Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61050 | Residència d'Ernest Claramunt - Actual seu de la Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dernest-claramunt-actual-seu-de-la-creu-roja | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un edifici cantoner de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos i d'aspecte supositivament ordenat i geomètric pel que fa al seu exterior. El conjunt arquitectònic d'Ernest Claramunt, se situa entre el carrer de Pi i Maragall i el passeig Bertrand, davant de les casetes de Molins. La seva planta és de forma irregular per adaptar-se a la parcel·la cantonera i per la forma arrodonida que se li dóna a la cantonada. Està cobert amb terrat a la catalana i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Compositivament la part de major pes visual es troba en el xamfrà arrodonit, que pren el paper d'eix central, amb les façanes laterals flanquejant-lo. En aquesta part de l'edifici trobem a cada pis obertures rectangulars esveltes en forma de finestres balconeres coronades per garlandes de motius florals de tendència naturalista que interrompen el caràcter estàtic de la resta del conjunt. Culminant aquest sector de la façana trobem un gran escut que recolza sobre la garlanda de la finestra inferior. Té un blasó ovalat de superfície llisa i buida i està emmarcat per motius també vegetals en forma de voluta. Tot aquest xamfrà està visualment delimitat i separat de les façanes laterals per pilastres que recorren tota la vertical de l'edifici i que simulen estar fetes a base de carreus de pedra. Les altres dos façanes tenen en planta baixa portes i finestres en forma d'arc de mig punt i balconades als dos pisos superiors, cadascuna amb tres portes d'accés de forma rectangular. El conjunt es remata amb un fris que correspon a la cambra d'aire, una gran cornisa i balustrada entre pilars que sustenten florons en forma de gerro. | 08211-2 | Passeig de Bertrand, 4 / Carrer de Pi i Margall, 20 | La casa va ser residència d'Ernest Claramunt, contractista i promotor d'obres nascut a Sant Feliu de Llobregat que se la va fer construir l'any 1925. Ernest Claramunt va ser contractista de bona part de les obres de Josep Maria Jujol, llavors arquitecte municipal de Sant Joan Despí. | 41.3813300,2.0478900 | 420389 | 4581527 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61053 | Habitatges del carrer de Santa Maria 66-84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-santa-maria-66-84 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Cases de petites dimensions, entre mitgeres. Presenten totes idèntica façana. Són de planta baixa i pis. A la planta baixa tenen porta i finestra rectangulars amb impostes que marquen el llinda i els brancals. Al pis superior hi ha un balcó molt petit amb plataforma en semicercle i barana de ferro forjat i, al costat, una finestra. En aquest darrer element hi ha un ampit amb petita jardinera decorada amb rajoletes de color blanc i blau cobalt alternes, formant un dibuix de tauler d'escacs. La coberta a doble vessant paral·lela a la façana deixa anar un ràfec que contribueix a la unitat de tot el conjunt. Com a dada curiosa comentar que l'alçada de les obertures del segon pis les situa gairebé a tocar del ràfec. La façana du un arrebossat al qual, a través de petites estries formant quadrícula molt discreta, se li ha volgut donar un cert aire de construcció amb carreus. | 08211-5 | Carrer Santa Maria, 66-84 | Casetes de principis del segle XX. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pe als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el comprés entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan, que són les descrites en aquesta fitxa. | 41.3787200,2.0423200 | 419920 | 4581242 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61053-foto-08211-5-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61054 | Torre 'Pins d'Or' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pins-dor | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Finca amb un gran edifici envoltat d'un vast jardí tancat amb elements d'obra i tanques de ferro forjat. L'accés principal a la finca se situa al passeig del Comte de Vilardaga, des d'on no es percep l'extensió de la propietat. L'exterior de l'edifici és resolt amb solucions simètriques i mesurades, cosa que recorda l'esperit noucentista de l'època, el qual recollia la proporció i l'harmonia com a fórmules elementals en la composició. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Està format pe diversos cossos cadascun dels quals té la seva pròpia solució pel que fa a la coberta, aspecte aquest que genera una amalgama de vessants i tipus de coronament. En façana, un cos central més elevat que actua d'entrada principal sobresurt lleugerament de la línea de l'edifici i li atorga solemnitat. És un cos de planta gairebé quadrada, situat a la part central del conjunt. En planta baixa, aquesta construcció crea una porxada amb un arc de mig punt a cadascun dels tres costats. En el frontal, l'arc està flanquejat per obertures estretes i altes que acaben també en arc de mig punt. Sobre aquesta porxada hi ha una esplèndida terrassa tancada amb balustrada que té com a teló de fons, la part alta del cos que comentem. La terrassa presenta una porta d'accés amb impostes als brancals i una decoració de sobrellinda formant un frontó flanquejat per pinacles al centre del qual se situa una escultura que representa un cap femení. Per sobre, galeria de tres finestres en arc de mig punt separades per pilastres amb capitells molt austers i amb un únic ampit pronunciat. El conjunt d'aquest cos acaba amb cornisa i terrat a la catalana amb barana d'obra que, amb una plàstica molt escultural, reprodueix motius florals. A les cantonades d'aquest remat es col·loquen pinacles molt esvelts. Darrera d'aquest cos, gairebé decoratiu, trobem el cos principal de l'edifici, situat perpendicularment. És de planta rectangular. A la planta baixa,presenta finestres de línies rectes alternades amb d'altres en arc de mig punt. Al pis superior, i a banda i banda del cos descrit en primer lloc, una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes de fust lleugerament bombat i poc esvelt. En aquest cos la coberta és a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. La vessant genera així un ràfec de teules i motllures denticulades que, en els laterals de l'edifici, fa joc amb l'ampit de les finestres. Aquest cos principal té, a cada angla, una torre de planta gairebé quadrada, coronada com la torre que ocupa la part central de la façana principal i igual que aquella, lleugerament més alta. Aquestes torres presenten diverses obertures, les més altes de forma rodona. Al jardí s'hi troben diversos elements arquitectònics (glorietes i vials pavimentats) i escultòrics, entre els que destaquen uns lleons adormits a l'entrada. També hi trobem un escut fet sobre 4 rajoles en el que es poden veure els 6 pins i es llegeix 'Pins d'Or' emmarcats per elements florals també ceràmics. | 08211-6 | Passeig del Comte de Vilardaga, 10 / Carrer de Roses, 13-17 | Finca inicialment propietat de Carlos Fargas, empresari procedent de Barcelona, que l'any 1949 la va donar a la 'Congregación de Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús' per ubicar-hi un hospital. | 41.3850000,2.0478300 | 420388 | 4581935 | 1911-29 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jaume Sanllehy i Molist (mestre d'obres) i empresa Mitjans (constructora) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61056 | Conjunt del carrer d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-den-serra | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (1)'. El Butlletí. Núm. 297 (Sant Feliu de Llobregat, octubre-novembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'En carrer d'En Serra (2)'. El Butlletí. Núm. 298 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984. P. 10. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Carrer estret i curt a la zona centre de la ciutat. Fa un petit trajecte que va des de la Carretera Laureà Miró fins al Carrer de Pere Àlvarez. Les cases que conformen el carrer d'en Serra avui en dia, presenten majoritàriament un aspecte estètic ben divers respecte l'original, però el seu interès rau en el manteniment de la tipologia original amb què es van construir: cases entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb una distribució funcional de les obertures. Altres elements del carrer també donen al conjunt un valor patrimonial evident (voreres, llambordes, etc). Val a dir que el tram que toca a la Carretera Laureà Miró està més desdibuixat, ja que s'hi van construir petits blocs de pisos molt senzills. Per contra, un cop superats aquests pisos, hom té la sensació de traslladar-se en el temps, ja que a partir d'aquest punt i fins a Pere Àlvarez, un altre carrer declarat BCIL en el seu conjunt, el carrer d'en Serra conserva el seu 'sabor' original. | 08211-8 | Carrer d'en Serra | El carrer d'en Serra havia format part de la Quadra de Palau. Durant la tercera i la quarta dècada del segle XIX es van construir les cases arrenglerades que per encàrrec de Josep Serra i Marrugat, propietari del terreny. En una de les cases el seu gendre hi va instal·lar una fàbrica de teixits el 1845 (can Tintorer) i, a partir de llavors, el carrer va prendre un caràcter de colònia fabril per la uniformitat de les cases i la gran quantitat de teixidors que hi vivien. Quan Serra va morir, les propietats van ser heretades per descendència fins el 1943, que es van anar venent d'una en una a particulars. | 41.3834800,2.0424700 | 419938 | 4581771 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61056-foto-08211-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61058 | Escola Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-tramuntana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'una casa cantonera amb una mitgera. És de mitjanes dimensions, amb planta, pis i golfes i amb coberta a doble vessant, on s'ubiquen tres xemeneies. Es caracteritza per la simetria de la seva composició. La façana principal dóna al carrer Verge de la Salut, havent-hi una altra façana al carrer Ventura i Gassol. Mirant cap a la façana principal, a la planta baixa, a banda i banda de la porta d'entrada se situen grans finestrals de forma quadrangular. També són quadrangulars les portes d'accés al balcó del primer pis. Per contra, les 9 obertures que permeten l'entrada de llum a les golfes tenen forma d'arc de mig punt. Estan organitzades en grups de tres arcs petits col·locats de forma equidistant des del centre. Hi ha una petita terrassa al nivell de les golfes, i el costat lateral del primer pis es caracteritza per un seguit d'arcs que emmarquen una balconada. La façana de Ventura i Gassol permet veure el perfil de les dues vessants de la coberta, així com les dues terrasses superposades que es formen a la part posterior a l'alçada del primer pis i de les golfes degut a les inferiors dimensions d'aquestes plantes respecte de la planta baixa. En aquest costat de la casa es reprodueix el mateix esquema de finestres quadrangulars a la planta baixa i al primer pis i arquejades a les golfes. El conjunt mostra algunes decoracions a base de rajoles de ceràmica vidriada. La teulada forma un gran ràfec decorat amb peces ceràmiques disposades en escates. | 08211-10 | Carrer de Ventura i Gassol, 2 / Carrer de la Verge de la Salut | 41.3839700,2.0441000 | 420075 | 4581824 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61058-foto-08211-10-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61059 | Escola Verge de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-verge-de-la-salut | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | El conjunt alberga una escola amb equipaments religiosos i està integrat per diversos edificis de diferent cronologia. El que és objecte d'aquesta descripció és un edifici de planta quadrangular de grans dimensions annex a una petita església. L'edifici és de planta baixa i dos pisos amb una galería de finestres a cadascun. Les de la planta baixa i el primer pis són quadrangulars, mentre que les del segon pis tenen forma d'arc de mig punt. A la façana principal la part central es correspon amb una petita elevació que forma un frontó a l'alçada de la porta i trenca amb la línia recta del voladís per accentuar la importància de la zona d'accés a l'interior. A la banda oest hi ha annexa l'església i la sagristia, que es van edificar el 1913. Es tracta d'un conjunt arquitectònic de planta rectangular i absis pentagonal, d'estil eclèctic on domina l'aparença neomedieval dels elements gòtics, com són el tall de les obertures ogivals (entre les que destaca la porta d'entrada) i de mig punt, que accentuen lleugerament la verticalitat, tot i que la façana és molt opaca al no predominar les obertures. | 08211-11 | Carrer del doctor Fleming / Carrer de la Constitució / Carrer de Dalt | La comunitat de Sant Pere Adminicula va inaugura aquesta escola l'any 1912 com a sucursal de l'asil Duran, una institució fundada a Gràcia uns anys abans amb l'objectiu d'educar nens abandonats i marginats. Aquesta primera implantació es va fer en una masia ubicada als terrenys on ara es troba l'escola. Al 1913 es va construir l'església i la sagristia. A principis dels anys trenta del segle XX, es va ampliar l'edifici antic per tal d'albergar més interns i, així doncs, va arribar a ocupar l'amplitud que avui en dia ens ofereixen les seves parets externes. Als anys 50 ja se'l coneix com Col·legi Verge de la Salut, degut a una reorientació del programa educatiu que va permetre l'accés a nens de famílies santfeliuenques. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a quartell, època en la qual es van dur a terme algunes reformes a la capella. Des de llavors, el conjunt va anar reduint els seus espais verds amb la creació de noves construccions que atenien el seu número creixent d'alumnes. | 41.3839600,2.0459200 | 420227 | 4581821 | 1912 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61059-foto-08211-11-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61061 | Habitatges del carrer Santa Maria 53-55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-santa-maria-53-55 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos edificis de petites dimensions entre mitgeres tractats com a conjunt arquitectònic al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu. Són molt dispars entre sí en quant als acabats, però comparteixen l'estructura en planta i pis amb terrat a la catalana. El número 53 presenta a la planta baixa la porta d'accés com a única obertura. Té forma d'arc lleugerament rebaixat. Per sobre se situa un petit balcó de forma rectangular amb barana de ferro forjat i porta d'accés rectangular que presenta a la seva part superior una decoració a base d'imposta arquejada. La part superior està rematada amb una cornisa ampla de motllures per sobre de la qual se situa l'element més destacat de la façana: dues volutes simètriques i enfrontades situades a la part central. El número 55 dues portes unificades per una petita cornisa superior suportada sobre mènsules i, al costa, una finestra amb idèntic motiu superior. A sobre un balcó i una finestra tots dos coronats per sengles espiralls ovalats. També en aquest cas la part superior conté l'element de més pes visual de la construcció: una paret de línies sinuoses en forma piramidal amb un gran òcul ovalat i culminat amb petita garlanda de motius florals, al centre. | 08211-13 | Carrer Santa Maria 53-55 | Casetes de principis del segle XX. No tenim dades històriques sobre elles. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pels seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que els compren entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan. | 41.3785300,2.0424000 | 419926 | 4581221 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61061-foto-08211-13-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61062 | Conjunt del carrer de Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-joan-maragall | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX-XX | Joan Maragall és un carrer estret del centre de la ciutat, actualment de vianants. El seu traçat va del carrer Jacint Verdaguer a la carretera Laureà Miró i, a partir d'aquí, es prolonga en línia recta cap el carrer Josep Maria de Molina. La major part de les construccions que l'integren són habitatges de petites dimensions, normalment casetes de planta baixa i pis, tot i que hi trobem algun exemple de construcció de major amplada i alçada i, fins hi tot, hi trobem algun edifici de veïns també catalogat. La diversitat d'estil de les cases respon al fet que el carrer es va obrir segurament al segle XVII i es s'ha anat urbanitzant fins els nostres dies. És per això que hi trobem estils més sobris, propis del segle XVIII, junt amb altres edificis de tall modernista i noucentista, propis de finals del XIX o principis del XX. És potser el carrer de Sant Feliu que més conserva el sabor d'un carrer antic, ja que ha alterat relativament poc la seva fisonomia. Tot i així val a dir que alguns dels habitatges que s'hi ubiquen han estat enormement modificats i, fins i tot, enderrocats per construir-hi habitatges més moderns, aspecte aquest que no ha estat evitat malgrat la declaració de Bens Culturals d'Interès Local de què gaudeixen bona part dels mateixos. | 08211-14 | Carrer de Joan Maragall | Abans de ser projectada la carretera Reial (actual carretera de Laureà Miró), el carrer de Joan Maragall, llavors anomenat del Masovernou era el camí que connectava Sant Just Desvern amb Sant Feliu. De fet, al llarg de la història ha tingut diverses nomenclatures com carrer de Masover Nou, Nou de la Riera, carrer de Baix o carrer d'Àngel Guimerà. L'estructura de la major part de cases és unifamiliar i entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis, i van ser realitzades en la seva majoria per mestres d'obra. En alguns casos, se situava un habitatge a la planta baixa amb accés individual i una segona residència a la planta pis. Es pot observar cert gust modernista en els elements ornamentals de les llindes o en el coronament de les façanes, tant per l'ús de cromatismes en la ceràmica i el trencadís com per les línies corbes i volumètriques que caracteritzen la seva composició i la forja utilitzada en els balcons. Moltes de les cases deriven de la divisió de parcel·les de les propietats de la carretera Reial, cosa que va permetre construir nous habitatges amb les façanes que trobem a l'actual carrer. | 41.3801300,2.0475900 | 420362 | 4581394 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61062-foto-08211-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61064 | Casino Santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 5-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1981). P. 10-11. | XIX | El casino santfeliuenc és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i estil neoclàssic. Té una façana molt simètrica a la que s'hi arriba mitjançant una escalinata emmarcada per balustres. Al pis superior hi ha un balcó també amb balustrada que acull tres portes de forma rectangular. A la part superior destaca l'existència d'un frontó molt ben delimitat per frisos de policromia diferent a la resta de l'edifici. A sobre dels tres vèrtex del frontó s'hi ubiquen elements decoratius en forma de poms florals esfèrics. Avui dia, l'aspecte cromàtic del seu exterior és força diferent a l'original, però l'edifici en sí, representa un exemple arquitectònic entorn al qual s'organitzà part del pla d'Eixample de Gabriel Borrell i Cardona uns anys més tard. | 08211-16 | Carrer de Joan Batllori, 6 / Carretera de Laureà Miró | Durant l'últim terç del segle XIX, la vida social de la població s'evidencia a través de la constitució de diverses associacions cíviques com el Casino, que es constitueix l'any 1879, l'Ateneu Lliure del Llobregat (1881) i la Unió Coral (1892) -altrament coneguda com 'El Coro'-. Totes elles representen un motiu difusor del moviment catalanista en una època marcada per la Restauració Borbònica i ofereixen gran varietat d'activitats com la lectura de la premsa diària local, nacional i internacional, l'organització de partides i campionats de dòmino o escacs, els assaig de cant coral, les representacions teatrals, la projecció de pel·lícules, la realització d'excursions i la creació d'escoles. La que ens ocupa ara aplegava inicialment la classe benestant (industrials, terratinents, etc). La primera seu del Casino se situà a la carretera de Laureà Miró (1879), però dos anys més tard es traslladà al carrer de Joan Batllori. El nou edifici va ser construït per les famílies Molins i Palet. | 41.3816600,2.0444200 | 420099 | 4581567 | 1881 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61066 | Villa Dora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-dora | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Edifici de petites dimensions. Villa Dora té una sola planta amb coberta formant un terrat. A la façana, les obertures es distribueixen de forma simètrica: una porta principal flanquejada per una finestra a cada costat. Totes elles són rectangulars i presenten una decoració a base d'imposta amb un cert relleu tant a la llinda com a la part superior dels brancals. És aquí on incorpora petits elements ceràmics de color blau cobalt. La façana és coronada per una balustrada amb quatre pilastres, dos als extrems i dos a la part central. Estan culminats per gerros amb garlandes florals que baixen del coll a la base. Entre les dues pilastres centrals s'acomoda un llenç de paret de formes arrodonides rematat amb motllures on podem llegir la data de construcció de la casa (1923) i el nom (Villa Dora). | 08211-18 | Carrer de Carcereny i Tristany, 10 | El carrer de Carcereny i Tristany es devia obrir precisament pels volts dels primers anys vint del segle passat. Podem considerar, per tant, que aquesta és una de les primeres cases que s'hi construeix. | 41.3830400,2.0430200 | 419984 | 4581721 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61068 | Cases del carrer de les Creus 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-creus-19 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. A la planta baixa trobem una porta en posició central flaquejada per dues finestres. Per sobre, una balconada de plataforma molt estreta, rectangular, amb el frontal estriat resseguint la línia d'una petita cornisa i suportada sobre tres mènsules, la posició de les quals coincideix amb la de les obertures de la planta baixa. El balcó es tanca amb barana de ferro forjat i té accés a través de tres portes. Totes les obertures de l'habitatge tenen forma d'arc rebaixat. El coronament de l'edifici presenta un fris amb espiralls i esgrafiats de motius vegetals que queda separada del parapet del teulat per una cornisa motllurada. | 08211-20 | Carrer de les Creus, 19 | El procés d'urbanització del barri del centre de Sant Feliu es correspon al segle XIX quan, en fragmentar-se la quadra de Palau, es van urbanitzar nous carrers de forma perpendicular a la carretera de Laureà Miró (antiga carretera Reial) com el de les Creus, Pere Àlvarez o d'en Serra, per tal de potenciar el creixement organitzat de Sant Feliu. Cal dir que aquest fet va coincidir amb el traçat de la línia de ferrocarril, cosa que més endavant originaria la necessitat d'expansió del municipi tant pel nord com pel sud de la zona compresa entre la via del tren i el nucli antic. | 41.3824500,2.0441700 | 420079 | 4581655 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61068-foto-08211-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61070 | Habitatge del carrer Santa Maria, 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-88 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Casa cantonera de mitjanes dimensions. Presenta soterrani, planta baixa i pis, tot i que amb posterioritat a la seva construcció se li ha remuntat una pis més. A la planta baixa té tres obertures en forma d'arc rebaixat (la central la porta d'accés). Estan emmarcades per impostes que ressegueixen el contorn. Sota les finestres, i a tocar del nivell del terra hi ha dues obertures rectangulars apaïsades que donen ventilació i llum al soterrani. Al pis superior presenta una balconada estreta amb barana de ferro forjat molt lleugera i al qual s'accedeix des de qualsevol de les dues portes rectangulars ubicades als seus extrems. Un gran ràfec corona el conjunt original. Previsiblement està molt restaurat. Se suporta sobre cabirons. El ràfec presenta una decoració de ceràmica vidriada de molt cromatisme. La casa té, a la cantonada amb Passeig Sant Joan, un petit jardí delimitat per un mur. Aquí, una escala adossada a la paret lateral de l'edifici dóna accés des de l'exterior a la segona planta. | 08211-22 | Carrer Santa Maria, 88 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3785900,2.0420100 | 419894 | 4581228 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61070-foto-08211-22-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61073 | Torre del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-roser | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VERNTALLAT, Joaquimot; SERRALLONGA, Lluís. 'La Torre del Roser: ¿Biblioteca Municipal?'. La Vinya del Puntaire. Núm. 9 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1980). P. 7. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | La Torre del Roser és un edifici aïllat, de grans dimensions, de planta aproximadament quadrada, amb forma de cub i d'una gran simetria en la seva composició. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Les tres plantes presenten nombroses obertures. A la planta baixa, del costat de la façana principal (de cara al Parc de la Torre del Roser), hi ha grups de tres obertures a cada planta, perfectament superposades. La porta d'accés ocupa un lloc central i té forma d'arc rebaixat. Les dues finestres que s'hi troben, una a cada costat de la porta, tenen forma d'arc trilobulat molt rebaixat i esquematitzat. Al primer pis es troba un petit balcó centrat sustentat sobre mènsules que arrenquen de la llum de l'arc de la porta d'accés que està just a sota. Es tracta d'un balcó molt lleuger, rematat amb barana de ferro forjat, que no altera, per tant, la volumetria de l'edifici, de gran rectitud. Les tres obertures d'aquest primer pis de la banda de la façana principal són polilobulades, cosa que recorda l'estil neoàrab, i actuen com a element ornamental trencant amb la sobrietat i rectitud del dibuix de l'edifici. Al pis superior, les tres finestres que s'hi troben tornen a prendre la forma de les finestres de la planta baixa, però a diferència d'aquelles presenten un ampit ressaltat. La façana es remata, per aquest ordre, amb una successió de petits arcs cecs, una cornisa motllurada i la balustrada que tanca el terrat, al qual s'accedeix a través d'una petita torratxa de planta quadrada difícil de veure des del carrer, que presenta el mateix coronament que la resta de l'edifici. Les finestres de les façanes laterals són rectangulars en planta baixa i primer pis i quadrades al segon pis. Estan decorades per una imposta perimetral. L'any 1984 l'edifici va ser cedit per l'ajuntament de Sant Feliu a la Generalitat per fer-hi la seu de la UOC al Baix Llobregat, motiu pel qual se li va annexar una construcció per poder encabir-hi serveis com ara l'ascensor, o els lavabos. Aquest edifici annex només és visible des de la façana sud i no altera, per tant, la visió del conjunt des de la façana principal. Al costat sud, donat que predomina el vidre i tampoc trenca la volumetria de l'edifici. | 08211-25 | Carrer de Sant Joan XXIII, 16 | La torre es va construir a mitjans del segle XIX com a casa d'estiueig d'una família burgesa barcelonina. Mentre va ser propietat de Josep Duran i Argemí es coneixia com a Torre Duran. Una fotografia del 1928 publicada al llibre de Jordi Ferrer (veure bibliografia) ens mostra diferències entre l'edifici d'aleshores i el que veiem avui dia. En aquest sentit destaca la gran escalinata d'accés a l'edifici, situades a la façana principal i emmarcada per balustrada de pedra que avui dia ha desaparegut. | 41.3830200,2.0491100 | 420493 | 4581714 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61075 | Casa de veïns de Ramon Puig i Carme Carsi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-de-ramon-puig-i-carme-carsi | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, coberta a doble vessant i estructurat en alçada en planta baixa i dos pisos. La façana consta de diversos tractaments de superfície. En planta baixa presenta franges encoixinades, mentre que als dos pisos superiors combina l'estucat en forma de carreus de pedra (zona central de la primera planta) amb l'arrebossat . La porta d'accés a l'interior de l'edifici, resolta amb arc de mig punt, té dues obertures en arc rebaixat a banda i banda. Al primer pis trobem un balcó en posició central. És de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars. A banda i banda del balcó trobem una finestra amb ampit pronunciat i una columna al bell mig de l'obertura. Al segon pis es repeteix l'esquema de balcó flanquejat per finestres; però aquí les obertures presenten una forma diferent inspirada en l'arc trilobulat en el que el lòbul central ha pres forma quadrangular. Les finestres que flanquegen els balcons són geminades amb una columna central i queden visualment unificades per l'ampit únic que presenten. | 08211-27 | Carretera de Laureà Miró, 64-66 | Aquesta casa de veïns va ser encarregada per Ramon Puig i Carme Carsi a l'arquitecte Manuel Puig i Janer l'any 1929. | 41.3793500,2.0487800 | 420461 | 4581306 | 1929 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61075-foto-08211-27-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Manuel Puig Janer (arquitecte) i empresa dels Boloix (constructors) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61077 | Habitatge al carrer Constitució 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-7 | XIX-XX | Casa aïllada de dimensions mitjanes envoltada per un petit jardí. És de planta rectangular tot i que a la part anterior presenta un cos adossat de petita volumetria i d'alçada lleugerament inferior. El cos principal està cobert a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal, mentre que el volum adossat a la façana té una coberta a tres aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. En planta baixa presenta una porta d'entrada coberta per una barbacana que aprofita l'angle amb la paret lateral del cos adossat per fer una petita teulada sustentada sobre una pilastra amb capitell. La resta d'obertures són finestres rectangulars senzilles, de forma quadrangular. La part posterior té una gran terrassa a l'alçada del primer pis que no és possible veure des del carrer. La casa és interessant per la profusió d'elements decoratius: els espiralls de ceràmica de la cambra d'aire a la façana principal, el ràfec molt pronunciat recolzat sobre cabirols de biga o les pinyes de terracota que coronen la teulada. | 08211-29 | Carrer Constitució, 7 | 41.3846700,2.0455700 | 420199 | 4581900 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61078 | Habitatge al carrer Jacint Verdaguer 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-jacint-verdaguer-15 | XX | Casa de petites dimensions, amb una mitgera i tres façanes, coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana principal. És de planta rectangular i es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Està envoltada d'un petit jardí i se situa a un nivell més alt que el del carrer, de manera que presenta un mur de contenció rematat amb balustres paral·lel a la façana principal. Aquesta té una finestra i una porta sota el petit porxo que forma la terrassa del primer pis en suportar-se sobre dues pilastres primes unides per un arc rebaixat. El pis superior té una finestra i una porta de sortida a la terrassa. L'aspecte més destacat és sense dubte la decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada que trobem a la part superior de les obertures de la casa i que representen una garlanda de motius florals de tons blaus i ocres sobre fons blanc. | 08211-30 | Carrer Jacint Verdaguer, 15 | 41.3809500,2.0500300 | 420567 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61080 | Escultura en bronze als Jardins del Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-bronze-als-jardins-del-palau-falguera | XXI | Escultura realitzada en bronze sobre base de ciment. Consta d'un cos de forma irregular que recorda el cos d'una figura humana estirada amb el tors redreçat. Als seus extrems se situen elements de reminiscències florals. Tot el conjunt té un tractament de superfície en forma d'espatulat i picat groller que dóna lloc a una textura rugosa. La base de ciment sobre la que recolza la figura de bronze té una forma de flor de quatre pètals molt estilitzada. | 08211-32 | Carrer Falguera, 2-8 | L'escultura és obra d'un artista japonès, d'Osaka, en Keiju Kawashima. La seva presència a Sant Feliu s'explica per la relació d'un artista local, en Lluís Sans, amb grups d'artistes d'aquesta ciutat nipona. Aquesta relació ha promogut intercanvis d'experiències artístiques, dels quals l'escultura que ens ocupa n'és un bon exemple. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 2003 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Keiju Kawashima | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61081 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 264 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-264 | XX | L'estructura de l'edifici presenta un bon estat de conservació, però la façana, especialment l'arrebossat que presenta, requereix d'algun manteniment. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i està cobert a dues vessants amb la carena paral·lela a la façana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. A la planta baixa trobem quatre portes d'accés a l'edifici molt senzilles, alternades amb finestres. Al primer pis presenta tres balcons ben centrats a la façana, cosa que els descentra respecte de les obertures de la planta baixa. Els tres balcons són petits, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés són molt senzilles. La part més ornamentada de la casa és el coronament de la façana. Aquest planteja una continuació del parament de la façana que simula un terrat a la catalana. A la part superior fa unes formes sinuoses a la part més alta de les quals se situen florons aparentment de terracota. El coronament del parapet es fa amb motllura de terracota del mateix color que els florons. Al mig de la façana consta la data de construcció de l'edifici (1925) emmarcada en un rectangle ornamentat. | 08211-33 | Carretera Laureà Miró, 264 | 41.3821900,2.0426400 | 419951 | 4581627 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61081-foto-08211-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61081-foto-08211-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61083 | Habitatge unifamiliar de la carretera Laureà Miró, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-unifamiliar-de-la-carretera-laurea-miro-58 | - PARREU, Leonor. 'Treball sobre els esgrafiats de Sant Feliu de Llobregat'. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, però la façana requeriria d'algun manteniment, especialment relacionat amb la conservació dels esgrafiats. | Casa unifamiliar de petites dimensions, amb planta rectangular que es distribueix en planta baixa i pis i presenta un esquema compositiu molt racional i ordenat. Distingim dos cossos horitzontals. El mur de l'inferior està arrebossat imitant carreus i allotja diverses obertures quadrangulars. El superior destaca especialment pels esgrafiats que el decoren amb sanefes de caire naturalista i floral. Les dues obertures d'aquesta planta, a diferència de les de la planta baixa, tenen forma d'arc deprimit i donen accés a un balcó amb barana de ferro forjat. El coronament del terrat presenta un gran esgrafiat que reprodueix un vas amb fruita, motiu que repeteix, en forma escultòrica, als extrems superiors de l'edifici. | 08211-35 | Carretera de Laureà Miró, 58 | 41.3793700,2.0491200 | 420489 | 4581308 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61083-foto-08211-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61083-foto-08211-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61083-foto-08211-35-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61084 | Habitatge del carrer Santa Maria, 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-38-40 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Edifici de dos habitatges entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada a dues aigües formant un gran ràfec. A la planta baixa diverses obertures rectangulars permeten tant l'accés com la il·luminació de l'espai. En aquest cos la façana està arrebossada imitant carreus de pedra. Al pis superior se situen dos balcons de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. El ràfec presenta una decoració imitant un cassetonat i està sustentat en cabirols de biga. Entre algunes d'elles, se situen espiralls. El conjunt és d'aspecte molt senzill. | 08211-36 | Carrer Santa Maria 38-40 | Casa de principis del segle XX de la que no tenim dades històriques. | 41.3791600,2.0434100 | 420012 | 4581290 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61084-foto-08211-36-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61088 | Jaciment de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-salut | MENÉNDEZ, X. 'Mas Lluhí (Sant Feliu de llobregat)'. A: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern: Centre d'Estudis Santjustencs. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. SOLÍAS, J. M. 'La Salut (Sant Feliu de Llobregat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989. p.346-358. | IaC-IIdC | El jaciment està totalment colgat i cobert de vegetació | Jaciment arqueològic on s'han documentat dos forns romans de planta quadrangular construits amb maó i tovots. També s'ha recuperat ceràmica ibérica, ceràmica romana africana de cuina i ceràmica sigil·lada africana A.A. La realització de cates amb motiu de la urbanització del barri del Mas Lluí permet afirmar que es tracta d'una zona arqueològica extensa. | 08211-40 | Al límit del barri del Mas Lluí prop del camí cap a la Salut | S'ha constatat dues fases d'ocupació, la primera fase data del s.I a.C i és de tradició indígena romanitzada. La segona fase va durar fins la segona meitat del s.II dC. Els arqueòlges directors consideren que el jaciment formava part d'un complex industrial romà que va funcionar durant aquesta segona fase, el qual produia principalment tegulae, imbrex i dolium. En un primer moment indeterminat el jaciment va ser excavat clandestinament per Antoni Romagosa. L'any 1971 es va localitzar un paviment d'opus signinum. L'any 1993 van realitzar un seguit de prospeccions com a part del projecte Estudi territorial del Pla de Barcelona:evolució històrica i evolució del territori en época romana. No serà fins el 1995 quan, amb motiu de la construcció de l'urbanització de Mas Lluhí, es va realitzar l'excavació d'urgència mitjançant la realització de 20 cates, les quals van permetre la localització de les estructures. | 41.3924600,2.0622100 | 421600 | 4582750 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61090 | Comissaria de Policia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comissaria-de-policia | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici aïllat de considerables dimensions, de planta quadrada i volumetria cúbica. Té planta baixa i planta pis i terrat a la catalana. A la que avui dia és la façana principal, unes escales adossades frontalment obren el camí cap a la porta d'accés a l'interior de l'edifici, salvant així la diferència de nivell entre l'habitatge i el carrer. La porta, rectangular, està flanquejada per sengles finestres també rectangulars. En el pis superior, en posició central i a sobre de la porta, hi ha un petit balcó de plataforma rectangular i recolzat en dues petites mènsules. Té una barana d'obra que repeteix i enllaça la forma de dos hexàgons concèntrics travessats pels seus radis, de manera que es crea un efecte visual geomètric. A banda i banda del balcó, dues finestres rectangulars just a sobre de les de la planta baixa. El conjunt està rematat per una cornisa de motllures amb espiralls i la barana del terrat superior. Les altres façanes són també de disseny senzill. A la façana sud, que segurament havia estat la principal en el moment de construcció de l'habitatge, destaca al primer pis una balconada suportada sobre una única mènsula correguda. Avui dia té barana de ferro, però possiblement es guarnia amb la mateixa solució que el balcó petit de la façana descrita anteriorment. | 08211-42 | Carrer Carreretes, 9-11 | La implantació a Sant Feliu de les fàbriques de seda Bertrand va suposar un canvi també a nivell urbanístic. S'obriren o urbanitzaren carrers (C/ Santa Maria, Sant Antoni o Verge de les Neus) i en ells es van construir habitatges per als obrers, molt propers a la fàbrica. La casa que ara ens ocupa, just davant de les casetes dels treballadors del carrer Santa Maria (fitxa 86) va ser l'habitatge del director de la fàbrica. En temps més recents l'edifici va ser seu de l'emissora Ràdio Sant Feliu i, posteriorment i fins l'actualitat, va passar a ser la comissaria de la Policia Nacional. | 41.3795900,2.0449700 | 420143 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61091 | Torre Francesc Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-francesc-serra | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | La torre de Francesc Serra és un habitatge unifamiliar aïllat de grans dimensions, de planta gairebé rectangular i cobert a quatre aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos i es presenta envoltat d'una zona enjardinada, tot i que només es veuen tres façanes, degut a la presència d'altres construccions al darrera. En planta baixa una petita escala du a la porta principal. Aquesta està flanquejada per dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració perimetral de major pes a la llinda. Entre cada obertura se situen les parelles de mènsules que sustenten el balcó de la planta superior. Aquest és de formes curvilínies i es tanca amb barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són com les de la planta baixa, però presenten una cornisa superior a mode de trencaaigües suportada sobre mènsules. Al segon pis, dos grups de tres finestres en arc de mig punt situades cap els extrems de la façana i unificat cadascun d'ells per l'ampit compartit per les tres finestres. La façana nord presenta una gran terrassa a l'alçada del segon pis que, sustentada en pilastres, forma una porxada en planta baixa. Les portes d'accés a la terrassa són idèntiques a les que a la façana principal permeten l'accés al balcó. Per sobre tornem a trobar una galeria de finestres en arc de mig punt també amb ampit únic per a cada grup de tres finestres. Les vessants de la teulada creen un ràfec rematat per una sèrie de motllures arrodonides i denticulades. La casa té a la part posterior una torratxa coberta a quatre aigües que dóna lloc a un cos diferenciat del volum de la casa. Presenta finestres quadrangulars en el primer i segon pis i en forma d'arc de mig punt en el cos que sobresurt de l'alçada de l'habitatge. | 08211-43 | Passeig de Nadal, 1 B | Aquesta casa és obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va exercir d'arquitecte, urbanista, jardiner, autor teatral i novel·lista i crític literari. A Sant Feliu, va desenvolupar un seguit de projectes arquitectònics entre els anys 1922 i 1934, la majoria situats a la zona de l'eixample de 1902 (carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall, Torras i Bages, passeig de Nadal, carrer de les Neus, rambla de la Marquesa de Castellbell, carrers de Montseny i de Sant Jaume, passeig del Comte de Vilardaga i passatge de Fargas. | 41.3823800,2.0458100 | 420216 | 4581645 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubió i Tudurí | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61093 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 138 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-138 | XX | L'edifici té un bon estat de conservació, però està mancat de manteniment. | Casa de petites dimensions entre mitgeres, estructurada en alçada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel a la façana. La planta baixa està molt modificada. El pis superior presenta un balcó tancat amb balustres al qual s'accedeix des de dues portes situades als seus extrems. Són de forma rectangular amb els angles arrodonits i, a la part superior, presenten una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons blanc, blau i ocre. Per sobre del conjunt, un ràfec suportat en mènsules i el coronament de l'edifici, que amaga la teulada i pren unes formes mixtilínies. Al centre hi ha un ócul en forma de circumferència, avui dia cec. Les pilastres dels extrems estan coronades per pinyes. | 08211-45 | Carretera Laureà Miró, 138 | 41.3797300,2.0459800 | 420227 | 4581351 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61093-foto-08211-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61093-foto-08211-45-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61096 | Ermita de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-salut | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVII | Com es pot llegir a la història d'aquest element, l'ermita tal com la veiem avui dia és fruit de la reconstrucció de 1939. S'ha optat, però, per posar la data corresponent a les primeres notícies que tenim d'aquesta ermita. | Ermita de petites dimensions al costat de la Masia de la Salut. És de planta rectangular i teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta una porta rectangular resseguida en tot el seu contorn per unes impostes. Està coronada per una finestra semicircular de la mateixa amplada que la porta i amb l'arc de la circumferència a dalt que permet la il·luminació de l'interior de la nau. El coronament d'aquesta façana fa una forma esglaonada que ressegueix el dibuix de les dues aigües de la teulada. La façana lateral de la dreta presenta dues petites finestres en forma d'arc escarser. Per dintre, el sostre fa una volta de canó. | 08211-48 | Les primeres notícies de l'ermita de la Salut es remunten al segle XVII (1661), quan l'ermita estava dedicada a la Mere de Deu dels Rosers. No és fins més tard, ver el 1748, que apareix amb el nom amb què la coneixem avui dia i dedicada, per tant, a la Mare de Deu de la Salut. Durant la guerra civil espanyola l'ermita fou destruïda. L'any 1939 es va reconstruir. Tots els santfeliuencs van pujar-hi en processó per dur la nova imatge de la verge el dia 23 de juny de 1940, quedant de nou inaugurada l'ermita. L'any 2002 va patir un incendi | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61096-foto-08211-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61097 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-11 | - ECO DEL LLOBREGAT. 'La actuación administrativa de nuestro Ayuntamiento'. El Eco del Llobregat. Núm. 1 (Sant Feliu de Llobregat, novembre 1928). P. 2-5. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici aïllat de mitjanes dimensions a que consta de planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular i presenta una coberta composta integrada per diversos faldons de dos vessants. La façana principal dóna a la plaça de la Vila. Les altres donen a la carretera Laureà Miró, al carrer Pou de Sant Pere i al petit espai que queda del costat de Can Panyella, d'accés restringit. Segons el tractament de la superfície de la façana, es distingeixen dos cossos horitzontals: la planta baixa, amb franges encoixinades i els dos pisos, arrebossats. A la planta baixa destaca la porta d'accés a l'interior de l'edifici, en forma d'arc de mig punt i flanquejada per columnes adossades a la façana. El primer pis presenta un balcó central de plataforma curvilínia i tancat amb balustres. Se suporta sobre una mènsula central i sobre les dues columnes que flanquegen la porta principal d'accés. La porta que li dóna accés té pilastres als brancals i, a la part superior, està rematada amb un frontó arquejat que reposa en una sobrellinda amb mènsules. Al centre del frontó es pot llegir en número romans la data de construcció de l'edifici (1928). El tercer pis presenta galeria de finestres rectangulars més sòbries organitzades en dos grups de tres. Entre ambdós grups es pot veure un relleu amb l'antic escut de la ciutat. Per la part posterior, que dóna a la carretera, l'edifici presenta una torratxa de planta rectangular coberta a quatre aigües. | 08211-49 | Plaça de la Vila, 1 | L'edifici de l'Ajuntament va ser projectat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar i encarregat al constructor Llorenç Molins, fill de Josep Molins i Josefa Serra, els fundadors de l'empresa que tant havien treballat per l'arquitecte municipal Gabriel Borrell, el predecessor de Climent Maynés. L'edifici respon a un estil que recorda el noucentisme i va ser inaugurat en plena dictadura de Primo de Rivera, quan Sant Feliu obtingué el títol de ciutat (1929), cosa que va comportar l'ampliació de la plaça per tal que la presència de l'edifici fos més evident i sumptuosa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés i Gaspar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61101 | Torre Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-victoria | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La Villa Victòria és un edifici residencial de grans dimensions construït en terreny amb desnivell, als quatre vents i envoltada de jardí. Dóna a la Rambla Marquesa de Castellbell a l'alçada de la plaça de Pere Dot i al carrer Baix Llobregat. Vista des de la plaça Pere Dot predomina el mur alt que delimita la propietat i que impedeix la visual de la casa. El mur presenta una porta d'accés amb reixa de ferro forjat encastada en l'estructura d'un arc de mig punt adovellat. Per sobre se situa una barbacana de teula vermella sustentada amb mènsules i a banda i banda a l'alçada de la llum de l'arc, dos fanals de ferro forjat. Aquesta porta dóna accés a un rebedor exterior en el que hi ha una font. Al costat de la porta, i una mica per sobre hi ha una fornícula també aadovellada que presenta una profunditat considerable. A la seva base té una jardinera de ceràmica vidriada de tons blaus que reposa sobre dues mènsules. Des del carrer Baix Llobregat és possible apreciar la façana principal de la casa que, en aquest costat, és de planta i un pis. A la planta baixa hi ha una porxada amb un arc de mig punt al centre flanquejat per dos arcs rebaixats a banda i banda. Cada arc coincideix amb una porta d'accés a la casa. Al pis superior les finestres rectangulars s'alternen amb altres d'arc rebaixat. Totes, però, presenten a l'ampit una jardinera d'obra decorada amb ceràmica vidriada i sustentada sobre mènsules. De la part central d'aquesta façana arrenca una torre de petita alçada coberta a quatre aigües. Les façanes laterals presenten una porxada d'arc que comunica directament amb el jardí. Per sobre, una galeria d'arcs rebaixats actualment amb vidre. La coberta presenta una zona central terrassada i delimitada per un parapet. De la seva base arrenquen les quatre aigües de teula vermella que formen la resta de la teulada. | 08211-53 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 80 | Casa encarregada per l'empresari del Liceu, Joan Mestre Calvet l'any 1923 a l'arquitecte Joan de Dalmau. Va ser construïda per Adjuntori Mitjans, que també havia construït altres cases, com els Xalets d'en Fargas o la Torre de Jacint Carnicé. Totes elles es fan durant els primers anys d'urbanització del llindar nord. | 41.3852100,2.0495100 | 420529 | 4581956 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Adjutori Mitjans (constructor) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61103 | Habitatge al carrer Joan Batllori 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-batllori-13 | XX | Edifici d'habitatge de petites dimensions, de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures (dues portes amb entradeta d'esglaons i una finestra) vorejades per una petita imposta que, a la part superior, agafa major relleu i forma una mena de petit fris amb estries verticals . Al pis superior trobem una altra porta d'accés a un petit balcó de plataforma rectangular i tancat amb barana de ferro forjat. Aquí la porta presenta idèntica ornamentació que les de la planta baixa. Tres petits espiralls coronen el conjunt de l'obertura. Per sobre de tot plegat, se situa un falç òcul lobulat. Totes les obertures són molt estretes, cosa que remarca la verticalitat del conjunt. La construcció és molt senzilla i només es veu realçada pel coronament superior ondulat de forma trilobulada amb fris. Es tracta d'una de les diverses cases d'inspiració noucentista ubicada al carrer Joan Batllori, tot i que aquesta s'allunya de l'estil de les que l'envolten per l'absència de motius esgrafiats. | 08211-55 | Carrer de Joan Batllori, 13 | 41.3817700,2.0445000 | 420106 | 4581579 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61113 | Catedral de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catedral-de-sant-llorenc | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ. 50 anys de la nova església. 1946-1996. Sant Feliu de Llobregat: Parròquia de Sant Llorenç, 1996. 77 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. 73 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'actual Catedral de Sant Llorenç està ubicada a la Plaça de la Vila, a l'extrem oposat a l'ajuntament i de cara a aquest. Una de les seves façanes laterals transcorre pel carrer de Pi i Margall mentre que l'altre dóna a un pati on es troba la seu l'Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut. L'edifici és de marcat estil historicista. Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta de creu llatina. Consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular i un cimbori poligonal sobre el creuer i lucernari. La façana principal presenta una portada en arc de mig punt recolzat a banda i banda sobre una parella de columnes de fust cilíndric amb una senzilla basa d'estil dòric i capitell amb motius florals d'inspiració medieval. Al timpà un conjunt escultòric narra un episodi del martiri de Sant Llorenç, el patró de la ciutat: el Sant, en posició central i dret, vestint la dalmàtica pròpia del diaca, l'àngel que pren la graella del martiri a l'esquerra i un personatge masculí a la dreta en posició agenollada. Al voltant del timpà, dues arquivoltes esculpides amb motius florals i geomètrics. A sobre d'aquest conjunt un finestral en arc de mig punt i triforat. Presenta quatre columnes amb capitells també d'inspiració medieval i gelosia. La part superior d'aquesta façana es remata amb una successió de petits arcs cecs i una gran motllura. Al costat esquerre d'aquesta façana s'aixeca el campanar construït a principis del segle XX. Té cinc pisos i és de planta quadrada a la base i poligonal als dos pisos superiors. L'interior es distribueix en tres naus: les dues laterals amb volta i la central amb enteixinat a la manera de les basíliques romanes. A mig creuer s'aixeca la cúpula que descansa sobre dos pilastres de la nau central i les dues de l'absis que inicien l'arc. El presbiteri se separa de la resta de l'església per una gran grada, i l'altar està aïllat de la paret. L'ornamentació del retaule es va desenvolupar de la mà del pintor Francisco Labarta. Està dividit en tres compartiments: el central, a l'absis, destinat a la imatge (pantocràtor), un plafó daurat emmarcat en marbre on es llegeix 'Nigra sum sed formosa', en combinació amb els dotze estels de Maria. Destaquen altres escenes evangelistes com la del judici i el martiri de Sant Llorenç als costats del mateix absis. Els murs de l'escala estan decorats amb pintures al fresc que representen el naixement de la verge i la visita de santa Isabel, i aquestes estan ambientades a l'ermita de la Salut i les muntanyes de Santa Creu. | 08211-65 | Plaça de la Vila / Carrer de Pi i Margall, 4 | Com és habitual en els llocs sagrats, l'antiga església parroquial projectada per l'arquitecte Francesc Renart i Arús (1822) i situada al mateix indret on trobem la catedral actual, va ser construïda sobre un temple encara més antic. Fins a la seva destrucció durant la guerra civil, l'església va ser encara objecte d'intervencions arquitectòniques, com la de Josep Simó Fontcoberta, que dissenyà una nova portada l'any 1862. El 1940 van iniciar les obres de construcció del nou edifici sota la direcció de l'arquitecte Josep Ros, i la consagració del nou temple es va fer sis anys més tard. El campanar va ser l'únic element que es va conservar del conjunt original de l'església, i es va integrar a la nova construcció feta de blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat. De gust neobizantí i caràcter historicista, l'edifici té tres naus, creuer i lucernari. Els constructors foren Ernest Claramunt, primer, i Adjutori Mitjans, més tard. L'ornamentació va ser a càrrec del pintor Francisco Labarta. El 2004 es va decretar la constitució del nou bisbat de Sant Feliu, que elevava al rang de catedral l'església parroquial de Sant Llorenç. | 41.3809300,2.0458800 | 420220 | 4581484 | 1940 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Ros i Ros, arquitecte; | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61114 | Habitatge del carrer Carcereny i Tristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-carcereny-i-tristany | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'habitatge unifamiliar del número 7 del carrer de Carcereny i Tristany es disposa entre mitgeres i segueix la tipologia de planta baixa i pis,amb planta rectangular. Les seves obertures, resoltes en arcs de mig punt, es disposen de forma simètrica, i són coronades per unes motllures que reprodueixen motius florals. Les del primer pis, donen pas a l'obertura d'un balcó que s'eixampla en la seva part central i se suporta a través de quatre mènsules. La barana del