Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76943 | Caves Roger Goulart -Antigues Caves Canals i Nubiola- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-roger-goulart-antigues-caves-canals-i-nubiola | <p>AMSES. Caixa 2015; caixa 2144 exp.1; caixa 2144 exp.4; caixa 2348 exp. 1. FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit. LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial. Manresa / Barcelona.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries subterrànies construïdes en diferents moments constructius. Les antigues caves Canals i Nubiola són construïdes sota el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires i són considerades les caves subterrànies més antigues de Catalunya. Les caves segueixen en ple funcionament.</p> | 08208-2 | Carrer Major, núm. 4 | <p>La construcció de les antigues caves de la família Canals s'iniciaren l'any 1860. Aquest any es va començar la construcció d'una cava situada sota la masia-residència de la família Canals, la qual és situada al carrer Major cantonada amb l'actual carrer de Martorell. Aquesta cava, denominada Sant Jordi, va funcionar primer com a carner (fresquera ) i a partir de l'any 1882, s'hi va començar a elaborar xampany. Prop de la seva residència, coneguda com a Can Canals, Magí Canals disposava d'un terreny amb porxades i patis situat dins la mateixa illa. Per altra banda, segons projecte de Llorenç Oller i Bultó, l'any 1875 Magí Canals i Ferrer, decideix bastir davant la seva casa, a l'altra banda del carrer Major, un pati clos amb una instal·lació per produir cava i una bodega. Anys més tard, l'any 1890, Isidre Capellades Goulart va vendre uns terrenys adjacents al jardí de la família Goulart, a Josep Canals i Nubiola, que tot seguit encarregà la construcció d'unes caves al mestre de cases barceloní Josep Bou Estruch. Bou havia arribat a la població per treballar en l'edificació de la nova església parroquial. Es va excavar un quilòmetre de galeries a 30 metres de profunditat. L'any 1914, es realitzà la perllongació de les caves subterrànies de Can Canals. La casa de Can Canals disposava ja de les galeries subterrànees destinades a la criança i conservació dels vins de la seva pròpia collita (cava). Es feia necessari perllongar les caves, i es va aprofitar el pati que el propietari diposava a l'altra banda del carrer Major, conegut com a 'Clos de Can Canals' per a construir-hi la perllongació de les galeries subterrànnes. Per pasar d'un edifici a l'altre, era necessari travessar el carrer Major en línia recta en tota la seva amplada, a una fondària mínima de 8 m. Segons el projecte, la galeria havia de tenir una alçada de 3 m. i una amplada màxima també de 3 m. i les parets, volta i terra havien d'anar revestits amb maó i ciment. L'any 1920 es va construir el nou celler modernista coincidint amb un dels moments de màxim esplendor de les caves. L'any 1988 es va realitzar una ampliació de les instal·lacions amb el 'Proyecto de Ampliación de la Industria de Elaboración de Vinos Espumosos' situada en el carrer Major 3, en el mateix lloc on hi era bastit el 'Clos de can Canals', així com també la construcció d'un nou túnel de connexió.</p> | 41.4927600,1.8745800 | 406058 | 4594072 | 1860 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76943-foto-08208-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La denominació de l'empresa elaboradora de cava Roger Goulart agermana dues de les nissagues més representatives de Sant Esteve Sesrovires: els Goulart, o Gulart i els Canals. Els primers eren originaris del País Basc francés i van arribar a la població a finals del segle XVIII (una branca de la família fundaria can Golart d'Esparreguera). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 76945 | Casa d'Esteve Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-desteve-julia | <p>FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos construït amb maó i estucat. Reformada el 1921. Hi destaca la barana de ferro forjat del balcó principal, la qual incorpora dos pinacles florals, així com el coronament de perfil ondulant amb baranes de ferro bombades.</p> | 08208-4 | Carrer Sant Joan, núm. 9 | <p>La casa d'Esteve Julià és bastida al carrer de Sant Joan número 9. Aquest edifici va ser bastit l'any 1921 i és d'estil modernista.</p> | 41.4938100,1.8720400 | 405848 | 4594191 | 1921 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76945-foto-08208-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76945-foto-08208-4-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76946 | Celler de les Caves Roger Goulart -Antigues Caves Canals i Nubiola- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-les-caves-roger-goulart-antigues-caves-canals-i-nubiola | <p>FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit. LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial. Manresa / Barcelona</p> | XX | <p>Les bodegues Roger Goulart (abans Canals Nubiola) tenen el seu origen l'any 1882, quan van ser fundades per la família Canals. L'actual edifici del celler (actualment d'expedició), és una interessant mostra de modernisme agrari del 1920 i, juntament amb les caves i la masia residencial, configura el conjunt de Can Canals i Nubiola. L'edifici del celler és orientat perpendicularment al carrer i va ser concebut com un temple de secció basilical, amb una gran nau central coberta per una volta apuntada i dividida en dues tramades per un arc faixó, també apuntat i amb dues laterals, més baixes. Aquestes estan comunicades amb la nau central per una estructura de dobles pilars acabats amb mènsula, que suporten llindes de formigó. Sobre les llindes es desenvolupa, en el pis superior, un corredor o tribuna que s'aboca a l'espai de la nau central, suportat per biguetes de ferro en voladís i revoltons ceràmics. La construcció és d'obra de fàbrica massissa vista, llevat la volta central que apareix enguixada. Els forjats interiors són fonamentalment d'embigat de ferro i revoltó construït amb peça ceràmica manual. L'edifici està situat a la cantonada del carrer de Martorell amb el carrer de Pau Casals. L'exterior de l'edifici mostra les façanes de maó vist amb un basament de pedra aplacada irregular. Les façanes es caracteritzen per un conjunt de grans obertures d'arc apuntat dividides amb pilars de planta rectangular, i pels detalls ornamentals de raïms fets en ceràmica vidriada verda.</p> | 08208-5 | Carrer Martorell, núm. 2 | <p>El celler fou construït per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953) a petició de Josep Canals, propietari dels terrenys l'any 1920. L'any 1860 s'inicià la construcció de l'antiga cava Sant Jordi, primer com a fresquera i a partir de l'any 1882, per l'elaboració i criança de cava. Anys més tard seguí la perforació de les caves a 30 metres de profunditat, juntament amb el celler i expedició. L'obra durà més de 20 anys i s'acabà l'any 1920.</p> | 41.4926500,1.8748200 | 406078 | 4594059 | 1920 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76946-foto-08208-5-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Ignasi Mas i Morell | La marca comercial Canals i Nubiola es comercialitza actualment per una altra empresa productora que la va adquirir. L'empresa actual que regenta les antigues caves de Sant Esteve Sesrovires, va adquirir les infraestructures de les Caves Canals i Nubiola i comercialitza en l'actualitat el cava sota el nom de Roger Goulart. Aquest nom apareix en els antics documents com un personatge que realitzava ja fa segles transaccions amb la família Canals. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||
| 76947 | Habitatge, carrer Germans Bach, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-22 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana és arrebossada i les obertures, allindades, amb els marcs motllurats. Els pisos estan separats per motllures de pedra. Destaquen les baranes dels balcons i les reixes que tanquen les finestres a planta baixa, les quals són de ferro forjat força treballades.</p> | 08208-6 | Carrer Germans Bach, núm. 22 | 41.4947200,1.8720500 | 405850 | 4594292 | 1862 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76947-foto-08208-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76949 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-1 | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX | <p>L'església de Sant Esteve, construïda amb maó en la seva totalitat, substituí a un edifici anterior del segle XVII. És una obra que combina elements de tradició romànica dins un estil bàsicament neogòtic, molt lluny de l'estil característic de Domènech Estapà. L'obra actual, amb elements neogòtics i neoromànics, és una de les esglésies majors de la comarca. La façana és culminada per dos campanars bessons. És un edifici de maó vist que consta de tres naus, la central més gran i més alta, amb arcbotants, i capelles laterals. Seguint la tradició de les esglésies medievals, té transepte i absis semicircular. La façana principal té un portal d'arc apuntat, igual que els finestrals, i en el seu timpà hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve i escenes del martiri en baixrelleu. Dos campanars vuitavats flanquegen la façana. L'autor del projecte va ser l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858-Cabrera de Mar, 1917)</p> | 08208-8 | Plaça del Dr. Tarrés | <p>L'església de Sant Esteve actual és el resultat de diversos intents per construir una nova església a la població. Tots els projectes anteriors foren descartats per dificultats econòmiques. En aquesta obra hi va participar la major part de la població, bé amb aportació de diners bé amb jornals. La primitiva església parroquial, documentada des de 1082 i reconstruïda a finals del segle XV, va ser enderrocada l'agost del 1925, per poder construir la nova rectoria, la qual fou inaugurada a primers de juliol de 1926. Al seu costat ja havia estat construït el nou temple, començat el 3 de gener de 1889 i inaugurat solemnement el 13 de novembre de 1891.</p> | 41.4931900,1.8737100 | 405986 | 4594120 | 1889-91 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76949-foto-08208-8-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Domènec i Estapà | Sobre el fet de que l'església tingui dos campanars hi ha una llegenda que diu així: Temps era temps hi havia un matrimoni que no tenia fills. Ja duien un munt d'anys que el seu desig no s'acomplia. El matrimoni tenia molts doblers, era ric. Però per sort, els diners no ho poden tot. Anava passant el temps i els feia por de perdre els ànims i les forces per a poder pujar un fill o filla, vés a saber! Tenien por de perdre les ganes de jugar i d'acompanyar l'infant a créixer entre vinyes i camps. Amb el temps, s'acaben les forces per poder canviar bolquers, passar nits en blanc, escoltar plors i perquès... Estaven amoïnats, desesperats, tristos i angoixats. Però vet aquí que per aquelles dates, Sant Esteve tenia un gran projecte que aplegava a tot el poble: estaven fent una església nova. L'església és la que avui hi ha, feta amb totxanes de terrissa. Els veïns i veïnes coïen les totxanes en un indret que en deien la Vinya del Forn, perquè era allí on tenien un gran forn per a coure les totxanes. Fent cadena, de mà en mà, traslladaven les totxanes al centre de la plaça i, de mica en mica, podien veure com l'església s'anava fent mes alta i més gran. En aquesta tasca hi treballaven petits i grans. Vet aquí que un dia d'aquests, mentre el matrimoni ajudava en aquesta tasca, van fer una petició. Si Déu els volgués donar un fill, hereu o pubilla, ells pagarien les despeses de construcció d'un campanar que s'aixequés altiu i majestuós per damunt de les cases de la Vila i que es veiés des de les poblacions veïnes. No passà gaire temps que la muller començà a tenir una gran panxa: esperava un infant, quina il·lusió tan gran! El marit tingué cura de la muller i li portava dolços, xocolata, ametllats i tots aquells antulls que li plaïen. De mica en mica veieren que aquella panxa era més grossa del normal i en el seu interior hi començava a haver-hi força guirigall i és que... no tindrien un fill, no: n'estaven esperant dos! El matrimoni, ara ja pares, tingueren una bessonada. Cofois, contents i satisfets compliren la seva promesa i en comptes de pagar un sol campanar n'aixecaren dos, més alts que cap altre de la contrada, en agraïment de la seva bessonada. I si això no és veritat, així ens ho han contat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||
| 76950 | Habitatges, carrer Germans Bach, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-carrer-germans-bach-38-40 | XIX | <p>Conjunt format per dues cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastides a finals del segle XIX. Amdues façanes són de gran simplicitat però representen l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el canaló construit amb teula aràbiga de terra cuita (tortugada), el qual circula al llarg d'ambdues façanes i els hi confereix la imatge unitària pròpia de les edificacions bastides en un mateix moment constructiu.</p> | 08208-9 | Carrer Germans Bach, núms. 38-40 | <p>Són les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949100,1.8715900 | 405812 | 4594314 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76950-foto-08208-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76951 | Habitatge, carrer Germans Bach, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-42 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i una planta pis, bastida a finals del segle XIX. Gran simplicitat de façana amb portal d'entrada i finestra a planta primera. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de dues filades mixtes (rajola i teula).</p> | 08208-10 | Carrer Germans Bach, núm. 42 | <p>Aquesta casa correspon a les primeres cases construïdes expressament per llogar.</p> | 41.4949600,1.8715200 | 405806 | 4594319 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76951-foto-08208-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76952 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-1 | XIX | El seu estat d'abandonament amenaça ruïna. | <p>Edifici bastit el 1863, de planta i dos pisos, amb un ampli jardí a la part del darrere. Les obertures de les façanes que donen al carrer Major i al carrer de Martorell, conserven baranes i reixes de ferro forjat d'una gran qualitat. Sobre el jardí, al primer pis, hi ha una gran galeria coberta.</p> | 08208-11 | Carrer Major, núm. 6 | <p>Formant un conjunt amb l'edifici del celler i les caves subterrànies, el casal residencial de la família Canals va ser construït el 1863. El seu estil respon a la tipologia de cases senyorials del segle XIX d'estil eclèctic, on no hi manquen elements decoratius de gust neoclàssic, com les columnes que sostenen els arcs de la galeria porxada o els gerros amb fruits que decoren el portal que dona al jardí. Cal destacar la reixa de ferro forjat que tanca el portal d'acés al jardí pel carrer de Martorell.</p> | 41.4929500,1.8743500 | 406039 | 4594093 | 1863 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76952-foto-08208-11-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76955 | Can Julià de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-riera | <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8. Enciclopèdia Catalana.</p> | XV | <p>La masia se situa a la carretera que porta a Sant Esteve des de Martorell, abans de travessar el Torrent de Llops. La masia està formada per un edifici central de planta rectangular i tres plantes. A la part del davant hi ha un ampli pati tancat per un mur que l'envolta i té entrada per un portal modernista, construït amb obra de fàbrica de maó vist i pilars de pedra amb ornamentacions i coberta de peça de ceràmica vidriada . Al costat de la tanca, adossada, hi ha una petita casa del segle XVIII, que actualment no és habitada. La masia està documentada des del 1450 i ha estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, propietat d'un dels germans Bach, iniciadors dels vins Bach. La casa té la façana principal d'època moderna amb revestiment imitant carreus, on s'obren els balcons amb la barana de ferro. Perpendicular a la façana hi la galeria, porxada, de maçoneria</p> | 08208-14 | Ctra. de Sant Esteve Sesrovires, km. 1. | <p>Ha sofert moltes transformacions, de la que en destaca la darrera, feta en estil modernista. La casa es va començar a construïr al segle XV i havia estat una important casa pairal dedicada a l'activitat agrícola i vinícola, on es van iniciar els Vins Bach.</p> | 41.4868400,1.8708600 | 405739 | 4593419 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76955-foto-08208-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La casa es denomina també Can Bac. Masia de mitjan segle XV, acuradament restaurada i transformada en un espai d'acollida de persones i grups per a activitats culturals. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76956 | La Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa | <p>AA VV (1991) Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XI | <p>Torre de defensa de planta quadrada. A la banda exterior els seus costats fan 4,50 m i 4,70 m. El gruix de la paret nord-est, a la planta baixa, és de 127 cm. Té dos nivells: l'inferior, cobert amb una volta, i el superior, on hi ha la porta d'entrada primitiva. És possible que, originàriament, hi hagués un segon pis al damunt. La planta que es troba situada a peu pla és coberta amb una volta gairebé de mig punt (i no amb una falsa cúpula com trobem sobretot en les torres de planta circular); hom hi veu encara restes de l'encanyissat. Al centre de la volta hi ha un forat que permetia d'entrar en aquest espai inferior des del pis principal. Cal tenir en compte que l'obertura que hi ha actualment al mur nord-est és moderna. El pis superior és situat a 2,95 m del nivell del sòl exterior. Els seus murs actualment tenen una alçària de 2,20 m. A la paret orientada al nord-oest s'obre la porta. Aquesta porta és acabada amb un arc de mig punt, format per nou dovelles que fan 30 cm d'alt i que tenen gruixos molt diversos. Aquesta obertura, que permetia l'accés a la torre, només fa 100 cm d'alt per 55 cm d'ample. Hom veu als seus muntants els forats destinats a col·locar-hi la barra de tancament. A l'exterior, al llindar de la porta, s'endevina també l'existència de dos forats, destinats a suportar una plataforma de fusta. Cal pensar que és molt probable que aquesta porta restés, originàriament, a una alçària força superior a l'actual, la qual com hem dit no arriba als 3 m. En cadascun dels altres tres murs d'aquest nivell superior hi ha una finestra o espitllera; solen tenir una llosa més gran i rogenca que fa de llinda i dues més a cada costat en una posició esbiaixada. Les parets d'aquest edifici són fetes amb pedres molt poc treballades, però més o menys arrenglerades, formant filades. La major part de les pedres són còdols, que poden fer, per exemple, 15 cm d'alt per 20 cm d'ample. Gairebé només als caires hi ha carreus rogencs més treballats, els quals, com hem dit, també podem trobar a les finestres i a la porta (Catalunya Romànica).</p> | 08208-15 | Pla de la Torrassa | <p>No s'han trobat notícies històriques que documentin l'existència d'aquesta torre que pertany a l'antic terme de la baronia de Castellví de Rosanes. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior.</p> | 41.4671800,1.9084100 | 408846 | 4591196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76956-foto-08208-15-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se situa al mig d'un camp, a la riba esquerra de l'Anoia, entre el camí que passa al costat d'un riu i un rec que portava aigua als molins de Martorell. Molt a prop del pont de l'autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i Piera. Per anar-hi cal seguir el Passeig de Catalunya de Martorell. Al final d'aquest passeig cal baixar i agafar el camí dels horts que corre arran e l'Anoia. Passat el pont de l'autopista, uns centenars de metres més enllà, es veu la torre al centre d'un camp, a mà dreta. Per la seva situació, al costat de l'Anoia, prop de dos guals de l'antic camí de Gelida, i pel fet d'existir, des d'aquesta petita fortificació, una relació visual fàcil amb els Castell de Castellví de Rosanes, havia de tenir la funció de torre de guaita. És evident que els qui l'edificaren, atesa la seva situació -un lloc ben planer-, renunciaren a fer-ne un indret fàcilment defensable, en benefici de la finalitat primordial de fer de lloc de guaita. A causa de les seves caraterístiques, de la rusticitat evident dels murs o de la forma com és resolta la porta d'entrada, hom pot datar-la cap el segle XI, tot i que hom no pot rebutjar totalment una datació una mica posterior. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500001 | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||
| 76957 | Poblat del Pou de Merli o del Puig del Revell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pou-de-merli-o-del-puig-del-revell | <p>RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X.</p> | IX | <p>Conjunt de restes de construccions, una d'elles de planta circular, que s'exten per sobre de la zona ocupada pels ermitatges de Pou del Merli. Podria tractar-se d'un nucli de poblament alt-medieval, potser un lloc de refugi de la gent de Martorell en uns moments d'inseguretat (les invasions germàniques o islàmiiques), però no devia perdurar gaire, si bé la zona de conreu, que continuaria activa fins gairebé els nostres dies, té unes dimensions apreciables . Les construccions del poblat degueren ser rudimentàries, a judicar per les restes d'una rotonda de 6,50 m. de diàmetre, de pedra seca, d'uns 50 a 60 cm. de gruix, i no gaire més altura, que tant podria correspondre a una cabana com a una cleda a cel obert. Altres parets rectangulars, encara menys consistents, no abonen l'existència d'un poblament prolongat i actiu, sinó, si de cas, un refugi en temps d'emergència. Malauradament, no s'ha pogut localitzar, ni al voltant de l'estructura circular ni a la resta del turó, cap fragment de ceràmica o altres tipus de material arqueològic que permeti datar les estructures localitzades. Cal la realització d'un estudi detallat.</p> | 08208-16 | Pou del Merli | <p>Situat en un terreny erm a l'oest de la Urbanització El Pou del Merli i a tocar amb el torrent de la Torrassa, just a la part alta del Puig del Revell. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra, en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m. aproximadament a mà dreta, hi ha un trencall que es dirigeix cap al cim del Puig del Revell on està situat el poblat. Hi ha una explicació llarga a la fitxa de patrimoni arqueològic.</p> | 41.4738500,1.8994300 | 408106 | 4591946 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76957-foto-08208-16-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76959 | Cal Fonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonso | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | Està enderrocada | <p>Antiga masia del segle XVIII, avui totalment en ruïnes. Era construïda amb reble i tenia dos pisos i soterrani. Conserva part dels cups. Actualment es conserven dempeus part dels murs de façana del conjunt, que permeten reconèixer diferents fases constructives que hauria tingut la casa.</p> | 08208-18 | Sobre el Polígon Industrial de Sesrovires. | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Cal Fonso descrit com una casa de labor o 'alqueria' i segons el document estava composada per un sol edifici. La casa de Cal Fonso està grafiada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. La casa està situada sobre un turonet, a la banda nord de la carretera de Capellades a Martorell. A la planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa amb el camí de Can Julià, el qual desembocava a la carretera de Capellades a Martorell.</p> | 41.4844600,1.8742900 | 406022 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76959-foto-08208-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76960 | Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-0 | XIX | <p>Residència senyorívola de planta i dos pisos, separats per frisos. Les obertures -finestres a la planta baixa i balcons als pisos superiors- estan emmarcades per motllures. A la part posterior hi ha una tribuna que agafa tota l'alçada de l'edifici; a les laterals hi ha dues galeries: una adossada i formada per un seguit d'arcs i l'altra, pertanyent a la mateixa construcció, té un seguit de columnes i està acabada per un fris de ceràmica modernista. La coberta és a dues aigües, paral·leles a la façana principal; a la part central s'aixeca una torratxa. Originàriament aquesta masia estava tancada per un barri, actualment modificat. Al seu interior es conserven pintures en part restaurades. Tant l'exterior com l'interior presenten la seva estructura originària, encara que s'hi ha fet obres de conservació. Aquesta estructura, si bé és de caràcter neoclàssic, ja presenta influències modernistes en l'ornamentació.</p> | 08208-19 | Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Casa senyorial edificada el 1889 dins els cànons de l'arquitectura d'inspiració rural i actualment transformada en restaurant. Hi destaca la torre mirador, amb originals finestres i coberta piramidal, i la galeria porxada que s'uneix perpendicularment a la façana principal descrivint l'espai del jardí.</p> | 41.5068700,1.8762900 | 406221 | 4595636 | 1889 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76960-foto-08208-19-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 99|105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76961 | Can Bargalló (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851).</p> | XVIII | <p>Can Bargalló, junt amb La Beguda Alta, Can Margarit i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Bargallo, és situat a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, prop el torrent al qual el veïnat dona nom. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antiga masia de Can Bargalló i el veïnat pròpiament dit, separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont que la travessa. El veïnat queda a la banda de tramuntana de la via i està estructurat per un carrer denominat carrer de Can Bargalló on hi són bastides un conjunt de cases unifamiliars d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis. Aquestes cases, per la banda del darrera, donen a un vial o carrerada, des d'on tenen accés directe a la part posterior de la casa o pati. Aquesta carrerada conserva la imatge característica dels vials rurals, conservant alguns grans portals d'accés per on hi hauria entrat el carro antigament.</p> | 08208-20 | Camí de Can Bargalló | <p>L'any 1851, segons el 'Nuevo Nomenclator', el veïnat o 'Caserio' de Can Bargalló era configurat per 7 edificis i corresponia a l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, Partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. Un expedient de retolació de carrers de l'any 1897, hi contempla 11 cases numerades i l'any 1960, el veïnat de Can Bargalló ja es composa de 12 cases o edificis i tenia 52 habitants. L'any 2009 la població de Can Bargalló era de 186 habitants.</p> | 41.4591100,1.8815400 | 406591 | 4590328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76961-foto-08208-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76962 | Can Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gros | XVII | <p>La masia de can Gros està situada al costat de l'inici del camí de can Bargalló, davant el bosc de Can Margarit a la banda sud de la carretera B-224 que va de Martorell a Capellades. La finca dona façana al carrer del Comerç del Polígon industrial Anoia. Construcció de planta rectangular, amb un cos annex que forma un pati a la part anterior de la construcció. La coberta és de teules a un vessant. Destaca la torre mirador, de planta quadrada, amb coberta piramidal i detalls ornamentals de caràcter historicista dins d'una tendència neoromànica.</p> | 08208-21 | Polígon industrial Anoia. Carrer del Comerç. | <p>Podria ser una obra popular dels segles XVII-XVIII reformada dins la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.4752200,1.8743700 | 406015 | 4592125 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76962-foto-08208-21-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76963 | Masia Bach i Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-bach-i-cellers | <p>RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). 'Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits'. Prensa Siete, SL</p> | XX | <p>Construcció neoclàssica amb forts contrastos, barreja d'estils renaixentistes i d'un aire mediterrani on les diferents habitacions envolten un pati interior cobert amb una teulada acristallada i una font central. Màxims exponents de l'estil noucentista construeixen una cava d'uns 95 m de longitud. Actualment les instal·lacions de vinificació i criança envolten l'antiga edificació senyorial on unes modernes premses aconsegueixen most de gran qualitat i d'aquí passa als dipòsits d'acer inoxidable on s'inicia la fermentació</p> | 08208-22 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 20,5. | <p>La història de la bodega es remunta als voltants de 1915, quan els germans Pere i Ramon Bach varen invertir els guanys obtinguts amb el comerç de cotó durant la 1a guerra mundial en la compra de la finca i en la posterior construcció de la masia i la bodega. Els germans Bach tenien la idea de fer un vi destinat a l'envelliment i per això varen construir una cava d'uns 95 m de longitud on dipositaren 1000 bótes de roure. El passat tèxtil dels germans Bach donà lloc al nom del primer vi que es va elaborar a Masia Bach, 'l'Extríssim', nom amb el qual es coneixia el cotó de 1a qualitat. Aquest vi fou presentat per primer cop l'any 1929 durant l'Exposició Internacional de Barcelona. Després de la guerra civil la propietat passa per diferents mans, fins que, el 1975, la finca és comprada pels seus actuals propietaris, que recuperen la bodega i desenvolupen tots els seus coneixements i experiència en l'elaboració de vins tranquils. Actualment les instal·lacions de vinificació i criança envolten l'antiga edificació senyorial, on unes modernes premses elaboren el most que després passa als dipòsits d'acer inoxidable on s'inicia la fermentació a temperatura controlada, per reposar després dins d'una de les més de 10000 bótes de roure de què es disposa actualment a la finca. Després es passa a la planta d'embotellament, una construcció nova dissenyada per l'arquitecte paissatgista Domingo Triay. RUIZ (1997:49)</p> | 41.4891000,1.8521700 | 404182 | 4593690 | 1915 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76963-foto-08208-22-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Maria Sala | L'antiga masia del segle XVIII coneguda com Can Estrada va ser adquirida pels germans Pere i Ramon Bach i Escopet l'any 1915. Al seu lloc van alçar un magnífic edifici senyorial amb la doble funció de mansió residencial i bodega. Els seus vins van assolir un gran renom, especialment el famós Extríssim. El 1975 va ser adquirit per la família Raventós integrant-se al grup Codorniu. L'edifici és una obra del 1918 construïda en un estil eclèctic on dominen els elements d'inspiració renaixentista amb notes derivades del barroc espanyol. Totes les façanes estan decorades amb esgrafiats. A l'interior destaca la cúpula de cristall policromada. | 102|105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||
| 76964 | Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-1 | XVIII-XIX | <p>Edificació de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants i una torre mirador de planta rectangular, amb dues finestretes bessones a cada cara de cada pis, i acabada en merlets. Dalt de tot té una petita llanterna amb coberta piramidal.</p> | 08208-23 | Carretera de Martorell a Capellades, Km. 23. | <p>Probablement ja existia, com a mínim, des del segle XVIII. Va ser reformada a finals del segle XIX o inicis del XX. A redós seu va sorgir un veïnat al qual dóna el nom.</p> | 41.4731900,1.8801400 | 406494 | 4591893 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76964-foto-08208-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment es troba dins dels terrenys del Centre Penitenciari Can Brians i no hem pogut visitar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76965 | Torrent de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-margarit | -I- XIV | No s'ha excavat. | <p>En els camps situats al davant de les cases del veïnat de Can Margarit, al llarg d'uns 100 m es localitza en el nivell superficial una abundant presència de material ceràmic medieval acompanyat d'escassos fragments de ceràmica romana comuna.</p> | 08208-24 | Torrent de Can Margarit | <p>Davant l'existència d'aquests materials cal considerar la possible existència d'un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia en aquest indret.</p> | 41.4709400,1.8773300 | 406256 | 4591646 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76965-foto-08208-24-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. Just en el polígon industrial de Sant Esteve hi ha un trencall, a mà dreta, que es dirigeix cap al Centre Penitenciari de Can Brians. En el primer trencall a mà dreta que es troba fent cantonada estan situades les cases del veïnat de Can Margarit | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76966 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats | <p>Cartoteca ICC. Fons minutes municipals i topografia actual ICC</p> | XIII-XIV | Es desconeix la seva ubicació. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures.</p> | 08208-25 | Nucli de Can Prats | 41.4846100,1.8894500 | 407288 | 4593151 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76966-foto-08208-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El camí antic que sortia del Pontarró i anava directe al nucli de Sant Esteve Sesrovires, entrant pel que avui és el carrer de Martorell, passava pel nucli de Can Prats. Aquest camí carenejava la topografia del terme pujant fins el castell de Sant Esteve Sesrovires. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76967 | Turó de can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-mata | XIII-XIV | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 amb motiu de la construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es localitzaren en el cim del turó de Can Mata abundants restes ceràmiques, segurament medievals i restes de murs. Les restes construïdes localitzades estaven cobertes per una densa capa de vegetació, fet que va dificultar enormement la seva identificació. Es tracta de les restes molt malmeses del que seria la base circular d'una estructura indeterminada de petites dimensions, lligades en sec i en mal estat de conservació. En aquesta zona també hi ha abundant ceràmica medieval, de manera que podria haver estat un nucli de població medieval. En la zona on es localitzen els murs s'hi observa la presència d'un petit túmul elevat per damunt de la resta i que segurament déu ocultar restes encara per descobrir de l'esmentada estructura circular.</p> | 08208-26 | La Mata | 41.4735000,1.8888200 | 407219 | 4591918 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76967-foto-08208-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal girar a l'esquerra en direcció Martorell. En el punt quilomètric 23,5 aproximadament hi ha un camí a la dreta en direcció a Can Mata. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76968 | Camp proper a l'estació de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-proper-a-lestacio-de-la-beguda-alta | No s'ha excavat. | <p>Durant la prospecció realitzada l'any 2000 motivada pel projecte de construcció de la nova carretera variant de la C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Ania-Martorell, es trobaren diversos fragments de ceràmica ibèrica en superfície en uns camps propers a l'estació del ferrocarril de la Beguda Alta. Durant la revisió de la carta arqueològica s'ha pogut comprovar l'existència de material ceràmic en superfície d'època ibèrica.</p> | 08208-27 | Camí de Martorell a la Beguda Alta | 41.5022100,1.8413300 | 403297 | 4595158 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76968-foto-08208-27-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, es dirigeix cap a la carretera B-224, des d'on cal agafar-la a la dreta en direcció Masquefa. En el punt quilomètric 18,5 hi ha una carretera en direcció al cementiri pel carrer de l'estació. Just passant el pont a mà dreta hi ha uns caps conreats on se situa el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76969 | Manufactures Isart, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactures-isart-sa | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL</p> | XX | <p>Empresa vinculada al sector vitícola que ha centrat la seva producció en la fabricació de taps de corona per ampolles de cava i en l'elaboració de plaquetes per a morrions. Coneguda popularment amb el nom de 'Les xapes'. Va ser fundada per en Josep i Vicenç Isart Puig.</p> | 08208-28 | Carrer Pau Casals, núm. 2 | 41.4921500,1.8748300 | 406078 | 4594004 | 1952 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 76976 | Habitatge, carrer Germans Bach, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-germans-bach-46 | XIX | <p>Casa unifamiliar d'estil popular de planta baixa i planta pis, bastida a finals del segle XIX. La façana és de gran simplicitat amb portal d'entrada i finestra a la planta baixa i balcó a la planta primera, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que es bastiren a l'arrabal de l'antic nucli urbà. Cal destacar el ràfec de la coberta de l'edifici de tres filades mixtes.</p> | 08208-35 | Carrer Germans Bach, 46 | 41.4950400,1.8714500 | 405800 | 4594328 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76976-foto-08208-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||||
| 76977 | Façana, carrer Serafí Julià, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-carrer-serafi-julia-8 | <p>Col·lecció de pintures de Salvador Codina.</p> | XIX | Prèvia intervenció caldria fer un estudi estratigràfic dels revestiments de la façana. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituiren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint un eix central. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Un balcó, centrat amb el portal, recolzat sobre dues mènsules ornamentades i barana de ferro forjat, constitueix l'única obertura a planta primera. A planta segona, la casa ha sofert una ampliació construïda amb obra de fàbrica, sense cap mena d'acabat, que li confereix un aspecte de poca qualitat arquitectònica. El mur de la façana presenta un revestiment d'arrebossat i pintat amb una motllura longitudinal a nivell del forjat del sostre de la planta baixa i un emmarcat perimetral del portal i balcó construït amb el mateix morter d'acabat. Aquest emmarcat o relleu es perllonga i configura un sòcol a planta baixa i a planta primera, així com també una franja vertical a ambdues bandes de l'edifici que limita perfectament la seva original composició. Cal destacar les restes de pintura de color ocre i de color blau a la seva superfície. A banda i banda de les dues obertures principals s'identifiquen les restes d'una antiga pintura ornamental, que representava un plafó dibuixat delimitat per un encintat.</p> | 08208-36 | Carrer Serafí Julià, núm. 8 | <p>Antigament a la planta baixa d'aquest edifici hi funcionava el Bar Goya i la casa corresponent al carrer Serafí Julià núm. 6 era coneguda com a Cal Siset.</p> | 41.4937000,1.8734500 | 405965 | 4594177 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76977-foto-08208-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment el funcionament d'aquesta casa o cos original queda vinculat al funcionament de la casa del costat, identificada amb el número 6 del carrer de Serafí Julià. La part construïda a la planta segona de la façana del núm. 8, presenta el mateix tractament que la planta segona de la finca veïna, desfigurant la lògica de la construcció original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 76978 | Esgrafiat de Façana, carrer Serafí Julià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-serafi-julia-10 | XIX - XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les característiques constructives i arquitectòniques d'aquesta façana fan que esdevingui un element arquitectònic singular a considerar. Casa d'estil popular de planta baixa i dues plantes pis, bastida durant el segle XIX a peu del camí que sortia del nucli primitiu del poble, convertit en el carrer Nou, posteriorment anomenat carrer de Serafí Julià. La façana és de composició simple, però representa l'arquitectura popular pròpia de les edificacions que constituïren el primer eixample o creixement del poble. La façana es composa seguint dos eixos de composició. Un primer eix de composició que ordena el portal i dos balcons a la part superior. Un segon eix que ordena una porta a planta baixa i dues finestres a les plantes superiors. Un ràfec suportat per mènsules d'obra configura el remat de la coberta. A la planta baixa s'accedeix a l'edifici a través d'un portal d'arc rebaixat. Els dos balcons, centrats sobre el portal, recolzen cadascun sobre dues mènsules i són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. A l'alçada del replanell de cada finestra hi és construïda, al llarg de tota l'obertura, una motllura recolzada sobre dues petites mènsules, sobre la qual obren els dos finestrons de cadascuna. A nivell del forjat del sostre de la planta baixa i del sostre de planta primera, hi és construïda una motllura longitudinal que lliga amb la llosa d'ambdós balcons. Cal destacar el tractament del revestiment de la façana. La superfície de la façana és d'arrebossat amb acabat pintat amb un emmarcat perimetral de totes les obertures. A nivell de planta primera i planta segona hi són construïts uns esgrafiats disposats a banda i banda de cada balcó. Els esgrafiats composen un total de quatre plafons dissenyats amb motius florals, emmarcats per un encintat perimetral. El fons d'esgrafiat és de color blanc, feta la incisió sobre un lliscat superficial de color burdeus. Cal considerar que la singularitat d'aquesta façana no resideix, tan sols, en l'existència dels esgrafiats que l'ornamenten, sinó en la claretat compositiva que presenta.</p> | 08208-37 | Carrer Serafí Julià, 10 | 41.4937100,1.8733900 | 405960 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76978-foto-08208-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La porta situada a planta baixa sembla ser la transformació d'una antiga finestra, convertida en porta per possibilitar un accés independent a la planta segona. Els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 76979 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-13 | XX | Humitats a la part d'esgrafiat situat sobre el sòcol d'aplacat de pedra a planta baixa. | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa, i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. A la planta baixa s'hi disposa el portal d'accés a la finca, d'estil contemporani. La planta primera es composa d'un balcó central amb el portal i una petita finestra i la planta segona dóna al carrer a través d'una terrassa. El balcó i la terrassa són protegits per una barana de ferro forjat ben treballada. En aquesta façana , cal destacar el tractament del seu revestiment. La superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un sòcol de pedra aplacada. A la planta baixa i la planta primera, hi són construïts un conjunt d'esgrafiats amb motius florals que ornamenten parts del mur. La planta baixa presenta una ornamentació floral sobre el portal d'accés i una franja d'esgrafiat construïda sobre tota la longitud del sòcol de la casa. A la planta primera hi són disposats uns esgrafiats sobre la llinda del balcó, sobre la llinda de la finestra i sota el seu replanell. Una sanefa vertical ornamenta el límit de la casa a planta primera, així com també una sanefa linial, a nivell de la llosa del balcó, defineix o separa la part de parament corresponent a ambdues plantes. A l'alçada d'aquesta última sanefa s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de Salvador Bargués Via i data de 1993, corresponent al nom de l'esgrafiador i l'any del treball. Cada tram de mur es tracta amb diferents colors. La planta baixa presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat més fosc. La planta primera presenta un lliscat superficial de color burdeus amb fons d'esgrafiat de color cru.</p> | 08208-38 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 13 | 41.4929300,1.8732600 | 405948 | 4594092 | 1993 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76979-foto-08208-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Salvador Bargués Via | Salvador Bargués Via, junt a Ferran Serra i Jaume Amat, són tres dels artistes que cal destacar que han treballat realitzant esgrafiats a Martorell. La fusteria d'alumini de color blanc que tanca el balcó i la finestra a planta primera distorsiona la lectura dels esgrafiats. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 76980 | Esgrafiat de façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-dr-pau-costas-num-15 | XX | <p>Façana d'edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa d'estil contemporani de planta baixa i dues plantes pis, bastida probablement a principis del segle XX a peu de l'antic carrer del Pou, posteriorment anomenat carrer del Dr. Pau Costas. La façana de la casa mostra un tractament molt diferent a la seva planta baixa de la resta de plantes. La superficie de la façana corresponent a la planta baixa està revestida amb aplacat de pedra i presenta un portal d'accés d'arc de punt rodó i tres finestres també d'arc de punt rodó, però totes aquestes obertures d'imatge i característiques contemporànies. La façana a planta primera i segona està composada per dos balcons a cada nivell, protegits per una barana de ferro forjat treballada. La façana està rematada per un ràfec construït amb tres filades de rajola i una de teula. Una motllura longitudinal a nivell de la llosa dels balcons de la planta primera, separa clarament el tractament de la planta baixa de la resta de façana corresponent a les dues plantes superiors. En aquesta part superior, la superfície de la façana és revestida amb arrebossat lliscat i acabat pintat amb un esgrafiat que configura un bonic conjunt ornamental. A la part central de la planta primera hi és construït un esgrafiat amb una escena que conté tres figures humanes tocant diferents instruments musicals. Entre els dos balcons de planta segona i en els quatre trams de parament existents entre els quatre balcons i el límit de la casa hi són construïts uns plafons d'esgrafiat amb motius florals. Sota l'escena central s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de J. Amat B. i la data de 1999, corresponent al nom de l'esgrafiador i a l'any del treball. L'acabat de la façana presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de color burdeus.</p> | 08208-39 | Carrer Dr. Pau Costas, núm. 15 | 41.4929600,1.8731900 | 405942 | 4594095 | 1999 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76980-foto-08208-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) | Jaume Amat ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76981 | Carrer Serafí Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serafi-julia | XVIII - XX | Caldria fer un estudi de l'enllumenat i de les obertures que s'han construit a la planta baixa de les edificacions perque aquests elements restesin correctament integrats en el paisatge del vial i desfiguressin al mínim la imatge històrica del seu traçat. | <p>El nucli de Sant Esteve, agrupat durant segles a l'entorn de l'antiga església, a l'actual carrer Major, va patir un fort increment demogràfic cap a la meitat del segle XIX. Concretament, entre 1830 i 1860 va passar dels 388 als 992 habitants. Les noves edificacions s'arrengleraven formant un nou carrer que, justament, fins a la guerra civil s'anomenà Carrer Nou. És l'actual carrer de Serafí Julià, que constitueix l'eix longitudinal del poble, i on encara són ben visibles les façanes de moltes cases on hi figura la data de construcció del segle XIX.</p> | 08208-40 | Carrer Serafí Julià | 41.4938900,1.8730900 | 405935 | 4594199 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76981-foto-08208-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'enllumenat públic que hi ha al llarg de tot el carrer desmereixen l'entitat del conjunt del carrer. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76982 | Can Mercader (mas Parellada) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mercader-mas-parellada | <p>Fons locals. Caixa 7: 'Can Mercader-Mas Parellada' de la família Bonastre, 1880-1950'. AMSES Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme</p> | XVII- XX | <p>Can Mercader és una masia tradicional catalana que data de l'any 1511; ha tingut moltes transformacions i actualment hi funciona un restaurant que ha recuperat el nom original de l'antic mas: Mas Parellada.</p> | 08208-41 | Carrer Àngel Guimerà, 2-4 | <p>En els documents del segle XIX es fa reiterada referència al Mas Parellada i les terres del manso Parellada, propietat a principis de segle del marquès de Castellbell. L'any 1873 es fa referència a una peça de terra d'11 Ha de l'heretat del Mas Parellada. L'adquirent pagarà cada any al senyor que li ha establert la peça de terra, la tercera part de brema a la casa de l'heretat del Mas Parellada. En un document de l'any 1906, es fa referència a Antoni Bonastre i Romeu com a masover de l'heretat Parellada o casa Mercader, la qual era propietat de l'excel·lentíssim senyor marquès de Castellbell. Així doncs, els documents de finals del segle XIX ja contemplen la casa de l'heretat com a casa Mercader, família de masovers que li va donar nom. L'any 1922 el marquès de Castellbell cedeix totes les terres que estaven plantades de ceps als parcers així com també als masovers. Una de les persones que firma el document d'acceptació és Pedro Mercader.</p> | 41.5043500,1.8572200 | 404626 | 4595377 | 1511 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76982-foto-08208-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El nom original de la casa era Mas Parellada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 76984 | Can Llopet de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-dalt | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme</p> | XVII-XIX | <p>Masia de planta baixa i planta sotacoberta amb coberta a dues aigües. La façana principal és composada per un portal de punt rodó i un conjunt de finestres de gran simplicitat. Es comprova que la casa original ha sofert vàries ampliacions al llarg del temps. El conjunt de can Llopet de Dalt es composa de la masia original i un conjunt de cossos construïts al seu voltant. Davant la façana principal s'hi configura un pati o esplanada d'accés, amb les instal·lacions de l'hípica a una banda i un racó enjardinat amb una gran alzina a la banda oposada. Aquesta alzina, degut a la seva magnitud i singularitat, és coneguda com l'Alzina de can Llopet de Dalt.</p> | 08208-43 | Can Llopet de Dalt, 2 | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Llopet de Dalt descrit com una masia composada per un sol edifici. La casa de Can Lopet de Dalt està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi sobre l'antiga carretera de Capellades a Martorell molt a prop de Can Prats. En aquesta planimetria es comprova com un antic camí comunicava la casa de Can Llopet de Dalt amb el camí de Can Prats.</p> | 41.4858700,1.8864500 | 407039 | 4593294 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76984-foto-08208-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a les instal·lacions de Can Llopet de Dalt hi funciona l'Hípica Can Prats. La masia de Can Llopet de Dalt també funciona com a restaurant. L'accés a Can Llopet de Dalt es fa des del camí de Can Prats, que va des de Can Prats al Polígon industrial Sesrovires. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76985 | Can Llopet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopet-de-baix | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851)</p> | XVII-XIX | <p>Can Llopet de Baix és situat a peu de la carretera que va des de Can Prats a Sant Esteve de Sesrovires pel camí del cementiri prop el torrent dels Llops. Habitage unifamiliar de tipologia rural composat per diferents cossos que composen un conjunt edificat de planta rectangular a diferents alçades, però conservant la simplicitat i singularitat de l'arquitectura popular del lloc.</p> | 08208-44 | Camí de Can Prats | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851, apareix Can Llopet de Baix descrit com una masia composada per un sol edifici. Ara bé, a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya de principis de segle, la casa de Can Lopet de Baix, apareix indicada com una barraca, fet que manifesta que aquesta construcció sempre ha estat històricament menys representativa que la bastida a dalt del turó, coneguda com Can Llopet de Dalt. L'edifici està situat a la banda de llevant del municipi a redós de l'antic camí de Can Prats.</p> | 41.4871800,1.8863800 | 407035 | 4593439 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76985-foto-08208-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Sota Can Llopet de Baix hi havia un antic Mas que fa més de 80 anys que va desaparèixer, i al costat hi havia una font coneguda amb el nom de la Font del Mas. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76986 | Ca n'Estella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestella | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Portafoli de serveis turístics. (2008). Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XVIII- XIX | <p>Masia documentada des de 1744 dedicada actualment a la producció de vins i cava. El seu origen pot remuntar-se a èpoques anteriors com ho demostren els arcs de mig punt construïts amb carreus de pedra conservats a la sala principal del mas.La darrera reconstrucció data de l'any 1847. Del conjunt d'edificis en destaca l'àmplia galeria porxada que enllaça en angle recte amb la façana principal, dibuixant un pati tancat d'una gran harmonia. La masia conserva els seus espais tradicionals com el pati de les magnòlies amb l'antic pou de la casa, espai corresponent al pati central de la masia des d'on podem observar la façana refeta l'any 1847, el rellotge de sol i la campana del sometent, la qual es conserva en el punt més alt de l'eix de composició de la façana principal d'accés a la casa. El portal principal que dóna accés a l'habitatge és tancat, per la seva banda exterior, per una antiga porta vidriera de bonic disseny i gran qualitat constructiva i darrera la mateixa s'hi troba la porta de tancament de fusta de la casa, la qual disposa d'una baula de ferro forjat amb la data de 1847. A la sala de recepció hi trobarem la tramuja, els dipòsits i la premsa. Seguint cap a la sala de fermentació trobem els antics cups. A l'antic celler centenari es veu on encara es fermenta el vi en bóta i on es conserven els antics cups de pedra i ceràmica.</p> | 08208-45 | Masia Ca n'Estella, s/n | <p>Documentada des de 1744. Origen en el segle XI o XII (?). La finca de Ca n'Estella elabora vi des de 1847. El seu primer reconeixement data de 1877, quan a la exposició nacional vinícola de Barcelona es van premiar per primera vegada els vins elaborats pel Sr. Joan Estella, atorgant-li un diploma de menció. Durant la segona meitat del segle XIX i durant bona part del segle XX, aquesta finca fou una de les més importants del Penedès en quant a extensió i quantitat de raïm que hi entrava. D'aquesta època s'hi conserven una sère de cups antics i dues premses de cargol. Després de la mort de Joan Estella la finca va passar a les mans de la seva filla i pubilla. Eren temps difícils: la guerra civil i altres circumstàncies van fer que les dimensions del celler i la producció de vins es reduïssin considerablement. L'any 1964 va morir l'última pubilla dels Estella sense deixar descendència i la finca va ser adquirida per Delfí Rabetllat, empresari d'orígen ceretà que vingué a Barcelona a mitjans del segle XX. L'any 1992, amb la incorporació de la seva filla Mercè Rabetllat i el seu marit Jaume Vidal, es va rependre tota l'activitat vinícola. Es varen arrencar gran part de les vinyes per replantar-ne de més adequades. Aquest procés va durar fins l'any 2001. D'aquesta època són els primers caldos de la finca: el Clot dels Oms Merlot 1995 i Clot dels Oms Cabernet Sauvignon 1995. L'any 1998 es va constituir la societat Bodegas Ca n'Estella S.L. per tal de desenvolupar el projecte empresarial que començava a gestar-se. Ver l'any 2002 comencen a comercialitzar-s els primers caves: el cava Rabetllat i Vidal Brut ca n'Estella. La bodega de ca n'Estella es pot visitar i ha guanyat innombrables premis internacionals amb els seus vins i caves, i els seus productes es troben areu del món.</p> | 41.4924000,1.8890700 | 407267 | 4594016 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76986-foto-08208-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 76990 | Can Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargallo | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | <p>La casa o masia de Can Bargalló va donar nom a l'antic caseriu o veïnat de Can Bargalló. Can Bargalló està situada a la banda sud del municipi, tocant al riu Anoia, entre el torrent de Can Bargalló, el qual circula per la seva banda de ponent i el torrent de Can Margarit (antigament torrent de Can Gros) que circula per la seva banda de llevant, a redós de l'antic camí de Can Bargalló. El conjunt de Can Bargalló està configurat per l'antic veïnat de Can Bargalló i la masia pròpiament dita, ambdós separats actualment per la via del tren, quedant comunicats per un pont superior que la travessa. La casa de Can Bargalló queda situada a banda de tramuntana de la via i actualment hi funciona la associació REMAR (Centre de Rehabilitació de Marginats). La finca està configurada per la casa original de Can Bargalló i un conjunt de cossos annexos i patis que l'envolten, els quals composen el conjunt actual en funcionament. Al recinte de Can Bargalló s'hi accedeix a través d'una portalada oberta en el mur de tancament de la finca, el qual dóna accés a un primer pati. Dins el conjunt edificat, la casa original conserva externament la seva antiga volumetria tot i que ha estat molt transformada en obertures i acabats. Davant la façana principal de la casa de Can Bargalló s'hi troba una zona enjardinada i a la seva banda de tramuntana un gran pati amb visió sobre el riu Anoia. A la part de llevant de la casa, en un nivell inferior, hi són bastits un conjunt de cossos annexos i un antic molí de vent el qual, degut a la seves característiques arquitectòniques i constructives, ha estat considerat com element singular dins el mapa de patrimoni. A Can Bargalló, cal destacar la labor social que s'hi realitza.</p> | 08208-49 | Camí de Can Bargalló al Maset. | <p>La Casa de Bargalló apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, el caserio Bargalló es composa de set edificis, entre els quals hi seria inclòs la casa de Bargalló.</p> | 41.4583400,1.8818400 | 406615 | 4590243 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76990-foto-08208-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Bargalló hi funciona REMAR. És una ONG les segles de la qual signifiquen 'Rehabilitació de Marginats', destinada a ajudar a tot tipus de gent marginada. L'obra social de REMAR engloba a 17 associacions a Espanya i més de 40 arreu del món. Aquesta construcció es troba inclosa al Llistat de Patrimoni Cultural i Històric que edita l'Agència Catalana de l'Aigua dins de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia amb el número ANL82085500002 | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76991 | Can Margarit (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-veinat | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX | La majoria d'habitatges presenten molt mal estat de conservació amb part dels seus forjats enderrocats. | <p>Can Margarit, junt amb Can Bargalló, La Beguda Alta i Can Prats, és un dels antics caserius del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El caseriu o veïnat de Can Margarit, és situat a la banda sud oest del municipi, tocant el camí de Can Bargalló i a prop del torrent de Can Margarit. El conjunt de Can Margarit estava format per l'antiga casa de Can Margarit i el veïnat pròpiament dit. Actualment la casa de Can Margarit ha quedat dins els terrenys del Centre penitenciari de Can Brians. El veïnat de Can Margarit també ha estat conegut com el 'caserio de les Cases Noves de Can Gros'. El veïnat de Can Margarit està actualment configurat per dos conjunts d'edificis o nuclis, construïts a redós del camí de Can Bargalló o antic camí de Can Gros. El primer és situat a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb el camí d'accés al Centre penitenciari de can Brians i està format per tres cossos o habitages. El segon nucli està situat uns cent metres més a tramuntana i també és bastit sobre l'antic camí abans esmentat i el formen dos cossos o habitatges. Els habitatges són de tipologia popular, de planta baixa i planta primera i conserven característiques constructives i arquitectòniques característiques de l'arquitectura rural del segle XIX. El primer nucli situat a l'encreuament de camins està configurat per tres cossos d'alçades diferents amb tres portes d'accés independents. El cos més alt conserva la mateixa tipologia constructiva abans descrita. Els altres dos cossos més baixos semblen ser els únics habitats de tot el conjunt i presenten els murs de façana amb acabat arrebossat i pintat i la coberta a dues vessants de teula aràbiga de terra cuita. Els habitatges del segon nucli conserven el seu accés de portal d'arc rebaixat, les finestres de tipologia simple i els ràfecs de la coberta construïts amb cinc filades de rajola i canaló de terra cuita de teula aràbiga que unifica ambdues construccions. Els murs són bastits amb pedra i argamassa i els brancals, llindes i llindars de les obertures són construïts amb maó ceràmic massís. Els murs són revestits amb acabat arrebosat i les obertures presenten un emmarcat de relleu construït amb el mateix morter d'acabat. La composició original de la façana principal de les casetes, hauria estat la d'un portal d'accés amb un balcó a eix de la planta primera i quatre finestres, una finestra a cada banda del portal i del balcó. L'habitatge situat més a migjorn sembla que hauria tingut una ampliació, que actualment configura el tester del conjunt per la seva banda sud.</p> | 08208-50 | Camí de Can Bargalló | <p>La casa de Margarit apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caserio. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Margarit apareix com una Alqueria (cases de labor d'una heretat) i es composa de quatre edificis. A principis de segle, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat del segon nucli, però encara no apareix grafiada cap construcció a l'encreuament del camí de Can Bargalló amb l'actual camí d'accés al centre penitenciari de Can Brians, que antigament corresponia a l'antic camí de Can Duran.</p> | 41.4709800,1.8766000 | 406195 | 4591652 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76991-foto-08208-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment els dos nuclis construïts del conjunt de Can Margarit presenten un estat de conservació molt dolent amb els forjats enderrocats i les obertures tapiades o sense tancar. Tan sols un habitatge sembla presentar un bon estat de conservació i estar en ús. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 76992 | Can Prats (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-veinat | <p>Caixa 2743, AMSES. Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII | <p>El veïnat de Can Prats està situat a la banda de llevant del municipi, entre el torrent de Llops i el torrent de Saies -abans torrent de Can Burgaleti- a redòs de l'antic camí de can Prats. Aquest antic camí, sortia del Pontarró i s'enfilava vers el veïnat de Can Prats, per prosseguir vers el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, entrant per la banda on actualment s'hi troba construït el carrer de Martorell. Aquesta antiga via circulava pel bell mig dels dos Camins Reials que creuaven el municipi, comunicant els dos antics castells esmentats en la historiografia: el castell medieval de Can Prats i el castell de Sant Esteve Sesrovires. Durant una prospecció arqueològica efectuada l'any 2001 a la zona afectada pel subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera Francesa, tram Lleida-Martorell, es recollí informació referent a que el nucli de Can Prats s'ubica sobre un antic castell medieval. No es trobà, però, cap evidència de ceràmica antiga als voltants ni tampoc restes d'estructures. En arribar des de Martorell a Can Prats, un cop creuat el nucli, aquest antic camí es divideix en dos eixos: un primer traçat que es dirigeix vers el nord direcció Sant Esteve Sesrovires i un segon traçat que gira vers el sud fins empalmar amb la carretera de Martorell a Capellades (B-224) a l'alçada del polígon industrial Sesrovires, carretera que coincideix amb l'antic Camí Reial que circulava des del Pontarró fins a la Beguda. El veïnat de Can Prats s'estructura a banda i banda d'una plaça de forma longitudinal deixant, fonamentalment, una part del conjunt a la banda de tramuntana i una part del veïnat a la banda de migjorn. Aquesta plaça o eixamplament que estructura actualment el nucli és anomenat Carrer Can Prats. Actualment l'antic cami de Can Prats entra per la banda de llevant de la placeta i un cop creuat aquest espai, el camí es divideix en els dos traçats anteriorment descrits. Les construccions que configuren el conjunt són de tipologia popular, moltes d'elles de principis del segle XX, tot i que apareixen determinades singularitats en algunes de les cases -amplada de murs, antics pasos, contraforts en murs de façana-, que li confereixen un caràcter robust i primitiu.</p> | 08208-51 | Camí de Can Prats. | <p>La casa de Prats apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773, però no hi apareix encara el veïnat o caseriu. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, Can Prats apareix com un Caserio i es composa de tretze edificis. A principis del segle XX, la cartografia corresponent al fons de Minutes dipositat a la Cartoteca del ICC, mostra el conjunt edificat de Can Prats, però amb unes característiques de la seva morfologia urbana diferents a les actuals. La forma urbana del veïnat de Can Prats a principis de segle no mostra la plaça longitudinal disposada al llarg de l'antic camí de Can Prats que circula en direcció est-oest. La morfologia urbana de principis de segle, mostra com l'edificació existent es disposava a banda i banda del camí que sortia en direcció nord cap al nucli de Sant Esteve Sesrovires. Aquesta sortida o direcció actualment afronta amb un antic pas conservat a la planta baixa d'una casa, que coincidiria amb l'antiga sortida del veïnat cap el sud. Aquest sembla ser l'antic eix estructurador del nucli de Can Prats a principis del segle XX. A peu d'aquesta sortida -sud-, la planimetria de principis de segle XX, mostra dos camins: el primer camí, anomenat camí de la Vinya del Saies, es dirigia vers el sud amb un traçat sinuós fins arribar a l'antic torrent de Can Burgaleti (actual torrent de Saies) per seguir vers el sud fins empalmar amb l'antiga carretera de Martorell a Capellades (actual carretera B-244); el segon camí es dirigia vers llevant fins empalmar amb el traçat del camí que actualment també surt del veïnat vers llevant. El primer troç d'aquest camí encara es conserva a la banda sud de Can Prats fins empalmar amb el camí actual. A principis del segle XX, aquest segon camí es dirigia cap al Pontarró de Martorell, on es trobava amb els Camins Reials que creuaven l'antic terme. A la planimetria de principis del segle XX, també apareix el camí que mena vers ponent, però en tot cas, sembla que no coincidia amb cap eix o carrer del veïnat.</p> | 41.4844400,1.8893700 | 407281 | 4593132 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76992-foto-08208-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'anàlisi de la forma urbana de Can Prats, en aquesta primera aproximació al seu coneixement, confirma que l'actual geometria de la seva morfologia urbana potencialment pot atresorar antics traçats que coincidirien amb la seva antiga lògica funcional, formal i constructiva i que, tal vegada, quedarien vinculats a la ubicació de l'antic castell. | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 76995 | Camí Reial 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-2 | <p>CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. 'El Baix Llobregat el 1789'. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC.</p> | XVIII | Presenta trams desfigurats al llarg del seu recorregut. | <p>La segona carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, seguiria el traçat de l'antic camí Reial que es dirigia a Montserrat, coincidint amb l'actual Avinguda de Montserrat. En arribar a l'estació de tren Martorell Enllaç, un ramal o camí es dirigiria vers ponent, a l'alçada del barri de La Creu, coincidint aproximadament amb el traçat de l'Avinguda de Can Cases de Martorell. El camí s'enfilaria en direcció nord-oest, creuant l'actual polígon industrial de la SEAT per la seva banda sud i creuant posteriorment el polígon industrial de Ca n'Estella. Seguiria pels camps de can Domènech fins arribar a l'actual rotonda del camí de ca n'Amat situada al costat del Pla de Can Serra. El camí seguiria circulant per sota el Turó de Can Serra, coincidint amb el límit nord de la urbanització de Vallserrat. En creuar la via del Ferrocarril de Barcelona a Igualada, el camí prosseguiria fins creuar altre cop la via fèrria i circular posteriorment seguint el límit nord del municipi de Sant Esteve Sesrovires. El camí circularia vers ponent per darrera la Mina Llarga i La Mina Curta i giraria cap el sud fins arribar a l'actual Estació de La Beguda. Des d'aquest punt, l'antic camí seguiria el seu recorregut cap el sud i entraria al nucli de la Beguda Alta per l'actual carrer de l'Estació i carrer Major, fins empalmar amb el carrer de la Font. En aquest punt és on es retrobaven els dos antics camins que, sortint del Pontarró, havien seguit distints traçats. Aquest punt on coincidien ambdós Camins Reials (Cami Reial 1 i Cami Reial 2), és actualment el punt on coincideixen els limits dels tres diferents termes municipals on pertany el poble de la Beguda Alta: Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç d'Hortons i Masquefa.</p> | 08208-54 | Camí de la Serra. | <p>La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora 'Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona', en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: 'parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas.'</p> | 41.5023800,1.8737500 | 406003 | 4595141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76995-foto-08208-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76995-foto-08208-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A la Memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires, s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi. | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77004 | Forat al Marge 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-al-marge-1 | XIX-XX | Presenta brutícia en el seu interior | <p>Forat construït dins un marge de pedra. El forat disposa d'una amplada considerable -aproximadament 1,5 m. de diàmetre-, construïda dins la pedra del marge. El forat és de planta arrodonida amb una alçada que permet que la gent estiguès còmodament asseguda. El seu estat d'abandó fa que en el seu interior s'acumulin pedres que són arrossegades probablement per l'aigua de pluja des de l'exterior i brossa que la gent hi deixa en fer-ne ús.</p> | 08208-63 | Camí Reial 2. Camí de la Serra. | <p>Probablement utilitzat com a recinte per guardar les eines del camp i proporcionar a la gent que treballava les terres l'aixupluc i protecció necessària en els seus moments de repòs o de pluja.</p> | 41.5021200,1.8736000 | 405990 | 4595112 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77004-foto-08208-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77008 | Obrador de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-cal-ferrer | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Biblioteca virtual Escola Sant Jordi. Lleida. Ofici de ferro i foc.</p> | XIX-XX | Actualment no s'utilitza i presenta manca de manteniment. | <p>A la planta baixa de la casa situada al carrer de Serafí Julià número 32, s'hi conserva un antic obrador de ferrer o ferreria. La casa és coneguda com a 'Cal Ferrer' degut a que s'hi coneix la ferreria des de vàries generacions. L'obrador va funcionar fins finals dels anys setanta i la família de 'Can Ferrer' ha conservat fins l'actualitat el conjunt d'objectes i eines que la feien funcionar, totes elles en el seu lloc original. A l'obrador s'hi conserva l'antic foc per enrogir el ferro i l'enclusa per modelar-lo. Al costat del foc, penjada a la paret, s'hi conserva l'antiga manxa de ventar o airejar el foc. Durant el procés de la forja de metalls, es requereix molta calor, la qual cosa es desenvolupa mitjançant la intervenció de la manxa. La manxa era usada per aportar aire al combustible, elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. L'antiga manxa de l'obrador consistia en un contenidor deformable el qual disposava d'un broquet de sortida que s'orientava vers el foc, proporcionant l'aire necessari per la correcte combustió. Aquest procediment va ser manual fins que es va substituir per un ventilador motoritzat cap els anys 40. També es conserva l'enclusa, per moldejar el ferro i la taula de treball, on hi trobem la majoria d'eines que utilitzaven els ferrers de la casa. En el banc de treball es conserva l'antic cargol manual. Durant l'Exposició del 29, varen adquirir el cargol elèctric, maquinària indispensable per trepar i esmolar. A l'antiga ferreria del poble s'hi ferraven els cavalls i s'hi llossaven les eines del camp. A la façana de Cal Ferrer, s'hi conserva l'antiga anella d'estacar els animals, quan aquests havien de ser ferrats. Els veins de Sant Esteve Sesroviren acudien a l'obrador per renovar el tall de les seves eines del camp, els qual es passava pel foc de la fornal i s'aplanava a cops de martell.</p> | 08208-67 | Carrer de Serafí Julià, núm. 32. | <p>El pare de l'actual propietària de 'Cal Ferrer' era Josep Llobet i Bonastre, persona molt popular a Sant esteve Sesrovires, tant per la seva feina com per la seva dedicació al poble. Josep Llobet i Bonastre va constituir l'última generació de ferrers de la casa i era conegut popularment com el 'Pepitu de cal Ferrer', per ser el propietari de la ferreria del poble. Josep Llobet i Bonastre era forjador i persona interessada en evolucionar en l'art de la professió. També va ser manyà i lampista. La seva feina, a més d'atendre a la gent que entrava a l'obrador o botiga, també incloïa desplaçar-se per ferrar animals a domicili. Per aquesta raó, va ser la primera persona a Sant Esteve Sesrovires que va disposar d'una moto. D'altre banda, també s'encarregava del manteniment del rellotge de l'església: cada dia li havia de donar corda manualment, tasca en la qual era molt meticulós. Entre els anys 1952 i 1962 va ser alcalde de Sant Esteve Sesrovires, càrrec que va compaginar amb la feina habitual i durant l'exercici del qual va treballar especialment per aconseguir l'arribada de l'aigua al poble. En aquest obrador hi varen treballar set generacions de ferrers, de les quals Francisco Llobet i Roig, Francisco Llobet i Costa i Josep Llobet i Bonastre en representaren les tres últimes.</p> | 41.4940900,1.8729400 | 405923 | 4594221 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77008-foto-08208-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tots els elements i eines de l'antic obrador es conserven en bastant bon estat i representen un veritable testimoniatge d'una professió històricament lligada al desenvolupament i a la vida de Sant Esteve Sesrovires. A l'obrador de 'Cal Ferrer' hi han treballat vàries generacions de ferrers, l'últim dels quals va ser Josep Llobet i Bonastre, pare de l'actual propietària. L'ofici de ferrer, és molt antic. Cal dir però, que la paraula ferrer ens parla de tots els oficis que treballen el ferro: manyans, serrallers, ferrer de tall o obra grossa, calderers, ferradors, menescals i llanterners. Tots ells, al segle XVIII formaven part de la Confraria de Sant Eloi. Més tard, es van unir els: pedrenyalers, escopeters, canoners, cuirassers, espasers, picadors de llimes, daguers i ferrovellers. Als pobles petits, com a Sant Esteve Sesrovires, tots els treballs de ferro els feia el mateix ferrer. Els ferrers treballen el ferro amb molta destresa. L'obrador del ferrer és la ferreria, on amb el foc fan enrogir el ferro i amb el martell i l'enclusa el modelen i per refredar-lo el posen en una galleda amb aigua. Els ferrers utilitzen una colla d'eines especials: mall, argolla o calibre, martinet, fornal, enclusa, tenalles, ciselladores, tallants, etc. A l'obrador de 'Cal Ferrer' es conserven la majoria d'aquestes eines, les quals configuren una singular col·lecció d'un alt valor patrimonial. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77010 | Ruta Verda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-verda | <p>La ruta verda de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l'entorn natural del municipi. El recorregut s'inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges, travessa la línia de ferrocarril FGC, passa pel Torrent de l'Afilador, el Torrent dels Canals i finalitza al Parc Canals i Nubiola. El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres i des d'aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.</p> | 08208-69 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2002 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77010-foto-08208-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Dissenyada per GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires | La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents. La vegetació dominant a l'entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'aladern (Rhamnus alaternus), entre d'altres. Pel que fa als ocells s'hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs , entre altres. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77011 | Bosc de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-margarit | <p>El bosc de Can Margarit és situat sota el polígon industrial d'Anoia i sobre el veïnat de Can Margarit, just abans del trencant del camí de Can Bargalló. El Bosc de Can Margarit ocupa el turó conservat sobre el pas del tren d'alta velocitat. El bosc esdevé un element de valor pasatgístic important en aquest punt, ocupant un territori entre el polígon industrial Anoia i el Centre penitenciari de Can Brians. Les masses verdes o petits boscos que es conserven en el territori del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, representen unes fites naturals d'un territori que, antigament , era colmatat per vegetació similar i que, amb els segles, la cultura agrícola de la comunitat que n'ha fet ús ha transformat en territori de conreu. El bosc de Can Margarit i altres bosquets similars, constitueixen una singular manera de recordar o fer referència a l'orígen boscós d'aquest territori.</p> | 08208-70 | Can Margarit | 41.4736700,1.8775300 | 406277 | 4591949 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77011-foto-08208-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||||
| 77012 | Pous d'extracció de material a les antigues Caves Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-dextraccio-de-material-a-les-antigues-caves-canals-i-nubiola | XIX | <p>L'any 1890, Josep Canals i Nubiola encarregà la construcció de les caves al mestre barceloní Josep Bou Estruch. Es va excavar un quilòmetre de galeries per sota el nivell de l'antiga cava Sant Jordi que arriben a tocar la zona subterrània de l'absis de l'església i de l'antic hort del rector, on més endavant es construiria el magatzem d'expedició. En algun tram de les voltes de les galeries es va deixar la pedra natural tallada a la vista, una marga que a Sant Esteve Sesrovires s'anomena 'fetge de vaca' i que té característiques similars al tapassot de Moja. Per extreure el material excavat es van practicar cinc pous circulars protegits amb barana, que servien per treure la terra en cabassos i per donar il·luminació mitjançant un mirall encarat a la seva boca subterrània. Aquests pous també serveixen per senyalitzar els túnels sota la superfície.</p> | 08208-71 | Carrer Major, núm. 4 | 41.4928800,1.8745600 | 406057 | 4594085 | 1890 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77012-foto-08208-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Josep Bou Estruch. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||
| 77013 | Alzina de can Llopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-llopet | <p>CHANES, Rafael. (1969) Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado. Ed. Blume. Barcelona.</p> | <p>L'Alzina de Can Llopet de Dalt està situada al costat de la casa de Can Llopet, a la banda de ponent, a mà esquerra de la façana principal de la casa, entrant pel camí de Can Llopet de Dalt. Aquesta alzina per la seva magnitud i alçada esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-72 | Can Llopet de Dalt | 41.4857100,1.8863000 | 407026 | 4593276 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77013-foto-08208-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 77014 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat-0 | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Ca n'Amat està situada a l'entrada a la finca de Ca n'Amat, entrant pel carrer del Motnegre. Aquesta alzina per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Ca n'Amat disposa d'un tronc o soca que tot just enlairar-se del terra es divideix en quatre troncs diferents, cosa que la converteix en un exemplar botànic d'una gran bellesa i singularitat. Al costat del tronc de l'arbre hi ha un poema gravat en un tros de fusta i col·locat sobre una peanya de ferro forjat. El poema és d'Antonio Machado i diu: 'A la Encina. Brotas derecha o torcida con esa humildad que cede solo a la ley de la vida, que es vivir como se puede.' L'Alzina disposa d'un escossell de forma circular amb el límit construit amb peces de maó massis col·locades a plec de llibre i també disposa de tres projectors collats a l'escossell, que il·luminen tot el seu volum.</p> | 08208-73 | Ca n'Amat | <p>L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, com en aquest exemplar, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent.</p> | 41.5063100,1.8770900 | 406287 | 4595573 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77014-foto-08208-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||||
| 77017 | Esgrafiat de façana, carrer Anselm Clavé, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-facana-carrer-anselm-clave-14 | XX | <p>És la façana d'un habitatge unifamiliar construït l'any 1987. A la planta baixa hi ha un gran portal per a entrada de vehicles, amb arc escarser emmarcat amb un aplacat de pedra, i també hi ha la porta d'accés a l'escala de l'habitatge. Al primer pis hi ha una finestra de ventilació de l'escala centrada sobre la porta d'entrada i dues arcades d'arc escarser separades per un pilar i emmarcades amb aplacat de pedra centrades sobre l'arcada del garatge de la planta baixa. A la part superior de la façana hi ha un ràfec amb caps de biga de fusta. La façana està totalment esgrafiada excepte una part que envolta la porta i la finestra de l'escala, que és amb totxo massís a cara vista. La part esgrafiada és de color rosa pàl·lid i els motius esgrafiats són de color rosa sèpia amb temes florals. Al frontal sota l'aleró hi ha una garlanda contínua amb fullatge i fruits que va unint els espais entre els caps de biga del ràfec; a sota hi ha uns emmarcats rectangulars amb una antefixa central de la que surten fulles d'acant; sobre dels arcs de la planta primera hi ha dibuixades unes copes amb flors omplint els carcanyols i a banda i banda de la porta del garatge hi ha unes copes de les que surten fulles i flors i al costat de la decoració de la dreta hi ha la signatura de l'autor, que diu Jaume Amat B. 1987</p> | 08208-76 | Carrer Anselm Clavé, núm. 14 | 41.4937200,1.8725600 | 405891 | 4594181 | 1987 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77017-foto-08208-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Jaume Amat i Bargués | Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 - Martorell, 2003) ha destacat com a artista en diverses facetes, des de la pintura i l'escultura, al dibuix i l'esgrafiat. Format al costat de Ferran Serra en aquesta darrera tècnica, ha mantingut viva la tradició de l'esgrafiat a Martorell i ha decorat un gran nombre de façanes, tant a Martorell com en altres indrets. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77021 | Can Sitges (Can Pixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sitges-can-pixa | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XVIII-XX | <p>Can Sitges es troba situat a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can Sitges i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. A l'alçada de la banda sud de l'actual urbanizació de Vallserrat , d'aquesta antiga via sortia el camí de Can Sitges, que passava per la casa de Can Sitges i continuava fins el poble de Sant Esteve Sesrovires, entrant directament pel carrer dels Germans Bach.</p> | 08208-80 | Carrer de Mestral a Vallserrat. | <p>La 'Casa de Sitjas' apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, 'Can Sitjes' està inscrita com a masia amb un total de dos edificis.</p> | 41.4978100,1.8596600 | 404820 | 4594649 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77021-foto-08208-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77021-foto-08208-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Està reformada i es troba dins la urbanització Vallserrat. Aquesta casa també era coneguda com a Can Pixa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77022 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc-0 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XIX-XX | La casa està enrunada | <p>La finca de Can Poc o Poch, es troba situada a la banda nord-oest del municipi, entre el torrent de Can LLopard i el camí de Sant Esteve, que antigament corresponia a un tram de l'antic camí que circulava de la Beguda a Sant Esteve. La casa està bastida sobre l'antic camí de Can Poc que, procedint de la banda nord del municipi (Can Mercader) creuava l'antic camí de la Beguda, passava per la casa i tornava a empalmar amb el camí de la Beguda a Sant Esteve. Actualment l'accés a can Poch, es realitza per la carretera que circula en direcció nord-sud des de Vallserrat cap a la masia Bach i la carretera B-224.</p> | 08208-81 | Carretera que va des de Vallserrat a la B-224, passant pel Club de Golf. | <p>Al nuevo nomenclator de l'any 1851 apareix can Poc definit com una alqueria o casa de labor constituïda per tres edificis. A la planimetria de les minutes de la cartoteca de Catalunya hi és situada can Poc a redòs de l'antic camí que va de can Poc a can Mercader.</p> | 41.4941800,1.8572800 | 404616 | 4594248 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77022-foto-08208-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment tan sols hi resta en peu la barraca i el pou, i encara es veuen restes d'alguns murs de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||
| 77026 | Alzina de la Corba de la Fruita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-corba-de-la-fruita | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'alzina coneguda com l' 'Alzina de la corba de la fruita', correspon a l'alzina existent al costat de la carretera B-224, aproximadament a l'alçada del Km. 23,700, en un tros de terreny on habitualment s'hi col·loquen venedors de fruita ambulants, els quals aprofiten l'ombra de l'alzina per establir el taulell amb els seus productes. L'alzina està situada a la banda sud de la carretera, al revolt que es troba passada la gasolinera. Aquesta alzina, per la seva magnitud i constitució esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi.</p> | 08208-85 | En un revolt de la carretera B-224, km. 23,700 | 41.4783000,1.8861500 | 407003 | 4592454 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | |||||||||||||
| 77035 | Canal de Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-rec-0 | <p>Cartoteca ICC. Fons Minutes Municipals.</p> | XX | En molts trams el canal està mig tapat i cobert amb molta brossa. | <p>Canal de rec construït a la banda sud del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. El canal és visible en determinats punts del municipi, com el situat en el lloc conegut com La Torrassa, camps de conreu situats entre el Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya i el riu Anoia. El canal és de secció rectangular construït amb carreus de pedra ben tallada. El canal va ser construït a la riba esquerra del riu Anoia. El canal iniciava el seu recorregut a la resclosa del riu Anoia situada prop de Can Bargalló dins el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i finalitzava el seu recorregut en el Pontarró de Martorell. Segons la planimetria històrica, en entrar en el terme municipal de Martorell, el canal a principis del sgele XX rebia el nom de 'Acequia de Gomiz', fent referència al Molí de Gomiz, construït en el mateix municipi.</p> | 08208-94 | Riba esquerra del riu Anoia. | 41.4664100,1.9048600 | 408549 | 4591114 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77035-foto-08208-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77035-foto-08208-94-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment, en els camps de cultius on hi és bastida La Torrassa, es pot visitar fàcilment aquest canal el qual està en ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||
| 77039 | Rellotge de sol, carrer Serafí Julià, 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-serafi-julia-26-28 | XX | <p>El rellotge de sol construït a la façana de la casa del carrer Serafí Julià núm. 26-28, és un rellotge de sol vertical declinant, situat a la part alta de la façana de la casa. El disseny del quadrant és simple amb la part inferior arrodonida, la qual recull les línies horàries, indicades amb numeració romana. Aquest rellotge de sol no presenta cap lema en el seu disseny, tan sols està ornamentat amb una doble sanefa de color lilós que l'envolta.</p> | 08208-98 | Carrer Serafí Julià, 26-28 | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.4939900,1.8729900 | 405927 | 4594210 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77039-foto-08208-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 | ||||||||||
| 77040 | Rellotge de sol, ca n'Amat (1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-namat-1 | XX | Es desprèn la pintura. | <p>A Can Amat hi són construïts dos rellotges de sol. El primer està situat a la part superior de l'edifici annex de Can Amat, sobre el ràfec de la façana. És un rellotge de sol vertical declinant dibuixat sobre un tros de parament a mode d'acroteri. El rellotge és de forma el·líptica col·locat en vertical amb una ornamentació geomètrica al voltant de tonalitats vermelloses sobre fons groc pàlid. Les hores solars són assenyalades amb numeració aràbiga.</p> | 08208-99 | Ca n'Amat. Urbanització Ca n'Amat s/n. Autovia A-2 (N-II) km. 585. | <p>Els rellotges de sol estan configurats per una barreta rígida denominada estil o gnòmon, l'ombra del qual es projecta sobre un pla o quadrant en el que es troben dibuixades les línies horàries que ens permeten determinar les hores. Per l'orientació del quadrant podem distingir diferents tipus de rellotge de sol. Els rellotges de sol de quadrant vertical declinant són els que configuren els rellotges de sol típics de les façanes de les cases. En aquest rellotges, el seu pla o quadrant és vertical, però no està orientat exactament vers el sud. Els rellotges verticals declinants es diferencien dels rellotges de sol verticals (que miren exactament al sud), en que les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera.</p> | 41.5067100,1.8761600 | 406210 | 4595619 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77040-foto-08208-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml