Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61213 | Festes de primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Les festes de primavera engloben l'Exposició Nacional de Roses i la Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat. L'Exposició Nacional de Roses permet veure gran varietat d'exemplars de roses en un marc de creació artística inqüestionable. Al voltant de l'Exposició Nacional de Roses es programen vàries activitats com conferències, demostracions d'art floral, concursos de roses professionals i amateurs, etc. Actualment, l'exposició se celebra als jardins del Palau Falguera, on s'exposen milers de roses de diferents varietats sota una gran carpa que les manté en l'atmosfera adequada. | 08211-165 | Sant Feliu de Llobregat | La primera Exposició de Roses es van celebrar l'any 1928 i va ser impulsada pel roserista santfeliuenc Pere Dot, que el 1925 havia obtingut per primer cop el Certificat d'Honor del Concurs Internacional de Bagatelle de París. Durant la Guerra Civil es va interrompre la continuïtat de l'exposició, que es va reprendre el 1949. En aquella època, es feia a la Unió Coral, i hi participaven grans roseristes com el mateix Dot o Camprubí i també el centre de producció de Torreblanca. A partir d'aquest moment, es van començar els concursos per afeccionats. Cal destacar que arran del 40è aniversari de l'exposició, el 1998, es va recuperar el Mercat del Roser que se celebra anualment al mes de febrer per promoure la venda de rosers. La Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat va néixer als anys 1980 per tal de posar en contacte el comerç i la indústria local i promocionar-los tot donant a conèixer a la ciutat els productes i serveis que s'hi fabriquen i distribueixen. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61213-foto-08211-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia que il·lustra aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 2006 - 35Data de la imatge: Maig de 2006Assumpte: Exposició Nacional de Roses als jardins del Palau FalgueraFotògraf: Paco FeriaFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat FOTO 2: Núm. imatge: 3455Data de la imatge: maig de 2001Assumpte: Visió dels estands de la Fira Comercial i Industrial a les Festes de Primavera.Fotògraf: Blas Serrano MirandaFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61215 | Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tardor-0 | - AMIGÓ, Eduard. 'El motiu del nostre poble'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 14 (Sant Feliu de Llobregat, maig 1981). P. 11. - AMIGÓ, Eduard. 'Una gran bèstia gens bèstia'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 21. - MERINO, Àngel. 'Violant de Bar y Guillem, dos gigantes para Sant Feliu'. El butlletí. Núm. 305 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1985). P. 9-10. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p. - VINYES I CID. Els Gegants Vells de Sant Feliu de Llobregat. Gegants 84. Hivern 2008. - 'El 12 d'octubre torna la Garsa'. El butlletí. Núm. 296 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1984). P. 11. - La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. | XX | La Festa de Tardor s'organitza entorn al dia 12 d'octubre i comença amb el lliurament del Mocador d'Honor, activitat que consisteix en reconèixer a un ciutadà o ciutadana per la seva implicació a les festes del municipi. Durant els dies que dura la festa se celebren vàries activitats tradicionals com el seguici, el correfoc, les matinades de grallers i trabucaires, el repic de campanes, la plantada de gegants, els cercaviles i l'escenificació de les llegendes populars de la vila, la diada castellera, els balls de bastons, les sardanes, els balls de festa, les havaneres i el rom cremat, el “mercat de l'alegria”, les representacions teatrals i els focs artificials. Cal destacar la forta col·laboració de les colles i agrupacions en l'organització dels diferents actes de la festa, en el manteniment d'antigues tradicions i en la integració de noves costums i personatges com els nous gegants de la Vila i les composicions musicals que els acompanyen. A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001. El Seguici d'inici de la festa i el ball d'entremesos que, en finalitzar aquest, té lloc a la plaça de Lluís Companys mereix una menció a part, ja que compta amb una producció musical pròpia i és, segurament, un dels esdeveniments més multitudinaris i valorats de la vila, tant pel públic infantil com per l'adult. | 08211-167 | Sant Feliu de Llobregat | Antigament, arreu de la comarca els habitants de Sant Feliu es coneixien com a “garses” per la seva qualitat de garrepes. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, als anys 1980 es van començar a recuperar tradicions i celebracions populars que havien estat silenciades durant el franquisme. Va ser així com Sant Feliu va recuperar l'animal que metafòricament l'havia caracteritzat configurant, amb cartró i ferro, una garsa de cinc metres de llargada i dos d'alçada que va començar a formar part del bestiari de foc català. Per altra banda, la tradició gegantera de Sant Feliu es remunta a l'antiga costum de llogar figures per èpoques determinades fins que l'ajuntament va decidir adquirir dos gegants. Uns anys més tard, aquests van desaparèixer, i el 1985 es va presentar l'actual parella formada per Violant de Bar i el Cavaller Guillem. Violant és un personatge històric del segle XIV i, en canvi, Guillem és llegendari. El tercer personatge, el Drac d'Olorda, s'interposa entre Guillem i Violant, però Guillem s'hi imposa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61215-foto-08211-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61215-foto-08211-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61232 | Fons bibliogràfic de les biblioteques escolars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-les-biblioteques-escolars | XX-XXI | Des de l'any 1996 l'ajuntament de Sant Feliu té en marxa un programa de biblioteques escolars consistent en posar a disposició del públic en general les biblioteques escolars en horari extraescolar de dilluns a divendres. Això permet utilitzar tant la bibliografia (consulta in situ) com els punts de connexió a internet. L'atenció al públic la fa un bibliotecari contractat a tal efecte. Aquest programa funciona pràcticament a totes les escoles públiques de primària de la ciutat. | 08211-184 | L'arribada de la democràcia va portar als ajuntaments a implicar-se en l'escolarització dels infants i joves i en la qualitat de l'ensenyament, així com a crear programes de ciutats educadores. És en aquest marc que l'any 1994 l'ajuntament de Sant Feliu va obrir una línia per dotar les biblioteques escolars de llibres i mobiliari per a ús dels estudiants, però també per a ús social en horari extraescolar. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | S'ha considerat de titularitat pública donat que totes les escoles de Sant Feliu són o públiques o concertades. | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||||
| 61113 | Catedral de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catedral-de-sant-llorenc | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ. 50 anys de la nova església. 1946-1996. Sant Feliu de Llobregat: Parròquia de Sant Llorenç, 1996. 77 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. 73 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'actual Catedral de Sant Llorenç està ubicada a la Plaça de la Vila, a l'extrem oposat a l'ajuntament i de cara a aquest. Una de les seves façanes laterals transcorre pel carrer de Pi i Margall mentre que l'altre dóna a un pati on es troba la seu l'Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut. L'edifici és de marcat estil historicista. Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta de creu llatina. Consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular i un cimbori poligonal sobre el creuer i lucernari. La façana principal presenta una portada en arc de mig punt recolzat a banda i banda sobre una parella de columnes de fust cilíndric amb una senzilla basa d'estil dòric i capitell amb motius florals d'inspiració medieval. Al timpà un conjunt escultòric narra un episodi del martiri de Sant Llorenç, el patró de la ciutat: el Sant, en posició central i dret, vestint la dalmàtica pròpia del diaca, l'àngel que pren la graella del martiri a l'esquerra i un personatge masculí a la dreta en posició agenollada. Al voltant del timpà, dues arquivoltes esculpides amb motius florals i geomètrics. A sobre d'aquest conjunt un finestral en arc de mig punt i triforat. Presenta quatre columnes amb capitells també d'inspiració medieval i gelosia. La part superior d'aquesta façana es remata amb una successió de petits arcs cecs i una gran motllura. Al costat esquerre d'aquesta façana s'aixeca el campanar construït a principis del segle XX. Té cinc pisos i és de planta quadrada a la base i poligonal als dos pisos superiors. L'interior es distribueix en tres naus: les dues laterals amb volta i la central amb enteixinat a la manera de les basíliques romanes. A mig creuer s'aixeca la cúpula que descansa sobre dos pilastres de la nau central i les dues de l'absis que inicien l'arc. El presbiteri se separa de la resta de l'església per una gran grada, i l'altar està aïllat de la paret. L'ornamentació del retaule es va desenvolupar de la mà del pintor Francisco Labarta. Està dividit en tres compartiments: el central, a l'absis, destinat a la imatge (pantocràtor), un plafó daurat emmarcat en marbre on es llegeix 'Nigra sum sed formosa', en combinació amb els dotze estels de Maria. Destaquen altres escenes evangelistes com la del judici i el martiri de Sant Llorenç als costats del mateix absis. Els murs de l'escala estan decorats amb pintures al fresc que representen el naixement de la verge i la visita de santa Isabel, i aquestes estan ambientades a l'ermita de la Salut i les muntanyes de Santa Creu. | 08211-65 | Plaça de la Vila / Carrer de Pi i Margall, 4 | Com és habitual en els llocs sagrats, l'antiga església parroquial projectada per l'arquitecte Francesc Renart i Arús (1822) i situada al mateix indret on trobem la catedral actual, va ser construïda sobre un temple encara més antic. Fins a la seva destrucció durant la guerra civil, l'església va ser encara objecte d'intervencions arquitectòniques, com la de Josep Simó Fontcoberta, que dissenyà una nova portada l'any 1862. El 1940 van iniciar les obres de construcció del nou edifici sota la direcció de l'arquitecte Josep Ros, i la consagració del nou temple es va fer sis anys més tard. El campanar va ser l'únic element que es va conservar del conjunt original de l'església, i es va integrar a la nova construcció feta de blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat. De gust neobizantí i caràcter historicista, l'edifici té tres naus, creuer i lucernari. Els constructors foren Ernest Claramunt, primer, i Adjutori Mitjans, més tard. L'ornamentació va ser a càrrec del pintor Francisco Labarta. El 2004 es va decretar la constitució del nou bisbat de Sant Feliu, que elevava al rang de catedral l'església parroquial de Sant Llorenç. | 41.3809300,2.0458800 | 420220 | 4581484 | 1940 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Ros i Ros, arquitecte; | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61080 | Escultura en bronze als Jardins del Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-bronze-als-jardins-del-palau-falguera | XXI | Escultura realitzada en bronze sobre base de ciment. Consta d'un cos de forma irregular que recorda el cos d'una figura humana estirada amb el tors redreçat. Als seus extrems se situen elements de reminiscències florals. Tot el conjunt té un tractament de superfície en forma d'espatulat i picat groller que dóna lloc a una textura rugosa. La base de ciment sobre la que recolza la figura de bronze té una forma de flor de quatre pètals molt estilitzada. | 08211-32 | Carrer Falguera, 2-8 | L'escultura és obra d'un artista japonès, d'Osaka, en Keiju Kawashima. La seva presència a Sant Feliu s'explica per la relació d'un artista local, en Lluís Sans, amb grups d'artistes d'aquesta ciutat nipona. Aquesta relació ha promogut intercanvis d'experiències artístiques, dels quals l'escultura que ens ocupa n'és un bon exemple. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 2003 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61080-foto-08211-32-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Keiju Kawashima | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61111 | Casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamiliar-de-josefa-serra-de-molins | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2000 | Habitatge cantoner entre mitgeres de planta rectangular, amb planta i pis i terrat a la catalana. A la façana del carrer Torras i Bages hi té un petit jardí de la mateixa amplada que la casa. Aquest tret constitueix un clar element diferenciador entre aquesta casa i les que l'envolten, que ocupen tot el solar amb la construcció. El barri de ferro que orienta l'ingrés està situat al carrer de Vidal i Ribas. L'emmarca un petit mur irregular que presenta una composició de còdols de riu en la seva part superior. Aquesta decoració continua sobre la barana corba del jardí i ens recorda el recurs emprat també a les cases d'en Molins del passeig de Jacint Verdaguer. L'edifici presenta a les dues façanes diverses obertures coronades per una imposta en forma de triangle truncat similars a les de la casa del costat, però en comptes d'optar-se per la decoració ceràmica, s'ha tornat a utilitzar el recurs dels còdols de riu. Al costat llarg de la casa, que dóna al carrer Torras i Bages, un balcó descentrat fa un petit porxo sobre la porta d'entrada. És un balcó tancat per balustres de secció quadrangular. Al costat curt, a la banda del carrer Vidal i Ribas, trobem un petit balcó a la planta pis amb barana de ferro forjat i que allotja una sola porta d'aspecte llarg i estret. A la part superior hi ha una cornisa motllurada i denticulada sobre la que veiem un ràfec decorat en la seva part visible amb rajoles de terracota situades en escata. Per sobre la tanca del terrat, feta d'obra i amb una decoració de garlandes traçades amb còdols de riu encastats. Aquesta tècnica fa pensar que el constructor fou, un cop més, Josep Molins. | 08211-63 | Carrer de Vidal i Ribas, 2 - Carrer de Torras i Bages | Casa projectada per Gabriel Borrell l'any 1918. Per la forma que pren la decoració ceràmica podria estar feta per Molins. | 41.3809400,2.0469900 | 420313 | 4581485 | 1918 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat dóna un sol número d'inventari (19204) a un conjunt de cases contigües, però dispars: la que fa cantonada entre els carrers Vidal i Ribas i Torras i Bages (fitxa 63), la de Torras i Bages núm. 15 (fitxa 159) i les de Torras i Bages núm. 17-19. Ens ha semblat més correcte, en aquesta base de dades, tractar-les per separat, ja que responen a esquemes arquitectònics diferents. En tot cas el conjunt està declarat BCIL. Lògicament a totes les fitxes apareix el mateix número al camp del núm. d'inventari. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61138 | Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera | Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad”. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. HERNÁNDEZ, Cèlia. “Intrigues palatines amb tints electorals”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. MOLINS, Jaume. “Conspiracions aristocràtiques a can Falguera”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. | XVII-XIX | Està restaurat i, interiorment, adaptat a la seva nova funcionalitat | Casa senyorial als quatre vents, de grans dimensions situada en una finca enjardinada (veure fitxa 128). L'edifici és de planta rectangular, tot i que la gran terrassa de la planta noble, que li és paral·lela, es desenvolupa als extrems perpendicularment, donant una forma d'U al conjunt. En alçada, l'estructura és de planta baixa i dos pisos. El Palau presenta dues façanes: la que dóna al carrer de Falguera i la que es pot contemplar des dels jardins. Aquesta última, anomenada també “façana del llac o del jardí” és més abarrocada, presenta més elements decoratius i és la que dóna al palau el caràcter sumptuós que encara conserva (veure fitxa 126). La façana del carrer Falguera es caracteritza per la seva gran austeritat. En planta baixa presenta una obertura central en forma d'arc rebaixat amb esplandit. Al centre de l'arc se situa l'escut de can Falguera. A banda i banda, diverses portes i finestres, entre les quals s'hi troba la que permetia el pas del carruatge. Al primer pis, finestres i portes a petits balcons que coincideixen en la seva posició amb la línia marcada per les obertures de la planta baixa. Al pis superior, finestres de petites dimensions. Però és la cara de ponent la que dóna la millor perspectiva del Palau com a casa senyorial. Situats als jardins i mirant cap a l'edifici veiem el llac que presideix la construcció, de forma allargada i amb els costats curts lobulats. Al bell mig del llac una escultura del deu Neptú, obra de Dubray (veure fitxa 228). Altres escultures decoren diversos punts de l'exterior de la finca (veure fitxes 125 i 227). Coincidint visualment amb l'eix central longitudinal del llac se situa l'eix central de la façana, encapçalada pel punt en què s'uneixen els dos brancals d'escala que arrencant del jardí conflueixen a l'escalinata central que dóna accés a la gran terrassa de la planta noble. Aquesta terrassa transcorre paral·lela a la façana fins que en els seus extrems s'endinsa en el jardí i traça una perpendicular a la façana. Sota la terrassa, en planta baixa, es desenvolupa una galeria d'arcs escarsers que es prolonga per les ales laterals de la terrassa i que crea una porxada. La terrassa, amb vistes al jardí, està delimitada per balustrada de ceràmica amb pilars intercalats, sobre els quals se situen florons de terracota. En façana, l'eix central està clarament remarcat per la presència d'una gran porta emmarcada per pilastres i per sobre de la qual se superposen una sèrie d'elements que en destaquen la centralitat: una fornícula de terracota amb una dona que representa l'abundància, el rellotge i, coronant el conjunt, l'escut de la família Falguera (veure fitxa 131). Aquesta porta central és la que dóna accés des del jardí a una de les sales més emblemàtiques del palau, el saló dels Àustria (veure fitxa 129). A banda i banda d'aquest eix central trobem diverses obertures: a la primera planta portes que donen pas a diferents sales de la planta noble i al pis superior finestres. Destaca també la presència de dos baixrelleus de terracota que representen una al·legoria de l'agricultura i la jardineria. A l'extrem sud de la casa, i separada d'ella per uns pocs metres de terrassa, trobem la capella del palau (veure fitxa 130). A l'ala nord, i en planta baixa, s'hi ubicaven les cavallerisses. Actualment és en un d'aquests espais on es guarda, exposada al públic, la carrossa dels Marquesos de Castellbell (veure fitxa 127). Els jardins són de disseny vuitcentista i cal remarcar-ne el llac situat just al centre de la U i els plàtans centenaris que formen un embolcall vegetal al conjunt arquitectònic. A l'exterior hi ha diverses escultures. La qualitat arquitectònica de l'edifici és molt irregular però queda presidida per l'espectacularitat de la façana del llac i les terrasses que s'obren als jardins en contraposició a la simplicitat absoluta de la façana del carrer de Falguera. | 08211-90 | Carrer de Falguera, 2-8 | L'any 1636, Jaume Falguera originari d'un mas de Plegamans i instal·lat a Barcelona on s'havia enriquit gràcies a les seves activitats comercials, va decidir fer una forta inversió en l'adquisició a Sant Feliu d'una finca , situada en el camí ral. La compra l'entenia també com una via de prestigi i ascensió social, perquè Jaume Falguera sabia abans de l'adquisició de la finca que aquesta població era un lloc de pas i aturada de les personalitats que, procedents de Madrid, viatjaven a Barcelona. En aquell moment , segons el document de compra, l'edifici estava integrat per dues cases contigües amb portals oberts al camí ral, amb pati, hort, corral, un pou i un trull. Al l'entorn de l'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement. Pel costat del camí ral, la casa ja tenia una sola façana que unia les dues cases inicials i, adossades a l'edifici s'hi havien construït 5 cases amb els seus respectius patis al darrera, pel costat nord i n'hi havia quatre al costat sud, la darrera de les quals estava endinsada respecte de la línia del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, Josepa Falguera, propietària de la casa va decidir fer-hi una gran reforma. Per tal de fer-la més gran, va incorporar les cinc cases al conjunt i, amb la finalitat de donar-li unitat, i va ordenar la construcció de la façana del llac. És d'un estil, eclèctic, que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb d'altres romàntics. Els diferents elements decoratius són de terracota, i representen l'horta, el jardí o l'abundància, mentre que sobre les portes i a les sanefes, s'hi poden observar motius vegetals. Al mateix temps, es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del palau. L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior en el lloc on hi havia hagut dues cases. Van deixar la paret sud cega, atès que encara hi havia unes altres cases de les quals els Càrcer no en podien disposar. El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases, les va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert. La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa, va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial, després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals. Les diferents dependències estaven decorades amb mobles de qualitat, molts d'ells del segle XIX. De les parets penjaven quadres i un gran tapís que el virrei Amat havia portat del Perú. I sobre els mobles hi havia objectes de plata i de porcellana. El palau es va convertir en un important centre social on s'hi feien festes a les que assistien les més importants autoritats del país, al mateix temps que perdia definitivament el seu caràcter d'explotació agrícola. La darrera reforma de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el palau en centre cultural, on hi ha l'Escola de Música. S'ha canviat el lloc de les escales interiors i s'han reforçat sostres i estructures. A la part nord s'hi ha construït un auditori mentre que, al costat contrari, adossada a la capella s'hi ha aixecat una construcció de nova planta destinada a sala d'exposicions. S'ha donat unitat a la façana del carrer Falguera mentre que el projecte ha respectat la façana del llac. Avui dia el Palau Falguera és la seu de l'Escola Municipal de Música. Té un auditori, bucs d'assaig i acull també alguns serveis municipals (Cultura, Educació i Infància). | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Conservava un volum del famós dietari del Baró de Maldà, el Calaix de Sastre , en el qual es feia una descripció de l'antic Palau i dels seus jardins. | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61173 | Palau Falguera. Escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escultures | - BRU, Josepa; MALO, Pilar; MARTINEZ, Natividad. Coneguem els arbres de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. P. 164. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX i XX | A l'interior del recinte del Palau Falguera trobem diverses escultures ubicades diferents punts del jardí. La més important és l'escultura del Déu Bacus, al costat de la capella, que, pel seu valor històric i artístic té una fitxa a part (fitxa número 227). També destaca la figura de Neptú ubicada a l'estany (fitxa número 228). A banda d'aquestes dues escultures amb fitxa pròpia, els jardins del Palau Falguera tenen un parell d'escultures més. Una, situada aproximadament al centre dels actuals jardins, representa al deu Apol·lo. És d'inspiració clàssica i està esculpida en marbre blanc i a tamany natural. Du la indumentària d'un caçador i està tocada per una corona de llorer per sobre dels cabells enrinxolats. El personatge està assegut sobre unes roques i amb el peu sobre una serp i dur l'estoig de les fletxes o carcaix al costat. Actualment té la ma dreta trencada. L'altra escultura es troba al costat de la porta d'entrada i representa un nen semidespullat que porta al cap i subjectat amb les dues mans un objecte del qual avui dia només se'n conserva una part. Hi havia una altra escultura en el primer replà de l'escala que puja des de l'extrem de l'edifici annex cap a la terrassa. Estava dins una fornícula que encara es conserva, però l'escultura ha desaparegut. Representava dos nens nus jugant. | 08211-125 | Carrer de Falguera, 2-6 | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors desconeguts | 99|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61174 | Palau Falguera. Façana del Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-facana-del-jardi | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX | Aquesta façana data de la segona meitat del segle XIX, quan es va ampliar el palau. L'estructura compositiva de la façana del jardí és regular i simètrica, i s'articula entorn a un cos central lleugerament més alt que els laterals. El conjunt de la façana té un estil eclèctic que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb elements romàntics. Si ens allunyem de la façana, visualment hi ha un predomini de la doble escalinata que dóna accés al primer pis i dels cos d'aquest, mentre que la planta baixa queda pràcticament oculta a la vista, en una porxada sota l'escalinata. Aquesta darrera s'obra a una gran terrassa tancada amb balustrada que transcorre al llarg de tota la façana. En aquesta, l'element de