Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61136 | Ball de la Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-soca | AMADES I GELATS, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. IV, p. 66-67. FALCÓ, Joan. 'S'estrena la nova versió del Ball de la Soca, la dansa de Sant Feliu. Va i Ve. Núm. 53 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984). P. 9. SOLSONA, Carme. 'L'Esbart de l'Agrupació Folklòrica recupera 'El ball de la soca', el ball de Sant Feliu'. Va i Ve. Núm. 51 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1984). P. 7. | Ball relacionat amb la celebració de la Segona Pasqua a l'Ermita de la Salut, essent un ritual important en la mateixa. Consisteix en ballar al voltant d'una gran soca d'arbre. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Actualment, el ball es distribueix en tres parts. En la primera, apareixen els xicots amb vares de fusta que simbolitzen les eines del camp i fan referència als ritus agrícoles que es feien antigament al Baix Llobregat. Fan picar els bastons contra la soca. La segona part es caracteritza per l'arribada de les noies, les quals dialoguen amb els xicots i toquen el tronc. Finalment, nois i noies ballen coreografiats tot representant una festa plena d'alegria. | 08211-88 | L'any 1984 es va recuperar el Ball de la Soca, dansa que havia estat ballada a l'Aplec de la Salut des del 1954 fins a finals de la mateixa dècada, quan quedà oblidada. A partir de la descripció que n'ofereix Joan Amades, i de la petita partitura que apareix al mateix Costumari, s'ha pogut reinventar. Amades la descriu com 'un ball rodó fet entorn d'un arbràs proper, s'efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que mai no eren gaires, estrenyia la rodona fins quasi tocar l'arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrera i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a un altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans de l'any'. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61136-foto-08211-88-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Degut a la vinculació del Ball de la Soca amb l'ermita de la Salut hem optat per posar les coordenades d'aquest darrer element. Les fotografies que il·lustren aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat són del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: doc011Data de la imatge: 1954Assumpte: Ball de la socaFotògraf: Alfredo VilaFont d'ingrés Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Vaivé | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61181 | Habitatge al carrer Falguera 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-falguera-25 | Tot i que estructuralment l'edifici presenta un bon estat de conservació, la remodelació de què ha estat objecte presenta certes reticències | Habitatge de petites dimensions entre mitgeres molt reformat, de planta baixa i pis. En planta baixa destaca una porta gran en posició central i forma d'arc rebaixat. Està flanquejada per dues portes rectilínies, Al pis superior un balcó desplaçat cap a l'esquerra, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. A l'altre costat una senzilla finestra. L'element més destacat és segurament la cornisa i el ràfec de la part superior de l'edifici. | 08211-133 | Carrer Falguera 25 | 41.3812400,2.0431700 | 419994 | 4581521 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61181-foto-08211-133-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61208 | Habitatge al carrer Joan Maragall 142 - 144 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-142-144 | Edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular i estructurat en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb carenar paral·lela a la façana. Aquesta presenta a la planta baixa dues portes en posició central flanquejades per sengles finestres. D'aquest conjunt de quatre obertures, només dues conserven el seu aspecte original, amb els angles superiors arrodonits. Per sobre d'elles una petita motllura separa visualment el cos de la planta baixa del pis. Aquí trobem dos balcons en posició central, amb la plataforma rectangular de frontal motllurat i baranes de ferro forjat de formes sinuoses que contrasten amb la rectitud de les línies de l'edifici. Els dos balcons estan flanquejats per finestres rectangulars. Totes les obertures d'aquesta planta estan rematades amb un lleuger esglaonat i coronades per una amples impostes. Seguidament trobem la cambra d'aire de l'edifici, amb els típics espiralls, una cornisa motllurada i, per sobre, un parapet que amaga la teulada a dues aigües i simula un terrat a la catalana. | 08211-160 | Carrer Joan Maragall, 142-144 | 41.3796400,2.0507700 | 420628 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61208-foto-08211-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61208-foto-08211-160-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61211 | Llegenda de la Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-dolorda | - AMADES, Joan. Biblioteca de tradicions populars. Vol. 33. Barcelona: 1935. P. 21. - AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: editorial Selecta, 1950. P. 1424. - AMIGÓ I BARBETA, J. 'La llegenda de la creu d'Olorda'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 28 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1982. Pàg. 13. | Actualment, la pedra està sepultada | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la “Biblioteca de tradicions populars”, trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació “Folklore de Catalunya Rondallística”, trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collserola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 08211-163 | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la 'Biblioteca de tradicions populars', trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació 'Folklore de Catalunya Rondallística', trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collcerola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, la pedra està sepultada | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61212 | Festa de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-llorenc | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p. - La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. | Diada en què se celebren diverses activitats i una missa en honor al patró de la ciutat. La part central de la festa la constitueix la ballada de sardanes a la Plaça de la Vila. Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 1998 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 08211-164 | Sant Feliu e Llobregat | Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 2003 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61236 | Jaciment de Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-torre-abadal | PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | Material aparegut en superfície i sense excavació arqueològica sistemàtica | Jaciment arqueològic en el que es va recuperar material de l'Edat del Ferro en superfície. També s'han trobat restes de ceràmica medieval, fet que ha fet suposar l'existència d'un assentament medieval desconegut (Inventari del Patrimoni Immoble Gencat). Tot i així cal recordar l'existència molt propera de la Masia de Can Abadal, amb orígens al segle X. A més, en uns camps al voltant de la Torre Abadal, s'han trobat restes de ceràmica ibèrica. | 08211-188 | En una elevació al vessant de la serra de Collserola, al costat de la masia de la Torre Abadal | L'emplaçament elevat on es situa la Torre Abadal presenta una continuïtat d'ocupació que es remonta a l'Edat del Ferro, també anomenada Ibèric Inicial (VII aC) fins gairebé l'actualitat. La seva posició privilegiada li permet controlar visualment tota la zona que ara ocupen les ciutats de Sant Feliu de Llobregat i Sant Viçens dels Horts. També controla l'accés al Puig de l'Olorda seguint el barranc de la Torre d'Abadal o la riera de Can n'Amigó. Fet que planteja la possibilitat que l'assentament de la Torre Abadal fos un punt d' observació o control d'accés al Puig d'Olorda s'han trobat restes d'un poblat ibèric. | 41.4046900,2.0486400 | 420480 | 4584120 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 80|85|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61241 | Parc de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-collserola | - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. - Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. | La serra del Collserola és un parc natural de 8000 ha situat en una de les zones urbanes de major densitat de Catalunya i a tocar del pla de Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès. Presenta diferències de relleu, cosa que afavoreix l'existència de paisatges ben diversos formats tant per boscos d'alzines, roures i pins com per diferents tipus de vegetació baixa. Aquesta diversitat afavoreix que la seva fauna aculli quasi totes les espècies animals pròpies del bosc mediterrani. La climatologia del parc es caracteritza pels estius eixuts i calorosos i els hiverns més aviat temperats i secs, i les pluges són irregulars, encara que es concentren sobretot a la primavera i a la tardor. En referència a l'ocupació del medi, hi destaquen els llegats dels poblats ibèrics de la Penya del Moro i ca n'Oliver, per exemple, i el conjunt d'esglésies, ermites, masies i castells medievals que es presenten distribuïts per la serra. Cal destacar la quantitat de llegendes que envolten el parc recollides, moltes d'elles, al Costumari de Joan Amades. L'any 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del medi Natural per tal de preservar aquest espai conservant els seus recursos naturals i corresponent a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans. | 08211-193 | Parc de Collserola | El parc de Collserola està situat entre els rius Llobregat i Besòs i la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Té una superfície de 7.500 hectàrees que es distribueixen entre els termes municipals de nou poblacions, entre elles Sant Feliu de Llobregat. El seu punt més alt és el Tibidabo, amb 512 metres. S'han trobat restes arqueològiques del paleolític inferior en alguns punts de la serra, i això significa que la seva antiguitat és de més de 100.000 anys. L'origen del seu mot, per altra banda, sembla que prové de l'època medieval. | 41.3988800,2.0700300 | 422261 | 4583455 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61241-foto-08211-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61241-foto-08211-193-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | - | L'any 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del medi Natural per tal de preservar aquest espai conservant els seus recursos naturals i corresponent a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61265 | Habitatge al carrer de la Rectoria 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-la-rectoria-5-7 | Habitatge de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. La teulada sembla a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos. En planta baixa té dues portes: una rectangular, segurament molt modificada per la presència continuada de comerços i l'altre que resulta ser l'element més interessant de la construcció, doncs es tracta d'una porta en arc de mig punt adovellada. Al primer pis hi ha dues petites finestres gairebé quadrades sense cap element ornamental. La teulada fa un petit ràfec amb tortugada. | 08211-217 | Carrer de la Rectoria, 5-7 | 41.3813700,2.0452100 | 420165 | 4581534 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61265-foto-08211-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61265-foto-08211-217-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61299 | Ca n'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. CARBONELL, E.; GUIBAULD, M.; MORA, R. 'Utilización de la lógica analítica para el estudio de tecno-complejos a cantos tallados'. Cahier noir. 1, p.3 -63. GRÀCIA, M. V. [et al.]. 'La estación paleolítica de Ca n'Albareda (Molins de Rei) estudio estratigráfico'. Revistade l'Institut d'Estudis Catalans. vol. I Excavacions Arqueològiques al Baix Llobregat, inèdit. GRÀCIA, M. V.. 'Ca n'Albareda'. Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 2, p.12-34. desembre. GRÀCIA, M. V.; MAR, R. 'El paleolític de Ca n'Albareda'. Butlletí del Museu de Molins de Rei. 1 i 2. GRÀCIA, M.V. Tres asentamientos paleolíticos en el valle inferior del Llobregat. Barcelona, juny 1983. Tesi de Llicenciatura. Dept. Prehitòria i Hª Antiga. Universitat de Barcelona. | Es troba molt remogut | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat 10 códols tallats (10 unifacial i 6 bifacial), tot i que també s'ha registrat, en menor messura, la talla Llevalois. | 08211-251 | Terreny erm situat a 200m dels terrenys de la masia de Can n'Albareda | La indústria lítica bifacial i unifacial va ser desenvolupada durant el Paleolític Inferior, diferenciant dos períodes: Paleolític Arcaic (2'5 m.a-500000 a.C) caracteritzat per l'inici de l'indústria lítica consistent en códols tallats per un costat (choper) o per els dos costats (chopper tool). El perfeccionament d'aquesta indústria es farà durant una segona fase: el Paleolític Inferior Clàssic (1m.a-150.000 a.C), mitjançant la talla completa dels còdols conformant el bifaç o destral de mà. A partir d'aquest moment s'arriba al màxim punt de perfeccionament del treball sobre còdols, el següent pas evolutiu dintre de l'indústria lítica serà la talla d'ascles a partir de nuclis.. Per tant, el material aparegut en aquest jaciment ens porta al paleolític inferior. | 41.3997000,2.0436900 | 420060 | 4583570 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 77|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61300 | Can Maginàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas-ii | GRÀCIA, V.. Estrat: revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. p.12-14. | El jaciment està sota la via ferria | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat restes d'indústria lítica feta amb quars (un bifacial, un 'chooping tool' i una rascadora bilateral còncava), datada del Paleolític Inferior (300000 a.C -120000 a.C). | 08211-252 | Zona urbana, situat en la cruïlla del carrer Hospitalet amb el carrer Constitució. | Els 'chooping tool' consisteix en un códol treballat per un o per els dos costats. Cronologicament daten del Paleolític Inferior (2,5 m.a- 150.000), pertany a l'indústria lítica més antiga constatada, anomenada Modus I o Olduvaià. Per altra banda els bifaços suposen una evolució dintre de l'indústria lítica del Paleolític Inferior anomenada de Modus II o Axelià, és l'element més característic, consisteix en un códol treballat per percussió que forma una eina multifuncional (podia servir per caçar grans animals, treure l'escorça dels arbres o cavar terra). | 41.3885400,2.0445800 | 420121 | 4582331 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 77|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61303 | Les Grases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-grases | Actualment el terreny està edificat | Jaciment arqueològic situat al polígon industrial de Les Grases on s'han documentat 56 estructures negatives com sitges, basses, rasses etc. També ha aparegut material ceràmic d'època neolítica i ibèriques, dos molins de mà i una destral de la mateixa época. | 08211-255 | Polígon industrial de Les Grases | El jaciment va ser excavat al 1996 per l'empresa ArqueoAnoia S.L en unes excavacions d'urgència degut a la inminent construcció d'edificis. En una primera prospecció es van trobar 5 estructures de les 56 totals que es van localitzar en fases posteriors d'excavació. Les estructures negatives, és a dir excavades al terra, com les sitges o dipòsits són dels elements que més perduren en el registre arqueològic. Són estructures associades a societats sedentàries ja que van relacionades amb la conservació d'aliments. Ja apareixen durant el neolític i de fet la seva constitució es mantindrà foça invariable al llarg dels mil·lenis tot i que es van perfeccionant. La sitja consisteix en un forat al terra que és impermeabilitzat amb argila, a continuació s'omple de gra i es segella mantenint-lo en condicions anaeròbiques (sense oxígen), això permet la conservació del gra de 5 a 7 anys. La importància de la sitja és que implica cert control i organització doncs un cop s'obre s'ha de buidar completament. En el cas del jaciment de les Grases s'han registrat sitges del Neolític antic-mig, Ibèric Ple, Ibèric Final i algunes estructures datades del romà Imperial. | 41.3917600,2.0468400 | 420314 | 4582686 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Excavacions d'urgència. El jaciment de Les Grases no apareix en la Carta Arqueològica de Sant Feliu de Llobregat. Amb la informació a la que hem pogut accedir no ens ha estat possible ni obtenir la referència cadastral, ni establir la titularitat, ni ubicar el jaciment amb les coordenades UTM. Les que hem posat són orientatives del sector on deu estar el jaciment. | 78|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61234 | Cova de l'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lor | 5500 aC | Tot i que la zona està sotmesa a un constant procés de degradació a causa de l'activitat de la cimentara, val a dir que la Cova de l'Or té l'entrada protegida per una reixa de ferro. | Jaciment situat dins d'una cova, a la vessant sud oest del Puig d'Olorda, on s'han trobat restes datades des de el Neolític Antic Cardial fins el Ferro Ibèric Antic. Tot i això els materials manquen de situació estratigràfica, fet que dificulta la seva localització cronològica.. La cova de l'Or pertany a un conjunt de baumes situat sota el cim de Santa Creu d'Ollorda, probablement connectats. | 08211-186 | A la vessant sud-est del Puig d'Olorda | El període del Neolític implica la implantació d'un nou sistema econòmic i productiu. La base seran l'agricultura i la ramaderia, convertint les societats caçadores/recolectores en societat sedentàries productores d'aliments . Aquestes activitats van lligades a tota una nova tecnologia (falç, aixades, destrals, ...) i noves estructures (sitges, magatzems). La indústria lítica no desapareix, però pateix una reducció de la diversificació d'utillatges, alhora s'introdueix una nova tècnica que la perfecciona, polir la pedra. El fet material més característic del neolític serà l'aparició de la ceràmica, que s'ha convertit en un element clau per catalogar els diferents grups . En el cas de la Cova de l'Or el material aparegut, dipositat al Museu de Molins de Rei, ens situa en un període de Neolític Cardial i d'època Ibèrica. | 41.4122300,2.0533400 | 420882 | 4584953 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-2.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades consignades en aquesta fitxa han estat preses a peu de cova i no coincideixen plenament amb les que consten a la carta arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat . | 78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61237 | Can Miano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miano | A.R.E.S (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu). Comunicació d'un nou poblat ibèric al Baix Llobregat: Can Miano. Sant Feliu de Llobregat. ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M.. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al Delta del Llobregat'. A: XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat, 1980. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | I aC-IdC | Sobre el terreny es pot veure una sitja i un dipòsit en mig de la vegetació | Jaciment arquelògic on s'ha registrat un poblat ibèric amb fossar defensiu. També s'han recuperat restes de material ceràmic campaniana B, campaniana A, ceràmica pintada ibèricica i discs de ceràmica retallada. A. Destaca la presència d'algunes sitges i d'una estructura negativa rectangular que ha estat considerada un dipòsit, tot i que manquen dades per a la seva correcta identificació funcional. | 08211-189 | En el Torrent del Polvorí, prop de la via del ferrocarril | El jaciment es va descobrir durant la realització d'unes obres amb motiu industrial, aquestes van posar al descobert les restes que van ser identificades per l'Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, que també van realitzar les tasques de salvament. Les estructures trobades es divideixen en zona nord i zona sud. La zona sud consisteix en un camp de sitges i un suposat dipòsit. Les sitges són una estructura molt important directament relacionada amb l'instauració del sedentarisme i la revolució neolítica. Consistia en un forat el qual es recobria de material impermeable (generalment argila), s'omplia de gra i es segellava amb una llosa. Les condicions anaeróbiques permetíen la conservació del gra una mitja de 6 anys, aquests dipòsits configuren uns elements de subsistència molt important per societats de base agrícola. | 41.3982400,2.0381500 | 419595 | 4583413 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61301 | Can Maginàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas-0 | GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. HERNÁNDEZ, L.; ROMAGOSA, A. Inventari del patrimoni arqueològic del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu ARES, 1984. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | IIIaC-VdC | En un terreny urbà i clarament arresat per la construcció de la via del tren i l'urbanització del barri de Can Maginàs. | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat restes d'una cisterna d'opus signium, una sitja ibèrica i sitges medievals. Dintre d'aquestes hi havia restes de ceràmica campaniana i alguna moneda. | 08211-253 | Cruïlla del carrer de l'Hospitalet i el carrer de la Constitució, sota el pont Tres Arcs | El jaciment va ser descobert per Joan Vicente l'any 1959, registrant la cisterna d'opus signinum. Durant 1960 i el 1965 va rebre diverses visites d'aficionats, les quals van permetre recuperar materials dels abocadors. L'any 1965 es va excavar la sitja ibèrica i el 1966 les sitges medievals, un any més tard el jaciment va ser destruït. Des de l'arribada dels romans (al s.III) representats pel general Escipió, es va portar a terme una política principalment de romanització, fet que comporta l'assimilació de la cultura romana per part de les societats ibèriques, en aquest sentit moltes de les societat ibèriques van adoptar la forma de vida romana (vestimenta, hàbits, arquitectura), especialment les classes altes. | 41.3884900,2.0442100 | 420090 | 4582325 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment el jaciment resta tapat, doncs s'ha urbanitzat a sobre. El mapa de planejament urbanístic de Sant Feliu de Llobregat no proporciona les dades cadastrals. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61235 | Torre de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida | GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | IIaC-IIIaC | Actualment el jaciment està sota el nivell del terreny i és difícil intuir on es localitza exactament, degut a la vegetació i a construccions posteriors. | Jaciment amb restes romanes trobades a un dels murs de tancament del reciente de la Torre de Santa Margarida. S'han registrat restes de paviment romà opus signium,. No s'ha localitzat cap estructura, pero es pressuposa l'existència d'una vila romana. També han aparegut restes de tegulae, dollia i àmfora. | 08211-187 | Punt alt de la riera de Santa Creu, on s'ajunta amb el torrent de les Torres | La romanització de la península s'inicia immediatament un cop finalitzada la II Guerra Púnica. De fet al 197 a.C es crea les províncies de l'Hispania Ulterior i Hispània Citerior. El s.III a.C és el moment de l'expansió de la república romana pel Mediterrani, això comporta una gran entrada de riqueses que afavoriran a les classes privilegiades. Per altra banda l'enriquiment de comerciants i mercaders fa sorgir una nova divisió dintre del grup patrici, per una banda la noblesa tradicional i per altra els denominats homines novi (personatges que entren nous dintre del grup patrici que venen d'un grup inferior). La vida de patrici implicava el consum i ostentació de bens luxosos, el qual crea la necessitat d'un proveïment constant que derivarà amb una major proliferació de les viles . Aquestes s'han d'entendre com petites unitats d'explotació rural, compostes per un edifici principal on residia el patrici i un seguit de subestructures i cambres destinades als esclaus; la casa estava envoltada per terrenys de cultiu, lligat al tipus de plantació apareixen estructures de producció especialitzades (molins d'oli, almasseres...). | 41.4067800,2.0703000 | 422293 | 4584332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61233 | Santa Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-dolorda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. GRANADOS, O. 'Santa Creu d'Olorda, Molins de Rei'. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departeament de cultura, 1982. (Excavacions arqueològiques a Catalunya; 1). BIAJOT, M. [et al.]. 'El poblamiento de la zona sur de la Layetania litoral en época ibérica y romana'. A: Arqueologia espacial (Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos). Colegio Universitario de Teruel. Seminario de Arqueologia y etnologia Turolense, 1984. Vol.2. p.93-110. BERGADÀ, E.. Poblado ibérico de Santa Cruz de Olorde. Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei. 1. GARCIA, D.; LÓPEZ, X.; PARRA, M.. 'Apunts per a la realització de la Carta Arqueològica de Molins de Rei'. A: L'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat. Molins de rei, 1998. (L'espai; núm. 1), p.45. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat'. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. MAYORAL, F. 'Resultats de l'excavació d'urgència realitzada a la Creu d'Olorda (Sant Feliu de Llobregat)'. I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. P.171-176. inèdit. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. | IVa.C-Ia.C | Pràcticament desaparegut | Jaciment situat dalt d'un tossal on s'ha documentat l'existència d'un poblat ibèric datat entre finals del s.IV a.C o principis del s.III a.C. S'ha registrat una habitació, un tros de la muralla, sitges amortitzades i restes de ceràmica. La pobresa del registre es deu a que la muntanya on estava situat el poblat es troba en procés de destrucció, produit principalment per l'acció d'una fàbrica cimentera. | 08211-185 | Puig d'Olorda | Els íbers conformaven una xarxa de pobles que ocupava tota la península. El poblat situat a Santa Creu d'Olorda està dins del territori dels anomenats Indigetes (mencionats per primera vegada al periple de la Ora maritima de Avié). El seu territori, d'acord amb la descripció d'Estrabó a la seva obra Geografia d'Ibèria, s'extén des de els Pirineus fins l'Ebre. Alhora els Indigetes es fraccionen en ètnies, en que el cas del jaciment de Santa Creu fa més difícil de concretar, doncs està situat entre els llímits de 3 ètnies: Laietans, Ausetans i Lacetans. El lloc ja era conegut per la seva riquesa patrimonial, doncs a part del poblat hi ha unes coves (Coves de Santa Creu d'Olorda) on s'ha trobat restes d'època neolítica. Al 1970 es fan unes pimeres excavacions d'on es va extreure material ceràmic. L'any 1979, durant unes segones excavacions, es va registrar una habitació i uns esglaons, al costat dels quals va aparèixer una sitja reomplerta d'argila i fragments de ceràmica. Durant l'excavació de 1985 es va registrar un tram de mur que delimita una part del poblat, a més de dues sitges amortitzades. | 41.4120800,2.0549800 | 421019 | 4584934 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61088 | Jaciment de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-salut | MENÉNDEZ, X. 'Mas Lluhí (Sant Feliu de llobregat)'. A: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern: Centre d'Estudis Santjustencs. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. SOLÍAS, J. M. 'La Salut (Sant Feliu de Llobregat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989. p.346-358. | IaC-IIdC | El jaciment està totalment colgat i cobert de vegetació | Jaciment arqueològic on s'han documentat dos forns romans de planta quadrangular construits amb maó i tovots. També s'ha recuperat ceràmica ibérica, ceràmica romana africana de cuina i ceràmica sigil·lada africana A.A. La realització de cates amb motiu de la urbanització del barri del Mas Lluí permet afirmar que es tracta d'una zona arqueològica extensa. | 08211-40 | Al límit del barri del Mas Lluí prop del camí cap a la Salut | S'ha constatat dues fases d'ocupació, la primera fase data del s.I a.C i és de tradició indígena romanitzada. La segona fase va durar fins la segona meitat del s.II dC. Els arqueòlges directors consideren que el jaciment formava part d'un complex industrial romà que va funcionar durant aquesta segona fase, el qual produia principalment tegulae, imbrex i dolium. En un primer moment indeterminat el jaciment va ser excavat clandestinament per Antoni Romagosa. L'any 1971 es va localitzar un paviment d'opus signinum. L'any 1993 van realitzar un seguit de prospeccions com a part del projecte Estudi territorial del Pla de Barcelona:evolució històrica i evolució del territori en época romana. No serà fins el 1995 quan, amb motiu de la construcció de l'urbanització de Mas Lluhí, es va realitzar l'excavació d'urgència mitjançant la realització de 20 cates, les quals van permetre la localització de les estructures. | 41.3924600,2.0622100 | 421600 | 4582750 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61107 | Torre del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-bisbe | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XIII | Necessita restauració | Casa pairal d'arquitectura molt senzilla, formada per dos cossos adossats i coberts a doble vessant. És de murs molt opacs, lo qual que li dóna un cert aire de casalot fortificat. La seva estructura s'adapta a les característiques topogràfiques del terreny, cosa que fa que per la banda de la façana principal es vegi planta, pis i golfes, mentre que a la part posterior es compten dos pisos. A la planta baixa presenta una porta en arc de mig punt aadovellada. Als pisos es veuen finestres distribuïdes irregularment, Són de forma rectangular o en arc rebaixat. Algunes d'elles han estat tapiades. A les golfes, les finestres, en aquest cas en arc de mig punt, es distribueixen en galeria a l'esquerra de la façana. El conjunt es caracteritza per la seva asimetria, degut a la distribució irregular de finestres en la façana i al desplaçament de la carena de la teulada cap a un costat del cos de l'edifici, lo qual dóna lloc a dos vessants de diferents dimensions. Al llarg de la història, la masia ha patit moltes transformacions que fan que la seva imatge actual no es correspongui del tot amb l'original. | 08211-59 | Entorn a la Riera de la Salut | La Torre del Bisbe és coneguda també com Torre de Baix. Va ser construïda probablement al s. XII, sobre una torre de defensa. Als inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Va ser edificada sobre una antiga torre de defensa que li atorga el seu aire de casalot fortificat. La casa ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. La seva dedicació sempre ha estat fonamentalment l'explotació forestal i ramadera i l'agricultura. Encara ara, alguns horts conreats a les immediacions de la Torre del Bisbe delaten la continuïtat d'aquesta activitat, tot i que segurament amb menys volum. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de la Torre del Bisbe o Torre de Baix, es va edificar sobre una antiga torre de defensa. Un dels seus propietaris va ser el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, qui va exercir les seves funcions durant la primera meitat del segle XIII. Posteriorment, el mas va passar a mans de la família Vives, a qui ha pertangut durant molts anys. | 41.4042600,2.0664200 | 421966 | 4584056 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Al costat de la masia hi ha un forn de calç que data del segle XVIII i es manté en mal estat de conservació. | 85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61116 | Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-abadal | <p>- AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.</p> | X-XVIII | Necessita restauració | <p>Es tracta d'una construcció formada per una torre medieval del segle X, preromànica, de planta quadrada i formada per pedres irregulars, i una masia annexa del segle XVIII. Tots dos elements estan molt integrats. De la torre es diu que fins el segle XIII era coneguda com a Torre Gallifa. Actualment encara es conserva un dels seus murs originals en una alçada de planta i pis, tot i que se sap que originàriament tenia 5 pisos La paret que es conserva està construïda amb pedra irregular i, al pis més alt, conserva una de les finestres de la construcció original, en forma aproximadament d'arc ferradura. La construcció annexa del segle XVIII és de porta rectangular amb teulada a doble vessant, de planta baixa i planta pis amb golfes. A la planta baixa hi ha en posició central una porta en arc de mig punt flanquejada per dues finestres. Al pis superior, respectant la mateixa posició de les obertures del pis de sota, hi ha una porta a balcó petit de ferro forjat i una finestra, ambdues de forma rectangular. Altres finestres petites de forma rectangular delaten la presència de golfes a l'edifici. L'exterior del conjunt es configura per un terreny amb arbres fruiters, garrofers, ametllers i també per l'antiga font que proveïa d'aigua la masia, actualment tancada.</p> | 08211-68 | Vessant del Puig d'Olorda | <p>La construcció de la torre de defensa sobre l a qual s'aixeca la masia sembla ser del segle X, mentre que la resta de cossos que conformen la Torre Abadal sembla que són del 1786. La masia havia estat el centre d'un territori semiautònom conegut com la Quadra Abadal i era propietat del Monestir de Sant Cugat, segurament per donació del Senyor de Cervelló, Enric Bofill, cap el 998. Fins el segle XIII era coneguda com a Torre de Gallifa. Actualment la masia no té cap ús. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia Abadal data del segle XVIII, quan va formar part del territori semi-autònom de la Quadra Abadal, propietat del Monestir de Sant Cugat. Durant el segle XVIII, la Quadra Abadal era propietat de la família Camprodon, i entre els segles XIX i XX va estar a mans dels marquesos de Monistrol.</p> | 41.4030100,2.0474100 | 420375 | 4583934 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-2.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | És l'únic element del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del 22 d'abril de 1949, publicat el BOE el 5 de maig de 1949 degut a la torre preromànica que més tard va passar a formar part del cos de la masia. | 91|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |
| 61123 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XX | Masia formada per tres cossos de diferent alçada. El central, la torre original al voltant del qual s'aixecà la casa pairal, és una torre datada en el segle X, amb porta en arc de mig punt aadovellada situada cap a la dreta de la façana. Per sobre se situa una petita finestra en arc trilobulat que sembla haver aprofitat alguns materials d'algun altre element arquitectònic (s'aprecia la presència de dos peces que semblen petits capitells esculpits aliens al conjunt). La torre acaba en teulada d'una sola aigua. A banda i banda d'aquest cos central hi ha sengles construccions de cronologia posterior molt integrades. Totes dues presenten coberta a doble vessant i s'han construït de forma adaptada a la topografia del terreny, de manera que l'ala esquerra té per la cara est del conjunt una porta d'accés a l'alçada del segon pis de la torre. El conjunt d'obertures d'aquests cossos són quadrangulars. La masia té mina d'aigua. | 08211-75 | Entorn a la riera de la Salut | L'origen de can Messeguer es remunta al segle X, quan la masia i les seves dependències es van construir al voltant d'una torre de defensa antiga, quedant aquesta integrada al conjunt. Durant el segle XIII el mas va patir vàries reformes significatives. Encara ara la masia de Can Messeguer manté la seva activitat agrícola i ramadera. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.4019800,2.0648800 | 421834 | 4583804 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61226 | Fons documental patrimonials i familiars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-patrimonials-i-familiars | XI-XIX | Format pels següents fons: - FONS CAN FALGUERA. 1081-1539 - FAMÍLIA CLARAMUNT I MALLOFRÉ. 1834-1995 - FAMÍLIA RICART. 1870-1969 - FAMÍLIA ALBAREDA. 1818-1860 | 08211-178 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61224 | Fons documental d'associacions i fundacions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dassociacions-i-fundacions | XI-XXI | Format pels següents fons: - AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1977-1998 - AMICS DE LA RAMBLA I EL SEU ENTORN. 1996-2001 - ATENEU SANTFELIUENC. 1881-1996 - CASINO SANTFELIUENC. 1879-1987 - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT. 1974-2007 - CENTRE PARROQUIAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1942-1991 - COMISSIÓ INTERMUNICIPAL D'URBANISME. 1976-1979 - OEC-MCC DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1076-1981 - PSUC-INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS (ICV) DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1976-2002 | 08211-176 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61124 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-2 | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XII-XVIII | Masia formada per diversos cossos molt integrats, alguns d'ells visiblement recents. Té planta baixa i pis i, en el cos central més elevat, hi té unes golfes. El cos principal, segurament el més antic, com hem dit amb la part central més elevada, té una porta centrada a la façana, en arc de mig punt i aadovellada, sobre la qual es pot llegir el nom del mas sobre rajoles vidriades en color blanc i blau cobalt.. Per sobre una finestra quadrangular amb llinda, brancal i ampit ressaltat i, a la part superior, dues finestres gairebé quadrades i sense estructura de tancament delaten l'existència d'un espai ventilat, segurament per emmagatzemar fruita. Les ales laterals són també molt senzilles, amb finestres quadrangulars, amb llinda, brancals i ampit. La part superior de la teulada té una solució complicada de diverses aigües. Bàsicament s'ha de parlar d'un cos central amb doble vessant i amb carena paral·lela a la façana i, per a les ales laterals d'aquesta zona més elevada, dues cobertes a doble vessant, però perpendiculars a la façana. Tot el conjunt de cobertes acaba fent un ràfec sobre l'edifici. Prop de la masia hi ha una petita construcció que correspon a la font de can Parellada. | 08211-76 | Entorn a la riera de la Salut | La construcció de la masia és segurament del segle XII. Posteriorment, ja cap el XVIII, es realitzen una sèrie d'ampliacions que sembla que fins i tot van modificar la situació de la porta d'entrada. Deixant de banda modificacions molt recents, els treballs del segle XVIII són els que li van donar essencialment l'aspecte que té ara. És llavors quan tenim documentat el cognom Parellada. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Parellada va ser construïda durant el segle XII i, al llarg dels segles, s'hi han fet moltes ampliacions i modificacions tal i com podem notar observant el seu aspecte exterior. Una de les més importants es va produir el 1779, quan es va canviar la situació de l'accés principal. Durant molts anys, la propietat es va dedicar al conreu de secà (garrofa, vinya i ametlla) i de regadiu (arbres fruiters) i també a la pastura. Actualment, és una de les poques masies que manté actiu el conreu, encara que de manera molt reduïda. | 41.4019300,2.0624800 | 421634 | 4583801 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61166 | Finestra gótica de la masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-la-masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIV o XV | Malgrat el bon estat de conservació d'aquesta finestra, alguns elements funcionals d'incorporació recent (finestra de lames, persiana enrotllable, etc) provoquen certa distorsió. | Finestra gòtica situada a la façana lateral del cos més alt de la masia Granja Grané. Es tracta d'un element que segurament formava part d'una fase anterior d'aquesta mateixa edificació, ja que el seu estil és més antic que el del conjunt de la masia. Morfològicament la finestra és estreta i es desenvolupa en forma de fals arc conopial, ja que no fa descàrrega. Presenta una motllura polilobulada a l'intradós. L'arc recolza sobre brancals de pedra que, a la seva part superior, presenten una mena de petit capitell decorat amb motius vegetals. La finestra té, a la part inferior, un ampit motllurat. | 08211-118 | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part d'una masia catalogada i declarada BCIL. | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61060 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-1 | <p>- AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005.</p> | XIX | L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril. | <p>L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril.</p> <p>Edifici de viatgers d'una sola planta, de secció i planta rectangular formada per tres cossos verticals que disposen cadascun de conjunts de tres obertures quadrangulars, una d'elles, a la part central, la porta d'accés i la resta, finestres. Coberta plana que forma un terrat. Una estructura compositiva similar la trobem a la façana posterior, que dóna a la via. Aquí, les dues portes d'accés i sortida del recinte, situades de forma asimètrica, estan envoltades de conjunts de dues finestres en forma d'arc de mig punt. El cos central, es distingeix dels altres per l'òcul que el corona a l'alçada de la porta d'accés principal i per la presència d'una escala de doble accés que facilita l'entrada al recinte. La façana està arrebossada i pintada de blanc, tot i que als angles de l'edifici hi ha uns falsos carraus de pedra entrellaçats. Es tracta d'un estil arquitectònic molt influenciat pel model anglès i amb exemples arquitectònics similars al Regne Unit (allà l'estació de Balper és pràcticament idèntica a la de Sant Feliu de Llobregat ), segurament degut a què el projecte col·laborà algun arquitecte d'aquest país.</p> | 08211-12 | Plaça de l'estació, 1 | <p>La línia de tren que inicialment unia Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei i Martorell es va inaugurar l'any 1855. Al 1856 ja era possible arribar fins a Barcelona. Aquest fet tingué gran incidència en l'urbanisme i el desenvolupament industrial de la ciutat. De fet, el traçat del ferrocarril va donar com a resultat l'obertura de nous carrers. Com a dada curiosa, mencionar que Carlos Urkiola, autor d'un estudi sobre la línia recollit en un llibre (veure apartat bibliografia), diu 'Aquestes estacions (Cornellà, Molins, Sant Feliu...) presenten un estil arquitectònic força interessant perquè són veritables models únics de la nostra línia. Creiem que el disseny fou influït per l'estil anglès, ja que trobem dos estils molt en voga al Regne Unit en aquella època; l'estil neogòtic i l'italianitzant. No sabem si algun arquitecte anglès participà directament en el disseny de les estacions, però el cert és que estacions de la nostra línia guarden una gran similitud amb estacions del Regne Unit, com la de Sant Feliu de Llobregat amb la de Balper, a la línia de Derby a Chesterfield, obra de l'arquitecte Francis Thompson, que construí diverses estacions i edificis d'estil italianitzant'.</p> | 41.3830600,2.0477900 | 420383 | 4581719 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-02-28 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | El pas del tren per Sant Feliu de Llobregat preveu experimentar un gran canvi quan es soterri la seva traça des del pas superior de l'autopista B-23 fins a la zona industrial de la localitat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61064 | Casino Santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 5-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1981). P. 10-11. | XIX | El casino santfeliuenc és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i estil neoclàssic. Té una façana molt simètrica a la que s'hi arriba mitjançant una escalinata emmarcada per balustres. Al pis superior hi ha un balcó també amb balustrada que acull tres portes de forma rectangular. A la part superior destaca l'existència d'un frontó molt ben delimitat per frisos de policromia diferent a la resta de l'edifici. A sobre dels tres vèrtex del frontó s'hi ubiquen elements decoratius en forma de poms florals esfèrics. Avui dia, l'aspecte cromàtic del seu exterior és força diferent a l'original, però l'edifici en sí, representa un exemple arquitectònic entorn al qual s'organitzà part del pla d'Eixample de Gabriel Borrell i Cardona uns anys més tard. | 08211-16 | Carrer de Joan Batllori, 6 / Carretera de Laureà Miró | Durant l'últim terç del segle XIX, la vida social de la població s'evidencia a través de la constitució de diverses associacions cíviques com el Casino, que es constitueix l'any 1879, l'Ateneu Lliure del Llobregat (1881) i la Unió Coral (1892) -altrament coneguda com 'El Coro'-. Totes elles representen un motiu difusor del moviment catalanista en una època marcada per la Restauració Borbònica i ofereixen gran varietat d'activitats com la lectura de la premsa diària local, nacional i internacional, l'organització de partides i campionats de dòmino o escacs, els assaig de cant coral, les representacions teatrals, la projecció de pel·lícules, la realització d'excursions i la creació d'escoles. La que ens ocupa ara aplegava inicialment la classe benestant (industrials, terratinents, etc). La primera seu del Casino se situà a la carretera de Laureà Miró (1879), però dos anys més tard es traslladà al carrer de Joan Batllori. El nou edifici va ser construït per les famílies Molins i Palet. | 41.3816600,2.0444200 | 420099 | 4581567 | 1881 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61073 | Torre del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-roser | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VERNTALLAT, Joaquimot; SERRALLONGA, Lluís. 'La Torre del Roser: ¿Biblioteca Municipal?'. La Vinya del Puntaire. Núm. 9 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1980). P. 7. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | La Torre del Roser és un edifici aïllat, de grans dimensions, de planta aproximadament quadrada, amb forma de cub i d'una gran simetria en la seva composició. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Les tres plantes presenten nombroses obertures. A la planta baixa, del costat de la façana principal (de cara al Parc de la Torre del Roser), hi ha grups de tres obertures a cada planta, perfectament superposades. La porta d'accés ocupa un lloc central i té forma d'arc rebaixat. Les dues finestres que s'hi troben, una a cada costat de la porta, tenen forma d'arc trilobulat molt rebaixat i esquematitzat. Al primer pis es troba un petit balcó centrat sustentat sobre mènsules que arrenquen de la llum de l'arc de la porta d'accés que està just a sota. Es tracta d'un balcó molt lleuger, rematat amb barana de ferro forjat, que no altera, per tant, la volumetria de l'edifici, de gran rectitud. Les tres obertures d'aquest primer pis de la banda de la façana principal són polilobulades, cosa que recorda l'estil neoàrab, i actuen com a element ornamental trencant amb la sobrietat i rectitud del dibuix de l'edifici. Al pis superior, les tres finestres que s'hi troben tornen a prendre la forma de les finestres de la planta baixa, però a diferència d'aquelles presenten un ampit ressaltat. La façana es remata, per aquest ordre, amb una successió de petits arcs cecs, una cornisa motllurada i la balustrada que tanca el terrat, al qual s'accedeix a través d'una petita torratxa de planta quadrada difícil de veure des del carrer, que presenta el mateix coronament que la resta de l'edifici. Les finestres de les façanes laterals són rectangulars en planta baixa i primer pis i quadrades al segon pis. Estan decorades per una imposta perimetral. L'any 1984 l'edifici va ser cedit per l'ajuntament de Sant Feliu a la Generalitat per fer-hi la seu de la UOC al Baix Llobregat, motiu pel qual se li va annexar una construcció per poder encabir-hi serveis com ara l'ascensor, o els lavabos. Aquest edifici annex només és visible des de la façana sud i no altera, per tant, la visió del conjunt des de la façana principal. Al costat sud, donat que predomina el vidre i tampoc trenca la volumetria de l'edifici. | 08211-25 | Carrer de Sant Joan XXIII, 16 | La torre es va construir a mitjans del segle XIX com a casa d'estiueig d'una família burgesa barcelonina. Mentre va ser propietat de Josep Duran i Argemí es coneixia com a Torre Duran. Una fotografia del 1928 publicada al llibre de Jordi Ferrer (veure bibliografia) ens mostra diferències entre l'edifici d'aleshores i el que veiem avui dia. En aquest sentit destaca la gran escalinata d'accés a l'edifici, situades a la façana principal i emmarcada per balustrada de pedra que avui dia ha desaparegut. | 41.3830200,2.0491100 | 420493 | 4581714 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61074 | Mercat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-vell | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - SANS, LLorenç. 'El Mercat fa cent anys'. El butlletí. Núm. 321 (Sant Feliu de Llobregat, juliol 1987). P. 9. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrada coronat per un cimbori amb lluernes que permeten la ventilació i il·luminació zenitals. Es resol amb una estructura bàsicament metàl·lica que s'adapta perfectament a la seva funció. L'ús, en aquest cas, del ferro colat, va suposar en el moment de la seva construcció, una renovació conceptual dels espais interiors pel que fa als suports, les cobertes, la il·luminació i la ventilació. Per aquest motiu, l'estil constructiu del mercat de Sant Feliu s'escapa de la tendència estètica historicista comuna a finals del segle XIX i s'acosta a la nova tipologia constructiva que trobem, per exemple, als mercats del Born i de Sant Antoni a Barcelona. | 08211-26 | Carrer de Josep M. Molina, 21 / Carrer de Falguera / Carrer de Pou de Sant Pere | El primer projecte del mercat data del 1876, quan es va preveure la construcció de vuit barraques fixes. El 1884 ja es concebia la cobertura de la plaça, fet que donava més estabilitat al conjunt, i el mateix any el consistori va aprovar ja el projecte, que va costar poc menys de 8000 pessetes. L'execució de les obres va ser encarregada al constructor Josep Molins i Cañameras. | 41.3805500,2.0435100 | 420022 | 4581444 | 1884 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pascual (arquitecte) i Josep Molins (constructor) | Popularment, el Mercat es coneix com la plaça perquè es va edificar al solar d'una plaça on, antigament, hi havia hagut l'Hostal del Comú, enderrocat al segle XVIII. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61087 | Tradició roserista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-roserista | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIX | Actualment hi ha a Sant Feliu una entitat que vetlla per la conservació de la tradició i la seva difusió i reconeixement públic. | Ens trobem davant d'un dels principals elements de la ciutat de Sant Feliu, la rosa i la tradició roserista. Es tracta d'una tradició centrada en el cultiu d'aquesta flor, així com la seva cura i recerca per a l'obtenció de varietats seleccionades arrenca a finals del segle XIX degut a la introducció de nous conceptes en l'enjardinament i l'urbanisme i a les noves tècniques de cultiu. Ja des dels inicis són diversos els roseristes santfeliuencs que aconsegueixen un prestigi internacional en aquest àmbit: Camprubí, Torreblanca, Pahissa i, sobre tot, Pere Dot. És aquest darrer personatge qui més va investigar en el camp de la creació de noves varietats. Destaca especialment per la seva dedicació a les roses petites, fins al punt que va crear la rosa més petita del món, a la que va posar el nom de Si. També va treballar per a l'obtenció d'exemplars més estilitzats, de tija més llarga. Les seves creacions van ser premiades a diversos certàmens nacionals i internacionals. Actualment, la tradició roserista es manté a través de diverses activitats i emplaçaments que s'hi dediquen, com el roserar Dot i Camprubí (fitxa 191) o l'Exposició Nacional de Roses, celebrada anualment durant les Festes de Primavera (veure fitxa núm. 165). A Sant Feliu existeix una entitat cultural, l'Associació d'Amics de les Roses, que vetlla pel manteniment de la memòria entorn a aquesta tradició i per la seva conservació. Cal mencionar també aspectes com ara que durant la República la ciutat va canviar el seu nom pel de Roses del Llobregat i que aquestes flors guarneixen amb facilitat espais públics i privats. | 08211-39 | Els segles XIX i XX representen el moment de màxima esplendor del desenvolupament roserístic arreu del món. A Catalunya, l'any 1931 es va crear la primera associació al voltant de les roses (Amics de les Roses), i es van iniciar les primeres manifestacions expositives i concursos. Un dels roseristes més universals, Pere Dot, nascut a la finca de la Torre Blanca el 1885, es va iniciar al món de la floricultura de la mà del seu pare, jardiner major de la propietat on vivien. Després de viatjar a diferents ciutats europees per ampliar els seus coneixements, va passar a ser un dels principals promotors de l'associació Amics de les Roses, juntament amb altres personalitats com Rubió i Tudurí, Cambó i Ros i Sabaté. Al llarg de la seva vida professional va crear una gran quantitat de noves varietats de roses i va guanyar nombrosos concursos i premis. La família Camprubí també constitueix un referent en el món de la roserista com a productors de roses i obtentors de noves varietats. Sovint, col·laboraven amb els Dot i s'abocaven, juntament amb Torre Blanca, a l'Exposició de Roses de Sant Feliu. Aquesta exposició es va començar a celebrar el 1928 i, tot i la interrupció que va suposar l'esclat de la Guerra Civil, es va recuperar el 1949 i se segueix celebrant avui en dia. Va ser el mateix any 1949 quan es va concebre part de la finca de Torre Blanca a la rosa i el seu conreu com a centre de treball i producció. L'any 1998, es va habilitar a Sant Feliu de Llobregat un espai per a la recuperació i dinamització de la cultura roserista amb la construcció del roserar Dot i Camprubí al barri de les Grases com a projecte botànic d'exposició permanent de roses. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, Sant Feliu està pendent del reconeixement de la tradició roserista a través d'una petició formal a la Generalitat de Catalunya per tal que l'Exposició Nacional de Roses sigui inclosa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i obtingui el reconeixement de Festa Patrimonial de Catalunya. | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61090 | Comissaria de Policia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comissaria-de-policia | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici aïllat de considerables dimensions, de planta quadrada i volumetria cúbica. Té planta baixa i planta pis i terrat a la catalana. A la que avui dia és la façana principal, unes escales adossades frontalment obren el camí cap a la porta d'accés a l'interior de l'edifici, salvant així la diferència de nivell entre l'habitatge i el carrer. La porta, rectangular, està flanquejada per sengles finestres també rectangulars. En el pis superior, en posició central i a sobre de la porta, hi ha un petit balcó de plataforma rectangular i recolzat en dues petites mènsules. Té una barana d'obra que repeteix i enllaça la forma de dos hexàgons concèntrics travessats pels seus radis, de manera que es crea un efecte visual geomètric. A banda i banda del balcó, dues finestres rectangulars just a sobre de les de la planta baixa. El conjunt està rematat per una cornisa de motllures amb espiralls i la barana del terrat superior. Les altres façanes són també de disseny senzill. A la façana sud, que segurament havia estat la principal en el moment de construcció de l'habitatge, destaca al primer pis una balconada suportada sobre una única mènsula correguda. Avui dia té barana de ferro, però possiblement es guarnia amb la mateixa solució que el balcó petit de la façana descrita anteriorment. | 08211-42 | Carrer Carreretes, 9-11 | La implantació a Sant Feliu de les fàbriques de seda Bertrand va suposar un canvi també a nivell urbanístic. S'obriren o urbanitzaren carrers (C/ Santa Maria, Sant Antoni o Verge de les Neus) i en ells es van construir habitatges per als obrers, molt propers a la fàbrica. La casa que ara ens ocupa, just davant de les casetes dels treballadors del carrer Santa Maria (fitxa 86) va ser l'habitatge del director de la fàbrica. En temps més recents l'edifici va ser seu de l'emissora Ràdio Sant Feliu i, posteriorment i fins l'actualitat, va passar a ser la comissaria de la Policia Nacional. | 41.3795900,2.0449700 | 420143 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61099 | Can Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ricart | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Al gener, obres a can Ricart'. El butlletí. Núm. 288 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1983). P. 4. - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Can Ricart, inaugurat'. El butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 8-9. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Antic mas actualment ubicat al centre de la ciutat, de mitjanes dimensions, que ha sofert nombroses modificacions. L'edifici presenta el seu accés principal a l'entrada de la plaça de Lluís Companys, on originalment se situava el jardí, i des d'on s'observa la distribució simètrica dels seus cossos. El central, de planta baixa i dos pisos, i els laterals, més baixos. La porta d'accés principal se situa al cos central. Està flanquejada per finestres, algunes ubicades ja als cossos laterals de l'edifici, de menys alçada. Al segon pis hi ha un petit balcó just sobre la vertical de la porta d'accés. Té una porta i és de plataforma rectangular, tancat amb barana de ferro forjat. A banda i banda se situen diverses finestres. Finalment, al pis superior, corresponent a la part més alta del cos central, hi ha tres petits balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures són de caràcter molt sobri. L'estructura neoclàssica original es fa visible, precisament, en aquests element. Pel que fa a la façana del carrer de la Rectoria, on també trobem una porta d'accés, destacar només la presència de quatre petits balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. L'interior està adaptat a la seva nova funcionalitat i inclou entre d'altres, sales d'exposició. | 08211-51 | Carrer de la Rectoria, 4-6 / Plaça de Lluís Companys | Masia del segle XIX que des del 1989 és seu del casal de cultura de la ciutat. Des d'aleshores allotja, a més de les dependències de l'administració local, diverses sales d'exposicions. Als inicis del segle XXI s'hi va instal·lar al pis superior l'emissora Ràdio Sant Feliu. | 41.3814400,2.0454300 | 420183 | 4581541 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Ricart és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61125 | Can Llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobera | - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat | Masia avui dia situada al centre del municipi. Presenta un aspecte molt reformat i adaptat a la seva nova funcionalitat com a equipament socio-sanitari. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i coberta a doble vessant,amb l'aigua cap a la façana principal. Antigament se l'havia conegut com a Torre Talavera. El seu entorn immediat està delimitat per una tanca d'obra amb ferro forjat i dins d'aquest recinte enjardinat hi ha una petita capella documentada ja al segle XVIII. La masia conserva diversos elements medievals. A la plata baixa de la façana principal té la porta d'accés en arc de mig punt aadovellada, flanquejada asimètricament per finestres quadrangulars. Al primer pis, ocupant la posició de la porta, hi ha un petit balcó amb barana de ferro forjat i finestres a banda i banda en correspondència amb les finestres del pis inferior. Idèntics elements es troben al pis superior. El conjunt d'aquesta banda de la façana es remata amb un petit ràfec que fa la teulada. L'angle sud-est de la casa presenta annexa una estructura en forma de torre de planta gairebé quadrada lleugerament més alta que el conjunt de la casa. Està coberta a doble vessant i presenta a ambdues façanes algunes finestres en forma d'arc de mig punt i d'arc trilobulat. La capella, de petites dimensions, té planta rectangular i teulada a doble vessant. És de nau única amb campanar d'espadanya i presenta a la façana principal una porta rectangular amb rosetó a sobre. | 08211-77 | Passeig dels Pins, 2 | Masia del segle XIX tot i que algunes fases de la seva construcció poden remuntar-se al segle XVI, a jutjar pels elements medievals que encara conté. Avui dia està dins la trama urbana del municipi i és la seu d'un equipament socio-sanitari. Per aquest motiu l'any 1997 va ser reconstruïda després de l'enderroc de bona part de l'edifici per la dificultat de consolidar-lo. És per això que les úniques parts originals que queden són la torre i la capella situada als seus voltants, tot i que la reconstrucció va seguir fidelment les característiques de la casa. | 41.3855500,2.0439900 | 420068 | 4581999 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Llobera és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can Ricart, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta com a enderrocada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61134 | Cases Bertrand. Conjunt d'habitatges unifamiliars d'obrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bertrand-conjunt-dhabitatges-unifamiliars-dobrers | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - COMPTA, Ernest. “Can Bertrand: la remodelació d'un barri”. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. S'hi van construir cinquanta habitatges unifamiliars organitzats en dos carrers paral·lels. Disposats en filera, tenen planta i pis i un pati a la part posterior. Les façanes es caracteritzen per la seva austeritat, i es resolen amb una estructura molt uniforme. La tipologia de la major part de cases que configuren el carrer de Santa Maria, responen a l'esquema constructiu més habitual de l'època i, concretament, de les colònies industrials: habitatges petits, entre mitgeres i de planta baixa i pis i teulada plana, un petit pati posterior i un estil molt auster. El que ens ocupa és un conjunt d'una gran uniformitat que atorga a aquest tram del carrer una certa monotonia visual. La part inferior de la façana, que correspon a la planta baixa, és pràcticament idèntica a la part superior (corresponent a la planta pis). Portes i les finestres tenen la mateixa forma i són l'única llicencia decorativa i el que dóna caràcter als edificis: són quadrangulars, tot i que a la part superior estan rematades per una petita elevació a la part central del costat (de manera que formen pràcticament un pentàgon allargassat) que recorda un arc tudor. A banda d'això, les cases i el conjunt tenen una gran simplicitat decorativa. | 08211-86 | Carrer de Santa Maria i carrer de Sant Antoni | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. | 41.3794700,2.0441200 | 420071 | 4581324 | 1874 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61144 | Fàbriques Bertrand (complex industrial can Bertrand) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabriques-bertrand-complex-industrial-can-bertrand | - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - BERTRAND SALSAS, Juan. Notes sobre Construcció. Octubre 1933. Barcelona: Francisco Bertrand Elizalde. 2002. 21 p. - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - MERINO I BENITO, Àngel; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric (coord.). El Baix Llobregat. El brogit de la indústria. De la manufactura a la fàbrica. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Recentment reformades | Es tracta de tres de les naus que integraven el recinte industrial Bertrand, dedicat a la producció tèxtil. Aquest estava situat entre l'antic camí ral, la riera Pahissa i la carretera Laureà Miró. El complex comprenia originàriament un nombre major de naus que van ser enderrocades, conservant-se aquestes tres com a testimoni dels orígens de la industrialització de la vila i de l'arquitectura fabril de l'època. Totes tres han estat recentment restaurades. La més gran se situa al nord del recinte i, molt a prop, les altre dues estan al sud i són paral·leles entre sí, però resten unides per una nau transversal. Es tracta en tots els casos de naus de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, a l'estil de Manxester, i cobertes a dues aigües. El tractament de la superfície de la façana és de maó arrebossat, La més gran està situada al nord del recinte. Als costats llargs presenta en planta baixa i primer pis una successió de finestres en arc molt rebaixat. A la part superior, la zona d'assecat de les peces de roba presenta obertures més petites també en arc rebaixat destinades a la ventilació de l'espai i, per tant, cobertes amb maó formant gelosia. La coberta es resol amb mansardes cap aquests costats llargs. Els costats curts mostren amb la forma del coronament la silueta de la teulada a dues aigües. Presenten diverses finestres i la que està orientada al nord té una escala exterior que s'adossa a la façana creuant-la en diagonal i permet l'accés als pisos superiors. Aquesta és segurament la més emblemàtica de les naus del conjunt Bertrand. A diferència d'altres naus de l'època, aquesta no es va construir amb maó vist, sinó amb maó arrebossat. Les altres dues naus restaurades són més petites i de línies més senzilles. Destaca la combinació de l'arc rebaixat amb l'arc de mig punt. Als interiors, destaquen les columnes de ferro que suporten voltes d'arc escarser. | 08211-96 | Carretera de Laureà Miró / Carrer de Carreretes / Carrer d'Armenteres / Riera de Pahïssa | L'empresari tèxtil Manuel Bertrand i Cortalé va posar en marxa l'any 1861 la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta. La fàbrica va funcionar amb talers manuals fins al 1873, quan es va instal·lar la màquina de vapor. Al 1897 la fàbrica tenia més de 500 treballadors, en la seva majoria, dones. El propietari de la fàbrica, Manuel Bertrand i Cortalà, va promoure la urbanització del sector adjacent al nucli fabril, amb la construcció d'habitatges unifamiliars i pisos per als seus treballadors i, amb aquest propòsit, amb l'obertura de nous carrers. | 41.3784800,2.0456600 | 420199 | 4581213 | 1861 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat apareix, amb el número d'inventari 19191 un element identificat amb el nom 'Fàbrica de pell Bertrand'. Sabem que en algun moment, ja ben entrat el segle XX, alguna de les naus de la fàbrica Bertrand van acollir diverses activitats productives, entre elles potser la pell. Ara bé, per la descripció que es fa d'ella com a nau d'una sola planta pensem que deu tractar-se d'alguna de les naus enderrocades, ja que les tres que avui dia queden dretes tenen planta baixa i pisos. Tot i així també podria tractar-se d'un error. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61174 | Palau Falguera. Façana del Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-facana-del-jardi | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX | Aquesta façana data de la segona meitat del segle XIX, quan es va ampliar el palau. L'estructura compositiva de la façana del jardí és regular i simètrica, i s'articula entorn a un cos central lleugerament més alt que els laterals. El conjunt de la façana té un estil eclèctic que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb elements romàntics. Si ens allunyem de la façana, visualment hi ha un predomini de la doble escalinata que dóna accés al primer pis i dels cos d'aquest, mentre que la planta baixa queda pràcticament oculta a la vista, en una porxada sota l'escalinata. Aquesta darrera s'obra a una gran terrassa tancada amb balustrada que transcorre al llarg de tota la façana. En aquesta, l'element de més pes és l'eix de la porta central, destacat per una sèrie d'elements que es superposen seguint una línia vertical: per sobre de la porta una fornícula ovalada de terracota amb una figura de dóna que representa l'Abundància, seguida d'un gran rellotge i, coronant l'edifici, l'escut de la família. La porta està flanquejada per quatre pilastres amb capitell compost. A banda i banda d'aquesta porta principal, que dóna al Saló dels Àustria, hi ha una galeria de portes que permeten l'accés a diferents salons. Són totes rectangulars i presenten una decoració a la part superior a base de motius florals fets en terracota. Les dues que flanquegen la porta principal presenten, per sobra, un espai rectangular que acull un baixrelleu de terracota que al·legoritza la jardineria i l'agricultura. Per contra, les portes dels extrems no tenen cap tipus de decoració. A la part superior, un fris decorat amb motllures separa el cos de l'edifici de la barana amb balustrada del terrat. | 08211-126 | Carrer de Falguera, 2-6 | La façana del Palau Falguer a tal com la veiem avui dia es va fer als voltants del 1870 i està superposada a l'edifici existent ja anteriorment. Cal recordar que l'edifici del palau era fruit de l'annexió de propietats adjacents i d'ampliacions de diferents èpoques. Així doncs, la façana va ser l'element que va permetre unificar i donar coherència a tot el conjunt. La reforma la va promoure la llavors Josepa Falguera, que, pels volts de la dècada dels anys 60 del segle XIX va recuperar les diverses cases adjacents al palau i va fer importants reformes orientades a dotar la propietat d'un caràcter senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1870 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61178 | Palau Falguera. Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-capella | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XIX | La capella ha estat subjecte d'una gran restauració | La capella del Palau Falguera està situada a l'extrem sud del Palau a l'alçada de la terrassa de la planta noble. Es tracta d'un edifici aïllat de mitjanes dimensions, d'estil eclèctic propi del romanticisme vuitcentista que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior amb una decoració més austera i interior molt abarrocat. A l'exterior imita l'estil renaixentista, amb un atri paral·lel a la façana sud del palau que consta de cinc arcs, cadascun dels quals descansa en un parell de pilars de secció quadrangular flanquejats per dues columnes de fust cilíndric molt prim i un capitell de motius florals (fulles d'acant). Per sota de l'atri se situa la façana, perforada per tres portes compostes de dues fulles corredisses, cadascuna d'elles en correspondència amb un dels tres cossos que formen la capella, el central i dos laterals. A la porta d'entrada principal hi trobem un magnífic vitrall de colors. La decoració està feta amb pa d'or. Les dues façanes laterals estan decorades amb impostes de pilastres d'un cert relleu i una finestra en arc de mig punt. Per dintre, els tres cossos de la capella es comuniquen a través de portes corredisses amb vitralls de colors que permeten individualitzar els espais. El més important és el cos central, de planta el·líptica i inspirat en les esglésies barroques italianes. Aquesta és la sala que contenia l'altar, situat davant de l'entrada i és la més rica en decoració. Hi predominen els colors daurat i blau turquesa. El terra està fet de mosaic de petites tessel·les que dibuixen motius florals i geomètrics en tons blancs, grisos i ocres envoltant dos coloms enfrontats. La coberta és una cúpula amb lluerna, que proporciona una llum zenital a l'espai i està decorada amb pintures que representen àngels en posició de cantar, d'estil italianitzant sobre fons daurat. Entre la cúpula i les parets hi ha una cornisa motllurada amb un motiu decoratiu a base de filigrana floral daurada. Les parets presenten impostes de pilastres barroques que arrenquen del sòcol i arriben a l'inici de la cornisa de la cúpula. Tenen motllures daurades i l'interior decorat amb filigrana també daurada. Es rematen amb un capitell daurat de fulles d'acant amb una creu grega emmarcada. Les portes que donen accés als espais laterals de la capella també estan profusament decorades de la banda d'aquest espai central. Presenten una cornisa a la part superior suportada sobre mènsules daurades que cauen a banda i banda de la porta. Sobre la cornisa hi ha una decoració molt barroca, a base de motius florals i, en posició central, un espai ara buit en el que hi havia hagut un escut. Els cossos laterals són força més senzills i no presenten decoració a les parets. El terra és també de mosaic. El del costat oest és de forma rectangular amb els quatre angles arrodonits. Destaca la sortida que té a l'espai oposat a la porta que comunica amb l'espai central, que condueix a una balconada sobre el jardí. El de la banda est és de forma octogonal. Després de l'adquisició del Palau per part de l'ajuntament i la consegüent restauració, a la capella se li va annexar per la part posterior una construcció de nova planta que fa de petita sala d'exposicions i a la qual es pot accedir tant des de la capella com des dels jardins del Palau a la planta baixa. | 08211-130 | Carrer de Falguera, 2-6 | La Capella del Palau Falguera va ser construïda al 1890 per Joaquin de Càrcer. Es diu que el cos central de la mateixa, el més guarnit i on es trobava l'altar, era reservat exclusivament als marquesos. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, la vall baixa del Llobregat va ser un destí atractiu d'inversió pels burgesos barcelonins, que compraven terres i masos a la pagesia local per la situació privilegiada dels seus terrenys. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joaquín de Càrcer | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61182 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta-0 | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'El canal de la Infanta'. La Vinya del Puntaire. Núm. 2 (Sant Feliu de Llobregat, març 1980). P. 13. - ALBA MOLINA, R. ASO PÉREZ, C. (2002). 'El canal de la Infanta, consideraciones socioeconómicas de una obra singular'. Revista Enllaç nº 35. Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas de Cataluña. Pgs 37-39. | XIX | La Junta del Canal de la Infanta té un zelador que vetlla pel bon estat de la infraestructura. | El canal de la Infanta és una infraestructura de rec que va ser construïda a principis del segle XIX a la riba esquerra del Llobregat entre els municipis de Molins de Rei i Barcelona. Va permetre el pas de l'agricultura de secà a la de regadiu. La major part del tram de Canal de la Infanta que passa per Sant Feliu ho fa en forma de mina, és a dir, soterrat (794 m.). Tot i així, en la seva entrada a la ciutat presenta un tram visible en superfície amb dos elements interessants: per una banda la cubeta del canal, estreta, de secció rectangular i construïda amb maó i, per l'altre, un petit pont en arc també de maó d'estructura curiosa: presenta una volta catalana o de maó pla que té per sobre, a l'extradós, una estructura també de maons col·locats formant esglaons ascendents a banda i banda de la volta que conflueixen formant-hi una petita plataforma. Aquesta estructura, que permet l'accés a la part alta de la volta, està tancada amb barana de ferro. El conjunt es recolza sobre una paret de maó. Segurament la funcionalitat d'aquesta estructura era permetre al zelador del canal la neteja amb rastell de l'excés de brossa acumulada a l'aigua. | 08211-134 | Accés pel carrer de l'Agricultura | El canal va ser projectat per Tomàs Soler i Ferrer amb el suport del llavors Capitan General de Catalunya, Castaños, gràcies a un decret de 1816 segons el qual l'exclusivitat de la corona per fer obres hidràuliques quedava derogada. Va ser inaugurat per la infanta Lluïsa Carlota de Borbó l'any 1819, però acabat més tard. Recorrent més de disset quilòmetres entre els municipis de Molins, Sant Feliu, Sant Joan, Cornellà i l'Hospitalet, desemboca al mar a l'alçada de la muntanya de Montjuich, a Barcelona.. Va ser construït per canalitzar aigua i donar així resposta a les necessitats de rec per a la producció agrícola d'una comunitat àmplia de regants al marge esquerre del riu Llobregat (unes 3000 ha inicialment) i també cobria les necessitats dels molins fariners que hi havia en diverses poblacions. Més endavant, els diversos salts que hi havia al llarg del trajecte per salvar petits accidents topogràfics van ser a la base de la industrialització de la comarca, ja que amb ells es produïa energia que era utilitzada per les primeres fàbriques tèxtils i papereres. El Canal de la Infanta neix a Molins de Rei, a la casa de les Comportes i al seu pas per Sant Feliu de Llobregat entra soterrat des de poc després del carrer de l'Agricultura i no es tornava a veure en superfície fins a Sant Joan Despí, a la zona actualment ocupada per la ciutat esportiva del Barça. Enguany també en aquesta zona passa soterrat, després de la recent urbanització realitzada. El Canal de la Infanta, encara ara permet al rec a una comunitat de regants molt més petita, però, que la d'origen i rega menys terres. | 41.3942800,2.0381300 | 419589 | 4582974 | 1819 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61182-foto-08211-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Pere Soler i Ferrer | La comunitat de regants del Canal de la Infanta, representada per la seva Junta, té alguns zeladors que se n'ocupen de la conservació i el bon estat de la infraestructura i de que no s'acumuli un excés de brossa a l'aigua, ja que en alguns punts podria provocar un tamponament i impedir-ne la circulació. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61183 | Habitatge al carrer Falguera 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-falguera-82 | XIX | Edifici de petites dimensions entre mitgeres que es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular i està cobert per teulada a dues vessants. Es tracta d'una construcció cantonera que en planta baixa presenta una porta quadrangular i una finestra, totes dues resseguides per una imposta que sobresurt lleugerament de la línea de façana. Al primer pis una balconada sustentada sobre tres mènsules molt visibles. És de plataforma rectangular i es tanca amb barana de ferro forjat. Les dues portes que hi donen accés són rectangulars i es rematen a la part superior per sengles cornises motllurades suportades sobre dues mènsules. Per sobre d'aquest pis, una galeria de tres finestres en arc de mig punt presenta a la base una cornisa de les mateixes característiques que les del primer pis. | 08211-135 | Carrer de Falguera, 82 | Aquest edifici sembla de construcció més recent que la resta d'habitatges d'aquest mateix carrer. | 41.3826100,2.0418800 | 419888 | 4581675 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61183-foto-08211-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61183-foto-08211-135-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61184 | Panteó de la família Bertrand | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bertrand | XIX | La construcció del panteó de la família Bertrand se situa a l'última dècada del segle XIX. El seu estil és eclèctic i pren elements propis del Modernisme. La seva estructura cúbica presenta quatre parets inclinades cap a l'interior formant una piràmide escapçada. La cobertura és a dues vessants i emmarca un frontó coronat amb una creu que du una inscripció: 'A la Memoria de Manuel y Antonia, sus hijos'. Dins la contundència del monument, dues de les parets presenten porta reixada de ferro on s'hi reprodueixen les lletres alfa i omega i el nom dels difunts al pany de les obertures. Per altra banda, la utilització del ferro es reitera a la barana que encercla el conjunt. | 08211-136 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. L'industrial Manuel Bertrand i Cortalé va ser un personatge significatiu a Sant Feliu de Llobregat des de mitjans de segle XIX quan, en arribar al municipi posà en funcionament una fàbrica tèxtil que incentivaria el progrés de l'economia local. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 102|105|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61185 | Capella del cementiri de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-de-sant-feliu | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | L'estructura es conserva correctament, però l'estat de l'interior de l'edifici és força dolent. | Petita capella de planta absidal d'una sola nau situada a l'extrem nord del cementiri municipal de Sant Feliu de Llobregat. En portada presenta una porxo d'entrada amb un arc rebaixat de reminiscències modernistes que s'obre a un espai de planta rectangular previ a la nau de la capella i separada d'aquesta per una porta rectangular. . La nau té el sostre voltat amb dos nervadures transversals. La façana presenta sobre la porta d'entrada un rosetó i una decoració de lesenes. Té campanar d'espadanya. | 08211-137 | Riera de la Salut s/n | El cementiri de Sant Feliu va ser traslladat als afores de la ciutat l'any 1847, en compliment de les mesures dictades per la Reial Cèdula de Carles III, d'acord amb la necessitat de prendre mesures higièniques a la ciutat, entre altres coses degut a l'increment demogràfic. La capella va ser projectada l'any 1890 per l'aleshores arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintoré. | 41.3887800,2.0471000 | 420332 | 4582355 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61185-foto-08211-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pasqual i Tintoré (arquitecte municipal) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61188 | Pont del Ferrocarril Riera de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-riera-de-la-salut | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005. | XIX | Es tracta d'un pont de baixa alçada ja que pràcticament no té brancals. Està fet de maó i pedra sorrenca o gres vermell. El pont permet salvar el traçat de la via fèrria la riera de la Salut per possibilitar el pas al ferrocarril. Es configura amb un arc rebaixat que permet la circulació de vianants i vehicles per sota. L'arc presenta una imposta formades quatre fileres de maó disposat verticalment, mentre que el contrafort es configura amb maó col·locat horitzontalment en aparell a trencajunts. | 08211-140 | Passeig dels Pins / Línia del Ferrocarril | Entre els anys 1853-54 es va construir el pont per la Empresa del Ferrocarril del Centro i amb l'objectiu de aprovisionar Sant Feliu d'una línia de ferrocarril que cobrís el tram Barcelona-Molins de Rei, en un primer moment, i Barcelona-Martorell, més endavant. La línia es va inaugura al 1854 i la seva presència no només va permetre la connexió de Sant Feliu amb la capital catalana, sinó que va accelerar tot el procés de canvi cap al capitalisme que ja s'havia iniciat a la ciutat i el seu entorn. | 41.3855200,2.0449000 | 420144 | 4581995 | 1853-54 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | De Bergue | Els últims anys, s'han dut a terme vàries obres de desenvolupament urbanístic entorn a la riera de la Salut que sempre han respectat l'existència del pont, que continua tenint la seva funcionalitat com a via fèrria. No obstant, el futur soterrament de la via, podria suposar la seva desaparició. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61190 | Llegenda de la pedra blanca de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-blanca-de-la-salut | - AMIGÓ, Jordi. 'La pedra blanca de la Salut'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 27 (Sant Feliu de Llobregat, juliol-agost 1982). P. 11. - AMADES, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. III, p. 395, 473; Vol. IV, p. 67; Vol. V, p. 42. | XIX | Actualment és una llegenda força oblidada per la població de Sant Feliu de Llobregat i en relació a la qual no es coneix cap pràctica. | La llegenda parla d'una Pedra Blanca situada a la Riera de la Salut que tindria aquest color degut a l'aparició de la Verge en aquest indret. És per això que se li van atorgar propietats màgiques, com ara que apropant l'oïda es podia sentir la veu de la verge o que conduïa a la fertilitat. L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista “Va i Ve” del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. Joan Amades, al “Costumari català” ens ofereix dues descripcions de la llegenda: «Hi havia una gran pedra coneguda per la pedra dels fills la qual sembla que en alguns temps tenia marcades a la part superior unes lleus cavitats per a encaixar-hi perfectament la part posterior del cos. Les casades barcelonines i de tota la rodalia que no tenien fills i en desitjaven visitaven el santuari i s'asseien al viu damunt...». «A la darreria del segle passat un matrimoni que tenia una vasta fillada va visitar el santuari. La muller ignorant del cas, s'assegué a la pedra dels fills i malgrat passar l'edat per a ésser mare, al cap de nou mesos va infantar tres fills. El marit en saber-ne la causa, irat, amb un mall va esbocinar la pedra, i en va escampar els trossos per la muntanya. Per les rodalies del santuari es trobaven pedretes de colors excepcionals i poc comuns que les dides recollien per oferir a la Mare de Déu, no sabem en quina forma». | 08211-142 | - | L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista 'Va i Ve' del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61203 | Casa Ramon Padró i Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-padro-i-pijoan | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres acabat en terrat a la catalana. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. L'amplada i l'alçada d'aquest edifici són superiors a la de la resta de cases entre mitgeres que formen el carrer, tot i que cal tenir en compte que l'edificació acull dos habitatges. La façana és d'una gran simetria. Verticalment es divideix en tres cossos: els dos laterals que contenen totes les obertures de l'edifici i el central, que no conté cap obertura, està delimitat per impostes verticals i presidit per un conjunt escultòric de reminiscències neoclàssiques situat a la part superior de l'edifici. En planta baixa trobem dues portes en arc de mig punt que donen accés als dos habitatges que alberga la construcció. Per sobre s'ubiquen al primer pis dos petits balcons de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són rectangulars i delimitades per impostes. Per sobre d'aquestes obertures i al segon pis, trobem dues finestres senzilles, gairebé quadrades, remarcades també amb imposta. La part més interessant i singular de l'edifici és el seu coronament. El parapet que tanca el terrat pla està format per una part central més alta d'obra i, a banda i banda, un segment de balustrada. Als extrems se situen sengles gerros a manera de florons. És a la part central que acabem de mencionar on trobem un conjunt escultòric format per una figura femenina central que sosté els atributs de l'abundor. Està asseguda sobre un tro en posició majestàtica i envoltada per tres angelets riallers, dos d'ells asseguts sobre el mateix parapet del terrat i un tercer més proper a la figura femenina descansa sobre un element naturalista que sembla un tronc d'arbre. Les peces estan trencades en algunes parts, com per exemple el braç de la verge i algun detall de les altres figures, més petites, però podem parlar en general d'un bon estat de conservació. Crida l'atenció el fet que l'alçada de l'edifici dificulta la visió de les escultures des del carrer. | 08211-155 | Carrer Joan Maragall, 44 - 46 | La casa que ens ocupa va ser la residència de Ramon Padró i Pijoan, escultor especialitzat en la factura de peces escultòriques per a la decoració d'elements arquitectònics. Ell mateix és l'autor del conjunt escultòric que corona l'edifici. | 41.3801400,2.0475500 | 420359 | 4581395 | 1851 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114). | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61205 | Antiga Casa Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-codina | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. La façana presenta diversos elements molt interessants i que són una llicència del mestre d'obres, fins al punt que podem parlar de 'façana d'autor', cosa que explica el seu estil eclèctic, amb préstecs de diverses tendències i un cert 'horror vacui'. Les obertures estan perfectament arrenglerades tant en vertical com en horitzontal. Se'n compten tres per planta. A la planta baixa n'hi ha una de més gran (actualment entrada de cotxes) situada a un extrem de la façana i dues portes per a l'accés de persones als habitatges. Totes tres estan emmarcades per impostes que dibuixen una petita elevació o cresta a la part superior. La porta del mig presenta, a més, un petit motiu decoratiu sobre aquesta cresta a base de palmeta envoltada de volutes. En aquest cos de la façana es va optar per un estucat que marca línies horitzontals molt pronunciades i, per sota, un sòcol. Al primer pis les tres obertures donen a petits balcons suportats sobre conjunts de dues mènsules. Crida l'atenció especialment un element decoratiu en forma de palmeta o fulla d'acant que ubicat a la part superior de les impostes d'aquestes portes es repeteix tres cops a cadascuna d'elles. La textura d'aquest cos de la façana presenta un motiu idèntic al de la planta baixa, però amb menys relleu. A l'alçada dels balcons hi ha una franja correguda equivalent al sòcol de textura diferent. Pel que fa al pis superior, delimitat per dalt i per baix en tota l'amplada de la façana per una motllura estreta, presenta una gran profusió d'elements decoratius de diferent ordre. Crida l'atenció la presència d'una columna prima de fust cilíndric i capitell dòric al bell mig de l'ampit de les tres finestres. Aquestes darreres estan emmarcades per unes pilastres amb base i capitell i que recorren verticalment aquest cos de la façana entre cadascuna de les motllures que el delimiten. A la base d'aquestes pilastres, i penetrant el cos immediatament inferior de la façana, es col·loca una altra aplicació decorativa en forma floral molt estilitzada. I encara per sobre d'aquest cos en trobem un altre que correspon a la cambra d'aire de l'edifici i que s'estén fins al ràfec. Aquí hi trobem de nou diversos elements decoratius, com són les mènsules que suporten el ràfec, de cadascuna de les quals arrenquen petites impostes rectilínies que baixen verticalment fins coincidir en la seva posició amb les pilastres del cos del segon pis. També hi ha els espiralls de respiració. El conjunt de l'edifici mostra una amplada i una alçada molt superior a la resta d'habitatges que integren el carrer Joan Maragall. | 08211-157 | Carrer Joan Maragall, 59 | Casa construïda al 1882 pel mestre d'obres Joan Bruguera. Era força habitual en l'època la projecció d'edificis privats per part de mestres d'obra que es recreaven en la decoració. | 41.3800500,2.0474100 | 420347 | 4581385 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Bruguera (Mestre d'obres) | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61209 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-7 | XIX | La planta baixa ha estat molt modificada per la presència continuada de comerços en els darrers anys. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, cobert a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. S'estructura en alçada en planta baixa, i dos pisos. La planta baixa està avui dia molt modificada, degut a la presència continuada de comerços. En el primer pis presenta balconada amb tres portes d'accés rectangular i amb un cert aire minimalista, que dóna lloc a una façana molt neta. El balcó és rectangular i estret i es tanca amb una barana de ferro forjat de formes sinuoses. Al pis superior l'element més destacat del conjunt: una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes alternades amb pilars, totes elles amb imposta. A la base de la galeria hi ha una cornisa motllurada que contribueix a unificar el conjunt. Per sobre es veu el petit ràfec que fa el voladís de la teulada. | 08211-161 | Carrer Josep Maria de Molina, 7 | L'edifici se situa a l'antic Camí Ral que connecta directament amb el carrer Joan Maragall i permet agafar el camí que enfilava cap a Sant Just Desvern. Es troba, per tant, al que havia estat el centre de la vila. | 41.3805200,2.0442700 | 420085 | 4581440 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61263 | Habitatges al carrer Joan Maragall 36-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-36-38 | XIX | Tot i el correcte estat de conservació de l'estructura, l'edifici està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres que presenta diversos aspectes curiosos. És de planta rectangular i està cobert a dues aigües. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos. En planta baixa (modificada en els elements no estructurals) té dues portes més grans laterals i, al centre, una de més petita. En aquesta darrera, el batent de la porta presenta a la part superior una decoració de ferro forjat en la que es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1856). Sobre aquestes obertures, al nivell del primer pis, se situen tres finestres balconeres amb ampit de ferro forjat, essent la del mig la més peculiar, per dur un ampit diferent, que traça un cercle inscrit en un quadrat fet a base de tubs de ferro forjat. Els carcanyols porten una decoració de volutes. Dins del cercle observem un altre cercle concèntric més petit en el qual s'inscriu una lletra S feta també de ferro forjat. Entre les dues circumferències concèntriques es dibuixa un motiu similar a una flor. El més curiós d'aquest conjunt de sis obertures és el fet que estan unificades dos a dos en vertical per unes impostes altes en forma d'arc rebaixat de doble alçada que, arrencant de la planta baixa, abracen també les finestres del primer pis. Per sobre d'aquest conjunt s'aixeca el cos corresponent al segon pis. Aquest presenta una tribuna central de cinc costats i finestrals, amb coberta cònica. A banda i banda de la tribuna se situen sengles balcons que fan coincidir la seva plataforma (rectangular) amb la de la tribuna, donant la sensació d'una única estructura. Pel damunt trobem ja la cornisa motllurada que separa visualment l'edifici del parapet de la part superior, que amaga l'aigua de la teulada i simula un acabament en terrat a la catalana. | 08211-215 | Carrer Joan Maragall, 36-38 | 41.3801500,2.0472000 | 420330 | 4581397 | 1856 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61276 | Escultura de Neptú al Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-neptu-al-palau-falguera | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XIX | Escultura de ferro fos que representa al deu Neptú. És de dimensions força grans. La figura està situada al bell mig de l'estany que presideix la façana del palau pel costat del jardí. Neptú apareix assegut sobre un cargol de mar recolzat damunt de dos peixos exòtics. Subjecta el trident amb la mà, i mostra una actitud com si estigués a punt de pescar. El cap presenta un cabell llarg i enrinxolat i una barba llarga que cauen sobre el tors. A cada cantonada de l'estany hi trobem una granota de bronze que, com els peixos, tenen sortidors d'aigua a la boca. | 08211-228 | Carrer Falguera, 4-6 | 41.3807700,2.0427800 | 419961 | 4581470 | 1858 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61276-foto-08211-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61276-foto-08211-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61276-foto-08211-228-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | V. Dubray | 99|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61286 | Habitatges al carrer Falguera 9-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera-9-23 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Conjunt de set cases de petites dimensions que tenen característiques comunes. Es tracta d'habitatges entre mitgeres. Són de planta rectangular i coberta a dues aigües. En alçada s'estructuren en planta baixa i pis i tenen, per tant, la mateixa alçada. Solen tenir en planta baixa dues obertures tot i que, en alguns casos, aquest nivell de la façana ha estat molt modificat per donar cabuda a comerços. En el pis superior totes presenten un balcó petit de plataforma rectangular i amb barana de ferro forjat. Els ràfecs també plantegen certa homogeneïtat. No solen presentar motius ornamentals. Malgrat que algunes d'elles han estat molt reformades, donen idea del tipus de construcció que va predominar en aquest carrer a finals del segle XIX i principis del XX que, de fet, seguia tradicions anteriors. | 08211-238 | Carrer Falguera, 9-23 | Juntament amb el barri del Centre, el barri de Falguera es correspon amb l'espai originari de la vila. Per emfatitzar això es pot recordar, per exemple, que al segle XVIII rebia el nom de Carrer Major, i també de 'Carretera Antiga' i 'Camí Reial. Certament, l'antic Camí Reial que venia de València i es dirigia a Barcelona, passava per l'actual carrer de Falguera i, en arribar a la plaça del mercat es bifurcava en dos ramals. Un es dirigia a Sant Joan i, l'altre, seguint l'actual trajecte dels carrers de Josep M. De Molina i Joan Maragall, s'enfilava cap a Sant Just. Aquest fet demostra com Sant Feliu, quan encara no era parròquia, estava en contacte amb les esglésies de Sant Just i Sant Joan. A principis del segle XVII, el tros de camí reial que corresponia a l'actual carrer de Falguera, hi havia diverses cases, entre elles les de la rectoria. Més endavant, durant la mateixa centúria es va construir el Palau Falguera. Durant el segle XVIII, va ser conegut com a carrer Major, carretera Antiga o camí Reial, fins que es va començar a anomenar carrer de Falguera fent referència a la gran propietat que albergava. | 41.3811500,2.0433000 | 420005 | 4581511 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61286-foto-08211-238-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61296 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-7 | -FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. | XIX | Cementiri de planta rectangular amb els nínxols disposats longitudinalment en fileres i els uns sobre els altres. N'hi ha dues centrals i dos més adossades a les parets que delimiten el recinte. A la capçalera també trobem nínxols de les mateixes característiques, però disposats transversalment. Conté diversos panteons familiars de tendència modernista i una capella privada que, no obstant això, sòl estar oberta a l'accés del públic. Al centre de les fileres de nínxols hi ha una avinguda de xipresos d'una alçada considerable. | 08211-248 | Riera de la Salut s/n | Fins al 1847 el cementiri municipal estava situat als entorns de la parròquia. Feia temps, però, al 1787, que la Reial Cèdula de Carles III reglamentava la desaparició dels cementiris de les rodalies de les esglésies i obligava a construir-los fora del nucli urbà. Tot i que avui dia el cementiri municipal de Sant Feliu està immers dins la trama urbana, la seva implantació inicial es va fer en uns solars lluny del centre de la vila i a les immediacions del qual només hi havia la fàbrica tèxtil dels germans Vila, anomenada Can Güell. | 41.3883000,2.0470600 | 420328 | 4582302 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61296-foto-08211-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61296-foto-08211-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61173 | Palau Falguera. Escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escultures | - BRU, Josepa; MALO, Pilar; MARTINEZ, Natividad. Coneguem els arbres de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. P. 164. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX i XX | A l'interior del recinte del Palau Falguera trobem diverses escultures ubicades diferents punts del jardí. La més important és l'escultura del Déu Bacus, al costat de la capella, que, pel seu valor històric i artístic té una fitxa a part (fitxa número 227). També destaca la figura de Neptú ubicada a l'estany (fitxa número 228). A banda d'aquestes dues escultures amb fitxa pròpia, els jardins del Palau Falguera tenen un parell d'escultures més. Una, situada aproximadament al centre dels actuals jardins, representa al deu Apol·lo. És d'inspiració clàssica i està esculpida en marbre blanc i a tamany natural. Du la indumentària d'un caçador i està tocada per una corona de llorer per sobre dels cabells enrinxolats. El personatge està assegut sobre unes roques i amb el peu sobre una serp i dur l'estoig de les fletxes o carcaix al costat. Actualment té la ma dreta trencada. L'altra escultura es troba al costat de la porta d'entrada i representa un nen semidespullat que porta al cap i subjectat amb les dues mans un objecte del qual avui dia només se'n conserva una part. Hi havia una altra escultura en el primer replà de l'escala que puja des de l'extrem de l'edifici annex cap a la terrassa. Estava dins una fornícula que encara es conserva, però l'escultura ha desaparegut. Representava dos nens nus jugant. | 08211-125 | Carrer de Falguera, 2-6 | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors desconeguts | 99|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc