Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94463 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca-3 | XX | <p>Font situada sobre el torrent del sot de la Roca.</p> <p>La font està construïda en un marge i presenta una boca tancada amb una porteta, dins la qual hi ha un tub d'on brolla aigua i omple una pica. A prop hi ha una taula llarga d'obra i uns bancs per descansar i menjar.</p> <p> </p> | 08210-153 | Torrent del Sot de la Roca | 41.7051500,2.1342700 | 427972 | 4617402 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'entorn de la font té diversos cartells prohibint el pas i alertant de ser una zona perillosa, fet pel qual no ens hi hem pogut apropar. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||||
| 94465 | Barraca de les Sabrugues I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sabrugues-i | <p><span><span><span>- AUROUX, L. (2007). <em>Les Barraques de Camp de Sant Feliu de Codines</em>. Sant Feliu de Codines: Ajuntament de Sant Feliu de Codines.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Envoltada de vegetació. | <p>Barraca de vinya situada prop del camí de les Sabrugues, un cop passada la urbanització. </p> <p><span><span><span><span><span><span>És una construcció aïllada i de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></span></span>La planta és rectangular, però arrodonida. L'altura interior és d'1,60 m. La porta té una altura d'1,40 m.</p> <p><span><span><span><span><span><span>La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta està descentrada i és d'arc primitiu. Actualment es troba envoltada de vegetació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08210-154 | Camí de les Sabrugues | 41.6975200,2.1701100 | 430946 | 4616526 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94465-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94465-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94465-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94465-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94468 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-22 | <p><span><span><span>- MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. <em>Anuari del Centre d'Estudis de Granollers</em>. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, pp. 49-93.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Alguns trams han desaparegut. | <p>El camí ramader de Sant Feliu de Codines pertany a la zona central i oriental. Forma part del camí del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que és el camí ramader que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès.</p> <p>Està documentada l’existència del camí ramader que baixa en direcció a Sant Feliu de Codines pel costat dret de la carretera, a tocar la tanca del camp de golf. Més endavant, la carrerada travessa a I’esquerra de la carretera i segueix per la carena on hi ha uns dipòsits d'aigua. Continua creuaant a mà dreta i davalla cap al municipi de Sant Feliu pel polígon industrial. Un cop travessat totalment el nucli urbà, el camí s'enfila pel mig de la urbanització dels Saulons d'en Deu, per l’antic camí ral de Sant Feliu de Codines a Granollers, i arriba al castell de Montbui, el gran distribuïdor de camins ramaders d'aquesta part del Vallés Oriental.</p> <p><span><span><span><span>Tot i que encara no s'ha pogut localitzar el traçat exacte, es cioneix I'existència d'un camí ramader que baixa directament des de Sant Feliu cap a Caldes per les Elies, la riba dreta de la riera de Caldes, la torre Nova i el Pascol, fins al camp de futbol i les piscines. Aquí es troba amb la carrerada que baixa del castell de Montbui i porta cap a Sentmenat.</span></span></span></span></p> <p>Segons algunes fonts orals, al Pla de la Costa hi ha un tram de camí fet de lloses de pedra per on passaria el camí ramader (que podria també coincidir amb un tram del camí Ral). Al costat del qual es troben antics marges de pedra seca d'antigues feixes on es conreaven ametllers i oliveres.</p> | 08210-155 | Travessa de nord a sud el terme municipal. | 41.6983982,2.1680447 | 430774 | 4616625 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94468-p1120243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94468-p1120246.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BPU | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94469 | Camí ral i camins rurals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-i-camins-rurals | XVI-XX | <p>Formen part de la xarxa de comunicació antiga i actual, el camí Ral i els camins rurals. Pel que fa al camí Ral en el tram que entrava a la població, el seu recorregut coincidiria amb els carrers i localitzacions del carrer Avinguda del Castell de Montbui, C. Mossèn Bandelló, C. Barcelona, C. Sant Joan (nums 63 a 41), Pl. del Doctor Robert, C. de Vic, Pl. de l'Escletxa, C. Folch i Torres i C. Sant Quirze.</p> <p>Els principals camins rurals del municipi són:<br /> - Camí de Can Déu del Veïnat<br /> - Camí de les Solanes<br /> - Camí de Can Bosc<br /> - Camí de la Soleia<br /> - Camí de la Buana<br /> - Camí del Turó del Pigros<br /> - Camí de Cal Flequer<br /> - Camí del Cim de les Àligues a Mas Paré</p> | 08210-156 | Terme municipal | <p>Sant Feliu de Codines havia estat un poble relativament ben situat respecte a d'altres de l’entorn degut a què hi passava un tram del camí Ral que comunicava la zona del Vallès amb la plana d’Osona i el Pirineu. Aquest camí reial seguia la carena del massís de Montbui cap a Santa Eulàlia de Ronçana.</p> <p>De fet, el barri de la Venderia es va anar configurant al llarg del camí Ral, on majoritàriament s'hi establiren menestrals i comerciants. <span lang='CA'><span><span><span>El camí ral venia per l’Avinguda del Castell de Montbui, que als anys 60, al tram de pujada als Saulons d'en Deu (Bigues i Riells), tenia un tram empedrat que va desaparèixer. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Tal i com consta al plànol d'Antoni Rovira i Trias del Museu de Can Xifreda, el camí c</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>ontinua pel carrer de Barcelona, passa un tros del carrer Agustí Santacruz, segueix pel carrer de Sant Joan fins el nº 41 (on començava la fortificació de la Venderia). Des d’aquell punt, el carrer Sant Joan l’anomena “Calle Real” fins la plaça del poble (plaça del Dr. Robert) i continuar pel carrer de Vic.</span></span></span></span></p> <p>El camí Ral va conservar el mateix traçat fins al primer quart del segle XIX. El canvi de traçat va succeir per l'augment de la població i de l’activitat comercial, així com també per la necessitat que el camí Ral permetés la circulació dels carros que portaven el glaç a Barcelona.</p> | 41.7050997,2.1350135 | 428033 | 4617396 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94469-20230602115721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94469-20230602115717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94469-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La informació històrica ha estat facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94472 | Mirador Cim d'Àligues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-cim-daligues | <p>El Mirador és una esplanada habilitada, des d’on habitualment es fan exhibicions de vols en llibertat de les aus rapinyaires, és un mirador natural amb vistes cap a la plana vallesana.</p> | 08210-157 | El Pi Solitari | 41.6937817,2.1755061 | 431391 | 4616106 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94472-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona (mirador 14.46).També té un ús com a centre d'educació ambiental i forestal. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 94491 | Mirador de Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-solanes | <p>El mirador és una esplanada dalt del turó de Solanes, situat al sud-est, que des de les seves diferents vessants ofereix visuals cap a altres petits relleus que es troben al voltant del municipi de Sant Feliu com el puig del Prat (597 m) a Caldes de Montbui, el turó del Ciuró (525 m) a Gallifa, o els Cingles de Sant Sadurní a Gallifa.</p> | 08210-158 | Urbanització Solanes | 41.6840700,2.1514000 | 429374 | 4615048 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||||
| 94492 | Mirador del Perer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-perer | <p>El mirador és una esplanada natural amb accés des de pistes i camins al voltant del mas el Perer. Des de dalt hi ha unes vistes espectaculars de gairebé 270º. De est a oest, es veu el Montseny i Sant Llorenç del Munt; a davant, la plana i la Serralada Litoral; als costats, turons i cingles; i, a sota, el poble de Riells del Fai i la vall del Tenes que entra fins al monestir de Sant Miquel del Fai.</p> <p>També hi ha vistes dels cingles de Bertí amb el relleu abrupte del Turó de les Onze Hores, el castell de Clascar al seu darrere i Puiggraciós (808 m), isolat, a la seva dreta.</p> | 08210-159 | Cingles del Perer | 41.7013400,2.1818400 | 431926 | 4616941 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94492-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94492-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94492-4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El balcó del Perer també és un mirador per descobrir el paisatge geològic de la zona i descobrir els diferents materials que els conformen, clarament diferenciats pels colors (gresos blancs a sobre i conglomerats vermells a sota). També és un lloc per a l'observació d'aus rapinyaires dels cingles, com ara els falcons o l'àliga cuabarrada. El roquerol, de la família de les orenetes, fa els nius als cingles i hi són presents tot l'any. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||
| 94493 | Plàtans de la carretera de Sant Feliu de Codines a Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-sant-feliu-de-codines-a-gallifa | XX | <p>Conjunt d'arbre plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) centenaris de grans dimensions alineats a totes dues bandes de la carretera que va de Sant Feliu de Codines a Gallifa (BP-1241), al llarg de gairebé 7 km.</p> <p>Antigament hi havia guarda-rodes de pedra intercalats entre els arbres, dels quals avui dia només en queda algun testimoni.</p> | 08210-160 | Carretera BP-1241 | 41.6914100,2.1527000 | 429490 | 4615862 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94493-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94493-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 94494 | Parc Usart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-usart | XX | <p>Aquest parc rep el nom del seu fundador, Nicolau Usart i Rurriol. Es tracta d'un parc estructurat a partir d'una gran esplanada i un seguit de camins que es van adaptant a la topografia i la vegetació forestal del lloc, majoritàriament de pi blanc.</p> <p>A la zona de l'accés al parc trobem una font i des d'aquí s'obre un passeig central que porta a la torre mirador. A totes dues bandes del passeig central hi ha fileres d'arbustes i arbres, bancs per descansar i una zona de jocs infantils. Des de la torre mirador hi ha unes excel·lents vistes cap a la Vall de Riells. Des de l’esplanada principal unes escales donen accés a una zona emboscada de pins i a un petit mirador amb un banc, amb vistes a la plana del Vallès Oriental, a la vall del Tenes i als Cingles de Bertí, a més del Roc d'en Meler, una enorme roca de conglomerat vermell coneguda més com <em>l'Elefant</em>, i al <em>Cagarro del Diable</em>.</p> <p>És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona (mirador 14.50).</p> | 08210-161 | Carretera Sant Miquel del Fai BV- 1485, km 1,4 | <p>El Parc Usart es va inaugurar el 1 d'abril de 1918 gràcies a l'impuls de l'industrial Nicolau Usart. A inicis del segle XX, es va fer molt popular entre la gent de Barcelona i altres zones urbanes que venien a Sant Feliu de Codines a estiuejar o a fer salut, ja que el clima del municipi era més sec i menys calorós a l’estiu que la majoria de viles dels voltants de la ciutat. Va esdevenir un lloc on gran quantitat de gent es va guarir de les afeccions pulmonars.</p> <p>Arran de la seva proximitat amb la ciutat, la qualitat del seu entorn natural i la presència de fonts i parcs, moltes famílies benestants de Barcelona es van anar establint fins formar una gran 'colònia' d’estiuejants dedicats als passejos, l'esport, el lleure i la cultura. Anar a berenar o a gaudir de la natura al Parc Usart era una activitat habitual.</p> <p>A mitjans del segle XX el camí de Sant Miquel del Fai es va pavimentar, fet que va derivar en la popularització de les excursions a aquest monestir del segle X. Des de llavors la carretera va esdevenir un pas obert als vehicles cap als Cingles de Bertí, i cap a la zona natural on es troba el parc.</p> <p>A partir de 1983, el parc es va anar reformant i consolidant les edificacions més antigues. En els darrers anys s’han fet treballs de millora i d’adaptació, així com la instalꞏlació de jocs infantils. El 2011 es va inaugurar un nou pas per a vianants fins al Parc, vorejant la carretera des del nucli urbà.</p> | 431525 | 461607 | 1918 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94494-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Nicolau Usart i Rurriol (promotor) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94495 | Horts del sot de Ca n'Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-sot-de-ca-nullar | XVIII-XX | <p>Terreny agrícola situat al sud del veïnat de Sagrera format per feixes margenades conrreuades, delimitades pel torrent sot de l’Ullar. El cicle de conrreu és de guaret, de forma que mentre una part dels terrenys es conreen, l’altre descansa i així consecutivament.</p> <p>En el conjunt de l’espai dels horts es conserven les estructures d’una bassa d’aigua de reg, així com del forn d'obra de Ca l'Ullar o de Ca na Madrona, del que només resta la façana amb les boques i algun afegit lateral.</p> | 08210-162 | Sot de l'Ullar | 41.6870600,2.1618300 | 430245 | 4615371 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94495-20230217121326.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 94496 | Plàtans de la font dels Àlbers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-dels-albers | XX | <p>Es tracta de dos exemplars de plàtans (<em>Platanus x hybrida</em>), de grans dimensions i capçada molt desenvolupada que permet un ambient d'ombra agradable a l'estiu.</p> <p>Estan situats a la zona verda de la plaça de la Font dels Àlbers.</p> | 08210-163 | Plaça de la font dels Àlbers | 41.6895900,2.1613700 | 430210 | 4615652 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 94497 | 'Sant Feliu del Pinyó' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-del-pinyo | <p><span><span><span>- VIÑOLAS, N. (2001). <em>Sant Feliu de Codines, Tradicions i danses</em>. Barcelona: Esbart Català de Dansaires. </span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>'Sant Feliu del Pinyó' és el sobrenom amb què encara avui és coneguda la població de Sant Feliu de Codines. El motiu ve de l'abundància d'aquest fruit a l'entorn del poble.</p> | 08210-164 | Sant Feliu de Codines | <p><span><span><span><span lang='CA'>La de pinyonaire era una ocupació més del ventall de feines del bosc. Els primers documents que en parlen són transaccions de compra-venda i jornals a les masies de Lloberes i ca n’Ullar de l’any 1729 en endavant. Al 1779 l’abat Nicolle de la Croix esmenta la col·laboració de les dones en l’extracció dels pinyons. Pasqual Madoz al 1845 recull els accidents que es produïen al collir pinyes i ja registra la denominació popular de Sant Feliu del Pinyó. Al 1882, la folklorista Maria de Bell-lloc (pseudònim de Maria del Pilar Maspons i Labrós) recorda el sobrenom vinculat a la recollida de pinyons. Antoni Gaudí inclou profusament la simbologia de la pinya pinyonera en l’Estendard de l’Orfeó Feliuà de 1902. </span></span></span></span></p> | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Informació històrica facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||
| 94498 | 'Sant Feliu, sac i ganxo' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-sac-i-ganxo | <p><span><span><span>- VIÑOLAS, N. (2001). <em>Sant Feliu de Codines, Tradicions i danses</em>. Barcelona: Esbart Català de Dansaires. </span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>'Sant Feliu, sac i ganxo' és una expressió estesa a la població, que sembla tenir el seu origen en l'antic costum pagès d'anar a collir pinyes amb un ganxo, per fer-les caure, i un sac, per posar-les dins. </p> | 08210-165 | Sant Feliu de Codines | <p>A l''Obra del Cançoner Popular' hi trobem la següent referència:</p> <p>'Sant Feliu, sac i ganxo,</p> <p>Palau són boniquetes</p> <p>Sentmenat ja no ho són tant, </p> <p>a Caldes, rovellades</p> <p>i a Sant Feliu, la Flor del Ram.'</p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 1789 es diu dels habitants de Sant Feliu “<em>son tan aplicados que jamás vuelven a su casa del trabajo sin traer alguna cosa en un saco que siempre llevan encima</em>” (</span>ZAMORA, FRANCISCO. “Diario de los viajes hechos en Cataluña”. Ed. Curial. Barcelona 1973 pag 277).</span></span></span></p> | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||
