Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61097 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-11 | - ECO DEL LLOBREGAT. 'La actuación administrativa de nuestro Ayuntamiento'. El Eco del Llobregat. Núm. 1 (Sant Feliu de Llobregat, novembre 1928). P. 2-5. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici aïllat de mitjanes dimensions a que consta de planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular i presenta una coberta composta integrada per diversos faldons de dos vessants. La façana principal dóna a la plaça de la Vila. Les altres donen a la carretera Laureà Miró, al carrer Pou de Sant Pere i al petit espai que queda del costat de Can Panyella, d'accés restringit. Segons el tractament de la superfície de la façana, es distingeixen dos cossos horitzontals: la planta baixa, amb franges encoixinades i els dos pisos, arrebossats. A la planta baixa destaca la porta d'accés a l'interior de l'edifici, en forma d'arc de mig punt i flanquejada per columnes adossades a la façana. El primer pis presenta un balcó central de plataforma curvilínia i tancat amb balustres. Se suporta sobre una mènsula central i sobre les dues columnes que flanquegen la porta principal d'accés. La porta que li dóna accés té pilastres als brancals i, a la part superior, està rematada amb un frontó arquejat que reposa en una sobrellinda amb mènsules. Al centre del frontó es pot llegir en número romans la data de construcció de l'edifici (1928). El tercer pis presenta galeria de finestres rectangulars més sòbries organitzades en dos grups de tres. Entre ambdós grups es pot veure un relleu amb l'antic escut de la ciutat. Per la part posterior, que dóna a la carretera, l'edifici presenta una torratxa de planta rectangular coberta a quatre aigües. | 08211-49 | Plaça de la Vila, 1 | L'edifici de l'Ajuntament va ser projectat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar i encarregat al constructor Llorenç Molins, fill de Josep Molins i Josefa Serra, els fundadors de l'empresa que tant havien treballat per l'arquitecte municipal Gabriel Borrell, el predecessor de Climent Maynés. L'edifici respon a un estil que recorda el noucentisme i va ser inaugurat en plena dictadura de Primo de Rivera, quan Sant Feliu obtingué el títol de ciutat (1929), cosa que va comportar l'ampliació de la plaça per tal que la presència de l'edifici fos més evident i sumptuosa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61097-foto-08211-49-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés i Gaspar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61104 | Antic escorxador municipal - Actual piscina olímpica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal-actual-piscina-olimpica | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | L'edifici de l'antic escorxador presenta una estructura simple i molt regular. Es tracta d'una nau allargada, de planta és rectangular i teulada a doble vessant. Els murs són de maó arrebossat i pintat per fora, vist per dins. La nau presenta en els seus costats curts dues finestres d'arc rebaixat i una senzilla porta rectangular. A l'espai que dibuixen les dues aigües de la teulada s'hi ubica una petita i senzilla rosassa que contribueix a la il·luminació de l'interior. Al costat llarg de la nau hi ha una porta central que ocupa tota l'alçada de l'edifici envoltada per conjunts de tres finestres, també d'arc rebaixat. Una senzilla cornisa emmarca el cos de la nau i el separa visualment de l'espai definit per la teulada. De l'interior, en destaca l'estructura vista de l'embigat de fusta i la conservació dels carrils per on feien desplaçar els animals morts. El conjunt està avui dia adaptat com a zona de serveis de la piscina municipal descoberta (sala polivalent i bar), motiu pel qual se li ha annexat un espai de nova construcció per ubicar vestidors i lavabos. | 08211-56 | Carrer de Santiago Ramon i Cajal, s/n / Riera de la Font | L'escorxador municipal es va construir el 1924 sobre uns terrenys cedits pel marquès de Castellbell substituint l'antic escorxador situat a l'actual carrer Samaranch. Es requerien unes instal·lacions noves a causa de les normes higièniques de l'època, i Gabriel Borrell va ser qui es va fer càrrec del projecte. L'any 1979, per acord municipal es va decidir tancar l'escorxador i, després de diverses obres de remodelació, l'any 1982 es va reconvertir en espai polivalent i piscina pública. | 41.3788300,2.0410300 | 419812 | 4581256 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | El mateix any de l'obertura del nou complex, el 1982, Ernest Compta, Claudi Arañó i Pere Mora van rebre el premi FAD d'Arquitectura per l'harmonia creada entre l'edifici de l'escorxador, que mantenia la seva estructura original, i els nous vestidors i la piscina. Li hem atribuït un caràcter sanitari a l'ús degut a que a més d'acollir la piscina d'estiu i un bar (caràcter lúdic) actualment és també la seu de la Creu Roja de Sant Feliu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61205 | Antiga Casa Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-codina | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. La façana presenta diversos elements molt interessants i que són una llicència del mestre d'obres, fins al punt que podem parlar de 'façana d'autor', cosa que explica el seu estil eclèctic, amb préstecs de diverses tendències i un cert 'horror vacui'. Les obertures estan perfectament arrenglerades tant en vertical com en horitzontal. Se'n compten tres per planta. A la planta baixa n'hi ha una de més gran (actualment entrada de cotxes) situada a un extrem de la façana i dues portes per a l'accés de persones als habitatges. Totes tres estan emmarcades per impostes que dibuixen una petita elevació o cresta a la part superior. La porta del mig presenta, a més, un petit motiu decoratiu sobre aquesta cresta a base de palmeta envoltada de volutes. En aquest cos de la façana es va optar per un estucat que marca línies horitzontals molt pronunciades i, per sota, un sòcol. Al primer pis les tres obertures donen a petits balcons suportats sobre conjunts de dues mènsules. Crida l'atenció especialment un element decoratiu en forma de palmeta o fulla d'acant que ubicat a la part superior de les impostes d'aquestes portes es repeteix tres cops a cadascuna d'elles. La textura d'aquest cos de la façana presenta un motiu idèntic al de la planta baixa, però amb menys relleu. A l'alçada dels balcons hi ha una franja correguda equivalent al sòcol de textura diferent. Pel que fa al pis superior, delimitat per dalt i per baix en tota l'amplada de la façana per una motllura estreta, presenta una gran profusió d'elements decoratius de diferent ordre. Crida l'atenció la presència d'una columna prima de fust cilíndric i capitell dòric al bell mig de l'ampit de les tres finestres. Aquestes darreres estan emmarcades per unes pilastres amb base i capitell i que recorren verticalment aquest cos de la façana entre cadascuna de les motllures que el delimiten. A la base d'aquestes pilastres, i penetrant el cos immediatament inferior de la façana, es col·loca una altra aplicació decorativa en forma floral molt estilitzada. I encara per sobre d'aquest cos en trobem un altre que correspon a la cambra d'aire de l'edifici i que s'estén fins al ràfec. Aquí hi trobem de nou diversos elements decoratius, com són les mènsules que suporten el ràfec, de cadascuna de les quals arrenquen petites impostes rectilínies que baixen verticalment fins coincidir en la seva posició amb les pilastres del cos del segon pis. També hi ha els espiralls de respiració. El conjunt de l'edifici mostra una amplada i una alçada molt superior a la resta d'habitatges que integren el carrer Joan Maragall. | 08211-157 | Carrer Joan Maragall, 59 | Casa construïda al 1882 pel mestre d'obres Joan Bruguera. Era força habitual en l'època la projecció d'edificis privats per part de mestres d'obra que es recreaven en la decoració. | 41.3800500,2.0474100 | 420347 | 4581385 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Bruguera (Mestre d'obres) | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61218 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut | - AGRUPAMENT ESCOLTA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1965-1985. Pg. 88-89. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Programes de mà de l'aplec de la Salut. Sant Feliu de Llobregat. 1997-1999. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. P. 59. | XX | L'Aplec de la Salut representa un acte festiu i de convivència durant el qual hi col·laboren gran quantitat d'entitats de la ciutat i s'ofereix un ventall d'activitats tan variades com les sardanes, els gegants, els castellers i la participació de diverses corals del municipi. Se celebra al voltant de La Salut (Masia i Ermita). | 08211-170 | Ermita de la Salut | Els aplecs són manifestacions populars i festives d'antiga tradició a Catalunya que, generalment, tenen una motivació de caràcter religiós. L'any 1939, el segon dilluns de pasqua, es va començar a celebrar l'Aplec de la Salut a l'ermita homònima de Sant Feliu de Llobregat. Es tractava d'un dia de descans per als treballadors, que festejaven l'arribada de la primavera en colla pujant a peu a l'ermita i participant de la missa, el dinar, els jocs, els cants i la processó. El Centre Parroquial va ser l'entitat organitzadora de la jornada fins a finals dels anys seixanta, quan va passar a mans dels Agrupaments. La tradició es va anar perdent durant el següent decenni fins que es va deixar de fer a mitjans dels setanta. Una vintena d'anys més tard (el 1997), es va recuperar l'antiga jornada i des de llavors s'ha celebrat any rere. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia que il·lustra aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 2373Data de la imatge: 1940 - 1945Assumpte: Aplec de la Salut. Ballada de sardanes.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Fanny Castell | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61109 | Ateneu santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - BALETA, Pere. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 159 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER I FONTANET, Jordi. L'Ateneu, 1881-2006 la utopia de la llibertat. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2006. 125 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. | XX | Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis dissenyat amb un llenguatge molt sobri. La planta baixa presenta un sòcol delimitat per un fris de motllures interromput al seu pas per les obertures. Aquestes estan curiosament plantejades, ja que les portes de la planta baixa, de forma rectangular, es fan coincidir perfectament amb les finestres del pis superior, en arc de mig punt, creant un efecte visual d'obertura única que va des de la planta baixa arriba al pis de l'edifici, interrompuda només per una peça rectangular entre ambdues parts que fa de llinda de la porta i de lleixa de la finestra superior. Entre les dues portes que utilitzen aquest recurs es troba una finestra rectangular que en la seva obertura presenta dues columnes petites i senzilles, de fust una mica bombat, que sustenten una llinda de grans dimensions en les que es pot llegir el nom de l'entitat, Ateneu Santfeliuenc. Les lletres estan fetes amb fragments de ceràmica vidriada de color blau sobre fons blanc i tenen una clara inspiració modernista. Van ser fetes per Vicenç Boloix i Nicolau, paleta de Sant Feliu i soci de l'Ateneu. Aquesta llinda fa alhora de lleixa de l'obertura de mig punt que s'hi troba a sobre. Formalment, la seu de l'Ateneu Santfeliuenc es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del moviment cultural vigent en l'època de la seva construcció: el noucentisme. Per altra banda, l'estendard de roba de seda que es conserva a l'interior, presenta diferents motius, alguns pintats i altres brodats, que actuen tot sovint com a metàfores representant la llibertat, el coneixement el treball, la força, la victòria i també la música, l'escultura i la pintura. | 08211-61 | Carrer de Vidal i Ribas, 23-25 | L' edifici, projectat per Climent Maynés (arquitecte municipal) l'any 1923, va ser executat per l'empresa familiar dels Boloix i la societat Albert Albertí, Germans. Formalment, es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del noucentisme, moviment cultural vigent en l'època. La seva construcció va propiciar un avenç per a l'entitat, no només en l'àmbit de les activitats de lleure, sinó també en les relacionades amb l'ensenyament. Les lletres amb el nom de l'entitat que llueixen a la façana, d'inspiració modernista, van ser refetes l'any 1997 per normalitzar al català el nom de l'entitat, però és va fer tot respectant el model original del seu autor, el paleta Vicenç Boloix i Nicolau. | 41.3821700,2.0468900 | 420306 | 4581621 | 1923-24 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés | Tot i que la titularitat actual de l'equipament és privada, actualment hi ha un conveni amb l'ajuntament de Sant Feliu que permet fer-ne un ús semipúblic. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61136 | Ball de la Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-soca | AMADES I GELATS, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. IV, p. 66-67. FALCÓ, Joan. 'S'estrena la nova versió del Ball de la Soca, la dansa de Sant Feliu. Va i Ve. Núm. 53 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984). P. 9. SOLSONA, Carme. 'L'Esbart de l'Agrupació Folklòrica recupera 'El ball de la soca', el ball de Sant Feliu'. Va i Ve. Núm. 51 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1984). P. 7. | Ball relacionat amb la celebració de la Segona Pasqua a l'Ermita de la Salut, essent un ritual important en la mateixa. Consisteix en ballar al voltant d'una gran soca d'arbre. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Actualment, el ball es distribueix en tres parts. En la primera, apareixen els xicots amb vares de fusta que simbolitzen les eines del camp i fan referència als ritus agrícoles que es feien antigament al Baix Llobregat. Fan picar els bastons contra la soca. La segona part es caracteritza per l'arribada de les noies, les quals dialoguen amb els xicots i toquen el tronc. Finalment, nois i noies ballen coreografiats tot representant una festa plena d'alegria. | 08211-88 | L'any 1984 es va recuperar el Ball de la Soca, dansa que havia estat ballada a l'Aplec de la Salut des del 1954 fins a finals de la mateixa dècada, quan quedà oblidada. A partir de la descripció que n'ofereix Joan Amades, i de la petita partitura que apareix al mateix Costumari, s'ha pogut reinventar. Amades la descriu com 'un ball rodó fet entorn d'un arbràs proper, s'efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que mai no eren gaires, estrenyia la rodona fins quasi tocar l'arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrera i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a un altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans de l'any'. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61136-foto-08211-88-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Degut a la vinculació del Ball de la Soca amb l'ermita de la Salut hem optat per posar les coordenades d'aquest darrer element. Les fotografies que il·lustren aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat són del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: doc011Data de la imatge: 1954Assumpte: Ball de la socaFotògraf: Alfredo VilaFont d'ingrés Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Vaivé | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61095 | Banc a la via pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-a-la-via-publica | -FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. | XX | Banc situat a la via pública, construït a la part exterior del mur que delimita el jardí d'una de les cases del passatge Fargas. Està fet en ciment folrat de trencadís de ceràmica vidriada de trossos irregulars. Es constitueix de seient, respatller i braços. A la part central del respatller hi ha una papallona gran feta a base de trencadís, amb el cos blau i ales de colors ocre, marró, negre i blau. La resta del respatller presenta trencadís de ceràmica de color blanc. Al plànol horitzontal del seient es distribueixen tres peces de ceràmica de forma circular en la que es representa un àliga en color verd sobre fons groc. Les peces estan envoltades de ratjos fets a base de fragments de ceràmica de color blau. D'aquestes tres peces, la central coincideix en posició amb la papallona del respatller. La resta del plànol horitzontal del seient també està coberta de trencadís de ceràmica de color blanc, mentre que el plànol vertical és de ciment vist, si més no avui dia. Tot i que estan molt deteriorats, encara és possible apreciar que els braços del seient estan fets de figures de ceràmica vidriada que representen animals fantàstics. | 08211-47 | Germans Carreras | Banc modernista, segurament de principis del segle XX. Inicialment estava situat dintre del jardí de Can Fargas, mentre que avui dia es troba a la banda del carrer Germans Carreras i adossat al mur que delimita la propietat que hi ha a la part posterior. | 41.3838500,2.0473200 | 420344 | 4581807 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61095-foto-08211-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | L'Inventari de Patrimoni de la Generalitat situa aquest banc al carrer Constitució, sense especificar número. La realització d'aquest mapa del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat ha permés comprovar que en realitat està ubicat al carrer Germans Carreras dins de l'illa de cases del passatge Fargas. | 105|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61133 | Biblioteca Popular Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-montserrat-roig | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. | XX | La biblioteca municipal Montserrat Roig respon, arquitectònicament, a un estil modern que prioritza la transparència per tal d'acollir llum natural a l'interior de l'edifici. És de planta trapezoïdal i d'una volumetria prismàtica. Es disposa seguint la línia del carrer Verge de Montserrat i forma una porxada sobre la plaça del Parc de la Torre del Roser. La façana sud és totalment opaca, mentre que les altres són grans vitralls que permeten l'entrada de llum de forma generosa. La part superior de l'edifici fa un pla obliquo que recolza sobre columnes que, arrencant de la part alta de l'edifici, moren al carrer verge de Montserrat. Es tracta d'un edifici de base trapezoïdal irregular situat a la plaça de la Torre del Roser de planta baixa i dos pisos. L'ingrés al centre es fa mitjançant un porxo cobert que suposa l'ampliació de l'espai urbà i la interacció d'aquest amb l'edifici, i la seva façana principal s'aixeca sobre la plaça a partir d'un pla envidriat sustentat sobre una sèrie de columnes situades a mode de pòrtic. La façana sud que dóna al carrer Verge de Montserrat està constituïda per una paret lleugerament convexa de tessel·les de la qual surten columnes cilíndriques, com les altres que sustenten el conjunt, que moren sobre el plànol horitzontal del carrer. Aquesta façana acaba a la part superior amb un ràfec molt pronunciat. El seu costat nord és també una façana vidriada per aprofitar el llum natural. | 08211-85 | Carrer de la Verge de Montserrat, 1-3 | De titularitat municipal i caràcter comarcal, el 22 d'abril de 1993 es va inaugurar la Biblioteca Popular Montserrat Roig, obra dels arquitectes Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. El nom ret homenatge a l'escriptora Montserrat Roig. | 41.3828600,2.0493400 | 420512 | 4581696 | 1990 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61210 | Bust de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-la-republica | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'El bust de la República, un símbol recuperat'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993). P. 15. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Llorenç Sans. Fitxes per ordre cronològic. 1931-1933. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Llorenç Sans. Carpeta artistes. Ref. Joan Bausili. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. U. Inst. 30939. Reportatges fotogràfics. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. U. Inst. 30960. Reportatges fotogràfics. | XX | El bust de la República, esculpit pel santfeliuenc Joan Bausili i Mayol (nascut el 1884 a Sant Feliu de Llobregat), es va inaugurar el dia 9 d'agost de 1931 en un dels actes de la Festa Major amb la presència de vàries personalitats i autoritats del país com el President de la Generalitat. L'escultura es va ubicar a la plaça de la República (actual plaça de la Vila) fins l'inici del franquisme, quan va ser amagada. Es va recuperar l'any 1993, essent instal·lada en un nou espai, la Plaça de Lluís Companys, el mateix dia de la seva inauguració (18 d'abril). | 08211-162 | Plaça de Lluís Companys | Quan es va proclamar la Segona República l'any 1931, Sant Feliu va passar a anomenar-se 'Roses de Llobregat'. El clima general de l'època es basava en una actitud moderna que fomentava la formació estètica i cívica i, així doncs, es donava importància a les escoles i biblioteques, els museus, la llengua i la literatura, les tradicions, etc. En aquesta època es van produir transformacions de la ciutat com la construcció del campanar de la parròquia i l'enderrocament de les cases del costat, la substitució de l'element ornamental que presidia la plaça o l'aparició del Butlletí Amics de l'Art i de les Lletres. | 41.3815900,2.0455400 | 420193 | 4581558 | 1931 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61210-foto-08211-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Bausili i Mayol | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61143 | Ca l'Erasme de Gònima -actual col·legi del Bon Salvador- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerasme-de-gonima-actual-collegi-del-bon-salvador | ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVIII-XIX | L'estructura de l'edifici té un correcte estat de conservació, però els esgrafiats estan tapats per un arrebossat que, en algun punt, ha caigut i permet veure'ls. | L'antiga casa senyorial de ca l'Erasme de Gònima és un edifici aïllat de grans dimensions, de planta rectangular construït en un recinte enjardinat i separat de l'exterior per una tanca de ferro forjat. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Avui dia és seu d'una escola i la seva aparença està molt modificada respecte de l'original. La façana principal, que transcorre paral·lela al carrer d'Armenteres, presenta un eix de simetria central. En planta baixa una porta en arc rebaixat està flanquejada per sengles finestres. Al primer pis trobem tres petits balcons d'una sola porta, el central curiosament flanquejat per petites finestres quadrangulars. El pis superior té una finestra balconera central i, a banda i banda, una galeria de quatre finestres més petites. Totes les obertures descrites estan decorades amb impostes perimetrals. La façana culmina en una cornisa motllurada de grans proporcions que a l'alçada de l'eix de simetria s'aixeca en una lleu ondulació. Per sobre un parapet amaga la teulada a dues aigües. Les façanes orientades a est i a ponent presenten, annexes, altres construccions de planta baixa que creen terrasses a l'alçada del primer pis. Aquest té una galeria d'arcs de mig punt que avui dia estan molt modificats, però que en origen contribuïen enormement a alleugerir l'estructura de tendència cúbica de la casa. La part que s'aixeca per sobre de les arcades també resta avui lluny del que va ser la construcció originària. A tall d'exemple, s'ha perdut el frontó que coronava la façana meridional. Per sobre de tot el conjunt s'eleva una torre de planta gairebé quadrada. El conjunt estava profusament decorat amb esgrafiats que han estat coberts d'una capa de ciment i només és possible veure'ls en els punts en què el deteriorament del recobriment els ha deixat a la vista. Reprodueixen motius florals i geomètrics. Les cantonades de la casa tenen un reforç de carreus de pedra. Encara es conserven les pilastres de coronades per gerros que acullen les portes d'accés al recinte, avui dia una petita part del que havia estat la finca d'Erasme de Gònima que el Baró de Maldà definia com 'el Versalles de don Erasme'. | 08211-95 | Carrer d'Armenteres, 39 | Es pot situar l'origen de l'actual col·legi Bon Salvador al mas de ca n'Amigó, construït a finals del segle XVII. Durant els tres segles successius va ser molt modificat, però cal destacar el període entre els anys 1790-1796, quan es van dur a terme les grans reformes que convertiren la propietat en la residència senyorial de l'industrial barceloní i fabricant d'indianes Erasme de Gònima i Passarell (1746-1821), considerat el primer empresari català. La tendència entre les famílies benestants del set-cents, de tenir una residència de descans a la ruralia era una pràctica cada cop més extensa, i anunciava el precedent del que més endavant seria el fenomen de l'estiueig. En la reforma de finals del segle XVIII es van començar a fer els esgrafiats que decoraven les quatre façanes de la casa, que es van realitzar en diferents etapes. La primera, i la més important, va ser l'any 1791 i fou obra del pintor barceloní Anton Feu. Posteriorment, l'any 1796, el mateix pintor va reparar i ampliar el nombre d'esgrafiats coincidint amb unes noves reformes de la casa. La vàlua artística dels esgrafiats es pot observar en fotografies de finals del segle XIX. Ja durant els anys cinquanta del segle passat, per raó del deteriorament dels dibuixos, es van arrebossar les façanes, de manera que els esgrafiats van quedar tapats. El 1906, els senyors Bertrand van adquirir la propietat de ca l'Erasme per després cedir-la a un grup de monges procedents de França que hi van fundar l'Instituto de Hijas del Buen Salvador. | 41.3757900,2.0460700 | 420230 | 4580914 | 1791 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-3.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Autor esgrafiats: Anton Feu | Els esgrafiats de l'edifici es presenten tapats des del 1950, moment en el qual es van arrebossar per pal·liar el deteriorament de les parets exteriors. Aquests estan dotats, però, de gran valor artístic i històric, i per aquest motiu se n'han fet estudis i es demana la seva recuperació i protecció. | 106|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61302 | Ca l'Estanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestanquer | s. III | desaparegut | Jaciment a l'aire lliure on s'ha detectat la presència d'una vila romana. A nivell d'estructures s'ha recupetat una part del mur i part d'un paviment d'opus signinum. També s'ha registrat ceràmica sigil·lata hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lata africana A, llànties i ceràmica romana del s.I-III d.C. | 08211-254 | Plaça de la Vila 3-4 | L'enderrocament de la casa de Ca l'Estanquer va permetre l'excavació de la finca, on es va recuperar una part del paviment d'opus signinum, una part del mur, ceràmica sigil·lada hispànica, ceràmica de parets fines, terra sigil·lada africana A i llànties. El jaciment va quedar destruït a l'edificar una sucursal bancària. L'any 1976 es va enderrocar la Casa d'en Xifré, fet que va permetre descobrir un mur de la vil·la romana i constatar que tenia continuitat per les cases veïnes. També cal destacar la participació de l'ARES (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu) que va permetre recuperar ceràmica romana. | 41.3829200,2.0468000 | 420300 | 4581705 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61302-foto-08211-254-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61299 | Ca n'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. CARBONELL, E.; GUIBAULD, M.; MORA, R. 'Utilización de la lógica analítica para el estudio de tecno-complejos a cantos tallados'. Cahier noir. 1, p.3 -63. GRÀCIA, M. V. [et al.]. 'La estación paleolítica de Ca n'Albareda (Molins de Rei) estudio estratigráfico'. Revistade l'Institut d'Estudis Catalans. vol. I Excavacions Arqueològiques al Baix Llobregat, inèdit. GRÀCIA, M. V.. 'Ca n'Albareda'. Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 2, p.12-34. desembre. GRÀCIA, M. V.; MAR, R. 'El paleolític de Ca n'Albareda'. Butlletí del Museu de Molins de Rei. 1 i 2. GRÀCIA, M.V. Tres asentamientos paleolíticos en el valle inferior del Llobregat. Barcelona, juny 1983. Tesi de Llicenciatura. Dept. Prehitòria i Hª Antiga. Universitat de Barcelona. | Es troba molt remogut | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat 10 códols tallats (10 unifacial i 6 bifacial), tot i que també s'ha registrat, en menor messura, la talla Llevalois. | 08211-251 | Terreny erm situat a 200m dels terrenys de la masia de Can n'Albareda | La indústria lítica bifacial i unifacial va ser desenvolupada durant el Paleolític Inferior, diferenciant dos períodes: Paleolític Arcaic (2'5 m.a-500000 a.C) caracteritzat per l'inici de l'indústria lítica consistent en códols tallats per un costat (choper) o per els dos costats (chopper tool). El perfeccionament d'aquesta indústria es farà durant una segona fase: el Paleolític Inferior Clàssic (1m.a-150.000 a.C), mitjançant la talla completa dels còdols conformant el bifaç o destral de mà. A partir d'aquest moment s'arriba al màxim punt de perfeccionament del treball sobre còdols, el següent pas evolutiu dintre de l'indústria lítica serà la talla d'ascles a partir de nuclis.. Per tant, el material aparegut en aquest jaciment ens porta al paleolític inferior. | 41.3997000,2.0436900 | 420060 | 4583570 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61299-foto-08211-251-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 77|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61076 | Cal Bausili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bausili | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'habitatge de cal Bausili és de planta baixa i dos pisos. La planta baixa, actualment, es presenta molt modificada, amb una petita porta d'accés a la propietat i una entrada de cotxes, però la resta de façana conserva l'aparença original de l'edifici. Al primer pis trobem un balcó amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix des de dues portes rectangulars allargassades. Aquest tram de façana presenta una lesena integrada per pilastres amb capitell i arcs traçats amb una motllura. La zona equivalent al capitell de la pilastra du una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons predominantment blaus. Al pis superior tres finestres formant galeria en forma d'arc de mig punt estan profusament decorades amb ceràmica vidriada de color blau i motius florals. Per sobre de les finestres una cornisa amb motllures i denticulat presenta a la part superior un filet de ceràmica vidriada blava. El coronament de l'edifici, de tendència piramidal, culmina en un parapet de formes ondulades amb un òcul al centre. Les pilastres dels extrems tenen també una decoració amb trencadís de ceràmica vidriada de forma rodona. | 08211-28 | Carretera de Laureà Miró, 163 | D'aquesta casa sabem que l'any 1930 el propietari va sol·licitar permís per ampliar la segona planta. | 41.3800200,2.0459500 | 420225 | 4581383 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61076-foto-08211-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61076-foto-08211-28-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Masdéu i Puigdemasa (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Aquesta casa té el mateix cadastre que la de la fitxa 156 (Casa Antoni Bausili). Es tracta de dues cases situades l'una d'esquenes a l'altre ocupant el mateix terreny allargassat que va de la Carretera Laureà Miró 163 (Cal Bausili) a Joan Maragal, 15 (Casa Antoni Bausili). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61130 | Cal Doctor Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-marti | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cal Doctor Martí és una propietat oberta als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i en una cantonada s'aixeca una torre-mirador que dóna accés a la terrassa superior. És de planta quadrada i teulada a quatre aigües culminada per un pinacle. La façana principal té una escalinata que acaba en terrassa amb balustres per accedir a l'interior de la casa. Les façanes tenen nombroses obertures distribuïdes de forma irregular. Crida l'atenció el fet que mentre algunes d'elles es tanquen en arc rodó, d'altres són rectangulars. Aquestes darreres presenten a la part superior un trencaaigües en forma de petita cornisa suportada sobre mènsules. | 08211-82 | Carrer de Pi i Margall, 14 / Carrer de Vidal i Ribas, 6 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. La casa que el doctor Martí va encarregar a l'arquitecte Salvador Valeri el 1926 és una mostra del tipus d'edificació que es pretenia desenvolupar dins el projecte de reforma i urbanització que del clos de can Nadal, frenat a conseqüència del crac econòmic que es va produir al final de la dècada. | 41.3812200,2.0472400 | 420334 | 4581515 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61128 | Can Calders o casa de Josep Mallol Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calders-o-casa-de-josep-mallol-albareda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Habitatge unifamiliar obert als quatre vents de mitjanes dimensions i planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis, golfes i una torre adossada. La coberta a doble vessant amb un ràfec molt pronunciat que dota de singularitat l'edifici. L'interior del ràfec està decorat amb rajoles de terracota posades en escata. A la planta baixa, del costat de la façana principal hi ha una porxada asimètrica formada per arcs deprimits amb pilars de secció quadrada que tenen un petit capitell fet amb ceràmica vidriada de color blau amb un motiu floral. La porxada està dotada de tres obertures rectangulars molt allargades, dues d'elles portes. Al pis superior la part de la porxada suporta una balconada amb barana de ferro forjat que s'estén també a les façanes laterals de l'habitatge, on se suporta en mènsules esglaonades. Diverses portes permeten l'accés. Per sobre de la balconada, de la part de la façana principal, pot observar-se una finestra amb una mica de cresta a la part superior, flanquejada per rebaixos que donen continuïtat la seva forma. Al llarg de la façana i també al sostre del porxo, trobem motius esgrafiats que reprodueixen sanefes naturalistes. Com a element decoratiu, també s'observa la ceràmica vidriada que, a mode de capitell, guarneix les columnes exteriors de l'edifici. A una de les façanes laterals es pot observar el cos sencer de la torre, de planta quadrada i coberta a quatre aigües. A la seva façana s'observen dos conjunts superposats de tres finestres en arc apuntat situades de forma esglaonada. | 08211-80 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 79 | A principis del segle XX, Sant Feliu va començar a créixer a banda i banda del recinte que comunicava la plaça de la Vila amb els carrers de Falguera i de Joan Maragall. La urbanització de la Rambla és fruit del projecte d'urbanització del Llindar Nord, aprovat per l'ajuntament l'any 1922, en el moment en què Gabriel Borrell feia el traspàs del càrrec d'arquitecte municipal al jove Climent Maynés. La casa que ens ocupa en aquesta fitxa és de les primeres edificacions que es fan en aquesta zona un cop projectada la Rambla. | 41.3859300,2.0480900 | 420411 | 4582038 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Llorenç Molins (constructor) | La masia de Can Calders és també coneguda amb els noms de Cal Pep de les Oques (així es denomina a l'IPA) i Casa de Josep Malllol Albareda. . | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61120 | Can Canaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canaris | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVIII | Necessita restauració | Conjunt format per una masia antiga (s. XVIII) i altres construccions més modernes (ss. XIX - XX) que li atorga a la planta forma de ferradura. La construcció primigènia que ara interessa és de planta rectangular amb planta baixa i pis i terrat a la catalana. Aquest cos té al seu angle nord-oest una torreta de planta quadrada una mica més elevada que el cos anteriorment descrit i també amb teulada plana terrassada. Del costat de la façana principal, la planta baixa presenta una porta d'accés rectangular i una gran terrassa tancada amb balustrada de ceràmica. El segon pis presenta galeria de finestres rectangulars sense més decoració que una petita imposta que ressegueix el seu contorn. La resta de façanes presenten menor nombre d'obertures. | 08211-72 | Vessant sud del Puig d'Olorda | La construcció de la masia de Can Canaris es remunta al segle XVIII, tot i que se li van anar afegint cossos al segle XIX i també al XX. Entre les poques coses que podem dir destacaríem el fet que la seva llarga dedicació a l'explotació agrícola va ser truncada a partir dels anys 80 del segle XX, quan es va convertir en gran restaurant per a la celebració d'esdeveniments. Actualment, però, està tancat. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. L'origen de la masia de can Canaris se situa al segle XVIII, i s'explica que la va fer construir un senyor de les illes Canàries, d'aquí el nom que va adquirir la propietat. Des de llavors ha passat a mans de diferents propietaris i ha sofert reformes importants com la documentada el 1879, quan es va guarnir l'accés a la propietat amb dues estàtues que representen ocells canaris i també una palmera. | 41.4042900,2.0399100 | 419750 | 4584083 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61120-foto-08211-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61120-foto-08211-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Està a tocar del terme municipal de Molins de Rei i algunes fonts consideren que, de fet, pertany a aquest municipi. El cert és que Can Canaris està dins del terme municipal de Sant Feliu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61127 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-2 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. | 08211-79 | Carrer de Joan Batllori, 8-10 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia. Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928). Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats. | 41.3817600,2.0447600 | 420128 | 4581578 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61121 | Can Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuyas | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVII | La masia està totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat per dintre i per la seva banda nord. Per contra, els propietaris del Golf que hi té seu no han restaurat encara la façana sud, que no es veu per no haver obert aquest espai al públic. | Casa pairal avui dia formada per diversos cossos de recent construcció annexats al cos principal de la masia antiga. Aquesta és de planta rectangular (gairebé quadrada), amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües asimètriques i poc realçades. A la façana principal hi ha una porta en arc de mig punt aadovellada flanquejada per dues petites finestres quadrangulars. . Al pis de dalt hi ha finestres rectangulars amb l'ampit realçat. La que es troba just damunt la porta permet veure al seu llinda una inscripció que resa 'Ramon Cuiàs, 1647'. Can Cuiàs és de les poques masies de Sant Feliu que presenta al seu voltant un recinte tancat amb paret d'obra, molt deteriorat i de diferents refaccions, però que conserva la porta d'entrada al conjunt. Es tracta d'un arc lleugerament rebaixat obert al parament de la muralla, avui dia amb tanca de reixa i culminat per una petita teulada a dues aigües a mode de cornisa de protecció. Com a curiositat, comentar que a l'interior del recinte hi ha un pou que encara conserva, molt rovellada, el sistema de bombeig de l'aigua amb palanca. Crida també l'atenció la desigual restauració duta a terme per l'empresa de golf que hi té seu, ja que s'han restaurat totes les parts de la casa que estan a l'abast del públic, mentre que no s'han tocat aquelles que són d'accés restringit. És per això que la façana lateral que es veu des de la zona d'aparcaments i de la qual arrenca, fent angle la façana principal, està restaurada, mentre que aquesta última encara no s'ha tocat. L'interior s'ha adaptat totalment a la nova funcionalitat de la masia, tot i que s'han respectat algunes estructures (llindes i arcades) que donen encant a l'espai. | 08211-73 | Camí de Can Cuiàs | La única dada que actualment posseïm dels orígens de la masia de Can Cuiàs provenen de la inscripció que hi ha a la llinda d'una de les finestres del pis superior, que indicaria que la construcció d'aquest cos és, com a molt tard, del 1647. Per les moltes dependències destinades als animals es pot inferir la importància que les activitats ramaderes van tenir per a la vida d'aquesta masia. Diverses fonts diuen que la família posseeix documents antics, però no ens ha estat possible accedir-hi. Als anys 90 del segle passat la masia és ocupada en règim de lloguer per una empresa que hi instal·la una escola de golf prèvia restauració del conjunt, que estava molt fet malbé. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3952400,2.0444500 | 420118 | 4583074 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La masia rep indistintament els noms de Can Cuiàs i de Can Cuyàs, aquest últim, segurament, com a resultat de la 'castellanització' del nom. L'any 1999 es va inaugurar un camp de golf a les terres de la propietat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61126 | Can Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dot | -- DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XVIII | Masia situada al costat de can Llobera que també ha estat molt restaurada al llarg dels últims anys. Està formada per tres cossos de planta rectangular i teulada a dues aigües. El cos principal té planta i dos pisos. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc de mig punt adovellat flanquejada a banda i banda per una finestra rectangular. El primer pis té a l'alçada de la porta d'accés un petit balcó amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Està també flanquejat de finestres. Al pis superior i ha galeria de finestres en arc de mig punt. Aquestes obertures dels pisos es reprodueixen de forma idèntica a la façana lateral que no té cossos annexos. Al costat dret de la façana principal s'annexa el primer cos, que és més baix que el principal i té teulada d'una sola aigua. Presenta finestres rectangular. A la part posterior del cos principal trobem el tercer annex, que reprodueix l'esquema d'obertures d'aquell. | 08211-78 | Carrer de Cuenca, 6-8 / Carrer de Tirant lo Blanc, 5 | Masia restaurada a finals del segle XXI La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3853100,2.0438700 | 420058 | 4581973 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Dot és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són can LLobera, can Ricart i can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61122 | Can Furriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-furriol | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001). P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVIII | Necessita restauració | La masia coneguda indistintament com a Can Furriol o Can Ferriol és de planta rectangular, allargassada, construïda en paral·lel a un desnivell natural del terreny, lo qual fa que des de l'exterior només sigui possible veure la seva part posterior i la teulada. Està formada per diversos cossos que presenten diferent alçada i, en alguns sectors de la construcció es mostra la pedra vista. De les parets exteriors de la masia surten murs que delimiten un petit jardí al costat sud-oest. Té dues teulades perpendiculars, totes dues a doble vessant. La casa té planta baixa i pis. La façana principal, que no es veu des del carrer, té en posició central una porta en arc de mig punt molt poc estilitzada i aadovellada. Tres finestres quadrangulars amb llinda, brancal i ampit de pedra il·luminen el pis superior. La posició de la central coincideix en vertical amb la de la porta d'accés. A les immediacions de la masia hi ha dues dependències petites construïdes de forma aïllada (probablement antics corrals) que van ser restaurades als anys 90 del segle XX per l'Ajuntament de Sant Feliu i el Patronat de Collserola per fer-hi unes aules de natura que actualment estan infrautilitzades. Per sota de la casa es troba la font de Can Ferriol, de la qual raja un filet d'aigua que va a parar a un safareig de planta rectangular. | 08211-74 | Entorn a la riera de la Salut | Documents de finals del segle X fan referència a unes permutes del Monestir de Sant Cugat i mencionen un mas amb font amb el nom de Ferroncincto i alguns investigadors han pensat que podria fer referència a Can Furriol, tant per la descripció com pel nom. Però aquestes dades no estan contrastades. Les notícies més fefaents de Can Furriol les tenim ja al segle XVIII. Als anys 90 del segle XX, l'Escola-taller de Collserola, a través dels rnòduls educatius, va restaurar una part de la masia i unes dependències existents a les seves immediacions per convertir-les en aules de natura. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Furriol, també coneguda com a masia de can Ferriol, es remunta al segle XVIII, essent el resultat de l'acoblament de diferents cossos en moments històrics diversos. | 41.4086200,2.0635600 | 421732 | 4584542 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Per més que hem fet tres visites a Can Furriol, no ens ha estat possible fotografiar la façana principal d'aquesta masia, ja que està dins un recinte tancat i els masovers hi van de forma irregular. La descripció d'aquesta part de la casa s'ha pogut fer gràcies a uns dibuixos dipositats a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61125 | Can Llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobera | - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat | Masia avui dia situada al centre del municipi. Presenta un aspecte molt reformat i adaptat a la seva nova funcionalitat com a equipament socio-sanitari. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i coberta a doble vessant,amb l'aigua cap a la façana principal. Antigament se l'havia conegut com a Torre Talavera. El seu entorn immediat està delimitat per una tanca d'obra amb ferro forjat i dins d'aquest recinte enjardinat hi ha una petita capella documentada ja al segle XVIII. La masia conserva diversos elements medievals. A la plata baixa de la façana principal té la porta d'accés en arc de mig punt aadovellada, flanquejada asimètricament per finestres quadrangulars. Al primer pis, ocupant la posició de la porta, hi ha un petit balcó amb barana de ferro forjat i finestres a banda i banda en correspondència amb les finestres del pis inferior. Idèntics elements es troben al pis superior. El conjunt d'aquesta banda de la façana es remata amb un petit ràfec que fa la teulada. L'angle sud-est de la casa presenta annexa una estructura en forma de torre de planta gairebé quadrada lleugerament més alta que el conjunt de la casa. Està coberta a doble vessant i presenta a ambdues façanes algunes finestres en forma d'arc de mig punt i d'arc trilobulat. La capella, de petites dimensions, té planta rectangular i teulada a doble vessant. És de nau única amb campanar d'espadanya i presenta a la façana principal una porta rectangular amb rosetó a sobre. | 08211-77 | Passeig dels Pins, 2 | Masia del segle XIX tot i que algunes fases de la seva construcció poden remuntar-se al segle XVI, a jutjar pels elements medievals que encara conté. Avui dia està dins la trama urbana del municipi i és la seu d'un equipament socio-sanitari. Per aquest motiu l'any 1997 va ser reconstruïda després de l'enderroc de bona part de l'edifici per la dificultat de consolidar-lo. És per això que les úniques parts originals que queden són la torre i la capella situada als seus voltants, tot i que la reconstrucció va seguir fidelment les característiques de la casa. | 41.3855500,2.0439900 | 420068 | 4581999 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Llobera és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can Ricart, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta com a enderrocada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61063 | Can Maginàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'Can Maginàs'. La Vinya del Puntaire. Núm. 3 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1980). P. 7. | XVI | Masia molt modificada al llarg dels segles i adaptada a la seva nova funcionalitat d'espai públic per a activitats cultural. | Actualment està formada per un conjunt de construccions de diverses èpoques. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, planta i pis i coberta a doble vessant. Les parets són d'un gruix considerable, propi d'aquest tipus de construccions, doncs es tracta d'una casa pairal, tot i que la seva funcionalitat actual és avui dia molt diferent i tot i estar envoltada de grans blocs de pisos. A la façana principal destaca la porta d'entrada, aadovellada i de mig punt. A la mateixa façana es reparteix un conjunt de finestres de forma rectangular. Les repetides modificacions que ha patit al llarg de la història han variat el seu aspecte, sobretot pel que fa a l'interior i a les obertures. | 08211-15 | Carrer d'Hospitalet, 25 | Segurament pren el nom del comerciant barceloní Magí Bernades, propietari de la masia a mitjans del segle XIX. Can Maginàs havia estat una de les darreres cases pairals del terme municipal de Sant Feliu si prenem com a referència la Carretera Reial en direcció a Molins de Rei. Al llarg dels anys ha estat molt modificada i se li han anat afegint construccions a la masia original del segle XVI. | 41.3861600,2.0421300 | 419913 | 4582069 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61063-foto-08211-15-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Maginàs és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Ricart, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61301 | Can Maginàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas-0 | GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. HERNÁNDEZ, L.; ROMAGOSA, A. Inventari del patrimoni arqueològic del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu ARES, 1984. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | IIIaC-VdC | En un terreny urbà i clarament arresat per la construcció de la via del tren i l'urbanització del barri de Can Maginàs. | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat restes d'una cisterna d'opus signium, una sitja ibèrica i sitges medievals. Dintre d'aquestes hi havia restes de ceràmica campaniana i alguna moneda. | 08211-253 | Cruïlla del carrer de l'Hospitalet i el carrer de la Constitució, sota el pont Tres Arcs | El jaciment va ser descobert per Joan Vicente l'any 1959, registrant la cisterna d'opus signinum. Durant 1960 i el 1965 va rebre diverses visites d'aficionats, les quals van permetre recuperar materials dels abocadors. L'any 1965 es va excavar la sitja ibèrica i el 1966 les sitges medievals, un any més tard el jaciment va ser destruït. Des de l'arribada dels romans (al s.III) representats pel general Escipió, es va portar a terme una política principalment de romanització, fet que comporta l'assimilació de la cultura romana per part de les societats ibèriques, en aquest sentit moltes de les societat ibèriques van adoptar la forma de vida romana (vestimenta, hàbits, arquitectura), especialment les classes altes. | 41.3884900,2.0442100 | 420090 | 4582325 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61301-foto-08211-253-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment el jaciment resta tapat, doncs s'ha urbanitzat a sobre. El mapa de planejament urbanístic de Sant Feliu de Llobregat no proporciona les dades cadastrals. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61300 | Can Maginàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginas-ii | GRÀCIA, V.. Estrat: revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. p.12-14. | El jaciment està sota la via ferria | Jaciment a l'aire lliure on s'han recuperat restes d'indústria lítica feta amb quars (un bifacial, un 'chooping tool' i una rascadora bilateral còncava), datada del Paleolític Inferior (300000 a.C -120000 a.C). | 08211-252 | Zona urbana, situat en la cruïlla del carrer Hospitalet amb el carrer Constitució. | Els 'chooping tool' consisteix en un códol treballat per un o per els dos costats. Cronologicament daten del Paleolític Inferior (2,5 m.a- 150.000), pertany a l'indústria lítica més antiga constatada, anomenada Modus I o Olduvaià. Per altra banda els bifaços suposen una evolució dintre de l'indústria lítica del Paleolític Inferior anomenada de Modus II o Axelià, és l'element més característic, consisteix en un códol treballat per percussió que forma una eina multifuncional (podia servir per caçar grans animals, treure l'escorça dels arbres o cavar terra). | 41.3885400,2.0445800 | 420121 | 4582331 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61300-foto-08211-252-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 77|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61123 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XX | Masia formada per tres cossos de diferent alçada. El central, la torre original al voltant del qual s'aixecà la casa pairal, és una torre datada en el segle X, amb porta en arc de mig punt aadovellada situada cap a la dreta de la façana. Per sobre se situa una petita finestra en arc trilobulat que sembla haver aprofitat alguns materials d'algun altre element arquitectònic (s'aprecia la presència de dos peces que semblen petits capitells esculpits aliens al conjunt). La torre acaba en teulada d'una sola aigua. A banda i banda d'aquest cos central hi ha sengles construccions de cronologia posterior molt integrades. Totes dues presenten coberta a doble vessant i s'han construït de forma adaptada a la topografia del terreny, de manera que l'ala esquerra té per la cara est del conjunt una porta d'accés a l'alçada del segon pis de la torre. El conjunt d'obertures d'aquests cossos són quadrangulars. La masia té mina d'aigua. | 08211-75 | Entorn a la riera de la Salut | L'origen de can Messeguer es remunta al segle X, quan la masia i les seves dependències es van construir al voltant d'una torre de defensa antiga, quedant aquesta integrada al conjunt. Durant el segle XIII el mas va patir vàries reformes significatives. Encara ara la masia de Can Messeguer manté la seva activitat agrícola i ramadera. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.4019800,2.0648800 | 421834 | 4583804 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61237 | Can Miano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miano | A.R.E.S (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu). Comunicació d'un nou poblat ibèric al Baix Llobregat: Can Miano. Sant Feliu de Llobregat. ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M.. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al Delta del Llobregat'. A: XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat, 1980. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | I aC-IdC | Sobre el terreny es pot veure una sitja i un dipòsit en mig de la vegetació | Jaciment arquelògic on s'ha registrat un poblat ibèric amb fossar defensiu. També s'han recuperat restes de material ceràmic campaniana B, campaniana A, ceràmica pintada ibèricica i discs de ceràmica retallada. A. Destaca la presència d'algunes sitges i d'una estructura negativa rectangular que ha estat considerada un dipòsit, tot i que manquen dades per a la seva correcta identificació funcional. | 08211-189 | En el Torrent del Polvorí, prop de la via del ferrocarril | El jaciment es va descobrir durant la realització d'unes obres amb motiu industrial, aquestes van posar al descobert les restes que van ser identificades per l'Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, que també van realitzar les tasques de salvament. Les estructures trobades es divideixen en zona nord i zona sud. La zona sud consisteix en un camp de sitges i un suposat dipòsit. Les sitges són una estructura molt important directament relacionada amb l'instauració del sedentarisme i la revolució neolítica. Consistia en un forat el qual es recobria de material impermeable (generalment argila), s'omplia de gra i es segellava amb una llosa. Les condicions anaeróbiques permetíen la conservació del gra una mitja de 6 anys, aquests dipòsits configuren uns elements de subsistència molt important per societats de base agrícola. | 41.3982400,2.0381500 | 419595 | 4583413 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61195 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-1 | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 19. - La projectada adquisició pel Municipi de la finca 'Clos de can Nadal'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1932. 21p. | XX | Rehabilitació anys 1994-1996 per l'escola-taller Jardins Històrics | Es tracta d'un gran parc tancat (potser el més emblemàtic de Sant Feliu) situat al bell mig de la ciutat. Té 1,5 hectàrees i accés des de la Plaça de l'Estació i des del carrer de Dalt. Té un passeig principal i diversos recorreguts ramificats entre els quals es troben parterres de gespa. A la vora dels camins hi ha nombrosos bancs públics a disposició dels usuaris. L'element més característic són els nombrosos pins centenaris que s'hi troben. Cal mencionar també el fet que els jardins i parts posteriors dels habitatges unifamiliars del Passeig Nadal donen al parc. Al final del camí principal hi ha una petita bassa d'aigua de forma quadrangular emmarcada en dos dels seus costats per una estructura d'esglaons. Actualment conserva pocs elements de la seva estructura original. L'únic edifici que queda de l'antic Clos de Can Nadal és una petita torre de planta cilíndrica que es troba en un extrem del parc i que no té cap mena de funció. Data del 1870. | 08211-147 | Can Nadal | El Clos de Can Nadal va estar afectat per les expropiacions de finques per la construcció del ferrocarril. En començar el segle XX, s'inicià el procés de desintegració del Clos, doncs es posà en marxa l' urbanització dels 'carrers nous'. L'any 1860, Anton Nadal i Pujolà va adquirir una possessió de Pere Llunell de finals del segle XIV. El 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre construïda el 1870. Zoa Nadal i Vilardaga, propietària de la finca, i mare del Comte de Vilardaga, va presentar una instància a l'Ajuntament on manifestava al·legacions al pla. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la propietària de l'heretat: renunciaria a obrir tots els carrers projectats a canvi que ella cedís gratuïtament els terrenys afectats per l'obertura de tres nous carrers, el terreny dels actuals passeig de Bertrand i carrer de Torras i Bages amb la condició que aquests dos últims s'edifiquessin. Finalment, l'any 1932, durant la República, l'alcalde Josep Gaspà, va presentar la el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d'adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, de nous eixos viaris i del primer espai verd. L'espai venia directament de mans del Comte de Vilardaga, el seu propietari. | 41.3833700,2.0466500 | 420288 | 4581755 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61129 | Can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panyella-0 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Construcció de dimensions mitjanes, de planta baixa i dos pisos, d'aspecte volumètric cúbic. La façana, absent de decoració, presenta a la planta baixa una porta principal flanquejada per dues finestres que presenten una barana de ferro forjat fins a un quart de la seva alçada. La segona planta està composta per dues balconades i a les golfes trobem galeria de cinc finestres molt verticals centrats a la façana. La coberta de l'edifici té dues vessants i un ràfec molt pronunciat recolzat per quatre mènsules. Aquesta casa ens recorda les antigues cases pairals catalanes, i hi comparteix diversos trets com poden ser la cobertura a dues vessants de teula que reposa sobre bigues de fusta perpendiculars a la façana o les petites obertures de les golfes que a les masies permetien la ventilació per assecar el gra. | 08211-81 | Carrer de l'Església, 7 | Construcció de Gabriel Borrel dins del seu període creatiu més clarament noucentista. La casa està propera a les típiques cases pairals catalanes. De fet es va construir sobre la masia de Can Panyella que, datant segurament del segle XIII, va perdurar fins la construcció d'aquesta nova casa. | 41.3806600,2.0451500 | 420159 | 4581455 | 1922 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61129-foto-08211-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61129-foto-08211-81-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Actualment, Serveis Municipals d'Urbanisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61124 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-2 | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XII-XVIII | Masia formada per diversos cossos molt integrats, alguns d'ells visiblement recents. Té planta baixa i pis i, en el cos central més elevat, hi té unes golfes. El cos principal, segurament el més antic, com hem dit amb la part central més elevada, té una porta centrada a la façana, en arc de mig punt i aadovellada, sobre la qual es pot llegir el nom del mas sobre rajoles vidriades en color blanc i blau cobalt.. Per sobre una finestra quadrangular amb llinda, brancal i ampit ressaltat i, a la part superior, dues finestres gairebé quadrades i sense estructura de tancament delaten l'existència d'un espai ventilat, segurament per emmagatzemar fruita. Les ales laterals són també molt senzilles, amb finestres quadrangulars, amb llinda, brancals i ampit. La part superior de la teulada té una solució complicada de diverses aigües. Bàsicament s'ha de parlar d'un cos central amb doble vessant i amb carena paral·lela a la façana i, per a les ales laterals d'aquesta zona més elevada, dues cobertes a doble vessant, però perpendiculars a la façana. Tot el conjunt de cobertes acaba fent un ràfec sobre l'edifici. Prop de la masia hi ha una petita construcció que correspon a la font de can Parellada. | 08211-76 | Entorn a la riera de la Salut | La construcció de la masia és segurament del segle XII. Posteriorment, ja cap el XVIII, es realitzen una sèrie d'ampliacions que sembla que fins i tot van modificar la situació de la porta d'entrada. Deixant de banda modificacions molt recents, els treballs del segle XVIII són els que li van donar essencialment l'aspecte que té ara. És llavors quan tenim documentat el cognom Parellada. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Parellada va ser construïda durant el segle XII i, al llarg dels segles, s'hi han fet moltes ampliacions i modificacions tal i com podem notar observant el seu aspecte exterior. Una de les més importants es va produir el 1779, quan es va canviar la situació de l'accés principal. Durant molts anys, la propietat es va dedicar al conreu de secà (garrofa, vinya i ametlla) i de regadiu (arbres fruiters) i també a la pastura. Actualment, és una de les poques masies que manté actiu el conreu, encara que de manera molt reduïda. | 41.4019300,2.0624800 | 421634 | 4583801 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61099 | Can Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ricart | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Al gener, obres a can Ricart'. El butlletí. Núm. 288 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1983). P. 4. - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Can Ricart, inaugurat'. El butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 8-9. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Antic mas actualment ubicat al centre de la ciutat, de mitjanes dimensions, que ha sofert nombroses modificacions. L'edifici presenta el seu accés principal a l'entrada de la plaça de Lluís Companys, on originalment se situava el jardí, i des d'on s'observa la distribució simètrica dels seus cossos. El central, de planta baixa i dos pisos, i els laterals, més baixos. La porta d'accés principal se situa al cos central. Està flanquejada per finestres, algunes ubicades ja als cossos laterals de l'edifici, de menys alçada. Al segon pis hi ha un petit balcó just sobre la vertical de la porta d'accés. Té una porta i és de plataforma rectangular, tancat amb barana de ferro forjat. A banda i banda se situen diverses finestres. Finalment, al pis superior, corresponent a la part més alta del cos central, hi ha tres petits balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures són de caràcter molt sobri. L'estructura neoclàssica original es fa visible, precisament, en aquests element. Pel que fa a la façana del carrer de la Rectoria, on també trobem una porta d'accés, destacar només la presència de quatre petits balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. L'interior està adaptat a la seva nova funcionalitat i inclou entre d'altres, sales d'exposició. | 08211-51 | Carrer de la Rectoria, 4-6 / Plaça de Lluís Companys | Masia del segle XIX que des del 1989 és seu del casal de cultura de la ciutat. Des d'aleshores allotja, a més de les dependències de l'administració local, diverses sales d'exposicions. Als inicis del segle XXI s'hi va instal·lar al pis superior l'emissora Ràdio Sant Feliu. | 41.3814400,2.0454300 | 420183 | 4581541 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Ricart és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61182 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta-0 | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'El canal de la Infanta'. La Vinya del Puntaire. Núm. 2 (Sant Feliu de Llobregat, març 1980). P. 13. - ALBA MOLINA, R. ASO PÉREZ, C. (2002). 'El canal de la Infanta, consideraciones socioeconómicas de una obra singular'. Revista Enllaç nº 35. Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas de Cataluña. Pgs 37-39. | XIX | La Junta del Canal de la Infanta té un zelador que vetlla pel bon estat de la infraestructura. | El canal de la Infanta és una infraestructura de rec que va ser construïda a principis del segle XIX a la riba esquerra del Llobregat entre els municipis de Molins de Rei i Barcelona. Va permetre el pas de l'agricultura de secà a la de regadiu. La major part del tram de Canal de la Infanta que passa per Sant Feliu ho fa en forma de mina, és a dir, soterrat (794 m.). Tot i així, en la seva entrada a la ciutat presenta un tram visible en superfície amb dos elements interessants: per una banda la cubeta del canal, estreta, de secció rectangular i construïda amb maó i, per l'altre, un petit pont en arc també de maó d'estructura curiosa: presenta una volta catalana o de maó pla que té per sobre, a l'extradós, una estructura també de maons col·locats formant esglaons ascendents a banda i banda de la volta que conflueixen formant-hi una petita plataforma. Aquesta estructura, que permet l'accés a la part alta de la volta, està tancada amb barana de ferro. El conjunt es recolza sobre una paret de maó. Segurament la funcionalitat d'aquesta estructura era permetre al zelador del canal la neteja amb rastell de l'excés de brossa acumulada a l'aigua. | 08211-134 | Accés pel carrer de l'Agricultura | El canal va ser projectat per Tomàs Soler i Ferrer amb el suport del llavors Capitan General de Catalunya, Castaños, gràcies a un decret de 1816 segons el qual l'exclusivitat de la corona per fer obres hidràuliques quedava derogada. Va ser inaugurat per la infanta Lluïsa Carlota de Borbó l'any 1819, però acabat més tard. Recorrent més de disset quilòmetres entre els municipis de Molins, Sant Feliu, Sant Joan, Cornellà i l'Hospitalet, desemboca al mar a l'alçada de la muntanya de Montjuich, a Barcelona.. Va ser construït per canalitzar aigua i donar així resposta a les necessitats de rec per a la producció agrícola d'una comunitat àmplia de regants al marge esquerre del riu Llobregat (unes 3000 ha inicialment) i també cobria les necessitats dels molins fariners que hi havia en diverses poblacions. Més endavant, els diversos salts que hi havia al llarg del trajecte per salvar petits accidents topogràfics van ser a la base de la industrialització de la comarca, ja que amb ells es produïa energia que era utilitzada per les primeres fàbriques tèxtils i papereres. El Canal de la Infanta neix a Molins de Rei, a la casa de les Comportes i al seu pas per Sant Feliu de Llobregat entra soterrat des de poc després del carrer de l'Agricultura i no es tornava a veure en superfície fins a Sant Joan Despí, a la zona actualment ocupada per la ciutat esportiva del Barça. Enguany també en aquesta zona passa soterrat, després de la recent urbanització realitzada. El Canal de la Infanta, encara ara permet al rec a una comunitat de regants molt més petita, però, que la d'origen i rega menys terres. | 41.3942800,2.0381300 | 419589 | 4582974 | 1819 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61182-foto-08211-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Pere Soler i Ferrer | La comunitat de regants del Canal de la Infanta, representada per la seva Junta, té alguns zeladors que se n'ocupen de la conservació i el bon estat de la infraestructura i de que no s'acumuli un excés de brossa a l'aigua, ja que en alguns punts podria provocar un tamponament i impedir-ne la circulació. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61154 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua | XVIII | Aquesta capella, de petites dimensions, està situat dins el recinte enjardinat i tancat de la masia de Can Llobera. Té planta rectangular i teulada a doble vessant amb la carena paral·lela a l'eix longitudinal de la nau. És de nau única i presenta a la façana principal una porta rectangular amb llinda i brancals de carreus de pedra que destaquen sobre l'arrebossat de la resta del parament. Per sobre de la porta es troba una rosassa. Els murs laterals són opacs. Originalment presentava un petit campanar d'espadanya. | 08211-106 | Passeig dels Pins, 2 | Hi ha notícies d'aquesta capella des del segle XVIII. Pertanyia a la Torre Talavera, coneguda també com Can Llobera o Can Llovera. | 41.3853500,2.0441000 | 420077 | 4581977 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61185 | Capella del cementiri de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-de-sant-feliu | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | L'estructura es conserva correctament, però l'estat de l'interior de l'edifici és força dolent. | Petita capella de planta absidal d'una sola nau situada a l'extrem nord del cementiri municipal de Sant Feliu de Llobregat. En portada presenta una porxo d'entrada amb un arc rebaixat de reminiscències modernistes que s'obre a un espai de planta rectangular previ a la nau de la capella i separada d'aquesta per una porta rectangular. . La nau té el sostre voltat amb dos nervadures transversals. La façana presenta sobre la porta d'entrada un rosetó i una decoració de lesenes. Té campanar d'espadanya. | 08211-137 | Riera de la Salut s/n | El cementiri de Sant Feliu va ser traslladat als afores de la ciutat l'any 1847, en compliment de les mesures dictades per la Reial Cèdula de Carles III, d'acord amb la necessitat de prendre mesures higièniques a la ciutat, entre altres coses degut a l'increment demogràfic. La capella va ser projectada l'any 1890 per l'aleshores arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintoré. | 41.3887800,2.0471000 | 420332 | 4582355 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61185-foto-08211-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pasqual i Tintoré (arquitecte municipal) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61204 | Casa Antoni Bausili i Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-bausili-i-mayol | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Molt modificada | Casa unifamiliar de petites dimensions, amb planta rectangular i planta baixa i pis i coberta a dues aigües. A la planta baixa hi ha tres portes, una central més gran i dos més estretes i allargassades. Una motllura de ceràmica vidriada de tons blaus, blancs i grocs recorre horitzontalment aquesta part de la façana i només queda interrompuda per les obertures. Al pis superior hi ha un balcó central amb una única porta rectangular emmarcada per una imposta de formes geomètriques que deixa a la part superior un espai pentagonal que es decora amb ceràmica vidriada blava i ocre amb motius aparentment vegetals. A banda i banda del balcó, dues finestres petites amb un ampit molt marcat, també per la diferent policromia respecte de la resta de la façana. En aquest cos de l'edifici també s'aprecia la motllura de ceràmica vidriada horitzontal i idèntica a la de la planta baixa. Per últim, l'element més significatiu és segurament la part superior de l'edifici, resolta amb un parament de línies sinuoses de tipus mixtilini i on destaca la presència a mitja alçada d'una motllura de línies rectes suportada sobre mènsules i decorada amb ceràmica vidriada que dibuixa un frontó sobre la façana. La punta central, més alta, està coronada amb un floró. La casa Antoni Bausili del carrer de Joan Maragall segueix l'estètica modernista. | 08211-156 | Carrer de Joan Maragall, 15 | 41.3802400,2.0461100 | 420239 | 4581408 | 1929 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61204-foto-08211-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61204-foto-08211-156-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Masdéu i Puigdemasa | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114)Aquesta casa té el mateix cadastre que la de la fitxa 28 (Cal Bausili). Es tracta de dues cases situades l'una d'esquenes a l'altre ocupant el mateix terreny allargassat que va de la Carretera Laureà Miró 163 (Cal Bausili) a Joan Maragall, 15 (Casa Antoni Bausili). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61098 | Casa Bonaventura Raspall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-raspall | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa cantonera de tres façanes, de grans dimensions, volumetria cúbica i amb terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. La planta baixa presenta portes i finestres rectangulars coronades per rajoles de ceràmica vidriada de tonalitats blaves i ocres i motius geomètrics, a to amb la sanefa del mateix material i motius que horitzontalment recorre aquest cos de l'edifici a mitja alçada i que només es veu interrompuda al seu pas per portes i finestres. Aquests elements, que doten de color l'edifici des d'una estètica clarament modernista, van ser produïts a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat i dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni M. Gallissà. A la façana principal s'ubiquen dues portes, una és l'accés principal a l'edifici i l'altra donava accés al magatzem. Destaca la presència d'un sòcol recobert de lloses de pedra de formes irregulars. Al pis superior de la façana del Passeig Nadal s'ubiquen, sense eix de simetria, dos balcons de diferents dimensions. Són de plataforma rectangular amb el frontal decorat amb ceràmica vidriada. Es tanquen amb barana de ferro forjat molt lleugera i estan suportats sobre mènsules esglaonades col·locades asimètricament per adaptar-se a la posició de les obertures del pis inferior. Aquests balcons acullen una i dues portes respectivament, totes elles culminades amb idèntica decoració a les de la planta baixa. El cos de la paret corresponent al segon pis llueix grans i abundants motius esgrafiats de caràcter neoclàssic que fan referència als premis i reconeixements que va rebre l'antic establiment dedicat al comerç d'importació i exportació de fruita i verdura. Concretament trobem grans medallons que mostren als ciutadans del municipi la importància que va tenir la família Bonaventura Raspall per la seva activitat. A la cresteria ondulant del límit superior de l'edifici, sobre un ràfec de maó vermell, trobem una segona tipologia d'esgrafiats que reprodueix garlandes i flors. Per sota del ràfec tornem a trobar una sanefa de ceràmica vidriada també de tons blaus i ocres i motius geomètrics. | 08211-50 | Carrer de Vidal i Ribas, 36-38 / Passeig de Nadal, 22 | Bonaventura Raspall va encarregar el projecte d'edificació de casa seva a l'arquitecte Gabriel Borrell, i l'execució de l'obra va anar a càrrec del constructor Molins. El projecte de Borrell dibuixava els trets més generals de l'edifici la composició per planta baixa i pis, la construcció d'un terrat a la catalana i l'existència d'obertures a les tres façanes. Però la gran quantitat d'ornaments que van aparèixer a l'obra acabada responien a la voluntat del contractista i al costum de l'executor per enriquir el projecte de l'arquitecte. | 41.3825000,2.0472400 | 420336 | 4581658 | 1915 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61098-foto-08211-50-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61202 | Casa Camil Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-camil-tous | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici sembla gaudir d'un correcte estat de conservació, però tot i així l'element requereix d'algun manteniment. | Petita casa unifamiliar de planta rectangular, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. La planta baixa presenta tres obertures, dues d'elles portes i la tercera, en posició central, una finestra. Totes tres tenen a la part superior una llinda rectangular amb decoració a base ceràmica trencada de color verd i una peça blava romboïdal al centre de la mateixa. El pis superior presenta només un petit balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix a través d'una porta rectangular amb una imposta superior en forma d'arc rebaixat que deixa un espai en semicircular que també es decora amb trencadís de color verd. La part alta de l'edifici fa una forma arrodonida mixtilínia que es remata amb una motllura que amaga la teulada a dues aigües. Observem un espirall gran i circular al mig. La casa reprodueix la tipologia edificatòria més habitual del carrer. | 08211-154 | Carrer de Joan Maragall, 151 | El carrer de Joan Maragall, antigament anomenat del Masovernou era el camí que connectava Sant Just Desvern amb Sant Feliu. Moltes de les cases deriven de la divisió de parcel·les de les propietats de la carretera Reial, cosa que va permetre construir nous habitatges amb les façanes que trobem a l'actual carrer Joan Maragall. | 41.3798700,2.0503400 | 420592 | 4581363 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61202-foto-08211-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61202-foto-08211-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61202-foto-08211-154-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Vicenç Repullés (enginyer) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61115 | Casa Dolors Vergés i Nuri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-verges-i-nuri | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En planta baixa presenta una porta i una finestra rectangulars amb els angles superiors arrodonits. L'aspecte més interessant és la decoració en forma d'imposta trilobulada que porten a la part superior i que cau en forma de petit brancal fins a la base de les obertures. Al primer pis només té un petit balcó en posició central de plataforma trilobulada amb frontal motllurat amb barana de ferro forjat. La porta que hi dóna accés és també rectangular amb els angles superiors arrodonits, i presenta una imposta a la part superior tractada amb un estucat que li dóna una textura rugosa. És possible que representi algun motiu vegetal, però no es pot apreciar correctament des del carrer. Per sobre hi ha una sanefa estucada situada entre una motllura i una petita cornisa i en la qual es veu també un espirall molt treballat, de forma oval i envoltat de motius vegetals. L'acabament de la façana segueix unes formes mixtilínies amb la part central més elevada i en la qual se situa un estucat que representa una cistella amb flors. El coronament final d'aquest parapet és una doble motllura d'obra. | 08211-67 | Carrer Joan Maragall, 97 | Casa projectada pe Nicolau Rubió i Tudurí, expressió de la perduració de l'estil modernista ja entrat el segle XX. | 41.3799200,2.0487100 | 420456 | 4581370 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubio i Tudurí (arquitecte) | Forma part de la ruta modernista de Sant Feliu. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61193 | Casa Eulàlia Ollé (vídua Donadoni) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-eulalia-olle-vidua-donadoni | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La casa Eulàlia Ollé es caracteritza per la seva austeritat. La seva composició és molt simètrica i es resol en planta i pis. En el cos inferior, la porta d'ingrés està flanquejada per dues finestres. Els carreus que doten de personalitat aquesta planta desapareixen al primer pis, on una balconada de ferro connecta tres obertures emmotllades, com les comentades anteriorment, en arc rebaixat. Finalment, el coronament de la façana trenca amb l'estaticisme del conjunt per mitjà d'una estructura sinuosa, una solució típica del modernisme. | 08211-145 | Passeig de Bertrand, 21, 23 i 25 | L'edifici va ser projectat pel mestre d'obres, Josep Masdeu. Originalment, a la planta baixa s'hi va ubicar una fàbrica que produïa objectes de paper (calendaris, llibretes, etc) i que avui dia ja no existeix. La casa d'Eulàlia Donadoni sovint era anomenada 'la fàbrica de les nines', pels motius amb els quals s'il·lustraven alguns dels articles de papereria que es fabricaven a la petita indústria situada a la planta baixa. Un cop desapareguda la fàbrica, es va construir un nou cos d'edifici al seu costat que imita el coronament ondulat de l'edifici original. | 41.3821300,2.0477600 | 420379 | 4581616 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61193-foto-08211-145-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Masdeu i Puigdemasas (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61161 | Casa Joan Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-prats | XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres de planta baixa i pis i teulada a dues aigües dissimulada pel coronament de la façana principal. En planta baixa presenta una porta d'accés en posició lateral i, a l'altra banda, una porta més gran actualment entrada de cotxes. Una sanefa de rajola vidriada de tons blancs i blaus recorre aquest sector de la façana interrompuda, lògicament, per les obertures. Al pis superior se situen una petita finestra i una porta que dóna accés a un balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. Totes dues obertures són rectangulars i estan coronades per dues fileres d'aplicacions de peces de ceràmica vidriada de color blau, la de sota de forma romboïdal i la de sobre de forma rodona. La decoració juga també amb les dimensions de les peces. El coronament de l'edifici amaga la teulada a dues aigües i acaba en una forma denticulada sobre la qual s'han aplicat també peces ceràmiques de color blau en forma de rombe. | 08211-113 | Laureà Miró, 51 | 41.3795900,2.0493500 | 420509 | 4581332 | 1910 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61161-foto-08211-113-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona (arquitecte) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61192 | Casa Josep Aguadé (actual Sindicat agrícola) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-aguade-actual-sindicat-agricola | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici està en perfecte estat, però els esgrafiats de la façana es deterioren i el conjunt està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i situat al fons d'una petita entrada per l'accés dels carruatges que, avui dia, permet l'entrada de mercaderies a l'actual sindicat agrícola que hi té la seu. La casa és de planta baixa i pis amb terrat a la catalana. A la planta baixa, una porta rectangular en posició central està precedida per dos petits esglaons que permeten salvar el poc desnivell que planteja la construcció respecte del jardí. Està flanquejada per dues finestres actualment amb reixa. Al pis superior trobem tres balcons, un central una mica més gran i dos laterals. Tenen barana de ferro forjat i abasten les tres portes que s'hi obren. Totes tres estan emmarcades per una imposta que, a la part superior, tenen motius ornamentals naturalistes esgrafiats. El coronament de l'edifici planteja una sanefa també esgrafiada amb conjunts de dos espiralls situats sobre cadascuna de les tres finestres. Per sobre, la barana del terrat presenta una solució ornamental curiosa en la que s'alterna el ferro amb unes grans crestes fetes en motllo. | 08211-144 | Passeig de Nadal, 28 | Aquesta casa havia estat propietat de la família Perellada i a partir de l'any 1931 va ser seu del Sindicat Agrícola. Quan es va edificar a principis de segle la construcció aïllada, ja que la urbanització del Passeig Nadal encara no s'havia desenvolupat. | 41.3825900,2.0474900 | 420357 | 4581667 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61192-foto-08211-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61192-foto-08211-144-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61194 | Casa Llorenç Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-molins | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Modificada per addició d'una planta | Casa de petites dimensions, de planta rectangular i amb planta baixa i dos pisos. Originalment la casa només tenia planta i pis, però després de la postguerra es va fer una remunta. A banda de la façana principal, té una façana lateral pel fet de que per aquesta banda l'edifici dóna als jardins de les cases del Passeig Bertrand, cosa que va permetre obrir en aquest costat finestres. A la planta baixa presenta una gran porta (avui d'accés a un comerç) d'arc rebaixat flanquejada per dues portes més petites en arc deprimit. A sobre d'aquestes dues portes més petites hi ha unes obertures o sobreportes pentagonals amb llinda i reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha un balcó central de formes arrodonides amb barana de ferro forjat. Al pis superior, afegit posteriorment, hi ha obertures rectangulars. La teulada, a dues vessants, planteja un ràfec a la part superior de l'edifici. El cos inferior de la façana es distingeix del que correspon al primer pis pels carreus que aporten un relleu diferenciat al mur. | 08211-146 | Carrer de Pi i Margall, 16 | La faceta professional de Gabriel Borrell i Cardona com a arquitecte i urbanista fou destacada tant pels projectes desenvolupats com per la important tasca realitzada en les àrees de l'ensenyament i de la recerca. Des de principis del segle XX va ser arquitecte municipal de Sant Feliu, Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins. Llorenç Molins, fill del contractista Josep Molins i Cañameras, va encarregar a Gabriel Borrell el projecte de casa seva al carrer de Pi i Maragall. | 41.3812400,2.0473800 | 420346 | 4581517 | 1916 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61057 | Casa Mommany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mommany | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Casa senyorial de grans dimensions de planta i dos pisos i teulada plana. Es cantonera i té una mitgera a la banda esquerra. Tot i estar arrenglerada amb la resta d'edificis que configuren el carrer, aquesta construcció crida l'atenció per la seva arquitectura. La façana de la casa Mommany presenta un estil eclèctic dominat per elements neomedievals. Està arrebossada imitant carreus de pedra. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc rebaixat amb els dos batents de fusta decorats amb motius modernistes d'inspiració gòtica. Les finestres, balconeres, tenen balustrada de motius naturalistes de reminiscències neomedievals. Al primer pis hi trobem tres balcons de plataforma rectangular amb els angles arrodonits. Tenen barana de balustres idèntica a la que decora les finestres balconeres de la planta baixa.. El balcó central acull dues portes, mentre que els altres dos que el flanquegen són de més petites dimensions i acullen una sola porta. Aquestes obertures, al igual que les finestres de la planta baixa, estan rematades per una imposta de motllures i motius vegetals en forma de frontó que acaben amb una fulla d'acant a la part central més alta. Per sobre d'aquest nivell, el segon pis presenta dues finestres centrals i, als extrems, unes altres de més amples. Totes són, quant als seus motius decoratius, idèntiques a les del primer pis. El coronament de l'edifici es resol utilitzant elements de record gòtic, també amb balustrada de motius vegetals i volutes. En aquest punt ressalta la sinuositat del dibuix que limita el cos central de l'edifici, i que s'identifica fàcilment per l'òcul i també els pinacles que, situats als dos extrems de la façana, reprodueixen motius florals. | 08211-9 | Carrer de les Creus, 28 / Carrer d'Eugeni d'Ors | La casa fou construïda com a residència de la família Mommany, una de les principals propietàries del municipi des del segle XVII. La construcció original és anterior al 1850, però va ser reformada l'any 1907, quan agafa l'aspecte que té actualment. | 41.3825500,2.0441500 | 420078 | 4581666 | 1907 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61057-foto-08211-9-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Antoni Coll i Fort (autor de les reformes de 1907, posteriors a la construcció original) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61069 | Casa Ramon Baleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-baleta | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Al carrer Joan Maragall hi ha varis exemples d'arquitectura que s'acosta al gust modernista. En aquest cas, parlem de la casa de Ramon Baleta. Aquesta és una construcció de mitjanes dimensions entre mitgeres, amb planta baixa i pis i amb la façana organitzada segons dos cossos horitzontals. L'inferior acull dues grans obertures que comuniquen amb l'exterior i es presenten resoltes en arc rebaixat i coronat per les mènsules que suporten els petits balcons del pis superior, que semblen fer alhora de falsa clau. Aquest cos de la façana té un tractament de superfície en estucat en forma de franges encoixinades. Pel que fa al cos del primer pis, les obertures es defineixen per tenir els angles superiors arrodonits. Estan coronades per una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada de tons blaus, blancs i ocres que reprodueixen motius geomètrics florals i que formen una piràmide esglaonada per sobre de les portes. La part superior de l'edifici concentra força decoració. Per una banda la façana conté una successió d'arcs cecs que moren de forma esglaonada sobre el llenç de paret. Els carcanyols estan decorats amb rajoles de ceràmica vidriada. Per sobre hi ha una petita cornisa acabada en teules i, finalment, una cresteria en forma de piràmide esglaonada que també acull rajoles de ceràmica i que contrasta amb les formes arrodonides dels arcs cecs. La composició recorda la casa situada en el número 10 del carrer Carreretes (fitxa número 3). | 08211-21 | Carrer de Joan Maragall, 87-89 | En aquesta casa, el projectista va ser segurament el mateix propietari de l'habitatge. La rosseta de ceràmica blava que decora els merlets de la part superior de l'edifici van ser dissenyades per Puig i Cadafalch. | 41.3801800,2.0482700 | 420419 | 4581399 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61069-foto-08211-21-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut, tot i que sembla que la va projectar el mateix propietari. | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'edifici es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61203 | Casa Ramon Padró i Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-padro-i-pijoan | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres acabat en terrat a la catalana. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. L'amplada i l'alçada d'aquest edifici són superiors a la de la resta de cases entre mitgeres que formen el carrer, tot i que cal tenir en compte que l'edificació acull dos habitatges. La façana és d'una gran simetria. Verticalment es divideix en tres cossos: els dos laterals que contenen totes les obertures de l'edifici i el central, que no conté cap obertura, està delimitat per impostes verticals i presidit per un conjunt escultòric de reminiscències neoclàssiques situat a la part superior de l'edifici. En planta baixa trobem dues portes en arc de mig punt que donen accés als dos habitatges que alberga la construcció. Per sobre s'ubiquen al primer pis dos petits balcons de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són rectangulars i delimitades per impostes. Per sobre d'aquestes obertures i al segon pis, trobem dues finestres senzilles, gairebé quadrades, remarcades també amb imposta. La part més interessant i singular de l'edifici és el seu coronament. El parapet que tanca el terrat pla està format per una part central més alta d'obra i, a banda i banda, un segment de balustrada. Als extrems se situen sengles gerros a manera de florons. És a la part central que acabem de mencionar on trobem un conjunt escultòric format per una figura femenina central que sosté els atributs de l'abundor. Està asseguda sobre un tro en posició majestàtica i envoltada per tres angelets riallers, dos d'ells asseguts sobre el mateix parapet del terrat i un tercer més proper a la figura femenina descansa sobre un element naturalista que sembla un tronc d'arbre. Les peces estan trencades en algunes parts, com per exemple el braç de la verge i algun detall de les altres figures, més petites, però podem parlar en general d'un bon estat de conservació. Crida l'atenció el fet que l'alçada de l'edifici dificulta la visió de les escultures des del carrer. | 08211-155 | Carrer Joan Maragall, 44 - 46 | La casa que ens ocupa va ser la residència de Ramon Padró i Pijoan, escultor especialitzat en la factura de peces escultòriques per a la decoració d'elements arquitectònics. Ell mateix és l'autor del conjunt escultòric que corona l'edifici. | 41.3801400,2.0475500 | 420359 | 4581395 | 1851 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114). | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61162 | Casa a Laureà Miró 102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-102 | XX | Molts dels baixos dels edificis de la carretera han estat utilitzats com a locals comercials que han alterat la fisonomia original de l'edifici per raons de màrqueting. Així doncs, tot i que estructuralment l'estat de conservació d'aquest edifici és bo, la presència d'imatges comercials espatlla la visió de conjunt d'aquest element. | Edifici entre mitgeres de petites dimensions, amb planta baixa i pis i sembla ser que amb teulada a dues aigües. En planta baixa presenta dues obertures en arc rebaixat. Al pis superior una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana. És de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars amb els angles superiors arrodonits. La part superior de l'edifici té una forma trilobulada que s'enlaira per sobre de la part baixa de la vessant nord de la teulada, amagant-la. Aquestes formes es rematen amb motllures ressaltades actualment per la diferència de policromia respecte de la resta de la façana. A la part central d'aquest coronament s'hi ubica una representació de grans dimensions de la mare de Deu de Montserrat feta de rajoles de ceràmica vidriada i emmarcada per una imposta que sobresurt lleugerament del nivell de la façana i que també ostenta avui dia una policromia diferenciada i a joc amb la resta de motllures que decoren l'edifici. A banda i banda d'aquest element s'ubiquen grans espiralls dels mateixos tons. Segurament aquesta diferència de policromia per destacar els motius ornamentals ja va ser un recurs utilitzat en la concepció de l'edifici. | 08211-114 | Laureà Miró, 102 | 41.3793900,2.0471200 | 420322 | 4581312 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61158 | Casa a Laureà Miró 265 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-265 | XX | Casa cantonera de petites dimensions amb planta rectangular i una estructura en alçada de planta baixa i dos pisos. La part superior de l'edifici es resolt en terrat a la catalana, per més que la façana lateral simula amb la forma del seu coronament el resseguiment d'una teulada a dues aigües. La planta baixa està molt reformada a l'alçada de la façana principal degut a la presència d'un comerç. En tot cas es pot dir que presenta una única obertura de forma quadrangular que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana. Per sobre se situa una petita finestra i, al pis superior, una porta dóna sortida a un balcó de barana de ferro forjat. Aquesta obertura presenta una decoració d'imposta amb policromia de tons vermellosos i blaus. El coronament de l'edifici del costat que dóna a Laureà Miró presenta una línia sinuosa ascendent fins a la part central, on s'hi ubica un òcul de forma romboïdal dividit per dues diagonals en quatre rombes més petits. El parament de la façana lateral, que dóna al carrer Carcereny i Tristany, fa a la part superior un esglaonat rematat amb peces motllurades de ceràmica que aparenta resseguir les dues vessants d'una coberta. Per sota, una línia blava acompanya aquesta forma esglaonada. Aquest costat presenta diverses obertures situades a diferent nivell. La del primer pis és una finestra dividida longitudinalment en dos parts per un pilar de secció quadrangular. A la part inferior presenta una jardinera amb el frontal pintat de color blau i suportada sobre mènsules. Amb una única excepció, aquestes finestres presenten també una decoració a base d'impostes policromades en tons blaus. A dalt de tot hi ha tres obertures estretes i molt juntes entre sí, en forma d'arc fistonejat, amb els ampits molt pronunciats i una petita decoració a base de policromia rogenca. La diferència d'alçada entre l'obertura central i les dues laterals ressegueix la línia de la part superior de la façana. No cal dir que tota la policromia de l'edifici, que ben segur ja estava plantejada d'origen, devia respondre a un clar gust modernista i pretén semblar-se a les decoracions fetes a base de ceràmica vidriada. | 08211-110 | Laureà Miró, 265 | 41.3826700,2.0424500 | 419936 | 4581681 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | DESCONEGUT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61160 | Casa a Laureà Miró 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-31 | XX | L'estructura de l'edifici presenta un correcte estat de conservació, però la façana requeriria d'algunes tasques de manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb la carena paral·lela a la façana. A la planta baixa presenta dues portes de dimensions i factures molt diferents i, entre elles, una finestra. Totes són quadrangulars i molt senzilles. Al pis superior trobem una finestra i una porta a petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat de línies sinuoses. Ambdues obertures presenten a la part superior una imposta molt sortida respecte del nivell de façana, de formes sinuoses i amb una rajola de ceràmica de tons blancs i blaus al seu centre. Just a sobre de cadascuna de les rajoles se situa un espirall, a banda i banda dels quals se situen sengles mènsules que suporten un ràfec molt remarcat que permet veure les peces de ceràmica ordinària posades en escata. Per sobre del ràfec la façana es corona amagant la teulada a dues aigües amb un parament sinuós en els extrems dels quals es torna a ubicar una peça ceràmica idèntica a la que corona les obertures del primer pis. | 08211-112 | Laureà Miró, 31 | 41.3795800,2.0500600 | 420568 | 4581331 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61238 | Casa a la Rambla Marquesa de Castellbell 78 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-marquesa-de-castellbell-78 | XX | Habitatge construït als quatre vents sobre parcel·la enjardinada situada entre la Rambla Marquesa de Castellbell i el carrer Baix Llobregat. Es tracta d'una construcció molt senzilla, que resulta difícil de copsar visualment en la seva globalitat, degut a que de la banda de la Rambla Marquesa la casa està enlairada i només es veu l'alt mur de contenció de la parcel·la, en el qual s'inscriu una porta d'accés al garatge. De fet, des del nivell del carrer, només és possible veure la casa de la banda del carrer Baix Llobregat. Des d'aquí s'aprecia una construcció més aviat gran i de volumetria molt senzilla, amb coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel a aquesta façana. S'aprecien diverses finestres rectangulars molt senzilles i arrenglerades. La tanca del jardí culmina amb balustres. Des del costat de la Rambla, i posicionant-nos a una certa distància, es veu com la casa està constituïda per dos volums adossats en paral·lel i un més alt que l'altre. Des d'aquesta banda s'intueix la presència d'una gran terrassa tancada amb balustrada que crea, al pis inferior, una porxada de tres arcs de mig punt, però això només ho hem pogut observar a la fitxa del Catàleg de Sant Feliu feta l'any 1986 en una versió de pèssima qualitat. | 08211-190 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 78 | 41.3850200,2.0495800 | 420535 | 4581935 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61238-foto-08211-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61238-foto-08211-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61238-foto-08211-190-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La casa resulta difícil d'observar des del carrer i no ens ha estat possible accedir a l'interior del recinte per fer una millor descripció de l'immoble. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61163 | Casa a la Rambla Marquesa de Castellbell, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-marquesa-de-castellbell-13 | XX | Tot i que l'estat de conservació de l'estructura és bo, cal dir que ben segur l'edifici lluïa d'origen amb un gran cromatisme degut a la utilització de la tècnica de trencadís en la decoració. Aquest efecte cromàtic està molt esmorteït per la falta de manteniment i neteja de l'edifici. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. Des del carrer s'observa una estructura en alçada de planta baixa, tot i que l'habitatge té una segona planta endinsada respecte de la línia de façana i conseqüentment difícil de veure des del carrer. La planta baixa, segurament avui dia molt modificada, presenta dues portes d'accés molt senzilles. Al primer pis és on podem observar tos els elements ornamentals amb què va ser concebut l'edifici. Aquest segon pis queda visualment separat de la planta baixa per un fris ample decorat amb còdols de riu i ceràmica trencada de diversos colors, formant aquesta última una sanefa que alterna rombes i línies rectes. Immediatament per sobre hi trobem dues obertures, una finestra i una porta a balcó coronades a la part superior per una decoració idèntica a la del fris que acabem de descriure i que separa en dos cossos horitzontals la façana. Aquesta mateixa decoració la trobem també a la base de la finestra. Pel que fa al balcó és de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. També resulta interessant el coronament de la façana. Hi trobem primer un ràfec que forma un voladís important suportat sobre un conjunt de petites mènsules molt juntes entre sí. La part visible del ràfec presenta rajoles col·locades en escata. Per sobre d'aquest ràfec la façana dibuixa unes formes sinuoses que formen tres merlets, un central i dos als extrems de la façana. En ells també s'hi troba la decoració a base de còdols i ceràmica trencada. | 08211-115 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 13 | 41.3803300,2.0519800 | 420730 | 4581412 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61279 | Casa al carrer Pere Àlvarez 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-pere-alvarez-1-3 | XIX-XX | L'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, però la façana està molt deteriorada. | Casa que forma cantonada entre els carrers de Pere Àlvarez i el carrer de les Creus. És de planta aproximadament rectangular i proporcions de tendència cúbica. Està coberta a dues aigües amb la carena paral·lela al carrer de Pere Àlvarez. S'estructura en planta baixa i pis. En planta baixa, just a la cantonada dels dos carrers, presenta una porta gran en forma d'arc molt rebaixat. De la banda de Pere Àlvarez té una altra porta més petita, potser de factura posterior. En el primer pis té tres balcons molt petits amb obertures amb imposta perimetral. De la banda del carrer de les Creus hi ha una galeria de tres finestres en arc de mig punt. La teulada forma un ràfec amb tortugada a la banda del carré Pere Àlvarez que presenta continuïtat amb una petita cornisa que recorre la base del frontó que les dues vessants delimiten en la façana del carrer de les Creus. | 08211-231 | Carrer de Pere Àlvarez, 1-3 | 41.3825700,2.0436800 | 420038 | 4581669 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61279-foto-08211-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61279-foto-08211-231-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La casa se situa en un carrer que està catalogat en el seu conjunt com a BCIL (36122) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/