API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Mida X

Mostra el títol i informació del dataset

Mostra els filtres

Mostra el botó per exportar

Mostra el botó per incrustar

<iframe src="https://do.diba.cat/data/ds/patrimoni_cultural/graella?municipis=08209&embed=true&filters=false&export-btn=false&iframe-btn=false&info=false" width="800px" height="600px"></iframe>

Camp 1:

Municipis:

Comarques:

Id Filtrar...	Títol Filtrar...	Url Filtrar...	Bibliografia Filtrar...	Centuria Filtrar...	Notes de conservació Filtrar...	Descripció Filtrar...	Codi d'element Filtrar...	Ubicació Filtrar...	Història Filtrar...	Coordenades Filtrar...	UTM X Filtrar...	UTM Y Filtrar...	Any Filtrar...	Municipi Filtrar...	Nom del municipi Filtrar...	Tipus d'accés Filtrar...	Estat de conservació Filtrar...	Imatges Filtrar...	Protecció Filtrar...	Estil Filtrar...	Àmbit Filtrar...	Tipologia Filtrar...	Titularitat Filtrar...	Ús actual Filtrar...	INSPIRE: Atribut Filtrar...	Data de modificació Filtrar...	Autor de la fitxa Filtrar...	Autor de l'element Filtrar...	Observacions Filtrar...	Codi de l'estil Filtrar...	Codi de la tipologia Filtrar...	Codi de tipologia a sitmun Filtrar...	Protecció id Filtrar...	Comarca Filtrar...	Conjunt de dades	Últim canvi
96165	Jaciment del Bosc a l'oest de Can Torrents	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-bosc-a-loest-de-can-torrents	<p>AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES (2013). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. A provació definitiva el 22 de juliol de 2013; DOGC núm. 6466, del 25 de setembre de 2013. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Fost de Campsentelles).</p>	II-I aC.	Es tracta de notícies de troballes superficials i no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Per tant, no és possible conèìxer ni l'abast del jaciment ni el seu estat de conservació.	<p><span><span><span><span lang='CA'>L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Sant Fost de Campsentelles de la Generalitat de Catalunya i el POUM (2013) situen aquest jaciment entre l'ermita de Can Cabanyes i Can Torrens vell. Tot i que a la fitxa de la Generalitat, es parla de Can Torrens, en realitat es tracta de Can Torrens vell. Se'ns diu que '<em>en</em></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em> fer el camí de Can Torrents a les runes de Sant Cebrià van aparèixer en els marges del camí restes de terrissa ibèrica a torn i a mà, sense cap estructura que definís el jaciment. Per tota aquesta àrea i especialment a la part baixa de la vinya, es troben fragments superficials de terrissa</em>'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Curiosament parla de les runes de Sant Cebrià, quan l'any 1992, moment en què es fa la darrera revisió de la Carta Arqueològica de Sant Fost de Campsentelles, l'ermita ja feia anys que havia estat restaurada. Segurament els autors de la fitxa citen textualment la bibliografia antiga (Estrada, 1955; Estrada i Villaronga, 1967).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>També citen un testimoni oral, l'</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Emili Ramon, que presenten com a 'coneixedor d'aquests jaciments' i expliquen que les restes descrites foren trobades en dos llocs diferents. Un lloc correspon al que es troba a la dreta del camí, en uns camps erms que es localitzen a uns 250 m abans d'arribar a la casa. Passada aquesta, a uns 300 m, tot seguint el camí que porta a Sant Cebrià, es troba el segon lloc indicat. És en aquest indret on aparegueren les restes descrites abans. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En la prospecció efectuada l'any 1992 per a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic, únicament es van trobar 2 fragments ceràmics, els quals eren cronològicament poc significatius.</span></span></span></span></p>	08209-1	Bosc a l'oest de Can Torrents	<p>Troballes referenciades bibliogràficament dels anys 50 i 60 del segle passat, i sense que s'hagi fet cap intervenció arqueològica posterior que pogués demostrar l'existència d'un establiment de la cronologia del material ceràmic trobat.</p> <p>El paisatge, a més, ha canviat molt. Predomina el bosc i no hi ha camps erms al voltant, tal i com s'indica a la fitxa de la Carta Arqueològica. El que sí hi ha, és un forn de ceràmica d'època moderna (<em>a priori)</em>, que es troba a la banda septentrional del camí i al costat d'unes vinyes.</p>	41.5033708,2.2279930	435569	4594926	200-50 aC	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96165-0101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96165-0102.jpg	Legal	Antic\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		80\|81	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96166	Jaciment al Turó dels Penjabocs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-turo-dels-penjabocs	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES (2013). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. A provació definitiva el 22 de juliol de 2013; DOGC núm. 6466, del 25 de setembre de 2013. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CUYÀS i TOLOSA, J.M. (1956). Comunicación de la Comisaría Local de Badalona a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Informes y Memorias; pp. 53 i 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CUYÀS i TOLOSA, Josep Maria (1976). Història de Badalona, vol. II . Badalona: Arts Gràfiques Duran, pp. 221-222.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CUYÀS i TOLOSA, Josep Maria (1977). Història de Badalona, vol. III . Badalona romana i visigòtica. Badalona: Arts Gràfiques Duran, pp. 62-65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p>	III-I aC.	No s'hi ha fet cap altra intervenció des de les fetes per J.M. Cuyàs, que deixà al descobert una estructura, però es veuen forats d'intervencions furtives pels voltants.	<p>L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Sant Fost de Campsentelles de la Generalitat de Catalunya (1992) i el POUM (2013) situen aquest jaciment entre Can Torrens Vell i Can Llombart, en un turó granític on hi ha restes de parets d'un poblat ibèric.</p> <p>J.M. Cuyàs (1956) parla de l'existència d'una torre fortificada, que malgrat la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic es deia que era difícil de localitzar i que no s'observaven estructures, certament es troba ben a la vista, dalt del turó. Així com un mur perimetral i altres fragments parcials de murs. Aquestes estructures van acompanyades d'un conjunt ceràmic composat per ceràmica ibèrica a torn i a mà, grisa de la costa catalana, campaniana A, pesos de teler, eines de metall i fragments de <em>tegulae</em> romana. J.M Cuyàs documenta i publica aquestes troballes durant la VIII reunió de la Comissaria Provincial d'excavacions arqueològiques de Barcelona, que es va fer a Badalona l'any 1955 (Cuyà, 1956, pp. 53-54 i làm. 12 fig. 1).</p> <p>Diu que va encarregar '<em>esta delicada misión [...] a don Jacinto Dunyó, afecto a este Comisariado, que tomará la dirección de un entusiasta grupo de muchachos del Fente de Juventudes y procedieran a explorar la torre situada al E. del baluarte</em>'. I conclou que la seva funció seria el control del pas per aquest sector de la via que uniria les ciutats romanes de <em>Baetulo </em>i <em>Ausa</em>.</p>	08209-2	Turó dels Penjabocs	<p>L'àrea de protecció delimitada a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya no es correspon amb la totalitat del jaciment. De fet, les estructures documentades per Josep Maria Cuyàs (1956) es troben fora de la zona marcada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'>Cuyàs (1976, 221) diu: 'Com hem dit al començament d'aquesta conclusió, no descriurem ara aquí</span> <span lang='EN-US'>aquest poblat. Pel fet que sigui ibero-romà, ja en parlarem detalladament en</span> <span lang='EN-US'>el pròxim volum dedicat a la «Badalona Romana». En donarem només unes</span> <span lang='EN-US'>dades de la seva situació geogràfica. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>L</span></span><span lang='EN-US'><span>'</span></span><span lang='EN-US'>any <span>1</span>955 </span><span lang='EN-US'><span>el </span></span><span lang='EN-US'>visitarem alguna que altra vegada. És situat al terme de Sant Fost de Campsentelles i </span><span lang='EN-US'><span>hi </span></span><span lang='EN-US'>té a prop les fonts de </span><span lang='EN-US'><span>la </span></span><span lang='EN-US'>Canaleta, Castanyers i Béter i can <span>Torren</span></span><span lang='EN-US'><span>t</span></span><span lang='EN-US'><span>s</span></span> <span lang='EN-US'>i can Llombart. Per la seva configuració, <span>diguem</span></span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>ne </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>«amatonada», fa que no es destaqui de lluny, però quan hom és a dalt </span><span lang='EN-US'><span>es f</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>a </span>càrrec realment de la seva situació estratègica. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='EN-US'>És realment una estació ibero-romana que defensava el camí carreter de Baetulo a Caldes de Montbui i per Moià a Vic, o sia un dels que unia la Marina amb el Vallès i, des d'aquesta plana, es bifurcava amb altres interiors'.</span></span></span></span></span></p>	41.5020772,2.2361684	436250	4594777	300 - 50 aC	08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96166-0201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96166-0202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96166-0203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96166-0204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96166-0205.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El 24 d'agost del 2018 el diari Liniavallès publicava la següent notícia:'Els Mossos d’Esquadra han aconseguit recuperar recentment diferents peces espoliades de jaciments arqueològics dels Vallès Oriental. Concretament, segons va informar el Contrapunt, les peces són del turó de Castellruf, de Santa Maria de Martorelles, on hi ha les restes d’un dolmen, un vilatge ibèric i un castell del segle XI; del turó de Gallemí, també a Santa Maria de Martorelles; el turó de Penjabocs, de Sant Fost, on hi havia restes d’un poblat iber i a Sant Cebrià de Cabanyes, també de Sant Fost, on hi ha una ermita romànica del segle XII. Per últim, també s’han recuperat peces del turó de Sant Miquel, situat entre Montornès i Vallromanes, on hi ha un assentament ibèric i les restes d’un castell on s’estan fent excavacions per tal que més endavant pugui ser un espai de visita.La localització d’aquestes restes es remunta a l’agost de l’any passat, quan els Mossos d’Esquadra van detenir dos germans del poble d’Amer, a la comarca de la Selva, per ser els presumptes responsables de l’espoli de 20.000 peces arqueològiques i paleontològiques. Durant la primera inspecció a la casa dels germans, els Mossos d’Esquadra ja es van endur algunes peces espoliades, material que feien servir per fabricar falsificacions que posteriorment venien i arxius informàtics amb imatges de l’espoli que cometien als jaciments. Uns mesos més tard, en una nova entrada a la casa, els especialistes de Cultura van trobar una quantitat de material espoliat mai vista'.Aquest procés es troba obert i, per tant, pendent de resolució judicial i els materials recuperats per la policia es troben dipositats en els magatzems del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya a Cervera.Actualment es continua localitzant material, com vam poder comprovar durant la realització del treball de camp del Mapa de Patrimoni de Sant Fost de Campsentelles, el març de l'any 2024.El Museu de Badalona preserva en el seu fons un lot indeterminat de material ceràmic procedent d'aquest jaciment arqueològic. Molt probablement de els excavacions dels anys 40 i 50 del segle passat.	81\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96167	Jaciment a Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-can-torres	<p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). 'La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas', dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p>		Es tracta de notícies de troballes superficials i no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. No és possible conèixer ni l'abast del jaciment ni el seu estat de conservació.	<p>L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Sant Fost de Campsentelles de la Generalitat de Catalunya (1992) i el POUM (2013) situen aquest jaciment a l'antiga parròquia de Cabanyes, en la vinya d'en Josep Solsona, on la notícia que es recull informa de l'aparició de molts fragments de ceràmica '<em>raspatelada</em>' i alguna amb cordons feta a mà.</p> <p>Aquests fragments ceràmics foren localitzats per Josep Estrada, el 19 de juny de 1949, sota uns ceps. Segons el mateix Estrada (1967), feia la impressió que hi havia un conjunt de gerres. L'àrea de la troballa se situa al sud de Can Torres.</p> <p>Actualment no s'ha localitzat més terrissa. Tampoc apareix cap estructura.</p>	08209-3	Can Torres		41.5067053,2.2247744	435304	4595299		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96167-0301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96167-0302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96167-0303.jpg	Legal	Antic\|Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Segons informacions publicades a la Carta Arqueològica (Generalitat, 1992) aquest jaciment fou totalment destruït, però no s'aporten més dades i no s'ha fet cap intervenció arqueològica a la zona que pugui confirmar o desmentir aquesta dada.	80\|81\|79	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96168	Jaciment aprop de Sant Cebrià de Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-aprop-de-sant-cebria-de-cabanyes	<p>ANTEQUERA DEVESA, F. 'Memòria de la revisió de la Prospecció Arqueològica Superficial dins de l'Estudi d'Impacte 'l'Eix de la Conreria i accessos. C-59. PK 0+000 al PK 10+000. Tram: Badalona- Santa Perpètua de Mogoda. Any: 2010. Núm. memòria: 9348.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). 'La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas', dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p>	II aC-V dC.	Es desconeix l'abast real d'aquest jaciment arqueològic, ja que es tracta de troballes superficials aïllades sense estructures associades i sense que s'hagi fet mai cap intervenció arqueològica.	<p>En aquesta zona situada en el camí de Can Torrens vell i de Sant Cebrià de Cabanyes, en una zona de bosc i vinya, Josep Estrada (1967) localitzà fragments de <em>tegula</em> romana al final de la vinya que es troba al costat del torrent i al començament del bosc.</p> <p>No s'hi ha documentat, de moment, cap estructura associada cronològicament a les troballes.</p>	08209-4	Camí de Can Torrens vell		41.5075569,2.2318232	435893	4595388		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96168-0401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96168-0402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96168-0403.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	En la prospecció efectuada l'any 1992 es van identificar dos fragments ceràmics de tipus ibèric i un fragment de sílex. Durant la prospecció de l'any 2010 es va documentar un únic fragment de ceràmica ibèrica i un altre sílex, concretament en la zona de vinya.	81\|83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96169	Jaciment de la pineda al nord del PK2.600	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-pineda-al-nord-del-pk2600	<p>FERRER ALVAREZ, Conxita (2000). Estudi d'impacte sobre el patrimoni històrico-cultural de la carretera B-500 entre Badalona i Mollet, agost 1999: Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2887.</p> <p>FERRER ALVAREZ, Conxita (2006). Memòria de prospecció arqueològica superficial dins estudi impacte ambiental eix conreria i accessos C-59. PK 0+000 al PK 10+000. Tram Badalona - Santa Perpètua de Mogoda, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 7063.</p>		No s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Per tant no es pot conèixer ni l'abast del jaciment ni el seu estat de conservació.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Durant una prospecció arqueològica realitzada, l'any 1999, amb motiu del projecte de condicionament de la carretera B-500 de Badalona a Mollet, es localitzaren en aquesta pineda diversos fragments de ceràmica a mà (</span></span></span></span>FERRER, Conxita; 2000)<span><span><span><span lang='CA'>. En aquest treball no s'adjunten dibuixos de la ceràmica ni es fa la corresponent descripció física, però els autors les atribueixen a </span></span></span></span>un jaciment de l'edat del bronze o de l'edat del ferro.</p> <p>Sis anys més tard (FERRER, Conxita;2006) es fa<span><span><span><span lang='CA'> una prospecció superficial dins de l'estudi d'impacte ambiental de l'eix de la conreria i accessos C-59, tram Badalona-Santa Perpètua de Mogoda. L'alternativa A, C i D afectaven a aquest jaciment, però en la prospecció no es va localitzar cap fragment ceràmic en aquest camp, ni en els propers. Tot i això cal considerar la possibilitat de l'existència d'un jaciment arqueològic del bronze-ferro.</span></span></span></span></p>	08209-5	Zona de Can Canyelles, entre el cementiri i la masia (Polígon 14 Parcel·la 5).		41.5145787,2.2223926	435113	4596175		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96169-p1620166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96169-p1620167.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96169-p1620168.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A la inspecció visual per a la realització d'aquest Mapa de Patrimoni no s'han detectat fragments ceràmics en superfície.	79\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96170	Jaciment del bosc a l'est del cementiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-bosc-a-lest-del-cementiri	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER ALVAREZ, Conxita (2000). Estudi d'impacte sobre el patrimoni històrico-cultural de la carretera B-500 entre Badalona i Mollet, agost 1999: Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2887.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER ALVAREZ, Conxita (2006). Memòria de prospecció arqueològica superficial dins estudi impacte ambiental eix conreria i accessos C-59. PK 0+000 al PK 10+000. Tram Badalona - Santa Perpètua de Mogoda: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 7063.</span></span></span></span></p>	VII-I aC.	No s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Per tant no es pot conèixer ni l'abast del jaciment ni el seu estat de conservació.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Durant la prospecció realitzada l'any 1999 amb motiu del projecte de condicionament de la carretera B-500 de Badalona a Mollet, es localitzaren en aquesta pineda dos fragments informes de ceràmica ibèrica. Els camps propers també van ser prospectats, però els resultats foren negatius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal considerar la possible existència d'un jaciment arqueològic d'època ibèrica, tot i que la poca quantitat de restes podria respondre a què fossin fragments rodats provinents en origen d'un altre punt. </span></span></span></span></p>	08209-6	Prop del cementiri municipal (Polígon 12 Parcel·la 30)	<p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 2006 es va fer una prospecció superficial dins de l'estudi d'impacte ambiental de l'Eix de la conreria i accessos C-59, tram Badalona-Santa Perpètua de Mogoda. L'alternativa A, B i D afectaven a aquest jaciment, però en la prospecció no es va localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></p>	41.5112246,2.2290552	435666	4595797	650-50 aC.	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96170-0601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96170-0602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96170-0603.jpg	Legal	Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	No està inclòs en el planejament urbanístic.	81\|79	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96171	Les Maleses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-maleses	<p><span><span><span><span lang='CA'>ALQUÉZAR, S. (2013). El projecte del jaciment té una bona acollida al cicle de xerrades Tribuna d’Arqueologia. Dins <em>La Veu.cat El portal de notícies multimèdia</em>. 05/12/2013.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BAQUER, J.; MADUEÑO, A. (2003). <em>Estudi dels objectes de metall del poblat de Les Maleses de Montcada i Reixac</em>. Dins <em>Monte Catano</em>. <em>Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac</em>, núm. 6. Montcada i Reixac: 21-46.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CUYÀS i TOLOSA, Josep Maria (1976). <em>Història de Badalona</em>. Vol. II. Badalona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>DURAN, Mercedes (1982). Campaña de excavación 1980 en el poblado íbero del Pi Candeler en la sierra de Les Maleses. Dins <em>Puig Castellar, 3a època</em>, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet, pp.186- 197.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURAN, Mercedes; HUTINGFORD, E. i DIAZ, J. (1987). Montcada i Reixac i el seu entorn: guia històrico-artística.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, MERCEDES; HIDALGO DURAN, GEMMA. (2004). Memòria de la campanya d'excavació al jaciment ibèric de Les Maleses. Núm. Mem. 5033.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2007). 'Campanya d'intervenció al Jaciment ibèric de les Maleses'. Núm. Mem. 9639.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2008). El poblament protohistòric a la serralada de Marina. El jaciment ibèric de les Maleses. 9a fase. Memòria científica de l'excavació arqueològica al jaciment de Les Maleses. Núm. Mem. 9776.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2009). Memòria arqueològica de la intervenció al jaciment de Les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles).2009. Parc de Serralada de Marina - Diputació de Barcelona. Núm. Mem. 9777.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma(2009). Memòria de consolidació del jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles).Maig 2009. Museu municipal de Montcada i Reixac (Barcelona). Núm. Mem. 9778.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2010). Memòria de consolidació del jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles).Juliol 2010. Museu municipal de Montcada i Reixac (Barcelona). Núm. Mem. 9779.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2010). Memòria arqueològica de la intervenció al jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac - Sant Fost de Campsentelles). Campanya 2010. Núm. Mem. 10013 (2 vols.).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2011). Memòria de consolidació del jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac - Sant Fost de Campsentelles). Novembre 2011. Núm. Mem. 10014.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2012). Memòria de consolidació del jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac - Sant Fost de Campsentelles). Núm. Mem. 10432.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2012). Memòria de la consolidació del jaciment ibèric de les Maleses. Núm. Mem. 10432.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma(2011). Memòria arqueològica de la intervenció al Jaciment ibèric de les Maleses. (Montcada i Reixac - Sant Fost de Campsentelles). Campanya 2011. Núm. Mem. 10703.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2012). Memòria arqueològica de la intervenció al jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac - Sant Fost de Campsentelles). Campanya 2012. Núm. Mem. 10871 (2 vols.).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2013). Memòria. Intervenció al Jaciment Ibèric de les Maleses (Montcada i Reixac-Sant Fost de Campsentelles). Núm. Mem. 11380.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2014). Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment ibèric de Les Maleses (Montcada i Reixac-Sant Fost de Campsentelles). Núm. Mem. 12450.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DURÁN PENEDO, Mercedes; HIDALGO DURAN, Gemma (2016). Intervenció de consolidació puntual i preservació de les estructures del jaciment ibèric de Les Maleses. Núm. Mem. 12738.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ZAPATA, Neus. (1998). Memòria de Conservació. Treballs de consolidació del Poblat Ibèric de Les Maleses. Mem. Núm. 3071.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	V-II aC.	S'han fet diverses intervencions, tant d'excavació com de restauració, amb el suport econòmic del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.	<p>Poblat ibèric que es troba a tocar del cim del Pi Candeler, que actua de límit municipal entre els termes de Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles i Badalona, al Parc de la Serralada de Marina. El poblat s'estén al llarg del cim carenat d'un turó allargassat, a 462 m sobre el nivell del mar, en un indret de difícil accés, d'alta condensació vegetal i amb unes condicions estratègiques excepcionals, ja que té un amplíssim domini visual sobre el corredor del riu Besòs, les planes del Vallès i la costa del Maresme i del Barcelonès.</p> <p>Des d'aquí s'albiren els vessants muntanyencs que hi ha entre els poblats del turó de Penjabocs i els del turó de Can Gallemí i Castellruf, a més d'altres vessants a l'est de les muntanyes que formen la Serralada de Marina. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat amb tots els poblats dels voltants, sense excepció, tant els de l'interior com els de la costa, com Puig Castellar i Mas Boscà.</p> <p>La seva extensió és de 3.322,56 m2. Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans. La seva economia era agrària, ramadera i comerciaven amb fenicis grecs i cartaginesos. L'urbanisme de les Maleses segueix el patró tradicional d'un carrer central que divideix en dos el poblat: el vessant de Sant Fost de Campsentelles està orientat a l'est mentre que el vessant de Montcada i Reixac, està orientat a l'oest. Tant en un costat com en l'altre, les cases s'afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s'hi i gaudir d'una bona resistència.</p> <p>Entre els segles V i II aC, la casa ibèrica es presenta amb un aspecte molt homogeni arreu. La planta gairebé sempre és quadrangular, tal i com succeeix al turó de Les Maleses. Les cases a Les Maleses presenten tres, cinc o més habitacions amb una superfície de 50 m2 aproximadament. A l'àrea excavada destaquen tres conjunts: la casa del moliner, la casa del ferrer, la casa de l'aigua i la casa d'una família prestigiosa del poblat.</p> <p>Els seus orígens ens situen en un habitat pre-urbà anterior al segle IV aC. La planificació urbanística es duu a terme entre els segles IV i III aC. El seu abandonament es produeix abans de la segona guerra púnica (219 aC), però fins ara es desconeixen els motius que ho van provocar.</p>	08209-7	Turó de Les Maleses, entre Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.	<p><span lang='CA'><span><span>El jaciment ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació des de que l'any 1928 la Secció d'Arqueologia de l'Agrupació Excursionista de Badalona realitzà una primera intervenció. Posteriorment les tasques d'excavació van ser continuades per la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia. Els anys 1943-1948 i 1955-1956 intervenen en el jaciment J.M. Cuyás i més tard Font Cussó i J. Fàbregas. </span></span></span>Les primeres excavacions posaren al descobert una muralla que, segons Cuyás, tenia 80 cm de gruix i envoltava pràcticament la totalitat del recinte i baixava pocs metres per ambdós vessants.</p> <p>Durant els anys vuitanta, les campanyes d'excavació es dugueren a terme en la zona sud-est del jaciment i es documentaren una sèrie d'àmbits i un possible carrer. Dins de les habitacions es van documentar llars de foc i gran quantitat de materials ceràmics entre els que destaquen una important col·lecció de fusaioles i un fragment de '<em>tymateria</em>' amb forma de cap femení, així com produccions ibèriques i ceràmica grollera a mà, mentre que les importacions es troben minsament documentades. Durant els anys noranta del segle XX, es realitzaren diverses actuacions de consolidació i adequació del jaciment, per tal d'aturar el procés de degradació que patia i millorar les condicions d'exhibició.</p> <p>Avui dia l'Associació d'Amics del Museu de Montcada i Reixac lidera el projecte d'investigació al Poblat de Les Maleses en coordinació amb el projecte pedagògic 'Vivint l'arqueologia' de l'Institut Montserrat Miró, el suport econòmic i logístic del Parc de la Serralada de Marina (Diputació de Barcelona) i de l’Ajuntament de Montcada. Des de l'any 2000 es realitzen campanyes arqueològiques cada estiu per continuar avançant en el coneixement del poblament iber i els seus habitants, documentats fa 2300 anys, entre els segles IV-III aC. L’equip del projecte d'investigació està liderat per Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Jordi Chorén, acompanyats d’arqueòlegs, voluntaris i estudiants de l’Institut Montserrat Miró.</p>	41.4939652,2.2243398	435255	4593885		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96171-0701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96171-0702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96171-0703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96171-0704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96171-0705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96171-0706.jpg	Legal	Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		81\|79	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96183	Església de Sant Fost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-fost	<p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XX		<p>Església de planta basilical, amb tres naus i set trams i capçada per un absis semicircular, aixecada després de la Guerra Civil espanyola en substitució de l'antiga església, ubicada a la zona de Can Torrens nou. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i acabada amb un ràfec de triple imbricació. L'any 1978 s'hi afegeix l'atri que presideix la façana principal. Aquesta presentava una portalada d'accés porxada, amb cinc graons i volta de canó. A banda i banda, hi ha dues obertures de mig punt i tres obertures més, també de mig punt, a mitja altura, agrupades, emmarcades per pilastres de secció rectangular, de clara reminiscència pairal. Fruit d'aquesta reforma, s'accedeix a l'interior per un porxo obert a la plaça amb tres grans arcs de mig punt sobre els quals se situen cinc arcs fets de maons, que abasten la totalitat de la façana.</p> <p>La torre-campanar, de 19,5 m. d'alçada, adossada a migdia, és de planta quadrada (4'20 x 4'80 m); amb dues estretes finestres a cada costat i campanar obert, amb arcs de mig punt amb ampit motllurat i guardapols. Està coronat amb una destacada cornisa i una teulada a dos vessants. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, dues als costats nord i sud i una a cadascun dels altres dos. Hi pengen tres campanes mitjanes i altres dues de grans amb el nom de Fausta i Roser procedents d'una foneria holandesa i beneïdes el 4 de març del 2001. La teulada és a doble vessant.</p> <p>La separació entre la nau central i les laterals es fa mitjançant arcs semicirculars que reposen sobre uns capitells dòrics, de pedra, amb els pilars fets de maó. La coberta és d'encavallada amb enteixinat molt interessant de fusta, visible a la nau central i a les laterals. Hi ha el pare nostre inscrit en llatí. L'absis s'obre mitjançant un arc de triomf i està cobert amb volta de canó amb finestres a la base. La nau la il·luminen finestres de dimensions reduïdes, rematades amb volta de mig punt que, als passadissos laterals, esdevenen petits òculs. L'interior és recobert amb guix, pintat de blanc.</p> <p>L'atri és obra de l’arquitecte Josep M. Defaus, arquitecte de Martorelles.</p> <p>Adossada a migdia se situa la rectoria, edifici de planta baixa i un pis amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que s'obre a la plaça. El portal d'entrada és d'arc de mig punt i les finestres de llinda plana, amb un balcó central. </p>	08209-8	Plaça del canonge Joan Rifà, núm. 1	<p>L'església parroquial de Sant Fost de Campsentelles, documentada l'any 1141, va ser incendiada i enderrocada l'any 1936. Acabada la guerra, l'arquitecte Marià Romaní va projectar una nova església i, a més, va modificar-ne l'emplaçament, per acostar-la a l'entorn de creixement urbanístic de la vila.</p> <p>Les obres de construcció es van allargar des de l'abril de 1940 fins a l'agost de 1945. La durada de les obres descriu les dificultats econòmiques per construir l'edifici religiós. El cardenal Jubany la va visitar el 8 de juliol de 1978.</p>	41.5218304,2.2334372	436042	4596971	1941	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96183-0802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96183-0803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96183-0804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96183-0805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96183-0806.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Marià Romaní Rius; Josep M. Defaus, l'atri.	A l'inventari de campanes figuren dues de l'església de sant Fost: una de 1950 de la foneria Barberí, d'un metre de diàmetre i 579 kg de pes. Una altra és del 2001, amb 80 cm de diàmetre i 296 Kg de pes.	98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96185	Església vella de Sant Fost de Campsentelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-fost-de-campsentelles	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1991). 'Sant Fost de Campsentelles', dins A. Pladevall (coord.) <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). <em>Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona</em>, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.</p> <p>MUNDÓ ANSCARI, Marcet (1966). <em>L'antic altar de Sant Fost amb les inscripcions dels segles X i XI</em>. Sant Fost de Campsentelles.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XII-XIX	Està enrunada, però és visible la seva planta, un dels absis i una alçada dels murs mínima de 50 cm.	<p>Restes de l'antiga església parroquial de Sant Fost fins l'any 1936, quan fou cremada, enderrocada i espoliada. Els orígens són d'època medieval i d'estil romànic, però fou reformada abastament en el segles XVIII i XIX. Del primitiu temple romànic només hi resten visibles dos murs laterals de la nau i el petit absis semicircular que capçava el temple, juntament amb dues petites absidioles. La porta d'entrada està a ponent i també es modifica a <em>posteiori</em>.</p> <p>Les altres restes que s'hi poden observar correspondrien a les reformes dutes a terme a l'època del barroc i al tercer quart del segle XIX, corresponents a la capella del Santíssim, adossada a migjorn, i a algunes parts de la sagristia i la rectoria.</p>	08209-9	Plaça de les Glòries Catalanes, s/n	<p>El lloc <em>Campus Sentigis</em>, que es convertiria en Campsentelles, es documenta l'any 967, en una donació d'una casa i terres que el prevere Godregildo fa al monestir de Sant Cugat del Vallès. Però la parròquia de Campsentelles no la documentem fins l'any 978, quan fou donada amb els delmes i les primícies per Seniol a favor del seu fillol Guillem, fill d'Amat i Riquilda.</p> <p>L'any 1001 ja apareix documentada sota l'advocació de Sant Fost. Posteriorment, l'any 1058, l'acta testamentària atorgada per Ramon Guillem de Castellvell, feudatari de la mitra de Barcelona, notifica que dit testador llega al seu fill Albert l'església de Sant Fost amb delmes, primícies i totes les possessions. La consagració del temple va tenir lloc el 4 de desembre de 1141, per Arnau Armengol, Bisbe de Barcelona.</p> <p>El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix l'església parroquial de Sant Fost i les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l'any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.</p> <p>L'any 1434 la incorporació a Montalegre dels monjos benedictins fa que els priors es converteixin en senyors feudals i barons de les parròquies de Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes, Martorelles i Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>L'any 1504, el bisbe Gonzalo de Heredia decreta la fusió de les parròquies de Sant Cebrià i de Sant Fost, per manca de feligresos.</p> <p>Fou objecte de saqueig i crema de l'arxiu per part de les tropes napoleòniques l'any 1810. Entre 1868 i 1876 s'hi va dur a terme la reforma més significativa. Poc després, l'any 1896, s'hi va construir la capella del Santíssim. </p> <p>L'any 1936 fou cremada i enrunada. El 1981 els veïns i les veïnes del barri decidiren desenrunar i netejar les restes, que l'any 2006 es van cobrir amb una estructura metàl·lica.</p>	41.5134171,2.2344578	436119	4596037		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96185-0901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96185-0902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96185-0903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96185-0904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96185-0905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96185-0906.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Actualment s'utilitza per celebrar-hi casaments i esdeveniments religiosos ja que va ser reconsagrada.Un fragment (4 x 38 x 5,5 cm) de l'ara d'altar d'aquesta església es conserva a l'església nova, construïda als anys quaranta del segle XX. Es tracta d'una peça de marbre utilitzada en època romànica, aprofitant una cornisa romana amb decoració de caràcter vegetal. Presenta nombroses inscripcions a la superfície, datades entre els segles X i XI (Mundó, 1966).	94\|98\|85	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96186	Can Canyelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). Les Masies (1); dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Canyelles és una masia situada a l'extrem oest del terme municipal, a tocar amb la carretera B-5001, però també del riu Besòs i la seva plana al·luvial, així com de l'eix viari de la zona des d'abans d'època romana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'una masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, disposa de dos portals d'entrada, el principal situat a l'eix central, d'arc de mig punt adovellat; i un segon portal que s'obre a la crugia de ponent, i és de llinda plana, de pedra motllurada. A la planta pis, s'obren tres finestres de tipus gòtic, d'arc conopial amb arquets globulars i caps esculpits a les impostes. A la finestra del darrere hi ha una llinda esculpida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està sense arrebossar, cosa que deixa veure el paredat de còdols i rierencs on s'hi poden apreciar pedres cantoneres que denoten que el mas va ser ampliat a partir d'un edifici original d'una crugia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat a la cantonada sud-est se situa un porxo suportat per columnes de maons i a la façana de ponent un seguit d'edificis auxiliars, de factura més contemporània.</span></span></span></span></span></p>	08209-10	Can Canyelles	<p>Can Canyelles és una de les masies més antigues de la parròquia de Sant Fost. Un document de l'any 1460 ens proporciona el nom del seu propietari, Bernat Ballash 'alias Canyelles'. La documentació ens diu que posseïa cent jornals de terra i pagava un cens de vuitanta sous a la casa Mogoda, propietat de Montalegre.</p> <p>Pérez (1990) explica que els Canyelles eren serfs de la gleva i que no podien abandonar la terra, però l'administrador de La Mogoda deia l'any 1460 que no havien de pagar remença o rescat. L'any 1551 vivia al mas en Francesc Canyelles que havia adquirit el mas Corts de Sant Fost de Campsentelles.</p>	41.5164465,2.2181493	434761	4596386		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96186-1001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96186-1002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96186-1003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96186-1004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96186-1005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96186-1006.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	En alguns documents moderns també s'anomena mas Elena.	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96187	Casa del carrer d'Emili Monturiol, núm. 95	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-demili-monturiol-num-95	<p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, pp. 147.</p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici aïllat de tipologia de ciutat-jardí, d'estil modernista, bastit entre finals del segle XIX i inicis del segle XX i situat a un carrer amb d’altres habitatges del mateix període i estil, que conformen un conjunt arquitectònic singular. És de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes, amb una distribució regular de les obertures, separades per franges horitzontals fetes de maons, que combinen la disposició horitzontal, i en forma de dents de serra. La coberta és a quatre vessants sobre un gran ràfec suportat per mènsules de fusta que es recolzen sobre una petita cornisa de maons. Sota aquesta motllura s'obren un seguit de respiralls de la cambra de ventilació, fets de ceràmica verda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Totes les obertures, a excepció de tres finestres situades a la façana de llevant, que són d'arc de mig punt, són d'arc rebaixat fet de maons a plec de llibre, amb impostes també de maons. Combinen les que tenen balcó de ferro forjat amb les d'ampit revestit de rajoles de color verd. A llevant i a ponent s'hi adossen dos cossos de planta baixa amb terrassa superior. L'entrada principal se situa al cos de ponent i està protegida per una coberta de ferro forjat. En una de les façanes s'hi localitza un mosaic encastat, de rajola vidrada i amb decoracions de ferro forjat, que representen una escena amb Sant Josep, la Mare de Déu i el nen Jesús. Aquest cos se situa damunt un podi delimitat per una tanca d'obra i ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dins la mateixa parcel·la s'hi localitzen dos edificis auxiliars de planta baixa, amb característiques formals i decoratives sensiblement diferents. L'edifici de la cantonada sud-est és de planta quadrada amb coberta superior plana i porta d'accés d'arc rebaixat amb emmarcament motllurat. D'altra banda, l'edifici de la cantonada nord-est és de planta rectangular amb una gran obertura d'arc escarser, amb emmarcament motllurat i rematat per una cornisa de formes ondulats.</span></span></span></span></span></p>	08209-11	Avinguda d'Emili Monturiol, núm. 95	<p>Marià Romaní i Rius (1900-1966) era un arquitecte barceloní que estudià a l’Institut General Tècnic de Barcelona i a l'Escola Superior d’Arquitectura. Va ser arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 1926. Coincidint amb aquesta etapa comença la urbanització de l'entorn de la carretera de la Roca, llavors una pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni, l'actual avinguda d'Emili Monturiol i el carrer de Sant Jeroni.</p> <p>Es tracta d’una promoció homogènia i executada amb pocs anys, de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena), tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana, amb elements extrets del repertori neoclàssic. Els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola.</p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (el maig de 1933).</p>	41.5241430,2.2259635	435420	4597233		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96187-1102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96187-1103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96187-1104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96187-1105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96187-1106.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquesta casa figura, erròniament, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA 29442) amb el número de carrer 111 quan en realitat es tracta del número 95.	98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96188	Can Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ,</span></span></span></span> Xavier (2004). El cadastre de Sant Fost de 1766. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 7, pp. 21-35, https://raco.cat/index.php/Campsentelles/article/view/280196.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). Les Masies (1); dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XV-XX		<p>Can Romagosa és una masia, situada al costat dret de la carretera de Badalona a Mollet B-500, que ja es troba documentada l'any 1447, tot i que el seu aspecte actual és fruit d'una reforma del segle XX.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener descentrat i perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Disposa de quatre crugies, de les quals la més occidental es configura en la planta pis amb una galeria porticada d'arcs de mig punt. A la planta baixa hi trobem el portal d'entrada principal de mig punt, que s'acompanya d'un segon portal d'arc rebaixat. Les obertures de la planta pis són de llinda recta amb ampit motllurat i d'arc de mig punt a les golfes.</p> <p>En una fotografia de l'any 1927 (Rifà, 2019; pp. 159) es veu el seu aspecte abans de la darrera reforma i es pot observar la sobrietat de la façana i les poques finestres que hi havia (només dues a la planta pis i sense golfes).</p>	08209-12	Carretera de Badalona B-500, núm. 517	<p>La primera referència al mas data de l'any 1447. Però se sap que abans era conegut amb el nom de mas Rosselló. Tenia 30 jornals de terra (unes 15 ha) i hi vivia en Joan Cabanyes.</p> <p>A mitjans del segle XVI el propietari era en Joan Romagosa, que fou obrer de la parròquia de Sant Fost, cap el 1582.</p> <p>L'any 1620, l'hereu es deia Sebastià Romagosa i pagava a Montalegre trenta sous i tres diners pel delme menut, a més de la dècima part de tots els fruits.</p>	41.5089228,2.2386447	436463	4595534		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96188-1201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96188-1202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96188-1203.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Hi destaca un rellotge de sol en plafó datat l'any 1935. És de forma rectangular sense línies horàries i amb números amb caràcters llatins disposats en un cercle exterior i els signes zodiacals en un d'interior amb un sol al mig.	94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96189	Can Bastinos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bastinos	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p>	XIX		<p>Casa aïllada als quatre vents situada al capdamunt del carrer de Sant Isidre, un dels carrers que conformen el nucli antic.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és plana ja que la darrera reforma no ha conservat la coberta original. La façana principal s'orienta al nord i s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix central està lleugerament sobresortit. A la planta baixa, les obertures són de llinda recta i hi destaca la porta principal, que està protegida per un porxo suportat per un arc rebaixat que es recolza sobre dues columnes llises d'estil jònic. A sobre, se situa una terrassa amb voladís recolzat sobre mènsules i protegit amb una balustrada d'obra. Les finestres de la planta pis combinen les de llinda recta amb emmarcament i guardapols motllurat, als cossos laterals, i d'arc rebaixat, a l'eix central. La composició es completa amb una cornisa llisa sobre aixecada al centre per acollir un baix relleu de Sant Antoni de Pàdua, amb el Nen Jesús al braç dret.</p> <p>El parament és llis i arrebossat però una franja de peces ceràmiques de color blau i blanc separa la planta baixa del primer pis, i aquest de la cornisa.</p>	08209-13	Carrer de Sant Isidre, núm. 34	<p>Aquesta casa pertanyia a Joan Bastinos Coll, fundador de l'editorial Bastinos i al seu fill, Antoni Joan Bastinos. L'any 2011 es reformà i passà a albergar diferents equipaments municipals.</p>	41.5172538,2.2337155	436061	4596463	1870-1875	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96189-1301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96189-1302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96189-1303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96189-1304.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	La inauguració com a nou espai de cultura i participació per als veïns i veïnes de Sant Fost de Campsentelles fou l'11 de setembre de l'any 2011.L'any 2013 s'estrena una havanera amb lletra dedicada a la casa i titulada Casa Bastinos, amb la música de La Gavina de Marina Rossell.	102\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96190	Sant Cebrià de Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cebria-de-cabanyes	<p>AA.DD (1991). Sant Fost de Campsentelles. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>FONT PIQUERAS, Josep (2021). <em>Informe tècnic per la declaració de l'església de Sant Cebrià de Cabanyes com a Bé Cultural d'Interès Local</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1967). <em>L'antipendi de Sant Cebrià de Cabanyes</em>, XI Diada de la parròquia, 30 de juliol, Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). <em>Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona</em>, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.</p> <p>MONSERDÀ, Daniel (1982).<em> Noces d'argent del dia de la parròquia</em>. Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>VALL, Ramon i MASVIDAL, Joan J. (1983). <em>El romànic del Vallès</em>. Sabadell: Ed. Ausa.</p>	XII	Entre els anys 1971 i 1984, fou objecte d'una restauració que en va eliminar diverses parts, entre elles la rectoria.	<p>L'església de Sant Cebrià de Cabanyes fou una església parroquial fins l'any 1504 amb un origen romànic, amb una planta de creu llatina amb una absis central i dues absidioles a banda i banda, de les que només s'ha conservat la de tramuntana.</p> <p>La nau (17,20 x 6,6 m) orientada est-oest, està coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada, i capçada per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Disposa d'un fris de secció tòrica en les arrencades de les voltes, que segueix fins la meitat de l'església. Entre la nau i l'absis hi ha un arc triomfal, lleugerament desviat respecte l'eix de la nau. La coberta de la nau és a doble vessant amb teules àrabs.</p> <p>La façana, orientada a ponent, és de composició senzilla amb un petit portal d'entrada de llinda recta, sobre el qual se situa un arc de mig punt amb el timpà buit. Una petita obertura cruciforme sota el carener il·lumina escassament l'interior. L'accés es fa mitjançant dos graons de pedra. La porta és de fusta, amb una reixa de ferro que la protegeix exteriorment.</p> <p>A la façana de migdia, destaquen dues petites finestres, ubicades a tocar del coronament del mur, amb llinda per l'exterior i d'arc de mig punt per l'interior. Disposen d'una partió, en la meitat inferior de la cara externa, formada per una llosa travessera i una llosa vertical, en forma de 'T'.</p> <p>A la façana de tramuntana hi ha un gran arc de mig punt. La capella lateral disposa d'una petita finestra rectangular, mentre que l'absidiola conserva una finestra original.</p> <p>A la façana de llevant, l'absis presenta la finestra romànica reconstruïda, esqueixada, possiblement més petita que l'original.</p> <p>Hi destaca el campanar d'espadanya de dos ulls de mig punt, coronats per una teuladeta a doble vessant, que se situa a la façana de tramuntana, al lloc ocupat antigament per una torre-campanar, enderrocada en el moment de la darrera restauració.</p>	08209-14	Cabanyes	<p>Sant Cebrià de Cabanyes era una antiga parròquia rural que es documenta per primera vegada l'any 1001. En una afrontació de terres, en la qual Egofret i Signares ven la terra i la casa a Vivan i Cuscà. En un document de permutes de terres de l'any 1086 se'n torna a fer referència.</p> <p>L'any 1113, Bernat Guanalgot testa a favor del seu fill Berenguer Bernat del castell de Cabanyes i de totes les seves pertinences, i dona un morabatí i la seva capa a l'església i al prevere de Sant Cebrià. Durant tot el segle XII se'n torna a fer esment.</p> <p>Fou consagrada l'any 1192 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell, tot i que es considera que es tracta de l'ampliació d'un temple construït temps abans.</p> <p>El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles i l'església parroquial de Sant Fost a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l'any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.</p> <p>En una visita pastoral de l'any 1328, l'església continua governada pel propi rector. Després d'un cert període de bonança durant els segles XIII i XIV, va entrar en crisi per la reducció dels ingressos, raó per la qual no s'hi va dur a terme cap reforma ni millora.</p> <p>Aquest procés va concloure l'any 1504, quan el bisbe Gonzalo de Heredia va decretar la seva fusió amb la veïna parròquia de Sant Fost i s'hi van anar reduint a poc a poc les celebracions de culte fins que, finalment l'any 1867, s'hi va decretar la supressió de tota activitat pastoral.</p> <p>Anys més tard, el 1877, l'ermità que cuidava la rectoria va desallotjar la casa, cosa que va accelerar el procés de degradació del conjunt.</p> <p>A mitjan del segle XX, es trobava en molt mal estat i amb l'absis mig enrunat. Per iniciativa del grup 'Amics de Cabanyes', juntament amb la parròquia de Sant Fost, entre els anys 1970 i 1984 s'hi va dur a terme la restauració del temple, que va finalitzar amb la reconciliació el dia 14 d'octubre de 1984, de part del cardenal Jubany.</p>	41.5051234,2.2251579	435335	4595122		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1405.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	D'aquesta església procedeixen dos elements molt interessants: un frontal d'altar o antipendi del segle XIV i un retaule gòtic del segle XV. El frontal d'altar es conserva al Museu Episcopal de Vic, mentre a Sant Cebrià de Cabanyes hi ha una reproducció feta per Xavier i Ferran Pérez, l'any 1987. El retaule gòtic formava part de la col·lecció particular de l'industrial Maties Muntades, comte de Santa Maria de Sans, i ingressà al MNAC l'any 1956.A l'Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona es conserva un expedient relacionat amb la restauració de l'església.	92\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96191	Pou de glaç de can Donadéu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-donadeu	<p><span><span><span><span lang='CA'>DANTÍ, Jaume; CANTARELL, Cinta i CORNELLAS, Pere (2007). <em>Pous de glaç al Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT PIQUERAS, Josep (2021). <em>Informe tècnic per la declaració del pou de glaç de Can Donadéu com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL)</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2011). Plànol de Can Donadeu i Cabanyes, any 1777; dins </span><em><span lang='CA'>Campsentelles</span></em><span lang='CA'>, núm. 14. Centre d'Estudis Santfostencs-Amics de Cabanyes, pp. 33-41.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PORCEL i CARO, Enric; TARRAGÓ i MEDIALDEA, Jordi (2004). El pou de glaç de can Donadéu. Dins <em>Les mines d’aigua de la serralada de Marina</em>. Badalona: Grup d’espeleologia de Badalona, pp. 91-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PORCEL i CARO, Enric; TARRAGÓ i MEDIALDEA, Jordi (2004). El pou de glaç de can Donadéu. Dins </span><em>Campsentelles</em><span><span><span><span><span>, núm. 7, pp. 37-45.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XVII	La vegetació ha cobert bona part de les estructures annexes. Es troba sense manteniment i la proximitat de la pista forestal fa perillar l'estabilitat del pou.	<p>El pou de glaç de Can Donadéu, antigament conegut com a pou d'Elias, es troba situat molt a prop del Besòs i, per tant, del Camí Ral que comunicava amb Barcelona, al costat del torrent homònim i de la masia de Can Donadéu.</p> <p>Es tracta d'un conjunt d'edificacions i estructures construïdes entre finals del segle XVI i principis del segle XVII pels monjos de la Cartoixa de Montalegre, destinades a la fabricació de gel per abastir, principalment, la ciutat de Barcelona. La construcció principal és un gran dipòsit semisoterrat, de planta circular, de 14 m de diàmetre i rematada per una cúpula semiesfèrica, de maons amb nervadures de reforç. L'alçada total de la construcció és de 21 m amb un volum interior de 2.617 m³. </p> <p>Al costat nord-oest del pou hi ha una torre adossada, de planta rectangular i quatre pisos d'alçada que servia per carregar i descarregar el pou a mesura que s'anava omplint o buidant. Una escala interior comunicava els diferents nivells del pou mitjançant unes obertures de 1,5 m d'alçada per 0,7 m d'amplada.</p> <p>De la base del dipòsit hi surt una canalització de maons, amb coberta de mitja canya, que servia per desaiguar els regalims del gel fos. Només se'n conserven uns pocs metres, ja que l'obertura de la pista forestal adjacent la va trencar. Al voltant de l'edifici s'hi conserva un túnel que feia les funcions de ventilació. A la part alta del pou es troba una entrada principal, protegida per una reixa de ferro.</p> <p>Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 4 m de fons (uns 2.000 m3) que es nodria amb aigua de mina. Sota la bassa principal, hi ha una altra mina de 7,7 m de recorregut amb lloses de pedra al terra i canaleta lateral. Prop d'aquesta mina i en direcció nord, dues basses més. La vegetació amaga d'altres estructures relacionades on, decantada l'aigua necessària, es feien les barres de gel.</p>	08209-15	Can Donadéu	<p>Es conserva un document de la Cartoixa de Montalegre de Tiana, datat l'any 1718, que indica que el pou fou bastit entre els segles XVI i XVII. L'any 1740 passà a mans d'un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.</p> <p>Segons constava a l'arxiu parroquial de Sant Fost, per unes notes de mossèn Salvador Pibernat, el 9 de juny de 1631, va morir un carreter que transportava glaç a prop del Besòs, de nom Arnau Batalla. El carro va bolcar mentre el carreter dormia i morí a l'acte.</p> <p>El pou de glaç pertanyia a la Cartoixa de Montalegre i un monjo d'aquest monestir escrivia l'any 1718: 'També y tenim un pou de glaç que est any se'n a tret 1233 cargas, que era ple aventlo comensat de traurer a 10 de juny y averlo acabat de traurer a tants de Juliol. Constant les cargas del Juny 9 sous la carga, y les del 10 de Juliol a 10 sous. Se'n han tret 559 lliures, exceptuant 10 carregas que se'n tragué per nosaltres y quatre se'n da de limosna als Pares Caputxins de Barcelona. Est any se fa lo altre pou petit'.</p>	41.5056608,2.2110951	434162	4595193		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96191-1502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96191-1503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96191-1504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96191-1505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96191-1506.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96193	Forn de ceràmica de Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-de-cabanyes	<p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	Està parcialment colgat, però és visible part de la graella i una de les boques de la cambra de combustió.	<p>Forn de ceràmica situat en el camí que va des de Can Torrens vell fins a Sant Cebrià de Cabanyes, al marge dret del camí, just al costat d'una vinya. Conserva bona part de la graella de la cambra de cocció (2,5 x 1,7 x 0,8 m) i la cambra de combustió amb una boca. </p>	08209-16	Camí de Cabanyes	<p>Segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va fer una intervenció arqueològica l'any 1981 per part d'un grup d'estudiants d'arqueologia, que va datar la construcció del forn al segle XV, sense que consti cap memòria o article amb les seves conclusions. Per això, no es considera aquesta dada prou contrastada.</p>	41.5036641,2.2290766	435660	4594957		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96193-1602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96193-1603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96193-1604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96193-1605.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94	47	1.3	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96194	Sant Martí de Pedrencs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-pedrencs	<p>MARTÍN, J. (1989). <em>Ermita de Sant Martí de Pedrencs - Sant Martinet</em>. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Arxiu Servei de Suport Tècnic i Inventari.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIBERNAT SABI, Mn. Salvador (1936). <em>Notes històriques del Vallès, Parròquia de Cabanyes.</em> Badalona: Agrupació Excursionista de Badalona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2011). Plànol de Can Donadéu i Cabanyes, any 1777; dins <em>Campsentelles</em>, núm. 14. Centre d'Estudis Santfostencs-Amics de Cabanyes, pp. 33-41.</p>	XI-XVIII	Enderrocada l'any 1989.	<p>L'ermita romànica coneguda com Sant Martí de Pedrencs o Sant Martinet, del segle XII, fou enderrocada entre els dies 10 i 14 del mes d'abril de 1989. Com diuen Xavier i Ferran Pérez (1990, 84): 'l'abril de 1889 fou vilment arrasada per unes màquines excavadores que obrien camins propers a les pedreres'.</p> <p>Segons la descripció de l'expedient de l'Arxiu Municipal de Sant Fost de Campsentelles, es conservava pràcticament sencer l'absis, amb una finestra d'arc de mig punt, bona part de la paret nord. J. Martí (1989) afegeix que també conservava part de la paret sud; que feia 8 m de llarg i tres d'amplada, l'absis feia 1,35 m de fons i la paret 80 cm. Aquestes dades les extreu de Pibernat (1936) que la descriu d'aquesta manera: 'Per les runes que encara avui existeixen, pot dir-se que era de construcció romànica, de menys cabuda que la parroquial, medeix des de la punta de l'absis a la porta d'entrada 8 metres amb 1,35 d'absis, 3 metres d'ample i el gruix de les parets és de 80 centímetres'.</p>	08209-17	Pedrencs	<p>Sant Martí de Pedrencs depenia de Sant Cebrià de Cabanyes, quan aquesta era parròquia. <em>Pedrencos</em> o <em>Villa Rara</em>, apareix documentat l’any 1028 en la donació d’un alou que posseïa una tal Truitillis, a favor del seu fill Berenguer, els quals eren situats segons l’escriptura <em>“in Vállense, in loco que nuncupatur Villa Rara, que alio nomen dicitur et apellatur Pedrencos”</em>. Posteriorment, aquest alou passà a formar part dels béns del monestir de Sant Cugat, ja que torna a sortir la “dominicatura de Pedrencs” en les confirmacions de béns atorgades per Calixt II í pel rei Jaume I els anys 1120 i 1234, respectivament.</p> <p>Segons referències trobades en el llibre de mossèn Salvador Pibernat, el dia 11 de novembre, diada de Sant Martí de Tours, es feia una processó que sortia de l'església de Cabanyes i anava a l'ermita de Sant Martí. Els masovers de Can Torres i els de Can Rovira eren els encarregats d'enramar les parets el dia de la festa i tenien cura de les claus, rellevant-se en els anys (Pérez, 1990).</p> <p>L'any 1711, les autoritats eclesiàstiques manaren que la capella fos reconstruïda, ja que havia estat profanada en el transcurs de la Guerra de Successió. En un plànol de 1777, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, surt dibuixada la capella o ermita de Sant Martí (Sant Martinet) que sembla conservar encara la façana i la teulada, tot i que a l’explicació que acompanya el plànol es diu que estava en ruïnes o abandonada.</p>	41.5072074,2.2154403	434525	4595362		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96194-1701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96194-1702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96194-1703.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-05-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Figura amb el número 29449 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, però ja hi figura com ermita enderrocada.Malgrat l'enderrocament, l'indret pot preservar elements d'alt valor històric i documental que no fossin visibles en el moment de l'enderroc, com sitges, enterraments o altres restes. Així com la presència in situ de restes romàniques (capitells, motllures, inscripcions, etc.).	92\|94\|85	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96195	Mas Llombart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llombart	<p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2004). El cadastre de Sant Fost de 1766. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 7, pp. 21-35.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). Les Masies (1); dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p>	XV-XXI		<p>Masia reconvertida en restaurant. És el mas que dona nom a la urbanització i que abans del segle XV era coneguda com a 'Casa de Campsentelles'.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, que acaba amb un petit campanar de cadireta. S'hi ha afegit un cos porticat a la façana, cobert amb una terrassa plana amb barana de ferro. S'ha conservat un pou de secció circular enfront la façana i un gran plataner al costat.</p> <p>Als anys 70 del segle XX, els propietaris van iniciar el procés d'urbanització de l'entorn.</p> <p>La darrera reforma, de principis del segle XXI, també ha deixat el parament de la façana principal repicat, deixant la pedra vista, amb les obertures emmarcades amb maons i llindes acabades en arcs fistonejats.</p>	08209-18	Avinguda de La Conreria, núm. 16	<p>La família Llombart està documentada a l'indret des del segle XV, tot i que el mas és d'època posterior. Hi ha documentació del segle XII d'una família que podria estar relacionada amb aquesta casa (PÉREZ GÓMEZ, Xavier i Ferran;1990). Fou propietat d'una branca de la família noble dels Sentmenat i que, mentre altres cases del terme reben la denominació de <em>mansus</em>, aquesta rep el qualificatiu reservat a les cases feudals de <em>domus</em>.</p> <p>L'any 1447 el propietari era Bartomeu Mascaró, però ja estava relacionada amb els Llombart.</p> <p>L'any 1551 la casa pertanyia a Francesc Llombart que pagava vuitanta sous, meitat per Sant Joan, meitat per Nadal. A la segona meitat del segle XVI n'era el propietari Joan Llombart, que com Joan Romagosa fou obrer de la parròquia de Sant Fost. És a dir, responsable del bon estat del temple i dels objectes de culte. Era un càrrec que posseïen els pagesos més importants. L'any 1607 mor i la llosa encara es conserva. És la que es troba en el parterre de l'antiga església de sant Fost, al costat del pilar dedicat al canonge doctor Joan Rifà.</p> <p>L'any 1620 el seu fill, Joan Llombart, pagava a Montalegre un cens de quatre lliures, un sou i sis diners per la casa, divuit diners per lo delme menut i la dècima part de carnelatges.</p>	41.5021749,2.2397719	436551	4594784		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96195-1801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96195-1802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96195-1803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96195-1804.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Diu una llegenda que la campana que hi ha a la façana té un poder màgic des que hi habità 'el Mallorquí', i que faria tornar boig aquell que s'atreveixi a treure-la del lloc (Pérez, 1990).	94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96196	Can Baliarda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baliarda	<p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). Les Masies (1); dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p>	XX		<p>Can Baliarda és una masia moderna però imitant la tipologia de les masies catalanes. Construïda al costat d'una de les masies amb documentació més antiga de Sant Fost de Campsentelles, Can Ribalta, quan una de les filles es casa amb un Baliarda, d'on prendrà el nom.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs, a tres aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Està formada per diversos cossos que exteriorment s'integren visualment.</p> <p>Destaca una gran tribuna a la façana principal, amb sis costats i coberta de terrat pla, que fa de terrassa a la primera planta. El parament està arrebossat i no destaca ornamentalment més que per una galeria trigeminada a les golfes i algunes arcades de punt rodó. El que sí destaca són els horts del davant, molt ben cuidats, la bassa amb el bugader, que originàriament estava descobert, el pou i alguns edificis annexos, amb parament de paredat antic i maó vist.</p>	08209-19	Avinguda Buxó Baliarda, núm. 11	<p>Aquesta casa es va construir quan una filla de Can Ribalta es va casar amb un Baliarda, a principis del segle XX.</p>	41.5234311,2.2332394	436027	4597149		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96196-1902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96196-1903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96196-1904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96196-1905.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	L'aigua prové de la Mina que també alimenta la Font de les Heures i que travessa el poble.	98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96197	Can Toni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-3	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa als quatre vents situada a l'antic Camí del Sot, que comunicava amb l'església vella i el barri del carrer de Sant Pere, formada per tres cossos en 'L'. Un primer cos de planta rectangular de planta baixa i pis; al seu costat de ponent, adossat, un cos de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos; i, finalment, adossat a aquest per la façana septentrional, un altre cos de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El primer té la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al SO. El cos de planta quadrada té la coberta a quatre aigües i l'adossat a la façana septentrional el torna a tenir a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana de ponent. Totes les cobertes són de teules àrabs acabades amb ràfec volat.</p> <p>La façana principal, orientada a SO i que dona al carrer del Sot es diferencia ornamentalment amb els dos cossos que la formen. El cos de la dreta o de llevant, té un portal d'entrada de punt rodó, amb dovelles dentades, al costat hi ha una finestra reixada de llinda recta. En el primer pis, a l'eix del portal, hi trobem una finestra d'arc apuntat i al costat, a l'eix de la finestra de la planta baixa, un balco amb barana de reixa forjada, també de llinda recta. Totes les obertures tenen els brancals i les llindes sobresortint i dentades, però són de factura moderna, imitant l'estil de les masies clàssiques, seguint una tendència <em>pairalista </em>en l'arquitectura del moment. Entre la finestra i el balcó, destaca un rellotge de sol.</p> <p>El cos adossat a ponent manté la mateixa estètica, però les finestres de les plantes del primer i segon pis són de punt rodó i s'organitzen en forma de galeria a la segona planta, i amb doble finestra geminada a la primera planta. Per contra, la porta d'entrada és de llinda recta. Als costats hi trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, del que només en sobresurten, com hem dit, els brancals, llindes i dovelles ornamentals de les obertures, i un petit sòcol.</p>	08209-20	Carrer del Sot, núm. 1	<p>Aquesta casa la van edificar els descendents de Can Toni Vell. Aquesta estava situada al Torrent de La Nau i diuen que els darrers habitants l'abandonaren per por dels bandits que corrien aleshores. Es diu que en un intent d'assaltar la casa de Can Toni vell, l'hereu va matar d'un tret un dels assaltants, que resultà ser un drapaire de Parets. Els companys juraren venjança. Els habitants de Can Toni vell s'espantaren i decidiren canviar d'habitatge.</p> <p>Segons Pérez (1990, p. 80), de la tercera generació de Can Toni, sorgí la branca Torrents de Can Boch i d'aquesta sortí, en la primera generació, la branca de Can Manco. De la sèptima generació de Can Toni sortí la branca de Can Eloi.</p>	41.5127994,2.2362639	436268	4595967		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96197-2001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96197-2002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96197-2003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96197-2004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96197-2005.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Al davant hi ha una àmplia era feta de cairons, delimitada del carrer amb una petita barana d'obra, coronada amb una filera de maons posats a llibret. L'accés al barri es fa per una amplia porta de ferro forjat.	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96198	Font Better	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-better	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>AMSF (Arxiu Municipal de Sant Fost). Actes dels plens. Expedient Causa General i correspondència 1936-1943.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BALIARDA, Antonio (1929). <em>Agua Mineral Better, insuperable para la mesa</em>. Llibret promocional ,14 pàgines. Sant Fausto de Campsentallas. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÒMEZ, Xavier (2007). 'La repressió republicana i la repressió franquista a Sant Fost (1936-1945)', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 10. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2, pp. 10-13. Edició dels autors.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un bloc monòlit de pedra, amb una pica adossada a la part inferior. El broc, és un tub de coure que sobresurt a mitja alçada. En el moment de la visita no hi sortia aigua, però la paret manté un gruix important de calcari amb molses pròpies dels degotalls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el frontal hi ha una placa amb la següent inscripció: “FONT BETTER / LA SELVA DEL VALLÈS / ACTUACIÓ DELS VEÏNS EN LA RECUPERACIÓ / DE LA FONT I EL SEU ENTORN. / 20-12-2009 / AGRAÏMENT / AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES / COMERCIAL JARDÍ / DIPUTACIÓ BARCELONA / CONSORCI DEL PARC DE LA SERRALADA DE MARINA”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al darrera hi ha un plafó municipal d’informació d’aigua no potable. </span></span></span></span></span></p>	08209-21	Carrer de la Font Better, s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Originàriament, la font provinent d'una surgència procedent de les muntanyes de La Conreria era propietat del mas Llombart. La déu d'aigua sorgia d'un marge reforçat amb un mur de pedra. Segons es desprèn de la publicitat de l'Aigua Better de l'any 1927. Pels volts de 1924 Antoni Baliarda adquireix la font amb el propòsit de comercialitzar-la i modifica el seu emplaçament adossant-la a la futura fàbrica d’envasat d’ampolles de vidre. En el context de l’època, eren moltes les persones que cercaven surgències per a la seva explotació i comercialització. La font passa a anomenar-se Better. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat que la comercialització fou autoritzada per la Real Ordre de 22 de juliol de 1927, un parell d’anys abans el propietari registrà la marca i començà una campanya de difusió per donar-la a conèixer, participant en exposicions a nivell internacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tenim constància de que l’any 1925, participa en l’onzena Exposició Internacional de Brussel·les on va obtenir el gran diploma d’honor i la medalla d’or. El mateix any, també participa a l’Exposició Internacional de Roma 1925- 26 i rep la gran copa d’honor, la medalla d’or i el diploma d’honor. A l’Exposició Internacional de Paris de 1925-26 rep els màxims guardons que consisteixen en la copa d’honor, la medalla d’or, el diploma i insígnia de membre del jurat d’honor. L’any 1926 participen també a l’Exposició Internacional de Bagni di Montecatini, a la Toscana, coneguda per les aigües termals, i a l’Exposició Internacional Rosario de Santa Fe d’Argentina, on aconsegueixen el màxim guardó en la seva categoria, a més del diploma i insígnia de membre del jurat d’honor i la medalla d’or.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1927, obté l’autorització per a la seva comercialització i el 1929 a l’Exposició Internacional de Barcelona <em>Agua mineral Better</em> va tenir un estand propi al Palau de l’Agricultura. El diari <em>La Ilustración Ibero-americana</em> del desembre de 1929, fa un extens article de l’aigua mineral Better i esmenta l’artista publicitari i creador de la marca publicitària: <em>“El artístico stand del agua mineral Better. – Magnífica visión escenogràfica, concepción genial del pintor Juan de Bigayre, representando el león de su marca, bebiendo el agua mineral en pleno bosque, en la mina donde brota esta prodigiosa AGUA BETTER. – Manantial en San Fauso de Campcentelles”. </em>La traçabilitat de l’empresa es fa extensiva al diari de La Vanguardia, durant l’any 1930 i 1931 on sembla que el negoci acabarà fent fallida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El llibret publicitari mostra varis anàlisis químics i bacteriològics amb la composició de l’aigua, una d’elles signada a Madrid el 31 de gener de 1927, pel doctor Tello, de l<em>’Instituto Nacional de Higiene </em>de Alfonso XIII i l’altra signada pel doctor R. Turró, del Laboratori Municipal de Barcelona. En la publicitat s’esmenta que l’aigua està indicada per combatre afeccions com la diabetis, malalties del fetge, per regular les funcions intestinals, pels adolescents, en especial per les dones, conservant la riquesa de la sang i preservar la joventut, anèmia, i altres afeccions. Però també per prendre ben fresca amb un whisky o un vermut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons un informe de la Causa General, redactat l’any 1941 que parla sobre detencions i delictes contra la propietat, preservat a l’Arxiu Municipal de Sant Fost, el 3 de desembre de 1936 es produeix un </span></span><em><span lang='CA'><span>“saqueo de la casa y propiedad denominada Manso Llombart, con manantial de Agua Mineral Better y fàbrica de alfileres”. </span></span></em><span lang='CA'><span>També esmenta les persones sospitoses d’haver comès el delicte, que en aquest cas haurien estat refugiats, forces de l’aire de l’exèrcit dels rojos i comitès de Badalona, Tiana i Mollet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1955 les terres dels encontorns són objecte de promotors urbanístics. La planta embotelladora d’aigua, que havia caigut en desús es reconverteix en una sala d’espectacles i restaurant anomenat<em> La Selva del Vallès</em>. Al voltant de la font s’hi feien aplecs de sardanes. Això durà uns quants anys fins que l’edifici novament caigué en desús. La font encara concorreguda per excursionistes, va quedar a l’abandó per manca de manteniment fins que l’any 1985 l’Ajuntament arriba a un acord amb els promotors de la urbanització. Però el projecte de rehabilitació de l’antiga planta i la font no es durà mai a terme. L’any 2009, l’associació de veïns 'La Selva del Vallès' iniciaren una actuació per recuperar-la amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’empresa Comercial Jardí, la Diputació de Barcelona i el Consorci del Parc de la Serralada de Marina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Transcrivim un text publicitari de l’any 1929 publicat a ESPAÑA EN LA MANO. ANUARIO ILUSTRADO DE LA RIQUEZA INDUSTRIAL Y ARTISTICA DE LA NACION, amb imatges de la font i de la planta envasadora de Sant Fost a tocar de la font de la qual encara resten visibles algunes conduccions d’aigua:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>“Del Agua Mineral Better dijo un ilustre doctor e insigne bacteriólogo que era “el agua de mesa de los médicos y que sería el bálsamo del porvenir”. Y sus hermosas frases han resultado ciertas, puesto que la beben cuantos médicos la conocen, luego de analizarla y emitir su dictamen más encomiástico. Como que es la única que posee más de trescientos certificados médicos de otros tantos eminentes doctores, que son a su tiempo, los primeros consumidores.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>No hay duda que ello constituye su mayor elogio. La explotación como agua de mesa es relativamente reciente; pero su fama es centenaria.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Abundan en nuestro país las aguas limpias, que brotan de caudalosos manantiales. Pero acaso ninguna posea tan excelentes cualidades como la ya famosa Agua Better, que ha merecido, como hemos dicho antes, frases encomiásticas de los más insignes doctores, y las más altas recompensas en cuantas exposiciones ha tomado parte.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>El Agua Better, que nace del riquísimo manantial del “Más Llombat”, propiedad de D. Antonio Baliarda, es de una pureza y limpieza no igualadas por otras aguas de las llamadas de mesa. Cuya pureza es conservada antes de ser embotellado este precioso líquido las botellas son lavadas primero con lejías cáusticas a gran presión -3 atmósferas y a 90 grados centígrados de temperatura, y después enjuagadas con agua pura cuatro veces bajando en cada operación la temperatura hasta la normal para evitar la rotura de ellas. Todas estas operaciones las hace una máquina hasta hoy única en España. En esta operación, no solamente se consigue la limpieza más absoluta de la botella, sino que se destruye cualquier microbio o germen que pudiese conducir la botella de la casa de algún enfermo-. Después de estas operaciones, que se hacen en un pabellón a más de quinientos metros de distancia del Manantial, que aseguran llegar las botellas completamente esterilizadas al Manantial, en donde una máquina automática de llenar y capsular forma antes el vacío dentro de la botella, lo que permite poder guardar la botella llena por tiempo indefinido sin que el agua haya perdido ninguna de sus cualidades, lo que no podría ser así sin haber formado el vacío antes de llenar la botella y quedar pues herméticamente tapada; y, siguiendo el etiquetaje, todas estas operaciones se hacen con una rapidez asombrosa y con el grado máximo de higiene, debido a la última palabra de la maquinaria moderna que actualmente se conoce.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Así es como se han reconocido la bondad y excelencia de esta agua, no ya por los que no pueden prescindir de su consumo, sino por los que, sometiéndola a análisis, han tenido que emitirle en forma favorable y adoptarla para su mesa.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>El Agua Better contiene, en la proporción debida: bicarbonato cálcico, magnésico, sódico; cloruro sódico, lítico, potásico; sulfato sódico, y ácido silícico, por lo cual es de un paladar agradabilísimo, y eficacísima para las enfermedades del estómago, riñones, diabetes, hígado, y contra la obesidad, etc.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Con tales virtudes, esta agua de San Fausto de Campsentellas es la preferida para cuantos eligen para su mesa los mejores manjares y las aguas minerales más limpias.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>El stand en que el propietario del Manantial, Sr. Baliarda, instaló en la Exposición Hotelera celebrada recientemente en Barcelona su producto, fue visitado por nuestro Monarca, a quien le hicieron los honores, con el referido D. Antonio, sus hijos Antonio, Pablo y Luís.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>S. M. el Rey y, más tarde, el General Primo de Rivera se interesaron por las excelentes cualidades del Agua Mineral Better, la más rica de las hasta hoy conocidas, y felicitaron al dueño de los frondosos bosques y parques naturales donde se encuentran el Manantial y la fuente que tanto bien ha producido a una gran parte de la humanidad, puesto que son innumerables los que no beben otra agua que la por muchos conceptos recomendable, en cuyas etiquetas campea la palabra Better, signo de calidad y augurio de una marca que pronto ha de dominar el mercado mundial”.</span></span></em></span></span></span></p>	41.5000219,2.2407405	436630	4594545		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96198-2102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96198-2103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96198-2104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96198-2105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96198-2106.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96198-2107.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2024-05-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Les oficines de l’Agua mineral Better estaven situades a Barcelona, al carrer del Consell de Cent, número 289.	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96199	Font dels Castanyers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-castanyers-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font dels Castanyers està situada al peu del cim de la Coscoiada, a la serra de Les Maleses, a 270 m per sobre del nivell del mar. S’hi arriba fàcilment des del coll de Montalegre, en direcció de l’alberg de la Conreria fins a deixar l’asfalt, seguint les indicacions en direcció a la font i al restaurant que porta el mateix nom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop arribats, l’accés a la font es fa a peu pla, al costat, d’uns plataners que substitueixen els castanyers originaris morts per la plaga que afecta aquesta espècie, en direcció al restaurant dels Castanyers. En un racó, hi ha dos pedrissos, un a cada costat de la font, que queda al bell mig. La pica queda per sota el nivell del terra actual a 0,60 cm de fondària. S’hi accedeix a través de tres graons. Està situada en un marge ombrívol, reforçat per un mur de pedra collat amb morter i ciment, amb reparacions de diverses èpoques, amb maó i d’altres amb trossos de totxo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mur frontal, un xic atalussat, és de pedra, amb molses que neixen aprofitant la humitat de l’entorn. A la part superior hi ha un rectangle fet amb pòrtland lliscat que en altres temps permetia veure-hi el nom de la font. El broc més antic és el que està situat a mitja alçada, a 0,80 cm del terra de la pica. Es tracta d’un tub de ferro del qual no raja aigua. El segon, consisteix en una aixeta amb polsador, distant de la base de la pica, d’una trentena de centímetres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La deu d’aigua prové d’una mina situada a mà dreta de la font. L’accés a l’interior està protegit per una portella de ferro repintada de color verd. Duu una balda i un cadenat. A l’interior de l’edifici hi ha una segona entrada a la mina principal. Condueix en primer lloc a una sala amb una porta que permet accedir als antics dipòsits. On ara hi ha una paret, abans hi havia les aixetes per omplir les garrafes. La mina s’endinsa cap a la muntanya en un parell de galeries, amb un total de cinquanta metres de recorregut i un desnivell màxim de 4 m.</span></span></span></span></span></p>	08209-22	Camí de la Font dels Castanyers, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Propietat de la família Torrens, es desconeix exactament l’origen de la seva existència. Però en tot cas, durant la primera meitat del segle XX era una font coneguda per les seves característiques minerals i recomanada contra les afeccions de l’aparell digestiu i la malaltia del “catarro”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 1930 i 1960 fou comercialitzada per una empresa embotelladora de Badalona amb el nom <em>“Agua del Manantial Castanyers” </em>que en els anuncis de l’època s’hi podia llegir <em>“digestiva, diurètica i radioactiva” .</em> Els seus camions repartien les garrafes pels pobles dels encontorns i principalment a la ciutat de Badalona. Amb el temps, i l’aparició de l’automòbil, la gent accedia amb més facilitat a la font i omplia garrafes d’aigua de la déu d’aigua. Posteriorment, l’empresa tancà la planta i als anys 80, en un període de sequera important, es decidí anular el broc i posar-hi una aixeta per evitar que l’aigua és perdés. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de la Guerra Civil espanyola el mas Corts fou la seu de l’Escola de Transmissions de l’Exèrcit Popular de la República i els professors i alumnes sovintejaven aquest indret. També fou l’amagatall de mossèn Salvador Balletbó a inicis de la guerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mes de gener de l'any 2020, Enric Porcel, Elena Navarro, Víctor Bonilla i Francesc Hervàs, del Grup d’Espeleologia de Badalona, varen topografiar la mina de conducció d’aigües subterrànies de la font dels Castanyers.</span></span></span></span></span></p>	41.4970269,2.2331348	435992	4594218		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96199-2202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96199-2203familia-flaquer-gil-1918-font-dels-castanyers.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96199-2204-topo-768x825geb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96199-2205photo-geb-2019-06-27.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96199-2206photo2019-06-27.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96201	Font de La Canaleta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canaleta-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</span></span></span></span></p>		Molt embardissat amb branques que impedeixen l'accés.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la Canaleta està situada en el torrent de Can Torrents Vell, a tot just 200 m de la casa en direcció sud-est, just a mà dreta, per sota un revolt ben tancat que fa el camí baixant des del turó de Penjabocs. En arribar-hi observem varis pins de grans dimensions i un gran nombre de plataners d’una bona trentena de metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malauradament no s’hi ha detectat aigua, malgrat que és una zona ombrívola i humida plena de falgueres, ortiga blanca, falzia, heura i bardisses. La vegetació l’ha engolida i tant sols s’endevina un tub metàl·lic entremig de les ortigues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A prop hi ha una bassa que s'utilitza per regar horta de la casa.</span></span></span></span></span></p>	08209-23	Camí de Can Torrens vell	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Propietat de la família Torrens, que durant la primera meitat del segle XX era molt concorreguda per la gent, que hi venia a berenar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font deu el seu nom perquè l’aigua de mina arribava a través d’una canal de fusta feta per un tronc d’arbre buidat. Posteriorment, el tronc fou substituït per una canal d’obra, que a més, conduïa l’aigua fins a una bassa propera de la finca que servia per a regar els horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de l’any 2013, es va canalitzar a través d’un tub metàl·lic col·locat per dins la canal de maó i pedra, quedant parcialment soterrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El torrent de can Torrens Vell era antigament el límit entre les parròquies de Sant Cebrià de Cabanyes i Sant Fost. </span></span></span></span></span></p>	41.5004518,2.2348937	436142	4594597		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96201-2302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96201-2303fotografia-enric-costa-i-castellsjuny-2018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96201-2304fotografia-enric-costa-i-castellsjuny-2018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96201-2305fotografia-enric-costa-i-castellsjuny-2018.