| 94499 | Refrany 'A Muntanya són capgrossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu n'hi ha alguns de barrejats' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-a-muntanya-son-capgrossos-al-valles-son-encantats-i-a-sant-feliu-nhi-ha-alguns-de | <p><span><span><span>- AMADES, J, (1951). <em>Folklore de Catalunya. Cançoner “Refranys geogràfics catalans”. </em>Editorial Selecta-Catalonia, p. 1215. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>- CAROL, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats): </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>«Catalunya. Vallès Oriental. Sant Feliu de Codines». Manuscrit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>El refrany de lloc més conegut del poble de Sant Feliu de Codines és:</p> <p>'A Muntanya són capgrossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu n'hi ha alguns de barrejats'.</p> | 08210-166 | Sant Feliu de Codines | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-07-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||||
| 94500 | Refrany del vinagre de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-vinagre-de-sant-feliu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>- CAROL, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats).</span></span></span></span></span><em> </em><span lang='CA'><span><span><span><span>«D'un en un». Manuscrit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>De Sant Feliu de Codines, i d'altres localitats, coneixem el següent refrany: 'A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal; a Sant Feliu, el vinagre, i a Caldes fan l'enciam'.</p> | 08210-167 | Sant Feliu de Codines | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-07-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||||
| 94501 | Refrany meteorològic de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-meteorologic-de-sant-feliu | <p><span><span><span>- CAROL, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats).<em> </em>«D'un en un». Manuscrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- MILLÀ, L. (1985). <em>Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars: recull folklòric per Llibreria-Editorial Millà</em>. Barcelona: Millà.</span></span></span></p> | <p>De Sant Feliu de Codines, es coneix el següent refrany meteorològic: 'Si el núvol ve de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por'.</p> | 08210-168 | Sant Feliu de Codines | <p>Sant Feliu del Pinyó és un dels sobrenoms amb què és també coneguda la població.</p> | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||||||
| 94502 | Llegenda del Follet i la Fantasma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-follet-i-la-fantasma | <p><span><span><span>- MOMBRÚ, J. (1890). <em>Lo Follet: pessa en un acte y en vers”</em>. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- VIÑOLAS, N. (2001). <em>Sant Feliu de Codines, Tradicions i danses</em>. Barcelona: Esbart Català de Dansaires. </span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>Explica la llegenda que una nit uns joves es disposaven a travessar el torrent de Ca n'Endal de Sant Feliu. Aleshores es van trobar un ase, que els va deixar pujar sobre seu per creuar el riu. Quan eren a mig travessar, el llom de l'ase es va anar estirant fins a ser tan llarg com una serp. Els joves es van adonar aleshores que l'ase era el Follet, que els volia portar en un estimball on La Fantasma se'ls cruspiria. Per fortuna, van poder saltar del llom del Follet i es van poder escapar.</p> | 08210-169 | Sant Feliu de Codines | <p>La llegenda del Follet i la Fantasma és considerada una de les més antigues del poble. Va ser recollida per Joan B. Mumbrú l'any 1890.</p> <p>Té una cançó i auca propis, composada per Isidre Corderas i il·lustrada per Martí Garriga. A partir d'aquesta llegenda, es va crear el Correfoc de Sant Feliu de Codines.</p> | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-04-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||
| 94506 | Espai d'Interès Natural Cingles de Bertí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-cingles-de-berti | <p>Conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serra Prelitoral, integrats al Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya. Ocupa una superfície situada entre els municipis de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells, amb una superfície total de 1.598,5 hectàrees. Sant Feliu de Codines té unes 147.1 hectàrees (el què representa un 9,8% del territori municipal) dins d’aquest espai natural a la zona nord-est de la població.</p> <p>És una de les zones amb aflorament geològics millor estudiades del Paleogen del nord-est, que reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. Una de les seves peculiaritats més interessant és que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. A més, mostra una singularitat geomorfològica deguda al seu relleu acinglerat, originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies de l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques, donant origen a una morfologia de cingleres, rius, torrents, gorges, balmes, salts d'aigua, coves o dipòsits de travertins.</p> <p>La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai.</p> <p>Respecte a la seva riquesa biològica, és un espai de gran interès per la presència d'hàbitats d'interès comunitari, especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves. Destaca la presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides com el falcó pelegrí i el duc. És també un espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles com també per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola.</p> <p>És un espai d'interès biogeogràfic per la gran diversitat biològica i biogeogràfica com a zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana. Malgrat els incendis, presenta un bon recobriment vegetal i també conserva algunes comunitats boscoses.</p> | 08210-170 | Sector nord-est del terme municipal. | 41.7017500,2.1708300 | 431010 | 4616995 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94506-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94506-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | BPU | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||||
| 94507 | Fons documental de l'arxiu municipal de Sant Feliu de Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-feliu-de-codines | XVIII-XXI | <p>L'arxiu municipal de Sant Feliu de Codines està situat al segon pis de l'Ajuntament. </p> <p>S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi Ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat. S'hi conserva, per exemple, el llibre del Reial privilegi en què Carles IV reconeixia Sant Feliu com a vila independent de la Baronia de Montbui, datat de 1799.</p> <p>La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient.</p> | 08210-171 | Ajuntament de Sant Feliu de Codines. Pl. Josep Umbert Ventura, 2 | <p>L'Arxiu municipal de Sant Feliu de Codines forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007.</p> | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94507-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94507-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94507-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | BPU | 2023-07-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 56 | 3.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94508 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Feliu de Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-feliu-de-codines | XVI-XX | <p>A l'església de Sant Feliu de Codines s'hi conserva la documentació generada per la parròquia des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> <p>Entre la documentació trobem llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, capítols matrimonials, testaments, etc.</p> | 08210-172 | Pl. Rectoria, 1 | <p>A diferència d'altres arxius de les parròquies veïnes, el de Sant Feliu es va salvar de ser cremat durant la Guerra Civil.</p> | 41.6877900,2.1615800 | 430225 | 4615452 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94508-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94508-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94508-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94508-4.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | BPU | 2024-04-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 56 | 3.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94509 | Creu de Jaume Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-jaume-ballaro | <p><span><span><span>- GARCIA-PEY, E. (2006). <em>Toponomàstica de Sant Feliu de Codines: Noms de llocs i de cases. </em>Sant Feliu de Codines: Ajuntament de Sant Feliu de Codines. </span></span></span></p> | XVIII | Li falta la creu. | <p>Base d'una creu situada a peu del camí de les Solanes.</p> <p>És feta de pedra i està lateralment reforçada amb maó revestit amb morter de calç. A la part frontal hi consta l'any '1711' inscrit.</p> | 08210-173 | Camí de les Solanes | <p>Segons Garcia-Pey (2006: 47), la creu va ser col·locada aquí per la mort d'un home.</p> <p>Al segle XIX, el lloc on es troba situada pertanyia a Jaume Ballaró, motiu pel qual rep aquest nom. Explica també que la creu va ser arrencada durant la revolta de 1936.</p> | 41.6880200,2.1507100 | 429321 | 4615487 | 1711 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94509-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94509-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||
| 94511 | Campanar de l'església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-feliu | <p>- CASSART VALLDERIOLA, Josep (2017). <em>Ben retratats</em>. Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Museu Municipal de Can Xifreda. Sant Feliu de Codines, p. 25 i 176.</p> | XVIII-XX | <p>El campanar de l'església de Sant Feliu està construït en dues etapes constructives ben diferenciades, a l'igual que la resta de l'església. Sobre una base d'època barroca, es va aixecar a partir dels anys 40 un nou edifici després de la crema que va patir el gener de 1939.</p> <p>En el cas de la torre, la base és barroca i des d'aquesta, gràcies a una escala de cargol de pedra, s'arriba a una gran nau octogonal amb paraments d'obra vista. Està definida a cadascun dels costats que la conformen amb arcs de mig punt de gran alçada amb arcs torals que es prolonguen fins a la cúpula, on hi ha un ull central.</p> <p>Una escala voreja entre el mur dels arcs i la paret exterior i arriba fins a dalt la cúpula. Aquí el campanar s'obre amb vuit pòrtics amb les respectives campanes, i a la part central hi ha una nova escala, de forma helicoïdal i de maó pla, que condueix a la part superior, delimitada amb una balustrada.</p> | 08210-174 | Pl. de l'Església, 6 | <p>L'església de Sant Feliu de Codines construïda entre els segles XVII i XVIII substituïa un antic temple d'origen romànic. Aquesta església barroca va ser destruïda pràcticament tota durant la Guerra Civil. A la dècada de 1940 es va començar la seva reconstrucció, i el 1952 es va començar l'ampliació del campanar sota la direcció de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí, i execució dels germans Josep i Ramon Tartera i el manobre Abellán.</p> | 41.6877400,2.1619200 | 430254 | 4615447 | 1952 (ampliació campanar) | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94511-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94511-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94511-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94511-5.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Estructural | BPU | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Isidre Puig i Boada (arquitecte), germans Josep i Ramon Tartera (execució) | 96|98|105|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||
| 94513 | Necròpolis de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-sagrera | X-XIX | La urbanització de la plaça de davant l'església en pot haver malmès una part. | <p>Antic espai de cementiri situat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Feliu del quan no en tenim gaires informacions. Es desconeix l'abast i la cronologia exactes ja que mai s'ha excavat.</p> <p>Es tracta de l'antic cementiri a l'entorn de l'església, del qual no se'n coneix l'abast ni la cronologia exactes ja que mai no ha estat excavat. Al costat de migdia del temple hi ha un petit pati on s'intueixen encara algunes sepultures.</p> | 08210-175 | Al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu | <p>La primera referència documental d'una parròquia a Sant Feliu és de l'any 946. L'església es va consagrar l'any 1193, amb un espai sagrat al seu voltant a partir del qual s'hi van començar a aixecar les primeres cases del nucli urbà i el cementiri.</p> <p>Fins a finals del segle XIX, els difunts de Sant Feliu s'hi enterraven en aquest espai fins que, per motius de salubritat, es es va construir un nou cementiri i es van traslladar fora del nucli.</p> | 41.6877300,2.1618500 | 430248 | 4615446 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94513-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94513-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94513-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94518 | Font de Nostra Senyora de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nostra-senyora-de-nuria | XX | <p>Font construïda en un mur de pedra sense revestir i amb un perfil sinuós. A mitja alçada hi ha fixada una aixeta metàl·lica per un brolla l'aigua, sota la qual hi ha una pica de forma semicircular amb la part exterior de maó col·locat a plec de llibre.</p> <p>Al costat de l'aixeta hi ha una imatge metàl·lica de la Mare de Déu de Núria, amb una placa identificativa a sota.</p> | 08210-176 | Plaça del Gurugú | 41.6849300,2.1612900 | 430198 | 4615135 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94518-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||||
| 94519 | Taules de l'antic retaule de l'església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-de-lantic-retaule-de-lesglesia-de-sant-feliu | <p><span><span><span>- GALOBART, J. (2003). <em>“</em>El retaule major de l’església de Sant Feliu de Codines, obra de Pere Cuquet i Joan Basi (1636-1637). <em>Lauro. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></p> | XVII | La segona va ser restaurada. | <p>Les quatre taules conservades de l'antic retaule major de l'església de Sant Feliu de Codines estan situades a les parets laterals del presbiteri del temple. Estan pintades amb la tècnica d'oli sobre tela i totes tenen les mateixes mides: 176,5 cm d'alçada per 130 cm d'amplada.</p> <p>Hi ha representades les escenes de la vida de Sant Feliu: la seva detenció; el seu empresonament; quan fou lligat en una columna i flagel·lat; i el seu martiri, penjat de cap per avall i rascat amb un botxí amb urpes de ferro (GALOBART, 2003:20).</p> | 08210-177 | Plaça l'Església, 6 | <p>El retaule va ser pintat l'any 1636 per Pere Cuquet, considerat un dels pintors més significatius dels dos primers terços del segle XVII (GALOBART, 2003:18). Segons el contracte conservat de l'encàrrec fet a l'artista, originalment se li van encomanar quinze taules, de les quals es creu que se'n van acabar fent sis.</p> <p>També consta que el retaule tenia sagrari expositor. Va ser el retaule major del temple fins que l'any 1880 fou substituït per un de nou obra de l'escultor Josep Gay i daurat per Marcelí Carner.</p> <p>Algunes taules de l'antic foren guardades a la casa rectoral. Durant la Guerra Civil, les taules van ser guardades al Museu de Granollers, fet que les va salvar de la destrucció que va patir la resta del temple.</p> | 41.6878200,2.1619000 | 430252 | 4615455 | 1636 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94519-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94519-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94519-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94519-5.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-07-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Pere Cuquet i Joan Basi | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||
| 94520 | Pintura 'El Baptisme de Jesús' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-el-baptisme-de-jesus | XX | <p>La pintura d''El Baptisme de Jesús' està situada en un dels murs del baptisteri de l'església parroquial de Sant Feliu de Codines. És pintada en oli sobre tela acabat en arc de mig punt. S'hi representa l'escena bíblica en què Sant Joan Baptista bateja a Crist.</p> | 08210-178 | Plaça l'Església, 6 | <p>L'artista Fèlix Mestres (1872-1933) i la seva família estiuejaven a la casa Sunyé, situada al costat de l'església. Es creu que per la relació d'amistat que tenien amb el rector, li van donar la pintura. Durant la Guerra Civil, es va poder salvar de la destrossa que va patir l'església parroquial.</p> | 41.6878600,2.1616000 | 430227 | 4615460 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94520-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94520-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-07-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Fèlix Mestres | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94522 | Torre mirador del Parc Usart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mirador-del-parc-usart | XX | <p>La torre mirador és una construcció ubicada en un extrem del Parc Usart, des de la qual hi ha àmplies vistes sobre la contrada. <span><span><span><span>El mirador consta de dos pisos, al primer s’hi accedeix amb una àmplia escala d’obra, al segon, s’hi havia de pujar per una estreta escala de fusta que amb el temps es va retirar per inestable.</span></span></span></span></p> <p>Actualment, és una estructura de planta rectangular i dos nivells que està coronada per una terrassa no transitable. Els murs són d'obra vista revestits amb morter i estan oberts per les seves quatre cares, amb pilars d'obra vista, igual que els forjats, que també presenten ceràmica decorativa. La part superior està coronada per una barana de maó.</p> <p>En un costat es conserva un plafó amb la inscripcició: 'REFET L'ANY 1982' i a l'altre 'TU QUE PASSEGES / GUARDA LES FLORS'.</p> | 08210-180 | Parc Usart | <p><span><span><span><span>El mirador fou inaugurat el dia 1 d'abril de 1918. Segons el Llibre d’Honors de Nicolau Usart i Furriol, l’inspirador de la “Miranda” va ser en Tomàs Puigdomènech i Sunyer, pare d’en Joan i en Lluis Puigdomènech i Passarell.</span></span></span></span><span><span><span><span> </span></span></span></span></p> | 41.6931200,2.1779500 | 431593 | 4616031 | 1918 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94522-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94522-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94522-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94522-4.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Part de la informació històrica ha estat facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94523 | Sínia de Can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-deu | <p><span><span><span><em>- L’aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs.</em> Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Està coberta de vegetació. | <p>Sínia situada prop del torrent de Can Deu del Veïnat. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrangular, amb la part frontal corresponent al pou de major alçada i construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. A la part inferior, a peu de carretera, hi ha un dels accessos, i l'altre es troba a la part posterior, a la qual s'accedeix des del camp que hi ha a sobre.</p> <p>El parament dels murs és de pedra lligada amb morter de calç, de majors dimensions a les cantonades, i la part superior de la torre del pou és d'obra vista. Estan revestits amb morter de calç. Es desconeix si a l'interior s'hi conserva la maquinària, ja que està coberta de vegetació i no s'hi ha pogut accedir.</p> | 08210-181 | Ctra BP-1241, després del pont de Can Deu del Veïnat. | <p>Les sínies són construccions de l'àmbit rural que servien per extreure aigua del subsòl, en especial en zones on aquest recurs era escàs. El mecanisme consisteix en una roda fixada sobre un eix horitzontal que acaba en una roda horitzontal. Aquesta segona roda fa d'engranatge i es mou amb força animal, generalment d'un ase o una mula. Quan l'animal dona voltes lligat al mecanisme, es posen en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s'accionés. Aquesta està proveïda d'una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pugen l'aigua del pou sobre el qual es trobava fixada la roda.</p> <p>Generalment aquesta aigua s'utilitzava per al rec. </p> <p>L'any 1793 el propietari de Can Deu, Francesc de Déu, obtenia la concessió per l'aigua de les quatre fonts i les mines que hi havia al mas. És probable que la sínia fos construïda poc després per aquesta concessió.</p> | 41.6942500,2.1506900 | 429326 | 4616178 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94523-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94523-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94523-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94526 | Barraca sota el camí de Mas Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-el-cami-de-mas-lloberes | XIX | La coberta es troba en mal estat. S'hi han fet pintades vandàliques. | <p>Barraca situada en unes antigues feixes agrícoles sota el mas Lloberes.</p> <p>És un edifici de planta rectangular i d'un sol cos i un nivell d'alçat, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presenta una única obertura frontal, amb un portal d'arc escarser arrebossat amb brancals ceràmics. Al seu costat hi ha un pedrís, i a l'altre una pica que hauria servit per preparar el sulfat per la vinya.</p> <p>L'interior és força auster, amb un embigat de fusta i un petit foc en una cantonada. El parament és de pedra lligada amb morter, en algunes parts amb ceràmica, tot revestit amb morter de calç. Al costat de llevant, a tocar de les parets de la barraca, hi ha una gran bassa construïda aprofitant la codina i que recull les aigües d'aquesta raconada.</p> | 08210-182 | Després de les Aldees, seguir pel primer camí que hi ha a la dreta. | <p>És una barraca d'ús agrícola, que hauria servit per guardar-hi eines i de refugi en cas de mal temps.</p> | 41.6852300,2.1734300 | 431209 | 4615159 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94526-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94526-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94526-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94526-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94527 | Bassa de Can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-deu | XVIII | Està coberta de vegetació. | <p>Bassa situada al costat del torrent de Can Deu, sota del pont de la carretera.</p> <p>És una estructura de planta rectangular, feta amb murs de pedra lligada amb morter de calç. La part interior està revestida amb morter. Està coberta de vegetació i presenta poca alçada degut a l'acumulació de sediments.</p> | 08210-183 | Torrent de Can Deu | <p>És una bassa d'ús agrícola que recollia aigua per al rec.</p> | 41.6941500,2.1509500 | 429348 | 4616167 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94527-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94527-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94527-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94528 | Forn de Can Deu I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-deu-i | XVIII-XX | Està en estat ruïnós i ple de deixalles. | <p>Restes d'un forn de teules construït als marges que hi ha sota Can Deu. L'estructura es conserva parcialment, ja que ha quedat malmesa per les esllavissades que ha patit el terreny i la vegetació que hi creix.</p> | 08210-184 | Sota la carretera BP-1241 | 41.6923700,2.1479500 | 429096 | 4615972 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94528-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94528-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94528-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94529 | Forn de la Quintana de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-quintana-de-la-roca | XIX-XX | S'hi ha construït a sobre. | <p>Forn d'obra situat en el marge d'unes feixes de conreu. Consta de dues boques obertes en arc de mig punt ceràmic. S'hi ha construït a sobre un cobert i una construcció.</p> | 08210-185 | Quintana de la Roca | 41.6996400,2.1387000 | 428334 | 4616787 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94529-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94529-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94530 | Forn de calç de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-roca-0 | XVIII-XX | L'interior és ple de sediments i hi creix un pi. | <p>Forn tradicional de calç que es troba situat a peu del camí de la Roca.</p> <p>La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. A la part frontal hi ha la boca. L'interior és ple de sediments i hi creix un arbre.</p> | 08210-186 | Camí de la Roca | <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes.</p> <p>El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.</p> <p>Segons un testimoni oral, aquest forn va ser construït a mitjans del segle XX.</p> | 41.7065400,2.1343000 | 427976 | 4617557 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94530-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94530-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94530-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-04-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94531 | La Roca Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-gran | <p><span><span><span>- GARCIA-PEY, E. (2006). <em>Toponomàstica de Sant Feliu de Codines: Noms de llocs i de cases. </em>Sant Feliu de Codines: Ajuntament de Sant Feliu de Codines.</span></span></span></p> | <p>La Roca Gran és una de les fites visuals més característiques del poble de Sant Feliu.</p> <p>Situada a la finca del Villar, és un gran aflorament de roca natural de forma prominent i arrodonida, visible des del costat de migdia del nucli. Al seu vessant nord presenta una canalització que es va construir amb l'objectiu de conduir l'aigua de la pluja cap a un extrem i que aquesta no malmetés els horts que hi ha sota.</p> | 08210-187 | Finca del Villar | 41.6836300,2.1677700 | 430736 | 4614986 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94531-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94531-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94531-4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és coneguda com la Roca Gran de Villar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||||
| 94532 | Pont de Can Déu del Veïnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-deu-del-veinat | XX | <p>Pont d'un sol tram que permet creuar el torrent de Can Déu.</p> <p>L'ull està format per un arc rebaixat de maó disposat a plec de llibre amb una pedra a la clau. El mur és de pedra de mitjanes dimensions lligada amb argamassa. A la part superior hi ha un tauler nou de formigó i baranes de maó en un costat i metàl·liques de carretera a l'altre.</p> | 08210-188 | Ctra. BP-1241 | <p>Va ser construït quan es va fer la carretera de Sant Feliu a Sant Llorenç.</p> | 41.6943200,2.1509400 | 429347 | 4616186 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94532-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94532-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94533 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca-1 | XX | <p>Pont d'un sol tram que permet creuar la riera de la Roca. L'ull està format per un arc rebaixat de maó en un costat, i a l'altre està revestit amb morter, com la resta del mur. El mur és de pedra lligada amb argamassa i la volta és de maó. A la part superior hi ha baranes metàl·liques.</p> | 08210-189 | Camí de la Roca | <p>Es va construir per facilitar l'accés a la masia de la Roca.</p> | 41.7066100,2.1340100 | 427952 | 4617565 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94534 | Forn de Can Deu II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-deu-ii | XIX | Està cobert de vegetació. | <p>Font situat al bosc que hi ha a l'altre costat de la carretera de Can Deu.</p> <p>És de planta rectangular i està construït aprofitant el desnivell natural del terreny. Els murs són de maó i a la part frontal hi ha la boca d'arc escarser. A la part superior s'hi accedeix a través d'un pas cobert també fet de maó. Tota l'estructura es troba envoltada de vegetació.</p> | 08210-190 | A l'altre costat de la carretera de Can Deu del Veïnat. | <p>Segons un testimoni gràfic aportat per Lluís Auroux al Wikipedra, els forns tenien al costat petites cavitats on residien els treballadors durant les cuites.</p> <p>També hi consta que van estar en funcionament fins a la dècada de 1960.</p> | 41.6920600,2.1475300 | 429061 | 4615938 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94534-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94534-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94535 | Festa Major de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-1 | XIX-XXI | <p>La Festa Major de Sant Feliu es celebra cada any el tercer cap de setmana de setembre.</p> <p>L'inici de la festa és dijous i el marca el pregó, que cada any el fa un convidat especial. A la tarda hi ha berenar popular i teatre local, i ja a la nit el corretraca dóna inici a la festa nocturna, amb concerts i balls. El divendres una altra corretraca dona inici a les activitats, que van des de la cercavila de gegants, una cursa i el correfoc infantil al vespre. A la nit es repeteix la festa.</p> <p>El dissabte s'organitzen activitats esportives, trobada de gegants amb colles i entitats del poble, i després del ball de gala i concert arriba l'esperat Correfoc del Follet i la Fantasma.La fi de festa acaba amb concerts, carpes i discoteca.</p> <p>El diumenge hi ha balls tradicionals de la Filada, de Bastons, i els de l'Esbart Codinenc i el Grup de Sevillanes. També hi ha activitats esportives, com el partit de futbol 'Memorial Francesc Garriga i Tura'. La festa acaba amb el Piromusical.</p> | 08210-191 | <p>La Festa Major de Sant Feliu té més d'un segle d'història. <span><span><span><span lang='CA'>El primer esment que es troba a la premsa digitalitzada és de l’1 de gener de 1864 en el “Almanaque del Diario de Barcelona para 1864” on informa que la “Festa Major movible” de Sant Feliu de Codines serà el 18 de setembre d’aquell any. </span></span></span></span>Tenim notícia que el ball tradicional de la Filada va deixar de ballar-se a la festa de 1926.</p> | 41.6888500,2.1644900 | 430469 | 4615568 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94535-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94535-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94535-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94535-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La informació històrica ha estat facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94536 | Correfoc del Follet i la Fantasma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-del-follet-i-la-fantasma | <p><span><span><span>- VIÑOLAS, N. (2001). <em>Sant Feliu de Codines, Tradicions i danses</em>. Barcelona: Esbart Català de Dansaires. </span></span></span></p> | XX-XXI | <p>El correfoc del Follet i la Fantasma és un dels actes més emblemàtics de la Festa Major de Sant Feliu de Codines.</p> <p>Es fa el divendres, segon dia de la festa, i a mida que avança, escenifica els passatges de la popular llegenda local. Hi surten el Follet, la Fantasma, la colla de diables de foc i la colla de dimonis d'aigua, que recorren en cercavila els principals carrers del poble.</p> <p>Tal i com surt a la llegenda, el Follet està representat com un ase, que durant el correfoc llença foc per la boca i té el cos cobert per una tela com si fos una serp. La Fantasma és una figura tapada amb un llençol blanc que separa el foc de l'aigua.</p> <p>El correfoc té una música pròpia, composta pel músic Isidre Corderas l'any 2011. El darrer dia de la Festa Major, també hi ha un correfoc infantil, amb el bestiari infantil. El Grup del Correfoc també són els encarregats de la pirotècnia de la festa, amb els ja consolidats corretraques. </p> | 08210-192 | Nucli de Sant Feliu de Codines. | <p>El Correfoc del Follet i la Fantasma va néixer per la iniciativa d'un grup de joves del poble que, inspirat pel correfoc de la Mercè de Barcelona, van voler crear-ne un i recuperar de retruc una llegenda local aleshores força oblidada.</p> <p>El primer correfoc va ser per la Festa Major de l'any 1982, i hi van aparèixer el Follet, format per un burro fet amb paper maixé i uns ferros, i uns petits follets. Aquell mateix any, a causa dels incendis que hi hagué a la zona, també van aparèixer els dimonis d'aigua. Naixia així el primer correfoc del Vallès Oriental.</p> <p>L'any següent hi hagué més foc, però malauradament la roba del Follet es va incendiar i va quedar malmès. L'any 1984 s'estrenà un nou Follet, així com una nova figura: la Fantasma. Més endavant, s'hi van incorporar la Burreta i la Peggy, bèsties del correfoc infantil.</p> | 41.6888200,2.1640400 | 430431 | 4615565 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94536-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94537 | Escudella de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-carnestoltes | XVIII-XXI | <p>L'Escudella de Carnestoltes és una de les tradicions més arrelades del poble de Sant Feliu. Es celebra cada any el dia 21 de febrer a la plaça Josep Umbert i Ventura.</p> <p>A les 7 del matí ja s'encén el foc i es comencen a cuinar les escudelles. La cocció s'allarga fins al migdia, qual el mossèn beneeix el brou. A continuació, els assistents omplen les seves olles per poder-se-les endur a casa. També hi ha la opció de degustar-lo allà mateix, a les taules que s'han instal·lat a la plaça per a la ocasió. De forma complementària, al llarg del matí també s'ofereix pa amb tomàquet i arengades i vi.</p> <p>El dimarts de Carnestoltes és un dia en que s’apleguen molts veïns i forasters al voltant de l’espectacle de les olles bullint, mentre esperen amb la cassola o la carmanyola a mà. </p> | 08210-193 | Pl. Josep Umbert i Ventura | <p>La tradició de l'escudella ja va ser recollida per Francisco de Zamora el 1789 al seu 'Diario de los viajes hecho en Cataluña'. En concret, l'esmenta com una costum de carnestoltes en què s'oferia un ranxo als pobres. “Los naturales de S.Feliu son gente alegre y muy civil, concurrentes a la Iglesia y muy limosneros. El dia 3º de las Carnestolendas dan una comida a los pobres de que ordinario concurren mas 10 personas”.</p> <p>La denominada escudella dels pobres encara es feia l'any 1897, tal i com consta en un llibre de l'arxiu parroquial. Per tant, es tracta d’una tradició vinculada a la beneficència i l’ajut als necessitats.</p> <p>Després de molts anys en què es va deixar de fer, la tradició va ser recuperada pels veïns del Pla de l'Os l'any 1979. Des d'aleshores ençà, ha esdevingut una celebració molt arrelada a la localitat.</p> | 41.6888400,2.1641100 | 430437 | 4615567 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94537-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment és organitzada per l'entitat 'Amics de l'Escudella'. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94548 | Aplec de Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-villar | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'aplec de Villar es celebra cada any el dilluns de Pasqua, a l'ermita de la Mare de Déu del Villar.</p> <p>L'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes a l'era de la masia a càrrec de l'Agrupació Sardanista.</p> | 08210-194 | Mare de Déu del Villar | <p>L'aplec del Villar es celebrava el dilluns de Pasqua.<span><span><span><span lang='CA'>El primer esment trobat a l’hemeroteca digitalitzada correspon al Diario de Barcelona del 5 d’abril de 1861 explica l’èxit de l’aplec d’aquest any, on s’ha fet ball al “so del sac de gemecs i del flabiol”. Indica que és una trobada tradicional que ve de molt antic.</span></span></span></span></p> <p>Era conegut també com l'aplec de les paelles i els ous, ja que era costum anar-hi amb les paelles per fer i menjar truita, al voltant de la seva font i bosc frondós. Més endavant, s'hi anava a menjar la mona. Actualment només s'hi ballen sardanes i canten els goigs.</p> | 41.6811400,2.1694600 | 430874 | 4614708 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94548-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94548-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94548-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'ermita es troba en terme municipal de Bigues i Riells. La informació històrica ha estat facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94549 | Aplec de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-climent | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'aplec de Sant Climent es celebra cada any el diumenge següent al 23 de novembre, a l'ermita de Sant Climent del Flaquer.</p> <p>Aquest dia se celebra l'ofici solemne en honor al Sant, amb cantada de goigs. A la sortida, el Centre Excursionista de Sant Feliu hi organitza una ballada de sardanes.</p> | 08210-195 | Sant Climent del Flaquer | 41.7045600,2.1694500 | 430898 | 4617308 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94549-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94550 | Aplec de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sadurni | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>L'aplec de Sant Sadurní es celebrava cada any el dia 29 de novembre. Els habitants de Sant Feliu pujaven dalt de la muntanya de Sant Sadurní pel 'Camí dels Feliuans' per assistir a l'ofici solemne en honor al Sant.</p> <p>En acabar, encenien focs al voltant de l'ermita per fer-hi el dinar. </p> | 08210-196 | Ermita de Sant Sadurní | <p>Antigament es sortia en processó de la parròquia de Gallifa, però el bisbe ho va prohibir. </p> | 41.7028900,2.1232100 | 427049 | 4617161 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Tot i trobar-se en el terme municipal de Gallifa, és un aplec tradicionalment vinculat al poble de Sant Feliu, d'on eren bona part dels assistents. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94551 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-8 | XVIII-XXI | <p>La Festa de Sant Antoni Abat es celebra cada any el dia 17 de gener.</p> <p>La celebració comença ben d'hora al matí amb un àpat a la plaça, amb torrades amb all i arengades. A les 11 del matí les autoritats van cap a l'església de Sant Feliu, on hi ha la missa solemne. A la sortida es beneeixen els animals i els carros a la plaça del poble, tot fent cercavila. El recorregut passa per les cases dels dos administradors de la festa. que conviden a tothom a menjar coca, figues i vi bo.</p> <p>Després dels Tres Tombs, es balla la tradicional dansa de Sant Antoni o ball de la Dansa, un ball de gitanes especial per a la festivitat. La festa s'acaba amb un ball de gala al Centre Cívic la Fonteta. </p> | 08210-197 | Pl. de Josep Umbert i Ventura | <p>La Festa de Sant Antoni Abat és també la Festa Major d'Hivern de Sant Feliu de Codines.</p> <p>Està documentat que se celebrava ja l'any 1728. L'organitza el Gremi de Sant Antoni, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Des de l'any 1982, també es fa una exhibició de doma de cavalls.</p> | 41.6888700,2.1639900 | 430427 | 4615570 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94551-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94551-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94551-3.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94552 | Dansa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-sant-antoni-abat | XX | <p>La dansa de Sant Antoni es balla cada any el dia de Sant Antoni Abat.</p> <p>És un ball de Gitanes amb coreografia i partitura pròpies. <span><span><span><span lang='CA'>Les quatre parts de la música tenen un origen desconegut que, excepte el pasdoble d’entrada i sortida, semblen del segle XVIII” Fins els anys 60 la tocava la orquestra de ballables que al vespre animaria el Ball de Gala al Casino i els balladors anaven vestits segons la moda del moment. No obstant, a partir dels 70, es va decidir que la música de la dansa fos de cobla i el mestre Isidre Corderas va fer l’harmonització adaptada que es toca actualment. Al mateix temps es va decidir que els balladors anessin amb vestits tradicionals catalans.</span></span></span></span></p> | 08210-198 | Pl. de Josep Umbert i Ventura. | 41.6888700,2.1639900 | 430427 | 4615570 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94552-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94552-2.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La informació ha estat facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||||
| 94563 | Capella vella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-vella-del-sant-crist | <p><span><span><span>- GAVIN, J. M. (1990). <em>Inventari d’esglésies: Vallès Oriental</em>. Vol 23. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | L'interior es troba deteriorat. | <p>Petita capella situada a l'eix transversal del cementiri municipal. Té planta poligonal i està construïda al centre d'un espai envoltat de nínxol. Està coberta per una cúpula i coronada per un petit lluernari cilíndric.</p> <p>L'accés es fa per un portal de pedra, amb dintel motllurat, a sobre del qual hi ha un ull de bou. El L'acabat exterior és arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08210-199 | Cementiri de Sant Feliu de Codines | <p>El primer cementiri de Sant Feliu de Codines estava situat a la sagrera, al voltant de l'església parroquial. A inicis del segle XIX es va construir el nou cementiri a les afores del nucli urbà. El nou cementiri municipal es va construir l'any 1859.</p> <p>La capella del cementiri fou cedida a l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines per les filles de Josep Mas Cuadras l’any 1916. A llarg dels segles XX i XXI s'han fet diverses reformes i ampliacions del cementiri.</p> | 41.6871100,2.1555400 | 429722 | 4615382 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94563-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94563-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||||
| 94564 | Estendard de l'Orfeó Feliuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lorfeo-feliua | <p><span><span><span>- CASALÉ, R.; GARRIGA, F. (2002). <em>L’Estandard de l’Orfeó Feliuà.</em> Sant Feliu de Codines: Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Museu municipal Can Xifreda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- GARRIGA, F. (2004). “L’estendard de l’Orfeó Feliuà, obra d’Antoni Gaudí”, <em>Lauro.</em> Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>- </span></strong><span lang='CA'>JOVÉ, X; Sala, T-M (2023). “Historia d’un Gaudí ocult” <em>GRACMON</em>-Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Ha estat restaurat en diverses ocasions. | <p>L'Estendard de l'Orfeó Feliuà és una peça que Antoni Gaudí va construir per encàrrec de l'entitat i ho va fer sense seguir les formes habituals d'aquest element.</p> <p>El suport té forma de creu, d'on pengen tires de cuir decorades amb seda vermella i groga que sostenen una mola de suro que rememora l'escut municipal. La mola té un pentagrama al davant on hi diu 'Orfeó Feliuà'. Darrera de la mola hi ha la palma i el llorer que també figuren a l'escut municipal.</p> <p>Els braços de la creu presenten pinyes, una clara al·lusió al nom de 'Sant Feliu del Pinyó' amb què és també coneguda la població.</p> | 08210-200 | Museu Municipal Can Xifreda. Parc Xifreda, s/n | <p>L'Orfeó Feliuà va néixer de l'Agrupació Catalanista de Sant Feliu de Codines, fundada el gener de 1898. Entre els anys 1898 i 1902 va tenir força èxit i era demanat als pobles de la comarca. En l'actuació que van fer el juny de 1902 a Castellar del Vallès, la senyora Emília Carles Tolrà, marquesa de Castellar, es va oferir a costejar-los un estendard, veient que no en tenien.</p> <p>L'organitzador dels jocs florals de 1901 havia sigut Francesc Ullar i Roca, que feia anys que convidava a casa seva a mossèn Cinto i hostatjava a Antoni Gaudí com a estiuejant. El juny de 1902, Ullar va encarregar al seu amic arquitecte el disseny d'un estendard per a l'Orfeó. Es va fer a la casa Hoyos, Esteva i Cia, col·laboradors habituals de Gaudí, que el van tenir exposat al taller el setembre de 1902, abans que partís cap a Sant Feliu per la Festa Major.</p> <p>Malauradament, en aquell moment es va produir una divisió entre els cantaires, <span lang='CA'><span><span><span>per la proposta d’integrar-se a l’Ateneu Feliuà, abandonant el Círcol de la Pau, entitat on assajava i havia crescut l’Orfeó</span></span></span></span>. Fruit d'aquestes desavinences, l'Orfeó es va acabar dissolent, pel que quan va arribar l'estendard regalat per la Marquesa, aquest va quedar guardat pel Círcol de la pau, enmig d'un gran ressentiment contra l'Ateneu que va durar temps.</p> <p>Al cap de 25 anys, l'Ateneu Feliuà va crear un segon 'Orfeó Feliuà' (1927-1929) i va voler apropiar-se de l'estendard de forma infructuosa. Tot i que el 1935 l'Ateneu es traslladés a l'entitat en vies de desaparició del Círcol de la Pau, no es va arribar a recuperar cap cor de cantaires. L'estendard va quedar oblidat durant anys.</p> <p>Durant la Festa Major de l'any 1950 es va fer una exposició d'antiguitats, que va suposar un descobriment acadèmic d'una obra de Gaudí no catalogada. <span lang='CA'><span><span><span>El 2 d'octubre de 1955, Josep Umbert, antic cantaire i vehement protector de l’estendard, i Emili Serra, fundador i director de l'Orfeó Feliuà original, junt amb altres membres i cantaires de l’entitat van lliurar definitivament l'estendard a l'Ajuntament acompanyats de la Societat Coral La Poncella.</span></span></span></span></p> | 41.6862900,2.1627800 | 430324 | 4615285 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94564-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94564-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94564-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-04-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Antoni Gaudí i Cornet | La informació històrica ha estat facilitada per Museu de Can Xifreda. | 105|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | ||||
| 94565 | Fons bibliogràfic de Mossèn Baldelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-mossen-baldello | XX | <p>El fons de Mossèn Baldelló està format pels llibres que tenia el musicòleg a la seva biblioteca particular.</p> <p>La majoria de publicacions són de temàtica musical, com l''Anuario musical', algunes escrites per ell, tot i que també n'hi ha d'història local, poesia, etc.</p> | 08210-201 | Museu Municipal Can Xifreda. Parc Xifreda, s/n | <p>El musicòleg Mossèn Baldelló (1887-1977) vivia al carrer del Bisbe cantonada plaça Sant Jaume a Barcelona i estiuejava a Sant Feliu de Codines. Fou ordenat sacerdot l'any 1912.</p> <p>Va ser l'impulsor del Cant Gregorià i de la Cançó Popular Catalana, i va publicar nombrosos articles en revistes i periòdics. Quan va morir, la seva majordoma, Emèrita Igual i els seus nebots van donar els seus arxius al poble de Sant Feliu de Codines.</p> | 41.6862900,2.1630000 | 430342 | 4615285 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94565-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La informació històrica ha esta facilitada pel Museu de Can Xifreda. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94566 | Fons documental de Mossèn Baldelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-mossen-baldello | XIX-XX | <p>Fons documental de Mossèn Baldelló està format pels documents que el musicòleg tenia al seu arxiu particular. Conté 6.000 goigs procedents de diversos indrets de Catalunya, alguns dels quals són composts per ell, lligalls amb temes de conferències, retalls de publicacions, etc. </p> | 08210-202 | Museu Can Xifreda. Parc Xifreda, s/n | <p>El musicòleg Mossèn Baldelló (1887-1977) vivia al carrer del Bisbe cantonada plaça Sant Jaume a Barcelona i estiuejava a Sant Feliu de Codines. Fou ordenat sacerdot l'any 1912.</p> <p>Va ser l'impulsor del Cant Gregorià i de la Cançó Popular Catalana, i va publicar nombrosos articles en revistes i periòdics. Quan va morir, la seva majordoma, Emèrita Igual i els seus nebots van donar els seus arxius al poble de Sant Feliu de Codines.</p> | 41.6862900,2.1630000 | 430342 | 4615285 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94566-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94566-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La informació ha estat facilitada pel Museu de Can Xifreda. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 | |||||||
| 94567 | Fons documental del Museu de Can Xifreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-de-can-xifreda | XVI-XX | <p>Al Museu de Can Xifreda s'hi conserva un arxiu que s'ha anat ampliant al llarg de la seva història.</p> <p>Hi trobem des de les llibretes de camp i dibuixos que va fer el fundador del museu, el Sr. Garriga, en els diversos jaciments arqueològics on hi va intervenir.</p> <p>També hi ha diversos documents antics que han estat cedits al museu, tota la col·lecció de la revista 'la Pinya', documents gremials del segle XX, societats, llibres de comptes, etc.</p> <p>El document més antic que s'hi conserva és un cantoral del 1568.</p> | 08210-203 | Museu de Can Xifreda. Parc Xifreda, s/n | <p>El Museu de Can Xifreda ofereix la història de Sant Feliu de Codines a partir de materials propis trobats a les rodalies de la vila o recollits pels veïns. Va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga. La col·lecció de troballes fetes pel 'Grup Talp' al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970 que, des de 1988, estan ubicades en la torre modernista. D'aleshores ençà, s'ha ampliat el contingut a història moderna, estiueig, modernisme, Antoni Gaudí, etc.</p> <p>El museu consta d'una exposició permanent d'arqueologia, paleontologia, mineralogia i història local i una sala d'exposició d'eines i estris de la ramaderia catalana. El seu origen com a col·lecció arqueològica és el que fa que una bona part del seu contingut siguin troballes prehistòriques en un radi de quinze kilòmetres de la vila.</p> | 41.6862900,2.1630000 | 430342 | 4615285 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94567-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94567-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94567-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94567-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La informació històrica s'ha extret de la web del Museu. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc