Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76942 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-18 | XVII-XXI | <p>Ubicat als baixos d'un edifici modern. Les instal·lacions ocupen dues plantes. La planta baixa és per on es fa l'accés i consta de sala de consulta, sala de treball i dipòsit de pre-arxivatge. A la planta soterrani es troba el dipòsit, el lloc on s'installa i es conserva definitivament la documentació</p> | 08208-1 | Carrer Josep Tarradellas, núm. 12 baixos | <p>L'Arxiu Municipal es va inaugurar el 28 de desembre de l'any 2002 i va néixer fruit d'un treball de col·laboració entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona que va fer possible el condicionament, l'ordenació i l'inventari de la documentació municipal.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76942-foto-08208-1-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La documentació dipositada està dividida en Fons: 1. Fons de l'Administració Local: Administració municipal (1640-2006), Hisenda (1714-2004), Proveïments (1907-2004), Beneficència i Assistència Social (1900-2004), Sanitat (1867-2003), Obres i Urbanisme (1829-2004), Seguretat Pública (1843-2005), Serveis Militars (1831-2001), Població (1722-2004), Eleccions (1854-2004), Ensenyament (1842-2004), Cultura (1936-2004) i Serveis Agropecuaris (1872-2004); 2. Fons d'Associacions: Germandat de Sant Isidre (1880-1970), Germandat Nova de Sant Esteve (1886-1940), Societat Coral Apolo (1933) i Orfeó Sant Esteve (1944-1967); 3. Fons d'Institucions: Falange Española y Tradicionalista de las JONS (1937-1941); 4. Fons Judicials: Jutjat de Pau (1880-1939); 5. Fons Patrimonials: Fons Notarial (1778-1845) i Fons Can Mercader - Mas Parellada (1873-1950); 6. Arxiu d'Imatges: Arxiu Fotogràfic i Col·lecció de Cartells. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
| 76944 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-3 | <p>AMSES, caixa 767. FREIXA, Mireia i VIDAL, Mercè (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Editorial Mediterrània. Article de Joan Molet i Petit</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, construït en maó. Destaca la decoració de la façana principal, distribuïda en tres franges verticals, rematades per un ràfec ornamentat amb motllures i elements florals, en una estructura simètrica. A la façana principal es marquen tres cossos, amb el central més elevat, i són emmarcats per unes pilastres que s'eleven damunt del coronament ceràmic, fent de peanya per sostenir esferes i gerros. La finca ocupa una superfície en planta de 482,90 m2. dels quals 401,19 són edificats. L'edifici disposa d'una planta semisoterrani amb accés des de la plaça de la Vila que correspon al soterrani de l'antiga sala del cinema. Una planta baixa, amb accés des del carrer de St. Joan on s'hi disposa el Bar, la terrassa, la Sala del Cinema, l'escenari, vestuaris i la planta baixa de l'habitatge ocupada pel llogater del bar i una planta primera i terrat on s'hi distribueixen les dependències i serveis de l'habitage abans esmentat, així com també una terrassa d'ús privat. Segons l'informe tècnic emès per descriure l'estat de l'edificació i valoració del Casino en el momnet de la compra per part de l'Ajuntament, es confirma que l'edifici està construït amb totxo massís com element estructural i bigues de melis, amb encavallada a la coberta.</p> | 08208-3 | Carrer Sant Joan, núm. 15 | <p>La 'Sociedad Coral Apolo' era una secció o filial del 'Casino de San Esteban de Sasrovires'. El primer d'octubre de l'any 1933, es va arrendar el local i les dependències per un plaç limitat a l'Associació 'Coral Apolo' que era una secció o filial del propi casino, com a seu de l'entitat. L'Associació 'Casino de San Esteban de Sasroviras' era la propietària de la finca urbana i va ser aquesta associació que va fer construïr, a les seves costes, el 'Casino de San Esteban Sasroviras', declarant l'obra nova mitjançant escriptura. El terreny on s'hi va bastir el casino, es va adquirir el 30 d'octubre de l'any 1920. L'edifici va ser bastit a expenses de l'Associació 'Casino de San Esteban de Sasroviras' i amb la cooperació material dels seus socis mitjançant l'emissió de Títols al Fundador i cèdules reintegrables emeses el 1r. de juny de 1925. Segons la documentació dipositada a l'AMSES, no se sap com, però la Sociatat 'Coral Apolo', que era un arrendatari temporal del local, va aconseguir que la contribució de la finca es posés al seu nom i també que figurés amirallada a nom de l'esmentada Societat fet que resulta, segons el document, inexplicable. L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, en sessió de la Corporació Municipal en Ple amb data de 4 de desembre de 1986 adopta l'acord d'adquirir 'El Casino', per destinar-lo a centre cultural, social i recreatiu. Després de la seva rehabilitació, s'inaugura el 30 de desembre de 1990. En aquesta etapa, El Casino, amb la Comissió de Cultura del Patronat Municipal al capdavant, veu néixer entitats i acull tot un seguit de noves propostes culturals. L'any 2008, l'Ajuntament hi torna a fer importants obres de millora en seguretat i climatització. Es facilita l'accés pels camerinos, de nova construcció, i es canvia el pati de butaques. Amb la programació estable, amb activitat diària del teixit associatiu sesrovirenc i renovades il·lusions, el 13 d'abril de l'any 2008, El Casino s'obre a l'ús i gaudi de tots els veïns i veïnes.</p> | 41.4936156,1.8719499 | 405840 | 4594170 | 1923 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76944-foto-08208-3-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | Inexistent | 2021-10-22 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | desconegut | Edifici de 1923 reconvertit en modern casal cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||
| 76948 | Escultura 'La Llibertat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-llibertat | XXI | <p>Es tracta d'una escultura realitzada per l'escultor Joan Martínez. L'escultura representa un ocell el ple vol que ha travessat un enreixat, éssent una clara al·legoria a la llibertat. L'ocell, mitjançant un rodó metàl·lic i la reixa, queda ancorat a un basament de fusta. L'escultura de l'ocell i la reixa són construïdes amb acer Corten i el basament és de fusta, tot ell recolzat sobre una peanya pètria.</p> | 08208-7 | Carrer Major, núm. 8 | <p>L'escultura és situada davant la façana principal de l'edifici on s'hi troba instal·lat el Servei d'Informació i Atenció Ciutadana (S.I.A.C.) de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, sota el seu àmbit d'accés.</p> | 41.4933200,1.8744300 | 406046 | 4594134 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76948-foto-08208-7-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Martínez | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76953 | Rotonda de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotonda-de-can-domenech | XXI | <p>Al bell mig de la rotonda de Can Domènech, que és l'encreuament del carrer que va a Can Serra i Can Domènech, del carrer que va a ca n'Amat, de la carretera que va al Polígon Industrial Ca n'Estella i la carretera que mena cap al nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires, s'ha fet una intervenció urbanística tot deixant una vorera perimetral i un espai central enjardinat. En aquest espai interior l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro) ha fet una intervenció que consisteix en la plantació d'un conjunt d'oliveres que evoquen el passat agrícola del municipi i la col·locació d'uns elements metàl·lics de ferro cortén que són fulles de roure característiques de l'autor, i un element central amb la inscripció Sant Esteve amb lletres retallades sobre una banda massissa amb la inscripció Sesrovires buidada sobre el ferro cortén.</p> | 08208-12 | Rotonda de Can Domènech, al Camí de Ca n'Amat | <p>Aquesta rotonda se situa en una de les vies d'accés al nucli de Sant Esteve Sesrovires, concretament en la carretera que ve d'Abrera i passa pel Polígon Industrial Ca n'Estella. Aquesta escultura dóna la benvinguda a la gent que accedeix per aquesta carretera coneguda com Camí de Ca n'Amat. Aquest conjunt escultòric està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el Codi 1-ES-GRJ-002. D'aquest autor establert a Sant Esteve Sesrovires des de l'any 2000 hi ha altres obres al municipi com l'arbre d'inox i granit que hi ha a la Secretaria (1a planta) de l'Ajuntament, obra de l'any 2006 (Codi 1-ES-GRJ-005), l'escultura 'Onze de Setembre', de l'any 2008, situada al Parc de la Coma (Codi 1-ES-GRJ-003), l'escultura 'Petjada', de l'any 2002, situada al Despatx de Gerència de l'Ajuntament (Codi 1-ES-GRJ-001) o l'escultura en forma d'arbre que ha estat instal·lada recentment, any 2010, a Can Serra.</p> | 41.5005200,1.8825600 | 406735 | 4594925 | 2007 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76953-foto-08208-12-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Antonio González Rodríguez (Gonro) | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76958 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament-0 | <p>Fitxa del Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Fitxa 1 Núm. Registre 202 Codi 2-AL-xxx-003 de data 17/02/2010 realitzada per Marta Arañó.</p> | XIX | Cal reparar la maquinària i tractar la fusta. | <p>Rellotge de paret model 'Ull de Bou' reparat l'any 1925. Mesures: 37 cm de diàmetre. Maquinària de regulador d'hores mitges tipus París, materials de molta duresa. Rellotge de corda amb 8 dies d'autonomia. Aquest rellotge era ubicat a l'antic edifici de l'Ajuntament a la Plaça de la Vila.</p> | 08208-17 | Carrer Major, s/n | <p>La data de fabricació se situa entre els anys 1850 i 1875. Va ser reparat a la Rellotgeria Salvador Bonet (c. València, 208 - abans Aribau, 70, de Barcelona), rellotgeria fundada l'any 1924.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 1850/75 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76958-foto-08208-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A llapis, a l'interior, hi ha la inscripció '1925' o '1928', i a la porteta d'accés a la maquinària 'Aribau 70'. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
| 76970 | Creu de terme carrer Germans Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-carrer-germans-bach | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Fons d'imatges: Caixa 3, 'Record de St. Esteve Sasroviras', Ed. Pere Poch.AMSES.</p> | XIX-XX | Caldria netejar la vegetació que hi ha al voltant de la creu per fer visible el seu basament i la creu en la seva totalitat. | <p>El conjunt està configurat per un pilar de secció quadrada construit amb carreus de pedra que recolza sobre una basament més gran de secció circular. Sobre el pilar descansa la creu de terme, la qual es construïda també de pedra.</p> | 08208-29 | Passeig de les Oliveres, s/n | <p>Inicialment era al capdamunt dels carrers Germans Bach, però la urbanització del carrer i el naixement de la Coma, en tant que primera urbanització del poble, obligà a traslladar-la. Es va conservar en el carrer dels Germans Bach fins l'any 1965, quan el carrer encara no estava pavimentat (era un camí de carro). Actualment està situada a l'encreuament del carrer de la Creu, carrer de Joan Maragall i Passeig de les Oliveres.</p> | 41.4955000,1.8705100 | 405722 | 4594380 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76970-foto-08208-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al camí del cementiri i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||
| 76971 | Creu de terme del camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cami-del-cementiri | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Restaurada i reinstal·lada el 2016. | <p>Creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l'intersecció perpendicular dels dos braços. Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra. Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.</p> | 08208-30 | Camí del cementiri o de Can Prats s/n | <p>El 2007 va ser destruïda a causa d'un accident de cotxe. Llavors les seves restes foren traslladades i guardades, numerades, en unes dependències municipals al Passatge Morse fins el 2016, en que el bé fou restaurat per la Brigada Municipal i reinstal·lat molt a prop del lloc original per l'ajuntament. Per motius de seguretat i per millorar les condicions de trànsit de la calçada, la creu s'ha col·locat amb un lleuger despaçament i una petita reorientació per la qual cosa s'ha comptat amb l'autorització i la col·laboració de la propietat afectada. En aquest sentit, s'ha descartat, de moment, la seva instal·lació en una rotonda en el marc del futur pla urbanístic del sector de les Roques, que era la pretensió original. La inauguració, a càrrec de l'alcaldessa Ma. Del Carme Rallo, va tenir lloc el 24 de juliol de 2016, en el marc de la Festa Major. Antigament hi havia tres creus de terme a Sant Esteve. Aquestes creus marcaven el límit entre el territori dominat per la natura i el territori habitat per les persones, assenyalant així la transició entre aquestes dues realitats. Les altres dues creus eren una al carrer dels Germans Bach i l'altra al lloc on hi havia la primera fàbrica Chupa-Chups (avui enderrocada). Aquesta creu es va treure i va desaparèixer.</p> | 41.4909500,1.8780200 | 406343 | 4593867 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76971-foto-08208-30-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquesta creu es troba al Camí del cementiri o Camí de Can Prats. El 2010, a l'elaborar-se el Mapa, es van ubicar les restes d'aquesta creu a les dependències municipals on romanien dipositades des de 2007, quan la creu va quedar malmesa accidentalment i fou retirada. Al 2016 la creu ha estat restaurada i reinstal,lada, i en conseqüència, s'ha actualitzat la present fitxa per part de la OPC de la Diputació. També s'hi ha afegit a 'espai un banc pel descans dels vianants i un parell de pedres de molí, antigues, per delimitar la zona. Més endavant hi ha previst dotar l'espai d'una il·luminació amb fanals fotovoltaics. | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||