més pes és l'eix de la porta central, destacat per una sèrie d'elements que es superposen seguint una línia vertical: per sobre de la porta una fornícula ovalada de terracota amb una figura de dóna que representa l'Abundància, seguida d'un gran rellotge i, coronant l'edifici, l'escut de la família. La porta està flanquejada per quatre pilastres amb capitell compost. A banda i banda d'aquesta porta principal, que dóna al Saló dels Àustria, hi ha una galeria de portes que permeten l'accés a diferents salons. Són totes rectangulars i presenten una decoració a la part superior a base de motius florals fets en terracota. Les dues que flanquegen la porta principal presenten, per sobra, un espai rectangular que acull un baixrelleu de terracota que al·legoritza la jardineria i l'agricultura. Per contra, les portes dels extrems no tenen cap tipus de decoració. A la part superior, un fris decorat amb motllures separa el cos de l'edifici de la barana amb balustrada del terrat. | 08211-126 | Carrer de Falguera, 2-6 | La façana del Palau Falguer a tal com la veiem avui dia es va fer als voltants del 1870 i està superposada a l'edifici existent ja anteriorment. Cal recordar que l'edifici del palau era fruit de l'annexió de propietats adjacents i d'ampliacions de diferents èpoques. Així doncs, la façana va ser l'element que va permetre unificar i donar coherència a tot el conjunt. La reforma la va promoure la llavors Josepa Falguera, que, pels volts de la dècada dels anys 60 del segle XIX va recuperar les diverses cases adjacents al palau i va fer importants reformes orientades a dotar la propietat d'un caràcter senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1870 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61175 | Palau Falguera. Carrossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-carrossa | - CAPSIR, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Sant Feliu de Llobregat (sense data d'edició) - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII | Carrossa d'origen italià. La seva caixa té forma convexa, i descansa sobre quatre corretges que la subjecten a mitjançant les ballestes respectives. De les quatre rodes, les dues del davant són més petites i s'articulen amb el bastidor a través dels eixos, el davanter dels quals subjecta la giratòria que permet maniobrar del carruatge i sustentar un segon eix s'uneix el pescant des d'on es condueix el vehicle. La restauració va permetre recuperar els daurats originals de les motllures i els farratges i també el nacre incrustat en els plafons de la caixa. A més dels motius ornamentals, sanefes i garlandes, que en decoren la carcassa, destaquen alguns elements iconogràfics com l'emblema dels Amat i la Corona del Marquesat representats al blasó de les dues portelles d'accés. | 08211-127 | Carrer de Falguera, 2-6 | La carrossa que actualment conserva el Palau Falguera, data del segle XVIII. És procedent d'Itàlia i respon a l'estil Lluís XVI. Va arribar a Barcelona l'any 1798 en motiu d'un casament de la família Amat i en nombroses ocasions va ser utilitzada com a carruatge del Santíssim a les processons de Corpus. Quan el 1932 va néixer el Museu de les Arts decoratives al Palau de Pedralbes de Barcelona, aquest acollia una col·lecció de carruatges de les cases senyorials barcelonines més distingides, entre les quals s'exhibia la del marquès de Castellbell. Després de la Guerra Civil, Salvador Villalonga va recuperar la carrossa, heretat dels seus avantpassats, i des de llavors s'ha conservat a la finca de can Falguera. La peça va ser restaurada per Frederic d'Oultremont quan va ser adquirida, juntament amb el Palau, per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. A tall d'anècdota pot comentar-se que la carrossa ha estat participant en els darrers anys a la festa dels Tres Tombs, que se celebra amb motiu de la diada de Sant Antoni Abat. Sortia, però, en anys alterns, ja que requeria d'un tractament costós de la fusta per tal que tingués la flexibilitat suficient per aguantar els tombs. Actualment està en exhibició als espais que havien estat les cavallerisses del palau, a la seva ala nord. Està en una sala petita (poc més gran que la mateixa carrossa) i tancada per tres dels quatre costats. Només és possible observar-la a través del vidre que tanca un dels costats de la peça. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-3.jpg | Legal | Rococó|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 97|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61176 | Palau Falguera. Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-jardi | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XVII-XVIII | El jardí del Palau Falguera s'acosta, estèticament, als cànons del jardí francès. Aquest es caracteritza bàsicament per la simetria de la seva organització, però també per la integració d'espais d'aigua a les zones verdes, l'existència de terrasses sobrealçades que permeten la visualització del conjunt en un sol cop d'ull i l'aparició d'escultures decoratives al llarg dels passeigs. Quant a la vegetació, hi trobem arbres ornamentals com els plataners, les palmeres o els xiprers, arbres típics de la zona (alzina, pi blanc i llorer), i també alguns fruiters i plantes aromàtiques que formaven part de l'antic hort. | 08211-128 | Carrer de Falguera, 2-6 | Els jardins del Palau Falguera tenien originàriament més de 3 hectàrees i arribaven fins al riu en direcció a ponent. La propietat comptava amb una zona enjardinada que eren les més properes a la casa, però es tractava sobretot una finca dedicada al cultiu d'arbres fruiters. A principis del segle XX la propietat ja va perdre una part dels terrenys a causa del traçat del carrer Ramon i Cajal. Però continuava essent d'una gran extensió. És als anys 60 del segle XX quan la família Vilallonga va vendre una part important per a la seva urbanització, sorgint així el barri de Falguera. Amb aquesta operació es va perdre la zona de conreu de fruiters i també una part de jardí. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61176-foto-08211-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61176-foto-08211-128-2.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 98|101|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61177 | Palau Falguera. Saló dels Àustries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-salo-dels-austries | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XVIII | Sala de mitjanes dimensions i de planta rectangular. El saló dels Àustries és la sala principal del palau. Té sis portes d'accés enfrontades dos a dos: una des de la gran terrassa que dóna al jardí; l'altra des del hall interior que condueix a les escales; i dues més a cadascuna de les parets laterals que comuniquen amb les sales contigües. Parets i sostre estan profusament decorats amb pintures realitzades a finals del segle XVIII o principis del XIX. La part inferior de les parets de la sala està decorada amb un sòcol pintat que representa un entramat de marqueteria. L'alçada de les parets es decora amb representacions de passatges bíblics (Jonàs i la Balena, Jesús guarint un cec, etc) que es troben bàsicament sobre les portes d'accés i representacions de formes geomètriques i arquitectòniques, com columnes amb capitells. Hi ha un predomini clar dels tons ocres, grisos i daurats. El conjunt mostra un cert “horror vacui”. Actualment els llenços de paret que resten sense decorar corresponien a espais on s'ubicaven tapissos. El terra és encara ara el parquet original. | 08211-129 | Carrer de Falguera, 2-6 | La sala, tal com la veiem avui dia, sembla fruit d'alguna reforma duta a terme a finals del segle XVIII o principis del XIX, i és significativa, tant pel seu nom com per la seva decoració, del que anava agafant el palau en la vida social de la noblesa del moment i de la voluntat dels seus propietaris de dotar-lo d'un caràcter senyorial.. Avui dia la sala té un ús social i, com la resta del conjunt, és propietat de l'Ajuntament. . S'hi fan actes culturals i s'hi celebren casaments. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61178 | Palau Falguera. Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-capella | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XIX | La capella ha estat subjecte d'una gran restauració | La capella del Palau Falguera està situada a l'extrem sud del Palau a l'alçada de la terrassa de la planta noble. Es tracta d'un edifici aïllat de mitjanes dimensions, d'estil eclèctic propi del romanticisme vuitcentista que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior amb una decoració més austera i interior molt abarrocat. A l'exterior imita l'estil renaixentista, amb un atri paral·lel a la façana sud del palau que consta de cinc arcs, cadascun dels quals descansa en un parell de pilars de secció quadrangular flanquejats per dues columnes de fust cilíndric molt prim i un capitell de motius florals (fulles d'acant). Per sota de l'atri se situa la façana, perforada per tres portes compostes de dues fulles corredisses, cadascuna d'elles en correspondència amb un dels tres cossos que formen la capella, el central i dos laterals. A la porta d'entrada principal hi trobem un magnífic vitrall de colors. La decoració està feta amb pa d'or. Les dues façanes laterals estan decorades amb impostes de pilastres d'un cert relleu i una finestra en arc de mig punt. Per dintre, els tres cossos de la capella es comuniquen a través de portes corredisses amb vitralls de colors que permeten individualitzar els espais. El més important és el cos central, de planta el·líptica i inspirat en les esglésies barroques italianes. Aquesta és la sala que contenia l'altar, situat davant de l'entrada i és la més rica en decoració. Hi predominen els colors daurat i blau turquesa. El terra està fet de mosaic de petites tessel·les que dibuixen motius florals i geomètrics en tons blancs, grisos i ocres envoltant dos coloms enfrontats. La coberta és una cúpula amb lluerna, que proporciona una llum zenital a l'espai i està decorada amb pintures que representen àngels en posició de cantar, d'estil italianitzant sobre fons daurat. Entre la cúpula i les parets hi ha una cornisa motllurada amb un motiu decoratiu a base de filigrana floral daurada. Les parets presenten impostes de pilastres barroques que arrenquen del sòcol i arriben a l'inici de la cornisa de la cúpula. Tenen motllures daurades i l'interior decorat amb filigrana també daurada. Es rematen amb un capitell daurat de fulles d'acant amb una creu grega emmarcada. Les portes que donen accés als espais laterals de la capella també estan profusament decorades de la banda d'aquest espai central. Presenten una cornisa a la part superior suportada sobre mènsules daurades que cauen a banda i banda de la porta. Sobre la cornisa hi ha una decoració molt barroca, a base de motius florals i, en posició central, un espai ara buit en el que hi havia hagut un escut. Els cossos laterals són força més senzills i no presenten decoració a les parets. El terra és també de mosaic. El del costat oest és de forma rectangular amb els quatre angles arrodonits. Destaca la sortida que té a l'espai oposat a la porta que comunica amb l'espai central, que condueix a una balconada sobre el jardí. El de la banda est és de forma octogonal. Després de l'adquisició del Palau per part de l'ajuntament i la consegüent restauració, a la capella se li va annexar per la part posterior una construcció de nova planta que fa de petita sala d'exposicions i a la qual es pot accedir tant des de la capella com des dels jardins del Palau a la planta baixa. | 08211-130 | Carrer de Falguera, 2-6 | La Capella del Palau Falguera va ser construïda al 1890 per Joaquin de Càrcer. Es diu que el cos central de la mateixa, el més guarnit i on es trobava l'altar, era reservat exclusivament als marquesos. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, la vall baixa del Llobregat va ser un destí atractiu d'inversió pels burgesos barcelonins, que compraven terres i masos a la pagesia local per la situació privilegiada dels seus terrenys. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joaquín de Càrcer | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61179 | Palau Falguera. Escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escut | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII-XIX | L'escut dels Falguera es localitza al centre superior de la façana del Palau, coronant-la. Es tracta d'una escultura de forma ovalada que, a la part superior està rematada amb un elm amb plomall envoltat de motius vegetals i, per baix, descansa sobre una garlanda també esculpida amb motius igualment vegetals. El blasó és d'estil francès. Els elements més característics que el configuren es troben precisament al blasó i són tres fulles de falguera, a la part inferior, i, a sobre, tres abelles. Les falgueres fan al·lusió al nom de la casa i les abelles simbolitzen la laboriositat, el treball i la constància. Tot el blasó està envoltat per motius vegetals. | 08211-131 | Carrer de Falguera, 2-6 | Aquest element coronava ja la nova façana que Josepa Falguera va fer a finals del segle XIX amb la intenció d'unificar el conjunt de la propietat immoble i dotar-la d'un aire senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||