terrat, conforma un dibuix sinuós que trenca amb la racionalitat compositiva i mostra la data en què es va construir la propietat (1930) i, per sobre, amb el mateix estil i cromatisme que els números, es llegeixen les inicials JP. El conjunt de la façana presenta una composició proporcionada i mesurada. | 08211-66 | Carrer de Carcereny i Tristany, 7 | El carrer de Carcereny i Tristany que acull aquesta casa es va obrir l'any 1923 com a nova extensió d'habitatges populars. El clima de benaurança social i econòmica de Sant Feliu durant els anys vint, va permetre el desenvolupament del pla d'Eixample redactat per Gabriel Borrell i aprovat per l'ajuntament el 1904. | 41.3829900,2.0430200 | 419984 | 4581716 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61114-foto-08211-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61114-foto-08211-66-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61118 | Habitatge al carrer Laureà Miró 278-280 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-laurea-miro-278-280 | XX | Casa de grans dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües amb carena paral·lela a la façana, tot i que sobre la façana principal aquesta teulada queda dissimulada i aparenta un acabament en terrat a la catalana. Té planta baixa i pis. A la planta baixa trobem en posició central tres portes d'accés rectangulars força estretes i molt juntes, unificades gràcies a que estan emmarcades en una imposta en forma d'arc rebaixat amb decoracions a base de rajoles de ceràmica de tons blaus. A banda i banda d'aquest conjunt es troben sengles finestres rectangulars molt senzilles. A la planta superior, també en posició central, un joc de dues finestres queda unificat gràcies a l'ampit i la jardinera única que presenten. Aquesta darrera està remarcada amb rajoles de color blau cobalt i recolzada sobre tres mènsules. A la part superior d'aquestes finestres també trobem decoració de ceràmica blava. Aquestes finestres centrals estan flanquejades per sengles portes laterals que donen a un balcó de plataforma rectangular decorat també amb ceràmica blava i amb barana de ferro forjat. En el conjunt de la façana destaca la decoració d'imposta a base de formes geomètriques (denticulats i línies suament sinuoses) que uneix visualment les obertures del pis superior fent ziga-zagues que, en el vèrtex d'unió amb portes i finestres du una petita peça de ceràmica blava. La part superior de l'edifici està coronada per una cornisa composta que forma un ràfec. Està situada per sobre d'un petit fris que recorre també tota la façana i coronada amb teules. Per sobre d'aquest element, l'acabament en línies sinuoses de la façana amaga la teulada a dues aigües i simula un terrat a la catalana. És aquí on, al centre, trobem delimitada amb ceràmica blava una figura ovalada que du inscrita la data de construcció de l'edifici, 1925. | 08211-70 | Carretera Laureà Miró, 278-280 | Pertany al grup de cases que es van construir a banda i banda de la carretera durant el segle XX i de la majoria de les quals se'n desconeix l'autoria. Aquesta, tot i ser una mica més vistosa que la resta gràcies a la utilització profusa de ceràmica, ens remet també a uns materials relativament econòmics tot i que permeten l'adhesió a la modernitat per la via de l'estil arquitectònic i d'un element relativament assequible, com és la ceràmica. | 41.3825000,2.0423000 | 419923 | 4581662 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61119 | Casa del carrer Verge de les Neus, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-39 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions, entre mitgeres, amb soterrani, planta baixa i planta pis i teulada a dues aigües. La façana ha estat restaurada recentment. A la planta baixa presenta al nivell del sòl un petit sòcol de pedra interromput per la porta d'accés a l'habitatge i per una petita una obertura de forma rectangular que, estant arran de terra, il·lumina el soterrani. A sobre d'aquesta petita obertura se situa una finestra també rectangular, però amb es dos angles superiors arrodonits. Immediatament per sobre d'aquest element trobem un balcó molt petit amb barana de ferro forjat al qual s'accedeix des d'una porta que presenta idèntica forma que la finestra inferior. Aquest balcó té la part inferior de la seva plataforma decorada amb rajoles posades en escata. Al seu costat, una altra finestra curiosament cega, amb les mateixes característiques formals i rematada al seu ampit per una jardinera de rajoles de ceràmica vidriada de motius geomètrics de colors blaus, ocres i blancs que mor contra la paret amb una estructura esglaonada. Totes les obertures de l'edifici estan decorades amb esgrafiats lineals amb rematament floral resseguint la seva part superior. Finalment cal destacar el ràfec que forma la teulada i que se sustenta en moltes petites mènsules esglaonades situades molt pròximes entre sí. | 08211-71 | Carrer Verge de les Neus, 39 | Cases de principis del segle XX. Els carrers Verge de les Neus, Santa Maria i Sant Antoni es van urbanitzar responent a la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de Can Bertrand per tal d'habilitar habitatges per als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que es comprèn entre els carrers Carreretes i Armenteres i, més endavant, es van prolongar fins al carrer Sant Joan. | 41.3791000,2.0423300 | 419921 | 4581285 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61123 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XX | Masia formada per tres cossos de diferent alçada. El central, la torre original al voltant del qual s'aixecà la casa pairal, és una torre datada en el segle X, amb porta en arc de mig punt aadovellada situada cap a la dreta de la façana. Per sobre se situa una petita finestra en arc trilobulat que sembla haver aprofitat alguns materials d'algun altre element arquitectònic (s'aprecia la presència de dos peces que semblen petits capitells esculpits aliens al conjunt). La torre acaba en teulada d'una sola aigua. A banda i banda d'aquest cos central hi ha sengles construccions de cronologia posterior molt integrades. Totes dues presenten coberta a doble vessant i s'han construït de forma adaptada a la topografia del terreny, de manera que l'ala esquerra té per la cara est del conjunt una porta d'accés a l'alçada del segon pis de la torre. El conjunt d'obertures d'aquests cossos són quadrangulars. La masia té mina d'aigua. | 08211-75 | Entorn a la riera de la Salut | L'origen de can Messeguer es remunta al segle X, quan la masia i les seves dependències es van construir al voltant d'una torre de defensa antiga, quedant aquesta integrada al conjunt. Durant el segle XIII el mas va patir vàries reformes significatives. Encara ara la masia de Can Messeguer manté la seva activitat agrícola i ramadera. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.4019800,2.0648800 | 421834 | 4583804 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61124 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-2 | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XII-XVIII | Masia formada per diversos cossos molt integrats, alguns d'ells visiblement recents. Té planta baixa i pis i, en el cos central més elevat, hi té unes golfes. El cos principal, segurament el més antic, com hem dit amb la part central més elevada, té una porta centrada a la façana, en arc de mig punt i aadovellada, sobre la qual es pot llegir el nom del mas sobre rajoles vidriades en color blanc i blau cobalt.. Per sobre una finestra quadrangular amb llinda, brancal i ampit ressaltat i, a la part superior, dues finestres gairebé quadrades i sense estructura de tancament delaten l'existència d'un espai ventilat, segurament per emmagatzemar fruita. Les ales laterals són també molt senzilles, amb finestres quadrangulars, amb llinda, brancals i ampit. La part superior de la teulada té una solució complicada de diverses aigües. Bàsicament s'ha de parlar d'un cos central amb doble vessant i amb carena paral·lela a la façana i, per a les ales laterals d'aquesta zona més elevada, dues cobertes a doble vessant, però perpendiculars a la façana. Tot el conjunt de cobertes acaba fent un ràfec sobre l'edifici. Prop de la masia hi ha una petita construcció que correspon a la font de can Parellada. | 08211-76 | Entorn a la riera de la Salut | La construcció de la masia és segurament del segle XII. Posteriorment, ja cap el XVIII, es realitzen una sèrie d'ampliacions que sembla que fins i tot van modificar la situació de la porta d'entrada. Deixant de banda modificacions molt recents, els treballs del segle XVIII són els que li van donar essencialment l'aspecte que té ara. És llavors quan tenim documentat el cognom Parellada. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Parellada va ser construïda durant el segle XII i, al llarg dels segles, s'hi han fet moltes ampliacions i modificacions tal i com podem notar observant el seu aspecte exterior. Una de les més importants es va produir el 1779, quan es va canviar la situació de l'accés principal. Durant molts anys, la propietat es va dedicar al conreu de secà (garrofa, vinya i ametlla) i de regadiu (arbres fruiters) i també a la pastura. Actualment, és una de les poques masies que manté actiu el conreu, encara que de manera molt reduïda. | 41.4019300,2.0624800 | 421634 | 4583801 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61127 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-2 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. | 08211-79 | Carrer de Joan Batllori, 8-10 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia. Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928). Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats. | 41.3817600,2.0447600 | 420128 | 4581578 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61130 | Cal Doctor Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-marti | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cal Doctor Martí és una propietat oberta als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i en una cantonada s'aixeca una torre-mirador que dóna accés a la terrassa superior. És de planta quadrada i teulada a quatre aigües culminada per un pinacle. La façana principal té una escalinata que acaba en terrassa amb balustres per accedir a l'interior de la casa. Les façanes tenen nombroses obertures distribuïdes de forma irregular. Crida l'atenció el fet que mentre algunes d'elles es tanquen en arc rodó, d'altres són rectangulars. Aquestes darreres presenten a la part superior un trencaaigües en forma de petita cornisa suportada sobre mènsules. | 08211-82 | Carrer de Pi i Margall, 14 / Carrer de Vidal i Ribas, 6 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. La casa que el doctor Martí va encarregar a l'arquitecte Salvador Valeri el 1926 és una mostra del tipus d'edificació que es pretenia desenvolupar dins el projecte de reforma i urbanització que del clos de can Nadal, frenat a conseqüència del crac econòmic que es va produir al final de la dècada. | 41.3812200,2.0472400 | 420334 | 4581515 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61131 | Torre Corzana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-corzana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa gran construïda als quatre vents, de planta rectangular, i coberta a dues aigües amb ràfec. A la façana que dóna al C/ Baix Llobregat (façana paral·lela a la carena de la teulada) presenta una obertura d'accés a l'habitatge en forma rectangular i, a un costat, una finestra idèntica, però de més petites dimensions. Per sobre, l'estructura de nivells de la casa determina la presència de finestres a diverses alçades que semblen no coincidir, per tant, amb un únic nivell de pis. Així, per sobre de la porta trobem dos obertures més, petites i també rectangulars, mentre que als costats trobem 3 finestres en arc rebaixat i per sobre altres tres en forma d'arc de mig punt. Totes les obertures estan decorades amb esgrafiats de color blanc que ressegueix la forma rectilínia o curvilínia de les mateixes per la part superior i presenten un ampit molt ressaltat que també conté decoració esgrafiada. La façana principal, que no es veu des del carrer, presenta unes en galeria una sèrie de 9 finestres allargassades en forma d'arc de mig punt agrupades en conjunts de tres. Les tres centrals són més altes que les laterals, acompanyant així la pujada de línia que dibuixa la carena de la teulada amb les dues aigües a banda i banda. | 08211-83 | C. Baix Llobregat, 20 | El projecte de la torre Corzana data de 1925 i és obra de Joan Gomà, qui va reinterpretar l'arquitectura pairal per adaptar-la a la vida urbana de l'època, com també era el cas de can Panyella (actuals serveis municipals d'urbanisme (fitxa núm. 81), construïda tres anys abans al centre del municipi. Cal destacar que l'any 1924 es començà a urbanitzar el llindar nord del municipi amb l'obertura de l'actual tram de la rambla de la Marquesa de Castellbell entre la carretera de Laureà Miró i la plaça de Pere Dot. Les cases que s'hi construïen eren unifamiliars i de caràcter residencial i d'estiueig. Acabada la guerra civil, sobretot a partir dels anys quaranta, el paisatge de la zona va canviar, quan es van obrir nous carrers responent a les primeres onades migratòries procedents del sud d'Espanya. | 41.3852700,2.0511900 | 420670 | 4581961 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Gumà i Cuevas | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61132 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Sant Feliu adquiere una nueva zona'. El butlletí. Núm. 291 (Sant Feliu de Llobregat, febrer-març 1984). P. - COMPTA, Ernest. 'A punt les obres del Casal de Joves'. El Butlletí. Núm. 326 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1988). P. 8-9. - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Necessita restauració | Conjunt arquitectònic de grans dimensions que es compon de tres elements: façana principal, plaça interior i nou edifici. L'actual Casal de Joves formava part de l'antiga residència de la família Bertrand. La façana original que es conserva sola, engloba tot el conjunt i es compon d'una planta baixa i un primer pis amb 12 obertures simulant portes i finestres. El primer pis té diverses balconades a ambdues bandes del parament que integra aquesta façana, l'exterior, que dóna a la carretera, i la interior, que dóna a la plaça del Casal. Aquesta plaça interior de grans dimensions conté un element decoratiu de formigó que s'alça en forma de triangle rectangle. Tota la plaça està decorada amb escenografia urbana, i s'hi aixeca l'edifici del Casal, annexat per la seva ala nord a la cara interior de la façana. Aquest edifici nou està compost de dues plantes i un soterrani. Té la façana de vidre que caracteritza l'edifici. La planta baixa conté un sol espai obert que acull diferents necessitats per als joves. Una escala ampla comunica les altres dues plantes de l'edifici. A la planta baixa s'hi conserven les voltes catalanes de l'antiga propietat i està dividit en diferents sales com ara boocks d'assaig, sala de conferències, d'exposicions, de concerts, d'esbarjo, etc. A la planta superior, que s'hi accedeix també per l'escala, hi ha diferents sales que acullen, entre d'altres, despatxos de l'ajuntament. | 08211-84 | Carretera de Laureà Miró, 118-122 | Amb la redacció del Pla Especial de Reforma Interior Bertrand, es preveia la reorganització d'un sector important del centre de la ciutat. Dins d'aquest, es considerava la construcció d'un edifici d'equipaments que s'ubicaria a la zona que ocupava l'antiga residència de la família Bertrand. Els elements estructurals, la coberta i les façanes de l'equipament presentaven un mal estat de conservació i, a l'hora d'elaborar el projecte, es va decidir conservar la part de la façana que comunica amb la carretera de Laureà Miró i alguns elements constructius del soterrani, com són les voltes i els arcs de totxo. El llenguatge arquitectònic del Casal de Joves, doncs, tot i integrar part d'una antiga edificació, es regeix per un concepció moderna del seu disseny. | 41.3796100,2.0462800 | 420252 | 4581338 | 1988 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-2.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 107|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61133 | Biblioteca Popular Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-montserrat-roig | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. | XX | La biblioteca municipal Montserrat Roig respon, arquitectònicament, a un estil modern que prioritza la transparència per tal d'acollir llum natural a l'interior de l'edifici. És de planta trapezoïdal i d'una volumetria prismàtica. Es disposa seguint la línia del carrer Verge de Montserrat i forma una porxada sobre la plaça del Parc de la Torre del Roser. La façana sud és totalment opaca, mentre que les altres són grans vitralls que permeten l'entrada de llum de forma generosa. La part superior de l'edifici fa un pla obliquo que recolza sobre columnes que, arrencant de la part alta de l'edifici, moren al carrer verge de Montserrat. Es tracta d'un edifici de base trapezoïdal irregular situat a la plaça de la Torre del Roser de planta baixa i dos pisos. L'ingrés al centre es fa mitjançant un porxo cobert que suposa l'ampliació de l'espai urbà i la interacció d'aquest amb l'edifici, i la seva façana principal s'aixeca sobre la plaça a partir d'un pla envidriat sustentat sobre una sèrie de columnes situades a mode de pòrtic. La façana sud que dóna al carrer Verge de Montserrat està constituïda per una paret lleugerament convexa de tessel·les de la qual surten columnes cilíndriques, com les altres que sustenten el conjunt, que moren sobre el plànol horitzontal del carrer. Aquesta façana acaba a la part superior amb un ràfec molt pronunciat. El seu costat nord és també una façana vidriada per aprofitar el llum natural. | 08211-85 | Carrer de la Verge de Montserrat, 1-3 | De titularitat municipal i caràcter comarcal, el 22 d'abril de 1993 es va inaugurar la Biblioteca Popular Montserrat Roig, obra dels arquitectes Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. El nom ret homenatge a l'escriptora Montserrat Roig. | 41.3828600,2.0493400 | 420512 | 4581696 | 1990 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61134 | Cases Bertrand. Conjunt d'habitatges unifamiliars d'obrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bertrand-conjunt-dhabitatges-unifamiliars-dobrers | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - COMPTA, Ernest. “Can Bertrand: la remodelació d'un barri”. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. S'hi van construir cinquanta habitatges unifamiliars organitzats en dos carrers paral·lels. Disposats en filera, tenen planta i pis i un pati a la part posterior. Les façanes es caracteritzen per la seva austeritat, i es resolen amb una estructura molt uniforme. La tipologia de la major part de cases que configuren el carrer de Santa Maria, responen a l'esquema constructiu més habitual de l'època i, concretament, de les colònies industrials: habitatges petits, entre mitgeres i de planta baixa i pis i teulada plana, un petit pati posterior i un estil molt auster. El que ens ocupa és un conjunt d'una gran uniformitat que atorga a aquest tram del carrer una certa monotonia visual. La part inferior de la façana, que correspon a la planta baixa, és pràcticament idèntica a la part superior (corresponent a la planta pis). Portes i les finestres tenen la mateixa forma i són l'única llicencia decorativa i el que dóna caràcter als edificis: són quadrangulars, tot i que a la part superior estan rematades per una petita elevació a la part central del costat (de manera que formen pràcticament un pentàgon allargassat) que recorda un arc tudor. A banda d'això, les cases i el conjunt tenen una gran simplicitat decorativa. | 08211-86 | Carrer de Santa Maria i carrer de Sant Antoni | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. | 41.3794700,2.0441200 | 420071 | 4581324 | 1874 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61137 | Fàbrica Matacàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-matacas | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Col·leccions. Documentació Matacàs. - CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. 'El moviment obrer (1939-1978)'. Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 32 p. - CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. 'El moviment obrer. Contextualització històrica'. Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 31 p. - PRAT I CARBAJAL, Enric; RENOM I PULIT, Mercè; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz (dir.). Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat, 2009. 677 p. | XX | Actualment, el recinte està format per un conjunt de tallers i naus de caire privat que compartimenten molt l'espai, motiu pel qual no es pot parlar d'un bon nivell de conservació a l'interior. Per contra, l'exterior està en relativament bon estat. És per això que hem optat per l'expressió 'regular' en el camp corresponent a l'estat de conservació. | Actualment, el recinte està format per un conjunt de tallers i naus de caire privat. Es tracta d'una estructura de grans dimensions i molt senzilles: planta rectangular compartimentada longitudinalment en tres naus, cadascuna amb una teulada a dues aigües i amb planta baixa i pis. La planta baixa té un acabat a base de lloses de pissarra ferruginosa que li dóna un to pronunciadament vermellós. Cap amunt les parets són arrebossades i pintades. L'accés principal se situa sobre una façana lleugerament corba flanquejada per dues torres un pèl més altes que la resta del conjunt. La il·luminació de la nau s'aconsegueix amb grans i nombrosos finestrals rectangulars, alts i estrets que donen lloc a parets molt translúcides. A la façana que dóna al carrer Anselm Clavé, aquests grans finestrals tenen, a trams regulars, obertures d'accés a la nau. | 08211-89 | Carrer d'Armenteres, s/n | A partir de la darreria del segle XIX, va començar a definir-se el perfil industrial de Sant Feliu i, en general, de la comarca, però no va ser fins els anys cinquanta i seixanta que es produí la gran expansió fabril de la zona. Aquesta s'orientava sobretot en els sectors del metall i de la química, i arran del creixement esmentat, la població es va veure incrementada de forma notable. L'any 1954 s'inicià la producció de la fàbrica de motors diesel per a la indústria, arquitectura i marina que Juan Matacàs i Aymà havia traslladat a Sant Feliu després d'estar instal·lat, durant anys, a Barcelona, i acollia una plantilla de 300 treballadors. No es disposa de massa informació al respecte, però és destacable la situació social dels anys cinquanta i seixanta, sobretot pel que fa la relació entre la fàbrica i el moviment obrer: La dictadura franquista i la seva política econòmica regida per l'afany d'afavorir el moviment de persones sense aplicar mesures per al seu acolliment en els nous indrets on es desplaçaven, va propiciar la creació de nous barris construïts amb urgència i l'avocació de penoses condicions de vida a la nova classe treballadora. Això va fer que sorgissin protestes, i entre elles va ser destacable la vaga de 1962, coneguda com la vaga de la Siemens, i propiciada per un jove treballador de la fàbrica de Matacàs. Aquesta vaga es va convertir en un mite a seguir, i va significar un precedent per a la fundació de Comissions Obreres a Catalunya. | 41.3777200,2.0443800 | 420091 | 4581129 | 1954 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61137-foto-08211-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Llorenç Molins | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61139 | Conjunt del carrer de Pere Àlvarez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-pere-alvarez | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XVIII-XX | Carrer estret al centre de la ciutat, paral·lel a la carretera Laureà Miró, catalogat com a BCIL en el tram que va del carrer de les Creus al carrer Verge de la Salut. Les cases que configuren el carrer de Pere Àlvarez estan disposades entre mitgeres i, la majoria, es configuren a partir de planta baixa i dos pisos, amb ràfec. En algunes façanes, podem observar esgrafiats que recorden el moviment noucentista de principis de segle XX. El paviment contribueix a accentuar el caràcter antic del carrer que és, sense dubte, un dels millor conservats de Sant Feliu, degut a l'escàs nombre de transformacions realitzades i al fet que els habitatges han conservat les seves característiques tipològiques. | 08211-91 | Carrer de Pere Àlvarez | Al Padró d'Habitants de l'any 1868 aquest carrer es deia carrer nou de la Quadra. EL nom actual data de 1920 i deu al seu nom a un industrial de productes químics que s'establí a Sant Feliu al 1899, que va ser regidor i va regalar un edifici per a escoles graduades. La major part de les cases que es troben al tram protegit són de finals del segle XIX o principis del XX. | 41.3831200,2.0434400 | 420019 | 4581730 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61142 | Habitatges al carrer Verge de les Neus 14-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-verge-de-les-neus-14-16 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions molt dispars entre sí. Tot i així tenen un únic número de BCIL. Totes dues són de planta rectangular i estructura distribuïda en planta baixa i pis amb coberta a la catalana. La número 14 té a la planta baixa porta d'accés i finestra. Al pis superior té porta a petit balcó amb barana de ferro forjat i finestra. Presenta elements de ceràmica vidriada de tradició modernista a la part superior de les dues obertures de la planta baixa (rajoles amb motius geomètrics de tons blaus, ocres i blancs) i a les obertures de la planta pis, on trobem només una rajoleta blau cobalt amb un cercle blanc al centre als laterals de la part alta de les obertures. La número 16 sembla més reformada. Té porta d'accés i porta de cotxes a la planta baixa i una petita balconada al pis superior. Totes dues estan rematades de forma diferent, però amb terrat a la catalana. | 08211-94 | Carrer Verge de les Neus,14-16 | Cases de principis del segle XX. | 41.3795300,2.0430300 | 419980 | 4581332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61146 | Habitatges del carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-la-verge-de-les-neus-9-11 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta es resol a doble vessant. Les dues cases són contigües, idèntiques i simètriques. La planta baixa, molt modificada, presenta les portes d'accés a l'interior de l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes cadascuna. La planta pis és el cos de la casa que millor conserva l'esperit i la decoració de la construcció inicial. Hi ha dos petits balcons als extrems, amb barana de ferro forjat i, al centre, dues finestres que aporten llum a l'interior dels habitatges. Portes i finestres presenten una decoració a base d'impostes que creen formes geomètriques al voltant de les obertures, avui dia destacades pel diferent cromatisme respecte de la resta de la façana. A sobre de cada obertura hi ha un espirall de forma romboïdal força destacat. A la part superior, una cornisa a base de mènsules sustenta el ràfec de la teulada, que porta tortugada. | 08211-98 | Carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | Cases de principis del segle XX. | 41.3794500,2.0431900 | 419994 | 4581323 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61148 | Habitatges al passatges Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-passatges-fargas | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Conjunt d'habitatges que, pel seu gust antic, formen una illa curiosa al bell mig de la ciutat gràcies a que estan en un carrer sense sortida, com és en aquest moment el passatge Fargas. La número 1 està adossada al mur que separa aquest passatge del carrer Constitució i té façanes a la via i a la illa del passatge Fargas. Està constituïda per diversos volums adossats i coronada amb merlets. Les altres estan unides dos a dos per una mitgera, de manera que formen edificis de planta gairebé quadrada i culminats amb dues cobertes a quatre aigües amb sengles florons a les cúspides. La que presenta una torratxa de planta quadrada coberta també a quatre aigües té un ràfec molt accentuat, suportat sobre cabirols de biga. L'altre és més senzilla, tot i que també destaca el ràfec. | 08211-100 | Passatge Fargas | El passatge Fargas deu el seu nom a Carles Fargas, propietari de la finca Pins d'Or que encara es troba al darrera d'aquesta illa de cases. De fet, encara avui dia podem veure el xalet que Carles Fargas es va fer construir a l'entrada del passatge que du el seu nom, obra de l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí. | 41.3839700,2.0475100 | 420360 | 4581820 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61149 | Habitatge del carrer de Pi i Maragall, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-pi-i-maragall-28 | XX | Edifici de mitjanes dimensions, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos i teulada a la catalana. Construcció sòbria que incorpora elements decoratius propis de principis del segle XX, molts dels quals remeten a l'historicisme. La façana segueix un eix de simetria vertical de posició central. La planta baixa presenta diverses obertures rectangulars amb una llinda decorada amb garlanda vegetal. Les obertures de la part central estan coronades per una imposta de motllura en forma de frontó que contribueix a omplir una part de la façana que, altrament, hagués quedat buida. Per sobre, cada pis presenta, ordenats simètricament, dos balcons amb barana de ferro forjat i dos finestres. La part més destacable és el coronament de l'edifici, amb balustrada i un cos central d'obra opaca més elevat. | 08211-101 | Carrer de Pi i Margall, 28-30 | 41.3814300,2.0483300 | 420426 | 4581538 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61149-foto-08211-101-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61151 | Habitatge del carrer Pi i Margall, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-pi-i-margall-38 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Edifici de mitjanes dimensions de planta i dos pisos i coberta a dues aigües. Destaca pels dos cossos que integren la façana i la divideixen verticalment en dos parts asimètriques. Al cos vertical més ampla trobem, a planta baixa, la porta d'accés a l'habitatge, un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i una petita galeria d'arcs de mig punt a la part superior. El cos contigu, més estret, té en planta baixa una obertura més gran, actualment una entrada de cotxes. Per sobre d'aquesta, al primer pis, una finestra rectangular, i al segon una finestra en arc de mig punt, més llarga que les del cos anteriorment descrit, trencant així el repartiment visual en franges horitzontals que es corresponen amb les diferents plantes. El conjunt es corona amb una motllura composta de denticulats amb tortugada. | 08211-103 | Pi i Margall, 38 | 41.3815300,2.0487000 | 420457 | 4581548 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61151-foto-08211-103-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61152 | Casa del carrer Verge de les Neus, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-48 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, semblant a altres que es donen en aquest mateix carrer o en altres contigus (C/ Santa Maria i Sant Antoni). És de planta rectangular, amb baixa i pis i coberta a dues aigües paral·leles a la façana. Aquesta està dividida en dos cossos horitzontals gràcies al diferent tractament de la paret: a baix, l'arrebossat més groller i amb estries vol donar a la casa un aire de major solidesa. A dalt, l'arrebossat no té cap relleu. En planta baixa presenta una senzilla porta d'accés i al costat una altra obertura més gran, avui dia d'entrada de cotxes. El pis superior té una porta a petit balcó rectangular i barana de ferro forjat i una finestra. Totes dues són rectangulars i estan lleugerament decorades per un filet amb relleu d'estuc, a base de triangles que formen una ziga-zaga. Aquest filet crea un rectangle més alt que les obertures. A la part superior l'edifici presenta una imposta horitzontal al llarg de tota la façana amb una decoració d'estuc amb motius florals. La petita cornisa que crea aquesta imposta conté els espiralls de la d'aire. Just per sobre hi ha un voladís que arrenca de la paret amb teules vermelles sota de les quals hi ha una sèrie de motllures, creant l'aparença de ràfec. | 08211-104 | Carrer Verge de les Neus, 48 | Cases de principis del segle XX. | 41.3790500,2.0417900 | 419876 | 4581280 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61154 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua | XVIII | Aquesta capella, de petites dimensions, està situat dins el recinte enjardinat i tancat de la masia de Can Llobera. Té planta rectangular i teulada a doble vessant amb la carena paral·lela a l'eix longitudinal de la nau. És de nau única i presenta a la façana principal una porta rectangular amb llinda i brancals de carreus de pedra que destaquen sobre l'arrebossat de la resta del parament. Per sobre de la porta es troba una rosassa. Els murs laterals són opacs. Originalment presentava un petit campanar d'espadanya. | 08211-106 | Passeig dels Pins, 2 | Hi ha notícies d'aquesta capella des del segle XVIII. Pertanyia a la Torre Talavera, coneguda també com Can Llobera o Can Llovera. | 41.3853500,2.0441000 | 420077 | 4581977 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61155 | Habitatges al carrer Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera | XVIII | Conjunt de cases de petites dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, estretes i fondes, ubicades en parcel·les allargassades. Tot i que existeixen petites diferències entre elles, pesen més els elements comuns: totes són de planta baixa i pis, per tant d'alçada similar, amb teulada a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. Aquesta sol mantenir una estructura de porta d'accés i finestra a la planta baixa i dues finestres al pis superior. Destaca el ràfec generós que solen ostentar com a resultat de l'acabament de la teulada o bé en forma de cornisa a la part superior. A la número 58 hi ha un element destacat: es tracta d'un escut ubicat just a l'aresta entre la façana que dóna al carrer Falguera i la del carrer Joan Antoni Samaranch, a mitja alçada. L'escut recorda pels seus elements el dels Falguera. Com aquell, està coronat per un elm molt estilitzat i al blasó presenta les 3 abelles i les tres fulles de falguera, símbols de la laboriositat i del nom de la nissaga que dóna nom al carrer. Discrets motius vegetals envolten l'elm i el blasó. | 08211-107 | Carrer Falguera, 40-58 | 41.3819100,2.0423200 | 419924 | 4581597 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.