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96202	Font de les Heures	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-heures	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells. </span></span></span></span></span></p>	08209-24	Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants. L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.</span></span></span></span></span></p>	41.5164276,2.2346042	436134	4596371	1870	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96202-2402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96202-2403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96202-2404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96202-2405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96202-2406.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Social	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.	98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96203	Font de La Guineu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guineu-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). Les Fonts; dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</span></span></span></span></p>			<p>La font de la Guineu està situada en una obaga, a 325 m. d'alçada, en el torrent homònim que neix una mica més amunt, en la cota 370 entre els contraforts del turó del Pi Candeler i el turó de Donadéu. El propi torrent que dona naixement a la deu d'aigua es converteix uns metres més avall en afluent natural del torrent de Can Torrents, incorporant-se pel seu vessant hidrogràfic esquerre. </p> <p>S'hi accedeix des de la font dels Castanyers un cop travessada l'era de l'antic deu Castanyers en direcció al marge que s'enfila per dessota mateix de la línia elèctrica. El corriol que puja ben costerut ens mena al cap d'una estona a un segon corriol, una mica més ample. Cal seguir sempre a mà dreta, sense deixar-lo, malgrat trobarem una bifurcació. El camí llavors transcorre planer entre mig d'un espès alzinar amb brolles als vessants i amb una bardissa densa a la fondalada, fins a topar amb la font, que ens queda a mà esquerra. Un indicador pintat a mà ens indica la seva presència 'FONT DE LA GUINEU' 'RESPECTEU LA FONT I EL BOSC DEIXANT-HO BEN NET'. </p> <p>Només encarar la mirada cap a l'esquerra veiem un bloc de pedra parcialment cobert per molses, heura i fullaraca, de la qual sobresurt el broc, que consisteix en una peça fosa de ferro amb les galtes del cul de persona per on rajava encara fa uns anys un bon doll d'aigua. En les restes de l'arrebossat de ciment <em>portland </em>s'hi pot llegir, a la part superior en cercle i estampades emprant una plantilla: 'FONT / DE LA / GUINEU' i a la part inferior, gairebé a tocar de terra la data de realització '24-6-26' (per Sant Joan).</p> <p>A l'esquerra mateix, coberta per la vegetació hi ha una pedra disposada horitzontalment que sembla formar part d'un petit pedrís o banc per seure-hi. Probablement taponada per la terra o alguna arrel, l'aigua va deixar de brollar ja fa un temps i llavors sembla que es localitzà una nova surgència una mica més endins, en una raconada, tot just un parell de metres, on la vegetació a base d'heures, roldor, bardissa, arítjol i altres enfiladisses es manté podada pels excursionistes i protectors de la font. Es conserva l'orifici del broc. Per sobre, una d'aquestes pedres porta el nom pintat 'FONT / D´ L. / GUINEU', en lletres negres i vermelles.</p> <p>En el moment de la visita, la font no rajava però l'indret convida al repòs.</p>	08209-25	Can Torrents vell	<p>Sembla que aquesta font fou descoberta casualment cap a finals del segle XIX per un grup de caçadors de Badalona durant una batuda de guineus. Durant la cacera, els gossos s'aturaren en descobrir un clot on assedegar-se. Els caçadors, en adonar-se`, arranjaren l'indret i algú entre ells, destre en la fosa, va fer un broc en forma de cul que collaren a la roca.</p>	41.4855202,2.2293243	435662	4592943		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96203-2502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96203-2503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96203-2504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96203-2505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96203-2506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96203-2507.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També coneguda com Font del Cul, s'hi pot accedir des de can Torrens Vell en direcció al cim de la serra de Les Maleses, i a uns 40 minuts de fort pendent.		2153	5.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96204	Mas Corts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-corts	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). Les Masies (1); dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XVII-XXI		<p>Masia de planta rectangular aixecada sobre una gran plataforma que supera el desnivell del sòl. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teules àrabs a dos vessants, però en el centre s'hi aixeca una torre-mirador amb coberta piramidal. La façana principal, orientada a migdia, s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, trobem la porta d'accés, en l'eix central, i dues finestres als laterals. Les dues plantes pis són iguals, una finestra en cada eix. Les golfes difereixen de la resta; trobem una triple obertura centrada a partir de l'eix del mig. Totes les finestres són d'arc escarser i tenen una motllura que actua de trencaaigües que ressegueix la forma de la llinda i part dels laterals.</p> <p>El parament és llis i arrebossat amb una motllura amb dentellons col·locats equidistants, com a separació entre els pisos. Acaba amb una cornisa volada sostinguda per mènsules. A les façanes laterals s'acaba en ràfec. Ornamenten la façana principal i la de llevant tres plafons de rajoles amb motius al·legòrics de les feines agrícoles.</p> <p>Destaca un rellotge de sol a la planta baixa i l'era, situada al costat de la carretera B-500.</p>	08209-26	Carrer Poblet, núm. 28	<p>D'aquesta masia, Xavier Pérez (1990) indica que existeix poca documentació i poc precisa. Diu que tota la documentació medieval que parla del Mas Corts es refereix al mas que hi havia a les rodalies de l'església vella i que fou comprat a principis del segle XVI pels de Canyelles.</p> <p>També diu que en els censos de pagesos, dels segles XVI i XVII redactats per encàrrec dels monjos de Montalegre, no s'esmenta cap Mas Corts. Apunta la possibilitat que fos propietat directa de Montalegre i per això no surt en els censos o capbreus. En un escrit de l'any 1551 referent al Mas Llombart es diu en fer-se les delimitacions' fins al torrent maior qui devalla del Mas de les Corts e de Muntalegre'.</p> <p>En un altre escrit de la Cartoixa de 1718 es diu que el monestir 'de terres de pa no té sino lo Mascorts'. Quan, l'any 1835, la Cartoixa és expropiada, hi constava la 'Brolla d'en Mas Corts' entre les seves propietats.</p> <p>Hi ha disparitat d'opinions si la casa de Campsentelles es refereix al Mas Corts o al Mas Llombart. Però Pérez (1990; 81) assegura que la documentació de la Corona d'Aragó és molt clara quan diu que: 'els masovers de la casa de Campsentelles eren els Llombart, donant origen a l'actual Mas Llombart'.</p>	41.5002373,2.2522750	437593	4594561		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96204-2601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96204-2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96204-dsc0255.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96204-dsc0253.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Està aixecada damunt una construcció més antiga de la que el propietari en va poder veure alguna resta durant una de les reformes que es va fer per adequar l'edifici a les necessitats del restaurant.	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96205	Curació de nens 'trencats o espatllats'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-de-nens-trencats-o-espatllats	<p>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). 'Arbres monumentals i històrics de San<em>t </em>Fost', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228.</p>	XIX	Pràctica que ja no es realitza. Es troba documentada únicament a través d'informacions orals.	<p>A Sant Fost de Campsentelles, s'ha documentat, parlant de l'alzina màgica a prop de la Font de les Heures, el costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: 'quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l'esberla d'aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L'alzina estava embolicada amb un drap' (Ferran Pérez,1998).</p> <p>S'ha recollit el testimoni oral d'un altre tipus de pràctica per tractar el mateix mal. Aquest costum el practicava el besavi de l'informant, tot i afegir que no era l'únic que el portava a la pràctica. Per preservar l'essència del seu relat, es manté la literalitat: '<span lang='CA'><span><span>El meu besavi en Josep Font Marcé va néixer a Sant Fost de Campsentelles l’any 1844, va tenir una vida molt llarga, morint als 94 anys. El pare sempre m’explicava que era una persona feréstega, que parlava amb els llops i feia ballar bastons, que sempre voltava pels boscos i muntanyes on coneixia tots els camins i corriols, motiu pel qual era conegut amb l’àlies d’en</span></span></span><strong> </strong><em><span lang='CA'><span><span>Passasseres</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>. No era un bruixot, però coneixia les propietats de totes les herbes i fruits de la muntanya i era conegut per tenir la traça de curar espatllats. Es posava la persona que tenia el problema dret darrera seu, esquena contra esquena i passant-li els braços per sota els seus se’l carregava a la seva esquena com una motxilla i l’anava movent i fent saltar per arreglar-li les contractures i problemes que tingues'.</span></span></span></p>	08209-27	Sant Fost de Campsentelles		41.5188163,2.2326064	435970	4596638		08209	Sant Fost de Campsentelles	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96205-unnamed.png	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Manel Gómez (informant)		119	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96206	Penó de l'Escola Coral Sant Fost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-lescola-coral-sant-fost	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2015). 'Dones santfostenques de la postguerra', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 11. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles; p.116.</span></span></span></span></p>	1985		<p>L'Escola Coral de Sant Fost té com a representació un penó de tafetà de color vermell brodat amb diferents motius. El motiu central és el nom de la coral: 'Escola Coral / Sant Fost' amb un sol amb les quatre barres en diagonal al desota i mitja corona de llaurer.</p> <p>Sota el sol hi posa: 'Fundada el 1985'. A sota hi trobem l'escut de Sant Fost i a dalt la imatge del patró. Vora amb fil d'or fent un serrell.</p> <p> </p>	08209-28	Carrer de Sant Isidre, núm. 34	<p><span><span><span>L'any 1985 es funda l'Escola Coral de Sant Fost, que va debutar oficialment per la festa de la Mare de Déu de Montserrat de l'any 1986, en un concert a l'església parroquial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 28 de maig de 1991 es beneeix el penó de l'entitat, apadrinat per l'alcalde Jaume Font Riu i per Rita Roca.</span></span></span></p>	41.5172396,2.2337819	436066	4596462		08209	Sant Fost de Campsentelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96206-dsc9944.jpg	Física	Popular	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Simbòlic	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119	52	2.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96207	Cases d'obrers del carrer Verge de Núria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dobrers-del-carrer-verge-de-nuria		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El carrer que porta el nom de Verge de Núria (sic) s'ubica a la zona septentrional del municipi, molt a prop del riu Besòs, en la zona industrial. S’estén entre el carrer de Pompeu Fabra i el Torrent de Can Sunyer. És una promoció per a famílies d'obrers, de composició homogènia i estructurada en set grups d'habitatges amb entrada comuna. Cada grup està format per quatre habitatges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de dues alçades, però pisos independents. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. La distribució de les obertures és simètrica. Cada grup d'habitatges té una entrada comuna, a l'eix central, que a l'interior és una escala de comunicació entre el rebedor i els pisos de la planta superior. A cada costat, hi ha dues finestres, excepcionalment als extrems, n'hi ha tres. Al centre, hi ha una estructura tipus torre més alta que estaria destinada a serveis (aigua i/o electricitat).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament és llis i arrebossat, amb un prominent sòcol de paret de lloseta. A la part posterior d'aquests habitatges s'hi obren els patis i un petit passatge de separació amb les edificacions de l'altre carrer.</span></span></span></span></span></p>	08209-29	Carrer Verge de Núria		41.5257462,2.2228049	435158	4597415		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96207-2901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96207-2902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96207-2903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96207-2904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96207-2905.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96208	Nucli antic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-9	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2009). El creixement; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 1. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sant Fost és un municipi amb una configuració atípica. Durant l'edat mitjana estava dividit en dues parròquies rurals: Sant Faust i Sant Cebrià, que s'uneixen l'any 1504. L'església parroquial seria la de Sant Faust. No és fins el segle XIX que es comencen a crear els primers nuclis de cases. El primer al voltant de l'església parroquial, conegut com <em>El Sot</em>. Poc després es forma el barri o barriada de <em>La Plana</em>, format pels carrers de Davant, actual carrer de Sant Isidre; de Darrera, actual carrer de Sant Joan; i de Dalt, actual carrer de Sant Jaume. Aquesta agrupació és el que actualment es reconeix com a nucli antic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es troba al costat del nou Ajuntament, que és el límit septentrional. El límit meridional el forma el Torrent de Sant Fost, amb els horts de Can Lledó. Està configurat per cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, a excepció d'alguns casos com la del número 31-33 del carrer de Sant Isidre, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Bastinos (antiga propietat dels editors barcelonins) és una de les cases més destacades, que a més, trenca la configuració de la resta pel seu programa ornamental, feta <em>a posteriori.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al final del carrer de Sant Isidre, hi ha Can Lledó, que no es pot considerar que forma part del nucli antic, ja que és molt anterior i se situaria al límit més proper d'aquest. Tot i així la relació entre els veïns del nucli antic i Can Lledó seria ben estreta per la proximitat, que propiciaria, entre d'altres fets, que aquests utilitzessin el safareig i el bugader de Can Lledó per fer-hi la bugada.</span></span></span></span></span></p>	08209-30	Carrers de Sant Joan, Sant Isidre i Sant Jaume	<p>Barri que es configura a partir del segle XIX.</p>	41.5178403,2.2332609	436023	4596529		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96208-3002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96208-3003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96208-3004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96208-3005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96208-dsc9936.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96211	Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-21	<p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici projectat com a consistori i escoles públiques en època republicana. Es tracta d'un edifici aïllat als quatre vents que es desenvolupa en tres cossos, un de central que hostatjava originalment la Casa Consistorial, i dos de laterals, un en cada extrem, que eren les aules per a nens i nenes, respectivament. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a diversos vessants, amb teula plana.</p> <p>Els cossos laterals es taquen lleugerament vers l'eix central, tal i com havia proposat Goday a l'Escola del Mar. El cos central s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat que es defineixen per les obertures. A la planta baixa, s'hi troben tres accessos, el central molt més ample que els laterals, de llinda recta. Estan coronats per una cornisa que fa l'efecte visual d'un arquitrau contra el qual s'hi entreguen unes falses columnes i els respectius capitells. Al primer pis, hi ha un balcó corregut amb tres accessos. De les tres finestres que donen al balcó, la central es remata amb un guardapols d'arc de mig punt per tal d'insinuar-se al frontó arrodonit que corona la façana, el qual es decora amb un òcul cec, on hi ha un rellotge.</p> <p>Els cossos laterals són simètrics i en la planta baixa presenten agrupacions de dos grans finestrals. Contràriament, a la primera planta es prescindeix de la simetria per aconseguir un ritme diferent, amb una única finestra en el primer segment i dues finestres en el segment exterior. Aquests segments els delimiten falsos pilars que guanyen relleu i es desenvolupen en mènsules que aborden el ràfec.</p> <p>Al davant de l'edifici es va projectar la Plaça de la Vila, per tal d'urbanitzar-ne l'entorn i aconseguir la protecció visual de l'edifici.</p>	08209-31	Plaça de la Vila, núm. 1	<p>El solar on s'aixeca l'edifici de l'Ajuntament es comprà al senyor Joan Lleget Casa, l'onze de maig de 1932.</p> <p>S'inaugura el 26 d’agost de 1933. L'acte fou presidit per Francesc Macià. Les escoles i l’Ajuntament compartien l’edifici en una expressió plenament republicana de la retòrica de l’Estat.</p> <p>L’edifici havia estat construït sota les ordres de l’arquitecte Marià Romaní, en la seva condició d’arquitecte municipal. L'acte d'inauguració es recull en una notícia de <em>La Vanguàrdia</em> del 30 d'agost. El discurs del President Macià es pot llegir a Pérez (1990, p. 180) o a <em>El Dia Gráfico</em> del 27 d'agost de 1933.</p>	41.5187480,2.2329175	435996	4596630	1933	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96211-3101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96211-3102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96211-3103.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	BPU	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Marià Romaní Rius (arquitecte)	Marià Romaní i Rius (1900-1966) era un arquitecte barceloní que estudià a l’Institut General Tècnic de Barcelona i a l'Escola Superior d’Arquitectura. Va ser arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 1926. Coincidint amb aquesta etapa comença la urbanització de l'entorn de la carretera de la Roca, llavors una pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni, l'actual avinguda d'Emili Monturiol i el carrer de Sant Jeroni.Es tracta d’una promoció homogènia i executada amb pocs anys, de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena), tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana, amb elements extrets del repertori neoclàssic. Els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola. Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (el maig de 1933).	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96212	Can Lledó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). El patrimoni cultural; dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XV-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia situada al capdamunt del carrer de Sant Isidre, a la riba dreta del Torrent de Sant Fost i enfront mateix de la Font de les Heures. Es tracta d'una masia de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfes. El cos central més alt que els dos laterals té la coberta a dues aigües, mentre que els cossos laterals desaigüen lateralment. La façana principal està orientada a migdia. A la façana de llevant s'hi adossa l'antiga masoveria, de planta baixa i pis. I a la façana de ponent hi ha un altre cos adossat, de planta baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, destaca el portal d'entrada de punt rodó adovellat, al costat dret una finestra i a l'esquerre una altra porta d'accés. La finestra és de llinda recta i la porta d'arc escarser. A la planta pis, damunt el portal rodó hi trobem una balconada, amb reixa de ferro; igual que als laterals. Les tres són de llinda recta, però només la central i la de ponent tenen emmarcament de pedra motllurada. A les golfes, hi trobem una triple obertura amb arcs de punt rodó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament és arrebossat i pintat de blanc, fruit d'una reforma recent. Sota el carener, hi ha una inscripció esgrafiada amb les inicials A i M encerclades, que es refereixen a Antoni Mauri. En una fotografia del llibre dels germans Pérez (1990) es veu que, al costat d'aquestes inicials, hi havia una altra inscripció, que sembla pintada, on es llegeix: 'Mas Lladó Restaurant'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'alçada del primer pis entre la balconada central i la de llevant, hi ha un rellotge de sol circular, pintat fa una trentena d'anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas se situa dins un barri tancat al qual s'hi accedeix per un gran portal de doble batent, recolzat sobre dues columnes de maons coronats per una teulada composta.</span></span></span></span></span></p>	08209-32	Carrer de Sant Isidre, núm. 64	<p>Xavier Pérez (Pérez, X i F; 1990) apunta que el nom podria originar-se en el casament entre Guillem Lladó i Maria, que s'instal·len l'any 1174: 'Bernat Mir i la seva muller Gerarda donen als esposos Guillem de Lledó i Maria una casa amb sortida i bassa situada a Campsentelles, pel cens d'un parell de capons a tributar cada any per Nadal'.</p> <p>L'any 1447, Bartomeu Soler n'és el propietari, que en casar-se amb la pubilla es dirà 'alias Lladó'. Aquell any tenia 400 jornals de terra. Fou alou de la Pabordia del mes de Gener de la canonja o Pia Almoina de Barcelona.</p> <p>Al segle XV passà a la jurisdicció de Montalegre com a senyoriu de Mogoda.</p> <p>L'any 1458 els cartoixans compraren un gran bosc anomenat 'les canonies' que formava part del mas Lledó. Des de mitjans del segle XV i començaments del segle XVI, fou coneguda com a mas Soler.</p>	41.5170148,2.2350060	436168	4596435		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96212-3201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96212-3202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96212-3203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96212-3204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96212-3206.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Destaquen els horts que es conserven ben treballats a la llera dreta del Torrent de Sant Fost i la Font de les Heures a l'altre costat i enfront del mas.També el safareig i el bugader, que fan d'aquest espai un entorn molt especial i equilibrat en el paisatge, just en el perímetre del nucli antic.	94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96213	Can Ribalta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribalta-0	<p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>.Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p>	XVIII-XXI		<p>Can Ribalta és una masia als quatre vents, molt reformada però documentada des del segle XIV. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a tres aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. En sobresurt de la teulada una torre-mirador de secció quadrada, amb coberta piramidal. Per la façana septentrional, hi ha un cos afegit amb doble coberta a diferent alçada. Per la façana de migdia, s'hi ha afegit una galeria porticada, amb arcs de punt rodó, que fa de terrassa a la planta pis.</p> <p>Al davant hi ha un safareig que quan funcionava de bugader, moltes dones de Martorelles hi venien a rentar la roba. Al costat hi ha Can Baliarda, que formava part de Can Ribalta i es construeix quan una filla de Can Ribalta es va casar amb un Baliarda, a principis del segle XX.</p>	08209-33	Avinguda Can Ribalta, núm. 52	<p>Pérez (1990) ens diu que Can Ribalta fou alou de la Pabordia de Gener de la Seu de Barcelona fins el segle XV, quan passa a la jurisdicció de Montalegre.</p> <p>La primera referència documental dels Ribalta és de l'any 1364, quan Bartomeu Ribalta signa una declaració de senyoriu en relació amb la Baronia de Mogoda.</p> <p>A mitjans del segle XV el mas era habitat per Antoni Ribalta, que posseïa 60 jornals de terra i conreava els camps coneguts com La Sorbera, Clapers, Las Comas i La Comilla, tots de Sant Fost.</p> <p>L'any 1551 l'hereu era Joan Inclà Ribalta i l'any 1620 en Joan Ribalta.</p>	41.5235355,2.2329980	436007	4597162		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96213-3301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96213-3302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96213-3303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96213-3304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96213-3305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96213-3306.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-05-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	L'aigua prové de la Mina que també alimenta la Font de les Heures i que travessa el poble.	98\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96214	Font de l'Hort dels Monjos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-dels-monjos	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DALMAU, Miquel. (1970 ca) Manuscrit inèdit. Cartoixa de Montalegre. pp. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FONT PIQUERAS, Josep (2022). <em>Informe tècnic per la declaració de la Font de l'Hort dels Monjos com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL)</em>. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). 'Arbres monumentals i històrics de San<em>t </em>Fost', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>SANS (1943). <em>Planimetria inèdita cartoixana</em>. Arxiu Enric Porcel i Caro.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de l'Hort dels Monjos es troba situada prop d'una plataneda centenària per sota del camí dels Frares, a 262 m per sobre del nivell del mar. L'accés més fàcil és fer-ho des del final del carrer que porta aquest nom. Un cop allí, a mà esquerra hi ha uns antics forns d'obra amb la plaça al davant mateix. Deixar de banda el camí de terra que mena a una propietat privada i baixar a mà dreta, per un corriol més o menys net de vegetació que ressegueix a grans trets els murs de tancament d'un parell de cases. Uns metres abans de trobar-nos amb un grup de plataners de més de 30 m d'alçada, ens topem amb una bassa d'aigua circular, amb el perímetre protegit per un filat. Si ens fixem en el marge, hi ha un micaquer, i al costat mateix la font amb la boca d'entrada de la mina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'una mina excavada a la muntanya, amb les parets bastides de pedra i coberta amb volta de maons disposats a plec de sardinell i collats amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font està situada en el primer tram. El broc consisteix en un tub de ferro galvanitzat que recull l'aigua de la galeria i l'aboca a una pica rectangular collada amb morter a la paret i reposada directament al sòl. La pica té un sistema de sobreeixidors que permet dirigir l'aigua a través d'un altre tub fins la bassa que mesura 6 m de diàmetre per un metre i mig de paret visible a l'exterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'entrada a la mina està tapiada, només resta oberta el que sembla el registre on hi havia una portella. A l'interior, la canal és plena d'aigua, fresca i transparent que s'endinsa fent un lleuger revolt cap a la dreta passats uns vuit a nou metres de fondària.</span></span></span></span></span></p>	08209-34	A 150 m al nord del camí dels Frares	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El marge on està situada la font, forma part d’un seguit de bancals murats de més de 2 m d’alçada cadascun que corresponen a les antigues feixes de cultiu dels frares de la Cartoixa. També s’hi ha detectat varies places carboneres. L’any 2020 després que la font fos localitzada per <span>Randy</span>, aquest avisa al Grup d’Espeleologia de Badalona, que hi accedeixen i n’aixequen la topografia. Enric Porcel, un dels membres, dona a conèixer el següent document manuscrit inèdit redactat Miquel Dalmau així com el mapa realitzat per l’enginyer terrassenc Sans, l’any 1943, que reflecteix els conflictes amb la colònia Bosc pel subministrament d’aigua i que transcrivim íntegrament de la web del Grup d’Espeleologia de Badalona:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“<em><span>Mina hort monjes…la galeria , abovedada, casi neta, mide 48 m. Sección 1,85 altura por 0,70 en base y 1 m cerca de la bóveda. Al extremo está como tapiada. Es conducida el agua ahora, a un depósito circular de 6 m. de diámetro que está a la entrada de la mina. Como el depósito (la parte superior) está mas alto que el nivel de la mina, se construyó desde unos cuantos metros antes, un canal, adosado a la pared de la mina, para que el agua no perdiese nivel y se pudiera llenar el depósito. Antes por otra galeria mucho menor, larga unos 35 m que mide 60 cm de ancho y unos 90 cm de altura, se llevaba el agua hasta la parcela siguiente, donde hay los plátanos y habia la “Fuente del hort de les Monjas”. </span></em></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Cerca hay un depósito en ruinas.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span>La mina se registró con el pozo antiguo en 19 de junio de 1915 con el n.º 2697. Registrados pozo antiguo y mina . “La Sociedad Terrenos y edificios a plazos” construyó 2 pozos mecánicos: uno de ellos a 58 m del límite de la finca; otro a pocos metros, (unos 6 m). En este último se construyeron galerías fraudulentamente que internándose en nuestra finca, llegaban a 4 metros de la fuente y recogía el agua que se perdía, un hundimiento de la mina descubrió el fraude.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span>Las dos partes hicieron un contrato: La U.O. reconoció los dos pozos de la Sociedad el 19 febrero 1924, toleró las galerias y permitio recoger el agua por un tiempo (ver contrato) y se reconoció el derecho de paso de la tuberia (ver plano) a 5’25 m de la fuente está el pozo que recoge el agua de la misma y la lleva a su galeria y pozo de la Sociedad”.</span></span></span></em></span></span></span></p>	41.4938326,2.2518861	437555	4593849		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96214-3401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96214-3402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96214-3403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96214-3404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96214-3405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96214-3406planol-sans-1943.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|94	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96215	Forn de ceràmica de La Conreria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-de-la-conreria		XVIII-XIX	Està envaït per la vegetació i s’ha convertit en un abocador, tant l’interior com a l’exterior.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El forn d’obra de la Conreria està situat a peu del camí dels Castanyers, a mà dreta, en el segon revolt, un cop passada la barrera de seguretat de la urbanització. Només agafar el revolt, a mà esquerra s’observen les restes emboscades del que fou en altres temps l’Hotel Dalmases. A mà dreta, hi ha les restes del forn. Només s’hi pot accedir en part per darrera, entre mig de restes d’abocaments. La resta del conjunt, inclosa la plaça d’assecar les peces està protegit per un filat de l’Associació de propietaris i veïns <em>La Conreria</em>, tal i com es pot llegir en el cartell que hi ha al costat de la porta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El forn està construït aprofitant un marge i excavat a la roca saulonenca. L’estructura visible és de planta rectangular, d’uns 6 x 5 m de costat, tot i que el conjunt sencer fa uns 12 m de llargada. L’ampliació del carrer va fer-ne desaparèixer una part, ja que es pot observar el tall en els murs de llevant i de ponent que es conserven dempeus. Està fet amb pedra de mida irregular collada amb morter de calç amb el costat visible més planer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'alçada del mur de ponent, que es correspon amb la façana principal, és d'uns 6 m d’alçada, mentre que per la part de llevant oscil·la entre el 1,80 i els 2 m. Per la banda sud, arran de vorera no es conserva el mur de tancament, tan sols el pa de sauló d’uns 2 m d’alçada, mentre que per la part de tramuntana està murat. L’interior d’aquest espai és el laboratori o cambra de cocció a la qual no s’hi ha pogut accedir i que està plena d’arbres. No s’ha pogut constatar si encara es conserva la graella o si bé les arrels i el pes de l’abocador l’han enfonsada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El passadís d’accés, de 2 m d’amplada màxima, presenta els encaixos característics de construcció, amb basament de pedra, més ample i resistent i volta de canó realitzada amb maó pla. Al fons, es conserva el mur de tancament de la fogaina fet amb maó vermell, molt més gruixut, amb l'obertura inferior quadrangular on no s'ha ha pogut accedir degut a la gran quantitat de brutícia. A l'exterior la volta està decorada per tres fileres de maó superposats, disposades a plec de llibre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'exterior d'aquest espai està excavat en el pa de sauló i s'hi poden veure, entre les deixalles, un parell de pilars de la mateixa alçada que la façana. Probablement formin part d'un espai cobert. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de llevant hi ha una obertura taponada per dos blocs de granit que impedeixen el seu accés i interpretació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant d'aquest espai, hi ha una gran plaça o solera, indispensable per col·locar-hi les peces tendres abans d'enfornar, ja siguin teules, maons, cairons, o rajols. </span></span></span></span></span></p>	08209-35	Camí dels Castanyers s/n	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'estructura d'aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s'hi accedeix arran de terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l'indret on es col·loquen les peces per coure.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Dona peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l'argila a pic i pala. Es garbellava <em>in situ</em> per tal de netejar-la al màxim d'impureses i es transportava fins al costat d'una bassa o punt d'aigua. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s'aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D'aquesta manera se'ls donava elasticitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l'indret més planer. Per evitar que les peces s'enganxessin al terra, s'escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s'hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades. A continuació s'extreia el motlle i es netejava amb aigua o s'hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S'emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d'elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d'una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d'aquí a la solera fins que s'assequessin per conservar la forma.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop les peces seques, s'havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat d'aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s'encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s'extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4933124,2.2483534	437259	4593794		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96215-3501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96215-3502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96215-3503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96215-3504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96215-3505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96215-3506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96215-3507.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Podria haver emprat l’aigua de la mina que abasteix la font de les Monges, que queda molt a prop.	98\|119\|94	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96216	Forn del Camí dels Frares	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-cami-dels-frares	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANO BARRANCO, Pedro (1921). <em>Monografia histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre</em>. Barcelona: Imprenta de Henrich y companyia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central; dins Dovella, núm. 101; pp. 4-10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XVIII	Es troba cobert de vegetació i parcialment colgat de terra.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Forn d’obra o rajoleria que es localitza al final del Camí dels Frares, en els contraforts d’obaga de les muntanyes de La Conreria, un xic més amunt de la Font dels Monjos. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, a tocar del naixement del torrent de la Font dels Monjos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Només arribar al final del carrer asfaltat, ja s’endevina una zona molt planera, amb una barraqueta d’obra moderna coneguda coma <em>caseta del Nofre</em>, que era el vigilant del pou d'aigua del Seminari, entre 1940 i 1965. Per terra, s’observen restes de maons de diferents mides, alguns de molt gruixuts, corbats, teules i cairons defectuosos recremats per alguna cuita defectuosa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'estructura està excavada en el marge. És de planta quadrangular, un xic atalussada, de doble boca. La façana principal mesura 6,50 m d’amplada per 2,60 m d’alçada, aproximadament. Està construïda per blocs de pedra irregular amb el costat visible més planer, amb restes de maons de diferents mides, fruits de les reparacions en llarg del temps, amb una base de fonamentació més gruixuda i sòlida i un pilar central entre les dues boques. L’obra està collada amb morter de calç. A mitja alçada del pilar central, destaca una pedra tallada, de mida quadrangular on s’hi pot llegir l’any 1778, resseguit fa uns anys per un veí per por que s’esborrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’entrada a la cambra de cocció o laboratori es fa pel costat dret de la barraqueta, on enmig de la vegetació s’endevina la rampa d’accés, reforçada per tres fileres de pedra. La porta d’accés i l’interior del forn, estan coberts per arbusts i bardisses. En netejar-ho, malgrat la terra i fullaraca, es pot veure la graella amb els fumerals que semblen de secció quadrangular. Per sota, hi ha la fogaina o cambra de combustió i a la qual normalment només s’hi pot accedir des dels passadissos d’accés de la façana principal. </span></span></span></span></span>De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries, fetes de maó, que mesuren 4 x 5 m de costat per 2,80 m d’alçada màxima conservada, amb una línia visible per sobre de la boca interior de la fogaina que podria correspondre amb l’alçada de la graella.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Els passadissos d’accés a la fogaina són de planta trapezoïdal. Aquest espai mesura 1,70 m d’amplada màxima (a l’exterior) per 1,40 m d’alçada per 2 m de profunditat. Presenta els encaixos característics de construcció, amb volta també de pedra. El sòcol és de pedra, de 0,70 m d’alçada, des d’on arrenca la volta, realitzada en pedra i collada amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p>	08209-36	Camí dels Frares, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'>La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. En aquest cas, aquesta construcció està relacionada amb la construcció i manteniment de la Cartoixa de Montalegre, en el terme municipal de Tiana, tal i com explica Cano (1921).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura d’aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra amb dues fogaines, la de l’esquerra més malmesa. </span></span></span></span>Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, que és l’indret on es col·loquen les peces per coure. <span><span><span><span lang='CA'>La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada.</span></span></span></span></p>	41.4951947,2.2502553	437420	4594002	1778	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96216-3601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96216-3602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96216-3603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96216-3604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96216-3605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96216-3606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96216-36071921.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Hi ha una fotografia de l’any 1921 (Pedro CANO; 1921) titulada “Restos de los antigos Hornos donde se fabricaron los ladrillos para la construcción del primitivo Monasterior”, on sembla que les voltes dels passadissos d’accés a la fogaina estaven recoberts per maons corbats. Aquest fet constructiu ha quedat corroborat durant la visita als forns ja que a l’interior de les voltes encara es poden observar les marques deixades pel morter de calç en contacte amb el maó. Durant el treball de camp també s’han observat restes d’aquesta tipologia de maó escampats per la plaça.	119\|94	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96217	Creu dels Carlins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-carlins-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XX		<p>Creu de ferro forjat sobre un pedestal fet de pedres irregulars unides amb morter, de forma piramidal i secció quadrada. Està ubicada al costat d'un camí, paral·lel al camí de Can Matança, davant mateix de Can Gaig.</p> <p>Dissenyada per l'escultor Jaume Ribes i Montané, es va construir en un taller de forja artesà. Fa 1,5 m d'alçada i 0,80 m entre els extrems dels braços. A la creueta hi ha un cercle de 25 cm de diàmetre, amb les inicials R.I.P al centre.</p> <p>A la cara del pilar que dona al camí hi ha una làpida de 80 x 22 cm amb una llegenda, molt deteriorada, que diu: 'Lloc on foren afusellats els màrtirs de la Tradició per al liberalisme el 5 d'agost de MDCCCLXIX, quines despulles estan piadosament servades en el cementiri de Sant Fost de Campsentelles'.</p>	08209-37	Can Gaig	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu commemorativa aixecada pel moviment carlista en recordatori de l'afusellament de nou carlistes. Rifà (2019) explica acuradament aquells fets que succeïren en aquestes contrades el 5 d'agost de 1869, en el marc de la tercera carlinada. Un grup de partidaris de Carles VII es van citar a la Font de les Monges, a prop del seminari de La Conreria, amb l'objectiu d’unir-se al cap carlí Lerramendi en un bosc del Vallès i després pujar a la zona del Montseny per unires a l'aixecament iniciat l'any 1868 conegut com <em>La Gloriosa</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La trobada no va acabar com s'esperaven els citats ja que va haver-hi una traïció. Un dels components del grup anomenat Jaume els va trair per 50 unces d'or. Fruit d'aquesta informació es va preparar una expedició militar que, entre tropa regular, Guàrdia Civil i cipaios (voluntaris), rondaven els 150 efectius. Encapçalava l'expedició José Casalis, tinent coronel de carrabiners, que era un bon coneixedor de la zona de La Conreria. La informació que tindrien seria prou incompleta per desconèixer el lloc exacte de la trobada. El fet és que van estar tot el dia cercant per la zona, fins que, entre les tres i les quatre de la tarda, els van trobar a la Font de les Monges. Eren vuit dels deu, Isidre Duñó no havia arribat i el desè era el traïdor. També van detenir el guardaboscos del lloc. Un cop detinguts, van iniciar la marxa en direcció a Sant Fost per afusellar-los. Però, davant de Can Gaig i Can Matançes, s'aturen i es produeix l'afusellament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La historiografia no explica les causes d'aquest gir de guió o si, potser, ja era la idea originària. El cas és que el retrò dels trets va alertar l'alcalde del poble que es presentà al lloc, just quan la columna iniciava el retorn. Els cossos inerts de les víctimes es traslladen al cementiri de l'antiga església parroquial i s'enterraren en una fossa comuna. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 3 d'octubre de 1946 es van exhumar les restes i es van traslladar al cementiri municipal, al nínxol número 60, segons l'acord del Ple municipal de 17 de juliol de 1946.</span></span></span></span></span></p>	41.5058887,2.2383074	436433	4595198	1952 o 1953	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96217-3702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96217-3703.