Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61049 | La Unió Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-coral | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustín. «El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992). Quaderns d'Història núm. 6. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992. 84 p. - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1997. 203 p. - BALETA I MAYLINCH. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 150 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'El Coro és casa de tothom'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 23. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. - 100 anys de La Unió Coral. 1892-1992. Sant Feliu de Llobregat: La Unió Coral. 1992. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. | XX | Restauració any 2000 | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel al costat llarg de la construcció. En alçada presenta planta, pis i golfes o mansardes. La façana principal dona al passeig Bertrand. Aquí trobem en planta baixa cinc grans obertures en forma d'arc rebaixat, la central la porta d'accés. Estan emmarcades una a una per lesenes que ressegueixen la seva forma. Al primer pis trobem una balconada estreta tancada amb barana de ferro forjat. Està sustentat en dobles mènsules allargades que se situen en coincidència amb l'espai que hi ha entre les arcades del pis inferior, com si emmarquessin les pilastres de les lesenes. Les portes que donen accés al balcó tenen forma rectangular amb els angles de la part superior esglaonats i estan emmarcades dos a dos per lesenes que tornen a reproduir la forma que ja hem vist en planta baixa. A sobre de cada porta, en l'espai que deixa el traç de les lesenes, se situa un rebaix de forma circular, com una falsa rosassa. El conjunt es remata amb una petita cornisa motllurada seguida d'un parapet que amaga l'aigua de la teulada i que en la seva part central, coincidint per tant amb la porta d'accés a l'interior de l'edifici, traça un petit frontó. Tot aquest espai es decora amb rebaixos de formes geomètriques i els espiralls, de forma romboïdal, juguen un important paper decoratiu. Tot plegat es remata amb una important cornisa. Sobre els vèrtex del frontó veiem florons amb motius vegetals. Pel que fa a la façana del carrer Pi i Margall, correspon al costat curt del rectangle que forma la planta de l'edifici. Aquí trobem en planta baixa una porta central flanquejada per una finestra a banda i banda. Al primer pis veiem el la continuació de la balconada de la façana principal, amb les mateixes característiques i elements decoratius i estructurals a la base i a la façana. La part més destacada és la que correspon al frontó que dibuixen les aigües de la teulada. Aquest presenta cinc vanos en forma d'arc de mig punt, un més gran central flanquejat per altres més petits. Aquesta part presenta motius decoratius aplicats, com els escuts romboïdals que apareixen a la base de l'obertura central del frontó. Tant la cantonada com els extrems de l'edifici es rematen amb un estucat que imita carreus de pedra. | 08211-1 | Passeig de Bertrand, 13 / Carrer de Pi i Margall, 41 | L'edifici nou de la Unió Coral va ser inicialment encarregat a Salvador Valeri i Pupurull, qui l'any 1929 va fer un projecte del qual se'n conserva el dibuix. Es dóna la circumstància que aquest arquitecte ja havia fet alguna intervenció en aquest carrer, com són la residència d'Ernest Claramunt o Cal Doctor Martin. Per raons que desconeixem, finalment el seu projecte no es tirà endavant. L'edifici que es va construir va ser projectat per Gabriel Borrell. Inicialment l'edifici lluïa esgrafiats a la part del frontó que fa la façana de Pi i Margall entre altres punts. Eren fets a base de motius florals entrellaçats. L'entitat de La Unió Coral té el seu origen l'any 1876 amb l'associació Mutuo Apoyo que, seguint el moviment associatiu dels cors de Clavé, es forma per membres de la classe treballadora. L'associació amb aquest nom va quedar formalment constituïda l'any 1892 i inaugurà la seva seu en l'edifici que coneixem avui dia l'any 1904. Aquesta seu és un dels primers edificis que s'estableixen dins el pla d'eixample que es vertebrava entre el nucli antic de la població i la línia del ferrocarril, i esdevé model d'una nova imatge de modernitat. Dissenyada per l'arquitecte Gabriel Borrell, va ser construïda en dues fases (1906 i 1914). Fins al 1915 va tenir una sola planta. | 41.3817000,2.0475300 | 420359 | 4581568 | 1906-14 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61050 | Residència d'Ernest Claramunt - Actual seu de la Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dernest-claramunt-actual-seu-de-la-creu-roja | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un edifici cantoner de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos i d'aspecte supositivament ordenat i geomètric pel que fa al seu exterior. El conjunt arquitectònic d'Ernest Claramunt, se situa entre el carrer de Pi i Maragall i el passeig Bertrand, davant de les casetes de Molins. La seva planta és de forma irregular per adaptar-se a la parcel·la cantonera i per la forma arrodonida que se li dóna a la cantonada. Està cobert amb terrat a la catalana i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Compositivament la part de major pes visual es troba en el xamfrà arrodonit, que pren el paper d'eix central, amb les façanes laterals flanquejant-lo. En aquesta part de l'edifici trobem a cada pis obertures rectangulars esveltes en forma de finestres balconeres coronades per garlandes de motius florals de tendència naturalista que interrompen el caràcter estàtic de la resta del conjunt. Culminant aquest sector de la façana trobem un gran escut que recolza sobre la garlanda de la finestra inferior. Té un blasó ovalat de superfície llisa i buida i està emmarcat per motius també vegetals en forma de voluta. Tot aquest xamfrà està visualment delimitat i separat de les façanes laterals per pilastres que recorren tota la vertical de l'edifici i que simulen estar fetes a base de carreus de pedra. Les altres dos façanes tenen en planta baixa portes i finestres en forma d'arc de mig punt i balconades als dos pisos superiors, cadascuna amb tres portes d'accés de forma rectangular. El conjunt es remata amb un fris que correspon a la cambra d'aire, una gran cornisa i balustrada entre pilars que sustenten florons en forma de gerro. | 08211-2 | Passeig de Bertrand, 4 / Carrer de Pi i Margall, 20 | La casa va ser residència d'Ernest Claramunt, contractista i promotor d'obres nascut a Sant Feliu de Llobregat que se la va fer construir l'any 1925. Ernest Claramunt va ser contractista de bona part de les obres de Josep Maria Jujol, llavors arquitecte municipal de Sant Joan Despí. | 41.3813300,2.0478900 | 420389 | 4581527 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61051 | Dues cases aparellades. Família Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-familia-mas | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cases de petites dimensions entre mitgeres, obra de l'arquitecte Gabriel Borrell. Responen a l'esquema tipològic de planta i pis amb coberta de terrat a la catalana. En planta baixa presenten alternança de portes i finestres rectangulars, les primeres amb els angles superiors arrodonits. Totes són estretes, cosa que accentua la verticalitat del conjunt, característica compartida amb altres projectes de l'arquitecte Borrell, com les cases de Pere Àlvarez del carrer Torras i Bages. A sobre duen una decoració esglaonada de forma piramidal a base de rajoles de ceràmica vidriada de formes geomètriques i tons blaus, blanc i ocre. També trobem una aplicació de ceràmica que forma un petit fris a l'alçada del tram superior de les obertures, quedant així interrompuda per aquetes. Al pis superior cada habitatge presenta un petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés són rectangulars amb els angles superiors arrodonits i estan decorades a la zona de la llinda amb garlandes esgrafiades. A la part superior de la façana hi ha una successió d'arcs cecs que arrenquen de la paret amb un esglaonat per acabar tenint molta volumetria. Els carcanyols es decoren amb trencadís de ceràmica vidriada de color blau cobalt. També trobem aplicacions de peces ceràmiques a l'espai que correspondria a la imposta dels arcs i al bell mig de l'espai que dibuixen sobre el parament. L'edifici té un coronament ondulat en el qual les crestes més grans presenten òculs de forma romboide i costats esglaonats que coincideixen, en línia vertical, amb els balcons. La ceràmica vidriada procedia de la fàbrica d'Esplugues Pujol i Bausis. | 08211-3 | Carrer de Carreretes, 10-12 | Obra de l'arquitecte Gabriel Borrell, les aplicacions ceràmiques fan pensar que el constructor fou Molins. La casa, per la seva decoració, recorda molt la situada al número 4 del carrer Vidal i Ribas, projectada també per Gabriel Borrel (fitxa número 63). La faceta professional de Gabriel Borrell i Cardona com a arquitecte i urbanista fou destacada tant pels projectes desenvolupats com per la important tasca realitzada en les àrees de l'ensenyament i de la recerca. Des de principis del segle XX va ser arquitecte municipal de Sant Feliu, on va dur a terme un seguit d'actuacions que en van determinar el paisatge urbà, com la redacció del primer document de planificació urbanística que va preveure la rectificació d'alguns traçats, el creixement del nucli urbà i la necessitat d'establir noves comunicacions entre l'antiga carretera Reial (actualment carretera de Laureà Miró), on s'havien construït nombroses cases, la resta de nucli urbà i l'estació del ferrocarril. El seu estil és transitori entre el modernisme i el noucentisme, i podem distingir dues etapes en els projectes que va portar a terme. La Unió Coral i el conjunt de cases en filera al passeig de Jacint Verdaguer són exemples de la primera etapa caracteritzada sobretot per una riquesa de detalls i ornamentació tant en l'ús del ferro, les ceràmiques o l'estuc que reprodueix notes florals. La segona etapa se situa a partir del 1915, quan el llenguatge modernista utilitzat en un primer moment s'atenua i es passa a una arquitectura més austera en la qual destaca la utilització de l'esgrafiat. Borrell recupera la tendència classicista i elabora una nova modernitat que observem en obres com la casa de Bonaventura Raspall (passeig de Nadal 22-24), les tres cases en filera del carrer de Joan Batllori (a la cantonada amb Eugeni d'Ors) o els pisos Bertran de la carretera de Laureà Miró. Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins la qual, sovint, dotava les obres amb un toc personal amb la introducció de cromatismes per mitjà de la ceràmica o amb la utilització de materials com els còdols de riu i les pedres. | 41.3799900,2.0445300 | 420106 | 4581381 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 61052 | Conjunt d'habitatges del Passeig Comte Vilardaga, 12-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-del-passeig-comte-vilardaga-12-24 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Els esgrafiats han desaparegut en les cases corresponents als números 20 i 22. | Conjunt d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis. Malgrat que es tracta de cinc habitatges, aquests formen una unitat arquitectònica que juga amb un únic eix central de simetria. Avui dia, el diferent cromatisme de les cases que l'integren pot dur a la percepció que es tracta de cinc cases diferents, però una mirada atenta permet copsar el caràcter unitari del conjunt. La composició es basa en tres cossos horitzontals. Un central, més alt i cobert a quatre aigües vistes i, flanquejant-lo, un cos per banda amb teulada a dues aigües amb el carenar paral·lel a la façana, però amagat a la vista per un parapet amb forma esglaonada piramidal que culmina en una pinya. Una cornisa de motllures i denticulada homogeneïtza tot el conjunt. Les cases estan precedides per un petit jardí tancat amb paret d'obra i reixa de ferro forjat que, a trams regulars que coincideixen amb les entrades als habitatges, presenta pilastres culminades amb pinyes de terracota. També resulta interessant la façana. El cos central més alt presenta porta i balcó central a la planta baixa i al pis respectivament. Tots dos estan flanquejats per una finestra. El cos que sobrepassa l'alçada de les ales laterals té tres finestres amb ampit únic i molt pronunciat. Els cossos laterals mostren les portes d'accés als habitatges i balcons i finestres. La plataforma dels balcons té un frontal motllurat que coincideix amb una motllura que separa visualment la planta baixa del pis. Els habitatges que corresponen als números 14 i 16 (una de les ales laterals del conjunt) encara conserven la decoració esgrafiada a la superfície de la façana. Aquesta consisteix en garlandes de motius florals que decoren la part superior de totes les obertures i en una cistella de fruits emmarcada en una gran garlanda i situada a la part més alta de la façana. | 08211-4 | Passeig del Comte de Vilardaga, 14 a 22 | Edifici de cases entre mitgeres encarregat per Jacint Carnicer a al constructor Adjutori Mitjans. La investigadora Mercè Vidal ens explica que les cases van sortir a un preu de 5000 pessetes i que la seva fotografia surt a un reclam publicitari de l'època de l'empresa d'en Mitjans. Abans de la dècada del 1930, s'insinuen canvis en el creixement de la ciutat superant els límits de la població, però no és fins aquest any quan comencen les transformacions urbanes, que actuen en el llindar nord i el sector occidental de la ciutat. Tot i que existeixen poques dades al respecte i no es coneix fins a quin punt va ser un esbós o un projecte, l'any 1911, Gabriel Borrell va idear una sèrie de canvis que afectaven els terrenys existents sobre la línia del ferrocarril. El cas és que es van produir modificacions, com la creació del passeig del Comte de Vilardaga, iniciativa sorgida durant l'any 1916, quan ja es sol·licitava la disposició d'un pas a nivell que permetés connectar la ciutat per una i altra banda de la via. | 41.3850300,2.0481000 | 420411 | 4581938 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61052-foto-08211-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61052-foto-08211-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61052-foto-08211-4-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jacint Carnicé (promotor) i Adjutori Mitjans (constructor) | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat designa amb el número d'inventari19097 el conjunt de cases situades entre els números 12 i 24 del passeig Comte Vilardaga. Ara bé, aquest conjunt està format per una casa al número 12, un conjunt unitari d'habitatges situats entre els números 14 i 22 i, pel que fa al número 24, està avui dia ocupat per un bloc de pisos. En aquest mapa hem optat per tractar en fitxes separades la casa del número 12 i els habitatges del 14-22, que són els que es descriuen en aquesta fitxa. D'altra banda, el mateix inventari conté un altre element designat amb el número d'inventari 19098 i demonimat “Habitatge al carrer Comte Vilardaga 16”, que no té sentit segregar del seu conjunt. Per això hem optat per ficar-lo com a element no fitxat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61053 | Habitatges del carrer de Santa Maria 66-84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-santa-maria-66-84 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Cases de petites dimensions, entre mitgeres. Presenten totes idèntica façana. Són de planta baixa i pis. A la planta baixa tenen porta i finestra rectangulars amb impostes que marquen el llinda i els brancals. Al pis superior hi ha un balcó molt petit amb plataforma en semicercle i barana de ferro forjat i, al costat, una finestra. En aquest darrer element hi ha un ampit amb petita jardinera decorada amb rajoletes de color blanc i blau cobalt alternes, formant un dibuix de tauler d'escacs. La coberta a doble vessant paral·lela a la façana deixa anar un ràfec que contribueix a la unitat de tot el conjunt. Com a dada curiosa comentar que l'alçada de les obertures del segon pis les situa gairebé a tocar del ràfec. La façana du un arrebossat al qual, a través de petites estries formant quadrícula molt discreta, se li ha volgut donar un cert aire de construcció amb carreus. | 08211-5 | Carrer Santa Maria, 66-84 | Casetes de principis del segle XX. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pe als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el comprés entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan, que són les descrites en aquesta fitxa. | 41.3787200,2.0423200 | 419920 | 4581242 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61053-foto-08211-5-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61054 | Torre 'Pins d'Or' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pins-dor | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Finca amb un gran edifici envoltat d'un vast jardí tancat amb elements d'obra i tanques de ferro forjat. L'accés principal a la finca se situa al passeig del Comte de Vilardaga, des d'on no es percep l'extensió de la propietat. L'exterior de l'edifici és resolt amb solucions simètriques i mesurades, cosa que recorda l'esperit noucentista de l'època, el qual recollia la proporció i l'harmonia com a fórmules elementals en la composició. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Està format pe diversos cossos cadascun dels quals té la seva pròpia solució pel que fa a la coberta, aspecte aquest que genera una amalgama de vessants i tipus de coronament. En façana, un cos central més elevat que actua d'entrada principal sobresurt lleugerament de la línea de l'edifici i li atorga solemnitat. És un cos de planta gairebé quadrada, situat a la part central del conjunt. En planta baixa, aquesta construcció crea una porxada amb un arc de mig punt a cadascun dels tres costats. En el frontal, l'arc està flanquejat per obertures estretes i altes que acaben també en arc de mig punt. Sobre aquesta porxada hi ha una esplèndida terrassa tancada amb balustrada que té com a teló de fons, la part alta del cos que comentem. La terrassa presenta una porta d'accés amb impostes als brancals i una decoració de sobrellinda formant un frontó flanquejat per pinacles al centre del qual se situa una escultura que representa un cap femení. Per sobre, galeria de tres finestres en arc de mig punt separades per pilastres amb capitells molt austers i amb un únic ampit pronunciat. El conjunt d'aquest cos acaba amb cornisa i terrat a la catalana amb barana d'obra que, amb una plàstica molt escultural, reprodueix motius florals. A les cantonades d'aquest remat es col·loquen pinacles molt esvelts. Darrera d'aquest cos, gairebé decoratiu, trobem el cos principal de l'edifici, situat perpendicularment. És de planta rectangular. A la planta baixa,presenta finestres de línies rectes alternades amb d'altres en arc de mig punt. Al pis superior, i a banda i banda del cos descrit en primer lloc, una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes de fust lleugerament bombat i poc esvelt. En aquest cos la coberta és a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. La vessant genera així un ràfec de teules i motllures denticulades que, en els laterals de l'edifici, fa joc amb l'ampit de les finestres. Aquest cos principal té, a cada angla, una torre de planta gairebé quadrada, coronada com la torre que ocupa la part central de la façana principal i igual que aquella, lleugerament més alta. Aquestes torres presenten diverses obertures, les més altes de forma rodona. Al jardí s'hi troben diversos elements arquitectònics (glorietes i vials pavimentats) i escultòrics, entre els que destaquen uns lleons adormits a l'entrada. També hi trobem un escut fet sobre 4 rajoles en el que es poden veure els 6 pins i es llegeix 'Pins d'Or' emmarcats per elements florals també ceràmics. | 08211-6 | Passeig del Comte de Vilardaga, 10 / Carrer de Roses, 13-17 | Finca inicialment propietat de Carlos Fargas, empresari procedent de Barcelona, que l'any 1949 la va donar a la 'Congregación de Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús' per ubicar-hi un hospital. | 41.3850000,2.0478300 | 420388 | 4581935 | 1911-29 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jaume Sanllehy i Molist (mestre d'obres) i empresa Mitjans (constructora) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61055 | Fàbrica al carrer Constitució 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-al-carrer-constitucio-11 | XX | La fàbrica amenaça ruïna i està totalment abandonada, amb lo qual la seva degradació augmenta dia a dia. | Edifici fabril situat a un plànol inferior al de la resta de cases que l'envolten. Està format per una sola nau de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb la carena perpendicular a la façana principal. Està construïda en maó disposat en aparell a trencajunt. La finestra de la façana principal té un reforç a la part superior a base de maons disposats verticalment que dibuixen un petit arc sobre el rectangle de l'obertura. El conjunt està avui dia molt deteriorat. | 08211-7 | Carrer de la Constitució, 11 | En aquesta fàbrica s'hi havien fabricat peces de cinc a mitjans del segle XX. | 41.3848500,2.0454100 | 420186 | 4581920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61055-foto-08211-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Avui dia la fàbrica que ens ocupa està inclosa en la propietat del costat, el número 9 del carrer, tot i que l'inventari de l'IPA apareix en correspondència amb el número 11 del carrer. Tot i així, sobta que la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat la situa dins l'estil modernista i de l'Art Déco. Aquest i altres aspectes mencionats a la descripció fan dubtar de si és realment aquest l'element ressenyat. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61056 | Conjunt del carrer d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-den-serra | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (1)'. El Butlletí. Núm. 297 (Sant Feliu de Llobregat, octubre-novembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (2)'. El Butlletí. Núm. 298 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Carrer estret i curt a la zona centre de la ciutat. Fa un petit trajecte que va des de la Carretera Laureà Miró fins al Carrer de Pere Àlvarez. Les cases que conformen el carrer d'en Serra avui en dia, presenten majoritàriament un aspecte estètic ben divers respecte l'original, però el seu interès rau en el manteniment de la tipologia original amb què es van construir: cases entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb una distribució funcional de les obertures. Altres elements del carrer també donen al conjunt un valor patrimonial evident (voreres, llambordes, etc). Val a dir que el tram que toca a la Carretera Laureà Miró està més desdibuixat, ja que s'hi van construir petits blocs de pisos molt senzills. Per contra, un cop superats aquests pisos, hom té la sensació de traslladar-se en el temps, ja que a partir d'aquest punt i fins a Pere Àlvarez, un altre carrer declarat BCIL en el seu conjunt, el carrer d'en Serra conserva el seu 'sabor' original. | 08211-8 | Carrer d'en Serra | El carrer d'en Serra havia format part de la Quadra de Palau. Durant la tercera i la quarta dècada del segle XIX es van construir les cases arrenglerades que per encàrrec de Josep Serra i Marrugat, propietari del terreny. En una de les cases el seu gendre hi va instal·lar una fàbrica de teixits el 1845 (can Tintorer) i, a partir de llavors, el carrer va prendre un caràcter de colònia fabril per la uniformitat de les cases i la gran quantitat de teixidors que hi vivien. Quan Serra va morir, les propietats van ser heretades per descendència fins el 1943, que es van anar venent d'una en una a particulars. | 41.3834800,2.0424700 | 419938 | 4581771 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61057 | Casa Mommany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mommany | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Casa senyorial de grans dimensions de planta i dos pisos i teulada plana. Es cantonera i té una mitgera a la banda esquerra. Tot i estar arrenglerada amb la resta d'edificis que configuren el carrer, aquesta construcció crida l'atenció per la seva arquitectura. La façana de la casa Mommany presenta un estil eclèctic dominat per elements neomedievals. Està arrebossada imitant carreus de pedra. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc rebaixat amb els dos batents de fusta decorats amb motius modernistes d'inspiració gòtica. Les finestres, balconeres, tenen balustrada de motius naturalistes de reminiscències neomedievals. Al primer pis hi trobem tres balcons de plataforma rectangular amb els angles arrodonits. Tenen barana de balustres idèntica a la que decora les finestres balconeres de la planta baixa.. El balcó central acull dues portes, mentre que els altres dos que el flanquegen són de més petites dimensions i acullen una sola porta. Aquestes obertures, al igual que les finestres de la planta baixa, estan rematades per una imposta de motllures i motius vegetals en forma de frontó que acaben amb una fulla d'acant a la part central més alta. Per sobre d'aquest nivell, el segon pis presenta dues finestres centrals i, als extrems, unes altres de més amples. Totes són, quant als seus motius decoratius, idèntiques a les del primer pis. El coronament de l'edifici es resol utilitzant elements de record gòtic, també amb balustrada de motius vegetals i volutes. En aquest punt ressalta la sinuositat del dibuix que limita el cos central de l'edifici, i que s'identifica fàcilment per l'òcul i també els pinacles que, situats als dos extrems de la façana, reprodueixen motius florals. | 08211-9 | Carrer de les Creus, 28 / Carrer d'Eugeni d'Ors | La casa fou construïda com a residència de la família Mommany, una de les principals propietàries del municipi des del segle XVII. La construcció original és anterior al 1850, però va ser reformada l'any 1907, quan agafa l'aspecte que té actualment. | 41.3825500,2.0441500 | 420078 | 4581666 | 1907 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Antoni Coll i Fort (autor de les reformes de 1907, posteriors a la construcció original) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 61058 | Escola Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-tramuntana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'una casa cantonera amb una mitgera. És de mitjanes dimensions, amb planta, pis i golfes i amb coberta a doble vessant, on s'ubiquen tres xemeneies. Es caracteritza per la simetria de la seva composició. La façana principal dóna al carrer Verge de la Salut, havent-hi una altra façana al carrer Ventura i Gassol. Mirant cap a la façana principal, a la planta baixa, a banda i banda de la porta d'entrada se situen grans finestrals de forma quadrangular. També són quadrangulars les portes d'accés al balcó del primer pis. Per contra, les 9 obertures que permeten l'entrada de llum a les golfes tenen forma d'arc de mig punt. Estan organitzades en grups de tres arcs petits col·locats de forma equidistant des del centre. Hi ha una petita terrassa al nivell de les golfes, i el costat lateral del primer pis es caracteritza per un seguit d'arcs que emmarquen una balconada. La façana de Ventura i Gassol permet veure el perfil de les dues vessants de la coberta, així com les dues terrasses superposades que es formen a la part posterior a l'alçada del primer pis i de les golfes degut a les inferiors dimensions d'aquestes plantes respecte de la planta baixa. En aquest costat de la casa es reprodueix el mateix esquema de finestres quadrangulars a la planta baixa i al primer pis i arquejades a les golfes. El conjunt mostra algunes decoracions a base de rajoles de ceràmica vidriada. La teulada forma un gran ràfec decorat amb peces ceràmiques disposades en escates. | 08211-10 | Carrer de Ventura i Gassol, 2 / Carrer de la Verge de la Salut | 41.3839700,2.0441000 | 420075 | 4581824 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 61059 | Escola Verge de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-verge-de-la-salut | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | El conjunt alberga una escola amb equipaments religiosos i està integrat per diversos edificis de diferent cronologia. El que és objecte d'aquesta descripció és un edifici de planta quadrangular de grans dimensions annex a una petita església. L'edifici és de planta baixa i dos pisos amb una galería de finestres a cadascun. Les de la planta baixa i el primer pis són quadrangulars, mentre que les del segon pis tenen forma d'arc de mig punt. A la façana principal la part central es correspon amb una petita elevació que forma un frontó a l'alçada de la porta i trenca amb la línia recta del voladís per accentuar la importància de la zona d'accés a l'interior. A la banda oest hi ha annexa l'església i la sagristia, que es van edificar el 1913. Es tracta d'un conjunt arquitectònic de planta rectangular i absis pentagonal, d'estil eclèctic on domina l'aparença neomedieval dels elements gòtics, com són el tall de les obertures ogivals (entre les que destaca la porta d'entrada) i de mig punt, que accentuen lleugerament la verticalitat, tot i que la façana és molt opaca al no predominar les obertures. | 08211-11 | Carrer del doctor Fleming / Carrer de la Constitució / Carrer de Dalt | La comunitat de Sant Pere Adminicula va inaugura aquesta escola l'any 1912 com a sucursal de l'asil Duran, una institució fundada a Gràcia uns anys abans amb l'objectiu d'educar nens abandonats i marginats. Aquesta primera implantació es va fer en una masia ubicada als terrenys on ara es troba l'escola. Al 1913 es va construir l'església i la sagristia. A principis dels anys trenta del segle XX, es va ampliar l'edifici antic per tal d'albergar més interns i, així doncs, va arribar a ocupar l'amplitud que avui en dia ens ofereixen les seves parets externes. Als anys 50 ja se'l coneix com Col·legi Verge de la Salut, degut a una reorientació del programa educatiu que va permetre l'accés a nens de famílies santfeliuenques. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a quartell, època en la qual es van dur a terme algunes reformes a la capella. Des de llavors, el conjunt va anar reduint els seus espais verds amb la creació de noves construccions que atenien el seu número creixent d'alumnes. | 41.3839600,2.0459200 | 420227 | 4581821 | 1912 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61060 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-1 | <p>- AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005.</p> | XIX | L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril. | <p>L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril.</p> <p>Edifici de viatgers d'una sola planta, de secció i planta rectangular formada per tres cossos verticals que disposen cadascun de conjunts de tres obertures quadrangulars, una d'elles, a la part central, la porta d'accés i la resta, finestres. Coberta plana que forma un terrat. Una estructura compositiva similar la trobem a la façana posterior, que dóna a la via. Aquí, les dues portes d'accés i sortida del recinte, situades de forma asimètrica, estan envoltades de conjunts de dues finestres en forma d'arc de mig punt. El cos central, es distingeix dels altres per l'òcul que el corona a l'alçada de la porta d'accés principal i per la presència d'una escala de doble accés que facilita l'entrada al recinte. La façana està arrebossada i pintada de blanc, tot i que als angles de l'edifici hi ha uns falsos carraus de pedra entrellaçats. Es tracta d'un estil arquitectònic molt influenciat pel model anglès i amb exemples arquitectònics similars al Regne Unit (allà l'estació de Balper és pràcticament idèntica a la de Sant Feliu de Llobregat ), segurament degut a què el projecte col·laborà algun arquitecte d'aquest país.</p> | 08211-12 | Plaça de l'estació, 1 | <p>La línia de tren que inicialment unia Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei i Martorell es va inaugurar l'any 1855. Al 1856 ja era possible arribar fins a Barcelona. Aquest fet tingué gran incidència en l'urbanisme i el desenvolupament industrial de la ciutat. De fet, el traçat del ferrocarril va donar com a resultat l'obertura de nous carrers. Com a dada curiosa, mencionar que Carlos Urkiola, autor d'un estudi sobre la línia recollit en un llibre (veure apartat bibliografia), diu 'Aquestes estacions (Cornellà, Molins, Sant Feliu...) presenten un estil arquitectònic força interessant perquè són veritables models únics de la nostra línia. Creiem que el disseny fou influït per l'estil anglès, ja que trobem dos estils molt en voga al Regne Unit en aquella època; l'estil neogòtic i l'italianitzant. No sabem si algun arquitecte anglès participà directament en el disseny de les estacions, però el cert és que estacions de la nostra línia guarden una gran similitud amb estacions del Regne Unit, com la de Sant Feliu de Llobregat amb la de Balper, a la línia de Derby a Chesterfield, obra de l'arquitecte Francis Thompson, que construí diverses estacions i edificis d'estil italianitzant'.</p> | 41.3830600,2.0477900 | 420383 | 4581719 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-02-28 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | El pas del tren per Sant Feliu de Llobregat preveu experimentar un gran canvi quan es soterri la seva traça des del pas superior de l'autopista B-23 fins a la zona industrial de la localitat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61061 | Habitatges del carrer Santa Maria 53-55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-santa-maria-53-55 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos edificis de petites dimensions entre mitgeres tractats com a conjunt arquitectònic al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu. Són molt dispars entre sí en quant als acabats, però comparteixen l'estructura en planta i pis amb terrat a la catalana. El número 53 presenta a la planta baixa la porta d'accés com a única obertura. Té forma d'arc lleugerament rebaixat. Per sobre se situa un petit balcó de forma rectangular amb barana de ferro forjat i porta d'accés rectangular que presenta a la seva part superior una decoració a base d'imposta arquejada. La part superior està rematada amb una cornisa ampla de motllures per sobre de la qual se situa l'element més destacat de la façana: dues volutes simètriques i enfrontades situades a la part central. El número 55 dues portes unificades per una petita cornisa superior suportada sobre mènsules i, al costa, una finestra amb idèntic motiu superior. A sobre un balcó i una finestra tots dos coronats per sengles espiralls ovalats. També en aquest cas la part superior conté l'element de més pes visual de la construcció: una paret de línies sinuoses en forma piramidal amb un gran òcul ovalat i culminat amb petita garlanda de motius florals, al centre. | 08211-13 | Carrer Santa Maria 53-55 | Casetes de principis del segle XX. No tenim dades històriques sobre elles. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pels seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que els compren entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan. | 41.3785300,2.0424000 | 419926 | 4581221 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61062 | Conjunt del carrer de Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-joan-maragall | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX-XX | Joan Maragall és un carrer estret del centre de la ciutat, actualment de vianants. El seu traçat va del carrer Jacint Verdaguer a la carretera Laureà Miró i, a partir d'aquí, es prolonga en línia recta cap el carrer Josep Maria de Molina. La major part de les construccions que l'integren són habitatges de petites dimensions, normalment casetes de planta baixa i pis, tot i que hi trobem algun exemple de construcció de major amplada i alçada i, fins hi tot, hi trobem algun edifici de veïns també catalogat. La diversitat d'estil de les cases respon al fet que el carrer es va obrir segurament al segle XVII i es s'ha anat urbanitzant fins els nostres dies. És per això que hi trobem estils més sobris, propis del segle XVIII, junt amb altres edificis de tall modernista i noucentista, propis de finals del XIX o principis del XX. És potser el carrer de Sant Feliu que més conserva el sabor d'un carrer antic, ja que ha alterat relativament poc la seva fisonomia. Tot i així val a dir que alguns dels habitatges que s'hi ubiquen han estat enormement modificats i, fins i tot, enderrocats per construir-hi habitatges més moderns, aspecte aquest que no ha estat evitat malgrat la declaració de Bens Culturals d'Interès Local de què gaudeixen bona part dels mateixos. | 08211-14 | Carrer de Joan Maragall | Abans de ser projectada la carretera Reial (actual carretera de Laureà Miró), el carrer de Joan Maragall, llavors anomenat del Masovernou era el camí que connectava Sant Just Desvern amb Sant Feliu. De fet, al llarg de la història ha tingut diverses nomenclatures com carrer de Masover Nou, Nou de la Riera, carrer de Baix o carrer d'Àngel Guimerà. L'estructura de la major part de cases és unifamiliar i entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis, i van ser realitzades en la seva majoria per mestres d'obra. En alguns casos, se situava un habitatge a la planta baixa amb accés individual i una segona residència a la planta pis. Es pot observar cert gust modernista en els elements ornamentals de les llindes o en el coronament de les façanes, tant per l'ús de cromatismes en la ceràmica i el trencadís com per les línies corbes i volumètriques que caracteritzen la seva composició i la forja utilitzada en els balcons. Moltes de les cases deriven de la divisió de parcel·les de les propietats de la carretera Reial, cosa que va permetre construir nous habitatges amb les façanes que trobem a l'actual carrer. | 41.3801300,2.0475900 | 420362 | 4581394 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61063 | Can Maginàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'Can Maginàs'. La Vinya del Puntaire. Núm. 3 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1980). P. 7. | XVI | Masia molt modificada al llarg dels segles i adaptada a la seva nova funcionalitat d'espai públic per a activitats cultural. | Actualment està formada per un conjunt de construccions de diverses èpoques. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, planta i pis i coberta a doble vessant. Les parets són d'un gruix considerable, propi d'aquest tipus de construccions, doncs es tracta d'una casa pairal, tot i que la seva funcionalitat actual és avui dia molt diferent i tot i estar envoltada de grans blocs de pisos. A la façana principal destaca la porta d'entrada, aadovellada i de mig punt. A la mateixa façana es reparteix un conjunt de finestres de forma rectangular. Les repetides modificacions que ha patit al llarg de la història han variat el seu aspecte, sobretot pel que fa a l'interior i a les obertures. | 08211-15 | Carrer d'Hospitalet, 25 | Segurament pren el nom del comerciant barceloní Magí Bernades, propietari de la masia a mitjans del segle XIX. Can Maginàs havia estat una de les darreres cases pairals del terme municipal de Sant Feliu si prenem com a referència la Carretera Reial en direcció a Molins de Rei. Al llarg dels anys ha estat molt modificada i se li han anat afegint construccions a la masia original del segle XVI. | 41.3861600,2.0421300 | 419913 | 4582069 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Maginàs és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Ricart, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 61064 | Casino Santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 5-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1981). P. 10-11. | XIX | El casino santfeliuenc és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i estil neoclàssic. Té una façana molt simètrica a la que s'hi arriba mitjançant una escalinata emmarcada per balustres. Al pis superior hi ha un balcó també amb balustrada que acull tres portes de forma rectangular. A la part superior destaca l'existència d'un frontó molt ben delimitat per frisos de policromia diferent a la resta de l'edifici. A sobre dels tres vèrtex del frontó s'hi ubiquen elements decoratius en forma de poms florals esfèrics. Avui dia, l'aspecte cromàtic del seu exterior és força diferent a l'original, però l'edifici en sí, representa un exemple arquitectònic entorn al qual s'organitzà part del pla d'Eixample de Gabriel Borrell i Cardona uns anys més tard. | 08211-16 | Carrer de Joan Batllori, 6 / Carretera de Laureà Miró | Durant l'últim terç del segle XIX, la vida social de la població s'evidencia a través de la constitució de diverses associacions cíviques com el Casino, que es constitueix l'any 1879, l'Ateneu Lliure del Llobregat (1881) i la Unió Coral (1892) -altrament coneguda com 'El Coro'-. Totes elles representen un motiu difusor del moviment catalanista en una època marcada per la Restauració Borbònica i ofereixen gran varietat d'activitats com la lectura de la premsa diària local, nacional i internacional, l'organització de partides i campionats de dòmino o escacs, els assaig de cant coral, les representacions teatrals, la projecció de pel·lícules, la realització d'excursions i la creació d'escoles. La que ens ocupa ara aplegava inicialment la classe benestant (industrials, terratinents, etc). La primera seu del Casino se situà a la carretera de Laureà Miró (1879), però dos anys més tard es traslladà al carrer de Joan Batllori. El nou edifici va ser construït per les famílies Molins i Palet. | 41.3816600,2.0444200 | 420099 | 4581567 | 1881 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61065 | Cases aparellades (Joan Rovira)Passeig Bertrand, 17-191920Autoria desconeguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-joan-rovira-passeig-bertrand-17-19-1920-autoria-desconeguda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Restauració dècada 2000 | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta i pis i coberta plana que acull dos habitatges aparellats perfectament simètrics. La distribució de les obertures és molt regular i simètrica a les dues propietats: entrada principal i finestra resoltes en arc a la planta baixa i dues obertures que donen accés a un balcó a la planta pis, aquesta vegada de forma rectangular amb els angles arrodonits. Davant el predomini de línies rectes de la construcció, les baranes dels balcons, fetes en ferro forjat, es desenvolupen en línies corbes. A la part superior de la façana hi ha elements decoratius tipus 'Art Decó'. Consisteixen en cinc pilastres arrodonides per la part superior que ultrapassen la línia de façana. La del mig és de majors dimensions. Totes elles es defineixen mitjançant una sèrie de línies verticals o estries que les recorren i que formen a partir de la cornisa cap avall unes impostes separades entre sí i rematades amb una forma cúbica . Es tracta d'un estil modernista de caire geomètric proper al del grup d'artistes que van formar la Secessió Vienesa. La decoració a la resta de la façana és pràcticament inexistent i només es pot mencionar un petit fris que recorre horitzontalment els dos habitatges a l'alçada de la llum dels arcs de portes i finestres. | 08211-17 | Carrer de Bertrand, 17-19 | La casa ha estat recentment restaurada. | 41.3819900,2.0476400 | 420369 | 4581601 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61066 | Villa Dora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-dora | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Edifici de petites dimensions. Villa Dora té una sola planta amb coberta formant un terrat. A la façana, les obertures es distribueixen de forma simètrica: una porta principal flanquejada per una finestra a cada costat. Totes elles són rectangulars i presenten una decoració a base d'imposta amb un cert relleu tant a la llinda com a la part superior dels brancals. És aquí on incorpora petits elements ceràmics de color blau cobalt. La façana és coronada per una balustrada amb quatre pilastres, dos als extrems i dos a la part central. Estan culminats per gerros amb garlandes florals que baixen del coll a la base. Entre les dues pilastres centrals s'acomoda un llenç de paret de formes arrodonides rematat amb motllures on podem llegir la data de construcció de la casa (1923) i el nom (Villa Dora). | 08211-18 | Carrer de Carcereny i Tristany, 10 | El carrer de Carcereny i Tristany es devia obrir precisament pels volts dels primers anys vint del segle passat. Podem considerar, per tant, que aquesta és una de les primeres cases que s'hi construeix. | 41.3830400,2.0430200 | 419984 | 4581721 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61067 | Torre de Jacint Carnicé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-jacint-carnice | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Encara que l'estructura de l'edifici està en bon estat, la casa requereix d'un cert manteniment pel que fa a la façana. Els esgrafiats estan especialment deteriorats. | La torre de Jacint Carnicé es composa recollint l'esperit noucentista de l'època en què es va construir, caracteritzada per una actitud mesurada. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Està precedida d'un petit jardí. El nivell de la casa està lleugerament per sobre del nivell enjardinat, motiu pel qual l'accés es fa a través d'unes escales. En alçada s'estructura en soterrani, planta baixa i pis. A la planta baixa una porta en posició central està flanquejada per sengles finestres balconeres en arc de mig punt. Al pis superior hi ha un petit balcó centrat a la façana. És de plataforma rectangular i la línia del seu frontal coincideix amb la petita motllura que separa aquest cos de la façana de l'inferior. Hi dóna accés una porta rectangular. A banda i banda trobem una finestra amb l'ampit pronunciat. Totes tres obertures tenen decoració a la part superior: un rectangle d'estucat diferent a la llinda flanquejat per dues petites impostes estriades que sobresurten lleugerament de la línia de façana i arrenquen de la cornisa superior (de fet recorden mènsules molt estilitzades i no funcionals) per morir en la línia horitzontal que marca la llinda de les finestres. El coronament de l'edifici arrenca de la cornisa mencionada, sobre la qual se situa el fris de la cambra d'aire que està decorat amb una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics i florals i amb els espiralls. Finalment el parapet que amaga la teulada a dues aigües està decorat amb motius esgrafiats i es presenta interromput a la zona central per una barana de ferro forjat. Per contra, a les façanes laterals, aquest espai ocupat per la reixa de ferro es mostra tancat amb paret d'obra que fa un esglaó i s'eleva per sobre de l'alçada del parapet. | 08211-19 | Passeig del Comte de Vilardaga, 12 | La Torre Jacint Carnicé va ser projectada per l'arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any 1934, en plena etapa noucentista de la seva creació. Jacint Carnicé va ser promotor d'altres construccions a Sant Feliu, entre les que destaquen les cases situades en l'edifici contigu al que ara ens ocupa. | 41.3850900,2.0478500 | 420390 | 4581944 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61067-foto-08211-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61067-foto-08211-19-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau M. Rubió i Tudurí | La torre Jacint Carnicé consta en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Generalitat dins del conjunt amb núm. d'inventari 19097 que abasta els números 12-24 del carrer Comte Vilardaga. Per les seves característiques i també per ser obra de l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí ens ha semblat necessari fer-li una fitxa a part. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61068 | Cases del carrer de les Creus 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-creus-19 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. A la planta baixa trobem una porta en posició central flaquejada per dues finestres. Per sobre, una balconada de plataforma molt estreta, rectangular, amb el frontal estriat resseguint la línia d'una petita cornisa i suportada sobre tres mènsules, la posició de les quals coincideix amb la de les obertures de la planta baixa. El balcó es tanca amb barana de ferro forjat i té accés a través de tres portes. Totes les obertures de l'habitatge tenen forma d'arc rebaixat. El coronament de l'edifici presenta un fris amb espiralls i esgrafiats de motius vegetals que queda separada del parapet del teulat per una cornisa motllurada. | 08211-20 | Carrer de les Creus, 19 | El procés d'urbanització del barri del centre de Sant Feliu es correspon al segle XIX quan, en fragmentar-se la quadra de Palau, es van urbanitzar nous carrers de forma perpendicular a la carretera de Laureà Miró (antiga carretera Reial) com el de les Creus, Pere Àlvarez o d'en Serra, per tal de potenciar el creixement organitzat de Sant Feliu. Cal dir que aquest fet va coincidir amb el traçat de la línia de ferrocarril, cosa que més endavant originaria la necessitat d'expansió del municipi tant pel nord com pel sud de la zona compresa entre la via del tren i el nucli antic. | 41.3824500,2.0441700 | 420079 | 4581655 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61069 | Casa Ramon Baleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-baleta | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Al carrer Joan Maragall hi ha varis exemples d'arquitectura que s'acosta al gust modernista. En aquest cas, parlem de la casa de Ramon Baleta. Aquesta és una construcció de mitjanes dimensions entre mitgeres, amb planta baixa i pis i amb la façana organitzada segons dos cossos horitzontals. L'inferior acull dues grans obertures que comuniquen amb l'exterior i es presenten resoltes en arc rebaixat i coronat per les mènsules que suporten els petits balcons del pis superior, que semblen fer alhora de falsa clau. Aquest cos de la façana té un tractament de superfície en estucat en forma de franges encoixinades. Pel que fa al cos del primer pis, les obertures es defineixen per tenir els angles superiors arrodonits. Estan coronades per una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons blaus, blancs i ocres que reprodueixen motius geomètrics florals i que formen una piràmide esglaonada per sobre de les portes. La part superior de l'edifici concentra força decoració. Per una banda la façana conté una successió d'arcs cecs que moren de forma esglaonada sobre el llenç de paret. Els carcanyols estan decorats amb rajoles de ceràmica vidriada. Per sobre hi ha una petita cornisa acabada en teules i, finalment, una cresteria en forma de piràmide esglaonada que també acull rajoles de ceràmica i que contrasta amb les formes arrodonides dels arcs cecs. La composició recorda la casa situada en el número 10 del carrer Carreretes (fitxa número 3). | 08211-21 | Carrer de Joan Maragall, 87-89 | En aquesta casa, el projectista va ser segurament el mateix propietari de l'habitatge. La rosseta de ceràmica blava que decora els merlets de la part superior de l'edifici van ser dissenyades per Puig i Cadafalch. | 41.3801800,2.0482700 | 420419 | 4581399 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut, tot i que sembla que la va projectar el mateix propietari. | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'edifici es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 61070 | Habitatge del carrer Santa Maria, 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-88 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Casa cantonera de mitjanes dimensions. Presenta soterrani, planta baixa i pis, tot i que amb posterioritat a la seva construcció se li ha remuntat una pis més. A la planta baixa té tres obertures en forma d'arc rebaixat (la central la porta d'accés). Estan emmarcades per impostes que ressegueixen el contorn. Sota les finestres, i a tocar del nivell del terra hi ha dues obertures rectangulars apaïsades que donen ventilació i llum al soterrani. Al pis superior presenta una balconada estreta amb barana de ferro forjat molt lleugera i al qual s'accedeix des de qualsevol de les dues portes rectangulars ubicades als seus extrems. Un gran ràfec corona el conjunt original. Previsiblement està molt restaurat. Se suporta sobre cabirons. El ràfec presenta una decoració de ceràmica vidriada de molt cromatisme. La casa té, a la cantonada amb Passeig Sant Joan, un petit jardí delimitat per un mur. Aquí, una escala adossada a la paret lateral de l'edifici dóna accés des de l'exterior a la segona planta. | 08211-22 | Carrer Santa Maria, 88 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3785900,2.0420100 | 419894 | 4581228 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61071 | Casa de veïns de Josep Colominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-de-josep-colominas | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, però la façana està mancada d'un cert manteniment (neteja, recuperació de la policromia, etc). | Tot i que la majoria dels encàrrecs que seguien el corrent modernista eren cases unifamiliars o cases de veïns de planta baixa i pis, al carrer de Joan Maragall hi destaca aquesta casa per tenir planta baixa i tres pisos. Aquest tipus construcció representa un nou concepte d'habitatge, ja que fa una nova proposta d'aprofitament de l'espai. Es tracta d'un edifici amb balcons a totes les plantes delimitats per baranes de ferro forjat. La part superior de l'edifici destaca pel seu ràfec suportat sobre mènsules. La decoració és especialment present a la part alta de les portes que donen accés als balcons. Aquí trobem unes mènsules que coincideixen espacialment amb les impostes que decoren les obertures. Entre cada parell de mènsules se situa una escultura que representa un bust de dona modelada al gust modernista, amb cabells llargs i ondulats que en les seves puntes es transformen en motius vegetals. Aquestes figures simulen sustentar la plataforma dels balcons i, alhora, rematen les obertures de les portes que hi accedeixen. També és d'especial interès el cromatisme verd i vermellós que apareix a l'arrebossat de la façana i a l'enquadrament de les obertures. | 08211-23 | Carrer de Joan Maragall, 110 | Aquesta casa de veïns del carrer Joan Maragall va ser projectada el 1917 pel Mestre d'obres Ramon Ribera. Amb ella s'inicia a Sant Feliu l'aplicació d'un dels trets del capitalisme: rendibilitzar el sol amb la construcció intensiva. | 41.3799400,2.0495300 | 420524 | 4581371 | 1917 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61071-foto-08211-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61071-foto-08211-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61071-foto-08211-23-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Ramon Ribera (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61072 | Habitatges del carrer Joan Maragall, 136-140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-joan-maragall-136-140 | XX | La propietat del carrer Joan Maragall 136-140 és de planta baixa i pis i presenta una façana distribuïda en dos cossos horitzontals. A l'inferior, la superfície del mur que reprodueix carreus, queda limitada per un sòcol alt, interromput contínuament per les portes que comuniquen l'habitatge amb l'exterior. El primer pis presenta dos balcons, un força més llarg que l'altre, amb base sinuosa i baranes de ferro forjat. El coronament de les seves obertures conté motius decoratius que reprodueixen sanefes esgrafiades d'inspiració naturalista. Aquest motiu es repeteix al fris de la part superior, que també integra els espiralls de l'edifici en la decoració. La balustrada que culmina el conjunt queda interrompuda al centre per un petit mur ondulat en forma d'arc i on hi consta l'any de construcció de la propietat (1927). | 08211-24 | Carrer de Joan Maragall, 136-140 | 41.3799200,2.0503900 | 420596 | 4581368 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61073 | Torre del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-roser | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VERNTALLAT, Joaquimot; SERRALLONGA, Lluís. 'La Torre del Roser: ¿Biblioteca Municipal?'. La Vinya del Puntaire. Núm. 9 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1980). P. 7. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | La Torre del Roser és un edifici aïllat, de grans dimensions, de planta aproximadament quadrada, amb forma de cub i d'una gran simetria en la seva composició. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Les tres plantes presenten nombroses obertures. A la planta baixa, del costat de la façana principal (de cara al Parc de la Torre del Roser), hi ha grups de tres obertures a cada planta, perfectament superposades. La porta d'accés ocupa un lloc central i té forma d'arc rebaixat. Les dues finestres que s'hi troben, una a cada costat de la porta, tenen forma d'arc trilobulat molt rebaixat i esquematitzat. Al primer pis es troba un petit balcó centrat sustentat sobre mènsules que arrenquen de la llum de l'arc de la porta d'accés que està just a sota. Es tracta d'un balcó molt lleuger, rematat amb barana de ferro forjat, que no altera, per tant, la volumetria de l'edifici, de gran rectitud. Les tres obertures d'aquest primer pis de la banda de la façana principal són polilobulades, cosa que recorda l'estil neoàrab, i actuen com a element ornamental trencant amb la sobrietat i rectitud del dibuix de l'edifici. Al pis superior, les tres finestres que s'hi troben tornen a prendre la forma de les finestres de la planta baixa, però a diferència d'aquelles presenten un ampit ressaltat. La façana es remata, per aquest ordre, amb una successió de petits arcs cecs, una cornisa motllurada i la balustrada que tanca el terrat, al qual s'accedeix a través d'una petita torratxa de planta quadrada difícil de veure des del carrer, que presenta el mateix coronament que la resta de l'edifici. Les finestres de les façanes laterals són rectangulars en planta baixa i primer pis i quadrades al segon pis. Estan decorades per una imposta perimetral. L'any 1984 l'edifici va ser cedit per l'ajuntament de Sant Feliu a la Generalitat per fer-hi la seu de la UOC al Baix Llobregat, motiu pel qual se li va annexar una construcció per poder encabir-hi serveis com ara l'ascensor, o els lavabos. Aquest edifici annex només és visible des de la façana sud i no altera, per tant, la visió del conjunt des de la façana principal. Al costat sud, donat que predomina el vidre i tampoc trenca la volumetria de l'edifici. | 08211-25 | Carrer de Sant Joan XXIII, 16 | La torre es va construir a mitjans del segle XIX com a casa d'estiueig d'una família burgesa barcelonina. Mentre va ser propietat de Josep Duran i Argemí es coneixia com a Torre Duran. Una fotografia del 1928 publicada al llibre de Jordi Ferrer (veure bibliografia) ens mostra diferències entre l'edifici d'aleshores i el que veiem avui dia. En aquest sentit destaca la gran escalinata d'accés a l'edifici, situades a la façana principal i emmarcada per balustrada de pedra que avui dia ha desaparegut. | 41.3830200,2.0491100 | 420493 | 4581714 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61074 | Mercat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-vell | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - SANS, LLorenç. 'El Mercat fa cent anys'. El butlletí. Núm. 321 (Sant Feliu de Llobregat, juliol 1987). P. 9. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrada coronat per un cimbori amb lluernes que permeten la ventilació i il·luminació zenitals. Es resol amb una estructura bàsicament metàl·lica que s'adapta perfectament a la seva funció. L'ús, en aquest cas, del ferro colat, va suposar en el moment de la seva construcció, una renovació conceptual dels espais interiors pel que fa als suports, les cobertes, la il·luminació i la ventilació. Per aquest motiu, l'estil constructiu del mercat de Sant Feliu s'escapa de la tendència estètica historicista comuna a finals del segle XIX i s'acosta a la nova tipologia constructiva que trobem, per exemple, als mercats del Born i de Sant Antoni a Barcelona. | 08211-26 | Carrer de Josep M. Molina, 21 / Carrer de Falguera / Carrer de Pou de Sant Pere | El primer projecte del mercat data del 1876, quan es va preveure la construcció de vuit barraques fixes. El 1884 ja es concebia la cobertura de la plaça, fet que donava més estabilitat al conjunt, i el mateix any el consistori va aprovar ja el projecte, que va costar poc menys de 8000 pessetes. L'execució de les obres va ser encarregada al constructor Josep Molins i Cañameras. | 41.3805500,2.0435100 | 420022 | 4581444 | 1884 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pascual (arquitecte) i Josep Molins (constructor) | Popularment, el Mercat es coneix com la plaça perquè es va edificar al solar d'una plaça on, antigament, hi havia hagut l'Hostal del Comú, enderrocat al segle XVIII. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 61075 | Casa de veïns de Ramon Puig i Carme Carsi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-de-ramon-puig-i-carme-carsi | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, coberta a doble vessant i estructurat en alçada en planta baixa i dos pisos. La façana consta de diversos tractaments de superfície. En planta baixa presenta franges encoixinades, mentre que als dos pisos superiors combina l'estucat en forma de carreus de pedra (zona central de la primera planta) amb l'arrebossat . La porta d'accés a l'interior de l'edifici, resolta amb arc de mig punt, té dues obertures en arc rebaixat a banda i banda. Al primer pis trobem un balcó en posició central. És de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars. A banda i banda del balcó trobem una finestra amb ampit pronunciat i una columna al bell mig de l'obertura. Al segon pis es repeteix l'esquema de balcó flanquejat per finestres; però aquí les obertures presenten una forma diferent inspirada en l'arc trilobulat en el que el lòbul central ha pres forma quadrangular. Les finestres que flanquegen els balcons són geminades amb una columna central i queden visualment unificades per l'ampit únic que presenten. | 08211-27 | Carretera de Laureà Miró, 64-66 | Aquesta casa de veïns va ser encarregada per Ramon Puig i Carme Carsi a l'arquitecte Manuel Puig i Janer l'any 1929. | 41.3793500,2.0487800 | 420461 | 4581306 | 1929 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Manuel Puig Janer (arquitecte) i empresa dels Boloix (constructors) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61076 | Cal Bausili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bausili | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'habitatge de cal Bausili és de planta baixa i dos pisos. La planta baixa, actualment, es presenta molt modificada, amb una petita porta d'accés a la propietat i una entrada de cotxes, però la resta de façana conserva l'aparença original de l'edifici. Al primer pis trobem un balcó amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix des de dues portes rectangulars allargassades. Aquest tram de façana presenta una lesena integrada per pilastres amb capitell i arcs traçats amb una motllura. La zona equivalent al capitell de la pilastra du una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons predominantment blaus. Al pis superior tres finestres formant galeria en forma d'arc de mig punt estan profusament decorades amb ceràmica vidriada de color blau i motius florals. Per sobre de les finestres una cornisa amb motllures i denticulat presenta a la part superior un filet de ceràmica vidriada blava. El coronament de l'edifici, de tendència piramidal, culmina en un parapet de formes ondulades amb un òcul al centre. Les pilastres dels extrems tenen també una decoració amb trencadís de ceràmica vidriada de forma rodona. | 08211-28 | Carretera de Laureà Miró, 163 | D'aquesta casa sabem que l'any 1930 el propietari va sol·licitar permís per ampliar la segona planta. | 41.3800200,2.0459500 | 420225 | 4581383 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61076-foto-08211-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61076-foto-08211-28-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Masdéu i Puigdemasa (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Aquesta casa té el mateix cadastre que la de la fitxa 156 (Casa Antoni Bausili). Es tracta de dues cases situades l'una d'esquenes a l'altre ocupant el mateix terreny allargassat que va de la Carretera Laureà Miró 163 (Cal Bausili) a Joan Maragal, 15 (Casa Antoni Bausili). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61077 | Habitatge al carrer Constitució 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-7 | XIX-XX | Casa aïllada de dimensions mitjanes envoltada per un petit jardí. És de planta rectangular tot i que a la part anterior presenta un cos adossat de petita volumetria i d'alçada lleugerament inferior. El cos principal està cobert a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal, mentre que el volum adossat a la façana té una coberta a tres aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. En planta baixa presenta una porta d'entrada coberta per una barbacana que aprofita l'angle amb la paret lateral del cos adossat per fer una petita teulada sustentada sobre una pilastra amb capitell. La resta d'obertures són finestres rectangulars senzilles, de forma quadrangular. La part posterior té una gran terrassa a l'alçada del primer pis que no és possible veure des del carrer. La casa és interessant per la profusió d'elements decoratius: els espiralls de ceràmica de la cambra d'aire a la façana principal, el ràfec molt pronunciat recolzat sobre cabirols de biga o les pinyes de terracota que coronen la teulada. | 08211-29 | Carrer Constitució, 7 | 41.3846700,2.0455700 | 420199 | 4581900 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 61078 | Habitatge al carrer Jacint Verdaguer 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-jacint-verdaguer-15 | XX | Casa de petites dimensions, amb una mitgera i tres façanes, coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana principal. És de planta rectangular i es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Està envoltada d'un petit jardí i se situa a un nivell més alt que el del carrer, de manera que presenta un mur de contenció rematat amb balustres paral·lel a la façana principal. Aquesta té una finestra i una porta sota el petit porxo que forma la terrassa del primer pis en suportar-se sobre dues pilastres primes unides per un arc rebaixat. El pis superior té una finestra i una porta de sortida a la terrassa. L'aspecte més destacat és sense dubte la decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada que trobem a la part superior de les obertures de la casa i que representen una garlanda de motius florals de tons blaus i ocres sobre fons blanc. | 08211-30 | Carrer Jacint Verdaguer, 15 | 41.3809500,2.0500300 | 420567 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 61079 | Habitatge al carrer Torras i Bages, 8-12 (veure observacions) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-torras-i-bages-8-12-veure-observacions | XX | Tot i el correcte estat de conservació, l'edifici requereix algun manteniment. | Habitatge de grans dimensions, avui dia dividit en dos cases independents (núm 8-10 i núm. 12 del carrer). La planta del conjunt dibuixa una ziga-zaga feta a partir de la successió de quatre ales de planta rectangular adossades pels seus costats curts, adaptant-se així a l'entramat urbà. Presenta un petit pati, en part enjardinat, a la part anterior. El conjunt és d'una gran senzillesa, tot i que destaquen alguns elements, com la cornisa motllurada que unifica totes les ales, a la qual se superposen els espiralls de la cambra d'aire, o la balconada que transcorre per les dues ales del conjunt que ocupen una posició central. Aquesta es tanca amb una barana de ferro forjat de tubs verticals que, a la base, intercala volutes enfrontades i, a la part superior, a sota el passamà, també conté volutes de dimensió més petita. La part inferior de la plataforma d'aquesta balconada permet veure els cabirols de biga sobre els quals reposa. | 08211-31 | Carrer Torras i Bages, 8-12 | Actualment els números 8-10 són la seu d'un partit polític. | 41.3805700,2.0465000 | 420272 | 4581444 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61079-foto-08211-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61079-foto-08211-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61079-foto-08211-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya situa el BCIL número 36032 en el número 8 del carrer Torras i Bages, mentre que el BCIL número 36034 designa l'habitatge de Torras i Bages,10. Trobem, però alguna disfunció que cal tenir present. En primer lloc, els números 8 i 10 corresponen a un únic edifici que, a més, originàriament formava part de l'habitatge de grans dimensions que hi ha al número 12 del carrer ; en segon lloc, el Pla Especial i Catàleg de Sant Feliu de Llobregat té catalogat com a BCIL el número 12 de Torras i Bages, sense que a la l'IPA de la Generalitat hi consti cap codi de protecció específic d'aquest edifici. A més, les fitxes 146 i 147 del catàleg de Sant Feliu de l'any 1986 ressenyen respectivament els números 8-10 i 12. Per tot plegat cal concloure que el BCIL 36032 defineix els números 8-10 del carrer Torras i Bages, mentre que el BCIL número 36034 designa l'edifici del número 12. En tot cas, agafant com a criteri el fet que originàriament tot formava part del mateix conjunt, la descripció s'ha abordat de forma també conjunta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61080 | Escultura en bronze als Jardins del Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-bronze-als-jardins-del-palau-falguera | XXI | Escultura realitzada en bronze sobre base de ciment. Consta d'un cos de forma irregular que recorda el cos d'una figura humana estirada amb el tors redreçat. Als seus extrems se situen elements de reminiscències florals. Tot el conjunt té un tractament de superfície en forma d'espatulat i picat groller que dóna lloc a una textura rugosa. La base de ciment sobre la que recolza la figura de bronze té una forma de flor de quatre pètals molt estilitzada. | 08211-32 | Carrer Falguera, 2-8 | L'escultura és obra d'un artista japonès, d'Osaka, en Keiju Kawashima. La seva presència a Sant Feliu s'explica per la relació d'un artista local, en Lluís Sans, amb grups d'artistes d'aquesta ciutat nipona. Aquesta relació ha promogut intercanvis d'experiències artístiques, dels quals l'escultura que ens ocupa n'és un bon exemple. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 2003 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Keiju Kawashima | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61081 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 264 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-264 | XX | L'estructura de l'edifici presenta un bon estat de conservació, però la façana, especialment l'arrebossat que presenta, requereix d'algun manteniment. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i està cobert a dues vessants amb la carena paral·lela a la façana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. A la planta baixa trobem quatre portes d'accés a l'edifici molt senzilles, alternades amb finestres. Al primer pis presenta tres balcons ben centrats a la façana, cosa que els descentra respecte de les obertures de la planta baixa. Els tres balcons són petits, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés són molt senzilles. La part més ornamentada de la casa és el coronament de la façana. Aquest planteja una continuació del parament de la façana que simula un terrat a la catalana. A la part superior fa unes formes sinuoses a la part més alta de les quals se situen florons aparentment de terracota. El coronament del parapet es fa amb motllura de terracota del mateix color que els florons. Al mig de la façana consta la data de construcció de l'edifici (1925) emmarcada en un rectangle ornamentat. | 08211-33 | Carretera Laureà Miró, 264 | 41.3821900,2.0426400 | 419951 | 4581627 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61081-foto-08211-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61081-foto-08211-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61082 | Conjunt d'habitatges passeig del Comte de Vilardaga 5-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-passeig-del-comte-de-vilardaga-5-17 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un conjunt d'habitatges contigus entre mitgeres, de petites dimensions i molt similars entre ells, que permeten conèixer, una vegada més, la tendència compositiva de les cases que conformen el passeig des dels seus orígens. Són en la seva majoria cases precedides per un petit jardí, de planta baixa i terrat a la catalana amb barana de balustres de secció rectangular. De construcció senzilla, inclouen alguns elements decoratius que recorden l'estil noucentista, com els relleus ornamentals amb motius naturalistes que coronen les obertures de la situada al número 17 o els pilars que sustenten les reixes que separen la propietat del carrer. Normalment la zona més carregada des del punt de vista ornamental és la part superior dels edificis, amb cornises de motllures que sustenten la balustrada dels terrats i frisos amb espiralls. Malgrat les diferències existents entre cada construcció, totes responen al mateix esquema constructiu. | 08211-34 | Passeig del Comte de Vilardaga, 5 - 17 | Abans de la dècada del 1930, s'insinuen canvis en el creixement de la ciutat superant els límits de la població, però no és fins aquest any quan comencen les transformacions urbanes, que actuen en el llindar nord i el sector occidental de la ciutat. Tot i que existeixen poques dades al respecte i no es coneix si el fins a quin punt va ser un esbós o un projecte, el 1911, Gabriel Borrell va idear una sèrie de canvis que afectaven els terrenys existents sobre la línia del ferrocarril. El cas és que es van produir modificacions, com la creació del passeig del Comte de Vilardaga, iniciativa sorgida durant l'any 1916, quan ja es sol·licitava la disposició d'un pas a nivell que permetés connectar la ciutat per una i altra banda de la via. | 41.3848600,2.0472900 | 420343 | 4581919 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61082-foto-08211-34-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | El caràcter noucentista de l'edifici es limita a certes influències. | 106 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61083 | Habitatge unifamiliar de la carretera Laureà Miró, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-unifamiliar-de-la-carretera-laurea-miro-58 | - PARREU, Leonor. 'Treball sobre els esgrafiats de Sant Feliu de Llobregat'. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, però la façana requeriria d'algun manteniment, especialment relacionat amb la conservació dels esgrafiats. | Casa unifamiliar de petites dimensions, amb planta rectangular que es distribueix en planta baixa i pis i presenta un esquema compositiu molt racional i ordenat. Distingim dos cossos horitzontals. El mur de l'inferior està arrebossat imitant carreus i allotja diverses obertures quadrangulars. El superior destaca especialment pels esgrafiats que el decoren amb sanefes de caire naturalista i floral. Les dues obertures d'aquesta planta, a diferència de les de la planta baixa, tenen forma d'arc deprimit i donen accés a un balcó amb barana de ferro forjat. El coronament del terrat presenta un gran esgrafiat que reprodueix un vas amb fruita, motiu que repeteix, en forma escultòrica, als extrems superiors de l'edifici. | 08211-35 | Carretera de Laureà Miró, 58 | 41.3793700,2.0491200 | 420489 | 4581308 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61083-foto-08211-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61083-foto-08211-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61083-foto-08211-35-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61084 | Habitatge del carrer Santa Maria, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-38-40 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Edifici de dos habitatges entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada a dues aigües formant un gran ràfec. A la planta baixa diverses obertures rectangulars permeten tant l'accés com la il·luminació de l'espai. En aquest cos la façana està arrebossada imitant carreus de pedra. Al pis superior se situen dos balcons de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. El ràfec presenta una decoració imitant un cassetonat i està sustentat en cabirols de biga. Entre algunes d'elles, se situen espiralls. El conjunt és d'aspecte molt senzill. | 08211-36 | Carrer Santa Maria 38-40 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3791600,2.0434100 | 420012 | 4581290 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61085 | Casa de veïns d'Antoni Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-dantoni-prats | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La casa, de grans dimensions, se situa fent xamfrà entre la rambla de la Marquesa de Castellbell i el carrer de Santiago Rusiñol, i es distribueix segons l'esquema tipològic de planta baixa i pis. A la façana principal (Rambla Marquesa) la porta, rectangular, està emmarcada per una imposta que acaba en cresta esglaonada, formant un espai interior en forma de piràmide esglaonada que ha estat decorat amb motius ceràmics de tons blaus que dibuixen formes geomètriques. Aquesta porta està flanquejada per finestres també rectangulars. Al pis superior dues portes arrenglerades verticalment amb les finestres de la planta baixa donen sortida a dos petits balcons rectangulars rematats amb barana de ferro forjat. Les portes tenen els angles superiors arrodonits i estan coronades per una franja de rajoles de ceràmica vidriada emmarcada en una imposta de formes sinuoses que arriba fins la cornisa superior i en la que s'hi ubiquen grans espiralls. En aquesta imposta, i a banda i banda de les obertures, hi ha una aplicació de ceràmica vidriada de forma rodona de color blau. Entre els dos balcons, i coincidint amb la centralitat que marca la porta, es troba un rectangle esgrafiat amb una cistella plena de fruites. La façana que dóna al carrer Santiago Rusiñol distribueix les obertures a la part central i permet veure l'existència d'unes golfes pel conjunt de tres finestres que les il·luminen. Aquesta façana es remata en forma esglaonada i dur al centre una decoració esgrafiada que representa una cistella de fruites emmarcada en un rectangle. La composició de les dues façanes és molt ordenada, i en destaquen les sanefes esgrafiades que coronen les obertures, recorren el mur en forma de fris o emmarquen quadres ornamentals fets amb la mateixa tècnica. Un segon element decoratiu són les rajoles vidriades, les quals aporten un motiu cromàtic a la propietat i són presents als llindes de les finestres que comuniquen amb la rambla, al coronament esglaonat i de forma piramidal de l'entrada principal i a la base de les finestres del primer pis del carrer de Santiago Rusiñol. | 08211-37 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 15 | La casa de veïns d'Antoni Prats, va ser projectada per Gabriel Borrell el 1926, durant la que sovint s'ha identificat com la seva segona etapa creativa, més propera al moviment noucentista que al modernista. | 41.3804200,2.0517900 | 420714 | 4581422 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61085-foto-08211-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61085-foto-08211-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61085-foto-08211-37-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'element que té número d'inventari 19157, situat a la Rambla Marquesa de Castellbell 9) té una descripció que sembla correspondre en realitat a aquesta altra casa del núm. 15 (veure fitxa 57). Per contra, la minsa explicació que dóna l'Inventari sobre l'element número 36084 que s'ubicaria a la Rambla Marquesa de Castellbell no sembla correspondre amb l'element ressenyat en aquesta fitxa. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 61086 | Torre de Jaume Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-jaume-deu | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es traca d'una casa de petites dimensions de planta baixa i pis. La seva composició es distribueix de forma ordenada, on la proporció i la mesura en són les característiques principals. L'accés elevat de l'ingrés principal es fa a través d'unes escales que donen a una porta rectangular, avui dia de dos batent molt senzills dels anys 60. A banda i banda, hi ha dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració a base d'impostes en els brancals que, en la part superior, s'uneixen al fris que se situa sota el balcó del primer pis. Els espais entre les tres obertures es decoren amb motius vegetals estucats que es desenvolupen des d'un punt central en el que s'ubiquen làmpades. Al primer pis un balcó central amb barana de ferro forjat. Les dues portes que el donen accés presenten una pilastra amb capitell als brancals, la part superior de les quals toca amb una petita cornisa d'una sola motllura. A partir d'aquí les portes presenten un frontó arrodonit. La part superior de l'edifici presenta una zona central més elevada amb un ócul rodó. La façana està arrebossada imitant carraus de pedra. La regularitat de la composició, acosta l'arquitecte al moviment modern de l'arquitectura a través del llenguatge noucentista. Mercè Vidal considera aquesta casa lligada al llenguatge de les Beaux Arts. | 08211-38 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 50 | La torre de Jaume Déu va ser concebuda per l'arquitecte Rubió i Tudurí, qui havia intervingut en la projecció de diversos habitatges a la ciutat, com la torre de Francesc Serra (passeig de Nadal, 1) o diverses cases dels carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall i Torras i Bages o al passeig del Comte de Vilardaga. | 41.3827600,2.0507500 | 420630 | 4581683 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubió i Tudurí | Aquesta casa, obra de l'arquitecte Rubió i Tudurí, no ha estat possible identificar-la a l'IPA, tot i que podria ser alguna de les cases amb adreça i descripció imprecisa i, per tant, sense prou elements per identificar-les. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 61087 | Tradició roserista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-roserista | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIX | Actualment hi ha a Sant Feliu una entitat que vetlla per la conservació de la tradició i la seva difusió i reconeixement públic. | Ens trobem davant d'un dels principals elements de la ciutat de Sant Feliu, la rosa i la tradició roserista. Es tracta d'una tradició centrada en el cultiu d'aquesta flor, així com la seva cura i recerca per a l'obtenció de varietats seleccionades arrenca a finals del segle XIX degut a la introducció de nous conceptes en l'enjardinament i l'urbanisme i a les noves tècniques de cultiu. Ja des dels inicis són diversos els roseristes santfeliuencs que aconsegueixen un prestigi internacional en aquest àmbit: Camprubí, Torreblanca, Pahissa i, sobre tot, Pere Dot. És aquest darrer personatge qui més va investigar en el camp de la creació de noves varietats. Destaca especialment per la seva dedicació a les roses petites, fins al punt que va crear la rosa més petita del món, a la que va posar el nom de Si. També va treballar per a l'obtenció d'exemplars més estilitzats, de tija més llarga. Les seves creacions van ser premiades a diversos certàmens nacionals i internacionals. Actualment, la tradició roserista es manté a través de diverses activitats i emplaçaments que s'hi dediquen, com el roserar Dot i Camprubí (fitxa 191) o l'Exposició Nacional de Roses, celebrada anualment durant les Festes de Primavera (veure fitxa núm. 165). A Sant Feliu existeix una entitat cultural, l'Associació d'Amics de les Roses, que vetlla pel manteniment de la memòria entorn a aquesta tradició i per la seva conservació. Cal mencionar també aspectes com ara que durant la República la ciutat va canviar el seu nom pel de Roses del Llobregat i que aquestes flors guarneixen amb facilitat espais públics i privats. | 08211-39 | Els segles XIX i XX representen el moment de màxima esplendor del desenvolupament roserístic arreu del món. A Catalunya, l'any 1931 es va crear la primera associació al voltant de les roses (Amics de les Roses), i es van iniciar les primeres manifestacions expositives i concursos. Un dels roseristes més universals, Pere Dot, nascut a la finca de la Torre Blanca el 1885, es va iniciar al món de la floricultura de la mà del seu pare, jardiner major de la propietat on vivien. Després de viatjar a diferents ciutats europees per ampliar els seus coneixements, va passar a ser un dels principals promotors de l'associació Amics de les Roses, juntament amb altres personalitats com Rubió i Tudurí, Cambó i Ros i Sabaté. Al llarg de la seva vida professional va crear una gran quantitat de noves varietats de roses i va guanyar nombrosos concursos i premis. La família Camprubí també constitueix un referent en el món de la roserista com a productors de roses i obtentors de noves varietats. Sovint, col·laboraven amb els Dot i s'abocaven, juntament amb Torre Blanca, a l'Exposició de Roses de Sant Feliu. Aquesta exposició es va començar a celebrar el 1928 i, tot i la interrupció que va suposar l'esclat de la Guerra Civil, es va recuperar el 1949 i se segueix celebrant avui en dia. Va ser el mateix any 1949 quan es va concebre part de la finca de Torre Blanca a la rosa i el seu conreu com a centre de treball i producció. L'any 1998, es va habilitar a Sant Feliu de Llobregat un espai per a la recuperació i dinamització de la cultura roserista amb la construcció del roserar Dot i Camprubí al barri de les Grases com a projecte botànic d'exposició permanent de roses. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, Sant Feliu està pendent del reconeixement de la tradició roserista a través d'una petició formal a la Generalitat de Catalunya per tal que l'Exposició Nacional de Roses sigui inclosa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i obtingui el reconeixement de Festa Patrimonial de Catalunya. | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61088 | Jaciment de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-salut | MENÉNDEZ, X. 'Mas Lluhí (Sant Feliu de llobregat)'. A: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern: Centre d'Estudis Santjustencs. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. SOLÍAS, J. M. 'La Salut (Sant Feliu de Llobregat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989. p.346-358. | IaC-IIdC | El jaciment està totalment colgat i cobert de vegetació | Jaciment arqueològic on s'han documentat dos forns romans de planta quadrangular construits amb maó i tovots. També s'ha recuperat ceràmica ibérica, ceràmica romana africana de cuina i ceràmica sigil·lada africana A.A. La realització de cates amb motiu de la urbanització del barri del Mas Lluí permet afirmar que es tracta d'una zona arqueològica extensa. | 08211-40 | Al límit del barri del Mas Lluí prop del camí cap a la Salut | S'ha constatat dues fases d'ocupació, la primera fase data del s.I a.C i és de tradició indígena romanitzada. La segona fase va durar fins la segona meitat del s.II dC. Els arqueòlges directors consideren que el jaciment formava part d'un complex industrial romà que va funcionar durant aquesta segona fase, el qual produia principalment tegulae, imbrex i dolium. En un primer moment indeterminat el jaciment va ser excavat clandestinament per Antoni Romagosa. L'any 1971 es va localitzar un paviment d'opus signinum. L'any 1993 van realitzar un seguit de prospeccions com a part del projecte Estudi territorial del Pla de Barcelona:evolució històrica i evolució del territori en época romana. No serà fins el 1995 quan, amb motiu de la construcció de l'urbanització de Mas Lluhí, es va realitzar l'excavació d'urgència mitjançant la realització de 20 cates, les quals van permetre la localització de les estructures. | 41.3924600,2.0622100 | 421600 | 4582750 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61089 | Cases d'en Molins (Jacint Verdaguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-molins-jacint-verdaguer | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | És un conjunt de 6 cases amb algunes diferències entre elles pel que fa a la conservació. | Es tracta d'un conjunt de sis cases unifamiliars de petites dimensions projectades per Gabriel Borrell i Cardona i executades pel contractista Molins. Enllaçades en fila entre mitgeres, són precedides per un petit jardí i consten de planta baixa i pis. A destacar especialment el predomini de les línies corbes, presents en el remat de les façanes, en la forma arquejada de les finestres (que recorda les de les cases d'en Molins del Passeig Bertrand –fitxa 69), en la forma dels balcons i el altres elements decoratius. Les cases s'estructuren en planta baixa i pis. En planta baixa les cases presenten obertures rectangulars. Al primer pis hi ha un petit balcó de formes arrodonides i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés tenen forma d'arc rebaixat lleugerament trilobulat i estan decorades amb una imposta perimetral. Per sobre la línia de façana juga amb formes arrodonides i l'espai que es genera es decora amb un element fet a base de ceràmica vidriada. Les tanques de les cases concentren gran part de la decoració de filiació modernista. Així trobem aplicació de ceràmica trencada procedent de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues a la part superior de la tanca i aplicació de còdols de riu en tots els elements d'obra que separen les propietats del carrer. A més, es va jugar amb el color dels còdols per crear motius geomètrics i, fins i tot, per posar la data de construcció en xifres romanes (MCMXII). | 08211-41 | Carrer de Jacint Verdaguer, 17-27 | Conjunt de sis cases de clara inspiració modernista projectades per l'aleshores arquitecte municipal Gabriel Borrell i realitzades pel contractista Molins. Diversos indicis apunten que el resultat final és, pel que fa a la decoració, fruit de l'empremta del constructor més que no pas de l'arquitecte. Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins la qual, sovint, dotava les obres amb un toc personal amb la introducció de cromatismes per mitjà de la ceràmica o amb la utilització de materials com els còdols de riu i les pedres. | 41.3811100,2.0497400 | 420543 | 4581501 | 1909-12 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61090 | Comissaria de Policia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comissaria-de-policia | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici aïllat de considerables dimensions, de planta quadrada i volumetria cúbica. Té planta baixa i planta pis i terrat a la catalana. A la que avui dia és la façana principal, unes escales adossades frontalment obren el camí cap a la porta d'accés a l'interior de l'edifici, salvant així la diferència de nivell entre l'habitatge i el carrer. La porta, rectangular, està flanquejada per sengles finestres també rectangulars. En el pis superior, en posició central i a sobre de la porta, hi ha un petit balcó de plataforma rectangular i recolzat en dues petites mènsules. Té una barana d'obra que repeteix i enllaça la forma de dos hexàgons concèntrics travessats pels seus radis, de manera que es crea un efecte visual geomètric. A banda i banda del balcó, dues finestres rectangulars just a sobre de les de la planta baixa. El conjunt està rematat per una cornisa de motllures amb espiralls i la barana del terrat superior. Les altres façanes són també de disseny senzill. A la façana sud, que segurament havia estat la principal en el moment de construcció de l'habitatge, destaca al primer pis una balconada suportada sobre una única mènsula correguda. Avui dia té barana de ferro, però possiblement es guarnia amb la mateixa solució que el balcó petit de la façana descrita anteriorment. | 08211-42 | Carrer Carreretes, 9-11 | La implantació a Sant Feliu de les fàbriques de seda Bertrand va suposar un canvi també a nivell urbanístic. S'obriren o urbanitzaren carrers (C/ Santa Maria, Sant Antoni o Verge de les Neus) i en ells es van construir habitatges per als obrers, molt propers a la fàbrica. La casa que ara ens ocupa, just davant de les casetes dels treballadors del carrer Santa Maria (fitxa 86) va ser l'habitatge del director de la fàbrica. En temps més recents l'edifici va ser seu de l'emissora Ràdio Sant Feliu i, posteriorment i fins l'actualitat, va passar a ser la comissaria de la Policia Nacional. | 41.3795900,2.0449700 | 420143 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61091 | Torre Francesc Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-francesc-serra | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | La torre de Francesc Serra és un habitatge unifamiliar aïllat de grans dimensions, de planta gairebé rectangular i cobert a quatre aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos i es presenta envoltat d'una zona enjardinada, tot i que només es veuen tres façanes, degut a la presència d'altres construccions al darrera. En planta baixa una petita escala du a la porta principal. Aquesta està flanquejada per dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració perimetral de major pes a la llinda. Entre cada obertura se situen les parelles de mènsules que sustenten el balcó de la planta superior. Aquest és de formes curvilínies i es tanca amb barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són com les de la planta baixa, però presenten una cornisa superior a mode de trencaaigües suportada sobre mènsules. Al segon pis, dos grups de tres finestres en arc de mig punt situades cap els extrems de la façana i unificat cadascun d'ells per l'ampit compartit per les tres finestres. La façana nord presenta una gran terrassa a l'alçada del segon pis que, sustentada en pilastres, forma una porxada en planta baixa. Les portes d'accés a la terrassa són idèntiques a les que a la façana principal permeten l'accés al balcó. Per sobre tornem a trobar una galeria de finestres en arc de mig punt també amb ampit únic per a cada grup de tres finestres. Les vessants de la teulada creen un ràfec rematat per una sèrie de motllures arrodonides i denticulades. La casa té a la part posterior una torratxa coberta a quatre aigües que dóna lloc a un cos diferenciat del volum de la casa. Presenta finestres quadrangulars en el primer i segon pis i en forma d'arc de mig punt en el cos que sobresurt de l'alçada de l'habitatge. | 08211-43 | Passeig de Nadal, 1 B | Aquesta casa és obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va exercir d'arquitecte, urbanista, jardiner, autor teatral i novel·lista i crític literari. A Sant Feliu, va desenvolupar un seguit de projectes arquitectònics entre els anys 1922 i 1934, la majoria situats a la zona de l'eixample de 1902 (carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall, Torras i Bages, passeig de Nadal, carrer de les Neus, rambla de la Marquesa de Castellbell, carrers de Montseny i de Sant Jaume, passeig del Comte de Vilardaga i passatge de Fargas. | 41.3823800,2.0458100 | 420216 | 4581645 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubió i Tudurí | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61092 | Torre Francesc Folch (Cal Berna) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-francesc-folch-cal-berna | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Necessita restauració | Construcció de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa i pis coberta amb terrat a la catalana. La torre, coneguda popularment com cal Berna, se situa emmig d'un terreny enjardinat que dóna al carrer Vidal i Ribas i al Passeig Nadal. El jardí queda reclòs per una paret d'obra culminada per una barana amb reixa de ferro forjat. Tot plegat aïlla la propietat del carrer i permet una entrada principal que cedeix espai a l'entrada de cotxes. Les façanes estan visualment dividides per petites cornises en tres cossos, corresponents a les dues plantes de l'edifici i al coronament final. La principal és la que dóna al passeig Nadal, on trobem petits balcons amb balustres. Les obertures responen totes al mateix esquema: són rectangulars amb els angles superiors arrodonits i decorades amb una imposta perimetral que, a la part superior, es remata amb esgrafiats de motius naturalistes. La part superior de l'edifici presenta una combinació de llenç d'obra de formes sinuoses amb barana de ferro forjat que contribueix a alleugerir visualment el conjunt. | 08211-44 | Carrer de Vidal i Ribas, 27 / Passeig de Nadal, 20 | Francesc Folch i Torras va encarregar a Gabriel Borrell la construcció d'una casa amb jardí al passeig de Nadal que seguia una tipologia singular en relació al plantejament més habitual de l'època basat en la construcció de cases distribuïdes en filera. | 41.3824000,2.0468100 | 420300 | 4581647 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61093 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 138 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-138 | XX | L'edifici té un bon estat de conservació, però està mancat de manteniment. | Casa de petites dimensions entre mitgeres, estructurada en alçada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel a la façana. La planta baixa està molt modificada. El pis superior presenta un balcó tancat amb balustres al qual s'accedeix des de dues portes situades als seus extrems. Són de forma rectangular amb els angles arrodonits i, a la part superior, presenten una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons blanc, blau i ocre. Per sobre del conjunt, un ràfec suportat en mènsules i el coronament de l'edifici, que amaga la teulada i pren unes formes mixtilínies. Al centre hi ha un ócul en forma de circumferència, avui dia cec. Les pilastres dels extrems estan coronades per pinyes. | 08211-45 | Carretera Laureà Miró, 138 | 41.3797300,2.0459800 | 420227 | 4581351 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61093-foto-08211-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61093-foto-08211-45-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 61094 | Dues cases aparellades (Família Costa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-familia-costa | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Tot i tenir un correcte estat de conservació a nivell estructural, el conjunt està mancat d'un cert manteniment. | Les dues cases aparellades de la família Costa són obra de 1910, i es desconeix el seu autor. Tot i acollir dos habitatges, es tracta d'una única construcció de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Presenten una façana unitària que acull, al centre, els dos accessos principals amb un portal més estret al mig. Cada porta està coronada per una imposta que sobresurt lleugerament respecte de la superfície de la façana. Té forma d'arc apuntat. A més, el conjunt de les tres portes queden emmarcades per una altra imposta en arc de mig punt. A cada extrem de la façana hi ha una finestra balconera de forma rectangular amb barana de ferro forjat i decoració de volutes a la part superior. Tot el conjunt de finestres i portes d'aquesta façana està alhora emmarcat per impostes amb forma d'arcs més altes que les anteriorment descrites. Al cos superior, quatre obertures es disposen al voltant d'un eix de simetria, essent les dues interiors portes d'accés a sengles balcons amb barana de línies arrodonides en ferro forjat i plataforma rectangular. Aquestes quatre obertures estan coronades per crestes en forma d'arc de reminiscència ogival que acaben en volutes que reposen sobre la zona dels llindes i presenten al mig un espirall romboïdal sota una motllura arquejada. L'edifici es corona amb barana de ferro forjat. Els apunts neomedievals i gòtics que hi trobem són l'enllaç d'aquest edifici amb el corrent modernista. | 08211-46 | Carrer de Torras i Bages, 28-30 | Les cases van ser projectades al 1910, data que figurava a la façana de l'edifici i que avui dia ha desaparegut. | 41.3807700,2.0472400 | 420334 | 4581465 | 1910 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61094-foto-08211-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61094-foto-08211-46-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. La data de l'obra constava al centre de l'extrem superior de la façana, detall actualment desaparegut. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 61095 | Banc a la via pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-a-la-via-publica | -FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. | XX | Banc situat a la via pública, construït a la part exterior del mur que delimita el jardí d'una de les cases del passatge Fargas. Està fet en ciment folrat de trencadís de ceràmica vidriada de trossos irregulars. Es constitueix de seient, respatller i braços. A la part central del respatller hi ha una papallona gran feta a base de trencadís, amb el cos blau i ales de colors ocre, marró, negre i blau. La resta del respatller presenta trencadís de ceràmica de color blanc. Al plànol horitzontal del seient es distribueixen tres peces de ceràmica de forma circular en la que es representa un àliga en color verd sobre fons groc. Les peces estan envoltades de ratjos fets a base de fragments de ceràmica de color blau. D'aquestes tres peces, la central coincideix en posició amb la papallona del respatller. La resta del plànol horitzontal del seient també està coberta de trencadís de ceràmica de color blanc, mentre que el plànol vertical és de ciment vist, si més no avui dia. Tot i que estan molt deteriorats, encara és possible apreciar que els braços del seient estan fets de figures de ceràmica vidriada que representen animals fantàstics. | 08211-47 | Germans Carreras | Banc modernista, segurament de principis del segle XX. Inicialment estava situat dintre del jardí de Can Fargas, mentre que avui dia es troba a la banda del carrer Germans Carreras i adossat al mur que delimita la propietat que hi ha a la part posterior. | 41.3838500,2.0473200 | 420344 | 4581807 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | L'Inventari de Patrimoni de la Generalitat situa aquest banc al carrer Constitució, sense especificar número. La realització d'aquest mapa del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat ha permés comprovar que en realitat està ubicat al carrer Germans Carreras dins de l'illa de cases del passatge Fargas. | 105|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61096 | Ermita de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-salut | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVII | Com es pot llegir a la història d'aquest element, l'ermita tal com la veiem avui dia és fruit de la reconstrucció de 1939. S'ha optat, però, per posar la data corresponent a les primeres notícies que tenim d'aquesta ermita. | Ermita de petites dimensions al costat de la Masia de la Salut. És de planta rectangular i teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta una porta rectangular resseguida en tot el seu contorn per unes impostes. Està coronada per una finestra semicircular de la mateixa amplada que la porta i amb l'arc de la circumferència a dalt que permet la il·luminació de l'interior de la nau. El coronament d'aquesta façana fa una forma esglaonada que ressegueix el dibuix de les dues aigües de la teulada. La façana lateral de la dreta presenta dues petites finestres en forma d'arc escarser. Per dintre, el sostre fa una volta de canó. | 08211-48 | Les primeres notícies de l'ermita de la Salut es remunten al segle XVII (1661), quan l'ermita estava dedicada a la Mere de Deu dels Rosers. No és fins més tard, ver el 1748, que apareix amb el nom amb què la coneixem avui dia i dedicada, per tant, a la Mare de Deu de la Salut. Durant la guerra civil espanyola l'ermita fou destruïda. L'any 1939 es va reconstruir. Tots els santfeliuencs van pujar-hi en processó per dur la nova imatge de la verge el dia 23 de juny de 1940, quedant de nou inaugurada l'ermita. L'any 2002 va patir un incendi | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61096-foto-08211-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 61097 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-11 | - ECO DEL LLOBREGAT. 'La actuación administrativa de nuestro Ayuntamiento'. El Eco del Llobregat. Núm. 1 (Sant Feliu de Llobregat, novembre 1928). P. 2-5. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici aïllat de mitjanes dimensions a que consta de planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular i presenta una coberta composta integrada per diversos faldons de dos vessants. La façana principal dóna a la plaça de la Vila. Les altres donen a la carretera Laureà Miró, al carrer Pou de Sant Pere i al petit espai que queda del costat de Can Panyella, d'accés restringit. Segons el tractament de la superfície de la façana, es distingeixen dos cossos horitzontals: la planta baixa, amb franges encoixinades i els dos pisos, arrebossats. A la planta baixa destaca la porta d'accés a l'interior de l'edifici, en forma d'arc de mig punt i flanquejada per columnes adossades a la façana. El primer pis presenta un balcó central de plataforma curvilínia i tancat amb balustres. Se suporta sobre una mènsula central i sobre les dues columnes que flanquegen la porta principal d'accés. La porta que li dóna accés té pilastres als brancals i, a la part superior, està rematada amb un frontó arquejat que reposa en una sobrellinda amb mènsules. Al centre del frontó es pot llegir en número romans la data de construcció de l'edifici (1928). El tercer pis presenta galeria de finestres rectangulars més sòbries organitzades en dos grups de tres. Entre ambdós grups es pot veure un relleu amb l'antic escut de la ciutat. Per la part posterior, que dóna a la carretera, l'edifici presenta una torratxa de planta rectangular coberta a quatre aigües. | 08211-49 | Plaça de la Vila, 1 | L'edifici de l'Ajuntament va ser projectat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar i encarregat al constructor Llorenç Molins, fill de Josep Molins i Josefa Serra, els fundadors de l'empresa que tant havien treballat per l'arquitecte municipal Gabriel Borrell, el predecessor de Climent Maynés. L'edifici respon a un estil que recorda el noucentisme i va ser inaugurat en plena dictadura de Primo de Rivera, quan Sant Feliu obtingué el títol de ciutat (1929), cosa que va comportar l'ampliació de la plaça per tal que la presència de l'edifici fos més evident i sumptuosa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés i Gaspar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 61098 | Casa Bonaventura Raspall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-raspall | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa cantonera de tres façanes, de grans dimensions, volumetria cúbica i amb terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. La planta baixa presenta portes i finestres rectangulars coronades per rajoles de ceràmica vidriada de tonalitats blaves i ocres i motius geomètrics, a to amb la sanefa del mateix material i motius que horitzontalment recorre aquest cos de l'edifici a mitja alçada i que només es veu interrompuda al seu pas per portes i finestres. Aquests elements, que doten de color l'edifici des d'una estètica clarament modernista, van ser produïts a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat i dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni M. Gallissà. A la façana principal s'ubiquen dues portes, una és l'accés principal a l'edifici i l'altra donava accés al magatzem. Destaca la presència d'un sòcol recobert de lloses de pedra de formes irregulars. Al pis superior de la façana del Passeig Nadal s'ubiquen, sense eix de simetria, dos balcons de diferents dimensions. Són de plataforma rectangular amb el frontal decorat amb ceràmica vidriada. Es tanquen amb barana de ferro forjat molt lleugera i estan suportats sobre mènsules esglaonades col·locades asimètricament per adaptar-se a la posició de les obertures del pis inferior. Aquests balcons acullen una i dues portes respectivament, totes elles culminades amb idèntica decoració a les de la planta baixa. El cos de la paret corresponent al segon pis llueix grans i abundants motius esgrafiats de caràcter neoclàssic que fan referència als premis i reconeixements que va rebre l'antic establiment dedicat al comerç d'importació i exportació de fruita i verdura. Concretament trobem grans medallons que mostren als ciutadans del municipi la importància que va tenir la família Bonaventura Raspall per la seva activitat. A la cresteria ondulant del límit superior de l'edifici, sobre un ràfec de maó vermell, trobem una segona tipologia d'esgrafiats que reprodueix garlandes i flors. Per sota del ràfec tornem a trobar una sanefa de ceràmica vidriada també de tons blaus i ocres i motius geomètrics. | 08211-50 | Carrer de Vidal i Ribas, 36-38 / Passeig de Nadal, 22 | Bonaventura Raspall va encarregar el projecte d'edificació de casa seva a l'arquitecte Gabriel Borrell, i l'execució de l'obra va anar a càrrec del constructor Molins. El projecte de Borrell dibuixava els trets més generals de l'edifici la composició per planta baixa i pis, la construcció d'un terrat a la catalana i l'existència d'obertures a les tres façanes. Però la gran quantitat d'ornaments que van aparèixer a l'obra acabada responien a la voluntat del contractista i al costum de l'executor per enriquir el projecte de l'arquitecte. | 41.3825000,2.0472400 | 420336 | 4581658 | 1915 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.