| 61164 | Palau Municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-municipal-desports | XX | Edifici de grans dimensions de planta rectangular i forma cúbica. Està format per una zona de serveis (recepció, vestuaris, dutxes, etc) i la pista de joc amb grades per unes 900 persones, que és la part més singular. Aquesta zona està coberta per una sèrie de cubs translúcids delimitats per pilars de secció quadrada que donen a la Rambla de la Marquesa de Castellbell. La coberta està constituïda per una sèrie de petites voltes que vistes frontalment donen la sensació de successió d'arcs de mig punt fets amb materials també translúcids. | 08211-116 | Carrer Santiago Russinyol s/n, cantonada Rambla de la Marquesa de Castellbell, 17-35 | El Palau Municipal d'Esports de Sant Feliu de Llobregat, obra de l'arquitecte Lluís Millet i Serra, va ser inaugurat al maig de 1985. Es va concebre des del seu origen com un edifici multifuncional, amb prioritat per a la pràctica esportiva, però amb possibilitat de desenvolupar-hi altres activitats, com concerts, sopars, festes o altres. En el seu moment , als inicis de la democràcia, la construcció d'aquest equipament va omplir una important mancança de la ciutat. | 41.3810200,2.0514100 | 420683 | 4581489 | 1985 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61164-foto-08211-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Millet i Serra | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61257 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 198 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-198 | XIX-XX | Tot i que l'estat de conservació de l'estructura és correcte, l'edifici pateix d'una certa manca de manteniment i neteja. | Edifici de mitjanes dimensions situat en un petita parcel·la força estreta. És de planta rectangular i està cobert amb terrat a la catalana. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos, tot i que la seva alçada (superior a la de la majoria d'edificis d'aquest carrer) es veu accentuada per l'acabament superior de la façana. La façana s'organitza en dues rengleres verticals d'obertures perfectament superposades. Les de la planta baixa són porta i finestra respectivament. Les dels pisos superiors són portes que donen a sengles balcons En aquest cas tenen una petita decoració a base d'una motllura que recorre la façana transversalment amb línies sinuoses tot destacant les portes. Els balcons són de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. A la part superior se superposen tres elements: una petita cornisa de motllures, un petit fris amb sanefa esgrafiada i espiralls que delaten la cambra d'aire, un petit ràfec de motllures i teules i el parapet del terrat. Aquest dibuixa unes formes sinuoses que arrenquen de dues peanyes de secció quadrada situades als extrems i que sostenen uns gerros. El parapet es fa més alt a la part central de l'edifici i en l'espai que es crea presenta un ócul protegit amb estructura de ferro forjat i flanquejat per unes impostes que es projecten per sobre de la línia del parapet. | 08211-209 | Carretera Laureà Miró, 198 | 41.3809700,2.0441500 | 420076 | 4581490 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61257-foto-08211-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61257-foto-08211-209-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61110 | Casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins (Vidal i Ribas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamiliar-de-josefa-serra-de-molins-vidal-i-ribas | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2000 | Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular i configurat per planta baixa, pis i terrat a la catalana. A la planta baixa presenta un sòcol que arriba fins a l'alçada de la base de les finestres. Hi té porta central flanquejada per una finestra a cada banda. Totes tres obertures presenten a la part superior una decoració en forma de trapezi regular sobre el qual se situen tres rajoles de ceràmica vidriada de tons verdosos i motius naturalistes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. També trobem una imposició de rajola en color verd a banda i banda d'aquestes finestres, a la seva part alta. Al pis superior un altra cop es destaca l'eix central del conjunt a partir de la presència d'un petit balcó d'una porta amb barana de ferro forjat i suportat sobre mènsules que moren al parament de forma esglaonada. El frontal de la plataforma del balcó té igualment una decoració ceràmica de tons verdosos que combina peces llises amb d'altres amb motius naturalistes. A banda i banda del balcó se situen dues finestres amb un ampit que simula suportar-se sobre un arc rebaixat cec. Les obertures de la planta baixa i del primer pis coincideixen en la seva ubicació sobre un eix vertical. A la part superior de l'edifici es troben els elements que més caràcter atorguen al conjunt. En el límit entre el final del cos del pis i la barana del parapet de la terrassa superior se situa un ràfec suportat en una galeria d'arcs cecs i al centre de cadascun dels arcs se situa un espirall circular fet de ceràmica vidriada de tons verds reproduint motius similars als de les rajoles de les finestres de la planta baixa. A d'interstici entre la forma arrodonida de l'arc i la línia recta del ràfec es creen petits triangles o carcanyols decorats amb fragments de ceràmica vidriada de color blau. Per últim, el parament de la terrassa a la catalana de la part superior es decora amb una sanefa de motius geomètrics feta amb ceràmica blava. La tendència d'aquestes motius és horitzontal, tot i que a la part central, coincidint amb la línia de la porta i el balcó, els motius mantenen una línia vertical. L'estudiosa Mercè Vidal considera aquesta casa com una mostra de la transició que expressa Borrell del modernisme al noucentisme. Aquest edifici manté diferències d'estil notables amb la casa que Josefa Serra havia fet construir el mateix any just al costat. | 08211-62 | Carrer de Vidal i Ribas, 4 | La casa va ser encarregada per Josefa Serra de Molins a l'arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1918. Per la seva decoració recorda molt la casa situada als números 12-12 del carrer Carreretes (fitxa número 3), projectada també per Gabriel Borrell. | 41.3810100,2.0469900 | 420313 | 4581492 | 1918 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61089 | Cases d'en Molins (Jacint Verdaguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-molins-jacint-verdaguer | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | És un conjunt de 6 cases amb algunes diferències entre elles pel que fa a la conservació. | Es tracta d'un conjunt de sis cases unifamiliars de petites dimensions projectades per Gabriel Borrell i Cardona i executades pel contractista Molins. Enllaçades en fila entre mitgeres, són precedides per un petit jardí i consten de planta baixa i pis. A destacar especialment el predomini de les línies corbes, presents en el remat de les façanes, en la forma arquejada de les finestres (que recorda les de les cases d'en Molins del Passeig Bertrand –fitxa 69), en la forma dels balcons i el altres elements decoratius. Les cases s'estructuren en planta baixa i pis. En planta baixa les cases presenten obertures rectangulars. Al primer pis hi ha un petit balcó de formes arrodonides i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés tenen forma d'arc rebaixat lleugerament trilobulat i estan decorades amb una imposta perimetral. Per sobre la línia de façana juga amb formes arrodonides i l'espai que es genera es decora amb un element fet a base de ceràmica vidriada. Les tanques de les cases concentren gran part de la decoració de filiació modernista. Així trobem aplicació de ceràmica trencada procedent de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues a la part superior de la tanca i aplicació de còdols de riu en tots els elements d'obra que separen les propietats del carrer. A més, es va jugar amb el color dels còdols per crear motius geomètrics i, fins i tot, per posar la data de construcció en xifres romanes (MCMXII). | 08211-41 | Carrer de Jacint Verdaguer, 17-27 | Conjunt de sis cases de clara inspiració modernista projectades per l'aleshores arquitecte municipal Gabriel Borrell i realitzades pel contractista Molins. Diversos indicis apunten que el resultat final és, pel que fa a la decoració, fruit de l'empremta del constructor més que no pas de l'arquitecte. Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins la qual, sovint, dotava les obres amb un toc personal amb la introducció de cromatismes per mitjà de la ceràmica o amb la utilització de materials com els còdols de riu i les pedres. | 41.3811100,2.0497400 | 420543 | 4581501 | 1909-12 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61286 | Habitatges al carrer Falguera 9-23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera-9-23 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Conjunt de set cases de petites dimensions que tenen característiques comunes. Es tracta d'habitatges entre mitgeres. Són de planta rectangular i coberta a dues aigües. En alçada s'estructuren en planta baixa i pis i tenen, per tant, la mateixa alçada. Solen tenir en planta baixa dues obertures tot i que, en alguns casos, aquest nivell de la façana ha estat molt modificat per donar cabuda a comerços. En el pis superior totes presenten un balcó petit de plataforma rectangular i amb barana de ferro forjat. Els ràfecs també plantegen certa homogeneïtat. No solen presentar motius ornamentals. Malgrat que algunes d'elles han estat molt reformades, donen idea del tipus de construcció que va predominar en aquest carrer a finals del segle XIX i principis del XX que, de fet, seguia tradicions anteriors. | 08211-238 | Carrer Falguera, 9-23 | Juntament amb el barri del Centre, el barri de Falguera es correspon amb l'espai originari de la vila. Per emfatitzar això es pot recordar, per exemple, que al segle XVIII rebia el nom de Carrer Major, i també de 'Carretera Antiga' i 'Camí Reial. Certament, l'antic Camí Reial que venia de València i es dirigia a Barcelona, passava per l'actual carrer de Falguera i, en arribar a la plaça del mercat es bifurcava en dos ramals. Un es dirigia a Sant Joan i, l'altre, seguint l'actual trajecte dels carrers de Josep M. De Molina i Joan Maragall, s'enfilava cap a Sant Just. Aquest fet demostra com Sant Feliu, quan encara no era parròquia, estava en contacte amb les esglésies de Sant Just i Sant Joan. A principis del segle XVII, el tros de camí reial que corresponia a l'actual carrer de Falguera, hi havia diverses cases, entre elles les de la rectoria. Més endavant, durant la mateixa centúria es va construir el Palau Falguera. Durant el segle XVIII, va ser conegut com a carrer Major, carretera Antiga o camí Reial, fins que es va començar a anomenar carrer de Falguera fent referència a la gran propietat que albergava. | 41.3811500,2.0433000 | 420005 | 4581511 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61286-foto-08211-238-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61117 | Cases Bertrand noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bertrand-noves | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un conjunt de sis cases no gaire grans, adossades, de planta baixa i pis, amb jardí a la part posterior, que conformen una illa d'habitatges. Estan coberts amb terrat a la catalana. En planta baixa presenten una successió d'obertures (una porta i dues finestres amb reixa per a cada habitatge) en forma d'arc carpanell lleugerament lobulat d'estètica modernista. Els batents de les portes són també de clara inspiració modernista. La superfície de la façana està estucada imitant carreus de pedra. El pis superior presenta per a cada habitatge un balcó amb plataforma d'angles arrodonits i tancat amb barana de ferro forjat El frontal de la plataforma està decorat amb ceràmica vidriada blanca i blava. Les dues portes que donen accés als balcons tenen idèntica forma a les de la planta baixa. Per sobre d'elles i a una mica de distància, un petit filet ondulat de rajoletes i trencadís s'encasta a la façana i ressegueix la forma de la part superior de les obertures de totes les cases, unificant així el conjunt. La mateixa rajoleta l'observem en la decoració de sanefes verticals estretes que emmarquen les portes arrencant de la depressió de la forma ondulada horitzontal. L'espai de façana que queda entre les portes del balcó central s'omple amb esgrafiats grans i vistosos de motius florals en garlanda i indica la data de construcció dels edificis (1912). La part superior de la construcció adopta també amb formes ondulades i es remata amb una motllura coberta amb trencadís de ceràmica vidriada de tons blaus, verds i blancs. El conjunt mostra altres detalls de clara inspiració modernista, com la decoració dels batents de les portes a base de motius florals i línies corbes i entrellaçades o els poms. | 08211-69 | Passeig de Bertrand, 1-11 | Les conegudes casetes Molins del carrer Passeig de Bertrand van ser encarregades per Josefa Serra de Molins, esposa del contractista d'obres Josep Molins, al llavors arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1907. Borrell havia estat el responsable de dissenyar el pla d'eixample (o pla geomètric) del municipi aprovat el 1904, i el conjunt arquitectònic que ens ocupa va representar un exemple tipològic típic de molts pobles de la zona que estaven en constant creixement. Les obres van ser executades pel constructor Josep Molins un any més tard, i es van acabar el 1912, data que consta en la façana central del passeig Bertrand. La rajola que decora les cases procedia de la fàbrica Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat. | 41.3812200,2.0475000 | 420356 | 4581515 | 1907 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona (arquitecte) i Josep Molins (contractista) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61130 | Cal Doctor Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-marti | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cal Doctor Martí és una propietat oberta als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i en una cantonada s'aixeca una torre-mirador que dóna accés a la terrassa superior. És de planta quadrada i teulada a quatre aigües culminada per un pinacle. La façana principal té una escalinata que acaba en terrassa amb balustres per accedir a l'interior de la casa. Les façanes tenen nombroses obertures distribuïdes de forma irregular. Crida l'atenció el fet que mentre algunes d'elles es tanquen en arc rodó, d'altres són rectangulars. Aquestes darreres presenten a la part superior un trencaaigües en forma de petita cornisa suportada sobre mènsules. | 08211-82 | Carrer de Pi i Margall, 14 / Carrer de Vidal i Ribas, 6 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. La casa que el doctor Martí va encarregar a l'arquitecte Salvador Valeri el 1926 és una mostra del tipus d'edificació que es pretenia desenvolupar dins el projecte de reforma i urbanització que del clos de can Nadal, frenat a conseqüència del crac econòmic que es va produir al final de la dècada. | 41.3812200,2.0472400 | 420334 | 4581515 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61258 | Habitatges a la carretera Laureà Miró 212-214 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-a-la-carretera-laurea-miro-212-214 | XIX-XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i cobert amb terrat a la catalana. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos. La planta baixa, molt reformada, presenta dues obertures grans flanquejant una altra de més petita. El primer i el segon pis queden visualment unificats per la presència de pilastres amb base i capitell que recorren longitudinalment els dos cossos de la façana i que estan presents als extrems i al centre. Les dues del centre s'uneixen en un punt central i creen un espai on s'ubica un escut de blasó rodó rodejat de motius vegetals molt estilitzats. Dins de blasó s'aprecia, en posició central, un relleu en forma de guardiola rodejat de petits escuts de blasó francès antic. El coronament de la façana es resol en barana de balustres amb peanyes intercalades que suporten pinyes decoratives de pedra. Pel que fa a l'estructura dels diferents pisos, destaca la presència de balcons petits entre les pilastres. Són de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Els del primer pis se sustenten sobre el ràfec de la planta baixa i les portes que els donen accés estan decorades per una imposta perimetral en forma de pilastra estriada. Els del segon pis se suporten sobre conjunts de dues mènsules i les portes d'accés no presenten decoració. | 08211-210 | Carretera Laureà Miró, 212-214 | 41.3811900,2.0438500 | 420051 | 4581515 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61258-foto-08211-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61258-foto-08211-210-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIS LLOBREGAT | Desconegut | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 61194 | Casa Llorenç Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-molins | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Modificada per addició d'una planta | Casa de petites dimensions, de planta rectangular i amb planta baixa i dos pisos. Originalment la casa només tenia planta i pis, però després de la postguerra es va fer una remunta. A banda de la façana principal, té una façana lateral pel fet de que per aquesta banda l'edifici dóna als jardins de les cases del Passeig Bertrand, cosa que va permetre obrir en aquest costat finestres. A la planta baixa presenta una gran porta (avui d'accés a un comerç) d'arc rebaixat flanquejada per dues portes més petites en arc deprimit. A sobre d'aquestes dues portes més petites hi ha unes obertures o sobreportes pentagonals amb llinda i reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha un balcó central de formes arrodonides amb barana de ferro forjat. Al pis superior, afegit posteriorment, hi ha obertures rectangulars. La teulada, a dues vessants, planteja un ràfec a la part superior de l'edifici. El cos inferior de la façana es distingeix del que correspon al primer pis pels carreus que aporten un relleu diferenciat al mur. | 08211-146 | Carrer de Pi i Margall, 16 | La faceta professional de Gabriel Borrell i Cardona com a arquitecte i urbanista fou destacada tant pels projectes desenvolupats com per la important tasca realitzada en les àrees de l'ensenyament i de la recerca. Des de principis del segle XX va ser arquitecte municipal de Sant Feliu, Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins. Llorenç Molins, fill del contractista Josep Molins i Cañameras, va encarregar a Gabriel Borrell el projecte de casa seva al carrer de Pi i Maragall. | 41.3812400,2.0473800 | 420346 | 4581517 | 1916 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61181 | Habitatge al carrer Falguera 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-falguera-25 | Tot i que estructuralment l'edifici presenta un bon estat de conservació, la remodelació de què ha estat objecte presenta certes reticències | Habitatge de petites dimensions entre mitgeres molt reformat, de planta baixa i pis. En planta baixa destaca una porta gran en posició central i forma d'arc rebaixat. Està flanquejada per dues portes rectilínies, Al pis superior un balcó desplaçat cap a l'esquerra, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. A l'altre costat una senzilla finestra. L'element més destacat és segurament la cornisa i el ràfec de la part superior de l'edifici. | 08211-133 | Carrer Falguera 25 | 41.3812400,2.0431700 | 419994 | 4581521 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61181-foto-08211-133-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 61287 | Habitatges al carrer Falguera 10-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera-10-20 | XIX-XX | Tot i que els habitatges tenen un excel·lent estat de conservació, alguns han estat molt modificats o restaurats per renovar la seva funcionalitat com a habitatges. | Conjunt de sis habitatges de petites dimensions entre mitgeres. Són de planta rectangular i estan coberts a dues aigües. En alçada s'estructuren en planta baixa i pis amb una obertura senzilla a la planta baixa i un petit balcó al pis superior. Malgrat que alguns han estat molt reformats, tots conserven l'essència de la fisonomia del carrer Falguera a finals del segle XIX i principis del 20. Destaca el número 10, per la decoració de ceràmica vidriada a la part superior de la porta a balcó del primer pis. Està feta a base de la successió de rajoles de tons blaus, ocres i blancs que dibuixen una sanefa de motius geomètrics d'aspecte calidoscòpic. També resulta singular la part superior de l'edifici. Consta d'un ràfec suportat sobre mènsules i per sobre un parapet d'obra que amaga el teulat a la catalana. Els seus extrems es decoren amb pinyes de terracota. Al seu costat el número 12 és l'únic que encara conserva la tortugada que, en els números posteriors ja ha desaparegut. | 08211-239 | Carrer Falguera, 10-20 | 41.3812600,2.0429400 | 419975 | 4581524 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61287-foto-08211-239-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61050 | Residència d'Ernest Claramunt - Actual seu de la Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dernest-claramunt-actual-seu-de-la-creu-roja | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un edifici cantoner de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos i d'aspecte supositivament ordenat i geomètric pel que fa al seu exterior. El conjunt arquitectònic d'Ernest Claramunt, se situa entre el carrer de Pi i Maragall i el passeig Bertrand, davant de les casetes de Molins. La seva planta és de forma irregular per adaptar-se a la parcel·la cantonera i per la forma arrodonida que se li dóna a la cantonada. Està cobert amb terrat a la catalana i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Compositivament la part de major pes visual es troba en el xamfrà arrodonit, que pren el paper d'eix central, amb les façanes laterals flanquejant-lo. En aquesta part de l'edifici trobem a cada pis obertures rectangulars esveltes en forma de finestres balconeres coronades per garlandes de motius florals de tendència naturalista que interrompen el caràcter estàtic de la resta del conjunt. Culminant aquest sector de la façana trobem un gran escut que recolza sobre la garlanda de la finestra inferior. Té un blasó ovalat de superfície llisa i buida i està emmarcat per motius també vegetals en forma de voluta. Tot aquest xamfrà està visualment delimitat i separat de les façanes laterals per pilastres que recorren tota la vertical de l'edifici i que simulen estar fetes a base de carreus de pedra. Les altres dos façanes tenen en planta baixa portes i finestres en forma d'arc de mig punt i balconades als dos pisos superiors, cadascuna amb tres portes d'accés de forma rectangular. El conjunt es remata amb un fris que correspon a la cambra d'aire, una gran cornisa i balustrada entre pilars que sustenten florons en forma de gerro. | 08211-2 | Passeig de Bertrand, 4 / Carrer de Pi i Margall, 20 | La casa va ser residència d'Ernest Claramunt, contractista i promotor d'obres nascut a Sant Feliu de Llobregat que se la va fer construir l'any 1925. Ernest Claramunt va ser contractista de bona part de les obres de Josep Maria Jujol, llavors arquitecte municipal de Sant Joan Despí. | 41.3813300,2.0478900 | 420389 | 4581527 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61050-foto-08211-2-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61165 | Masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XV-XX | Actualment només una part de la masia (en la que s'hi ubica un restaurant) està en servei. Aquesta zona té un millor estat de conservació. La resta de l'edifici està pitjor conservat. | Masia formada per dos cossos d'alçada diferent. El més alt presenta planta baixa, pis i golfes, mentre que el més baix és de planta baixa i pis. Tots dos cossos tenen teulada a dues aigües. La ubicació de la masia no permet veure actualment totes les seves façanes. La que es veu des del carrer de la Rectoria és el lateral de tots dos cossos. En el més baix s'hi ubica una porta en arc de mig punt adovellat lleugerament desplaçada cap a la dreta. Al seu costat una petita porta quadrangular dóna també accés a l'edifici. Per sobre hi ha una petita finestra de forma rectangular i el ràfec que forma l'acabament de la teulada. Al cos més alt destaca la presència d'una finestra gòtica en forma d'arc conopial amb motllures polilobulades a l'intradós. Els brancals de l'arc presenten a la part superior uns petits capitells amb motius florals. És evident que aquesta finestra pertany a una etapa anterior de l'edifici. La resta de les obertures que es poden apreciar en aquest cos són més senzilles i de forma rectangular. | 08211-117 | Plaça Lluís Companys | Aquesta masia és considerada l'edifici més antic de Sant Feliu de Llobregat i aquest fet, unit a la seva ubicació, ha fet pensar alguns investigadors que en aquest emplaçament estaria el nucli de l'antiga vila de Sant Feliu de Llobregat. | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquesta masia és també coneguda amb el nom de Cal Camets. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61166 | Finestra gótica de la masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-la-masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIV o XV | Malgrat el bon estat de conservació d'aquesta finestra, alguns elements funcionals d'incorporació recent (finestra de lames, persiana enrotllable, etc) provoquen certa distorsió. | Finestra gòtica situada a la façana lateral del cos més alt de la masia Granja Grané. Es tracta d'un element que segurament formava part d'una fase anterior d'aquesta mateixa edificació, ja que el seu estil és més antic que el del conjunt de la masia. Morfològicament la finestra és estreta i es desenvolupa en forma de fals arc conopial, ja que no fa descàrrega. Presenta una motllura polilobulada a l'intradós. L'arc recolza sobre brancals de pedra que, a la seva part superior, presenten una mena de petit capitell decorat amb motius vegetals. La finestra té, a la part inferior, un ampit motllurat. | 08211-118 | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part d'una masia catalogada i declarada BCIL. | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61265 | Habitatge al carrer de la Rectoria 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-la-rectoria-5-7 | Habitatge de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. La teulada sembla a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. En alçada s'estructura en planta baixa i dos pisos. En planta baixa té dues portes: una rectangular, segurament molt modificada per la presència continuada de comerços i l'altre que resulta ser l'element més interessant de la construcció, doncs es tracta d'una porta en arc de mig punt adovellada. Al primer pis hi ha dues petites finestres gairebé quadrades sense cap element ornamental. La teulada fa un petit ràfec amb tortugada. | 08211-217 | Carrer de la Rectoria, 5-7 | 41.3813700,2.0452100 | 420165 | 4581534 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61265-foto-08211-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61265-foto-08211-217-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||
| 61201 | Escultura davant de Can Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-davant-de-can-ricart | - Arxiu Comarcal Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Exposició escultures Giménez-Sauras 1987. Invitació inauguració monument 11 de setembre. | XX | Actualment l'escultura presenta pintades d'aerosol que caldria netejar. A banda, d'això, l'estat de conservació és correcte. | Giménez-Sauras, en aquella època, utilitzava majoritàriament el bronze per construir formes geomètriques, i aquesta escultura n'és un bon exemple. Segons comentava el mateix artista en el moment de la inauguració de l'obra «yo uso estos años un lenguaje más racional, pero buscando una poética en el espacio. El tamaño de las piezas tiene un papel importante, está en función del espacio donde se ha de situar». Per altra banda, Giménez-Sauras torna a fer èmfasi al concepte espai i la seva definició: «Por ahí va la historia, a través de un juego, de un diálogo con estas planchas metálicas, queda patente que la materia y el tiempo pierden valor en favor del espacio y lo atemporal; aparecen vías hacia lo metafísico, las piezas ya no tienen el carácter corpóreo y objetual de años anteriores. Dada su simplicidad y condición como definidoras de espacio, será delicada su ubicación, pues cualquier elemento extraño puede incidir en su definición». | 08211-153 | Plaça de Lluís Companys | L'any 1987 es va instal·lar una escultura de l'escultor saragossà Jerónimo Giménez-Sauras davant l'entrada principal de can Ricart, guarnint l'espai que anys més tard serviria d'entrada a la plaça de Lluís Companys. | 41.3813800,2.0453000 | 420172 | 4581535 | 1987 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61201-foto-08211-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61201-foto-08211-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jerónimo Gimenez-Sauras | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61149 | Habitatge del carrer de Pi i Maragall, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-pi-i-maragall-28 | XX | Edifici de mitjanes dimensions, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos i teulada a la catalana. Construcció sòbria que incorpora elements decoratius propis de principis del segle XX, molts dels quals remeten a l'historicisme. La façana segueix un eix de simetria vertical de posició central. La planta baixa presenta diverses obertures rectangulars amb una llinda decorada amb garlanda vegetal. Les obertures de la part central estan coronades per una imposta de motllura en forma de frontó que contribueix a omplir una part de la façana que, altrament, hagués quedat buida. Per sobre, cada pis presenta, ordenats simètricament, dos balcons amb barana de ferro forjat i dos finestres. La part més destacable és el coronament de l'edifici, amb balustrada i un cos central d'obra opaca més elevat. | 08211-101 | Carrer de Pi i Margall, 28-30 | 41.3814300,2.0483300 | 420426 | 4581538 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61149-foto-08211-101-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 61281 | Habitatges al carrer de la Rectoria 9-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-de-la-rectoria-9-17 | XIX-XX | Alguns dels edificis que integren aquest conjunt han estat molt modificats per adaptar-los a noves funcionalitats, especialment comercials. | Conjunt d'edificis de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i coberts a dues aigües. També mantenen com a element comú l'estructura en alçada, de planta baixa i pis i alguns elements constructius, com ara la tortugada seguint el voraviu de la teulada. Són una mostra de les construccions tradicionals de Sant Feliu entre els tombants del segle XIX i el XX. | 08211-233 | Carrer de la Rectoria, 9-17 | 41.3814200,2.0451800 | 420162 | 4581539 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61281-foto-08211-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61281-foto-08211-233-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61099 | Can Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ricart | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Al gener, obres a can Ricart'. El butlletí. Núm. 288 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1983). P. 4. - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Can Ricart, inaugurat'. El butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 8-9. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Antic mas actualment ubicat al centre de la ciutat, de mitjanes dimensions, que ha sofert nombroses modificacions. L'edifici presenta el seu accés principal a l'entrada de la plaça de Lluís Companys, on originalment se situava el jardí, i des d'on s'observa la distribució simètrica dels seus cossos. El central, de planta baixa i dos pisos, i els laterals, més baixos. La porta d'accés principal se situa al cos central. Està flanquejada per finestres, algunes ubicades ja als cossos laterals de l'edifici, de menys alçada. Al segon pis hi ha un petit balcó just sobre la vertical de la porta d'accés. Té una porta i és de plataforma rectangular, tancat amb barana de ferro forjat. A banda i banda se situen diverses finestres. Finalment, al pis superior, corresponent a la part més alta del cos central, hi ha tres petits balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures són de caràcter molt sobri. L'estructura neoclàssica original es fa visible, precisament, en aquests element. Pel que fa a la façana del carrer de la Rectoria, on també trobem una porta d'accés, destacar només la presència de quatre petits balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. L'interior està adaptat a la seva nova funcionalitat i inclou entre d'altres, sales d'exposició. | 08211-51 | Carrer de la Rectoria, 4-6 / Plaça de Lluís Companys | Masia del segle XIX que des del 1989 és seu del casal de cultura de la ciutat. Des d'aleshores allotja, a més de les dependències de l'administració local, diverses sales d'exposicions. Als inicis del segle XXI s'hi va instal·lar al pis superior l'emissora Ràdio Sant Feliu. | 41.3814400,2.0454300 | 420183 | 4581541 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Ricart és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61151 | Habitatge del carrer Pi i Margall, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-pi-i-margall-38 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Edifici de mitjanes dimensions de planta i dos pisos i coberta a dues aigües. Destaca pels dos cossos que integren la façana i la divideixen verticalment en dos parts asimètriques. Al cos vertical més ampla trobem, a planta baixa, la porta d'accés a l'habitatge, un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i una petita galeria d'arcs de mig punt a la part superior. El cos contigu, més estret, té en planta baixa una obertura més gran, actualment una entrada de cotxes. Per sobre d'aquesta, al primer pis, una finestra rectangular, i al segon una finestra en arc de mig punt, més llarga que les del cos anteriorment descrit, trencant així el repartiment visual en franges horitzontals que es corresponen amb les diferents plantes. El conjunt es corona amb una motllura composta de denticulats amb tortugada. | 08211-103 | Pi i Margall, 38 | 41.3815300,2.0487000 | 420457 | 4581548 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61151-foto-08211-103-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 61100 | Habitatges del carrer Falguera 32-38Conjunt d'habitatges del carrer Falguera 32-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-falguera-32-38-conjunt-dhabitatges-del-carrer-falguera-32-38 | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVIII-XIX | La conservació 'regular' respon al fet que les cases estan actualment molt reformades tant quant als elements exteriors com a l'estructura interior. | Conjunt de quatre cases entre mitgeres de planta rectangular. A la part posterior tenen un petit pati. Les taulades són a dues aigües, amb la carena paral·lela a la façana. Tenen planta i pis visualment separats per una petita motllura que, do forma idèntica, recorre les quatre façanes. També són idèntiques les distribució de les obertures (portes i finestres), que formen un eix de simetria cada dues cases (la 32 i la 34 per una banda i la 36 i 38 per una altra). A la planta baixa trobem a un lateral la porta d'accés i al costat, una finestra rectangular. Sobre aquestes, les dues finestres també rectangulars del pis. També és idèntica l'alçada i el petit ràfec de totes quatre cases, cosa que contribueix a accentuar la unitat del conjunt. | 08211-52 | Carrer Falguera, 32-38 | 41.3815500,2.0425300 | 419941 | 4581556 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Les cases tenen un aspecte molt reformat, però respecten l'estructura original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61210 | Bust de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-la-republica | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'El bust de la República, un símbol recuperat'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993). P. 15. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Llorenç Sans. Fitxes per ordre cronològic. 1931-1933. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Llorenç Sans. Carpeta artistes. Ref. Joan Bausili. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. U. Inst. 30939. Reportatges fotogràfics. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. U. Inst. 30960. Reportatges fotogràfics. | XX | El bust de la República, esculpit pel santfeliuenc Joan Bausili i Mayol (nascut el 1884 a Sant Feliu de Llobregat), es va inaugurar el dia 9 d'agost de 1931 en un dels actes de la Festa Major amb la presència de vàries personalitats i autoritats del país com el President de la Generalitat. L'escultura es va ubicar a la plaça de la República (actual plaça de la Vila) fins l'inici del franquisme, quan va ser amagada. Es va recuperar l'any 1993, essent instal·lada en un nou espai, la Plaça de Lluís Companys, el mateix dia de la seva inauguració (18 d'abril). | 08211-162 | Plaça de Lluís Companys | Quan es va proclamar la Segona República l'any 1931, Sant Feliu va passar a anomenar-se 'Roses de Llobregat'. El clima general de l'època es basava en una actitud moderna que fomentava la formació estètica i cívica i, així doncs, es donava importància a les escoles i biblioteques, els museus, la llengua i la literatura, les tradicions, etc. En aquesta època es van produir transformacions de la ciutat com la construcció del campanar de la parròquia i l'enderrocament de les cases del costat, la substitució de l'element ornamental que presidia la plaça o l'aparició del Butlletí Amics de l'Art i de les Lletres. | 41.3815900,2.0455400 | 420193 | 4581558 | 1931 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61210-foto-08211-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Bausili i Mayol | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61280 | Habitatge al carrer de la Rectoria 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-la-rectoria-8-10 | XIX-XX | La casa ha estat molt modificada, tant en façana com en el seu interior. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i cobert a dues aigües. S'estructura en planta baixa i pis. A la planta baixa presenta dues portes, una de més grans dimensions. Totes dues tenen forma d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha un petit balcó i una finestra. La part superior de l'edifici té una cornisa motllurada u deixa veure les teules de la teulada. | 08211-232 | Carrer de la Rectoria, 10 | 41.3816000,2.0453200 | 420174 | 4581559 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61280-foto-08211-232-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Tot i que el BCIL ressenyat en aquesta fitxa engloba els números 8 i 10 del carrer de la Rectoria, l'edifici corresponent al número 8 ha estat enderrocat i al seu lloc s'està fent una altra construcció de nova planta. . | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 61064 | Casino Santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 5-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1981). P. 10-11. | XIX | El casino santfeliuenc és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i estil neoclàssic. Té una façana molt simètrica a la que s'hi arriba mitjançant una escalinata emmarcada per balustres. Al pis superior hi ha un balcó també amb balustrada que acull tres portes de forma rectangular. A la part superior destaca l'existència d'un frontó molt ben delimitat per frisos de policromia diferent a la resta de l'edifici. A sobre dels tres vèrtex del frontó s'hi ubiquen elements decoratius en forma de poms florals esfèrics. Avui dia, l'aspecte cromàtic del seu exterior és força diferent a l'original, però l'edifici en sí, representa un exemple arquitectònic entorn al qual s'organitzà part del pla d'Eixample de Gabriel Borrell i Cardona uns anys més tard. | 08211-16 | Carrer de Joan Batllori, 6 / Carretera de Laureà Miró | Durant l'últim terç del segle XIX, la vida social de la població s'evidencia a través de la constitució de diverses associacions cíviques com el Casino, que es constitueix l'any 1879, l'Ateneu Lliure del Llobregat (1881) i la Unió Coral (1892) -altrament coneguda com 'El Coro'-. Totes elles representen un motiu difusor del moviment catalanista en una època marcada per la Restauració Borbònica i ofereixen gran varietat d'activitats com la lectura de la premsa diària local, nacional i internacional, l'organització de partides i campionats de dòmino o escacs, els assaig de cant coral, les representacions teatrals, la projecció de pel·lícules, la realització d'excursions i la creació d'escoles. La que ens ocupa ara aplegava inicialment la classe benestant (industrials, terratinents, etc). La primera seu del Casino se situà a la carretera de Laureà Miró (1879), però dos anys més tard es traslladà al carrer de Joan Batllori. El nou edifici va ser construït per les famílies Molins i Palet. | 41.3816600,2.0444200 | 420099 | 4581567 | 1881 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61064-foto-08211-16-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61049 | La Unió Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-coral | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustín. «El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992). Quaderns d'Història núm. 6. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992. 84 p. - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1997. 203 p. - BALETA I MAYLINCH. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 150 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'El Coro és casa de tothom'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 23. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. - 100 anys de La Unió Coral. 1892-1992. Sant Feliu de Llobregat: La Unió Coral. 1992. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. | XX | Restauració any 2000 | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel al costat llarg de la construcció. En alçada presenta planta, pis i golfes o mansardes. La façana principal dona al passeig Bertrand. Aquí trobem en planta baixa cinc grans obertures en forma d'arc rebaixat, la central la porta d'accés. Estan emmarcades una a una per lesenes que ressegueixen la seva forma. Al primer pis trobem una balconada estreta tancada amb barana de ferro forjat. Està sustentat en dobles mènsules allargades que se situen en coincidència amb l'espai que hi ha entre les arcades del pis inferior, com si emmarquessin les pilastres de les lesenes. Les portes que donen accés al balcó tenen forma rectangular amb els angles de la part superior esglaonats i estan emmarcades dos a dos per lesenes que tornen a reproduir la forma que ja hem vist en planta baixa. A sobre de cada porta, en l'espai que deixa el traç de les lesenes, se situa un rebaix de forma circular, com una falsa rosassa. El conjunt es remata amb una petita cornisa motllurada seguida d'un parapet que amaga l'aigua de la teulada i que en la seva part central, coincidint per tant amb la porta d'accés a l'interior de l'edifici, traça un petit frontó. Tot aquest espai es decora amb rebaixos de formes geomètriques i els espiralls, de forma romboïdal, juguen un important paper decoratiu. Tot plegat es remata amb una important cornisa. Sobre els vèrtex del frontó veiem florons amb motius vegetals. Pel que fa a la façana del carrer Pi i Margall, correspon al costat curt del rectangle que forma la planta de l'edifici. Aquí trobem en planta baixa una porta central flanquejada per una finestra a banda i banda. Al primer pis veiem el la continuació de la balconada de la façana principal, amb les mateixes característiques i elements decoratius i estructurals a la base i a la façana. La part més destacada és la que correspon al frontó que dibuixen les aigües de la teulada. Aquest presenta cinc vanos en forma d'arc de mig punt, un més gran central flanquejat per altres més petits. Aquesta part presenta motius decoratius aplicats, com els escuts romboïdals que apareixen a la base de l'obertura central del frontó. Tant la cantonada com els extrems de l'edifici es rematen amb un estucat que imita carreus de pedra. | 08211-1 | Passeig de Bertrand, 13 / Carrer de Pi i Margall, 41 | L'edifici nou de la Unió Coral va ser inicialment encarregat a Salvador Valeri i Pupurull, qui l'any 1929 va fer un projecte del qual se'n conserva el dibuix. Es dóna la circumstància que aquest arquitecte ja havia fet alguna intervenció en aquest carrer, com són la residència d'Ernest Claramunt o Cal Doctor Martin. Per raons que desconeixem, finalment el seu projecte no es tirà endavant. L'edifici que es va construir va ser projectat per Gabriel Borrell. Inicialment l'edifici lluïa esgrafiats a la part del frontó que fa la façana de Pi i Margall entre altres punts. Eren fets a base de motius florals entrellaçats. L'entitat de La Unió Coral té el seu origen l'any 1876 amb l'associació Mutuo Apoyo que, seguint el moviment associatiu dels cors de Clavé, es forma per membres de la classe treballadora. L'associació amb aquest nom va quedar formalment constituïda l'any 1892 i inaugurà la seva seu en l'edifici que coneixem avui dia l'any 1904. Aquesta seu és un dels primers edificis que s'estableixen dins el pla d'eixample que es vertebrava entre el nucli antic de la població i la línia del ferrocarril, i esdevé model d'una nova imatge de modernitat. Dissenyada per l'arquitecte Gabriel Borrell, va ser construïda en dues fases (1906 i 1914). Fins al 1915 va tenir una sola planta. | 41.3817000,2.0475300 | 420359 | 4581568 | 1906-14 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61049-foto-08211-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCAS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61150 | Habitatges al carrer de Vidal i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-de-vidal-i-ribas | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Conjunt de quatre cases entre mitgeres que, malgrat les diferències pel que fa als acabats, presenten aspectes comuns. Són de petites dimensions, amb planta rectangular. Tot i que alguna ha estat objecte d'una remunta posterior, en principi s'estructuraven en alçada en planta baixa i pis. Presenten també el mateix esquema compositiu: la porta d'accés i una finestra en planta baixa, balcó al primer pis i un coronament carregat de creativitat. Destaca la casa Campreciós, situada al número 14. Presenta originals trencaaigües a tres de les obertures (potser la quarta l'ha perdut) i el coronament traça sobre el llenç de façana una imposta d'arc amb falsa clau i en el qual l'estuc forma la figura de mitja esfera solar amb raigs en la qual es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1921). | 08211-102 | Carrer de Vidal i Ribas, 12-18 | El carrer de Vidal i Ribas va experimentar, un cop aprovat el pla d'Eixample, una construcció considerable d'habitatges unifamiliars de planta baixa i pis disposats entre mitgeres. Molts dels projectes van ser elaborats per l'arquitecte Gabriel Borrell en la dècada dels anys vint del segle XX. La major part de les cases s'han anat transformant al llarg dels anys, cosa que ha fet que sovint es perdés el caràcter estilístic del moment en què van ser aixecades. No obstant això, encara podem detectar lleugeres influències de l'època del Modernisme. | 41.3817400,2.0471100 | 420324 | 4581573 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61150-foto-08211-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61150-foto-08211-102-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61169 | Habitatge a Laureà Miró cantonada carrer Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-laurea-miro-cantonada-carrer-batista | XX | Edifici entre mitgeres formant cantonada de planta rectangular amb planta i pis. La façana que dóna a la carretera té en planta baixa una única porta en forma d'arc rebaixat. Per sobre el balcó del pis superior recorre la façana. S'hi accedeix a través de dues portes en arc de mig punt amb un coronament en forma d'escut amb blasó ovalat i llis envoltat de motius florals. Als extrems d'aquesta façana veiem un estucat en forma de carreus. El coronament de l'edifici és força complex i consta de diverses parts transversals. Pel damunt de les finestres del primer pis veiem unes motllures sobre les quals es delata la cambra d'aire de l'edifici a través dels espiralls que hi són presents. Per sobre una cornisa motllurada separa visualment l'edifici del seu parapet superior. Aquest és de línies sinuoses amb una part central més elevada que conté també l'escut ovalat envoltat de motius vegetals que vèiem sobre les finestres del primer pis. Els sectors de menys alçada d'aquest parapet es coronen amb gerros de terracota acabats en pinacle. Aquesta estructura de coronament es repeteix a la façana lateral, que dóna al carrer Batista, on trobem també finestres com les del primer pis de la façana principal. | 08211-121 | Carretera Laureà Miró, 242 cantonada carrer Batista, 1 | 41.3817100,2.0431900 | 419996 | 4581574 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 61127 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-2 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. | 08211-79 | Carrer de Joan Batllori, 8-10 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia. Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928). Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats. | 41.3817600,2.0447600 | 420128 | 4581578 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 61103 | Habitatge al carrer Joan Batllori 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-batllori-13 | XX | Edifici d'habitatge de petites dimensions, de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures (dues portes amb entradeta d'esglaons i una finestra) vorejades per una petita imposta que, a la part superior, agafa major relleu i forma una mena de petit fris amb estries verticals . Al pis superior trobem una altra porta d'accés a un petit balcó de plataforma rectangular i tancat amb barana de ferro forjat. Aquí la porta presenta idèntica ornamentació que les de la planta baixa. Tres petits espiralls coronen el conjunt de l'obertura. Per sobre de tot plegat, se situa un falç òcul lobulat. Totes les obertures són molt estretes, cosa que remarca la verticalitat del conjunt. La construcció és molt senzilla i només es veu realçada pel coronament superior ondulat de forma trilobulada amb fris. Es tracta d'una de les diverses cases d'inspiració noucentista ubicada al carrer Joan Batllori, tot i que aquesta s'allunya de l'estil de les que l'envolten per l'absència de motius esgrafiats. | 08211-55 | Carrer de Joan Batllori, 13 | 41.3817700,2.0445000 | 420106 | 4581579 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||
| 61216 | Conjunt d'habitatges de Josefa Serra de Molins (Joan Batllori) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-de-josefa-serra-de-molins-joan-batllori | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos habitatges idèntics de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i terrat a la catalana, separades per un jardí. Totes dues presenten obertures amb decoració esgrafiada a la part superior en forma de garlandes vegetals. Una d'elles té balcons cantoners. En totes dues, la paret del terrat està decorada amb esgrafiats de drapejats de betes alternades amb cistells i està separada del cos de façana per un ràfec molt pronunciat amb rajola col·locada en forma d'escates. La presència d'un petit jardí a banda i banda permet veure les façanes laterals de les edificacions. El conjunt d'habitatges de Josefa Serra del carrer de Joan Batllori destaca sobretot per la simplicitat i precisió amb què són concebuts i la utilització de l'esgrafiat com a únic element ornamental. Aquestes característiques ens acosten a una arquitectura molt austera pròpia de l'estètica noucentista. | 08211-168 | Carrer de Joan Batllori 15-19 | La construcció d'aquesta casa correspon a l'etapa més clarament noucentista de l'arquitecte Gabriel Borrell. | 41.3818300,2.0446800 | 420121 | 4581585 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61216-foto-08211-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61216-foto-08211-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61216-foto-08211-168-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Els números 15 i 19 del carrer corresponen a les dues cases. El número 17, al seu torn, correspon al petit jardí que hi ha entre elles. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61155 | Habitatges al carrer Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera | XVIII | Conjunt de cases de petites dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, estretes i fondes, ubicades en parcel·les allargassades. Tot i que existeixen petites diferències entre elles, pesen més els elements comuns: totes són de planta baixa i pis, per tant d'alçada similar, amb teulada a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. Aquesta sol mantenir una estructura de porta d'accés i finestra a la planta baixa i dues finestres al pis superior. Destaca el ràfec generós que solen ostentar com a resultat de l'acabament de la teulada o bé en forma de cornisa a la part superior. A la número 58 hi ha un element destacat: es tracta d'un escut ubicat just a l'aresta entre la façana que dóna al carrer Falguera i la del carrer Joan Antoni Samaranch, a mitja alçada. L'escut recorda pels seus elements el dels Falguera. Com aquell, està coronat per un elm molt estilitzat i al blasó presenta les 3 abelles i les tres fulles de falguera, símbols de la laboriositat i del nom de la nissaga que dóna nom al carrer. Discrets motius vegetals envolten l'elm i el blasó. | 08211-107 | Carrer Falguera, 40-58 | 41.3819100,2.0423200 | 419924 | 4581597 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 61065 | Cases aparellades (Joan Rovira)Passeig Bertrand, 17-191920Autoria desconeguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-aparellades-joan-rovira-passeig-bertrand-17-19-1920-autoria-desconeguda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Restauració dècada 2000 | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta i pis i coberta plana que acull dos habitatges aparellats perfectament simètrics. La distribució de les obertures és molt regular i simètrica a les dues propietats: entrada principal i finestra resoltes en arc a la planta baixa i dues obertures que donen accés a un balcó a la planta pis, aquesta vegada de forma rectangular amb els angles arrodonits. Davant el predomini de línies rectes de la construcció, les baranes dels balcons, fetes en ferro forjat, es desenvolupen en línies corbes. A la part superior de la façana hi ha elements decoratius tipus 'Art Decó'. Consisteixen en cinc pilastres arrodonides per la part superior que ultrapassen la línia de façana. La del mig és de majors dimensions. Totes elles es defineixen mitjançant una sèrie de línies verticals o estries que les recorren i que formen a partir de la cornisa cap avall unes impostes separades entre sí i rematades amb una forma cúbica . Es tracta d'un estil modernista de caire geomètric proper al del grup d'artistes que van formar la Secessió Vienesa. La decoració a la resta de la façana és pràcticament inexistent i només es pot mencionar un petit fris que recorre horitzontalment els dos habitatges a l'alçada de la llum dels arcs de portes i finestres. | 08211-17 | Carrer de Bertrand, 17-19 | La casa ha estat recentment restaurada. | 41.3819900,2.0476400 | 420369 | 4581601 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61065-foto-08211-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||
| 61259 | Casa de veïns d'Eugeni Dotras (La Puntual) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-deugeni-dotras-la-puntual | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Edifici cantoner d'habitatges entre mitgeres que formen una construcció de considerables dimensions. La seva planta s'adapta al solar, tot agafant una forma trapezoïdal pràcticament triangular. S'estructura en alçada en planta baixa i tres pisos i està coronat per un terrat a la catalana tancat amb trams de balustrada intercalats per peanyes de secció quadrada. Destaca la tribuna del xamfrà a l'alçada del primer pis, que acull una forma de reminiscències modernistes. Una sèrie de petits balcons de plataforma rectangular motllurada en el frontal i barana de ferro forjat es distribueix per la part central de la façana que dóna a la carretera de forma arrenglerada. Als dos extrems d'aquesta mateixa façana trobem finestres protegides amb barana de ferro forjat, però sense balcó. Totes les obertures estan decorades amb imposta perimetral que es fa més ampla a la part superior, on s'ubica un estucat de motius vegetals. El coronament de la façana acull una sanefa estucada també amb motius vegetals que transcorre sota la balustrada del terrat. | 08211-211 | Carretera Laureà Miró, 229-235 | Casa projectada al 1925 per l'arquitecte Josep Pujoli Brull i construïda per l'empresa d'Estanislau Ximenis. En el seu moment va ser de les més altes construïdes a la carretera, modificant així l'skyline de la ciutat. Durant molts anys i fins fa poc s'hi va ubicar a un dels locals dels baixos una botiga que duia per nom 'La Puntual' i que va fer que tothom conegués l'edifici per aquest nom. | 41.3819800,2.0432400 | 420001 | 4581603 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61259-foto-08211-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61259-foto-08211-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61259-foto-08211-211-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Pujol i Brull (arquitecte) i l'empresa d'Estanislau Ximenis (execució de l'obra) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 61193 | Casa Eulàlia Ollé (vídua Donadoni) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-eulalia-olle-vidua-donadoni | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La casa Eulàlia Ollé es caracteritza per la seva austeritat. La seva composició és molt simètrica i es resol en planta i pis. En el cos inferior, la porta d'ingrés està flanquejada per dues finestres. Els carreus que doten de personalitat aquesta planta desapareixen al primer pis, on una balconada de ferro connecta tres obertures emmotllades, com les comentades anteriorment, en arc rebaixat. Finalment, el coronament de la façana trenca amb l'estaticisme del conjunt per mitjà d'una estructura sinuosa, una solució típica del modernisme. | 08211-145 | Passeig de Bertrand, 21, 23 i 25 | L'edifici va ser projectat pel mestre d'obres, Josep Masdeu. Originalment, a la planta baixa s'hi va ubicar una fàbrica que produïa objectes de paper (calendaris, llibretes, etc) i que avui dia ja no existeix. La casa d'Eulàlia Donadoni sovint era anomenada 'la fàbrica de les nines', pels motius amb els quals s'il·lustraven alguns dels articles de papereria que es fabricaven a la petita indústria situada a la planta baixa. Un cop desapareguda la fàbrica, es va construir un nou cos d'edifici al seu costat que imita el coronament ondulat de l'edifici original. | 41.3821300,2.0477600 | 420379 | 4581616 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61193-foto-08211-145-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Masdeu i Puigdemasas (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61109 | Ateneu santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - BALETA, Pere. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 159 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER I FONTANET, Jordi. L'Ateneu, 1881-2006 la utopia de la llibertat. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2006. 125 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. | XX | Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis dissenyat amb un llenguatge molt sobri. La planta baixa presenta un sòcol delimitat per un fris de motllures interromput al seu pas per les obertures. Aquestes estan curiosament plantejades, ja que les portes de la planta baixa, de forma rectangular, es fan coincidir perfectament amb les finestres del pis superior, en arc de mig punt, creant un efecte visual d'obertura única que va des de la planta baixa arriba al pis de l'edifici, interrompuda només per una peça rectangular entre ambdues parts que fa de llinda de la porta i de lleixa de la finestra superior. Entre les dues portes que utilitzen aquest recurs es troba una finestra rectangular que en la seva obertura presenta dues columnes petites i senzilles, de fust una mica bombat, que sustenten una llinda de grans dimensions en les que es pot llegir el nom de l'entitat, Ateneu Santfeliuenc. Les lletres estan fetes amb fragments de ceràmica vidriada de color blau sobre fons blanc i tenen una clara inspiració modernista. Van ser fetes per Vicenç Boloix i Nicolau, paleta de Sant Feliu i soci de l'Ateneu. Aquesta llinda fa alhora de lleixa de l'obertura de mig punt que s'hi troba a sobre. Formalment, la seu de l'Ateneu Santfeliuenc es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del moviment cultural vigent en l'època de la seva construcció: el noucentisme. Per altra banda, l'estendard de roba de seda que es conserva a l'interior, presenta diferents motius, alguns pintats i altres brodats, que actuen tot sovint com a metàfores representant la llibertat, el coneixement el treball, la força, la victòria i també la música, l'escultura i la pintura. | 08211-61 | Carrer de Vidal i Ribas, 23-25 | L' edifici, projectat per Climent Maynés (arquitecte municipal) l'any 1923, va ser executat per l'empresa familiar dels Boloix i la societat Albert Albertí, Germans. Formalment, es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del noucentisme, moviment cultural vigent en l'època. La seva construcció va propiciar un avenç per a l'entitat, no només en l'àmbit de les activitats de lleure, sinó també en les relacionades amb l'ensenyament. Les lletres amb el nom de l'entitat que llueixen a la façana, d'inspiració modernista, van ser refetes l'any 1997 per normalitzar al català el nom de l'entitat, però és va fer tot respectant el model original del seu autor, el paleta Vicenç Boloix i Nicolau. | 41.3821700,2.0468900 | 420306 | 4581621 | 1923-24 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés | Tot i que la titularitat actual de l'equipament és privada, actualment hi ha un conveni amb l'ajuntament de Sant Feliu que permet fer-ne un ús semipúblic. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||
| 61081 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 264 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-264 | XX | L'estructura de l'edifici presenta un bon estat de conservació, però la façana, especialment l'arrebossat que presenta, requereix d'algun manteniment. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i està cobert a dues vessants amb la carena paral·lela a la façana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. A la planta baixa trobem quatre portes d'accés a l'edifici molt senzilles, alternades amb finestres. Al primer pis presenta tres balcons ben centrats a la façana, cosa que els descentra respecte de les obertures de la planta baixa. Els tres balcons són petits, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés són molt senzilles. La part més ornamentada de la casa és el coronament de la façana. Aquest planteja una continuació del parament de la façana que simula un terrat a la catalana. A la part superior fa unes formes sinuoses a la part més alta de les quals se situen florons aparentment de terracota. El coronament del parapet es fa amb motllura de terracota del mateix color que els florons. Al mig de la façana consta la data de construcció de l'edifici (1925) emmarcada en un rectangle ornamentat. | 08211-33 | Carretera Laureà Miró, 264 | 41.3821900,2.0426400 | 419951 | 4581627 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61081-foto-08211-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61081-foto-08211-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc