Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61089 | Cases d'en Molins (Jacint Verdaguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-molins-jacint-verdaguer | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | És un conjunt de 6 cases amb algunes diferències entre elles pel que fa a la conservació. | Es tracta d'un conjunt de sis cases unifamiliars de petites dimensions projectades per Gabriel Borrell i Cardona i executades pel contractista Molins. Enllaçades en fila entre mitgeres, són precedides per un petit jardí i consten de planta baixa i pis. A destacar especialment el predomini de les línies corbes, presents en el remat de les façanes, en la forma arquejada de les finestres (que recorda les de les cases d'en Molins del Passeig Bertrand –fitxa 69), en la forma dels balcons i el altres elements decoratius. Les cases s'estructuren en planta baixa i pis. En planta baixa les cases presenten obertures rectangulars. Al primer pis hi ha un petit balcó de formes arrodonides i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés tenen forma d'arc rebaixat lleugerament trilobulat i estan decorades amb una imposta perimetral. Per sobre la línia de façana juga amb formes arrodonides i l'espai que es genera es decora amb un element fet a base de ceràmica vidriada. Les tanques de les cases concentren gran part de la decoració de filiació modernista. Així trobem aplicació de ceràmica trencada procedent de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues a la part superior de la tanca i aplicació de còdols de riu en tots els elements d'obra que separen les propietats del carrer. A més, es va jugar amb el color dels còdols per crear motius geomètrics i, fins i tot, per posar la data de construcció en xifres romanes (MCMXII). | 08211-41 | Carrer de Jacint Verdaguer, 17-27 | Conjunt de sis cases de clara inspiració modernista projectades per l'aleshores arquitecte municipal Gabriel Borrell i realitzades pel contractista Molins. Diversos indicis apunten que el resultat final és, pel que fa a la decoració, fruit de l'empremta del constructor més que no pas de l'arquitecte. Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins la qual, sovint, dotava les obres amb un toc personal amb la introducció de cromatismes per mitjà de la ceràmica o amb la utilització de materials com els còdols de riu i les pedres. | 41.3811100,2.0497400 | 420543 | 4581501 | 1909-12 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61302 | Ca l'Estanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestanquer | s. III | desaparegut | Jaciment a l'aire lliure on s'ha detectat la presència d'una vila romana. A nivell d'estructures s'ha recupetat una part del mur i part d'un paviment d'opus signinum. També s'ha registrat ceràmica sigil·lata hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lata africana A, llànties i ceràmica romana del s.I-III d.C. | 08211-254 | Plaça de la Vila 3-4 | L'enderrocament de la casa de Ca l'Estanquer va permetre l'excavació de la finca, on es va recuperar una part del paviment d'opus signinum, una part del mur, ceràmica sigil·lada hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lada africana A i llànties. El jaciment va quedar destruït a l'edificar una sucursal bancària. L'any 1976 es va enderrocar la Casa d'en Xifré, fet que va permetre descobrir un mur de la vil·la romana i constatar que tenia continuitat per les cases veïnes. També cal destacar la participació de l'ARES (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu) que va permetre recuperar ceràmica romana. | 41.3829200,2.0468000 | 420300 | 4581705 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61125 | Can Llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobera | - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat | Masia avui dia situada al centre del municipi. Presenta un aspecte molt reformat i adaptat a la seva nova funcionalitat com a equipament socio-sanitari. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i coberta a doble vessant,amb l'aigua cap a la façana principal. Antigament se l'havia conegut com a Torre Talavera. El seu entorn immediat està delimitat per una tanca d'obra amb ferro forjat i dins d'aquest recinte enjardinat hi ha una petita capella documentada ja al segle XVIII. La masia conserva diversos elements medievals. A la plata baixa de la façana principal té la porta d'accés en arc de mig punt aadovellada, flanquejada asimètricament per finestres quadrangulars. Al primer pis, ocupant la posició de la porta, hi ha un petit balcó amb barana de ferro forjat i finestres a banda i banda en correspondència amb les finestres del pis inferior. Idèntics elements es troben al pis superior. El conjunt d'aquesta banda de la façana es remata amb un petit ràfec que fa la teulada. L'angle sud-est de la casa presenta annexa una estructura en forma de torre de planta gairebé quadrada lleugerament més alta que el conjunt de la casa. Està coberta a doble vessant i presenta a ambdues façanes algunes finestres en forma d'arc de mig punt i d'arc trilobulat. La capella, de petites dimensions, té planta rectangular i teulada a doble vessant. És de nau única amb campanar d'espadanya i presenta a la façana principal una porta rectangular amb rosetó a sobre. | 08211-77 | Passeig dels Pins, 2 | Masia del segle XIX tot i que algunes fases de la seva construcció poden remuntar-se al segle XVI, a jutjar pels elements medievals que encara conté. Avui dia està dins la trama urbana del municipi i és la seu d'un equipament socio-sanitari. Per aquest motiu l'any 1997 va ser reconstruïda després de l'enderroc de bona part de l'edifici per la dificultat de consolidar-lo. És per això que les úniques parts originals que queden són la torre i la capella situada als seus voltants, tot i que la reconstrucció va seguir fidelment les característiques de la casa. | 41.3855500,2.0439900 | 420068 | 4581999 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Llobera és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can Ricart, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta com a enderrocada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61094 | Dues cases aparellades (Família Costa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-familia-costa | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Tot i tenir un correcte estat de conservació a nivell estructural, el conjunt està mancat d'un cert manteniment. | Les dues cases aparellades de la família Costa són obra de 1910, i es desconeix el seu autor. Tot i acollir dos habitatges, es tracta d'una única construcció de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Presenten una façana unitària que acull, al centre, els dos accessos principals amb un portal més estret al mig. Cada porta està coronada per una imposta que sobresurt lleugerament respecte de la superfície de la façana. Té forma d'arc apuntat. A més, el conjunt de les tres portes queden emmarcades per una altra imposta en arc de mig punt. A cada extrem de la façana hi ha una finestra balconera de forma rectangular amb barana de ferro forjat i decoració de volutes a la part superior. Tot el conjunt de finestres i portes d'aquesta façana està alhora emmarcat per impostes amb forma d'arcs més altes que les anteriorment descrites. Al cos superior, quatre obertures es disposen al voltant d'un eix de simetria, essent les dues interiors portes d'accés a sengles balcons amb barana de línies arrodonides en ferro forjat i plataforma rectangular. Aquestes quatre obertures estan coronades per crestes en forma d'arc de reminiscència ogival que acaben en volutes que reposen sobre la zona dels llindes i presenten al mig un espirall romboïdal sota una motllura arquejada. L'edifici es corona amb barana de ferro forjat. Els apunts neomedievals i gòtics que hi trobem són l'enllaç d'aquest edifici amb el corrent modernista. | 08211-46 | Carrer de Torras i Bages, 28-30 | Les cases van ser projectades al 1910, data que figurava a la façana de l'edifici i que avui dia ha desaparegut. | 41.3807700,2.0472400 | 420334 | 4581465 | 1910 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61094-foto-08211-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61094-foto-08211-46-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. La data de l'obra constava al centre de l'extrem superior de la façana, detall actualment desaparegut. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61234 | Cova de l'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lor | 5500 aC | Tot i que la zona està sotmesa a un constant procés de degradació a causa de l'activitat de la cimentara, val a dir que la Cova de l'Or té l'entrada protegida per una reixa de ferro. | Jaciment situat dins d'una cova, a la vessant sud oest del Puig d'Olorda, on s'han trobat restes datades des de el Neolític Antic Cardial fins el Ferro Ibèric Antic. Tot i això els materials manquen de situació estratigràfica, fet que dificulta la seva localització cronològica.. La cova de l'Or pertany a un conjunt de baumes situat sota el cim de Santa Creu d'Ollorda, probablement connectats. | 08211-186 | A la vessant sud-est del Puig d'Olorda | El període del Neolític implica la implantació d'un nou sistema econòmic i productiu. La base seran l'agricultura i la ramaderia, convertint les societats caçadores/recolectores en societat sedentàries productores d'aliments . Aquestes activitats van lligades a tota una nova tecnologia (falç, aixades, destrals, ...) i noves estructures (sitges, magatzems). La indústria lítica no desapareix, però pateix una reducció de la diversificació d'utillatges, alhora s'introdueix una nova tècnica que la perfecciona, polir la pedra. El fet material més característic del neolític serà l'aparició de la ceràmica, que s'ha convertit en un element clau per catalogar els diferents grups . En el cas de la Cova de l'Or el material aparegut, dipositat al Museu de Molins de Rei, ens situa en un període de Neolític Cardial i d'època Ibèrica. | 41.4122300,2.0533400 | 420882 | 4584953 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-2.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades consignades en aquesta fitxa han estat preses a peu de cova i no coincideixen plenament amb les que consten a la carta arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat . | 78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61254 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 110 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-110 | XIX-XX | Tot i que l'estructura està en bon estat, l'edifici està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i cobert amb teulada a dues aigües. S'estructura en planta baixa i pis i es desenvolupa al voltant d'un eix de simetria central longitudinal. En general destaca l'estucat en forma de carreus a les cantonades i sobre l'obertura principal de l'immoble. En planta baixa presenta una porta central més gran, en forma d'arc rebaixat, flanquejada per dues portes de la mateixa forma, però més estretes i baixes, de manera que la llum de l'arc de la porta central coincideix amb la clau de l'arc de les portes laterals, creant un efecte d'ordre. Per sobre d'aquest conjunt, ja al primer pis, un petit balcó amb plataforma de línies corbes, frontal motllurat i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través d'una porta rectangular emmarcada per impostes i amb una petita cornisa a la part superior. La part superior de l'edifici presenta una cornisa amb ràfec i, per sobre, dues motllures en forma de volutes que arrenquen dels extrems de l'edifici i moren al centre de la façana, sobre una mena de gran peanya central. Es un exemple més de la necessitat de simular un terrat a la catalana tot amagant la teulada a dues aigües. | 08211-206 | Carretera Laureà Miró, 110 | 41.3794200,2.0468800 | 420302 | 4581316 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61254-foto-08211-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61254-foto-08211-206-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61249 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-23 | XX | Tot i que l'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, el conjunt està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb carena paral·lela a la façana. S'estructura en planta soterrani, planta baixa i pis. En planta baixa una porta central de forma rectangular està flanquejada per sengles finestres també rectangulars amb l'ampit sortint de frontal motllurat. Per sota es poden veure unes petites obertures que il·luminen la planta soterrani. El primer pis està visualment separat del cos de la planta baixa per una petita motllura i pel diferent tractament de la superfície, que dibuixa de forma molt lleu uns falsos carreus de pedra.. En ell trobem dos balcons arrenglerats amb les finestres de la planta baixa. Són de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a ells a través d'una porta de forma rectangular. Al gran espai que queda entre els dos balcons trobem un medalló apaïsat de forma ovalada envoltat per motius vegetals. Al seu sí es pot llegir la data de construcció de l'edifici, 1903. El coronament de l'edifici consta per una banda del cos corresponent a la cambra d'aire, amb els seus espiralls, i un parapet de balustres que amaga la coberta i simula un terrat a la catalana. | 08211-201 | Carretera Laureà Miró, 23 | 41.3795800,2.0504900 | 420604 | 4581330 | 1903 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61249-foto-08211-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61249-foto-08211-201-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61260 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 284 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-284 | XIX-XX | Tot i que l'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, aquest està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i cobert a dues aigües amb carena paral·lela a la façana. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos. Tota la façana es decora amb un estucat que imita carreus de pedra. A la planta baixa veiem dues obertures rectangulars amb els angles superiors arrodonits, una de més gran i una altra de més petita. A sobre se situa una franja de rajoles de ceràmica vidriada de tons blaus, ocres i blancs. També trobem una peça de ceràmica vidriada, en aquest cas de color blau cobalt, a la part superior dels laterals de les portes. Al primer pis i segon pis trobem sengles balcons amb dues portes d'accés cadascun que presenten idèntica decoració a la ressenyada per a les obertures de la planta baixa. Finalment el coronament de l'edifici es resol amb un petit fris en el que s'ubiquen els espiralls de la cambra d'aire i, per sobre, un gran ràfec, fruit del sortint de la teulada. Aquest ràfec presenta, en la seva part inferior un enteixinat de bigues que forma cassetons que han estat decorats amb rajoles de ceràmica vidriada idèntica a la que decora la part superior de les obertures. | 08211-212 | Carretera Laureà Miró, 284 | 41.3825900,2.0422400 | 419918 | 4581672 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61260-foto-08211-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61260-foto-08211-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61260-foto-08211-212-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61257 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 198 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-198 | XIX-XX | Tot i que l'estat de conservació de l'estructura és correcte, l'edifici pateix d'una certa manca de manteniment i neteja. | Edifici de mitjanes dimensions situat en un petita parcel·la força estreta. És de planta rectangular i està cobert amb terrat a la catalana. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos, tot i que la seva alçada (superior a la de la majoria d'edificis d'aquest carrer) es veu accentuada per l'acabament superior de la façana. La façana s'organitza en dues rengleres verticals d'obertures perfectament superposades. Les de la planta baixa són porta i finestra respectivament. Les dels pisos superiors són portes que donen a sengles balcons En aquest cas tenen una petita decoració a base d'una motllura que recorre la façana transversalment amb línies sinuoses tot destacant les portes. Els balcons són de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. A la part superior se superposen tres elements: una petita cornisa de motllures, un petit fris amb sanefa esgrafiada i espiralls que delaten la cambra d'aire, un petit ràfec de motllures i teules i el parapet del terrat. Aquest dibuixa unes formes sinuoses que arrenquen de dues peanyes de secció quadrada situades als extrems i que sostenen uns gerros. El parapet es fa més alt a la part central de l'edifici i en l'espai que es crea presenta un ócul protegit amb estructura de ferro forjat i flanquejat per unes impostes que es projecten per sobre de la línia del parapet. | 08211-209 | Carretera Laureà Miró, 198 | 41.3809700,2.0441500 | 420076 | 4581490 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61257-foto-08211-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61257-foto-08211-209-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61163 | Casa a la Rambla Marquesa de Castellbell, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-marquesa-de-castellbell-13 | XX | Tot i que l'estat de conservació de l'estructura és bo, cal dir que ben segur l'edifici lluïa d'origen amb un gran cromatisme degut a la utilització de la tècnica de trencadís en la decoració. Aquest efecte cromàtic està molt esmorteït per la falta de manteniment i neteja de l'edifici. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. Des del carrer s'observa una estructura en alçada de planta baixa, tot i que l'habitatge té una segona planta endinsada respecte de la línia de façana i conseqüentment difícil de veure des del carrer. La planta baixa, segurament avui dia molt modificada, presenta dues portes d'accés molt senzilles. Al primer pis és on podem observar tos els elements ornamentals amb què va ser concebut l'edifici. Aquest segon pis queda visualment separat de la planta baixa per un fris ample decorat amb còdols de riu i ceràmica trencada de diversos colors, formant aquesta última una sanefa que alterna rombes i línies rectes. Immediatament per sobre hi trobem dues obertures, una finestra i una porta a balcó coronades a la part superior per una decoració idèntica a la del fris que acabem de descriure i que separa en dos cossos horitzontals la façana. Aquesta mateixa decoració la trobem també a la base de la finestra. Pel que fa al balcó és de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. També resulta interessant el coronament de la façana. Hi trobem primer un ràfec que forma un voladís important suportat sobre un conjunt de petites mènsules molt juntes entre sí. La part visible del ràfec presenta rajoles col·locades en escata. Per sobre d'aquest ràfec la façana dibuixa unes formes sinuoses que formen tres merlets, un central i dos als extrems de la façana. En ells també s'hi troba la decoració a base de còdols i ceràmica trencada. | 08211-115 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 13 | 41.3803300,2.0519800 | 420730 | 4581412 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61181 | Habitatge al carrer Falguera 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-falguera-25 | Tot i que estructuralment l'edifici presenta un bon estat de conservació, la remodelació de què ha estat objecte presenta certes reticències | Habitatge de petites dimensions entre mitgeres molt reformat, de planta baixa i pis. En planta baixa destaca una porta gran en posició central i forma d'arc rebaixat. Està flanquejada per dues portes rectilínies, Al pis superior un balcó desplaçat cap a l'esquerra, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. A l'altre costat una senzilla finestra. L'element més destacat és segurament la cornisa i el ràfec de la part superior de l'edifici. | 08211-133 | Carrer Falguera 25 | 41.3812400,2.0431700 | 419994 | 4581521 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61181-foto-08211-133-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61287 | Habitatges al carrer Falguera 10-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera-10-20 | XIX-XX | Tot i que els habitatges tenen un excel·lent estat de conservació, alguns han estat molt modificats o restaurats per renovar la seva funcionalitat com a habitatges. | Conjunt de sis habitatges de petites dimensions entre mitgeres. Són de planta rectangular i estan coberts a dues aigües. En alçada s'estructuren en planta baixa i pis amb una obertura senzilla a la planta baixa i un petit balcó al pis superior. Malgrat que alguns han estat molt reformats, tots conserven l'essència de la fisonomia del carrer Falguera a finals del segle XIX i principis del 20. Destaca el número 10, per la decoració de ceràmica vidriada a la part superior de la porta a balcó del primer pis. Està feta a base de la successió de rajoles de tons blaus, ocres i blancs que dibuixen una sanefa de motius geomètrics d'aspecte calidoscòpic. També resulta singular la part superior de l'edifici. Consta d'un ràfec suportat sobre mènsules i per sobre un parapet d'obra que amaga el teulat a la catalana. Els seus extrems es decoren amb pinyes de terracota. Al seu costat el número 12 és l'únic que encara conserva la tortugada que, en els números posteriors ja ha desaparegut. | 08211-239 | Carrer Falguera, 10-20 | 41.3812600,2.0429400 | 419975 | 4581524 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61079 | Habitatge al carrer Torras i Bages, 8-12 (veure observacions) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-torras-i-bages-8-12-veure-observacions | XX | Tot i el correcte estat de conservació, l'edifici requereix algun manteniment. | Habitatge de grans dimensions, avui dia dividit en dos cases independents (núm 8-10 i núm. 12 del carrer). La planta del conjunt dibuixa una ziga-zaga feta a partir de la successió de quatre ales de planta rectangular adossades pels seus costats curts, adaptant-se així a l'entramat urbà. Presenta un petit pati, en part enjardinat, a la part anterior. El conjunt és d'una gran senzillesa, tot i que destaquen alguns elements, com la cornisa motllurada que unifica totes les ales, a la qual se superposen els espiralls de la cambra d'aire, o la balconada que transcorre per les dues ales del conjunt que ocupen una posició central. Aquesta es tanca amb una barana de ferro forjat de tubs verticals que, a la base, intercala volutes enfrontades i, a la part superior, a sota el passamà, també conté volutes de dimensió més petita. La part inferior de la plataforma d'aquesta balconada permet veure els cabirols de biga sobre els quals reposa. | 08211-31 | Carrer Torras i Bages, 8-12 | Actualment els números 8-10 són la seu d'un partit polític. | 41.3805700,2.0465000 | 420272 | 4581444 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61079-foto-08211-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61079-foto-08211-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61079-foto-08211-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya situa el BCIL número 36032 en el número 8 del carrer Torras i Bages, mentre que el BCIL número 36034 designa l'habitatge de Torras i Bages,10. Trobem, però alguna disfunció que cal tenir present. En primer lloc, els números 8 i 10 corresponen a un únic edifici que, a més, originàriament formava part de l'habitatge de grans dimensions que hi ha al número 12 del carrer ; en segon lloc, el Pla Especial i Catàleg de Sant Feliu de Llobregat té catalogat com a BCIL el número 12 de Torras i Bages, sense que a la l'IPA de la Generalitat hi consti cap codi de protecció específic d'aquest edifici. A més, les fitxes 146 i 147 del catàleg de Sant Feliu de l'any 1986 ressenyen respectivament els números 8-10 i 12. Per tot plegat cal concloure que el BCIL 36032 defineix els números 8-10 del carrer Torras i Bages, mentre que el BCIL número 36034 designa l'edifici del número 12. En tot cas, agafant com a criteri el fet que originàriament tot formava part del mateix conjunt, la descripció s'ha abordat de forma també conjunta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61293 | Oficines Hispano-Suiza i Antic edifici d'Hisenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficines-hispano-suiza-i-antic-edifici-dhisenda | -FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 . -SEGURA, Isabel: Guia de dones de Sant Feliu de Llobregat. Recorreguts històrics. Edicions del Llobregat, Sant Feliu, 2005, 134 p. | XX | Tot i el correcte estat de conservació, l'edifici ha patit diverses modificacions i també una restauració recent. | Edifici de considerables dimensions, amb dos façanes vistes, una a la carretera Laureà Miró i l'altre a la Riera de la Salut. És de proporcions de tendència cúbica, amb planta rectangular i culminat en terrat. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Tota la façana té un tractament estucat que imita carreus de pedra seguint una pauta que alterna franges verticals de grans carreus emmarcant les fileres de balcons amb altres carreus de dimensions més petites distribuïts entre elles. En planta baixa presenta actualment dues portes centrals en arc de mig punt flanquejades per sengles portes rectangulars. La planta pis té tres balcons de plataforma rectangular amb el frontal motllurat. Els dos laterals es tanquen amb barana de balustres. El més interessant, el central, havia estat originàriament una tribuna, i encara conserva les columnes de fust cilíndric esveltes, estriades a la part superior, amb base i capitell dòric, que arrencant d'aquest balcó sustenten un altre que es troba al pis superior. La porta que dóna accés a aquest balcó té forma d'arc rebaixat. El segon pis reprodueix l'esquema dels tres balcons, però en aquest cas tots es tanquen amb balustres. El coronament de l'edifici es fa també amb barana de balustres en la que s'intercalen pilastres que s'esdevenen de la continuïtat dels carreus més grans i arrenglerats de la façana. El costat que dóna a la Riera de la Salut és més senzill. Segueix també un eix de simetria central que fa que en cadascun dels extrems trobem en planta baixa una porta en arc de mig punt a les que se superposen els balcons amb balustres del primer i el segon pis. Tot el tram que queda al mig d'aquestes estructures presenta galeria de finestres perfectament arrenglerades en vertical i en horitzontal. Aquest sector del parament permet veure les motllures que separen els diferents cossos de la façana i que en la part que dóna a la carretera queden minimitzades per la proximitat que els balcons mantenen entre sí. | 08211-245 | Carretera Laureà Miró, 309 | Aquest edifici havia estat residència de Pere Àlvarez, industrial químic establert a Sant Feliu des del 1899. Ell mateix va cedir-lo per ubicar-hi el Col·legi Model d'Interns, al voltant de 1915. A la dècada dels 40, ja tancada l'escola, l'empresa de fabricació d'estris domèstics d'alumini 'Hispano Suiza' va instal·lar-hi les seves oficines, que van funcionar fins al tancament de l'empresa, el 1978. Durant la dècada dels 80 l'edifici va albergar la Delegació d'Hisenda. Després va romandre tancat diversos anys fins que, en l'actualitat, ha estat restaurat per ser la seu d'una residència privada de gent gran. | 41.3841300,2.0418000 | 419883 | 4581843 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61293-foto-08211-245-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element figura a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb dos números d'inventari i dos denominacions que, en realitat, fan referència al mateix edifici. Així doncs, el trobem ressenyat sota el nom 'Edifici oficines Hispano-Suiza' a la carretera Laureà Miró 309, amb el número d'inventari 36033 i essent BCIL (2074) i, per altra banda, apareix també amb el nom 'Edifici d'Hisenda', amb l'adreça 'Riera de la Salut' i amb el número 19199. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61263 | Habitatges al carrer Joan Maragall 36-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-36-38 | XIX | Tot i el correcte estat de conservació de l'estructura, l'edifici està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres que presenta diversos aspectes curiosos. És de planta rectangular i està cobert a dues aigües. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos. En planta baixa (modificada en els elements no estructurals) té dues portes més grans laterals i, al centre, una de més petita. En aquesta darrera, el batent de la porta presenta a la part superior una decoració de ferro forjat en la que es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1856). Sobre aquestes obertures, al nivell del primer pis, se situen tres finestres balconeres amb ampit de ferro forjat, essent la del mig la més peculiar, per dur un ampit diferent, que traça un cercle inscrit en un quadrat fet a base de tubs de ferro forjat. Els carcanyols porten una decoració de volutes. Dins del cercle observem un altre cercle concèntric més petit en el qual s'inscriu una lletra S feta també de ferro forjat. Entre les dues circumferències concèntriques es dibuixa un motiu similar a una flor. El més curiós d'aquest conjunt de sis obertures és el fet que estan unificades dos a dos en vertical per unes impostes altes en forma d'arc rebaixat de doble alçada que, arrencant de la planta baixa, abracen també les finestres del primer pis. Per sobre d'aquest conjunt s'aixeca el cos corresponent al segon pis. Aquest presenta una tribuna central de cinc costats i finestrals, amb coberta cònica. A banda i banda de la tribuna se situen sengles balcons que fan coincidir la seva plataforma (rectangular) amb la de la tribuna, donant la sensació d'una única estructura. Pel damunt trobem ja la cornisa motllurada que separa visualment l'edifici del parapet de la part superior, que amaga l'aigua de la teulada i simula un acabament en terrat a la catalana. | 08211-215 | Carrer Joan Maragall, 36-38 | 41.3801500,2.0472000 | 420330 | 4581397 | 1856 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61237 | Can Miano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miano | A.R.E.S (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu). Comunicació d'un nou poblat ibèric al Baix Llobregat: Can Miano. Sant Feliu de Llobregat. ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M.. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al Delta del Llobregat'. A: XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat, 1980. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | I aC-IdC | Sobre el terreny es pot veure una sitja i un dipòsit en mig de la vegetació | Jaciment arquelògic on s'ha registrat un poblat ibèric amb fossar defensiu. També s'han recuperat restes de material ceràmic campaniana B, campaniana A, ceràmica pintada ibèricica i discs de ceràmica retallada. A. Destaca la presència d'algunes sitges i d'una estructura negativa rectangular que ha estat considerada un dipòsit, tot i que manquen dades per a la seva correcta identificació funcional. | 08211-189 | En el Torrent del Polvorí, prop de la via del ferrocarril | El jaciment es va descobrir durant la realització d'unes obres amb motiu industrial, aquestes van posar al descobert les restes que van ser identificades per l'Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, que també van realitzar les tasques de salvament. Les estructures trobades es divideixen en zona nord i zona sud. La zona sud consisteix en un camp de sitges i un suposat dipòsit. Les sitges són una estructura molt important directament relacionada amb l'instauració del sedentarisme i la revolució neolítica. Consistia en un forat el qual es recobria de material impermeable (generalment argila), s'omplia de gra i es segellava amb una llosa. Les condicions anaeróbiques permetíen la conservació del gra una mitja de 6 anys, aquests dipòsits configuren uns elements de subsistència molt important per societats de base agrícola. | 41.3982400,2.0381500 | 419595 | 4583413 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61065 | Cases aparellades (Joan Rovira)Passeig Bertrand, 17-191920Autoria desconeguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-joan-rovira-passeig-bertrand-17-19-1920-autoria-desconeguda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Restauració dècada 2000 | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta i pis i coberta plana que acull dos habitatges aparellats perfectament simètrics. La distribució de les obertures és molt regular i simètrica a les dues propietats: entrada principal i finestra resoltes en arc a la planta baixa i dues obertures que donen accés a un balcó a la planta pis, aquesta vegada de forma rectangular amb els angles arrodonits. Davant el predomini de línies rectes de la construcció, les baranes dels balcons, fetes en ferro forjat, es desenvolupen en línies corbes. A la part superior de la façana hi ha elements decoratius tipus 'Art Decó'. Consisteixen en cinc pilastres arrodonides per la part superior que ultrapassen la línia de façana. La del mig és de majors dimensions. Totes elles es defineixen mitjançant una sèrie de línies verticals o estries que les recorren i que formen a partir de la cornisa cap avall unes impostes separades entre sí i rematades amb una forma cúbica . Es tracta d'un estil modernista de caire geomètric proper al del grup d'artistes que van formar la Secessió Vienesa. La decoració a la resta de la façana és pràcticament inexistent i només es pot mencionar un petit fris que recorre horitzontalment els dos habitatges a l'alçada de la llum dels arcs de portes i finestres. | 08211-17 | Carrer de Bertrand, 17-19 | La casa ha estat recentment restaurada. | 41.3819900,2.0476400 | 420369 | 4581601 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61172 | Col·legi de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-sant-miquel | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2008 | Edifici senyorial de petites dimensions estructurat en alçada en planta baixa i pis i concebut com un xalet. Està format per un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb un important ràfec suportat en cabirols de biga. Aquest cos presenta al nord una torrassa annexa de planta gairebé quadrada i coronada per merlets esglaonats. A l'extrem sud, i a l'alçada del primer pis, arrenca una altra torre de diferents característiques, coberta a quatre aigües. La major part de les obertures de la planta baixa i el primer pis tenen forma d'arc rebaixat, mentre que al segon pis adopten forma d'arc de mig punt. Algunes tenen un trencaaigües que genera una curiosa decoració. Les del primer presenten a la part inferior un motiu decoratiu a base d'estucats de línies verticals paral·leles entre sí. L'edifici està profusament decorat amb esgrafiats en forma de garlandes florals amb aplicació de ceràmica vidriada en els punts d'inflexió. Aquests esgrafiats apareixen sobre les finestres i a la part central de la façana principal de la torre. Encara avui, aquesta antiga residència, té al seu voltant una àmplia extensió de zona enjardinada. | 08211-124 | Riera de Pahissa, 3 | L'edifici formava part inicialment de la finca d'Erasme de Gònima, però les transformacions urbanístiques l'han deixat fora del recinte. Durant molts anys ha estat la seu del Col·legi Sant Miquel. Tot i que es desconeix l'autoria i la data de construcció, probablement rebé la intervenció de l'arquitecte Bonaventura Conill, sobretot en la part de l'edifici que pren la forma d'un castell amb torre quadrada. L'edifici està en fase de restauració. | 41.3757500,2.0457500 | 420203 | 4580909 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|116|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61049 | La Unió Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-coral | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustín. «El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992). Quaderns d'Història núm. 6. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992. 84 p. - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1997. 203 p. - BALETA I MAYLINCH. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 150 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'El Coro és casa de tothom'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 23. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. - 100 anys de La Unió Coral. 1892-1992. Sant Feliu de Llobregat: La Unió Coral. 1992. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. | XX | Restauració any 2000 | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel al costat llarg de la construcció. En alçada presenta planta, pis i golfes o mansardes. La façana principal dona al passeig Bertrand. Aquí trobem en planta baixa cinc grans obertures en forma d'arc rebaixat, la central la porta d'accés. Estan emmarcades una a una per lesenes que ressegueixen la seva forma. Al primer pis trobem una balconada estreta tancada amb barana de ferro forjat. Està sustentat en dobles mènsules allargades que se situen en coincidència amb l'espai que hi ha entre les arcades del pis inferior, com si emmarquessin les pilastres de les lesenes. Les portes que donen accés al balcó tenen forma rectangular amb els angles de la part superior esglaonats i estan emmarcades dos a dos per lesenes que tornen a reproduir la forma que ja hem vist en planta baixa. A sobre de cada porta, en l'espai que deixa el traç de les lesenes, se situa un rebaix de forma circular, com una falsa rosassa. El conjunt es remata amb una petita cornisa motllurada seguida d'un parapet que amaga l'aigua de la teulada i que en la seva part central, coincidint per tant amb la porta d'accés a l'interior de l'edifici, traça un petit frontó. Tot aquest espai es decora amb rebaixos de formes geomètriques i els espiralls, de forma romboïdal, juguen un important paper decoratiu. Tot plegat es remata amb una important cornisa. Sobre els vèrtex del frontó veiem florons amb motius vegetals. Pel que fa a la façana del carrer Pi i Margall, correspon al costat curt del rectangle que forma la planta de l'edifici. Aquí trobem en planta baixa una porta central flanquejada per una finestra a banda i banda. Al primer pis veiem el la continuació de la balconada de la façana principal, amb les mateixes característiques i elements decoratius i estructurals a la base i a la façana. La part més destacada és la que correspon al frontó que dibuixen les aigües de la teulada. Aquest presenta cinc vanos en forma d'arc de mig punt, un més gran central flanquejat per altres més petits. Aquesta part presenta motius decoratius aplicats, com els escuts romboïdals que apareixen a la base de l'obertura central del frontó. Tant la cantonada com els extrems de l'edifici es rematen amb un estucat que imita carreus de pedra. | 08211-1 | Passeig de Bertrand, 13 / Carrer de Pi i Margall, 41 | L'edifici nou de la Unió Coral va ser inicialment encarregat a Salvador Valeri i Pupurull, qui l'any 1929 va fer un projecte del qual se'n conserva el dibuix. Es dóna la circumstància que aquest arquitecte ja havia fet alguna intervenció en aquest carrer, com són la residència d'Ernest Claramunt o Cal Doctor Martin. Per raons que desconeixem, finalment el seu projecte no es tirà endavant. L'edifici que es va construir va ser projectat per Gabriel Borrell. Inicialment l'edifici lluïa esgrafiats a la part del frontó que fa la façana de Pi i Margall entre altres punts. Eren fets a base de motius florals entrellaçats. L'entitat de La Unió Coral té el seu origen l'any 1876 amb l'associació Mutuo Apoyo que, seguint el moviment associatiu dels cors de Clavé, es forma per membres de la classe treballadora. L'associació amb aquest nom va quedar formalment constituïda l'any 1892 i inaugurà la seva seu en l'edifici que coneixem avui dia l'any 1904. Aquesta seu és un dels primers edificis que s'estableixen dins el pla d'eixample que es vertebrava entre el nucli antic de la població i la línia del ferrocarril, i esdevé model d'una nova imatge de modernitat. Dissenyada per l'arquitecte Gabriel Borrell, va ser construïda en dues fases (1906 i 1914). Fins al 1915 va tenir una sola planta. | 41.3817000,2.0475300 | 420359 | 4581568 | 1906-14 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61110 | Casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins (Vidal i Ribas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamiliar-de-josefa-serra-de-molins-vidal-i-ribas | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2000 | Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular i configurat per planta baixa, pis i terrat a la catalana. A la planta baixa presenta un sòcol que arriba fins a l'alçada de la base de les finestres. Hi té porta central flanquejada per una finestra a cada banda. Totes tres obertures presenten a la part superior una decoració en forma de trapezi regular sobre el qual se situen tres rajoles de ceràmica vidriada de tons verdosos i motius naturalistes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. També trobem una imposició de rajola en color verd a banda i banda d'aquestes finestres, a la seva part alta. Al pis superior un altra cop es destaca l'eix central del conjunt a partir de la presència d'un petit balcó d'una porta amb barana de ferro forjat i suportat sobre mènsules que moren al parament de forma esglaonada. El frontal de la plataforma del balcó té igualment una decoració ceràmica de tons verdosos que combina peces llises amb d'altres amb motius naturalistes. A banda i banda del balcó se situen dues finestres amb un ampit que simula suportar-se sobre un arc rebaixat cec. Les obertures de la planta baixa i del primer pis coincideixen en la seva ubicació sobre un eix vertical. A la part superior de l'edifici es troben els elements que més caràcter atorguen al conjunt. En el límit entre el final del cos del pis i la barana del parapet de la terrassa superior se situa un ràfec suportat en una galeria d'arcs cecs i al centre de cadascun dels arcs se situa un espirall circular fet de ceràmica vidriada de tons verds reproduint motius similars als de les rajoles de les finestres de la planta baixa. A d'interstici entre la forma arrodonida de l'arc i la línia recta del ràfec es creen petits triangles o carcanyols decorats amb fragments de ceràmica vidriada de color blau. Per últim, el parament de la terrassa a la catalana de la part superior es decora amb una sanefa de motius geomètrics feta amb ceràmica blava. La tendència d'aquestes motius és horitzontal, tot i que a la part central, coincidint amb la línia de la porta i el balcó, els motius mantenen una línia vertical. L'estudiosa Mercè Vidal considera aquesta casa com una mostra de la transició que expressa Borrell del modernisme al noucentisme. Aquest edifici manté diferències d'estil notables amb la casa que Josefa Serra havia fet construir el mateix any just al costat. | 08211-62 | Carrer de Vidal i Ribas, 4 | La casa va ser encarregada per Josefa Serra de Molins a l'arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1918. Per la seva decoració recorda molt la casa situada als números 12-12 del carrer Carreretes (fitxa número 3), projectada també per Gabriel Borrell. | 41.3810100,2.0469900 | 420313 | 4581492 | 1918 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61111 | Casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamiliar-de-josefa-serra-de-molins | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2000 | Habitatge cantoner entre mitgeres de planta rectangular, amb planta i pis i terrat a la catalana. A la façana del carrer Torras i Bages hi té un petit jardí de la mateixa amplada que la casa. Aquest tret constitueix un clar element diferenciador entre aquesta casa i les que l'envolten, que ocupen tot el solar amb la construcció. El barri de ferro que orienta l'ingrés està situat al carrer de Vidal i Ribas. L'emmarca un petit mur irregular que presenta una composició de còdols de riu en la seva part superior. Aquesta decoració continua sobre la barana corba del jardí i ens recorda el recurs emprat també a les cases d'en Molins del passeig de Jacint Verdaguer. L'edifici presenta a les dues façanes diverses obertures coronades per una imposta en forma de triangle truncat similars a les de la casa del costat, però en comptes d'optar-se per la decoració ceràmica, s'ha tornat a utilitzar el recurs dels còdols de riu. Al costat llarg de la casa, que dóna al carrer Torras i Bages, un balcó descentrat fa un petit porxo sobre la porta d'entrada. És un balcó tancat per balustres de secció quadrangular. Al costat curt, a la banda del carrer Vidal i Ribas, trobem un petit balcó a la planta pis amb barana de ferro forjat i que allotja una sola porta d'aspecte llarg i estret. A la part superior hi ha una cornisa motllurada i denticulada sobre la que veiem un ràfec decorat en la seva part visible amb rajoles de terracota situades en escata. Per sobre la tanca del terrat, feta d'obra i amb una decoració de garlandes traçades amb còdols de riu encastats. Aquesta tècnica fa pensar que el constructor fou, un cop més, Josep Molins. | 08211-63 | Carrer de Vidal i Ribas, 2 - Carrer de Torras i Bages | Casa projectada per Gabriel Borrell l'any 1918. Per la forma que pren la decoració ceràmica podria estar feta per Molins. | 41.3809400,2.0469900 | 420313 | 4581485 | 1918 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat dóna un sol número d'inventari (19204) a un conjunt de cases contigües, però dispars: la que fa cantonada entre els carrers Vidal i Ribas i Torras i Bages (fitxa 63), la de Torras i Bages núm. 15 (fitxa 159) i les de Torras i Bages núm. 17-19. Ens ha semblat més correcte, en aquesta base de dades, tractar-les per separat, ja que responen a esquemes arquitectònics diferents. En tot cas el conjunt està declarat BCIL. Lògicament a totes les fitxes apareix el mateix número al camp del núm. d'inventari. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61195 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-1 | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 19. - La projectada adquisició pel Municipi de la finca 'Clos de can Nadal'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1932. 21p. | XX | Rehabilitació anys 1994-1996 per l'escola-taller Jardins Històrics | Es tracta d'un gran parc tancat (potser el més emblemàtic de Sant Feliu) situat al bell mig de la ciutat. Té 1,5 hectàrees i accés des de la Plaça de l'Estació i des del carrer de Dalt. Té un passeig principal i diversos recorreguts ramificats entre els quals es troben parterres de gespa. A la vora dels camins hi ha nombrosos bancs públics a disposició dels usuaris. L'element més característic són els nombrosos pins centenaris que s'hi troben. Cal mencionar també el fet que els jardins i parts posteriors dels habitatges unifamiliars del Passeig Nadal donen al parc. Al final del camí principal hi ha una petita bassa d'aigua de forma quadrangular emmarcada en dos dels seus costats per una estructura d'esglaons. Actualment conserva pocs elements de la seva estructura original. L'únic edifici que queda de l'antic Clos de Can Nadal és una petita torre de planta cilíndrica que es troba en un extrem del parc i que no té cap mena de funció. Data del 1870. | 08211-147 | Can Nadal | El Clos de Can Nadal va estar afectat per les expropiacions de finques per la construcció del ferrocarril. En començar el segle XX, s'inicià el procés de desintegració del Clos, doncs es posà en marxa l' urbanització dels 'carrers nous'. L'any 1860, Anton Nadal i Pujolà va adquirir una possessió de Pere Llunell de finals del segle XIV. El 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre construïda el 1870. Zoa Nadal i Vilardaga, propietària de la finca, i mare del Comte de Vilardaga, va presentar una instància a l'Ajuntament on manifestava al·legacions al pla. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la propietària de l'heretat: renunciaria a obrir tots els carrers projectats a canvi que ella cedís gratuïtament els terrenys afectats per l'obertura de tres nous carrers, el terreny dels actuals passeig de Bertrand i carrer de Torras i Bages amb la condició que aquests dos últims s'edifiquessin. Finalment, l'any 1932, durant la República, l'alcalde Josep Gaspà, va presentar la el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d'adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, de nous eixos viaris i del primer espai verd. L'espai venia directament de mans del Comte de Vilardaga, el seu propietari. | 41.3833700,2.0466500 | 420288 | 4581755 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61144 | Fàbriques Bertrand (complex industrial can Bertrand) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabriques-bertrand-complex-industrial-can-bertrand | - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - BERTRAND SALSAS, Juan. Notes sobre Construcció. Octubre 1933. Barcelona: Francisco Bertrand Elizalde. 2002. 21 p. - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - MERINO I BENITO, Àngel; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric (coord.). El Baix Llobregat. El brogit de la indústria. De la manufactura a la fàbrica. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Recentment reformades | Es tracta de tres de les naus que integraven el recinte industrial Bertrand, dedicat a la producció tèxtil. Aquest estava situat entre l'antic camí ral, la riera Pahissa i la carretera Laureà Miró. El complex comprenia originàriament un nombre major de naus que van ser enderrocades, conservant-se aquestes tres com a testimoni dels orígens de la industrialització de la vila i de l'arquitectura fabril de l'època. Totes tres han estat recentment restaurades. La més gran se situa al nord del recinte i, molt a prop, les altre dues estan al sud i són paral·leles entre sí, però resten unides per una nau transversal. Es tracta en tots els casos de naus de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, a l'estil de Manxester, i cobertes a dues aigües. El tractament de la superfície de la façana és de maó arrebossat, La més gran està situada al nord del recinte. Als costats llargs presenta en planta baixa i primer pis una successió de finestres en arc molt rebaixat. A la part superior, la zona d'assecat de les peces de roba presenta obertures més petites també en arc rebaixat destinades a la ventilació de l'espai i, per tant, cobertes amb maó formant gelosia. La coberta es resol amb mansardes cap aquests costats llargs. Els costats curts mostren amb la forma del coronament la silueta de la teulada a dues aigües. Presenten diverses finestres i la que està orientada al nord té una escala exterior que s'adossa a la façana creuant-la en diagonal i permet l'accés als pisos superiors. Aquesta és segurament la més emblemàtica de les naus del conjunt Bertrand. A diferència d'altres naus de l'època, aquesta no es va construir amb maó vist, sinó amb maó arrebossat. Les altres dues naus restaurades són més petites i de línies més senzilles. Destaca la combinació de l'arc rebaixat amb l'arc de mig punt. Als interiors, destaquen les columnes de ferro que suporten voltes d'arc escarser. | 08211-96 | Carretera de Laureà Miró / Carrer de Carreretes / Carrer d'Armenteres / Riera de Pahïssa | L'empresari tèxtil Manuel Bertrand i Cortalé va posar en marxa l'any 1861 la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta. La fàbrica va funcionar amb talers manuals fins al 1873, quan es va instal·lar la màquina de vapor. Al 1897 la fàbrica tenia més de 500 treballadors, en la seva majoria, dones. El propietari de la fàbrica, Manuel Bertrand i Cortalà, va promoure la urbanització del sector adjacent al nucli fabril, amb la construcció d'habitatges unifamiliars i pisos per als seus treballadors i, amb aquest propòsit, amb l'obertura de nous carrers. | 41.3784800,2.0456600 | 420199 | 4581213 | 1861 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat apareix, amb el número d'inventari 19191 un element identificat amb el nom 'Fàbrica de pell Bertrand'. Sabem que en algun moment, ja ben entrat el segle XX, alguna de les naus de la fàbrica Bertrand van acollir diverses activitats productives, entre elles potser la pell. Ara bé, per la descripció que es fa d'ella com a nau d'una sola planta pensem que deu tractar-se d'alguna de les naus enderrocades, ja que les tres que avui dia queden dretes tenen planta baixa i pisos. Tot i així també podria tractar-se d'un error. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61233 | Santa Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-dolorda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. GRANADOS, O. 'Santa Creu d'Olorda, Molins de Rei'. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departeament de cultura, 1982. (Excavacions arqueològiques a Catalunya; 1). BIAJOT, M. [et al.]. 'El poblamiento de la zona sur de la Layetania litoral en época ibérica y romana'. A: Arqueologia espacial (Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos). Colegio Universitario de Teruel. Seminario de Arqueologia y etnologia Turolense, 1984. Vol.2. p.93-110. BERGADÀ, E.. Poblado ibérico de Santa Cruz de Olorde. Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei. 1. GARCIA, D.; LÓPEZ, X.; PARRA, M.. 'Apunts per a la realització de la Carta Arqueològica de Molins de Rei'. A: L'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat. Molins de rei, 1998. (L'espai; núm. 1), p.45. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat'. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. MAYORAL, F. 'Resultats de l'excavació d'urgència realitzada a la Creu d'Olorda (Sant Feliu de Llobregat)'. I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. P.171-176. inèdit. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. | IVa.C-Ia.C | Pràcticament desaparegut | Jaciment situat dalt d'un tossal on s'ha documentat l'existència d'un poblat ibèric datat entre finals del s.IV a.C o principis del s.III a.C. S'ha registrat una habitació, un tros de la muralla, sitges amortitzades i restes de ceràmica. La pobresa del registre es deu a que la muntanya on estava situat el poblat es troba en procés de destrucció, produit principalment per l'acció d'una fàbrica cimentera. | 08211-185 | Puig d'Olorda | Els íbers conformaven una xarxa de pobles que ocupava tota la península. El poblat situat a Santa Creu d'Olorda està dins del territori dels anomenats Indigetes (mencionats per primera vegada al periple de la Ora maritima de Avié). El seu territori, d'acord amb la descripció d'Estrabó a la seva obra Geografia d'Ibèria, s'extén des de els Pirineus fins l'Ebre. Alhora els Indigetes es fraccionen en ètnies, en que el cas del jaciment de Santa Creu fa més difícil de concretar, doncs està situat entre els llímits de 3 ètnies: Laietans, Ausetans i Lacetans. El lloc ja era conegut per la seva riquesa patrimonial, doncs a part del poblat hi ha unes coves (Coves de Santa Creu d'Olorda) on s'ha trobat restes d'època neolítica. Al 1970 es fan unes pimeres excavacions d'on es va extreure material ceràmic. L'any 1979, durant unes segones excavacions, es va registrar una habitació i uns esglaons, al costat dels quals va aparèixer una sitja reomplerta d'argila i fragments de ceràmica. Durant l'excavació de 1985 es va registrar un tram de mur que delimita una part del poblat, a més de dues sitges amortitzades. | 41.4120800,2.0549800 | 421019 | 4584934 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61092 | Torre Francesc Folch (Cal Berna) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-francesc-folch-cal-berna | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Necessita restauració | Construcció de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa i pis coberta amb terrat a la catalana. La torre, coneguda popularment com cal Berna, se situa emmig d'un terreny enjardinat que dóna al carrer Vidal i Ribas i al Passeig Nadal. El jardí queda reclòs per una paret d'obra culminada per una barana amb reixa de ferro forjat. Tot plegat aïlla la propietat del carrer i permet una entrada principal que cedeix espai a l'entrada de cotxes. Les façanes estan visualment dividides per petites cornises en tres cossos, corresponents a les dues plantes de l'edifici i al coronament final. La principal és la que dóna al passeig Nadal, on trobem petits balcons amb balustres. Les obertures responen totes al mateix esquema: són rectangulars amb els angles superiors arrodonits i decorades amb una imposta perimetral que, a la part superior, es remata amb esgrafiats de motius naturalistes. La part superior de l'edifici presenta una combinació de llenç d'obra de formes sinuoses amb barana de ferro forjat que contribueix a alleugerir visualment el conjunt. | 08211-44 | Carrer de Vidal i Ribas, 27 / Passeig de Nadal, 20 | Francesc Folch i Torras va encarregar a Gabriel Borrell la construcció d'una casa amb jardí al passeig de Nadal que seguia una tipologia singular en relació al plantejament més habitual de l'època basat en la construcció de cases distribuïdes en filera. | 41.3824000,2.0468100 | 420300 | 4581647 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61105 | Habitatge a la Rambla de la Marquesa de Castellbell 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-rambla-de-la-marquesa-de-castellbell-9 | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Necessita restauració | Casa cantonera de grans dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i planta i pis i coberta per un terrat pla. Està situada a la cruïlla de la Rambla Marquesa de Castellbell amb el Passatge Roig. El conjunt d'obertures de l'edifici, portes i finestres rectangulars, presenten llinda i brancals de pedra. Del costat Rambla, les tres obertures del pis superior són portes que obren als seus corresponents balcons, molt petits i rectangulars i amb barana de ferro forjat. La façana que dóna al passatge Roig té un parell de finestres centrades a la planta baixa idèntiques a les de la façana principal. Per sobre d'elles hi ha un altre parell de finestres, però aquestes presenten ampit i jardinera de ceràmica vidriada que alterna rajoles petites blanques amb altres de color blau cobalt. Es tracta d'una jardinera comuna per a les dues finestres i està suportada sobre tres petites mènsules. La zona més curiosa de la façana està la part superior de l'edifici, terrassada, però amb acabaments de mitges aigües. Als vèrtex presenta un pinacle ceràmic. Aquestes aigües formen un ràfec sustentat en cabirols de biga. Entre cada parell de cabirols s'ubica un espirall circular i petit. | 08211-57 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 9 | L'edifici que ens ocupa va ser projectat, inicialment, com a habitatge unifamiliar, però avui dia acull diversos habitatges. | 41.3802100,2.0520200 | 420733 | 4581399 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61105-foto-08211-57-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, la descripció de la casa situada al número 9 de la Rambla Marquesa Castellbell que té el número d'inventari 19157, correspon en realitat a la casa del número 15 (fitxa 37), que té núm. d'inventari 36084. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61107 | Torre del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-bisbe | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XIII | Necessita restauració | Casa pairal d'arquitectura molt senzilla, formada per dos cossos adossats i coberts a doble vessant. És de murs molt opacs, lo qual que li dóna un cert aire de casalot fortificat. La seva estructura s'adapta a les característiques topogràfiques del terreny, cosa que fa que per la banda de la façana principal es vegi planta, pis i golfes, mentre que a la part posterior es compten dos pisos. A la planta baixa presenta una porta en arc de mig punt aadovellada. Als pisos es veuen finestres distribuïdes irregularment, Són de forma rectangular o en arc rebaixat. Algunes d'elles han estat tapiades. A les golfes, les finestres, en aquest cas en arc de mig punt, es distribueixen en galeria a l'esquerra de la façana. El conjunt es caracteritza per la seva asimetria, degut a la distribució irregular de finestres en la façana i al desplaçament de la carena de la teulada cap a un costat del cos de l'edifici, lo qual dóna lloc a dos vessants de diferents dimensions. Al llarg de la història, la masia ha patit moltes transformacions que fan que la seva imatge actual no es correspongui del tot amb l'original. | 08211-59 | Entorn a la Riera de la Salut | La Torre del Bisbe és coneguda també com Torre de Baix. Va ser construïda probablement al s. XII, sobre una torre de defensa. Als inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Va ser edificada sobre una antiga torre de defensa que li atorga el seu aire de casalot fortificat. La casa ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. La seva dedicació sempre ha estat fonamentalment l'explotació forestal i ramadera i l'agricultura. Encara ara, alguns horts conreats a les immediacions de la Torre del Bisbe delaten la continuïtat d'aquesta activitat, tot i que segurament amb menys volum. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de la Torre del Bisbe o Torre de Baix, es va edificar sobre una antiga torre de defensa. Un dels seus propietaris va ser el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, qui va exercir les seves funcions durant la primera meitat del segle XIII. Posteriorment, el mas va passar a mans de la família Vives, a qui ha pertangut durant molts anys. | 41.4042600,2.0664200 | 421966 | 4584056 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Al costat de la masia hi ha un forn de calç que data del segle XVIII i es manté en mal estat de conservació. | 85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61116 | Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-abadal | <p>- AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.</p> | X-XVIII | Necessita restauració | <p>Es tracta d'una construcció formada per una torre medieval del segle X, preromànica, de planta quadrada i formada per pedres irregulars, i una masia annexa del segle XVIII. Tots dos elements estan molt integrats. De la torre es diu que fins el segle XIII era coneguda com a Torre Gallifa. Actualment encara es conserva un dels seus murs originals en una alçada de planta i pis, tot i que se sap que originàriament tenia 5 pisos La paret que es conserva està construïda amb pedra irregular i, al pis més alt, conserva una de les finestres de la construcció original, en forma aproximadament d'arc ferradura. La construcció annexa del segle XVIII és de porta rectangular amb teulada a doble vessant, de planta baixa i planta pis amb golfes. A la planta baixa hi ha en posició central una porta en arc de mig punt flanquejada per dues finestres. Al pis superior, respectant la mateixa posició de les obertures del pis de sota, hi ha una porta a balcó petit de ferro forjat i una finestra, ambdues de forma rectangular. Altres finestres petites de forma rectangular delaten la presència de golfes a l'edifici. L'exterior del conjunt es configura per un terreny amb arbres fruiters, garrofers, ametllers i també per l'antiga font que proveïa d'aigua la masia, actualment tancada.</p> | 08211-68 | Vessant del Puig d'Olorda | <p>La construcció de la torre de defensa sobre l a qual s'aixeca la masia sembla ser del segle X, mentre que la resta de cossos que conformen la Torre Abadal sembla que són del 1786. La masia havia estat el centre d'un territori semiautònom conegut com la Quadra Abadal i era propietat del Monestir de Sant Cugat, segurament per donació del Senyor de Cervelló, Enric Bofill, cap el 998. Fins el segle XIII era coneguda com a Torre de Gallifa. Actualment la masia no té cap ús. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia Abadal data del segle XVIII, quan va formar part del territori semi-autònom de la Quadra Abadal, propietat del Monestir de Sant Cugat. Durant el segle XVIII, la Quadra Abadal era propietat de la família Camprodon, i entre els segles XIX i XX va estar a mans dels marquesos de Monistrol.</p> | 41.4030100,2.0474100 | 420375 | 4583934 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-2.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | És l'únic element del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del 22 d'abril de 1949, publicat el BOE el 5 de maig de 1949 degut a la torre preromànica que més tard va passar a formar part del cos de la masia. | 91|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |
| 61120 | Can Canaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canaris | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVIII | Necessita restauració | Conjunt format per una masia antiga (s. XVIII) i altres construccions més modernes (ss. XIX - XX) que li atorga a la planta forma de ferradura. La construcció primigènia que ara interessa és de planta rectangular amb planta baixa i pis i terrat a la catalana. Aquest cos té al seu angle nord-oest una torreta de planta quadrada una mica més elevada que el cos anteriorment descrit i també amb teulada plana terrassada. Del costat de la façana principal, la planta baixa presenta una porta d'accés rectangular i una gran terrassa tancada amb balustrada de ceràmica. El segon pis presenta galeria de finestres rectangulars sense més decoració que una petita imposta que ressegueix el seu contorn. La resta de façanes presenten menor nombre d'obertures. | 08211-72 | Vessant sud del Puig d'Olorda | La construcció de la masia de Can Canaris es remunta al segle XVIII, tot i que se li van anar afegint cossos al segle XIX i també al XX. Entre les poques coses que podem dir destacaríem el fet que la seva llarga dedicació a l'explotació agrícola va ser truncada a partir dels anys 80 del segle XX, quan es va convertir en gran restaurant per a la celebració d'esdeveniments. Actualment, però, està tancat. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. L'origen de la masia de can Canaris se situa al segle XVIII, i s'explica que la va fer construir un senyor de les illes Canàries, d'aquí el nom que va adquirir la propietat. Des de llavors ha passat a mans de diferents propietaris i ha sofert reformes importants com la documentada el 1879, quan es va guarnir l'accés a la propietat amb dues estàtues que representen ocells canaris i també una palmera. | 41.4042900,2.0399100 | 419750 | 4584083 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61120-foto-08211-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61120-foto-08211-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Està a tocar del terme municipal de Molins de Rei i algunes fonts consideren que, de fet, pertany a aquest municipi. El cert és que Can Canaris està dins del terme municipal de Sant Feliu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61122 | Can Furriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-furriol | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001). P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVIII | Necessita restauració | La masia coneguda indistintament com a Can Furriol o Can Ferriol és de planta rectangular, allargassada, construïda en paral·lel a un desnivell natural del terreny, lo qual fa que des de l'exterior només sigui possible veure la seva part posterior i la teulada. Està formada per diversos cossos que presenten diferent alçada i, en alguns sectors de la construcció es mostra la pedra vista. De les parets exteriors de la masia surten murs que delimiten un petit jardí al costat sud-oest. Té dues teulades perpendiculars, totes dues a doble vessant. La casa té planta baixa i pis. La façana principal, que no es veu des del carrer, té en posició central una porta en arc de mig punt molt poc estilitzada i aadovellada. Tres finestres quadrangulars amb llinda, brancal i ampit de pedra il·luminen el pis superior. La posició de la central coincideix en vertical amb la de la porta d'accés. A les immediacions de la masia hi ha dues dependències petites construïdes de forma aïllada (probablement antics corrals) que van ser restaurades als anys 90 del segle XX per l'Ajuntament de Sant Feliu i el Patronat de Collserola per fer-hi unes aules de natura que actualment estan infrautilitzades. Per sota de la casa es troba la font de Can Ferriol, de la qual raja un filet d'aigua que va a parar a un safareig de planta rectangular. | 08211-74 | Entorn a la riera de la Salut | Documents de finals del segle X fan referència a unes permutes del Monestir de Sant Cugat i mencionen un mas amb font amb el nom de Ferroncincto i alguns investigadors han pensat que podria fer referència a Can Furriol, tant per la descripció com pel nom. Però aquestes dades no estan contrastades. Les notícies més fefaents de Can Furriol les tenim ja al segle XVIII. Als anys 90 del segle XX, l'Escola-taller de Collserola, a través dels rnòduls educatius, va restaurar una part de la masia i unes dependències existents a les seves immediacions per convertir-les en aules de natura. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Furriol, també coneguda com a masia de can Ferriol, es remunta al segle XVIII, essent el resultat de l'acoblament de diferents cossos en moments històrics diversos. | 41.4086200,2.0635600 | 421732 | 4584542 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Per més que hem fet tres visites a Can Furriol, no ens ha estat possible fotografiar la façana principal d'aquesta masia, ja que està dins un recinte tancat i els masovers hi van de forma irregular. La descripció d'aquesta part de la casa s'ha pogut fer gràcies a uns dibuixos dipositats a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61132 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Sant Feliu adquiere una nueva zona'. El butlletí. Núm. 291 (Sant Feliu de Llobregat, febrer-març 1984). P. - COMPTA, Ernest. 'A punt les obres del Casal de Joves'. El Butlletí. Núm. 326 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1988). P. 8-9. - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Necessita restauració | Conjunt arquitectònic de grans dimensions que es compon de tres elements: façana principal, plaça interior i nou edifici. L'actual Casal de Joves formava part de l'antiga residència de la família Bertrand. La façana original que es conserva sola, engloba tot el conjunt i es compon d'una planta baixa i un primer pis amb 12 obertures simulant portes i finestres. El primer pis té diverses balconades a ambdues bandes del parament que integra aquesta façana, l'exterior, que dóna a la carretera, i la interior, que dóna a la plaça del Casal. Aquesta plaça interior de grans dimensions conté un element decoratiu de formigó que s'alça en forma de triangle rectangle. Tota la plaça està decorada amb escenografia urbana, i s'hi aixeca l'edifici del Casal, annexat per la seva ala nord a la cara interior de la façana. Aquest edifici nou està compost de dues plantes i un soterrani. Té la façana de vidre que caracteritza l'edifici. La planta baixa conté un sol espai obert que acull diferents necessitats per als joves. Una escala ampla comunica les altres dues plantes de l'edifici. A la planta baixa s'hi conserven les voltes catalanes de l'antiga propietat i està dividit en diferents sales com ara boocks d'assaig, sala de conferències, d'exposicions, de concerts, d'esbarjo, etc. A la planta superior, que s'hi accedeix també per l'escala, hi ha diferents sales que acullen, entre d'altres, despatxos de l'ajuntament. | 08211-84 | Carretera de Laureà Miró, 118-122 | Amb la redacció del Pla Especial de Reforma Interior Bertrand, es preveia la reorganització d'un sector important del centre de la ciutat. Dins d'aquest, es considerava la construcció d'un edifici d'equipaments que s'ubicaria a la zona que ocupava l'antiga residència de la família Bertrand. Els elements estructurals, la coberta i les façanes de l'equipament presentaven un mal estat de conservació i, a l'hora d'elaborar el projecte, es va decidir conservar la part de la façana que comunica amb la carretera de Laureà Miró i alguns elements constructius del soterrani, com són les voltes i els arcs de totxo. El llenguatge arquitectònic del Casal de Joves, doncs, tot i integrar part d'una antiga edificació, es regeix per un concepció moderna del seu disseny. | 41.3796100,2.0462800 | 420252 | 4581338 | 1988 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-2.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 107|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61248 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 17-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-17-19 | XIX-XX | Necessita restauració | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres cobert a dues aigües amb carena paral·lela a la façana. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. En planta baixa presenta dues obertures més grans en forma d'arc rebaixat i, a un extrem de la façana, una porta rectangular de proporcions més petites. Tot aquest nivell de la façana està força modificat. Als dos pisos superiors, arrenglerats sobre les portes de la planta baixa, trobem dos balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat als quals s'hi accedeix a través de portes rectangulars ressaltades en el seu perímetre per impostes estretes que es fan més amples a la part superior de les obertures. L'espai en què s'ubiquen els balcons està destacat per una banda amb revestiment arrebossat diferenciat que travessa transversalment la façana de punta a punta i que té una amplada lleugerament inferior a la dels balcons. El coronament de la façana és molt senzill: una petita cornisa molt senzilla i un parapet que amaga l'aigua de la teulada i simula un terrat a la catalana. | 08211-200 | Carretera Laureà Miró, 17-19 | 41.3796100,2.0504800 | 420603 | 4581334 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61248-foto-08211-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61248-foto-08211-200-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61162 | Casa a Laureà Miró 102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-102 | XX | Molts dels baixos dels edificis de la carretera han estat utilitzats com a locals comercials que han alterat la fisonomia original de l'edifici per raons de màrqueting. Així doncs, tot i que estructuralment l'estat de conservació d'aquest edifici és bo, la presència d'imatges comercials espatlla la visió de conjunt d'aquest element. | Edifici entre mitgeres de petites dimensions, amb planta baixa i pis i sembla ser que amb teulada a dues aigües. En planta baixa presenta dues obertures en arc rebaixat. Al pis superior una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana. És de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars amb els angles superiors arrodonits. La part superior de l'edifici té una forma trilobulada que s'enlaira per sobre de la part baixa de la vessant nord de la teulada, amagant-la. Aquestes formes es rematen amb motllures ressaltades actualment per la diferència de policromia respecte de la resta de la façana. A la part central d'aquest coronament s'hi ubica una representació de grans dimensions de la mare de Deu de Montserrat feta de rajoles de ceràmica vidriada i emmarcada per una imposta que sobresurt lleugerament del nivell de la façana i que també ostenta avui dia una policromia diferenciada i a joc amb la resta de motllures que decoren l'edifici. A banda i banda d'aquest element s'ubiquen grans espiralls dels mateixos tons. Segurament aquesta diferència de policromia per destacar els motius ornamentals ja va ser un recurs utilitzat en la concepció de l'edifici. | 08211-114 | Laureà Miró, 102 | 41.3793900,2.0471200 | 420322 | 4581312 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61204 | Casa Antoni Bausili i Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-bausili-i-mayol | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Molt modificada | Casa unifamiliar de petites dimensions, amb planta rectangular i planta baixa i pis i coberta a dues aigües. A la planta baixa hi ha tres portes, una central més gran i dos més estretes i allargassades. Una motllura de ceràmica vidriada de tons blaus, blancs i grocs recorre horitzontalment aquesta part de la façana i només queda interrompuda per les obertures. Al pis superior hi ha un balcó central amb una única porta rectangular emmarcada per una imposta de formes geomètriques que deixa a la part superior un espai pentagonal que es decora amb ceràmica vidriada blava i ocre amb motius aparentment vegetals. A banda i banda del balcó, dues finestres petites amb un ampit molt marcat, també per la diferent policromia respecte de la resta de la façana. En aquest cos de l'edifici també s'aprecia la motllura de ceràmica vidriada horitzontal i idèntica a la de la planta baixa. Per últim, l'element més significatiu és segurament la part superior de l'edifici, resolta amb un parament de línies sinuoses de tipus mixtilini i on destaca la presència a mitja alçada d'una motllura de línies rectes suportada sobre mènsules i decorada amb ceràmica vidriada que dibuixa un frontó sobre la façana. La punta central, més alta, està coronada amb un floró. La casa Antoni Bausili del carrer de Joan Maragall segueix l'estètica modernista. | 08211-156 | Carrer de Joan Maragall, 15 | 41.3802400,2.0461100 | 420239 | 4581408 | 1929 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61204-foto-08211-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61204-foto-08211-156-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Masdéu i Puigdemasa | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114)Aquesta casa té el mateix cadastre que la de la fitxa 28 (Cal Bausili). Es tracta de dues cases situades l'una d'esquenes a l'altre ocupant el mateix terreny allargassat que va de la Carretera Laureà Miró 163 (Cal Bausili) a Joan Maragall, 15 (Casa Antoni Bausili). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61194 | Casa Llorenç Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-molins | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Modificada per addició d'una planta | Casa de petites dimensions, de planta rectangular i amb planta baixa i dos pisos. Originalment la casa només tenia planta i pis, però després de la postguerra es va fer una remunta. A banda de la façana principal, té una façana lateral pel fet de que per aquesta banda l'edifici dóna als jardins de les cases del Passeig Bertrand, cosa que va permetre obrir en aquest costat finestres. A la planta baixa presenta una gran porta (avui d'accés a un comerç) d'arc rebaixat flanquejada per dues portes més petites en arc deprimit. A sobre d'aquestes dues portes més petites hi ha unes obertures o sobreportes pentagonals amb llinda i reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha un balcó central de formes arrodonides amb barana de ferro forjat. Al pis superior, afegit posteriorment, hi ha obertures rectangulars. La teulada, a dues vessants, planteja un ràfec a la part superior de l'edifici. El cos inferior de la façana es distingeix del que correspon al primer pis pels carreus que aporten un relleu diferenciat al mur. | 08211-146 | Carrer de Pi i Margall, 16 | La faceta professional de Gabriel Borrell i Cardona com a arquitecte i urbanista fou destacada tant pels projectes desenvolupats com per la important tasca realitzada en les àrees de l'ensenyament i de la recerca. Des de principis del segle XX va ser arquitecte municipal de Sant Feliu, Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins. Llorenç Molins, fill del contractista Josep Molins i Cañameras, va encarregar a Gabriel Borrell el projecte de casa seva al carrer de Pi i Maragall. | 41.3812400,2.0473800 | 420346 | 4581517 | 1916 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61236 | Jaciment de Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-torre-abadal | PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | Material aparegut en superfície i sense excavació arqueològica sistemàtica | Jaciment arqueològic en el que es va recuperar material de l'Edat del Ferro en superfície. També s'han trobat restes de ceràmica medieval, fet que ha fet suposar l'existència d'un assentament medieval desconegut (Inventari del Patrimoni Immoble Gencat). Tot i així cal recordar l'existència molt propera de la Masia de Can Abadal, amb orígens al segle X. A més, en uns camps al voltant de la Torre Abadal, s'han trobat restes de ceràmica ibèrica. | 08211-188 | En una elevació al vessant de la serra de Collserola, al costat de la masia de la Torre Abadal | L'emplaçament elevat on es situa la Torre Abadal presenta una continuïtat d'ocupació que es remonta a l'Edat del Ferro, també anomenada Ibèric Inicial (VII aC) fins gairebé l'actualitat. La seva posició privilegiada li permet controlar visualment tota la zona que ara ocupen les ciutats de Sant Feliu de Llobregat i Sant Viçens dels Horts. També controla l'accés al Puig de l'Olorda seguint el barranc de la Torre d'Abadal o la riera de Can n'Amigó. Fet que planteja la possibilitat que l'assentament de la Torre Abadal fos un punt d' observació o control d'accés al Puig d'Olorda s'han trobat restes d'un poblat ibèric. | 41.4046900,2.0486400 | 420480 | 4584120 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 80|85|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61063 | Can Maginàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'Can Maginàs'. La Vinya del Puntaire. Núm. 3 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1980). P. 7. | XVI | Masia molt modificada al llarg dels segles i adaptada a la seva nova funcionalitat d'espai públic per a activitats cultural. | Actualment està formada per un conjunt de construccions de diverses èpoques. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, planta i pis i coberta a doble vessant. Les parets són d'un gruix considerable, propi d'aquest tipus de construccions, doncs es tracta d'una casa pairal, tot i que la seva funcionalitat actual és avui dia molt diferent i tot i estar envoltada de grans blocs de pisos. A la façana principal destaca la porta d'entrada, aadovellada i de mig punt. A la mateixa façana es reparteix un conjunt de finestres de forma rectangular. Les repetides modificacions que ha patit al llarg de la història han variat el seu aspecte, sobretot pel que fa a l'interior i a les obertures. | 08211-15 | Carrer d'Hospitalet, 25 | Segurament pren el nom del comerciant barceloní Magí Bernades, propietari de la masia a mitjans del segle XIX. Can Maginàs havia estat una de les darreres cases pairals del terme municipal de Sant Feliu si prenem com a referència la Carretera Reial en direcció a Molins de Rei. Al llarg dels anys ha estat molt modificada i se li han anat afegint construccions a la masia original del segle XVI. | 41.3861600,2.0421300 | 419913 | 4582069 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Maginàs és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Ricart, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61166 | Finestra gótica de la masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-la-masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIV o XV | Malgrat el bon estat de conservació d'aquesta finestra, alguns elements funcionals d'incorporació recent (finestra de lames, persiana enrotllable, etc) provoquen certa distorsió. | Finestra gòtica situada a la façana lateral del cos més alt de la masia Granja Grané. Es tracta d'un element que segurament formava part d'una fase anterior d'aquesta mateixa edificació, ja que el seu estil és més antic que el del conjunt de la masia. Morfològicament la finestra és estreta i es desenvolupa en forma de fals arc conopial, ja que no fa descàrrega. Presenta una motllura polilobulada a l'intradós. L'arc recolza sobre brancals de pedra que, a la seva part superior, presenten una mena de petit capitell decorat amb motius vegetals. La finestra té, a la part inferior, un ampit motllurat. | 08211-118 | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part d'una masia catalogada i declarada BCIL. | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61209 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-7 | XIX | La planta baixa ha estat molt modificada per la presència continuada de comerços en els darrers anys. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, cobert a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. S'estructura en alçada en planta baixa, i dos pisos. La planta baixa està avui dia molt modificada, degut a la presència continuada de comerços. En el primer pis presenta balconada amb tres portes d'accés rectangular i amb un cert aire minimalista, que dóna lloc a una façana molt neta. El balcó és rectangular i estret i es tanca amb una barana de ferro forjat de formes sinuoses. Al pis superior l'element més destacat del conjunt: una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes alternades amb pilars, totes elles amb imposta. A la base de la galeria hi ha una cornisa motllurada que contribueix a unificar el conjunt. Per sobre es veu el petit ràfec que fa el voladís de la teulada. | 08211-161 | Carrer Josep Maria de Molina, 7 | L'edifici se situa a l'antic Camí Ral que connecta directament amb el carrer Joan Maragall i permet agafar el camí que enfilava cap a Sant Just Desvern. Es troba, per tant, al que havia estat el centre de la vila. | 41.3805200,2.0442700 | 420085 | 4581440 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61121 | Can Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuyas | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVII | La masia està totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat per dintre i per la seva banda nord. Per contra, els propietaris del Golf que hi té seu no han restaurat encara la façana sud, que no es veu per no haver obert aquest espai al públic. | Casa pairal avui dia formada per diversos cossos de recent construcció annexats al cos principal de la masia antiga. Aquesta és de planta rectangular (gairebé quadrada), amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües asimètriques i poc realçades. A la façana principal hi ha una porta en arc de mig punt aadovellada flanquejada per dues petites finestres quadrangulars. . Al pis de dalt hi ha finestres rectangulars amb l'ampit realçat. La que es troba just damunt la porta permet veure al seu llinda una inscripció que resa 'Ramon Cuiàs, 1647'. Can Cuiàs és de les poques masies de Sant Feliu que presenta al seu voltant un recinte tancat amb paret d'obra, molt deteriorat i de diferents refaccions, però que conserva la porta d'entrada al conjunt. Es tracta d'un arc lleugerament rebaixat obert al parament de la muralla, avui dia amb tanca de reixa i culminat per una petita teulada a dues aigües a mode de cornisa de protecció. Com a curiositat, comentar que a l'interior del recinte hi ha un pou que encara conserva, molt rovellada, el sistema de bombeig de l'aigua amb palanca. Crida també l'atenció la desigual restauració duta a terme per l'empresa de golf que hi té seu, ja que s'han restaurat totes les parts de la casa que estan a l'abast del públic, mentre que no s'han tocat aquelles que són d'accés restringit. És per això que la façana lateral que es veu des de la zona d'aparcaments i de la qual arrenca, fent angle la façana principal, està restaurada, mentre que aquesta última encara no s'ha tocat. L'interior s'ha adaptat totalment a la nova funcionalitat de la masia, tot i que s'han respectat algunes estructures (llindes i arcades) que donen encant a l'espai. | 08211-73 | Camí de Can Cuiàs | La única dada que actualment posseïm dels orígens de la masia de Can Cuiàs provenen de la inscripció que hi ha a la llinda d'una de les finestres del pis superior, que indicaria que la construcció d'aquest cos és, com a molt tard, del 1647. Per les moltes dependències destinades als animals es pot inferir la importància que les activitats ramaderes van tenir per a la vida d'aquesta masia. Diverses fonts diuen que la família posseeix documents antics, però no ens ha estat possible accedir-hi. Als anys 90 del segle passat la masia és ocupada en règim de lloguer per una empresa que hi instal·la una escola de golf prèvia restauració del conjunt, que estava molt fet malbé. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3952400,2.0444500 | 420118 | 4583074 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La masia rep indistintament els noms de Can Cuiàs i de Can Cuyàs, aquest últim, segurament, com a resultat de la 'castellanització' del nom. L'any 1999 es va inaugurar un camp de golf a les terres de la propietat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61272 | Habitatges al carrer Joan Maragall 57 - 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-57-70 | XIX-XX | La major part dels habitatges que integren aquest BCIL han estat molt modificats o en alguns casos enderrocats per construir-hi edificis nous. Els que resten originals mostre en general en mal estat de conservació. | Conjunt de petits habitatges entre mitgeres que fins fa uns anys deixaven entreveure l'estructura de les cases originals d'aquest carrer. Tot i que actualment han estat molt modificats o, fins i tot, enderrocats, conserven l'alçada homogènia de planta baixa i pis amb porta d'accés i un parell de finestres a la primera planta. Altres han mantingut el ràfec amb tortugada. Els que més conserven l'esperit original són els que corresponen als números 60 i 66-68 del carrer. El primer, cobert a dues aigües, presenta en planta baixa una porta gran rectangular i una finestra amb ampit ressaltat. A la part superior té un afegit que deu respondre a la necessitat de col·locar la reixa de ferro forjat. En el pis té un petit balcó i una finestra. El coronament de la façana es fa amb cornisa motllurada i parapet d'obra que simula un terrat a la catalana. Els edificis dels números 66-68, molt iguals, destaquen pel gran ràfec que presenten a la part superior, amb tortugada. | 08211-224 | Carrer Joan Maragall, 56-70 | 41.3801700,2.0481700 | 420411 | 4581398 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61272-foto-08211-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61272-foto-08211-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61272-foto-08211-224-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61055 | Fàbrica al carrer Constitució 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-al-carrer-constitucio-11 | XX | La fàbrica amenaça ruïna i està totalment abandonada, amb lo qual la seva degradació augmenta dia a dia. | Edifici fabril situat a un plànol inferior al de la resta de cases que l'envolten. Està format per una sola nau de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb la carena perpendicular a la façana principal. Està construïda en maó disposat en aparell a trencajunt. La finestra de la façana principal té un reforç a la part superior a base de maons disposats verticalment que dibuixen un petit arc sobre el rectangle de l'obertura. El conjunt està avui dia molt deteriorat. | 08211-7 | Carrer de la Constitució, 11 | En aquesta fàbrica s'hi havien fabricat peces de cinc a mitjans del segle XX. | 41.3848500,2.0454100 | 420186 | 4581920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61055-foto-08211-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Avui dia la fàbrica que ens ocupa està inclosa en la propietat del costat, el número 9 del carrer, tot i que l'inventari de l'IPA apareix en correspondència amb el número 11 del carrer. Tot i així, sobta que la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat la situa dins l'estil modernista i de l'Art Déco. Aquest i altres aspectes mencionats a la descripció fan dubtar de si és realment aquest l'element ressenyat. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61268 | Habitatge al carrer Torras i Bages 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-torras-i-bages-13 | XX | La façana presenta importants esquerdes, tot i que desconeixem si aquestes afecten l'estructura de l'edifici. Tot el conjunt està mancat de manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i cobert a dues aigües. Està construït sobre una parcel·la llarga i estreta que va del carrer de Torras i Bages al carrer Pi i Margall, on el conjunt està actualment molt modificat. S'estructura en planta baixa i pis. De la banda de Torres i Bages presenta una única obertura a la planta baixa en forma d'arc rebaixat. Al pis hi ha un petit balcó que recorre pràcticament tota l'amplada d ela façana. És de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars. La part superior de la façana presenta una cornisa motllurada i un parapet llis que amaga la teulada a dues aigües. | 08211-220 | Carrer de Torras i Bages, 13 | 41.3808300,2.0468100 | 420298 | 4581472 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61268-foto-08211-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61268-foto-08211-220-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61102 | Habitatge al carrer Joan Maragall 84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-84 | XIX-XX | La façana presenta esquerdes aparentment no estructurals, el ràfec també està molt deteriorat i el conjunt delata un mal estat que, fins i tot, pot afectar l'estructura de l'edifici. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres de planta rectangular i cobert a dues aigües. És de planta baixa i pis. En planta baixa presenta dues portes grans en arc rebaixat i una finestra. Al primer pis, i en correspondència amb les portes de la planta baixa, trobem dos balcons molt curts i estrets de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. Al costat hi ha una finestra molt petita. La part alta de l'edifici presenta un ràfec amb tortugada. | 08211-54 | Carrer Joan Maragall, 84 | 41.3800200,2.0487500 | 420459 | 4581381 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61102-foto-08211-54-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61273 | Habitatges al carrer Joan Maragall 163-165 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-163-165 | XIX-XX | La façana està molt deteriorada. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues aigües. Acull dos habitatges i es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. En planta baixa presenta diverses obertures, una d'elles en arc rebaixat. En el primer pis hi trobem dos balcons molt curts i estrets, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i tancats amb barana de ferro forjat. El coronament de la façana es fa amb una cornisa motllurada i un parapet que simula un acabament en terrat a la catalana. | 08211-225 | Carrer Joan Maragall, 163-165 | 41.3799700,2.0506700 | 420620 | 4581373 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61273-foto-08211-225-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61288 | Habitatge al carrer Verge de les Neus 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-verge-de-les-neus-18 | XX | La façana està força deteriorada. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de caràcter molt senzill, i representatiu de l'arquitectura popular que es va desenvolupar a Sant Feliu entre finals del segle XIX i principis del XX. És de planta rectangular i està cobert a dues aigües. En alçada s'estructura en planta baixa i pis. Destaca el ràfec de la part superior, amb rajoles de terracota col·locades en escata a la part inferior del mateix i teula a la part superior. | 08211-240 | Carrer Verge de les Neus, 18 | 41.3794700,2.0429800 | 419976 | 4581325 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61288-foto-08211-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61288-foto-08211-240-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61100 | Habitatges del carrer Falguera 32-38Conjunt d'habitatges del carrer Falguera 32-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-falguera-32-38-conjunt-dhabitatges-del-carrer-falguera-32-38 | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVIII-XIX | La conservació 'regular' respon al fet que les cases estan actualment molt reformades tant quant als elements exteriors com a l'estructura interior. | Conjunt de quatre cases entre mitgeres de planta rectangular. A la part posterior tenen un petit pati. Les taulades són a dues aigües, amb la carena paral·lela a la façana. Tenen planta i pis visualment separats per una petita motllura que, do forma idèntica, recorre les quatre façanes. També són idèntiques les distribució de les obertures (portes i finestres), que formen un eix de simetria cada dues cases (la 32 i la 34 per una banda i la 36 i 38 per una altra). A la planta baixa trobem a un lateral la porta d'accés i al costat, una finestra rectangular. Sobre aquestes, les dues finestres també rectangulars del pis. També és idèntica l'alçada i el petit ràfec de totes quatre cases, cosa que contribueix a accentuar la unitat del conjunt. | 08211-52 | Carrer Falguera, 32-38 | 41.3815500,2.0425300 | 419941 | 4581556 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Les cases tenen un aspecte molt reformat, però respecten l'estructura original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61280 | Habitatge al carrer de la Rectoria 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-la-rectoria-8-10 | XIX-XX | La casa ha estat molt modificada, tant en façana com en el seu interior. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i cobert a dues aigües. S'estructura en planta baixa i pis. A la planta baixa presenta dues portes, una de més grans dimensions. Totes dues tenen forma d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha un petit balcó i una finestra. La part superior de l'edifici té una cornisa motllurada u deixa veure les teules de la teulada. | 08211-232 | Carrer de la Rectoria, 10 | 41.3816000,2.0453200 | 420174 | 4581559 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61280-foto-08211-232-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Tot i que el BCIL ressenyat en aquesta fitxa engloba els números 8 i 10 del carrer de la Rectoria, l'edifici corresponent al número 8 ha estat enderrocat i al seu lloc s'està fent una altra construcció de nova planta. . | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61153 | Casa del carrer Verge de les Neus, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-51 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | La casa es presenta molt reformada, motiu pel qual hem optat per qualificar l'estat de conservació de regular, malgrat que la seva estructura té una bona conservació | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana es presenta molt remodelada en quant als seus acabaments. A la planta baixa trobem una porta d'accés a l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes. Totes dues tenen forma quadrangular. Al primer pis, dues obertures també quadrangulars, una és una porta sobre balcó molt petit amb barana de recent factura i l'altra una finestra que conserva la seva jardinera de ceràmica vidriada amb motius geomètrics i predomini dels tons blau, ocre i blanc. Al pis superior hi ha tres finestres en arc de mig punt arrenglerades a l'alçada de la clau de l'arc, però essent la central més llarga. | 08211-105 | Carrer Verge de les Neus, 51 | Cases de principis del segle XX. | 41.3789700,2.0420100 | 419894 | 4581270 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Els elements de tradició modernista es limiten a les rajoles de ceràmica vidriada que decora la jardinera de la finestra del primer pis. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61178 | Palau Falguera. Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-capella | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XIX | La capella ha estat subjecte d'una gran restauració | La capella del Palau Falguera està situada a l'extrem sud del Palau a l'alçada de la terrassa de la planta noble. Es tracta d'un edifici aïllat de mitjanes dimensions, d'estil eclèctic propi del romanticisme vuitcentista que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior amb una decoració més austera i interior molt abarrocat. A l'exterior imita l'estil renaixentista, amb un atri paral·lel a la façana sud del palau que consta de cinc arcs, cadascun dels quals descansa en un parell de pilars de secció quadrangular flanquejats per dues columnes de fust cilíndric molt prim i un capitell de motius florals (fulles d'acant). Per sota de l'atri se situa la façana, perforada per tres portes compostes de dues fulles corredisses, cadascuna d'elles en correspondència amb un dels tres cossos que formen la capella, el central i dos laterals. A la porta d'entrada principal hi trobem un magnífic vitrall de colors. La decoració està feta amb pa d'or. Les dues façanes laterals estan decorades amb impostes de pilastres d'un cert relleu i una finestra en arc de mig punt. Per dintre, els tres cossos de la capella es comuniquen a través de portes corredisses amb vitralls de colors que permeten individualitzar els espais. El més important és el cos central, de planta el·líptica i inspirat en les esglésies barroques italianes. Aquesta és la sala que contenia l'altar, situat davant de l'entrada i és la més rica en decoració. Hi predominen els colors daurat i blau turquesa. El terra està fet de mosaic de petites tessel·les que dibuixen motius florals i geomètrics en tons blancs, grisos i ocres envoltant dos coloms enfrontats. La coberta és una cúpula amb lluerna, que proporciona una llum zenital a l'espai i està decorada amb pintures que representen àngels en posició de cantar, d'estil italianitzant sobre fons daurat. Entre la cúpula i les parets hi ha una cornisa motllurada amb un motiu decoratiu a base de filigrana floral daurada. Les parets presenten impostes de pilastres barroques que arrenquen del sòcol i arriben a l'inici de la cornisa de la cúpula. Tenen motllures daurades i l'interior decorat amb filigrana també daurada. Es rematen amb un capitell daurat de fulles d'acant amb una creu grega emmarcada. Les portes que donen accés als espais laterals de la capella també estan profusament decorades de la banda d'aquest espai central. Presenten una cornisa a la part superior suportada sobre mènsules daurades que cauen a banda i banda de la porta. Sobre la cornisa hi ha una decoració molt barroca, a base de motius florals i, en posició central, un espai ara buit en el que hi havia hagut un escut. Els cossos laterals són força més senzills i no presenten decoració a les parets. El terra és també de mosaic. El del costat oest és de forma rectangular amb els quatre angles arrodonits. Destaca la sortida que té a l'espai oposat a la porta que comunica amb l'espai central, que condueix a una balconada sobre el jardí. El de la banda est és de forma octogonal. Després de l'adquisició del Palau per part de l'ajuntament i la consegüent restauració, a la capella se li va annexar per la part posterior una construcció de nova planta que fa de petita sala d'exposicions i a la qual es pot accedir tant des de la capella com des dels jardins del Palau a la planta baixa. | 08211-130 | Carrer de Falguera, 2-6 | La Capella del Palau Falguera va ser construïda al 1890 per Joaquin de Càrcer. Es diu que el cos central de la mateixa, el més guarnit i on es trobava l'altar, era reservat exclusivament als marquesos. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, la vall baixa del Llobregat va ser un destí atractiu d'inversió pels burgesos barcelonins, que compraven terres i masos a la pagesia local per la situació privilegiada dels seus terrenys. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joaquín de Càrcer | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc