Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61140 | Composicions musicals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/composicions-musicals | XX | Existeixen vàries composicions musicals dedicades al municipi: la sardana per a cobla i veu que Joan Josep Blay va composar quan es va celebrar el primer mil·lenni de Sant Feliu l'any 2002; la música per al ball de gegants; i la dedicada al ball del seguici i els entremesos de festa major, aquesta última recollida en un CD molt popular, especialment entre el públic de petita edat. | 08211-92 | La música del Ball del Seguici i Entremesos. Així com el ball dels gegants i els capgrossos de la festa major té el seu origen en la democràcia (dècada dels 90) i en la necessitat de recuperar les festes populars i la participació ciutadana en les mateixes, així com de crear elements d'identitat per a ciutats que, com Sant Feliu, havien desdibuixat el seu perfil com a conglomerat urbà. Estan inspirades en les processons i entremesos del Corpus, tot i que melòdica i rítmicament renovades. La sardana de Joan Josep Blay va ser una iniciativa del compositor per a la celebració del mil·lenari de la ciutat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia proposada per a il·lustrar aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és un moment del Ball d'Entremesos que es fa a la Plaça Lluís Companys després del Seguici d'inici de la festa major que s'acompanya amb les músiques aquí ressenyades. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61179 | Palau Falguera. Escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escut | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII-XIX | L'escut dels Falguera es localitza al centre superior de la façana del Palau, coronant-la. Es tracta d'una escultura de forma ovalada que, a la part superior està rematada amb un elm amb plomall envoltat de motius vegetals i, per baix, descansa sobre una garlanda també esculpida amb motius igualment vegetals. El blasó és d'estil francès. Els elements més característics que el configuren es troben precisament al blasó i són tres fulles de falguera, a la part inferior, i, a sobre, tres abelles. Les falgueres fan al·lusió al nom de la casa i les abelles simbolitzen la laboriositat, el treball i la constància. Tot el blasó està envoltat per motius vegetals. | 08211-131 | Carrer de Falguera, 2-6 | Aquest element coronava ja la nova façana que Josepa Falguera va fer a finals del segle XIX amb la intenció d'unificar el conjunt de la propietat immoble i dotar-la d'un aire senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61188 | Pont del Ferrocarril Riera de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-riera-de-la-salut | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005. | XIX | Es tracta d'un pont de baixa alçada ja que pràcticament no té brancals. Està fet de maó i pedra sorrenca o gres vermell. El pont permet salvar el traçat de la via fèrria la riera de la Salut per possibilitar el pas al ferrocarril. Es configura amb un arc rebaixat que permet la circulació de vianants i vehicles per sota. L'arc presenta una imposta formades quatre fileres de maó disposat verticalment, mentre que el contrafort es configura amb maó col·locat horitzontalment en aparell a trencajunts. | 08211-140 | Passeig dels Pins / Línia del Ferrocarril | Entre els anys 1853-54 es va construir el pont per la Empresa del Ferrocarril del Centro i amb l'objectiu de aprovisionar Sant Feliu d'una línia de ferrocarril que cobrís el tram Barcelona-Molins de Rei, en un primer moment, i Barcelona-Martorell, més endavant. La línia es va inaugura al 1854 i la seva presència no només va permetre la connexió de Sant Feliu amb la capital catalana, sinó que va accelerar tot el procés de canvi cap al capitalisme que ja s'havia iniciat a la ciutat i el seu entorn. | 41.3855200,2.0449000 | 420144 | 4581995 | 1853-54 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | De Bergue | Els últims anys, s'han dut a terme vàries obres de desenvolupament urbanístic entorn a la riera de la Salut que sempre han respectat l'existència del pont, que continua tenint la seva funcionalitat com a via fèrria. No obstant, el futur soterrament de la via, podria suposar la seva desaparició. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61190 | Llegenda de la pedra blanca de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-blanca-de-la-salut | - AMIGÓ, Jordi. 'La pedra blanca de la Salut'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 27 (Sant Feliu de Llobregat, juliol-agost 1982). P. 11. - AMADES, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. III, p. 395, 473; Vol. IV, p. 67; Vol. V, p. 42. | XIX | Actualment és una llegenda força oblidada per la població de Sant Feliu de Llobregat i en relació a la qual no es coneix cap pràctica. | La llegenda parla d'una Pedra Blanca situada a la Riera de la Salut que tindria aquest color degut a l'aparició de la Verge en aquest indret. És per això que se li van atorgar propietats màgiques, com ara que apropant l'oïda es podia sentir la veu de la verge o que conduïa a la fertilitat. L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista “Va i Ve” del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. Joan Amades, al “Costumari català” ens ofereix dues descripcions de la llegenda: «Hi havia una gran pedra coneguda per la pedra dels fills la qual sembla que en alguns temps tenia marcades a la part superior unes lleus cavitats per a encaixar-hi perfectament la part posterior del cos. Les casades barcelonines i de tota la rodalia que no tenien fills i en desitjaven visitaven el santuari i s'asseien al viu damunt...». «A la darreria del segle passat un matrimoni que tenia una vasta fillada va visitar el santuari. La muller ignorant del cas, s'assegué a la pedra dels fills i malgrat passar l'edat per a ésser mare, al cap de nou mesos va infantar tres fills. El marit en saber-ne la causa, irat, amb un mall va esbocinar la pedra, i en va escampar els trossos per la muntanya. Per les rodalies del santuari es trobaven pedretes de colors excepcionals i poc comuns que les dides recollien per oferir a la Mare de Déu, no sabem en quina forma». | 08211-142 | - | L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista 'Va i Ve' del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61196 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-sant-feliu-de-llobregat | XX-XXI | La col·lecció d'obres artístiques de l'Ajuntament està formada per les següents peces: - 3100026: 76 Quadres premiats amb el 1r, 2n i 3r premi dels concursos de Pintura a l'Oli i Ràpida. - 3100029: Premsa i accessoris per la seva ubicació al Museu Municipal. - 3100013: Quadre del pintor Soteras, tema 'Roses', de l'any 1966, de 78*64. - 3100001: Exposició '10 Anys Sàhara', L. Salom. - 3100002: Exposició 'Imatges Econòmiques de St. Feliu. - 3100003: Exposició 'Els noms de la Rosa'. - 3100004: Exposició 'Mort i romanticisme, Bécquer 150 aniversari'. - 3100005: Exposició 'Cartells Exposicions Roses'. - 3100006: Exposició 'Història de la Rosa a St. Feliu'. - 3100030: Quadre de SS.MM. Joan Carles i Sofia. - 3100038: Litografia en tres colors de F.HORLA de 17x20 cm. - 3100012: Quadre de 'Villeneuve Le Roi'. - 3100008: Quadre donat pel Sr. Josep Cuéllar, 'Finca de la Salut'. - 3100015: Quadre donat pel pintor Sr. Josep Cuellar, l'any 1979, tema 'Sant Feliu de Llobregat' 1,4*1. - 3100016: Quadre donat pel pintor J.Cuéllar al 1979, tema 'Paisatge Can Nadal', de 113*94 cm. - 3100017: Quadre donat pel pintor Joan Creus, el 1980 representant 'Ram de Roses', de 56 x 71 cm. - 3100018: Quadre donat pel pintor Juan Hernàndez Pijoan,el 1982, tema abstracte, de 87 x 67 cm. - 3100019: Quadre donat pel pintor Manuel López González,el 1982, tema abstracte, de 63 x 74 cm. - 3100020: Quadre donat pel pintor Manuel López González, el 1983, de 50*58 - 3100021: Quadre obsequi de Giscaveds BIG-BAND, de Suècia, el 1983, de 57 x 52 cm. - 3100022: Quadre del pintor Joan Torras Viver, representant el Poeta Martí Dot, el 1983. - 3100024: Quadre de S.M.. El Rei Joan Carles I, de 70* 100 cm. - 3100025: Quadre del pintor Garcia Forteza, tema 'Les Roses', de 87*66 cm. - 3100014: Quadre comprat al pintor D. Manuel Plana, l'any 1976, tema 'Marina', de 65 x 75 cm. - 3100023: Quadre 1r premi pintura ràpida 1984, tema 'Pisos Beltran'. - 3100027: Quadre motiu tipus català. - 3100034: Obra mural adjudicada a l'artista Jaume Amigó Llopart, pel vestíbul de 'Can Maginàs'. - 3100007: Litografia de Joan Pere Viladecans, d'una sèrie de 250, la numerada 31/250. - 3100032: Quadre donat pel Sr. Salvador Gras, tema 'Sant Feliu de Llobregat' - 3100010: Quadre de 'Villeneuve Le Roi' 41*51. - 3100039: Litografia de l'artista CESC, edició de 200 exemplars numerats i signats per l'autor, número 56/200. - 3100040: Litografia de l'artista JAUME, edició de 125 exemplars numerats i signats per l'autor, número 87/125. - 3100011: Quadre 'Villeneuve Le Roi' 31*41. - 3100041: Litografia Manuel López González, edició núm.200/375, acrílic 250 x 350 mm, ciutat gegantera. - 3100043: Quadre 'L'escala' de l'artista local Valentín Lozano Bolivar, oli sobre tela de 81x65 cm. - 3100044: Vano d'època isabelina florejat. - 3100045: Vano d'època isabelina florejat. - 3100046: Vano d'època isabelina florejat. - 3100047: Vano d'època, ambre amb puntes. - 3100048: Vano d'època, modernista. - 3100049: Vano d'època, art decó (una rosa gran entre roses). - 3100050: Vano d'època, art decó (una rosa gran). - 3100051: Vano d'època, brisés imperceptibles. - 3100052: Vano d'època, brisés imperceptibles. - 3100053: Caixa xinesa per a vanos. | 08211-148 | Plaça de la Vila, 1 | Col·lecció feta a base de donatius i compres per part de l'ajuntament a artistes locals. La col·lecció cobreix un període de temps dilatat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61211 | Llegenda de la Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-dolorda | - AMADES, Joan. Biblioteca de tradicions populars. Vol. 33. Barcelona: 1935. P. 21. - AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: editorial Selecta, 1950. P. 1424. - AMIGÓ I BARBETA, J. 'La llegenda de la creu d'Olorda'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 28 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1982. Pàg. 13. | Actualment, la pedra està sepultada | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la “Biblioteca de tradicions populars”, trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació “Folklore de Catalunya Rondallística”, trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collserola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 08211-163 | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la 'Biblioteca de tradicions populars', trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació 'Folklore de Catalunya Rondallística', trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collcerola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, la pedra està sepultada | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61212 | Festa de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-llorenc | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p. - La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. | Diada en què se celebren diverses activitats i una missa en honor al patró de la ciutat. La part central de la festa la constitueix la ballada de sardanes a la Plaça de la Vila. Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 1998 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 08211-164 | Sant Feliu e Llobregat | Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 2003 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61218 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut | - AGRUPAMENT ESCOLTA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1965-1985. Pg. 88-89. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Programes de mà de l'aplec de la Salut. Sant Feliu de Llobregat. 1997-1999. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. P. 59. | XX | L'Aplec de la Salut representa un acte festiu i de convivència durant el qual hi col·laboren gran quantitat d'entitats de la ciutat i s'ofereix un ventall d'activitats tan variades com les sardanes, els gegants, els castellers i la participació de diverses corals del municipi. Se celebra al voltant de La Salut (Masia i Ermita). | 08211-170 | Ermita de la Salut | Els aplecs són manifestacions populars i festives d'antiga tradició a Catalunya que, generalment, tenen una motivació de caràcter religiós. L'any 1939, el segon dilluns de pasqua, es va començar a celebrar l'Aplec de la Salut a l'ermita homònima de Sant Feliu de Llobregat. Es tractava d'un dia de descans per als treballadors, que festejaven l'arribada de la primavera en colla pujant a peu a l'ermita i participant de la missa, el dinar, els jocs, els cants i la processó. El Centre Parroquial va ser l'entitat organitzadora de la jornada fins a finals dels anys seixanta, quan va passar a mans dels Agrupaments. La tradició es va anar perdent durant el següent decenni fins que es va deixar de fer a mitjans dels setanta. Una vintena d'anys més tard (el 1997), es va recuperar l'antiga jornada i des de llavors s'ha celebrat any rere. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia que il·lustra aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 2373Data de la imatge: 1940 - 1945Assumpte: Aplec de la Salut. Ballada de sardanes.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Fanny Castell | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61219 | Fons documental de la Generalitat de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-generalitat-de-catalunya | XX | Aquest tipus de fons està integrat pels següents fons segons la cronologia que s'indica: * UNITAT TERRITORIAL DEL BAIX LLOBREGAT DEL DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. 1992-1997 | 08211-171 | Parc de la Torre del Roser, s/n | Aquest fons es va crear gràcies a la transferència de documentació a l'ACBL entre els anys 1992 i 1997. | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61220 | Fons documental de l'administració local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ladministracio-local | XVIII-XXI | Aquest tipus de fons està integrat pels següents fons amb el ventall cronològic que s'indica: * Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1988-2005 * Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1757-2007 * Ajuntament de Castellví de Rosanes, 1716-2001 * Ajuntament de Collbató, 1817-1991 * Ajuntament de Corbera de Llobregat, 1761-1986 * Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, 1828-1987 * Ajuntament de Torrelles de Llobregat, 1716-1990 * Mancomunitat intermunicipal de Torreblanca, 1983-1998 | 08211-172 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61221 | Fons judicials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-judicials | XIX-XX | Aquest tipus de fons està format pels següents fons segons la cronologia que s'indica: * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat, 1932-1986 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Sant Feliu de Llobregat, 1952-1984 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Sant Feliu de Llobregat, 1856-1992 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cornellà de Llobregat, 1949-1977 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Martorell, 1844-1983 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 del Prat de Llobregat, 1871-1986 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Sant Boi de Llobregat, 1910-1982 * Jutjat de districte num.2 de Gavà, 1985-1989 * Jutjat Comarcal de Molins de Rei, 1945-1962 * Jutjat de Pau de Castellví de Rosanes, 1841-1960 * Jutjat de Pau de Collbató, 1854-1998 * Jutjat de Pau de Corbera de Llobregat, 1846-1986 * Jutjat de Pau de Torrelles de Llobregat, 1840-1989 * Tribunal Industrial del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, 1921-1938 * Comissió Arbitral de Conflictes de Contractes de Conreu del Districte Judicial de Sant Feliu de Llobregat, 1933-1936 | 08211-173 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 61222 | Fons notarials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-notarials | XVIII-XXI | Aquest tipus de fons esta format pels següents fons: * Districte de Sant Feliu de Llobregat, 1798-2002 * Forans, 1815-1817 - | 08211-174 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61223 | Fons documental d'institucions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dinstitucions | XX | Format pels següents fons:: * Cambres agràries del Baix Llobregat, 1919-1994 * CEIP Nadal de Sant Feliu de Llobregat, 1919-2002 * Col·legi de Sant Ferran de Sant Feliu de Llobregat, 1963-1996 * Creu Roja de Sant Feliu de Llobregat, 1918-1937 * Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat, 1978-1995 * Junta Municipal del Cens Electoral de Martorell, 1892-1979 * Junta Municipal del Cens Electoral de Sant Feliu de Llobregat, 1951-1971 | 08211-175 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 61224 | Fons documental d'associacions i fundacions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dassociacions-i-fundacions | XI-XXI | Format pels següents fons: - AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1977-1998 - AMICS DE LA RAMBLA I EL SEU ENTORN. 1996-2001 - ATENEU SANTFELIUENC. 1881-1996 - CASINO SANTFELIUENC. 1879-1987 - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT. 1974-2007 - CENTRE PARROQUIAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1942-1991 - COMISSIÓ INTERMUNICIPAL D'URBANISME. 1976-1979 - OEC-MCC DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1076-1981 - PSUC-INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS (ICV) DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1976-2002 | 08211-176 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61225 | Fons documental comercials i d'empreses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-comercials-i-dempreses | XX | Format pels següents fons: -AVENTIS BERHING. 1953-1995 - CAFÈ MOLINS. 1849-1944 - CONSULTORI ELENA FRANCIS. 1951-1972 - FONERIA I MANUFACTURA DE METALLS MIQUEL ESTAPÉ. 1921-1983 - CENTRE MÈDIC SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1970-1980 - VAIVÉ. 1980-2001 | 08211-177 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 61226 | Fons documental patrimonials i familiars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-patrimonials-i-familiars | XI-XIX | Format pels següents fons: - FONS CAN FALGUERA. 1081-1539 - FAMÍLIA CLARAMUNT I MALLOFRÉ. 1834-1995 - FAMÍLIA RICART. 1870-1969 - FAMÍLIA ALBAREDA. 1818-1860 | 08211-178 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61227 | Fons personals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personals | XIX-XXI | Format pels següents fons: -JAUME AMIGÓ I MATA. 1930-1960 - XAVIER BACHS I VALLDENEU. 1963-1979 - PERE BALETA I MAYLINCH. 1990-2001 - MANUEL CLARAMUNT I RASPALL. 1917-1990 - MARTÍ DOT I PERELLADA. 1944-1973 - JAUME MOLINS I MESTRE. 1955-2004 - NICANOR MOLINA I DOMÈNECH. 1967-2000 - JOAN NICOLAU I BOLOIX. 1969-1976 - MONTSERRAT PAGÈS I PARETES. 1980-1990 - ORIOL PÀMIES I JAUME. 1968-1998 - JOANA RASPALL I JUANOLA. S. XX - LLORENÇ SANS I FÀBREGAS. SS. XIX I XX | 08211-179 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 61228 | Col·leccions de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-larxiu-comarcal | * RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. 'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989. Pàg. 191-212. * TORRA i PÉREZ, Albert; RETUERTA i JIMÉNEZ, M. Luz. Catàleg dels protocols notarials de l'antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona: Fundació Noguera, 1991 (Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, 12). | XV-XXI | Fons format per les següents col·leccions - PERGAMINS. 1490-1735 - DOCUMENTS SOLTS. XVI-1996 - FOTOGRAFIES. 1888-2001 - POSTALS. 1900-1980 - CARTELLS. 1931-2005 - IMPRESSOS MENORS. 1910-2007 | 08211-180 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61229 | Fons bibliogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-larxiu-comarcal-del-baix-llobregat | * RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. 'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989. Pàg. 191-212. * TORRA i PÉREZ, Albert; RETUERTA i JIMÉNEZ, M. Luz. Catàleg dels protocols notarials de l'antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona: Fundació Noguera, 1991 (Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, 12). | XX-XXI | El fons bibliogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat aplega moltes de les publicacions que es fan als 30 municipis del Baix Llobregat, especialment de recerca i estudis, encara que conté també producció literària i altres. És segurament, junt amb el del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la biblioteca més completa sobre la comarca. | 08211-181 | Parc de la Torre del Roser, s/n | El 23 d'abril de 1983 es va crear l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat a través d'un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del propi municipi. Des de l'inici la direcció de l'Arxiu s'ha preocupat per anar aplegant tota la informació publicada sobre el Baix Llobregat, fet que està a l'origen d'aquest fons bibliogràfic. | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61230 | Fons bibliogràfic del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-destudis-comarcals-del-baix-llobregat | <p>- CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT: Memòria d'activitats del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, 2002.</p> | XX | <p>El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat vetlla per la investigació, reflexió, conservació i divulgació d'estudis sobre la comarca, promocionant-ne els valors culturals, naturals i socials. Els seus objectius principals són l'impuls de la recerca, la promoció del coneixement del medi, el foment de la reflexió i debat sobre la realitat de la comarca i la seva transformació. Té a disposició dels seus socis i sòcies una de les col·leccions bibliogràfiques més exhaustives sobre el Baix Llobregat, amb totes les publicacions dels 30 municipis que integren la comarca i altres de caràcter supramunicipal. El fons és consultable in situ i, a més, els socis i sòcies de l'entitat es poden beneficiar del servei de préstec.</p> | 08211-182 | Parc de la Torre del Roser, s/n | <p>El fons bibliogràfic del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat té als seus orígens a la fundació de dita entitat, l'any 1974. A la preocupació de la junta i el conjunt dels socis per aplegar tot el que es publica sobre el territori del Baix Llobregat s'uneix el fet que, sovint, els autors o autores de les publicacions fan lliurement l'opció de dipositar-hi un exemplar al fons, segurament animats pel fet que el butlletí del CECBLL es fa ressò de totes les novetats bibliogràfiques.</p> | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61231 | Fons bibliogràfic de la Biblioteca Municipal Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-biblioteca-municipal-montserrat-roig | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. | XX | El fons bibliogràfic de la Biblioteca Montserrat Roig és de tipus genèric (premsa, literatura, llibres de consulta, música, pel·lícules, etc). El fons pot ser llegit o consultat als punts de lectura habilitats a l'interior del recinte de la biblioteca i també funciona un servei de préstec. Al voltant de la lectura la biblioteca té una programació estable d'activitats. | 08211-183 | Carrer de la Verge de Montserrat, 1-3 | De titularitat municipal i caràcter comarcal, el 22 d'abril de 1993 es va inaugurar la Biblioteca Popular Montserrat Roig, obra dels arquitectes Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. | 41.3826900,2.0493500 | 420513 | 4581677 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61232 | Fons bibliogràfic de les biblioteques escolars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-les-biblioteques-escolars | XX-XXI | Des de l'any 1996 l'ajuntament de Sant Feliu té en marxa un programa de biblioteques escolars consistent en posar a disposició del públic en general les biblioteques escolars en horari extraescolar de dilluns a divendres. Això permet utilitzar tant la bibliografia (consulta in situ) com els punts de connexió a internet. L'atenció al públic la fa un bibliotecari contractat a tal efecte. Aquest programa funciona pràcticament a totes les escoles públiques de primària de la ciutat. | 08211-184 | L'arribada de la democràcia va portar als ajuntaments a implicar-se en l'escolarització dels infants i joves i en la qualitat de l'ensenyament, així com a crear programes de ciutats educadores. És en aquest marc que l'any 1994 l'ajuntament de Sant Feliu va obrir una línia per dotar les biblioteques escolars de llibres i mobiliari per a ús dels estudiants, però també per a ús social en horari extraescolar. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | S'ha considerat de titularitat pública donat que totes les escoles de Sant Feliu són o públiques o concertades. | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61298 | Colònia industrial de Can Bertrand | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-industrial-de-can-bertrand | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SANMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX-XX | Complex industrial format per diversos elements arquitectònics construïts entre 1861 i el primer quart del segle XX. Es tracta de les naus fabrils (1861), els habitatges dels treballadors/res (els primers són de 1874), la casa del director de la fàbrica (finals del segle XIX), alguns elements de la que va ser residència de la família Bertrand i els pisos Bertrand (acabats al 1925). A aquest conjunt també es podria afegir, tot i no formar-ne estrictament part, el panteó de la família Bertrand. Llevat d'aquest últim, ubicat al cementiri municipal, la resta d'elements es troben situats al sector sud-occidental de la ciutat i mantenen entre sí una correlació espacial. Tot i que no es tracta pròpiament d'una colònia industrial, el complex Bertrand de Sant Feliu de Llobregat manté certes similituds amb una colònia, ja que a més dels edificis que alberguen l'activitat productiva en qualsevol de les seves fases, hi trobem els habitatges obrers. El nucli central que origina el complex són les naus de les fàbriques tèxtils, de les quals se'n conserven tres que han estat restaurades. Totes tres són de planta rectangular i coberta a dues aigües, encara que resulten molt diferents entre sí. La presència de les fàbriques va comportar la construcció d'habitatges obrers a les rodalies. Els primers en construir-se són conjunts de cases petites entre mitgeres, de planta baixa i pis, que donen lloc a l'obertura de nous carrers, com el de Santa Maria o el de Sant Antoni. Les cases guarden gran similitud entre elles i formen conjunts amb, fins i tot, una certa monotonia. Dintre del primer període (finals del segle XIX) destaca, per les diferències que manté amb les anteriors, la casa del director de la fàbrica, aïllada als quatre vents i de dimensions més grans. Aquest primer conjunt d'habitatges obrers que es fa durant el segle XIX en forma de petites cases es veu ampliat al 1925, quan finalitza la construcció dels pisos Bertrand, destinats principalment als treballadors i les treballadores de les fàbriques. Són obra de l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona i mostren un clar avantguardisme arquitectònic, amb un pati interior al qual s'hi pot accedir des de qualsevol dels 11 blocs que formen el conjunt. També es conserva la façana de la que va ser residència de la família Bertrand, avui dia porta d'accés a la plaça del casal de joves. Aquesta façana mostra la presència d'un pis amb balcons i planta amb diverses portes d'accés. | 08211-250 | Zona sudoccidental de la ciutat | L'any 1861 l'empresari d'origen francès Manuel Bertrand es veu en la necessitat d'implantar una fàbrica tèxtil a Sant Feliu de Llobregat per a ampliar la que ja tenia en funcionament al poble veí de Molins de Rei. Es posa així la llavor de la que acabarà essent gairebé una colònia industrial. L'any 1973 i de forma pionera la fàbrica Bertrand implanta el vapor amb la instal·lació de tres generadors cilíndrics horitzontals que donen una potència de 150 cavalls. L'any 1900 s'hi feien ja totes les parts del procés productiu (filar, teixir, tintar i estampar) i hi treballaven més de 500 treballadors, xifra important si tenim en compte que la població de Sant Feliu rondava els 3500 habitants. Aquest fet, unit al paternalisme que caracteritzava l'empresariat de l'època, inquiet també per neutralitzar les reivindicacions obreres i facilitar l'accés al lloc de treball de cara a una major productivitat, va donar lloc a la construcció per part de l'industrial dels primers habitatges obrers als carrers Sant Antoni i Santa Maria, que s'obriren i urbanitzaren precisament amb motiu de la construcció dels habitatges. Les primeres cases daten de 1874 (carrers Santa Maria i Sant Antoni), quan feia només dos anys d'una vaga dels treballadors, però se'n feren fins a principis del segle XX. En aquest procés de construcció de cases obreres cal destacar la del director de la fàbrica, E. Salses i Duran, una casa singular, construïda als quatre vents, segurament per denotar el rang superior del seu ocupant respecte dels treballadors rasos. Actualment és seu de la Comissaria de policia i amb anterioritat havia acollit l'emissora municipal de ràdio. Ja al segle XIX la família Bertrand decideix implantar la seva residència també prop de les fàbriques, tot construint-se una casa encarada a la Carretera Laureà Miró, de la qual avui dia només se'n conserva la façana i en el lloc de la qual hi trobem el Casal de Joves. Prop seu, l'any 1922, l'arquitecte municipal Gabriel Borrell hi projectà els anomenats pisos Bertrand, un complex d'11 blocs de pisos destinats tant als treballadors de la fàbrica com als veïns de Sant Feliu de Llobregat, que per a aquells volts havia vist notablement incrementada la seva població. La construcció d'aquests pisos queda enllestida l'any 1925, tot i que posteriorment, l'any 1939, l'arquitecte Josep M. Jujol va fer, per encàrrec de Lluís Bertrand, una modificació de l'entrada al recinte, projectant l'arc d'entrada al passatge de Sant Joan tal i com el coneixem actualment. L'activitat productiva de la fàbrica Bertrand va ser motor econòmic de Sant Feliu de Llobregat fins ben entrat el segle XX. Als anys 60 la crisi del sector va portar al tancament de la fàbrica. Durant el boom immobiliari dels anys 90 les que van ser casetes obreres entre mitgeres han vist incrementat el seu valor i s'han cotitzat com ha habitatges d'un cert standing, tant per la seva estètica com pel fet de ser construccions horitzontals dotades d'un petit jardí privat a la part posterior. | 41.3784800,2.0456600 | 420199 | 4581213 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos | Les coordenades UTM corresponen a l'emplaçament de les fàbriques, enteses com a punt central a l'entorn del qual es van construint els altres elements que queden aglutinats en aquesta fitxa. | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61303 | Les Grases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-grases | Actualment el terreny està edificat | Jaciment arqueològic situat al polígon industrial de Les Grases on s'han documentat 56 estructures negatives com sitges, basses, rasses etc. També ha aparegut material ceràmic d'època neolítica i ibèriques, dos molins de mà i una destral de la mateixa época. | 08211-255 | Polígon industrial de Les Grases | El jaciment va ser excavat al 1996 per l'empresa ArqueoAnoia S.L en unes excavacions d'urgència degut a la inminent construcció d'edificis. En una primera prospecció es van trobar 5 estructures de les 56 totals que es van localitzar en fases posteriors d'excavació. Les estructures negatives, és a dir excavades al terra, com les sitges o dipòsits són dels elements que més perduren en el registre arqueològic. Són estructures associades a societats sedentàries ja que van relacionades amb la conservació d'aliments. Ja apareixen durant el neolític i de fet la seva constitució es mantindrà foça invariable al llarg dels mil·lenis tot i que es van perfeccionant. La sitja consisteix en un forat al terra que és impermeabilitzat amb argila, a continuació s'omple de gra i es segella mantenint-lo en condicions anaeròbiques (sense oxígen), això permet la conservació del gra de 5 a 7 anys. La importància de la sitja és que implica cert control i organització doncs un cop s'obre s'ha de buidar completament. En el cas del jaciment de les Grases s'han registrat sitges del Neolític antic-mig, Ibèric Ple, Ibèric Final i algunes estructures datades del romà Imperial. | 41.3917600,2.0468400 | 420314 | 4582686 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Excavacions d'urgència. El jaciment de Les Grases no apareix en la Carta Arqueològica de Sant Feliu de Llobregat. Amb la informació a la que hem pogut accedir no ens ha estat possible ni obtenir la referència cadastral, ni establir la titularitat, ni ubicar el jaciment amb les coordenades UTM. Les que hem posat són orientatives del sector on deu estar el jaciment. | 78|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61049 | La Unió Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-coral | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustín. «El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992). Quaderns d'Història núm. 6. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992. 84 p. - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1997. 203 p. - BALETA I MAYLINCH. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 150 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'El Coro és casa de tothom'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 23. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. - 100 anys de La Unió Coral. 1892-1992. Sant Feliu de Llobregat: La Unió Coral. 1992. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. | XX | Restauració any 2000 | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel al costat llarg de la construcció. En alçada presenta planta, pis i golfes o mansardes. La façana principal dona al passeig Bertrand. Aquí trobem en planta baixa cinc grans obertures en forma d'arc rebaixat, la central la porta d'accés. Estan emmarcades una a una per lesenes que ressegueixen la seva forma. Al primer pis trobem una balconada estreta tancada amb barana de ferro forjat. Està sustentat en dobles mènsules allargades que se situen en coincidència amb l'espai que hi ha entre les arcades del pis inferior, com si emmarquessin les pilastres de les lesenes. Les portes que donen accés al balcó tenen forma rectangular amb els angles de la part superior esglaonats i estan emmarcades dos a dos per lesenes que tornen a reproduir la forma que ja hem vist en planta baixa. A sobre de cada porta, en l'espai que deixa el traç de les lesenes, se situa un rebaix de forma circular, com una falsa rosassa. El conjunt es remata amb una petita cornisa motllurada seguida d'un parapet que amaga l'aigua de la teulada i que en la seva part central, coincidint per tant amb la porta d'accés a l'interior de l'edifici, traça un petit frontó. Tot aquest espai es decora amb rebaixos de formes geomètriques i els espiralls, de forma romboïdal, juguen un important paper decoratiu. Tot plegat es remata amb una important cornisa. Sobre els vèrtex del frontó veiem florons amb motius vegetals. Pel que fa a la façana del carrer Pi i Margall, correspon al costat curt del rectangle que forma la planta de l'edifici. Aquí trobem en planta baixa una porta central flanquejada per una finestra a banda i banda. Al primer pis veiem el la continuació de la balconada de la façana principal, amb les mateixes característiques i elements decoratius i estructurals a la base i a la façana. La part més destacada és la que correspon al frontó que dibuixen les aigües de la teulada. Aquest presenta cinc vanos en forma d'arc de mig punt, un més gran central flanquejat per altres més petits. Aquesta part presenta motius decoratius aplicats, com els escuts romboïdals que apareixen a la base de l'obertura central del frontó. Tant la cantonada com els extrems de l'edifici es rematen amb un estucat que imita carreus de pedra. | 08211-1 | Passeig de Bertrand, 13 / Carrer de Pi i Margall, 41 | L'edifici nou de la Unió Coral va ser inicialment encarregat a Salvador Valeri i Pupurull, qui l'any 1929 va fer un projecte del qual se'n conserva el dibuix. Es dóna la circumstància que aquest arquitecte ja havia fet alguna intervenció en aquest carrer, com són la residència d'Ernest Claramunt o Cal Doctor Martin. Per raons que desconeixem, finalment el seu projecte no es tirà endavant. L'edifici que es va construir va ser projectat per Gabriel Borrell. Inicialment l'edifici lluïa esgrafiats a la part del frontó que fa la façana de Pi i Margall entre altres punts. Eren fets a base de motius florals entrellaçats. L'entitat de La Unió Coral té el seu origen l'any 1876 amb l'associació Mutuo Apoyo que, seguint el moviment associatiu dels cors de Clavé, es forma per membres de la classe treballadora. L'associació amb aquest nom va quedar formalment constituïda l'any 1892 i inaugurà la seva seu en l'edifici que coneixem avui dia l'any 1904. Aquesta seu és un dels primers edificis que s'estableixen dins el pla d'eixample que es vertebrava entre el nucli antic de la població i la línia del ferrocarril, i esdevé model d'una nova imatge de modernitat. Dissenyada per l'arquitecte Gabriel Borrell, va ser construïda en dues fases (1906 i 1914). Fins al 1915 va tenir una sola planta. | 41.3817000,2.0475300 | 420359 | 4581568 | 1906-14 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61050 | Residència d'Ernest Claramunt - Actual seu de la Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dernest-claramunt-actual-seu-de-la-creu-roja | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un edifici cantoner de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos i d'aspecte supositivament ordenat i geomètric pel que fa al seu exterior. El conjunt arquitectònic d'Ernest Claramunt, se situa entre el carrer de Pi i Maragall i el passeig Bertrand, davant de les casetes de Molins. La seva planta és de forma irregular per adaptar-se a la parcel·la cantonera i per la forma arrodonida que se li dóna a la cantonada. Està cobert amb terrat a la catalana i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Compositivament la part de major pes visual es troba en el xamfrà arrodonit, que pren el paper d'eix central, amb les façanes laterals flanquejant-lo. En aquesta part de l'edifici trobem a cada pis obertures rectangulars esveltes en forma de finestres balconeres coronades per garlandes de motius florals de tendència naturalista que interrompen el caràcter estàtic de la resta del conjunt. Culminant aquest sector de la façana trobem un gran escut que recolza sobre la garlanda de la finestra inferior. Té un blasó ovalat de superfície llisa i buida i està emmarcat per motius també vegetals en forma de voluta. Tot aquest xamfrà està visualment delimitat i separat de les façanes laterals per pilastres que recorren tota la vertical de l'edifici i que simulen estar fetes a base de carreus de pedra. Les altres dos façanes tenen en planta baixa portes i finestres en forma d'arc de mig punt i balconades als dos pisos superiors, cadascuna amb tres portes d'accés de forma rectangular. El conjunt es remata amb un fris que correspon a la cambra d'aire, una gran cornisa i balustrada entre pilars que sustenten florons en forma de gerro. | 08211-2 | Passeig de Bertrand, 4 / Carrer de Pi i Margall, 20 | La casa va ser residència d'Ernest Claramunt, contractista i promotor d'obres nascut a Sant Feliu de Llobregat que se la va fer construir l'any 1925. Ernest Claramunt va ser contractista de bona part de les obres de Josep Maria Jujol, llavors arquitecte municipal de Sant Joan Despí. | 41.3813300,2.0478900 | 420389 | 4581527 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61051 | Dues cases aparellades. Família Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-familia-mas | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cases de petites dimensions entre mitgeres, obra de l'arquitecte Gabriel Borrell. Responen a l'esquema tipològic de planta i pis amb coberta de terrat a la catalana. En planta baixa presenten alternança de portes i finestres rectangulars, les primeres amb els angles superiors arrodonits. Totes són estretes, cosa que accentua la verticalitat del conjunt, característica compartida amb altres projectes de l'arquitecte Borrell, com les cases de Pere Àlvarez del carrer Torras i Bages. A sobre duen una decoració esglaonada de forma piramidal a base de rajoles de ceràmica vidriada de formes geomètriques i tons blaus, blanc i ocre. També trobem una aplicació de ceràmica que forma un petit fris a l'alçada del tram superior de les obertures, quedant així interrompuda per aquetes. Al pis superior cada habitatge presenta un petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés són rectangulars amb els angles superiors arrodonits i estan decorades a la zona de la llinda amb garlandes esgrafiades. A la part superior de la façana hi ha una successió d'arcs cecs que arrenquen de la paret amb un esglaonat per acabar tenint molta volumetria. Els carcanyols es decoren amb trencadís de ceràmica vidriada de color blau cobalt. També trobem aplicacions de peces ceràmiques a l'espai que correspondria a la imposta dels arcs i al bell mig de l'espai que dibuixen sobre el parament. L'edifici té un coronament ondulat en el qual les crestes més grans presenten òculs de forma romboide i costats esglaonats que coincideixen, en línia vertical, amb els balcons. La ceràmica vidriada procedia de la fàbrica d'Esplugues Pujol i Bausis. | 08211-3 | Carrer de Carreretes, 10-12 | Obra de l'arquitecte Gabriel Borrell, les aplicacions ceràmiques fan pensar que el constructor fou Molins. La casa, per la seva decoració, recorda molt la situada al número 4 del carrer Vidal i Ribas, projectada també per Gabriel Borrel (fitxa número 63). La faceta professional de Gabriel Borrell i Cardona com a arquitecte i urbanista fou destacada tant pels projectes desenvolupats com per la important tasca realitzada en les àrees de l'ensenyament i de la recerca. Des de principis del segle XX va ser arquitecte municipal de Sant Feliu, on va dur a terme un seguit d'actuacions que en van determinar el paisatge urbà, com la redacció del primer document de planificació urbanística que va preveure la rectificació d'alguns traçats, el creixement del nucli urbà i la necessitat d'establir noves comunicacions entre l'antiga carretera Reial (actualment carretera de Laureà Miró), on s'havien construït nombroses cases, la resta de nucli urbà i l'estació del ferrocarril. El seu estil és transitori entre el modernisme i el noucentisme, i podem distingir dues etapes en els projectes que va portar a terme. La Unió Coral i el conjunt de cases en filera al passeig de Jacint Verdaguer són exemples de la primera etapa caracteritzada sobretot per una riquesa de detalls i ornamentació tant en l'ús del ferro, les ceràmiques o l'estuc que reprodueix notes florals. La segona etapa se situa a partir del 1915, quan el llenguatge modernista utilitzat en un primer moment s'atenua i es passa a una arquitectura més austera en la qual destaca la utilització de l'esgrafiat. Borrell recupera la tendència classicista i elabora una nova modernitat que observem en obres com la casa de Bonaventura Raspall (passeig de Nadal 22-24), les tres cases en filera del carrer de Joan Batllori (a la cantonada amb Eugeni d'Ors) o els pisos Bertran de la carretera de Laureà Miró. Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins la qual, sovint, dotava les obres amb un toc personal amb la introducció de cromatismes per mitjà de la ceràmica o amb la utilització de materials com els còdols de riu i les pedres. | 41.3799900,2.0445300 | 420106 | 4581381 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61052 | Conjunt d'habitatges del Passeig Comte Vilardaga, 12-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-del-passeig-comte-vilardaga-12-24 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Els esgrafiats han desaparegut en les cases corresponents als números 20 i 22. | Conjunt d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis. Malgrat que es tracta de cinc habitatges, aquests formen una unitat arquitectònica que juga amb un únic eix central de simetria. Avui dia, el diferent cromatisme de les cases que l'integren pot dur a la percepció que es tracta de cinc cases diferents, però una mirada atenta permet copsar el caràcter unitari del conjunt. La composició es basa en tres cossos horitzontals. Un central, més alt i cobert a quatre aigües vistes i, flanquejant-lo, un cos per banda amb teulada a dues aigües amb el carenar paral·lel a la façana, però amagat a la vista per un parapet amb forma esglaonada piramidal que culmina en una pinya. Una cornisa de motllures i denticulada homogeneïtza tot el conjunt. Les cases estan precedides per un petit jardí tancat amb paret d'obra i reixa de ferro forjat que, a trams regulars que coincideixen amb les entrades als habitatges, presenta pilastres culminades amb pinyes de terracota. També resulta interessant la façana. El cos central més alt presenta porta i balcó central a la planta baixa i al pis respectivament. Tots dos estan flanquejats per una finestra. El cos que sobrepassa l'alçada de les ales laterals té tres finestres amb ampit únic i molt pronunciat. Els cossos laterals mostren les portes d'accés als habitatges i balcons i finestres. La plataforma dels balcons té un frontal motllurat que coincideix amb una motllura que separa visualment la planta baixa del pis. Els habitatges que corresponen als números 14 i 16 (una de les ales laterals del conjunt) encara conserven la decoració esgrafiada a la superfície de la façana. Aquesta consisteix en garlandes de motius florals que decoren la part superior de totes les obertures i en una cistella de fruits emmarcada en una gran garlanda i situada a la part més alta de la façana. | 08211-4 | Passeig del Comte de Vilardaga, 14 a 22 | Edifici de cases entre mitgeres encarregat per Jacint Carnicer a al constructor Adjutori Mitjans. La investigadora Mercè Vidal ens explica que les cases van sortir a un preu de 5000 pessetes i que la seva fotografia surt a un reclam publicitari de l'època de l'empresa d'en Mitjans. Abans de la dècada del 1930, s'insinuen canvis en el creixement de la ciutat superant els límits de la població, però no és fins aquest any quan comencen les transformacions urbanes, que actuen en el llindar nord i el sector occidental de la ciutat. Tot i que existeixen poques dades al respecte i no es coneix fins a quin punt va ser un esbós o un projecte, l'any 1911, Gabriel Borrell va idear una sèrie de canvis que afectaven els terrenys existents sobre la línia del ferrocarril. El cas és que es van produir modificacions, com la creació del passeig del Comte de Vilardaga, iniciativa sorgida durant l'any 1916, quan ja es sol·licitava la disposició d'un pas a nivell que permetés connectar la ciutat per una i altra banda de la via. | 41.3850300,2.0481000 | 420411 | 4581938 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61052-foto-08211-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61052-foto-08211-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61052-foto-08211-4-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jacint Carnicé (promotor) i Adjutori Mitjans (constructor) | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat designa amb el número d'inventari19097 el conjunt de cases situades entre els números 12 i 24 del passeig Comte Vilardaga. Ara bé, aquest conjunt està format per una casa al número 12, un conjunt unitari d'habitatges situats entre els números 14 i 22 i, pel que fa al número 24, està avui dia ocupat per un bloc de pisos. En aquest mapa hem optat per tractar en fitxes separades la casa del número 12 i els habitatges del 14-22, que són els que es descriuen en aquesta fitxa. D'altra banda, el mateix inventari conté un altre element designat amb el número d'inventari 19098 i demonimat “Habitatge al carrer Comte Vilardaga 16”, que no té sentit segregar del seu conjunt. Per això hem optat per ficar-lo com a element no fitxat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61053 | Habitatges del carrer de Santa Maria 66-84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-santa-maria-66-84 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Cases de petites dimensions, entre mitgeres. Presenten totes idèntica façana. Són de planta baixa i pis. A la planta baixa tenen porta i finestra rectangulars amb impostes que marquen el llinda i els brancals. Al pis superior hi ha un balcó molt petit amb plataforma en semicercle i barana de ferro forjat i, al costat, una finestra. En aquest darrer element hi ha un ampit amb petita jardinera decorada amb rajoletes de color blanc i blau cobalt alternes, formant un dibuix de tauler d'escacs. La coberta a doble vessant paral·lela a la façana deixa anar un ràfec que contribueix a la unitat de tot el conjunt. Com a dada curiosa comentar que l'alçada de les obertures del segon pis les situa gairebé a tocar del ràfec. La façana du un arrebossat al qual, a través de petites estries formant quadrícula molt discreta, se li ha volgut donar un cert aire de construcció amb carreus. | 08211-5 | Carrer Santa Maria, 66-84 | Casetes de principis del segle XX. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pe als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el comprés entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan, que són les descrites en aquesta fitxa. | 41.3787200,2.0423200 | 419920 | 4581242 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61053-foto-08211-5-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61054 | Torre 'Pins d'Or' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pins-dor | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Finca amb un gran edifici envoltat d'un vast jardí tancat amb elements d'obra i tanques de ferro forjat. L'accés principal a la finca se situa al passeig del Comte de Vilardaga, des d'on no es percep l'extensió de la propietat. L'exterior de l'edifici és resolt amb solucions simètriques i mesurades, cosa que recorda l'esperit noucentista de l'època, el qual recollia la proporció i l'harmonia com a fórmules elementals en la composició. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Està format pe diversos cossos cadascun dels quals té la seva pròpia solució pel que fa a la coberta, aspecte aquest que genera una amalgama de vessants i tipus de coronament. En façana, un cos central més elevat que actua d'entrada principal sobresurt lleugerament de la línea de l'edifici i li atorga solemnitat. És un cos de planta gairebé quadrada, situat a la part central del conjunt. En planta baixa, aquesta construcció crea una porxada amb un arc de mig punt a cadascun dels tres costats. En el frontal, l'arc està flanquejat per obertures estretes i altes que acaben també en arc de mig punt. Sobre aquesta porxada hi ha una esplèndida terrassa tancada amb balustrada que té com a teló de fons, la part alta del cos que comentem. La terrassa presenta una porta d'accés amb impostes als brancals i una decoració de sobrellinda formant un frontó flanquejat per pinacles al centre del qual se situa una escultura que representa un cap femení. Per sobre, galeria de tres finestres en arc de mig punt separades per pilastres amb capitells molt austers i amb un únic ampit pronunciat. El conjunt d'aquest cos acaba amb cornisa i terrat a la catalana amb barana d'obra que, amb una plàstica molt escultural, reprodueix motius florals. A les cantonades d'aquest remat es col·loquen pinacles molt esvelts. Darrera d'aquest cos, gairebé decoratiu, trobem el cos principal de l'edifici, situat perpendicularment. És de planta rectangular. A la planta baixa,presenta finestres de línies rectes alternades amb d'altres en arc de mig punt. Al pis superior, i a banda i banda del cos descrit en primer lloc, una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes de fust lleugerament bombat i poc esvelt. En aquest cos la coberta és a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. La vessant genera així un ràfec de teules i motllures denticulades que, en els laterals de l'edifici, fa joc amb l'ampit de les finestres. Aquest cos principal té, a cada angla, una torre de planta gairebé quadrada, coronada com la torre que ocupa la part central de la façana principal i igual que aquella, lleugerament més alta. Aquestes torres presenten diverses obertures, les més altes de forma rodona. Al jardí s'hi troben diversos elements arquitectònics (glorietes i vials pavimentats) i escultòrics, entre els que destaquen uns lleons adormits a l'entrada. També hi trobem un escut fet sobre 4 rajoles en el que es poden veure els 6 pins i es llegeix 'Pins d'Or' emmarcats per elements florals també ceràmics. | 08211-6 | Passeig del Comte de Vilardaga, 10 / Carrer de Roses, 13-17 | Finca inicialment propietat de Carlos Fargas, empresari procedent de Barcelona, que l'any 1949 la va donar a la 'Congregación de Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús' per ubicar-hi un hospital. | 41.3850000,2.0478300 | 420388 | 4581935 | 1911-29 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jaume Sanllehy i Molist (mestre d'obres) i empresa Mitjans (constructora) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61055 | Fàbrica al carrer Constitució 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-al-carrer-constitucio-11 | XX | La fàbrica amenaça ruïna i està totalment abandonada, amb lo qual la seva degradació augmenta dia a dia. | Edifici fabril situat a un plànol inferior al de la resta de cases que l'envolten. Està format per una sola nau de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb la carena perpendicular a la façana principal. Està construïda en maó disposat en aparell a trencajunt. La finestra de la façana principal té un reforç a la part superior a base de maons disposats verticalment que dibuixen un petit arc sobre el rectangle de l'obertura. El conjunt està avui dia molt deteriorat. | 08211-7 | Carrer de la Constitució, 11 | En aquesta fàbrica s'hi havien fabricat peces de cinc a mitjans del segle XX. | 41.3848500,2.0454100 | 420186 | 4581920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61055-foto-08211-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Avui dia la fàbrica que ens ocupa està inclosa en la propietat del costat, el número 9 del carrer, tot i que l'inventari de l'IPA apareix en correspondència amb el número 11 del carrer. Tot i així, sobta que la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat la situa dins l'estil modernista i de l'Art Déco. Aquest i altres aspectes mencionats a la descripció fan dubtar de si és realment aquest l'element ressenyat. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61056 | Conjunt del carrer d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-den-serra | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (1)'. El Butlletí. Núm. 297 (Sant Feliu de Llobregat, octubre-novembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (2)'. El Butlletí. Núm. 298 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Carrer estret i curt a la zona centre de la ciutat. Fa un petit trajecte que va des de la Carretera Laureà Miró fins al Carrer de Pere Àlvarez. Les cases que conformen el carrer d'en Serra avui en dia, presenten majoritàriament un aspecte estètic ben divers respecte l'original, però el seu interès rau en el manteniment de la tipologia original amb què es van construir: cases entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb una distribució funcional de les obertures. Altres elements del carrer també donen al conjunt un valor patrimonial evident (voreres, llambordes, etc). Val a dir que el tram que toca a la Carretera Laureà Miró està més desdibuixat, ja que s'hi van construir petits blocs de pisos molt senzills. Per contra, un cop superats aquests pisos, hom té la sensació de traslladar-se en el temps, ja que a partir d'aquest punt i fins a Pere Àlvarez, un altre carrer declarat BCIL en el seu conjunt, el carrer d'en Serra conserva el seu 'sabor' original. | 08211-8 | Carrer d'en Serra | El carrer d'en Serra havia format part de la Quadra de Palau. Durant la tercera i la quarta dècada del segle XIX es van construir les cases arrenglerades que per encàrrec de Josep Serra i Marrugat, propietari del terreny. En una de les cases el seu gendre hi va instal·lar una fàbrica de teixits el 1845 (can Tintorer) i, a partir de llavors, el carrer va prendre un caràcter de colònia fabril per la uniformitat de les cases i la gran quantitat de teixidors que hi vivien. Quan Serra va morir, les propietats van ser heretades per descendència fins el 1943, que es van anar venent d'una en una a particulars. | 41.3834800,2.0424700 | 419938 | 4581771 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61057 | Casa Mommany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mommany | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Casa senyorial de grans dimensions de planta i dos pisos i teulada plana. Es cantonera i té una mitgera a la banda esquerra. Tot i estar arrenglerada amb la resta d'edificis que configuren el carrer, aquesta construcció crida l'atenció per la seva arquitectura. La façana de la casa Mommany presenta un estil eclèctic dominat per elements neomedievals. Està arrebossada imitant carreus de pedra. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc rebaixat amb els dos batents de fusta decorats amb motius modernistes d'inspiració gòtica. Les finestres, balconeres, tenen balustrada de motius naturalistes de reminiscències neomedievals. Al primer pis hi trobem tres balcons de plataforma rectangular amb els angles arrodonits. Tenen barana de balustres idèntica a la que decora les finestres balconeres de la planta baixa.. El balcó central acull dues portes, mentre que els altres dos que el flanquegen són de més petites dimensions i acullen una sola porta. Aquestes obertures, al igual que les finestres de la planta baixa, estan rematades per una imposta de motllures i motius vegetals en forma de frontó que acaben amb una fulla d'acant a la part central més alta. Per sobre d'aquest nivell, el segon pis presenta dues finestres centrals i, als extrems, unes altres de més amples. Totes són, quant als seus motius decoratius, idèntiques a les del primer pis. El coronament de l'edifici es resol utilitzant elements de record gòtic, també amb balustrada de motius vegetals i volutes. En aquest punt ressalta la sinuositat del dibuix que limita el cos central de l'edifici, i que s'identifica fàcilment per l'òcul i també els pinacles que, situats als dos extrems de la façana, reprodueixen motius florals. | 08211-9 | Carrer de les Creus, 28 / Carrer d'Eugeni d'Ors | La casa fou construïda com a residència de la família Mommany, una de les principals propietàries del municipi des del segle XVII. La construcció original és anterior al 1850, però va ser reformada l'any 1907, quan agafa l'aspecte que té actualment. | 41.3825500,2.0441500 | 420078 | 4581666 | 1907 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Antoni Coll i Fort (autor de les reformes de 1907, posteriors a la construcció original) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61058 | Escola Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-tramuntana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'una casa cantonera amb una mitgera. És de mitjanes dimensions, amb planta, pis i golfes i amb coberta a doble vessant, on s'ubiquen tres xemeneies. Es caracteritza per la simetria de la seva composició. La façana principal dóna al carrer Verge de la Salut, havent-hi una altra façana al carrer Ventura i Gassol. Mirant cap a la façana principal, a la planta baixa, a banda i banda de la porta d'entrada se situen grans finestrals de forma quadrangular. També són quadrangulars les portes d'accés al balcó del primer pis. Per contra, les 9 obertures que permeten l'entrada de llum a les golfes tenen forma d'arc de mig punt. Estan organitzades en grups de tres arcs petits col·locats de forma equidistant des del centre. Hi ha una petita terrassa al nivell de les golfes, i el costat lateral del primer pis es caracteritza per un seguit d'arcs que emmarquen una balconada. La façana de Ventura i Gassol permet veure el perfil de les dues vessants de la coberta, així com les dues terrasses superposades que es formen a la part posterior a l'alçada del primer pis i de les golfes degut a les inferiors dimensions d'aquestes plantes respecte de la planta baixa. En aquest costat de la casa es reprodueix el mateix esquema de finestres quadrangulars a la planta baixa i al primer pis i arquejades a les golfes. El conjunt mostra algunes decoracions a base de rajoles de ceràmica vidriada. La teulada forma un gran ràfec decorat amb peces ceràmiques disposades en escates. | 08211-10 | Carrer de Ventura i Gassol, 2 / Carrer de la Verge de la Salut | 41.3839700,2.0441000 | 420075 | 4581824 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61059 | Escola Verge de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-verge-de-la-salut | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | El conjunt alberga una escola amb equipaments religiosos i està integrat per diversos edificis de diferent cronologia. El que és objecte d'aquesta descripció és un edifici de planta quadrangular de grans dimensions annex a una petita església. L'edifici és de planta baixa i dos pisos amb una galería de finestres a cadascun. Les de la planta baixa i el primer pis són quadrangulars, mentre que les del segon pis tenen forma d'arc de mig punt. A la façana principal la part central es correspon amb una petita elevació que forma un frontó a l'alçada de la porta i trenca amb la línia recta del voladís per accentuar la importància de la zona d'accés a l'interior. A la banda oest hi ha annexa l'església i la sagristia, que es van edificar el 1913. Es tracta d'un conjunt arquitectònic de planta rectangular i absis pentagonal, d'estil eclèctic on domina l'aparença neomedieval dels elements gòtics, com són el tall de les obertures ogivals (entre les que destaca la porta d'entrada) i de mig punt, que accentuen lleugerament la verticalitat, tot i que la façana és molt opaca al no predominar les obertures. | 08211-11 | Carrer del doctor Fleming / Carrer de la Constitució / Carrer de Dalt | La comunitat de Sant Pere Adminicula va inaugura aquesta escola l'any 1912 com a sucursal de l'asil Duran, una institució fundada a Gràcia uns anys abans amb l'objectiu d'educar nens abandonats i marginats. Aquesta primera implantació es va fer en una masia ubicada als terrenys on ara es troba l'escola. Al 1913 es va construir l'església i la sagristia. A principis dels anys trenta del segle XX, es va ampliar l'edifici antic per tal d'albergar més interns i, així doncs, va arribar a ocupar l'amplitud que avui en dia ens ofereixen les seves parets externes. Als anys 50 ja se'l coneix com Col·legi Verge de la Salut, degut a una reorientació del programa educatiu que va permetre l'accés a nens de famílies santfeliuenques. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a quartell, època en la qual es van dur a terme algunes reformes a la capella. Des de llavors, el conjunt va anar reduint els seus espais verds amb la creació de noves construccions que atenien el seu número creixent d'alumnes. | 41.3839600,2.0459200 | 420227 | 4581821 | 1912 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61060 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-1 | <p>- AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005.</p> | XIX | L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril. | <p>L'estació va ser enderrocada el 12 de gener de 2024 arran de les obres de soterrament de la línia de ferrocarril.</p> <p>Edifici de viatgers d'una sola planta, de secció i planta rectangular formada per tres cossos verticals que disposen cadascun de conjunts de tres obertures quadrangulars, una d'elles, a la part central, la porta d'accés i la resta, finestres. Coberta plana que forma un terrat. Una estructura compositiva similar la trobem a la façana posterior, que dóna a la via. Aquí, les dues portes d'accés i sortida del recinte, situades de forma asimètrica, estan envoltades de conjunts de dues finestres en forma d'arc de mig punt. El cos central, es distingeix dels altres per l'òcul que el corona a l'alçada de la porta d'accés principal i per la presència d'una escala de doble accés que facilita l'entrada al recinte. La façana està arrebossada i pintada de blanc, tot i que als angles de l'edifici hi ha uns falsos carraus de pedra entrellaçats. Es tracta d'un estil arquitectònic molt influenciat pel model anglès i amb exemples arquitectònics similars al Regne Unit (allà l'estació de Balper és pràcticament idèntica a la de Sant Feliu de Llobregat ), segurament degut a què el projecte col·laborà algun arquitecte d'aquest país.</p> | 08211-12 | Plaça de l'estació, 1 | <p>La línia de tren que inicialment unia Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei i Martorell es va inaugurar l'any 1855. Al 1856 ja era possible arribar fins a Barcelona. Aquest fet tingué gran incidència en l'urbanisme i el desenvolupament industrial de la ciutat. De fet, el traçat del ferrocarril va donar com a resultat l'obertura de nous carrers. Com a dada curiosa, mencionar que Carlos Urkiola, autor d'un estudi sobre la línia recollit en un llibre (veure apartat bibliografia), diu 'Aquestes estacions (Cornellà, Molins, Sant Feliu...) presenten un estil arquitectònic força interessant perquè són veritables models únics de la nostra línia. Creiem que el disseny fou influït per l'estil anglès, ja que trobem dos estils molt en voga al Regne Unit en aquella època; l'estil neogòtic i l'italianitzant. No sabem si algun arquitecte anglès participà directament en el disseny de les estacions, però el cert és que estacions de la nostra línia guarden una gran similitud amb estacions del Regne Unit, com la de Sant Feliu de Llobregat amb la de Balper, a la línia de Derby a Chesterfield, obra de l'arquitecte Francis Thompson, que construí diverses estacions i edificis d'estil italianitzant'.</p> | 41.3830600,2.0477900 | 420383 | 4581719 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61060-foto-08211-12-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-02-28 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | El pas del tren per Sant Feliu de Llobregat preveu experimentar un gran canvi quan es soterri la seva traça des del pas superior de l'autopista B-23 fins a la zona industrial de la localitat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61061 | Habitatges del carrer Santa Maria 53-55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-santa-maria-53-55 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos edificis de petites dimensions entre mitgeres tractats com a conjunt arquitectònic al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu. Són molt dispars entre sí en quant als acabats, però comparteixen l'estructura en planta i pis amb terrat a la catalana. El número 53 presenta a la planta baixa la porta d'accés com a única obertura. Té forma d'arc lleugerament rebaixat. Per sobre se situa un petit balcó de forma rectangular amb barana de ferro forjat i porta d'accés rectangular que presenta a la seva part superior una decoració a base d'imposta arquejada. La part superior està rematada amb una cornisa ampla de motllures per sobre de la qual se situa l'element més destacat de la façana: dues volutes simètriques i enfrontades situades a la part central. El número 55 dues portes unificades per una petita cornisa superior suportada sobre mènsules i, al costa, una finestra amb idèntic motiu superior. A sobre un balcó i una finestra tots dos coronats per sengles espiralls ovalats. També en aquest cas la part superior conté l'element de més pes visual de la construcció: una paret de línies sinuoses en forma piramidal amb un gran òcul ovalat i culminat amb petita garlanda de motius florals, al centre. | 08211-13 | Carrer Santa Maria 53-55 | Casetes de principis del segle XX. No tenim dades històriques sobre elles. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pels seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que els compren entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan. | 41.3785300,2.0424000 | 419926 | 4581221 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61062 | Conjunt del carrer de Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-joan-maragall | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX-XX | Joan Maragall és un carrer estret del centre de la ciutat, actualment de vianants. El seu traçat va del carrer Jacint Verdaguer a la carretera Laureà Miró i, a partir d'aquí, es prolonga en línia recta cap el carrer Josep Maria de Molina. La major part de les construccions que l'integren són habitatges de petites dimensions, normalment casetes de planta baixa i pis, tot i que hi trobem algun exemple de construcció de major amplada i alçada i, fins hi tot, hi trobem algun edifici de veïns també catalogat. La diversitat d'estil de les cases respon al fet que el carrer es va obrir segurament al segle XVII i es s'ha anat urbanitzant fins els nostres dies. És per això que hi trobem estils més sobris, propis del segle XVIII, junt amb altres edificis de tall modernista i noucentista, propis de finals del XIX o principis del XX. És potser el carrer de Sant Feliu que més conserva el sabor d'un carrer antic, ja que ha alterat relativament poc la seva fisonomia. Tot i així val a dir que alguns dels habitatges que s'hi ubiquen han estat enormement modificats i, fins i tot, enderrocats per construir-hi habitatges més moderns, aspecte aquest que no ha estat evitat malgrat la declaració de Bens Culturals d'Interès Local de què gaudeixen bona part dels mateixos. | 08211-14 | Carrer de Joan Maragall | Abans de ser projectada la carretera Reial (actual carretera de Laureà Miró), el carrer de Joan Maragall, llavors anomenat del Masovernou era el camí que connectava Sant Just Desvern amb Sant Feliu. De fet, al llarg de la història ha tingut diverses nomenclatures com carrer de Masover Nou, Nou de la Riera, carrer de Baix o carrer d'Àngel Guimerà. L'estructura de la major part de cases és unifamiliar i entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis, i van ser realitzades en la seva majoria per mestres d'obra. En alguns casos, se situava un habitatge a la planta baixa amb accés individual i una segona residència a la planta pis. Es pot observar cert gust modernista en els elements ornamentals de les llindes o en el coronament de les façanes, tant per l'ús de cromatismes en la ceràmica i el trencadís com per les línies corbes i volumètriques que caracteritzen la seva composició i la forja utilitzada en els balcons. Moltes de les cases deriven de la divisió de parcel·les de les propietats de la carretera Reial, cosa que va permetre construir nous habitatges amb les façanes que trobem a l'actual carrer. | 41.3801300,2.0475900 | 420362 | 4581394 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61063 | Can Maginàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'Can Maginàs'. La Vinya del Puntaire. Núm. 3 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1980). P. 7. | XVI | Masia molt modificada al llarg dels segles i adaptada a la seva nova funcionalitat d'espai públic per a activitats cultural. | Actualment està formada per un conjunt de construccions de diverses èpoques. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, planta i pis i coberta a doble vessant. Les parets són d'un gruix considerable, propi d'aquest tipus de construccions, doncs es tracta d'una casa pairal, tot i que la seva funcionalitat actual és avui dia molt diferent i tot i estar envoltada de grans blocs de pisos. A la façana principal destaca la porta d'entrada, aadovellada i de mig punt. A la mateixa façana es reparteix un conjunt de finestres de forma rectangular. Les repetides modificacions que ha patit al llarg de la història han variat el seu aspecte, sobretot pel que fa a l'interior i a les obertures. | 08211-15 | Carrer d'Hospitalet, 25 | Segurament pren el nom del comerciant barceloní Magí Bernades, propietari de la masia a mitjans del segle XIX. Can Maginàs havia estat una de les darreres cases pairals del terme municipal de Sant Feliu si prenem com a referència la Carretera Reial en direcció a Molins de Rei. Al llarg dels anys ha estat molt modificada i se li han anat afegint construccions a la masia original del segle XVI. | 41.3861600,2.0421300 | 419913 | 4582069 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Maginàs és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Ricart, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61064 | Casino Santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 5-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1981). P. 10-11. | XIX | El casino santfeliuenc és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i estil neoclàssic. Té una façana molt simètrica a la que s'hi arriba mitjançant una escalinata emmarcada per balustres. Al pis superior hi ha un balcó també amb balustrada que acull tres portes de forma rectangular. A la part superior destaca l'existència d'un frontó molt ben delimitat per frisos de policromia diferent a la resta de l'edifici. A sobre dels tres vèrtex del frontó s'hi ubiquen elements decoratius en forma de poms florals esfèrics. Avui dia, l'aspecte cromàtic del seu exterior és força diferent a l'original, però l'edifici en sí, representa un exemple arquitectònic entorn al qual s'organitzà part del pla d'Eixample de Gabriel Borrell i Cardona uns anys més tard. | 08211-16 | Carrer de Joan Batllori, 6 / Carretera de Laureà Miró | Durant l'últim terç del segle XIX, la vida social de la població s'evidencia a través de la constitució de diverses associacions cíviques com el Casino, que es constitueix l'any 1879, l'Ateneu Lliure del Llobregat (1881) i la Unió Coral (1892) -altrament coneguda com 'El Coro'-. Totes elles representen un motiu difusor del moviment catalanista en una època marcada per la Restauració Borbònica i ofereixen gran varietat d'activitats com la lectura de la premsa diària local, nacional i internacional, l'organització de partides i campionats de dòmino o escacs, els assaig de cant coral, les representacions teatrals, la projecció de pel·lícules, la realització d'excursions i la creació d'escoles. La que ens ocupa ara aplegava inicialment la classe benestant (industrials, terratinents, etc). La primera seu del Casino se situà a la carretera de Laureà Miró (1879), però dos anys més tard es traslladà al carrer de Joan Batllori. El nou edifici va ser construït per les famílies Molins i Palet. | 41.3816600,2.0444200 | 420099 | 4581567 | 1881 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61065 | Cases aparellades (Joan Rovira)Passeig Bertrand, 17-191920Autoria desconeguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-joan-rovira-passeig-bertrand-17-19-1920-autoria-desconeguda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Restauració dècada 2000 | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta i pis i coberta plana que acull dos habitatges aparellats perfectament simètrics. La distribució de les obertures és molt regular i simètrica a les dues propietats: entrada principal i finestra resoltes en arc a la planta baixa i dues obertures que donen accés a un balcó a la planta pis, aquesta vegada de forma rectangular amb els angles arrodonits. Davant el predomini de línies rectes de la construcció, les baranes dels balcons, fetes en ferro forjat, es desenvolupen en línies corbes. A la part superior de la façana hi ha elements decoratius tipus 'Art Decó'. Consisteixen en cinc pilastres arrodonides per la part superior que ultrapassen la línia de façana. La del mig és de majors dimensions. Totes elles es defineixen mitjançant una sèrie de línies verticals o estries que les recorren i que formen a partir de la cornisa cap avall unes impostes separades entre sí i rematades amb una forma cúbica . Es tracta d'un estil modernista de caire geomètric proper al del grup d'artistes que van formar la Secessió Vienesa. La decoració a la resta de la façana és pràcticament inexistent i només es pot mencionar un petit fris que recorre horitzontalment els dos habitatges a l'alçada de la llum dels arcs de portes i finestres. | 08211-17 | Carrer de Bertrand, 17-19 | La casa ha estat recentment restaurada. | 41.3819900,2.0476400 | 420369 | 4581601 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61066 | Villa Dora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-dora | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Edifici de petites dimensions. Villa Dora té una sola planta amb coberta formant un terrat. A la façana, les obertures es distribueixen de forma simètrica: una porta principal flanquejada per una finestra a cada costat. Totes elles són rectangulars i presenten una decoració a base d'imposta amb un cert relleu tant a la llinda com a la part superior dels brancals. És aquí on incorpora petits elements ceràmics de color blau cobalt. La façana és coronada per una balustrada amb quatre pilastres, dos als extrems i dos a la part central. Estan culminats per gerros amb garlandes florals que baixen del coll a la base. Entre les dues pilastres centrals s'acomoda un llenç de paret de formes arrodonides rematat amb motllures on podem llegir la data de construcció de la casa (1923) i el nom (Villa Dora). | 08211-18 | Carrer de Carcereny i Tristany, 10 | El carrer de Carcereny i Tristany es devia obrir precisament pels volts dels primers anys vint del segle passat. Podem considerar, per tant, que aquesta és una de les primeres cases que s'hi construeix. | 41.3830400,2.0430200 | 419984 | 4581721 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61067 | Torre de Jacint Carnicé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-jacint-carnice | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Encara que l'estructura de l'edifici està en bon estat, la casa requereix d'un cert manteniment pel que fa a la façana. Els esgrafiats estan especialment deteriorats. | La torre de Jacint Carnicé es composa recollint l'esperit noucentista de l'època en què es va construir, caracteritzada per una actitud mesurada. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Està precedida d'un petit jardí. El nivell de la casa està lleugerament per sobre del nivell enjardinat, motiu pel qual l'accés es fa a través d'unes escales. En alçada s'estructura en soterrani, planta baixa i pis. A la planta baixa una porta en posició central està flanquejada per sengles finestres balconeres en arc de mig punt. Al pis superior hi ha un petit balcó centrat a la façana. És de plataforma rectangular i la línia del seu frontal coincideix amb la petita motllura que separa aquest cos de la façana de l'inferior. Hi dóna accés una porta rectangular. A banda i banda trobem una finestra amb l'ampit pronunciat. Totes tres obertures tenen decoració a la part superior: un rectangle d'estucat diferent a la llinda flanquejat per dues petites impostes estriades que sobresurten lleugerament de la línia de façana i arrenquen de la cornisa superior (de fet recorden mènsules molt estilitzades i no funcionals) per morir en la línia horitzontal que marca la llinda de les finestres. El coronament de l'edifici arrenca de la cornisa mencionada, sobre la qual se situa el fris de la cambra d'aire que està decorat amb una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics i florals i amb els espiralls. Finalment el parapet que amaga la teulada a dues aigües està decorat amb motius esgrafiats i es presenta interromput a la zona central per una barana de ferro forjat. Per contra, a les façanes laterals, aquest espai ocupat per la reixa de ferro es mostra tancat amb paret d'obra que fa un esglaó i s'eleva per sobre de l'alçada del parapet. | 08211-19 | Passeig del Comte de Vilardaga, 12 | La Torre Jacint Carnicé va ser projectada per l'arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any 1934, en plena etapa noucentista de la seva creació. Jacint Carnicé va ser promotor d'altres construccions a Sant Feliu, entre les que destaquen les cases situades en l'edifici contigu al que ara ens ocupa. | 41.3850900,2.0478500 | 420390 | 4581944 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61067-foto-08211-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61067-foto-08211-19-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau M. Rubió i Tudurí | La torre Jacint Carnicé consta en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Generalitat dins del conjunt amb núm. d'inventari 19097 que abasta els números 12-24 del carrer Comte Vilardaga. Per les seves característiques i també per ser obra de l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí ens ha semblat necessari fer-li una fitxa a part. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61068 | Cases del carrer de les Creus 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-creus-19 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. A la planta baixa trobem una porta en posició central flaquejada per dues finestres. Per sobre, una balconada de plataforma molt estreta, rectangular, amb el frontal estriat resseguint la línia d'una petita cornisa i suportada sobre tres mènsules, la posició de les quals coincideix amb la de les obertures de la planta baixa. El balcó es tanca amb barana de ferro forjat i té accés a través de tres portes. Totes les obertures de l'habitatge tenen forma d'arc rebaixat. El coronament de l'edifici presenta un fris amb espiralls i esgrafiats de motius vegetals que queda separada del parapet del teulat per una cornisa motllurada. | 08211-20 | Carrer de les Creus, 19 | El procés d'urbanització del barri del centre de Sant Feliu es correspon al segle XIX quan, en fragmentar-se la quadra de Palau, es van urbanitzar nous carrers de forma perpendicular a la carretera de Laureà Miró (antiga carretera Reial) com el de les Creus, Pere Àlvarez o d'en Serra, per tal de potenciar el creixement organitzat de Sant Feliu. Cal dir que aquest fet va coincidir amb el traçat de la línia de ferrocarril, cosa que més endavant originaria la necessitat d'expansió del municipi tant pel nord com pel sud de la zona compresa entre la via del tren i el nucli antic. | 41.3824500,2.0441700 | 420079 | 4581655 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61069 | Casa Ramon Baleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-baleta | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Al carrer Joan Maragall hi ha varis exemples d'arquitectura que s'acosta al gust modernista. En aquest cas, parlem de la casa de Ramon Baleta. Aquesta és una construcció de mitjanes dimensions entre mitgeres, amb planta baixa i pis i amb la façana organitzada segons dos cossos horitzontals. L'inferior acull dues grans obertures que comuniquen amb l'exterior i es presenten resoltes en arc rebaixat i coronat per les mènsules que suporten els petits balcons del pis superior, que semblen fer alhora de falsa clau. Aquest cos de la façana té un tractament de superfície en estucat en forma de franges encoixinades. Pel que fa al cos del primer pis, les obertures es defineixen per tenir els angles superiors arrodonits. Estan coronades per una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons blaus, blancs i ocres que reprodueixen motius geomètrics florals i que formen una piràmide esglaonada per sobre de les portes. La part superior de l'edifici concentra força decoració. Per una banda la façana conté una successió d'arcs cecs que moren de forma esglaonada sobre el llenç de paret. Els carcanyols estan decorats amb rajoles de ceràmica vidriada. Per sobre hi ha una petita cornisa acabada en teules i, finalment, una cresteria en forma de piràmide esglaonada que també acull rajoles de ceràmica i que contrasta amb les formes arrodonides dels arcs cecs. La composició recorda la casa situada en el número 10 del carrer Carreretes (fitxa número 3). | 08211-21 | Carrer de Joan Maragall, 87-89 | En aquesta casa, el projectista va ser segurament el mateix propietari de l'habitatge. La rosseta de ceràmica blava que decora els merlets de la part superior de l'edifici van ser dissenyades per Puig i Cadafalch. | 41.3801800,2.0482700 | 420419 | 4581399 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut, tot i que sembla que la va projectar el mateix propietari. | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'edifici es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61070 | Habitatge del carrer Santa Maria, 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-88 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Casa cantonera de mitjanes dimensions. Presenta soterrani, planta baixa i pis, tot i que amb posterioritat a la seva construcció se li ha remuntat una pis més. A la planta baixa té tres obertures en forma d'arc rebaixat (la central la porta d'accés). Estan emmarcades per impostes que ressegueixen el contorn. Sota les finestres, i a tocar del nivell del terra hi ha dues obertures rectangulars apaïsades que donen ventilació i llum al soterrani. Al pis superior presenta una balconada estreta amb barana de ferro forjat molt lleugera i al qual s'accedeix des de qualsevol de les dues portes rectangulars ubicades als seus extrems. Un gran ràfec corona el conjunt original. Previsiblement està molt restaurat. Se suporta sobre cabirons. El ràfec presenta una decoració de ceràmica vidriada de molt cromatisme. La casa té, a la cantonada amb Passeig Sant Joan, un petit jardí delimitat per un mur. Aquí, una escala adossada a la paret lateral de l'edifici dóna accés des de l'exterior a la segona planta. | 08211-22 | Carrer Santa Maria, 88 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3785900,2.0420100 | 419894 | 4581228 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61071 | Casa de veïns de Josep Colominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-de-josep-colominas | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, però la façana està mancada d'un cert manteniment (neteja, recuperació de la policromia, etc). | Tot i que la majoria dels encàrrecs que seguien el corrent modernista eren cases unifamiliars o cases de veïns de planta baixa i pis, al carrer de Joan Maragall hi destaca aquesta casa per tenir planta baixa i tres pisos. Aquest tipus construcció representa un nou concepte d'habitatge, ja que fa una nova proposta d'aprofitament de l'espai. Es tracta d'un edifici amb balcons a totes les plantes delimitats per baranes de ferro forjat. La part superior de l'edifici destaca pel seu ràfec suportat sobre mènsules. La decoració és especialment present a la part alta de les portes que donen accés als balcons. Aquí trobem unes mènsules que coincideixen espacialment amb les impostes que decoren les obertures. Entre cada parell de mènsules se situa una escultura que representa un bust de dona modelada al gust modernista, amb cabells llargs i ondulats que en les seves puntes es transformen en motius vegetals. Aquestes figures simulen sustentar la plataforma dels balcons i, alhora, rematen les obertures de les portes que hi accedeixen. També és d'especial interès el cromatisme verd i vermellós que apareix a l'arrebossat de la façana i a l'enquadrament de les obertures. | 08211-23 | Carrer de Joan Maragall, 110 | Aquesta casa de veïns del carrer Joan Maragall va ser projectada el 1917 pel Mestre d'obres Ramon Ribera. Amb ella s'inicia a Sant Feliu l'aplicació d'un dels trets del capitalisme: rendibilitzar el sol amb la construcció intensiva. | 41.3799400,2.0495300 | 420524 | 4581371 | 1917 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61071-foto-08211-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61071-foto-08211-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61071-foto-08211-23-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Ramon Ribera (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61072 | Habitatges del carrer Joan Maragall, 136-140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-joan-maragall-136-140 | XX | La propietat del carrer Joan Maragall 136-140 és de planta baixa i pis i presenta una façana distribuïda en dos cossos horitzontals. A l'inferior, la superfície del mur que reprodueix carreus, queda limitada per un sòcol alt, interromput contínuament per les portes que comuniquen l'habitatge amb l'exterior. El primer pis presenta dos balcons, un força més llarg que l'altre, amb base sinuosa i baranes de ferro forjat. El coronament de les seves obertures conté motius decoratius que reprodueixen sanefes esgrafiades d'inspiració naturalista. Aquest motiu es repeteix al fris de la part superior, que també integra els espiralls de l'edifici en la decoració. La balustrada que culmina el conjunt queda interrompuda al centre per un petit mur ondulat en forma d'arc i on hi consta l'any de construcció de la propietat (1927). | 08211-24 | Carrer de Joan Maragall, 136-140 | 41.3799200,2.0503900 | 420596 | 4581368 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61073 | Torre del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-roser | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VERNTALLAT, Joaquimot; SERRALLONGA, Lluís. 'La Torre del Roser: ¿Biblioteca Municipal?'. La Vinya del Puntaire. Núm. 9 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1980). P. 7. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | La Torre del Roser és un edifici aïllat, de grans dimensions, de planta aproximadament quadrada, amb forma de cub i d'una gran simetria en la seva composició. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Les tres plantes presenten nombroses obertures. A la planta baixa, del costat de la façana principal (de cara al Parc de la Torre del Roser), hi ha grups de tres obertures a cada planta, perfectament superposades. La porta d'accés ocupa un lloc central i té forma d'arc rebaixat. Les dues finestres que s'hi troben, una a cada costat de la porta, tenen forma d'arc trilobulat molt rebaixat i esquematitzat. Al primer pis es troba un petit balcó centrat sustentat sobre mènsules que arrenquen de la llum de l'arc de la porta d'accés que està just a sota. Es tracta d'un balcó molt lleuger, rematat amb barana de ferro forjat, que no altera, per tant, la volumetria de l'edifici, de gran rectitud. Les tres obertures d'aquest primer pis de la banda de la façana principal són polilobulades, cosa que recorda l'estil neoàrab, i actuen com a element ornamental trencant amb la sobrietat i rectitud del dibuix de l'edifici. Al pis superior, les tres finestres que s'hi troben tornen a prendre la forma de les finestres de la planta baixa, però a diferència d'aquelles presenten un ampit ressaltat. La façana es remata, per aquest ordre, amb una successió de petits arcs cecs, una cornisa motllurada i la balustrada que tanca el terrat, al qual s'accedeix a través d'una petita torratxa de planta quadrada difícil de veure des del carrer, que presenta el mateix coronament que la resta de l'edifici. Les finestres de les façanes laterals són rectangulars en planta baixa i primer pis i quadrades al segon pis. Estan decorades per una imposta perimetral. L'any 1984 l'edifici va ser cedit per l'ajuntament de Sant Feliu a la Generalitat per fer-hi la seu de la UOC al Baix Llobregat, motiu pel qual se li va annexar una construcció per poder encabir-hi serveis com ara l'ascensor, o els lavabos. Aquest edifici annex només és visible des de la façana sud i no altera, per tant, la visió del conjunt des de la façana principal. Al costat sud, donat que predomina el vidre i tampoc trenca la volumetria de l'edifici. | 08211-25 | Carrer de Sant Joan XXIII, 16 | La torre es va construir a mitjans del segle XIX com a casa d'estiueig d'una família burgesa barcelonina. Mentre va ser propietat de Josep Duran i Argemí es coneixia com a Torre Duran. Una fotografia del 1928 publicada al llibre de Jordi Ferrer (veure bibliografia) ens mostra diferències entre l'edifici d'aleshores i el que veiem avui dia. En aquest sentit destaca la gran escalinata d'accés a l'edifici, situades a la façana principal i emmarcada per balustrada de pedra que avui dia ha desaparegut. | 41.3830200,2.0491100 | 420493 | 4581714 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61074 | Mercat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-vell | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - SANS, LLorenç. 'El Mercat fa cent anys'. El butlletí. Núm. 321 (Sant Feliu de Llobregat, juliol 1987). P. 9. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrada coronat per un cimbori amb lluernes que permeten la ventilació i il·luminació zenitals. Es resol amb una estructura bàsicament metàl·lica que s'adapta perfectament a la seva funció. L'ús, en aquest cas, del ferro colat, va suposar en el moment de la seva construcció, una renovació conceptual dels espais interiors pel que fa als suports, les cobertes, la il·luminació i la ventilació. Per aquest motiu, l'estil constructiu del mercat de Sant Feliu s'escapa de la tendència estètica historicista comuna a finals del segle XIX i s'acosta a la nova tipologia constructiva que trobem, per exemple, als mercats del Born i de Sant Antoni a Barcelona. | 08211-26 | Carrer de Josep M. Molina, 21 / Carrer de Falguera / Carrer de Pou de Sant Pere | El primer projecte del mercat data del 1876, quan es va preveure la construcció de vuit barraques fixes. El 1884 ja es concebia la cobertura de la plaça, fet que donava més estabilitat al conjunt, i el mateix any el consistori va aprovar ja el projecte, que va costar poc menys de 8000 pessetes. L'execució de les obres va ser encarregada al constructor Josep Molins i Cañameras. | 41.3805500,2.0435100 | 420022 | 4581444 | 1884 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pascual (arquitecte) i Josep Molins (constructor) | Popularment, el Mercat es coneix com la plaça perquè es va edificar al solar d'una plaça on, antigament, hi havia hagut l'Hostal del Comú, enderrocat al segle XVIII. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/