Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61050 | Residència d'Ernest Claramunt - Actual seu de la Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dernest-claramunt-actual-seu-de-la-creu-roja | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un edifici cantoner de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos i d'aspecte supositivament ordenat i geomètric pel que fa al seu exterior. El conjunt arquitectònic d'Ernest Claramunt, se situa entre el carrer de Pi i Maragall i el passeig Bertrand, davant de les casetes de Molins. La seva planta és de forma irregular per adaptar-se a la parcel·la cantonera i per la forma arrodonida que se li dóna a la cantonada. Està cobert amb terrat a la catalana i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Compositivament la part de major pes visual es troba en el xamfrà arrodonit, que pren el paper d'eix central, amb les façanes laterals flanquejant-lo. En aquesta part de l'edifici trobem a cada pis obertures rectangulars esveltes en forma de finestres balconeres coronades per garlandes de motius florals de tendència naturalista que interrompen el caràcter estàtic de la resta del conjunt. Culminant aquest sector de la façana trobem un gran escut que recolza sobre la garlanda de la finestra inferior. Té un blasó ovalat de superfície llisa i buida i està emmarcat per motius també vegetals en forma de voluta. Tot aquest xamfrà està visualment delimitat i separat de les façanes laterals per pilastres que recorren tota la vertical de l'edifici i que simulen estar fetes a base de carreus de pedra. Les altres dos façanes tenen en planta baixa portes i finestres en forma d'arc de mig punt i balconades als dos pisos superiors, cadascuna amb tres portes d'accés de forma rectangular. El conjunt es remata amb un fris que correspon a la cambra d'aire, una gran cornisa i balustrada entre pilars que sustenten florons en forma de gerro. | 08211-2 | Passeig de Bertrand, 4 / Carrer de Pi i Margall, 20 | La casa va ser residència d'Ernest Claramunt, contractista i promotor d'obres nascut a Sant Feliu de Llobregat que se la va fer construir l'any 1925. Ernest Claramunt va ser contractista de bona part de les obres de Josep Maria Jujol, llavors arquitecte municipal de Sant Joan Despí. | 41.3813300,2.0478900 | 420389 | 4581527 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61051 | Dues cases aparellades. Família Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-familia-mas | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cases de petites dimensions entre mitgeres, obra de l'arquitecte Gabriel Borrell. Responen a l'esquema tipològic de planta i pis amb coberta de terrat a la catalana. En planta baixa presenten alternança de portes i finestres rectangulars, les primeres amb els angles superiors arrodonits. Totes són estretes, cosa que accentua la verticalitat del conjunt, característica compartida amb altres projectes de l'arquitecte Borrell, com les cases de Pere Àlvarez del carrer Torras i Bages. A sobre duen una decoració esglaonada de forma piramidal a base de rajoles de ceràmica vidriada de formes geomètriques i tons blaus, blanc i ocre. També trobem una aplicació de ceràmica que forma un petit fris a l'alçada del tram superior de les obertures, quedant així interrompuda per aquetes. Al pis superior cada habitatge presenta un petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés són rectangulars amb els angles superiors arrodonits i estan decorades a la zona de la llinda amb garlandes esgrafiades. A la part superior de la façana hi ha una successió d'arcs cecs que arrenquen de la paret amb un esglaonat per acabar tenint molta volumetria. Els carcanyols es decoren amb trencadís de ceràmica vidriada de color blau cobalt. També trobem aplicacions de peces ceràmiques a l'espai que correspondria a la imposta dels arcs i al bell mig de l'espai que dibuixen sobre el parament. L'edifici té un coronament ondulat en el qual les crestes més grans presenten òculs de forma romboide i costats esglaonats que coincideixen, en línia vertical, amb els balcons. La ceràmica vidriada procedia de la fàbrica d'Esplugues Pujol i Bausis. | 08211-3 | Carrer de Carreretes, 10-12 | Obra de l'arquitecte Gabriel Borrell, les aplicacions ceràmiques fan pensar que el constructor fou Molins. La casa, per la seva decoració, recorda molt la situada al número 4 del carrer Vidal i Ribas, projectada també per Gabriel Borrel (fitxa número 63). La faceta professional de Gabriel Borrell i Cardona com a arquitecte i urbanista fou destacada tant pels projectes desenvolupats com per la important tasca realitzada en les àrees de l'ensenyament i de la recerca. Des de principis del segle XX va ser arquitecte municipal de Sant Feliu, on va dur a terme un seguit d'actuacions que en van determinar el paisatge urbà, com la redacció del primer document de planificació urbanística que va preveure la rectificació d'alguns traçats, el creixement del nucli urbà i la necessitat d'establir noves comunicacions entre l'antiga carretera Reial (actualment carretera de Laureà Miró), on s'havien construït nombroses cases, la resta de nucli urbà i l'estació del ferrocarril. El seu estil és transitori entre el modernisme i el noucentisme, i podem distingir dues etapes en els projectes que va portar a terme. La Unió Coral i el conjunt de cases en filera al passeig de Jacint Verdaguer són exemples de la primera etapa caracteritzada sobretot per una riquesa de detalls i ornamentació tant en l'ús del ferro, les ceràmiques o l'estuc que reprodueix notes florals. La segona etapa se situa a partir del 1915, quan el llenguatge modernista utilitzat en un primer moment s'atenua i es passa a una arquitectura més austera en la qual destaca la utilització de l'esgrafiat. Borrell recupera la tendència classicista i elabora una nova modernitat que observem en obres com la casa de Bonaventura Raspall (passeig de Nadal 22-24), les tres cases en filera del carrer de Joan Batllori (a la cantonada amb Eugeni d'Ors) o els pisos Bertran de la carretera de Laureà Miró. Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins la qual, sovint, dotava les obres amb un toc personal amb la introducció de cromatismes per mitjà de la ceràmica o amb la utilització de materials com els còdols de riu i les pedres. | 41.3799900,2.0445300 | 420106 | 4581381 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61051-foto-08211-3-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61053 | Habitatges del carrer de Santa Maria 66-84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-santa-maria-66-84 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Cases de petites dimensions, entre mitgeres. Presenten totes idèntica façana. Són de planta baixa i pis. A la planta baixa tenen porta i finestra rectangulars amb impostes que marquen el llinda i els brancals. Al pis superior hi ha un balcó molt petit amb plataforma en semicercle i barana de ferro forjat i, al costat, una finestra. En aquest darrer element hi ha un ampit amb petita jardinera decorada amb rajoletes de color blanc i blau cobalt alternes, formant un dibuix de tauler d'escacs. La coberta a doble vessant paral·lela a la façana deixa anar un ràfec que contribueix a la unitat de tot el conjunt. Com a dada curiosa comentar que l'alçada de les obertures del segon pis les situa gairebé a tocar del ràfec. La façana du un arrebossat al qual, a través de petites estries formant quadrícula molt discreta, se li ha volgut donar un cert aire de construcció amb carreus. | 08211-5 | Carrer Santa Maria, 66-84 | Casetes de principis del segle XX. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pe als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el comprés entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan, que són les descrites en aquesta fitxa. | 41.3787200,2.0423200 | 419920 | 4581242 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61053-foto-08211-5-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61054 | Torre 'Pins d'Or' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pins-dor | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Finca amb un gran edifici envoltat d'un vast jardí tancat amb elements d'obra i tanques de ferro forjat. L'accés principal a la finca se situa al passeig del Comte de Vilardaga, des d'on no es percep l'extensió de la propietat. L'exterior de l'edifici és resolt amb solucions simètriques i mesurades, cosa que recorda l'esperit noucentista de l'època, el qual recollia la proporció i l'harmonia com a fórmules elementals en la composició. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Està format pe diversos cossos cadascun dels quals té la seva pròpia solució pel que fa a la coberta, aspecte aquest que genera una amalgama de vessants i tipus de coronament. En façana, un cos central més elevat que actua d'entrada principal sobresurt lleugerament de la línea de l'edifici i li atorga solemnitat. És un cos de planta gairebé quadrada, situat a la part central del conjunt. En planta baixa, aquesta construcció crea una porxada amb un arc de mig punt a cadascun dels tres costats. En el frontal, l'arc està flanquejat per obertures estretes i altes que acaben també en arc de mig punt. Sobre aquesta porxada hi ha una esplèndida terrassa tancada amb balustrada que té com a teló de fons, la part alta del cos que comentem. La terrassa presenta una porta d'accés amb impostes als brancals i una decoració de sobrellinda formant un frontó flanquejat per pinacles al centre del qual se situa una escultura que representa un cap femení. Per sobre, galeria de tres finestres en arc de mig punt separades per pilastres amb capitells molt austers i amb un únic ampit pronunciat. El conjunt d'aquest cos acaba amb cornisa i terrat a la catalana amb barana d'obra que, amb una plàstica molt escultural, reprodueix motius florals. A les cantonades d'aquest remat es col·loquen pinacles molt esvelts. Darrera d'aquest cos, gairebé decoratiu, trobem el cos principal de l'edifici, situat perpendicularment. És de planta rectangular. A la planta baixa,presenta finestres de línies rectes alternades amb d'altres en arc de mig punt. Al pis superior, i a banda i banda del cos descrit en primer lloc, una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes de fust lleugerament bombat i poc esvelt. En aquest cos la coberta és a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. La vessant genera així un ràfec de teules i motllures denticulades que, en els laterals de l'edifici, fa joc amb l'ampit de les finestres. Aquest cos principal té, a cada angla, una torre de planta gairebé quadrada, coronada com la torre que ocupa la part central de la façana principal i igual que aquella, lleugerament més alta. Aquestes torres presenten diverses obertures, les més altes de forma rodona. Al jardí s'hi troben diversos elements arquitectònics (glorietes i vials pavimentats) i escultòrics, entre els que destaquen uns lleons adormits a l'entrada. També hi trobem un escut fet sobre 4 rajoles en el que es poden veure els 6 pins i es llegeix 'Pins d'Or' emmarcats per elements florals també ceràmics. | 08211-6 | Passeig del Comte de Vilardaga, 10 / Carrer de Roses, 13-17 | Finca inicialment propietat de Carlos Fargas, empresari procedent de Barcelona, que l'any 1949 la va donar a la 'Congregación de Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús' per ubicar-hi un hospital. | 41.3850000,2.0478300 | 420388 | 4581935 | 1911-29 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jaume Sanllehy i Molist (mestre d'obres) i empresa Mitjans (constructora) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61056 | Conjunt del carrer d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-den-serra | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (1)'. El Butlletí. Núm. 297 (Sant Feliu de Llobregat, octubre-novembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (2)'. El Butlletí. Núm. 298 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Carrer estret i curt a la zona centre de la ciutat. Fa un petit trajecte que va des de la Carretera Laureà Miró fins al Carrer de Pere Àlvarez. Les cases que conformen el carrer d'en Serra avui en dia, presenten majoritàriament un aspecte estètic ben divers respecte l'original, però el seu interès rau en el manteniment de la tipologia original amb què es van construir: cases entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb una distribució funcional de les obertures. Altres elements del carrer també donen al conjunt un valor patrimonial evident (voreres, llambordes, etc). Val a dir que el tram que toca a la Carretera Laureà Miró està més desdibuixat, ja que s'hi van construir petits blocs de pisos molt senzills. Per contra, un cop superats aquests pisos, hom té la sensació de traslladar-se en el temps, ja que a partir d'aquest punt i fins a Pere Àlvarez, un altre carrer declarat BCIL en el seu conjunt, el carrer d'en Serra conserva el seu 'sabor' original. | 08211-8 | Carrer d'en Serra | El carrer d'en Serra havia format part de la Quadra de Palau. Durant la tercera i la quarta dècada del segle XIX es van construir les cases arrenglerades que per encàrrec de Josep Serra i Marrugat, propietari del terreny. En una de les cases el seu gendre hi va instal·lar una fàbrica de teixits el 1845 (can Tintorer) i, a partir de llavors, el carrer va prendre un caràcter de colònia fabril per la uniformitat de les cases i la gran quantitat de teixidors que hi vivien. Quan Serra va morir, les propietats van ser heretades per descendència fins el 1943, que es van anar venent d'una en una a particulars. | 41.3834800,2.0424700 | 419938 | 4581771 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61057 | Casa Mommany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mommany | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Casa senyorial de grans dimensions de planta i dos pisos i teulada plana. Es cantonera i té una mitgera a la banda esquerra. Tot i estar arrenglerada amb la resta d'edificis que configuren el carrer, aquesta construcció crida l'atenció per la seva arquitectura. La façana de la casa Mommany presenta un estil eclèctic dominat per elements neomedievals. Està arrebossada imitant carreus de pedra. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc rebaixat amb els dos batents de fusta decorats amb motius modernistes d'inspiració gòtica. Les finestres, balconeres, tenen balustrada de motius naturalistes de reminiscències neomedievals. Al primer pis hi trobem tres balcons de plataforma rectangular amb els angles arrodonits. Tenen barana de balustres idèntica a la que decora les finestres balconeres de la planta baixa.. El balcó central acull dues portes, mentre que els altres dos que el flanquegen són de més petites dimensions i acullen una sola porta. Aquestes obertures, al igual que les finestres de la planta baixa, estan rematades per una imposta de motllures i motius vegetals en forma de frontó que acaben amb una fulla d'acant a la part central més alta. Per sobre d'aquest nivell, el segon pis presenta dues finestres centrals i, als extrems, unes altres de més amples. Totes són, quant als seus motius decoratius, idèntiques a les del primer pis. El coronament de l'edifici es resol utilitzant elements de record gòtic, també amb balustrada de motius vegetals i volutes. En aquest punt ressalta la sinuositat del dibuix que limita el cos central de l'edifici, i que s'identifica fàcilment per l'òcul i també els pinacles que, situats als dos extrems de la façana, reprodueixen motius florals. | 08211-9 | Carrer de les Creus, 28 / Carrer d'Eugeni d'Ors | La casa fou construïda com a residència de la família Mommany, una de les principals propietàries del municipi des del segle XVII. La construcció original és anterior al 1850, però va ser reformada l'any 1907, quan agafa l'aspecte que té actualment. | 41.3825500,2.0441500 | 420078 | 4581666 | 1907 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Antoni Coll i Fort (autor de les reformes de 1907, posteriors a la construcció original) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61058 | Escola Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-tramuntana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'una casa cantonera amb una mitgera. És de mitjanes dimensions, amb planta, pis i golfes i amb coberta a doble vessant, on s'ubiquen tres xemeneies. Es caracteritza per la simetria de la seva composició. La façana principal dóna al carrer Verge de la Salut, havent-hi una altra façana al carrer Ventura i Gassol. Mirant cap a la façana principal, a la planta baixa, a banda i banda de la porta d'entrada se situen grans finestrals de forma quadrangular. També són quadrangulars les portes d'accés al balcó del primer pis. Per contra, les 9 obertures que permeten l'entrada de llum a les golfes tenen forma d'arc de mig punt. Estan organitzades en grups de tres arcs petits col·locats de forma equidistant des del centre. Hi ha una petita terrassa al nivell de les golfes, i el costat lateral del primer pis es caracteritza per un seguit d'arcs que emmarquen una balconada. La façana de Ventura i Gassol permet veure el perfil de les dues vessants de la coberta, així com les dues terrasses superposades que es formen a la part posterior a l'alçada del primer pis i de les golfes degut a les inferiors dimensions d'aquestes plantes respecte de la planta baixa. En aquest costat de la casa es reprodueix el mateix esquema de finestres quadrangulars a la planta baixa i al primer pis i arquejades a les golfes. El conjunt mostra algunes decoracions a base de rajoles de ceràmica vidriada. La teulada forma un gran ràfec decorat amb peces ceràmiques disposades en escates. | 08211-10 | Carrer de Ventura i Gassol, 2 / Carrer de la Verge de la Salut | 41.3839700,2.0441000 | 420075 | 4581824 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61059 | Escola Verge de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-verge-de-la-salut | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | El conjunt alberga una escola amb equipaments religiosos i està integrat per diversos edificis de diferent cronologia. El que és objecte d'aquesta descripció és un edifici de planta quadrangular de grans dimensions annex a una petita església. L'edifici és de planta baixa i dos pisos amb una galería de finestres a cadascun. Les de la planta baixa i el primer pis són quadrangulars, mentre que les del segon pis tenen forma d'arc de mig punt. A la façana principal la part central es correspon amb una petita elevació que forma un frontó a l'alçada de la porta i trenca amb la línia recta del voladís per accentuar la importància de la zona d'accés a l'interior. A la banda oest hi ha annexa l'església i la sagristia, que es van edificar el 1913. Es tracta d'un conjunt arquitectònic de planta rectangular i absis pentagonal, d'estil eclèctic on domina l'aparença neomedieval dels elements gòtics, com són el tall de les obertures ogivals (entre les que destaca la porta d'entrada) i de mig punt, que accentuen lleugerament la verticalitat, tot i que la façana és molt opaca al no predominar les obertures. | 08211-11 | Carrer del doctor Fleming / Carrer de la Constitució / Carrer de Dalt | La comunitat de Sant Pere Adminicula va inaugura aquesta escola l'any 1912 com a sucursal de l'asil Duran, una institució fundada a Gràcia uns anys abans amb l'objectiu d'educar nens abandonats i marginats. Aquesta primera implantació es va fer en una masia ubicada als terrenys on ara es troba l'escola. Al 1913 es va construir l'església i la sagristia. A principis dels anys trenta del segle XX, es va ampliar l'edifici antic per tal d'albergar més interns i, així doncs, va arribar a ocupar l'amplitud que avui en dia ens ofereixen les seves parets externes. Als anys 50 ja se'l coneix com Col·legi Verge de la Salut, degut a una reorientació del programa educatiu que va permetre l'accés a nens de famílies santfeliuenques. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a quartell, època en la qual es van dur a terme algunes reformes a la capella. Des de llavors, el conjunt va anar reduint els seus espais verds amb la creació de noves construccions que atenien el seu número creixent d'alumnes. | 41.3839600,2.0459200 | 420227 | 4581821 | 1912 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61061 | Habitatges del carrer Santa Maria 53-55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-santa-maria-53-55 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos edificis de petites dimensions entre mitgeres tractats com a conjunt arquitectònic al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu. Són molt dispars entre sí en quant als acabats, però comparteixen l'estructura en planta i pis amb terrat a la catalana. El número 53 presenta a la planta baixa la porta d'accés com a única obertura. Té forma d'arc lleugerament rebaixat. Per sobre se situa un petit balcó de forma rectangular amb barana de ferro forjat i porta d'accés rectangular que presenta a la seva part superior una decoració a base d'imposta arquejada. La part superior està rematada amb una cornisa ampla de motllures per sobre de la qual se situa l'element més destacat de la façana: dues volutes simètriques i enfrontades situades a la part central. El número 55 dues portes unificades per una petita cornisa superior suportada sobre mènsules i, al costa, una finestra amb idèntic motiu superior. A sobre un balcó i una finestra tots dos coronats per sengles espiralls ovalats. També en aquest cas la part superior conté l'element de més pes visual de la construcció: una paret de línies sinuoses en forma piramidal amb un gran òcul ovalat i culminat amb petita garlanda de motius florals, al centre. | 08211-13 | Carrer Santa Maria 53-55 | Casetes de principis del segle XX. No tenim dades històriques sobre elles. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pels seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que els compren entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan. | 41.3785300,2.0424000 | 419926 | 4581221 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61062 | Conjunt del carrer de Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-joan-maragall | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX-XX | Joan Maragall és un carrer estret del centre de la ciutat, actualment de vianants. El seu traçat va del carrer Jacint Verdaguer a la carretera Laureà Miró i, a partir d'aquí, es prolonga en línia recta cap el carrer Josep Maria de Molina. La major part de les construccions que l'integren són habitatges de petites dimensions, normalment casetes de planta baixa i pis, tot i que hi trobem algun exemple de construcció de major amplada i alçada i, fins hi tot, hi trobem algun edifici de veïns també catalogat. La diversitat d'estil de les cases respon al fet que el carrer es va obrir segurament al segle XVII i es s'ha anat urbanitzant fins els nostres dies. És per això que hi trobem estils més sobris, propis del segle XVIII, junt amb altres edificis de tall modernista i noucentista, propis de finals del XIX o principis del XX. És potser el carrer de Sant Feliu que més conserva el sabor d'un carrer antic, ja que ha alterat relativament poc la seva fisonomia. Tot i així val a dir que alguns dels habitatges que s'hi ubiquen han estat enormement modificats i, fins i tot, enderrocats per construir-hi habitatges més moderns, aspecte aquest que no ha estat evitat malgrat la declaració de Bens Culturals d'Interès Local de què gaudeixen bona part dels mateixos. | 08211-14 | Carrer de Joan Maragall | Abans de ser projectada la carretera Reial (actual carretera de Laureà Miró), el carrer de Joan Maragall, llavors anomenat del Masovernou era el camí que connectava Sant Just Desvern amb Sant Feliu. De fet, al llarg de la història ha tingut diverses nomenclatures com carrer de Masover Nou, Nou de la Riera, carrer de Baix o carrer d'Àngel Guimerà. L'estructura de la major part de cases és unifamiliar i entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis, i van ser realitzades en la seva majoria per mestres d'obra. En alguns casos, se situava un habitatge a la planta baixa amb accés individual i una segona residència a la planta pis. Es pot observar cert gust modernista en els elements ornamentals de les llindes o en el coronament de les façanes, tant per l'ús de cromatismes en la ceràmica i el trencadís com per les línies corbes i volumètriques que caracteritzen la seva composició i la forja utilitzada en els balcons. Moltes de les cases deriven de la divisió de parcel·les de les propietats de la carretera Reial, cosa que va permetre construir nous habitatges amb les façanes que trobem a l'actual carrer. | 41.3801300,2.0475900 | 420362 | 4581394 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61064 | Casino Santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 5-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1981). P. 10-11. | XIX | El casino santfeliuenc és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i estil neoclàssic. Té una façana molt simètrica a la que s'hi arriba mitjançant una escalinata emmarcada per balustres. Al pis superior hi ha un balcó també amb balustrada que acull tres portes de forma rectangular. A la part superior destaca l'existència d'un frontó molt ben delimitat per frisos de policromia diferent a la resta de l'edifici. A sobre dels tres vèrtex del frontó s'hi ubiquen elements decoratius en forma de poms florals esfèrics. Avui dia, l'aspecte cromàtic del seu exterior és força diferent a l'original, però l'edifici en sí, representa un exemple arquitectònic entorn al qual s'organitzà part del pla d'Eixample de Gabriel Borrell i Cardona uns anys més tard. | 08211-16 | Carrer de Joan Batllori, 6 / Carretera de Laureà Miró | Durant l'últim terç del segle XIX, la vida social de la població s'evidencia a través de la constitució de diverses associacions cíviques com el Casino, que es constitueix l'any 1879, l'Ateneu Lliure del Llobregat (1881) i la Unió Coral (1892) -altrament coneguda com 'El Coro'-. Totes elles representen un motiu difusor del moviment catalanista en una època marcada per la Restauració Borbònica i ofereixen gran varietat d'activitats com la lectura de la premsa diària local, nacional i internacional, l'organització de partides i campionats de dòmino o escacs, els assaig de cant coral, les representacions teatrals, la projecció de pel·lícules, la realització d'excursions i la creació d'escoles. La que ens ocupa ara aplegava inicialment la classe benestant (industrials, terratinents, etc). La primera seu del Casino se situà a la carretera de Laureà Miró (1879), però dos anys més tard es traslladà al carrer de Joan Batllori. El nou edifici va ser construït per les famílies Molins i Palet. | 41.3816600,2.0444200 | 420099 | 4581567 | 1881 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61066 | Villa Dora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-dora | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Edifici de petites dimensions. Villa Dora té una sola planta amb coberta formant un terrat. A la façana, les obertures es distribueixen de forma simètrica: una porta principal flanquejada per una finestra a cada costat. Totes elles són rectangulars i presenten una decoració a base d'imposta amb un cert relleu tant a la llinda com a la part superior dels brancals. És aquí on incorpora petits elements ceràmics de color blau cobalt. La façana és coronada per una balustrada amb quatre pilastres, dos als extrems i dos a la part central. Estan culminats per gerros amb garlandes florals que baixen del coll a la base. Entre les dues pilastres centrals s'acomoda un llenç de paret de formes arrodonides rematat amb motllures on podem llegir la data de construcció de la casa (1923) i el nom (Villa Dora). | 08211-18 | Carrer de Carcereny i Tristany, 10 | El carrer de Carcereny i Tristany es devia obrir precisament pels volts dels primers anys vint del segle passat. Podem considerar, per tant, que aquesta és una de les primeres cases que s'hi construeix. | 41.3830400,2.0430200 | 419984 | 4581721 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61068 | Cases del carrer de les Creus 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-creus-19 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. A la planta baixa trobem una porta en posició central flaquejada per dues finestres. Per sobre, una balconada de plataforma molt estreta, rectangular, amb el frontal estriat resseguint la línia d'una petita cornisa i suportada sobre tres mènsules, la posició de les quals coincideix amb la de les obertures de la planta baixa. El balcó es tanca amb barana de ferro forjat i té accés a través de tres portes. Totes les obertures de l'habitatge tenen forma d'arc rebaixat. El coronament de l'edifici presenta un fris amb espiralls i esgrafiats de motius vegetals que queda separada del parapet del teulat per una cornisa motllurada. | 08211-20 | Carrer de les Creus, 19 | El procés d'urbanització del barri del centre de Sant Feliu es correspon al segle XIX quan, en fragmentar-se la quadra de Palau, es van urbanitzar nous carrers de forma perpendicular a la carretera de Laureà Miró (antiga carretera Reial) com el de les Creus, Pere Àlvarez o d'en Serra, per tal de potenciar el creixement organitzat de Sant Feliu. Cal dir que aquest fet va coincidir amb el traçat de la línia de ferrocarril, cosa que més endavant originaria la necessitat d'expansió del municipi tant pel nord com pel sud de la zona compresa entre la via del tren i el nucli antic. | 41.3824500,2.0441700 | 420079 | 4581655 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61069 | Casa Ramon Baleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-baleta | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Al carrer Joan Maragall hi ha varis exemples d'arquitectura que s'acosta al gust modernista. En aquest cas, parlem de la casa de Ramon Baleta. Aquesta és una construcció de mitjanes dimensions entre mitgeres, amb planta baixa i pis i amb la façana organitzada segons dos cossos horitzontals. L'inferior acull dues grans obertures que comuniquen amb l'exterior i es presenten resoltes en arc rebaixat i coronat per les mènsules que suporten els petits balcons del pis superior, que semblen fer alhora de falsa clau. Aquest cos de la façana té un tractament de superfície en estucat en forma de franges encoixinades. Pel que fa al cos del primer pis, les obertures es defineixen per tenir els angles superiors arrodonits. Estan coronades per una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons blaus, blancs i ocres que reprodueixen motius geomètrics florals i que formen una piràmide esglaonada per sobre de les portes. La part superior de l'edifici concentra força decoració. Per una banda la façana conté una successió d'arcs cecs que moren de forma esglaonada sobre el llenç de paret. Els carcanyols estan decorats amb rajoles de ceràmica vidriada. Per sobre hi ha una petita cornisa acabada en teules i, finalment, una cresteria en forma de piràmide esglaonada que també acull rajoles de ceràmica i que contrasta amb les formes arrodonides dels arcs cecs. La composició recorda la casa situada en el número 10 del carrer Carreretes (fitxa número 3). | 08211-21 | Carrer de Joan Maragall, 87-89 | En aquesta casa, el projectista va ser segurament el mateix propietari de l'habitatge. La rosseta de ceràmica blava que decora els merlets de la part superior de l'edifici van ser dissenyades per Puig i Cadafalch. | 41.3801800,2.0482700 | 420419 | 4581399 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut, tot i que sembla que la va projectar el mateix propietari. | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'edifici es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61070 | Habitatge del carrer Santa Maria, 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-88 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Casa cantonera de mitjanes dimensions. Presenta soterrani, planta baixa i pis, tot i que amb posterioritat a la seva construcció se li ha remuntat una pis més. A la planta baixa té tres obertures en forma d'arc rebaixat (la central la porta d'accés). Estan emmarcades per impostes que ressegueixen el contorn. Sota les finestres, i a tocar del nivell del terra hi ha dues obertures rectangulars apaïsades que donen ventilació i llum al soterrani. Al pis superior presenta una balconada estreta amb barana de ferro forjat molt lleugera i al qual s'accedeix des de qualsevol de les dues portes rectangulars ubicades als seus extrems. Un gran ràfec corona el conjunt original. Previsiblement està molt restaurat. Se suporta sobre cabirons. El ràfec presenta una decoració de ceràmica vidriada de molt cromatisme. La casa té, a la cantonada amb Passeig Sant Joan, un petit jardí delimitat per un mur. Aquí, una escala adossada a la paret lateral de l'edifici dóna accés des de l'exterior a la segona planta. | 08211-22 | Carrer Santa Maria, 88 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3785900,2.0420100 | 419894 | 4581228 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61072 | Habitatges del carrer Joan Maragall, 136-140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-joan-maragall-136-140 | XX | La propietat del carrer Joan Maragall 136-140 és de planta baixa i pis i presenta una façana distribuïda en dos cossos horitzontals. A l'inferior, la superfície del mur que reprodueix carreus, queda limitada per un sòcol alt, interromput contínuament per les portes que comuniquen l'habitatge amb l'exterior. El primer pis presenta dos balcons, un força més llarg que l'altre, amb base sinuosa i baranes de ferro forjat. El coronament de les seves obertures conté motius decoratius que reprodueixen sanefes esgrafiades d'inspiració naturalista. Aquest motiu es repeteix al fris de la part superior, que també integra els espiralls de l'edifici en la decoració. La balustrada que culmina el conjunt queda interrompuda al centre per un petit mur ondulat en forma d'arc i on hi consta l'any de construcció de la propietat (1927). | 08211-24 | Carrer de Joan Maragall, 136-140 | 41.3799200,2.0503900 | 420596 | 4581368 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61072-foto-08211-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61073 | Torre del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-roser | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VERNTALLAT, Joaquimot; SERRALLONGA, Lluís. 'La Torre del Roser: ¿Biblioteca Municipal?'. La Vinya del Puntaire. Núm. 9 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1980). P. 7. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | La Torre del Roser és un edifici aïllat, de grans dimensions, de planta aproximadament quadrada, amb forma de cub i d'una gran simetria en la seva composició. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Les tres plantes presenten nombroses obertures. A la planta baixa, del costat de la façana principal (de cara al Parc de la Torre del Roser), hi ha grups de tres obertures a cada planta, perfectament superposades. La porta d'accés ocupa un lloc central i té forma d'arc rebaixat. Les dues finestres que s'hi troben, una a cada costat de la porta, tenen forma d'arc trilobulat molt rebaixat i esquematitzat. Al primer pis es troba un petit balcó centrat sustentat sobre mènsules que arrenquen de la llum de l'arc de la porta d'accés que està just a sota. Es tracta d'un balcó molt lleuger, rematat amb barana de ferro forjat, que no altera, per tant, la volumetria de l'edifici, de gran rectitud. Les tres obertures d'aquest primer pis de la banda de la façana principal són polilobulades, cosa que recorda l'estil neoàrab, i actuen com a element ornamental trencant amb la sobrietat i rectitud del dibuix de l'edifici. Al pis superior, les tres finestres que s'hi troben tornen a prendre la forma de les finestres de la planta baixa, però a diferència d'aquelles presenten un ampit ressaltat. La façana es remata, per aquest ordre, amb una successió de petits arcs cecs, una cornisa motllurada i la balustrada que tanca el terrat, al qual s'accedeix a través d'una petita torratxa de planta quadrada difícil de veure des del carrer, que presenta el mateix coronament que la resta de l'edifici. Les finestres de les façanes laterals són rectangulars en planta baixa i primer pis i quadrades al segon pis. Estan decorades per una imposta perimetral. L'any 1984 l'edifici va ser cedit per l'ajuntament de Sant Feliu a la Generalitat per fer-hi la seu de la UOC al Baix Llobregat, motiu pel qual se li va annexar una construcció per poder encabir-hi serveis com ara l'ascensor, o els lavabos. Aquest edifici annex només és visible des de la façana sud i no altera, per tant, la visió del conjunt des de la façana principal. Al costat sud, donat que predomina el vidre i tampoc trenca la volumetria de l'edifici. | 08211-25 | Carrer de Sant Joan XXIII, 16 | La torre es va construir a mitjans del segle XIX com a casa d'estiueig d'una família burgesa barcelonina. Mentre va ser propietat de Josep Duran i Argemí es coneixia com a Torre Duran. Una fotografia del 1928 publicada al llibre de Jordi Ferrer (veure bibliografia) ens mostra diferències entre l'edifici d'aleshores i el que veiem avui dia. En aquest sentit destaca la gran escalinata d'accés a l'edifici, situades a la façana principal i emmarcada per balustrada de pedra que avui dia ha desaparegut. | 41.3830200,2.0491100 | 420493 | 4581714 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61074 | Mercat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-vell | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - SANS, LLorenç. 'El Mercat fa cent anys'. El butlletí. Núm. 321 (Sant Feliu de Llobregat, juliol 1987). P. 9. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrada coronat per un cimbori amb lluernes que permeten la ventilació i il·luminació zenitals. Es resol amb una estructura bàsicament metàl·lica que s'adapta perfectament a la seva funció. L'ús, en aquest cas, del ferro colat, va suposar en el moment de la seva construcció, una renovació conceptual dels espais interiors pel que fa als suports, les cobertes, la il·luminació i la ventilació. Per aquest motiu, l'estil constructiu del mercat de Sant Feliu s'escapa de la tendència estètica historicista comuna a finals del segle XIX i s'acosta a la nova tipologia constructiva que trobem, per exemple, als mercats del Born i de Sant Antoni a Barcelona. | 08211-26 | Carrer de Josep M. Molina, 21 / Carrer de Falguera / Carrer de Pou de Sant Pere | El primer projecte del mercat data del 1876, quan es va preveure la construcció de vuit barraques fixes. El 1884 ja es concebia la cobertura de la plaça, fet que donava més estabilitat al conjunt, i el mateix any el consistori va aprovar ja el projecte, que va costar poc menys de 8000 pessetes. L'execució de les obres va ser encarregada al constructor Josep Molins i Cañameras. | 41.3805500,2.0435100 | 420022 | 4581444 | 1884 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pascual (arquitecte) i Josep Molins (constructor) | Popularment, el Mercat es coneix com la plaça perquè es va edificar al solar d'una plaça on, antigament, hi havia hagut l'Hostal del Comú, enderrocat al segle XVIII. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61075 | Casa de veïns de Ramon Puig i Carme Carsi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-de-ramon-puig-i-carme-carsi | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, coberta a doble vessant i estructurat en alçada en planta baixa i dos pisos. La façana consta de diversos tractaments de superfície. En planta baixa presenta franges encoixinades, mentre que als dos pisos superiors combina l'estucat en forma de carreus de pedra (zona central de la primera planta) amb l'arrebossat . La porta d'accés a l'interior de l'edifici, resolta amb arc de mig punt, té dues obertures en arc rebaixat a banda i banda. Al primer pis trobem un balcó en posició central. És de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars. A banda i banda del balcó trobem una finestra amb ampit pronunciat i una columna al bell mig de l'obertura. Al segon pis es repeteix l'esquema de balcó flanquejat per finestres; però aquí les obertures presenten una forma diferent inspirada en l'arc trilobulat en el que el lòbul central ha pres forma quadrangular. Les finestres que flanquegen els balcons són geminades amb una columna central i queden visualment unificades per l'ampit únic que presenten. | 08211-27 | Carretera de Laureà Miró, 64-66 | Aquesta casa de veïns va ser encarregada per Ramon Puig i Carme Carsi a l'arquitecte Manuel Puig i Janer l'any 1929. | 41.3793500,2.0487800 | 420461 | 4581306 | 1929 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Manuel Puig Janer (arquitecte) i empresa dels Boloix (constructors) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61076 | Cal Bausili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bausili | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'habitatge de cal Bausili és de planta baixa i dos pisos. La planta baixa, actualment, es presenta molt modificada, amb una petita porta d'accés a la propietat i una entrada de cotxes, però la resta de façana conserva l'aparença original de l'edifici. Al primer pis trobem un balcó amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix des de dues portes rectangulars allargassades. Aquest tram de façana presenta una lesena integrada per pilastres amb capitell i arcs traçats amb una motllura. La zona equivalent al capitell de la pilastra du una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons predominantment blaus. Al pis superior tres finestres formant galeria en forma d'arc de mig punt estan profusament decorades amb ceràmica vidriada de color blau i motius florals. Per sobre de les finestres una cornisa amb motllures i denticulat presenta a la part superior un filet de ceràmica vidriada blava. El coronament de l'edifici, de tendència piramidal, culmina en un parapet de formes ondulades amb un òcul al centre. Les pilastres dels extrems tenen també una decoració amb trencadís de ceràmica vidriada de forma rodona. | 08211-28 | Carretera de Laureà Miró, 163 | D'aquesta casa sabem que l'any 1930 el propietari va sol·licitar permís per ampliar la segona planta. | 41.3800200,2.0459500 | 420225 | 4581383 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61076-foto-08211-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61076-foto-08211-28-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Masdéu i Puigdemasa (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Aquesta casa té el mateix cadastre que la de la fitxa 156 (Casa Antoni Bausili). Es tracta de dues cases situades l'una d'esquenes a l'altre ocupant el mateix terreny allargassat que va de la Carretera Laureà Miró 163 (Cal Bausili) a Joan Maragal, 15 (Casa Antoni Bausili). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61077 | Habitatge al carrer Constitució 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-7 | XIX-XX | Casa aïllada de dimensions mitjanes envoltada per un petit jardí. És de planta rectangular tot i que a la part anterior presenta un cos adossat de petita volumetria i d'alçada lleugerament inferior. El cos principal està cobert a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal, mentre que el volum adossat a la façana té una coberta a tres aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. En planta baixa presenta una porta d'entrada coberta per una barbacana que aprofita l'angle amb la paret lateral del cos adossat per fer una petita teulada sustentada sobre una pilastra amb capitell. La resta d'obertures són finestres rectangulars senzilles, de forma quadrangular. La part posterior té una gran terrassa a l'alçada del primer pis que no és possible veure des del carrer. La casa és interessant per la profusió d'elements decoratius: els espiralls de ceràmica de la cambra d'aire a la façana principal, el ràfec molt pronunciat recolzat sobre cabirols de biga o les pinyes de terracota que coronen la teulada. | 08211-29 | Carrer Constitució, 7 | 41.3846700,2.0455700 | 420199 | 4581900 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61078 | Habitatge al carrer Jacint Verdaguer 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-jacint-verdaguer-15 | XX | Casa de petites dimensions, amb una mitgera i tres façanes, coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana principal. És de planta rectangular i es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Està envoltada d'un petit jardí i se situa a un nivell més alt que el del carrer, de manera que presenta un mur de contenció rematat amb balustres paral·lel a la façana principal. Aquesta té una finestra i una porta sota el petit porxo que forma la terrassa del primer pis en suportar-se sobre dues pilastres primes unides per un arc rebaixat. El pis superior té una finestra i una porta de sortida a la terrassa. L'aspecte més destacat és sense dubte la decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada que trobem a la part superior de les obertures de la casa i que representen una garlanda de motius florals de tons blaus i ocres sobre fons blanc. | 08211-30 | Carrer Jacint Verdaguer, 15 | 41.3809500,2.0500300 | 420567 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61080 | Escultura en bronze als Jardins del Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-bronze-als-jardins-del-palau-falguera | XXI | Escultura realitzada en bronze sobre base de ciment. Consta d'un cos de forma irregular que recorda el cos d'una figura humana estirada amb el tors redreçat. Als seus extrems se situen elements de reminiscències florals. Tot el conjunt té un tractament de superfície en forma d'espatulat i picat groller que dóna lloc a una textura rugosa. La base de ciment sobre la que recolza la figura de bronze té una forma de flor de quatre pètals molt estilitzada. | 08211-32 | Carrer Falguera, 2-8 | L'escultura és obra d'un artista japonès, d'Osaka, en Keiju Kawashima. La seva presència a Sant Feliu s'explica per la relació d'un artista local, en Lluís Sans, amb grups d'artistes d'aquesta ciutat nipona. Aquesta relació ha promogut intercanvis d'experiències artístiques, dels quals l'escultura que ens ocupa n'és un bon exemple. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 2003 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Keiju Kawashima | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61082 | Conjunt d'habitatges passeig del Comte de Vilardaga 5-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-passeig-del-comte-de-vilardaga-5-17 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un conjunt d'habitatges contigus entre mitgeres, de petites dimensions i molt similars entre ells, que permeten conèixer, una vegada més, la tendència compositiva de les cases que conformen el passeig des dels seus orígens. Són en la seva majoria cases precedides per un petit jardí, de planta baixa i terrat a la catalana amb barana de balustres de secció rectangular. De construcció senzilla, inclouen alguns elements decoratius que recorden l'estil noucentista, com els relleus ornamentals amb motius naturalistes que coronen les obertures de la situada al número 17 o els pilars que sustenten les reixes que separen la propietat del carrer. Normalment la zona més carregada des del punt de vista ornamental és la part superior dels edificis, amb cornises de motllures que sustenten la balustrada dels terrats i frisos amb espiralls. Malgrat les diferències existents entre cada construcció, totes responen al mateix esquema constructiu. | 08211-34 | Passeig del Comte de Vilardaga, 5 - 17 | Abans de la dècada del 1930, s'insinuen canvis en el creixement de la ciutat superant els límits de la població, però no és fins aquest any quan comencen les transformacions urbanes, que actuen en el llindar nord i el sector occidental de la ciutat. Tot i que existeixen poques dades al respecte i no es coneix si el fins a quin punt va ser un esbós o un projecte, el 1911, Gabriel Borrell va idear una sèrie de canvis que afectaven els terrenys existents sobre la línia del ferrocarril. El cas és que es van produir modificacions, com la creació del passeig del Comte de Vilardaga, iniciativa sorgida durant l'any 1916, quan ja es sol·licitava la disposició d'un pas a nivell que permetés connectar la ciutat per una i altra banda de la via. | 41.3848600,2.0472900 | 420343 | 4581919 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61082-foto-08211-34-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | El caràcter noucentista de l'edifici es limita a certes influències. | 106 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61084 | Habitatge del carrer Santa Maria, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-38-40 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Edifici de dos habitatges entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada a dues aigües formant un gran ràfec. A la planta baixa diverses obertures rectangulars permeten tant l'accés com la il·luminació de l'espai. En aquest cos la façana està arrebossada imitant carreus de pedra. Al pis superior se situen dos balcons de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. El ràfec presenta una decoració imitant un cassetonat i està sustentat en cabirols de biga. Entre algunes d'elles, se situen espiralls. El conjunt és d'aspecte molt senzill. | 08211-36 | Carrer Santa Maria 38-40 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3791600,2.0434100 | 420012 | 4581290 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61085 | Casa de veïns d'Antoni Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-dantoni-prats | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La casa, de grans dimensions, se situa fent xamfrà entre la rambla de la Marquesa de Castellbell i el carrer de Santiago Rusiñol, i es distribueix segons l'esquema tipològic de planta baixa i pis. A la façana principal (Rambla Marquesa) la porta, rectangular, està emmarcada per una imposta que acaba en cresta esglaonada, formant un espai interior en forma de piràmide esglaonada que ha estat decorat amb motius ceràmics de tons blaus que dibuixen formes geomètriques. Aquesta porta està flanquejada per finestres també rectangulars. Al pis superior dues portes arrenglerades verticalment amb les finestres de la planta baixa donen sortida a dos petits balcons rectangulars rematats amb barana de ferro forjat. Les portes tenen els angles superiors arrodonits i estan coronades per una franja de rajoles de ceràmica vidriada emmarcada en una imposta de formes sinuoses que arriba fins la cornisa superior i en la que s'hi ubiquen grans espiralls. En aquesta imposta, i a banda i banda de les obertures, hi ha una aplicació de ceràmica vidriada de forma rodona de color blau. Entre els dos balcons, i coincidint amb la centralitat que marca la porta, es troba un rectangle esgrafiat amb una cistella plena de fruites. La façana que dóna al carrer Santiago Rusiñol distribueix les obertures a la part central i permet veure l'existència d'unes golfes pel conjunt de tres finestres que les il·luminen. Aquesta façana es remata en forma esglaonada i dur al centre una decoració esgrafiada que representa una cistella de fruites emmarcada en un rectangle. La composició de les dues façanes és molt ordenada, i en destaquen les sanefes esgrafiades que coronen les obertures, recorren el mur en forma de fris o emmarquen quadres ornamentals fets amb la mateixa tècnica. Un segon element decoratiu són les rajoles vidriades, les quals aporten un motiu cromàtic a la propietat i són presents als llindes de les finestres que comuniquen amb la rambla, al coronament esglaonat i de forma piramidal de l'entrada principal i a la base de les finestres del primer pis del carrer de Santiago Rusiñol. | 08211-37 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 15 | La casa de veïns d'Antoni Prats, va ser projectada per Gabriel Borrell el 1926, durant la que sovint s'ha identificat com la seva segona etapa creativa, més propera al moviment noucentista que al modernista. | 41.3804200,2.0517900 | 420714 | 4581422 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61085-foto-08211-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61085-foto-08211-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61085-foto-08211-37-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'element que té número d'inventari 19157, situat a la Rambla Marquesa de Castellbell 9) té una descripció que sembla correspondre en realitat a aquesta altra casa del núm. 15 (veure fitxa 57). Per contra, la minsa explicació que dóna l'Inventari sobre l'element número 36084 que s'ubicaria a la Rambla Marquesa de Castellbell no sembla correspondre amb l'element ressenyat en aquesta fitxa. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61086 | Torre de Jaume Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-jaume-deu | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es traca d'una casa de petites dimensions de planta baixa i pis. La seva composició es distribueix de forma ordenada, on la proporció i la mesura en són les característiques principals. L'accés elevat de l'ingrés principal es fa a través d'unes escales que donen a una porta rectangular, avui dia de dos batent molt senzills dels anys 60. A banda i banda, hi ha dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració a base d'impostes en els brancals que, en la part superior, s'uneixen al fris que se situa sota el balcó del primer pis. Els espais entre les tres obertures es decoren amb motius vegetals estucats que es desenvolupen des d'un punt central en el que s'ubiquen làmpades. Al primer pis un balcó central amb barana de ferro forjat. Les dues portes que el donen accés presenten una pilastra amb capitell als brancals, la part superior de les quals toca amb una petita cornisa d'una sola motllura. A partir d'aquí les portes presenten un frontó arrodonit. La part superior de l'edifici presenta una zona central més elevada amb un ócul rodó. La façana està arrebossada imitant carraus de pedra. La regularitat de la composició, acosta l'arquitecte al moviment modern de l'arquitectura a través del llenguatge noucentista. Mercè Vidal considera aquesta casa lligada al llenguatge de les Beaux Arts. | 08211-38 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 50 | La torre de Jaume Déu va ser concebuda per l'arquitecte Rubió i Tudurí, qui havia intervingut en la projecció de diversos habitatges a la ciutat, com la torre de Francesc Serra (passeig de Nadal, 1) o diverses cases dels carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall i Torras i Bages o al passeig del Comte de Vilardaga. | 41.3827600,2.0507500 | 420630 | 4581683 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubió i Tudurí | Aquesta casa, obra de l'arquitecte Rubió i Tudurí, no ha estat possible identificar-la a l'IPA, tot i que podria ser alguna de les cases amb adreça i descripció imprecisa i, per tant, sense prou elements per identificar-les. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61090 | Comissaria de Policia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comissaria-de-policia | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici aïllat de considerables dimensions, de planta quadrada i volumetria cúbica. Té planta baixa i planta pis i terrat a la catalana. A la que avui dia és la façana principal, unes escales adossades frontalment obren el camí cap a la porta d'accés a l'interior de l'edifici, salvant així la diferència de nivell entre l'habitatge i el carrer. La porta, rectangular, està flanquejada per sengles finestres també rectangulars. En el pis superior, en posició central i a sobre de la porta, hi ha un petit balcó de plataforma rectangular i recolzat en dues petites mènsules. Té una barana d'obra que repeteix i enllaça la forma de dos hexàgons concèntrics travessats pels seus radis, de manera que es crea un efecte visual geomètric. A banda i banda del balcó, dues finestres rectangulars just a sobre de les de la planta baixa. El conjunt està rematat per una cornisa de motllures amb espiralls i la barana del terrat superior. Les altres façanes són també de disseny senzill. A la façana sud, que segurament havia estat la principal en el moment de construcció de l'habitatge, destaca al primer pis una balconada suportada sobre una única mènsula correguda. Avui dia té barana de ferro, però possiblement es guarnia amb la mateixa solució que el balcó petit de la façana descrita anteriorment. | 08211-42 | Carrer Carreretes, 9-11 | La implantació a Sant Feliu de les fàbriques de seda Bertrand va suposar un canvi també a nivell urbanístic. S'obriren o urbanitzaren carrers (C/ Santa Maria, Sant Antoni o Verge de les Neus) i en ells es van construir habitatges per als obrers, molt propers a la fàbrica. La casa que ara ens ocupa, just davant de les casetes dels treballadors del carrer Santa Maria (fitxa 86) va ser l'habitatge del director de la fàbrica. En temps més recents l'edifici va ser seu de l'emissora Ràdio Sant Feliu i, posteriorment i fins l'actualitat, va passar a ser la comissaria de la Policia Nacional. | 41.3795900,2.0449700 | 420143 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61091 | Torre Francesc Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-francesc-serra | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | La torre de Francesc Serra és un habitatge unifamiliar aïllat de grans dimensions, de planta gairebé rectangular i cobert a quatre aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos i es presenta envoltat d'una zona enjardinada, tot i que només es veuen tres façanes, degut a la presència d'altres construccions al darrera. En planta baixa una petita escala du a la porta principal. Aquesta està flanquejada per dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració perimetral de major pes a la llinda. Entre cada obertura se situen les parelles de mènsules que sustenten el balcó de la planta superior. Aquest és de formes curvilínies i es tanca amb barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són com les de la planta baixa, però presenten una cornisa superior a mode de trencaaigües suportada sobre mènsules. Al segon pis, dos grups de tres finestres en arc de mig punt situades cap els extrems de la façana i unificat cadascun d'ells per l'ampit compartit per les tres finestres. La façana nord presenta una gran terrassa a l'alçada del segon pis que, sustentada en pilastres, forma una porxada en planta baixa. Les portes d'accés a la terrassa són idèntiques a les que a la façana principal permeten l'accés al balcó. Per sobre tornem a trobar una galeria de finestres en arc de mig punt també amb ampit únic per a cada grup de tres finestres. Les vessants de la teulada creen un ràfec rematat per una sèrie de motllures arrodonides i denticulades. La casa té a la part posterior una torratxa coberta a quatre aigües que dóna lloc a un cos diferenciat del volum de la casa. Presenta finestres quadrangulars en el primer i segon pis i en forma d'arc de mig punt en el cos que sobresurt de l'alçada de l'habitatge. | 08211-43 | Passeig de Nadal, 1 B | Aquesta casa és obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va exercir d'arquitecte, urbanista, jardiner, autor teatral i novel·lista i crític literari. A Sant Feliu, va desenvolupar un seguit de projectes arquitectònics entre els anys 1922 i 1934, la majoria situats a la zona de l'eixample de 1902 (carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall, Torras i Bages, passeig de Nadal, carrer de les Neus, rambla de la Marquesa de Castellbell, carrers de Montseny i de Sant Jaume, passeig del Comte de Vilardaga i passatge de Fargas. | 41.3823800,2.0458100 | 420216 | 4581645 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubió i Tudurí | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61095 | Banc a la via pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-a-la-via-publica | -FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. | XX | Banc situat a la via pública, construït a la part exterior del mur que delimita el jardí d'una de les cases del passatge Fargas. Està fet en ciment folrat de trencadís de ceràmica vidriada de trossos irregulars. Es constitueix de seient, respatller i braços. A la part central del respatller hi ha una papallona gran feta a base de trencadís, amb el cos blau i ales de colors ocre, marró, negre i blau. La resta del respatller presenta trencadís de ceràmica de color blanc. Al plànol horitzontal del seient es distribueixen tres peces de ceràmica de forma circular en la que es representa un àliga en color verd sobre fons groc. Les peces estan envoltades de ratjos fets a base de fragments de ceràmica de color blau. D'aquestes tres peces, la central coincideix en posició amb la papallona del respatller. La resta del plànol horitzontal del seient també està coberta de trencadís de ceràmica de color blanc, mentre que el plànol vertical és de ciment vist, si més no avui dia. Tot i que estan molt deteriorats, encara és possible apreciar que els braços del seient estan fets de figures de ceràmica vidriada que representen animals fantàstics. | 08211-47 | Germans Carreras | Banc modernista, segurament de principis del segle XX. Inicialment estava situat dintre del jardí de Can Fargas, mentre que avui dia es troba a la banda del carrer Germans Carreras i adossat al mur que delimita la propietat que hi ha a la part posterior. | 41.3838500,2.0473200 | 420344 | 4581807 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | L'Inventari de Patrimoni de la Generalitat situa aquest banc al carrer Constitució, sense especificar número. La realització d'aquest mapa del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat ha permés comprovar que en realitat està ubicat al carrer Germans Carreras dins de l'illa de cases del passatge Fargas. | 105|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61097 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-11 | - ECO DEL LLOBREGAT. 'La actuación administrativa de nuestro Ayuntamiento'. El Eco del Llobregat. Núm. 1 (Sant Feliu de Llobregat, novembre 1928). P. 2-5. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici aïllat de mitjanes dimensions a que consta de planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular i presenta una coberta composta integrada per diversos faldons de dos vessants. La façana principal dóna a la plaça de la Vila. Les altres donen a la carretera Laureà Miró, al carrer Pou de Sant Pere i al petit espai que queda del costat de Can Panyella, d'accés restringit. Segons el tractament de la superfície de la façana, es distingeixen dos cossos horitzontals: la planta baixa, amb franges encoixinades i els dos pisos, arrebossats. A la planta baixa destaca la porta d'accés a l'interior de l'edifici, en forma d'arc de mig punt i flanquejada per columnes adossades a la façana. El primer pis presenta un balcó central de plataforma curvilínia i tancat amb balustres. Se suporta sobre una mènsula central i sobre les dues columnes que flanquegen la porta principal d'accés. La porta que li dóna accés té pilastres als brancals i, a la part superior, està rematada amb un frontó arquejat que reposa en una sobrellinda amb mènsules. Al centre del frontó es pot llegir en número romans la data de construcció de l'edifici (1928). El tercer pis presenta galeria de finestres rectangulars més sòbries organitzades en dos grups de tres. Entre ambdós grups es pot veure un relleu amb l'antic escut de la ciutat. Per la part posterior, que dóna a la carretera, l'edifici presenta una torratxa de planta rectangular coberta a quatre aigües. | 08211-49 | Plaça de la Vila, 1 | L'edifici de l'Ajuntament va ser projectat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar i encarregat al constructor Llorenç Molins, fill de Josep Molins i Josefa Serra, els fundadors de l'empresa que tant havien treballat per l'arquitecte municipal Gabriel Borrell, el predecessor de Climent Maynés. L'edifici respon a un estil que recorda el noucentisme i va ser inaugurat en plena dictadura de Primo de Rivera, quan Sant Feliu obtingué el títol de ciutat (1929), cosa que va comportar l'ampliació de la plaça per tal que la presència de l'edifici fos més evident i sumptuosa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés i Gaspar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61098 | Casa Bonaventura Raspall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-raspall | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa cantonera de tres façanes, de grans dimensions, volumetria cúbica i amb terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. La planta baixa presenta portes i finestres rectangulars coronades per rajoles de ceràmica vidriada de tonalitats blaves i ocres i motius geomètrics, a to amb la sanefa del mateix material i motius que horitzontalment recorre aquest cos de l'edifici a mitja alçada i que només es veu interrompuda al seu pas per portes i finestres. Aquests elements, que doten de color l'edifici des d'una estètica clarament modernista, van ser produïts a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat i dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni M. Gallissà. A la façana principal s'ubiquen dues portes, una és l'accés principal a l'edifici i l'altra donava accés al magatzem. Destaca la presència d'un sòcol recobert de lloses de pedra de formes irregulars. Al pis superior de la façana del Passeig Nadal s'ubiquen, sense eix de simetria, dos balcons de diferents dimensions. Són de plataforma rectangular amb el frontal decorat amb ceràmica vidriada. Es tanquen amb barana de ferro forjat molt lleugera i estan suportats sobre mènsules esglaonades col·locades asimètricament per adaptar-se a la posició de les obertures del pis inferior. Aquests balcons acullen una i dues portes respectivament, totes elles culminades amb idèntica decoració a les de la planta baixa. El cos de la paret corresponent al segon pis llueix grans i abundants motius esgrafiats de caràcter neoclàssic que fan referència als premis i reconeixements que va rebre l'antic establiment dedicat al comerç d'importació i exportació de fruita i verdura. Concretament trobem grans medallons que mostren als ciutadans del municipi la importància que va tenir la família Bonaventura Raspall per la seva activitat. A la cresteria ondulant del límit superior de l'edifici, sobre un ràfec de maó vermell, trobem una segona tipologia d'esgrafiats que reprodueix garlandes i flors. Per sota del ràfec tornem a trobar una sanefa de ceràmica vidriada també de tons blaus i ocres i motius geomètrics. | 08211-50 | Carrer de Vidal i Ribas, 36-38 / Passeig de Nadal, 22 | Bonaventura Raspall va encarregar el projecte d'edificació de casa seva a l'arquitecte Gabriel Borrell, i l'execució de l'obra va anar a càrrec del constructor Molins. El projecte de Borrell dibuixava els trets més generals de l'edifici la composició per planta baixa i pis, la construcció d'un terrat a la catalana i l'existència d'obertures a les tres façanes. Però la gran quantitat d'ornaments que van aparèixer a l'obra acabada responien a la voluntat del contractista i al costum de l'executor per enriquir el projecte de l'arquitecte. | 41.3825000,2.0472400 | 420336 | 4581658 | 1915 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61099 | Can Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ricart | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Al gener, obres a can Ricart'. El butlletí. Núm. 288 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1983). P. 4. - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Can Ricart, inaugurat'. El butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 8-9. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Antic mas actualment ubicat al centre de la ciutat, de mitjanes dimensions, que ha sofert nombroses modificacions. L'edifici presenta el seu accés principal a l'entrada de la plaça de Lluís Companys, on originalment se situava el jardí, i des d'on s'observa la distribució simètrica dels seus cossos. El central, de planta baixa i dos pisos, i els laterals, més baixos. La porta d'accés principal se situa al cos central. Està flanquejada per finestres, algunes ubicades ja als cossos laterals de l'edifici, de menys alçada. Al segon pis hi ha un petit balcó just sobre la vertical de la porta d'accés. Té una porta i és de plataforma rectangular, tancat amb barana de ferro forjat. A banda i banda se situen diverses finestres. Finalment, al pis superior, corresponent a la part més alta del cos central, hi ha tres petits balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures són de caràcter molt sobri. L'estructura neoclàssica original es fa visible, precisament, en aquests element. Pel que fa a la façana del carrer de la Rectoria, on també trobem una porta d'accés, destacar només la presència de quatre petits balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. L'interior està adaptat a la seva nova funcionalitat i inclou entre d'altres, sales d'exposició. | 08211-51 | Carrer de la Rectoria, 4-6 / Plaça de Lluís Companys | Masia del segle XIX que des del 1989 és seu del casal de cultura de la ciutat. Des d'aleshores allotja, a més de les dependències de l'administració local, diverses sales d'exposicions. Als inicis del segle XXI s'hi va instal·lar al pis superior l'emissora Ràdio Sant Feliu. | 41.3814400,2.0454300 | 420183 | 4581541 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Ricart és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61101 | Torre Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-victoria | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La Villa Victòria és un edifici residencial de grans dimensions construït en terreny amb desnivell, als quatre vents i envoltada de jardí. Dóna a la Rambla Marquesa de Castellbell a l'alçada de la plaça de Pere Dot i al carrer Baix Llobregat. Vista des de la plaça Pere Dot predomina el mur alt que delimita la propietat i que impedeix la visual de la casa. El mur presenta una porta d'accés amb reixa de ferro forjat encastada en l'estructura d'un arc de mig punt adovellat. Per sobre se situa una barbacana de teula vermella sustentada amb mènsules i a banda i banda a l'alçada de la llum de l'arc, dos fanals de ferro forjat. Aquesta porta dóna accés a un rebedor exterior en el que hi ha una font. Al costat de la porta, i una mica per sobre hi ha una fornícula també aadovellada que presenta una profunditat considerable. A la seva base té una jardinera de ceràmica vidriada de tons blaus que reposa sobre dues mènsules. Des del carrer Baix Llobregat és possible apreciar la façana principal de la casa que, en aquest costat, és de planta i un pis. A la planta baixa hi ha una porxada amb un arc de mig punt al centre flanquejat per dos arcs rebaixats a banda i banda. Cada arc coincideix amb una porta d'accés a la casa. Al pis superior les finestres rectangulars s'alternen amb altres d'arc rebaixat. Totes, però, presenten a l'ampit una jardinera d'obra decorada amb ceràmica vidriada i sustentada sobre mènsules. De la part central d'aquesta façana arrenca una torre de petita alçada coberta a quatre aigües. Les façanes laterals presenten una porxada d'arc que comunica directament amb el jardí. Per sobre, una galeria d'arcs rebaixats actualment amb vidre. La coberta presenta una zona central terrassada i delimitada per un parapet. De la seva base arrenquen les quatre aigües de teula vermella que formen la resta de la teulada. | 08211-53 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 80 | Casa encarregada per l'empresari del Liceu, Joan Mestre Calvet l'any 1923 a l'arquitecte Joan de Dalmau. Va ser construïda per Adjuntori Mitjans, que també havia construït altres cases, com els Xalets d'en Fargas o la Torre de Jacint Carnicé. Totes elles es fan durant els primers anys d'urbanització del llindar nord. | 41.3852100,2.0495100 | 420529 | 4581956 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Adjutori Mitjans (constructor) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61103 | Habitatge al carrer Joan Batllori 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-batllori-13 | XX | Edifici d'habitatge de petites dimensions, de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures (dues portes amb entradeta d'esglaons i una finestra) vorejades per una petita imposta que, a la part superior, agafa major relleu i forma una mena de petit fris amb estries verticals . Al pis superior trobem una altra porta d'accés a un petit balcó de plataforma rectangular i tancat amb barana de ferro forjat. Aquí la porta presenta idèntica ornamentació que les de la planta baixa. Tres petits espiralls coronen el conjunt de l'obertura. Per sobre de tot plegat, se situa un falç òcul lobulat. Totes les obertures són molt estretes, cosa que remarca la verticalitat del conjunt. La construcció és molt senzilla i només es veu realçada pel coronament superior ondulat de forma trilobulada amb fris. Es tracta d'una de les diverses cases d'inspiració noucentista ubicada al carrer Joan Batllori, tot i que aquesta s'allunya de l'estil de les que l'envolten per l'absència de motius esgrafiats. | 08211-55 | Carrer de Joan Batllori, 13 | 41.3817700,2.0445000 | 420106 | 4581579 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61104 | Antic escorxador municipal - Actual piscina olímpica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal-actual-piscina-olimpica | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | L'edifici de l'antic escorxador presenta una estructura simple i molt regular. Es tracta d'una nau allargada, de planta és rectangular i teulada a doble vessant. Els murs són de maó arrebossat i pintat per fora, vist per dins. La nau presenta en els seus costats curts dues finestres d'arc rebaixat i una senzilla porta rectangular. A l'espai que dibuixen les dues aigües de la teulada s'hi ubica una petita i senzilla rosassa que contribueix a la il·luminació de l'interior. Al costat llarg de la nau hi ha una porta central que ocupa tota l'alçada de l'edifici envoltada per conjunts de tres finestres, també d'arc rebaixat. Una senzilla cornisa emmarca el cos de la nau i el separa visualment de l'espai definit per la teulada. De l'interior, en destaca l'estructura vista de l'embigat de fusta i la conservació dels carrils per on feien desplaçar els animals morts. El conjunt està avui dia adaptat com a zona de serveis de la piscina municipal descoberta (sala polivalent i bar), motiu pel qual se li ha annexat un espai de nova construcció per ubicar vestidors i lavabos. | 08211-56 | Carrer de Santiago Ramon i Cajal, s/n / Riera de la Font | L'escorxador municipal es va construir el 1924 sobre uns terrenys cedits pel marquès de Castellbell substituint l'antic escorxador situat a l'actual carrer Samaranch. Es requerien unes instal·lacions noves a causa de les normes higièniques de l'època, i Gabriel Borrell va ser qui es va fer càrrec del projecte. L'any 1979, per acord municipal es va decidir tancar l'escorxador i, després de diverses obres de remodelació, l'any 1982 es va reconvertir en espai polivalent i piscina pública. | 41.3788300,2.0410300 | 419812 | 4581256 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | El mateix any de l'obertura del nou complex, el 1982, Ernest Compta, Claudi Arañó i Pere Mora van rebre el premi FAD d'Arquitectura per l'harmonia creada entre l'edifici de l'escorxador, que mantenia la seva estructura original, i els nous vestidors i la piscina. Li hem atribuït un caràcter sanitari a l'ús degut a que a més d'acollir la piscina d'estiu i un bar (caràcter lúdic) actualment és també la seu de la Creu Roja de Sant Feliu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61108 | Masia ca n'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ca-nalbareda | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVI | Masia de tipus basilical, amb un cos central que es presenta més elevat que els altres. És de planta rectangular, coberta a doble vessant amb ràfec i compta amb planta, pis i golfes. Les obertures principals (portes i finestres) s'ubiquen a la façana principal i a la posterior , mentre que les façanes laterals presenten només una petita obertura (gairebé un espirall) just per afavorir la ventilació. A la planta baixa destaca la porta en arc de mig punt al centre de la façana, on apareix gravada la data de 1646. A banda i banda, quasi als extrems del mur, s'ubiquen dues petites finestres quadrades. Al pis superior hi ha tres finestres, una d'elles central i a l'alçada de la porta. Totes tres presenten llinda i brancals de pedra i un ampit remarcat amb motllura. A la part superior, per ventilar i il·luminar les golfes del cos central més alt, hi ha tres finestres en arc de mig punt formant galeria. La taulada forma un ràfec que recorre tots els murs. Les finestres presenten inscripcions: Inscripció -1- El nom M. Bofill junt a altres símbols, gravats a la llinda, probablement era el nom del propietari del mas al segle XVII. Inscripció -2- M. Bofilla i altres símbols gravats a la llinda (font: inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya). | 08211-60 | Vessant del Puig d'Olorda | Es tracta d'una masia de mitjans del segle XVI que segurament no es mostra molt canviada respecte de la construcció original. No tenim dades de la seva història. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de ca n'Albareda va ser construïda a mitjans del segle XVI, i actualment conserva el seu aspecte original. | 41.3996400,2.0422500 | 419940 | 4583565 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La troballa de restes arqueològiques del paleolític inferior dins aquesta propietat, demostra la presència de caçadors a la vora del Llobregat fa més de 100.000 anys. A l'Inventario de Patrimonio Arquitectónico realitzat pel Ministerio de Cultura l'any 1979 apareix, segurament com un error, com a Masia de Can Cuyàs, però la descripció correspon a la de Ca n'Albareda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61109 | Ateneu santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - BALETA, Pere. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 159 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER I FONTANET, Jordi. L'Ateneu, 1881-2006 la utopia de la llibertat. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2006. 125 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. | XX | Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis dissenyat amb un llenguatge molt sobri. La planta baixa presenta un sòcol delimitat per un fris de motllures interromput al seu pas per les obertures. Aquestes estan curiosament plantejades, ja que les portes de la planta baixa, de forma rectangular, es fan coincidir perfectament amb les finestres del pis superior, en arc de mig punt, creant un efecte visual d'obertura única que va des de la planta baixa arriba al pis de l'edifici, interrompuda només per una peça rectangular entre ambdues parts que fa de llinda de la porta i de lleixa de la finestra superior. Entre les dues portes que utilitzen aquest recurs es troba una finestra rectangular que en la seva obertura presenta dues columnes petites i senzilles, de fust una mica bombat, que sustenten una llinda de grans dimensions en les que es pot llegir el nom de l'entitat, Ateneu Santfeliuenc. Les lletres estan fetes amb fragments de ceràmica vidriada de color blau sobre fons blanc i tenen una clara inspiració modernista. Van ser fetes per Vicenç Boloix i Nicolau, paleta de Sant Feliu i soci de l'Ateneu. Aquesta llinda fa alhora de lleixa de l'obertura de mig punt que s'hi troba a sobre. Formalment, la seu de l'Ateneu Santfeliuenc es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del moviment cultural vigent en l'època de la seva construcció: el noucentisme. Per altra banda, l'estendard de roba de seda que es conserva a l'interior, presenta diferents motius, alguns pintats i altres brodats, que actuen tot sovint com a metàfores representant la llibertat, el coneixement el treball, la força, la victòria i també la música, l'escultura i la pintura. | 08211-61 | Carrer de Vidal i Ribas, 23-25 | L' edifici, projectat per Climent Maynés (arquitecte municipal) l'any 1923, va ser executat per l'empresa familiar dels Boloix i la societat Albert Albertí, Germans. Formalment, es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del noucentisme, moviment cultural vigent en l'època. La seva construcció va propiciar un avenç per a l'entitat, no només en l'àmbit de les activitats de lleure, sinó també en les relacionades amb l'ensenyament. Les lletres amb el nom de l'entitat que llueixen a la façana, d'inspiració modernista, van ser refetes l'any 1997 per normalitzar al català el nom de l'entitat, però és va fer tot respectant el model original del seu autor, el paleta Vicenç Boloix i Nicolau. | 41.3821700,2.0468900 | 420306 | 4581621 | 1923-24 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés | Tot i que la titularitat actual de l'equipament és privada, actualment hi ha un conveni amb l'ajuntament de Sant Feliu que permet fer-ne un ús semipúblic. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61112 | Latoneria de J. Ribas i Cañameras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/latoneria-de-j-ribas-i-canameras | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Habitatge de petites dimensions, situat entre mitgeres, de planta baixa i un pis, compost de dos cossos horitzontals. A la planta baixa un arrebossat imita carreus damunt del mur i està composada per una porta principal d'entrada, doble i flanquejada per dues finestres balconeres que presenten barana de ferro forjat fins a un terç de la seva alçada. Totes aquestes obertures tenen una imposta que recorre el seu perímetre. Al primer pis es reprodueix l'esquema de la planta baixa però la porta es substitueix per un mur esgrafiat amb la inscripció 'Latonería de J.Ribas Cañameras'. Aquí, les dues finestres laterals estan envoltades d'elements decoratius estucats. Aquest primer pis també té una balconada que recorre quasi tota la façana. Coronant l'edifici trobem una cornisa amb espiralls i el ràfec, que se sustenta sobre cabirols de biga amb mènsula. | 08211-64 | Carrer de Sant Llorenç, 25-27 | Casa propietat de la família Ribas-Cañameres, que ostentaven un negoci de producció de productes de llautó, tant des d'una vessant de producció en sèrie (aixetes) com artesanal (canelobres, espalmatòries, etc). Tenint en comte que la urbanització del carrer Sant Llorenç es produí durant la dictadura de Primo de Rivera, aquesta casa deu ser dels anys 20 del segle passat. Així ho confirma també l'estil constructiu dintre del noucentisme. | 41.3808400,2.0490600 | 420486 | 4581472 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36125). | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61113 | Catedral de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catedral-de-sant-llorenc | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ. 50 anys de la nova església. 1946-1996. Sant Feliu de Llobregat: Parròquia de Sant Llorenç, 1996. 77 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. 73 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'actual Catedral de Sant Llorenç està ubicada a la Plaça de la Vila, a l'extrem oposat a l'ajuntament i de cara a aquest. Una de les seves façanes laterals transcorre pel carrer de Pi i Margall mentre que l'altre dóna a un pati on es troba la seu l'Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut. L'edifici és de marcat estil historicista. Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta de creu llatina. Consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular i un cimbori poligonal sobre el creuer i lucernari. La façana principal presenta una portada en arc de mig punt recolzat a banda i banda sobre una parella de columnes de fust cilíndric amb una senzilla basa d'estil dòric i capitell amb motius florals d'inspiració medieval. Al timpà un conjunt escultòric narra un episodi del martiri de Sant Llorenç, el patró de la ciutat: el Sant, en posició central i dret, vestint la dalmàtica pròpia del diaca, l'àngel que pren la graella del martiri a l'esquerra i un personatge masculí a la dreta en posició agenollada. Al voltant del timpà, dues arquivoltes esculpides amb motius florals i geomètrics. A sobre d'aquest conjunt un finestral en arc de mig punt i triforat. Presenta quatre columnes amb capitells també d'inspiració medieval i gelosia. La part superior d'aquesta façana es remata amb una successió de petits arcs cecs i una gran motllura. Al costat esquerre d'aquesta façana s'aixeca el campanar construït a principis del segle XX. Té cinc pisos i és de planta quadrada a la base i poligonal als dos pisos superiors. L'interior es distribueix en tres naus: les dues laterals amb volta i la central amb enteixinat a la manera de les basíliques romanes. A mig creuer s'aixeca la cúpula que descansa sobre dos pilastres de la nau central i les dues de l'absis que inicien l'arc. El presbiteri se separa de la resta de l'església per una gran grada, i l'altar està aïllat de la paret. L'ornamentació del retaule es va desenvolupar de la mà del pintor Francisco Labarta. Està dividit en tres compartiments: el central, a l'absis, destinat a la imatge (pantocràtor), un plafó daurat emmarcat en marbre on es llegeix 'Nigra sum sed formosa', en combinació amb els dotze estels de Maria. Destaquen altres escenes evangelistes com la del judici i el martiri de Sant Llorenç als costats del mateix absis. Els murs de l'escala estan decorats amb pintures al fresc que representen el naixement de la verge i la visita de santa Isabel, i aquestes estan ambientades a l'ermita de la Salut i les muntanyes de Santa Creu. | 08211-65 | Plaça de la Vila / Carrer de Pi i Margall, 4 | Com és habitual en els llocs sagrats, l'antiga església parroquial projectada per l'arquitecte Francesc Renart i Arús (1822) i situada al mateix indret on trobem la catedral actual, va ser construïda sobre un temple encara més antic. Fins a la seva destrucció durant la guerra civil, l'església va ser encara objecte d'intervencions arquitectòniques, com la de Josep Simó Fontcoberta, que dissenyà una nova portada l'any 1862. El 1940 van iniciar les obres de construcció del nou edifici sota la direcció de l'arquitecte Josep Ros, i la consagració del nou temple es va fer sis anys més tard. El campanar va ser l'únic element que es va conservar del conjunt original de l'església, i es va integrar a la nova construcció feta de blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat. De gust neobizantí i caràcter historicista, l'edifici té tres naus, creuer i lucernari. Els constructors foren Ernest Claramunt, primer, i Adjutori Mitjans, més tard. L'ornamentació va ser a càrrec del pintor Francisco Labarta. El 2004 es va decretar la constitució del nou bisbat de Sant Feliu, que elevava al rang de catedral l'església parroquial de Sant Llorenç. | 41.3809300,2.0458800 | 420220 | 4581484 | 1940 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Ros i Ros, arquitecte; | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61114 | Habitatge del carrer Carcereny i Tristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-carcereny-i-tristany | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'habitatge unifamiliar del número 7 del carrer de Carcereny i Tristany es disposa entre mitgeres i segueix la tipologia de planta baixa i pis,amb planta rectangular. Les seves obertures, resoltes en arcs de mig punt, es disposen de forma simètrica, i són coronades per unes motllures que reprodueixen motius florals. Les del primer pis, donen pas a l'obertura d'un balcó que s'eixampla en la seva part central i se suporta a través de quatre mènsules. La barana del terrat, conforma un dibuix sinuós que trenca amb la racionalitat compositiva i mostra la data en què es va construir la propietat (1930) i, per sobre, amb el mateix estil i cromatisme que els números, es llegeixen les inicials JP. El conjunt de la façana presenta una composició proporcionada i mesurada. | 08211-66 | Carrer de Carcereny i Tristany, 7 | El carrer de Carcereny i Tristany que acull aquesta casa es va obrir l'any 1923 com a nova extensió d'habitatges populars. El clima de benaurança social i econòmica de Sant Feliu durant els anys vint, va permetre el desenvolupament del pla d'Eixample redactat per Gabriel Borrell i aprovat per l'ajuntament el 1904. | 41.3829900,2.0430200 | 419984 | 4581716 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61114-foto-08211-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61114-foto-08211-66-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61115 | Casa Dolors Vergés i Nuri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-verges-i-nuri | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En planta baixa presenta una porta i una finestra rectangulars amb els angles superiors arrodonits. L'aspecte més interessant és la decoració en forma d'imposta trilobulada que porten a la part superior i que cau en forma de petit brancal fins a la base de les obertures. Al primer pis només té un petit balcó en posició central de plataforma trilobulada amb frontal motllurat amb barana de ferro forjat. La porta que hi dóna accés és també rectangular amb els angles superiors arrodonits, i presenta una imposta a la part superior tractada amb un estucat que li dóna una textura rugosa. És possible que representi algun motiu vegetal, però no es pot apreciar correctament des del carrer. Per sobre hi ha una sanefa estucada situada entre una motllura i una petita cornisa i en la qual es veu també un espirall molt treballat, de forma oval i envoltat de motius vegetals. L'acabament de la façana segueix unes formes mixtilínies amb la part central més elevada i en la qual se situa un estucat que representa una cistella amb flors. El coronament final d'aquest parapet és una doble motllura d'obra. | 08211-67 | Carrer Joan Maragall, 97 | Casa projectada pe Nicolau Rubió i Tudurí, expressió de la perduració de l'estil modernista ja entrat el segle XX. | 41.3799200,2.0487100 | 420456 | 4581370 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubio i Tudurí (arquitecte) | Forma part de la ruta modernista de Sant Feliu. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61117 | Cases Bertrand noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bertrand-noves | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un conjunt de sis cases no gaire grans, adossades, de planta baixa i pis, amb jardí a la part posterior, que conformen una illa d'habitatges. Estan coberts amb terrat a la catalana. En planta baixa presenten una successió d'obertures (una porta i dues finestres amb reixa per a cada habitatge) en forma d'arc carpanell lleugerament lobulat d'estètica modernista. Els batents de les portes són també de clara inspiració modernista. La superfície de la façana està estucada imitant carreus de pedra. El pis superior presenta per a cada habitatge un balcó amb plataforma d'angles arrodonits i tancat amb barana de ferro forjat El frontal de la plataforma està decorat amb ceràmica vidriada blanca i blava. Les dues portes que donen accés als balcons tenen idèntica forma a les de la planta baixa. Per sobre d'elles i a una mica de distància, un petit filet ondulat de rajoletes i trencadís s'encasta a la façana i ressegueix la forma de la part superior de les obertures de totes les cases, unificant així el conjunt. La mateixa rajoleta l'observem en la decoració de sanefes verticals estretes que emmarquen les portes arrencant de la depressió de la forma ondulada horitzontal. L'espai de façana que queda entre les portes del balcó central s'omple amb esgrafiats grans i vistosos de motius florals en garlanda i indica la data de construcció dels edificis (1912). La part superior de la construcció adopta també amb formes ondulades i es remata amb una motllura coberta amb trencadís de ceràmica vidriada de tons blaus, verds i blancs. El conjunt mostra altres detalls de clara inspiració modernista, com la decoració dels batents de les portes a base de motius florals i línies corbes i entrellaçades o els poms. | 08211-69 | Passeig de Bertrand, 1-11 | Les conegudes casetes Molins del carrer Passeig de Bertrand van ser encarregades per Josefa Serra de Molins, esposa del contractista d'obres Josep Molins, al llavors arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1907. Borrell havia estat el responsable de dissenyar el pla d'eixample (o pla geomètric) del municipi aprovat el 1904, i el conjunt arquitectònic que ens ocupa va representar un exemple tipològic típic de molts pobles de la zona que estaven en constant creixement. Les obres van ser executades pel constructor Josep Molins un any més tard, i es van acabar el 1912, data que consta en la façana central del passeig Bertrand. La rajola que decora les cases procedia de la fàbrica Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat. | 41.3812200,2.0475000 | 420356 | 4581515 | 1907 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona (arquitecte) i Josep Molins (contractista) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61118 | Habitatge al carrer Laureà Miró 278-280 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-laurea-miro-278-280 | XX | Casa de grans dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües amb carena paral·lela a la façana, tot i que sobre la façana principal aquesta teulada queda dissimulada i aparenta un acabament en terrat a la catalana. Té planta baixa i pis. A la planta baixa trobem en posició central tres portes d'accés rectangulars força estretes i molt juntes, unificades gràcies a que estan emmarcades en una imposta en forma d'arc rebaixat amb decoracions a base de rajoles de ceràmica de tons blaus. A banda i banda d'aquest conjunt es troben sengles finestres rectangulars molt senzilles. A la planta superior, també en posició central, un joc de dues finestres queda unificat gràcies a l'ampit i la jardinera única que presenten. Aquesta darrera està remarcada amb rajoles de color blau cobalt i recolzada sobre tres mènsules. A la part superior d'aquestes finestres també trobem decoració de ceràmica blava. Aquestes finestres centrals estan flanquejades per sengles portes laterals que donen a un balcó de plataforma rectangular decorat també amb ceràmica blava i amb barana de ferro forjat. En el conjunt de la façana destaca la decoració d'imposta a base de formes geomètriques (denticulats i línies suament sinuoses) que uneix visualment les obertures del pis superior fent ziga-zagues que, en el vèrtex d'unió amb portes i finestres du una petita peça de ceràmica blava. La part superior de l'edifici està coronada per una cornisa composta que forma un ràfec. Està situada per sobre d'un petit fris que recorre també tota la façana i coronada amb teules. Per sobre d'aquest element, l'acabament en línies sinuoses de la façana amaga la teulada a dues aigües i simula un terrat a la catalana. És aquí on, al centre, trobem delimitada amb ceràmica blava una figura ovalada que du inscrita la data de construcció de l'edifici, 1925. | 08211-70 | Carretera Laureà Miró, 278-280 | Pertany al grup de cases que es van construir a banda i banda de la carretera durant el segle XX i de la majoria de les quals se'n desconeix l'autoria. Aquesta, tot i ser una mica més vistosa que la resta gràcies a la utilització profusa de ceràmica, ens remet també a uns materials relativament econòmics tot i que permeten l'adhesió a la modernitat per la via de l'estil arquitectònic i d'un element relativament assequible, com és la ceràmica. | 41.3825000,2.0423000 | 419923 | 4581662 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61119 | Casa del carrer Verge de les Neus, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-39 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions, entre mitgeres, amb soterrani, planta baixa i planta pis i teulada a dues aigües. La façana ha estat restaurada recentment. A la planta baixa presenta al nivell del sòl un petit sòcol de pedra interromput per la porta d'accés a l'habitatge i per una petita una obertura de forma rectangular que, estant arran de terra, il·lumina el soterrani. A sobre d'aquesta petita obertura se situa una finestra també rectangular, però amb es dos angles superiors arrodonits. Immediatament per sobre d'aquest element trobem un balcó molt petit amb barana de ferro forjat al qual s'accedeix des d'una porta que presenta idèntica forma que la finestra inferior. Aquest balcó té la part inferior de la seva plataforma decorada amb rajoles posades en escata. Al seu costat, una altra finestra curiosament cega, amb les mateixes característiques formals i rematada al seu ampit per una jardinera de rajoles de ceràmica vidriada de motius geomètrics de colors blaus, ocres i blancs que mor contra la paret amb una estructura esglaonada. Totes les obertures de l'edifici estan decorades amb esgrafiats lineals amb rematament floral resseguint la seva part superior. Finalment cal destacar el ràfec que forma la teulada i que se sustenta en moltes petites mènsules esglaonades situades molt pròximes entre sí. | 08211-71 | Carrer Verge de les Neus, 39 | Cases de principis del segle XX. Els carrers Verge de les Neus, Santa Maria i Sant Antoni es van urbanitzar responent a la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de Can Bertrand per tal d'habilitar habitatges per als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que es comprèn entre els carrers Carreretes i Armenteres i, més endavant, es van prolongar fins al carrer Sant Joan. | 41.3791000,2.0423300 | 419921 | 4581285 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61123 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XX | Masia formada per tres cossos de diferent alçada. El central, la torre original al voltant del qual s'aixecà la casa pairal, és una torre datada en el segle X, amb porta en arc de mig punt aadovellada situada cap a la dreta de la façana. Per sobre se situa una petita finestra en arc trilobulat que sembla haver aprofitat alguns materials d'algun altre element arquitectònic (s'aprecia la presència de dos peces que semblen petits capitells esculpits aliens al conjunt). La torre acaba en teulada d'una sola aigua. A banda i banda d'aquest cos central hi ha sengles construccions de cronologia posterior molt integrades. Totes dues presenten coberta a doble vessant i s'han construït de forma adaptada a la topografia del terreny, de manera que l'ala esquerra té per la cara est del conjunt una porta d'accés a l'alçada del segon pis de la torre. El conjunt d'obertures d'aquests cossos són quadrangulars. La masia té mina d'aigua. | 08211-75 | Entorn a la riera de la Salut | L'origen de can Messeguer es remunta al segle X, quan la masia i les seves dependències es van construir al voltant d'una torre de defensa antiga, quedant aquesta integrada al conjunt. Durant el segle XIII el mas va patir vàries reformes significatives. Encara ara la masia de Can Messeguer manté la seva activitat agrícola i ramadera. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.4019800,2.0648800 | 421834 | 4583804 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61124 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-2 | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XII-XVIII | Masia formada per diversos cossos molt integrats, alguns d'ells visiblement recents. Té planta baixa i pis i, en el cos central més elevat, hi té unes golfes. El cos principal, segurament el més antic, com hem dit amb la part central més elevada, té una porta centrada a la façana, en arc de mig punt i aadovellada, sobre la qual es pot llegir el nom del mas sobre rajoles vidriades en color blanc i blau cobalt.. Per sobre una finestra quadrangular amb llinda, brancal i ampit ressaltat i, a la part superior, dues finestres gairebé quadrades i sense estructura de tancament delaten l'existència d'un espai ventilat, segurament per emmagatzemar fruita. Les ales laterals són també molt senzilles, amb finestres quadrangulars, amb llinda, brancals i ampit. La part superior de la teulada té una solució complicada de diverses aigües. Bàsicament s'ha de parlar d'un cos central amb doble vessant i amb carena paral·lela a la façana i, per a les ales laterals d'aquesta zona més elevada, dues cobertes a doble vessant, però perpendiculars a la façana. Tot el conjunt de cobertes acaba fent un ràfec sobre l'edifici. Prop de la masia hi ha una petita construcció que correspon a la font de can Parellada. | 08211-76 | Entorn a la riera de la Salut | La construcció de la masia és segurament del segle XII. Posteriorment, ja cap el XVIII, es realitzen una sèrie d'ampliacions que sembla que fins i tot van modificar la situació de la porta d'entrada. Deixant de banda modificacions molt recents, els treballs del segle XVIII són els que li van donar essencialment l'aspecte que té ara. És llavors quan tenim documentat el cognom Parellada. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Parellada va ser construïda durant el segle XII i, al llarg dels segles, s'hi han fet moltes ampliacions i modificacions tal i com podem notar observant el seu aspecte exterior. Una de les més importants es va produir el 1779, quan es va canviar la situació de l'accés principal. Durant molts anys, la propietat es va dedicar al conreu de secà (garrofa, vinya i ametlla) i de regadiu (arbres fruiters) i també a la pastura. Actualment, és una de les poques masies que manté actiu el conreu, encara que de manera molt reduïda. | 41.4019300,2.0624800 | 421634 | 4583801 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61126 | Can Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dot | -- DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XVIII | Masia situada al costat de can Llobera que també ha estat molt restaurada al llarg dels últims anys. Està formada per tres cossos de planta rectangular i teulada a dues aigües. El cos principal té planta i dos pisos. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc de mig punt adovellat flanquejada a banda i banda per una finestra rectangular. El primer pis té a l'alçada de la porta d'accés un petit balcó amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Està també flanquejat de finestres. Al pis superior i ha galeria de finestres en arc de mig punt. Aquestes obertures dels pisos es reprodueixen de forma idèntica a la façana lateral que no té cossos annexos. Al costat dret de la façana principal s'annexa el primer cos, que és més baix que el principal i té teulada d'una sola aigua. Presenta finestres rectangular. A la part posterior del cos principal trobem el tercer annex, que reprodueix l'esquema d'obertures d'aquell. | 08211-78 | Carrer de Cuenca, 6-8 / Carrer de Tirant lo Blanc, 5 | Masia restaurada a finals del segle XXI La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3853100,2.0438700 | 420058 | 4581973 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Dot és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són can LLobera, can Ricart i can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61127 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-2 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. | 08211-79 | Carrer de Joan Batllori, 8-10 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia. Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928). Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats. | 41.3817600,2.0447600 | 420128 | 4581578 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61128 | Can Calders o casa de Josep Mallol Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calders-o-casa-de-josep-mallol-albareda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Habitatge unifamiliar obert als quatre vents de mitjanes dimensions i planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis, golfes i una torre adossada. La coberta a doble vessant amb un ràfec molt pronunciat que dota de singularitat l'edifici. L'interior del ràfec està decorat amb rajoles de terracota posades en escata. A la planta baixa, del costat de la façana principal hi ha una porxada asimètrica formada per arcs deprimits amb pilars de secció quadrada que tenen un petit capitell fet amb ceràmica vidriada de color blau amb un motiu floral. La porxada està dotada de tres obertures rectangulars molt allargades, dues d'elles portes. Al pis superior la part de la porxada suporta una balconada amb barana de ferro forjat que s'estén també a les façanes laterals de l'habitatge, on se suporta en mènsules esglaonades. Diverses portes permeten l'accés. Per sobre de la balconada, de la part de la façana principal, pot observar-se una finestra amb una mica de cresta a la part superior, flanquejada per rebaixos que donen continuïtat la seva forma. Al llarg de la façana i també al sostre del porxo, trobem motius esgrafiats que reprodueixen sanefes naturalistes. Com a element decoratiu, també s'observa la ceràmica vidriada que, a mode de capitell, guarneix les columnes exteriors de l'edifici. A una de les façanes laterals es pot observar el cos sencer de la torre, de planta quadrada i coberta a quatre aigües. A la seva façana s'observen dos conjunts superposats de tres finestres en arc apuntat situades de forma esglaonada. | 08211-80 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 79 | A principis del segle XX, Sant Feliu va començar a créixer a banda i banda del recinte que comunicava la plaça de la Vila amb els carrers de Falguera i de Joan Maragall. La urbanització de la Rambla és fruit del projecte d'urbanització del Llindar Nord, aprovat per l'ajuntament l'any 1922, en el moment en què Gabriel Borrell feia el traspàs del càrrec d'arquitecte municipal al jove Climent Maynés. La casa que ens ocupa en aquesta fitxa és de les primeres edificacions que es fan en aquesta zona un cop projectada la Rambla. | 41.3859300,2.0480900 | 420411 | 4582038 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Llorenç Molins (constructor) | La masia de Can Calders és també coneguda amb els noms de Cal Pep de les Oques (així es denomina a l'IPA) i Casa de Josep Malllol Albareda. . | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml