Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61053 | Habitatges del carrer de Santa Maria 66-84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-santa-maria-66-84 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Cases de petites dimensions, entre mitgeres. Presenten totes idèntica façana. Són de planta baixa i pis. A la planta baixa tenen porta i finestra rectangulars amb impostes que marquen el llinda i els brancals. Al pis superior hi ha un balcó molt petit amb plataforma en semicercle i barana de ferro forjat i, al costat, una finestra. En aquest darrer element hi ha un ampit amb petita jardinera decorada amb rajoletes de color blanc i blau cobalt alternes, formant un dibuix de tauler d'escacs. La coberta a doble vessant paral·lela a la façana deixa anar un ràfec que contribueix a la unitat de tot el conjunt. Com a dada curiosa comentar que l'alçada de les obertures del segon pis les situa gairebé a tocar del ràfec. La façana du un arrebossat al qual, a través de petites estries formant quadrícula molt discreta, se li ha volgut donar un cert aire de construcció amb carreus. | 08211-5 | Carrer Santa Maria, 66-84 | Casetes de principis del segle XX. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pe als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el comprés entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan, que són les descrites en aquesta fitxa. | 41.3787200,2.0423200 | 419920 | 4581242 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61053-foto-08211-5-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61056 | Conjunt del carrer d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-den-serra | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (1)'. El Butlletí. Núm. 297 (Sant Feliu de Llobregat, octubre-novembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (2)'. El Butlletí. Núm. 298 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Carrer estret i curt a la zona centre de la ciutat. Fa un petit trajecte que va des de la Carretera Laureà Miró fins al Carrer de Pere Àlvarez. Les cases que conformen el carrer d'en Serra avui en dia, presenten majoritàriament un aspecte estètic ben divers respecte l'original, però el seu interès rau en el manteniment de la tipologia original amb què es van construir: cases entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb una distribució funcional de les obertures. Altres elements del carrer també donen al conjunt un valor patrimonial evident (voreres, llambordes, etc). Val a dir que el tram que toca a la Carretera Laureà Miró està més desdibuixat, ja que s'hi van construir petits blocs de pisos molt senzills. Per contra, un cop superats aquests pisos, hom té la sensació de traslladar-se en el temps, ja que a partir d'aquest punt i fins a Pere Àlvarez, un altre carrer declarat BCIL en el seu conjunt, el carrer d'en Serra conserva el seu 'sabor' original. | 08211-8 | Carrer d'en Serra | El carrer d'en Serra havia format part de la Quadra de Palau. Durant la tercera i la quarta dècada del segle XIX es van construir les cases arrenglerades que per encàrrec de Josep Serra i Marrugat, propietari del terreny. En una de les cases el seu gendre hi va instal·lar una fàbrica de teixits el 1845 (can Tintorer) i, a partir de llavors, el carrer va prendre un caràcter de colònia fabril per la uniformitat de les cases i la gran quantitat de teixidors que hi vivien. Quan Serra va morir, les propietats van ser heretades per descendència fins el 1943, que es van anar venent d'una en una a particulars. | 41.3834800,2.0424700 | 419938 | 4581771 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61058 | Escola Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-tramuntana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'una casa cantonera amb una mitgera. És de mitjanes dimensions, amb planta, pis i golfes i amb coberta a doble vessant, on s'ubiquen tres xemeneies. Es caracteritza per la simetria de la seva composició. La façana principal dóna al carrer Verge de la Salut, havent-hi una altra façana al carrer Ventura i Gassol. Mirant cap a la façana principal, a la planta baixa, a banda i banda de la porta d'entrada se situen grans finestrals de forma quadrangular. També són quadrangulars les portes d'accés al balcó del primer pis. Per contra, les 9 obertures que permeten l'entrada de llum a les golfes tenen forma d'arc de mig punt. Estan organitzades en grups de tres arcs petits col·locats de forma equidistant des del centre. Hi ha una petita terrassa al nivell de les golfes, i el costat lateral del primer pis es caracteritza per un seguit d'arcs que emmarquen una balconada. La façana de Ventura i Gassol permet veure el perfil de les dues vessants de la coberta, així com les dues terrasses superposades que es formen a la part posterior a l'alçada del primer pis i de les golfes degut a les inferiors dimensions d'aquestes plantes respecte de la planta baixa. En aquest costat de la casa es reprodueix el mateix esquema de finestres quadrangulars a la planta baixa i al primer pis i arquejades a les golfes. El conjunt mostra algunes decoracions a base de rajoles de ceràmica vidriada. La teulada forma un gran ràfec decorat amb peces ceràmiques disposades en escates. | 08211-10 | Carrer de Ventura i Gassol, 2 / Carrer de la Verge de la Salut | 41.3839700,2.0441000 | 420075 | 4581824 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61059 | Escola Verge de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-verge-de-la-salut | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | El conjunt alberga una escola amb equipaments religiosos i està integrat per diversos edificis de diferent cronologia. El que és objecte d'aquesta descripció és un edifici de planta quadrangular de grans dimensions annex a una petita església. L'edifici és de planta baixa i dos pisos amb una galería de finestres a cadascun. Les de la planta baixa i el primer pis són quadrangulars, mentre que les del segon pis tenen forma d'arc de mig punt. A la façana principal la part central es correspon amb una petita elevació que forma un frontó a l'alçada de la porta i trenca amb la línia recta del voladís per accentuar la importància de la zona d'accés a l'interior. A la banda oest hi ha annexa l'església i la sagristia, que es van edificar el 1913. Es tracta d'un conjunt arquitectònic de planta rectangular i absis pentagonal, d'estil eclèctic on domina l'aparença neomedieval dels elements gòtics, com són el tall de les obertures ogivals (entre les que destaca la porta d'entrada) i de mig punt, que accentuen lleugerament la verticalitat, tot i que la façana és molt opaca al no predominar les obertures. | 08211-11 | Carrer del doctor Fleming / Carrer de la Constitució / Carrer de Dalt | La comunitat de Sant Pere Adminicula va inaugura aquesta escola l'any 1912 com a sucursal de l'asil Duran, una institució fundada a Gràcia uns anys abans amb l'objectiu d'educar nens abandonats i marginats. Aquesta primera implantació es va fer en una masia ubicada als terrenys on ara es troba l'escola. Al 1913 es va construir l'església i la sagristia. A principis dels anys trenta del segle XX, es va ampliar l'edifici antic per tal d'albergar més interns i, així doncs, va arribar a ocupar l'amplitud que avui en dia ens ofereixen les seves parets externes. Als anys 50 ja se'l coneix com Col·legi Verge de la Salut, degut a una reorientació del programa educatiu que va permetre l'accés a nens de famílies santfeliuenques. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a quartell, època en la qual es van dur a terme algunes reformes a la capella. Des de llavors, el conjunt va anar reduint els seus espais verds amb la creació de noves construccions que atenien el seu número creixent d'alumnes. | 41.3839600,2.0459200 | 420227 | 4581821 | 1912 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61060 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-1 | <p>- AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005.</p> | XIX | L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril. | <p>L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril.</p> <p>Edifici de viatgers d'una sola planta, de secció i planta rectangular formada per tres cossos verticals que disposen cadascun de conjunts de tres obertures quadrangulars, una d'elles, a la part central, la porta d'accés i la resta, finestres. Coberta plana que forma un terrat. Una estructura compositiva similar la trobem a la façana posterior, que dóna a la via. Aquí, les dues portes d'accés i sortida del recinte, situades de forma asimètrica, estan envoltades de conjunts de dues finestres en forma d'arc de mig punt. El cos central, es distingeix dels altres per l'òcul que el corona a l'alçada de la porta d'accés principal i per la presència d'una escala de doble accés que facilita l'entrada al recinte. La façana està arrebossada i pintada de blanc, tot i que als angles de l'edifici hi ha uns falsos carraus de pedra entrellaçats. Es tracta d'un estil arquitectònic molt influenciat pel model anglès i amb exemples arquitectònics similars al Regne Unit (allà l'estació de Balper és pràcticament idèntica a la de Sant Feliu de Llobregat ), segurament degut a què el projecte col·laborà algun arquitecte d'aquest país.</p> | 08211-12 | Plaça de l'estació, 1 | <p>La línia de tren que inicialment unia Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei i Martorell es va inaugurar l'any 1855. Al 1856 ja era possible arribar fins a Barcelona. Aquest fet tingué gran incidència en l'urbanisme i el desenvolupament industrial de la ciutat. De fet, el traçat del ferrocarril va donar com a resultat l'obertura de nous carrers. Com a dada curiosa, mencionar que Carlos Urkiola, autor d'un estudi sobre la línia recollit en un llibre (veure apartat bibliografia), diu 'Aquestes estacions (Cornellà, Molins, Sant Feliu...) presenten un estil arquitectònic força interessant perquè són veritables models únics de la nostra línia. Creiem que el disseny fou influït per l'estil anglès, ja que trobem dos estils molt en voga al Regne Unit en aquella època; l'estil neogòtic i l'italianitzant. No sabem si algun arquitecte anglès participà directament en el disseny de les estacions, però el cert és que estacions de la nostra línia guarden una gran similitud amb estacions del Regne Unit, com la de Sant Feliu de Llobregat amb la de Balper, a la línia de Derby a Chesterfield, obra de l'arquitecte Francis Thompson, que construí diverses estacions i edificis d'estil italianitzant'.</p> | 41.3830600,2.0477900 | 420383 | 4581719 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-02-28 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | El pas del tren per Sant Feliu de Llobregat preveu experimentar un gran canvi quan es soterri la seva traça des del pas superior de l'autopista B-23 fins a la zona industrial de la localitat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61061 | Habitatges del carrer Santa Maria 53-55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-santa-maria-53-55 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos edificis de petites dimensions entre mitgeres tractats com a conjunt arquitectònic al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu. Són molt dispars entre sí en quant als acabats, però comparteixen l'estructura en planta i pis amb terrat a la catalana. El número 53 presenta a la planta baixa la porta d'accés com a única obertura. Té forma d'arc lleugerament rebaixat. Per sobre se situa un petit balcó de forma rectangular amb barana de ferro forjat i porta d'accés rectangular que presenta a la seva part superior una decoració a base d'imposta arquejada. La part superior està rematada amb una cornisa ampla de motllures per sobre de la qual se situa l'element més destacat de la façana: dues volutes simètriques i enfrontades situades a la part central. El número 55 dues portes unificades per una petita cornisa superior suportada sobre mènsules i, al costa, una finestra amb idèntic motiu superior. A sobre un balcó i una finestra tots dos coronats per sengles espiralls ovalats. També en aquest cas la part superior conté l'element de més pes visual de la construcció: una paret de línies sinuoses en forma piramidal amb un gran òcul ovalat i culminat amb petita garlanda de motius florals, al centre. | 08211-13 | Carrer Santa Maria 53-55 | Casetes de principis del segle XX. No tenim dades històriques sobre elles. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pels seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que els compren entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan. | 41.3785300,2.0424000 | 419926 | 4581221 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61062 | Conjunt del carrer de Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-joan-maragall | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX-XX | Joan Maragall és un carrer estret del centre de la ciutat, actualment de vianants. El seu traçat va del carrer Jacint Verdaguer a la carretera Laureà Miró i, a partir d'aquí, es prolonga en línia recta cap el carrer Josep Maria de Molina. La major part de les construccions que l'integren són habitatges de petites dimensions, normalment casetes de planta baixa i pis, tot i que hi trobem algun exemple de construcció de major amplada i alçada i, fins hi tot, hi trobem algun edifici de veïns també catalogat. La diversitat d'estil de les cases respon al fet que el carrer es va obrir segurament al segle XVII i es s'ha anat urbanitzant fins els nostres dies. És per això que hi trobem estils més sobris, propis del segle XVIII, junt amb altres edificis de tall modernista i noucentista, propis de finals del XIX o principis del XX. És potser el carrer de Sant Feliu que més conserva el sabor d'un carrer antic, ja que ha alterat relativament poc la seva fisonomia. Tot i així val a dir que alguns dels habitatges que s'hi ubiquen han estat enormement modificats i, fins i tot, enderrocats per construir-hi habitatges més moderns, aspecte aquest que no ha estat evitat malgrat la declaració de Bens Culturals d'Interès Local de què gaudeixen bona part dels mateixos. | 08211-14 | Carrer de Joan Maragall | Abans de ser projectada la carretera Reial (actual carretera de Laureà Miró), el carrer de Joan Maragall, llavors anomenat del Masovernou era el camí que connectava Sant Just Desvern amb Sant Feliu. De fet, al llarg de la història ha tingut diverses nomenclatures com carrer de Masover Nou, Nou de la Riera, carrer de Baix o carrer d'Àngel Guimerà. L'estructura de la major part de cases és unifamiliar i entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis, i van ser realitzades en la seva majoria per mestres d'obra. En alguns casos, se situava un habitatge a la planta baixa amb accés individual i una segona residència a la planta pis. Es pot observar cert gust modernista en els elements ornamentals de les llindes o en el coronament de les façanes, tant per l'ús de cromatismes en la ceràmica i el trencadís com per les línies corbes i volumètriques que caracteritzen la seva composició i la forja utilitzada en els balcons. Moltes de les cases deriven de la divisió de parcel·les de les propietats de la carretera Reial, cosa que va permetre construir nous habitatges amb les façanes que trobem a l'actual carrer. | 41.3801300,2.0475900 | 420362 | 4581394 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61064 | Casino Santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 5-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1981). P. 10-11. | XIX | El casino santfeliuenc és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i estil neoclàssic. Té una façana molt simètrica a la que s'hi arriba mitjançant una escalinata emmarcada per balustres. Al pis superior hi ha un balcó també amb balustrada que acull tres portes de forma rectangular. A la part superior destaca l'existència d'un frontó molt ben delimitat per frisos de policromia diferent a la resta de l'edifici. A sobre dels tres vèrtex del frontó s'hi ubiquen elements decoratius en forma de poms florals esfèrics. Avui dia, l'aspecte cromàtic del seu exterior és força diferent a l'original, però l'edifici en sí, representa un exemple arquitectònic entorn al qual s'organitzà part del pla d'Eixample de Gabriel Borrell i Cardona uns anys més tard. | 08211-16 | Carrer de Joan Batllori, 6 / Carretera de Laureà Miró | Durant l'últim terç del segle XIX, la vida social de la població s'evidencia a través de la constitució de diverses associacions cíviques com el Casino, que es constitueix l'any 1879, l'Ateneu Lliure del Llobregat (1881) i la Unió Coral (1892) -altrament coneguda com 'El Coro'-. Totes elles representen un motiu difusor del moviment catalanista en una època marcada per la Restauració Borbònica i ofereixen gran varietat d'activitats com la lectura de la premsa diària local, nacional i internacional, l'organització de partides i campionats de dòmino o escacs, els assaig de cant coral, les representacions teatrals, la projecció de pel·lícules, la realització d'excursions i la creació d'escoles. La que ens ocupa ara aplegava inicialment la classe benestant (industrials, terratinents, etc). La primera seu del Casino se situà a la carretera de Laureà Miró (1879), però dos anys més tard es traslladà al carrer de Joan Batllori. El nou edifici va ser construït per les famílies Molins i Palet. | 41.3816600,2.0444200 | 420099 | 4581567 | 1881 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61066 | Villa Dora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-dora | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Edifici de petites dimensions. Villa Dora té una sola planta amb coberta formant un terrat. A la façana, les obertures es distribueixen de forma simètrica: una porta principal flanquejada per una finestra a cada costat. Totes elles són rectangulars i presenten una decoració a base d'imposta amb un cert relleu tant a la llinda com a la part superior dels brancals. És aquí on incorpora petits elements ceràmics de color blau cobalt. La façana és coronada per una balustrada amb quatre pilastres, dos als extrems i dos a la part central. Estan culminats per gerros amb garlandes florals que baixen del coll a la base. Entre les dues pilastres centrals s'acomoda un llenç de paret de formes arrodonides rematat amb motllures on podem llegir la data de construcció de la casa (1923) i el nom (Villa Dora). | 08211-18 | Carrer de Carcereny i Tristany, 10 | El carrer de Carcereny i Tristany es devia obrir precisament pels volts dels primers anys vint del segle passat. Podem considerar, per tant, que aquesta és una de les primeres cases que s'hi construeix. | 41.3830400,2.0430200 | 419984 | 4581721 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61070 | Habitatge del carrer Santa Maria, 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-88 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Casa cantonera de mitjanes dimensions. Presenta soterrani, planta baixa i pis, tot i que amb posterioritat a la seva construcció se li ha remuntat una pis més. A la planta baixa té tres obertures en forma d'arc rebaixat (la central la porta d'accés). Estan emmarcades per impostes que ressegueixen el contorn. Sota les finestres, i a tocar del nivell del terra hi ha dues obertures rectangulars apaïsades que donen ventilació i llum al soterrani. Al pis superior presenta una balconada estreta amb barana de ferro forjat molt lleugera i al qual s'accedeix des de qualsevol de les dues portes rectangulars ubicades als seus extrems. Un gran ràfec corona el conjunt original. Previsiblement està molt restaurat. Se suporta sobre cabirons. El ràfec presenta una decoració de ceràmica vidriada de molt cromatisme. La casa té, a la cantonada amb Passeig Sant Joan, un petit jardí delimitat per un mur. Aquí, una escala adossada a la paret lateral de l'edifici dóna accés des de l'exterior a la segona planta. | 08211-22 | Carrer Santa Maria, 88 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3785900,2.0420100 | 419894 | 4581228 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61072 | Habitatges del carrer Joan Maragall, 136-140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-joan-maragall-136-140 | XX | La propietat del carrer Joan Maragall 136-140 és de planta baixa i pis i presenta una façana distribuïda en dos cossos horitzontals. A l'inferior, la superfície del mur que reprodueix carreus, queda limitada per un sòcol alt, interromput contínuament per les portes que comuniquen l'habitatge amb l'exterior. El primer pis presenta dos balcons, un força més llarg que l'altre, amb base sinuosa i baranes de ferro forjat. El coronament de les seves obertures conté motius decoratius que reprodueixen sanefes esgrafiades d'inspiració naturalista. Aquest motiu es repeteix al fris de la part superior, que també integra els espiralls de l'edifici en la decoració. La balustrada que culmina el conjunt queda interrompuda al centre per un petit mur ondulat en forma d'arc i on hi consta l'any de construcció de la propietat (1927). | 08211-24 | Carrer de Joan Maragall, 136-140 | 41.3799200,2.0503900 | 420596 | 4581368 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61073 | Torre del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-roser | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VERNTALLAT, Joaquimot; SERRALLONGA, Lluís. 'La Torre del Roser: ¿Biblioteca Municipal?'. La Vinya del Puntaire. Núm. 9 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1980). P. 7. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | La Torre del Roser és un edifici aïllat, de grans dimensions, de planta aproximadament quadrada, amb forma de cub i d'una gran simetria en la seva composició. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Les tres plantes presenten nombroses obertures. A la planta baixa, del costat de la façana principal (de cara al Parc de la Torre del Roser), hi ha grups de tres obertures a cada planta, perfectament superposades. La porta d'accés ocupa un lloc central i té forma d'arc rebaixat. Les dues finestres que s'hi troben, una a cada costat de la porta, tenen forma d'arc trilobulat molt rebaixat i esquematitzat. Al primer pis es troba un petit balcó centrat sustentat sobre mènsules que arrenquen de la llum de l'arc de la porta d'accés que està just a sota. Es tracta d'un balcó molt lleuger, rematat amb barana de ferro forjat, que no altera, per tant, la volumetria de l'edifici, de gran rectitud. Les tres obertures d'aquest primer pis de la banda de la façana principal són polilobulades, cosa que recorda l'estil neoàrab, i actuen com a element ornamental trencant amb la sobrietat i rectitud del dibuix de l'edifici. Al pis superior, les tres finestres que s'hi troben tornen a prendre la forma de les finestres de la planta baixa, però a diferència d'aquelles presenten un ampit ressaltat. La façana es remata, per aquest ordre, amb una successió de petits arcs cecs, una cornisa motllurada i la balustrada que tanca el terrat, al qual s'accedeix a través d'una petita torratxa de planta quadrada difícil de veure des del carrer, que presenta el mateix coronament que la resta de l'edifici. Les finestres de les façanes laterals són rectangulars en planta baixa i primer pis i quadrades al segon pis. Estan decorades per una imposta perimetral. L'any 1984 l'edifici va ser cedit per l'ajuntament de Sant Feliu a la Generalitat per fer-hi la seu de la UOC al Baix Llobregat, motiu pel qual se li va annexar una construcció per poder encabir-hi serveis com ara l'ascensor, o els lavabos. Aquest edifici annex només és visible des de la façana sud i no altera, per tant, la visió del conjunt des de la façana principal. Al costat sud, donat que predomina el vidre i tampoc trenca la volumetria de l'edifici. | 08211-25 | Carrer de Sant Joan XXIII, 16 | La torre es va construir a mitjans del segle XIX com a casa d'estiueig d'una família burgesa barcelonina. Mentre va ser propietat de Josep Duran i Argemí es coneixia com a Torre Duran. Una fotografia del 1928 publicada al llibre de Jordi Ferrer (veure bibliografia) ens mostra diferències entre l'edifici d'aleshores i el que veiem avui dia. En aquest sentit destaca la gran escalinata d'accés a l'edifici, situades a la façana principal i emmarcada per balustrada de pedra que avui dia ha desaparegut. | 41.3830200,2.0491100 | 420493 | 4581714 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61084 | Habitatge del carrer Santa Maria, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-38-40 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Edifici de dos habitatges entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada a dues aigües formant un gran ràfec. A la planta baixa diverses obertures rectangulars permeten tant l'accés com la il·luminació de l'espai. En aquest cos la façana està arrebossada imitant carreus de pedra. Al pis superior se situen dos balcons de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. El ràfec presenta una decoració imitant un cassetonat i està sustentat en cabirols de biga. Entre algunes d'elles, se situen espiralls. El conjunt és d'aspecte molt senzill. | 08211-36 | Carrer Santa Maria 38-40 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3791600,2.0434100 | 420012 | 4581290 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61087 | Tradició roserista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-roserista | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIX | Actualment hi ha a Sant Feliu una entitat que vetlla per la conservació de la tradició i la seva difusió i reconeixement públic. | Ens trobem davant d'un dels principals elements de la ciutat de Sant Feliu, la rosa i la tradició roserista. Es tracta d'una tradició centrada en el cultiu d'aquesta flor, així com la seva cura i recerca per a l'obtenció de varietats seleccionades arrenca a finals del segle XIX degut a la introducció de nous conceptes en l'enjardinament i l'urbanisme i a les noves tècniques de cultiu. Ja des dels inicis són diversos els roseristes santfeliuencs que aconsegueixen un prestigi internacional en aquest àmbit: Camprubí, Torreblanca, Pahissa i, sobre tot, Pere Dot. És aquest darrer personatge qui més va investigar en el camp de la creació de noves varietats. Destaca especialment per la seva dedicació a les roses petites, fins al punt que va crear la rosa més petita del món, a la que va posar el nom de Si. També va treballar per a l'obtenció d'exemplars més estilitzats, de tija més llarga. Les seves creacions van ser premiades a diversos certàmens nacionals i internacionals. Actualment, la tradició roserista es manté a través de diverses activitats i emplaçaments que s'hi dediquen, com el roserar Dot i Camprubí (fitxa 191) o l'Exposició Nacional de Roses, celebrada anualment durant les Festes de Primavera (veure fitxa núm. 165). A Sant Feliu existeix una entitat cultural, l'Associació d'Amics de les Roses, que vetlla pel manteniment de la memòria entorn a aquesta tradició i per la seva conservació. Cal mencionar també aspectes com ara que durant la República la ciutat va canviar el seu nom pel de Roses del Llobregat i que aquestes flors guarneixen amb facilitat espais públics i privats. | 08211-39 | Els segles XIX i XX representen el moment de màxima esplendor del desenvolupament roserístic arreu del món. A Catalunya, l'any 1931 es va crear la primera associació al voltant de les roses (Amics de les Roses), i es van iniciar les primeres manifestacions expositives i concursos. Un dels roseristes més universals, Pere Dot, nascut a la finca de la Torre Blanca el 1885, es va iniciar al món de la floricultura de la mà del seu pare, jardiner major de la propietat on vivien. Després de viatjar a diferents ciutats europees per ampliar els seus coneixements, va passar a ser un dels principals promotors de l'associació Amics de les Roses, juntament amb altres personalitats com Rubió i Tudurí, Cambó i Ros i Sabaté. Al llarg de la seva vida professional va crear una gran quantitat de noves varietats de roses i va guanyar nombrosos concursos i premis. La família Camprubí també constitueix un referent en el món de la roserista com a productors de roses i obtentors de noves varietats. Sovint, col·laboraven amb els Dot i s'abocaven, juntament amb Torre Blanca, a l'Exposició de Roses de Sant Feliu. Aquesta exposició es va començar a celebrar el 1928 i, tot i la interrupció que va suposar l'esclat de la Guerra Civil, es va recuperar el 1949 i se segueix celebrant avui en dia. Va ser el mateix any 1949 quan es va concebre part de la finca de Torre Blanca a la rosa i el seu conreu com a centre de treball i producció. L'any 1998, es va habilitar a Sant Feliu de Llobregat un espai per a la recuperació i dinamització de la cultura roserista amb la construcció del roserar Dot i Camprubí al barri de les Grases com a projecte botànic d'exposició permanent de roses. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, Sant Feliu està pendent del reconeixement de la tradició roserista a través d'una petició formal a la Generalitat de Catalunya per tal que l'Exposició Nacional de Roses sigui inclosa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i obtingui el reconeixement de Festa Patrimonial de Catalunya. | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61088 | Jaciment de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-salut | MENÉNDEZ, X. 'Mas Lluhí (Sant Feliu de llobregat)'. A: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern: Centre d'Estudis Santjustencs. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. SOLÍAS, J. M. 'La Salut (Sant Feliu de Llobregat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989. p.346-358. | IaC-IIdC | El jaciment està totalment colgat i cobert de vegetació | Jaciment arqueològic on s'han documentat dos forns romans de planta quadrangular construits amb maó i tovots. També s'ha recuperat ceràmica ibérica, ceràmica romana africana de cuina i ceràmica sigil·lada africana A.A. La realització de cates amb motiu de la urbanització del barri del Mas Lluí permet afirmar que es tracta d'una zona arqueològica extensa. | 08211-40 | Al límit del barri del Mas Lluí prop del camí cap a la Salut | S'ha constatat dues fases d'ocupació, la primera fase data del s.I a.C i és de tradició indígena romanitzada. La segona fase va durar fins la segona meitat del s.II dC. Els arqueòlges directors consideren que el jaciment formava part d'un complex industrial romà que va funcionar durant aquesta segona fase, el qual produia principalment tegulae, imbrex i dolium. En un primer moment indeterminat el jaciment va ser excavat clandestinament per Antoni Romagosa. L'any 1971 es va localitzar un paviment d'opus signinum. L'any 1993 van realitzar un seguit de prospeccions com a part del projecte Estudi territorial del Pla de Barcelona:evolució històrica i evolució del territori en época romana. No serà fins el 1995 quan, amb motiu de la construcció de l'urbanització de Mas Lluhí, es va realitzar l'excavació d'urgència mitjançant la realització de 20 cates, les quals van permetre la localització de les estructures. | 41.3924600,2.0622100 | 421600 | 4582750 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61090 | Comissaria de Policia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comissaria-de-policia | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici aïllat de considerables dimensions, de planta quadrada i volumetria cúbica. Té planta baixa i planta pis i terrat a la catalana. A la que avui dia és la façana principal, unes escales adossades frontalment obren el camí cap a la porta d'accés a l'interior de l'edifici, salvant així la diferència de nivell entre l'habitatge i el carrer. La porta, rectangular, està flanquejada per sengles finestres també rectangulars. En el pis superior, en posició central i a sobre de la porta, hi ha un petit balcó de plataforma rectangular i recolzat en dues petites mènsules. Té una barana d'obra que repeteix i enllaça la forma de dos hexàgons concèntrics travessats pels seus radis, de manera que es crea un efecte visual geomètric. A banda i banda del balcó, dues finestres rectangulars just a sobre de les de la planta baixa. El conjunt està rematat per una cornisa de motllures amb espiralls i la barana del terrat superior. Les altres façanes són també de disseny senzill. A la façana sud, que segurament havia estat la principal en el moment de construcció de l'habitatge, destaca al primer pis una balconada suportada sobre una única mènsula correguda. Avui dia té barana de ferro, però possiblement es guarnia amb la mateixa solució que el balcó petit de la façana descrita anteriorment. | 08211-42 | Carrer Carreretes, 9-11 | La implantació a Sant Feliu de les fàbriques de seda Bertrand va suposar un canvi també a nivell urbanístic. S'obriren o urbanitzaren carrers (C/ Santa Maria, Sant Antoni o Verge de les Neus) i en ells es van construir habitatges per als obrers, molt propers a la fàbrica. La casa que ara ens ocupa, just davant de les casetes dels treballadors del carrer Santa Maria (fitxa 86) va ser l'habitatge del director de la fàbrica. En temps més recents l'edifici va ser seu de l'emissora Ràdio Sant Feliu i, posteriorment i fins l'actualitat, va passar a ser la comissaria de la Policia Nacional. | 41.3795900,2.0449700 | 420143 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61103 | Habitatge al carrer Joan Batllori 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-batllori-13 | XX | Edifici d'habitatge de petites dimensions, de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures (dues portes amb entradeta d'esglaons i una finestra) vorejades per una petita imposta que, a la part superior, agafa major relleu i forma una mena de petit fris amb estries verticals . Al pis superior trobem una altra porta d'accés a un petit balcó de plataforma rectangular i tancat amb barana de ferro forjat. Aquí la porta presenta idèntica ornamentació que les de la planta baixa. Tres petits espiralls coronen el conjunt de l'obertura. Per sobre de tot plegat, se situa un falç òcul lobulat. Totes les obertures són molt estretes, cosa que remarca la verticalitat del conjunt. La construcció és molt senzilla i només es veu realçada pel coronament superior ondulat de forma trilobulada amb fris. Es tracta d'una de les diverses cases d'inspiració noucentista ubicada al carrer Joan Batllori, tot i que aquesta s'allunya de l'estil de les que l'envolten per l'absència de motius esgrafiats. | 08211-55 | Carrer de Joan Batllori, 13 | 41.3817700,2.0445000 | 420106 | 4581579 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61105 | Habitatge a la Rambla de la Marquesa de Castellbell 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-rambla-de-la-marquesa-de-castellbell-9 | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Necessita restauració | Casa cantonera de grans dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i planta i pis i coberta per un terrat pla. Està situada a la cruïlla de la Rambla Marquesa de Castellbell amb el Passatge Roig. El conjunt d'obertures de l'edifici, portes i finestres rectangulars, presenten llinda i brancals de pedra. Del costat Rambla, les tres obertures del pis superior són portes que obren als seus corresponents balcons, molt petits i rectangulars i amb barana de ferro forjat. La façana que dóna al passatge Roig té un parell de finestres centrades a la planta baixa idèntiques a les de la façana principal. Per sobre d'elles hi ha un altre parell de finestres, però aquestes presenten ampit i jardinera de ceràmica vidriada que alterna rajoles petites blanques amb altres de color blau cobalt. Es tracta d'una jardinera comuna per a les dues finestres i està suportada sobre tres petites mènsules. La zona més curiosa de la façana està la part superior de l'edifici, terrassada, però amb acabaments de mitges aigües. Als vèrtex presenta un pinacle ceràmic. Aquestes aigües formen un ràfec sustentat en cabirols de biga. Entre cada parell de cabirols s'ubica un espirall circular i petit. | 08211-57 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 9 | L'edifici que ens ocupa va ser projectat, inicialment, com a habitatge unifamiliar, però avui dia acull diversos habitatges. | 41.3802100,2.0520200 | 420733 | 4581399 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61105-foto-08211-57-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, la descripció de la casa situada al número 9 de la Rambla Marquesa Castellbell que té el número d'inventari 19157, correspon en realitat a la casa del número 15 (fitxa 37), que té núm. d'inventari 36084. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61112 | Latoneria de J. Ribas i Cañameras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/latoneria-de-j-ribas-i-canameras | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Habitatge de petites dimensions, situat entre mitgeres, de planta baixa i un pis, compost de dos cossos horitzontals. A la planta baixa un arrebossat imita carreus damunt del mur i està composada per una porta principal d'entrada, doble i flanquejada per dues finestres balconeres que presenten barana de ferro forjat fins a un terç de la seva alçada. Totes aquestes obertures tenen una imposta que recorre el seu perímetre. Al primer pis es reprodueix l'esquema de la planta baixa però la porta es substitueix per un mur esgrafiat amb la inscripció 'Latonería de J.Ribas Cañameras'. Aquí, les dues finestres laterals estan envoltades d'elements decoratius estucats. Aquest primer pis també té una balconada que recorre quasi tota la façana. Coronant l'edifici trobem una cornisa amb espiralls i el ràfec, que se sustenta sobre cabirols de biga amb mènsula. | 08211-64 | Carrer de Sant Llorenç, 25-27 | Casa propietat de la família Ribas-Cañameres, que ostentaven un negoci de producció de productes de llautó, tant des d'una vessant de producció en sèrie (aixetes) com artesanal (canelobres, espalmatòries, etc). Tenint en comte que la urbanització del carrer Sant Llorenç es produí durant la dictadura de Primo de Rivera, aquesta casa deu ser dels anys 20 del segle passat. Així ho confirma també l'estil constructiu dintre del noucentisme. | 41.3808400,2.0490600 | 420486 | 4581472 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36125). | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61119 | Casa del carrer Verge de les Neus, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-39 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions, entre mitgeres, amb soterrani, planta baixa i planta pis i teulada a dues aigües. La façana ha estat restaurada recentment. A la planta baixa presenta al nivell del sòl un petit sòcol de pedra interromput per la porta d'accés a l'habitatge i per una petita una obertura de forma rectangular que, estant arran de terra, il·lumina el soterrani. A sobre d'aquesta petita obertura se situa una finestra també rectangular, però amb es dos angles superiors arrodonits. Immediatament per sobre d'aquest element trobem un balcó molt petit amb barana de ferro forjat al qual s'accedeix des d'una porta que presenta idèntica forma que la finestra inferior. Aquest balcó té la part inferior de la seva plataforma decorada amb rajoles posades en escata. Al seu costat, una altra finestra curiosament cega, amb les mateixes característiques formals i rematada al seu ampit per una jardinera de rajoles de ceràmica vidriada de motius geomètrics de colors blaus, ocres i blancs que mor contra la paret amb una estructura esglaonada. Totes les obertures de l'edifici estan decorades amb esgrafiats lineals amb rematament floral resseguint la seva part superior. Finalment cal destacar el ràfec que forma la teulada i que se sustenta en moltes petites mènsules esglaonades situades molt pròximes entre sí. | 08211-71 | Carrer Verge de les Neus, 39 | Cases de principis del segle XX. Els carrers Verge de les Neus, Santa Maria i Sant Antoni es van urbanitzar responent a la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de Can Bertrand per tal d'habilitar habitatges per als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que es comprèn entre els carrers Carreretes i Armenteres i, més endavant, es van prolongar fins al carrer Sant Joan. | 41.3791000,2.0423300 | 419921 | 4581285 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61127 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-2 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. | 08211-79 | Carrer de Joan Batllori, 8-10 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia. Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928). Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats. | 41.3817600,2.0447600 | 420128 | 4581578 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61132 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Sant Feliu adquiere una nueva zona'. El butlletí. Núm. 291 (Sant Feliu de Llobregat, febrer-març 1984). P. - COMPTA, Ernest. 'A punt les obres del Casal de Joves'. El Butlletí. Núm. 326 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1988). P. 8-9. - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Necessita restauració | Conjunt arquitectònic de grans dimensions que es compon de tres elements: façana principal, plaça interior i nou edifici. L'actual Casal de Joves formava part de l'antiga residència de la família Bertrand. La façana original que es conserva sola, engloba tot el conjunt i es compon d'una planta baixa i un primer pis amb 12 obertures simulant portes i finestres. El primer pis té diverses balconades a ambdues bandes del parament que integra aquesta façana, l'exterior, que dóna a la carretera, i la interior, que dóna a la plaça del Casal. Aquesta plaça interior de grans dimensions conté un element decoratiu de formigó que s'alça en forma de triangle rectangle. Tota la plaça està decorada amb escenografia urbana, i s'hi aixeca l'edifici del Casal, annexat per la seva ala nord a la cara interior de la façana. Aquest edifici nou està compost de dues plantes i un soterrani. Té la façana de vidre que caracteritza l'edifici. La planta baixa conté un sol espai obert que acull diferents necessitats per als joves. Una escala ampla comunica les altres dues plantes de l'edifici. A la planta baixa s'hi conserven les voltes catalanes de l'antiga propietat i està dividit en diferents sales com ara boocks d'assaig, sala de conferències, d'exposicions, de concerts, d'esbarjo, etc. A la planta superior, que s'hi accedeix també per l'escala, hi ha diferents sales que acullen, entre d'altres, despatxos de l'ajuntament. | 08211-84 | Carretera de Laureà Miró, 118-122 | Amb la redacció del Pla Especial de Reforma Interior Bertrand, es preveia la reorganització d'un sector important del centre de la ciutat. Dins d'aquest, es considerava la construcció d'un edifici d'equipaments que s'ubicaria a la zona que ocupava l'antiga residència de la família Bertrand. Els elements estructurals, la coberta i les façanes de l'equipament presentaven un mal estat de conservació i, a l'hora d'elaborar el projecte, es va decidir conservar la part de la façana que comunica amb la carretera de Laureà Miró i alguns elements constructius del soterrani, com són les voltes i els arcs de totxo. El llenguatge arquitectònic del Casal de Joves, doncs, tot i integrar part d'una antiga edificació, es regeix per un concepció moderna del seu disseny. | 41.3796100,2.0462800 | 420252 | 4581338 | 1988 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-2.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 107|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61136 | Ball de la Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-soca | AMADES I GELATS, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. IV, p. 66-67. FALCÓ, Joan. 'S'estrena la nova versió del Ball de la Soca, la dansa de Sant Feliu. Va i Ve. Núm. 53 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984). P. 9. SOLSONA, Carme. 'L'Esbart de l'Agrupació Folklòrica recupera 'El ball de la soca', el ball de Sant Feliu'. Va i Ve. Núm. 51 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1984). P. 7. | Ball relacionat amb la celebració de la Segona Pasqua a l'Ermita de la Salut, essent un ritual important en la mateixa. Consisteix en ballar al voltant d'una gran soca d'arbre. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Actualment, el ball es distribueix en tres parts. En la primera, apareixen els xicots amb vares de fusta que simbolitzen les eines del camp i fan referència als ritus agrícoles que es feien antigament al Baix Llobregat. Fan picar els bastons contra la soca. La segona part es caracteritza per l'arribada de les noies, les quals dialoguen amb els xicots i toquen el tronc. Finalment, nois i noies ballen coreografiats tot representant una festa plena d'alegria. | 08211-88 | L'any 1984 es va recuperar el Ball de la Soca, dansa que havia estat ballada a l'Aplec de la Salut des del 1954 fins a finals de la mateixa dècada, quan quedà oblidada. A partir de la descripció que n'ofereix Joan Amades, i de la petita partitura que apareix al mateix Costumari, s'ha pogut reinventar. Amades la descriu com 'un ball rodó fet entorn d'un arbràs proper, s'efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que mai no eren gaires, estrenyia la rodona fins quasi tocar l'arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrera i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a un altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans de l'any'. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61136-foto-08211-88-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Degut a la vinculació del Ball de la Soca amb l'ermita de la Salut hem optat per posar les coordenades d'aquest darrer element. Les fotografies que il·lustren aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat són del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: doc011Data de la imatge: 1954Assumpte: Ball de la socaFotògraf: Alfredo VilaFont d'ingrés Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Vaivé | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61138 | Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera | Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad”. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. HERNÁNDEZ, Cèlia. “Intrigues palatines amb tints electorals”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. MOLINS, Jaume. “Conspiracions aristocràtiques a can Falguera”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. | XVII-XIX | Està restaurat i, interiorment, adaptat a la seva nova funcionalitat | Casa senyorial als quatre vents, de grans dimensions situada en una finca enjardinada (veure fitxa 128). L'edifici és de planta rectangular, tot i que la gran terrassa de la planta noble, que li és paral·lela, es desenvolupa als extrems perpendicularment, donant una forma d'U al conjunt. En alçada, l'estructura és de planta baixa i dos pisos. El Palau presenta dues façanes: la que dóna al carrer de Falguera i la que es pot contemplar des dels jardins. Aquesta última, anomenada també “façana del llac o del jardí” és més abarrocada, presenta més elements decoratius i és la que dóna al palau el caràcter sumptuós que encara conserva (veure fitxa 126). La façana del carrer Falguera es caracteritza per la seva gran austeritat. En planta baixa presenta una obertura central en forma d'arc rebaixat amb esplandit. Al centre de l'arc se situa l'escut de can Falguera. A banda i banda, diverses portes i finestres, entre les quals s'hi troba la que permetia el pas del carruatge. Al primer pis, finestres i portes a petits balcons que coincideixen en la seva posició amb la línia marcada per les obertures de la planta baixa. Al pis superior, finestres de petites dimensions. Però és la cara de ponent la que dóna la millor perspectiva del Palau com a casa senyorial. Situats als jardins i mirant cap a l'edifici veiem el llac que presideix la construcció, de forma allargada i amb els costats curts lobulats. Al bell mig del llac una escultura del deu Neptú, obra de Dubray (veure fitxa 228). Altres escultures decoren diversos punts de l'exterior de la finca (veure fitxes 125 i 227). Coincidint visualment amb l'eix central longitudinal del llac se situa l'eix central de la façana, encapçalada pel punt en què s'uneixen els dos brancals d'escala que arrencant del jardí conflueixen a l'escalinata central que dóna accés a la gran terrassa de la planta noble. Aquesta terrassa transcorre paral·lela a la façana fins que en els seus extrems s'endinsa en el jardí i traça una perpendicular a la façana. Sota la terrassa, en planta baixa, es desenvolupa una galeria d'arcs escarsers que es prolonga per les ales laterals de la terrassa i que crea una porxada. La terrassa, amb vistes al jardí, està delimitada per balustrada de ceràmica amb pilars intercalats, sobre els quals se situen florons de terracota. En façana, l'eix central està clarament remarcat per la presència d'una gran porta emmarcada per pilastres i per sobre de la qual se superposen una sèrie d'elements que en destaquen la centralitat: una fornícula de terracota amb una dona que representa l'abundància, el rellotge i, coronant el conjunt, l'escut de la família Falguera (veure fitxa 131). Aquesta porta central és la que dóna accés des del jardí a una de les sales més emblemàtiques del palau, el saló dels Àustria (veure fitxa 129). A banda i banda d'aquest eix central trobem diverses obertures: a la primera planta portes que donen pas a diferents sales de la planta noble i al pis superior finestres. Destaca també la presència de dos baixrelleus de terracota que representen una al·legoria de l'agricultura i la jardineria. A l'extrem sud de la casa, i separada d'ella per uns pocs metres de terrassa, trobem la capella del palau (veure fitxa 130). A l'ala nord, i en planta baixa, s'hi ubicaven les cavallerisses. Actualment és en un d'aquests espais on es guarda, exposada al públic, la carrossa dels Marquesos de Castellbell (veure fitxa 127). Els jardins són de disseny vuitcentista i cal remarcar-ne el llac situat just al centre de la U i els plàtans centenaris que formen un embolcall vegetal al conjunt arquitectònic. A l'exterior hi ha diverses escultures. La qualitat arquitectònica de l'edifici és molt irregular però queda presidida per l'espectacularitat de la façana del llac i les terrasses que s'obren als jardins en contraposició a la simplicitat absoluta de la façana del carrer de Falguera. | 08211-90 | Carrer de Falguera, 2-8 | L'any 1636, Jaume Falguera originari d'un mas de Plegamans i instal·lat a Barcelona on s'havia enriquit gràcies a les seves activitats comercials, va decidir fer una forta inversió en l'adquisició a Sant Feliu d'una finca , situada en el camí ral. La compra l'entenia també com una via de prestigi i ascensió social, perquè Jaume Falguera sabia abans de l'adquisició de la finca que aquesta població era un lloc de pas i aturada de les personalitats que, procedents de Madrid, viatjaven a Barcelona. En aquell moment , segons el document de compra, l'edifici estava integrat per dues cases contigües amb portals oberts al camí ral, amb pati, hort, corral, un pou i un trull. Al l'entorn de l'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement. Pel costat del camí ral, la casa ja tenia una sola façana que unia les dues cases inicials i, adossades a l'edifici s'hi havien construït 5 cases amb els seus respectius patis al darrera, pel costat nord i n'hi havia quatre al costat sud, la darrera de les quals estava endinsada respecte de la línia del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, Josepa Falguera, propietària de la casa va decidir fer-hi una gran reforma. Per tal de fer-la més gran, va incorporar les cinc cases al conjunt i, amb la finalitat de donar-li unitat, i va ordenar la construcció de la façana del llac. És d'un estil, eclèctic, que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb d'altres romàntics. Els diferents elements decoratius són de terracota, i representen l'horta, el jardí o l'abundància, mentre que sobre les portes i a les sanefes, s'hi poden observar motius vegetals. Al mateix temps, es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del palau. L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior en el lloc on hi havia hagut dues cases. Van deixar la paret sud cega, atès que encara hi havia unes altres cases de les quals els Càrcer no en podien disposar. El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases, les va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert. La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa, va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial, després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals. Les diferents dependències estaven decorades amb mobles de qualitat, molts d'ells del segle XIX. De les parets penjaven quadres i un gran tapís que el virrei Amat havia portat del Perú. I sobre els mobles hi havia objectes de plata i de porcellana. El palau es va convertir en un important centre social on s'hi feien festes a les que assistien les més importants autoritats del país, al mateix temps que perdia definitivament el seu caràcter d'explotació agrícola. La darrera reforma de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el palau en centre cultural, on hi ha l'Escola de Música. S'ha canviat el lloc de les escales interiors i s'han reforçat sostres i estructures. A la part nord s'hi ha construït un auditori mentre que, al costat contrari, adossada a la capella s'hi ha aixecat una construcció de nova planta destinada a sala d'exposicions. S'ha donat unitat a la façana del carrer Falguera mentre que el projecte ha respectat la façana del llac. Avui dia el Palau Falguera és la seu de l'Escola Municipal de Música. Té un auditori, bucs d'assaig i acull també alguns serveis municipals (Cultura, Educació i Infància). | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Conservava un volum del famós dietari del Baró de Maldà, el Calaix de Sastre , en el qual es feia una descripció de l'antic Palau i dels seus jardins. | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61139 | Conjunt del carrer de Pere Àlvarez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-pere-alvarez | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XVIII-XX | Carrer estret al centre de la ciutat, paral·lel a la carretera Laureà Miró, catalogat com a BCIL en el tram que va del carrer de les Creus al carrer Verge de la Salut. Les cases que configuren el carrer de Pere Àlvarez estan disposades entre mitgeres i, la majoria, es configuren a partir de planta baixa i dos pisos, amb ràfec. En algunes façanes, podem observar esgrafiats que recorden el moviment noucentista de principis de segle XX. El paviment contribueix a accentuar el caràcter antic del carrer que és, sense dubte, un dels millor conservats de Sant Feliu, degut a l'escàs nombre de transformacions realitzades i al fet que els habitatges han conservat les seves característiques tipològiques. | 08211-91 | Carrer de Pere Àlvarez | Al Padró d'Habitants de l'any 1868 aquest carrer es deia carrer nou de la Quadra. EL nom actual data de 1920 i deu al seu nom a un industrial de productes químics que s'establí a Sant Feliu al 1899, que va ser regidor i va regalar un edifici per a escoles graduades. La major part de les cases que es troben al tram protegit són de finals del segle XIX o principis del XX. | 41.3831200,2.0434400 | 420019 | 4581730 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61140 | Composicions musicals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/composicions-musicals | XX | Existeixen vàries composicions musicals dedicades al municipi: la sardana per a cobla i veu que Joan Josep Blay va composar quan es va celebrar el primer mil·lenni de Sant Feliu l'any 2002; la música per al ball de gegants; i la dedicada al ball del seguici i els entremesos de festa major, aquesta última recollida en un CD molt popular, especialment entre el públic de petita edat. | 08211-92 | La música del Ball del Seguici i Entremesos. Així com el ball dels gegants i els capgrossos de la festa major té el seu origen en la democràcia (dècada dels 90) i en la necessitat de recuperar les festes populars i la participació ciutadana en les mateixes, així com de crear elements d'identitat per a ciutats que, com Sant Feliu, havien desdibuixat el seu perfil com a conglomerat urbà. Estan inspirades en les processons i entremesos del Corpus, tot i que melòdica i rítmicament renovades. La sardana de Joan Josep Blay va ser una iniciativa del compositor per a la celebració del mil·lenari de la ciutat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia proposada per a il·lustrar aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és un moment del Ball d'Entremesos que es fa a la Plaça Lluís Companys després del Seguici d'inici de la festa major que s'acompanya amb les músiques aquí ressenyades. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61142 | Habitatges al carrer Verge de les Neus 14-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-verge-de-les-neus-14-16 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions molt dispars entre sí. Tot i així tenen un únic número de BCIL. Totes dues són de planta rectangular i estructura distribuïda en planta baixa i pis amb coberta a la catalana. La número 14 té a la planta baixa porta d'accés i finestra. Al pis superior té porta a petit balcó amb barana de ferro forjat i finestra. Presenta elements de ceràmica vidriada de tradició modernista a la part superior de les dues obertures de la planta baixa (rajoles amb motius geomètrics de tons blaus, ocres i blancs) i a les obertures de la planta pis, on trobem només una rajoleta blau cobalt amb un cercle blanc al centre als laterals de la part alta de les obertures. La número 16 sembla més reformada. Té porta d'accés i porta de cotxes a la planta baixa i una petita balconada al pis superior. Totes dues estan rematades de forma diferent, però amb terrat a la catalana. | 08211-94 | Carrer Verge de les Neus,14-16 | Cases de principis del segle XX. | 41.3795300,2.0430300 | 419980 | 4581332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61144 | Fàbriques Bertrand (complex industrial can Bertrand) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabriques-bertrand-complex-industrial-can-bertrand | - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - BERTRAND SALSAS, Juan. Notes sobre Construcció. Octubre 1933. Barcelona: Francisco Bertrand Elizalde. 