Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76965 | Torrent de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-margarit | -I- XIV | No s'ha excavat. | <p>En els camps situats al davant de les cases del veïnat de Can Margarit, al llarg d'uns 100 m es localitza en el nivell superficial una abundant presència de material ceràmic medieval acompanyat d'escassos fragments de ceràmica romana comuna.</p> | 08208-24 | Torrent de Can Margarit | <p>Davant l'existència d'aquests materials cal considerar la possible existència d'un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia en aquest indret.</p> | 41.4709400,1.8773300 | 406256 | 4591646 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. Just en el polígon industrial de Sant Esteve hi ha un trencall, a mà dreta, que es dirigeix cap al Centre Penitenciari de Can Brians. En el primer trencall a mà dreta que es troba fent cantonada estan situades les cases del veïnat de Can Margarit | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77048 | Relleu de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-jordi | XX | <p>Relleu que representa la figura de Sant Jordi matant al drac Aquest relleu està instal·lat en el mur de tramuntana del jardí de l'Ajuntament. El relleu està collat sobre un tram de mur revestit de pedra, el qual ocupa la part central d'una composició clàssica. El relleu representa una escena que conmemora la llegenda de Sant Jordi. La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra 'La Llegenda Àuria'. Desseguida es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.</p> | 08208-107 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. L'any 1098, durant la primera croada, els croats quedaren sorpresos quan varen prendre Diòspolis de mans turques: aquells infidels havien conservat el culte a sant Jordi, aqui els musulmans anomenaven Khidr o El Cavaller Verd. El protector del les milícies romanes de Bizanci, el màrtir triat com a patró era també un home sant musulmà. El cavaller verd és esmentat en diversos passatges de l'Alcorà i, en aquella època, comptava amb santuaris al llarg del món islàmic, gaudint d'una enorme devoció popular, tanta, que havia estat la inspiració de diferents contes, com aquell que explicava que lluità contra el drac per protegir una bella princesa. El croats retornaren a ses terres amb una vella història en la qual el seu patró era protagonista d'un relat cavalleresc. La figura del sant s'estengué per Occident. En tornar a Anglaterra des de Palestina, el rei Ricard Cor de Lleó parlava del sant amb entusiasme, explicava que se li havia aparegut prop de Jerusalem, i per aquest motiu, ordenà la reparació del seu sepulcre a Lydda, després que aquest fos destruït per Saladí. Els croats en popularitzen la devoció, expandeixen el culte al sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa. L'any 1246 Iacopo de Voragine va divulgar la Llegenda àuria on s'inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, que es popularitzen arreu i produeixen innombrables versions. A partir del segle XIV, sorgeixen nombroses llegendes guerreres en les que apareix miraculosament sant Jordi fent costat als guerrers cristians en el moment decisiu de la batalla. A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona d'Aragó. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat)</p> | 41.4931400,1.8749800 | 406092 | 4594113 | 1920-30 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77048-foto-08208-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77048-foto-08208-107-2.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-29 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antoni i Joaquim Farràs i Oliveró | 101|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 76959 | Cal Fonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonso | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | Està enderrocada | <p>Antiga masia del segle XVIII, avui totalment en ruïnes. Era construïda amb reble i tenia dos pisos i soterrani. Conserva part dels cups. Actualment es conserven dempeus part dels murs de façana del conjunt, que permeten reconèixer diferents fases constructives que hauria tingut la casa.</p> | 08208-18 | Sobre el Polígon Industrial de Sesrovires. | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Cal Fonso descrit com una casa de labor o 'alqueria' i segons el document estava composada per un sol edifici. La casa de Cal Fonso està grafiada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. La casa està situada sobre un turonet, a la banda nord de la carretera de Capellades a Martorell. A la planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa amb el camí de Can Julià, el qual desembocava a la carretera de Capellades a Martorell.</p> | 41.4844600,1.8742900 | 406022 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 76992 | Can Prats (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-veinat | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII | <p>El veïnat de Can Prats està situat a la banda de llevant del municipi, entre el torrent de Llops i el torrent de Saies -abans torrent de Can Burgaleti- a redòs de l'antic camí de can Prats. Aquest antic camí, sortia del Pontarró i s'enfilava vers el veïnat de Can Prats, per prosseguir vers el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, entrant per la banda on actualment s'hi troba construït el carrer de Martorell. Aquesta antiga via circulava pel bell mig dels dos Camins Reials que creuaven el municipi, comunicant els dos antics castells esmentats en la historiografia: el castell medieval de Can Prats i el castell de Sant Esteve Sesrovires. Durant una prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència de ceràmica antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures. En arribar des de Martorell a Can Prats, un cop creuat el nucli, aquest antic camí es divideix en dos eixos: un primer traçat que es dirigeix vers el nord direcció Sant Esteve Sesrovires i un segon traçat que gira vers el sud fins empalmar amb la carretera de Martorell a Capellades (B-224) a l'alçada del polígon industrial Sesrovires, carretera que coincideix amb l'antic Camí Reial que circulava des del Pontarró fins a la Beguda. El veïnat de Can Prats s'estructura a banda i banda d'una plaça de forma longitudinal deixant, fonamentalment, una part del conjunt a la banda de tramuntana i una part del veïnat a la banda de migjorn. Aquesta plaça o eixamplament que estructura actualment el nucli és anomenat Carrer Can Prats. Actualment l'antic cami de Can Prats entra per la banda de llevant de la placeta i un cop creuat aquest espai, el camí es divideix en els dos traçats anteriorment descrits. Les construccions que configuren el conjunt són de tipologia popular, moltes d'elles de principis del segle XX, tot i que apareixen determinades singularitats en algunes de les cases -amplada de murs, antics pasos, contraforts en murs de façana-, que li confereixen un caràcter robust i primitiu.</p> | 08208-51 | Camí de Can Prats. | <p>La casa de Prats apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caseriu. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Prats apareix com un Caserio i es composa de tretze edificis. A principis del segle XX, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat de Can Prats, però amb unes característiques de la seva morfologia urbana diferents a les actuals. La forma urbana del veïnat de Can Prats a principis de segle no mostra la plaça longitudinal disposada al llarg de l'antic camí de Can Prats que circula en direcció est-oest. La morfologia urbana de principis de segle, mostra com l'edificació existent es disposava a banda i banda del camí que sortia en direcció nord cap al nucli de Sant Esteve Sesrovires. Aquesta sortida o direcció actualment afronta amb un antic pas conservat a la planta baixa d'una casa, que coincidiria amb l'antiga sortida del veïnat cap el sud. Aquest sembla ser l'antic eix estructurador del nucli de Can Prats a principis del segle XX. A peu d'aquesta sortida -sud-, la planimetria de principis de segle XX, mostra dos camins: el primer camí, anomenat camí de la Vinya del Saies, es dirigia vers el sud amb un traçat sinuós fins arribar a l'antic torrent de Can Burgaleti (actual torrent de Saies) per seguir vers el sud fins empalmar amb l'antiga carretera de Martorell a Capellades (actual carretera B-244); el segon camí es dirigia vers llevant fins empalmar amb el traçat del camí que actualment també surt del veïnat vers llevant. El primer troç d'aquest camí encara es conserva a la banda sud de Can Prats fins empalmar amb el camí actual. A principis del segle XX, aquest segon camí es dirigia cap al Pontarró de Martorell, on es trobava amb els Camins Reials que creuaven l'antic terme. A la planimetria de principis del segle XX, també apareix el camí que mena vers ponent, però en tot cas, sembla que no coincidia amb cap eix o carrer del veïnat.</p> | 41.4844400,1.8893700 | 407281 | 4593132 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'anàlisi de la forma urbana de Can Prats, en aquesta primera aproximació al seu coneixement, confirma que l'actual geometria de la seva morfologia urbana potencialment pot atresorar antics traçats que coincidirien amb la seva antiga lògica funcional, formal i constructiva i que, tal vegada, quedarien vinculats a la ubicació de l'antic castell. | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 76947 | Habitatge, carrer Germans Bach, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-22 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana és arrebossada i les obertures, allindades, amb els marcs motllurats. Els pisos estan separats per motllures de pedra. Destaquen les baranes dels balcons i les reixes que tanquen les finestres a planta baixa, les quals són de ferro forjat força treballades.</p> | 08208-6 | Carrer Germans Bach, núm. 22 | 41.4947200,1.8720500 | 405850 | 4594292 | 1862 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 76951 | Habitatge, carrer Germans Bach, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-42 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i una planta pis, bastida a finals del segle XIX. Gran simplicitat de façana amb portal d'entrada i finestra a planta primera. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de dues filades mixtes (rajola i teula).</p> | 08208-10 | Carrer Germans Bach, núm. 42 | <p>Aquesta casa correspon a les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949600,1.8715200 | 405806 | 4594319 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 76975 | Can Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farras | <p>AMSES. CAIXA 2015. 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de san Estevan Sarroviras' (1886) Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i de planta baixa, planta pis i golfes per la banda del carrer Major. Per la banda del darrera, el terreny baixa i s'accedeix a un semisoterrani que dóna al jardí. La façana principal que dóna al carrer Major, disposa de tres balcons a planta pis que conserven les baranes de bon forjat. Cal destacar el gran ràfec de la coberta, sota el qual s'hi disposen la filada de finestres de les golfes. La façana del darrere té una terrassa porxada que dóna a una àmplia zona ajardinada. Està construït amb maó i reble.</p> | 08208-34 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En el centre del primitu nucli de Sant Esteve Sesrovires hi eren bastides dues grans cases senyorials, bastides a la banda de llevant del carrer Major: la casa Goular (Golart, Gulart o Gular, segons diferents documents consultats) i la casa Canals. L'any 1886 es presenta el projecte per la millora de l'accés al centre del poble, proposant-se l'obertura d'un nou carrer: el carrer de Martorell, 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de San Estevan Sarroviras', firmat pel mestre d'obres Pedro Ros i Tort. Per poder rectificar el carrer Major i ampliar i millorar l'entrada al poble s'havia d'enderrocar part de la casa Gular, per la banda que donava a l'actual carrer de Martorell i expropiar part de la finca de Magí Canals. En aquell moment era propietària de la casa Gular, Francisca Golart Fontanals. Anys més tard, en el document 'Plano de reforma de la plaza de la Iglesia y calles contiguas', un cop obert el carrer de Martorell, apareix grafiat el nom de Josep Farrás com a propietari de l'antiga finca Gular. L'any 1909 es presenta el projecte per la construcció d'una nova casa que hauria de substituir l'antiga casa Gular. El propietari és Josep Farràs i Soldevila i Pedro Ros i Tort el mestre d'obres. La nova construcció ocuparia la cantonada del carrer Major amb el nou carrer de Martorell, amotllant-se completament a la nova alineació de vials.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 1909 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-11-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pedro Ros i Tort (mestre d'obres) | L'actual ajuntament està ubicat a l'edifici de can Farràs, al mateix indret on hi havia hagut la masia de Can Goulard, que centrava el primitiu nucli de Sant Esteve, juntament amb l'església. L'edifici actual correspon al projecte de 1909, reformat per habilitar-hi els serveis municipals. Can Farras va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per a Casa Consistorial i Centre Social. L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986 i l'adquisició l'any 1987. Es va comprar a Jaume Farràs i Coromines en nom i representació de IROKO S.A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||
| 76976 | Habitatge, carrer Germans Bach, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-46 | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastida a finals del segle XIX. La façana és de gran simplicitat amb portal d'entrada i finestra a la planta baixa i balcó a la planta primera, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de tres filades mixtes.</p> | 08208-35 | Carrer Germans Bach, 46 | 41.4950400,1.8714500 | 405800 | 4594328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||
| 76977 | Façana, carrer Serafí Julià, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-serafi-julia-8 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Prèvia intervenció caldria fer un estudi estratigràfic dels revestiments de la façana. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituiren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint un eix central. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Un balcó, centrat amb el portal, recolzat sobre dues mènsules ornamentades i barana de ferro forjat, constitueix l'única obertura a planta primera. A planta segona, la casa ha sofert una ampliació construïda amb obra de fàbrica, sense cap mena d'acabat, que li confereix un aspecte de poca qualitat arquitectònica. El mur de la façana presenta un revestiment d'arrebossat i pintat amb una motllura longitudinal a nivell del forjat del sostre de la planta baixa i un emmarcat perimetral del portal i balcó construït amb el mateix morter d'acabat. Aquest emmarcat o relleu es perllonga i configura un sòcol a planta baixa i a planta primera, així com també una franja vertical a ambdues bandes de l'edifici que limita perfectament la seva original composició. Cal destacar les restes de pintura de color ocre i de color blau a la seva superfície. A banda i banda de les dues obertures principals s'identifiquen les restes d'una antiga pintura ornamental, que representava un plafó dibuixat delimitat per un encintat.</p> | 08208-36 | Carrer Serafí Julià, núm. 8 | <p>Antigament a la planta baixa d'aquest edifici hi funcionava el Bar Goya i la casa corresponent al carrer Serafí Julià núm. 6 era coneguda com a Cal Siset.</p> | 41.4937000,1.8734500 | 405965 | 4594177 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment el funcionament d'aquesta casa o cos original queda vinculat al funcionament de la casa del costat, identificada amb el número 6 del carrer de Serafí Julià. La part construïda a la planta segona de la façana del núm. 8, presenta el mateix tractament que la planta segona de la finca veïna, desfigurant la lògica de la construcció original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 76978 | Esgrafiat de Façana, carrer Serafí Julià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-10 | XIX - XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituïren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint dos eixos de composició. Un primer eix de composició que ordena el portal i dos balcons a la part superior. Un segon eix que ordena una porta a planta baixa i dues finestres a les plantes superiors. Un ràfec suportat per mènsules d'obra configura el remat de la coberta. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Els dos balcons, centrats sobre el portal, recolzen cadascun sobre dues mènsules i són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. A l'alçada del replanell de cada finestra hi és construïda, al llarg de tota l'obertura, una motllura recolzada sobre dues petites mènsules, sobre la qual obren els dos finestrons de cadascuna. A nivell del forjat del sostre de la planta baixa i del sostre de planta primera, hi és construïda una motllura longitudinal que lliga amb la llosa d'ambdós balcons. Cal destacar el tractament del revestiment de la façana. La superfície de la façana és d'arrebossat amb acabat pintat amb un emmarcat perimetral de totes les obertures. A nivell de planta primera i planta segona hi són construïts uns esgrafiats disposats a banda i banda de cada balcó. Els esgrafiats composen un total de quatre plafons dissenyats amb motius florals, emmarcats per un encintat perimetral. El fons d'esgrafiat és de color blanc, feta la incisió sobre un lliscat superficial de color burdeus. Cal considerar que la singularitat d'aquesta façana no resideix, tan sols, en l'existència dels esgrafiats que l'ornamenten, sinó en la claretat compositiva que presenta.</p> | 08208-37 | Carrer Serafí Julià, 10 | 41.4937100,1.8733900 | 405960 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La porta situada a planta baixa sembla ser la transformació d'una antiga finestra, convertida en porta per possibilitar un accés independent a la planta segona. Els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 76979 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-13 | XX | Humitats a la part d'esgrafiat situat sobre el sòcol d'aplacat de pedra a planta baixa. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa, i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. A la planta baixa s'hi disposa el portal d'accés a la finca, d'estil contemporani. La planta primera es composa d'un balcó central amb el portal i una petita finestra i la planta segona dóna al carrer a través d'una terrassa. El balcó i la terrassa són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. En aquesta façana , cal destacar el tractament del seu revestiment. La superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un sòcol de pedra aplacada. A la planta baixa i la planta primera, hi són construïts un conjunt d'esgrafiats amb motius florals que ornamenten parts del mur. La planta baixa presenta una ornamentació floral sobre el portal d'accés i una franja d'esgrafiat construïda sobre tota la longitud del sòcol de la casa. A la planta primera hi són disposats uns esgrafiats sobre la llinda del balcó, sobre la llinda de la finestra i sota el seu replanell. Una sanefa vertical ornamenta el límit de la casa a planta primera, així com també una sanefa linial, a nivell de la llosa del balcó, defineix o separa la part de parament corresponent a ambdues plantes. A l'alçada d'aquesta última sanefa s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de Salvador Bargués Via i data de 1993, corresponent al nom de l'esgrafiador i l'any del treball. Cada tram de mur es tracta amb diferents colors. La planta baixa presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat més fosc. La planta primera presenta un lliscat superficial de color burdeus amb fons d'esgrafiat de color cru.</p> | 08208-38 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | 41.4929300,1.8732600 | 405948 | 4594092 | 1993 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Salvador Bargués Via | Salvador Bargués Via, junt a Ferran Serra i Jaume Amat, són tres dels artistes que cal destacar que han treballat realitzant esgrafiats a Martorell. La fusteria d'alumini de color blanc que tanca el balcó i la finestra a planta primera distorsiona la lectura dels esgrafiats. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 76980 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-15 | XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. La façana de la casa mostra un tractament molt diferent a la seva planta baixa de la resta de plantes. La superficie de la façana corresponent a la planta baixa està revestida amb aplacat de pedra i presenta un portal d'accés d'arc de punt rodó i tres finestres també d'arc de punt rodó, però totes aquestes obertures d'imatge i característiques contemporànies. La façana a planta primera i segona està composada per dos balcons a cada nivell, protegits per una barana de ferro forjat treballada. La façana està rematada per un ràfec construït amb tres filades de rajola i una de teula. Una motllura longitudinal a nivell de la llosa dels balcons de la planta primera, separa clarament el tractament de la planta baixa de la resta de façana corresponent a les dues plantes superiors. En aquesta part superior, la superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un esgrafiat que configura un bonic conjunt ornamental. A la part central de la planta primera hi és construït un esgrafiat amb una escena que conté tres figures humanes tocant diferents instruments musicals. Entre els dos balcons de planta segona i en els quatre trams de parament existents entre els quatre balcons i el límit de la casa hi són construïts uns plafons d'esgrafiat amb motius florals. Sota l'escena central s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de J. Amat B. i la data de 1999, corresponent al nom de l'esgrafiador i a l'any del treball. L'acabat de la façana presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de color burdeus.</p> | 08208-39 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | 41.4929600,1.8731900 | 405942 | 4594095 | 1999 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) | Jaume Amat ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 76987 | Pou del Merli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-merli-0 | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Presenta un estat d'abandonament acusat. | <p>Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d'obra de fàbrica de totxo. La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de repisa sortint cap a fora del mur del pou. L'arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.</p> | 08208-46 | Carretera B-224, km 25,250 | <p>Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s'ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224. El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l'altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils. El nom de merli no se sap a què fa referència, ja que no s'ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s'hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d'un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli. Aquest nom apareix documentat per primer cop l'any 1949 al 'Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar' (1940-1965) que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires</p> | 41.4754900,1.9027700 | 408387 | 4592124 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 76990 | Can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | <p>La casa o masia de Can Bargalló va donar nom a l'antic caseriu o veïnat de Can Bargalló. Can Bargalló està situada a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, entre el torrent de Can Bargalló, el qual circula per la seva banda de ponent i el torrent de Can Margarit (antigament torrent de Can Gros) que circula per la seva banda de llevant, a redós de l'antic camí de Can Bargalló. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antic veïnat de Can Bargalló i la masia pròpiament dita, ambdós separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont superior que la travessa. La casa de Can Bargalló queda situada a banda de tramuntana de la via i actualment hi funciona la associació REMAR (Centre de Rehabilitació de Marginats). La finca està configurada per la casa original de Can Bargalló i un conjunt de cossos annexos i patis que l'envolten, els quals composen el conjunt actual en funcionament. Al recinte de Can Bargalló s'hi accedeix a través d'una portalada oberta en el mur de tancament de la finca, el qual dóna accés a un primer pati. Dins el conjunt edificat, la casa original conserva externament la seva antiga volumetria tot i que ha estat molt transformada en obertures i acabats. Davant la façana principal de la casa de Can Bargalló s'hi troba una zona enjardinada i a la seva banda de tramuntana un gran pati amb visió sobre el riu Anoia. A la part de llevant de la casa, en un nivell inferior, hi són bastits un conjunt de cossos annexos i un antic molí de vent el qual, degut a la seves característiques arquitectòniques i constructives, ha estat considerat com element singular dins el mapa de patrimoni. A Can Bargalló, cal destacar la labor social que s'hi realitza.</p> | 08208-49 | Camí de Can Bargalló al Maset. | <p>La Casa de Bargalló apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, el caserio Bargalló es composa de set edificis, entre els quals hi seria inclòs la casa de Bargalló.</p> | 41.4583400,1.8818400 | 406615 | 4590243 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Bargalló hi funciona REMAR. És una ONG les segles de la qual signifiquen 'Rehabilitació de Marginats', destinada a ajudar a tot tipus de gent marginada. L'obra social de REMAR engloba a 17 associacions a Espanya i més de 40 arreu del món. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500002 | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 76991 | Can Margarit (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | La majoria d'habitatges presenten molt mal estat de conservació amb part dels seus forjats enderrocats. | <p>Can Margarit, junt amb Can Bargalló, La Beguda Alta i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Margarit, és situat a la banda sud oest del municipi, tocant el camí de Can Bargalló i a prop del torrent de Can Margarit. El conjunt de Can Margarit estava format per l'antiga casa de Can Margarit i el veïnat pròpiament dit. Actualment la casa de Can Margarit ha quedat dins els terrenys del Centre penitenciari de Can Brians. El veïnat de Can Margarit també ha estat conegut com el 'caserio de les Cases Noves de Can Gros'. El veïnat de Can Margarit està actualment configurat per dos conjunts d'edificis o nuclis, construïts a redós del camí de Can Bargalló o antic camí de Can Gros. El primer és situat a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb el camí d'accés al Centre penitenciari de can Brians i està format per tres cossos o habitages. El segon nucli està situat uns cent metres més a tramuntana i també és bastit sobre l'antic camí abans esmentat i el formen dos cossos o habitatges. Els habitatges són de tipologia popular, de planta baixa i planta primera i conserven característiques constructives i arquitectòniques característiques de l'arquitectura rural del segle XIX. El primer nucli situat a l'encreuament de camins està configurat per tres cossos d'alçades diferents amb tres portes d'accés independents. El cos més alt conserva la mateixa tipologia constructiva abans descrita. Els altres dos cossos més baixos semblen ser els únics habitats de tot el conjunt i presenten els murs de façana amb acabat arrebossat i pintat i la coberta a dues vessants de teula aràbiga de terra cuita. Els habitatges del segon nucli conserven el seu accés de portal d'arc rebaixat, les finestres de tipologia simple i els ràfecs de la coberta construïts amb cinc filades de rajola i canaló de terra cuita de teula aràbiga que unifica ambdues construccions. Els murs són bastits amb pedra i argamassa i els brancals, llindes i llindars de les obertures són construïts amb maó ceràmic massís. Els murs són revestits amb acabat arrebosat i les obertures presenten un emmarcat de relleu construït amb el mateix morter d'acabat. La composició original de la façana principal de les casetes, hauria estat la d'un portal d'accés amb un balcó a eix de la planta primera i quatre finestres, una finestra a cada banda del portal i del balcó. L'habitatge situat més a migjorn sembla que hauria tingut una ampliació, que actualment configura el tester del conjunt per la seva banda sud.</p> | 08208-50 | Camí de Can Bargalló | <p>La casa de Margarit apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caserio. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Margarit apareix com una Alqueria (cases de labor d'una heretat) i es composa de quatre edificis. A principis de segle, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat del segon nucli, però encara no apareix grafiada cap construcció a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb l'actual camí d'accés al centre penitenciari de Can Brians, que antigament corresponia a l'antic camí de Can Duran.</p> | 41.4709800,1.8766000 | 406195 | 4591652 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment els dos nuclis construïts del conjunt de Can Margarit presenten un estat de conservació molt dolent amb els forjats enderrocats i les obertures tapiades o sense tancar. Tan sols un habitatge sembla presentar un bon estat de conservació i estar en ús. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 77000 | Festa de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-loli | XX | <p>Com un acte de difusió de la cultura popular i patrimoni, la Festa de l'Oli vol mostrar aquesta activitat agrícola. Una activitat que era molt freqüent a Sant Esteve pel gran nombre d'oliveres que existien. Hereu d'aquesta tradició, l'Ajuntament, que compta amb un nombre elevat d'oliveres (més de mil) escampades per carrers, parcs, jardins i espais verds, en recull les olives i les premsa durant aquesta diada que té lloc un diumenge del mes de desembre.</p> | 08208-59 | Passeig de les Oliveres | <p>La Festa de l'Oli se celebra amb un esmorzar popular, la premsada d'olives i un concurs d'all-i-oli.</p> | 41.4940200,1.8707700 | 405742 | 4594216 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77004 | Forat al Marge 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-1 | XIX-XX | Presenta brutícia en el seu interior | <p>Forat construït dins un marge de pedra. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre-, construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i brossa que la gent hi deixa en fer-ne ús.</p> | 08208-63 | Camí Reial 2. Camí de la Serra. | <p>Probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja.</p> | 41.5021200,1.8736000 | 405990 | 4595112 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 77008 | Obrador de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-cal-ferrer | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Biblioteca virtual Escola Sant Jordi. Lleida. Ofici de ferro i foc.</p> | XIX-XX | Actualment no s'utilitza i presenta manca de manteniment. | <p>A la planta baixa de la casa situada al carrer de Serafí Julià número 32, s'hi conserva un antic obrador de ferrer o ferreria. La casa és coneguda com a 'Cal Ferrer' degut a que s'hi coneix la ferreria des de vàries generacions. L'obrador va funcionar fins finals dels anys setanta i la família de 'Can Ferrer' ha conservat fins l'actualitat el conjunt d'objectes i eines que la feien funcionar, totes elles en el seu lloc original. A l'obrador s'hi conserva l'antic foc per enrogir el ferro i l'enclusa per modelar-lo. Al costat del foc, penjada a la paret, s'hi conserva l'antiga manxa de ventar o airejar el foc. Durant el procés de la forja de metalls, es requereix molta calor, la qual cosa es desenvolupa mitjançant la intervenció de la manxa. La manxa era usada per aportar aire al combustible, elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. L'antiga manxa de l'obrador consistia en un contenidor deformable el qual disposava d'un broquet de sortida que s'orientava vers el foc, proporcionant l'aire necessari per la correcte combustió. Aquest procediment va ser manual fins que es va substituir per un ventilador motoritzat cap els anys 40. També es conserva l'enclusa, per moldejar el ferro i la taula de treball, on hi trobem la majoria d'eines que utilitzaven els ferrers de la casa. En el banc de treball es conserva l'antic cargol manual. Durant l'Exposició del 29, varen adquirir el cargol elèctric, maquinària indispensable per trepar i esmolar. A l'antiga ferreria del poble s'hi ferraven els cavalls i s'hi llossaven les eines del camp. A la façana de Cal Ferrer, s'hi conserva l'antiga anella d'estacar els animals, quan aquests havien de ser ferrats. Els veins de Sant Esteve Sesroviren acudien a l'obrador per renovar el tall de les seves eines del camp, els qual es passava pel foc de la fornal i s'aplanava a cops de martell.</p> | 08208-67 | Carrer de Serafí Julià, núm. 32. | <p>El pare de l'actual propietària de 'Cal Ferrer' era Josep Llobet i Bonastre, persona molt popular a Sant esteve Sesrovires, tant per la seva feina com per la seva dedicació al poble. Josep Llobet i Bonastre va constituir l'última generació de ferrers de la casa i era conegut popularment com el 'Pepitu de cal Ferrer', per ser el propietari de la ferreria del poble. Josep Llobet i Bonastre era forjador i persona interessada en evolucionar en l'art de la professió. També va ser manyà i lampista. La seva feina, a més d'atendre a la gent que entrava a l'obrador o botiga, també incloïa desplaçar-se per ferrar animals a domicili. Per aquesta raó, va ser la primera persona a Sant Esteve Sesrovires que va disposar d'una moto. D'altre banda, també s'encarregava del manteniment del rellotge de l'església: cada dia li havia de donar corda manualment, tasca en la qual era molt meticulós. Entre els anys 1952 i 1962 va ser alcalde de Sant Esteve Sesrovires, càrrec que va compaginar amb la feina habitual i durant l'exercici del qual va treballar especialment per aconseguir l'arribada de l'aigua al poble. En aquest obrador hi varen treballar set generacions de ferrers, de les quals Francisco Llobet i Roig, Francisco Llobet i Costa i Josep Llobet i Bonastre en representaren les tres últimes.</p> | 41.4940900,1.8729400 | 405923 | 4594221 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tots els elements i eines de l'antic obrador es conserven en bastant bon estat i representen un veritable testimoniatge d'una professió històricament lligada al desenvolupament i a la vida de Sant Esteve Sesrovires. A l'obrador de 'Cal Ferrer' hi han treballat vàries generacions de ferrers, l'últim dels quals va ser Josep Llobet i Bonastre, pare de l'actual propietària. L'ofici de ferrer, és molt antic. Cal dir però, que la paraula ferrer ens parla de tots els oficis que treballen el ferro: manyans, serrallers, ferrer de tall o obra grossa, calderers, ferradors, menescals i llanterners. Tots ells, al segle XVIII formaven part de la Confraria de Sant Eloi. Més tard, es van unir els: pedrenyalers, escopeters, canoners, cuirassers, espasers, picadors de llimes, daguers i ferrovellers. Als pobles petits, com a Sant Esteve Sesrovires, tots els treballs de ferro els feia el mateix ferrer. Els ferrers treballen el ferro amb molta destresa. L'obrador del ferrer és la ferreria, on amb el foc fan enrogir el ferro i amb el martell i l'enclusa el modelen i per refredar-lo el posen en una galleda amb aigua. Els ferrers utilitzen una colla d'eines especials: mall, argolla o calibre, martinet, fornal, enclusa, tenalles, ciselladores, tallants, etc. A l'obrador de 'Cal Ferrer' es conserven la majoria d'aquestes eines, les quals configuren una singular col·lecció d'un alt valor patrimonial. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 77012 | Pous d'extracció de material a les antigues Caves Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-dextraccio-de-material-a-les-antigues-caves-canals-i-nubiola | XIX | <p>L'any 1890, Josep Canals i Nubiola encarregà la construcció de les caves al mestre barceloní Josep Bou Estruch. Es va excavar un quilòmetre de galeries per sota el nivell de l'antiga cava Sant Jordi que arriben a tocar la zona subterrània de l'absis de l'església i de l'antic hort del rector, on més endavant es construiria el magatzem d'expedició. En algun tram de les voltes de les galeries es va deixar la pedra natural tallada a la vista, una marga que a Sant Esteve Sesrovires s'anomena 'fetge de vaca' i que té característiques similars al tapassot de Moja. Per extreure el material excavat es van practicar cinc pous circulars protegits amb barana, que servien per treure la terra en cabassos i per donar il·luminació mitjançant un mirall encarat a la seva boca subterrània. Aquests pous també serveixen per senyalitzar els túnels sota la superfície.</p> | 08208-71 | Carrer Major, núm. 4 | 41.4928800,1.8745600 | 406057 | 4594085 | 1890 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Bou Estruch. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 77017 | Esgrafiat de façana, carrer Anselm Clavé, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-anselm-clave-14 | XX | <p>És la façana d'un habitatge unifamiliar construït l'any 1987. A la planta baixa hi ha un gran portal per a entrada de vehicles, amb arc escarser emmarcat amb un aplacat de pedra, i també hi ha la porta d'accés a l'escala de l'habitatge. Al primer pis hi ha una finestra de ventilació de l'escala centrada sobre la porta d'entrada i dues arcades d'arc escarser separades per un pilar i emmarcades amb aplacat de pedra centrades sobre l'arcada del garatge de la planta baixa. A la part superior de la façana hi ha un ràfec amb caps de biga de fusta. La façana està totalment esgrafiada excepte una part que envolta la porta i la finestra de l'escala, que és amb totxo massís a cara vista. La part esgrafiada és de color rosa pàl·lid i els motius esgrafiats són de color rosa sèpia amb temes florals. Al frontal sota l'aleró hi ha una garlanda contínua amb fullatge i fruits que va unint els espais entre els caps de biga del ràfec; a sota hi ha uns emmarcats rectangulars amb una antefixa central de la que surten fulles d'acant; sobre dels arcs de la planta primera hi ha dibuixades unes copes amb flors omplint els carcanyols i a banda i banda de la porta del garatge hi ha unes copes de les que surten fulles i flors i al costat de la decoració de la dreta hi ha la signatura de l'autor, que diu Jaume Amat B. 1987</p> | 08208-76 | Carrer Anselm Clavé, núm. 14 | 41.4937200,1.8725600 | 405891 | 4594181 | 1987 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77022 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc-0 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX-XX | La casa està enrunada | <p>La finca de Can Poc o Poch, es troba situada a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can LLopard i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. La casa està bastida sobre l'antic camí de Can Poc que, procedint de la banda nord del municipi (Can Mercader) creuava l'antic camí de la Beguda, passava per la casa i tornava a empalmar amb el camí de la Beguda a Sant Esteve. Actualment l'accés a can Poch, es realitza per la carretera que circula en direcció nord-sud des de Vallserrat cap a la masia Bach i la carretera B-224.</p> | 08208-81 | Carretera que va des de Vallserrat a la B-224, passant pel Club de Golf. | <p>Al nuevo nomenclator de l'any 1851 apareix can Poc definit com una alqueria o casa de labor constituïda per tres edificis. A la planimetria de les minutes de la cartoteca de Catalunya hi és situada can Poc a redòs de l'antic camí que va de can Poc a can Mercader.</p> | 41.4941800,1.8572800 | 404616 | 4594248 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment tan sols hi resta en peu la barraca i el pou, i encara es veuen restes d'alguns murs de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 77028 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-4 | XXI | <p>La parella de gegants de Sant Esteve són en Siset i l'Angeleta. En Siset, armat amb dos pedrenyals, representa un bandoler dels que es diu rondaven els boscos de Sant Esteve, pels volts del segle XVI. L'Angeleta és una jove pubilla sesrovirenca que duu la característica garlanda al braç.</p> | 08208-87 | Carrer Major, s/n | <p>Els gegants de Sant Esteve, en Siset i l'Angeleta, es van batejar durant la Festa Major de 2005 (el 3 de juliol), després d'una llarga etapa de creació en els tallers Sarandaca, de Granollers. Van ser creats pel constructor Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers. Van apadrinar el bateig els Gegants d'Abrera (en Pere el boter i la Roser). En la construcció dels gegants hi van participar també la Colla de puntaires de Sant Esteve Sesrovires que van confeccionar el mocador i el xal de la geganta, l'escultor José Antonio Gozález Rodríguez (Gonro) que va realitzar els anells l'any 2006 i també Stel Show que va fer el donatiu del camafeu de la geganta l'any 2006.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2005 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Ramon Aumedes | En Siset representa un dels bandolers de la colla d'Antoni Pujol àlies El Renegat que fou fet presoner pels boscos de Sant Esteve cap a l'any 1582. Porta dos pedrenyals al pit. Té una alçada de 3,50 m i pesa 36 kg. L'Angeleta representa una pubilla Sesrovirenca. Porta una Garlanda al braç que la identifica amb el Ball de Garlandes; tradició popular de Sant Esteve molt ben documentada. Té una alçada de 3,45 m i pesa 33 kg. Sobre els gegants de Sant Esteve en Josep M. Carbonell va escriure un conte el juliol de 2005 que diu: Amb els gegants de Sant Esteve hem recuperat una petita part de la història de la vila. Una història oblidada, molt remota, que ens trasllada més de quatre-cents anys enrere. Els gegants volen ser un petit homenatge, un petit record a la gent de Sant Esteve que durant una època d'injustícies socials, havien de sobreviure plantant cara a un règim feudal que els prenia el poc que tenien per viure. Fruit d'aquesta repressió va néixer la figura del bandoler, que tantes pàgines d'història i ficció ha omplert a Catalunya i que també a Sant Esteve va gaudir d'un protagonisme rellevant. Hem volgut personificar en el nostre gegant la figura del bandoler: uns personatges polèmics que es van deixar veure molt a Catalunya i que, segons ens consta documentat, algun d'ells es va deixar caure per Sant Esteve Sesrovires. Hi ha molta llegenda popular entorn de la figura del bandoler, però el que sí sabem del cert, és que eren homes i dones desesperats i amb una necessitat extrema de sobreviure en la difícil època de la qual us parlem. Sembla que podria ser que el nostre personatge, en Siset, hagués format part de la quadrilla d'un dels bandolers més buscats de Catalunya, l'anomenat Antoni Pujol, àlies Renegat, amb merescuda fama de violent i busca-raons i detingut als boscos de Sant Esteve a les darreries de 1582. Però l'amor d'en Siset per una bonica pubilla veïna de Sant Esteve, l'Angeleta, i la sort, el van fer escapar d'una condemna segura. En Siset i l'Angeleta prengueren vida el dia 30 de juliol de 2005, dissabte de Festa Major, tot desitjant de fer-nos còmplices de la seva història d'amor no absenta d'entrebancs, morts, fugides i trobades d'amagat. Una història que podria ser ben bé la del mateix Serrallonga, el bandoler més buscat de Catalunya. Fos o no com us hem explicat, Sant Esteve va viure en els segles XVI i XVII una de les èpoques més repressores de la seva història. Fruit d'aquesta repressió, en Siset, es va veure obligat a afegir-se a la quadrilla del Renegat, amb qui es va embolicar el nostre Siset, que es va veure obligat a fugir de Sant Esteve i a refugiar-se pels pobles del voltant. Aquesta fugida el va privar de veure's amb l'Angeleta, de qui estava bojament enamorat i que, com cada any, esperava en Siset per poder compartir el Ball de Garlandes. Diuen que el dia abans del ball, en Siset va decidir deixar plantat el seu amo, el Renegat, per anar a veure l'Angeleta a Sant Esteve i declarar-li el seu amor; aquella mateixa nit, la justícia va capturar el Renegat i la seva quadrilla en uns boscos propers a la Masia de Can Julià, dins del terme municipal; van ser jutjats i condemnats a galera perpètua. A en Siset li va venir d'un pèl, i l'endemà, tant ell com l'Angeleta, van encapçalar el Ball de Garlandes, i van prometre's no separar-se mai més. En Siset està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 208 i Codi 2-AL-AxR-001, i l'Angeleta amb el núm. de Registre 211 i Codi 2-AL-AxR-002 | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 77035 | Canal de Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-rec-0 | <p>Cartoteca ICC. Fons Minutes Municipals.</p> | XX | En molts trams el canal està mig tapat i cobert amb molta brossa. | <p>Canal de rec construït a la banda sud del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El canal és visible en determinats punts del municipi, com el situat en el lloc conegut com La Torrassa, camps de conreu situats entre el Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya i el riu Anoia. El canal és de secció rectangular construït amb carreus de pedra ben tallada. El canal va ser construït a la riba esquerra del riu Anoia. El canal iniciava el seu recorregut a la resclosa del riu Anoia situada prop de Can Bargalló dins el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i finalitzava el seu recorregut en el Pontarró de Martorell. Segons la planimetria històrica, en entrar en el terme municipal de Martorell, el canal a principis del sgele XX rebia el nom de 'Acequia de Gomiz', fent referència al Molí de Gomiz, construït en el mateix municipi.</p> | 08208-94 | Riba esquerra del riu Anoia. | 41.4664100,1.9048600 | 408549 | 4591114 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77035-foto-08208-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77035-foto-08208-94-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment, en els camps de cultius on hi és bastida La Torrassa, es pot visitar fàcilment aquest canal el qual està en ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77039 | Rellotge de sol, carrer Serafí Julià, 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-serafi-julia-26-28 | XX | <p>El rellotge de sol construït a la façana de la casa del carrer Serafí Julià núm. 26-28, és un rellotge de sol vertical declinant, situat a la part alta de la façana de la casa. El disseny del quadrant és simple amb la part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. Aquest rellotge de sol no presenta cap lema en el seu disseny, tan sols està ornamentat amb una doble sanefa de color lilós que l'envolta.</p> | 08208-98 | Carrer Serafí Julià, 26-28 | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4939900,1.8729900 | 405927 | 4594210 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77040 | Rellotge de sol, ca n'Amat (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-namat-1 | XX | Es desprèn la pintura. | <p>A Can Amat hi són construïts dos rellotges de sol. El primer està situat a la part superior de l'edifici annex de Can Amat, sobre el ràfec de la façana. És un rellotge de sol vertical declinant dibuixat sobre un tros de parament a mode d'acroteri. El rellotge és de forma el·líptica col·locat en vertical amb una ornamentació geomètrica al voltant de tonalitats vermelloses sobre fons groc pàlid. Les hores solars són assenyalades amb numeració aràbiga.</p> | 08208-99 | Ca n'Amat. Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.5067100,1.8761600 | 406210 | 4595619 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 77041 | Rellotge de sol, ca n'Amat (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-namat-2 | XX | Restaurat l'any 1995. | <p>A Can Amat hi són construïts dos rellotges de sol. El segon rellotge de sol corresponent a aquesta fitxa està situat a la part superior de la façana de la casa principal de la finca. És un rellotge de sol vertical declinant, pintat sobre un element singular que l'enquadre, el qual està constituit per una part rectangular on hi és dibuixat el rellotge i una part triangular superior a modus de petit frontó. És un rellotge artístic integrat a la façana, amb línies horàries de les 10 a les 6, xifres aràbigues i un gnònom de 35 cm. L'estil o gnònom surt de la boca d'una imatge que representa la cara d'un sol. Sota el rellotge hi és escrit el lema: 'Jo sense sol i tu sense fe els dos no som res'. Aquest rellotge de sol te una latitud de 41º 30' 40'' N, longitud de 01º 52' 43'' E i una orientació SW. El rellotge està situat a una alçada de 5 metres i la seva dimensió és de 60x60 cm. Es va restaurar l'any 1995 i va ser donat d'alta al Centre Mediterrani del Rellotge de Sol l'any 2003 amb Ref. CMRS: C-0353-A.</p> | 08208-100 | Ca n'Amat. Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.5067100,1.8761600 | 406210 | 4595619 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77041-foto-08208-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 77051 | Habitatges, carrer Germans Bach, 21-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-21-23 | XIX | Les façanes estàn deteriorades. | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita, el qual circula al llarg d'ambdues façanes. L'habitatge corresponent al número 23 conserva el portal d'entrada construït amb arc rebaixat sobre el qual es disposa un balcó protegit amb reixa de ferro forjat. Al costat de les dues obertures principals hi són obertes dues finestres, una a la planta baxa i la segona a la planta primera. L'habitatge corresponent al número 25, disposa d'una porta d'entrada d'un full batent de tipologia més actual i una finestra a planta baixa i una altra finestra a la planta segona, totes elles d'imatge contemporànea. Ambdues cases disposen d'un sòcol i ràfec i són encalades de blanc.</p> | 08208-110 | Carrer dels Germans Bach, 21-23. | <p>Aquestes dues edificacions corresponen a les construccions rurals bastides a l'interior del nucli urbà. Ambdós edificis es varen construir a redós de l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal recordar que el carrer dels Germans Bach antigament rebia el nom de carrer de l'Arrabal.</p> | 41.4946100,1.8718000 | 405829 | 4594280 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77051-foto-08208-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 77054 | Rellotge de sol, masia Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-masia-bach | XX | <p>El rellotge de sol de la Masia Bach és un rellotge de sol vertical declinant, construït a la part alta de la façana principal de la casa, convertint-se en el seu element central de composició. El disseny del quadrant és de forma quadrangular a la part inferior, el qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. A la part superior incorpora una ornamentació que sembla ser dissenyada amb el lema dedicat a la professió vitivinícola de la finca. El rellotge de sol és construït amb sistema d'esgrafiat. La part de façana que conté el disseny del rellotge presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de tonalitat rosada igual que la resta de la façana.</p> | 08208-113 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 20,5. | <p>Els rellotges de sol són configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4888700,1.8523400 | 404196 | 4593664 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77054-foto-08208-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77054-foto-08208-113-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77055 | Can Tovelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tovelleta | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XX | Notable estat de degradació del conjunt. | <p>Can Tovelleta és una antica casa rural o masia situada a la banda nord del terme de Sant Esteve Sesrovires, gairebé tocant al seu límit municipal. Per la seva banda nord hi circula el torrent de Can Noguera i per la banda sud la carretera que comunica Vallserrat amb Can n'Amat, des d'on s'accedeix a la finca a través d'una carretera que porta a Can Tovelleta, a Can Garrigosa i també a Can Gener, les dues últimes ubicades en el terme municipal d'Abrera. Per la banda de ponent de la finca hi circula el Ferrocarrril de Barcelona a Igualada. Habitage unifamiliar de tipologia rural composat per diferents cossos que composen un conjunt edificat de planta quadrangular amb un pati central. La casa és envoltada per terres de conreu, però a la seva banda de tramuntana disposa d'una extensa zona de bosc coneguda com el Bosc de Can Tovelleta. Actualment aquest bosc és creuat per una línia elèctrica d'Alta tensió i la seva major part és situat dins al terme municipal d'Abrera. La casa ha sofert moltes transformacions i actualment presenta una tipologia molt desfigurada, fruit de les succesives ampliacions realitzades en diferents moments constructius, depenent de les necessitats dels seus usuaris.</p> | 08208-114 | Camí de ca n'Amat a Sant Esteve Sesrovires per Can Tovelleta | <p>Can Tovelleta no apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, apareix 'Can Tobella' inscrita com una alqueria amb un total de dos edificis. L'alqueria', segons el document era una casa de labor considerada com una hisenda. A la planimetria històrica de la Cartoteca del ICC, apareix la casa com a Can Tubella i a altres documents apareix com Can Tobella. A la planimetria de principis del segle XX, el camí que actualment serveix per accedir a la finca i mena també a Can Garrigosa i a Can Gener, era identificat com l'antic camí de Ca n'Amat a Esparreguera, el qual un cop creuat el torrent de can Noguera girava cap a llevant per dirigir-se a Can Gener i posteriorment cap al nord per dirigirse a Esparreguera.</p> | 41.5066300,1.8691600 | 405626 | 4595618 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77055-foto-08208-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77055-foto-08208-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77055-foto-08208-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Partint del carrer dels Àlbers s'inicia el Camí de can Tobella i a pocs metres hi ha un revolt molt pronunciat del que arrenca un camí que mena cap a can Tovelleta i can Garrigosa (al terme municipal de Martorell) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 77056 | Rellotge de sol, ca n'Estella (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-nestella-1 | XX | Escrostonaments del revestiment de la façana que afecten al disseny del rellotge. | <p>A Ca n'Estella hi són construïts dos rellotges de sol. El primer rellotge de sol és construït a la façana principal de la casa situat a nivell del primer pis del conjunt i correspon a un rellotge de sol vertical declinant. El rellotge de sol és pintat sobre la superfície del mur. El fons del quadrant és blanc i el dibuix del seu disseny és pintat amb colors verdosos i vermellosos. El punt d'on surt l'estil, hi ha una figura estelada de 8 puntes. El disseny del quadrant és simple amb la part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. A la part superior del quadrant, de línia recta, apareix una ornamentació amb el lema vitivinícola en el seu disseny -unes fulles que recorden a les fulles dels ceps-. Aquest disseny incorpora la data de 1990 en una de les seves bandes, la qual correspon a la data de la seva construcció.</p> | 08208-115 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4923100,1.8891100 | 407270 | 4594006 | 1990 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77056-foto-08208-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77056-foto-08208-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77057 | Rellotge de sol, ca n'Estella (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-nestella-2 | XX-XXI | <p>A Ca n'Estella hi són construïts dos rellotges de sol. El segon rellotge de sol o Rellotge de sol de Ca N'Estella (2), és construït en el mur d'un dels cossos adossats al clos del conjunt principal. Aquest mur dona a l'exterior del clos de la casa i és visible des del camí d'accés, tot i que la seva ubicació, el fa de difícil reconeixement. El rellotge és situat a la part superior del mur i correspon a un rellotge de sol vertical declinant. El rellotge de sol és pintat sobre la superfície del mur arrebossada. El disseny del quadrant representa una petxina, amb la seva part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, però sense indicar cap numeració. El fons del quadrant és blanc i el dibuix del seu disseny és pintat amb colors verdosos i ocres. El punt d'on surt l'estil, hi és pintat un cercle de color groc que recull les línies horàries.</p> | 08208-116 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecte sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4922200,1.8887000 | 407236 | 4593997 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77057-foto-08208-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77057-foto-08208-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77057-foto-08208-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77059 | Font de l'Aspirina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laspirina | XX | <p>La Font de l'Aspirina és una font d'aigua canalitzada, que la col·lectivitat coneix amb aquesta denominació degut a la forma ben rodona que presenta l'element arquitetònic que la composa. La Font de l'Aspirina es troba situada a la banda nord del municipi, a l'entrada del Parc del Llac, a redós del torrent de Can Noguera. La font està construïda al costat de la carretera que circula des de la rotonda del carrer Montnegre fins a l'Avinguda d'Abrera, a la seva banda de llevant. La Font de l'Aspirina disposa d'un basament construït amb pedra, sobre el qual s'hi recolza una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situat el broc o aixeta de sortida de l'aigua. La roda és situada a la part central del basament, de manera que a banda i banda de la font hi queda un tros de mur que actua de banc pels visitants. Actualment s'ha condicionat l'entorn de la Font de l'Aspirina, col·locant un banc de fusta i una paperera. La frondosa vegetació existent al costat de la font i la bona accesibilitat des de la carretera, converteix aquest indret en una zona de repòs, de fàcil accés i d'una gran qualitat ambiental.</p> | 08208-118 | Ca n'Amat. Entrada al Parc del Llac | 41.5077000,1.8790200 | 406450 | 4595726 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77059-foto-08208-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77059-foto-08208-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||
| 77060 | Font del camí de l'Estació a Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-lestacio-a-vallserrat | XX | No rep aigua. | <p>Aquesta font es va contruir sobre l'antic camí que menava de l'Estació del Ferrocarril Barcelona-Igualada a la urbanització de Vallserrat. En el moment que es va construir l'Estació del Ferrocarril a Sant Esteve, es va iniciar la gran urbanització de Vallserrat, a redós del torrent de Can Sitges, del torrent de l'Afilador i del torrent de Ca n'Estella. La Font del camí de Vallserrat és una font d'aigua canalitzada que estava situada en el camí que venia de l'estació, per proporcionar un punt de repós i aigua als veins que pujaven a peu. Actuament l'antiga font no funciona i ha quedat situada sobre una de les voreres de l'Avinguda de Vallserrat davant del nº 1 del vial, en el lloc on actualment hi ha la parada 'Vallserrat- Mirador' de l'autobús interurbà del municipi. La font disposa d'un basament construït amb pedra, sobre el qual s'hi recolza una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situat el broc o aixeta de sortida de l'aigua. L'aigua vessa dins una petita bassa construïda amb rocalla. Actualment la font no rep aigua i ha quedat totalment oblidada de la seva antiga funció, apareixent com un element totalment descontextualitzat del seu entorn més proper.</p> | 08208-119 | Avinguda Vallserrat al davant de la parada bus Vallserrat-Mirador. | 41.4996200,1.8679200 | 405512 | 4594841 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77060-foto-08208-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77060-foto-08208-119-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77061 | Habitatge, plaça Dr. Tarrés, 4 -Antic Sindicat- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-placa-dr-tarres-4-antic-sindicat | XX | <p>Edifici entre mitgeres situat a la Plaça del Doctor Tarrés número 4, el qual correspon a l'antic Sindicat de Sant Esteve Sesrovires. Actualment en aquest edifici hi funciona una Oficina de La Caixa i la planta primera està destinada a ús residencial. A la planta primera l'edifici disposa d'un balcó de ferro forjat que ocupa tota l'amplada de la casa, el qual representa un dels elements més singulars d'aquesta construcció. La barana presenta un desenvolupament sinuós, que li confereix una imatge peculiar i de gran qualitat. La part superior de la façana presenta un acabat amb formes corbes amb moltllura amb dentells, que configuren una faixa ornamental al llarg de tot el capçal de la façana. Enretirat del pla de la façana principal, l'edifici presenta una planta superior amb un terrat el qual disposa d'una barana de balustre de terra cuita.</p> | 08208-120 | Plaça del Doctor Tarrés, núm. 4. | 41.4936500,1.8739500 | 406007 | 4594171 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77061-foto-08208-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77061-foto-08208-120-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||
| 77063 | Esgrafiat de façana, carrer Serafí Julià, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-32 | XXI | <p>La casa situada al carrer de Serafí Julià núm. 32 és coneguda com a Cal Ferrer, ja que hi varen viure set generacions de ferrers de la mateixa família. A partir de la planta primera, la façana de la casa disposa d'un esgrafiat que li confereix una peculiar singularitat. L'esgrafiat ocupa la part central de la façana entre ambdos balcons principals. L'esgrafiat té com a lema l'ofici del propietari de la casa: un ferrer treballant a l'obrador. La imatge de l'esgrafiat és de color blanc amb el fons de color vermellós igual que la resta del revestiment d'aquesta part de la façana. A la part inferior de la façana hi apareix la inscripció 'Estucs Camprecios de St. Just Desvern. 2007'.</p> | 08208-122 | Carrer de Serafí Julià, núm. 32. | <p>Estucs Campreciós és una empresa d'origen familiar afincada a Catalunya. Des dels seus origens ha cultivat l'ofici de l'estuc durant generacions successives. Fundada el 1887 per Anselm Pujades, ha mantingut la seva coherència artesana, traslladant els secrets de l'ofici de pares a fills, fins els nostres dies.</p> | 41.4940500,1.8728900 | 405919 | 4594217 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77063-foto-08208-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77063-foto-08208-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Estucs Campreciós | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77064 | Façana, carrer Germans Bach, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-germans-bach-35 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Presenta escrostonament en el revestiment de façana que dificulten el reconeixement de la seva possible pintura ornamental. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i formals d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i planta principal, bastida durant el segle XIX a peu de l'antic arrabal del nucli urbà, anomenat antigament carrer de l'Arrabal i catualment conegut com a carrer dels Germans Bach. La façana presenta una amplada superior a la majoria de les finques veïnes. La planta baixa disposa de dues portes d'accés i dues finestres de disseny simple i un sòcol de revestiment a tota la llargada de la façana, construït amb aplacat de pedra. La planta primera de la casa és la que presenta un tractament més singular en la seva composicio i construcció, amb dos grans balcons com a úniques obertures. El tret més característic d'aquesta façana és el tractament perimetral d'aquests balcons i el remat superior del mur de façana. Ambdós balcons disposen de marc motllurat el qual conté a la part de la llinda un element ornamental de gran singularitat que li confereix a la façana un dels seus trets més característics. Una motllura horitzontal de pedra, de banda a banda de façana, recull les lloses dels dos balcons i separa la planta baixa de la planta primera. Una segona motllura, de més relleu o volum, és construïda a nivell del forjat del sostre de la planta primera, la qual la separa de la part superior de la façana. Aquesta part superior o remat de façana, és de traçat sinuós, composada de tres trams de mur d'acabat curvilini capçats per una motllura que els ressegueix. Cada lateral d'questa composició queda limitat o definit, en els extrems de la façana, per un pilaret amb un motiu ornamental en forma de floró, que acaben de conferir al conjunt el seu aspecte singular. La façana és revestida amb estucat i acabat pintat. A planta primera i part superior, el fons de façana presenta una tonalitat ocre amb una franja lateral en vertical de tonalitat blavosa igual que l'emmarcat dels balcons.</p> | 08208-123 | Carrer Germans Bach, núm. 35. | <p>Antigament aquesta casa era coneguda com Cal Pifarré.</p> | 41.4948600,1.8714900 | 405803 | 4594308 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77064-foto-08208-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77068 | Forat al Marge 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-2 | XX | Presenta un acusat estat d'abandonament. | <p>Forat construït dins un marge de pedra, probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres, l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre- , construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. L'obertura que funciona com accés a la balma , ha estat mig tapada per la construcció d'un mur de pedra de protecció de la via del tren i redueix l'espai d'entrada a un petit pas, quedant així més protegit l'àmbit interior. El forat és construït a la banda nord del municipi, en un marge que actualment queda situat al costat de la via del Ferrocarril que circula de Barcelona a Igualada, al costat del torrent de l'Afilador. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i la vegetació sobrecrescuda que l'envolta, pot arribar a provocar el seu deteriorament a curt termini.</p> | 08208-127 | Vallserrat | 41.5073300,1.8583700 | 404726 | 4595707 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77068-foto-08208-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77068-foto-08208-127-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El forat està situat dins la zona de protecció de la via del Ferrocarril. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 77071 | Font del Capellà o font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella-o-font-del-rector | <p>Universitat de Lleida. UPC. Botànica agrícola i forestal. CHANES, Rafael (1969). Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | XX | L'accés fins a la font és impracticable i es fa al llarg de la riera, i la font se situa en una esplanada frequentment inundable, i la mina ha perdut la seva porta de protecció. | <p>La Font del Capellà és un aiguaneix que es troba situat a la banda de llevant del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, a la riba dreta del torrent de Ca n'Estella, sota el turó del Campaner. La font està situada, aproximadament, a l'alçada de davant de l'edifici del Carrer de Josep Tarradelles num. 12. El desnivell existent entre el Carrer de Josep Tarradelles i el torrent de Ca n'Estella és d'aproximadament 30 metres, creant-se una conca de recepció hidrogràfica que determina la filtració d'aigua fins el nivell de la llera on està situada la font. La Font del Capellà és de fet, un tram de mina, que actua de túnel de captació d'aigua de la font. La font no disposa de broc sinó que l'aigua es captava directament del fons del túnel. La mina conserva la seva obertura d'entrada, la qual va ser construïda amb maó ceràmic encara conservat a la seva fàbrica. En un dels seus brancals es conserva una antiga frontissa que hauria servit per instal·lar-hi la porteta de protecció a l'entrada de la mina, la qual hauria pogut ser de fusta o d'enreixat. La font hauria servit d'abeurador als animals i, segons els veïns, també per captar aigua per les persones. Degut a la petita alçada de la porteta que tancava la mina, aquesta font era coneguda també popularment, sobre tot entre les criatures, com la Font del 'Enanitos'. Altres informants la recoden com la Font del Rector. Actualment la mina o font conserva el seu nivell d'aigua el qual es pot observar des de l'exterior. L'entrada a la mina encara és visible però la vegetació sobrecrescuda del seu entorn farà que, amb els temps, sigui difícil de localitzar. Davant la Font del Capellà hi ha una petita esplanada o tros de llera amb una vegetació molt frondosa de bosc de ribera amb espècimens singulars degut a la seva dimensió, on predomina el pollancre -'Populus nigra' - i el plataner -'Platanus Hispanica'-. Davant de l'entrada a la mina, hi ha un exemplar de plataner i un àlber - 'Populus Alba'- de grans dimensions, els qual carateritzen d'una forma singular l'indret més proper a la font.</p> | 08208-130 | Riba dreta del torrent de Ca n'Estella. | <p>Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals. Hi ha diferents tipus de font. Segons la classificació establerta per Ramon Solé Lacomba, els tipus bàsics de fonts són quatre: De biot: surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra. De raig vessant o salt: l'aigua surt de terra a través d'alguna mena de canalització, construcció o aixeta. De mina: l'aigua és captada sota terra i a través d'una mina és extreta cap enfora. De cisterna o bassa: l'aigua és recollida, de pluja o de filtracións de la terra, en una bassa o cisterna. Quant a la vegetació de ribera cal considerar el següent. El 'Populus nigra', és de la família de les Salicàcies i del gènere Populus i és conegut popularment com a pollancre o xop. El 'Populus nigra' és un arbre caducifoli de fins a 35 m. d'alçada amb l'escorça molt esquerdada i fosca. Les branques joves i els borrons són agafadissos. Fulles amplament ovals o romboidals, dentades. Aments masculins cilíndrics, de color vermellós, amb molts estams a cada flor; aments feminins verdosos, cònics. Fruit en càpsula, la qual s'obre per dues valves i deixa anar llavors embolcallades de pèls blancs. Viu a tot el continent europeu i nord d'Àfrica, a les vores dels rius, llacs i embassaments formant paer dels boscos de ribera, entre el nivell del mar i els 1.300 m. d'altitud. El 'Platanus Hispanica' és de la família de les Platanaceae, del gènere Platanus i és conegut popularment com plataner hibrid comú o plataner d'ombra. L'origen d'aquesta espècie és suposadament una hibridació entre el Platanus orientalis i el Platanus occidentalis o americà. Se suposa que aquesta hibridació es va produir a Espanya en el segle XVII, on les dues espècies varen tenir l'oportunitat de trobar-se. D'aquí que a aquesta espècie híbrida se la denomini 'hispanica'. Arbre monoico caducifoli de gran talla que pot aconseguir 35 a 40 m. d'alçada amb el tronc recte, alt i l'escorça prima, que es desprèn en plaques. La copa és àmplia, arrodonida, encara que amb la poda pot prendre formes variades. Fulles palmado- lobades i palmatinervias amb 3-5 lòbuls desiguals i dents desiguals.</p> | 41.4923800,1.8802200 | 406528 | 4594023 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77071-foto-08208-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77071-foto-08208-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77071-foto-08208-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77075 | Basament Antiga Font 1 -Parc de les Bruixes- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-antiga-font-1-parc-de-les-bruixes | XX | El basament es conserva en bon estat, però sense la font. | <p>Basament d'una antiga font canalitzada situat dins el Parc de Canals i Nubiola a l'indret conegut com a Parc de les Bruixes. Basament de forma circular d'aproximadament 1,5 m de diàmetre construït amb lloses de pedra. En el centre del basament s'hi reconeix la traça de l'antiga font, la qual va ser enretirada. L'indret del parc on està situada la font, està connectat amb l'actual terreny que composa el Parc de Canals i Nubiola, restant-hi integrat. Però abans de la creació del parc de Canals i Nubiola, aquesta zona era un petit parc conegut com el Parc de les Bruixes. Aquesta font ocupava un lloc central del parc i ajudava a configurar un indret de repós i gran bellesa. Actualment el basament resta totalment obsolet i difícilment reconeixible, fins i tot, pels pròpis veïns del poble.</p> | 08208-134 | Parc Canals i Nubiola | 41.4977900,1.8670200 | 405434 | 4594638 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77075-foto-08208-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77075-foto-08208-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77075-foto-08208-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77076 | Basament Antiga Font 2 -Passeig de les Oliveres- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-antiga-font-2-passeig-de-les-oliveres | XX | El pas de la gent provoca el seu deteriorament. | <p>Basament d'una antiga font canalitzada situat al costat de la la vorera de ponent del Passeig de les Oliveres, afrontant amb l'edifici del Fòrum actualment en construcció a l'altra banda del passeig. Basament de forma circular d'aproximadament 1,5 m de diàmetre construït amb lloses de pedra. En el centre del basament s'hi reconeix la traça circular concèntrica de l'antiga font, la qual va ser enretirada. Actualment el basament resta totalment obsolet i difícilment reconeixible, fins i tot, pels pròpis veïns del poble. La terra de la zona on està situat fa que el basament quedi gairebè cobert i el pas de la gent pel seu damunt, provoca el seu progressiu deteriorament.</p> | 08208-135 | Passeig de les Oliveres | 41.4941200,1.8707200 | 405738 | 4594227 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77076-foto-08208-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77076-foto-08208-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77076-foto-08208-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77077 | Basament Antiga Font 3 -Plaça de la Coma- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-antiga-font-3-placa-de-la-coma | XX | El basament es conserva en bon estat però sense la font. | <p>Basament d'una antiga font canalitzada situat a la plaça de la Coma, al costat de del dipòsit d'aigua de la Coma, el qual rebia l'aigua del pou de Can Canals, conservat actualment en el parc Canals i Nubiola. Basament de forma circular d'aproximadament 1,5 m de diàmetre construït amb lloses de pedra. En el centre del basament s'hi conserva la peanya (o una reconstrucció) sobre la qual havia de recolzar l'antiga font, la qual va ser enretirada. Actualment el basament resta totalment obsolet, aliè al seu ús original. Tot i que aquest basament es conserva en molt bon estat i és fàcilment visible, a l'haver perdut el seu ús original es fa difícilment reconeixible, fins i tot, pels pròpis veïns del poble.</p> | 08208-136 | Plaça de la Coma | 41.4963800,1.8695000 | 405639 | 4594479 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77077-foto-08208-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77077-foto-08208-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77077-foto-08208-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77079 | Dipòsit de la plaça de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-de-la-coma | XX | <p>A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d'aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció. Aquest dipòsit rebia l'aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l'aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d'aigua en època estival o quan l'aigua escassejava. La construcció d'aquest dipòsit es conserva al bell mig de l'esplanada o plaça de la Coma. Es tracta d'una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6x6 m.) d'uns quatre metres d'altura. A la banda de ponent del dipòsit s'hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s'hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d'una font, que s'ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s'utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l'aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s'hi localitza el basament d'una antiga font, la qual també rebia l'aigua de l'antic dipòsit. Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d'on s'extreia l'aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l'antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l'aigua, a la història del subministrament d'aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.</p> | 08208-138 | Plaça de la Coma | 41.4963500,1.8695700 | 405645 | 4594476 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77079-foto-08208-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77079-foto-08208-138-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||
| 77080 | Canonada d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canonada-daigua | XX | Està desprotegida, la vegetació la cobreix completament i això provoca el seu progressiu deteriorament | <p>Canonada que uneix l'antic pou situat al Parc Canals i Nubiola amb el Dipòsit d'aigua potable construït a la Plaça de la Coma, des del qual es regulava el subministrament al nucli de població. Aquesta canonada conduïa l'aigua des del pou d'extracció situat a la cota de l'actual parc Canals i Nubiola (137,00 m. aproximadament) fins a la cota de la Plaça de Coma (193,50 m.) on hi és construït el dipòsit. Aquesta canonada te una longitud aproximada de 150 metres i és construïda amb obra de fàbrica. El tram que es conserva en els terrenys del parc és superficial, de manera que el seu traçat és fàcilment localitzable en aquest tram que circula recolzat sobre el pendent del barranc del torrent dels Canals. Actualment, la vegetació sobrecrescuda i la manca d'ús, fan que aquesta infraestructura sigui difícilment reconeixible pels propis veïns de la població. Aquesta canonada, junt amb el pou situat al Parc de Canals i Nubiola d'on s'extreia l'aigua, el dipòsit d'aigua de la plaça de la Coma i les dues fonts públiques (l'antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitectònic singular vinculat al patrimoni de l'aigua, a la història del subministrament d'aigua a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.</p> | 08208-139 | Parc Canals i Nubiola | 41.4953500,1.8686900 | 405570 | 4594366 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77080-foto-08208-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77080-foto-08208-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77080-foto-08208-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77081 | Pou principal del Parc Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-principal-del-parc-canals-i-nubiola | <p>Caixa 2041, AMSES. MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Pou construït a mitjans del segle XX, dins els terrenys que la família Canals disposava a la banda de ponent del nucli urbà al costat del torrent dels Canals. L'any 1950, la família Canals cedí un terreny de la seva propietat, per a construir-hi un pou a càrrec de l'Ajuntament. Al costat d'aquest pou s'hi va construir una caseta on hi era instal·lat el motor o bomba que feia pujar l'aigua fins el dipòsit situat a la plaça de la Coma, des d'on es feia la distribució a la població. És per això, que aquests terrenys es coneixien com a Parc del Motor. Aquesta caseta va ser enderrocada fa uns anys. Les parets del pou varen ser assegurades amb carreus de pedra i actualment encara conserva en el seu interior el mecanisme que feia possible el seu funcionament. El pou disposa d'una escala de gat per accedir al seu interior i d'una tapa a nivell de la superfície del terreny, que el tanca i protegeix. Posteriorment aquests terrenys varen ser cedits a l'Ajuntament amb la condició que sempre haurien de ser destinats a ús de parc públic -Parc Canls i Nubiola-. Aquest pou, junt amb el dipòsit situat a la plaça de la Coma, des d'on es regulava l'aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l'antic basament i la font de la plaça de la Coma) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l'aigua, a la història del subministrament d'aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.</p> | 08208-140 | Parc Canals i Nubiola | <p>El 10 d'abril de l'any 1950, Josefa Nubiola, vídua de Canals, en representació de la família Canals Nubiola, va concedir permís a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la construcció d'un pou a una finca de la seva propietat, cedint a l'Ajuntament els drets en perpetuïtat sobre la propietat del pou i de l'aigua que s'hi trobés, sempre que fora destinada a l'abastament de la població, tant per serveis públics, com per ús domèstic i industrial. En el cas de trobar el cabdal d'aigua suficient, l'Ajuntament hauria d'executar les obres de la construcció del pou i la seva posta en funcionamnet en el termini d'un any, a comptar a partir de la trobada del cabdal. De no ser així, el pou i el cabdal d'aigua restarien propietat de la casa Canals i Nubiola, sense dret per part de l'Ajuntament a cap indemnització ni compensació. El mateix dia 10 d'abril de 1950, Jaume Llobet Margarit, veí de Sant Esteve Sesrovires, es compromet a construïr el pou subhastat per l'Ajuntament i en les condicions establertes, pel preu de dos mil nou centes noranta pessetes. El pou havia de ser construït fins la profunditat de 20 metres. El constructor es va comprometre a iniciar les obres el dia següent, 11 d'abril de 1950.</p> | 41.4952900,1.8681600 | 405526 | 4594360 | 1950 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77081-foto-08208-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77081-foto-08208-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77081-foto-08208-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Llobet Margarit | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 77084 | Parc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-bruixes | XX | Els elements arquitectònic que el composen presenten falta de manteniment i deteriorament. | <p>El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construit en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola. El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma. L'antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior i està comunicat amb l'Avinguda de Catalunya a través d'una escalinata central. La plaça o antic parc disposa d'un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d'una antiga font, la qual va ser enretirada. L'any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s'hi pot accedir directament des dels seus terrenys. Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.</p> | 08208-143 | Parc Canals i Nubiola. | 41.4976700,1.8669900 | 405432 | 4594625 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77084-foto-08208-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77084-foto-08208-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77084-foto-08208-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77085 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-3 | XX | Presenta parts enderrocades i molt deteriorades. | <p>Antic safareig públic de rentar situat dins el Parc de Canals i Nubiola, a la zona de joc per infants. L'antic safareig era construït molt a prop de l'antic pou, el qual subministrava aigua a la població. Es tracta d'un receptacle de planta quadrangular construït amb obra de fàbrica, el qual conserva en una de les seves bandes, les restes de l'antiga superfície de rentar. Actualment, el safareig està mig enderrocat degut al seu estat d'abandó i el fet de trobar-se situat en el bell mig del parc infantil no afavoreix la seva conservació.</p> | 08208-144 | Parc Canals i Nubiola. | 41.4962400,1.8664600 | 405385 | 4594467 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77085-foto-08208-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77085-foto-08208-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77085-foto-08208-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||||
| 77087 | Pou de ca n'Estella (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-nestella-1 | XX | <p>Pou d'aigua construït en el pati principal de Ca n'Estella. El pou és de secció circular i l'accés al pou és protegit per una construcció també circular de coberta plana que presenta una alçada d'uns dos metres amb una obertura quadrangular des d'on es treia o feia pujar l'aigua. Aquesta obertura està protegida per una porteta de fusta d'un full batent, la qual conserva l'antic llisquet de tancament. Les parets de la construcció que envolta el pou, son arrebossades amb acabat encalat. Al voltant de la construcció, hi han crescut un conjunt de plantes, les quals disposen d'un petit escosell per assegurar el seu creixement i la seva correcta conservació. Les plantes, al créixer, s'enfilen per les parets blanques dels murs i configuren un punt singular dins el clos de la casa.</p> | 08208-146 | Polígon Industrial Ca n'Estella. | 41.4921900,1.8891600 | 407274 | 4593993 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77087-foto-08208-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77087-foto-08208-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||
| 77003 | Ball de Garlandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlandes | <p>NAVARRO CODINA, Míriam (2008). El Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Vol. III. Edició facsímil març de 1983. Salvat Editores, SA i Edicions 62, SA. Barcelona</p> | XX | <p>Ball que se celebra el 26 de desembre. D'origen incert, és costum que el dia de Sant Esteve es balli el Ball de Garlandes a la plaça de la Vila del poble; primer per l'esbart i un segon ball on hi participen el veïns i veïnes.</p> | 08208-62 | Plaça de la Vila | <p>Les referències històriques venen descrites al Costumanri Català de Joan Amades. A la pàg. 431 diu: 'A Sant Esteve Sesrovires i a ôdena la confraria del Roser feia pastar una gran quantitat de tortells petits, fets amb pasta d'ou molt adobada i ensucrada, que rebien el nom especial de garlandes. Eren portades a la plaça després de la funció religiosa i posades a encant. S'encantava només la primera i el preu que assolia era fixat per a totes les altres, que es venien a tots els fadrins que en desitjaven. Mai no assolien preus excessius. Els minyons en compraven i les oferien a les fadrines. La noia que era obsequiada amb una garlanda venia obligada a fer una passada per la plaça i a ballar una petita dansa amb el minyó que l'havia regalada. Durant el ball ella portava la garlanda passada per dins del braç. Les noies que gaudien de molta simpatia eren obsequiades successivament per diferents fadrins i acabaven per portar moltes garlandes enfilades al braç. Acabat el ball la confraria rifava una garlanda molt grossa feta expressament per tal d'arbitrar recursos per al culte'. A la pàg. 913 descriu el 'Ball de Garlandes o Crespelles de Sant Esteve Sesrovires, Òdena i d'altres pobles de la conca de l'Anoia: Les parelles es disposen en dues rodones concèntriques determinades pels sexes, la d'ells a l'exterior i la de les balladores a l'interior, i volten simultàniament en direcció oposada, tal i com indica el gràfic 1, saltironant lleugerament arquejats de braços, segons deixa entendre la figura 2. Fetes unes rodades, es deturen i cada parella dansa encarada i evoluciona conforme indica la figura 3, després de la qual es tornen a estendre en dues rodones concèntriques que volten, però en direccions contràries a com ho han fet en començar, segons assenyala el gràfic 4. Fetes unes voltes, els dos cercles es fusionen en un, com indica el gràfic 5, que dóna fins a tres voltes, després de les quals es deixen anar de mans i resten dividits en parelles que acaben el ball amb un airós ristol (fi. 6)'.</p> | 41.4935200,1.8723600 | 405874 | 4594159 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77003-foto-08208-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Es continuen ballant garlandes el dia de Sant Esteve tot i que l'esbart fa anys que ha desaparegut. Per això hi ha hagut anys que ha costat trobar gent que vulgui participar. La dansa s'interpreta al so de les gralles. Primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l'antic esbart i després es fa participar els veïns que s'han aplegat per veure l'acte. Cal esmentar l'esforç que des de fa uns anys ha anat fent l'escola La Roureda que, cada curs, durant la celebració de la Castanyada, interpreta la dansa amb l'ajut dels alumnes més grans, els de sisè de primària. Amb la intenció de fer partíceps del ball tots els sesrovirencs i sesrovirenques, l'any 2007 el Patronat de Cultura va organitzar un taller en el qual es podia aprendre la coreografia i evolucions de la dansa per tal de poder-la ballar la diada de Sant Esteve. El taller, que s'ha repetit amb els anys, ha servit per incorporar gent jove del poble que hauran de ser els continuadors d'aquesta tasca. D'altra banda, la colla gegantera de Sant Esteve s'incorporava a la tradició folklòrica el 26 de desembre de 2007. Si bé hi va fer presència l'any 2006, el 2007 estrenaven una coreografia per al Siset i l'Angeleta, els Gegants de Sant Esteve, amb una adaptació del Ball de Garlandes al món geganter. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 77005 | Sardana 'Els dos campanars' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-dos-campanars | XX | <p>Sardana escrita per Tomàs Gil i Membrado dedicada a l'església parroquial de Sant Esteve Sesrovires. Va ser estrenada a Sant Esteve el 15 de novembre de 1995, i el seu tiratge és 31-73-58.</p> | 08208-64 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 1r. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (02/07/2005), a la Pista Francesc Castellet, interpretada a conjunt per les cobles Reus Jove i Contemporània. Dia de la Mare (04/05/2008), a Olot, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (04/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins 57è. Aplec de Banyoles (05/07/2009) interpretada per la cobla La Principal de Porqueres</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 15-11-95 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tomàs Gil i Membrado | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/