bell mig del cementiri. Disposa d'una porta amb arc de mig punt, una lluerna centrada amb l'accés i coberta a dues aigües. La capella disposa d'absis, des d'on rep llum a través de dues finestretes estretes acabades amb arc de mig punt. En el centre de l'absis hi és situat l'altar, i darrera l'altar s'hi troba una composició arquitectònica configurada per dues columnetes i llinda de marbre, on s'hi dispsosa en el centre, una Creu amb el Sant Crist.</p> | 08208-48 | Camí de Can Prats, s/n | <p>En una descripció de la situació de la Parròquia i del nou Temple feta per Rvnd. Pau Costas l'any 1891 s'esmenta el Cementiri i diu: El que existeix és recent, pertany a la Parròquia, les claus estan en poder del Rector, respon perfectament a les necessitats de la feligresia. L'administra el Rector i la Junta d'Obra. En una Nova Descripció de la Parròquia de Sant Esteve Sesrovires transcrita pel Sr. Rector, Mn. Joan Prat, amb data de 12 de gener de 1921, descriu el Cementiri Parroquial així: És situat a deu minuts de la Parròquia (Més o menys deu ésser el Cementiri Municipal actual). No consta exactament la data de la seva benedicció i inauguració, però alguns feligresos recorden que fou inaugurat l'any 1878. Les parets que el circunden tenen l'altura suficient per a evitar entrar-hi. Per tancar l'entrada hi ha una porta de ferro, i la clau la guardava el Sr. Rector. La Capella d'aquest Cementiri es construí l'any 1888, i tenia 8 metres de llarg per 4 d'ample. Diu que no tenia res de particular. A l'exposició detallada de l'enderrocament del campanar, església antiga i rectoria, construcció de la nova casa rectoral (transcrita pel Rvnd. Mn. Andreu Posa) es diu: 'Una vegada a pla de voltes, com que tot havia de ser destruït, dins de l'antiga església hi havia tres tombes on hi reposaven les restes d'uns divuit Rectors; i determinàrem treure'ls d'allí i traslladar-los al Cementiri; però com que no hi havia tomba de Rectors, fou necessari fer-ne construir una dins la Capella del Cementiri capaç de contenir totes les restes dels avantpassats i dels que vindrien després; com també en el mateix temps s'hi dipositaren les del Sr. Rector difunt, Mn. Joan Sala Farrant, i de Francesc Domènech Salvat, Vicari que fou d'aquesta, i insigne benefactor de la nova església parroquial. Un cop feta la dita tomba dins la Capella del Cementiri, el dia dels Difunts, 2 de novembre de 1923 se celebrà un Ofici per l'etern descans dels dits Rectors i Vicaris, i després com si es fes un enterrament, portant les caixes que contenien les restes, i amb assistència de les Autoritats Locals, es procedí en processó cap al cementiri a enterrar a la nova tomba les citades restes dels avantpassats (a.c.s.). Foren col·locats en una ossera general els que hi havia dins l'església antiga i amb caixetes les restes del Sr. Vicari, Mn. Francesc Domènech, i del Sr. Rector, Mn. Joan Sala, als nínxols de la tomba de la Capella.</p> | 41.4898500,1.8788500 | 406410 | 4593744 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Quan es va construir l'actual església parroquial es va treure el cementiri que anteriorment era situat al costat de l'església, on avui hi ha la rectoria. A sota la capella hi ha una cripta amb enterraments de sacerdots que havien estat rectors de la parròquia. La làpida la trobem situada a l'interior de la capella, davant la porta d'accés, amb la inscripció: 'Els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre. DN.12.13. La parròquia de Sant Esteve als qui han sigut Pastors del poble creient'. El darrer Pastor que s'hi va enterrar va ser Mossèn Pomé i Vidal (17-XI-1988). Anteriorment la capella era de la parròquia però ara és de titularitat municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76997 | Maquinària de cine del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquinaria-de-cine-del-casino | <p>TORRAS i COMAMALA, Jordi (1995) Una aproximació a la història de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya. Jornades sobre recerques Cinematogràfiques (2es: 1994: Barcelona) Revista Cinematògraf, núm. 2, 2a època: Infrastructures industrials. p. 117-143. Obra exhaurida</p> | XX | Presenta un estat de deteriorament degut a la manca d'utilització i manteniment. | <p>Màquina de projecció cinematogràfica que va estar en funcionament al Casino. És una màquina de la marca ERKO model 1280. L'estructura de la màquina és de ferro pintat de color negre, amb un peu de base, la llinterna i l'òptica, amb dos suports per a la col·locació de les bobines. La llinterna de projecció és del tipus arc voltaic, que funciona a base de fer saltar un arc voltaic entre dos electrodes de carbó amb corrent contínua. Al costat del suport de l'òptica hi ha, a la part superior, una placa rectangular amb la inscripció 'Maquinaria cinematografica CINAES Barcelona Madrid', i a la part inferior una altra placa amb la inscripció ERKO 1280. Per completar el conjunt de la maquinària de cinema també hi ha un aparell de projecció d'imatges fixes que està instal·lat sobre quatre peus metàl·lics i en un lateral hi ha una placa rectangular amb la inscripció ICA AKT-GES.DRESDEN</p> | 08208-56 | Avinguda Montserrat, s/n | 41.4965000,1.8723600 | 405878 | 4594489 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'empresa CINAES (Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima), en els anys que van de 1928 fins al 1935, va ocupar una posició de gran importància en el fet cinematogràfic de tot Catalunya, àdhuc de l'Estat espanyol. Es va constituir el dia 28 de juliol de 1928, i va començar la seva activitat el dia 1 de setembre del mateix any. L'anagrama de la societat era CINAES amb la A i E unides segons cal·ligrafia llatina clàssica, és a dir, CINAES, emmarcada dins un rombe apaisat. Els projectes immediats de l'empresa foren: produir sis pel·lícules l'any; dedicació, per mitjà del cinema, a l'ensenyament; constituir-se en una mena de càtedra ambulant de cultura; subministrar material cinematogràfic per a l'ensenyament; explotació comercial de pel·lícules; creació d'un cinema familiar; seleccionar pel·lícules d'interès temàtic i artístic; renovar la publicitat i propaganda cinematogràfiques; reformar el total de les sales exhibidores de la seva propietat o sota el seu control; i creació de departaments de tipus tècnic: laboratori de revelar, tiratge de còpies, de retolació... Crear un servei tècnic d'urgències les 24 hores del dia, venda d'aparells de projecció i de cinema sonor, secció de reparació de maquinària... Fabricació de cinta verge i d'aparells, com ara la marca ERKO. Les activitats de l'empresa CINAES van acabar el dia 24 de setembre de 1935. Aquest objecte està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 84 i Codi 2-CU-AJU-001 | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 76998 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-0 | XIX - XXI | <p>Col·lecció de pintures, escultures, fotografies i altres objectes d'art que s'han anat recollint mitjançant exposicions, concursos i donacions. És un fons molt ampli i variat, composat per més de 250 peces que es desglosen de la següent manera: 91 pintures classificades provinents d'exposicions individuals de diferents artistes que donen una pintura al finalitzar l'exposició, i també dels concursos de pintura ràpida en els que s'hi pot participar en la modalitat local, infantil i d'arreu de Catalunya, i les pintures guanyadores també passen a formar part del fons. 8 escultures. 70 fotografies de la fotògrafa local Teresa Zafón Lladó, que inclou una col·lecció titulada 'Amb mans de dona' dedicada a les senyores grans del poble, i que va ser realitzada el febrer de 2009. I també hi ha les fotografies guanyadores dels diferents concursos fotogràfics de la Bioescultura. També formen part del fons objectes d'entitats culturals ja desaparegudes com la Coral Apolo o de la Societat Sant Isidre, i també d'entitats encara en funcionament, com són la bandera de Sant Antoni que es treu pels Tres Tombs i també els gegants. Altres elements que pertanyen a aquest fons són records, trofeus, fotografies antigues i objectes diversos.</p> | 08208-57 | Dependències municipals | <p>Entre els autors que ténen obra en aquest fons d'art hi ha una bona representació del grup local Artviu, com ara l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro), la pintora Maria Luisa Escudero Milena, la dibuixant a pastel Marta Arañó, l'artista en tècnica mixta Enric Vallhonesta, el fotògraf Pedro Sáenz, el fotògraf Lluís Canals Morte i el pintor Baldo Valentí. També hi ha obres d'altres artistes locals com les del pintor Xavier Miró, del gravador Rossend Tobella i de la pintora i gravadora Maria José Gil Rubio. La presència d'artistes no locals ve representada per José Antonio Martínez Porras (El Chirri), Pere Munné i pel pintor Fran Pérez Barrero que té una forta vinculació amb la vila.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 76999 | Fons documental de l'arxiu musical de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-musical-de-la-beguda-alta | XX | <p>Conjunt de partitures impreses i reprografiades de cançons, valsos i sardanes que eren cantades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recreativa Unión Begudense.</p> | 08208-58 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana / Pge. de la Banca, 1-3 / Barcelona | <p>L'arxiu consta de 57 sobres amb fotocòpies de partitures. Aquestes són transcripcions fetes a ma i la majoria tenen una portada amb il·lustracions. També hi ha algunes partitures impreses. Hi ha partitures de sardanes amb música d'Enric Morera, de Cassià Casademont i d'E. Guanyabéns. També hi ha una sardana d'Antoni Girbani i Tarrés, de l'any 1930 titulada 'La Font del Pastor galant'. I destaca, també, la sardana de Joan Santiago i Espert (lletra i música), de l'any 1958, titulada 'Vinyes de la Beguda', la qual va ser estrenada a la Beguda l'1-9-1996 a partir d'una instrumentació per a cobla de Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1996). També hi ha himnes, nadales, valsos-caramelles, cançons populars, i altres, d'autors tan coneguts com Llui´s Millet, Amadeu Vives o J. Anselm Clavé. També cal esmentar la partitura de coples a duo, amb entrada i resposta de coro amb lletra i música d'A. Castells Casas, titulada 'Sense Malícia' (Beguda, 1950). La majoria de partitures porten el segell de la Societat Recreativa Unión Begudense però també n'hi ha algunes on hi consta la Societat Germanor Begudina.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77009 | Parc Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-canals-i-nubiola | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Portafoli de Serveis Turístics 2008. Ajuntament de sant Esteve Sesrovires.</p> | XX | <p>El parc Canals i Nubiola és un entorn natural del poble de Sant Esteve Sesrovires cedit a l'Ajuntament per la família Canals i Nubiola amb la condició de que sempre fos espai natural. En dues fases s'ha adequat el parc com a zona d'esbarjo per als ciutadans de Sant Esteve Sesrovires i ara compta amb zona equipada amb vuit barbacoes, una àrea de pícnic, un circuit esportiu i una zona de jocs infantils. Les barbacoes disposen d'un conjunt de mesures per evitar el risc d'incendis. El parc és una zona d'interès natural i paisatgístic que representa el pulmó verd del poble. El parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d'1 km. que recorre part d'aquest entorn natural. El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com correr o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l'esport a l'aire lliure. A més és el punt d'inici i final de la Ruta Verda. El parc de Canals i Nubiola va ser inaugurat el 26 d'octubre de l'any 2003 i va ser dissenyat per Mònica Oliveres i Josep Maria Fosalva.</p> | 08208-68 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mònica Oliveres i Josep Maria Fusalba. | Existeix una Normativa reguladora d'usos del Parc Canals i Nubiola. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77010 | Ruta Verda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-verda | <p>La ruta verda de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l'entorn natural del municipi. El recorregut s'inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges, travessa la línia de ferrocarril FGC, passa pel Torrent de l'Afilador, el Torrent dels Canals i finalitza al Parc Canals i Nubiola. El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres i des d'aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.</p> | 08208-69 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2002 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Dissenyada per GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires | La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents. La vegetació dominant a l'entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'aladern (Rhamnus alaternus), entre d'altres. Pel que fa als ocells s'hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs , entre altres. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77016 | Sputnik | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sputnik | <p>Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, núm. 50. Centro Cívico en Sant Esteve de Sesrovires. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL http://www.sesrovires.net/Atencióalespersones/Joventut/Sputnik/tabid/170/language/ca-ES/Default.aspx MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Edifici modern d'original composició que es caracteritza pel cos elevat sobre pilars de formigó armat sota el qual hi ha un espai públic obert que fa de vestíbul de les diferents dependències que hi ha a l'edifici. Aquest cos elevat alberga la Sala Domènech i Estapà que és una sala d'exposicions temporals a la que s'hi accedeix a través d'unes rampes que parteixen de la plaça columnada que hi ha sota aquest cos elevat. Interiorment aquesta sala està iluminada per uns lluernaris que per la coberta tenen una aparença com si fossin tres pinacles. Exteriorment, aquest espai sobre columnes és cec, només té una finestra que dóna vista a les antigues escoles i al Casino, i l'acabat de façana és amb planxes d'alumini de color platejat. Sota l'espai porticat, i amb accés des del carrer de la Vila, hi ha el CAP (Centre d'Assistència Primària), que va ser ampliat l'any 2005 amb unes dependències situades a la planta inferior d'un edifici annex que està separat de l'anterior per un espai obert i que es comuniquen entre sí per unes rampes que uneixen alternativament els espais d'ambdós edificis. A l'edifici annex actualment també hi el Servei d'Informació i Accions Juvenils adscrit a la Xarxa d'Informació juvenil.</p> | 08208-75 | Carrer del Dr. Pau Costas, 49 | <p>Al lloc que avui ocupa el Centre Cívic hi havia una granja de conills. El propietari era conegut com en Peret dels Conills. Al costat hi havia una casa que va ser comprada pel municipi l'any 1927. Va ser reformada i ampliada amb l'objectiu d'ubicar-hi la nova seu de l'Ajuntament, perquè fins aleshores tenien un local llogat al carrer Serafí Julià. La reforma va consistir a destinar la planta baixa a dependències municipals i casa del secretari. A la planta de dalt s'hi van habilitar dues vivendes per als mestres. Les eleccions de l'any 1936 ja es van fer al nou Ajuntament. Més endavant, l'any 1989, es va traslladar al carrer Major, i és el que coneixem avui dia. La vella Casa de la vila va ser enderrocada el mes de juliol de l'any 1992.</p> | 41.4932200,1.8720200 | 405845 | 4594126 | 1994 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77016-foto-08208-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Víctor Rahola Aguadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77023 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-11 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XXI | <p>Can Serra és una masia localitzada a la banda nord-est del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La masia està situada a la banda de llevant del camí de Ca n'Amat i a ponent del polígon industrial de Ca n'Estella, molt a prop de la masia de Can Domènech. L'accés a la masia de Can Serra, es similar a l'accés a la masia de Can Domènech. Des de la rotonda del camí de ca n'Amat o des del camí del polígon industrial de Ca n'Estella, s'arriba fàcilment a ambdues masies. En fer les obres de rehabilitació per la instal·lació del Centre de Serveis Gerontològics, l'antiga casa de Can Serra es va enderrocar. En el projecte, es va decidir repoduir l'antic volum i tipologia de la masia, però construïda de nou. La finca es composa de l'antic volum, totalment construit de nou, una ampliació d'imatge contemporània i un gran espai obert que funciona com a pati o jardí del centre. A l'entrada de Can Serra hi ha un gran roure, que per la seva magnitud i antiguitat ha estat considerat com element singular en aquest mapa de patrimoni.</p> | 08208-82 | Camí de Can Serra | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Serra descrit com una 'alqueria' o casa de labor, composada per dos edificis. La casa de Can Serra està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici queda situat a la banda nord-est del municipi, a redós de l'antic camí de Can Sunyol i molt a prop del camí de can Serra, el qual mena directament fins el centre del nucli urbà.</p> | 41.4978500,1.8807300 | 406579 | 4594630 | 2010 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77023-foto-08208-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77023-foto-08208-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Serra hi funciona un Centre Municipal de Serveis Gerontològics, inaugurat el dia 25 de setembre de 2010. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77025 | El Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-del-llac | XX | <p>A part de la zona verda que hi ha al costat de la rotonda d'entrada al municipi, Ca n'Amat disposa d'una altra zona verda, el Parc del Llac, que comparteixen els municipis d'Abrera i Sant Esteve. Aquesta zona verda ocupa una àrea situada entorn del torrent de Can Noguera, actualment canalitzat en aquest tram. A l'entrada del parc s'hi troba la Font de l'Aspirina.</p> | 08208-84 | Urbanització Ca n'Amat | <p>El Parc del Llac es troba situat a Ca n'Amat, ocupant una superfície de terreny que correspon a un tram de la llera del torrent de Can Noguera. En aquesta zona antigament hi existia un llac, el qual va ser construït amb les mateixes terres del lloc, sense cap mena de mur de contenció ni altra infraestructura possible. El llac contenia fins i tot peixos i es convertí en una zona habitual de joc pels nens i nenes del veïnat. L'aigua entrava en el llac a través del mateix torrent i s'escolava a través d'un conducte, el qual podia ser barrat per possibilitar el desviament de l'aigua cap uns horts veins i utilitzar-la per regar. Un dia de tempesta, la sortida va restar tancada i l'aigua va desbordar el llac i s'ho va emportar tot, desapareixent la bassa del llac completament. Es va decidir no tornar a construïr el llac i en el seu lloc ubicar-hi una zona d'esbarjo. L'aigua del torrent es va canalitzar i actualment en el seu lloc s'hi troba una àrea verda anomenada Parc del Llac.</p> | 41.5078000,1.8801100 | 406541 | 4595736 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El parc ocupa la llera del torrent compresa entre les cases que tenen façana a l'Avinguda d'Abrera i les que tenen façana a l'Avinguda de ca n'Amat, tenint l'accés pel carrer que va de la rotonda que hi ha entre l'Avinguda de Ca n'Amat i el carrer Montnegre i la rotonda que hi ha entre el carrer Anoia i l'Avinguda d'Abrera. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77031 | Concurs de Carbasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-carbasses | XX - XXI | <p>A l'acabar de la missa del primer diumenge d'octubre se celebra el Concurs de Carbasses que ja s'ha convertit en una tradició en la que s'hi presenten una vintena de participants provinents de la pròpia localitat i de poblacions veïnes. Les carbasses presentades al concurs arriben a pesar al voltant dels 150 kg. i es pesen en una bàscula antiga que se situa al bell mig de la Plaça del Doctor Tarrés. A causa del gran pes de la majoria d'exemplars que es presenten, és necessari que almenys dues persones ajudin a descarregar-la i portar-la fins a la bàscula.</p> | 08208-90 | Plaça del Doctor Tarrés | 41.4933800,1.8739200 | 406004 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se celebra anualment el primer cap de setmana d'octubre. L'any 2010 s'ha celebrat la quinzena edició del concurs. En aquesta edició el guanyador va presentar un exemplar de 150 kg que va superar amb escreix la de l'any anterior, que va ser de 113 kg. El segon premi va ser per una carbassa de 115 kg. i el tercer premi per una de 84 kg. A més, també es va presentar una carbassa fora de concurs de 180 kg i que el seu propietari ha cedit a l'Ajuntament. Aquest certamen és organitzat anualment pel Patronat Municipal de forma paral·lela a la Trobada d'Entitats. Les llavors són repartides pel Patronat Municipal, organitzador del concurs, a les persones interessades en plantar-les i presentar-les més tard als premis. Es tracta d'una varietat, que segon els entesos, poden arribar a centenars de quilograms si el clima és propici. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77032 | Bioescultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bioescultura | XXI | <p>La Bioescultura consisteix en un bany de fang on els participants s'introdueixen dins d'una bassa de fang prèviament preparada, tot gaudint de les diverses sensacions que provoca el fang en assecar-se. Aquestes persones, convertides en veritables escultures vivents i amb el suport d'altres elements i materials com paraigües, cadires, papers, tints naturals... fan de models per al concurs de fotografia que acompanya la Bioescultura.</p> | 08208-91 | Aparcament del carrer Josep Tarradellas | 41.4939000,1.8763300 | 406206 | 4594196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | És una activitat bianual que es celebra des de 1991 (l'any 2010 s'ha realitzat la 8na. edició) . Està convocada pel Patronat Municipal i organitzada pel col·lectiu d'artistes locals Artviu. En la 8a edició de la Bioescultura, dissabte a la tarda es van utilitzar 30 tones d'argila, que la gent va poder utilitzar per simular ser escultures que prenien vida. L'acte va canviar d'emplaçament respecte d'edicions anteriors i es va celebrar a l'aparcament del carrer de Josep Tarradellas, ja que en anys anteriors aquesta activitat havia tingut lloc al camí del cementiri. Aquesta edició ha estat diferent, no només per la nova ubicació sinó perquè s'ha celebrat en sessió de tarda-nit. Des de les 6 de la tarda fins a les 11 de la nit hi va haver un ambient impregnat d'elements esfèrics que a mesura que es feia de nit l'atmosfera de l'acte va anar canviant. Amb la foscor es van posar espelmes i va començar a sonar música chill-out. A més a més, també es va disposar d'un servei de bar durant tot l'acte. Paral·lelament es convoca el Concurs de Fotografia de la Bioescultura, on les imatges han de tenir com a element central el mateix happening. En aquest concurs, que és obert a tothom, els fotògrafs que hi participen poden presentar un màxim de 3 imatges cada un. Un jurat tria les 30 millors obres que s'exposen a la Sala Domènech i Estapà i s'entreguen uns premis als guanyadors, que l'any 2010 han anat dels 100 als 300 euros. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||||
| 77036 | Trabucaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trabucaires | XX | <p>La colla dels trabucaires està formada per 15 membres, homes i dones, que, armats amb un trabuc, es passegen per la vila per fer saber a tothom que arribar la Festa. El seu vestuari, de vellut negre, va acompanyat d'una manta acolorida, amb la faixa morada i la barretina de 3 pams, com la que duia Mn. Jacint Verdaguer, el qual, l'any 1886 féu ofrena de 25 ptes. per a la construcció del nou temple de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-95 | Sant Esteve Sesrovires | <p>La colla de Trabucaires de Sant Esteve Sesrovires, va signar els seus estatuts el 8 de novembre del 2007, i va ser presentada en societat el 27 d'abril de 2008. Essent apadrinada per tres colles de trabucaires: Els Trabucaires de Sant Andreu Palomar, Els Miquelets de Badalona i Els Trabucaires de Ripollet. Vam estar acompanyats de la Coordinadora de Trabucaires, així com de les Colles Trabucaires de Solsona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Boi de Llobregat. En total uns 70 trabucaires. A l'acte també va estar convidat el Sr. Agapito, trabucaire de Súria, amb una trajectòria com a tal de 60 anys a l'entitat.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2008 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'origen dels trabucaires data de la Guerra dels Segadors, el 1640. El seu objectiu era frenar la invasió castellana de Felip IV. Però arran dels abusos comesos per les tropes franceses, la pagesia es va revoltar (maig de 1640). L'any 1641 amb l'ajut de camperols armats amb trabucs, van participar en la victòria de la batalla de Montjuïc. Amb el temps, el trabucaires es convertiren en un grup de foc que sortia a galejar llançant trets a l'aire i salves en esdeveniments especials i recepcions dels seus senyors. Aquesta tradició de la Catalunya interior ha estat adoptada per uns quants sesrovirencs i sesrovirenques que, amb el nom de Colla de trabucaires Els Sesrovirencs duen el nom del Sant Esteve arreu del país. Formada per uns catorze membres, és de les poques colles de la comarca i actualment és l'única del Baix Llobregat Nord. Va ser batejada el 27 d'abril de 2008 amb motiu de la celebració dels actes de Sant Jordi. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77037 | Pont sota la via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sota-la-via-del-tren | XIX | El torrent que passa per un dels ulls del pont ha anat soscavant la base del pilar i caldria un cert manteniment per a protegir aquest basament. | <p>Pont sota la via del tren de rodalies (línia R-4) al seu pas paral·lel a la llera del riu Anoia. Té dos ulls amb arc de mig punt i per un hi passa un camí que va cap el Maset i per l'altre hi passa el Torrent del Grau. Constructivament està fet a base de fàbrica de totxo massís alternada amb paraments de pedra sorrenca vermella de la zona. Els dos arcs, de mig punt, són una volta de canó feta a base de quatre filades de totxo a sardinell. El pilar que separa els dos arcs té a banda i banda un tallamar arrodonit fet a base de totxo massís, i també hi ha aquest arrodoniment a les parets laterals dels dos ulls del pont. Els paraments verticals, com hem dit, són a base de pedra sorrenca irregular de color vermellós que produeix un contrast de color amb el to més marronós del totxo.</p> | 08208-96 | Camí del Maset | <p>La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 posà en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat. Quan la companyia fou autoritzada a continuar fins a Martorell la companyia passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i finalment el 1861 obtingué la concessió fins a Tarragona des de Martorell i passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.</p> | 41.4638500,1.8932800 | 407578 | 4590842 | 1865 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest pont és original de quan es va construir la línia de tren que comunica Barcelona amb Tarragona passant per Vilafranca del Penedès cap a voltants de 1865. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||
| 77038 | Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa | XX | La resclosa presenta un bon estat aparent però la caseta annexa està abandonada i presenta moltes patologies estructurals., i els mecanismes estàn en molt mal estat de conservació. | <p>Resclosa d'obra construïda transversalment al riu Anoia amb la finalitat de derivar l'aigua fora de la llera i conduir-la cap a una sèquia. Al costat de la resclosa i a la banda de Sant Esteve hi ha una caseta amb les comportes per regular l'accés de l'aigua cap a la sèquia. Aquesta caseta és de planta rectangular, amb parets de maçoneria i coberta amb una volta de canó de rajola de pla. Encara es conserven les pales de les comportes, que són de ferro, però part del mecanisme per accionar-les ha desparegut.</p> | 08208-97 | Al riu Anoia, sota Can Bargalló | <p>Aquest conjunt relacionat amb l'aigua és molt interessant per conèixer el funcionament dels regadius a les zones properes al riu. La sèquia que s'inicia en aquesta resclosa dóna encara ara aigua per a regar a les zones agrícoles que hi ha a la part baixa del terme entre la via del tren de rodalies i el propi riu, convertint aquesta franja de terreny que finalitza a tocar del nucli urbà de Martorell en una zona agrícola de gran interès.</p> | 41.4592900,1.8847000 | 406855 | 4590345 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77049 | Escultura 'Cal·liope' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-calliope | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Cal·líope' és una escultura de dimensions 75x75x210 cm. realitzada l'any 1989, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. 'Cal·líope' és la figura dempeus d'una noia amb les característiques pròpies de la musa a la que representa. Cal·líope (en grec: Καλλιόπη) és una de les nou muses de la mitologia grega. Representa l'èpica i l'eloquència i per això estava considerada com la més important de totes. Porta una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia . A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.</p> | 08208-108 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica.. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4931600,1.8749200 | 406087 | 4594116 | 1989 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77050 | Escultura 'Peix de Colors' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-peix-de-colors | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntamenr de sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Peix de colors' és una escultura de dimensions 65x85x170 cm. realitzada l'any 1990, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Representa una dona sentada que porta assegut a la seva falda a un nen. Amb la mà dreta el nen acarona el coll de la seva mare i amb la mà esquerra agafa un peix que la seva mare l'ajuda a sostenir amb una de les seves mans. El conjunt configura una bonica escultura de gran bellesa i harmonia. L'escultura està situada davant de l'estany del jardí de l'antiga casa de Can Farràs, actualment jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-109 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4930800,1.8747500 | 406073 | 4594107 | 1990 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77069 | Escultura 'Vida' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-vida | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro). L'escultura 'Vida' està exposada a la plaça de Can Serra, on actualment hi funciona el Centre Municipal de Serveis Gerontològics, Residència Assistida i Centre de Dia. L'escultura està situada en una zona enjardinada de l'esplanada o plaça, amb la imatge del poble de Sant Esteve Sesrovires al fons. La peça ha estat realitzada l'any 2010 amb motiu de les obres i posada en marxa del nou equipament. L'escultura simbolitza un arbre fent al·legoria a l'abre de la vida i és construïda amb acer Corten i metacrilat. El tronc de l'arbre està construït amb acer Corten trenat i el fullatge està representat per quatre peces de forma floral construïdes amb un trenat de metacrilat les quals, en rebre la llum, es provoca sobre la seva superfície un efecte lumínic d'una gran bellesa.</p> | 08208-128 | 'Can Serra'. Camí de Can Serra | <p>L'acer Corten és un material molt utilitzat per l'escultor Gonro, amb el qual ha construït diverses escultures presents en el municipi. L'acer Corten és un tipus d'acer realitzat amb una composició química, que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrossió atmosfèrica, sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques. Des d'un punt de vista artístic, el seu color característic i les seves qualitats químiques són molt valorades pels escultors i arquitectes.</p> | 41.4975700,1.8806700 | 406573 | 4594599 | 2010 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77069-foto-08208-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77069-foto-08208-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77070 | Portal d'entrada a can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dentrada-a-can-serra | XXI | <p>L'accés de l'entrada al Centre Municipal de Serveis Gerontològics, Residència Assistida i Centre de Dia ubicat a Can Serra, ha estat dissenyat per l'escultor sesrovirenc José Antonio González Rodríguez, conegut com a Gonro. Es tracta d'un panell construït amb acer Corten on hi apareix escrit a tall de l'escultor el nom de la finca i el tipus d'equipament 'Can Serra. Centre Municipal de Serveis Gerontológics'. En el lateral del mur hi apareix el nom de l'escultor i la data de construcció. El panell o mur descansa sobre un basament de formigó que li fa de peanya.</p> | 08208-129 | 'Can Serra'. Camí de Can Serra. | <p>L'acer Corten és un material molt utilitzat per l'escultor Gonro, amb el qual ha construït diverses escultures presents en el municipi. L'acer Corten és un tipus d'acer realitzat amb una composició química, que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrossió atmosfèrica, sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques. Des d'un punt de vista artístic, el seu color característic i les sevs qualitats químiques són molt valorades pels escultors i arquitectes.</p> | 41.4978100,1.8814400 | 406638 | 4594625 | 2010 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77070-foto-08208-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | ||||||||
| 77073 | Font de les Granotes o font de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-granotes-o-font-de-la-coma | XX | El petit bassal de maó està trencat i està coberta de malesa. | <p>La Font de les Granotes o Font de la Coma és un aiguaneix que està situat dins el Parc Canals i Nubiola. Passat el parc infantil del parc s'arriba a un espai que s'obre a mà dreta on hi és instal·lat un aparell gimnàstic d'escalfament. En el marge dret d'aquest espai sota el barri de la Coma s'hi localitza una font que antigament era coneguda, com la 'Font de les granotes' ja que els veïns del poble hi anaven a buscar granotes. La font disposava d'una bassa construïda amb obra de fàbrica amb un muret perimetral que contenia l'aigua que rajava de la font abans de seguir el seu curs. L'embassament de l'aigua provocava que en el seu interior hi accedissin les granotes, i per això era coneguda com la Font de les granotes. Sobre la font hi havia una gran figuera, la qual li provocava una bona ombra i ajudava a identificar ràpidament la seva situació. Actualment encara es conserven restes d'aquest muret o bassa de la font, però el broc de la font ha desaparegut i el conjunt apareix totalment malmès amb una vegetació sobrecrescuda que fa difícil la seva ubicació.</p> | 08208-132 | Parc Canals i Nubiola | <p>Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals. Hi ha diferents tipus de font. Segons la classificació establerta per Ramon Solé Lacomba, els tipus bàsics de fonts són quatre: De biot: surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra. De raig vessant o salt: l'aigua surt de terra a través d'alguna mena de canalització, construcció o aixeta. De mina: l'aigua és captada sota terra i a través d'una mina és extreta cap enfora. De cisterna o bassa: l'aigua és recollida, de pluja o de filtracións de la terra, en una bassa o cisterna.</p> | 41.4971500,1.8665100 | 405391 | 4594568 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77073-foto-08208-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77073-foto-08208-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 | |||||||||
| 77082 | Escultura 'Onze de Setembre' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-onze-de-setembre | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor sesrovirenc José Antonio González Rodríguez (Gonro). L'escultura 'Onze de setembre' està situada a la Plaça de la Coma, plaça urbanitzada en el punt més alt del barri de la Coma, al costat de l'antic dipòsit d'aigua de la població. La peça ha estat realitzada l'any 2008 i està destinada a rebre cada any l'ofrena de flors en el dia de la cel·lebració de la Diada nacional de l'onze de setembre. L'escultura és una peça construïda amb acer Corten de forma quadrangular, la qual porta inscrita a la part superior, a tall de l'escultor, 'onze de setembre i l'escut del municipi i, a la part inferior, disposa de 9 espais destinats a rebre l'ofrena floral. Cada espai representa una barra de la bandera catalana o Senyera de manera que, un cop dipositades les flors grogues i vermelles, es configura la imatge de les quatre barres vermelles en fons groc.</p> | 08208-141 | Plaça de la Coma | <p>L'acer Corten és un material molt utilitzat per l'escultor Gonro, amb el qual ha construït diverses escultures presents en el municipi. L'acer Corten és un tipus d'acer realitzat amb una composició química, que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrossió atmosfèrica, sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques. Des d'un punt de vista artístic, el seu color característic i les seves qualitats químiques són molt valorades pels escultors i arquitectes.</p> | 41.4965000,1.8693400 | 405626 | 4594493 | 2008 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77082-foto-08208-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77082-foto-08208-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/