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Simbòlic	Inexistent	2024-05-24 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Jaume Ribes Montané (escultor)	La primera creu que es va alçar en record dels afusellaments la va posar el moviment carlista al voltants de l'any 1876, finals de la tercera guerra carlista; però es desconeix la data exacta.Durant la Guerra Civil espanyola es va enderrocar. Al finalitzar aquesta se'n va posar una altra, però de fusta, que amb el pas del temps es faria malbé i es va reemplaçar per l'actual.	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96218	Lledoner de la Plaça de les Glòries	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-placa-de-les-glories	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>AJUNTAMENT DE SANT FOST (2023). <em>Sol·licitud de declaració d’arbre monumental del lledoner del barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles</em>. Informe tècnic. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). Arbres monumentals i històrics de San<em>t </em>Fost. Dins Campsentelles, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>		És molt vell però té un rebrot.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lledoner o lledó centenari situat al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes, enfront del que era l'antiga església de Sant Fost. És un arbre caducifoli del tipus <em>Celtis australis</em>, de 4,80 m de diàmetre, amb una gran obertura en forma de cavitat. Al mig d’aquest, s’alça un post d’una dotzena de metres d’alçada que subjecta mitjançant varis tensors el tronc, així com les branques principals de l’arbre. Està protegit per un muret de pedra a tot el seu perímetre. Té un rebrot que creix per un dels costats. La capçada continua essent força arrodonida i fa uns 12 a 13 m d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles, de 5 a 15 cm de llarg són alternes, peciolades, i dentades, de color verd fosc a l’anvers i de color més clar al revers. El fruit, el lledó, és comestible i de sabor agradable, semblant al dàtil. La drupa és carnosa, d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga a l’interior, amb un pinyol petit. Floreix entre maç i abril i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. Té una alta resistència a la sequera i també a la contaminació.</span></span></span></span></span></p>	08209-38	Plaça de les Glòries, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 21 de juliol de 1936 l'església de Sant Fost fou saquejada, i el lledoner també en patí les conseqüències. L’any 1981, el veïnat va aixecar el muret de pedra a tot el seu perímetre i femà la terra al voltant de l'arbre. Fou beneït el 28 de setembre per mossèn Daniel Monserdà amb motiu de la celebració del sant patró del poble, Sant Fost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1998, l’empresa MASSONI SL, presenta un projecte de consolidació i tractament de l’arbre per tal d’evitar el seu trencament. La intervenció realitzada es materialitzà en una esporgada de sanejament eliminant la fusta morta i la col·locació d’un post al mig de la cavitat amb varis tensors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de desembre de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles declarava el lledoner Arbre d’Interès Local (AL), amb el compromís de traslladar l’acord a la Secció de Gestió d’Espais Naturals, Servei d’Espais Naturals Protegits, subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar la declaració d'arbre monumental. La documentació s'entrà per registre el 13 de gener de 2023 amb el registre d’entrada número 9033/8049/2023, pendent de resolució.</span></span></span></span></span></p>	41.5133184,2.2340548	436085	4596026		08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3806.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-09-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Pot viure entre 500 i 600 anys. A més de l’ombra que proporciona, per la seva flexibilitat, la fusta del lledoner, sempre ha estat molt apreciada per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs i jous, i les branques i les fulles han servit per alimentar el bestiar, per fer carbonet i fogaines. Per això no és d'estranyar que aquest arbre se'l trobi sovint a proximitat dels masos i cases de pagès. En temps passats també era molt apreciat com astringent i de les seves arrels se n’extreia un colorant groguenc que permetia tenyir la seda.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96219	Fàbrica de la Dinamita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-dinamita	<p>BOSCH i ROCA, Lluís (1998). 'La fàbrica de Dinamita de la Nau', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 3, p. 8-22.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, pp. 129-130.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XIX	Moltes estructures estan mig enderrocades.	<p>L'antiga fàbrica de La Dinamita o, el què resta d'ella es troba al bosc de La Nau, zona coneguda a l'època medieval com la Nau de Sant Genís o Valpanera, a la capçalera del torrent de La Nau. </p> <p>L'any 1886 el mestre i veterinari de Mollet del Vallès, Vicens Plantada, va publicar al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya una crònica de la visita a la fàbrica de dinamita per curar un ruc que s'havia cremat la pell amb àcid nítric i descriu alguns dels edificis que es troba: '<em>un bon tros de terreno tancat ab cledas, dins las quals hi han los varis edificis, que componen la fábrica. Aqueixes son: primer la charpanta, segon lomolí (á poques passas xaragay amunt s'troba la fresca y rica font de la Nau); tercer, magatzém y depósit dels carros; quart, depósit de la pasta; quint hont omplen los cartutxos; y per fi, a dalt, á unas cent cinquanta passas, á la dreta, hi ha la casa habitació dels cinch dependents que hi habitan ab las corts dels animals</em>'.</p> <p>Bosch (1998) descriu el procés de fabricació de la pólvora amb carbó d'alzina, salnitre i sofre. El carbó d'alzina, diu, se'l feien allà mateix. Els ingredients per fer-hi la pólvora els posaven dins una pastera del molí, barrejant-los amb aigua, que extreien de la font. El molí funcionava amb força de sang, amb un mul donant voltes a l'entorn de la pastera. La mola esmicolava els components i els reduïa a pols. L'aigua era molt important per reduir el risc d'explosió mantenint humida la barreja. Quan quedava una pasta, afegien força aigua i la feien sortir per una aixeta i per una canal la conduïen a les eres d'assecatge. S'hi estava fins que l'aigua s'escorria i s'assecava. Amb molt de compte es recollia amb una escombreta o pala que no fos metàl·lica per evitar qualsevol espurna. L'ensacaven i l'emmagatzemaven allà mateix. Després amb carros la transportaven fins els magatzems que tenien a Mollet.</p> <p>El molí consistia en la pastera i la mola. La pastera estava feta d'una peça de pedra de 3 m de diàmetre i 50 cm de gruix, amb una fenedura al voltant. La mola també era de pedra, de forma circular d'un metre i mig de diàmetre i un gruix de 35 cm. Amb la pólvora fabricaven detonants, cartutxos, petards i focs d'artifici.</p> <p>Aquests focs d'artifici es van utilitzar a l'Exposició Universal de Barcelona, l'any 1888.</p>	08209-39	Zona de La Nau o Bosc de La Nau a la urbanització Mas Corts	<p>La fàbrica de Dinamita va entrar en funcionament l'any 1883. Els propietaris eren els senyors Tarruella i Berch. El nom de l'empresa era <em>La Nueva Manresana</em> i les oficines centrals estaven al carrer de Barberà de Barcelona. Fabricaven pólvora amb carbó d'alzina, salnitre i sofre, que després transformaven en detonants, cartutxos, petards i focs d'artifici.</p> <p>Durant el seu funcionament va patir diverses explosions amb la pèrdua de vides humanes. Bosch (1998) en documenta tres: el 28 de juny de 1893, el 20 de febrer de 1885 i el 16 de febrer de 1896. <em>La Vanguardia</em> del 25 de febrer del 1885, recull que durant el matí del 20 de febrer del 1885 la fàbrica havia patit una explosió. Posteriorment, el 6 de juny de 1893, el mateix diari va publicar la notícia d'una altra explosió. Les diferents explosions van provocar la mort de diversos treballadors. Els seus cossos van ser trobats a uns quants quilòmetres del lloc i van causar diversos danys de consideració a la fàbrica, les restes van quedar escampades pel bosc. L'explosió va ser causada per un error en el procés de fabricació de la dinamita.</p> <p>La fàbrica de Sant Fost de Campsentelles va produir una gran varietat de focs d'artifici per commemorar la inauguració de l'Exposició Universal de Barcelona: incloent coets i llums de bengala. Van ser dissenyats pel mestre pirotècnic José María Aranda. Es van realitzar la nit del 20 de maig de 1888.</p> <p>La fàbrica va deixar de funcionar a principis del 1900.</p>	41.5062474,2.2517495	437555	4595228	1883-1900	08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96219-3902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96219-3903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96219-3904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96219-3905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96219-3906.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-05-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	L'accés s'ha de fer per la urbanització Mas Corts, prenent el carrer de Sant Llorenç fins trobar el carrer de Montblanc. Quan s'acaba l'asfaltat comença una pista que porta a La Nau. A uns 80 m de la darrera casa a l'esquerra, s'inicia un corriol que baixa i s'endinsa en el bosc fins trobar el torrent.	98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96220	Font de La Dinamita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-dinamita	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH i ROCA, Lluís (1998). 'La fàbrica de Dinamita de la Nau', dins C<em>ampsentelles</em>, núm. 3, p. 8-22. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH i ROCA, Lluís (1998). 'Crònica d’una caminada per les fonts del poble', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 3, p. 130-135. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes. </span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, pp. 129-130.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca', dins<em> Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 19, p. 18.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la Dinamita està situada en una fondalada del bosc de la Nau, per sota d’un pontet que travessa el torrent. S’hi accedeix molt bé des de la urbanització del Mas Corts en el punt quilomètric 7,5 de la carretera de la Conreria (B-500). El carrer es costerut i cal pujar pel de Sant Llorenç fins arribar la confluència amb el carrer Montblanc. Allí mateix hi ha un tram de carrer d’uns cinquanta metres d’asfalt fins a trobar la pista de terra tancada amb un cadenat del parc que impedeix el pas a vehicles no autoritzats. Passada la tanca, tot just una vuitantena de metres, a mà esquerra veiem un corriol amb un pendent molt pronunciat, però després esdevé més planer i suau. Uns 150 m més endavant, a mà esquerra hi ha les restes d’un mur. Aquest senyal ens indica que cal deixar el corriol per agafar-ne un altre, a mà dreta que ens durà fins a la font. Només arribar al primer revolt ja veiem una construcció mig enderrocada. Forma part de les moltes construccions que formaven part del complexa de la Fàbrica de la Dinamita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part del darrera de la casa, entre l’arítjol s’endevina una estructura que es conserva encara molt bé i que es tracta d’una font probablement d’ús privatiu. Està feta de travertí i petxines de tipologia variada i conquilles vieira, amb dos graons, una sortida de broc que sembla que l’envoltava algun tipus de peça ceràmica decorativa i una pica semicircular al terra. A banda i banda resseguint la paret de la font hi ha uns bancs de rajols totalment simètrics. L’alçada aproximada tenint en compte els graons, és d’uns 2,5 m d’alçada, per 2 m de llargada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deixant aquesta font ornamental i retornant al corriol, continuem baixant uns metres més fins arribar a un pla ombrívol, amb plataners d’una trentena de metres d’alçada que comencen a treure les fulles, gran quantitat d’avellaners, arç blanc i violetes que floreixen per arreu. El contrast amb raigs del sol que penetren les capçades és espectacular i hi ha una gran quantitat d’ocells que fan d’aquest indret un dels més bonics del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font està situada en el marge esquerra del torrent, en un costat del pont que travessa el torrent de la Nau, just on conflueixen varies torrenteres, afluents que neixen en els contraforts del turó de Galzeran. Està protegida per un mur de pedra de protecció que en cas de baixada sobtada d’aigües aquestes continuïn el seu curs, sense inundar o malmetre-la. Queda per dessota el camí, un muret de pedra amb acabament de totxo que serveix de pedrís per als excursionistes, i encarada al torrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegida per una volta de canó rematada per quatre fileres de totxo. Al seu interior hi ha una paret parcialment arrebossada de la qual sorgeix un broc de ferro. L’aigua, quan raja, cau en una pica refeta fa uns anys amb ciment que desaigua al torrent a través d’un tub de PVC de color negre. A ambdós costats hi ha un parell de lleixes, i a l’exterior, un petit banc que convida a seure i a gaudir de l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Uns metres avall, en el marge dret del torrent hi ha una bassa de planta rectangular reforçat per tres contraforts i més amunt una altra bassa de planta circular. I si passegem pels encontorns, trobarem altres construccions, totes elles enrunades, de l’antiga fàbrica de Dinamita.</span></span></span></span></span></p>	08209-40	Confluència del carrer Sant Llorenç amb el carrer Montblanc, passada la cadena del Parc de la Serralada de Marina, corriol a mà esquerra.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font situada en el paratge de la Nau pren el nom de l’antiga Fàbrica de Dinamita, instal·lada en aquest indret cap el 1882-1883 aproximadament, i que, probablement, arranjà aquest indret ja que per a la fabricació de la dinamita calia una gran quantitat d’aigua. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>També calia salnitre i sofre i carbó vegetal que es fabricava <em>in situ</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En posar-los a la mola, per esmicolar-los, aquests ingredients havien d’estar constantment humits pels riscs d’explosió que suposava. I encara després, per al seu transport fins a l’era per assecar-lo, calia també que estigués molt moll. Aquest procés suposava utilitzar molta aigua, i aquest indret reunia totes les característiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No sabem si aquesta font ja existia abans o bé si s’adequà per les característiques geomorfològiques que reunia el terreny.</span></span></span></span></span></p>	41.5059900,2.2519800	437574	4595199		08209	Sant Fost de Campsentelles	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96220-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96220-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96220-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96220-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96220-06.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2024-07-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96221	Fragment de l'antic altar de Sant Fost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-lantic-altar-de-sant-fost	<p>AA.DD (1991). 'Sant Fost de Campsentelles', dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). <em>Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona</em>, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.</p> <p>MUNDÓ ANSCARI, Marcet (1966). <em>L'antic altar de Sant Fost amb les inscripcions dels segles X i XI</em>. Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p>	X-XI		<p>Fragment (4 x 38 x 5,5 cm) de l'ara d'altar de l'església vella que es pogué recuperar i es conserva a l'església nova, construïda als anys quaranta del segle XX.</p> <p>Es tracta d'una peça de marbre utilitzada en època romànica, aprofitant una cornisa romana amb decoració de caràcter vegetal. Presenta nombroses inscripcions a la superfície, datades entre els segles X i XI (Mundó, 1966).</p>	08209-41	Plaça del doctor Canonge Joan Rifà, núm. 1	<p>El lloc <em>Campus Sentigis</em>, que es convertiria en Campsentelles, es documenta l'any 967; en una donació d'una casa i terres que Godregildo, prevere, fa al monestir de Sant Cugat del Vallès. Però la parròquia de Campsentelles no la documentem fins l'any 978, quan fou donada amb els delmes i les primícies per Seniol a favor del seu fillol Guillem, fill d'Amat i Riquilda.</p> <p>L'any 1001 ja apareix documentada sota l'advocació de Sant Fost. Posteriorment, l'any 1058, l'acta testamentària atorgada per Ramon Guillem de Castellvell, feudatari de la mitra de Barcelona, notifica que dit testador llega al seu fill Albert l'església de Sant Fost amb delmes, primícies i totes les possessions. La consagració del temple va tenir lloc el 4 de desembre de 1141, per Arnau Armengol, bisbe de Barcelona.</p> <p>El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix l'església parroquial de Sant Fost i les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l'any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.</p> <p>L'any 1434 la incorporació a Montalegre dels monjos benedictins fa que els priors es converteixin en senyors feudals i barons de les parròquies de Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes, Martorelles i Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>L'any 1504, el bisbe Gonzalo de Heredia decreta la fusió de les parròquies de Sant Cebrià i de Sant Fost, per manca de feligresos.</p> <p>Fou objecte de saqueig i crema de l'arxiu per part de les tropes napoleòniques l'any 1810. Entre 1868 i 1876 s'hi va dur a terme la reforma més significativa. Poc després, l'any 1896, s'hi va construir la capella del Santíssim. </p> <p>L'any 1936 fou cremada i enrunada.</p> <p>El 1981 els veïns i les veïnes del barri decidiren desenrunar i netejar les restes, que l'any 2006 es van cobrir amb una estructura metàl·lica.</p>	41.5218286,2.2333896	436038	4596971		08209	Sant Fost de Campsentelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96221-4101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96221-4102.jpg	Física	Romànic\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Simbòlic	Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		92\|85	52	2.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96226	Retaule de Sant Cebrià de Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-cebria-de-cabanyes	<p>AA.DD (1991). 'Sant Fost de Campsentelles', dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BARRACHINA NAVARRO, Jaume (2014). L'origen del retaule de Sant Cebrià de Cabanyes, del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Dins Campsentelles, núm. 17. Centre d'Estudis Campfostencs, pp. 9-20.</p> <p>JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1967). <em>L'antipendi de Sant Cebrià de Cabanyes</em>, XI Diada de la parròquia, 30 de juliol, Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). <em>Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona</em>, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.</p> <p>MONSERDÀ, Daniel (1982).<em> Noces d'argent del dia de la parròquia</em>. Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>POST, C.R. (1930). A History of Spanish Painting. Vol. 1. London: Humphrey Milford Oxford University Press.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>VALL, Ramon i MASVIDAL, Joan J. (1983). <em>El romànic del Vallès</em>. Sabadell: Ed. Ausa.</p>	XV		<p>Retaule, procedent de Sant Cebrià de Cabanyes pintat al tremp sobre fusta (281,7 x 197 x 10 cm) atribuït al cercle de Jaume Huguet (Valls, 1412 - Barcelona, 1492), de l'últim quart del segle XV, on es representen quatre seqüències de la vida i el martiri de Sant Cebrià (Tascius Cecilius Ciprianus, bisbe màrtir de Cartago en el s. III). </p> <p>Barrachina (2014) ens el descriu amb detall: '<em>La imatge central del retaule presenta al sant dempeus en actitud de beneir, vestit de pontifical, amb mitra i bàcul i sense cap altre atribut. Dos àngels subjecten darrere seu una cortineta que pot evocar el gremial, és a dir, el drap que anava davant del bisbe en algunes cerimònies. Els quatre compartiments hagiogràfics són: a dalt a l’esquerra; la confessió del sant. Aquest, enmig del poble, es confessa cristià davant del procònsol romà Patró. Queda graciosa la confessió de fe revestit de les vestidures episcopals: per a nosaltres és una confessió sinòptica. A baix a l’esquerra es representa el pecat del sant: la seva fugida de Cartago, deixant abandonada la seva diòcesi. Segueix a dalt a la dreta; amb la seva decapitació. En aquesta els seus familiars estan pagant al botxí per encàrrec del màrtir; amb aquest gest es visualitza el seu perdó. A baix a la dreta, l’enterrament. En aquest dos personatges d’hàbit totalment negre (que segurament reflecteixen a membres d’alguna confraria de la bona mort de l’època de la pintura del retaule) tenen agafat el cadàver per enterrar-lo en una fossa comuna evocada per ossos humans. Familiars i un clergue solemnitzen la cerimònia secreta atès que l’època era de persecució anticristiana. El cimadal és el característic: el Calvari en la seva versió més simple: Crist a la creu entre la Verge i Sant Joan. La cartel·la amb l’INRI està escrita amb capitals romanes. La predel·la està centrada per la Pietat de Crist: incorporat dins del sepulcre, només, amb els atributs de la Passió: la cartel·la de la creu porta l’INRI amb capitals gòtiques. Els sants que la flanquegen són, d’esquerra a dreta, Sant Miquel, amb escut de torneig i sota de la capa se li veu una armadura composada de cosselet, ausberg i arnès rígid de braç. Sant Sebastià, va vestit de noble amb l’arc i la fletxa. Sant Antoni Abat, porta hàbit marró d’eremita, bàcul, la tau al pit, llibre i campana. I una santa màrtir no discernible per no portar més atribut que la palma del martiri i un llibre, potser Santa Caterina. Una última observació seria que els dos sants centrals són salutífers: el poble de Sant Fost de Campsentelles confiaria en ells perquè els lliurés de les epidèmies</em>'.</p>	08209-42	Palau Nacional - Parc de Montjuïc, s/n (08038 - Barcelona).	<p>Sant Cebrià de Cabanyes era una antiga parròquia rural que es documenta per primera vegada l'any 1001. En una afrontació de terres, en la qual Egofret i Signares ven la terra i la casa a Vivan i Cuscà. En un document de permutes de terres de l'any 1086 se'n torna a fer referència.</p> <p>L'any 1113, Bernat Guanalgot testa a favor del seu fill Berenguer Bernat del castell de Cabanyes i de totes les seves pertinences, i dona un morabatí i la seva capa a l'església i al prevere de Sant Cebrià. Durant tot el segle XII se'n torna a fer esment. Fou consagrada l'any 1192 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell, tot i que es considera que es tracta de l'ampliació d'un temple construït temps abans.</p> <p>El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles i l'església parroquial de Sant Fost a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l'any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.</p> <p>En una visita pastoral de l'any 1328, l'església continua governada pel propi rector. Després d'un cert període de bonança durant els segles XIII i XIV, va entrar en crisi per la reducció dels ingressos, raó per la qual no s'hi va dur a terme cap reforma ni millora.</p> <p>Aquest procés va concloure l'any 1504, quan el bisbe Gonzalo de Heredia va decretar la seva fusió amb la veïna parròquia de Sant Fost i s'hi van anar reduint a poc a poc les celebracions de culte fins que, finalment l'any 1867, s'hi va decretar la supressió de tota activitat pastoral.</p> <p>Anys més tard, el 1877, l'ermità que cuidava la rectoria va desallotjar la casa, cosa que va accelerar el procés de degradació del conjunt.</p> <p>A mitjan segle XX es trobava en molt mal estat i amb l'absis mig enrunat. Per iniciativa del grup 'Amics de Cabanyes', juntament amb la parròquia de Sant Fost, entre els anys 1970 i 1984 s'hi va dur a terme la restauració del temple, que va finalitzar amb la reconciliació el dia 14 d'octubre de 1984, de part del cardenal Jubany.</p>	41.5051167,2.2251643	435335	4595122		08209	Sant Fost de Campsentelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96226-01064063-cjt079909.jpg	Física	Gòtic	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Cercle de Jaume Huguet	Forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya des de l'any 1956 amb el número de catàleg 064063-CJT. Fou redescobert l'any 2005-06 per l'historiador de l'art Jaume Barrachina (2014), al fons del MNAC. Formava part de la col·lecció particular de l'industrial Maties Muntades, comte de Santa Maria de Sants.Xavier Pérez (dins Barrachina; 2014) n'ha resseguit les referències bibliogràfiques i documentals per tal de refer la seva trajectòria fins arribar al MNAC.L'any 1882 encara estava a l’esglesiola de Cabanyes, segons consta al butlletí L’Excursionista, 40, (1882). Els visitants el descriuen amb detall i diuen que aviat el portaran a Sant Fost. L'any 1884 ja es trobava a la parròquia de Sant Fost, així ho diuen explícitament els excursionistes que visitaren l’església i la rectoria (Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes, vol. V, pp. 158-1863, agost de 1884). El 24 d'abril de 1892, un altre grup d’excursionistes diuen que “en l’església de Sant Fost ‘s nota un retaule gòtich del segle XIV...En la rectoria veierem un curiós cupó de fusta...un retaule gòtich ben conservat, un frontal bizantí de gran mèrit...”. Podria ser un d’aquests retaules gòtics el de Sant Cebrià? (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 5, abril-juny 1892, pp. 79-80). El 18 de febrer de 1894, un grup de membres del CEC tornen a Sant Fost i en la crònica diuen que “visitaren al senyor Rector, que’ls ensenyà l’església, ja coneguda de nostre centre, y tragueren algunas fotografias d’un notable retaule y un frontal qu’en ella’s guarda...” (Butlletí del CEC, volum quart, 1894, p. 72).Es planteja la hipòtesi que aquest retaule pugui ser el de Sant Cebrià igual que el frontal, que posteriorment anà a parar al Museu Diocesà de Vic, on encara es conserva.	93	52	2.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96227	Cobrecalzes de l'antiga església parroquial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobrecalzes-de-lantiga-esglesia-parroquial	<p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p> </p>	XIX	Francina Font i Coll el va fer restaurar abans de fer-ne donació a la parròquia, l'any 2007.	<p>Peça tèxtil de seda i cotó amb orla brodada amb fil d'or amb motius florals i geomètrics i amb les inicials A.M coronades i amb fulles de palma creuades, que servia per cobrir el calze de l'Eucaristia.</p> <p>Pertanyia als elements litúrgics de l'antiga església situada al barri del Sot, actualment Plaça de les Glòries Catalanes, i que fou cremada i saquejada l'any 1936.</p>	08209-43	Plaça del doctor Canonge Joan Rifà, núm. 1	<p>Aquest cobrecalzes es va salvar de la crema gràcies a la intervenció d'un veí, Jaume Coll i Prat, de Can Garret. La crònica (Rifà; 2019, pp. 84) ho relata com un acte d'heroisme ja que explica que entrà amb l'església en flames i el sostre s'ensorrà poc després de sortir-ne ell amb el cobrecalzes.</p> <p>Durant molts anys estava custodiat en una casa particular, fins que Francina Font i Coll, neta del Jaume Coll, el va descobrí i el lliurà al rector, mossèn Daniel Monserdà, el 21 de juliol de 2007, festivitat de Sant Daniel, coincidint amb la celebració de les noces d'or de la nova església.</p>	41.5218296,2.2333601	436035	4596971		08209	Sant Fost de Campsentelles	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Simbòlic		2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es troba emmarcat amb un vidre protector i col·locat a la paret, amb una explicació de la història d'aquest element. El marc fa 78 x 76 cm.		52	2.2		41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96228	Frontal d'altar de Sant Cebrià de Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-cebria-de-cabanyes	<p>AA.DD (1991). 'Sant Fost de Campsentelles', dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BAUTISTA MORENILLA, Iris (2015). <em>Del frontal d'altar al retaule primitiu. Anàlisi científica de l'evolució tecnològica dels suports de fusta del gòtic lineal català</em>. Tesi doctoral dirigida per Dra. Anna Nualart Torroja. Universitat de Barcelona ; pp. 406-420.</p> <p>BUTTÀ, L. (2005). <em>El Mestre de Santa Perpètua de Mogoda i altres produccions. L’art gòtic a Catalunya, Pintura I. De l’inici a l’italianisme</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 68- 72. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1967). <em>L'antipendi de Sant Cebrià de Cabanyes</em>, XI Diada de la parròquia, 30 de juliol, Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). <em>Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona</em>, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MELERO, M .(2005). <em>La pintura sobre tabla del gótico lineal.</em> Barcelona: Memoria Artium, 2005. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>POST, C.R. (1930). <em>A History of Spanish Painting</em>. Vol. 1. London: Humphrey Milford Oxford University Press.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SUREDA, J. (1984). 'Sobre el estudio de la secuencia pictórica protogótica en los condados catalanes I. Estado de la cuestión', dins el <em>Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar</em>, XV.</span></span></span></span></p>	XIV		<p>Pintura a tremp sobre fusta (103 x 162 x 6 cm) en la que es representa escenes de la vida de Sant Cebrià. Mostra vuit escenes de la vida del sant, totes emmarcades amb arcs apuntats: predicació, declaració davant el procònsol, retir al desert, retorn a Cartago, judici del sant, camí del martiri, execució i enterrament.</p> <p>Com en altres frontals de la mateixa època, es prescindeix de la imatge central de Crist o de Maria en benefici de les escenes de la vida del màrtir. Diversos autors el daten de finals del segle XIII, d’altres, avancen la datació a la primera meitat del segle XIV (Sureda; 1984:66) (AA.DD, 1991; XXII:173), i per últim, un tercer grup d’historiadors situen el frontal de Sant Cebrià a la segona meitat del segle XIV, justificant la seva datació més recent amb els aspectes formals de la iconografia (Post; 1930 II:28-30) (Melero; 2005:155). </p> <p>Pel que fa a l’autoria, la fitxa d’inventari del MEV i diversos autors (Buttà; 2005) relacionen la taula amb el frontal de Santa Perpètua i l’atribueixen als tallers que podien operar a Barcelona. Però, altres autors veuen punts de contacte amb obres com la taula de Sant Pere i la taula de Sant Cristòfol. Aquesta relació atribuiria el frontal de Sant Cebrià de Cabanyes als tallers que podien operar a la Cerdanya sota la influència del Taller de Soriguerola (Melero, 2005:154-155). Iris Bautissta (2015) situa la zona de producció entre Barcelona i Mallorca i determina que: '<em>l’estructura de la taula de Sant Cebrià, de tipologia clara per la disposició apaïsada i les dimensions reduïdes, presenta les solucions tecnològiques del suport característiques dels frontals d’altar, d’acord amb la seva atribució [tipologia 2], tot i que incorpora algunes solucions característiques dels retaules primitius. Pel que es determina que es va confeccionar com a frontal d’altar però amb la introducció de noves solucions que acabarien desenvolupant els retaules primitius</em>'.</p> <p>La tipologia 2 del marc classificatori d'Iris es caracteritza per tenir, majoritàriament, unes dimensions modestes de 1 m d’alçada i entre un i un i mig metres de llargada. En tots els casos el plafó central està format per entre dues i quatre posts.</p>	08209-44	Plaça del Bisbe Oliba, núm. 3 ( 08500 - Vic)	<p>Sant Cebrià de Cabanyes era una antiga parròquia rural que es documenta per primera vegada l'any 1001. En una afrontació de terres, en la qual Egofret i Signares ven la terra i la casa a Vivan i Cuscà. En un document de permutes de terres de l'any 1086 se'n torna a fer referència.</p> <p>L'any 1113, Bernat Guanalgot testa a favor del seu fill Berenguer Bernat del castell de Cabanyes i de totes les seves pertinences, i dona un morabatí i la seva capa a l'església i al prevere de Sant Cebrià. Durant tot el segle XII se'n torna a fer esment. Fou consagrada l'any 1192 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell, tot i que es considera que es tracta de l'ampliació d'un temple construït temps abans.</p> <p>El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles i l'església parroquial de Sant Fost a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l'any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.</p> <p>En una visita pastoral de l'any 1328, l'església continua governada pel propi rector. Després d'un cert període de bonança durant els segles XIII i XIV, va entrar en crisi per la reducció dels ingressos, raó per la qual no s'hi va dur a terme cap reforma ni millora.</p> <p>Aquest procés va concloure l'any 1504, quan el bisbe Gonzalo de Heredia va decretar la seva fusió amb la veïna parròquia de Sant Fost i s'hi van anar reduint a poc a poc les celebracions de culte fins que, finalment l'any 1867, s'hi va decretar la supressió de tota activitat pastoral.</p> <p>Anys més tard, el 1877, l'ermità que cuidava la rectoria va desallotjar la casa, cosa que va accelerar el procés de degradació del conjunt.</p> <p>A mitjan segle XX es trobava en molt mal estat i amb l'absis mig enrunat. Per iniciativa del grup 'Amics de Cabanyes', juntament amb la parròquia de Sant Fost, entre els anys 1970 i 1984 s'hi va dur a terme la restauració del temple, que va finalitzar amb la reconciliació el dia 14 d'octubre de 1984, de part del cardenal Jubany. </p>	41.5051275,2.2251552	435335	4595124		08209	Sant Fost de Campsentelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96228-0440005.jpg	Física	Gòtic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	S'extreu per exhibir-lo a l’Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. El 1899 va ingressar al Museu Episcopal de Vic on forma part de la col·lecció amb el número de registre MEV-9697 i es pot veure a la sala 5, dedicada al gòtic, de la planta 0 del Museu.	93	52	2.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96229	Monument a la sardana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-9	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XX		<p>Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l'esquerra, la paraula 'ANY'; al centre, l'escut del municipi; i a la dreta '1975'.</p> <p>Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d'heures i vegetació. No figura el nom de l'autor.</p>	08209-45	Plaça de Pau Casals, s/n	<p>S'inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals.</p>	41.5191848,2.2321907	435935	4596678	1975	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96229-4502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96229-4503.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96230	Monument de l'avinguda Aragó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-lavinguda-arago	<p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XX	Està inacabat i presenta desperfectes puntuals per pèrdua de superfície. Es troba enmig de vegetació arbòria que en dificulta la seva visibilitat.	<p>Es tracta d'un monument en forma de pinacle revestit de trencadís policrom de rajola recreant formes geomètriques que recorden el modernisme gaudinià del Parc Güell. L'interior és una carcassa metàl·lica revestida de formigó. Està col·locat damunt una estructura formada per tres parts: un basament de formigó (2 x 2 x 0,18 m); al damunt hi ha un pedestal quadrat (1,4 x 1,4 x 1,4 m) fet de maons; i a la part alta, un altra base de formigó (1,5 x 1,5 x 0,18 m) sobre la que descansa directament l'estructura.</p> <p>Sembla que està inacabat i que en el pedestal hi haurien d'haver posat els escuts de cada província catalana, un per cada costat, que és el que simbolitzaria el monument.</p>	08209-46	Avinguda d'Aragó, s/n	<p>El 2 de maig de l'any 1978 es col·loca al bell mig de la Plaça de la Vila. Des de llavors, s'inicia un moviment contrari al monument, tant per motius estètics, argumentant la poca idoneïtat amb l'estil noucentista de la plaça dissenyada per l'arquitecte Romaní, com per motius de transparència, ja que en cap moment es donen explicacions des del consistori. També hi hagué reticències a nivell polític. Tot plegat va fer que el monument quedés inacabat.</p> <p>El nou Ajuntament, sorgit de les eleccions, decideix traslladar-lo a l'actual emplaçament, cosa que es materialitza el 20 de juny de l'any 1983. Altres fonts indiquen que succeí el juliol de 1983.</p>	41.5148428,2.2436249	436885	4596188	1978	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96230-4602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96230-4603.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-05-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Hi ha hagut diferents peticions al voltant del monument, proposant la necessitat de traslladar-lo i també la necessitat de finalitzar l'obra.	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96231	Escultura de la plaça Esbert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-esbert	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XXI		<p>Situada al centre d'un parterre de maó vist, és una figura de formigó que representa, de forma estilitzada, entre la figuració i l'abstracció, el personatge mitològic de la D<em>ona d'aigua, </em>obra de Joan Abras Mercader.</p> <p>Originalment, aquest espai era una font pública.</p>	08209-47	Plaça Esbert, s/n	<p>Va ser inaugurada l'any 2003.</p>	41.5273878,2.2242570	435282	4597596	2003	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96231-4702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96231-4703.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Abras Mercader		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96232	Escultura de l'avi pagès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lavi-pages	<p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p>	XXI		<p>Escultura a escala 1:1 que representa un avi assegut a les grades del davant de l'Ateneu. Segons Rifà (2019) és un homenatge a aquells homes pagesos jubilats que per passar l'estona, seien a la tanca de la Plaça de la Vila, a l'ombra dels castanyers, mentre feien petar la xerrada i contemplaven el pas dels cotxes i dels vianants.</p> <p>Jaume Rifà (2019) l'anomena <em>Escultura de l'avi pagès</em>, però a la placa que hi ha al costat hi posa 'Fruit de les relacions Sant Fost-Cueto'. Està relacionada o forma part d'un mateix conjunt amb l'escultura de la dona que hi ha a dalt la façana de l'Ateneu.</p>	08209-48	Plaça de la Vila, s/n	<p>S'inaugura coincidint amb la primera fase del Centre Cívic i Cultural de l'Ateneu, el 23 de març de 2003. Sembla ser que entre Sant Fost de Campsentelles i el poble cubà de Cueto (província d'Holguin) es va dur a terme un intercanvi cultural i aquesta escultura és, justament, fruit d'aquest intercanvi.</p>	41.5189064,2.2325380	435964	4596648	2003	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96232-4802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96232-4803.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Silvio Pérez i Carralero	Silvio Pérez Carralero és un escultor cubà de Cueto, província d'Holguin on és professor a l'Escola Professional d'Arts Plàstiques. També ha estat vicepresident del Consell assessor per al Desenvolupament de l'Escultura Monumentària i Ambiental i està especialitzat en la recreació de figures humanes.Amb motiu de l'intercanvi cultural d'intencions d'agermanament signat l'any 2002 entre el municipi de Cueto i Sant Fost de Campsentelles, el govern provincial d'Holguin convida a l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles a participar de la desena edició de les Jornades de Cultura Iberoamericana. Com a conseqüència d'aquesta trobada, es convida a l'artista a fer estades a Sant Fost i a treballar en diversos projectes per instal·lar-los a la via pública. També, per fomentar i millorar la formació artística de joves, es fan uns tallers d'escultura amb la participació dels alumnes de l'Institut Alba del Vallès.	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96233	Escultura de la dona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-dona	<p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p>	XXI		<p>Escultura d'una dona recolzada en una barana posada al terrat de l'edifici de l'Ateneu i mirant a la plaça. Quan l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles visita el poble Cubà de Cueto, va veure que era freqüent penjar una pancarta en una barra fixada pels extrems a una figura.</p> <p>Jaume Rifà (2019) l'anomena <em>Escultura de la dona</em>, però a la placa que hi ha l'escultura de l'avi pagès que sembla relacionar-se amb aquesta i que al costat hi posa 'Fruit de les relacions Sant Fost-Cueto'.</p>	08209-49	Plaça de la Vila, s/n	<p>S'inaugura coincidint amb la primera fase del Centre Cívic i Cultural de l'Ateneu, el 23 de març de 2003.</p> <p>Entre Sant Fost de Campsentelles i el poble cubà de Cueto (província d'Holguin) es va dur a terme un intercanvi cultural i aquesta escultura és, justament, fruit d'aquest intercanvi.</p>	41.5190417,2.2325189	435963	4596662	2003	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96233-4902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96233-4903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96233-4904.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Silvio Pérez i Carralero	Silvio Pérez Carralero és un escultor cubà de Cueto, província d'Holguin on és professor a l'escola Professional d'Arts Plàstiques. També ha estat vicepresident del Consell assessor per al Desenvolupament de l'Escultura Monumentària i Ambiental i està especialitzat en la recreació de figures humanes.Amb motiu de l'intercanvi cultural d'intencions d'agermanament signat l'any 2002 entre el municipi de Cueto i Sant Fost de Campsentelles, el govern provincial d'Holguin convida a l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles a participar de la desena edició de les Jornades de Cultura Iberoamericana. Com a conseqüència d'aquesta trobada, es convida a l'artista a fer estades a Sant Fost de Campsentelles i a treballar en diversos projectes per instal·lar-los a la via pública. També, per fomentar i millorar la formació artística de joves, es fan uns tallers d'escultura amb la participació dels alumnes de l'Institut Alba del Vallès.	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22
96234	Escultura dels valors del Fòrum de les cultures	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-valors-del-forum-de-les-cultures	<p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p> </p>	XXI		<p>Escultura formada per tres figures antropomorfes estilitzades, en rotllana, agafades per les mans i que, amb el cap, aguanten el globus terraqüi. Les figures es recolzen sobre una base de formigó (1,5 x 1,5 x 0,7 m). Tot envoltat d'un parterre delimitat per un mur perimetral de formigó. És el fruit d'un taller de l'autor (Silvio Pérez) amb quatre alumnes de l'Institut Alba del Vallès i recull els valors del Fòrum de les Cultures de Barcelona, celebrat l'any 2004 i representa el desenvolupament sostenible, la diversitat cultural i les condicions de la pau.</p> <p>En una placa que hi ha als peus s'hi pot llegir: 'Obra realitzada per / Aina Desumvila, Laura Morales, / Clara Moreno i Carlos Garcia / en el primer taller d'escultura / COOPERACIÓ CUBA-CATALUNYA / Sota la direcció de / Silvio Pérez Carralero (Holguín) Cuba / Sant Fost de Campsentelles a 24 de juliol de 2004'.</p>	08209-50	Parc Central, s/n	<p>Inauguració coincidint amb la celebració de la Festa Major, el 24 de juliol de 2004, amb l'assistència de representants de l'ambaixada de Cuba a Espanya, la senyora Isabel Allende; el cónsul de Cuba a Barcelona, el senyor Luís A. Quirantes; representants d'altres municipis agermanats amb poblacions cubanes i les autoritats locals, encapçalades per l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles.</p>	41.5221226,2.2320727	435928	4597005	2004	08209	Sant Fost de Campsentelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96234-5002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96234-5003.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-05-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Silvio Pérez i Carralero	Silvio Pérez Carralero és un escultor cubà de Cueto, província d'Holguin on és professor a l'Escola Professional d'Arts Plàstiques. També ha estat vicepresident del Consell assessor per al Desenvolupament de l'Escultura Monumentària i Ambiental i està especialitzat en la recreació de figures humanes.Amb motiu de l'intercanvi cultural d'intencions d'agermanament signat l'any 2002 entre el municipi de Cueto i Sant Fost de Campsentelles, el govern provincial d'Holguin convida a l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles a participar de la desena edició de les Jornades de Cultura Iberoamericana. Com a conseqüència d'aquesta trobada, es convida a l'artista a fer estades a Sant Fost de Campsentelles i a treballar en diversos projectes per instal·lar-los a la via pública. També, per fomentar i millorar la formació artística de joves, es fan uns tallers d'escultura amb la participació dels alumnes de l'Institut Alba del Vallès.	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-04-11 09:22

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 238,32 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús