Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61066 | Villa Dora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-dora | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Edifici de petites dimensions. Villa Dora té una sola planta amb coberta formant un terrat. A la façana, les obertures es distribueixen de forma simètrica: una porta principal flanquejada per una finestra a cada costat. Totes elles són rectangulars i presenten una decoració a base d'imposta amb un cert relleu tant a la llinda com a la part superior dels brancals. És aquí on incorpora petits elements ceràmics de color blau cobalt. La façana és coronada per una balustrada amb quatre pilastres, dos als extrems i dos a la part central. Estan culminats per gerros amb garlandes florals que baixen del coll a la base. Entre les dues pilastres centrals s'acomoda un llenç de paret de formes arrodonides rematat amb motllures on podem llegir la data de construcció de la casa (1923) i el nom (Villa Dora). | 08211-18 | Carrer de Carcereny i Tristany, 10 | El carrer de Carcereny i Tristany es devia obrir precisament pels volts dels primers anys vint del segle passat. Podem considerar, per tant, que aquesta és una de les primeres cases que s'hi construeix. | 41.3830400,2.0430200 | 419984 | 4581721 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61066-foto-08211-18-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61147 | Villa Conchita (antigament anomenada Villa Celes) i villa Adela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-conchita-antigament-anomenada-villa-celes-i-villa-adela | . - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La Villa Conchita i la Villa Adela són dues cases integrades en una única construcció, simètriques respecte de l'eix vertical que les separa. El conjunt és de planta rectangular i està cobert a quatre aigües. Tenen un petit jardí previ als habitatges elevat respecte del nivell del carrer. La façana principal presenta als dos extrems de l'edifici una petita porxada coberta a quatre aigües que aixopluga les portes d'accés. Entre ambdues se situen dues finestres rectangulars que tenen, a sobre, a l'alçada del primer pis, un petit balcó amb barana de ferro forjat. La façana, als extrems en què es troba la porxada de les portes principals, té més altura i dibuixa un perfil ondulat que serveix per ubicar-hi una rosassa. A la façana, observem l'existència d'esgrafiats que reprodueixen garlandes i motius naturalistes, i també la utilització de peces ceràmiques de colors contrastats, característiques pròpies del modernisme. Ambdues cases configuren un exemple de l'arquitectura privada que es projectava en l'època de la seva construcció. Segueixen la concepció d'una façana unitària per les dues cases i la incorporació d'un petit jardí. Es tracta d'un esquema que Gabriel Borrell ja reproduïa anys enrere amb construccions com les cases d'en Molins del carrer de Jacint Verdaguer. És una arquitectura molt racional que pren un caràcter eclèctic per la inclusió d'elements propis de diferents estils. | 08211-99 | Passeig de Jacint Verdaguer, 11-13 | Edifici projectat per l'arquitecte del Papiol Salvador Valeri. Inicialment es deien 'Villa Celes' i 'Villa Adela', tot i que actualment la primera rep el nom de 'Villa Conxita'. | 41.3808800,2.0500700 | 420571 | 4581475 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61147-foto-08211-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61147-foto-08211-99-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | Al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu aquestes dues cases estan catalogades per separat, malgrat tractar-se d'un edifici unitari. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61087 | Tradició roserista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-roserista | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIX | Actualment hi ha a Sant Feliu una entitat que vetlla per la conservació de la tradició i la seva difusió i reconeixement públic. | Ens trobem davant d'un dels principals elements de la ciutat de Sant Feliu, la rosa i la tradició roserista. Es tracta d'una tradició centrada en el cultiu d'aquesta flor, així com la seva cura i recerca per a l'obtenció de varietats seleccionades arrenca a finals del segle XIX degut a la introducció de nous conceptes en l'enjardinament i l'urbanisme i a les noves tècniques de cultiu. Ja des dels inicis són diversos els roseristes santfeliuencs que aconsegueixen un prestigi internacional en aquest àmbit: Camprubí, Torreblanca, Pahissa i, sobre tot, Pere Dot. És aquest darrer personatge qui més va investigar en el camp de la creació de noves varietats. Destaca especialment per la seva dedicació a les roses petites, fins al punt que va crear la rosa més petita del món, a la que va posar el nom de Si. També va treballar per a l'obtenció d'exemplars més estilitzats, de tija més llarga. Les seves creacions van ser premiades a diversos certàmens nacionals i internacionals. Actualment, la tradició roserista es manté a través de diverses activitats i emplaçaments que s'hi dediquen, com el roserar Dot i Camprubí (fitxa 191) o l'Exposició Nacional de Roses, celebrada anualment durant les Festes de Primavera (veure fitxa núm. 165). A Sant Feliu existeix una entitat cultural, l'Associació d'Amics de les Roses, que vetlla pel manteniment de la memòria entorn a aquesta tradició i per la seva conservació. Cal mencionar també aspectes com ara que durant la República la ciutat va canviar el seu nom pel de Roses del Llobregat i que aquestes flors guarneixen amb facilitat espais públics i privats. | 08211-39 | Els segles XIX i XX representen el moment de màxima esplendor del desenvolupament roserístic arreu del món. A Catalunya, l'any 1931 es va crear la primera associació al voltant de les roses (Amics de les Roses), i es van iniciar les primeres manifestacions expositives i concursos. Un dels roseristes més universals, Pere Dot, nascut a la finca de la Torre Blanca el 1885, es va iniciar al món de la floricultura de la mà del seu pare, jardiner major de la propietat on vivien. Després de viatjar a diferents ciutats europees per ampliar els seus coneixements, va passar a ser un dels principals promotors de l'associació Amics de les Roses, juntament amb altres personalitats com Rubió i Tudurí, Cambó i Ros i Sabaté. Al llarg de la seva vida professional va crear una gran quantitat de noves varietats de roses i va guanyar nombrosos concursos i premis. La família Camprubí també constitueix un referent en el món de la roserista com a productors de roses i obtentors de noves varietats. Sovint, col·laboraven amb els Dot i s'abocaven, juntament amb Torre Blanca, a l'Exposició de Roses de Sant Feliu. Aquesta exposició es va començar a celebrar el 1928 i, tot i la interrupció que va suposar l'esclat de la Guerra Civil, es va recuperar el 1949 i se segueix celebrant avui en dia. Va ser el mateix any 1949 quan es va concebre part de la finca de Torre Blanca a la rosa i el seu conreu com a centre de treball i producció. L'any 1998, es va habilitar a Sant Feliu de Llobregat un espai per a la recuperació i dinamització de la cultura roserista amb la construcció del roserar Dot i Camprubí al barri de les Grases com a projecte botànic d'exposició permanent de roses. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, Sant Feliu està pendent del reconeixement de la tradició roserista a través d'una petició formal a la Generalitat de Catalunya per tal que l'Exposició Nacional de Roses sigui inclosa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i obtingui el reconeixement de Festa Patrimonial de Catalunya. | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61073 | Torre del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-roser | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VERNTALLAT, Joaquimot; SERRALLONGA, Lluís. 'La Torre del Roser: ¿Biblioteca Municipal?'. La Vinya del Puntaire. Núm. 9 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1980). P. 7. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | La Torre del Roser és un edifici aïllat, de grans dimensions, de planta aproximadament quadrada, amb forma de cub i d'una gran simetria en la seva composició. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Les tres plantes presenten nombroses obertures. A la planta baixa, del costat de la façana principal (de cara al Parc de la Torre del Roser), hi ha grups de tres obertures a cada planta, perfectament superposades. La porta d'accés ocupa un lloc central i té forma d'arc rebaixat. Les dues finestres que s'hi troben, una a cada costat de la porta, tenen forma d'arc trilobulat molt rebaixat i esquematitzat. Al primer pis es troba un petit balcó centrat sustentat sobre mènsules que arrenquen de la llum de l'arc de la porta d'accés que està just a sota. Es tracta d'un balcó molt lleuger, rematat amb barana de ferro forjat, que no altera, per tant, la volumetria de l'edifici, de gran rectitud. Les tres obertures d'aquest primer pis de la banda de la façana principal són polilobulades, cosa que recorda l'estil neoàrab, i actuen com a element ornamental trencant amb la sobrietat i rectitud del dibuix de l'edifici. Al pis superior, les tres finestres que s'hi troben tornen a prendre la forma de les finestres de la planta baixa, però a diferència d'aquelles presenten un ampit ressaltat. La façana es remata, per aquest ordre, amb una successió de petits arcs cecs, una cornisa motllurada i la balustrada que tanca el terrat, al qual s'accedeix a través d'una petita torratxa de planta quadrada difícil de veure des del carrer, que presenta el mateix coronament que la resta de l'edifici. Les finestres de les façanes laterals són rectangulars en planta baixa i primer pis i quadrades al segon pis. Estan decorades per una imposta perimetral. L'any 1984 l'edifici va ser cedit per l'ajuntament de Sant Feliu a la Generalitat per fer-hi la seu de la UOC al Baix Llobregat, motiu pel qual se li va annexar una construcció per poder encabir-hi serveis com ara l'ascensor, o els lavabos. Aquest edifici annex només és visible des de la façana sud i no altera, per tant, la visió del conjunt des de la façana principal. Al costat sud, donat que predomina el vidre i tampoc trenca la volumetria de l'edifici. | 08211-25 | Carrer de Sant Joan XXIII, 16 | La torre es va construir a mitjans del segle XIX com a casa d'estiueig d'una família burgesa barcelonina. Mentre va ser propietat de Josep Duran i Argemí es coneixia com a Torre Duran. Una fotografia del 1928 publicada al llibre de Jordi Ferrer (veure bibliografia) ens mostra diferències entre l'edifici d'aleshores i el que veiem avui dia. En aquest sentit destaca la gran escalinata d'accés a l'edifici, situades a la façana principal i emmarcada per balustrada de pedra que avui dia ha desaparegut. | 41.3830200,2.0491100 | 420493 | 4581714 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61073-foto-08211-25-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61107 | Torre del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-bisbe | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XIII | Necessita restauració | Casa pairal d'arquitectura molt senzilla, formada per dos cossos adossats i coberts a doble vessant. És de murs molt opacs, lo qual que li dóna un cert aire de casalot fortificat. La seva estructura s'adapta a les característiques topogràfiques del terreny, cosa que fa que per la banda de la façana principal es vegi planta, pis i golfes, mentre que a la part posterior es compten dos pisos. A la planta baixa presenta una porta en arc de mig punt aadovellada. Als pisos es veuen finestres distribuïdes irregularment, Són de forma rectangular o en arc rebaixat. Algunes d'elles han estat tapiades. A les golfes, les finestres, en aquest cas en arc de mig punt, es distribueixen en galeria a l'esquerra de la façana. El conjunt es caracteritza per la seva asimetria, degut a la distribució irregular de finestres en la façana i al desplaçament de la carena de la teulada cap a un costat del cos de l'edifici, lo qual dóna lloc a dos vessants de diferents dimensions. Al llarg de la història, la masia ha patit moltes transformacions que fan que la seva imatge actual no es correspongui del tot amb l'original. | 08211-59 | Entorn a la Riera de la Salut | La Torre del Bisbe és coneguda també com Torre de Baix. Va ser construïda probablement al s. XII, sobre una torre de defensa. Als inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Va ser edificada sobre una antiga torre de defensa que li atorga el seu aire de casalot fortificat. La casa ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. La seva dedicació sempre ha estat fonamentalment l'explotació forestal i ramadera i l'agricultura. Encara ara, alguns horts conreats a les immediacions de la Torre del Bisbe delaten la continuïtat d'aquesta activitat, tot i que segurament amb menys volum. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de la Torre del Bisbe o Torre de Baix, es va edificar sobre una antiga torre de defensa. Un dels seus propietaris va ser el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, qui va exercir les seves funcions durant la primera meitat del segle XIII. Posteriorment, el mas va passar a mans de la família Vives, a qui ha pertangut durant molts anys. | 41.4042600,2.0664200 | 421966 | 4584056 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Al costat de la masia hi ha un forn de calç que data del segle XVIII i es manté en mal estat de conservació. | 85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61235 | Torre de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida | GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | IIaC-IIIaC | Actualment el jaciment està sota el nivell del terreny i és difícil intuir on es localitza exactament, degut a la vegetació i a construccions posteriors. | Jaciment amb restes romanes trobades a un dels murs de tancament del reciente de la Torre de Santa Margarida. S'han registrat restes de paviment romà opus signium,. No s'ha localitzat cap estructura, pero es pressuposa l'existència d'una vila romana. També han aparegut restes de tegulae, dollia i àmfora. | 08211-187 | Punt alt de la riera de Santa Creu, on s'ajunta amb el torrent de les Torres | La romanització de la península s'inicia immediatament un cop finalitzada la II Guerra Púnica. De fet al 197 a.C es crea les províncies de l'Hispania Ulterior i Hispània Citerior. El s.III a.C és el moment de l'expansió de la república romana pel Mediterrani, això comporta una gran entrada de riqueses que afavoriran a les classes privilegiades. Per altra banda l'enriquiment de comerciants i mercaders fa sorgir una nova divisió dintre del grup patrici, per una banda la noblesa tradicional i per altra els denominats homines novi (personatges que entren nous dintre del grup patrici que venen d'un grup inferior). La vida de patrici implicava el consum i ostentació de bens luxosos, el qual crea la necessitat d'un proveïment constant que derivarà amb una major proliferació de les viles . Aquestes s'han d'entendre com petites unitats d'explotació rural, compostes per un edifici principal on residia el patrici i un seguit de subestructures i cambres destinades als esclaus; la casa estava envoltada per terrenys de cultiu, lligat al tipus de plantació apareixen estructures de producció especialitzades (molins d'oli, almasseres...). | 41.4067800,2.0703000 | 422293 | 4584332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61086 | Torre de Jaume Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-jaume-deu | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es traca d'una casa de petites dimensions de planta baixa i pis. La seva composició es distribueix de forma ordenada, on la proporció i la mesura en són les característiques principals. L'accés elevat de l'ingrés principal es fa a través d'unes escales que donen a una porta rectangular, avui dia de dos batent molt senzills dels anys 60. A banda i banda, hi ha dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració a base d'impostes en els brancals que, en la part superior, s'uneixen al fris que se situa sota el balcó del primer pis. Els espais entre les tres obertures es decoren amb motius vegetals estucats que es desenvolupen des d'un punt central en el que s'ubiquen làmpades. Al primer pis un balcó central amb barana de ferro forjat. Les dues portes que el donen accés presenten una pilastra amb capitell als brancals, la part superior de les quals toca amb una petita cornisa d'una sola motllura. A partir d'aquí les portes presenten un frontó arrodonit. La part superior de l'edifici presenta una zona central més elevada amb un ócul rodó. La façana està arrebossada imitant carraus de pedra. La regularitat de la composició, acosta l'arquitecte al moviment modern de l'arquitectura a través del llenguatge noucentista. Mercè Vidal considera aquesta casa lligada al llenguatge de les Beaux Arts. | 08211-38 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 50 | La torre de Jaume Déu va ser concebuda per l'arquitecte Rubió i Tudurí, qui havia intervingut en la projecció de diversos habitatges a la ciutat, com la torre de Francesc Serra (passeig de Nadal, 1) o diverses cases dels carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall i Torras i Bages o al passeig del Comte de Vilardaga. | 41.3827600,2.0507500 | 420630 | 4581683 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61086-foto-08211-38-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubió i Tudurí | Aquesta casa, obra de l'arquitecte Rubió i Tudurí, no ha estat possible identificar-la a l'IPA, tot i que podria ser alguna de les cases amb adreça i descripció imprecisa i, per tant, sense prou elements per identificar-les. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61067 | Torre de Jacint Carnicé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-jacint-carnice | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Encara que l'estructura de l'edifici està en bon estat, la casa requereix d'un cert manteniment pel que fa a la façana. Els esgrafiats estan especialment deteriorats. | La torre de Jacint Carnicé es composa recollint l'esperit noucentista de l'època en què es va construir, caracteritzada per una actitud mesurada. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Està precedida d'un petit jardí. El nivell de la casa està lleugerament per sobre del nivell enjardinat, motiu pel qual l'accés es fa a través d'unes escales. En alçada s'estructura en soterrani, planta baixa i pis. A la planta baixa una porta en posició central està flanquejada per sengles finestres balconeres en arc de mig punt. Al pis superior hi ha un petit balcó centrat a la façana. És de plataforma rectangular i la línia del seu frontal coincideix amb la petita motllura que separa aquest cos de la façana de l'inferior. Hi dóna accés una porta rectangular. A banda i banda trobem una finestra amb l'ampit pronunciat. Totes tres obertures tenen decoració a la part superior: un rectangle d'estucat diferent a la llinda flanquejat per dues petites impostes estriades que sobresurten lleugerament de la línia de façana i arrenquen de la cornisa superior (de fet recorden mènsules molt estilitzades i no funcionals) per morir en la línia horitzontal que marca la llinda de les finestres. El coronament de l'edifici arrenca de la cornisa mencionada, sobre la qual se situa el fris de la cambra d'aire que està decorat amb una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics i florals i amb els espiralls. Finalment el parapet que amaga la teulada a dues aigües està decorat amb motius esgrafiats i es presenta interromput a la zona central per una barana de ferro forjat. Per contra, a les façanes laterals, aquest espai ocupat per la reixa de ferro es mostra tancat amb paret d'obra que fa un esglaó i s'eleva per sobre de l'alçada del parapet. | 08211-19 | Passeig del Comte de Vilardaga, 12 | La Torre Jacint Carnicé va ser projectada per l'arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any 1934, en plena etapa noucentista de la seva creació. Jacint Carnicé va ser promotor d'altres construccions a Sant Feliu, entre les que destaquen les cases situades en l'edifici contigu al que ara ens ocupa. | 41.3850900,2.0478500 | 420390 | 4581944 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61067-foto-08211-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61067-foto-08211-19-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau M. Rubió i Tudurí | La torre Jacint Carnicé consta en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Generalitat dins del conjunt amb núm. d'inventari 19097 que abasta els números 12-24 del carrer Comte Vilardaga. Per les seves característiques i també per ser obra de l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí ens ha semblat necessari fer-li una fitxa a part. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61295 | Torre de Cal Notari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-notari | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 36 | XIX-XX | Edifici de grans dimensions, de planta rectangular i amb façanes a la carretera Laureà Miró, al carrer Prolongació Falguera i al carrer Falguera. Aquesta última dóna a una zona enjardinada i vallada i no és, per tant, visible des del carrer. És de planta rectangular i, aparentment, està cobert a dues aigües de poca inclinació. Donat que s'adapta a una topografia amb desnivell presenta planta baixa i dos pisos a les façanes nord i oest, i planta baixa i tres pisos a l'ala est que dóna al jardí. El conjunt ha estat molt remodelat per donar resposta a les necessitats que s'esdevenen de la seva nova funcionalitat i se li ha annexat al costat sud un edifici de nova planta. És per això que resulta difícil discriminar els trets originals d'aquells producte de la remodelació. Des de Laureà Miró s'observa en planta baixa una porta central en arc rebaixat flanquejada per una finestra rectangular. Totes tres obertures porten una decoració superior en forma de falsa clau amb falsa dovella a banda i banda. Al primer pis, en posició central hi ha un balcó petit de plataforma rectangular. Té un frontal motllurat que coincideix visualment i en la seva forma amb la petita cornisa que separa aquest cos de la façana de l'inferior. La resta d'obertures d'aquesta façana i les del carrer Prolongació Falguera són finestres balconeres amb ampit de ferro forjat disposades de forma perfectament arrenglerada en vertical i en horitzontal. Pel que fa a la façana que dóna al petit jardí del costat del carrer Falguera, presenta en planta baixa tres arcs rebaixats, el central més gran. El segon pis presenta una balconada a la qual s'accedeix per una successió de portes avui dia molt translúcides. La barana de ferro forjat que el tanca queda interrompuda per dues pilastres que suporten parelles de columnes que arriben a la base de la gran terrassa que hi ha al tercer pis. Aquesta es tanca amb barana de ferro forjat i té, superposades a les columnes del pis inferior, unes pilastres culminades en una peça hexaèdrica similar a un gran àbac i sense més funcionalitat que suportar un gerro decoratiu. Les quatre portes que donen accés a aquesta terrassa són senzilles i coincideixen amb la vertical de les finestres quadrades que hi ha al darrer pis. L'edifici es corona amb cornisa i balustrada a les dues façanes que transcorren paral·leles al carenar de la teulada. Per contra, la façana del carrer Prolongació Falguera ressegueix les dues aigües de la coberta i es remata només amb la cornisa. | 08211-247 | Carretera Laureà Miró, 330 i Carrer Falguera, 117 | Tenim poques notícies històriques sobre la Torre de Cal Notari. En tot cas la casa va ser objecte d'una important reforma duta a terme pels arquitectes Anna Bofill i Jordi Gras amb l'objectiu d'adaptar-la com a seu del Serveis Territorials d'Ensenyament de la Generalitat. La reforma, per una banda, va consolidar i reformar l'edifici primigeni i, per altra, va suposar l'annexió d'un edifici de nova planta al costat sud. El conjunt es va inaugura al març de 1993. | 41.3838300,2.0414600 | 419854 | 4581810 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61295-foto-08211-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61295-foto-08211-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61295-foto-08211-247-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | L'accés restringit fa referència únicament a la façana posterior de la casa, la que dóna al carrer Falguera, on un petit jardí tancat precedeix l'edifici. Les altres façanes són observables des del carrer i, per tant, els correspondria un accés 'fàcil'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61101 | Torre Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-victoria | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La Villa Victòria és un edifici residencial de grans dimensions construït en terreny amb desnivell, als quatre vents i envoltada de jardí. Dóna a la Rambla Marquesa de Castellbell a l'alçada de la plaça de Pere Dot i al carrer Baix Llobregat. Vista des de la plaça Pere Dot predomina el mur alt que delimita la propietat i que impedeix la visual de la casa. El mur presenta una porta d'accés amb reixa de ferro forjat encastada en l'estructura d'un arc de mig punt adovellat. Per sobre se situa una barbacana de teula vermella sustentada amb mènsules i a banda i banda a l'alçada de la llum de l'arc, dos fanals de ferro forjat. Aquesta porta dóna accés a un rebedor exterior en el que hi ha una font. Al costat de la porta, i una mica per sobre hi ha una fornícula també aadovellada que presenta una profunditat considerable. A la seva base té una jardinera de ceràmica vidriada de tons blaus que reposa sobre dues mènsules. Des del carrer Baix Llobregat és possible apreciar la façana principal de la casa que, en aquest costat, és de planta i un pis. A la planta baixa hi ha una porxada amb un arc de mig punt al centre flanquejat per dos arcs rebaixats a banda i banda. Cada arc coincideix amb una porta d'accés a la casa. Al pis superior les finestres rectangulars s'alternen amb altres d'arc rebaixat. Totes, però, presenten a l'ampit una jardinera d'obra decorada amb ceràmica vidriada i sustentada sobre mènsules. De la part central d'aquesta façana arrenca una torre de petita alçada coberta a quatre aigües. Les façanes laterals presenten una porxada d'arc que comunica directament amb el jardí. Per sobre, una galeria d'arcs rebaixats actualment amb vidre. La coberta presenta una zona central terrassada i delimitada per un parapet. De la seva base arrenquen les quatre aigües de teula vermella que formen la resta de la teulada. | 08211-53 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 80 | Casa encarregada per l'empresari del Liceu, Joan Mestre Calvet l'any 1923 a l'arquitecte Joan de Dalmau. Va ser construïda per Adjuntori Mitjans, que també havia construït altres cases, com els Xalets d'en Fargas o la Torre de Jacint Carnicé. Totes elles es fan durant els primers anys d'urbanització del llindar nord. | 41.3852100,2.0495100 | 420529 | 4581956 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Adjutori Mitjans (constructor) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61091 | Torre Francesc Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-francesc-serra | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | La torre de Francesc Serra és un habitatge unifamiliar aïllat de grans dimensions, de planta gairebé rectangular i cobert a quatre aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos i es presenta envoltat d'una zona enjardinada, tot i que només es veuen tres façanes, degut a la presència d'altres construccions al darrera. En planta baixa una petita escala du a la porta principal. Aquesta està flanquejada per dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració perimetral de major pes a la llinda. Entre cada obertura se situen les parelles de mènsules que sustenten el balcó de la planta superior. Aquest és de formes curvilínies i es tanca amb barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són com les de la planta baixa, però presenten una cornisa superior a mode de trencaaigües suportada sobre mènsules. Al segon pis, dos grups de tres finestres en arc de mig punt situades cap els extrems de la façana i unificat cadascun d'ells per l'ampit compartit per les tres finestres. La façana nord presenta una gran terrassa a l'alçada del segon pis que, sustentada en pilastres, forma una porxada en planta baixa. Les portes d'accés a la terrassa són idèntiques a les que a la façana principal permeten l'accés al balcó. Per sobre tornem a trobar una galeria de finestres en arc de mig punt també amb ampit únic per a cada grup de tres finestres. Les vessants de la teulada creen un ràfec rematat per una sèrie de motllures arrodonides i denticulades. La casa té a la part posterior una torratxa coberta a quatre aigües que dóna lloc a un cos diferenciat del volum de la casa. Presenta finestres quadrangulars en el primer i segon pis i en forma d'arc de mig punt en el cos que sobresurt de l'alçada de l'habitatge. | 08211-43 | Passeig de Nadal, 1 B | Aquesta casa és obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va exercir d'arquitecte, urbanista, jardiner, autor teatral i novel·lista i crític literari. A Sant Feliu, va desenvolupar un seguit de projectes arquitectònics entre els anys 1922 i 1934, la majoria situats a la zona de l'eixample de 1902 (carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall, Torras i Bages, passeig de Nadal, carrer de les Neus, rambla de la Marquesa de Castellbell, carrers de Montseny i de Sant Jaume, passeig del Comte de Vilardaga i passatge de Fargas. | 41.3823800,2.0458100 | 420216 | 4581645 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61091-foto-08211-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubió i Tudurí | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61092 | Torre Francesc Folch (Cal Berna) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-francesc-folch-cal-berna | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Necessita restauració | Construcció de grans dimensions de planta rectangular formada per planta baixa i pis coberta amb terrat a la catalana. La torre, coneguda popularment com cal Berna, se situa emmig d'un terreny enjardinat que dóna al carrer Vidal i Ribas i al Passeig Nadal. El jardí queda reclòs per una paret d'obra culminada per una barana amb reixa de ferro forjat. Tot plegat aïlla la propietat del carrer i permet una entrada principal que cedeix espai a l'entrada de cotxes. Les façanes estan visualment dividides per petites cornises en tres cossos, corresponents a les dues plantes de l'edifici i al coronament final. La principal és la que dóna al passeig Nadal, on trobem petits balcons amb balustres. Les obertures responen totes al mateix esquema: són rectangulars amb els angles superiors arrodonits i decorades amb una imposta perimetral que, a la part superior, es remata amb esgrafiats de motius naturalistes. La part superior de l'edifici presenta una combinació de llenç d'obra de formes sinuoses amb barana de ferro forjat que contribueix a alleugerir visualment el conjunt. | 08211-44 | Carrer de Vidal i Ribas, 27 / Passeig de Nadal, 20 | Francesc Folch i Torras va encarregar a Gabriel Borrell la construcció d'una casa amb jardí al passeig de Nadal que seguia una tipologia singular en relació al plantejament més habitual de l'època basat en la construcció de cases distribuïdes en filera. | 41.3824000,2.0468100 | 420300 | 4581647 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61092-foto-08211-44-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61131 | Torre Corzana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-corzana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa gran construïda als quatre vents, de planta rectangular, i coberta a dues aigües amb ràfec. A la façana que dóna al C/ Baix Llobregat (façana paral·lela a la carena de la teulada) presenta una obertura d'accés a l'habitatge en forma rectangular i, a un costat, una finestra idèntica, però de més petites dimensions. Per sobre, l'estructura de nivells de la casa determina la presència de finestres a diverses alçades que semblen no coincidir, per tant, amb un únic nivell de pis. Així, per sobre de la porta trobem dos obertures més, petites i també rectangulars, mentre que als costats trobem 3 finestres en arc rebaixat i per sobre altres tres en forma d'arc de mig punt. Totes les obertures estan decorades amb esgrafiats de color blanc que ressegueix la forma rectilínia o curvilínia de les mateixes per la part superior i presenten un ampit molt ressaltat que també conté decoració esgrafiada. La façana principal, que no es veu des del carrer, presenta unes en galeria una sèrie de 9 finestres allargassades en forma d'arc de mig punt agrupades en conjunts de tres. Les tres centrals són més altes que les laterals, acompanyant així la pujada de línia que dibuixa la carena de la teulada amb les dues aigües a banda i banda. | 08211-83 | C. Baix Llobregat, 20 | El projecte de la torre Corzana data de 1925 i és obra de Joan Gomà, qui va reinterpretar l'arquitectura pairal per adaptar-la a la vida urbana de l'època, com també era el cas de can Panyella (actuals serveis municipals d'urbanisme (fitxa núm. 81), construïda tres anys abans al centre del municipi. Cal destacar que l'any 1924 es començà a urbanitzar el llindar nord del municipi amb l'obertura de l'actual tram de la rambla de la Marquesa de Castellbell entre la carretera de Laureà Miró i la plaça de Pere Dot. Les cases que s'hi construïen eren unifamiliars i de caràcter residencial i d'estiueig. Acabada la guerra civil, sobretot a partir dels anys quaranta, el paisatge de la zona va canviar, quan es van obrir nous carrers responent a les primeres onades migratòries procedents del sud d'Espanya. | 41.3852700,2.0511900 | 420670 | 4581961 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Gumà i Cuevas | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61116 | Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-abadal | <p>- AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.</p> | X-XVIII | Necessita restauració | <p>Es tracta d'una construcció formada per una torre medieval del segle X, preromànica, de planta quadrada i formada per pedres irregulars, i una masia annexa del segle XVIII. Tots dos elements estan molt integrats. De la torre es diu que fins el segle XIII era coneguda com a Torre Gallifa. Actualment encara es conserva un dels seus murs originals en una alçada de planta i pis, tot i que se sap que originàriament tenia 5 pisos La paret que es conserva està construïda amb pedra irregular i, al pis més alt, conserva una de les finestres de la construcció original, en forma aproximadament d'arc ferradura. La construcció annexa del segle XVIII és de porta rectangular amb teulada a doble vessant, de planta baixa i planta pis amb golfes. A la planta baixa hi ha en posició central una porta en arc de mig punt flanquejada per dues finestres. Al pis superior, respectant la mateixa posició de les obertures del pis de sota, hi ha una porta a balcó petit de ferro forjat i una finestra, ambdues de forma rectangular. Altres finestres petites de forma rectangular delaten la presència de golfes a l'edifici. L'exterior del conjunt es configura per un terreny amb arbres fruiters, garrofers, ametllers i també per l'antiga font que proveïa d'aigua la masia, actualment tancada.</p> | 08211-68 | Vessant del Puig d'Olorda | <p>La construcció de la torre de defensa sobre l a qual s'aixeca la masia sembla ser del segle X, mentre que la resta de cossos que conformen la Torre Abadal sembla que són del 1786. La masia havia estat el centre d'un territori semiautònom conegut com la Quadra Abadal i era propietat del Monestir de Sant Cugat, segurament per donació del Senyor de Cervelló, Enric Bofill, cap el 998. Fins el segle XIII era coneguda com a Torre de Gallifa. Actualment la masia no té cap ús. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia Abadal data del segle XVIII, quan va formar part del territori semi-autònom de la Quadra Abadal, propietat del Monestir de Sant Cugat. Durant el segle XVIII, la Quadra Abadal era propietat de la família Camprodon, i entre els segles XIX i XX va estar a mans dels marquesos de Monistrol.</p> | 41.4030100,2.0474100 | 420375 | 4583934 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-2.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | És l'únic element del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del 22 d'abril de 1949, publicat el BOE el 5 de maig de 1949 degut a la torre preromànica que més tard va passar a formar part del cos de la masia. | 91|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |
| 61054 | Torre 'Pins d'Or' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pins-dor | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Finca amb un gran edifici envoltat d'un vast jardí tancat amb elements d'obra i tanques de ferro forjat. L'accés principal a la finca se situa al passeig del Comte de Vilardaga, des d'on no es percep l'extensió de la propietat. L'exterior de l'edifici és resolt amb solucions simètriques i mesurades, cosa que recorda l'esperit noucentista de l'època, el qual recollia la proporció i l'harmonia com a fórmules elementals en la composició. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Està format pe diversos cossos cadascun dels quals té la seva pròpia solució pel que fa a la coberta, aspecte aquest que genera una amalgama de vessants i tipus de coronament. En façana, un cos central més elevat que actua d'entrada principal sobresurt lleugerament de la línea de l'edifici i li atorga solemnitat. És un cos de planta gairebé quadrada, situat a la part central del conjunt. En planta baixa, aquesta construcció crea una porxada amb un arc de mig punt a cadascun dels tres costats. En el frontal, l'arc està flanquejat per obertures estretes i altes que acaben també en arc de mig punt. Sobre aquesta porxada hi ha una esplèndida terrassa tancada amb balustrada que té com a teló de fons, la part alta del cos que comentem. La terrassa presenta una porta d'accés amb impostes als brancals i una decoració de sobrellinda formant un frontó flanquejat per pinacles al centre del qual se situa una escultura que representa un cap femení. Per sobre, galeria de tres finestres en arc de mig punt separades per pilastres amb capitells molt austers i amb un únic ampit pronunciat. El conjunt d'aquest cos acaba amb cornisa i terrat a la catalana amb barana d'obra que, amb una plàstica molt escultural, reprodueix motius florals. A les cantonades d'aquest remat es col·loquen pinacles molt esvelts. Darrera d'aquest cos, gairebé decoratiu, trobem el cos principal de l'edifici, situat perpendicularment. És de planta rectangular. A la planta baixa,presenta finestres de línies rectes alternades amb d'altres en arc de mig punt. Al pis superior, i a banda i banda del cos descrit en primer lloc, una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes de fust lleugerament bombat i poc esvelt. En aquest cos la coberta és a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. La vessant genera així un ràfec de teules i motllures denticulades que, en els laterals de l'edifici, fa joc amb l'ampit de les finestres. Aquest cos principal té, a cada angla, una torre de planta gairebé quadrada, coronada com la torre que ocupa la part central de la façana principal i igual que aquella, lleugerament més alta. Aquestes torres presenten diverses obertures, les més altes de forma rodona. Al jardí s'hi troben diversos elements arquitectònics (glorietes i vials pavimentats) i escultòrics, entre els que destaquen uns lleons adormits a l'entrada. També hi trobem un escut fet sobre 4 rajoles en el que es poden veure els 6 pins i es llegeix 'Pins d'Or' emmarcats per elements florals també ceràmics. | 08211-6 | Passeig del Comte de Vilardaga, 10 / Carrer de Roses, 13-17 | Finca inicialment propietat de Carlos Fargas, empresari procedent de Barcelona, que l'any 1949 la va donar a la 'Congregación de Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús' per ubicar-hi un hospital. | 41.3850000,2.0478300 | 420388 | 4581935 | 1911-29 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61054-foto-08211-6-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jaume Sanllehy i Molist (mestre d'obres) i empresa Mitjans (constructora) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61285 | Taller industrial al carrer Falguera 90 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-industrial-al-carrer-falguera-90 | . RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Edificació industrial de petites dimensions, de planta rectangular que fa cantonada entre els carrers Falguera i Rupert Lladó. Està cobert a dues aigües amb la carena paral·lela al carrer de Falguera i només té planta baixa. Per la informació que apareix a l'Inventari de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat és possible que originàriament tingués il·luminació zenital, aspecte que ara sembla haver-se perdut, presumiblement per alguna reforma més recent. Presenta cinc finestres ubicades a trams regulars en forma d'arc rebaixat amb la base a tocar del sòcol de l'edifici. La porta d'accés està situada a l'extrem sud de la façana que dóna al carrer Falguera. L'altra façana, al carrer Rupert Lladó, ressegueix les aigües de la teulada i no conté cap obertura. A l'interior destaquen les columnes de ferro que sustenten les voltes. | 08211-237 | Carrer Falguera, 90 | L'edifici havia acollit la fàbrica de teixits de Pere Roma, coneguda popularment com cal Pelesquenes, es diu que per la rigidesa dels seu propietari. | 41.3828200,2.0415900 | 419864 | 4581698 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61285-foto-08211-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61285-foto-08211-237-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61278 | Taller Natzaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-natzaret | XIX-XX | Edifici cantoner d'habitatges entre mitgeres de considerable dimensió. Té planta en forma de U amb el braç esquerre més ample i llarg i la base orientada a la carretera. L'edifici que correspon al número 267 està cobert amb una sola vessant amb caiguda cap a la façana, mentre que el número 269 té coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. S'estructuren en alçada en planta baixa i dos pisos. En planta baixa presenta diverses obertures, portes i finestres. La més destacada té forma d'arc rebaixat, mentre que les altres són quadrangulars. El primer pis presenta petits balcons en l'edifici número 269; són de plataforma rectangular i el seu frontal coincideix amb el traçat d'una petita motllura que divideix visualment aquest cos de la façana de l'inferior. Estan tancats amb barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés, una per balcó, són rectangulars i tenen una imposta perimetral. El número 267 presenta en aquesta alçada de l'edifici senzilles finestres gairebé quadrades. El segon pis destaca la galeria de finestres en arc de mig punt que hi ha al número 267. A la part superior la teulada fa un petit ràfec. La façana que dóna al carrer Carcereny i Tristany és ben senzilla. Presenta finestres sense cap decoració i en ella es delata la diferència d'alçada que planteja la part posterior de l'edifici, més baixa. Aquest aspecte és el que explica la teulada a una sola aigua del número 267. | 08211-230 | Carretera Laureà Miró, 267-269 | 41.3828700,2.0423700 | 419929 | 4581703 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61278-foto-08211-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61278-foto-08211-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61278-foto-08211-230-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61233 | Santa Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-dolorda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. GRANADOS, O. 'Santa Creu d'Olorda, Molins de Rei'. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departeament de cultura, 1982. (Excavacions arqueològiques a Catalunya; 1). BIAJOT, M. [et al.]. 'El poblamiento de la zona sur de la Layetania litoral en época ibérica y romana'. A: Arqueologia espacial (Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos). Colegio Universitario de Teruel. Seminario de Arqueologia y etnologia Turolense, 1984. Vol.2. p.93-110. BERGADÀ, E.. Poblado ibérico de Santa Cruz de Olorde. Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei. 1. GARCIA, D.; LÓPEZ, X.; PARRA, M.. 'Apunts per a la realització de la Carta Arqueològica de Molins de Rei'. A: L'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat. Molins de rei, 1998. (L'espai; núm. 1), p.45. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat'. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. MAYORAL, F. 'Resultats de l'excavació d'urgència realitzada a la Creu d'Olorda (Sant Feliu de Llobregat)'. I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. P.171-176. inèdit. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. | IVa.C-Ia.C | Pràcticament desaparegut | Jaciment situat dalt d'un tossal on s'ha documentat l'existència d'un poblat ibèric datat entre finals del s.IV a.C o principis del s.III a.C. S'ha registrat una habitació, un tros de la muralla, sitges amortitzades i restes de ceràmica. La pobresa del registre es deu a que la muntanya on estava situat el poblat es troba en procés de destrucció, produit principalment per l'acció d'una fàbrica cimentera. | 08211-185 | Puig d'Olorda | Els íbers conformaven una xarxa de pobles que ocupava tota la península. El poblat situat a Santa Creu d'Olorda està dins del territori dels anomenats Indigetes (mencionats per primera vegada al periple de la Ora maritima de Avié). El seu territori, d'acord amb la descripció d'Estrabó a la seva obra Geografia d'Ibèria, s'extén des de els Pirineus fins l'Ebre. Alhora els Indigetes es fraccionen en ètnies, en que el cas del jaciment de Santa Creu fa més difícil de concretar, doncs està situat entre els llímits de 3 ètnies: Laietans, Ausetans i Lacetans. El lloc ja era conegut per la seva riquesa patrimonial, doncs a part del poblat hi ha unes coves (Coves de Santa Creu d'Olorda) on s'ha trobat restes d'època neolítica. Al 1970 es fan unes pimeres excavacions d'on es va extreure material ceràmic. L'any 1979, durant unes segones excavacions, es va registrar una habitació i uns esglaons, al costat dels quals va aparèixer una sitja reomplerta d'argila i fragments de ceràmica. Durant l'excavació de 1985 es va registrar un tram de mur que delimita una part del poblat, a més de dues sitges amortitzades. | 41.4120800,2.0549800 | 421019 | 4584934 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61239 | Roserar Dot i Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roserar-dot-i-camprubi | - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | El roserar Dot i Camprubí és un parc temàtic dedicat a la rosa. Té una extensió de 17.000 m² i acull uns 20.000 rosers de 400 varietats diferents de roses. Es composa de parterres i camins amb zones d'umbracle distribuïts en dues plataformes. A la primera plataforma, els rosers estan agrupats per criteris temàtics, i hi trobem espais dedicats a les varietats autòctones de cada país i continent de l'hemisferi nord, així com un recorregut per les diferents civilitzacions de la història de la humanitat a través dels rosers, amb varietats de cadascuna de les èpoques revisades. A més, també es pot gaudir d'un espai didàctic on s'explica les diferents parts dels rosers i la seva diversitat pel que fa als seus fruits, tiges, flors, olors o fulles. Una selecció d'espècies de rosers creats abans del 1900, un racó dedicat a les varietats més perfumades, les novetats procedents de nous processos d'hibridacions i un espai per als rosers de flor de tall, els més utilitzats a les floristeries completen l'oferta d'aquesta primera plataforma del roserar Dot i Camprubí. Per la seva banda, a la part baixa del roserar s'ubica una altra plataforma dedicada a les roses d'autor, on es pot trobar mostres dels principals obtentors internacionals, i espais específics dedicats a les roses cultivades i creades per les famílies Dot, Camprubí i Ferrer. | 08211-191 | Les Grases | Sant Feliu de Llobregat té una important tradició roserística que ha volgut ser recollida, reconeguda i difosa a través d'aquest roserar. El roserar Dot i Camprubí es va inaugurar l'any 1998, quan se celebrava la quarantena edició de l'Exposició Nacional de Roses. El nom del parc recull els cognoms de les dues principals famílies de roseristes relacionats amb Sant Feliu: els Dot i els Camprubí. | 41.3900600,2.0453700 | 420189 | 4582499 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61239-foto-08211-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61239-foto-08211-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61050 | Residència d'Ernest Claramunt - Actual seu de la Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dernest-claramunt-actual-seu-de-la-creu-roja | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un edifici cantoner de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos i d'aspecte supositivament ordenat i geomètric pel que fa al seu exterior. El conjunt arquitectònic d'Ernest Claramunt, se situa entre el carrer de Pi i Maragall i el passeig Bertrand, davant de les casetes de Molins. La seva planta és de forma irregular per adaptar-se a la parcel·la cantonera i per la forma arrodonida que se li dóna a la cantonada. Està cobert amb terrat a la catalana i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Compositivament la part de major pes visual es troba en el xamfrà arrodonit, que pren el paper d'eix central, amb les façanes laterals flanquejant-lo. En aquesta part de l'edifici trobem a cada pis obertures rectangulars esveltes en forma de finestres balconeres coronades per garlandes de motius florals de tendència naturalista que interrompen el caràcter estàtic de la resta del conjunt. Culminant aquest sector de la façana trobem un gran escut que recolza sobre la garlanda de la finestra inferior. Té un blasó ovalat de superfície llisa i buida i està emmarcat per motius també vegetals en forma de voluta. Tot aquest xamfrà està visualment delimitat i separat de les façanes laterals per pilastres que recorren tota la vertical de l'edifici i que simulen estar fetes a base de carreus de pedra. Les altres dos façanes tenen en planta baixa portes i finestres en forma d'arc de mig punt i balconades als dos pisos superiors, cadascuna amb tres portes d'accés de forma rectangular. El conjunt es remata amb un fris que correspon a la cambra d'aire, una gran cornisa i balustrada entre pilars que sustenten florons en forma de gerro. | 08211-2 | Passeig de Bertrand, 4 / Carrer de Pi i Margall, 20 | La casa va ser residència d'Ernest Claramunt, contractista i promotor d'obres nascut a Sant Feliu de Llobregat que se la va fer construir l'any 1925. Ernest Claramunt va ser contractista de bona part de les obres de Josep Maria Jujol, llavors arquitecte municipal de Sant Joan Despí. | 41.3813300,2.0478900 | 420389 | 4581527 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61188 | Pont del Ferrocarril Riera de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-riera-de-la-salut | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005. | XIX | Es tracta d'un pont de baixa alçada ja que pràcticament no té brancals. Està fet de maó i pedra sorrenca o gres vermell. El pont permet salvar el traçat de la via fèrria la riera de la Salut per possibilitar el pas al ferrocarril. Es configura amb un arc rebaixat que permet la circulació de vianants i vehicles per sota. L'arc presenta una imposta formades quatre fileres de maó disposat verticalment, mentre que el contrafort es configura amb maó col·locat horitzontalment en aparell a trencajunts. | 08211-140 | Passeig dels Pins / Línia del Ferrocarril | Entre els anys 1853-54 es va construir el pont per la Empresa del Ferrocarril del Centro i amb l'objectiu de aprovisionar Sant Feliu d'una línia de ferrocarril que cobrís el tram Barcelona-Molins de Rei, en un primer moment, i Barcelona-Martorell, més endavant. La línia es va inaugura al 1854 i la seva presència no només va permetre la connexió de Sant Feliu amb la capital catalana, sinó que va accelerar tot el procés de canvi cap al capitalisme que ja s'havia iniciat a la ciutat i el seu entorn. | 41.3855200,2.0449000 | 420144 | 4581995 | 1853-54 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | De Bergue | Els últims anys, s'han dut a terme vàries obres de desenvolupament urbanístic entorn a la riera de la Salut que sempre han respectat l'existència del pont, que continua tenint la seva funcionalitat com a via fèrria. No obstant, el futur soterrament de la via, podria suposar la seva desaparició. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61241 | Parc de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-collserola | - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. - Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. | La serra del Collserola és un parc natural de 8000 ha situat en una de les zones urbanes de major densitat de Catalunya i a tocar del pla de Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès. Presenta diferències de relleu, cosa que afavoreix l'existència de paisatges ben diversos formats tant per boscos d'alzines, roures i pins com per diferents tipus de vegetació baixa. Aquesta diversitat afavoreix que la seva fauna aculli quasi totes les espècies animals pròpies del bosc mediterrani. La climatologia del parc es caracteritza pels estius eixuts i calorosos i els hiverns més aviat temperats i secs, i les pluges són irregulars, encara que es concentren sobretot a la primavera i a la tardor. En referència a l'ocupació del medi, hi destaquen els llegats dels poblats ibèrics de la Penya del Moro i ca n'Oliver, per exemple, i el conjunt d'esglésies, ermites, masies i castells medievals que es presenten distribuïts per la serra. Cal destacar la quantitat de llegendes que envolten el parc recollides, moltes d'elles, al Costumari de Joan Amades. L'any 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del medi Natural per tal de preservar aquest espai conservant els seus recursos naturals i corresponent a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans. | 08211-193 | Parc de Collserola | El parc de Collserola està situat entre els rius Llobregat i Besòs i la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Té una superfície de 7.500 hectàrees que es distribueixen entre els termes municipals de nou poblacions, entre elles Sant Feliu de Llobregat. El seu punt més alt és el Tibidabo, amb 512 metres. S'han trobat restes arqueològiques del paleolític inferior en alguns punts de la serra, i això significa que la seva antiguitat és de més de 100.000 anys. L'origen del seu mot, per altra banda, sembla que prové de l'època medieval. | 41.3988800,2.0700300 | 422261 | 4583455 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61241-foto-08211-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61241-foto-08211-193-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | - | L'any 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del medi Natural per tal de preservar aquest espai conservant els seus recursos naturals i corresponent a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61240 | Parc Agrari del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-baix-llobregat-0 | Webgrafia: http://diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=9 | XX | El Parc Agrari del Baix Llobregat és, actualment, un territori agrícola situat en una plana fluvial entorn a l'àrea més poblada de Catalunya que pretén preservar i també promocionar els seus usos agrícoles i el seu valor natural. A més d'arbres fruiters com el cirerer, hortalisses (carxofa, bledes, coliflors, etc.), el parc destina part del seu terreny a la recuperació de varietats fructícoles tradicionals d'aquestes contrades i avui desaparegudes. | 08211-192 | Masia de can Comas. Camí de la Ribera, s/n. El Prat del Llobregat | L'any 1996, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Unió de Pagesos de Catalunya, van formar part del projecte Life de la Unió Europea per tal de formular i estudiar propostes de parc agrari a delta i la vall baixa del riu Llobregat. Actualment el parc és una realitat i la seva superfície es distribueix entre 13 municipis del Baix Llobregat. | 41.3773200,2.0388400 | 419627 | 4581090 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61240-foto-08211-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61240-foto-08211-192-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La seu social del Parc Agrari està ubicada a la Masia de can Comas. Camí de la Ribera, s/n. El Prat del Llobregat | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61187 | Panteó família Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-ricart | XX | El panteó de la família Ricart destaca per la seva gran portalada de pedra artificial acabada amb un arc de mig punt adovellat en el qual queda inscrita una creu que amb el seu braç llarg fa de pilastra i divideix l'arc en dos parts longitudinals a cadascuna de les quals bat una porta de ferro forjat molt originals per la seva composició, que combina línies rectes amb altres serpentejades. A la imposta de l'arc es pot llegir la inscripció 'Família Ricart'. La decoració dels capitells reprodueix fulles d'acant, mentre que una creu llatina protagonitza el timpà. Els tres extrems superiors de la creu tenen una aplicació en forma de mitja esfera amb una creu inscrita que té els dos braços de la mateixa longitud. | 08211-139 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61187-foto-08211-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61187-foto-08211-139-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61186 | Panteó família Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-molins | XX | En aquest cas, ens trobem davant un panteó construït a mode de templet neogòtic de base quadrada coronat amb una creu de ferro, la cara frontal del qual porta un rebaix a modus d'arc trilobulat cec. Com el panteó de la família Ribas i Cañameras, està precedit per la làpida emmarcada per una barana de ferro. La inscripció 'A. Molins Cañameras i família' està acompanyada de sanefes fetes amb petites peces de trencadís i forma sinuositats de cert gust modernista. | 08211-138 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61186-foto-08211-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61186-foto-08211-138-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61189 | Panteó de la família J. Ribas i Cañameras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-j-ribas-i-canameras | XX | Es tracta d'un panteó-capella de mitjanes dimensions de volumetria allargassada d'estil neogòtic. El panteó es troba elevat per un graó, en un espai rectangular encerclat per una barana de ferro alternada amb petits pilars de formigó. Al mig hi ha la làpida que dona accés a unes escales per on es baixa al panteó. Al fons trobem la capella amb una porta central rematada amb unes arquivoltes d'arcs ogivals rematat amb floró. Al timpà apareix un baix relleu de bronze que reprodueix la Verge sostenint el Crist mort; en la part inferior hi ha inscrit “Familia J. Ribas Cañameras', antics propietaris del panteó. La capella es caracteritza pels seus finestrals resolts amb arcs ogivals i la utilització de gablets, florons i pinacles, elements usuals de l'arquitectura gòtica. En les parets laterals hi figuren finestrals neogòtics, emmarcats per arcs ogivals amb gablets acabats en florons i amb vidres de colors. La capella està coronada per quatre pinacles i una coberta en forma de cúpula de quatre vessants recoberta per teules vidriades de color negre. La coberta a quatre vessants es configura amb teules vidriades de color negre, que també trobem als arcs de les obertures laterals. | 08211-141 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. El panteó de la família Ribas i Cañameras va ser dissenyat per l'arquitecte Rafael de Sorrarain i Milans del Bosch el 1917, i és d'estil neogòtic. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 1917 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61189-foto-08211-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61189-foto-08211-141-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Rafael de Sorarrain i Milans del Bosch | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 116|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61184 | Panteó de la família Bertrand | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bertrand | XIX | La construcció del panteó de la família Bertrand se situa a l'última dècada del segle XIX. El seu estil és eclèctic i pren elements propis del Modernisme. La seva estructura cúbica presenta quatre parets inclinades cap a l'interior formant una piràmide escapçada. La cobertura és a dues vessants i emmarca un frontó coronat amb una creu que du una inscripció: 'A la Memoria de Manuel y Antonia, sus hijos'. Dins la contundència del monument, dues de les parets presenten porta reixada de ferro on s'hi reprodueixen les lletres alfa i omega i el nom dels difunts al pany de les obertures. Per altra banda, la utilització del ferro es reitera a la barana que encercla el conjunt. | 08211-136 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. L'industrial Manuel Bertrand i Cortalé va ser un personatge significatiu a Sant Feliu de Llobregat des de mitjans de segle XIX quan, en arribar al municipi posà en funcionament una fàbrica tèxtil que incentivaria el progrés de l'economia local. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 102|105|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61164 | Palau Municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-municipal-desports | XX | Edifici de grans dimensions de planta rectangular i forma cúbica. Està format per una zona de serveis (recepció, vestuaris, dutxes, etc) i la pista de joc amb grades per unes 900 persones, que és la part més singular. Aquesta zona està coberta per una sèrie de cubs translúcids delimitats per pilars de secció quadrada que donen a la Rambla de la Marquesa de Castellbell. La coberta està constituïda per una sèrie de petites voltes que vistes frontalment donen la sensació de successió d'arcs de mig punt fets amb materials també translúcids. | 08211-116 | Carrer Santiago Russinyol s/n, cantonada Rambla de la Marquesa de Castellbell, 17-35 | El Palau Municipal d'Esports de Sant Feliu de Llobregat, obra de l'arquitecte Lluís Millet i Serra, va ser inaugurat al maig de 1985. Es va concebre des del seu origen com un edifici multifuncional, amb prioritat per a la pràctica esportiva, però amb possibilitat de desenvolupar-hi altres activitats, com concerts, sopars, festes o altres. En el seu moment , als inicis de la democràcia, la construcció d'aquest equipament va omplir una important mancança de la ciutat. | 41.3810200,2.0514100 | 420683 | 4581489 | 1985 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61164-foto-08211-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Millet i Serra | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61177 | Palau Falguera. Saló dels Àustries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-salo-dels-austries | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XVIII | Sala de mitjanes dimensions i de planta rectangular. El saló dels Àustries és la sala principal del palau. Té sis portes d'accés enfrontades dos a dos: una des de la gran terrassa que dóna al jardí; l'altra des del hall interior que condueix a les escales; i dues més a cadascuna de les parets laterals que comuniquen amb les sales contigües. Parets i sostre estan profusament decorats amb pintures realitzades a finals del segle XVIII o principis del XIX. La part inferior de les parets de la sala està decorada amb un sòcol pintat que representa un entramat de marqueteria. L'alçada de les parets es decora amb representacions de passatges bíblics (Jonàs i la Balena, Jesús guarint un cec, etc) que es troben bàsicament sobre les portes d'accés i representacions de formes geomètriques i arquitectòniques, com columnes amb capitells. Hi ha un predomini clar dels tons ocres, grisos i daurats. El conjunt mostra un cert “horror vacui”. Actualment els llenços de paret que resten sense decorar corresponien a espais on s'ubicaven tapissos. El terra és encara ara el parquet original. | 08211-129 | Carrer de Falguera, 2-6 | La sala, tal com la veiem avui dia, sembla fruit d'alguna reforma duta a terme a finals del segle XVIII o principis del XIX, i és significativa, tant pel seu nom com per la seva decoració, del que anava agafant el palau en la vida social de la noblesa del moment i de la voluntat dels seus propietaris de dotar-lo d'un caràcter senyorial.. Avui dia la sala té un ús social i, com la resta del conjunt, és propietat de l'Ajuntament. . S'hi fan actes culturals i s'hi celebren casaments. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61176 | Palau Falguera. Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-jardi | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XVII-XVIII | El jardí del Palau Falguera s'acosta, estèticament, als cànons del jardí francès. Aquest es caracteritza bàsicament per la simetria de la seva organització, però també per la integració d'espais d'aigua a les zones verdes, l'existència de terrasses sobrealçades que permeten la visualització del conjunt en un sol cop d'ull i l'aparició d'escultures decoratives al llarg dels passeigs. Quant a la vegetació, hi trobem arbres ornamentals com els plataners, les palmeres o els xiprers, arbres típics de la zona (alzina, pi blanc i llorer), i també alguns fruiters i plantes aromàtiques que formaven part de l'antic hort. | 08211-128 | Carrer de Falguera, 2-6 | Els jardins del Palau Falguera tenien originàriament més de 3 hectàrees i arribaven fins al riu en direcció a ponent. La propietat comptava amb una zona enjardinada que eren les més properes a la casa, però es tractava sobretot una finca dedicada al cultiu d'arbres fruiters. A principis del segle XX la propietat ja va perdre una part dels terrenys a causa del traçat del carrer Ramon i Cajal. Però continuava essent d'una gran extensió. És als anys 60 del segle XX quan la família Vilallonga va vendre una part important per a la seva urbanització, sorgint així el barri de Falguera. Amb aquesta operació es va perdre la zona de conreu de fruiters i també una part de jardí. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61176-foto-08211-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61176-foto-08211-128-2.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 98|101|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61174 | Palau Falguera. Façana del Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-facana-del-jardi | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX | Aquesta façana data de la segona meitat del segle XIX, quan es va ampliar el palau. L'estructura compositiva de la façana del jardí és regular i simètrica, i s'articula entorn a un cos central lleugerament més alt que els laterals. El conjunt de la façana té un estil eclèctic que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb elements romàntics. Si ens allunyem de la façana, visualment hi ha un predomini de la doble escalinata que dóna accés al primer pis i dels cos d'aquest, mentre que la planta baixa queda pràcticament oculta a la vista, en una porxada sota l'escalinata. Aquesta darrera s'obra a una gran terrassa tancada amb balustrada que transcorre al llarg de tota la façana. En aquesta, l'element de més pes és l'eix de la porta central, destacat per una sèrie d'elements que es superposen seguint una línia vertical: per sobre de la porta una fornícula ovalada de terracota amb una figura de dóna que representa l'Abundància, seguida d'un gran rellotge i, coronant l'edifici, l'escut de la família. La porta està flanquejada per quatre pilastres amb capitell compost. A banda i banda d'aquesta porta principal, que dóna al Saló dels Àustria, hi ha una galeria de portes que permeten l'accés a diferents salons. Són totes rectangulars i presenten una decoració a la part superior a base de motius florals fets en terracota. Les dues que flanquegen la porta principal presenten, per sobra, un espai rectangular que acull un baixrelleu de terracota que al·legoritza la jardineria i l'agricultura. Per contra, les portes dels extrems no tenen cap tipus de decoració. A la part superior, un fris decorat amb motllures separa el cos de l'edifici de la barana amb balustrada del terrat. | 08211-126 | Carrer de Falguera, 2-6 | La façana del Palau Falguer a tal com la veiem avui dia es va fer als voltants del 1870 i està superposada a l'edifici existent ja anteriorment. Cal recordar que l'edifici del palau era fruit de l'annexió de propietats adjacents i d'ampliacions de diferents èpoques. Així doncs, la façana va ser l'element que va permetre unificar i donar coherència a tot el conjunt. La reforma la va promoure la llavors Josepa Falguera, que, pels volts de la dècada dels anys 60 del segle XIX va recuperar les diverses cases adjacents al palau i va fer importants reformes orientades a dotar la propietat d'un caràcter senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1870 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61179 | Palau Falguera. Escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escut | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII-XIX | L'escut dels Falguera es localitza al centre superior de la façana del Palau, coronant-la. Es tracta d'una escultura de forma ovalada que, a la part superior està rematada amb un elm amb plomall envoltat de motius vegetals i, per baix, descansa sobre una garlanda també esculpida amb motius igualment vegetals. El blasó és d'estil francès. Els elements més característics que el configuren es troben precisament al blasó i són tres fulles de falguera, a la part inferior, i, a sobre, tres abelles. Les falgueres fan al·lusió al nom de la casa i les abelles simbolitzen la laboriositat, el treball i la constància. Tot el blasó està envoltat per motius vegetals. | 08211-131 | Carrer de Falguera, 2-6 | Aquest element coronava ja la nova façana que Josepa Falguera va fer a finals del segle XIX amb la intenció d'unificar el conjunt de la propietat immoble i dotar-la d'un aire senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 61173 | Palau Falguera. Escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escultures | - BRU, Josepa; MALO, Pilar; MARTINEZ, Natividad. Coneguem els arbres de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. P. 164. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX i XX | A l'interior del recinte del Palau Falguera trobem diverses escultures ubicades diferents punts del jardí. La més important és l'escultura del Déu Bacus, al costat de la capella, que, pel seu valor històric i artístic té una fitxa a part (fitxa número 227). També destaca la figura de Neptú ubicada a l'estany (fitxa número 228). A banda d'aquestes dues escultures amb fitxa pròpia, els jardins del Palau Falguera tenen un parell d'escultures més. Una, situada aproximadament al centre dels actuals jardins, representa al deu Apol·lo. És d'inspiració clàssica i està esculpida en marbre blanc i a tamany natural. Du la indumentària d'un caçador i està tocada per una corona de llorer per sobre dels cabells enrinxolats. El personatge està assegut sobre unes roques i amb el peu sobre una serp i dur l'estoig de les fletxes o carcaix al costat. Actualment té la ma dreta trencada. L'altra escultura es troba al costat de la porta d'entrada i representa un nen semidespullat que porta al cap i subjectat amb les dues mans un objecte del qual avui dia només se'n conserva una part. Hi havia una altra escultura en el primer replà de l'escala que puja des de l'extrem de l'edifici annex cap a la terrassa. Estava dins una fornícula que encara es conserva, però l'escultura ha desaparegut. Representava dos nens nus jugant. | 08211-125 | Carrer de Falguera, 2-6 | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors desconeguts | 99|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 61175 | Palau Falguera. Carrossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-carrossa | - CAPSIR, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Sant Feliu de Llobregat (sense data d'edició) - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII | Carrossa d'origen italià. La seva caixa té forma convexa, i descansa sobre quatre corretges que la subjecten a mitjançant les ballestes respectives. De les quatre rodes, les dues del davant són més petites i s'articulen amb el bastidor a través dels eixos, el davanter dels quals subjecta la giratòria que permet maniobrar del carruatge i sustentar un segon eix s'uneix el pescant des d'on es condueix el vehicle. La restauració va permetre recuperar els daurats originals de les motllures i els farratges i també el nacre incrustat en els plafons de la caixa. A més dels motius ornamentals, sanefes i garlandes, que en decoren la carcassa, destaquen alguns elements iconogràfics com l'emblema dels Amat i la Corona del Marquesat representats al blasó de les dues portelles d'accés. | 08211-127 | Carrer de Falguera, 2-6 | La carrossa que actualment conserva el Palau Falguera, data del segle XVIII. És procedent d'Itàlia i respon a l'estil Lluís XVI. Va arribar a Barcelona l'any 1798 en motiu d'un casament de la família Amat i en nombroses ocasions va ser utilitzada com a carruatge del Santíssim a les processons de Corpus. Quan el 1932 va néixer el Museu de les Arts decoratives al Palau de Pedralbes de Barcelona, aquest acollia una col·lecció de carruatges de les cases senyorials barcelonines més distingides, entre les quals s'exhibia la del marquès de Castellbell. Després de la Guerra Civil, Salvador Villalonga va recuperar la carrossa, heretat dels seus avantpassats, i des de llavors s'ha conservat a la finca de can Falguera. La peça va ser restaurada per Frederic d'Oultremont quan va ser adquirida, juntament amb el Palau, per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. A tall d'anècdota pot comentar-se que la carrossa ha estat participant en els darrers anys a la festa dels Tres Tombs, que se celebra amb motiu de la diada de Sant Antoni Abat. Sortia, però, en anys alterns, ja que requeria d'un tractament costós de la fusta per tal que tingués la flexibilitat suficient per aguantar els tombs. Actualment està en exhibició als espais que havien estat les cavallerisses del palau, a la seva ala nord. Està en una sala petita (poc més gran que la mateixa carrossa) i tancada per tres dels quatre costats. Només és possible observar-la a través del vidre que tanca un dels costats de la peça. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-3.jpg | Legal | Rococó|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 97|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61178 | Palau Falguera. Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-capella | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XIX | La capella ha estat subjecte d'una gran restauració | La capella del Palau Falguera està situada a l'extrem sud del Palau a l'alçada de la terrassa de la planta noble. Es tracta d'un edifici aïllat de mitjanes dimensions, d'estil eclèctic propi del romanticisme vuitcentista que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior amb una decoració més austera i interior molt abarrocat. A l'exterior imita l'estil renaixentista, amb un atri paral·lel a la façana sud del palau que consta de cinc arcs, cadascun dels quals descansa en un parell de pilars de secció quadrangular flanquejats per dues columnes de fust cilíndric molt prim i un capitell de motius florals (fulles d'acant). Per sota de l'atri se situa la façana, perforada per tres portes compostes de dues fulles corredisses, cadascuna d'elles en correspondència amb un dels tres cossos que formen la capella, el central i dos laterals. A la porta d'entrada principal hi trobem un magnífic vitrall de colors. La decoració està feta amb pa d'or. Les dues façanes laterals estan decorades amb impostes de pilastres d'un cert relleu i una finestra en arc de mig punt. Per dintre, els tres cossos de la capella es comuniquen a través de portes corredisses amb vitralls de colors que permeten individualitzar els espais. El més important és el cos central, de planta el·líptica i inspirat en les esglésies barroques italianes. Aquesta és la sala que contenia l'altar, situat davant de l'entrada i és la més rica en decoració. Hi predominen els colors daurat i blau turquesa. El terra està fet de mosaic de petites tessel·les que dibuixen motius florals i geomètrics en tons blancs, grisos i ocres envoltant dos coloms enfrontats. La coberta és una cúpula amb lluerna, que proporciona una llum zenital a l'espai i està decorada amb pintures que representen àngels en posició de cantar, d'estil italianitzant sobre fons daurat. Entre la cúpula i les parets hi ha una cornisa motllurada amb un motiu decoratiu a base de filigrana floral daurada. Les parets presenten impostes de pilastres barroques que arrenquen del sòcol i arriben a l'inici de la cornisa de la cúpula. Tenen motllures daurades i l'interior decorat amb filigrana també daurada. Es rematen amb un capitell daurat de fulles d'acant amb una creu grega emmarcada. Les portes que donen accés als espais laterals de la capella també estan profusament decorades de la banda d'aquest espai central. Presenten una cornisa a la part superior suportada sobre mènsules daurades que cauen a banda i banda de la porta. Sobre la cornisa hi ha una decoració molt barroca, a base de motius florals i, en posició central, un espai ara buit en el que hi havia hagut un escut. Els cossos laterals són força més senzills i no presenten decoració a les parets. El terra és també de mosaic. El del costat oest és de forma rectangular amb els quatre angles arrodonits. Destaca la sortida que té a l'espai oposat a la porta que comunica amb l'espai central, que condueix a una balconada sobre el jardí. El de la banda est és de forma octogonal. Després de l'adquisició del Palau per part de l'ajuntament i la consegüent restauració, a la capella se li va annexar per la part posterior una construcció de nova planta que fa de petita sala d'exposicions i a la qual es pot accedir tant des de la capella com des dels jardins del Palau a la planta baixa. | 08211-130 | Carrer de Falguera, 2-6 | La Capella del Palau Falguera va ser construïda al 1890 per Joaquin de Càrcer. Es diu que el cos central de la mateixa, el més guarnit i on es trobava l'altar, era reservat exclusivament als marquesos. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, la vall baixa del Llobregat va ser un destí atractiu d'inversió pels burgesos barcelonins, que compraven terres i masos a la pagesia local per la situació privilegiada dels seus terrenys. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joaquín de Càrcer | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61138 | Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera | Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad”. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. HERNÁNDEZ, Cèlia. “Intrigues palatines amb tints electorals”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. MOLINS, Jaume. “Conspiracions aristocràtiques a can Falguera”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. | XVII-XIX | Està restaurat i, interiorment, adaptat a la seva nova funcionalitat | Casa senyorial als quatre vents, de grans dimensions situada en una finca enjardinada (veure fitxa 128). L'edifici és de planta rectangular, tot i que la gran terrassa de la planta noble, que li és paral·lela, es desenvolupa als extrems perpendicularment, donant una forma d'U al conjunt. En alçada, l'estructura és de planta baixa i dos pisos. El Palau presenta dues façanes: la que dóna al carrer de Falguera i la que es pot contemplar des dels jardins. Aquesta última, anomenada també “façana del llac o del jardí” és més abarrocada, presenta més elements decoratius i és la que dóna al palau el caràcter sumptuós que encara conserva (veure fitxa 126). La façana del carrer Falguera es caracteritza per la seva gran austeritat. En planta baixa presenta una obertura central en forma d'arc rebaixat amb esplandit. Al centre de l'arc se situa l'escut de can Falguera. A banda i banda, diverses portes i finestres, entre les quals s'hi troba la que permetia el pas del carruatge. Al primer pis, finestres i portes a petits balcons que coincideixen en la seva posició amb la línia marcada per les obertures de la planta baixa. Al pis superior, finestres de petites dimensions. Però és la cara de ponent la que dóna la millor perspectiva del Palau com a casa senyorial. Situats als jardins i mirant cap a l'edifici veiem el llac que presideix la construcció, de forma allargada i amb els costats curts lobulats. Al bell mig del llac una escultura del deu Neptú, obra de Dubray (veure fitxa 228). Altres escultures decoren diversos punts de l'exterior de la finca (veure fitxes 125 i 227). Coincidint visualment amb l'eix central longitudinal del llac se situa l'eix central de la façana, encapçalada pel punt en què s'uneixen els dos brancals d'escala que arrencant del jardí conflueixen a l'escalinata central que dóna accés a la gran terrassa de la planta noble. Aquesta terrassa transcorre paral·lela a la façana fins que en els seus extrems s'endinsa en el jardí i traça una perpendicular a la façana. Sota la terrassa, en planta baixa, es desenvolupa una galeria d'arcs escarsers que es prolonga per les ales laterals de la terrassa i que crea una porxada. La terrassa, amb vistes al jardí, està delimitada per balustrada de ceràmica amb pilars intercalats, sobre els quals se situen florons de terracota. En façana, l'eix central està clarament remarcat per la presència d'una gran porta emmarcada per pilastres i per sobre de la qual se superposen una sèrie d'elements que en destaquen la centralitat: una fornícula de terracota amb una dona que representa l'abundància, el rellotge i, coronant el conjunt, l'escut de la família Falguera (veure fitxa 131). Aquesta porta central és la que dóna accés des del jardí a una de les sales més emblemàtiques del palau, el saló dels Àustria (veure fitxa 129). A banda i banda d'aquest eix central trobem diverses obertures: a la primera planta portes que donen pas a diferents sales de la planta noble i al pis superior finestres. Destaca també la presència de dos baixrelleus de terracota que representen una al·legoria de l'agricultura i la jardineria. A l'extrem sud de la casa, i separada d'ella per uns pocs metres de terrassa, trobem la capella del palau (veure fitxa 130). A l'ala nord, i en planta baixa, s'hi ubicaven les cavallerisses. Actualment és en un d'aquests espais on es guarda, exposada al públic, la carrossa dels Marquesos de Castellbell (veure fitxa 127). Els jardins són de disseny vuitcentista i cal remarcar-ne el llac situat just al centre de la U i els plàtans centenaris que formen un embolcall vegetal al conjunt arquitectònic. A l'exterior hi ha diverses escultures. La qualitat arquitectònica de l'edifici és molt irregular però queda presidida per l'espectacularitat de la façana del llac i les terrasses que s'obren als jardins en contraposició a la simplicitat absoluta de la façana del carrer de Falguera. | 08211-90 | Carrer de Falguera, 2-8 | L'any 1636, Jaume Falguera originari d'un mas de Plegamans i instal·lat a Barcelona on s'havia enriquit gràcies a les seves activitats comercials, va decidir fer una forta inversió en l'adquisició a Sant Feliu d'una finca , situada en el camí ral. La compra l'entenia també com una via de prestigi i ascensió social, perquè Jaume Falguera sabia abans de l'adquisició de la finca que aquesta població era un lloc de pas i aturada de les personalitats que, procedents de Madrid, viatjaven a Barcelona. En aquell moment , segons el document de compra, l'edifici estava integrat per dues cases contigües amb portals oberts al camí ral, amb pati, hort, corral, un pou i un trull. Al l'entorn de l'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement. Pel costat del camí ral, la casa ja tenia una sola façana que unia les dues cases inicials i, adossades a l'edifici s'hi havien construït 5 cases amb els seus respectius patis al darrera, pel costat nord i n'hi havia quatre al costat sud, la darrera de les quals estava endinsada respecte de la línia del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, Josepa Falguera, propietària de la casa va decidir fer-hi una gran reforma. Per tal de fer-la més gran, va incorporar les cinc cases al conjunt i, amb la finalitat de donar-li unitat, i va ordenar la construcció de la façana del llac. És d'un estil, eclèctic, que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb d'altres romàntics. Els diferents elements decoratius són de terracota, i representen l'horta, el jardí o l'abundància, mentre que sobre les portes i a les sanefes, s'hi poden observar motius vegetals. Al mateix temps, es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del palau. L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior en el lloc on hi havia hagut dues cases. Van deixar la paret sud cega, atès que encara hi havia unes altres cases de les quals els Càrcer no en podien disposar. El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases, les va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert. La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa, va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial, després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals. Les diferents dependències estaven decorades amb mobles de qualitat, molts d'ells del segle XIX. De les parets penjaven quadres i un gran tapís que el virrei Amat havia portat del Perú. I sobre els mobles hi havia objectes de plata i de porcellana. El palau es va convertir en un important centre social on s'hi feien festes a les que assistien les més importants autoritats del país, al mateix temps que perdia definitivament el seu caràcter d'explotació agrícola. La darrera reforma de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el palau en centre cultural, on hi ha l'Escola de Música. S'ha canviat el lloc de les escales interiors i s'han reforçat sostres i estructures. A la part nord s'hi ha construït un auditori mentre que, al costat contrari, adossada a la capella s'hi ha aixecat una construcció de nova planta destinada a sala d'exposicions. S'ha donat unitat a la façana del carrer Falguera mentre que el projecte ha respectat la façana del llac. Avui dia el Palau Falguera és la seu de l'Escola Municipal de Música. Té un auditori, bucs d'assaig i acull també alguns serveis municipals (Cultura, Educació i Infància). | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Conservava un volum del famós dietari del Baró de Maldà, el Calaix de Sastre , en el qual es feia una descripció de l'antic Palau i dels seus jardins. | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61293 | Oficines Hispano-Suiza i Antic edifici d'Hisenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficines-hispano-suiza-i-antic-edifici-dhisenda | -FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 . -SEGURA, Isabel: Guia de dones de Sant Feliu de Llobregat. Recorreguts històrics. Edicions del Llobregat, Sant Feliu, 2005, 134 p. | XX | Tot i el correcte estat de conservació, l'edifici ha patit diverses modificacions i també una restauració recent. | Edifici de considerables dimensions, amb dos façanes vistes, una a la carretera Laureà Miró i l'altre a la Riera de la Salut. És de proporcions de tendència cúbica, amb planta rectangular i culminat en terrat. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Tota la façana té un tractament estucat que imita carreus de pedra seguint una pauta que alterna franges verticals de grans carreus emmarcant les fileres de balcons amb altres carreus de dimensions més petites distribuïts entre elles. En planta baixa presenta actualment dues portes centrals en arc de mig punt flanquejades per sengles portes rectangulars. La planta pis té tres balcons de plataforma rectangular amb el frontal motllurat. Els dos laterals es tanquen amb barana de balustres. El més interessant, el central, havia estat originàriament una tribuna, i encara conserva les columnes de fust cilíndric esveltes, estriades a la part superior, amb base i capitell dòric, que arrencant d'aquest balcó sustenten un altre que es troba al pis superior. La porta que dóna accés a aquest balcó té forma d'arc rebaixat. El segon pis reprodueix l'esquema dels tres balcons, però en aquest cas tots es tanquen amb balustres. El coronament de l'edifici es fa també amb barana de balustres en la que s'intercalen pilastres que s'esdevenen de la continuïtat dels carreus més grans i arrenglerats de la façana. El costat que dóna a la Riera de la Salut és més senzill. Segueix també un eix de simetria central que fa que en cadascun dels extrems trobem en planta baixa una porta en arc de mig punt a les que se superposen els balcons amb balustres del primer i el segon pis. Tot el tram que queda al mig d'aquestes estructures presenta galeria de finestres perfectament arrenglerades en vertical i en horitzontal. Aquest sector del parament permet veure les motllures que separen els diferents cossos de la façana i que en la part que dóna a la carretera queden minimitzades per la proximitat que els balcons mantenen entre sí. | 08211-245 | Carretera Laureà Miró, 309 | Aquest edifici havia estat residència de Pere Àlvarez, industrial químic establert a Sant Feliu des del 1899. Ell mateix va cedir-lo per ubicar-hi el Col·legi Model d'Interns, al voltant de 1915. A la dècada dels 40, ja tancada l'escola, l'empresa de fabricació d'estris domèstics d'alumini 'Hispano Suiza' va instal·lar-hi les seves oficines, que van funcionar fins al tancament de l'empresa, el 1978. Durant la dècada dels 80 l'edifici va albergar la Delegació d'Hisenda. Després va romandre tancat diversos anys fins que, en l'actualitat, ha estat restaurat per ser la seu d'una residència privada de gent gran. | 41.3841300,2.0418000 | 419883 | 4581843 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61293-foto-08211-245-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element figura a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb dos números d'inventari i dos denominacions que, en realitat, fan referència al mateix edifici. Així doncs, el trobem ressenyat sota el nom 'Edifici oficines Hispano-Suiza' a la carretera Laureà Miró 309, amb el número d'inventari 36033 i essent BCIL (2074) i, per altra banda, apareix també amb el nom 'Edifici d'Hisenda', amb l'adreça 'Riera de la Salut' i amb el número 19199. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61217 | Monument en memòria de Pere Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-memoria-de-pere-dot | 'Monumento a Pere Dot'. Butlletí d'informació municipal i ciutadana. Núm. 252. (Sant Feliu de llobregat, juny 1979). P. 12 | XX | Ramon Cuello és l'autor del bust de Pere Dot situat a la plaça homònima Està format per un cos de pedra de Montserrat de 3.30 metres d'alçada, que simbolitza el cor de Catalunya. Al centre, hi ha un medalló amb el perfil de Dot. I el cos vertical suporta un altre fos en bronze de 3.40 metres de certa estructura geomètrica que conté les quatre barres, l'escut de Sant Feliu i dos relleus. Un d'ells suporta sis figures i l'altre, vuit. En el seu conjunt formen unes escenes d'exaltació de la rosa. S'hi pot llegir la inscripció 'Sant Feliu de Llobregat a Pere Dot, creador de moltes roses'. | 08211-169 | Plaça de Pere Dot | A principis del segle XX, Sant Feliu va començar a créixer a banda i banda del recinte que comunicava la plaça de la Vila amb els carrers de Falguera i de Joan Maragall. La rambla de la Marquesa de Castellbell es va desenvolupar durant els anys trenta i va suposar un nou eix el qual es va anar urbanitzant fins crear un nou barri els anys cinquanta: el barri de can Calders. | 41.3846400,2.0493100 | 420512 | 4581893 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61217-foto-08211-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61217-foto-08211-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Ramon Cuello | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 61198 | Monument commemoratiu 11 de setembre de 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-11-de-setembre-de-1714 | 'Diada Nacional de Catalunya 2005'. El butlletí. Núm. 422. (Sant Feliu de Llobregat, octubre 2005). P. 12. | XXI | Escultura de petites dimensions de bronze composta per una base cilíndrica a la que se superposa mitja esfera truncada. Sobre el conjunt una placa de forma circular en la que hi ha gravada un estel de cinc puntes. A la mitja esfera es pot llegir la inscripció '1714- ' L'autor, Lluís Sans, va descriure l'obra com 'un contenidor on poder reciclar, de cara al futur i amb una perspectiva positiva, tot el significat d'una data tan especial per a Catalunya com és l'11 de setembre de 1714'. | 08211-150 | Passeig Onze de Setembre | L'11 de setembre de 2005 es va inaugurar el monument commemoratiu de la diada, elaborat per l'artista local Lluís Sans. | 41.3846600,2.0448000 | 420135 | 4581900 | 2005 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61198-foto-08211-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Sans | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61074 | Mercat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-vell | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - SANS, LLorenç. 'El Mercat fa cent anys'. El butlletí. Núm. 321 (Sant Feliu de Llobregat, juliol 1987). P. 9. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrada coronat per un cimbori amb lluernes que permeten la ventilació i il·luminació zenitals. Es resol amb una estructura bàsicament metàl·lica que s'adapta perfectament a la seva funció. L'ús, en aquest cas, del ferro colat, va suposar en el moment de la seva construcció, una renovació conceptual dels espais interiors pel que fa als suports, les cobertes, la il·luminació i la ventilació. Per aquest motiu, l'estil constructiu del mercat de Sant Feliu s'escapa de la tendència estètica historicista comuna a finals del segle XIX i s'acosta a la nova tipologia constructiva que trobem, per exemple, als mercats del Born i de Sant Antoni a Barcelona. | 08211-26 | Carrer de Josep M. Molina, 21 / Carrer de Falguera / Carrer de Pou de Sant Pere | El primer projecte del mercat data del 1876, quan es va preveure la construcció de vuit barraques fixes. El 1884 ja es concebia la cobertura de la plaça, fet que donava més estabilitat al conjunt, i el mateix any el consistori va aprovar ja el projecte, que va costar poc menys de 8000 pessetes. L'execució de les obres va ser encarregada al constructor Josep Molins i Cañameras. | 41.3805500,2.0435100 | 420022 | 4581444 | 1884 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61074-foto-08211-26-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pascual (arquitecte) i Josep Molins (constructor) | Popularment, el Mercat es coneix com la plaça perquè es va edificar al solar d'una plaça on, antigament, hi havia hagut l'Hostal del Comú, enderrocat al segle XVIII. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61199 | Matèria gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materia-gris | - Arxiu Comarcal Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. U. Doc. 38721. Exp. 14. Contractació a Lluís Sans i Mestres de la creació, disseny i construcció d'un conjunt escultòric per instal·lar als jardins de la Torre del Roser. -'La plaça de la Vila, un espai de gaudi per a les persones'. El Butlletí. Núm. 398. (Sant Feliu de Llobregat, gener 1999). P. 16-17. - 'La reforma del centre de la vila a debat'. Vaivé. Revista independent de Sant Feliu. Núm. 190 (Sant Feliu de Llobregat, febrer 1999). P. 17-20. - Catàleg de l'exposició Lluís Sans. Dream On. Sant Feliu de Llobregat. - Catàleg de l'exposició Lluís Sans. Tokyo. | XX | 'Matèria gris', nom amb el qual es coneix l'obra, constava de quatre peces elaborades majoritàriament amb ferro que es repartien per l'exterior de la Torre del Roser. Actualment, una d'elles ja no existeix: es tractava d'una pantalla d'ordinador a través de la que es podia observar, gràcies a un programa ideat per Eduard Amigó, l'artista durant el procés de confecció de l'obra. Les altres tres presenten un motiu semblant (forma arrodonida envoltada per mig cercle) que es representa en diferents plans: la primera és un relleu pla emmarcat a terra; la segona, es conforma per un volum que neix de terra i s'aixeca uns cinquanta centímetres i, la tercera, es recolza sobre dos pilars metàl·lics i se situa a uns cinc metres d'alçada. | 08211-151 | Jardins de la Torre del Roser | El 20 de desembre de 1998 es van inaugurar les obres de rehabilitació de la Torre del Roser i dels seus jardins, on s'ubica el conjunt escultòric de l'artista local Lluís Sans i l'enginyer informàtic Eduard Amigó que va ser patrocinat per l'empresa ACS (Proyectos, Obras y Construcciones). | 41.3830100,2.0488100 | 420468 | 4581713 | 1998 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61199-foto-08211-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61199-foto-08211-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61199-foto-08211-151-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Sans | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61108 | Masia ca n'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ca-nalbareda | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVI | Masia de tipus basilical, amb un cos central que es presenta més elevat que els altres. És de planta rectangular, coberta a doble vessant amb ràfec i compta amb planta, pis i golfes. Les obertures principals (portes i finestres) s'ubiquen a la façana principal i a la posterior , mentre que les façanes laterals presenten només una petita obertura (gairebé un espirall) just per afavorir la ventilació. A la planta baixa destaca la porta en arc de mig punt al centre de la façana, on apareix gravada la data de 1646. A banda i banda, quasi als extrems del mur, s'ubiquen dues petites finestres quadrades. Al pis superior hi ha tres finestres, una d'elles central i a l'alçada de la porta. Totes tres presenten llinda i brancals de pedra i un ampit remarcat amb motllura. A la part superior, per ventilar i il·luminar les golfes del cos central més alt, hi ha tres finestres en arc de mig punt formant galeria. La taulada forma un ràfec que recorre tots els murs. Les finestres presenten inscripcions: Inscripció -1- El nom M. Bofill junt a altres símbols, gravats a la llinda, probablement era el nom del propietari del mas al segle XVII. Inscripció -2- M. Bofilla i altres símbols gravats a la llinda (font: inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya). | 08211-60 | Vessant del Puig d'Olorda | Es tracta d'una masia de mitjans del segle XVI que segurament no es mostra molt canviada respecte de la construcció original. No tenim dades de la seva història. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de ca n'Albareda va ser construïda a mitjans del segle XVI, i actualment conserva el seu aspecte original. | 41.3996400,2.0422500 | 419940 | 4583565 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La troballa de restes arqueològiques del paleolític inferior dins aquesta propietat, demostra la presència de caçadors a la vora del Llobregat fa més de 100.000 anys. A l'Inventario de Patrimonio Arquitectónico realitzat pel Ministerio de Cultura l'any 1979 apareix, segurament com un error, com a Masia de Can Cuyàs, però la descripció correspon a la de Ca n'Albareda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61165 | Masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XV-XX | Actualment només una part de la masia (en la que s'hi ubica un restaurant) està en servei. Aquesta zona té un millor estat de conservació. La resta de l'edifici està pitjor conservat. | Masia formada per dos cossos d'alçada diferent. El més alt presenta planta baixa, pis i golfes, mentre que el més baix és de planta baixa i pis. Tots dos cossos tenen teulada a dues aigües. La ubicació de la masia no permet veure actualment totes les seves façanes. La que es veu des del carrer de la Rectoria és el lateral de tots dos cossos. En el més baix s'hi ubica una porta en arc de mig punt adovellat lleugerament desplaçada cap a la dreta. Al seu costat una petita porta quadrangular dóna també accés a l'edifici. Per sobre hi ha una petita finestra de forma rectangular i el ràfec que forma l'acabament de la teulada. Al cos més alt destaca la presència d'una finestra gòtica en forma d'arc conopial amb motllures polilobulades a l'intradós. Els brancals de l'arc presenten a la part superior uns petits capitells amb motius florals. És evident que aquesta finestra pertany a una etapa anterior de l'edifici. La resta de les obertures que es poden apreciar en aquest cos són més senzilles i de forma rectangular. | 08211-117 | Plaça Lluís Companys | Aquesta masia és considerada l'edifici més antic de Sant Feliu de Llobregat i aquest fet, unit a la seva ubicació, ha fet pensar alguns investigadors que en aquest emplaçament estaria el nucli de l'antiga vila de Sant Feliu de Llobregat. | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquesta masia és també coneguda amb el nom de Cal Camets. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61190 | Llegenda de la pedra blanca de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-blanca-de-la-salut | - AMIGÓ, Jordi. 'La pedra blanca de la Salut'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 27 (Sant Feliu de Llobregat, juliol-agost 1982). P. 11. - AMADES, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. III, p. 395, 473; Vol. IV, p. 67; Vol. V, p. 42. | XIX | Actualment és una llegenda força oblidada per la població de Sant Feliu de Llobregat i en relació a la qual no es coneix cap pràctica. | La llegenda parla d'una Pedra Blanca situada a la Riera de la Salut que tindria aquest color degut a l'aparició de la Verge en aquest indret. És per això que se li van atorgar propietats màgiques, com ara que apropant l'oïda es podia sentir la veu de la verge o que conduïa a la fertilitat. L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista “Va i Ve” del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. Joan Amades, al “Costumari català” ens ofereix dues descripcions de la llegenda: «Hi havia una gran pedra coneguda per la pedra dels fills la qual sembla que en alguns temps tenia marcades a la part superior unes lleus cavitats per a encaixar-hi perfectament la part posterior del cos. Les casades barcelonines i de tota la rodalia que no tenien fills i en desitjaven visitaven el santuari i s'asseien al viu damunt...». «A la darreria del segle passat un matrimoni que tenia una vasta fillada va visitar el santuari. La muller ignorant del cas, s'assegué a la pedra dels fills i malgrat passar l'edat per a ésser mare, al cap de nou mesos va infantar tres fills. El marit en saber-ne la causa, irat, amb un mall va esbocinar la pedra, i en va escampar els trossos per la muntanya. Per les rodalies del santuari es trobaven pedretes de colors excepcionals i poc comuns que les dides recollien per oferir a la Mare de Déu, no sabem en quina forma». | 08211-142 | - | L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista 'Va i Ve' del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||||
| 61211 | Llegenda de la Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-dolorda | - AMADES, Joan. Biblioteca de tradicions populars. Vol. 33. Barcelona: 1935. P. 21. - AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: editorial Selecta, 1950. P. 1424. - AMIGÓ I BARBETA, J. 'La llegenda de la creu d'Olorda'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 28 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1982. Pàg. 13. | Actualment, la pedra està sepultada | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la “Biblioteca de tradicions populars”, trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació “Folklore de Catalunya Rondallística”, trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collserola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 08211-163 | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la 'Biblioteca de tradicions populars', trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació 'Folklore de Catalunya Rondallística', trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collcerola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, la pedra està sepultada | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||||
| 61303 | Les Grases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-grases | Actualment el terreny està edificat | Jaciment arqueològic situat al polígon industrial de Les Grases on s'han documentat 56 estructures negatives com sitges, basses, rasses etc. També ha aparegut material ceràmic d'època neolítica i ibèriques, dos molins de mà i una destral de la mateixa época. | 08211-255 | Polígon industrial de Les Grases | El jaciment va ser excavat al 1996 per l'empresa ArqueoAnoia S.L en unes excavacions d'urgència degut a la inminent construcció d'edificis. En una primera prospecció es van trobar 5 estructures de les 56 totals que es van localitzar en fases posteriors d'excavació. Les estructures negatives, és a dir excavades al terra, com les sitges o dipòsits són dels elements que més perduren en el registre arqueològic. Són estructures associades a societats sedentàries ja que van relacionades amb la conservació d'aliments. Ja apareixen durant el neolític i de fet la seva constitució es mantindrà foça invariable al llarg dels mil·lenis tot i que es van perfeccionant. La sitja consisteix en un forat al terra que és impermeabilitzat amb argila, a continuació s'omple de gra i es segella mantenint-lo en condicions anaeròbiques (sense oxígen), això permet la conservació del gra de 5 a 7 anys. La importància de la sitja és que implica cert control i organització doncs un cop s'obre s'ha de buidar completament. En el cas del jaciment de les Grases s'han registrat sitges del Neolític antic-mig, Ibèric Ple, Ibèric Final i algunes estructures datades del romà Imperial. | 41.3917600,2.0468400 | 420314 | 4582686 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Excavacions d'urgència. El jaciment de Les Grases no apareix en la Carta Arqueològica de Sant Feliu de Llobregat. Amb la informació a la que hem pogut accedir no ens ha estat possible ni obtenir la referència cadastral, ni establir la titularitat, ni ubicar el jaciment amb les coordenades UTM. Les que hem posat són orientatives del sector on deu estar el jaciment. | 78|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 61112 | Latoneria de J. Ribas i Cañameras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/latoneria-de-j-ribas-i-canameras | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Habitatge de petites dimensions, situat entre mitgeres, de planta baixa i un pis, compost de dos cossos horitzontals. A la planta baixa un arrebossat imita carreus damunt del mur i està composada per una porta principal d'entrada, doble i flanquejada per dues finestres balconeres que presenten barana de ferro forjat fins a un terç de la seva alçada. Totes aquestes obertures tenen una imposta que recorre el seu perímetre. Al primer pis es reprodueix l'esquema de la planta baixa però la porta es substitueix per un mur esgrafiat amb la inscripció 'Latonería de J.Ribas Cañameras'. Aquí, les dues finestres laterals estan envoltades d'elements decoratius estucats. Aquest primer pis també té una balconada que recorre quasi tota la façana. Coronant l'edifici trobem una cornisa amb espiralls i el ràfec, que se sustenta sobre cabirols de biga amb mènsula. | 08211-64 | Carrer de Sant Llorenç, 25-27 | Casa propietat de la família Ribas-Cañameres, que ostentaven un negoci de producció de productes de llautó, tant des d'una vessant de producció en sèrie (aixetes) com artesanal (canelobres, espalmatòries, etc). Tenint en comte que la urbanització del carrer Sant Llorenç es produí durant la dictadura de Primo de Rivera, aquesta casa deu ser dels anys 20 del segle passat. Així ho confirma també l'estil constructiu dintre del noucentisme. | 41.3808400,2.0490600 | 420486 | 4581472 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36125). | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||
| 61049 | La Unió Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-coral | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustín. «El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992). Quaderns d'Història núm. 6. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992. 84 p. - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1997. 203 p. - BALETA I MAYLINCH. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 150 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'El Coro és casa de tothom'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 23. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. - 100 anys de La Unió Coral. 1892-1992. Sant Feliu de Llobregat: La Unió Coral. 1992. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. | XX | Restauració any 2000 | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel al costat llarg de la construcció. En alçada presenta planta, pis i golfes o mansardes. La façana principal dona al passeig Bertrand. Aquí trobem en planta baixa cinc grans obertures en forma d'arc rebaixat, la central la porta d'accés. Estan emmarcades una a una per lesenes que ressegueixen la seva forma. Al primer pis trobem una balconada estreta tancada amb barana de ferro forjat. Està sustentat en dobles mènsules allargades que se situen en coincidència amb l'espai que hi ha entre les arcades del pis inferior, com si emmarquessin les pilastres de les lesenes. Les portes que donen accés al balcó tenen forma rectangular amb els angles de la part superior esglaonats i estan emmarcades dos a dos per lesenes que tornen a reproduir la forma que ja hem vist en planta baixa. A sobre de cada porta, en l'espai que deixa el traç de les lesenes, se situa un rebaix de forma circular, com una falsa rosassa. El conjunt es remata amb una petita cornisa motllurada seguida d'un parapet que amaga l'aigua de la teulada i que en la seva part central, coincidint per tant amb la porta d'accés a l'interior de l'edifici, traça un petit frontó. Tot aquest espai es decora amb rebaixos de formes geomètriques i els espiralls, de forma romboïdal, juguen un important paper decoratiu. Tot plegat es remata amb una important cornisa. Sobre els vèrtex del frontó veiem florons amb motius vegetals. Pel que fa a la façana del carrer Pi i Margall, correspon al costat curt del rectangle que forma la planta de l'edifici. Aquí trobem en planta baixa una porta central flanquejada per una finestra a banda i banda. Al primer pis veiem el la continuació de la balconada de la façana principal, amb les mateixes característiques i elements decoratius i estructurals a la base i a la façana. La part més destacada és la que correspon al frontó que dibuixen les aigües de la teulada. Aquest presenta cinc vanos en forma d'arc de mig punt, un més gran central flanquejat per altres més petits. Aquesta part presenta motius decoratius aplicats, com els escuts romboïdals que apareixen a la base de l'obertura central del frontó. Tant la cantonada com els extrems de l'edifici es rematen amb un estucat que imita carreus de pedra. | 08211-1 | Passeig de Bertrand, 13 / Carrer de Pi i Margall, 41 | L'edifici nou de la Unió Coral va ser inicialment encarregat a Salvador Valeri i Pupurull, qui l'any 1929 va fer un projecte del qual se'n conserva el dibuix. Es dóna la circumstància que aquest arquitecte ja havia fet alguna intervenció en aquest carrer, com són la residència d'Ernest Claramunt o Cal Doctor Martin. Per raons que desconeixem, finalment el seu projecte no es tirà endavant. L'edifici que es va construir va ser projectat per Gabriel Borrell. Inicialment l'edifici lluïa esgrafiats a la part del frontó que fa la façana de Pi i Margall entre altres punts. Eren fets a base de motius florals entrellaçats. L'entitat de La Unió Coral té el seu origen l'any 1876 amb l'associació Mutuo Apoyo que, seguint el moviment associatiu dels cors de Clavé, es forma per membres de la classe treballadora. L'associació amb aquest nom va quedar formalment constituïda l'any 1892 i inaugurà la seva seu en l'edifici que coneixem avui dia l'any 1904. Aquesta seu és un dels primers edificis que s'estableixen dins el pla d'eixample que es vertebrava entre el nucli antic de la població i la línia del ferrocarril, i esdevé model d'una nova imatge de modernitat. Dissenyada per l'arquitecte Gabriel Borrell, va ser construïda en dues fases (1906 i 1914). Fins al 1915 va tenir una sola planta. | 41.3817000,2.0475300 | 420359 | 4581568 | 1906-14 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||
| 61145 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. “Collserola. El secret més ben guardat”. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - EL BUTLLETÍ. 'La Salut a la recta final'. El Butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 7. - EL BUTLLETÍ. 'Recuperació d'una masia i d'un entorn'. El Butlletí. Núm. 325 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1987). P. 11. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). “Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5”. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - LO PENSAMENT CATALÀ. 'Excursió a la Salut de Sant Feliu de Llobregat'. Lo pensament català. Barcelona: 1901. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XV i XVIII | Masia aïllada a la serra de Collserola, al costat de l'ermita de la Salut. És de planta rectangular i presenta planta baixa, pis i golfes. Està rematada per una coberta a doble vessant amb la carena paral·lela a la façana principal. A la planta baixa d'aquesta, destaca la presència d'una porta en arc de mig punt i adovellada. A la seva dreta una altra porta també de mig punt, però més petita. A l'altra banda, un parell de finestres quadrangulars. Per sobre d'aquesta planta observem, coincidint amb l'alçada de la porta i pràcticament tocant les seves dovelles, un balcó molt petit amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix per una senzilla porta rectangular. Als seus costats trobem, situades de forma asimètrica, altres finestres rectangulars de caràcter molt senzill. Al pis superior destaca una galeria d'arcs de mig punt, amb obertures quadrades intercalades. A la façana sud l'alçada total de la casa queda desdibuixada per la presència d'una gran terrassa a l'alçada del primer pis que salva el desnivell del terreny. Al centre d'aquesta façana s'hi ubica un gran rellotge de sol fet en ceràmica vidriada. Per sobre, una galeria de finestres en arc de mig punt. | 08211-97 | Entorn a la riera de la Salut | La masia de la Salut data de finals del segle XV i durant aquell segle i el següent es va conèixer, en primer lloc com a mas Terrós i més endavant com a casa Grau de la Gleva, A diferència d'altres masies de Sant Feliu, aquesta és molt coneguda per la població, degut a que en les seves immediacions es troba la capella del mateix nom. Aquesta té el seu origen al segle XVII i inicialment estava dedicada a la Mare de Deu del Roser, tot i que es coneix amb el nom de La Salut des de l'any 1748. Aquest petit edifici de caràcter religiós va ser objecte remodelacions l'any 1855, quan va adquirir l'aspecte actual. Per la seva banda la masia també ha anat sofrint modificacions al llarg de la seva història, la darrera a la dècada dels 80 del segle XX, quan es va fer una reforma profunda a càrrec de l'arquitecte J. Llinàs per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona. | 41.3952900,2.0573000 | 421193 | 4583068 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61145-foto-08211-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61145-foto-08211-97-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La Masia està protegida com a BCIL (19214), mentre que l'ermita consta a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (19215). Actualment, la finca és àrea de lleure del Patronat de Collserola i el dia de la Pentecosta s'hi celebra una missa i un dinar de germanor on s'hi apleguen bona part d'habitants del municipi de Sant Feliu de Llobregat. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 61088 | Jaciment de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-salut | MENÉNDEZ, X. 'Mas Lluhí (Sant Feliu de llobregat)'. A: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern: Centre d'Estudis Santjustencs. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. SOLÍAS, J. M. 'La Salut (Sant Feliu de Llobregat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989. p.346-358. | IaC-IIdC | El jaciment està totalment colgat i cobert de vegetació | Jaciment arqueològic on s'han documentat dos forns romans de planta quadrangular construits amb maó i tovots. També s'ha recuperat ceràmica ibérica, ceràmica romana africana de cuina i ceràmica sigil·lada africana A.A. La realització de cates amb motiu de la urbanització del barri del Mas Lluí permet afirmar que es tracta d'una zona arqueològica extensa. | 08211-40 | Al límit del barri del Mas Lluí prop del camí cap a la Salut | S'ha constatat dues fases d'ocupació, la primera fase data del s.I a.C i és de tradició indígena romanitzada. La segona fase va durar fins la segona meitat del s.II dC. Els arqueòlges directors consideren que el jaciment formava part d'un complex industrial romà que va funcionar durant aquesta segona fase, el qual produia principalment tegulae, imbrex i dolium. En un primer moment indeterminat el jaciment va ser excavat clandestinament per Antoni Romagosa. L'any 1971 es va localitzar un paviment d'opus signinum. L'any 1993 van realitzar un seguit de prospeccions com a part del projecte Estudi territorial del Pla de Barcelona:evolució històrica i evolució del territori en época romana. No serà fins el 1995 quan, amb motiu de la construcció de l'urbanització de Mas Lluhí, es va realitzar l'excavació d'urgència mitjançant la realització de 20 cates, les quals van permetre la localització de les estructures. | 41.3924600,2.0622100 | 421600 | 4582750 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.