2002. 21 p. - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - MERINO I BENITO, Àngel; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric (coord.). El Baix Llobregat. El brogit de la indústria. De la manufactura a la fàbrica. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Recentment reformades | Es tracta de tres de les naus que integraven el recinte industrial Bertrand, dedicat a la producció tèxtil. Aquest estava situat entre l'antic camí ral, la riera Pahissa i la carretera Laureà Miró. El complex comprenia originàriament un nombre major de naus que van ser enderrocades, conservant-se aquestes tres com a testimoni dels orígens de la industrialització de la vila i de l'arquitectura fabril de l'època. Totes tres han estat recentment restaurades. La més gran se situa al nord del recinte i, molt a prop, les altre dues estan al sud i són paral·leles entre sí, però resten unides per una nau transversal. Es tracta en tots els casos de naus de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, a l'estil de Manxester, i cobertes a dues aigües. El tractament de la superfície de la façana és de maó arrebossat, La més gran està situada al nord del recinte. Als costats llargs presenta en planta baixa i primer pis una successió de finestres en arc molt rebaixat. A la part superior, la zona d'assecat de les peces de roba presenta obertures més petites també en arc rebaixat destinades a la ventilació de l'espai i, per tant, cobertes amb maó formant gelosia. La coberta es resol amb mansardes cap aquests costats llargs. Els costats curts mostren amb la forma del coronament la silueta de la teulada a dues aigües. Presenten diverses finestres i la que està orientada al nord té una escala exterior que s'adossa a la façana creuant-la en diagonal i permet l'accés als pisos superiors. Aquesta és segurament la més emblemàtica de les naus del conjunt Bertrand. A diferència d'altres naus de l'època, aquesta no es va construir amb maó vist, sinó amb maó arrebossat. Les altres dues naus restaurades són més petites i de línies més senzilles. Destaca la combinació de l'arc rebaixat amb l'arc de mig punt. Als interiors, destaquen les columnes de ferro que suporten voltes d'arc escarser. | 08211-96 | Carretera de Laureà Miró / Carrer de Carreretes / Carrer d'Armenteres / Riera de Pahïssa | L'empresari tèxtil Manuel Bertrand i Cortalé va posar en marxa l'any 1861 la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta. La fàbrica va funcionar amb talers manuals fins al 1873, quan es va instal·lar la màquina de vapor. Al 1897 la fàbrica tenia més de 500 treballadors, en la seva majoria, dones. El propietari de la fàbrica, Manuel Bertrand i Cortalà, va promoure la urbanització del sector adjacent al nucli fabril, amb la construcció d'habitatges unifamiliars i pisos per als seus treballadors i, amb aquest propòsit, amb l'obertura de nous carrers. | 41.3784800,2.0456600 | 420199 | 4581213 | 1861 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat apareix, amb el número d'inventari 19191 un element identificat amb el nom 'Fàbrica de pell Bertrand'. Sabem que en algun moment, ja ben entrat el segle XX, alguna de les naus de la fàbrica Bertrand van acollir diverses activitats productives, entre elles potser la pell. Ara bé, per la descripció que es fa d'ella com a nau d'una sola planta pensem que deu tractar-se d'alguna de les naus enderrocades, ja que les tres que avui dia queden dretes tenen planta baixa i pisos. Tot i així també podria tractar-se d'un error. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61146 | Habitatges del carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-la-verge-de-les-neus-9-11 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta es resol a doble vessant. Les dues cases són contigües, idèntiques i simètriques. La planta baixa, molt modificada, presenta les portes d'accés a l'interior de l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes cadascuna. La planta pis és el cos de la casa que millor conserva l'esperit i la decoració de la construcció inicial. Hi ha dos petits balcons als extrems, amb barana de ferro forjat i, al centre, dues finestres que aporten llum a l'interior dels habitatges. Portes i finestres presenten una decoració a base d'impostes que creen formes geomètriques al voltant de les obertures, avui dia destacades pel diferent cromatisme respecte de la resta de la façana. A sobre de cada obertura hi ha un espirall de forma romboïdal força destacat. A la part superior, una cornisa a base de mènsules sustenta el ràfec de la teulada, que porta tortugada. | 08211-98 | Carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | Cases de principis del segle XX. | 41.3794500,2.0431900 | 419994 | 4581323 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61151 | Habitatge del carrer Pi i Margall, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-pi-i-margall-38 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Edifici de mitjanes dimensions de planta i dos pisos i coberta a dues aigües. Destaca pels dos cossos que integren la façana i la divideixen verticalment en dos parts asimètriques. Al cos vertical més ampla trobem, a planta baixa, la porta d'accés a l'habitatge, un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i una petita galeria d'arcs de mig punt a la part superior. El cos contigu, més estret, té en planta baixa una obertura més gran, actualment una entrada de cotxes. Per sobre d'aquesta, al primer pis, una finestra rectangular, i al segon una finestra en arc de mig punt, més llarga que les del cos anteriorment descrit, trencant així el repartiment visual en franges horitzontals que es corresponen amb les diferents plantes. El conjunt es corona amb una motllura composta de denticulats amb tortugada. | 08211-103 | Pi i Margall, 38 | 41.3815300,2.0487000 | 420457 | 4581548 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61151-foto-08211-103-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61152 | Casa del carrer Verge de les Neus, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-48 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, semblant a altres que es donen en aquest mateix carrer o en altres contigus (C/ Santa Maria i Sant Antoni). És de planta rectangular, amb baixa i pis i coberta a dues aigües paral·leles a la façana. Aquesta està dividida en dos cossos horitzontals gràcies al diferent tractament de la paret: a baix, l'arrebossat més groller i amb estries vol donar a la casa un aire de major solidesa. A dalt, l'arrebossat no té cap relleu. En planta baixa presenta una senzilla porta d'accés i al costat una altra obertura més gran, avui dia d'entrada de cotxes. El pis superior té una porta a petit balcó rectangular i barana de ferro forjat i una finestra. Totes dues són rectangulars i estan lleugerament decorades per un filet amb relleu d'estuc, a base de triangles que formen una ziga-zaga. Aquest filet crea un rectangle més alt que les obertures. A la part superior l'edifici presenta una imposta horitzontal al llarg de tota la façana amb una decoració d'estuc amb motius florals. La petita cornisa que crea aquesta imposta conté els espiralls de la d'aire. Just per sobre hi ha un voladís que arrenca de la paret amb teules vermelles sota de les quals hi ha una sèrie de motllures, creant l'aparença de ràfec. | 08211-104 | Carrer Verge de les Neus, 48 | Cases de principis del segle XX. | 41.3790500,2.0417900 | 419876 | 4581280 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61153 | Casa del carrer Verge de les Neus, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-51 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | La casa es presenta molt reformada, motiu pel qual hem optat per qualificar l'estat de conservació de regular, malgrat que la seva estructura té una bona conservació | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana es presenta molt remodelada en quant als seus acabaments. A la planta baixa trobem una porta d'accés a l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes. Totes dues tenen forma quadrangular. Al primer pis, dues obertures també quadrangulars, una és una porta sobre balcó molt petit amb barana de recent factura i l'altra una finestra que conserva la seva jardinera de ceràmica vidriada amb motius geomètrics i predomini dels tons blau, ocre i blanc. Al pis superior hi ha tres finestres en arc de mig punt arrenglerades a l'alçada de la clau de l'arc, però essent la central més llarga. | 08211-105 | Carrer Verge de les Neus, 51 | Cases de principis del segle XX. | 41.3789700,2.0420100 | 419894 | 4581270 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Els elements de tradició modernista es limiten a les rajoles de ceràmica vidriada que decora la jardinera de la finestra del primer pis. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61165 | Masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XV-XX | Actualment només una part de la masia (en la que s'hi ubica un restaurant) està en servei. Aquesta zona té un millor estat de conservació. La resta de l'edifici està pitjor conservat. | Masia formada per dos cossos d'alçada diferent. El més alt presenta planta baixa, pis i golfes, mentre que el més baix és de planta baixa i pis. Tots dos cossos tenen teulada a dues aigües. La ubicació de la masia no permet veure actualment totes les seves façanes. La que es veu des del carrer de la Rectoria és el lateral de tots dos cossos. En el més baix s'hi ubica una porta en arc de mig punt adovellat lleugerament desplaçada cap a la dreta. Al seu costat una petita porta quadrangular dóna també accés a l'edifici. Per sobre hi ha una petita finestra de forma rectangular i el ràfec que forma l'acabament de la teulada. Al cos més alt destaca la presència d'una finestra gòtica en forma d'arc conopial amb motllures polilobulades a l'intradós. Els brancals de l'arc presenten a la part superior uns petits capitells amb motius florals. És evident que aquesta finestra pertany a una etapa anterior de l'edifici. La resta de les obertures que es poden apreciar en aquest cos són més senzilles i de forma rectangular. | 08211-117 | Plaça Lluís Companys | Aquesta masia és considerada l'edifici més antic de Sant Feliu de Llobregat i aquest fet, unit a la seva ubicació, ha fet pensar alguns investigadors que en aquest emplaçament estaria el nucli de l'antiga vila de Sant Feliu de Llobregat. | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquesta masia és també coneguda amb el nom de Cal Camets. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61177 | Palau Falguera. Saló dels Àustries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-salo-dels-austries | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XVIII | Sala de mitjanes dimensions i de planta rectangular. El saló dels Àustries és la sala principal del palau. Té sis portes d'accés enfrontades dos a dos: una des de la gran terrassa que dóna al jardí; l'altra des del hall interior que condueix a les escales; i dues més a cadascuna de les parets laterals que comuniquen amb les sales contigües. Parets i sostre estan profusament decorats amb pintures realitzades a finals del segle XVIII o principis del XIX. La part inferior de les parets de la sala està decorada amb un sòcol pintat que representa un entramat de marqueteria. L'alçada de les parets es decora amb representacions de passatges bíblics (Jonàs i la Balena, Jesús guarint un cec, etc) que es troben bàsicament sobre les portes d'accés i representacions de formes geomètriques i arquitectòniques, com columnes amb capitells. Hi ha un predomini clar dels tons ocres, grisos i daurats. El conjunt mostra un cert “horror vacui”. Actualment els llenços de paret que resten sense decorar corresponien a espais on s'ubicaven tapissos. El terra és encara ara el parquet original. | 08211-129 | Carrer de Falguera, 2-6 | La sala, tal com la veiem avui dia, sembla fruit d'alguna reforma duta a terme a finals del segle XVIII o principis del XIX, i és significativa, tant pel seu nom com per la seva decoració, del que anava agafant el palau en la vida social de la noblesa del moment i de la voluntat dels seus propietaris de dotar-lo d'un caràcter senyorial.. Avui dia la sala té un ús social i, com la resta del conjunt, és propietat de l'Ajuntament. . S'hi fan actes culturals i s'hi celebren casaments. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61187 | Panteó família Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-ricart | XX | El panteó de la família Ricart destaca per la seva gran portalada de pedra artificial acabada amb un arc de mig punt adovellat en el qual queda inscrita una creu que amb el seu braç llarg fa de pilastra i divideix l'arc en dos parts longitudinals a cadascuna de les quals bat una porta de ferro forjat molt originals per la seva composició, que combina línies rectes amb altres serpentejades. A la imposta de l'arc es pot llegir la inscripció 'Família Ricart'. La decoració dels capitells reprodueix fulles d'acant, mentre que una creu llatina protagonitza el timpà. Els tres extrems superiors de la creu tenen una aplicació en forma de mitja esfera amb una creu inscrita que té els dos braços de la mateixa longitud. | 08211-139 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61187-foto-08211-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61187-foto-08211-139-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61190 | Llegenda de la pedra blanca de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-blanca-de-la-salut | - AMIGÓ, Jordi. 'La pedra blanca de la Salut'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 27 (Sant Feliu de Llobregat, juliol-agost 1982). P. 11. - AMADES, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. III, p. 395, 473; Vol. IV, p. 67; Vol. V, p. 42. | XIX | Actualment és una llegenda força oblidada per la població de Sant Feliu de Llobregat i en relació a la qual no es coneix cap pràctica. | La llegenda parla d'una Pedra Blanca situada a la Riera de la Salut que tindria aquest color degut a l'aparició de la Verge en aquest indret. És per això que se li van atorgar propietats màgiques, com ara que apropant l'oïda es podia sentir la veu de la verge o que conduïa a la fertilitat. L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista “Va i Ve” del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. Joan Amades, al “Costumari català” ens ofereix dues descripcions de la llegenda: «Hi havia una gran pedra coneguda per la pedra dels fills la qual sembla que en alguns temps tenia marcades a la part superior unes lleus cavitats per a encaixar-hi perfectament la part posterior del cos. Les casades barcelonines i de tota la rodalia que no tenien fills i en desitjaven visitaven el santuari i s'asseien al viu damunt...». «A la darreria del segle passat un matrimoni que tenia una vasta fillada va visitar el santuari. La muller ignorant del cas, s'assegué a la pedra dels fills i malgrat passar l'edat per a ésser mare, al cap de nou mesos va infantar tres fills. El marit en saber-ne la causa, irat, amb un mall va esbocinar la pedra, i en va escampar els trossos per la muntanya. Per les rodalies del santuari es trobaven pedretes de colors excepcionals i poc comuns que les dides recollien per oferir a la Mare de Déu, no sabem en quina forma». | 08211-142 | - | L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista 'Va i Ve' del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61195 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-1 | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 19. - La projectada adquisició pel Municipi de la finca 'Clos de can Nadal'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1932. 21p. | XX | Rehabilitació anys 1994-1996 per l'escola-taller Jardins Històrics | Es tracta d'un gran parc tancat (potser el més emblemàtic de Sant Feliu) situat al bell mig de la ciutat. Té 1,5 hectàrees i accés des de la Plaça de l'Estació i des del carrer de Dalt. Té un passeig principal i diversos recorreguts ramificats entre els quals es troben parterres de gespa. A la vora dels camins hi ha nombrosos bancs públics a disposició dels usuaris. L'element més característic són els nombrosos pins centenaris que s'hi troben. Cal mencionar també el fet que els jardins i parts posteriors dels habitatges unifamiliars del Passeig Nadal donen al parc. Al final del camí principal hi ha una petita bassa d'aigua de forma quadrangular emmarcada en dos dels seus costats per una estructura d'esglaons. Actualment conserva pocs elements de la seva estructura original. L'únic edifici que queda de l'antic Clos de Can Nadal és una petita torre de planta cilíndrica que es troba en un extrem del parc i que no té cap mena de funció. Data del 1870. | 08211-147 | Can Nadal | El Clos de Can Nadal va estar afectat per les expropiacions de finques per la construcció del ferrocarril. En començar el segle XX, s'inicià el procés de desintegració del Clos, doncs es posà en marxa l' urbanització dels 'carrers nous'. L'any 1860, Anton Nadal i Pujolà va adquirir una possessió de Pere Llunell de finals del segle XIV. El 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre construïda el 1870. Zoa Nadal i Vilardaga, propietària de la finca, i mare del Comte de Vilardaga, va presentar una instància a l'Ajuntament on manifestava al·legacions al pla. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la propietària de l'heretat: renunciaria a obrir tots els carrers projectats a canvi que ella cedís gratuïtament els terrenys afectats per l'obertura de tres nous carrers, el terreny dels actuals passeig de Bertrand i carrer de Torras i Bages amb la condició que aquests dos últims s'edifiquessin. Finalment, l'any 1932, durant la República, l'alcalde Josep Gaspà, va presentar la el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d'adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, de nous eixos viaris i del primer espai verd. L'espai venia directament de mans del Comte de Vilardaga, el seu propietari. | 41.3833700,2.0466500 | 420288 | 4581755 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61211 | Llegenda de la Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-dolorda | - AMADES, Joan. Biblioteca de tradicions populars. Vol. 33. Barcelona: 1935. P. 21. - AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: editorial Selecta, 1950. P. 1424. - AMIGÓ I BARBETA, J. 'La llegenda de la creu d'Olorda'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 28 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1982. Pàg. 13. | Actualment, la pedra està sepultada | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la “Biblioteca de tradicions populars”, trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació “Folklore de Catalunya Rondallística”, trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collserola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 08211-163 | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la 'Biblioteca de tradicions populars', trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació 'Folklore de Catalunya Rondallística', trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collcerola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, la pedra està sepultada | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61212 | Festa de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-llorenc | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p. - La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. | Diada en què se celebren diverses activitats i una missa en honor al patró de la ciutat. La part central de la festa la constitueix la ballada de sardanes a la Plaça de la Vila. Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 1998 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 08211-164 | Sant Feliu e Llobregat | Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 2003 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61213 | Festes de primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Les festes de primavera engloben l'Exposició Nacional de Roses i la Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat. L'Exposició Nacional de Roses permet veure gran varietat d'exemplars de roses en un marc de creació artística inqüestionable. Al voltant de l'Exposició Nacional de Roses es programen vàries activitats com conferències, demostracions d'art floral, concursos de roses professionals i amateurs, etc. Actualment, l'exposició se celebra als jardins del Palau Falguera, on s'exposen milers de roses de diferents varietats sota una gran carpa que les manté en l'atmosfera adequada. | 08211-165 | Sant Feliu de Llobregat | La primera Exposició de Roses es van celebrar l'any 1928 i va ser impulsada pel roserista santfeliuenc Pere Dot, que el 1925 havia obtingut per primer cop el Certificat d'Honor del Concurs Internacional de Bagatelle de París. Durant la Guerra Civil es va interrompre la continuïtat de l'exposició, que es va reprendre el 1949. En aquella època, es feia a la Unió Coral, i hi participaven grans roseristes com el mateix Dot o Camprubí i també el centre de producció de Torreblanca. A partir d'aquest moment, es van començar els concursos per afeccionats. Cal destacar que arran del 40è aniversari de l'exposició, el 1998, es va recuperar el Mercat del Roser que se celebra anualment al mes de febrer per promoure la venda de rosers. La Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat va néixer als anys 1980 per tal de posar en contacte el comerç i la indústria local i promocionar-los tot donant a conèixer a la ciutat els productes i serveis que s'hi fabriquen i distribueixen. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61213-foto-08211-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia que il·lustra aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 2006 - 35Data de la imatge: Maig de 2006Assumpte: Exposició Nacional de Roses als jardins del Palau FalgueraFotògraf: Paco FeriaFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat FOTO 2: Núm. imatge: 3455Data de la imatge: maig de 2001Assumpte: Visió dels estands de la Fira Comercial i Industrial a les Festes de Primavera.Fotògraf: Blas Serrano MirandaFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61214 | Festes de la Hermandad Nuestra Señora de la Salud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-la-hermandad-nuestra-senora-de-la-salud | - DÍAZ CABRERA, Juan Antonio. 50 aniversario Hermandad Nuestra Señora de la Salud. 1956-2006. Sant Feliu de Llobregat: Hermandad Nuestra Señora de la Salud, 2007. 79 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Anualment, el tercer diumenge de setembre se celebren una processó i una missa en la que hi participen, sobretot, la comunitat de persones procedents de Laujar de Andarax (Almeria) que es van establir a Sant Feliu durant l'onada immigratòria del voltant dels anys cinquanta del segle XX. Actualment, entorn a la festivitat de la Hermandad Nuestra Señora de la Salud, se celebren activitats socials i culturals a més de la tradicional processó i la missa solemne. | 08211-166 | Barri de la Salut | El 1956 va néixer la Hermandad Nuestra Señora de la Salud com a associació en honor a la patrona de Laujar de Andarax (Almeria). El tercer diumenge de setembre del mateix any es va celebrar la primera festa per venerar la imatge de la verge que, el 1960 s'instal·là a la capella del carrer Brugarolas. Per al finançament d'aquesta capella es va dur a terme la 'campaña del ladrillo', que va aconseguir reunir els diners necessaris a partir de petites contribucions. L'any 1991 es va dur a terme l'agermanament entre Laujar de Andarax i Sant Feliu de Llobregat. | 41.3844200,2.0521600 | 420750 | 4581866 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61214-foto-08211-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades posades pertanyen a la capella de la Verge de Nostra Senyora de la Salut, en honor de la qual es fa la festa que es ressenya en aquesta fitxa. La foto que il·lustra aquesta fitxa és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de citar la font si se'n fa ús, seguint les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 1797 Data de la imatge: Setembre de 1996Assumpte: Processó organitzada per la 'Hermandad Nuestra Señora de la Salud'.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Vicente BonillaFOTO 2: Núm. imatge: 1798Data de la imatge: Setembre de 1996Assumpte: Cercavila al carrer del Doctor Brugarolas organitzat per la 'Hermandad Nuestra Señora de la Salud'.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Vicente Bonilla | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61215 | Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tardor-0 | - AMIGÓ, Eduard. 'El motiu del nostre poble'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 14 (Sant Feliu de Llobregat, maig 1981). P. 11. - AMIGÓ, Eduard. 'Una gran bèstia gens bèstia'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 21. - MERINO, Àngel. 'Violant de Bar y Guillem, dos gigantes para Sant Feliu'. El butlletí. Núm. 305 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1985). P. 9-10. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p. - VINYES I CID. Els Gegants Vells de Sant Feliu de Llobregat. Gegants 84. Hivern 2008. - 'El 12 d'octubre torna la Garsa'. El butlletí. Núm. 296 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1984). P. 11. - La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. | XX | La Festa de Tardor s'organitza entorn al dia 12 d'octubre i comença amb el lliurament del Mocador d'Honor, activitat que consisteix en reconèixer a un ciutadà o ciutadana per la seva implicació a les festes del municipi. Durant els dies que dura la festa se celebren vàries activitats tradicionals com el seguici, el correfoc, les matinades de grallers i trabucaires, el repic de campanes, la plantada de gegants, els cercaviles i l'escenificació de les llegendes populars de la vila, la diada castellera, els balls de bastons, les sardanes, els balls de festa, les havaneres i el rom cremat, el “mercat de l'alegria”, les representacions teatrals i els focs artificials. Cal destacar la forta col·laboració de les colles i agrupacions en l'organització dels diferents actes de la festa, en el manteniment d'antigues tradicions i en la integració de noves costums i personatges com els nous gegants de la Vila i les composicions musicals que els acompanyen. A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001. El Seguici d'inici de la festa i el ball d'entremesos que, en finalitzar aquest, té lloc a la plaça de Lluís Companys mereix una menció a part, ja que compta amb una producció musical pròpia i és, segurament, un dels esdeveniments més multitudinaris i valorats de la vila, tant pel públic infantil com per l'adult. | 08211-167 | Sant Feliu de Llobregat | Antigament, arreu de la comarca els habitants de Sant Feliu es coneixien com a “garses” per la seva qualitat de garrepes. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, als anys 1980 es van començar a recuperar tradicions i celebracions populars que havien estat silenciades durant el franquisme. Va ser així com Sant Feliu va recuperar l'animal que metafòricament l'havia caracteritzat configurant, amb cartró i ferro, una garsa de cinc metres de llargada i dos d'alçada que va començar a formar part del bestiari de foc català. Per altra banda, la tradició gegantera de Sant Feliu es remunta a l'antiga costum de llogar figures per èpoques determinades fins que l'ajuntament va decidir adquirir dos gegants. Uns anys més tard, aquests van desaparèixer, i el 1985 es va presentar l'actual parella formada per Violant de Bar i el Cavaller Guillem. Violant és un personatge històric del segle XIV i, en canvi, Guillem és llegendari. El tercer personatge, el Drac d'Olorda, s'interposa entre Guillem i Violant, però Guillem s'hi imposa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61215-foto-08211-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61215-foto-08211-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61218 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut | - AGRUPAMENT ESCOLTA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1965-1985. Pg. 88-89. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Programes de mà de l'aplec de la Salut. Sant Feliu de Llobregat. 1997-1999. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. P. 59. | XX | L'Aplec de la Salut representa un acte festiu i de convivència durant el qual hi col·laboren gran quantitat d'entitats de la ciutat i s'ofereix un ventall d'activitats tan variades com les sardanes, els gegants, els castellers i la participació de diverses corals del municipi. Se celebra al voltant de La Salut (Masia i Ermita). | 08211-170 | Ermita de la Salut | Els aplecs són manifestacions populars i festives d'antiga tradició a Catalunya que, generalment, tenen una motivació de caràcter religiós. L'any 1939, el segon dilluns de pasqua, es va començar a celebrar l'Aplec de la Salut a l'ermita homònima de Sant Feliu de Llobregat. Es tractava d'un dia de descans per als treballadors, que festejaven l'arribada de la primavera en colla pujant a peu a l'ermita i participant de la missa, el dinar, els jocs, els cants i la processó. El Centre Parroquial va ser l'entitat organitzadora de la jornada fins a finals dels anys seixanta, quan va passar a mans dels Agrupaments. La tradició es va anar perdent durant el següent decenni fins que es va deixar de fer a mitjans dels setanta. Una vintena d'anys més tard (el 1997), es va recuperar l'antiga jornada i des de llavors s'ha celebrat any rere. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia que il·lustra aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 2373Data de la imatge: 1940 - 1945Assumpte: Aplec de la Salut. Ballada de sardanes.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Fanny Castell | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61219 | Fons documental de la Generalitat de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-generalitat-de-catalunya | XX | Aquest tipus de fons està integrat pels següents fons segons la cronologia que s'indica: * UNITAT TERRITORIAL DEL BAIX LLOBREGAT DEL DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. 1992-1997 | 08211-171 | Parc de la Torre del Roser, s/n | Aquest fons es va crear gràcies a la transferència de documentació a l'ACBL entre els anys 1992 i 1997. | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61220 | Fons documental de l'administració local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ladministracio-local | XVIII-XXI | Aquest tipus de fons està integrat pels següents fons amb el ventall cronològic que s'indica: * Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1988-2005 * Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1757-2007 * Ajuntament de Castellví de Rosanes, 1716-2001 * Ajuntament de Collbató, 1817-1991 * Ajuntament de Corbera de Llobregat, 1761-1986 * Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, 1828-1987 * Ajuntament de Torrelles de Llobregat, 1716-1990 * Mancomunitat intermunicipal de Torreblanca, 1983-1998 | 08211-172 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61221 | Fons judicials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-judicials | XIX-XX | Aquest tipus de fons està format pels següents fons segons la cronologia que s'indica: * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat, 1932-1986 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Sant Feliu de Llobregat, 1952-1984 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Sant Feliu de Llobregat, 1856-1992 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cornellà de Llobregat, 1949-1977 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Martorell, 1844-1983 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 del Prat de Llobregat, 1871-1986 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Sant Boi de Llobregat, 1910-1982 * Jutjat de districte num.2 de Gavà, 1985-1989 * Jutjat Comarcal de Molins de Rei, 1945-1962 * Jutjat de Pau de Castellví de Rosanes, 1841-1960 * Jutjat de Pau de Collbató, 1854-1998 * Jutjat de Pau de Corbera de Llobregat, 1846-1986 * Jutjat de Pau de Torrelles de Llobregat, 1840-1989 * Tribunal Industrial del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, 1921-1938 * Comissió Arbitral de Conflictes de Contractes de Conreu del Districte Judicial de Sant Feliu de Llobregat, 1933-1936 | 08211-173 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 61222 | Fons notarials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-notarials | XVIII-XXI | Aquest tipus de fons esta format pels següents fons: * Districte de Sant Feliu de Llobregat, 1798-2002 * Forans, 1815-1817 - | 08211-174 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61223 | Fons documental d'institucions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dinstitucions | XX | Format pels següents fons:: * Cambres agràries del Baix Llobregat, 1919-1994 * CEIP Nadal de Sant Feliu de Llobregat, 1919-2002 * Col·legi de Sant Ferran de Sant Feliu de Llobregat, 1963-1996 * Creu Roja de Sant Feliu de Llobregat, 1918-1937 * Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat, 1978-1995 * Junta Municipal del Cens Electoral de Martorell, 1892-1979 * Junta Municipal del Cens Electoral de Sant Feliu de Llobregat, 1951-1971 | 08211-175 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 61224 | Fons documental d'associacions i fundacions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dassociacions-i-fundacions | XI-XXI | Format pels següents fons: - AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1977-1998 - AMICS DE LA RAMBLA I EL SEU ENTORN. 1996-2001 - ATENEU SANTFELIUENC. 1881-1996 - CASINO SANTFELIUENC. 1879-1987 - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT. 1974-2007 - CENTRE PARROQUIAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1942-1991 - COMISSIÓ INTERMUNICIPAL D'URBANISME. 1976-1979 - OEC-MCC DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1076-1981 - PSUC-INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS (ICV) DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1976-2002 | 08211-176 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61225 | Fons documental comercials i d'empreses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-comercials-i-dempreses | XX | Format pels següents fons: -AVENTIS BERHING. 1953-1995 - CAFÈ MOLINS. 1849-1944 - CONSULTORI ELENA FRANCIS. 1951-1972 - FONERIA I MANUFACTURA DE METALLS MIQUEL ESTAPÉ. 1921-1983 - CENTRE MÈDIC SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1970-1980 - VAIVÉ. 1980-2001 | 08211-177 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml