Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61125 | Can Llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobera | - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat | Masia avui dia situada al centre del municipi. Presenta un aspecte molt reformat i adaptat a la seva nova funcionalitat com a equipament socio-sanitari. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i coberta a doble vessant,amb l'aigua cap a la façana principal. Antigament se l'havia conegut com a Torre Talavera. El seu entorn immediat està delimitat per una tanca d'obra amb ferro forjat i dins d'aquest recinte enjardinat hi ha una petita capella documentada ja al segle XVIII. La masia conserva diversos elements medievals. A la plata baixa de la façana principal té la porta d'accés en arc de mig punt aadovellada, flanquejada asimètricament per finestres quadrangulars. Al primer pis, ocupant la posició de la porta, hi ha un petit balcó amb barana de ferro forjat i finestres a banda i banda en correspondència amb les finestres del pis inferior. Idèntics elements es troben al pis superior. El conjunt d'aquesta banda de la façana es remata amb un petit ràfec que fa la teulada. L'angle sud-est de la casa presenta annexa una estructura en forma de torre de planta gairebé quadrada lleugerament més alta que el conjunt de la casa. Està coberta a doble vessant i presenta a ambdues façanes algunes finestres en forma d'arc de mig punt i d'arc trilobulat. La capella, de petites dimensions, té planta rectangular i teulada a doble vessant. És de nau única amb campanar d'espadanya i presenta a la façana principal una porta rectangular amb rosetó a sobre. | 08211-77 | Passeig dels Pins, 2 | Masia del segle XIX tot i que algunes fases de la seva construcció poden remuntar-se al segle XVI, a jutjar pels elements medievals que encara conté. Avui dia està dins la trama urbana del municipi i és la seu d'un equipament socio-sanitari. Per aquest motiu l'any 1997 va ser reconstruïda després de l'enderroc de bona part de l'edifici per la dificultat de consolidar-lo. És per això que les úniques parts originals que queden són la torre i la capella situada als seus voltants, tot i que la reconstrucció va seguir fidelment les característiques de la casa. | 41.3855500,2.0439900 | 420068 | 4581999 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Llobera és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can Ricart, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta com a enderrocada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61126 | Can Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dot | -- DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XVIII | Masia situada al costat de can Llobera que també ha estat molt restaurada al llarg dels últims anys. Està formada per tres cossos de planta rectangular i teulada a dues aigües. El cos principal té planta i dos pisos. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc de mig punt adovellat flanquejada a banda i banda per una finestra rectangular. El primer pis té a l'alçada de la porta d'accés un petit balcó amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Està també flanquejat de finestres. Al pis superior i ha galeria de finestres en arc de mig punt. Aquestes obertures dels pisos es reprodueixen de forma idèntica a la façana lateral que no té cossos annexos. Al costat dret de la façana principal s'annexa el primer cos, que és més baix que el principal i té teulada d'una sola aigua. Presenta finestres rectangular. A la part posterior del cos principal trobem el tercer annex, que reprodueix l'esquema d'obertures d'aquell. | 08211-78 | Carrer de Cuenca, 6-8 / Carrer de Tirant lo Blanc, 5 | Masia restaurada a finals del segle XXI La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3853100,2.0438700 | 420058 | 4581973 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Dot és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són can LLobera, can Ricart i can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61127 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-2 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. | 08211-79 | Carrer de Joan Batllori, 8-10 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia. Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928). Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats. | 41.3817600,2.0447600 | 420128 | 4581578 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61128 | Can Calders o casa de Josep Mallol Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calders-o-casa-de-josep-mallol-albareda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Habitatge unifamiliar obert als quatre vents de mitjanes dimensions i planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis, golfes i una torre adossada. La coberta a doble vessant amb un ràfec molt pronunciat que dota de singularitat l'edifici. L'interior del ràfec està decorat amb rajoles de terracota posades en escata. A la planta baixa, del costat de la façana principal hi ha una porxada asimètrica formada per arcs deprimits amb pilars de secció quadrada que tenen un petit capitell fet amb ceràmica vidriada de color blau amb un motiu floral. La porxada està dotada de tres obertures rectangulars molt allargades, dues d'elles portes. Al pis superior la part de la porxada suporta una balconada amb barana de ferro forjat que s'estén també a les façanes laterals de l'habitatge, on se suporta en mènsules esglaonades. Diverses portes permeten l'accés. Per sobre de la balconada, de la part de la façana principal, pot observar-se una finestra amb una mica de cresta a la part superior, flanquejada per rebaixos que donen continuïtat la seva forma. Al llarg de la façana i també al sostre del porxo, trobem motius esgrafiats que reprodueixen sanefes naturalistes. Com a element decoratiu, també s'observa la ceràmica vidriada que, a mode de capitell, guarneix les columnes exteriors de l'edifici. A una de les façanes laterals es pot observar el cos sencer de la torre, de planta quadrada i coberta a quatre aigües. A la seva façana s'observen dos conjunts superposats de tres finestres en arc apuntat situades de forma esglaonada. | 08211-80 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 79 | A principis del segle XX, Sant Feliu va començar a créixer a banda i banda del recinte que comunicava la plaça de la Vila amb els carrers de Falguera i de Joan Maragall. La urbanització de la Rambla és fruit del projecte d'urbanització del Llindar Nord, aprovat per l'ajuntament l'any 1922, en el moment en què Gabriel Borrell feia el traspàs del càrrec d'arquitecte municipal al jove Climent Maynés. La casa que ens ocupa en aquesta fitxa és de les primeres edificacions que es fan en aquesta zona un cop projectada la Rambla. | 41.3859300,2.0480900 | 420411 | 4582038 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Llorenç Molins (constructor) | La masia de Can Calders és també coneguda amb els noms de Cal Pep de les Oques (així es denomina a l'IPA) i Casa de Josep Malllol Albareda. . | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61129 | Can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panyella-0 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Construcció de dimensions mitjanes, de planta baixa i dos pisos, d'aspecte volumètric cúbic. La façana, absent de decoració, presenta a la planta baixa una porta principal flanquejada per dues finestres que presenten una barana de ferro forjat fins a un quart de la seva alçada. La segona planta està composta per dues balconades i a les golfes trobem galeria de cinc finestres molt verticals centrats a la façana. La coberta de l'edifici té dues vessants i un ràfec molt pronunciat recolzat per quatre mènsules. Aquesta casa ens recorda les antigues cases pairals catalanes, i hi comparteix diversos trets com poden ser la cobertura a dues vessants de teula que reposa sobre bigues de fusta perpendiculars a la façana o les petites obertures de les golfes que a les masies permetien la ventilació per assecar el gra. | 08211-81 | Carrer de l'Església, 7 | Construcció de Gabriel Borrel dins del seu període creatiu més clarament noucentista. La casa està propera a les típiques cases pairals catalanes. De fet es va construir sobre la masia de Can Panyella que, datant segurament del segle XIII, va perdurar fins la construcció d'aquesta nova casa. | 41.3806600,2.0451500 | 420159 | 4581455 | 1922 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61129-foto-08211-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61129-foto-08211-81-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Actualment, Serveis Municipals d'Urbanisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61130 | Cal Doctor Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-marti | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cal Doctor Martí és una propietat oberta als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i en una cantonada s'aixeca una torre-mirador que dóna accés a la terrassa superior. És de planta quadrada i teulada a quatre aigües culminada per un pinacle. La façana principal té una escalinata que acaba en terrassa amb balustres per accedir a l'interior de la casa. Les façanes tenen nombroses obertures distribuïdes de forma irregular. Crida l'atenció el fet que mentre algunes d'elles es tanquen en arc rodó, d'altres són rectangulars. Aquestes darreres presenten a la part superior un trencaaigües en forma de petita cornisa suportada sobre mènsules. | 08211-82 | Carrer de Pi i Margall, 14 / Carrer de Vidal i Ribas, 6 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. La casa que el doctor Martí va encarregar a l'arquitecte Salvador Valeri el 1926 és una mostra del tipus d'edificació que es pretenia desenvolupar dins el projecte de reforma i urbanització que del clos de can Nadal, frenat a conseqüència del crac econòmic que es va produir al final de la dècada. | 41.3812200,2.0472400 | 420334 | 4581515 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61131 | Torre Corzana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-corzana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa gran construïda als quatre vents, de planta rectangular, i coberta a dues aigües amb ràfec. A la façana que dóna al C/ Baix Llobregat (façana paral·lela a la carena de la teulada) presenta una obertura d'accés a l'habitatge en forma rectangular i, a un costat, una finestra idèntica, però de més petites dimensions. Per sobre, l'estructura de nivells de la casa determina la presència de finestres a diverses alçades que semblen no coincidir, per tant, amb un únic nivell de pis. Així, per sobre de la porta trobem dos obertures més, petites i també rectangulars, mentre que als costats trobem 3 finestres en arc rebaixat i per sobre altres tres en forma d'arc de mig punt. Totes les obertures estan decorades amb esgrafiats de color blanc que ressegueix la forma rectilínia o curvilínia de les mateixes per la part superior i presenten un ampit molt ressaltat que també conté decoració esgrafiada. La façana principal, que no es veu des del carrer, presenta unes en galeria una sèrie de 9 finestres allargassades en forma d'arc de mig punt agrupades en conjunts de tres. Les tres centrals són més altes que les laterals, acompanyant així la pujada de línia que dibuixa la carena de la teulada amb les dues aigües a banda i banda. | 08211-83 | C. Baix Llobregat, 20 | El projecte de la torre Corzana data de 1925 i és obra de Joan Gomà, qui va reinterpretar l'arquitectura pairal per adaptar-la a la vida urbana de l'època, com també era el cas de can Panyella (actuals serveis municipals d'urbanisme (fitxa núm. 81), construïda tres anys abans al centre del municipi. Cal destacar que l'any 1924 es començà a urbanitzar el llindar nord del municipi amb l'obertura de l'actual tram de la rambla de la Marquesa de Castellbell entre la carretera de Laureà Miró i la plaça de Pere Dot. Les cases que s'hi construïen eren unifamiliars i de caràcter residencial i d'estiueig. Acabada la guerra civil, sobretot a partir dels anys quaranta, el paisatge de la zona va canviar, quan es van obrir nous carrers responent a les primeres onades migratòries procedents del sud d'Espanya. | 41.3852700,2.0511900 | 420670 | 4581961 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Gumà i Cuevas | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61132 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Sant Feliu adquiere una nueva zona'. El butlletí. Núm. 291 (Sant Feliu de Llobregat, febrer-març 1984). P. - COMPTA, Ernest. 'A punt les obres del Casal de Joves'. El Butlletí. Núm. 326 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1988). P. 8-9. - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Necessita restauració | Conjunt arquitectònic de grans dimensions que es compon de tres elements: façana principal, plaça interior i nou edifici. L'actual Casal de Joves formava part de l'antiga residència de la família Bertrand. La façana original que es conserva sola, engloba tot el conjunt i es compon d'una planta baixa i un primer pis amb 12 obertures simulant portes i finestres. El primer pis té diverses balconades a ambdues bandes del parament que integra aquesta façana, l'exterior, que dóna a la carretera, i la interior, que dóna a la plaça del Casal. Aquesta plaça interior de grans dimensions conté un element decoratiu de formigó que s'alça en forma de triangle rectangle. Tota la plaça està decorada amb escenografia urbana, i s'hi aixeca l'edifici del Casal, annexat per la seva ala nord a la cara interior de la façana. Aquest edifici nou està compost de dues plantes i un soterrani. Té la façana de vidre que caracteritza l'edifici. La planta baixa conté un sol espai obert que acull diferents necessitats per als joves. Una escala ampla comunica les altres dues plantes de l'edifici. A la planta baixa s'hi conserven les voltes catalanes de l'antiga propietat i està dividit en diferents sales com ara boocks d'assaig, sala de conferències, d'exposicions, de concerts, d'esbarjo, etc. A la planta superior, que s'hi accedeix també per l'escala, hi ha diferents sales que acullen, entre d'altres, despatxos de l'ajuntament. | 08211-84 | Carretera de Laureà Miró, 118-122 | Amb la redacció del Pla Especial de Reforma Interior Bertrand, es preveia la reorganització d'un sector important del centre de la ciutat. Dins d'aquest, es considerava la construcció d'un edifici d'equipaments que s'ubicaria a la zona que ocupava l'antiga residència de la família Bertrand. Els elements estructurals, la coberta i les façanes de l'equipament presentaven un mal estat de conservació i, a l'hora d'elaborar el projecte, es va decidir conservar la part de la façana que comunica amb la carretera de Laureà Miró i alguns elements constructius del soterrani, com són les voltes i els arcs de totxo. El llenguatge arquitectònic del Casal de Joves, doncs, tot i integrar part d'una antiga edificació, es regeix per un concepció moderna del seu disseny. | 41.3796100,2.0462800 | 420252 | 4581338 | 1988 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-2.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 107|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61133 | Biblioteca Popular Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-montserrat-roig | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. | XX | La biblioteca municipal Montserrat Roig respon, arquitectònicament, a un estil modern que prioritza la transparència per tal d'acollir llum natural a l'interior de l'edifici. És de planta trapezoïdal i d'una volumetria prismàtica. Es disposa seguint la línia del carrer Verge de Montserrat i forma una porxada sobre la plaça del Parc de la Torre del Roser. La façana sud és totalment opaca, mentre que les altres són grans vitralls que permeten l'entrada de llum de forma generosa. La part superior de l'edifici fa un pla obliquo que recolza sobre columnes que, arrencant de la part alta de l'edifici, moren al carrer verge de Montserrat. Es tracta d'un edifici de base trapezoïdal irregular situat a la plaça de la Torre del Roser de planta baixa i dos pisos. L'ingrés al centre es fa mitjançant un porxo cobert que suposa l'ampliació de l'espai urbà i la interacció d'aquest amb l'edifici, i la seva façana principal s'aixeca sobre la plaça a partir d'un pla envidriat sustentat sobre una sèrie de columnes situades a mode de pòrtic. La façana sud que dóna al carrer Verge de Montserrat està constituïda per una paret lleugerament convexa de tessel·les de la qual surten columnes cilíndriques, com les altres que sustenten el conjunt, que moren sobre el plànol horitzontal del carrer. Aquesta façana acaba a la part superior amb un ràfec molt pronunciat. El seu costat nord és també una façana vidriada per aprofitar el llum natural. | 08211-85 | Carrer de la Verge de Montserrat, 1-3 | De titularitat municipal i caràcter comarcal, el 22 d'abril de 1993 es va inaugurar la Biblioteca Popular Montserrat Roig, obra dels arquitectes Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. El nom ret homenatge a l'escriptora Montserrat Roig. | 41.3828600,2.0493400 | 420512 | 4581696 | 1990 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61134 | Cases Bertrand. Conjunt d'habitatges unifamiliars d'obrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bertrand-conjunt-dhabitatges-unifamiliars-dobrers | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - COMPTA, Ernest. “Can Bertrand: la remodelació d'un barri”. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. S'hi van construir cinquanta habitatges unifamiliars organitzats en dos carrers paral·lels. Disposats en filera, tenen planta i pis i un pati a la part posterior. Les façanes es caracteritzen per la seva austeritat, i es resolen amb una estructura molt uniforme. La tipologia de la major part de cases que configuren el carrer de Santa Maria, responen a l'esquema constructiu més habitual de l'època i, concretament, de les colònies industrials: habitatges petits, entre mitgeres i de planta baixa i pis i teulada plana, un petit pati posterior i un estil molt auster. El que ens ocupa és un conjunt d'una gran uniformitat que atorga a aquest tram del carrer una certa monotonia visual. La part inferior de la façana, que correspon a la planta baixa, és pràcticament idèntica a la part superior (corresponent a la planta pis). Portes i les finestres tenen la mateixa forma i són l'única llicencia decorativa i el que dóna caràcter als edificis: són quadrangulars, tot i que a la part superior estan rematades per una petita elevació a la part central del costat (de manera que formen pràcticament un pentàgon allargassat) que recorda un arc tudor. A banda d'això, les cases i el conjunt tenen una gran simplicitat decorativa. | 08211-86 | Carrer de Santa Maria i carrer de Sant Antoni | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. | 41.3794700,2.0441200 | 420071 | 4581324 | 1874 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61135 | Forn Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-torrents | XX | Casa de petites dimensions, cantonera i amb una mitgera. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana principal. En planta baixa presenta un estucat imitant carreus de pedra. Aquí s'hi observa una única obertura, segurament molt modificada. Al pis superior hi ha un petit balcó en posició central de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. La porta que li dóna accés, rectangular, té com a decoració una imposta més alta i ampla a la part superior que deixa un espai que és decorat amb rajoles de ceràmica vidriada de tons blaus disposades en un esglaonat piramidal. La part superior de l'edifici amaga la teulada a dues aigües i fa forma d'arc rebaixat amb impostes motllurades a banda i banda. Per sota de les impostes tornem a trobar una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada. El coronament es fa amb una motllura que ressegueix tot el contorn de l'arc, sota la qual hi ha una franja estreta amb ceràmica vidriada. Per últim, al mig de l'arc, hi ha una falsa clau com a motiu decoratiu que també es decora amb ceràmica, en aquest cas, de trencadís blau. Tot aquest coronament, unit al fet que el primer pis té els extrems de la façana carreuats, dibuixa sobre la façana un marc en el que predominen les línies corbes. | 08211-87 | Carretera Laureà Miró, 97 | 41.3795400,2.0478800 | 420386 | 4581328 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61135-foto-08211-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61135-foto-08211-87-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61136 | Ball de la Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-soca | AMADES I GELATS, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. IV, p. 66-67. FALCÓ, Joan. 'S'estrena la nova versió del Ball de la Soca, la dansa de Sant Feliu. Va i Ve. Núm. 53 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984). P. 9. SOLSONA, Carme. 'L'Esbart de l'Agrupació Folklòrica recupera 'El ball de la soca', el ball de Sant Feliu'. Va i Ve. Núm. 51 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1984). P. 7. | Ball relacionat amb la celebració de la Segona Pasqua a l'Ermita de la Salut, essent un ritual important en la mateixa. Consisteix en ballar al voltant d'una gran soca d'arbre. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Actualment, el ball es distribueix en tres parts. En la primera, apareixen els xicots amb vares de fusta que simbolitzen les eines del camp i fan referència als ritus agrícoles que es feien antigament al Baix Llobregat. Fan picar els bastons contra la soca. La segona part es caracteritza per l'arribada de les noies, les quals dialoguen amb els xicots i toquen el tronc. Finalment, nois i noies ballen coreografiats tot representant una festa plena d'alegria. | 08211-88 | L'any 1984 es va recuperar el Ball de la Soca, dansa que havia estat ballada a l'Aplec de la Salut des del 1954 fins a finals de la mateixa dècada, quan quedà oblidada. A partir de la descripció que n'ofereix Joan Amades, i de la petita partitura que apareix al mateix Costumari, s'ha pogut reinventar. Amades la descriu com 'un ball rodó fet entorn d'un arbràs proper, s'efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que mai no eren gaires, estrenyia la rodona fins quasi tocar l'arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrera i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a un altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans de l'any'. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61136-foto-08211-88-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Degut a la vinculació del Ball de la Soca amb l'ermita de la Salut hem optat per posar les coordenades d'aquest darrer element. Les fotografies que il·lustren aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat són del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: doc011Data de la imatge: 1954Assumpte: Ball de la socaFotògraf: Alfredo VilaFont d'ingrés Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Vaivé | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 61137 | Fàbrica Matacàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-matacas | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Col·leccions. Documentació Matacàs. - CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. 'El moviment obrer (1939-1978)'. Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 32 p. - CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. 'El moviment obrer. Contextualització històrica'. Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 31 p. - PRAT I CARBAJAL, Enric; RENOM I PULIT, Mercè; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz (dir.). Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat, 2009. 677 p. | XX | Actualment, el recinte està format per un conjunt de tallers i naus de caire privat que compartimenten molt l'espai, motiu pel qual no es pot parlar d'un bon nivell de conservació a l'interior. Per contra, l'exterior està en relativament bon estat. És per això que hem optat per l'expressió 'regular' en el camp corresponent a l'estat de conservació. | Actualment, el recinte està format per un conjunt de tallers i naus de caire privat. Es tracta d'una estructura de grans dimensions i molt senzilles: planta rectangular compartimentada longitudinalment en tres naus, cadascuna amb una teulada a dues aigües i amb planta baixa i pis. La planta baixa té un acabat a base de lloses de pissarra ferruginosa que li dóna un to pronunciadament vermellós. Cap amunt les parets són arrebossades i pintades. L'accés principal se situa sobre una façana lleugerament corba flanquejada per dues torres un pèl més altes que la resta del conjunt. La il·luminació de la nau s'aconsegueix amb grans i nombrosos finestrals rectangulars, alts i estrets que donen lloc a parets molt translúcides. A la façana que dóna al carrer Anselm Clavé, aquests grans finestrals tenen, a trams regulars, obertures d'accés a la nau. | 08211-89 | Carrer d'Armenteres, s/n | A partir de la darreria del segle XIX, va començar a definir-se el perfil industrial de Sant Feliu i, en general, de la comarca, però no va ser fins els anys cinquanta i seixanta que es produí la gran expansió fabril de la zona. Aquesta s'orientava sobretot en els sectors del metall i de la química, i arran del creixement esmentat, la població es va veure incrementada de forma notable. L'any 1954 s'inicià la producció de la fàbrica de motors diesel per a la indústria, arquitectura i marina que Juan Matacàs i Aymà havia traslladat a Sant Feliu després d'estar instal·lat, durant anys, a Barcelona, i acollia una plantilla de 300 treballadors. No es disposa de massa informació al respecte, però és destacable la situació social dels anys cinquanta i seixanta, sobretot pel que fa la relació entre la fàbrica i el moviment obrer: La dictadura franquista i la seva política econòmica regida per l'afany d'afavorir el moviment de persones sense aplicar mesures per al seu acolliment en els nous indrets on es desplaçaven, va propiciar la creació de nous barris construïts amb urgència i l'avocació de penoses condicions de vida a la nova classe treballadora. Això va fer que sorgissin protestes, i entre elles va ser destacable la vaga de 1962, coneguda com la vaga de la Siemens, i propiciada per un jove treballador de la fàbrica de Matacàs. Aquesta vaga es va convertir en un mite a seguir, i va significar un precedent per a la fundació de Comissions Obreres a Catalunya. | 41.3777200,2.0443800 | 420091 | 4581129 | 1954 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61137-foto-08211-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Llorenç Molins | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61138 | Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera | Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad”. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. HERNÁNDEZ, Cèlia. “Intrigues palatines amb tints electorals”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. MOLINS, Jaume. “Conspiracions aristocràtiques a can Falguera”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. | XVII-XIX | Està restaurat i, interiorment, adaptat a la seva nova funcionalitat | Casa senyorial als quatre vents, de grans dimensions situada en una finca enjardinada (veure fitxa 128). L'edifici és de planta rectangular, tot i que la gran terrassa de la planta noble, que li és paral·lela, es desenvolupa als extrems perpendicularment, donant una forma d'U al conjunt. En alçada, l'estructura és de planta baixa i dos pisos. El Palau presenta dues façanes: la que dóna al carrer de Falguera i la que es pot contemplar des dels jardins. Aquesta última, anomenada també “façana del llac o del jardí” és més abarrocada, presenta més elements decoratius i és la que dóna al palau el caràcter sumptuós que encara conserva (veure fitxa 126). La façana del carrer Falguera es caracteritza per la seva gran austeritat. En planta baixa presenta una obertura central en forma d'arc rebaixat amb esplandit. Al centre de l'arc se situa l'escut de can Falguera. A banda i banda, diverses portes i finestres, entre les quals s'hi troba la que permetia el pas del carruatge. Al primer pis, finestres i portes a petits balcons que coincideixen en la seva posició amb la línia marcada per les obertures de la planta baixa. Al pis superior, finestres de petites dimensions. Però és la cara de ponent la que dóna la millor perspectiva del Palau com a casa senyorial. Situats als jardins i mirant cap a l'edifici veiem el llac que presideix la construcció, de forma allargada i amb els costats curts lobulats. Al bell mig del llac una escultura del deu Neptú, obra de Dubray (veure fitxa 228). Altres escultures decoren diversos punts de l'exterior de la finca (veure fitxes 125 i 227). Coincidint visualment amb l'eix central longitudinal del llac se situa l'eix central de la façana, encapçalada pel punt en què s'uneixen els dos brancals d'escala que arrencant del jardí conflueixen a l'escalinata central que dóna accés a la gran terrassa de la planta noble. Aquesta terrassa transcorre paral·lela a la façana fins que en els seus extrems s'endinsa en el jardí i traça una perpendicular a la façana. Sota la terrassa, en planta baixa, es desenvolupa una galeria d'arcs escarsers que es prolonga per les ales laterals de la terrassa i que crea una porxada. La terrassa, amb vistes al jardí, està delimitada per balustrada de ceràmica amb pilars intercalats, sobre els quals se situen florons de terracota. En façana, l'eix central està clarament remarcat per la presència d'una gran porta emmarcada per pilastres i per sobre de la qual se superposen una sèrie d'elements que en destaquen la centralitat: una fornícula de terracota amb una dona que representa l'abundància, el rellotge i, coronant el conjunt, l'escut de la família Falguera (veure fitxa 131). Aquesta porta central és la que dóna accés des del jardí a una de les sales més emblemàtiques del palau, el saló dels Àustria (veure fitxa 129). A banda i banda d'aquest eix central trobem diverses obertures: a la primera planta portes que donen pas a diferents sales de la planta noble i al pis superior finestres. Destaca també la presència de dos baixrelleus de terracota que representen una al·legoria de l'agricultura i la jardineria. A l'extrem sud de la casa, i separada d'ella per uns pocs metres de terrassa, trobem la capella del palau (veure fitxa 130). A l'ala nord, i en planta baixa, s'hi ubicaven les cavallerisses. Actualment és en un d'aquests espais on es guarda, exposada al públic, la carrossa dels Marquesos de Castellbell (veure fitxa 127). Els jardins són de disseny vuitcentista i cal remarcar-ne el llac situat just al centre de la U i els plàtans centenaris que formen un embolcall vegetal al conjunt arquitectònic. A l'exterior hi ha diverses escultures. La qualitat arquitectònica de l'edifici és molt irregular però queda presidida per l'espectacularitat de la façana del llac i les terrasses que s'obren als jardins en contraposició a la simplicitat absoluta de la façana del carrer de Falguera. | 08211-90 | Carrer de Falguera, 2-8 | L'any 1636, Jaume Falguera originari d'un mas de Plegamans i instal·lat a Barcelona on s'havia enriquit gràcies a les seves activitats comercials, va decidir fer una forta inversió en l'adquisició a Sant Feliu d'una finca , situada en el camí ral. La compra l'entenia també com una via de prestigi i ascensió social, perquè Jaume Falguera sabia abans de l'adquisició de la finca que aquesta població era un lloc de pas i aturada de les personalitats que, procedents de Madrid, viatjaven a Barcelona. En aquell moment , segons el document de compra, l'edifici estava integrat per dues cases contigües amb portals oberts al camí ral, amb pati, hort, corral, un pou i un trull. Al l'entorn de l'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement. Pel costat del camí ral, la casa ja tenia una sola façana que unia les dues cases inicials i, adossades a l'edifici s'hi havien construït 5 cases amb els seus respectius patis al darrera, pel costat nord i n'hi havia quatre al costat sud, la darrera de les quals estava endinsada respecte de la línia del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, Josepa Falguera, propietària de la casa va decidir fer-hi una gran reforma. Per tal de fer-la més gran, va incorporar les cinc cases al conjunt i, amb la finalitat de donar-li unitat, i va ordenar la construcció de la façana del llac. És d'un estil, eclèctic, que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb d'altres romàntics. Els diferents elements decoratius són de terracota, i representen l'horta, el jardí o l'abundància, mentre que sobre les portes i a les sanefes, s'hi poden observar motius vegetals. Al mateix temps, es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del palau. L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior en el lloc on hi havia hagut dues cases. Van deixar la paret sud cega, atès que encara hi havia unes altres cases de les quals els Càrcer no en podien disposar. El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases, les va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert. La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa, va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial, després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals. Les diferents dependències estaven decorades amb mobles de qualitat, molts d'ells del segle XIX. De les parets penjaven quadres i un gran tapís que el virrei Amat havia portat del Perú. I sobre els mobles hi havia objectes de plata i de porcellana. El palau es va convertir en un important centre social on s'hi feien festes a les que assistien les més importants autoritats del país, al mateix temps que perdia definitivament el seu caràcter d'explotació agrícola. La darrera reforma de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el palau en centre cultural, on hi ha l'Escola de Música. S'ha canviat el lloc de les escales interiors i s'han reforçat sostres i estructures. A la part nord s'hi ha construït un auditori mentre que, al costat contrari, adossada a la capella s'hi ha aixecat una construcció de nova planta destinada a sala d'exposicions. S'ha donat unitat a la façana del carrer Falguera mentre que el projecte ha respectat la façana del llac. Avui dia el Palau Falguera és la seu de l'Escola Municipal de Música. Té un auditori, bucs d'assaig i acull també alguns serveis municipals (Cultura, Educació i Infància). | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Conservava un volum del famós dietari del Baró de Maldà, el Calaix de Sastre , en el qual es feia una descripció de l'antic Palau i dels seus jardins. | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61139 | Conjunt del carrer de Pere Àlvarez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-pere-alvarez | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XVIII-XX | Carrer estret al centre de la ciutat, paral·lel a la carretera Laureà Miró, catalogat com a BCIL en el tram que va del carrer de les Creus al carrer Verge de la Salut. Les cases que configuren el carrer de Pere Àlvarez estan disposades entre mitgeres i, la majoria, es configuren a partir de planta baixa i dos pisos, amb ràfec. En algunes façanes, podem observar esgrafiats que recorden el moviment noucentista de principis de segle XX. El paviment contribueix a accentuar el caràcter antic del carrer que és, sense dubte, un dels millor conservats de Sant Feliu, degut a l'escàs nombre de transformacions realitzades i al fet que els habitatges han conservat les seves característiques tipològiques. | 08211-91 | Carrer de Pere Àlvarez | Al Padró d'Habitants de l'any 1868 aquest carrer es deia carrer nou de la Quadra. EL nom actual data de 1920 i deu al seu nom a un industrial de productes químics que s'establí a Sant Feliu al 1899, que va ser regidor i va regalar un edifici per a escoles graduades. La major part de les cases que es troben al tram protegit són de finals del segle XIX o principis del XX. | 41.3831200,2.0434400 | 420019 | 4581730 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61141 | Complex industrial Bertrand. Complex de pisos d'obrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-industrial-bertrand-complex-de-pisos-dobrers | - BERTRAND SALSAS, Juan. Notes sobre Construcció. Octubre 1933. Barcelona: Francisco Bertrand Elizalde. 2002. 21 p. - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. 164 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Actualment, el complex de pisos d'obrers està en fase de restauració | El complex de pisos d'obrers està format per onze blocs construïts en formigó que s'organitzen entorn a un pati comunitari. Els blocs estan units entre ells gràcies a una estructura d'escales a cel obert entre blocs visibles des de la part posterior. Des de l'interior d'aquest, s'accedeix a les escales compartides entre blocs que comuniquen les plantes pis dels diferents habitatges i als petits trasters situats al semisoterrani. Les façanes són senzilles, amb finestres i petits balcons amb balustres de secció rectangular, disposats ordenadament. L'element més característic és la cornisa ondulada que circula limitant els murs per la part superior amb un espirall central. Aquesta forma lliga amb les finestres en arc de mig punt de la part superior. Es tracta d'una llicència ornamental, però que no trenca amb el gust del conjunt. | 08211-93 | Carretera de Laureà Miró, 80 - 96 (façanes); passatge Sant Joan (pati interior) | Al llarg del segle XIX, Sant Feliu va viure una sèrie de transformacions que van donar lloc a la modernització del municipi. Els sistemes de producció van canviar, la població creixia i es desenvolupava un nou sistema d'organització social, política i econòmica. S'iniciava la industrialització. Aquest procés va arrencar de la mà de Manuel Bertrand i Cortalé que el 1861 va posar en marxa la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta. A partir de la segona meitat del segle XIX l'empresari ja havia fet casetes unifamiliars entre mitgeres per als treballadors i treballadores de la fàbrica als carrers Santa Maria i Sant Antoni, que es van obrir a tal efecte. Entre els anys 1922 i 1925, Joan Bertrand (fill de Manuel Bertrand) va encarregar a Gabriel Borrell la projecció d'un altre conjunt d'habitatges d'obrers, aquest cop en forma de casa col·lectiva. Borrell havia estudiat el tema de la casa obrera en diferents articles i conferències, i en va extreure un conjunt d'aspectes per aplicar-los a la construcció dels pisos Bertrand. Un d'ells fa referència a la salubritat, sobretot pel que fa a la ventilació del conjunt. Per altra banda, cal destacar la importància que aquest estigui situat a prop de la població i, per últim, podem esmentar la necessitat de prescindir de tot ornament que pogués fer augmentar el pressupost. Els habitatges es van situar en terrenys propietat de l'industrial a la carretera Reial, on els seus cinc pisos d'alçada destacaven per sobre la resta d'edificacions de la zona pel seu caràcter modern. Els pisos disposaven de 80 metres quadrats, tres dormitoris, menjador, cuina, lavabo, bany i galeria. | 41.3792000,2.0473600 | 420342 | 4581291 | 1922-25 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61141-foto-08211-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61141-foto-08211-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61141-foto-08211-93-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Durant els anys quaranta del segle XX, Josep Maria Jujol va fer una intervenció modificant l'accés al pati de l'illa engrandint-ne, bàsicament, l'arc d'accés. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61142 | Habitatges al carrer Verge de les Neus 14-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-verge-de-les-neus-14-16 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions molt dispars entre sí. Tot i així tenen un únic número de BCIL. Totes dues són de planta rectangular i estructura distribuïda en planta baixa i pis amb coberta a la catalana. La número 14 té a la planta baixa porta d'accés i finestra. Al pis superior té porta a petit balcó amb barana de ferro forjat i finestra. Presenta elements de ceràmica vidriada de tradició modernista a la part superior de les dues obertures de la planta baixa (rajoles amb motius geomètrics de tons blaus, ocres i blancs) i a les obertures de la planta pis, on trobem només una rajoleta blau cobalt amb un cercle blanc al centre als laterals de la part alta de les obertures. La número 16 sembla més reformada. Té porta d'accés i porta de cotxes a la planta baixa i una petita balconada al pis superior. Totes dues estan rematades de forma diferent, però amb terrat a la catalana. | 08211-94 | Carrer Verge de les Neus,14-16 | Cases de principis del segle XX. | 41.3795300,2.0430300 | 419980 | 4581332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61143 | Ca l'Erasme de Gònima -actual col·legi del Bon Salvador- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerasme-de-gonima-actual-collegi-del-bon-salvador | ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVIII-XIX | L'estructura de l'edifici té un correcte estat de conservació, però els esgrafiats estan tapats per un arrebossat que, en algun punt, ha caigut i permet veure'ls. | L'antiga casa senyorial de ca l'Erasme de Gònima és un edifici aïllat de grans dimensions, de planta rectangular construït en un recinte enjardinat i separat de l'exterior per una tanca de ferro forjat. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Avui dia és seu d'una escola i la seva aparença està molt modificada respecte de l'original. La façana principal, que transcorre paral·lela al carrer d'Armenteres, presenta un eix de simetria central. En planta baixa una porta en arc rebaixat està flanquejada per sengles finestres. Al primer pis trobem tres petits balcons d'una sola porta, el central curiosament flanquejat per petites finestres quadrangulars. El pis superior té una finestra balconera central i, a banda i banda, una galeria de quatre finestres més petites. Totes les obertures descrites estan decorades amb impostes perimetrals. La façana culmina en una cornisa motllurada de grans proporcions que a l'alçada de l'eix de simetria s'aixeca en una lleu ondulació. Per sobre un parapet amaga la teulada a dues aigües. Les façanes orientades a est i a ponent presenten, annexes, altres construccions de planta baixa que creen terrasses a l'alçada del primer pis. Aquest té una galeria d'arcs de mig punt que avui dia estan molt modificats, però que en origen contribuïen enormement a alleugerir l'estructura de tendència cúbica de la casa. La part que s'aixeca per sobre de les arcades també resta avui lluny del que va ser la construcció originària. A tall d'exemple, s'ha perdut el frontó que coronava la façana meridional. Per sobre de tot el conjunt s'eleva una torre de planta gairebé quadrada. El conjunt estava profusament decorat amb esgrafiats que han estat coberts d'una capa de ciment i només és possible veure'ls en els punts en què el deteriorament del recobriment els ha deixat a la vista. Reprodueixen motius florals i geomètrics. Les cantonades de la casa tenen un reforç de carreus de pedra. Encara es conserven les pilastres de coronades per gerros que acullen les portes d'accés al recinte, avui dia una petita part del que havia estat la finca d'Erasme de Gònima que el Baró de Maldà definia com 'el Versalles de don Erasme'. | 08211-95 | Carrer d'Armenteres, 39 | Es pot situar l'origen de l'actual col·legi Bon Salvador al mas de ca n'Amigó, construït a finals del segle XVII. Durant els tres segles successius va ser molt modificat, però cal destacar el període entre els anys 1790-1796, quan es van dur a terme les grans reformes que convertiren la propietat en la residència senyorial de l'industrial barceloní i fabricant d'indianes Erasme de Gònima i Passarell (1746-1821), considerat el primer empresari català. La tendència entre les famílies benestants del set-cents, de tenir una residència de descans a la ruralia era una pràctica cada cop més extensa, i anunciava el precedent del que més endavant seria el fenomen de l'estiueig. En la reforma de finals del segle XVIII es van començar a fer els esgrafiats que decoraven les quatre façanes de la casa, que es van realitzar en diferents etapes. La primera, i la més important, va ser l'any 1791 i fou obra del pintor barceloní Anton Feu. Posteriorment, l'any 1796, el mateix pintor va reparar i ampliar el nombre d'esgrafiats coincidint amb unes noves reformes de la casa. La vàlua artística dels esgrafiats es pot observar en fotografies de finals del segle XIX. Ja durant els anys cinquanta del segle passat, per raó del deteriorament dels dibuixos, es van arrebossar les façanes, de manera que els esgrafiats van quedar tapats. El 1906, els senyors Bertrand van adquirir la propietat de ca l'Erasme per després cedir-la a un grup de monges procedents de França que hi van fundar l'Instituto de Hijas del Buen Salvador. | 41.3757900,2.0460700 | 420230 | 4580914 | 1791 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-3.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Autor esgrafiats: Anton Feu | Els esgrafiats de l'edifici es presenten tapats des del 1950, moment en el qual es van arrebossar per pal·liar el deteriorament de les parets exteriors. Aquests estan dotats, però, de gran valor artístic i històric, i per aquest motiu se n'han fet estudis i es demana la seva recuperació i protecció. | 106|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61144 | Fàbriques Bertrand (complex industrial can Bertrand) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabriques-bertrand-complex-industrial-can-bertrand | - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - BERTRAND SALSAS, Juan. Notes sobre Construcció. Octubre 1933. Barcelona: Francisco Bertrand Elizalde. 2002. 21 p. - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - MERINO I BENITO, Àngel; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric (coord.). El Baix Llobregat. El brogit de la indústria. De la manufactura a la fàbrica. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Recentment reformades | Es tracta de tres de les naus que integraven el recinte industrial Bertrand, dedicat a la producció tèxtil. Aquest estava situat entre l'antic camí ral, la riera Pahissa i la carretera Laureà Miró. El complex comprenia originàriament un nombre major de naus que van ser enderrocades, conservant-se aquestes tres com a testimoni dels orígens de la industrialització de la vila i de l'arquitectura fabril de l'època. Totes tres han estat recentment restaurades. La més gran se situa al nord del recinte i, molt a prop, les altre dues estan al sud i són paral·leles entre sí, però resten unides per una nau transversal. Es tracta en tots els casos de naus de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, a l'estil de Manxester, i cobertes a dues aigües. El tractament de la superfície de la façana és de maó arrebossat, La més gran està situada al nord del recinte. Als costats llargs presenta en planta baixa i primer pis una successió de finestres en arc molt rebaixat. A la part superior, la zona d'assecat de les peces de roba presenta obertures més petites també en arc rebaixat destinades a la ventilació de l'espai i, per tant, cobertes amb maó formant gelosia. La coberta es resol amb mansardes cap aquests costats llargs. Els costats curts mostren amb la forma del coronament la silueta de la teulada a dues aigües. Presenten diverses finestres i la que està orientada al nord té una escala exterior que s'adossa a la façana creuant-la en diagonal i permet l'accés als pisos superiors. Aquesta és segurament la més emblemàtica de les naus del conjunt Bertrand. A diferència d'altres naus de l'època, aquesta no es va construir amb maó vist, sinó amb maó arrebossat. Les altres dues naus restaurades són més petites i de línies més senzilles. Destaca la combinació de l'arc rebaixat amb l'arc de mig punt. Als interiors, destaquen les columnes de ferro que suporten voltes d'arc escarser. | 08211-96 | Carretera de Laureà Miró / Carrer de Carreretes / Carrer d'Armenteres / Riera de Pahïssa | L'empresari tèxtil Manuel Bertrand i Cortalé va posar en marxa l'any 1861 la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta. La fàbrica va funcionar amb talers manuals fins al 1873, quan es va instal·lar la màquina de vapor. Al 1897 la fàbrica tenia més de 500 treballadors, en la seva majoria, dones. El propietari de la fàbrica, Manuel Bertrand i Cortalà, va promoure la urbanització del sector adjacent al nucli fabril, amb la construcció d'habitatges unifamiliars i pisos per als seus treballadors i, amb aquest propòsit, amb l'obertura de nous carrers. | 41.3784800,2.0456600 | 420199 | 4581213 | 1861 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat apareix, amb el número d'inventari 19191 un element identificat amb el nom 'Fàbrica de pell Bertrand'. Sabem que en algun moment, ja ben entrat el segle XX, alguna de les naus de la fàbrica Bertrand van acollir diverses activitats productives, entre elles potser la pell. Ara bé, per la descripció que es fa d'ella com a nau d'una sola planta pensem que deu tractar-se d'alguna de les naus enderrocades, ja que les tres que avui dia queden dretes tenen planta baixa i pisos. Tot i així també podria tractar-se d'un error. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61145 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. “Collserola. El secret més ben guardat”. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - EL BUTLLETÍ. 'La Salut a la recta final'. El Butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 7. - EL BUTLLETÍ. 'Recuperació d'una masia i d'un entorn'. El Butlletí. Núm. 325 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1987). P. 11. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). “Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5”. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - LO PENSAMENT CATALÀ. 'Excursió a la Salut de Sant Feliu de Llobregat'. Lo pensament català. Barcelona: 1901. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XV i XVIII | Masia aïllada a la serra de Collserola, al costat de l'ermita de la Salut. És de planta rectangular i presenta planta baixa, pis i golfes. Està rematada per una coberta a doble vessant amb la carena paral·lela a la façana principal. A la planta baixa d'aquesta, destaca la presència d'una porta en arc de mig punt i adovellada. A la seva dreta una altra porta també de mig punt, però més petita. A l'altra banda, un parell de finestres quadrangulars. Per sobre d'aquesta planta observem, coincidint amb l'alçada de la porta i pràcticament tocant les seves dovelles, un balcó molt petit amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix per una senzilla porta rectangular. Als seus costats trobem, situades de forma asimètrica, altres finestres rectangulars de caràcter molt senzill. Al pis superior destaca una galeria d'arcs de mig punt, amb obertures quadrades intercalades. A la façana sud l'alçada total de la casa queda desdibuixada per la presència d'una gran terrassa a l'alçada del primer pis que salva el desnivell del terreny. Al centre d'aquesta façana s'hi ubica un gran rellotge de sol fet en ceràmica vidriada. Per sobre, una galeria de finestres en arc de mig punt. | 08211-97 | Entorn a la riera de la Salut | La masia de la Salut data de finals del segle XV i durant aquell segle i el següent es va conèixer, en primer lloc com a mas Terrós i més endavant com a casa Grau de la Gleva, A diferència d'altres masies de Sant Feliu, aquesta és molt coneguda per la població, degut a que en les seves immediacions es troba la capella del mateix nom. Aquesta té el seu origen al segle XVII i inicialment estava dedicada a la Mare de Deu del Roser, tot i que es coneix amb el nom de La Salut des de l'any 1748. Aquest petit edifici de caràcter religiós va ser objecte remodelacions l'any 1855, quan va adquirir l'aspecte actual. Per la seva banda la masia també ha anat sofrint modificacions al llarg de la seva història, la darrera a la dècada dels 80 del segle XX, quan es va fer una reforma profunda a càrrec de l'arquitecte J. Llinàs per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona. | 41.3952900,2.0573000 | 421193 | 4583068 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61145-foto-08211-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61145-foto-08211-97-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La Masia està protegida com a BCIL (19214), mentre que l'ermita consta a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (19215). Actualment, la finca és àrea de lleure del Patronat de Collserola i el dia de la Pentecosta s'hi celebra una missa i un dinar de germanor on s'hi apleguen bona part d'habitants del municipi de Sant Feliu de Llobregat. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61146 | Habitatges del carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-la-verge-de-les-neus-9-11 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta es resol a doble vessant. Les dues cases són contigües, idèntiques i simètriques. La planta baixa, molt modificada, presenta les portes d'accés a l'interior de l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes cadascuna. La planta pis és el cos de la casa que millor conserva l'esperit i la decoració de la construcció inicial. Hi ha dos petits balcons als extrems, amb barana de ferro forjat i, al centre, dues finestres que aporten llum a l'interior dels habitatges. Portes i finestres presenten una decoració a base d'impostes que creen formes geomètriques al voltant de les obertures, avui dia destacades pel diferent cromatisme respecte de la resta de la façana. A sobre de cada obertura hi ha un espirall de forma romboïdal força destacat. A la part superior, una cornisa a base de mènsules sustenta el ràfec de la teulada, que porta tortugada. | 08211-98 | Carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | Cases de principis del segle XX. | 41.3794500,2.0431900 | 419994 | 4581323 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61147 | Villa Conchita (antigament anomenada Villa Celes) i villa Adela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-conchita-antigament-anomenada-villa-celes-i-villa-adela | . - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La Villa Conchita i la Villa Adela són dues cases integrades en una única construcció, simètriques respecte de l'eix vertical que les separa. El conjunt és de planta rectangular i està cobert a quatre aigües. Tenen un petit jardí previ als habitatges elevat respecte del nivell del carrer. La façana principal presenta als dos extrems de l'edifici una petita porxada coberta a quatre aigües que aixopluga les portes d'accés. Entre ambdues se situen dues finestres rectangulars que tenen, a sobre, a l'alçada del primer pis, un petit balcó amb barana de ferro forjat. La façana, als extrems en què es troba la porxada de les portes principals, té més altura i dibuixa un perfil ondulat que serveix per ubicar-hi una rosassa. A la façana, observem l'existència d'esgrafiats que reprodueixen garlandes i motius naturalistes, i també la utilització de peces ceràmiques de colors contrastats, característiques pròpies del modernisme. Ambdues cases configuren un exemple de l'arquitectura privada que es projectava en l'època de la seva construcció. Segueixen la concepció d'una façana unitària per les dues cases i la incorporació d'un petit jardí. Es tracta d'un esquema que Gabriel Borrell ja reproduïa anys enrere amb construccions com les cases d'en Molins del carrer de Jacint Verdaguer. És una arquitectura molt racional que pren un caràcter eclèctic per la inclusió d'elements propis de diferents estils. | 08211-99 | Passeig de Jacint Verdaguer, 11-13 | Edifici projectat per l'arquitecte del Papiol Salvador Valeri. Inicialment es deien 'Villa Celes' i 'Villa Adela', tot i que actualment la primera rep el nom de 'Villa Conxita'. | 41.3808800,2.0500700 | 420571 | 4581475 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61147-foto-08211-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61147-foto-08211-99-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | Al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu aquestes dues cases estan catalogades per separat, malgrat tractar-se d'un edifici unitari. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61148 | Habitatges al passatges Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-passatges-fargas | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Conjunt d'habitatges que, pel seu gust antic, formen una illa curiosa al bell mig de la ciutat gràcies a que estan en un carrer sense sortida, com és en aquest moment el passatge Fargas. La número 1 està adossada al mur que separa aquest passatge del carrer Constitució i té façanes a la via i a la illa del passatge Fargas. Està constituïda per diversos volums adossats i coronada amb merlets. Les altres estan unides dos a dos per una mitgera, de manera que formen edificis de planta gairebé quadrada i culminats amb dues cobertes a quatre aigües amb sengles florons a les cúspides. La que presenta una torratxa de planta quadrada coberta també a quatre aigües té un ràfec molt accentuat, suportat sobre cabirols de biga. L'altre és més senzilla, tot i que també destaca el ràfec. | 08211-100 | Passatge Fargas | El passatge Fargas deu el seu nom a Carles Fargas, propietari de la finca Pins d'Or que encara es troba al darrera d'aquesta illa de cases. De fet, encara avui dia podem veure el xalet que Carles Fargas es va fer construir a l'entrada del passatge que du el seu nom, obra de l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí. | 41.3839700,2.0475100 | 420360 | 4581820 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61149 | Habitatge del carrer de Pi i Maragall, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-pi-i-maragall-28 | XX | Edifici de mitjanes dimensions, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos i teulada a la catalana. Construcció sòbria que incorpora elements decoratius propis de principis del segle XX, molts dels quals remeten a l'historicisme. La façana segueix un eix de simetria vertical de posició central. La planta baixa presenta diverses obertures rectangulars amb una llinda decorada amb garlanda vegetal. Les obertures de la part central estan coronades per una imposta de motllura en forma de frontó que contribueix a omplir una part de la façana que, altrament, hagués quedat buida. Per sobre, cada pis presenta, ordenats simètricament, dos balcons amb barana de ferro forjat i dos finestres. La part més destacable és el coronament de l'edifici, amb balustrada i un cos central d'obra opaca més elevat. | 08211-101 | Carrer de Pi i Margall, 28-30 | 41.3814300,2.0483300 | 420426 | 4581538 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61149-foto-08211-101-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61150 | Habitatges al carrer de Vidal i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-de-vidal-i-ribas | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Conjunt de quatre cases entre mitgeres que, malgrat les diferències pel que fa als acabats, presenten aspectes comuns. Són de petites dimensions, amb planta rectangular. Tot i que alguna ha estat objecte d'una remunta posterior, en principi s'estructuraven en alçada en planta baixa i pis. Presenten també el mateix esquema compositiu: la porta d'accés i una finestra en planta baixa, balcó al primer pis i un coronament carregat de creativitat. Destaca la casa Campreciós, situada al número 14. Presenta originals trencaaigües a tres de les obertures (potser la quarta l'ha perdut) i el coronament traça sobre el llenç de façana una imposta d'arc amb falsa clau i en el qual l'estuc forma la figura de mitja esfera solar amb raigs en la qual es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1921). | 08211-102 | Carrer de Vidal i Ribas, 12-18 | El carrer de Vidal i Ribas va experimentar, un cop aprovat el pla d'Eixample, una construcció considerable d'habitatges unifamiliars de planta baixa i pis disposats entre mitgeres. Molts dels projectes van ser elaborats per l'arquitecte Gabriel Borrell en la dècada dels anys vint del segle XX. La major part de les cases s'han anat transformant al llarg dels anys, cosa que ha fet que sovint es perdés el caràcter estilístic del moment en què van ser aixecades. No obstant això, encara podem detectar lleugeres influències de l'època del Modernisme. | 41.3817400,2.0471100 | 420324 | 4581573 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61150-foto-08211-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61150-foto-08211-102-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61151 | Habitatge del carrer Pi i Margall, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-pi-i-margall-38 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Edifici de mitjanes dimensions de planta i dos pisos i coberta a dues aigües. Destaca pels dos cossos que integren la façana i la divideixen verticalment en dos parts asimètriques. Al cos vertical més ampla trobem, a planta baixa, la porta d'accés a l'habitatge, un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i una petita galeria d'arcs de mig punt a la part superior. El cos contigu, més estret, té en planta baixa una obertura més gran, actualment una entrada de cotxes. Per sobre d'aquesta, al primer pis, una finestra rectangular, i al segon una finestra en arc de mig punt, més llarga que les del cos anteriorment descrit, trencant així el repartiment visual en franges horitzontals que es corresponen amb les diferents plantes. El conjunt es corona amb una motllura composta de denticulats amb tortugada. | 08211-103 | Pi i Margall, 38 | 41.3815300,2.0487000 | 420457 | 4581548 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61151-foto-08211-103-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61152 | Casa del carrer Verge de les Neus, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-48 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, semblant a altres que es donen en aquest mateix carrer o en altres contigus (C/ Santa Maria i Sant Antoni). És de planta rectangular, amb baixa i pis i coberta a dues aigües paral·leles a la façana. Aquesta està dividida en dos cossos horitzontals gràcies al diferent tractament de la paret: a baix, l'arrebossat més groller i amb estries vol donar a la casa un aire de major solidesa. A dalt, l'arrebossat no té cap relleu. En planta baixa presenta una senzilla porta d'accés i al costat una altra obertura més gran, avui dia d'entrada de cotxes. El pis superior té una porta a petit balcó rectangular i barana de ferro forjat i una finestra. Totes dues són rectangulars i estan lleugerament decorades per un filet amb relleu d'estuc, a base de triangles que formen una ziga-zaga. Aquest filet crea un rectangle més alt que les obertures. A la part superior l'edifici presenta una imposta horitzontal al llarg de tota la façana amb una decoració d'estuc amb motius florals. La petita cornisa que crea aquesta imposta conté els espiralls de la d'aire. Just per sobre hi ha un voladís que arrenca de la paret amb teules vermelles sota de les quals hi ha una sèrie de motllures, creant l'aparença de ràfec. | 08211-104 | Carrer Verge de les Neus, 48 | Cases de principis del segle XX. | 41.3790500,2.0417900 | 419876 | 4581280 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61153 | Casa del carrer Verge de les Neus, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-51 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | La casa es presenta molt reformada, motiu pel qual hem optat per qualificar l'estat de conservació de regular, malgrat que la seva estructura té una bona conservació | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana es presenta molt remodelada en quant als seus acabaments. A la planta baixa trobem una porta d'accés a l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes. Totes dues tenen forma quadrangular. Al primer pis, dues obertures també quadrangulars, una és una porta sobre balcó molt petit amb barana de recent factura i l'altra una finestra que conserva la seva jardinera de ceràmica vidriada amb motius geomètrics i predomini dels tons blau, ocre i blanc. Al pis superior hi ha tres finestres en arc de mig punt arrenglerades a l'alçada de la clau de l'arc, però essent la central més llarga. | 08211-105 | Carrer Verge de les Neus, 51 | Cases de principis del segle XX. | 41.3789700,2.0420100 | 419894 | 4581270 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Els elements de tradició modernista es limiten a les rajoles de ceràmica vidriada que decora la jardinera de la finestra del primer pis. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61154 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua | XVIII | Aquesta capella, de petites dimensions, està situat dins el recinte enjardinat i tancat de la masia de Can Llobera. Té planta rectangular i teulada a doble vessant amb la carena paral·lela a l'eix longitudinal de la nau. És de nau única i presenta a la façana principal una porta rectangular amb llinda i brancals de carreus de pedra que destaquen sobre l'arrebossat de la resta del parament. Per sobre de la porta es troba una rosassa. Els murs laterals són opacs. Originalment presentava un petit campanar d'espadanya. | 08211-106 | Passeig dels Pins, 2 | Hi ha notícies d'aquesta capella des del segle XVIII. Pertanyia a la Torre Talavera, coneguda també com Can Llobera o Can Llovera. | 41.3853500,2.0441000 | 420077 | 4581977 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61155 | Habitatges al carrer Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera | XVIII | Conjunt de cases de petites dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, estretes i fondes, ubicades en parcel·les allargassades. Tot i que existeixen petites diferències entre elles, pesen més els elements comuns: totes són de planta baixa i pis, per tant d'alçada similar, amb teulada a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. Aquesta sol mantenir una estructura de porta d'accés i finestra a la planta baixa i dues finestres al pis superior. Destaca el ràfec generós que solen ostentar com a resultat de l'acabament de la teulada o bé en forma de cornisa a la part superior. A la número 58 hi ha un element destacat: es tracta d'un escut ubicat just a l'aresta entre la façana que dóna al carrer Falguera i la del carrer Joan Antoni Samaranch, a mitja alçada. L'escut recorda pels seus elements el dels Falguera. Com aquell, està coronat per un elm molt estilitzat i al blasó presenta les 3 abelles i les tres fulles de falguera, símbols de la laboriositat i del nom de la nissaga que dóna nom al carrer. Discrets motius vegetals envolten l'elm i el blasó. | 08211-107 | Carrer Falguera, 40-58 | 41.3819100,2.0423200 | 419924 | 4581597 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61156 | Habitatge al carrer Constitució, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-9 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | L'edifici amenaça ruïna a jutjar per les importants esquerdes que s'aprecien. | Casa als quatre vents de mitjanes dimensions envoltada de petit jardí. És de planta rectangular i teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Crida l'atenció la tribuna situada a la planta superior, ja que és d'una volumetria desproporcionada en relació a les dimensions de l'habitatge. Aquesta tribuna està ubicada just a sobre de la porta d'accés a l'habitatge. Es de planta rectangular i està cobert per taulada a dues aigües. Se suporta sobre uns senzill pilars de secció quadrangular, de manera que forma una petita porxada que cobreix la porta d'accés a l'habitatge. La tribuna acull finestres de forma quadrangular a les tres cares de la mateixa. A banda i banda, ja en la façana principal de la casa, trobem també obertures. La de la dreta destaca per ser allargassada i presentar una línia sinuosa als angles superiors que trenquen amb el predomini de línies rectes que presenta el conjunt. Per sobre de la tribuna hi ha una petita finestra situada en coincidència amb el punt que marca la carena de la teulada. Es tracta d'una obertura en forma d'arc de mig punt, gairebé amagada a la vista per la tribuna quan mirem la casa des del carrer. Sobre aquesta finestra trobem una rajola de ceràmica quadrada de color verd amb un relleu vegetal de la qual arrenca un motiu decoratiu esgrafiat molt malament conservat que recorre totes les façanes de la casa. Es tracta de dues línies rectes paral·leles entre sí que en la façana principal segueixen la inclinació de la teulada i que s'interrompen a trams pautats per transformar-se en línies entrellaçades. Mencionar també que les teulades de la casa i de la tribuna formen ràfecs. | 08211-108 | Carrer Constitució, 9 | Habitatge construït a principis del segle XX, segurament cap el 1920. L'any 1854 es va inaugurar la línia de ferrocarril que cobriria el trajecte Barcelona-Martorell. Aquest traçat va originar una sèrie de carrers com el de Jacint Verdaguer o el de la Constitució. En el cas del segon, fins llavors poblat de vinyes, es va poder urbanitzar gràcies a l'adquisició del Clos de can Nadal per part de l'Ajuntament. | 41.3847700,2.0454800 | 420192 | 4581911 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Actualment la propietat abasta també una petita nau industrial contigua construïda en maó i en la que s'hi fabricaven peces de zinc. Aquesta nau està actualment molt deteriorada. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61157 | Habitatge al carrer de les Creus 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-les-creus-33 | XX | Casa cantonera entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües de carena paral·lela a la façana, que es presenta arrebossada. A la planta baixa presenta diverses obertures, una d'elles en forma d'arc rebaixat, les altres totes rectangulars. La part més interessant es troba en els pisos superiors. Al primer pis trobem un petit balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat al qual donen dues portes rectangulars que a la part superior presenten una imposta de formes sinuoses que enllaça amb sengles obertures situades a les golfes. Aquestes tenen de forma d'arc invertit i al seu centre presenten una columna que vol semblar d'estil salomònic, que s'aconsegueix per una superposició de maons cadascun dels quals es desvia lleugerament respecte de la posició de l'anterior. Aquest fust està coronat per un bloc de forma cúbica que fa les vegades de capitell. Immediatament per sobre trobem un ràfec generós rematat en la seva part vista per rajoles col·locades en escata. | 08211-109 | Carrer Creus, 33 | 41.3824200,2.0436200 | 420033 | 4581652 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61158 | Casa a Laureà Miró 265 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-265 | XX | Casa cantonera de petites dimensions amb planta rectangular i una estructura en alçada de planta baixa i dos pisos. La part superior de l'edifici es resolt en terrat a la catalana, per més que la façana lateral simula amb la forma del seu coronament el resseguiment d'una teulada a dues aigües. La planta baixa està molt reformada a l'alçada de la façana principal degut a la presència d'un comerç. En tot cas es pot dir que presenta una única obertura de forma quadrangular que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana. Per sobre se situa una petita finestra i, al pis superior, una porta dóna sortida a un balcó de barana de ferro forjat. Aquesta obertura presenta una decoració d'imposta amb policromia de tons vermellosos i blaus. El coronament de l'edifici del costat que dóna a Laureà Miró presenta una línia sinuosa ascendent fins a la part central, on s'hi ubica un òcul de forma romboïdal dividit per dues diagonals en quatre rombes més petits. El parament de la façana lateral, que dóna al carrer Carcereny i Tristany, fa a la part superior un esglaonat rematat amb peces motllurades de ceràmica que aparenta resseguir les dues vessants d'una coberta. Per sota, una línia blava acompanya aquesta forma esglaonada. Aquest costat presenta diverses obertures situades a diferent nivell. La del primer pis és una finestra dividida longitudinalment en dos parts per un pilar de secció quadrangular. A la part inferior presenta una jardinera amb el frontal pintat de color blau i suportada sobre mènsules. Amb una única excepció, aquestes finestres presenten també una decoració a base d'impostes policromades en tons blaus. A dalt de tot hi ha tres obertures estretes i molt juntes entre sí, en forma d'arc fistonejat, amb els ampits molt pronunciats i una petita decoració a base de policromia rogenca. La diferència d'alçada entre l'obertura central i les dues laterals ressegueix la línia de la part superior de la façana. No cal dir que tota la policromia de l'edifici, que ben segur ja estava plantejada d'origen, devia respondre a un clar gust modernista i pretén semblar-se a les decoracions fetes a base de ceràmica vidriada. | 08211-110 | Laureà Miró, 265 | 41.3826700,2.0424500 | 419936 | 4581681 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | DESCONEGUT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61159 | Habitatge al carrer Laureà Miró 271 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-laurea-miro-271 | XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres amb teulada a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. És de planta baixa i dos pisos. La façana presenta un eix de simetria longitudinal. A la planta baixa hi ha tres portes quadrangulars emmarcades per impostes en forma d'arc. Aquestes impostes presenten al centre de l'arc una falsa clau proporcionalment de grans dimensions. Al primer i al segon pis hi trobem dos parells de petits balcons de plataforma semicircular i barana de ferro forjat. En el segon pis les portes que donen als balcons estan emmarcades per impostes fetes amb terracota i decorades amb motius florals, que ressegueixen les obertures per la part superior i fins al primer terç de l'alçada. A la part central i inferior d'aquestes impostes hi ha aplicació de peces de ceràmica vidriada. Entre els dos balcons del segon pis se situa un rombe fet a base d'aplicacions de peces ceràmiques ordinàries combinades amb ceràmica vidriada. Al seu interior es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1927). Per sobre un petit fris recorre la façana i alberga dos espiralls. Finalment la façana es corona amb una barana de balustres de secció quadrangular amb uns gerros als extrems. Aquest acabament simula un terrat a la catalana i amaga la teulada a dues aigües que cobreix l'edifici. | 08211-111 | Laureà Miró, 271 | 41.3830100,2.0422500 | 419919 | 4581719 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61159-foto-08211-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61159-foto-08211-111-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61160 | Casa a Laureà Miró 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-31 | XX | L'estructura de l'edifici presenta un correcte estat de conservació, però la façana requeriria d'algunes tasques de manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb la carena paral·lela a la façana. A la planta baixa presenta dues portes de dimensions i factures molt diferents i, entre elles, una finestra. Totes són quadrangulars i molt senzilles. Al pis superior trobem una finestra i una porta a petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat de línies sinuoses. Ambdues obertures presenten a la part superior una imposta molt sortida respecte del nivell de façana, de formes sinuoses i amb una rajola de ceràmica de tons blancs i blaus al seu centre. Just a sobre de cadascuna de les rajoles se situa un espirall, a banda i banda dels quals se situen sengles mènsules que suporten un ràfec molt remarcat que permet veure les peces de ceràmica ordinària posades en escata. Per sobre del ràfec la façana es corona amagant la teulada a dues aigües amb un parament sinuós en els extrems dels quals es torna a ubicar una peça ceràmica idèntica a la que corona les obertures del primer pis. | 08211-112 | Laureà Miró, 31 | 41.3795800,2.0500600 | 420568 | 4581331 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61161 | Casa Joan Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-prats | XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres de planta baixa i pis i teulada a dues aigües dissimulada pel coronament de la façana principal. En planta baixa presenta una porta d'accés en posició lateral i, a l'altra banda, una porta més gran actualment entrada de cotxes. Una sanefa de rajola vidriada de tons blancs i blaus recorre aquest sector de la façana interrompuda, lògicament, per les obertures. Al pis superior se situen una petita finestra i una porta que dóna accés a un balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. Totes dues obertures són rectangulars i estan coronades per dues fileres d'aplicacions de peces de ceràmica vidriada de color blau, la de sota de forma romboïdal i la de sobre de forma rodona. La decoració juga també amb les dimensions de les peces. El coronament de l'edifici amaga la teulada a dues aigües i acaba en una forma denticulada sobre la qual s'han aplicat també peces ceràmiques de color blau en forma de rombe. | 08211-113 | Laureà Miró, 51 | 41.3795900,2.0493500 | 420509 | 4581332 | 1910 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61161-foto-08211-113-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona (arquitecte) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61162 | Casa a Laureà Miró 102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-102 | XX | Molts dels baixos dels edificis de la carretera han estat utilitzats com a locals comercials que han alterat la fisonomia original de l'edifici per raons de màrqueting. Així doncs, tot i que estructuralment l'estat de conservació d'aquest edifici és bo, la presència d'imatges comercials espatlla la visió de conjunt d'aquest element. | Edifici entre mitgeres de petites dimensions, amb planta baixa i pis i sembla ser que amb teulada a dues aigües. En planta baixa presenta dues obertures en arc rebaixat. Al pis superior una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana. És de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars amb els angles superiors arrodonits. La part superior de l'edifici té una forma trilobulada que s'enlaira per sobre de la part baixa de la vessant nord de la teulada, amagant-la. Aquestes formes es rematen amb motllures ressaltades actualment per la diferència de policromia respecte de la resta de la façana. A la part central d'aquest coronament s'hi ubica una representació de grans dimensions de la mare de Deu de Montserrat feta de rajoles de ceràmica vidriada i emmarcada per una imposta que sobresurt lleugerament del nivell de la façana i que també ostenta avui dia una policromia diferenciada i a joc amb la resta de motllures que decoren l'edifici. A banda i banda d'aquest element s'ubiquen grans espiralls dels mateixos tons. Segurament aquesta diferència de policromia per destacar els motius ornamentals ja va ser un recurs utilitzat en la concepció de l'edifici. | 08211-114 | Laureà Miró, 102 | 41.3793900,2.0471200 | 420322 | 4581312 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61163 | Casa a la Rambla Marquesa de Castellbell, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-marquesa-de-castellbell-13 | XX | Tot i que l'estat de conservació de l'estructura és bo, cal dir que ben segur l'edifici lluïa d'origen amb un gran cromatisme degut a la utilització de la tècnica de trencadís en la decoració. Aquest efecte cromàtic està molt esmorteït per la falta de manteniment i neteja de l'edifici. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. Des del carrer s'observa una estructura en alçada de planta baixa, tot i que l'habitatge té una segona planta endinsada respecte de la línia de façana i conseqüentment difícil de veure des del carrer. La planta baixa, segurament avui dia molt modificada, presenta dues portes d'accés molt senzilles. Al primer pis és on podem observar tos els elements ornamentals amb què va ser concebut l'edifici. Aquest segon pis queda visualment separat de la planta baixa per un fris ample decorat amb còdols de riu i ceràmica trencada de diversos colors, formant aquesta última una sanefa que alterna rombes i línies rectes. Immediatament per sobre hi trobem dues obertures, una finestra i una porta a balcó coronades a la part superior per una decoració idèntica a la del fris que acabem de descriure i que separa en dos cossos horitzontals la façana. Aquesta mateixa decoració la trobem també a la base de la finestra. Pel que fa al balcó és de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. També resulta interessant el coronament de la façana. Hi trobem primer un ràfec que forma un voladís important suportat sobre un conjunt de petites mènsules molt juntes entre sí. La part visible del ràfec presenta rajoles col·locades en escata. Per sobre d'aquest ràfec la façana dibuixa unes formes sinuoses que formen tres merlets, un central i dos als extrems de la façana. En ells també s'hi troba la decoració a base de còdols i ceràmica trencada. | 08211-115 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 13 | 41.3803300,2.0519800 | 420730 | 4581412 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61164 | Palau Municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-municipal-desports | XX | Edifici de grans dimensions de planta rectangular i forma cúbica. Està format per una zona de serveis (recepció, vestuaris, dutxes, etc) i la pista de joc amb grades per unes 900 persones, que és la part més singular. Aquesta zona està coberta per una sèrie de cubs translúcids delimitats per pilars de secció quadrada que donen a la Rambla de la Marquesa de Castellbell. La coberta està constituïda per una sèrie de petites voltes que vistes frontalment donen la sensació de successió d'arcs de mig punt fets amb materials també translúcids. | 08211-116 | Carrer Santiago Russinyol s/n, cantonada Rambla de la Marquesa de Castellbell, 17-35 | El Palau Municipal d'Esports de Sant Feliu de Llobregat, obra de l'arquitecte Lluís Millet i Serra, va ser inaugurat al maig de 1985. Es va concebre des del seu origen com un edifici multifuncional, amb prioritat per a la pràctica esportiva, però amb possibilitat de desenvolupar-hi altres activitats, com concerts, sopars, festes o altres. En el seu moment , als inicis de la democràcia, la construcció d'aquest equipament va omplir una important mancança de la ciutat. | 41.3810200,2.0514100 | 420683 | 4581489 | 1985 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61164-foto-08211-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Millet i Serra | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61165 | Masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XV-XX | Actualment només una part de la masia (en la que s'hi ubica un restaurant) està en servei. Aquesta zona té un millor estat de conservació. La resta de l'edifici està pitjor conservat. | Masia formada per dos cossos d'alçada diferent. El més alt presenta planta baixa, pis i golfes, mentre que el més baix és de planta baixa i pis. Tots dos cossos tenen teulada a dues aigües. La ubicació de la masia no permet veure actualment totes les seves façanes. La que es veu des del carrer de la Rectoria és el lateral de tots dos cossos. En el més baix s'hi ubica una porta en arc de mig punt adovellat lleugerament desplaçada cap a la dreta. Al seu costat una petita porta quadrangular dóna també accés a l'edifici. Per sobre hi ha una petita finestra de forma rectangular i el ràfec que forma l'acabament de la teulada. Al cos més alt destaca la presència d'una finestra gòtica en forma d'arc conopial amb motllures polilobulades a l'intradós. Els brancals de l'arc presenten a la part superior uns petits capitells amb motius florals. És evident que aquesta finestra pertany a una etapa anterior de l'edifici. La resta de les obertures que es poden apreciar en aquest cos són més senzilles i de forma rectangular. | 08211-117 | Plaça Lluís Companys | Aquesta masia és considerada l'edifici més antic de Sant Feliu de Llobregat i aquest fet, unit a la seva ubicació, ha fet pensar alguns investigadors que en aquest emplaçament estaria el nucli de l'antiga vila de Sant Feliu de Llobregat. | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquesta masia és també coneguda amb el nom de Cal Camets. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61166 | Finestra gótica de la masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-la-masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIV o XV | Malgrat el bon estat de conservació d'aquesta finestra, alguns elements funcionals d'incorporació recent (finestra de lames, persiana enrotllable, etc) provoquen certa distorsió. | Finestra gòtica situada a la façana lateral del cos més alt de la masia Granja Grané. Es tracta d'un element que segurament formava part d'una fase anterior d'aquesta mateixa edificació, ja que el seu estil és més antic que el del conjunt de la masia. Morfològicament la finestra és estreta i es desenvolupa en forma de fals arc conopial, ja que no fa descàrrega. Presenta una motllura polilobulada a l'intradós. L'arc recolza sobre brancals de pedra que, a la seva part superior, presenten una mena de petit capitell decorat amb motius vegetals. La finestra té, a la part inferior, un ampit motllurat. | 08211-118 | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part d'una masia catalogada i declarada BCIL. | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61167 | Habitatge al Passeig Bertrand 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-passeig-bertrand-27 | XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. A la planta baixa presenta una porta en posició central flanquejada per dues finestres. Aquestes presenten forma d'arc rebaixat, a diferència de la porta que és rectangular amb els angles arrodonits. El perímetre de les finestres està resseguit amb una motllura feta de peces de ceràmica vidriada de color blau cobalt. Al pis superior predomina una balconada a la que s'accedeix a través de dues portes destacades amb el mateix motiu ceràmic que les finestres de la planta baixa. Es tracta en aquest cas d'obertures rectangulars. Sobre cadascuna d'aquestes finestres se situa un espirall circular acabat amb motllures de ceràmica vidriada blava. Per sobre un important ràfec corona l'edifici. La part superior d'aquest ràfec és de teula, mentre que la part inferior és arrebossada i recolzada sobre cabirons. | 08211-119 | Passeig Bertrand, 27 | 41.3822400,2.0478500 | 420387 | 4581628 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61167-foto-08211-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61167-foto-08211-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61167-foto-08211-119-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61168 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 4--6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-4-6 | XX | Edifici amb una mitgera i amb tres façanes vistes que presenta diversos aspectes interessants, tant per la seva volumetria com per la decoració i els elements arquitectònics que l'integren. Està estructurat en alçada en planta i pis i terrat a la catalana. La façana de la carretera està formada per tres cossos verticals ben diferenciats que segueixen un eix de simetria central trencat únicament per la disposició de les obertures de planta baixa del cos central. Els dos cossos laterals presenten a la planta baixa una finestra en forma d'arc molt rebaixat i, al pis superior, una balconada a la que s'accedeix per una porta en arc rebaixat. El coronament d'aquests cossos es resol amb una cornisa i una balustrada que, a cadascun dels seus extrems llueix una pinya de terracota sobre pilastra. El cos central presenta en planta baixa una porta d'accés i una finestra. Al pis superior dues finestres en arc rebaixat queden unificades per l'ampit compartit i molt ostensible que presenten. Aquest té un frontal motllurat i decorat amb ceràmica vidriada blanca i blava en disposició escacada. Totes les obertures d'aquest cos de l'edifici tenen a la seva part superior esgrafiats en forma de garlandes de motius vegetals. Per sobre de les finestres tornem a trobar un esgrafiat corregut en forma de sanefa horitzontal que conté els espiralls de la cambra d'aire. Finalment, el coronament de l'edifici es fa amb un merlet central amb volutes superposades i que ostenta la data de construcció (1926). Aquesta façana no permet entreveure la importància de les dimensions i la volumetria de l'edifici, que sí es poden copsar en les dues façanes que donen a la Riera Pahissa. Aquí tornem a trobar una profusió de decoració esgrafiada a sobre de les finestres que s'hi troben i la mateixa sanefa que vèiem al cos central de la façana principal. El parapet del terrat que corona aquesta façana fa una forma esglaonada. La part posterior l'edifici presenta una terrassa en voladís a l'alçada del primer pis que crea una porxada en planta baixa sustentada sobre pilars. Aquesta terrassa està tancada amb balustrada rematada amb motllures. En aquesta façana portes i finestres mantenen la mateixa decoració esgrafiada i també s'observen pinyes al parapet superior com a elements ornamentals. El conjunt està envoltat a les façanes orientades al sud i a ponent per una tanca d'obra que delimita la parcel·la. | 08211-120 | Carretera Laureà Miró, 4-6 | 41.3794500,2.0513500 | 420676 | 4581315 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61168-foto-08211-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61168-foto-08211-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61168-foto-08211-120-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61169 | Habitatge a Laureà Miró cantonada carrer Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-laurea-miro-cantonada-carrer-batista | XX | Edifici entre mitgeres formant cantonada de planta rectangular amb planta i pis. La façana que dóna a la carretera té en planta baixa una única porta en forma d'arc rebaixat. Per sobre el balcó del pis superior recorre la façana. S'hi accedeix a través de dues portes en arc de mig punt amb un coronament en forma d'escut amb blasó ovalat i llis envoltat de motius florals. Als extrems d'aquesta façana veiem un estucat en forma de carreus. El coronament de l'edifici és força complex i consta de diverses parts transversals. Pel damunt de les finestres del primer pis veiem unes motllures sobre les quals es delata la cambra d'aire de l'edifici a través dels espiralls que hi són presents. Per sobre una cornisa motllurada separa visualment l'edifici del seu parapet superior. Aquest és de línies sinuoses amb una part central més elevada que conté també l'escut ovalat envoltat de motius vegetals que vèiem sobre les finestres del primer pis. Els sectors de menys alçada d'aquest parapet es coronen amb gerros de terracota acabats en pinacle. Aquesta estructura de coronament es repeteix a la façana lateral, que dóna al carrer Batista, on trobem també finestres com les del primer pis de la façana principal. | 08211-121 | Carretera Laureà Miró, 242 cantonada carrer Batista, 1 | 41.3817100,2.0431900 | 419996 | 4581574 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61170 | Habitatge al carrer de les Creus 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-les-creus-5 | XX | Habitatge entre mitgeres de petites dimensions, estructurat en alçada en planta baixa i pis i cobert amb dues vessants amb el carenar paral·lel a la façana. En planta baixa presenta una obertura central en arc rebaixat (actualment entrada de vehicles) flanquejada per una porta i una finestra totes dues rectangulars. Un sòcol recorre la part més baixa de la façana. Al pis superior hi ha un balcó de plataforma rectangular amb els angles arrodonits i tancat amb barana de ferro forjat. El seu frontal coincideix en forma i en posició amb una petita cornisa que separa aquest cos de l'edifici de l'inferior. S'hi accedeix al balcó a través de dues portes rectangulars. Totes les obertures de l'edifici presenten una imposta que les ressegueix en la seva totalitat. A la part superior de l'habitatge veiem dos espiralls i un petit ràfec format pel voladís de la teulada. | 08211-122 | Carrer de les Creus, 5 | 41.3824200,2.0447200 | 420125 | 4581651 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61170-foto-08211-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61170-foto-08211-122-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61171 | Conjunt de les monges franceses. Residència d'avis de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-les-monges-franceses-residencia-davis-de-santa-teresa | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. . | XX | La residència sanatori és un edifici aïllat situat dins el recinte de l'actual Col·legi Bon Salvador, que havia estat la finca de l'empresari fabricant d'indianes Erasme de Gònima i Passarell. Va ser concebut a manera de xalet. L'edifici consta de diferents volums: un cos principal de planta rectangular estructurat en planta baixa i dos pisos. Presenta dues torratxes; un cos posterior, també de planta rectangular i amb torratxa, de planta baixa i pis. Aquest darrer es va fer seguint l'estètica del cos principal. Tot resta cobert per teulada a dues aigües, llevat de les torratxes, que tenen cobertes de quatre aiguavés. El cos principal presenta en planta baixa una porta d'accés amb marquesina amb aplicacions de ceràmica vidriada procedent de la fàbrica espluguenca de Pujol i Bausis. S'hi arriba a la porta a través d'una petita escalinata amb balustres. Les finestres d'aquesta façana, de forma rectangular, estan decorades amb grans impostes que adopten formes diferents a les diverses plantes de l'edifici i que porten trencaaigües. A l'esquerra de la porta es crea un volum que surt de la línia de façana i és cobert en mansarda. En aquest cos les finestres prenen diferents tipologies. El conjunt culmina amb el ràfec de la teulada. L'edifici annex es va fer seguint l'estètica establerta per l'arquitecte Conill al cos més antic. Presenta en planta baixa una porxada d'arcs de mig punt. En el pis superior hi ha una galeria de finestres rectangulars amb decoració d'imposta a l'ampit. La teulada forma aquí un ràfec similar a al del primer edifici. Les torratxes presenten finestres estretes i llargues de reminiscència neomedieval. Tot i que certs elements ornamentals mantenen filiació amb el neomedievalisme, l'austeritat predomina en el conjunt, influenciat pel noucentisme, tot i que té motius de tall modernista. | 08211-123 | Carrer d'Armenteres, 35-37-39 | La finca d'Erasme de Gònima va ser comprada a principis del segle XX per l'empresari Bertrand. L'any 1907 el nou propietari va llogar la casa a una comunitat de monges franceses procedents de França degut a la prohibició de fer ensenyament religiós. Aquestes van adquirir la finca l'any 1912. Poc després, al 1914, encarregaven a l'arquitecte Bonaventura Conill. L'encarregat d'executar l'obra fou en Josep Molins (que morí durant la construcció) i els seus fills. Posteriorment, vers els anys 30 del segle XX, va ser ampliada. | 41.3757500,2.0457500 | 420203 | 4580909 | 1911-19 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61171-foto-08211-123-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Bonaventura Conill i Montobbio | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Quan el 1930 es va ampliar l'edifici afegint una ala més baixa, es va procurar continuar l'estil de Conill. | 116 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61172 | Col·legi de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-sant-miquel | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2008 | Edifici senyorial de petites dimensions estructurat en alçada en planta baixa i pis i concebut com un xalet. Està format per un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb un important ràfec suportat en cabirols de biga. Aquest cos presenta al nord una torrassa annexa de planta gairebé quadrada i coronada per merlets esglaonats. A l'extrem sud, i a l'alçada del primer pis, arrenca una altra torre de diferents característiques, coberta a quatre aigües. La major part de les obertures de la planta baixa i el primer pis tenen forma d'arc rebaixat, mentre que al segon pis adopten forma d'arc de mig punt. Algunes tenen un trencaaigües que genera una curiosa decoració. Les del primer presenten a la part inferior un motiu decoratiu a base d'estucats de línies verticals paral·leles entre sí. L'edifici està profusament decorat amb esgrafiats en forma de garlandes florals amb aplicació de ceràmica vidriada en els punts d'inflexió. Aquests esgrafiats apareixen sobre les finestres i a la part central de la façana principal de la torre. Encara avui, aquesta antiga residència, té al seu voltant una àmplia extensió de zona enjardinada. | 08211-124 | Riera de Pahissa, 3 | L'edifici formava part inicialment de la finca d'Erasme de Gònima, però les transformacions urbanístiques l'han deixat fora del recinte. Durant molts anys ha estat la seu del Col·legi Sant Miquel. Tot i que es desconeix l'autoria i la data de construcció, probablement rebé la intervenció de l'arquitecte Bonaventura Conill, sobretot en la part de l'edifici que pren la forma d'un castell amb torre quadrada. L'edifici està en fase de restauració. | 41.3757500,2.0457500 | 420203 | 4580909 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|116|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61173 | Palau Falguera. Escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escultures | - BRU, Josepa; MALO, Pilar; MARTINEZ, Natividad. Coneguem els arbres de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. P. 164. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX i XX | A l'interior del recinte del Palau Falguera trobem diverses escultures ubicades diferents punts del jardí. La més important és l'escultura del Déu Bacus, al costat de la capella, que, pel seu valor històric i artístic té una fitxa a part (fitxa número 227). També destaca la figura de Neptú ubicada a l'estany (fitxa número 228). A banda d'aquestes dues escultures amb fitxa pròpia, els jardins del Palau Falguera tenen un parell d'escultures més. Una, situada aproximadament al centre dels actuals jardins, representa al deu Apol·lo. És d'inspiració clàssica i està esculpida en marbre blanc i a tamany natural. Du la indumentària d'un caçador i està tocada per una corona de llorer per sobre dels cabells enrinxolats. El personatge està assegut sobre unes roques i amb el peu sobre una serp i dur l'estoig de les fletxes o carcaix al costat. Actualment té la ma dreta trencada. L'altra escultura es troba al costat de la porta d'entrada i representa un nen semidespullat que porta al cap i subjectat amb les dues mans un objecte del qual avui dia només se'n conserva una part. Hi havia una altra escultura en el primer replà de l'escala que puja des de l'extrem de l'edifici annex cap a la terrassa. Estava dins una fornícula que encara es conserva, però l'escultura ha desaparegut. Representava dos nens nus jugant. | 08211-125 | Carrer de Falguera, 2-6 | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors desconeguts | 99|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61174 | Palau Falguera. Façana del Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-facana-del-jardi | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX | Aquesta façana data de la segona meitat del segle XIX, quan es va ampliar el palau. L'estructura compositiva de la façana del jardí és regular i simètrica, i s'articula entorn a un cos central lleugerament més alt que els laterals. El conjunt de la façana té un estil eclèctic que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb elements romàntics. Si ens allunyem de la façana, visualment hi ha un predomini de la doble escalinata que dóna accés al primer pis i dels cos d'aquest, mentre que la planta baixa queda pràcticament oculta a la vista, en una porxada sota l'escalinata. Aquesta darrera s'obra a una gran terrassa tancada amb balustrada que transcorre al llarg de tota la façana. En aquesta, l'element de més pes és l'eix de la porta central, destacat per una sèrie d'elements que es superposen seguint una línia vertical: per sobre de la porta una fornícula ovalada de terracota amb una figura de dóna que representa l'Abundància, seguida d'un gran rellotge i, coronant l'edifici, l'escut de la família. La porta està flanquejada per quatre pilastres amb capitell compost. A banda i banda d'aquesta porta principal, que dóna al Saló dels Àustria, hi ha una galeria de portes que permeten l'accés a diferents salons. Són totes rectangulars i presenten una decoració a la part superior a base de motius florals fets en terracota. Les dues que flanquegen la porta principal presenten, per sobra, un espai rectangular que acull un baixrelleu de terracota que al·legoritza la jardineria i l'agricultura. Per contra, les portes dels extrems no tenen cap tipus de decoració. A la part superior, un fris decorat amb motllures separa el cos de l'edifici de la barana amb balustrada del terrat. | 08211-126 | Carrer de Falguera, 2-6 | La façana del Palau Falguer a tal com la veiem avui dia es va fer als voltants del 1870 i està superposada a l'edifici existent ja anteriorment. Cal recordar que l'edifici del palau era fruit de l'annexió de propietats adjacents i d'ampliacions de diferents èpoques. Així doncs, la façana va ser l'element que va permetre unificar i donar coherència a tot el conjunt. La reforma la va promoure la llavors Josepa Falguera, que, pels volts de la dècada dels anys 60 del segle XIX va recuperar les diverses cases adjacents al palau i va fer importants reformes orientades a dotar la propietat d'un caràcter senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1870 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61175 | Palau Falguera. Carrossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-carrossa | - CAPSIR, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Sant Feliu de Llobregat (sense data d'edició) - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII | Carrossa d'origen italià. La seva caixa té forma convexa, i descansa sobre quatre corretges que la subjecten a mitjançant les ballestes respectives. De les quatre rodes, les dues del davant són més petites i s'articulen amb el bastidor a través dels eixos, el davanter dels quals subjecta la giratòria que permet maniobrar del carruatge i sustentar un segon eix s'uneix el pescant des d'on es condueix el vehicle. La restauració va permetre recuperar els daurats originals de les motllures i els farratges i també el nacre incrustat en els plafons de la caixa. A més dels motius ornamentals, sanefes i garlandes, que en decoren la carcassa, destaquen alguns elements iconogràfics com l'emblema dels Amat i la Corona del Marquesat representats al blasó de les dues portelles d'accés. | 08211-127 | Carrer de Falguera, 2-6 | La carrossa que actualment conserva el Palau Falguera, data del segle XVIII. És procedent d'Itàlia i respon a l'estil Lluís XVI. Va arribar a Barcelona l'any 1798 en motiu d'un casament de la família Amat i en nombroses ocasions va ser utilitzada com a carruatge del Santíssim a les processons de Corpus. Quan el 1932 va néixer el Museu de les Arts decoratives al Palau de Pedralbes de Barcelona, aquest acollia una col·lecció de carruatges de les cases senyorials barcelonines més distingides, entre les quals s'exhibia la del marquès de Castellbell. Després de la Guerra Civil, Salvador Villalonga va recuperar la carrossa, heretat dels seus avantpassats, i des de llavors s'ha conservat a la finca de can Falguera. La peça va ser restaurada per Frederic d'Oultremont quan va ser adquirida, juntament amb el Palau, per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. A tall d'anècdota pot comentar-se que la carrossa ha estat participant en els darrers anys a la festa dels Tres Tombs, que se celebra amb motiu de la diada de Sant Antoni Abat. Sortia, però, en anys alterns, ja que requeria d'un tractament costós de la fusta per tal que tingués la flexibilitat suficient per aguantar els tombs. Actualment està en exhibició als espais que havien estat les cavallerisses del palau, a la seva ala nord. Està en una sala petita (poc més gran que la mateixa carrossa) i tancada per tres dels quatre costats. Només és possible observar-la a través del vidre que tanca un dels costats de la peça. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-3.jpg | Legal | Rococó|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 97|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,45 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/