| 76972 | La Mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires) Caixa 2041, AMSES.</p> | XIX | Trams enderrocats. | <p>La mina d'aigua de Vallserat té una longiud total de1.369 m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables i la resta a conducció en canonada. Les galeries practicables de la mina tenen el seu inici en el pou localitzat actualment a l'encreuament del carrer d'Ignasi Mas amb el camí de la Beguda i el final de les galeries practicables està situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreuament entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'indica a l'apartat d'Història. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola. Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés.</p> | 08208-31 | Vallserrat | <p>L'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, l'any 1870, en sessió del 6 de juliol va acordar obtenir permis per fer cales en busca d'aigües potables les quals es varen localitzar en el territori de Valsserrat. La 'Alcaldia Constitucional de S. Esteban Sesrovires' va donar la seva autorització a les obres, amb la condició que aquesta 'Sociedad de Aguas' deixés una font pública a la qual l'Ajuntament aportaria la quantitat corresponent a tres socis. Uns quans veïns del municipi, amb escassos recursos varen endagar l'obra de portar l'aigua fins el poble. L'obra de la mina i conductes de subministrament varen durar un any amb un cost total de 3.500 duros, els quals es pagaren en quatre anys (1871, 1872, 1873 i 1874) amb uns interessos del 33, 23, 22 i 22 % respectivament. L'obra es va iniciar l'agost de l'any 1871 i es va finalitzar el juny del 1872. L'industrial Manuel Tomás i Bertran (1836-1885), de Vilanova i la Geltrú, va ser l'encarregat de subministrar el material per la instal·lació de la xarxa de conducció de l'aigua fins el poble. Tomàs adoptà el mètode de fabricació anomenat 'francés' o 'Chameroy'. Aquest sistema fou introduït pels fabricants francesos Soujol i Janior establerts el 1852 a Barcelona. Tomàs utilitzà acer o ferro dolç en comptes del tradicional ferro colat L'acer era revestit per una capa de morter asfàltic o quitrà especial que el protegia de l'oxidació. S'aconseguia així un material més resistent, durador i barat. El nom comercial de Tomàs era 'Empresa General de Conducciones de Agua' i fou popularment conegut per 'Tomàs dels canons'. El director de les obres fou Lorenzo Oller, el qual dibuixà els plànols. Els veins de Sant Esteve Sesrovires varen fer jornals remunerats fora de les hores de treball per l'acompliment d'aquesta obra, tot i que els usuaris o beneficiaris pel subministrament d'aquesta aigua tan sols eren 42 socis (24 socis 'sensers' i 18 'mig socis') que constituïen la 'Sociedad de Aguas de San Esteban Sesrovires', quan la població en aquell temps era d'uns 1.000 habitants amb 92 habitatges. El funcionament com a subministrament d'aigua potable pel poble va durar 79 anys (1872-1951), tot i que durant els últims anys, sobre tot en temporada estival els problemes d'aigua eren cada cop més greus. En aquests últims anys, es va anar buscant una altra font de subminstrament d'aigua pel poble, pero no era gens fàcil ja que s'havia d'aconseguir que tingués suficient cabdal i que fos potable. De tots els sondejos fets, cap aigua donava les qualitats com la de la mina de la Creu de Vilomara. No es disposa de cap plànol inicial d'aquesta obra, però es disposa d'un plànol realitzat l'any 1896, 25 anys desprès. Amb aquest plànol i la topografia realitzada pel G.I.R.E.S. a les zones practicables de l'antiga mina, es confirma que el recorregut de la mateixa és de 1.369m. dels quals 339 m. corresponen a les galeries practicables (actualment tan sols una part) i 1.030 m. a conducció en canonada. El pou d'accés inicial es troba situat actualment al carrer Ignasi Mas amb l'encreuament amb el camí de la Beguda i el final de les galeries estava situat sota l'encreuament del carrer Albers i l'Avinguda de Vallserrat. A partir d'aquest punt fins a la Creu (encreument entre els carrers la Creu, Joan Maragall, Passeig de les Oliveres i Germans Bach) la conducció d'aigua es feia mitjançant tubs metàl·lics folrats amb ciment, tal com s'ha indicat anteriorment. Aquest recorregut es pot veure clarament superposat amb el plànol actual de Sant Esteve Sesrovires. La majoria de les galeries són excavades en el sauló, arenisques granítiques ben compactades, encara que en algún punt el sostre apareix reforçat amb volta de rajola.</p> | 41.5046000,1.8640700 | 405198 | 4595398 | 1871 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Lorenzo Oller | Actualment el recorregut per les galeries practicables és tan sols possible en determinats trams. Les coordenades corresponen al punt on hi ha la primera trapa d'accés a la mina, a la part alta prop del dipòsit municipal d'aigua. (segueix d'història): Els pous estan tots revestits amb rajola, deixant els forats corresponents a la paret per poder ser utilitzats com escala d'accés. Les obstruccions que no permeten realitzar el recoregut complert per les galeries són degudes a l'esfondrament dels pous d'accés a l'haver construït a l'exterior les cases de Vallserrat, per on passa el recorregut de la mina. El pou d'accés a les galeries consta d'un primer pou a 11 m. de profunditat el qual desemboca en un basament des d'on es pot accedir (dirrecció N) a un altre pou denominat 'pozo de los Morenos' que dóna accés a una galeria inferior de 42 m. de recorregut. Tant el 'pozo de los Morenos' com la galeria inferior són plens d'aigua d'aspecte clar. Des del basament del primer pou i esquivant la capçalera del segon, s'accedeix a la mina original que als pocs metres ja es troba obstruïda. Forçant aquest punt, es pot avançar uns 40 metres més fins topar amb un esfondrament ja impracticable. Vista la topografia realitzada l'any 1896 es pot deduir que el 'Pozo de los Morenos' i la galeria inferior varen ser realitzats posteriorment amb la finalitat d'assolir més profunditat per disposar d'un cabal més gran d'aigua pels períodes d'estiu i sequera. La manca de subminstrament d'aigua era detectada per una torre o 'piló ventilador', actualment situat a l'encreuament de l'Avinguda de Vallserrat amb el carrer Trèvol , encastat en el mur de tancament d'un habitatge. La funció del piló era que, si a l'obrir l'aixeta situada a la seva part superior sortia aigua, representava que hi havia aigua per tothom. Si no sortia aigua, significava que no hi podia haver aigua per tothom i es tancava fins que no es recuperès el cabal. Els socis de la mina disposaven d'un Reglament per vetllar pel manteniment de la mina: el Reglamento de la Asociación de Aguas Potables 'La Creu de Vilumara'. El gener de l'any 1933, uns quants veïns varen donar una quantitat de diner pels treballs d'investigació que els va realitzar Bartomeu Darder, per cercar un nou subministrament d'aigua pel poble de Sant Esteve Sesrovires. L'any 1944, l'inginyer geològic Julian Strecq va realitzar una ampliació de l'informe geològic de Bartomeu Darder. Aquest últim informe va fer una prospecció del pou construït en el lloc indicat per Darder, el qual era situat prop l'encreuament del torrent de Mercader (actual torrent de l'Afilador) amb el torrent de Sitjas. El 7 de novembre de 1945 es va trobar aigua en l'hort del Lluis Tobella. Dos dies més tard es va iniciar l'eixugament del pou extraient un promig de 100.000 l d'aigua cada 24 hores. L'any 1950 es va construir, amb l'ajuda de l'estat, el pou que hauria de subministrar aigua al poble, però aquest no va acabar de donar el cabal previst per un correcte i complet subministrament a la població. Es va designar un nou pou, més allunyat de la població, fet que va determinar l'any 1957 a modificar el pressupost total de l'establiment de la xarxa de subministrament. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76973 | Sobreixidor de la mina de Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobreixidor-de-la-mina-de-vallserrat | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires La font de la creu de Vilomara (La mina de Vallserrat) PASSAMÀ Número 2 (2003). GIRES (Grup d'Investigacions i Recerques Espeleològiques Sesrovires)</p> | XIX | Seria necessari un sanejament de l'element. | <p>Pilar de totxo massís, de secció quadrada d'aproximadament 45 x 45 cm, cobert amb un barret piramidal arrebossat amb morter. El cos del pilar és de totxo vist, sense arrebossar, i està col·locat sobre una base quadrada d'aproximadament 60 x 60 cm i de la que actualment només es veuen tres filades de totxo vist. És el que anomenaven 'pilón ventilador' o sobreeixidor de la Mina de Vallserrat. Servia per detectar si hi havia prou aigua per al subministrament; si per damunt de la torre sortia aigua, obrint l'aixeta, hi havia aigua per a tothom, i si no en sortia es tancava el subministrament fins que n'hi hagués prou, qüestió que pel que sembla no era ben bé certa, ja que es diu que només n'hi havia per alguns i que per altres no.</p> | 08208-32 | Avinguda de Vallserrat cantonada carrer del Trèvol | <p>Actualment aquest piló es troba encastat a la tanca exterior del pati de la casa que fa cantonada entre l'Avinguda de Vallserrat i el carrer Trèvol. El piló està inclinat i sembla que va ser respectat quan es va construir l'esmentada tanca.</p> | 41.4989600,1.8687900 | 405584 | 4594766 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76973-foto-08208-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76974 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-1 | <p>Caixa 764, caixa 2015, AMSES. MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>L'edifici dóna façana al carrer del Dr. Pau Costas. Una escalinata dóna accés al pòrtic de l'edifici, on es conserven els dos accessos que donaven a l'aula dels nens i a la de les nenes. Una gran finestra a cada banda del pòrtic composa la seva façana principal. Per la banda que dona al carrer del Dr. Pau Costas, l'edifici presenta una sola planta i per la seva part posterior s'accedeix a una planta semisoterrada. La distribució actual es correspon bàsicament amb la descrita a l'apartat d'Història.</p> | 08208-33 | Carrer Dr. Pau Costas, 51 | <p>L'any 1923 va ser establert un primer emplaçament per construir-hi les escoles municipals de Sant Esteve Sesrovires. Aquest primer emplaçament era situat a la banda de ponent del carrer de Sant Joan, davant de l'encreuamnet amb l'actual carrer Jardinets i el document va ser firmat per l'arquitecte Josep Ros i Ros. Posteriorment, lany 1927, l'arquitecte Jerónimo Martorell presenta el projecte de les noves escoles i ajuntament, seguint el patró i la tècnica de construcció establerta a Catalunya en el document 'Proyectos de Escuelas Unitarias, Casa Ayuntamiento y Habitación Profesores para San Esteban Sasroviras' . Però no serà fins l'any 1934, que l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, presenta el projecte definitiu de les noves escoles, construides per l'Ajuntament i inaugurades el 14 de setembre de 1935. En aquell moment l'alcalde ere en Pere Poch, fill de l'espardenyer del poble, que vivia al carrer de Sant Joan, 5; la seva casa era coneguda com ca l'Espardenyer. Hom va comprar un solar per a construir-hi les escoles. Els solars on es varen construir les escoles va ser adquirits a Pedro Torres Capdevila (17 maig 1927) i a Jacinto Canals i Nubiola (22 febrer 1935) La superfície total del solar era de 1620,00 m2, del quals 253,20 es varen destinar a l'edifici de l'escola , 468,00 a camp escolar i la resta a pati i jardins. El pressupost de la construcció va ser de 47.623 pessetes (uns 270 euros). Pel que fa a la distribució interna hi havia una planta semisoterrada destinada a magatzem, i una planta baixa ocupada per dues aules de 63 m2, una per nens i l'altre per nenes, calculades cadascuna per a quaranta-vuit alumnes. La façana principal donava al carrer del Dr. Pau Costas i s'accedia a l'escola a través d'una porxada que donava accés a la banda dels nens i a la banda de les nenes amb accés independent. En un primer cos longitudinal hi eren disposats, a cada banda, un vestibul, un rober i un despatx. Des del vestíbul s'accedia a l'aula corresponent. A la part posterior de cada aula hi era situat un nucli de lavabos i l'accés al pati, que es feia baixant per unes escales. A l'exterior de l'edifici hi havia un gran pati i un camp escolar. Al fons del camp s'hi va fer un cobert per resguardar als alumnes del sol i la pluja. Les escoles velles del carrer Serafí Julià van deixar d'utilitzar-se quan es van construir aquestes. La gent gran del poble, que va anar-hi, les recorda com a Escuela Unitaria de Niños y Escuela Unitaria de Niñas.</p> | 41.4933100,1.8718700 | 405833 | 4594136 | 1934 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76974-foto-08208-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | José Alemany Juvé | Actualment és la llar d'infants El Picarol. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
| 76975 | Can Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farras | <p>AMSES. CAIXA 2015. 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de san Estevan Sarroviras' (1886) Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i de planta baixa, planta pis i golfes per la banda del carrer Major. Per la banda del darrera, el terreny baixa i s'accedeix a un semisoterrani que dóna al jardí. La façana principal que dóna al carrer Major, disposa de tres balcons a planta pis que conserven les baranes de bon forjat. Cal destacar el gran ràfec de la coberta, sota el qual s'hi disposen la filada de finestres de les golfes. La façana del darrere té una terrassa porxada que dóna a una àmplia zona ajardinada. Està construït amb maó i reble.</p> | 08208-34 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En el centre del primitu nucli de Sant Esteve Sesrovires hi eren bastides dues grans cases senyorials, bastides a la banda de llevant del carrer Major: la casa Goular (Golart, Gulart o Gular, segons diferents documents consultats) i la casa Canals. L'any 1886 es presenta el projecte per la millora de l'accés al centre del poble, proposant-se l'obertura d'un nou carrer: el carrer de Martorell, 'Proyecto de Reforma para mejorar la entrada al pueblo de San Estevan Sarroviras', firmat pel mestre d'obres Pedro Ros i Tort. Per poder rectificar el carrer Major i ampliar i millorar l'entrada al poble s'havia d'enderrocar part de la casa Gular, per la banda que donava a l'actual carrer de Martorell i expropiar part de la finca de Magí Canals. En aquell moment era propietària de la casa Gular, Francisca Golart Fontanals. Anys més tard, en el document 'Plano de reforma de la plaza de la Iglesia y calles contiguas', un cop obert el carrer de Martorell, apareix grafiat el nom de Josep Farrás com a propietari de l'antiga finca Gular. L'any 1909 es presenta el projecte per la construcció d'una nova casa que hauria de substituir l'antiga casa Gular. El propietari és Josep Farràs i Soldevila i Pedro Ros i Tort el mestre d'obres. La nova construcció ocuparia la cantonada del carrer Major amb el nou carrer de Martorell, amotllant-se completament a la nova alineació de vials.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 1909 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76975-foto-08208-34-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-11-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pedro Ros i Tort (mestre d'obres) | L'actual ajuntament està ubicat a l'edifici de can Farràs, al mateix indret on hi havia hagut la masia de Can Goulard, que centrava el primitiu nucli de Sant Esteve, juntament amb l'església. L'edifici actual correspon al projecte de 1909, reformat per habilitar-hi els serveis municipals. Can Farras va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per a Casa Consistorial i Centre Social. L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986 i l'adquisició l'any 1987. Es va comprar a Jaume Farràs i Coromines en nom i representació de IROKO S.A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||
| 76983 | Fons fotogràfics de l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografics-de-larxiu-municipal-de-sant-esteve-sesrovires | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1982). Història de Sant Esteve Sesrovires. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Fons 1: Conjunt de 12 fotografies en bloc, de tamany 14 x 9 cm, en blanc i negre. Títol Record de St. Esteve Sasroviras. Edició Pere Poch. Estanc, Perruqueria i Barberia. Fetes a la Fototipia Thomas de Barcelona. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 3 Fons 2: Col·lecció fotogràfica de diverses masies del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires realitzades per Pedro Saénz. El tamany de les fotografies és 17,7 x 12,7 cm i són en blanc i negre, i en total hi ha 54 fotografies. AMSES Fons fotogràfic, caixa núm. 7</p> | 08208-42 | Carrer Josep Tarradellas, 12, baixos | <p>La documentació dipositada a l''Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires està dividida en sis fons, del qual el Fons núm. 6 correspon a l'Arxiu d'Imatges. Dins l'Arxiu d'Imatges hi trobem, l'Arxiu Fotogràfic i la Col·lecció de Cartells. La majoria de les imatges que composen aquest fons provenen de particulars i han ingressat a l'Arxiu per donació.</p> | 41.4934100,1.8769000 | 406253 | 4594141 | 1940-85 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76983-foto-08208-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Pere Poch i Pedro Saénz | Fons 1: Les 12 fotos són: 1. Vista general 2. Plassa de l'Església 3. Església Parroquial i casa rectoral 4. Altar Major i capella del Santíssim 5. Vista parcial. Oficinas i cellers de la casa Canals & Nubiola 6. Estació del Ferro-carril 7. Carrer Nou 8. Lloc de captació d'aiguas potables 9. Detall del jardí de la casa Canals & Nubiola 10. Font del Mas 11. Vista parcial. El Montserrat a la dreta 12. Creu de terme Aquestes imatges són de l'any 1940-1979 Fons 2: Les masies fotografiades són: 1. Ca n'Amat 2. Canals i Nubiola 3. Can Bargalló 4. Can Durán de Brians 5. Can Domènech 6. Ca n'Estella 7. Can Farràs 8. Cal Fonsu 10. Can Julià de la Riera 11. Can Llopet de Baix 12. Can Llopet de Dalt 13. Can Margarit 14. Can Mercader 16. Can Serra 18. Can Tobelleta 19. Masia Bach 20. Can Garrigosa (?) Aquestes imatges van ser fetes cap a l'any 1985 | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
| 76987 | Pou del Merli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-merli-0 | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX-XX | Presenta un estat d'abandonament acusat. | <p>Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d'obra de fàbrica de totxo. La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical. A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de repisa sortint cap a fora del mur del pou. L'arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.</p> | 08208-46 | Carretera B-224, km 25,250 | <p>Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s'ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224. El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l'altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils. El nom de merli no se sap a què fa referència, ja que no s'ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s'hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d'un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli. Aquest nom apareix documentat per primer cop l'any 1949 al 'Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar' (1940-1965) que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires</p> | 41.4754900,1.9027700 | 408387 | 4592124 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76987-foto-08208-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76988 | Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenech | <p>Caixa 2743, AMSES.</p> | XVIII-XIX | Presenta patologies estructurals i de manteniment tant a l'interior com a les façanes. | <p>Can Domènech és una masia localitzada a la banda nord-est del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La masia està situada a la banda de llevant del camí de Ca n'Amat i a ponent del polígon industrial de Ca n'Estella, molt a prop de la masia de Can Serra i amb accés des del camí de Can Domènech. La casa conserva la seva tipologia de masia tradicional i degut a les seves característiques històriques, constructives i arquitectòniques està en tramitació de ser declarada Bé cultural d'interès local (BCIL). A la finca hi trobem el cos principal de la masia i un segon cos que funciona com annex a la casa original. Al voltant de la masia de Can Domènech ha una zona enjardinada on hi és construït un petit estany amb un sistema de reciclatge d'aigua a la seva banda de llevant. Prop de l'estany hi trobem una Alzina, que per la seva antiguitat i dimensió també ha estat considerada element singular dins el mapa de patrimoni. La casa conserva la seva tipologia tradicional amb els trets característics de la masia catalana. La façana principal de l'antic habitatge, és de planta baixa i planta pis amb portal d'arc de punt rodó i ràfec construït amb dues filades mixtes de rajola i teula amb canaló també de teula aràbiga de terra cuita. Adossat a la casa original, s'hi disposa un cos destinat a magatzem i annexes productius de la casa amb entrada independent des del jardí. A l'interior de Can Domènech, cal destacar l'existècia d'un celler situat a una planta semisoterrada a la zona més fresca de la casa. Aquest celler conserva un important conjunt de botes on hi reposava el vi que es produïa a la casa. També cal destacar un conjunt d'estris relacionats amb l'elaboració de vi: una col·lecció d'antigues portadores, samalers, els cups i una premsa, entre altres.</p> | 08208-47 | Camí de Can Domènech | <p>La Casa Domènech apareix a l'estadística general de la població el 5 d'abril de 1773. En el 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteba Sasroviras' de l'any 1851, la masia de Can Domènech es composa de dos edifcis.</p> | 41.4966100,1.8824100 | 406717 | 4594491 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76988-foto-08208-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | En tramitació per declarar BCIL. A l'entrada de la finca el visitant hi troba una barca, situada en un parterre del jardí. Aquesta barca, un cop restaurada, va ser traslladada a Can Domènech, fruit de la singular afició que tenia l'antic propietari vers la mar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
| 76989 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-1 | <p>Mn. JOAN DEU MARTÍ, Pvre. (1993). Cent Anys d'Història. Temple actual de Sant Esteve Sesrovires 1891-1991. Parròquia de Sant Esteve Sesrovires GAVIN, Josep Maria (1988), Baix Llobregat. Inventari d'esglésies, núm. 21. Arxiu Gavín.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat construït al bell mig del cementiri. Disposa d'una porta amb arc de mig punt, una lluerna centrada amb l'accés i coberta a dues aigües. La capella disposa d'absis, des d'on rep llum a través de dues finestretes estretes acabades amb arc de mig punt. En el centre de l'absis hi és situat l'altar, i darrera l'altar s'hi troba una composició arquitectònica configurada per dues columnetes i llinda de marbre, on s'hi dispsosa en el centre, una Creu amb el Sant Crist.</p> | 08208-48 | Camí de Can Prats, s/n | <p>En una descripció de la situació de la Parròquia i del nou Temple feta per Rvnd. Pau Costas l'any 1891 s'esmenta el Cementiri i diu: El que existeix és recent, pertany a la Parròquia, les claus estan en poder del Rector, respon perfectament a les necessitats de la feligresia. L'administra el Rector i la Junta d'Obra. En una Nova Descripció de la Parròquia de Sant Esteve Sesrovires transcrita pel Sr. Rector, Mn. Joan Prat, amb data de 12 de gener de 1921, descriu el Cementiri Parroquial així: És situat a deu minuts de la Parròquia (Més o menys deu ésser el Cementiri Municipal actual). No consta exactament la data de la seva benedicció i inauguració, però alguns feligresos recorden que fou inaugurat l'any 1878. Les parets que el circunden tenen l'altura suficient per a evitar entrar-hi. Per tancar l'entrada hi ha una porta de ferro, i la clau la guardava el Sr. Rector. La Capella d'aquest Cementiri es construí l'any 1888, i tenia 8 metres de llarg per 4 d'ample. Diu que no tenia res de particular. A l'exposició detallada de l'enderrocament del campanar, església antiga i rectoria, construcció de la nova casa rectoral (transcrita pel Rvnd. Mn. Andreu Posa) es diu: 'Una vegada a pla de voltes, com que tot havia de ser destruït, dins de l'antiga església hi havia tres tombes on hi reposaven les restes d'uns divuit Rectors; i determinàrem treure'ls d'allí i traslladar-los al Cementiri; però com que no hi havia tomba de Rectors, fou necessari fer-ne construir una dins la Capella del Cementiri capaç de contenir totes les restes dels avantpassats i dels que vindrien després; com també en el mateix temps s'hi dipositaren les del Sr. Rector difunt, Mn. Joan Sala Farrant, i de Francesc Domènech Salvat, Vicari que fou d'aquesta, i insigne benefactor de la nova església parroquial. Un cop feta la dita tomba dins la Capella del Cementiri, el dia dels Difunts, 2 de novembre de 1923 se celebrà un Ofici per l'etern descans dels dits Rectors i Vicaris, i després com si es fes un enterrament, portant les caixes que contenien les restes, i amb assistència de les Autoritats Locals, es procedí en processó cap al cementiri a enterrar a la nova tomba les citades restes dels avantpassats (a.c.s.). Foren col·locats en una ossera general els que hi havia dins l'església antiga i amb caixetes les restes del Sr. Vicari, Mn. Francesc Domènech, i del Sr. Rector, Mn. Joan Sala, als nínxols de la tomba de la Capella.</p> | 41.4898500,1.8788500 | 406410 | 4593744 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76989-foto-08208-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Quan es va construir l'actual església parroquial es va treure el cementiri que anteriorment era situat al costat de l'església, on avui hi ha la rectoria. A sota la capella hi ha una cripta amb enterraments de sacerdots que havien estat rectors de la parròquia. La làpida la trobem situada a l'interior de la capella, davant la porta d'accés, amb la inscripció: 'Els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre. DN.12.13. La parròquia de Sant Esteve als qui han sigut Pastors del poble creient'. El darrer Pastor que s'hi va enterrar va ser Mossèn Pomé i Vidal (17-XI-1988). Anteriorment la capella era de la parròquia però ara és de titularitat municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76994 | Camí Reial 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-1 | <p>CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. 'El Baix Llobregat el 1789'. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC. Cartografia 2010. ICC.</p> | XVIII | <p>La primera carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, coincidiria amb l'actual carrer de Piera i la Rambla de les Bòbiles a Martorell fins arribar al límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. En aquest punt, circulant per la seva banda nord molt a prop del turó on hi són localitzades les restes del poblat de Puig del Revell a Pou del Merli, la carretera o camí reial continuaria prenent el traçat de l'antiga carretera de Capellades a Martorell actualment identificada com la B-224. El camí passaria per l'actual Beguda Baixa i en arribar a l'actual Km. 19 circularia vers el nord, en direcció el nucli de la Beguda Alta. El camí creuaria La Beguda Alta seguint el traçat de l'actual carrer de la Font, per prosseguir el seu camí cap a Madrid. Si superposem la cartografia històrica i la cartografia actual amb un aixecament topogràfic, es comprova que el recorregut més fàcil i planer per circular de Martorell a La Beguda Alta coincideix amb el traçat de la carretera B-224, ja que l'actual carretera que passa per Sant Esteve Sesrovires ha de salvar una topografia clarament dificultosa fins arribar al centre del poble. Aquesta carretera o antic camí, tal com s'indica a la descripció de 1789, creuaria pel bell mig del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i tan sols hauria de salvar la pujada al Pontarró.</p> | 08208-53 | Carretera B-224. | <p>La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora 'Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona', en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: 'parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas.'</p> | 41.4804400,1.8676200 | 405459 | 4592712 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76994-foto-08208-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A la memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual, s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi. | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76997 | Maquinària de cine del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquinaria-de-cine-del-casino | <p>TORRAS i COMAMALA, Jordi (1995) Una aproximació a la història de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya. Jornades sobre recerques Cinematogràfiques (2es: 1994: Barcelona) Revista Cinematògraf, núm. 2, 2a època: Infrastructures industrials. p. 117-143. Obra exhaurida</p> | XX | Presenta un estat de deteriorament degut a la manca d'utilització i manteniment. | <p>Màquina de projecció cinematogràfica que va estar en funcionament al Casino. És una màquina de la marca ERKO model 1280. L'estructura de la màquina és de ferro pintat de color negre, amb un peu de base, la llinterna i l'òptica, amb dos suports per a la col·locació de les bobines. La llinterna de projecció és del tipus arc voltaic, que funciona a base de fer saltar un arc voltaic entre dos electrodes de carbó amb corrent contínua. Al costat del suport de l'òptica hi ha, a la part superior, una placa rectangular amb la inscripció 'Maquinaria cinematografica CINAES Barcelona Madrid', i a la part inferior una altra placa amb la inscripció ERKO 1280. Per completar el conjunt de la maquinària de cinema també hi ha un aparell de projecció d'imatges fixes que està instal·lat sobre quatre peus metàl·lics i en un lateral hi ha una placa rectangular amb la inscripció ICA AKT-GES.DRESDEN</p> | 08208-56 | Avinguda Montserrat, s/n | 41.4965000,1.8723600 | 405878 | 4594489 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76997-foto-08208-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'empresa CINAES (Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima), en els anys que van de 1928 fins al 1935, va ocupar una posició de gran importància en el fet cinematogràfic de tot Catalunya, àdhuc de l'Estat espanyol. Es va constituir el dia 28 de juliol de 1928, i va començar la seva activitat el dia 1 de setembre del mateix any. L'anagrama de la societat era CINAES amb la A i E unides segons cal·ligrafia llatina clàssica, és a dir, CINAES, emmarcada dins un rombe apaisat. Els projectes immediats de l'empresa foren: produir sis pel·lícules l'any; dedicació, per mitjà del cinema, a l'ensenyament; constituir-se en una mena de càtedra ambulant de cultura; subministrar material cinematogràfic per a l'ensenyament; explotació comercial de pel·lícules; creació d'un cinema familiar; seleccionar pel·lícules d'interès temàtic i artístic; renovar la publicitat i propaganda cinematogràfiques; reformar el total de les sales exhibidores de la seva propietat o sota el seu control; i creació de departaments de tipus tècnic: laboratori de revelar, tiratge de còpies, de retolació... Crear un servei tècnic d'urgències les 24 hores del dia, venda d'aparells de projecció i de cinema sonor, secció de reparació de maquinària... Fabricació de cinta verge i d'aparells, com ara la marca ERKO. Les activitats de l'empresa CINAES van acabar el dia 24 de setembre de 1935. Aquest objecte està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 84 i Codi 2-CU-AJU-001 | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 76998 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-0 | XIX - XXI | <p>Col·lecció de pintures, escultures, fotografies i altres objectes d'art que s'han anat recollint mitjançant exposicions, concursos i donacions. És un fons molt ampli i variat, composat per més de 250 peces que es desglosen de la següent manera: 91 pintures classificades provinents d'exposicions individuals de diferents artistes que donen una pintura al finalitzar l'exposició, i també dels concursos de pintura ràpida en els que s'hi pot participar en la modalitat local, infantil i d'arreu de Catalunya, i les pintures guanyadores també passen a formar part del fons. 8 escultures. 70 fotografies de la fotògrafa local Teresa Zafón Lladó, que inclou una col·lecció titulada 'Amb mans de dona' dedicada a les senyores grans del poble, i que va ser realitzada el febrer de 2009. I també hi ha les fotografies guanyadores dels diferents concursos fotogràfics de la Bioescultura. També formen part del fons objectes d'entitats culturals ja desaparegudes com la Coral Apolo o de la Societat Sant Isidre, i també d'entitats encara en funcionament, com són la bandera de Sant Antoni que es treu pels Tres Tombs i també els gegants. Altres elements que pertanyen a aquest fons són records, trofeus, fotografies antigues i objectes diversos.</p> | 08208-57 | Dependències municipals | <p>Entre els autors que ténen obra en aquest fons d'art hi ha una bona representació del grup local Artviu, com ara l'escultor José Antonio González Rodríguez (Gonro), la pintora Maria Luisa Escudero Milena, la dibuixant a pastel Marta Arañó, l'artista en tècnica mixta Enric Vallhonesta, el fotògraf Pedro Sáenz, el fotògraf Lluís Canals Morte i el pintor Baldo Valentí. També hi ha obres d'altres artistes locals com les del pintor Xavier Miró, del gravador Rossend Tobella i de la pintora i gravadora Maria José Gil Rubio. La presència d'artistes no locals ve representada per José Antonio Martínez Porras (El Chirri), Pere Munné i pel pintor Fran Pérez Barrero que té una forta vinculació amb la vila.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76998-foto-08208-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
| 76999 | Fons documental de l'arxiu musical de la Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-musical-de-la-beguda-alta | XX | <p>Conjunt de partitures impreses i reprografiades de cançons, valsos i sardanes que eren cantades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recreativa Unión Begudense.</p> | 08208-58 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana / Pge. de la Banca, 1-3 / Barcelona | <p>L'arxiu consta de 57 sobres amb fotocòpies de partitures. Aquestes són transcripcions fetes a ma i la majoria tenen una portada amb il·lustracions. També hi ha algunes partitures impreses. Hi ha partitures de sardanes amb música d'Enric Morera, de Cassià Casademont i d'E. Guanyabéns. També hi ha una sardana d'Antoni Girbani i Tarrés, de l'any 1930 titulada 'La Font del Pastor galant'. I destaca, també, la sardana de Joan Santiago i Espert (lletra i música), de l'any 1958, titulada 'Vinyes de la Beguda', la qual va ser estrenada a la Beguda l'1-9-1996 a partir d'una instrumentació per a cobla de Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1996). També hi ha himnes, nadales, valsos-caramelles, cançons populars, i altres, d'autors tan coneguts com Llui´s Millet, Amadeu Vives o J. Anselm Clavé. També cal esmentar la partitura de coples a duo, amb entrada i resposta de coro amb lletra i música d'A. Castells Casas, titulada 'Sense Malícia' (Beguda, 1950). La majoria de partitures porten el segell de la Societat Recreativa Unión Begudense però també n'hi ha algunes on hi consta la Societat Germanor Begudina.</p> | 41.4932000,1.8744400 | 406047 | 4594121 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/76999-foto-08208-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
| 77000 | Festa de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-loli | XX | <p>Com un acte de difusió de la cultura popular i patrimoni, la Festa de l'Oli vol mostrar aquesta activitat agrícola. Una activitat que era molt freqüent a Sant Esteve pel gran nombre d'oliveres que existien. Hereu d'aquesta tradició, l'Ajuntament, que compta amb un nombre elevat d'oliveres (més de mil) escampades per carrers, parcs, jardins i espais verds, en recull les olives i les premsa durant aquesta diada que té lloc un diumenge del mes de desembre.</p> | 08208-59 | Passeig de les Oliveres | <p>La Festa de l'Oli se celebra amb un esmorzar popular, la premsada d'olives i un concurs d'all-i-oli.</p> | 41.4940200,1.8707700 | 405742 | 4594216 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77000-foto-08208-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
| 77003 | Ball de Garlandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlandes | <p>NAVARRO CODINA, Míriam (2008). El Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Vol. III. Edició facsímil març de 1983. Salvat Editores, SA i Edicions 62, SA. Barcelona</p> | XX | <p>Ball que se celebra el 26 de desembre. D'origen incert, és costum que el dia de Sant Esteve es balli el Ball de Garlandes a la plaça de la Vila del poble; primer per l'esbart i un segon ball on hi participen el veïns i veïnes.</p> | 08208-62 | Plaça de la Vila | <p>Les referències històriques venen descrites al Costumanri Català de Joan Amades. A la pàg. 431 diu: 'A Sant Esteve Sesrovires i a ôdena la confraria del Roser feia pastar una gran quantitat de tortells petits, fets amb pasta d'ou molt adobada i ensucrada, que rebien el nom especial de garlandes. Eren portades a la plaça després de la funció religiosa i posades a encant. S'encantava només la primera i el preu que assolia era fixat per a totes les altres, que es venien a tots els fadrins que en desitjaven. Mai no assolien preus excessius. Els minyons en compraven i les oferien a les fadrines. La noia que era obsequiada amb una garlanda venia obligada a fer una passada per la plaça i a ballar una petita dansa amb el minyó que l'havia regalada. Durant el ball ella portava la garlanda passada per dins del braç. Les noies que gaudien de molta simpatia eren obsequiades successivament per diferents fadrins i acabaven per portar moltes garlandes enfilades al braç. Acabat el ball la confraria rifava una garlanda molt grossa feta expressament per tal d'arbitrar recursos per al culte'. A la pàg. 913 descriu el 'Ball de Garlandes o Crespelles de Sant Esteve Sesrovires, Òdena i d'altres pobles de la conca de l'Anoia: Les parelles es disposen en dues rodones concèntriques determinades pels sexes, la d'ells a l'exterior i la de les balladores a l'interior, i volten simultàniament en direcció oposada, tal i com indica el gràfic 1, saltironant lleugerament arquejats de braços, segons deixa entendre la figura 2. Fetes unes rodades, es deturen i cada parella dansa encarada i evoluciona conforme indica la figura 3, després de la qual es tornen a estendre en dues rodones concèntriques que volten, però en direccions contràries a com ho han fet en començar, segons assenyala el gràfic 4. Fetes unes voltes, els dos cercles es fusionen en un, com indica el gràfic 5, que dóna fins a tres voltes, després de les quals es deixen anar de mans i resten dividits en parelles que acaben el ball amb un airós ristol (fi. 6)'.</p> | 41.4935200,1.8723600 | 405874 | 4594159 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77003-foto-08208-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Es continuen ballant garlandes el dia de Sant Esteve tot i que l'esbart fa anys que ha desaparegut. Per això hi ha hagut anys que ha costat trobar gent que vulgui participar. La dansa s'interpreta al so de les gralles. Primer, balla la colla de nois i noies més vinculats a l'antic esbart i després es fa participar els veïns que s'han aplegat per veure l'acte. Cal esmentar l'esforç que des de fa uns anys ha anat fent l'escola La Roureda que, cada curs, durant la celebració de la Castanyada, interpreta la dansa amb l'ajut dels alumnes més grans, els de sisè de primària. Amb la intenció de fer partíceps del ball tots els sesrovirencs i sesrovirenques, l'any 2007 el Patronat de Cultura va organitzar un taller en el qual es podia aprendre la coreografia i evolucions de la dansa per tal de poder-la ballar la diada de Sant Esteve. El taller, que s'ha repetit amb els anys, ha servit per incorporar gent jove del poble que hauran de ser els continuadors d'aquesta tasca. D'altra banda, la colla gegantera de Sant Esteve s'incorporava a la tradició folklòrica el 26 de desembre de 2007. Si bé hi va fer presència l'any 2006, el 2007 estrenaven una coreografia per al Siset i l'Angeleta, els Gegants de Sant Esteve, amb una adaptació del Ball de Garlandes al món geganter. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 77005 | Sardana 'Els dos campanars' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-dos-campanars | XX | <p>Sardana escrita per Tomàs Gil i Membrado dedicada a l'església parroquial de Sant Esteve Sesrovires. Va ser estrenada a Sant Esteve el 15 de novembre de 1995, i el seu tiratge és 31-73-58.</p> | 08208-64 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 1r. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (02/07/2005), a la Pista Francesc Castellet, interpretada a conjunt per les cobles Reus Jove i Contemporània. Dia de la Mare (04/05/2008), a Olot, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (04/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins 57è. Aplec de Banyoles (05/07/2009) interpretada per la cobla La Principal de Porqueres</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 15-11-95 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Tomàs Gil i Membrado | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
| 77006 | Sardana 'El Nostre Aplec' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-nostre-aplec | XX | <p>Sardana escrita per Joan Lázaro i Costa. Va ser estrenada a Sant Esteve Sesrovires l'1 de juliol de 2006, i el seu tiratge és 32-81-58.</p> | 08208-65 | <p>Aquesta sardana ha estat tocada en diverses ocasions, entre elles al: 19è. Aplec del Roser (1/10/2006), a la Pista-Jardí El Progrés de Martorell, interpretada per la cobla Ciutat de Cornellà. 24è. Aplec dels Reis (7/1/2007), a Elna (França), interpretada per la cobla Combo Gili 3a. Festa del soci (8/6/2008), a la Plaça de la Sardana - Pista coberta Pla de Sant Pere, de Ripoll, interpretada per la cobla Foment del Montgrí. 5è. Aplec de Poqueres (16/5/2009), davant de l'Ajuntament de Porqueres, interpretada per la cobla La Principal de Porqueres. 5è. Aplec de Sant Esteve Sesrovires (4/07/2009), al Parc Canals i Nubiola, interpretada a conjunt per les cobles La Principal de la Bisbal i Montgrins. Aquesta sardana s'inclou al cinquè disc de sardanes del compositor Joan Lázaro titulat Avinent, i interpretat per la Cobla Montgrins. D'aquest CD l'any 2008 se'n van editar 800 còpies amb la col·laboració del Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 1-7-2006 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Joan Lázaro i Costa | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
| 77007 | Cançó de les Llúcies i els Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies-i-els-nicolaus | <p>AMADES, Joan. (Primera edició 1951) Folklore de Catalunya. Cançoner. Editorial Selecta. Biblioteca Perenne.</p> | XX | Actualment ja no es canta | <p>Es canta el dia 6 de desembre i el 13 de desembre. La cançó de Les Llúcies es canta el dia 13 de desembre. La tradició marca que per Santa Llúcia, el dia 13 de desembre, les nenes del poble surten a cantar per tots els carrers cançons tradicionals catalanes. L'objectiu d'aquesta capta infantil és omplir el cistell de productes alimentaris per poder fer després l'esmorzar. Quan han cantat les cançons, els oients han de fer cas a la petició que porta aquesta darrera: 'Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal, si voleu que canti més, poseu figues i diners'. Les petites cantaires es coneixen amb el nom de les Llúcies o Llucietes. La cançó dels Nicolaus es canta el dia 6 de desembre. Una de les característiques més destacades de la Diada de Sant Nicolau són els captiris o captes realitzats pels infants anomenats popularment 'Nicolauets', 'Nicolaus' o 'Micolaus'. Acompanyats pels seus professors i familiars, els nens recorren el poble casa per casa botiga per botiga, cantant tot tipus de cançons tradicionals. La comitiva, al igual que les llucietes, recull el que la gent els dóna amb uns grans cistells de vímet i amb tots els queviures (dolços, begudes, fruites, fruits secs) i els diners que arrepleguen, fan un gran àpat. En alguns pobles els nens van armats amb sabres i espases de fusta, doncs sembla que antigament, aquest dia els infants tenien llicència per empaitar i matar els galls que es trobessin pel camí, un costum que avui s'ha transformat en la presència d'un gall de cartró, i que evidencia que, tal i com resa la cançó 'Ara ve Nadal, matarem el gall'.</p> | 08208-66 | <p>En el 'Cançoner de Joan Amades. Folklore de Catalunya', s'hi troba la cançó de 'Sant Nicolau' i la cançó de 'Captiri de santa Llúcia'. Segons Joan Amades, el captiri de sant Nicolau és comú a molts pobles europeus i potser respon al començament de la hivernada. Segons Amades, els infants feien colles presidides pel més gran, que anava disfressat de Sant Nicolau, a tall de bisbe, amb mitra i mantell de paper i amb una gaiata com a crossa. La resta van amb coves i cistells per possar-hi alllò que els donen. Sant Nicolau és el patró dels nois, segons a on precisament dels que van a estudi, i en altres llocs només dels qui aprenien llatí. Les cançons solen estar formades per un enfilall de corrandes infantils especials de captiri. Aquest captiri està més estès per la Catalunya Vella que per la Nova. Segons Joan Amades, el captiri de les Llúcies es propi de nenes i segons marca la tradició de les que van a costura (antigament hi anaven quasi totes les nenes), que tenen a Santa Llúcia per patrona perquè els guardi la vista. La nena més grandeta va vestida com de santa Llúcia, amb corona, faixa i matell blanc, i a voltes tota enjoiada amb joies dels pares i àdhuc manllavades. Duu a la mà un platet amb dos ulls pintats per rebre les almoines en diners. Les altres captaires reben el qualificatiu de 'cardenales', i van tan mudadetes com poden. Una duu un cistelló per posar-hi els donatius en fruita i d'altres menjars, i una altra un cantiret d'aram per a posar-hi l'oli que els donen destinat a fer cremar la llàntia de la santa. Abans de sortir a captar, en alguns indrets fan dir una missa a santa Llúcia, a la qual assisteixen les 'llucietes' i canten els goigs. Aquest captiri està, segons Amades, poc estès: només ens és conegut al Baix Llobregat i al Penedès.</p> | 41.4933700,1.8740200 | 406012 | 4594140 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | A Sant Esteve Sesrovires es va celebrar la Cançó de les Llúcies i els Nicolaus fins l'any 1989. Els nens i les nenes d'entre 7 i 8 anys, en grupets, cantaven al matí pels carrers del poble, realitzant la corresponent capta i per la tarda anaven a pagès. | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
| 77009 | Parc Canals i Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-canals-i-nubiola | <p>Guia professional de serveis turístics. Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Promoció Econòmica i Turisme Portafoli de Serveis Turístics 2008. Ajuntament de sant Esteve Sesrovires.</p> | XX | <p>El parc Canals i Nubiola és un entorn natural del poble de Sant Esteve Sesrovires cedit a l'Ajuntament per la família Canals i Nubiola amb la condició de que sempre fos espai natural. En dues fases s'ha adequat el parc com a zona d'esbarjo per als ciutadans de Sant Esteve Sesrovires i ara compta amb zona equipada amb vuit barbacoes, una àrea de pícnic, un circuit esportiu i una zona de jocs infantils. Les barbacoes disposen d'un conjunt de mesures per evitar el risc d'incendis. El parc és una zona d'interès natural i paisatgístic que representa el pulmó verd del poble. El parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d'1 km. que recorre part d'aquest entorn natural. El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com correr o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l'esport a l'aire lliure. A més és el punt d'inici i final de la Ruta Verda. El parc de Canals i Nubiola va ser inaugurat el 26 d'octubre de l'any 2003 i va ser dissenyat per Mònica Oliveres i Josep Maria Fosalva.</p> | 08208-68 | Camí del motor, s/n | 41.4947800,1.8688100 | 405579 | 4594302 | 2003 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77009-foto-08208-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mònica Oliveres i Josep Maria Fusalba. | Existeix una Normativa reguladora d'usos del Parc Canals i Nubiola. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
| 77015 | Olivera de la Rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-rotonda | <p>Olivera sesrovirenca de més de 500 anys cedida per la propietat de Can Domènech el 26 d'abril de 2003.</p> | 08208-74 | Rotonda entre Av. Francesc Macià, c. Josep Fusalba, Av. Josep Llobet i Bonastre i Camí Can Bonastre | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4953700,1.8741300 | 406024 | 4594362 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77015-foto-08208-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||||
| 77016 | Sputnik | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sputnik | <p>Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, núm. 50. Centro Cívico en Sant Esteve de Sesrovires. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya RUIZ SALGUEIRO, Victoria (1997). Sant Esteve Sesrovires, en tots els sentits. Prensa Siete, SL http://www.sesrovires.net/Atencióalespersones/Joventut/Sputnik/tabid/170/language/ca-ES/Default.aspx MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XX | <p>Edifici modern d'original composició que es caracteritza pel cos elevat sobre pilars de formigó armat sota el qual hi ha un espai públic obert que fa de vestíbul de les diferents dependències que hi ha a l'edifici. Aquest cos elevat alberga la Sala Domènech i Estapà que és una sala d'exposicions temporals a la que s'hi accedeix a través d'unes rampes que parteixen de la plaça columnada que hi ha sota aquest cos elevat. Interiorment aquesta sala està iluminada per uns lluernaris que per la coberta tenen una aparença com si fossin tres pinacles. Exteriorment, aquest espai sobre columnes és cec, només té una finestra que dóna vista a les antigues escoles i al Casino, i l'acabat de façana és amb planxes d'alumini de color platejat. Sota l'espai porticat, i amb accés des del carrer de la Vila, hi ha el CAP (Centre d'Assistència Primària), que va ser ampliat l'any 2005 amb unes dependències situades a la planta inferior d'un edifici annex que està separat de l'anterior per un espai obert i que es comuniquen entre sí per unes rampes que uneixen alternativament els espais d'ambdós edificis. A l'edifici annex actualment també hi el Servei d'Informació i Accions Juvenils adscrit a la Xarxa d'Informació juvenil.</p> | 08208-75 | Carrer del Dr. Pau Costas, 49 | <p>Al lloc que avui ocupa el Centre Cívic hi havia una granja de conills. El propietari era conegut com en Peret dels Conills. Al costat hi havia una casa que va ser comprada pel municipi l'any 1927. Va ser reformada i ampliada amb l'objectiu d'ubicar-hi la nova seu de l'Ajuntament, perquè fins aleshores tenien un local llogat al carrer Serafí Julià. La reforma va consistir a destinar la planta baixa a dependències municipals i casa del secretari. A la planta de dalt s'hi van habilitar dues vivendes per als mestres. Les eleccions de l'any 1936 ja es van fer al nou Ajuntament. Més endavant, l'any 1989, es va traslladar al carrer Major, i és el que coneixem avui dia. La vella Casa de la vila va ser enderrocada el mes de juliol de l'any 1992.</p> | 41.4932200,1.8720200 | 405845 | 4594126 | 1994 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77016-foto-08208-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Víctor Rahola Aguadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
| 77018 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-2 | <p>AMADES, Joan / PUJOL. 'Cançoner Popular de Catalunya. Volum I. Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors'. Publicacions de la Fundació Concepció Rabell i Cibils Vda. Romaguera. Barcelona, 1946.</p> | XX | Actualment ja no es balla | <p>Ball que es feia al Casino quan acabava la collita del raïm i després de la premsada, cap a l'octubre. El Ball del Most es feia per cel·lebrar la bona collita els anys que aquesta era abundosa.</p> | 08208-77 | Carrer Sant Joan, núm. 15 | <p>Segons Joan Amades i Francesc Pujol, a la seva obra 'Diccionari de la Dansa , dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', el Ball del Most correspon a la ballada que es feia un cop acabades les feines de la verema en celebració de la bona collita els anys que aquesta era abundosa. Segons Amades i Pujol, a Ripollet, el ball del Most era un senzill ball de sala i el programa era format per danses modernes. Amb igualtat de circumstàncies i amb idèntica finalitat, feien a Vallirana una ballada per l'estil, a la qual donaven el nom de Ball del vi. Es probable que aquestes dues ballades siguin reminiscències d'un antic costum de celebrar una festa demostrativa del goig produït per l'abundosa collita de fruits de la vinya amb una dansa especialment destinada a aquesta finalitat.</p> | 41.4937000,1.8718278 | 405830 | 4594179 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-10-22 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||
| 77019 | Alzina de can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-domenech | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>L'Alzina de Can Domènech està situada al costat de l'antiga masia de Can Domènech i s'ha conservat com un element singular i històric dins del jardí de la finca. Aquesta alzina per la seva magnitud i robustesa esdevé un exemplar singular a considerar dins el patrimoni natural del municipi. L'Alzina de Can Domènech diposa d'un escossell de forma quadrangular, d'uns 40 cm. d'alçada, construït amb pedra i peça de maó ceràmic col·locat a plec de llibre.</p> | 08208-78 | Can Domènec | 41.4968400,1.8826700 | 406739 | 4594516 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77019-foto-08208-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'Alzina (Quercus ilex) també coneguda com aglaner, aulina o bellotera, és un arbre de fullatge persistent, de la família de les fagàcies (Fagaceae). Etimològicament, tant alzina com aulina provenen del llatí 'ilicina' o 'elicina', derivat d'ilex', alzina. Aglaner, 'que fa glans', és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Bellotera, 'que fa bellotes', és derivat de bellota de l'àrab 'balluta'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses. Les fulles són de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. La seva alçada varia entre 5 i 20 metres i el seu tronc, a cops, apareix dividit des de la base. És un arbre de creixement lent. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||||
| 77020 | Bandera de la Germandat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-la-germandat-de-sant-isidre | <p>MARGARIT, Assumpta i LLANOS, Elisa (2006). Els carrers de Sant Esteve Sesrovires. Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires</p> | XIX - XX | <p>Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Germandat de Sant Isidre, com la bandera que lluïa la Germandat a les seves sortides. És un estendard fet de roba brodada amb un text que diu Sant Esteve i una imatge del Sant. (núm. de Registre 93 i Codi 2-CU-GSI-003). A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositada la documentació de la Germandat (1880-1970)</p> | 08208-79 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>En un principi la Germandat de Sant Isidre es deia Montepio de San Isidro i es va fundar l'1 de març de 1881. El seu objectiu era auxiliar-se mútuament en cas de malaltia. L'any 1900 estava formada per setanta socis. Més endavant va ser coneguda com el Partit de Baix perquè sembla que prové de la primera Societat Agrícola que hi va haver al carrer Pau Costas. També l'associaven amb els requetès, d'idees més conservadores. Tenia la seu al núm. 4 de la plaça del Dr. Tarrés. A la planta de baix hi havia un bar i a la de dalt es feia el ball. Per la Festa Major feien un envelat just al davant, on ara hi ha la font, i sempre llogaven l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní d'Anoia. L'esdeveniment més significatiu que organitzava aquesta germandat era la Festa de Sant Isidre, que se celebrava el 15 de maig. Segons els records de la gent més gran, cap a l'any 1915 aquesta festa consistia en el següent: Al matí, en sortir de missa, es feia la Processó pels carrers de poble. Els nens es reunien davant el Centre Agrícola i ballaven el Ball de Garlandes. Després de dinar hi havia ball per la gent gran. La gent anava molt mudada per l'ocasió. Els homes es feien trajos i les noies vestits ben bonics, que de vegades s'havien de pagar a terminis, perquè el jornal no donava per pagar-lo de cop. A més del Ball de Garlandes, es ballaven altres balls de l'època. Després anaven a sopar i continuava la festa. En Valentí Valls recorda com l'any 1953 va haver d'anar a comprar el sant i es va brodar una bandera nova. La processó es va continuar fent fins acabada la dictadura. Després, i segurament pel fet que a Sant Esteve no hi hagués capellà (només venia els diumenges a fer la missa) ja no es va tornar a organitzar.</p> | 41.4934100,1.8745000 | 406052 | 4594144 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||||
| 77023 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-11 | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851). Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | XXI | <p>Can Serra és una masia localitzada a la banda nord-est del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La masia està situada a la banda de llevant del camí de Ca n'Amat i a ponent del polígon industrial de Ca n'Estella, molt a prop de la masia de Can Domènech. L'accés a la masia de Can Serra, es similar a l'accés a la masia de Can Domènech. Des de la rotonda del camí de ca n'Amat o des del camí del polígon industrial de Ca n'Estella, s'arriba fàcilment a ambdues masies. En fer les obres de rehabilitació per la instal·lació del Centre de Serveis Gerontològics, l'antiga casa de Can Serra es va enderrocar. En el projecte, es va decidir repoduir l'antic volum i tipologia de la masia, però construïda de nou. La finca es composa de l'antic volum, totalment construit de nou, una ampliació d'imatge contemporània i un gran espai obert que funciona com a pati o jardí del centre. A l'entrada de Can Serra hi ha un gran roure, que per la seva magnitud i antiguitat ha estat considerat com element singular en aquest mapa de patrimoni.</p> | 08208-82 | Camí de Can Serra | <p>En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Serra descrit com una 'alqueria' o casa de labor, composada per dos edificis. La casa de Can Serra està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici queda situat a la banda nord-est del municipi, a redós de l'antic camí de Can Sunyol i molt a prop del camí de can Serra, el qual mena directament fins el centre del nucli urbà.</p> | 41.4978500,1.8807300 | 406579 | 4594630 | 2010 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77023-foto-08208-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77023-foto-08208-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Actualment a Can Serra hi funciona un Centre Municipal de Serveis Gerontològics, inaugurat el dia 25 de setembre de 2010. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
| 77024 | Pins de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-duran | <p>AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1722-1773) 'Vecindario del Lugar y Termino de San Esteban de Sasroviras Obispado y Corregimiento de Barcelona practicado en 5 Abril 1773' (1773) AMSES. CAIXA 2743. 9.1. Estadístiques generals de població (1840-1878) 'Nuevo Nomenclator. Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Sant Feliu de Llobregat. Ayuntamiento de San Esteban Sasroviras' (1851) Cartoteca ICC, Fons Minutes municipals.</p> | <p>La casa de Can Duran estaba situada a la banda sud del municipi, al costat de l'antic camí de Can Gros que baixava de Can Gros fins el Maset, situat vora l'Anoia. Can Duran estava situat entre el torrent de Can Gros -actual torrent de Can Margarit- i l'antic torrent de la Grau o del Grau. En els terrenys de la finca de Can Duran s'hi va construir el Centre penitenciari de Can Brians i la casa va desaparèixer. De l'antiga casa o el seu entorn, hi resten quatre pins que han quedat dins el recinte penitenciari. Es considera convenient incloure aquests especímes botànics en el Mapa de patrimoni de Sant Esteve Sesrovires , ja que aquests pins configuren un indret representatiu dins el centre penitenciari i varen ésser respectats en el moment de la construcció del centre.</p> | 08208-83 | Ctra. de Martorell a Capellades, km. 23 | <p>A la documentació de l'estadística general de població de l'any 1773, ja apareix citada Can Duran, com la Casa de Duran. En el 'Nuevo Nomenclator' de l'any 1851 apareix Can Duran descrit com una 'alqueria' o casa de labor, composada per dos edificis. La casa de Can Duran està identificada a la planimetria de les Minutes de la Cartoteca de Catalunya. L'edifici quedava situat a la banda sud del municipi, a redós de l'antic camí de Can Gros, bastit entre el torrent de la Grau i el torrent de Can Gros.</p> | 41.4675200,1.8834500 | 406762 | 4591260 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | En antigues escriptures, la finca està documentada com Can Duran de Brians. Actualment a la finca de Can Duran hi ha el Centre penitenciari de Can Brians. La casa ha desaparegut. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||||
| 77025 | El Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-del-llac | XX | <p>A part de la zona verda que hi ha al costat de la rotonda d'entrada al municipi, Ca n'Amat disposa d'una altra zona verda, el Parc del Llac, que comparteixen els municipis d'Abrera i Sant Esteve. Aquesta zona verda ocupa una àrea situada entorn del torrent de Can Noguera, actualment canalitzat en aquest tram. A l'entrada del parc s'hi troba la Font de l'Aspirina.</p> | 08208-84 | Urbanització Ca n'Amat | <p>El Parc del Llac es troba situat a Ca n'Amat, ocupant una superfície de terreny que correspon a un tram de la llera del torrent de Can Noguera. En aquesta zona antigament hi existia un llac, el qual va ser construït amb les mateixes terres del lloc, sense cap mena de mur de contenció ni altra infraestructura possible. El llac contenia fins i tot peixos i es convertí en una zona habitual de joc pels nens i nenes del veïnat. L'aigua entrava en el llac a través del mateix torrent i s'escolava a través d'un conducte, el qual podia ser barrat per possibilitar el desviament de l'aigua cap uns horts veins i utilitzar-la per regar. Un dia de tempesta, la sortida va restar tancada i l'aigua va desbordar el llac i s'ho va emportar tot, desapareixent la bassa del llac completament. Es va decidir no tornar a construïr el llac i en el seu lloc ubicar-hi una zona d'esbarjo. L'aigua del torrent es va canalitzar i actualment en el seu lloc s'hi troba una àrea verda anomenada Parc del Llac.</p> | 41.5078000,1.8801100 | 406541 | 4595736 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77025-foto-08208-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El parc ocupa la llera del torrent compresa entre les cases que tenen façana a l'Avinguda d'Abrera i les que tenen façana a l'Avinguda de ca n'Amat, tenint l'accés pel carrer que va de la rotonda que hi ha entre l'Avinguda de Ca n'Amat i el carrer Montnegre i la rotonda que hi ha entre el carrer Anoia i l'Avinguda d'Abrera. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
| 77027 | Roure de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-serra | <p>CHANES, Rafael. 'Deodendron. Arboles y arbustos de jardín en clima templado'. Ed. Blume. Barcelona, 1969.</p> | <p>El Roure de Can Serra està situat a l'entrada de Can Serra, al costat de l'accés a l'aparcament de la casa. En el moment que es va enderrocar l'antiga casa de can Serra, aquest arbre va ser salvat i es va respectar el seu lloc original de creixement, evitant el seu trasplantament.</p> | 08208-86 | Can Serra, camí de Ca n'Amat a Sant Esteve Sesrovires, s/n | <p>La conservació de l'exemplar del Roure de Can Serra, recorda l'orígen boscós del territori del municipi de Sant Esteve Sesrovires. La historiografia manifesta que l'etimologia del nom 'Sesrovires', prové de l'antiga denominació de les rouredes, que eren anomenades 'rovires'. En català antic 'rovires' volia dir 'lloc abundant en roures o rouredes'. El topònim de Sesrovires derivaria de l'existència de rouredes o rovires amb la incorporació de l'article definit salat 'ses'.</p> | 41.4978200,1.8810400 | 406605 | 4594627 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77027-foto-08208-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | El terme 'roure' pot ser usat per referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere 'Quercus' i, ocasionalment també, a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae). En el seu ús original, el terme derivat del llatí 'robur', designa espècies europees de Quercus, de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics, o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. El 'Quercus robur' és un arbre caducifoli molt gran, que pot arribar a viure centenars d'anys. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m. d'alçada, amb les branques verticals i capçada ampla. Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines, són erectes de 1 a 3 cm. Floreix en el mes de maig. Els fruits són aglans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de 2 a 5. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||
| 77028 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-4 | XXI | <p>La parella de gegants de Sant Esteve són en Siset i l'Angeleta. En Siset, armat amb dos pedrenyals, representa un bandoler dels que es diu rondaven els boscos de Sant Esteve, pels volts del segle XVI. L'Angeleta és una jove pubilla sesrovirenca que duu la característica garlanda al braç.</p> | 08208-87 | Carrer Major, s/n | <p>Els gegants de Sant Esteve, en Siset i l'Angeleta, es van batejar durant la Festa Major de 2005 (el 3 de juliol), després d'una llarga etapa de creació en els tallers Sarandaca, de Granollers. Van ser creats pel constructor Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers. Van apadrinar el bateig els Gegants d'Abrera (en Pere el boter i la Roser). En la construcció dels gegants hi van participar també la Colla de puntaires de Sant Esteve Sesrovires que van confeccionar el mocador i el xal de la geganta, l'escultor José Antonio Gozález Rodríguez (Gonro) que va realitzar els anells l'any 2006 i també Stel Show que va fer el donatiu del camafeu de la geganta l'any 2006.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2005 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77028-foto-08208-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Ramon Aumedes | En Siset representa un dels bandolers de la colla d'Antoni Pujol àlies El Renegat que fou fet presoner pels boscos de Sant Esteve cap a l'any 1582. Porta dos pedrenyals al pit. Té una alçada de 3,50 m i pesa 36 kg. L'Angeleta representa una pubilla Sesrovirenca. Porta una Garlanda al braç que la identifica amb el Ball de Garlandes; tradició popular de Sant Esteve molt ben documentada. Té una alçada de 3,45 m i pesa 33 kg. Sobre els gegants de Sant Esteve en Josep M. Carbonell va escriure un conte el juliol de 2005 que diu: Amb els gegants de Sant Esteve hem recuperat una petita part de la història de la vila. Una història oblidada, molt remota, que ens trasllada més de quatre-cents anys enrere. Els gegants volen ser un petit homenatge, un petit record a la gent de Sant Esteve que durant una època d'injustícies socials, havien de sobreviure plantant cara a un règim feudal que els prenia el poc que tenien per viure. Fruit d'aquesta repressió va néixer la figura del bandoler, que tantes pàgines d'història i ficció ha omplert a Catalunya i que també a Sant Esteve va gaudir d'un protagonisme rellevant. Hem volgut personificar en el nostre gegant la figura del bandoler: uns personatges polèmics que es van deixar veure molt a Catalunya i que, segons ens consta documentat, algun d'ells es va deixar caure per Sant Esteve Sesrovires. Hi ha molta llegenda popular entorn de la figura del bandoler, però el que sí sabem del cert, és que eren homes i dones desesperats i amb una necessitat extrema de sobreviure en la difícil època de la qual us parlem. Sembla que podria ser que el nostre personatge, en Siset, hagués format part de la quadrilla d'un dels bandolers més buscats de Catalunya, l'anomenat Antoni Pujol, àlies Renegat, amb merescuda fama de violent i busca-raons i detingut als boscos de Sant Esteve a les darreries de 1582. Però l'amor d'en Siset per una bonica pubilla veïna de Sant Esteve, l'Angeleta, i la sort, el van fer escapar d'una condemna segura. En Siset i l'Angeleta prengueren vida el dia 30 de juliol de 2005, dissabte de Festa Major, tot desitjant de fer-nos còmplices de la seva història d'amor no absenta d'entrebancs, morts, fugides i trobades d'amagat. Una història que podria ser ben bé la del mateix Serrallonga, el bandoler més buscat de Catalunya. Fos o no com us hem explicat, Sant Esteve va viure en els segles XVI i XVII una de les èpoques més repressores de la seva història. Fruit d'aquesta repressió, en Siset, es va veure obligat a afegir-se a la quadrilla del Renegat, amb qui es va embolicar el nostre Siset, que es va veure obligat a fugir de Sant Esteve i a refugiar-se pels pobles del voltant. Aquesta fugida el va privar de veure's amb l'Angeleta, de qui estava bojament enamorat i que, com cada any, esperava en Siset per poder compartir el Ball de Garlandes. Diuen que el dia abans del ball, en Siset va decidir deixar plantat el seu amo, el Renegat, per anar a veure l'Angeleta a Sant Esteve i declarar-li el seu amor; aquella mateixa nit, la justícia va capturar el Renegat i la seva quadrilla en uns boscos propers a la Masia de Can Julià, dins del terme municipal; van ser jutjats i condemnats a galera perpètua. A en Siset li va venir d'un pèl, i l'endemà, tant ell com l'Angeleta, van encapçalar el Ball de Garlandes, i van prometre's no separar-se mai més. En Siset està inclòs en el Catàleg de béns artístics i museístics de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb el núm. de Registre 208 i Codi 2-AL-AxR-001, i l'Angeleta amb el núm. de Registre 211 i Codi 2-AL-AxR-002 | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
| 77029 | El Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bitxo | XXI | <p>És la primera bèstia de foc que va tenir Sant Esteve. Ideat i creat per la colla de diables Cadells de Drac. El disseny del drac va ser de l'artista local Enric Vallhonesta i la seva construcció va estar coordinada per Josep Berenguer i Tito Camiño.</p> | 08208-88 | Carrer Major, s/n | <p>El Bitxo va tenir el seu bateig de foc el 2002, dins dels actes de la Festa Major, que és quan surt pels carrers i places de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2002 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77029-foto-08208-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Enric Vallhonesta | L'existència d'aquest animal de foc s'explica en el conte del Drac que forma part de la tradició oral de la vila. Diu així: Diuen i conten que, temps era temps, els habitants d'una petita vila de Catalunya, de nom Sant Esteve Sesrovires, vivien en pau treballant les seves terres. Però un bon dia, quan el sol tot just s'acabava de pondre i els vilatants retornaven cap a casa seva, un so estrany els va sorprendre... El so venia de la Cova del Forn i la vigorositat d'aquell bram els deixà atemorits. Els més valents, plantats davant la cova, restaven a l'espera per si es repetia i podien esbrinar què era aquell rugit que mai havien sentit. L'udol es tornà a repetir, aquest cop acompanyat d'una gran foguerada. Era evident que a la Cova del Forn hi estava passant quelcom que podia esdevenir molt perillós. Els camperols s'imaginaven una bèstia ferotge nascuda a la cova. Com que no estaven preparats per a plantar-li cara, decidiren demanar ajut als guerrers més ferrenys de Catalunya. Però un sesrovirenc alt, forçut i cepat, tot demostrant la seva valentia, va oferir-se per entrar en el forat a lluitar amb aquella suposada bèstia. Decidit, el xicot s'hi va ficar. Ara els crits i les foguerades eren més forts que mai. De cop, el silenci s'imposà en aquell indret. Ningú sabia què havia passat en aquell cau, però era fàcil d'imaginar: la bèstia desconeguda s'havia cruspit el pobre forçut! Cap d'ells s'atreví a endinsar-se en el fum i la foscor d'aquell forat. De sobte, d'un dels campanars que estaven aixecant tota la gent del poble per celebrar el naixement d'una bessonada, va aparèixer una figura negra envoltada de foc. Tots els camperols la miraren sorpresos, i amb espant, escoltaren les seves paraules... No tingueu por. Sóc el vostre amic, el forçut; aquell que crèieu que s'havia mort en el forat. Dins la cova hi viu un poderós drac, però no l'heu de témer i m'envia a buscar-vos. Ell convertirà la vostra sang en foc, com ja ha fet amb mi, d'aquesta manera podreu ser els seus Cadells de Drac. Confieu en les meves paraules. Seguiu-me! Alguns dels camperols, els més atrevits, entraren a la cova i en sortiren els Cadells de Drac que amb els seu ritual de foc, batejaren el drac amb el nom de Bitxo. D'aquella feta, en feren una cançó, i el drac, en sentir-la, es posà a rodar... i rodar... Diuen que amb les seves espurnes omplia tota la plaça. D'aleshores ençà, els sesrovirencs, tot ballant el Ball de Garlandes a la plaça Major, recorden i parlen del dia del naixement del Bitxo i dels seus Cadells de Drac, i a cada Festa Major, els Cadells, acompanyats del Bitxo surten a córrer i a dansar pels carrers de la vila, per alegrar la festa de tots els seus veïns i companys. I per allà on passen, podreu escoltar rialles. Tots plegats, acompanyats de les gralles i timbals, des del més petit fins al més gran, entonen la cançó del Bitxo mentre el drac la va dansant. | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
| 77030 | El Talòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-talos | XXI | <p>La colla de diables Cadells de Drac va voler fer una bèstia àgil que els permetés de treure-la en els seus correfocs. Amb aquest objectiu van concebre i dissenyar el Talòs. Com El Bitxo, va estar fet per la mateixa Colla de Diables amb un disseny del Xavi Amorós, també membre de la colla. Aquesta bèstia és duta per una sola persona, talment com si dugués una motxila.</p> | 08208-89 | Carrer Major, s/n | <p>Va ser la segona bèstia de foc i es presentà al públic l'any 2004 en el correfoc de la Setmana de Joventut.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2004 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77030-foto-08208-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Xavi Amorós | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 77031 | Concurs de Carbasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-carbasses | XX - XXI | <p>A l'acabar de la missa del primer diumenge d'octubre se celebra el Concurs de Carbasses que ja s'ha convertit en una tradició en la que s'hi presenten una vintena de participants provinents de la pròpia localitat i de poblacions veïnes. Les carbasses presentades al concurs arriben a pesar al voltant dels 150 kg. i es pesen en una bàscula antiga que se situa al bell mig de la Plaça del Doctor Tarrés. A causa del gran pes de la majoria d'exemplars que es presenten, és necessari que almenys dues persones ajudin a descarregar-la i portar-la fins a la bàscula.</p> | 08208-90 | Plaça del Doctor Tarrés | 41.4933800,1.8739200 | 406004 | 4594141 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77031-foto-08208-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Se celebra anualment el primer cap de setmana d'octubre. L'any 2010 s'ha celebrat la quinzena edició del concurs. En aquesta edició el guanyador va presentar un exemplar de 150 kg que va superar amb escreix la de l'any anterior, que va ser de 113 kg. El segon premi va ser per una carbassa de 115 kg. i el tercer premi per una de 84 kg. A més, també es va presentar una carbassa fora de concurs de 180 kg i que el seu propietari ha cedit a l'Ajuntament. Aquest certamen és organitzat anualment pel Patronat Municipal de forma paral·lela a la Trobada d'Entitats. Les llavors són repartides pel Patronat Municipal, organitzador del concurs, a les persones interessades en plantar-les i presentar-les més tard als premis. Es tracta d'una varietat, que segon els entesos, poden arribar a centenars de quilograms si el clima és propici. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
| 77032 | Bioescultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bioescultura | XXI | <p>La Bioescultura consisteix en un bany de fang on els participants s'introdueixen dins d'una bassa de fang prèviament preparada, tot gaudint de les diverses sensacions que provoca el fang en assecar-se. Aquestes persones, convertides en veritables escultures vivents i amb el suport d'altres elements i materials com paraigües, cadires, papers, tints naturals... fan de models per al concurs de fotografia que acompanya la Bioescultura.</p> | 08208-91 | Aparcament del carrer Josep Tarradellas | 41.4939000,1.8763300 | 406206 | 4594196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | És una activitat bianual que es celebra des de 1991 (l'any 2010 s'ha realitzat la 8na. edició) . Està convocada pel Patronat Municipal i organitzada pel col·lectiu d'artistes locals Artviu. En la 8a edició de la Bioescultura, dissabte a la tarda es van utilitzar 30 tones d'argila, que la gent va poder utilitzar per simular ser escultures que prenien vida. L'acte va canviar d'emplaçament respecte d'edicions anteriors i es va celebrar a l'aparcament del carrer de Josep Tarradellas, ja que en anys anteriors aquesta activitat havia tingut lloc al camí del cementiri. Aquesta edició ha estat diferent, no només per la nova ubicació sinó perquè s'ha celebrat en sessió de tarda-nit. Des de les 6 de la tarda fins a les 11 de la nit hi va haver un ambient impregnat d'elements esfèrics que a mesura que es feia de nit l'atmosfera de l'acte va anar canviant. Amb la foscor es van posar espelmes i va començar a sonar música chill-out. A més a més, també es va disposar d'un servei de bar durant tot l'acte. Paral·lelament es convoca el Concurs de Fotografia de la Bioescultura, on les imatges han de tenir com a element central el mateix happening. En aquest concurs, que és obert a tothom, els fotògrafs que hi participen poden presentar un màxim de 3 imatges cada un. Un jurat tria les 30 millors obres que s'exposen a la Sala Domènech i Estapà i s'entreguen uns premis als guanyadors, que l'any 2010 han anat dels 100 als 300 euros. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||||
| 77033 | Col·lecció d'objectes de la Societat Coral Apolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-societat-coral-apolo | XX | L'estendard necessita tractament per arnes. | <p>Sant Esteve té una llarga tradició coral iniciada amb la fundació de la Societat Coral Apolo el 1907. Al fons d'art de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi ha dipositats diferents objectes que van ser utilitzats per la Coral Apolo a les seves cantades: - Estendard de roba de vellut brodada amb pedreria i detall d'espigues de blat amb metall i cintes amb la senyera catalana, muntat sobre pal de fusta amb acabats de bronze i guardat en una caixa de fusta. A la part anterior de l'estendard hi ha la inscripció Societat Coral APOLO Sn ESTEVE i a la part posterior Any 1907. A la caixa de fusta hi posa: 'Equipos Militares. Primer Establecimiento de España en su clase. Bordador y cordonero Juan Medina. Barcelona' (núm. de Registre 100 i Codi 2-CU-SCA-001) - Batuta de direcció utilitzada pel director de la Coral. És de fusta lacada amb detalls amb plata gravada. Porta la inscripció SOCIETAT APOLO SAN ESTEBE SASROVIRAS. (núm. de Registre 101 i Codi 2-CU-SCA-002). - Ballesta gran de fusta amb un cistell folrat de vellut vermell amb cascavells que servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 102 i Codi 2-CU-SCA-003). - Ballesta petita de fusta amb un cistell folrat de vellut vermell amb cascavells que servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 103 i Codi 2-CU-SCA-004). - Perxa consistent en un pal de fusta amb punta metàl·lica amb forma de ganxo on es penjava el cistell, que és folrat de roba amb cascavells al voltant, i servia per arribar a les balconades per recollir les donacions. (núm. de Registre 104 i Codi 2-CU-SCA-005). Actualment en dipòsit a la parròquia per a ús de la Coral Infantil de Sant Esteve que la utilitza a les cantades de les caramelles. - Ballesta de fusta amb una nina de roba a la part superior. Servia per arribar a les balconades. (núm. de Registre 105 i Codi 2-CU-SCA-006). Actualment en dipòsit a la parròquia per a ús de la Coral Infantil de Sant Esteve que la utilitza a les cantades de les caramelles. A l'Arxiu Municipal, al Fons d'Associacions, hi ha dipositat el fons documental de la Coral Apolo (1933)</p> | 08208-92 | Carrer Major, s/n | <p>L'any 1907 es va fundar la Societat Coral Apolo i el 1933 va arrendar El Casino com a seu de l'entitat.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77033-foto-08208-92-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | La tradició musical de la Coral Apolo i del Ball de garlandes es manté viva i estan representades per la Coral Sant Esteve (1977) , la Coral Infantil (1977) i la Coral Jove (2007). | 106|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 77034 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim-0 | XX - XXI | <p>Des de l'any 1999, el barri de Can Prats organitza la Festa del Raïm. Els dos primers anys com una festa veïnal; el tercer any com a festa per a tota la població sesrovirenca, i en poc temps s'ha converti en tradició local.</p> | 08208-93 | Can Prats | 41.4844900,1.8893700 | 407281 | 4593138 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Situat a l'est del terme municipal i envoltada de camps i vinyes, Can Prats conserva algunes característiques pròpies del Centre Urbà. Barri on es respira l'ambient rural i de camp. Els pocs veïns que acull el barri poden gaudir de la fresca i del repòs que ofereix la seva petita plaça. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||||
| 77036 | Trabucaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trabucaires | XX | <p>La colla dels trabucaires està formada per 15 membres, homes i dones, que, armats amb un trabuc, es passegen per la vila per fer saber a tothom que arribar la Festa. El seu vestuari, de vellut negre, va acompanyat d'una manta acolorida, amb la faixa morada i la barretina de 3 pams, com la que duia Mn. Jacint Verdaguer, el qual, l'any 1886 féu ofrena de 25 ptes. per a la construcció del nou temple de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-95 | Sant Esteve Sesrovires | <p>La colla de Trabucaires de Sant Esteve Sesrovires, va signar els seus estatuts el 8 de novembre del 2007, i va ser presentada en societat el 27 d'abril de 2008. Essent apadrinada per tres colles de trabucaires: Els Trabucaires de Sant Andreu Palomar, Els Miquelets de Badalona i Els Trabucaires de Ripollet. Vam estar acompanyats de la Coordinadora de Trabucaires, així com de les Colles Trabucaires de Solsona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Boi de Llobregat. En total uns 70 trabucaires. A l'acte també va estar convidat el Sr. Agapito, trabucaire de Súria, amb una trajectòria com a tal de 60 anys a l'entitat.</p> | 41.4912800,1.8751900 | 406107 | 4593907 | 2008 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77036-foto-08208-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | L'origen dels trabucaires data de la Guerra dels Segadors, el 1640. El seu objectiu era frenar la invasió castellana de Felip IV. Però arran dels abusos comesos per les tropes franceses, la pagesia es va revoltar (maig de 1640). L'any 1641 amb l'ajut de camperols armats amb trabucs, van participar en la victòria de la batalla de Montjuïc. Amb el temps, el trabucaires es convertiren en un grup de foc que sortia a galejar llançant trets a l'aire i salves en esdeveniments especials i recepcions dels seus senyors. Aquesta tradició de la Catalunya interior ha estat adoptada per uns quants sesrovirencs i sesrovirenques que, amb el nom de Colla de trabucaires Els Sesrovirencs duen el nom del Sant Esteve arreu del país. Formada per uns catorze membres, és de les poques colles de la comarca i actualment és l'única del Baix Llobregat Nord. Va ser batejada el 27 d'abril de 2008 amb motiu de la celebració dels actes de Sant Jordi. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 77037 | Pont sota la via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sota-la-via-del-tren | XIX | El torrent que passa per un dels ulls del pont ha anat soscavant la base del pilar i caldria un cert manteniment per a protegir aquest basament. | <p>Pont sota la via del tren de rodalies (línia R-4) al seu pas paral·lel a la llera del riu Anoia. Té dos ulls amb arc de mig punt i per un hi passa un camí que va cap el Maset i per l'altre hi passa el Torrent del Grau. Constructivament està fet a base de fàbrica de totxo massís alternada amb paraments de pedra sorrenca vermella de la zona. Els dos arcs, de mig punt, són una volta de canó feta a base de quatre filades de totxo a sardinell. El pilar que separa els dos arcs té a banda i banda un tallamar arrodonit fet a base de totxo massís, i també hi ha aquest arrodoniment a les parets laterals dels dos ulls del pont. Els paraments verticals, com hem dit, són a base de pedra sorrenca irregular de color vermellós que produeix un contrast de color amb el to més marronós del totxo.</p> | 08208-96 | Camí del Maset | <p>La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 posà en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat. Quan la companyia fou autoritzada a continuar fins a Martorell la companyia passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i finalment el 1861 obtingué la concessió fins a Tarragona des de Martorell i passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.</p> | 41.4638500,1.8932800 | 407578 | 4590842 | 1865 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77037-foto-08208-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest pont és original de quan es va construir la línia de tren que comunica Barcelona amb Tarragona passant per Vilafranca del Penedès cap a voltants de 1865. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||
| 77038 | Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa | XX | La resclosa presenta un bon estat aparent però la caseta annexa està abandonada i presenta moltes patologies estructurals., i els mecanismes estàn en molt mal estat de conservació. | <p>Resclosa d'obra construïda transversalment al riu Anoia amb la finalitat de derivar l'aigua fora de la llera i conduir-la cap a una sèquia. Al costat de la resclosa i a la banda de Sant Esteve hi ha una caseta amb les comportes per regular l'accés de l'aigua cap a la sèquia. Aquesta caseta és de planta rectangular, amb parets de maçoneria i coberta amb una volta de canó de rajola de pla. Encara es conserven les pales de les comportes, que són de ferro, però part del mecanisme per accionar-les ha desparegut.</p> | 08208-97 | Al riu Anoia, sota Can Bargalló | <p>Aquest conjunt relacionat amb l'aigua és molt interessant per conèixer el funcionament dels regadius a les zones properes al riu. La sèquia que s'inicia en aquesta resclosa dóna encara ara aigua per a regar a les zones agrícoles que hi ha a la part baixa del terme entre la via del tren de rodalies i el propi riu, convertint aquesta franja de terreny que finalitza a tocar del nucli urbà de Martorell en una zona agrícola de gran interès.</p> | 41.4592900,1.8847000 | 406855 | 4590345 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77038-foto-08208-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||
| 77048 | Relleu de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-sant-jordi | XX | <p>Relleu que representa la figura de Sant Jordi matant al drac Aquest relleu està instal·lat en el mur de tramuntana del jardí de l'Ajuntament. El relleu està collat sobre un tram de mur revestit de pedra, el qual ocupa la part central d'una composició clàssica. El relleu representa una escena que conmemora la llegenda de Sant Jordi. La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra 'La Llegenda Àuria'. Desseguida es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.</p> | 08208-107 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. L'any 1098, durant la primera croada, els croats quedaren sorpresos quan varen prendre Diòspolis de mans turques: aquells infidels havien conservat el culte a sant Jordi, aqui els musulmans anomenaven Khidr o El Cavaller Verd. El protector del les milícies romanes de Bizanci, el màrtir triat com a patró era també un home sant musulmà. El cavaller verd és esmentat en diversos passatges de l'Alcorà i, en aquella època, comptava amb santuaris al llarg del món islàmic, gaudint d'una enorme devoció popular, tanta, que havia estat la inspiració de diferents contes, com aquell que explicava que lluità contra el drac per protegir una bella princesa. El croats retornaren a ses terres amb una vella història en la qual el seu patró era protagonista d'un relat cavalleresc. La figura del sant s'estengué per Occident. En tornar a Anglaterra des de Palestina, el rei Ricard Cor de Lleó parlava del sant amb entusiasme, explicava que se li havia aparegut prop de Jerusalem, i per aquest motiu, ordenà la reparació del seu sepulcre a Lydda, després que aquest fos destruït per Saladí. Els croats en popularitzen la devoció, expandeixen el culte al sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa. L'any 1246 Iacopo de Voragine va divulgar la Llegenda àuria on s'inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, que es popularitzen arreu i produeixen innombrables versions. A partir del segle XIV, sorgeixen nombroses llegendes guerreres en les que apareix miraculosament sant Jordi fent costat als guerrers cristians en el moment decisiu de la batalla. A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona d'Aragó. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat)</p> | 41.4931400,1.8749800 | 406092 | 4594113 | 1920-30 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77048-foto-08208-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77048-foto-08208-107-2.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-29 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Antoni i Joaquim Farràs i Oliveró | 101|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
| 77049 | Escultura 'Cal·liope' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-calliope | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Cal·líope' és una escultura de dimensions 75x75x210 cm. realitzada l'any 1989, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. 'Cal·líope' és la figura dempeus d'una noia amb les característiques pròpies de la musa a la que representa. Cal·líope (en grec: Καλλιόπη) és una de les nou muses de la mitologia grega. Representa l'èpica i l'eloquència i per això estava considerada com la més important de totes. Porta una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia . A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.</p> | 08208-108 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica.. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4931600,1.8749200 | 406087 | 4594116 | 1989 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77049-foto-08208-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 77050 | Escultura 'Peix de Colors' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-peix-de-colors | XX | <p>En el jardí de l'Ajuntamenr de sant Esteve Sesrovires hi són exposades dues escultues de gran format de l'artista Mercè Riba. Es tracta de dues escultures realitzades en marbre i resina que reben els noms de 'Cal·líope' i 'Peix de colors'. 'Peix de colors' és una escultura de dimensions 65x85x170 cm. realitzada l'any 1990, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Representa una dona sentada que porta assegut a la seva falda a un nen. Amb la mà dreta el nen acarona el coll de la seva mare i amb la mà esquerra agafa un peix que la seva mare l'ajuda a sostenir amb una de les seves mans. El conjunt configura una bonica escultura de gran bellesa i harmonia. L'escultura està situada davant de l'estany del jardí de l'antiga casa de Can Farràs, actualment jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.</p> | 08208-109 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>Mercè Riba Romeva, néta del conegut poeta català Carles Riba, neix a Barcelona l'any 1952 on estudia escultura a l'Escola Massana (1968-76), i posteriorment es llicencia en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1975-79). L'any 1978, junt amb Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. L'any 1979 es trasllada a Llampaies (Saus) on instal·la el seu taller i realitza la seva obra artística dins la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Va començar exposant la seva obra l'any 1973 i des de llavors ha seguit fent exposicions tant dins el país com a l'extranger. Des de 1980 fins 1991 ha impartit classes de gravat i modelat a Girona, Osca, La Bisbal i per la UB. El seu treball es centra en la figura humana, resseguida amb línies elegants i plenes d'emoció, properes a la composició clàssica. La majoria d'aquests cossos humans són metàfores del temps: la intimitat, el naixement de la vida, l'amor, el dolor, etc.</p> | 41.4930800,1.8747500 | 406073 | 4594107 | 1990 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77050-foto-08208-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Mercè Riba Romeva | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||||
| 77052 | Oliveres de l'avinguda Vallserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-vallserrat | <p>Al costat oest de l'Avinguda Vallserrat, en el tram comprès entre la via del Ferrocarril i el carrer de la Vinya del Forn, s'ha creat una plaça paral·lela al carrer -plaça de la Vinya del Forn- i delimitada per l'avinguda i una sèrie d'habitages que hi ha amb façana al passatge de la Vinya del Forn. En aquesta vorera s'han utilitzat cinc oliveres de certa antiguitat com a arbres de carrer i, tot i que estan pel mig de la vorera sense alineació constant, donen un aspecte molt interessant al carrer i evoquen temps passats quan el conreu de l'olivera era una activitat habitual a la zona. Sembla com si les oliveres siguin les restes d'una antiga plantació i que estiguin situades en el seu lloc original de quan formaven part d'un camp conreuat. La resta de la plaça està enjardinada amb arbres ornamentals i tanques vegetals que ja no són reminiscències d'activitats agrícoles passades.</p> | 08208-111 | Av. Vallserrat davant la Plaça de la Vinya del Forn. | <p>L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera. L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres. L'Alcorà també esmenta l'olivera.</p> | 41.4983000,1.8688900 | 405591 | 4594693 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77052-foto-08208-111-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | |||||||||||||
| 77053 | Jardins de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lajuntament | <p>Caixa 2015 i 767. AMSES.</p> | XX | Les escultures i els elements arquitectònics mostren signes de deteriorament. | <p>Actualment, a l'antic edifici principal de Can Farràs hi funciona l'Ajuntament, des del qual s'accedeix directament al jardí a través de la planta del semi soterrani. El jardí està situat a la banda posterior de la casa i afronta amb el carrer de Martorell i amb el carrer de l'Alba, és tancat per un mur d'obra i s'hi accedeix a través d'un portal situat al carrer de Martorell. El disseny del jardí és d'estil Neoclàssic i està urbanitzat amb elements pròpis de l'època. A la banda de llevant del jardí, en paral·lel al mur de tancament, s'hi disposa l'eix principal del jardí, flanquejat per una filera d'arbres de gran alçada a cada una de les bandes. Al fons de l'eix, situat a la part de tramuntana del jardí, hi és construït un petit estany circular delimitat amb rocalla, el qual ocupa el centre d'una placeta que, a la vegada, recull un segon eix secundari que li arriba de la banda de ponent del jardí. Al fons de l'eix principal hi és situada l'escultura de 'El peix de colors' de Mercè Riba. Abans d'arribar a l'estany hi trobem una glorieta construïda amb estructura metàl·lica, la qual actua de suport a una enfiladissa que la cobreix totalment en època estival. La placeta, per la seva banda de ponent, adquireix una forma semicircular i a través d'unes escales s'accedeix a la part del jardí més propera a la casa, que queda situada a un nivell més alt. A la part de l'accés semicircular, a banda i banda de les escales, hi és construït un banc adossat a un muret d'obra, el qual s'estén al llarg de l'eix principal, actuant de mur de contenció entre la part més baixa i la part més alta del jardí. El segon eix descrit, que intersecta amb l'eix o passeix central, queda centrat amb una composició clàssica construïda en el mur de llevant de tancament de la finca. Aquesta composició arquitectònica conté una part central on hi és situat un relleu de Sant Jordi i un banc a cada banda construïts entre pilastres d'ornamentació clàssica. A la part superior del jardí, s'hi troba situada la segona escultura de Mercè Riba coneguda com 'Cal·liope'. Les dues escultures i la composició que conté el relleu de Sant Jordi constitueixen els elements més singulars del jardí. El jardí és dissenyat amb vegetació d'ordre major i vegetació menor, la major part del seu paviment és la mateixa terra batuda i els elements arquitectònics existents determinen la configuració dels dos àmbits principals del jardí, la part inferior o passeig principal i la part superior, que actua de zona d'accés a la casa. La composició arquitectural i vegetal del Jardí de l'Ajuntament o antic jardí de Can Farràs, representa, des del punt de vista de la història i de l'art, un interès públic que li confereix un singular valor patrimonial.</p> | 08208-112 | Carrer Major, núm. 8-10 | <p>El Jardí de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, correspon a l'antic jardí de la casa Farràs, actualment convertida en el Consistori del municipi. L'any 1987, l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires va adquirir la finca de Can Farràs per a Casa Consistorial i Centre Social. L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986. La finca de Can Farràs, incloïa dos edificis i els jardins annexos, constituint una ïlla d'aproximadament 2.800 m2. Can Farràs va ser construïda per Josep Farràs i Soldevila a principis del segle XX, seguint el projecte de 1909 firmat per Pedro Ros i Tort. La casa i jardí es varen construir en els terrenys que ocupava l'antiga casa Gulart, la qual va ser enderrocada per possibilitar la reforma del carrer Major i la nova casa de Can Farràs es va construir seguint les noves alineacions dictades per l'Ajuntament de l'època.</p> | 41.4930400,1.8748700 | 406083 | 4594103 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77053-foto-08208-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77053-foto-08208-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77053-foto-08208-112-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BCIL | 2024-11-26 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 99|106|98 | 2153 | 5.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 | ||||||
| 77059 | Font de l'Aspirina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laspirina | XX | <p>La Font de l'Aspirina és una font d'aigua canalitzada, que la col·lectivitat coneix amb aquesta denominació degut a la forma ben rodona que presenta l'element arquitetònic que la composa. La Font de l'Aspirina es troba situada a la banda nord del municipi, a l'entrada del Parc del Llac, a redós del torrent de Can Noguera. La font està construïda al costat de la carretera que circula des de la rotonda del carrer Montnegre fins a l'Avinguda d'Abrera, a la seva banda de llevant. La Font de l'Aspirina disposa d'un basament construït amb pedra, sobre el qual s'hi recolza una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situat el broc o aixeta de sortida de l'aigua. La roda és situada a la part central del basament, de manera que a banda i banda de la font hi queda un tros de mur que actua de banc pels visitants. Actualment s'ha condicionat l'entorn de la Font de l'Aspirina, col·locant un banc de fusta i una paperera. La frondosa vegetació existent al costat de la font i la bona accesibilitat des de la carretera, converteix aquest indret en una zona de repòs, de fàcil accés i d'una gran qualitat ambiental.</p> | 08208-118 | Ca n'Amat. Entrada al Parc del Llac | 41.5077000,1.8790200 | 406450 | 4595726 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77059-foto-08208-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77059-foto-08208-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 169,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc