Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61087 | Tradició roserista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-roserista | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIX | Actualment hi ha a Sant Feliu una entitat que vetlla per la conservació de la tradició i la seva difusió i reconeixement públic. | Ens trobem davant d'un dels principals elements de la ciutat de Sant Feliu, la rosa i la tradició roserista. Es tracta d'una tradició centrada en el cultiu d'aquesta flor, així com la seva cura i recerca per a l'obtenció de varietats seleccionades arrenca a finals del segle XIX degut a la introducció de nous conceptes en l'enjardinament i l'urbanisme i a les noves tècniques de cultiu. Ja des dels inicis són diversos els roseristes santfeliuencs que aconsegueixen un prestigi internacional en aquest àmbit: Camprubí, Torreblanca, Pahissa i, sobre tot, Pere Dot. És aquest darrer personatge qui més va investigar en el camp de la creació de noves varietats. Destaca especialment per la seva dedicació a les roses petites, fins al punt que va crear la rosa més petita del món, a la que va posar el nom de Si. També va treballar per a l'obtenció d'exemplars més estilitzats, de tija més llarga. Les seves creacions van ser premiades a diversos certàmens nacionals i internacionals. Actualment, la tradició roserista es manté a través de diverses activitats i emplaçaments que s'hi dediquen, com el roserar Dot i Camprubí (fitxa 191) o l'Exposició Nacional de Roses, celebrada anualment durant les Festes de Primavera (veure fitxa núm. 165). A Sant Feliu existeix una entitat cultural, l'Associació d'Amics de les Roses, que vetlla pel manteniment de la memòria entorn a aquesta tradició i per la seva conservació. Cal mencionar també aspectes com ara que durant la República la ciutat va canviar el seu nom pel de Roses del Llobregat i que aquestes flors guarneixen amb facilitat espais públics i privats. | 08211-39 | Els segles XIX i XX representen el moment de màxima esplendor del desenvolupament roserístic arreu del món. A Catalunya, l'any 1931 es va crear la primera associació al voltant de les roses (Amics de les Roses), i es van iniciar les primeres manifestacions expositives i concursos. Un dels roseristes més universals, Pere Dot, nascut a la finca de la Torre Blanca el 1885, es va iniciar al món de la floricultura de la mà del seu pare, jardiner major de la propietat on vivien. Després de viatjar a diferents ciutats europees per ampliar els seus coneixements, va passar a ser un dels principals promotors de l'associació Amics de les Roses, juntament amb altres personalitats com Rubió i Tudurí, Cambó i Ros i Sabaté. Al llarg de la seva vida professional va crear una gran quantitat de noves varietats de roses i va guanyar nombrosos concursos i premis. La família Camprubí també constitueix un referent en el món de la roserista com a productors de roses i obtentors de noves varietats. Sovint, col·laboraven amb els Dot i s'abocaven, juntament amb Torre Blanca, a l'Exposició de Roses de Sant Feliu. Aquesta exposició es va començar a celebrar el 1928 i, tot i la interrupció que va suposar l'esclat de la Guerra Civil, es va recuperar el 1949 i se segueix celebrant avui en dia. Va ser el mateix any 1949 quan es va concebre part de la finca de Torre Blanca a la rosa i el seu conreu com a centre de treball i producció. L'any 1998, es va habilitar a Sant Feliu de Llobregat un espai per a la recuperació i dinamització de la cultura roserista amb la construcció del roserar Dot i Camprubí al barri de les Grases com a projecte botànic d'exposició permanent de roses. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61087-foto-08211-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, Sant Feliu està pendent del reconeixement de la tradició roserista a través d'una petició formal a la Generalitat de Catalunya per tal que l'Exposició Nacional de Roses sigui inclosa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya i obtingui el reconeixement de Festa Patrimonial de Catalunya. | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61096 | Ermita de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-salut | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVII | Com es pot llegir a la història d'aquest element, l'ermita tal com la veiem avui dia és fruit de la reconstrucció de 1939. S'ha optat, però, per posar la data corresponent a les primeres notícies que tenim d'aquesta ermita. | Ermita de petites dimensions al costat de la Masia de la Salut. És de planta rectangular i teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta una porta rectangular resseguida en tot el seu contorn per unes impostes. Està coronada per una finestra semicircular de la mateixa amplada que la porta i amb l'arc de la circumferència a dalt que permet la il·luminació de l'interior de la nau. El coronament d'aquesta façana fa una forma esglaonada que ressegueix el dibuix de les dues aigües de la teulada. La façana lateral de la dreta presenta dues petites finestres en forma d'arc escarser. Per dintre, el sostre fa una volta de canó. | 08211-48 | Les primeres notícies de l'ermita de la Salut es remunten al segle XVII (1661), quan l'ermita estava dedicada a la Mere de Deu dels Rosers. No és fins més tard, ver el 1748, que apareix amb el nom amb què la coneixem avui dia i dedicada, per tant, a la Mare de Deu de la Salut. Durant la guerra civil espanyola l'ermita fou destruïda. L'any 1939 es va reconstruir. Tots els santfeliuencs van pujar-hi en processó per dur la nova imatge de la verge el dia 23 de juny de 1940, quedant de nou inaugurada l'ermita. L'any 2002 va patir un incendi | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61096-foto-08211-48-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61136 | Ball de la Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-soca | AMADES I GELATS, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. IV, p. 66-67. FALCÓ, Joan. 'S'estrena la nova versió del Ball de la Soca, la dansa de Sant Feliu. Va i Ve. Núm. 53 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984). P. 9. SOLSONA, Carme. 'L'Esbart de l'Agrupació Folklòrica recupera 'El ball de la soca', el ball de Sant Feliu'. Va i Ve. Núm. 51 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1984). P. 7. | Ball relacionat amb la celebració de la Segona Pasqua a l'Ermita de la Salut, essent un ritual important en la mateixa. Consisteix en ballar al voltant d'una gran soca d'arbre. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Actualment, el ball es distribueix en tres parts. En la primera, apareixen els xicots amb vares de fusta que simbolitzen les eines del camp i fan referència als ritus agrícoles que es feien antigament al Baix Llobregat. Fan picar els bastons contra la soca. La segona part es caracteritza per l'arribada de les noies, les quals dialoguen amb els xicots i toquen el tronc. Finalment, nois i noies ballen coreografiats tot representant una festa plena d'alegria. | 08211-88 | L'any 1984 es va recuperar el Ball de la Soca, dansa que havia estat ballada a l'Aplec de la Salut des del 1954 fins a finals de la mateixa dècada, quan quedà oblidada. A partir de la descripció que n'ofereix Joan Amades, i de la petita partitura que apareix al mateix Costumari, s'ha pogut reinventar. Amades la descriu com 'un ball rodó fet entorn d'un arbràs proper, s'efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que mai no eren gaires, estrenyia la rodona fins quasi tocar l'arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrera i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a un altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans de l'any'. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61136-foto-08211-88-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Degut a la vinculació del Ball de la Soca amb l'ermita de la Salut hem optat per posar les coordenades d'aquest darrer element. Les fotografies que il·lustren aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat són del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: doc011Data de la imatge: 1954Assumpte: Ball de la socaFotògraf: Alfredo VilaFont d'ingrés Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Vaivé | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61140 | Composicions musicals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/composicions-musicals | XX | Existeixen vàries composicions musicals dedicades al municipi: la sardana per a cobla i veu que Joan Josep Blay va composar quan es va celebrar el primer mil·lenni de Sant Feliu l'any 2002; la música per al ball de gegants; i la dedicada al ball del seguici i els entremesos de festa major, aquesta última recollida en un CD molt popular, especialment entre el públic de petita edat. | 08211-92 | La música del Ball del Seguici i Entremesos. Així com el ball dels gegants i els capgrossos de la festa major té el seu origen en la democràcia (dècada dels 90) i en la necessitat de recuperar les festes populars i la participació ciutadana en les mateixes, així com de crear elements d'identitat per a ciutats que, com Sant Feliu, havien desdibuixat el seu perfil com a conglomerat urbà. Estan inspirades en les processons i entremesos del Corpus, tot i que melòdica i rítmicament renovades. La sardana de Joan Josep Blay va ser una iniciativa del compositor per a la celebració del mil·lenari de la ciutat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia proposada per a il·lustrar aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és un moment del Ball d'Entremesos que es fa a la Plaça Lluís Companys després del Seguici d'inici de la festa major que s'acompanya amb les músiques aquí ressenyades. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61166 | Finestra gótica de la masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-la-masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIV o XV | Malgrat el bon estat de conservació d'aquesta finestra, alguns elements funcionals d'incorporació recent (finestra de lames, persiana enrotllable, etc) provoquen certa distorsió. | Finestra gòtica situada a la façana lateral del cos més alt de la masia Granja Grané. Es tracta d'un element que segurament formava part d'una fase anterior d'aquesta mateixa edificació, ja que el seu estil és més antic que el del conjunt de la masia. Morfològicament la finestra és estreta i es desenvolupa en forma de fals arc conopial, ja que no fa descàrrega. Presenta una motllura polilobulada a l'intradós. L'arc recolza sobre brancals de pedra que, a la seva part superior, presenten una mena de petit capitell decorat amb motius vegetals. La finestra té, a la part inferior, un ampit motllurat. | 08211-118 | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part d'una masia catalogada i declarada BCIL. | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61211 | Llegenda de la Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-dolorda | - AMADES, Joan. Biblioteca de tradicions populars. Vol. 33. Barcelona: 1935. P. 21. - AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: editorial Selecta, 1950. P. 1424. - AMIGÓ I BARBETA, J. 'La llegenda de la creu d'Olorda'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 28 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1982. Pàg. 13. | Actualment, la pedra està sepultada | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la “Biblioteca de tradicions populars”, trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació “Folklore de Catalunya Rondallística”, trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collserola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 08211-163 | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la 'Biblioteca de tradicions populars', trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació 'Folklore de Catalunya Rondallística', trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collcerola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, la pedra està sepultada | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61232 | Fons bibliogràfic de les biblioteques escolars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-les-biblioteques-escolars | XX-XXI | Des de l'any 1996 l'ajuntament de Sant Feliu té en marxa un programa de biblioteques escolars consistent en posar a disposició del públic en general les biblioteques escolars en horari extraescolar de dilluns a divendres. Això permet utilitzar tant la bibliografia (consulta in situ) com els punts de connexió a internet. L'atenció al públic la fa un bibliotecari contractat a tal efecte. Aquest programa funciona pràcticament a totes les escoles públiques de primària de la ciutat. | 08211-184 | L'arribada de la democràcia va portar als ajuntaments a implicar-se en l'escolarització dels infants i joves i en la qualitat de l'ensenyament, així com a crear programes de ciutats educadores. És en aquest marc que l'any 1994 l'ajuntament de Sant Feliu va obrir una línia per dotar les biblioteques escolars de llibres i mobiliari per a ús dels estudiants, però també per a ús social en horari extraescolar. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | S'ha considerat de titularitat pública donat que totes les escoles de Sant Feliu són o públiques o concertades. | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61190 | Llegenda de la pedra blanca de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-blanca-de-la-salut | - AMIGÓ, Jordi. 'La pedra blanca de la Salut'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 27 (Sant Feliu de Llobregat, juliol-agost 1982). P. 11. - AMADES, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. III, p. 395, 473; Vol. IV, p. 67; Vol. V, p. 42. | XIX | Actualment és una llegenda força oblidada per la població de Sant Feliu de Llobregat i en relació a la qual no es coneix cap pràctica. | La llegenda parla d'una Pedra Blanca situada a la Riera de la Salut que tindria aquest color degut a l'aparició de la Verge en aquest indret. És per això que se li van atorgar propietats màgiques, com ara que apropant l'oïda es podia sentir la veu de la verge o que conduïa a la fertilitat. L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista “Va i Ve” del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. Joan Amades, al “Costumari català” ens ofereix dues descripcions de la llegenda: «Hi havia una gran pedra coneguda per la pedra dels fills la qual sembla que en alguns temps tenia marcades a la part superior unes lleus cavitats per a encaixar-hi perfectament la part posterior del cos. Les casades barcelonines i de tota la rodalia que no tenien fills i en desitjaven visitaven el santuari i s'asseien al viu damunt...». «A la darreria del segle passat un matrimoni que tenia una vasta fillada va visitar el santuari. La muller ignorant del cas, s'assegué a la pedra dels fills i malgrat passar l'edat per a ésser mare, al cap de nou mesos va infantar tres fills. El marit en saber-ne la causa, irat, amb un mall va esbocinar la pedra, i en va escampar els trossos per la muntanya. Per les rodalies del santuari es trobaven pedretes de colors excepcionals i poc comuns que les dides recollien per oferir a la Mare de Déu, no sabem en quina forma». | 08211-142 | - | L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista 'Va i Ve' del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61234 | Cova de l'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lor | 5500 aC | Tot i que la zona està sotmesa a un constant procés de degradació a causa de l'activitat de la cimentara, val a dir que la Cova de l'Or té l'entrada protegida per una reixa de ferro. | Jaciment situat dins d'una cova, a la vessant sud oest del Puig d'Olorda, on s'han trobat restes datades des de el Neolític Antic Cardial fins el Ferro Ibèric Antic. Tot i això els materials manquen de situació estratigràfica, fet que dificulta la seva localització cronològica.. La cova de l'Or pertany a un conjunt de baumes situat sota el cim de Santa Creu d'Ollorda, probablement connectats. | 08211-186 | A la vessant sud-est del Puig d'Olorda | El període del Neolític implica la implantació d'un nou sistema econòmic i productiu. La base seran l'agricultura i la ramaderia, convertint les societats caçadores/recolectores en societat sedentàries productores d'aliments . Aquestes activitats van lligades a tota una nova tecnologia (falç, aixades, destrals, ...) i noves estructures (sitges, magatzems). La indústria lítica no desapareix, però pateix una reducció de la diversificació d'utillatges, alhora s'introdueix una nova tècnica que la perfecciona, polir la pedra. El fet material més característic del neolític serà l'aparició de la ceràmica, que s'ha convertit en un element clau per catalogar els diferents grups . En el cas de la Cova de l'Or el material aparegut, dipositat al Museu de Molins de Rei, ens situa en un període de Neolític Cardial i d'època Ibèrica. | 41.4122300,2.0533400 | 420882 | 4584953 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-2.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades consignades en aquesta fitxa han estat preses a peu de cova i no coincideixen plenament amb les que consten a la carta arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat . | 78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61182 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta-0 | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'El canal de la Infanta'. La Vinya del Puntaire. Núm. 2 (Sant Feliu de Llobregat, març 1980). P. 13. - ALBA MOLINA, R. ASO PÉREZ, C. (2002). 'El canal de la Infanta, consideraciones socioeconómicas de una obra singular'. Revista Enllaç nº 35. Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas de Cataluña. Pgs 37-39. | XIX | La Junta del Canal de la Infanta té un zelador que vetlla pel bon estat de la infraestructura. | El canal de la Infanta és una infraestructura de rec que va ser construïda a principis del segle XIX a la riba esquerra del Llobregat entre els municipis de Molins de Rei i Barcelona. Va permetre el pas de l'agricultura de secà a la de regadiu. La major part del tram de Canal de la Infanta que passa per Sant Feliu ho fa en forma de mina, és a dir, soterrat (794 m.). Tot i així, en la seva entrada a la ciutat presenta un tram visible en superfície amb dos elements interessants: per una banda la cubeta del canal, estreta, de secció rectangular i construïda amb maó i, per l'altre, un petit pont en arc també de maó d'estructura curiosa: presenta una volta catalana o de maó pla que té per sobre, a l'extradós, una estructura també de maons col·locats formant esglaons ascendents a banda i banda de la volta que conflueixen formant-hi una petita plataforma. Aquesta estructura, que permet l'accés a la part alta de la volta, està tancada amb barana de ferro. El conjunt es recolza sobre una paret de maó. Segurament la funcionalitat d'aquesta estructura era permetre al zelador del canal la neteja amb rastell de l'excés de brossa acumulada a l'aigua. | 08211-134 | Accés pel carrer de l'Agricultura | El canal va ser projectat per Tomàs Soler i Ferrer amb el suport del llavors Capitan General de Catalunya, Castaños, gràcies a un decret de 1816 segons el qual l'exclusivitat de la corona per fer obres hidràuliques quedava derogada. Va ser inaugurat per la infanta Lluïsa Carlota de Borbó l'any 1819, però acabat més tard. Recorrent més de disset quilòmetres entre els municipis de Molins, Sant Feliu, Sant Joan, Cornellà i l'Hospitalet, desemboca al mar a l'alçada de la muntanya de Montjuich, a Barcelona.. Va ser construït per canalitzar aigua i donar així resposta a les necessitats de rec per a la producció agrícola d'una comunitat àmplia de regants al marge esquerre del riu Llobregat (unes 3000 ha inicialment) i també cobria les necessitats dels molins fariners que hi havia en diverses poblacions. Més endavant, els diversos salts que hi havia al llarg del trajecte per salvar petits accidents topogràfics van ser a la base de la industrialització de la comarca, ja que amb ells es produïa energia que era utilitzada per les primeres fàbriques tèxtils i papereres. El Canal de la Infanta neix a Molins de Rei, a la casa de les Comportes i al seu pas per Sant Feliu de Llobregat entra soterrat des de poc després del carrer de l'Agricultura i no es tornava a veure en superfície fins a Sant Joan Despí, a la zona actualment ocupada per la ciutat esportiva del Barça. Enguany també en aquesta zona passa soterrat, després de la recent urbanització realitzada. El Canal de la Infanta, encara ara permet al rec a una comunitat de regants molt més petita, però, que la d'origen i rega menys terres. | 41.3942800,2.0381300 | 419589 | 4582974 | 1819 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61182-foto-08211-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Pere Soler i Ferrer | La comunitat de regants del Canal de la Infanta, representada per la seva Junta, té alguns zeladors que se n'ocupen de la conservació i el bon estat de la infraestructura i de que no s'acumuli un excés de brossa a l'aigua, ja que en alguns punts podria provocar un tamponament i impedir-ne la circulació. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61088 | Jaciment de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-salut | MENÉNDEZ, X. 'Mas Lluhí (Sant Feliu de llobregat)'. A: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern: Centre d'Estudis Santjustencs. inèdit. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. SOLÍAS, J. M. 'La Salut (Sant Feliu de Llobregat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, 1989. p.346-358. | IaC-IIdC | El jaciment està totalment colgat i cobert de vegetació | Jaciment arqueològic on s'han documentat dos forns romans de planta quadrangular construits amb maó i tovots. També s'ha recuperat ceràmica ibérica, ceràmica romana africana de cuina i ceràmica sigil·lada africana A.A. La realització de cates amb motiu de la urbanització del barri del Mas Lluí permet afirmar que es tracta d'una zona arqueològica extensa. | 08211-40 | Al límit del barri del Mas Lluí prop del camí cap a la Salut | S'ha constatat dues fases d'ocupació, la primera fase data del s.I a.C i és de tradició indígena romanitzada. La segona fase va durar fins la segona meitat del s.II dC. Els arqueòlges directors consideren que el jaciment formava part d'un complex industrial romà que va funcionar durant aquesta segona fase, el qual produia principalment tegulae, imbrex i dolium. En un primer moment indeterminat el jaciment va ser excavat clandestinament per Antoni Romagosa. L'any 1971 es va localitzar un paviment d'opus signinum. L'any 1993 van realitzar un seguit de prospeccions com a part del projecte Estudi territorial del Pla de Barcelona:evolució històrica i evolució del territori en época romana. No serà fins el 1995 quan, amb motiu de la construcció de l'urbanització de Mas Lluhí, es va realitzar l'excavació d'urgència mitjançant la realització de 20 cates, les quals van permetre la localització de les estructures. | 41.3924600,2.0622100 | 421600 | 4582750 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61088-foto-08211-40-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61243 | Diàlegs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dialegs | XXI | 'Diàlegs' és una escultura que presenta una estructura vertical que accentua el seu paper escenogràfic en un entorn on conviuen edificis de nova creació i altres recentment restaurats que són testimoni del passat industrial de la ciutat. Es compon de quatre figures de diferents alçades (entre sis i deu metres), revestides amb acer i ancorades a una llosa de formigó. Una de les quatre planxes que configuren el conjunt, presenta un gravat que il·lustra un poema de la poetessa santfeliuenca Joana Raspall la qual, a la vegada, dóna nom a un dels carrers que limiten amb els jardins en els quals s'ubica l'obra. | 08211-195 | Avinguda del Sol | L'arquitecte Jon Montero Madariaga és l'autor del conjunt escultòric ubicat als jardins de Llorenç Sans, al nou barri de Can Bertrand. L'escultura es va posar amb motiu de la urbanització d'aquesta zona, anomenada Barri de Can Bertrand. | 41.3769500,2.0489100 | 420469 | 4581040 | 2010 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61243-foto-08211-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61243-foto-08211-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61243-foto-08211-195-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Montero | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61214 | Festes de la Hermandad Nuestra Señora de la Salud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-la-hermandad-nuestra-senora-de-la-salud | - DÍAZ CABRERA, Juan Antonio. 50 aniversario Hermandad Nuestra Señora de la Salud. 1956-2006. Sant Feliu de Llobregat: Hermandad Nuestra Señora de la Salud, 2007. 79 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Anualment, el tercer diumenge de setembre se celebren una processó i una missa en la que hi participen, sobretot, la comunitat de persones procedents de Laujar de Andarax (Almeria) que es van establir a Sant Feliu durant l'onada immigratòria del voltant dels anys cinquanta del segle XX. Actualment, entorn a la festivitat de la Hermandad Nuestra Señora de la Salud, se celebren activitats socials i culturals a més de la tradicional processó i la missa solemne. | 08211-166 | Barri de la Salut | El 1956 va néixer la Hermandad Nuestra Señora de la Salud com a associació en honor a la patrona de Laujar de Andarax (Almeria). El tercer diumenge de setembre del mateix any es va celebrar la primera festa per venerar la imatge de la verge que, el 1960 s'instal·là a la capella del carrer Brugarolas. Per al finançament d'aquesta capella es va dur a terme la 'campaña del ladrillo', que va aconseguir reunir els diners necessaris a partir de petites contribucions. L'any 1991 es va dur a terme l'agermanament entre Laujar de Andarax i Sant Feliu de Llobregat. | 41.3844200,2.0521600 | 420750 | 4581866 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61214-foto-08211-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades posades pertanyen a la capella de la Verge de Nostra Senyora de la Salut, en honor de la qual es fa la festa que es ressenya en aquesta fitxa. La foto que il·lustra aquesta fitxa és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de citar la font si se'n fa ús, seguint les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 1797 Data de la imatge: Setembre de 1996Assumpte: Processó organitzada per la 'Hermandad Nuestra Señora de la Salud'.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Vicente BonillaFOTO 2: Núm. imatge: 1798Data de la imatge: Setembre de 1996Assumpte: Cercavila al carrer del Doctor Brugarolas organitzat per la 'Hermandad Nuestra Señora de la Salud'.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Vicente Bonilla | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61131 | Torre Corzana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-corzana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa gran construïda als quatre vents, de planta rectangular, i coberta a dues aigües amb ràfec. A la façana que dóna al C/ Baix Llobregat (façana paral·lela a la carena de la teulada) presenta una obertura d'accés a l'habitatge en forma rectangular i, a un costat, una finestra idèntica, però de més petites dimensions. Per sobre, l'estructura de nivells de la casa determina la presència de finestres a diverses alçades que semblen no coincidir, per tant, amb un únic nivell de pis. Així, per sobre de la porta trobem dos obertures més, petites i també rectangulars, mentre que als costats trobem 3 finestres en arc rebaixat i per sobre altres tres en forma d'arc de mig punt. Totes les obertures estan decorades amb esgrafiats de color blanc que ressegueix la forma rectilínia o curvilínia de les mateixes per la part superior i presenten un ampit molt ressaltat que també conté decoració esgrafiada. La façana principal, que no es veu des del carrer, presenta unes en galeria una sèrie de 9 finestres allargassades en forma d'arc de mig punt agrupades en conjunts de tres. Les tres centrals són més altes que les laterals, acompanyant així la pujada de línia que dibuixa la carena de la teulada amb les dues aigües a banda i banda. | 08211-83 | C. Baix Llobregat, 20 | El projecte de la torre Corzana data de 1925 i és obra de Joan Gomà, qui va reinterpretar l'arquitectura pairal per adaptar-la a la vida urbana de l'època, com també era el cas de can Panyella (actuals serveis municipals d'urbanisme (fitxa núm. 81), construïda tres anys abans al centre del municipi. Cal destacar que l'any 1924 es començà a urbanitzar el llindar nord del municipi amb l'obertura de l'actual tram de la rambla de la Marquesa de Castellbell entre la carretera de Laureà Miró i la plaça de Pere Dot. Les cases que s'hi construïen eren unifamiliars i de caràcter residencial i d'estiueig. Acabada la guerra civil, sobretot a partir dels anys quaranta, el paisatge de la zona va canviar, quan es van obrir nous carrers responent a les primeres onades migratòries procedents del sud d'Espanya. | 41.3852700,2.0511900 | 420670 | 4581961 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Gumà i Cuevas | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61121 | Can Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuyas | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVII | La masia està totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat per dintre i per la seva banda nord. Per contra, els propietaris del Golf que hi té seu no han restaurat encara la façana sud, que no es veu per no haver obert aquest espai al públic. | Casa pairal avui dia formada per diversos cossos de recent construcció annexats al cos principal de la masia antiga. Aquesta és de planta rectangular (gairebé quadrada), amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües asimètriques i poc realçades. A la façana principal hi ha una porta en arc de mig punt aadovellada flanquejada per dues petites finestres quadrangulars. . Al pis de dalt hi ha finestres rectangulars amb l'ampit realçat. La que es troba just damunt la porta permet veure al seu llinda una inscripció que resa 'Ramon Cuiàs, 1647'. Can Cuiàs és de les poques masies de Sant Feliu que presenta al seu voltant un recinte tancat amb paret d'obra, molt deteriorat i de diferents refaccions, però que conserva la porta d'entrada al conjunt. Es tracta d'un arc lleugerament rebaixat obert al parament de la muralla, avui dia amb tanca de reixa i culminat per una petita teulada a dues aigües a mode de cornisa de protecció. Com a curiositat, comentar que a l'interior del recinte hi ha un pou que encara conserva, molt rovellada, el sistema de bombeig de l'aigua amb palanca. Crida també l'atenció la desigual restauració duta a terme per l'empresa de golf que hi té seu, ja que s'han restaurat totes les parts de la casa que estan a l'abast del públic, mentre que no s'han tocat aquelles que són d'accés restringit. És per això que la façana lateral que es veu des de la zona d'aparcaments i de la qual arrenca, fent angle la façana principal, està restaurada, mentre que aquesta última encara no s'ha tocat. L'interior s'ha adaptat totalment a la nova funcionalitat de la masia, tot i que s'han respectat algunes estructures (llindes i arcades) que donen encant a l'espai. | 08211-73 | Camí de Can Cuiàs | La única dada que actualment posseïm dels orígens de la masia de Can Cuiàs provenen de la inscripció que hi ha a la llinda d'una de les finestres del pis superior, que indicaria que la construcció d'aquest cos és, com a molt tard, del 1647. Per les moltes dependències destinades als animals es pot inferir la importància que les activitats ramaderes van tenir per a la vida d'aquesta masia. Diverses fonts diuen que la família posseeix documents antics, però no ens ha estat possible accedir-hi. Als anys 90 del segle passat la masia és ocupada en règim de lloguer per una empresa que hi instal·la una escola de golf prèvia restauració del conjunt, que estava molt fet malbé. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3952400,2.0444500 | 420118 | 4583074 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La masia rep indistintament els noms de Can Cuiàs i de Can Cuyàs, aquest últim, segurament, com a resultat de la 'castellanització' del nom. L'any 1999 es va inaugurar un camp de golf a les terres de la propietat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61195 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-1 | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 19. - La projectada adquisició pel Municipi de la finca 'Clos de can Nadal'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1932. 21p. | XX | Rehabilitació anys 1994-1996 per l'escola-taller Jardins Històrics | Es tracta d'un gran parc tancat (potser el més emblemàtic de Sant Feliu) situat al bell mig de la ciutat. Té 1,5 hectàrees i accés des de la Plaça de l'Estació i des del carrer de Dalt. Té un passeig principal i diversos recorreguts ramificats entre els quals es troben parterres de gespa. A la vora dels camins hi ha nombrosos bancs públics a disposició dels usuaris. L'element més característic són els nombrosos pins centenaris que s'hi troben. Cal mencionar també el fet que els jardins i parts posteriors dels habitatges unifamiliars del Passeig Nadal donen al parc. Al final del camí principal hi ha una petita bassa d'aigua de forma quadrangular emmarcada en dos dels seus costats per una estructura d'esglaons. Actualment conserva pocs elements de la seva estructura original. L'únic edifici que queda de l'antic Clos de Can Nadal és una petita torre de planta cilíndrica que es troba en un extrem del parc i que no té cap mena de funció. Data del 1870. | 08211-147 | Can Nadal | El Clos de Can Nadal va estar afectat per les expropiacions de finques per la construcció del ferrocarril. En començar el segle XX, s'inicià el procés de desintegració del Clos, doncs es posà en marxa l' urbanització dels 'carrers nous'. L'any 1860, Anton Nadal i Pujolà va adquirir una possessió de Pere Llunell de finals del segle XIV. El 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre construïda el 1870. Zoa Nadal i Vilardaga, propietària de la finca, i mare del Comte de Vilardaga, va presentar una instància a l'Ajuntament on manifestava al·legacions al pla. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la propietària de l'heretat: renunciaria a obrir tots els carrers projectats a canvi que ella cedís gratuïtament els terrenys afectats per l'obertura de tres nous carrers, el terreny dels actuals passeig de Bertrand i carrer de Torras i Bages amb la condició que aquests dos últims s'edifiquessin. Finalment, l'any 1932, durant la República, l'alcalde Josep Gaspà, va presentar la el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d'adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, de nous eixos viaris i del primer espai verd. L'espai venia directament de mans del Comte de Vilardaga, el seu propietari. | 41.3833700,2.0466500 | 420288 | 4581755 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61053 | Habitatges del carrer de Santa Maria 66-84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-santa-maria-66-84 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | Cases de petites dimensions, entre mitgeres. Presenten totes idèntica façana. Són de planta baixa i pis. A la planta baixa tenen porta i finestra rectangulars amb impostes que marquen el llinda i els brancals. Al pis superior hi ha un balcó molt petit amb plataforma en semicercle i barana de ferro forjat i, al costat, una finestra. En aquest darrer element hi ha un ampit amb petita jardinera decorada amb rajoletes de color blanc i blau cobalt alternes, formant un dibuix de tauler d'escacs. La coberta a doble vessant paral·lela a la façana deixa anar un ràfec que contribueix a la unitat de tot el conjunt. Com a dada curiosa comentar que l'alçada de les obertures del segon pis les situa gairebé a tocar del ràfec. La façana du un arrebossat al qual, a través de petites estries formant quadrícula molt discreta, se li ha volgut donar un cert aire de construcció amb carreus. | 08211-5 | Carrer Santa Maria, 66-84 | Casetes de principis del segle XX. Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van urbanitzar responent la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de can Bertrand per tal d'habilitar habitatges pe als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el comprés entre els carrers de Carreretes i d'Armenteres, i més endavant es van prolongar fins el carrer de Sant Joan, que són les descrites en aquesta fitxa. | 41.3787200,2.0423200 | 419920 | 4581242 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61053-foto-08211-5-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61090 | Comissaria de Policia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comissaria-de-policia | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici aïllat de considerables dimensions, de planta quadrada i volumetria cúbica. Té planta baixa i planta pis i terrat a la catalana. A la que avui dia és la façana principal, unes escales adossades frontalment obren el camí cap a la porta d'accés a l'interior de l'edifici, salvant així la diferència de nivell entre l'habitatge i el carrer. La porta, rectangular, està flanquejada per sengles finestres també rectangulars. En el pis superior, en posició central i a sobre de la porta, hi ha un petit balcó de plataforma rectangular i recolzat en dues petites mènsules. Té una barana d'obra que repeteix i enllaça la forma de dos hexàgons concèntrics travessats pels seus radis, de manera que es crea un efecte visual geomètric. A banda i banda del balcó, dues finestres rectangulars just a sobre de les de la planta baixa. El conjunt està rematat per una cornisa de motllures amb espiralls i la barana del terrat superior. Les altres façanes són també de disseny senzill. A la façana sud, que segurament havia estat la principal en el moment de construcció de l'habitatge, destaca al primer pis una balconada suportada sobre una única mènsula correguda. Avui dia té barana de ferro, però possiblement es guarnia amb la mateixa solució que el balcó petit de la façana descrita anteriorment. | 08211-42 | Carrer Carreretes, 9-11 | La implantació a Sant Feliu de les fàbriques de seda Bertrand va suposar un canvi també a nivell urbanístic. S'obriren o urbanitzaren carrers (C/ Santa Maria, Sant Antoni o Verge de les Neus) i en ells es van construir habitatges per als obrers, molt propers a la fàbrica. La casa que ara ens ocupa, just davant de les casetes dels treballadors del carrer Santa Maria (fitxa 86) va ser l'habitatge del director de la fàbrica. En temps més recents l'edifici va ser seu de l'emissora Ràdio Sant Feliu i, posteriorment i fins l'actualitat, va passar a ser la comissaria de la Policia Nacional. | 41.3795900,2.0449700 | 420143 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61090-foto-08211-42-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61284 | Habitatge al carrer Constitució 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-13 | XX | Edifici de mitjanes dimensions, aïllat fent cantonada entre els carrers Constitució i Onze de Setembre. Està envoltat per un petit jardí. És de construcció molt senzilla. Està formada per dos volums diferents, el que integra el cos principal de l'habitatge, cobert a dues aigües, i un altre adossat a la a la façana nord, que fa que la planta de l'habitatge faci forma d'L invertida horitzontalment. Aquest darrer volum és lleugerament més baix que el primer i té la seva pròpia coberta a dues aigües. S'estructura en planta baixa i pis. A la façana principal, que dóna al carrer Constitució, té en planta baixa una porta d'accés amb barbacana i una finestra. El pis superior presenta dues finestres i, coronant l'edifici, una cornisa que integra la tortugada. La façana del carrer Onze de Setembre mostra la presència d'una terrassa a l'alçada del primer pis. | 08211-236 | Carrer Constitució, 13 | Construcció més recent que les altres que l'envolten en el mateix tram del carrer Constitució (números 5 a 13) | 41.3849100,2.0453400 | 420180 | 4581927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61284-foto-08211-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61284-foto-08211-236-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61077 | Habitatge al carrer Constitució 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-7 | XIX-XX | Casa aïllada de dimensions mitjanes envoltada per un petit jardí. És de planta rectangular tot i que a la part anterior presenta un cos adossat de petita volumetria i d'alçada lleugerament inferior. El cos principal està cobert a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana principal, mentre que el volum adossat a la façana té una coberta a tres aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. En planta baixa presenta una porta d'entrada coberta per una barbacana que aprofita l'angle amb la paret lateral del cos adossat per fer una petita teulada sustentada sobre una pilastra amb capitell. La resta d'obertures són finestres rectangulars senzilles, de forma quadrangular. La part posterior té una gran terrassa a l'alçada del primer pis que no és possible veure des del carrer. La casa és interessant per la profusió d'elements decoratius: els espiralls de ceràmica de la cambra d'aire a la façana principal, el ràfec molt pronunciat recolzat sobre cabirols de biga o les pinyes de terracota que coronen la teulada. | 08211-29 | Carrer Constitució, 7 | 41.3846700,2.0455700 | 420199 | 4581900 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61077-foto-08211-29-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61156 | Habitatge al carrer Constitució, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-9 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | L'edifici amenaça ruïna a jutjar per les importants esquerdes que s'aprecien. | Casa als quatre vents de mitjanes dimensions envoltada de petit jardí. És de planta rectangular i teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Crida l'atenció la tribuna situada a la planta superior, ja que és d'una volumetria desproporcionada en relació a les dimensions de l'habitatge. Aquesta tribuna està ubicada just a sobre de la porta d'accés a l'habitatge. Es de planta rectangular i està cobert per taulada a dues aigües. Se suporta sobre uns senzill pilars de secció quadrangular, de manera que forma una petita porxada que cobreix la porta d'accés a l'habitatge. La tribuna acull finestres de forma quadrangular a les tres cares de la mateixa. A banda i banda, ja en la façana principal de la casa, trobem també obertures. La de la dreta destaca per ser allargassada i presentar una línia sinuosa als angles superiors que trenquen amb el predomini de línies rectes que presenta el conjunt. Per sobre de la tribuna hi ha una petita finestra situada en coincidència amb el punt que marca la carena de la teulada. Es tracta d'una obertura en forma d'arc de mig punt, gairebé amagada a la vista per la tribuna quan mirem la casa des del carrer. Sobre aquesta finestra trobem una rajola de ceràmica quadrada de color verd amb un relleu vegetal de la qual arrenca un motiu decoratiu esgrafiat molt malament conservat que recorre totes les façanes de la casa. Es tracta de dues línies rectes paral·leles entre sí que en la façana principal segueixen la inclinació de la teulada i que s'interrompen a trams pautats per transformar-se en línies entrellaçades. Mencionar també que les teulades de la casa i de la tribuna formen ràfecs. | 08211-108 | Carrer Constitució, 9 | Habitatge construït a principis del segle XX, segurament cap el 1920. L'any 1854 es va inaugurar la línia de ferrocarril que cobriria el trajecte Barcelona-Martorell. Aquest traçat va originar una sèrie de carrers com el de Jacint Verdaguer o el de la Constitució. En el cas del segon, fins llavors poblat de vinyes, es va poder urbanitzar gràcies a l'adquisició del Clos de can Nadal per part de l'Ajuntament. | 41.3847700,2.0454800 | 420192 | 4581911 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Actualment la propietat abasta també una petita nau industrial contigua construïda en maó i en la que s'hi fabricaven peces de zinc. Aquesta nau està actualment molt deteriorada. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61157 | Habitatge al carrer de les Creus 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-les-creus-33 | XX | Casa cantonera entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües de carena paral·lela a la façana, que es presenta arrebossada. A la planta baixa presenta diverses obertures, una d'elles en forma d'arc rebaixat, les altres totes rectangulars. La part més interessant es troba en els pisos superiors. Al primer pis trobem un petit balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat al qual donen dues portes rectangulars que a la part superior presenten una imposta de formes sinuoses que enllaça amb sengles obertures situades a les golfes. Aquestes tenen de forma d'arc invertit i al seu centre presenten una columna que vol semblar d'estil salomònic, que s'aconsegueix per una superposició de maons cadascun dels quals es desvia lleugerament respecte de la posició de l'anterior. Aquest fust està coronat per un bloc de forma cúbica que fa les vegades de capitell. Immediatament per sobre trobem un ràfec generós rematat en la seva part vista per rajoles col·locades en escata. | 08211-109 | Carrer Creus, 33 | 41.3824200,2.0436200 | 420033 | 4581652 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61181 | Habitatge al carrer Falguera 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-falguera-25 | Tot i que estructuralment l'edifici presenta un bon estat de conservació, la remodelació de què ha estat objecte presenta certes reticències | Habitatge de petites dimensions entre mitgeres molt reformat, de planta baixa i pis. En planta baixa destaca una porta gran en posició central i forma d'arc rebaixat. Està flanquejada per dues portes rectilínies, Al pis superior un balcó desplaçat cap a l'esquerra, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. A l'altre costat una senzilla finestra. L'element més destacat és segurament la cornisa i el ràfec de la part superior de l'edifici. | 08211-133 | Carrer Falguera 25 | 41.3812400,2.0431700 | 419994 | 4581521 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61181-foto-08211-133-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61287 | Habitatges al carrer Falguera 10-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera-10-20 | XIX-XX | Tot i que els habitatges tenen un excel·lent estat de conservació, alguns han estat molt modificats o restaurats per renovar la seva funcionalitat com a habitatges. | Conjunt de sis habitatges de petites dimensions entre mitgeres. Són de planta rectangular i estan coberts a dues aigües. En alçada s'estructuren en planta baixa i pis amb una obertura senzilla a la planta baixa i un petit balcó al pis superior. Malgrat que alguns han estat molt reformats, tots conserven l'essència de la fisonomia del carrer Falguera a finals del segle XIX i principis del 20. Destaca el número 10, per la decoració de ceràmica vidriada a la part superior de la porta a balcó del primer pis. Està feta a base de la successió de rajoles de tons blaus, ocres i blancs que dibuixen una sanefa de motius geomètrics d'aspecte calidoscòpic. També resulta singular la part superior de l'edifici. Consta d'un ràfec suportat sobre mènsules i per sobre un parapet d'obra que amaga el teulat a la catalana. Els seus extrems es decoren amb pinyes de terracota. Al seu costat el número 12 és l'únic que encara conserva la tortugada que, en els números posteriors ja ha desaparegut. | 08211-239 | Carrer Falguera, 10-20 | 41.3812600,2.0429400 | 419975 | 4581524 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61080 | Escultura en bronze als Jardins del Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-bronze-als-jardins-del-palau-falguera | XXI | Escultura realitzada en bronze sobre base de ciment. Consta d'un cos de forma irregular que recorda el cos d'una figura humana estirada amb el tors redreçat. Als seus extrems se situen elements de reminiscències florals. Tot el conjunt té un tractament de superfície en forma d'espatulat i picat groller que dóna lloc a una textura rugosa. La base de ciment sobre la que recolza la figura de bronze té una forma de flor de quatre pètals molt estilitzada. | 08211-32 | Carrer Falguera, 2-8 | L'escultura és obra d'un artista japonès, d'Osaka, en Keiju Kawashima. La seva presència a Sant Feliu s'explica per la relació d'un artista local, en Lluís Sans, amb grups d'artistes d'aquesta ciutat nipona. Aquesta relació ha promogut intercanvis d'experiències artístiques, dels quals l'escultura que ens ocupa n'és un bon exemple. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 2003 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Keiju Kawashima | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61100 | Habitatges del carrer Falguera 32-38Conjunt d'habitatges del carrer Falguera 32-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-falguera-32-38-conjunt-dhabitatges-del-carrer-falguera-32-38 | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVIII-XIX | La conservació 'regular' respon al fet que les cases estan actualment molt reformades tant quant als elements exteriors com a l'estructura interior. | Conjunt de quatre cases entre mitgeres de planta rectangular. A la part posterior tenen un petit pati. Les taulades són a dues aigües, amb la carena paral·lela a la façana. Tenen planta i pis visualment separats per una petita motllura que, do forma idèntica, recorre les quatre façanes. També són idèntiques les distribució de les obertures (portes i finestres), que formen un eix de simetria cada dues cases (la 32 i la 34 per una banda i la 36 i 38 per una altra). A la planta baixa trobem a un lateral la porta d'accés i al costat, una finestra rectangular. Sobre aquestes, les dues finestres també rectangulars del pis. També és idèntica l'alçada i el petit ràfec de totes quatre cases, cosa que contribueix a accentuar la unitat del conjunt. | 08211-52 | Carrer Falguera, 32-38 | 41.3815500,2.0425300 | 419941 | 4581556 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Les cases tenen un aspecte molt reformat, però respecten l'estructura original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61275 | Escultura del deu Baco al Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-deu-baco-al-palau-falguera | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII | Bon estat de conservació, malgrat que un recent acte vandàlic li ha manllevat la copa que subjectava amb la seva ma dreta sobre el cap. Cal dir, també, que la pedra de gres sobre la que s'ha esculpit el conjunt presenta algunes zones deteriorades. | El Palau Falguera té al seu jardí diverses escultures. Una de les més importants és aquesta que ens ocupa. Es tracta d'una representació del deu Bacus de mida quasi natural. La figura és la part central d'una font de pedra de gres que representa la divinitat despullada i asseguda sobre una bóta de vi, al broc de la qual hi trobem l'aixeta. Té el tors dret, les cames eixarrancades a banda i banda de la bóta i els peus nus recolzats sobre una roca. Amb la mà dreta elevada sobre el seu cap subjecta una copa metàl·lica que serveix de brollador d'aigua, de manera que el líquid li regalimava permanentment per la cara. Avui dia la copa ha desaparegut i s'aprecia només la mà de la figura sobre el seu cap, tot i que s'intueix pel trenc que subjectava alguna cosa. A la mà esquerra hi té un carràs de baies de raïm amb una fulla de cep que amaga els seus genitals. Bacus mostra una actitud dominada pels efectes del vi, que, des de la simbologia de l'aigua brollant, li regalima per la cara i el tors i fins arribar al receptacle de marbre amb forma de petxina estriada que, a tal efecte, està a la base del conjunt. Per la part posterior es pot veure el cap amb el cabell enrinxolat de la figura, el tors i les natges, així com el darrera de la bota de vi. L'anatomia de la figura presenta força detalls, especialment al rostre, però també cal fer esment al treball de la musculatura del cos, les ungles o els cabells. Tot el conjunt escultòric està emmarcat en un element arquitectònic que trenca la barana de balustres de la terrassa i que te forma d'arc de mig punt rematat amb motllures i flanquejat a banda i banda per una parella de columnes adossades a un parament. Aquest conjunt, segurament posterior a la mateixa escultura, té la base decorada amb ceràmica vidriada catalana de color verd i groc. | 08211-227 | Carrer Falguera, 4-6 | Pel seu estil i pels paral·lels similars que es troben a Itàlia, es conclou que es tracta d'una peça del segle XVIII importada d'aquest país. El baró de Maldà ja fa referència a aquesta escultura, situada a la galeria del palau des de finals del segle XVIII. | 41.3807000,2.0430300 | 419982 | 4581462 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61275-foto-08211-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61275-foto-08211-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61275-foto-08211-227-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 96|94 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61276 | Escultura de Neptú al Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-neptu-al-palau-falguera | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XIX | Escultura de ferro fos que representa al deu Neptú. És de dimensions força grans. La figura està situada al bell mig de l'estany que presideix la façana del palau pel costat del jardí. Neptú apareix assegut sobre un cargol de mar recolzat damunt de dos peixos exòtics. Subjecta el trident amb la mà, i mostra una actitud com si estigués a punt de pescar. El cap presenta un cabell llarg i enrinxolat i una barba llarga que cauen sobre el tors. A cada cantonada de l'estany hi trobem una granota de bronze que, com els peixos, tenen sortidors d'aigua a la boca. | 08211-228 | Carrer Falguera, 4-6 | 41.3807700,2.0427800 | 419961 | 4581470 | 1858 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61276-foto-08211-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61276-foto-08211-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61276-foto-08211-228-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | V. Dubray | 99|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61155 | Habitatges al carrer Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera | XVIII | Conjunt de cases de petites dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, estretes i fondes, ubicades en parcel·les allargassades. Tot i que existeixen petites diferències entre elles, pesen més els elements comuns: totes són de planta baixa i pis, per tant d'alçada similar, amb teulada a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. Aquesta sol mantenir una estructura de porta d'accés i finestra a la planta baixa i dues finestres al pis superior. Destaca el ràfec generós que solen ostentar com a resultat de l'acabament de la teulada o bé en forma de cornisa a la part superior. A la número 58 hi ha un element destacat: es tracta d'un escut ubicat just a l'aresta entre la façana que dóna al carrer Falguera i la del carrer Joan Antoni Samaranch, a mitja alçada. L'escut recorda pels seus elements el dels Falguera. Com aquell, està coronat per un elm molt estilitzat i al blasó presenta les 3 abelles i les tres fulles de falguera, símbols de la laboriositat i del nom de la nissaga que dóna nom al carrer. Discrets motius vegetals envolten l'elm i el blasó. | 08211-107 | Carrer Falguera, 40-58 | 41.3819100,2.0423200 | 419924 | 4581597 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61286 | Habitatges al carrer Falguera 9-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera-9-23 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Conjunt de set cases de petites dimensions que tenen característiques comunes. Es tracta d'habitatges entre mitgeres. Són de planta rectangular i coberta a dues aigües. En alçada s'estructuren en planta baixa i pis i tenen, per tant, la mateixa alçada. Solen tenir en planta baixa dues obertures tot i que, en alguns casos, aquest nivell de la façana ha estat molt modificat per donar cabuda a comerços. En el pis superior totes presenten un balcó petit de plataforma rectangular i amb barana de ferro forjat. Els ràfecs també plantegen certa homogeneïtat. No solen presentar motius ornamentals. Malgrat que algunes d'elles han estat molt reformades, donen idea del tipus de construcció que va predominar en aquest carrer a finals del segle XIX i principis del XX que, de fet, seguia tradicions anteriors. | 08211-238 | Carrer Falguera, 9-23 | Juntament amb el barri del Centre, el barri de Falguera es correspon amb l'espai originari de la vila. Per emfatitzar això es pot recordar, per exemple, que al segle XVIII rebia el nom de Carrer Major, i també de 'Carretera Antiga' i 'Camí Reial. Certament, l'antic Camí Reial que venia de València i es dirigia a Barcelona, passava per l'actual carrer de Falguera i, en arribar a la plaça del mercat es bifurcava en dos ramals. Un es dirigia a Sant Joan i, l'altre, seguint l'actual trajecte dels carrers de Josep M. De Molina i Joan Maragall, s'enfilava cap a Sant Just. Aquest fet demostra com Sant Feliu, quan encara no era parròquia, estava en contacte amb les esglésies de Sant Just i Sant Joan. A principis del segle XVII, el tros de camí reial que corresponia a l'actual carrer de Falguera, hi havia diverses cases, entre elles les de la rectoria. Més endavant, durant la mateixa centúria es va construir el Palau Falguera. Durant el segle XVIII, va ser conegut com a carrer Major, carretera Antiga o camí Reial, fins que es va començar a anomenar carrer de Falguera fent referència a la gran propietat que albergava. | 41.3811500,2.0433000 | 420005 | 4581511 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61286-foto-08211-238-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61285 | Taller industrial al carrer Falguera 90 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-industrial-al-carrer-falguera-90 | . RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Edificació industrial de petites dimensions, de planta rectangular que fa cantonada entre els carrers Falguera i Rupert Lladó. Està cobert a dues aigües amb la carena paral·lela al carrer de Falguera i només té planta baixa. Per la informació que apareix a l'Inventari de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat és possible que originàriament tingués il·luminació zenital, aspecte que ara sembla haver-se perdut, presumiblement per alguna reforma més recent. Presenta cinc finestres ubicades a trams regulars en forma d'arc rebaixat amb la base a tocar del sòcol de l'edifici. La porta d'accés està situada a l'extrem sud de la façana que dóna al carrer Falguera. L'altra façana, al carrer Rupert Lladó, ressegueix les aigües de la teulada i no conté cap obertura. A l'interior destaquen les columnes de ferro que sustenten les voltes. | 08211-237 | Carrer Falguera, 90 | L'edifici havia acollit la fàbrica de teixits de Pere Roma, coneguda popularment com cal Pelesquenes, es diu que per la rigidesa dels seu propietari. | 41.3828200,2.0415900 | 419864 | 4581698 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61285-foto-08211-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61285-foto-08211-237-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61078 | Habitatge al carrer Jacint Verdaguer 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-jacint-verdaguer-15 | XX | Casa de petites dimensions, amb una mitgera i tres façanes, coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana principal. És de planta rectangular i es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Està envoltada d'un petit jardí i se situa a un nivell més alt que el del carrer, de manera que presenta un mur de contenció rematat amb balustres paral·lel a la façana principal. Aquesta té una finestra i una porta sota el petit porxo que forma la terrassa del primer pis en suportar-se sobre dues pilastres primes unides per un arc rebaixat. El pis superior té una finestra i una porta de sortida a la terrassa. L'aspecte més destacat és sense dubte la decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada que trobem a la part superior de les obertures de la casa i que representen una garlanda de motius florals de tons blaus i ocres sobre fons blanc. | 08211-30 | Carrer Jacint Verdaguer, 15 | 41.3809500,2.0500300 | 420567 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61078-foto-08211-30-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61206 | Cases al carrer Joan Maragall 119-131 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-al-carrer-joan-maragall-119-131 | XX | Conjunt d'edificis en els que malgrat les diferències existents, prevalen les similituds quant a tipologia i solucions. Es tracta d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis i coberts amb terrat a la catalana. La major part tenen en planta baixa una porta d'accés i una finestra de caràcter més aviat senzill. Com també és comú el balcó del primer pis. Tant les alçades com les amplades són també molt similars. | 08211-158 | Carrer Joan Maragall, 119-131 | 41.3799100,2.0496000 | 420530 | 4581368 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61206-foto-08211-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61206-foto-08211-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61206-foto-08211-158-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61208 | Habitatge al carrer Joan Maragall 142 - 144 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-142-144 | Edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular i estructurat en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb carenar paral·lela a la façana. Aquesta presenta a la planta baixa dues portes en posició central flanquejades per sengles finestres. D'aquest conjunt de quatre obertures, només dues conserven el seu aspecte original, amb els angles superiors arrodonits. Per sobre d'elles una petita motllura separa visualment el cos de la planta baixa del pis. Aquí trobem dos balcons en posició central, amb la plataforma rectangular de frontal motllurat i baranes de ferro forjat de formes sinuoses que contrasten amb la rectitud de les línies de l'edifici. Els dos balcons estan flanquejats per finestres rectangulars. Totes les obertures d'aquesta planta estan rematades amb un lleuger esglaonat i coronades per una amples impostes. Seguidament trobem la cambra d'aire de l'edifici, amb els típics espiralls, una cornisa motllurada i, per sobre, un parapet que amaga la teulada a dues aigües i simula un terrat a la catalana. | 08211-160 | Carrer Joan Maragall, 142-144 | 41.3796400,2.0507700 | 420628 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61208-foto-08211-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61208-foto-08211-160-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61291 | Habitatge al carrer Joan Maragall 155 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-155 | XIX-XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, que es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. Està cobert amb telada a dues aigües, tot i que aquesta queda amagada a la vista des del carrer per la presència d'un parapet que simula un terrat a la catalana. Planta rectangular. La façana és d'una gran originalitat. En planta baixa presenta una porta central amb una decoració de sobrellinda en forma de frontó. Aquest consta d'una cornisa no gaire més ample que el vano de la porta, de secció quadrangular, col·locada a sobre del llinda i suportada per dues mènsules decoratives que se situen en els seus extrems i que reprodueixen volutes. Sobre aquesta cornisa hi ha un medalló central de forma circular envoltat de volutes i coronat per un motiu vegetal. A banda i banda d'aquesta porta hi ha dues obertures grans. La superfície d'aquest nivell de la façana està tractada en forma de franges encoixinades. Els dos pisos superiors presenten dos balcons per planta centrats en la façana. Són de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. Els del segon pis se suporten sobre mènsules llargues de caràcter decoratiu. Els extrems de la façana presenten un estucat que imita carreus de pedra. El coronament de l'edifici es fa pujant el parament de la façana per sobre de l'aigua de la teulada i donant-li forma de frontó. És en aquest espai que crea el frontó i el que hi ha entre els balcons, on s'ubiquen els gravats i esgrafiats que decoren la façana. Entre els balcons trobem un rectangle allargassat amb la part superior arrodonida, on apareix un símbol fet potser a base de lletres majúscules superposades o potser de reminiscències maçòniques. La resta de motius semblen florals i geomètrics. Per sobre, al frontó, hi ha una decoració pintada o esgrafiada a base de línies que formen figures geomètriques en consonància amb la forma de la part alta de l'edifici i amb una flor de quatre pètals al centre envoltada per dos cercles concèntrics. | 08211-243 | Carrer Joan Maragall, 155 | 41.3799400,2.0504800 | 420604 | 4581370 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61291-foto-08211-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61291-foto-08211-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61291-foto-08211-243-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Tot i que aquest element consta al primer catàleg de l'ajuntament i està marcat com a BCIL, la seva fitxa no consta a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Això és degut a que l'edifici que ens ocupa forma una única propietat (amb una sola referència cadastral) amb el que està situat a la carretera Laureà Miró, 17-19 (amb el número IPA 36057). No obstant això, l'interès de la façana del número 155 del carrer Joan Maragall ens ha portat a ressenyar l'edifici per separat. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114). | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61271 | Habitatges al carrer Joan Maragall 16-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-16-20 | XX | Els habitatges corresponents als números 16-18 han estat molt modificats, i només el número 20 conserva la seva aparença original. | Conjunt de petits habitatges entre mitgeres. Els que corresponen als números 16 i 18 han estat molt modificats i només conserven les obertures en forma d'arc rebaixat de la planta baixa. Una fotografia antiga permet comprovar que el segon pis i el ràfec de la coberta no mantenen cap similitud amb l'estat actual de l'edifici. Pel que fa al número 20, tot i que la superfície de la façana sembla arrebossada fa relativament poc, sí es pot dir que el conjunt de l'edifici conserva la seva fisonomia. Es tracta d'una construcció molt petita de planta baixa i pis. En planta baixa té una única obertura en arc rebaixat. En el primer pis hi ha una petita finestra també en arc rebaixat. El conjunt es remata amb un ràfec molt senzill amb tortugada. | 08211-223 | Carrer Joan Maragall, 16-20 | 41.3802600,2.0467200 | 420290 | 4581409 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61271-foto-08211-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61271-foto-08211-223-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61273 | Habitatges al carrer Joan Maragall 163-165 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-163-165 | XIX-XX | La façana està molt deteriorada. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues aigües. Acull dos habitatges i es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. En planta baixa presenta diverses obertures, una d'elles en arc rebaixat. En el primer pis hi trobem dos balcons molt curts i estrets, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i tancats amb barana de ferro forjat. El coronament de la façana es fa amb una cornisa motllurada i un parapet que simula un acabament en terrat a la catalana. | 08211-225 | Carrer Joan Maragall, 163-165 | 41.3799700,2.0506700 | 420620 | 4581373 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61273-foto-08211-225-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61263 | Habitatges al carrer Joan Maragall 36-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-36-38 | XIX | Tot i el correcte estat de conservació de l'estructura, l'edifici està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres que presenta diversos aspectes curiosos. És de planta rectangular i està cobert a dues aigües. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos. En planta baixa (modificada en els elements no estructurals) té dues portes més grans laterals i, al centre, una de més petita. En aquesta darrera, el batent de la porta presenta a la part superior una decoració de ferro forjat en la que es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1856). Sobre aquestes obertures, al nivell del primer pis, se situen tres finestres balconeres amb ampit de ferro forjat, essent la del mig la més peculiar, per dur un ampit diferent, que traça un cercle inscrit en un quadrat fet a base de tubs de ferro forjat. Els carcanyols porten una decoració de volutes. Dins del cercle observem un altre cercle concèntric més petit en el qual s'inscriu una lletra S feta també de ferro forjat. Entre les dues circumferències concèntriques es dibuixa un motiu similar a una flor. El més curiós d'aquest conjunt de sis obertures és el fet que estan unificades dos a dos en vertical per unes impostes altes en forma d'arc rebaixat de doble alçada que, arrencant de la planta baixa, abracen també les finestres del primer pis. Per sobre d'aquest conjunt s'aixeca el cos corresponent al segon pis. Aquest presenta una tribuna central de cinc costats i finestrals, amb coberta cònica. A banda i banda de la tribuna se situen sengles balcons que fan coincidir la seva plataforma (rectangular) amb la de la tribuna, donant la sensació d'una única estructura. Pel damunt trobem ja la cornisa motllurada que separa visualment l'edifici del parapet de la part superior, que amaga l'aigua de la teulada i simula un acabament en terrat a la catalana. | 08211-215 | Carrer Joan Maragall, 36-38 | 41.3801500,2.0472000 | 420330 | 4581397 | 1856 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61263-foto-08211-215-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61297 | Edifici d'habitatges al carrer Joan Maragall 4-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dhabitatges-al-carrer-joan-maragall-4-6 | XIX-XX | Es tracta de dos edificis de petites dimensions entre mitgeres, ben diferenciats entre sí, però catalogats a la mateixa fitxa. De fet, els dos elements unificadors són l'alçada i el ràfec que, sense solució de continuïtat, corona els dos immobles. El número 4 és més ric en motius decoratius. En planta baixa presenta una obertura gran (actualment entrada de cotxes) i una porta d'accés per al pas de persones. Aquest sector de la façana està recobert de pissarra natural de formes irregulars, fruit segurament d'alguna reforma posterior. En el primer pis, un petit balcó i una finestra emmarcades per impostes. Al segons pis hi ha una galeria de quatre finestres agrupades en parelles i en forma d'arc de mig punt. Coronant l'edifici hi ha un ràfec generós i compartit amb l'edifici del costat (número 6 del carrer Joan Maragall), amb cornisa denticulada i amb tortugada. L'immoble del número 6 és més senzill. | 08211-249 | Carrer Joan Maragall, 4-6 | 41.3804500,2.0454800 | 420186 | 4581432 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61297-foto-08211-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61297-foto-08211-249-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61203 | Casa Ramon Padró i Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-padro-i-pijoan | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres acabat en terrat a la catalana. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. L'amplada i l'alçada d'aquest edifici són superiors a la de la resta de cases entre mitgeres que formen el carrer, tot i que cal tenir en compte que l'edificació acull dos habitatges. La façana és d'una gran simetria. Verticalment es divideix en tres cossos: els dos laterals que contenen totes les obertures de l'edifici i el central, que no conté cap obertura, està delimitat per impostes verticals i presidit per un conjunt escultòric de reminiscències neoclàssiques situat a la part superior de l'edifici. En planta baixa trobem dues portes en arc de mig punt que donen accés als dos habitatges que alberga la construcció. Per sobre s'ubiquen al primer pis dos petits balcons de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són rectangulars i delimitades per impostes. Per sobre d'aquestes obertures i al segon pis, trobem dues finestres senzilles, gairebé quadrades, remarcades també amb imposta. La part més interessant i singular de l'edifici és el seu coronament. El parapet que tanca el terrat pla està format per una part central més alta d'obra i, a banda i banda, un segment de balustrada. Als extrems se situen sengles gerros a manera de florons. És a la part central que acabem de mencionar on trobem un conjunt escultòric format per una figura femenina central que sosté els atributs de l'abundor. Està asseguda sobre un tro en posició majestàtica i envoltada per tres angelets riallers, dos d'ells asseguts sobre el mateix parapet del terrat i un tercer més proper a la figura femenina descansa sobre un element naturalista que sembla un tronc d'arbre. Les peces estan trencades en algunes parts, com per exemple el braç de la verge i algun detall de les altres figures, més petites, però podem parlar en general d'un bon estat de conservació. Crida l'atenció el fet que l'alçada de l'edifici dificulta la visió de les escultures des del carrer. | 08211-155 | Carrer Joan Maragall, 44 - 46 | La casa que ens ocupa va ser la residència de Ramon Padró i Pijoan, escultor especialitzat en la factura de peces escultòriques per a la decoració d'elements arquitectònics. Ell mateix és l'autor del conjunt escultòric que corona l'edifici. | 41.3801400,2.0475500 | 420359 | 4581395 | 1851 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114). | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61272 | Habitatges al carrer Joan Maragall 57 - 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-joan-maragall-57-70 | XIX-XX | La major part dels habitatges que integren aquest BCIL han estat molt modificats o en alguns casos enderrocats per construir-hi edificis nous. Els que resten originals mostre en general en mal estat de conservació. | Conjunt de petits habitatges entre mitgeres que fins fa uns anys deixaven entreveure l'estructura de les cases originals d'aquest carrer. Tot i que actualment han estat molt modificats o, fins i tot, enderrocats, conserven l'alçada homogènia de planta baixa i pis amb porta d'accés i un parell de finestres a la primera planta. Altres han mantingut el ràfec amb tortugada. Els que més conserven l'esperit original són els que corresponen als números 60 i 66-68 del carrer. El primer, cobert a dues aigües, presenta en planta baixa una porta gran rectangular i una finestra amb ampit ressaltat. A la part superior té un afegit que deu respondre a la necessitat de col·locar la reixa de ferro forjat. En el pis té un petit balcó i una finestra. El coronament de la façana es fa amb cornisa motllurada i parapet d'obra que simula un terrat a la catalana. Els edificis dels números 66-68, molt iguals, destaquen pel gran ràfec que presenten a la part superior, amb tortugada. | 08211-224 | Carrer Joan Maragall, 56-70 | 41.3801700,2.0481700 | 420411 | 4581398 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61272-foto-08211-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61272-foto-08211-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61272-foto-08211-224-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61205 | Antiga Casa Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-codina | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. La façana presenta diversos elements molt interessants i que són una llicència del mestre d'obres, fins al punt que podem parlar de 'façana d'autor', cosa que explica el seu estil eclèctic, amb préstecs de diverses tendències i un cert 'horror vacui'. Les obertures estan perfectament arrenglerades tant en vertical com en horitzontal. Se'n compten tres per planta. A la planta baixa n'hi ha una de més gran (actualment entrada de cotxes) situada a un extrem de la façana i dues portes per a l'accés de persones als habitatges. Totes tres estan emmarcades per impostes que dibuixen una petita elevació o cresta a la part superior. La porta del mig presenta, a més, un petit motiu decoratiu sobre aquesta cresta a base de palmeta envoltada de volutes. En aquest cos de la façana es va optar per un estucat que marca línies horitzontals molt pronunciades i, per sota, un sòcol. Al primer pis les tres obertures donen a petits balcons suportats sobre conjunts de dues mènsules. Crida l'atenció especialment un element decoratiu en forma de palmeta o fulla d'acant que ubicat a la part superior de les impostes d'aquestes portes es repeteix tres cops a cadascuna d'elles. La textura d'aquest cos de la façana presenta un motiu idèntic al de la planta baixa, però amb menys relleu. A l'alçada dels balcons hi ha una franja correguda equivalent al sòcol de textura diferent. Pel que fa al pis superior, delimitat per dalt i per baix en tota l'amplada de la façana per una motllura estreta, presenta una gran profusió d'elements decoratius de diferent ordre. Crida l'atenció la presència d'una columna prima de fust cilíndric i capitell dòric al bell mig de l'ampit de les tres finestres. Aquestes darreres estan emmarcades per unes pilastres amb base i capitell i que recorren verticalment aquest cos de la façana entre cadascuna de les motllures que el delimiten. A la base d'aquestes pilastres, i penetrant el cos immediatament inferior de la façana, es col·loca una altra aplicació decorativa en forma floral molt estilitzada. I encara per sobre d'aquest cos en trobem un altre que correspon a la cambra d'aire de l'edifici i que s'estén fins al ràfec. Aquí hi trobem de nou diversos elements decoratius, com són les mènsules que suporten el ràfec, de cadascuna de les quals arrenquen petites impostes rectilínies que baixen verticalment fins coincidir en la seva posició amb les pilastres del cos del segon pis. També hi ha els espiralls de respiració. El conjunt de l'edifici mostra una amplada i una alçada molt superior a la resta d'habitatges que integren el carrer Joan Maragall. | 08211-157 | Carrer Joan Maragall, 59 | Casa construïda al 1882 pel mestre d'obres Joan Bruguera. Era força habitual en l'època la projecció d'edificis privats per part de mestres d'obra que es recreaven en la decoració. | 41.3800500,2.0474100 | 420347 | 4581385 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Bruguera (Mestre d'obres) | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61102 | Habitatge al carrer Joan Maragall 84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-84 | XIX-XX | La façana presenta esquerdes aparentment no estructurals, el ràfec també està molt deteriorat i el conjunt delata un mal estat que, fins i tot, pot afectar l'estructura de l'edifici. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres de planta rectangular i cobert a dues aigües. És de planta baixa i pis. En planta baixa presenta dues portes grans en arc rebaixat i una finestra. Al primer pis, i en correspondència amb les portes de la planta baixa, trobem dos balcons molt curts i estrets de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. Al costat hi ha una finestra molt petita. La part alta de l'edifici presenta un ràfec amb tortugada. | 08211-54 | Carrer Joan Maragall, 84 | 41.3800200,2.0487500 | 420459 | 4581381 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61102-foto-08211-54-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61106 | Habitatge al carrer Joan Maragall 90-102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-90-102 | XX | Es tracta d'un conjunt d'habitatges alguns dels quals està molt reformat i altres tenen un estat de conservació només relativament bo. Tot plegat ens ha fet optar pel valor 'regular' pel que fa a l'estat de conservació. | Conjunt d'habitatges de principis del segle XX,. Els que més conserven l'esperit de la construcció original són els que corresponen als números 90 i 102; els altres (92, 94, 96, 98 i 100) han estat molt reformats. El del número 102 presenta una decoració singular a la part superior de les finestres del pis superior feta a base de rajoletes ceràmiques de forma quadrada. | 08211-58 | Carrer Joan Maragall, 90-102 | 41.3799100,2.0489300 | 420474 | 4581368 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61106-foto-08211-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61106-foto-08211-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61106-foto-08211-58-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61115 | Casa Dolors Vergés i Nuri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-verges-i-nuri | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En planta baixa presenta una porta i una finestra rectangulars amb els angles superiors arrodonits. L'aspecte més interessant és la decoració en forma d'imposta trilobulada que porten a la part superior i que cau en forma de petit brancal fins a la base de les obertures. Al primer pis només té un petit balcó en posició central de plataforma trilobulada amb frontal motllurat amb barana de ferro forjat. La porta que hi dóna accés és també rectangular amb els angles superiors arrodonits, i presenta una imposta a la part superior tractada amb un estucat que li dóna una textura rugosa. És possible que representi algun motiu vegetal, però no es pot apreciar correctament des del carrer. Per sobre hi ha una sanefa estucada situada entre una motllura i una petita cornisa i en la qual es veu també un espirall molt treballat, de forma oval i envoltat de motius vegetals. L'acabament de la façana segueix unes formes mixtilínies amb la part central més elevada i en la qual se situa un estucat que representa una cistella amb flors. El coronament final d'aquest parapet és una doble motllura d'obra. | 08211-67 | Carrer Joan Maragall, 97 | Casa projectada pe Nicolau Rubió i Tudurí, expressió de la perduració de l'estil modernista ja entrat el segle XX. | 41.3799200,2.0487100 | 420456 | 4581370 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubio i Tudurí (arquitecte) | Forma part de la ruta modernista de Sant Feliu. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61246 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-15 | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Presenta una façana dividida en tres cossos horitzontals. El que correspon a la planta baixa està avui dia molt modificat. Presenta una obertura gran (actualment entrada de cotxes) i, al seu costat, una porta estreta i rectangular per a l'accés de les persones a l'immoble. Aquest cos de la façana té un sòcol i un estucat que imita carreus de pedra. Als extrems estan decorats amb unes impostes que recorren verticalment tot el cos i que tenen forma de pilastra . Al primer pis s'hi ubica un petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a ells a través d'una porta en forma d'arc escarser destacat per una imposta motllurada. Per sobre d'aquesta obertura s'aprecia un esgrafiat en forma de garlanda drapejada i motius florals. També en aquest cos de la façana els extrems porten una decoració a base d'imposta que simula una columna estriada d'inspiració clàssica que ocupa tota l'alçada d'aquest cos. El pis superior té avui dia una gran porta balconera amb ampit de ferro forjat. També els extrems d'aquest cos de la façana tenen una decoració que ocupa aproximadament la meitat de la seva alçada i que simula l'acabament de les columnes del pis inferior amb una pilastra que fa de peanya a un gerro o pinacle també adossat a la paret i d'escassa volumetria. Finalment el coronament de la façana és un dels punts destacats de l'edifici, ja que sobre una cornisa que simula suportar-se sobre infinitud de petites mènsules hi ha un parapet de formes sinuoses com si es tractés de l'estilització d'uns merlets i que amaga l'aigua de la teulada. En cada un dels merlet s hi ha un òcul de forma circular. | 08211-198 | Carrer Josep Maria de Molina, 15 | 41.3805300,2.0439900 | 420062 | 4581442 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61246-foto-08211-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61246-foto-08211-198-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61244 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-24 | XIX-XX | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, amb teulada a dues aigües i estructurat en alçada en planta baixa i dos pisos. La planta baixa està molt modificada degut a la presència continuada d'un comerç. Al primer pis té una porta balconera amb ampit avui dia modificat, però que devia ser de ferro forjat recolzat sobre una petita cornisa que encara s'observa. La porta és de forma rectangular amb llinda i carreus de pedra a banda i banda. Al segon pis presenta tres finestres contigües en forma d'arc de mig punt separades entre sí per pilars de secció quadrangular i amb imposta. Coronant tot el conjunt observem un ràfec que en el seu costat vist presenta maons col·locats en tres esglaons ascendents des de la façana, el primer i el tercer col·locats en filera i el del mig en escata. Per sobre es veu la tortugada. | 08211-196 | Carrer Josep Maria de Molina, 24 | 41.3804100,2.0442100 | 420080 | 4581428 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61244-foto-08211-196-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61209 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-7 | XIX | La planta baixa ha estat molt modificada per la presència continuada de comerços en els darrers anys. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, cobert a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. S'estructura en alçada en planta baixa, i dos pisos. La planta baixa està avui dia molt modificada, degut a la presència continuada de comerços. En el primer pis presenta balconada amb tres portes d'accés rectangular i amb un cert aire minimalista, que dóna lloc a una façana molt neta. El balcó és rectangular i estret i es tanca amb una barana de ferro forjat de formes sinuoses. Al pis superior l'element més destacat del conjunt: una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes alternades amb pilars, totes elles amb imposta. A la base de la galeria hi ha una cornisa motllurada que contribueix a unificar el conjunt. Per sobre es veu el petit ràfec que fa el voladís de la teulada. | 08211-161 | Carrer Josep Maria de Molina, 7 | L'edifici se situa a l'antic Camí Ral que connecta directament amb el carrer Joan Maragall i permet agafar el camí que enfilava cap a Sant Just Desvern. Es troba, per tant, al que havia estat el centre de la vila. | 41.3805200,2.0442700 | 420085 | 4581440 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61245 | Habitatges al carrer Josep Maria de Molina 8-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-josep-maria-de-molina-8-18 | XIX-XX | De tots els edificis que conformen aquest BCIL, només els números 8, 10 i 12 responen encara en alguna mesura al seu aspecte original. Per contra, els números 16 i 18 estan molt reformats | Conjunt d'edificis entre mitgeres amb una certa homogeneïtat constructiva i d'estil. Tots ells s'estructuren el alçada en planta baixa i dos pisos i tenen teulada a dues aigües amb el carenar paral·lel a la façana principal. Normalment les plantes baixes són les més modificades, degut a que han acabat per albergar comerços. Els elements més destacables els trobem al números 8 i 12. En el primer cas es tracta d'una banda d'una galeria de finestres en arc de mig punt situada en el segon pis. Cadascuna d'elles presenta un ampit important que, en la part que es veu des del carrer, té maons plans disposats en escata. L'altre element destacat d'aquest edifici és el ràfec i la tortugada. Pel que fa al número 12 l'element que destaca és la seva porta d'accés principal, en arc de mig punt i adovellada. A la seva dreta es pot llegir una inscripció publicitària que deu datar de mitjans del segle XX i que resa: 'Embotellados Alcoholes Licores Vinos' amb les paraules superposades una sobre l'altre en l'ordre indicat. | 08211-197 | Carrer Josep Maria de Molina, 8-18 | 41.3803600,2.0446600 | 420118 | 4581422 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61245-foto-08211-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61245-foto-08211-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61245-foto-08211-197-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61282 | Conjunt del carrer Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-sant-llorenc | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX-XX | El carrer, malgrat contenir un cert nombre d'elements arquitectònics catalogats, ha estat molt modificat, tant en conjunt com en els seus edificis i no conserva l'essència dels carrers antics de Sant Feliu, com sí passa amb els carrers de Joan Maragall o de Pere Àlvarez. | Carrer situat al centre de la vila que té avui dia un trànsit considerable. Transcorre paral·lel al carrer Joan Maragall i a la carretera Laureà Miró. Arrenca del carrer Jacint Verdaguer per empalmar amb el carrer Torras i Bages. Aquesta posició estratègica des del punt de vista de les connexions viàries converteix aquest carrer en una artèria important de la ciutat, aspecte que està a la base del seu deteriorament en quant al patrimoni i la fisonomia del carrer. Està format per edificis d'una certa homogeneïtat pel que fa a l'alçada, els materials i la tipologia, malgrat que en la seva major part han estat molt modificats o, fins i tot, enderrocats per a la construcció de petits blocs de pisos.. Destaca l'edifici situat en els números 25-27, anomenat 'Latoneria J. Ribas i Cañameras' (fitxa 64). | 08211-234 | Carrer Sant Llorenç | 41.3808400,2.0488200 | 420466 | 4581472 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61282-foto-08211-234-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml