Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61149 | Habitatge del carrer de Pi i Maragall, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-pi-i-maragall-28 | XX | Edifici de mitjanes dimensions, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos i teulada a la catalana. Construcció sòbria que incorpora elements decoratius propis de principis del segle XX, molts dels quals remeten a l'historicisme. La façana segueix un eix de simetria vertical de posició central. La planta baixa presenta diverses obertures rectangulars amb una llinda decorada amb garlanda vegetal. Les obertures de la part central estan coronades per una imposta de motllura en forma de frontó que contribueix a omplir una part de la façana que, altrament, hagués quedat buida. Per sobre, cada pis presenta, ordenats simètricament, dos balcons amb barana de ferro forjat i dos finestres. La part més destacable és el coronament de l'edifici, amb balustrada i un cos central d'obra opaca més elevat. | 08211-101 | Carrer de Pi i Margall, 28-30 | 41.3814300,2.0483300 | 420426 | 4581538 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61149-foto-08211-101-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61150 | Habitatges al carrer de Vidal i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-de-vidal-i-ribas | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Conjunt de quatre cases entre mitgeres que, malgrat les diferències pel que fa als acabats, presenten aspectes comuns. Són de petites dimensions, amb planta rectangular. Tot i que alguna ha estat objecte d'una remunta posterior, en principi s'estructuraven en alçada en planta baixa i pis. Presenten també el mateix esquema compositiu: la porta d'accés i una finestra en planta baixa, balcó al primer pis i un coronament carregat de creativitat. Destaca la casa Campreciós, situada al número 14. Presenta originals trencaaigües a tres de les obertures (potser la quarta l'ha perdut) i el coronament traça sobre el llenç de façana una imposta d'arc amb falsa clau i en el qual l'estuc forma la figura de mitja esfera solar amb raigs en la qual es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1921). | 08211-102 | Carrer de Vidal i Ribas, 12-18 | El carrer de Vidal i Ribas va experimentar, un cop aprovat el pla d'Eixample, una construcció considerable d'habitatges unifamiliars de planta baixa i pis disposats entre mitgeres. Molts dels projectes van ser elaborats per l'arquitecte Gabriel Borrell en la dècada dels anys vint del segle XX. La major part de les cases s'han anat transformant al llarg dels anys, cosa que ha fet que sovint es perdés el caràcter estilístic del moment en què van ser aixecades. No obstant això, encara podem detectar lleugeres influències de l'època del Modernisme. | 41.3817400,2.0471100 | 420324 | 4581573 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61150-foto-08211-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61150-foto-08211-102-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61151 | Habitatge del carrer Pi i Margall, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-pi-i-margall-38 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Edifici de mitjanes dimensions de planta i dos pisos i coberta a dues aigües. Destaca pels dos cossos que integren la façana i la divideixen verticalment en dos parts asimètriques. Al cos vertical més ampla trobem, a planta baixa, la porta d'accés a l'habitatge, un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i una petita galeria d'arcs de mig punt a la part superior. El cos contigu, més estret, té en planta baixa una obertura més gran, actualment una entrada de cotxes. Per sobre d'aquesta, al primer pis, una finestra rectangular, i al segon una finestra en arc de mig punt, més llarga que les del cos anteriorment descrit, trencant així el repartiment visual en franges horitzontals que es corresponen amb les diferents plantes. El conjunt es corona amb una motllura composta de denticulats amb tortugada. | 08211-103 | Pi i Margall, 38 | 41.3815300,2.0487000 | 420457 | 4581548 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61151-foto-08211-103-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61152 | Casa del carrer Verge de les Neus, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-48 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, semblant a altres que es donen en aquest mateix carrer o en altres contigus (C/ Santa Maria i Sant Antoni). És de planta rectangular, amb baixa i pis i coberta a dues aigües paral·leles a la façana. Aquesta està dividida en dos cossos horitzontals gràcies al diferent tractament de la paret: a baix, l'arrebossat més groller i amb estries vol donar a la casa un aire de major solidesa. A dalt, l'arrebossat no té cap relleu. En planta baixa presenta una senzilla porta d'accés i al costat una altra obertura més gran, avui dia d'entrada de cotxes. El pis superior té una porta a petit balcó rectangular i barana de ferro forjat i una finestra. Totes dues són rectangulars i estan lleugerament decorades per un filet amb relleu d'estuc, a base de triangles que formen una ziga-zaga. Aquest filet crea un rectangle més alt que les obertures. A la part superior l'edifici presenta una imposta horitzontal al llarg de tota la façana amb una decoració d'estuc amb motius florals. La petita cornisa que crea aquesta imposta conté els espiralls de la d'aire. Just per sobre hi ha un voladís que arrenca de la paret amb teules vermelles sota de les quals hi ha una sèrie de motllures, creant l'aparença de ràfec. | 08211-104 | Carrer Verge de les Neus, 48 | Cases de principis del segle XX. | 41.3790500,2.0417900 | 419876 | 4581280 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61152-foto-08211-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61153 | Casa del carrer Verge de les Neus, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-51 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | La casa es presenta molt reformada, motiu pel qual hem optat per qualificar l'estat de conservació de regular, malgrat que la seva estructura té una bona conservació | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana es presenta molt remodelada en quant als seus acabaments. A la planta baixa trobem una porta d'accés a l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes. Totes dues tenen forma quadrangular. Al primer pis, dues obertures també quadrangulars, una és una porta sobre balcó molt petit amb barana de recent factura i l'altra una finestra que conserva la seva jardinera de ceràmica vidriada amb motius geomètrics i predomini dels tons blau, ocre i blanc. Al pis superior hi ha tres finestres en arc de mig punt arrenglerades a l'alçada de la clau de l'arc, però essent la central més llarga. | 08211-105 | Carrer Verge de les Neus, 51 | Cases de principis del segle XX. | 41.3789700,2.0420100 | 419894 | 4581270 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61153-foto-08211-105-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Els elements de tradició modernista es limiten a les rajoles de ceràmica vidriada que decora la jardinera de la finestra del primer pis. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61154 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua | XVIII | Aquesta capella, de petites dimensions, està situat dins el recinte enjardinat i tancat de la masia de Can Llobera. Té planta rectangular i teulada a doble vessant amb la carena paral·lela a l'eix longitudinal de la nau. És de nau única i presenta a la façana principal una porta rectangular amb llinda i brancals de carreus de pedra que destaquen sobre l'arrebossat de la resta del parament. Per sobre de la porta es troba una rosassa. Els murs laterals són opacs. Originalment presentava un petit campanar d'espadanya. | 08211-106 | Passeig dels Pins, 2 | Hi ha notícies d'aquesta capella des del segle XVIII. Pertanyia a la Torre Talavera, coneguda també com Can Llobera o Can Llovera. | 41.3853500,2.0441000 | 420077 | 4581977 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61154-foto-08211-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61155 | Habitatges al carrer Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-falguera | XVIII | Conjunt de cases de petites dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, estretes i fondes, ubicades en parcel·les allargassades. Tot i que existeixen petites diferències entre elles, pesen més els elements comuns: totes són de planta baixa i pis, per tant d'alçada similar, amb teulada a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. Aquesta sol mantenir una estructura de porta d'accés i finestra a la planta baixa i dues finestres al pis superior. Destaca el ràfec generós que solen ostentar com a resultat de l'acabament de la teulada o bé en forma de cornisa a la part superior. A la número 58 hi ha un element destacat: es tracta d'un escut ubicat just a l'aresta entre la façana que dóna al carrer Falguera i la del carrer Joan Antoni Samaranch, a mitja alçada. L'escut recorda pels seus elements el dels Falguera. Com aquell, està coronat per un elm molt estilitzat i al blasó presenta les 3 abelles i les tres fulles de falguera, símbols de la laboriositat i del nom de la nissaga que dóna nom al carrer. Discrets motius vegetals envolten l'elm i el blasó. | 08211-107 | Carrer Falguera, 40-58 | 41.3819100,2.0423200 | 419924 | 4581597 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61155-foto-08211-107-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61156 | Habitatge al carrer Constitució, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-9 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | L'edifici amenaça ruïna a jutjar per les importants esquerdes que s'aprecien. | Casa als quatre vents de mitjanes dimensions envoltada de petit jardí. És de planta rectangular i teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Crida l'atenció la tribuna situada a la planta superior, ja que és d'una volumetria desproporcionada en relació a les dimensions de l'habitatge. Aquesta tribuna està ubicada just a sobre de la porta d'accés a l'habitatge. Es de planta rectangular i està cobert per taulada a dues aigües. Se suporta sobre uns senzill pilars de secció quadrangular, de manera que forma una petita porxada que cobreix la porta d'accés a l'habitatge. La tribuna acull finestres de forma quadrangular a les tres cares de la mateixa. A banda i banda, ja en la façana principal de la casa, trobem també obertures. La de la dreta destaca per ser allargassada i presentar una línia sinuosa als angles superiors que trenquen amb el predomini de línies rectes que presenta el conjunt. Per sobre de la tribuna hi ha una petita finestra situada en coincidència amb el punt que marca la carena de la teulada. Es tracta d'una obertura en forma d'arc de mig punt, gairebé amagada a la vista per la tribuna quan mirem la casa des del carrer. Sobre aquesta finestra trobem una rajola de ceràmica quadrada de color verd amb un relleu vegetal de la qual arrenca un motiu decoratiu esgrafiat molt malament conservat que recorre totes les façanes de la casa. Es tracta de dues línies rectes paral·leles entre sí que en la façana principal segueixen la inclinació de la teulada i que s'interrompen a trams pautats per transformar-se en línies entrellaçades. Mencionar també que les teulades de la casa i de la tribuna formen ràfecs. | 08211-108 | Carrer Constitució, 9 | Habitatge construït a principis del segle XX, segurament cap el 1920. L'any 1854 es va inaugurar la línia de ferrocarril que cobriria el trajecte Barcelona-Martorell. Aquest traçat va originar una sèrie de carrers com el de Jacint Verdaguer o el de la Constitució. En el cas del segon, fins llavors poblat de vinyes, es va poder urbanitzar gràcies a l'adquisició del Clos de can Nadal per part de l'Ajuntament. | 41.3847700,2.0454800 | 420192 | 4581911 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61156-foto-08211-108-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Actualment la propietat abasta també una petita nau industrial contigua construïda en maó i en la que s'hi fabricaven peces de zinc. Aquesta nau està actualment molt deteriorada. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61157 | Habitatge al carrer de les Creus 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-les-creus-33 | XX | Casa cantonera entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües de carena paral·lela a la façana, que es presenta arrebossada. A la planta baixa presenta diverses obertures, una d'elles en forma d'arc rebaixat, les altres totes rectangulars. La part més interessant es troba en els pisos superiors. Al primer pis trobem un petit balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat al qual donen dues portes rectangulars que a la part superior presenten una imposta de formes sinuoses que enllaça amb sengles obertures situades a les golfes. Aquestes tenen de forma d'arc invertit i al seu centre presenten una columna que vol semblar d'estil salomònic, que s'aconsegueix per una superposició de maons cadascun dels quals es desvia lleugerament respecte de la posició de l'anterior. Aquest fust està coronat per un bloc de forma cúbica que fa les vegades de capitell. Immediatament per sobre trobem un ràfec generós rematat en la seva part vista per rajoles col·locades en escata. | 08211-109 | Carrer Creus, 33 | 41.3824200,2.0436200 | 420033 | 4581652 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61157-foto-08211-109-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61158 | Casa a Laureà Miró 265 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-265 | XX | Casa cantonera de petites dimensions amb planta rectangular i una estructura en alçada de planta baixa i dos pisos. La part superior de l'edifici es resolt en terrat a la catalana, per més que la façana lateral simula amb la forma del seu coronament el resseguiment d'una teulada a dues aigües. La planta baixa està molt reformada a l'alçada de la façana principal degut a la presència d'un comerç. En tot cas es pot dir que presenta una única obertura de forma quadrangular que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana. Per sobre se situa una petita finestra i, al pis superior, una porta dóna sortida a un balcó de barana de ferro forjat. Aquesta obertura presenta una decoració d'imposta amb policromia de tons vermellosos i blaus. El coronament de l'edifici del costat que dóna a Laureà Miró presenta una línia sinuosa ascendent fins a la part central, on s'hi ubica un òcul de forma romboïdal dividit per dues diagonals en quatre rombes més petits. El parament de la façana lateral, que dóna al carrer Carcereny i Tristany, fa a la part superior un esglaonat rematat amb peces motllurades de ceràmica que aparenta resseguir les dues vessants d'una coberta. Per sota, una línia blava acompanya aquesta forma esglaonada. Aquest costat presenta diverses obertures situades a diferent nivell. La del primer pis és una finestra dividida longitudinalment en dos parts per un pilar de secció quadrangular. A la part inferior presenta una jardinera amb el frontal pintat de color blau i suportada sobre mènsules. Amb una única excepció, aquestes finestres presenten també una decoració a base d'impostes policromades en tons blaus. A dalt de tot hi ha tres obertures estretes i molt juntes entre sí, en forma d'arc fistonejat, amb els ampits molt pronunciats i una petita decoració a base de policromia rogenca. La diferència d'alçada entre l'obertura central i les dues laterals ressegueix la línia de la part superior de la façana. No cal dir que tota la policromia de l'edifici, que ben segur ja estava plantejada d'origen, devia respondre a un clar gust modernista i pretén semblar-se a les decoracions fetes a base de ceràmica vidriada. | 08211-110 | Laureà Miró, 265 | 41.3826700,2.0424500 | 419936 | 4581681 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61158-foto-08211-110-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | DESCONEGUT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61159 | Habitatge al carrer Laureà Miró 271 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-laurea-miro-271 | XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres amb teulada a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. És de planta baixa i dos pisos. La façana presenta un eix de simetria longitudinal. A la planta baixa hi ha tres portes quadrangulars emmarcades per impostes en forma d'arc. Aquestes impostes presenten al centre de l'arc una falsa clau proporcionalment de grans dimensions. Al primer i al segon pis hi trobem dos parells de petits balcons de plataforma semicircular i barana de ferro forjat. En el segon pis les portes que donen als balcons estan emmarcades per impostes fetes amb terracota i decorades amb motius florals, que ressegueixen les obertures per la part superior i fins al primer terç de l'alçada. A la part central i inferior d'aquestes impostes hi ha aplicació de peces de ceràmica vidriada. Entre els dos balcons del segon pis se situa un rombe fet a base d'aplicacions de peces ceràmiques ordinàries combinades amb ceràmica vidriada. Al seu interior es pot llegir la data de construcció de l'edifici (1927). Per sobre un petit fris recorre la façana i alberga dos espiralls. Finalment la façana es corona amb una barana de balustres de secció quadrangular amb uns gerros als extrems. Aquest acabament simula un terrat a la catalana i amaga la teulada a dues aigües que cobreix l'edifici. | 08211-111 | Laureà Miró, 271 | 41.3830100,2.0422500 | 419919 | 4581719 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61159-foto-08211-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61159-foto-08211-111-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61160 | Casa a Laureà Miró 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-31 | XX | L'estructura de l'edifici presenta un correcte estat de conservació, però la façana requeriria d'algunes tasques de manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb la carena paral·lela a la façana. A la planta baixa presenta dues portes de dimensions i factures molt diferents i, entre elles, una finestra. Totes són quadrangulars i molt senzilles. Al pis superior trobem una finestra i una porta a petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat de línies sinuoses. Ambdues obertures presenten a la part superior una imposta molt sortida respecte del nivell de façana, de formes sinuoses i amb una rajola de ceràmica de tons blancs i blaus al seu centre. Just a sobre de cadascuna de les rajoles se situa un espirall, a banda i banda dels quals se situen sengles mènsules que suporten un ràfec molt remarcat que permet veure les peces de ceràmica ordinària posades en escata. Per sobre del ràfec la façana es corona amagant la teulada a dues aigües amb un parament sinuós en els extrems dels quals es torna a ubicar una peça ceràmica idèntica a la que corona les obertures del primer pis. | 08211-112 | Laureà Miró, 31 | 41.3795800,2.0500600 | 420568 | 4581331 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61160-foto-08211-112-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61161 | Casa Joan Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-prats | XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres de planta baixa i pis i teulada a dues aigües dissimulada pel coronament de la façana principal. En planta baixa presenta una porta d'accés en posició lateral i, a l'altra banda, una porta més gran actualment entrada de cotxes. Una sanefa de rajola vidriada de tons blancs i blaus recorre aquest sector de la façana interrompuda, lògicament, per les obertures. Al pis superior se situen una petita finestra i una porta que dóna accés a un balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. Totes dues obertures són rectangulars i estan coronades per dues fileres d'aplicacions de peces de ceràmica vidriada de color blau, la de sota de forma romboïdal i la de sobre de forma rodona. La decoració juga també amb les dimensions de les peces. El coronament de l'edifici amaga la teulada a dues aigües i acaba en una forma denticulada sobre la qual s'han aplicat també peces ceràmiques de color blau en forma de rombe. | 08211-113 | Laureà Miró, 51 | 41.3795900,2.0493500 | 420509 | 4581332 | 1910 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61161-foto-08211-113-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona (arquitecte) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61162 | Casa a Laureà Miró 102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-laurea-miro-102 | XX | Molts dels baixos dels edificis de la carretera han estat utilitzats com a locals comercials que han alterat la fisonomia original de l'edifici per raons de màrqueting. Així doncs, tot i que estructuralment l'estat de conservació d'aquest edifici és bo, la presència d'imatges comercials espatlla la visió de conjunt d'aquest element. | Edifici entre mitgeres de petites dimensions, amb planta baixa i pis i sembla ser que amb teulada a dues aigües. En planta baixa presenta dues obertures en arc rebaixat. Al pis superior una balconada ocupa la totalitat de l'amplada de la façana. És de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. S'hi accedeix a través de dues portes rectangulars amb els angles superiors arrodonits. La part superior de l'edifici té una forma trilobulada que s'enlaira per sobre de la part baixa de la vessant nord de la teulada, amagant-la. Aquestes formes es rematen amb motllures ressaltades actualment per la diferència de policromia respecte de la resta de la façana. A la part central d'aquest coronament s'hi ubica una representació de grans dimensions de la mare de Deu de Montserrat feta de rajoles de ceràmica vidriada i emmarcada per una imposta que sobresurt lleugerament del nivell de la façana i que també ostenta avui dia una policromia diferenciada i a joc amb la resta de motllures que decoren l'edifici. A banda i banda d'aquest element s'ubiquen grans espiralls dels mateixos tons. Segurament aquesta diferència de policromia per destacar els motius ornamentals ja va ser un recurs utilitzat en la concepció de l'edifici. | 08211-114 | Laureà Miró, 102 | 41.3793900,2.0471200 | 420322 | 4581312 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61162-foto-08211-114-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61163 | Casa a la Rambla Marquesa de Castellbell, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-marquesa-de-castellbell-13 | XX | Tot i que l'estat de conservació de l'estructura és bo, cal dir que ben segur l'edifici lluïa d'origen amb un gran cromatisme degut a la utilització de la tècnica de trencadís en la decoració. Aquest efecte cromàtic està molt esmorteït per la falta de manteniment i neteja de l'edifici. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. Des del carrer s'observa una estructura en alçada de planta baixa, tot i que l'habitatge té una segona planta endinsada respecte de la línia de façana i conseqüentment difícil de veure des del carrer. La planta baixa, segurament avui dia molt modificada, presenta dues portes d'accés molt senzilles. Al primer pis és on podem observar tos els elements ornamentals amb què va ser concebut l'edifici. Aquest segon pis queda visualment separat de la planta baixa per un fris ample decorat amb còdols de riu i ceràmica trencada de diversos colors, formant aquesta última una sanefa que alterna rombes i línies rectes. Immediatament per sobre hi trobem dues obertures, una finestra i una porta a balcó coronades a la part superior per una decoració idèntica a la del fris que acabem de descriure i que separa en dos cossos horitzontals la façana. Aquesta mateixa decoració la trobem també a la base de la finestra. Pel que fa al balcó és de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat. També resulta interessant el coronament de la façana. Hi trobem primer un ràfec que forma un voladís important suportat sobre un conjunt de petites mènsules molt juntes entre sí. La part visible del ràfec presenta rajoles col·locades en escata. Per sobre d'aquest ràfec la façana dibuixa unes formes sinuoses que formen tres merlets, un central i dos als extrems de la façana. En ells també s'hi troba la decoració a base de còdols i ceràmica trencada. | 08211-115 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 13 | 41.3803300,2.0519800 | 420730 | 4581412 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61163-foto-08211-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61164 | Palau Municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-municipal-desports | XX | Edifici de grans dimensions de planta rectangular i forma cúbica. Està format per una zona de serveis (recepció, vestuaris, dutxes, etc) i la pista de joc amb grades per unes 900 persones, que és la part més singular. Aquesta zona està coberta per una sèrie de cubs translúcids delimitats per pilars de secció quadrada que donen a la Rambla de la Marquesa de Castellbell. La coberta està constituïda per una sèrie de petites voltes que vistes frontalment donen la sensació de successió d'arcs de mig punt fets amb materials també translúcids. | 08211-116 | Carrer Santiago Russinyol s/n, cantonada Rambla de la Marquesa de Castellbell, 17-35 | El Palau Municipal d'Esports de Sant Feliu de Llobregat, obra de l'arquitecte Lluís Millet i Serra, va ser inaugurat al maig de 1985. Es va concebre des del seu origen com un edifici multifuncional, amb prioritat per a la pràctica esportiva, però amb possibilitat de desenvolupar-hi altres activitats, com concerts, sopars, festes o altres. En el seu moment , als inicis de la democràcia, la construcció d'aquest equipament va omplir una important mancança de la ciutat. | 41.3810200,2.0514100 | 420683 | 4581489 | 1985 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61164-foto-08211-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Millet i Serra | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61165 | Masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XV-XX | Actualment només una part de la masia (en la que s'hi ubica un restaurant) està en servei. Aquesta zona té un millor estat de conservació. La resta de l'edifici està pitjor conservat. | Masia formada per dos cossos d'alçada diferent. El més alt presenta planta baixa, pis i golfes, mentre que el més baix és de planta baixa i pis. Tots dos cossos tenen teulada a dues aigües. La ubicació de la masia no permet veure actualment totes les seves façanes. La que es veu des del carrer de la Rectoria és el lateral de tots dos cossos. En el més baix s'hi ubica una porta en arc de mig punt adovellat lleugerament desplaçada cap a la dreta. Al seu costat una petita porta quadrangular dóna també accés a l'edifici. Per sobre hi ha una petita finestra de forma rectangular i el ràfec que forma l'acabament de la teulada. Al cos més alt destaca la presència d'una finestra gòtica en forma d'arc conopial amb motllures polilobulades a l'intradós. Els brancals de l'arc presenten a la part superior uns petits capitells amb motius florals. És evident que aquesta finestra pertany a una etapa anterior de l'edifici. La resta de les obertures que es poden apreciar en aquest cos són més senzilles i de forma rectangular. | 08211-117 | Plaça Lluís Companys | Aquesta masia és considerada l'edifici més antic de Sant Feliu de Llobregat i aquest fet, unit a la seva ubicació, ha fet pensar alguns investigadors que en aquest emplaçament estaria el nucli de l'antiga vila de Sant Feliu de Llobregat. | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61165-foto-08211-117-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquesta masia és també coneguda amb el nom de Cal Camets. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61166 | Finestra gótica de la masia Granja Grané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-la-masia-granja-grane | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XIV o XV | Malgrat el bon estat de conservació d'aquesta finestra, alguns elements funcionals d'incorporació recent (finestra de lames, persiana enrotllable, etc) provoquen certa distorsió. | Finestra gòtica situada a la façana lateral del cos més alt de la masia Granja Grané. Es tracta d'un element que segurament formava part d'una fase anterior d'aquesta mateixa edificació, ja que el seu estil és més antic que el del conjunt de la masia. Morfològicament la finestra és estreta i es desenvolupa en forma de fals arc conopial, ja que no fa descàrrega. Presenta una motllura polilobulada a l'intradós. L'arc recolza sobre brancals de pedra que, a la seva part superior, presenten una mena de petit capitell decorat amb motius vegetals. La finestra té, a la part inferior, un ampit motllurat. | 08211-118 | 41.3813300,2.0459400 | 420226 | 4581529 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61166-foto-08211-118-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part d'una masia catalogada i declarada BCIL. | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61167 | Habitatge al Passeig Bertrand 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-passeig-bertrand-27 | XX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, de planta rectangular. A la planta baixa presenta una porta en posició central flanquejada per dues finestres. Aquestes presenten forma d'arc rebaixat, a diferència de la porta que és rectangular amb els angles arrodonits. El perímetre de les finestres està resseguit amb una motllura feta de peces de ceràmica vidriada de color blau cobalt. Al pis superior predomina una balconada a la que s'accedeix a través de dues portes destacades amb el mateix motiu ceràmic que les finestres de la planta baixa. Es tracta en aquest cas d'obertures rectangulars. Sobre cadascuna d'aquestes finestres se situa un espirall circular acabat amb motllures de ceràmica vidriada blava. Per sobre un important ràfec corona l'edifici. La part superior d'aquest ràfec és de teula, mentre que la part inferior és arrebossada i recolzada sobre cabirons. | 08211-119 | Passeig Bertrand, 27 | 41.3822400,2.0478500 | 420387 | 4581628 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61167-foto-08211-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61167-foto-08211-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61167-foto-08211-119-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61168 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 4--6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-4-6 | XX | Edifici amb una mitgera i amb tres façanes vistes que presenta diversos aspectes interessants, tant per la seva volumetria com per la decoració i els elements arquitectònics que l'integren. Està estructurat en alçada en planta i pis i terrat a la catalana. La façana de la carretera està formada per tres cossos verticals ben diferenciats que segueixen un eix de simetria central trencat únicament per la disposició de les obertures de planta baixa del cos central. Els dos cossos laterals presenten a la planta baixa una finestra en forma d'arc molt rebaixat i, al pis superior, una balconada a la que s'accedeix per una porta en arc rebaixat. El coronament d'aquests cossos es resol amb una cornisa i una balustrada que, a cadascun dels seus extrems llueix una pinya de terracota sobre pilastra. El cos central presenta en planta baixa una porta d'accés i una finestra. Al pis superior dues finestres en arc rebaixat queden unificades per l'ampit compartit i molt ostensible que presenten. Aquest té un frontal motllurat i decorat amb ceràmica vidriada blanca i blava en disposició escacada. Totes les obertures d'aquest cos de l'edifici tenen a la seva part superior esgrafiats en forma de garlandes de motius vegetals. Per sobre de les finestres tornem a trobar un esgrafiat corregut en forma de sanefa horitzontal que conté els espiralls de la cambra d'aire. Finalment, el coronament de l'edifici es fa amb un merlet central amb volutes superposades i que ostenta la data de construcció (1926). Aquesta façana no permet entreveure la importància de les dimensions i la volumetria de l'edifici, que sí es poden copsar en les dues façanes que donen a la Riera Pahissa. Aquí tornem a trobar una profusió de decoració esgrafiada a sobre de les finestres que s'hi troben i la mateixa sanefa que vèiem al cos central de la façana principal. El parapet del terrat que corona aquesta façana fa una forma esglaonada. La part posterior l'edifici presenta una terrassa en voladís a l'alçada del primer pis que crea una porxada en planta baixa sustentada sobre pilars. Aquesta terrassa està tancada amb balustrada rematada amb motllures. En aquesta façana portes i finestres mantenen la mateixa decoració esgrafiada i també s'observen pinyes al parapet superior com a elements ornamentals. El conjunt està envoltat a les façanes orientades al sud i a ponent per una tanca d'obra que delimita la parcel·la. | 08211-120 | Carretera Laureà Miró, 4-6 | 41.3794500,2.0513500 | 420676 | 4581315 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61168-foto-08211-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61168-foto-08211-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61168-foto-08211-120-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61169 | Habitatge a Laureà Miró cantonada carrer Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-laurea-miro-cantonada-carrer-batista | XX | Edifici entre mitgeres formant cantonada de planta rectangular amb planta i pis. La façana que dóna a la carretera té en planta baixa una única porta en forma d'arc rebaixat. Per sobre el balcó del pis superior recorre la façana. S'hi accedeix a través de dues portes en arc de mig punt amb un coronament en forma d'escut amb blasó ovalat i llis envoltat de motius florals. Als extrems d'aquesta façana veiem un estucat en forma de carreus. El coronament de l'edifici és força complex i consta de diverses parts transversals. Pel damunt de les finestres del primer pis veiem unes motllures sobre les quals es delata la cambra d'aire de l'edifici a través dels espiralls que hi són presents. Per sobre una cornisa motllurada separa visualment l'edifici del seu parapet superior. Aquest és de línies sinuoses amb una part central més elevada que conté també l'escut ovalat envoltat de motius vegetals que vèiem sobre les finestres del primer pis. Els sectors de menys alçada d'aquest parapet es coronen amb gerros de terracota acabats en pinacle. Aquesta estructura de coronament es repeteix a la façana lateral, que dóna al carrer Batista, on trobem també finestres com les del primer pis de la façana principal. | 08211-121 | Carretera Laureà Miró, 242 cantonada carrer Batista, 1 | 41.3817100,2.0431900 | 419996 | 4581574 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61169-foto-08211-121-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61170 | Habitatge al carrer de les Creus 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-les-creus-5 | XX | Habitatge entre mitgeres de petites dimensions, estructurat en alçada en planta baixa i pis i cobert amb dues vessants amb el carenar paral·lel a la façana. En planta baixa presenta una obertura central en arc rebaixat (actualment entrada de vehicles) flanquejada per una porta i una finestra totes dues rectangulars. Un sòcol recorre la part més baixa de la façana. Al pis superior hi ha un balcó de plataforma rectangular amb els angles arrodonits i tancat amb barana de ferro forjat. El seu frontal coincideix en forma i en posició amb una petita cornisa que separa aquest cos de l'edifici de l'inferior. S'hi accedeix al balcó a través de dues portes rectangulars. Totes les obertures de l'edifici presenten una imposta que les ressegueix en la seva totalitat. A la part superior de l'habitatge veiem dos espiralls i un petit ràfec format pel voladís de la teulada. | 08211-122 | Carrer de les Creus, 5 | 41.3824200,2.0447200 | 420125 | 4581651 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61170-foto-08211-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61170-foto-08211-122-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61171 | Conjunt de les monges franceses. Residència d'avis de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-les-monges-franceses-residencia-davis-de-santa-teresa | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. . | XX | La residència sanatori és un edifici aïllat situat dins el recinte de l'actual Col·legi Bon Salvador, que havia estat la finca de l'empresari fabricant d'indianes Erasme de Gònima i Passarell. Va ser concebut a manera de xalet. L'edifici consta de diferents volums: un cos principal de planta rectangular estructurat en planta baixa i dos pisos. Presenta dues torratxes; un cos posterior, també de planta rectangular i amb torratxa, de planta baixa i pis. Aquest darrer es va fer seguint l'estètica del cos principal. Tot resta cobert per teulada a dues aigües, llevat de les torratxes, que tenen cobertes de quatre aiguavés. El cos principal presenta en planta baixa una porta d'accés amb marquesina amb aplicacions de ceràmica vidriada procedent de la fàbrica espluguenca de Pujol i Bausis. S'hi arriba a la porta a través d'una petita escalinata amb balustres. Les finestres d'aquesta façana, de forma rectangular, estan decorades amb grans impostes que adopten formes diferents a les diverses plantes de l'edifici i que porten trencaaigües. A l'esquerra de la porta es crea un volum que surt de la línia de façana i és cobert en mansarda. En aquest cos les finestres prenen diferents tipologies. El conjunt culmina amb el ràfec de la teulada. L'edifici annex es va fer seguint l'estètica establerta per l'arquitecte Conill al cos més antic. Presenta en planta baixa una porxada d'arcs de mig punt. En el pis superior hi ha una galeria de finestres rectangulars amb decoració d'imposta a l'ampit. La teulada forma aquí un ràfec similar a al del primer edifici. Les torratxes presenten finestres estretes i llargues de reminiscència neomedieval. Tot i que certs elements ornamentals mantenen filiació amb el neomedievalisme, l'austeritat predomina en el conjunt, influenciat pel noucentisme, tot i que té motius de tall modernista. | 08211-123 | Carrer d'Armenteres, 35-37-39 | La finca d'Erasme de Gònima va ser comprada a principis del segle XX per l'empresari Bertrand. L'any 1907 el nou propietari va llogar la casa a una comunitat de monges franceses procedents de França degut a la prohibició de fer ensenyament religiós. Aquestes van adquirir la finca l'any 1912. Poc després, al 1914, encarregaven a l'arquitecte Bonaventura Conill. L'encarregat d'executar l'obra fou en Josep Molins (que morí durant la construcció) i els seus fills. Posteriorment, vers els anys 30 del segle XX, va ser ampliada. | 41.3757500,2.0457500 | 420203 | 4580909 | 1911-19 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61171-foto-08211-123-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Bonaventura Conill i Montobbio | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Quan el 1930 es va ampliar l'edifici afegint una ala més baixa, es va procurar continuar l'estil de Conill. | 116 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61172 | Col·legi de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-sant-miquel | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSA, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2008 | Edifici senyorial de petites dimensions estructurat en alçada en planta baixa i pis i concebut com un xalet. Està format per un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb un important ràfec suportat en cabirols de biga. Aquest cos presenta al nord una torrassa annexa de planta gairebé quadrada i coronada per merlets esglaonats. A l'extrem sud, i a l'alçada del primer pis, arrenca una altra torre de diferents característiques, coberta a quatre aigües. La major part de les obertures de la planta baixa i el primer pis tenen forma d'arc rebaixat, mentre que al segon pis adopten forma d'arc de mig punt. Algunes tenen un trencaaigües que genera una curiosa decoració. Les del primer presenten a la part inferior un motiu decoratiu a base d'estucats de línies verticals paral·leles entre sí. L'edifici està profusament decorat amb esgrafiats en forma de garlandes florals amb aplicació de ceràmica vidriada en els punts d'inflexió. Aquests esgrafiats apareixen sobre les finestres i a la part central de la façana principal de la torre. Encara avui, aquesta antiga residència, té al seu voltant una àmplia extensió de zona enjardinada. | 08211-124 | Riera de Pahissa, 3 | L'edifici formava part inicialment de la finca d'Erasme de Gònima, però les transformacions urbanístiques l'han deixat fora del recinte. Durant molts anys ha estat la seu del Col·legi Sant Miquel. Tot i que es desconeix l'autoria i la data de construcció, probablement rebé la intervenció de l'arquitecte Bonaventura Conill, sobretot en la part de l'edifici que pren la forma d'un castell amb torre quadrada. L'edifici està en fase de restauració. | 41.3757500,2.0457500 | 420203 | 4580909 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61172-foto-08211-124-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|116|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61173 | Palau Falguera. Escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escultures | - BRU, Josepa; MALO, Pilar; MARTINEZ, Natividad. Coneguem els arbres de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. P. 164. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX i XX | A l'interior del recinte del Palau Falguera trobem diverses escultures ubicades diferents punts del jardí. La més important és l'escultura del Déu Bacus, al costat de la capella, que, pel seu valor històric i artístic té una fitxa a part (fitxa número 227). També destaca la figura de Neptú ubicada a l'estany (fitxa número 228). A banda d'aquestes dues escultures amb fitxa pròpia, els jardins del Palau Falguera tenen un parell d'escultures més. Una, situada aproximadament al centre dels actuals jardins, representa al deu Apol·lo. És d'inspiració clàssica i està esculpida en marbre blanc i a tamany natural. Du la indumentària d'un caçador i està tocada per una corona de llorer per sobre dels cabells enrinxolats. El personatge està assegut sobre unes roques i amb el peu sobre una serp i dur l'estoig de les fletxes o carcaix al costat. Actualment té la ma dreta trencada. L'altra escultura es troba al costat de la porta d'entrada i representa un nen semidespullat que porta al cap i subjectat amb les dues mans un objecte del qual avui dia només se'n conserva una part. Hi havia una altra escultura en el primer replà de l'escala que puja des de l'extrem de l'edifici annex cap a la terrassa. Estava dins una fornícula que encara es conserva, però l'escultura ha desaparegut. Representava dos nens nus jugant. | 08211-125 | Carrer de Falguera, 2-6 | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61173-foto-08211-125-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos autors desconeguts | 99|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61174 | Palau Falguera. Façana del Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-facana-del-jardi | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - HERNÁNDEZ, Cèlia. 'Intrigues palatines amb tints electorals'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. - MOLINS, Jaume. 'Conspiracions aristocràtiques a can Falguera'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XIX | Aquesta façana data de la segona meitat del segle XIX, quan es va ampliar el palau. L'estructura compositiva de la façana del jardí és regular i simètrica, i s'articula entorn a un cos central lleugerament més alt que els laterals. El conjunt de la façana té un estil eclèctic que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb elements romàntics. Si ens allunyem de la façana, visualment hi ha un predomini de la doble escalinata que dóna accés al primer pis i dels cos d'aquest, mentre que la planta baixa queda pràcticament oculta a la vista, en una porxada sota l'escalinata. Aquesta darrera s'obra a una gran terrassa tancada amb balustrada que transcorre al llarg de tota la façana. En aquesta, l'element de més pes és l'eix de la porta central, destacat per una sèrie d'elements que es superposen seguint una línia vertical: per sobre de la porta una fornícula ovalada de terracota amb una figura de dóna que representa l'Abundància, seguida d'un gran rellotge i, coronant l'edifici, l'escut de la família. La porta està flanquejada per quatre pilastres amb capitell compost. A banda i banda d'aquesta porta principal, que dóna al Saló dels Àustria, hi ha una galeria de portes que permeten l'accés a diferents salons. Són totes rectangulars i presenten una decoració a la part superior a base de motius florals fets en terracota. Les dues que flanquegen la porta principal presenten, per sobra, un espai rectangular que acull un baixrelleu de terracota que al·legoritza la jardineria i l'agricultura. Per contra, les portes dels extrems no tenen cap tipus de decoració. A la part superior, un fris decorat amb motllures separa el cos de l'edifici de la barana amb balustrada del terrat. | 08211-126 | Carrer de Falguera, 2-6 | La façana del Palau Falguer a tal com la veiem avui dia es va fer als voltants del 1870 i està superposada a l'edifici existent ja anteriorment. Cal recordar que l'edifici del palau era fruit de l'annexió de propietats adjacents i d'ampliacions de diferents èpoques. Així doncs, la façana va ser l'element que va permetre unificar i donar coherència a tot el conjunt. La reforma la va promoure la llavors Josepa Falguera, que, pels volts de la dècada dels anys 60 del segle XIX va recuperar les diverses cases adjacents al palau i va fer importants reformes orientades a dotar la propietat d'un caràcter senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1870 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61174-foto-08211-126-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61175 | Palau Falguera. Carrossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-carrossa | - CAPSIR, Josep; La carrossa del Marquès de Castellbell. Entre la història i la llegenda. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Sant Feliu de Llobregat (sense data d'edició) - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII | Carrossa d'origen italià. La seva caixa té forma convexa, i descansa sobre quatre corretges que la subjecten a mitjançant les ballestes respectives. De les quatre rodes, les dues del davant són més petites i s'articulen amb el bastidor a través dels eixos, el davanter dels quals subjecta la giratòria que permet maniobrar del carruatge i sustentar un segon eix s'uneix el pescant des d'on es condueix el vehicle. La restauració va permetre recuperar els daurats originals de les motllures i els farratges i també el nacre incrustat en els plafons de la caixa. A més dels motius ornamentals, sanefes i garlandes, que en decoren la carcassa, destaquen alguns elements iconogràfics com l'emblema dels Amat i la Corona del Marquesat representats al blasó de les dues portelles d'accés. | 08211-127 | Carrer de Falguera, 2-6 | La carrossa que actualment conserva el Palau Falguera, data del segle XVIII. És procedent d'Itàlia i respon a l'estil Lluís XVI. Va arribar a Barcelona l'any 1798 en motiu d'un casament de la família Amat i en nombroses ocasions va ser utilitzada com a carruatge del Santíssim a les processons de Corpus. Quan el 1932 va néixer el Museu de les Arts decoratives al Palau de Pedralbes de Barcelona, aquest acollia una col·lecció de carruatges de les cases senyorials barcelonines més distingides, entre les quals s'exhibia la del marquès de Castellbell. Després de la Guerra Civil, Salvador Villalonga va recuperar la carrossa, heretat dels seus avantpassats, i des de llavors s'ha conservat a la finca de can Falguera. La peça va ser restaurada per Frederic d'Oultremont quan va ser adquirida, juntament amb el Palau, per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. A tall d'anècdota pot comentar-se que la carrossa ha estat participant en els darrers anys a la festa dels Tres Tombs, que se celebra amb motiu de la diada de Sant Antoni Abat. Sortia, però, en anys alterns, ja que requeria d'un tractament costós de la fusta per tal que tingués la flexibilitat suficient per aguantar els tombs. Actualment està en exhibició als espais que havien estat les cavallerisses del palau, a la seva ala nord. Està en una sala petita (poc més gran que la mateixa carrossa) i tancada per tres dels quatre costats. Només és possible observar-la a través del vidre que tanca un dels costats de la peça. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61175-foto-08211-127-3.jpg | Legal | Rococó|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 97|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61176 | Palau Falguera. Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-jardi | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XVII-XVIII | El jardí del Palau Falguera s'acosta, estèticament, als cànons del jardí francès. Aquest es caracteritza bàsicament per la simetria de la seva organització, però també per la integració d'espais d'aigua a les zones verdes, l'existència de terrasses sobrealçades que permeten la visualització del conjunt en un sol cop d'ull i l'aparició d'escultures decoratives al llarg dels passeigs. Quant a la vegetació, hi trobem arbres ornamentals com els plataners, les palmeres o els xiprers, arbres típics de la zona (alzina, pi blanc i llorer), i també alguns fruiters i plantes aromàtiques que formaven part de l'antic hort. | 08211-128 | Carrer de Falguera, 2-6 | Els jardins del Palau Falguera tenien originàriament més de 3 hectàrees i arribaven fins al riu en direcció a ponent. La propietat comptava amb una zona enjardinada que eren les més properes a la casa, però es tractava sobretot una finca dedicada al cultiu d'arbres fruiters. A principis del segle XX la propietat ja va perdre una part dels terrenys a causa del traçat del carrer Ramon i Cajal. Però continuava essent d'una gran extensió. És als anys 60 del segle XX quan la família Vilallonga va vendre una part important per a la seva urbanització, sorgint així el barri de Falguera. Amb aquesta operació es va perdre la zona de conreu de fruiters i també una part de jardí. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61176-foto-08211-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61176-foto-08211-128-2.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 98|101|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61177 | Palau Falguera. Saló dels Àustries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-salo-dels-austries | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. - TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. - 'Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad'. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. | XVIII | Sala de mitjanes dimensions i de planta rectangular. El saló dels Àustries és la sala principal del palau. Té sis portes d'accés enfrontades dos a dos: una des de la gran terrassa que dóna al jardí; l'altra des del hall interior que condueix a les escales; i dues més a cadascuna de les parets laterals que comuniquen amb les sales contigües. Parets i sostre estan profusament decorats amb pintures realitzades a finals del segle XVIII o principis del XIX. La part inferior de les parets de la sala està decorada amb un sòcol pintat que representa un entramat de marqueteria. L'alçada de les parets es decora amb representacions de passatges bíblics (Jonàs i la Balena, Jesús guarint un cec, etc) que es troben bàsicament sobre les portes d'accés i representacions de formes geomètriques i arquitectòniques, com columnes amb capitells. Hi ha un predomini clar dels tons ocres, grisos i daurats. El conjunt mostra un cert “horror vacui”. Actualment els llenços de paret que resten sense decorar corresponien a espais on s'ubicaven tapissos. El terra és encara ara el parquet original. | 08211-129 | Carrer de Falguera, 2-6 | La sala, tal com la veiem avui dia, sembla fruit d'alguna reforma duta a terme a finals del segle XVIII o principis del XIX, i és significativa, tant pel seu nom com per la seva decoració, del que anava agafant el palau en la vida social de la noblesa del moment i de la voluntat dels seus propietaris de dotar-lo d'un caràcter senyorial.. Avui dia la sala té un ús social i, com la resta del conjunt, és propietat de l'Ajuntament. . S'hi fan actes culturals i s'hi celebren casaments. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61177-foto-08211-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61178 | Palau Falguera. Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-capella | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XIX | La capella ha estat subjecte d'una gran restauració | La capella del Palau Falguera està situada a l'extrem sud del Palau a l'alçada de la terrassa de la planta noble. Es tracta d'un edifici aïllat de mitjanes dimensions, d'estil eclèctic propi del romanticisme vuitcentista que oferia un fort contrast entre l'aspecte exterior amb una decoració més austera i interior molt abarrocat. A l'exterior imita l'estil renaixentista, amb un atri paral·lel a la façana sud del palau que consta de cinc arcs, cadascun dels quals descansa en un parell de pilars de secció quadrangular flanquejats per dues columnes de fust cilíndric molt prim i un capitell de motius florals (fulles d'acant). Per sota de l'atri se situa la façana, perforada per tres portes compostes de dues fulles corredisses, cadascuna d'elles en correspondència amb un dels tres cossos que formen la capella, el central i dos laterals. A la porta d'entrada principal hi trobem un magnífic vitrall de colors. La decoració està feta amb pa d'or. Les dues façanes laterals estan decorades amb impostes de pilastres d'un cert relleu i una finestra en arc de mig punt. Per dintre, els tres cossos de la capella es comuniquen a través de portes corredisses amb vitralls de colors que permeten individualitzar els espais. El més important és el cos central, de planta el·líptica i inspirat en les esglésies barroques italianes. Aquesta és la sala que contenia l'altar, situat davant de l'entrada i és la més rica en decoració. Hi predominen els colors daurat i blau turquesa. El terra està fet de mosaic de petites tessel·les que dibuixen motius florals i geomètrics en tons blancs, grisos i ocres envoltant dos coloms enfrontats. La coberta és una cúpula amb lluerna, que proporciona una llum zenital a l'espai i està decorada amb pintures que representen àngels en posició de cantar, d'estil italianitzant sobre fons daurat. Entre la cúpula i les parets hi ha una cornisa motllurada amb un motiu decoratiu a base de filigrana floral daurada. Les parets presenten impostes de pilastres barroques que arrenquen del sòcol i arriben a l'inici de la cornisa de la cúpula. Tenen motllures daurades i l'interior decorat amb filigrana també daurada. Es rematen amb un capitell daurat de fulles d'acant amb una creu grega emmarcada. Les portes que donen accés als espais laterals de la capella també estan profusament decorades de la banda d'aquest espai central. Presenten una cornisa a la part superior suportada sobre mènsules daurades que cauen a banda i banda de la porta. Sobre la cornisa hi ha una decoració molt barroca, a base de motius florals i, en posició central, un espai ara buit en el que hi havia hagut un escut. Els cossos laterals són força més senzills i no presenten decoració a les parets. El terra és també de mosaic. El del costat oest és de forma rectangular amb els quatre angles arrodonits. Destaca la sortida que té a l'espai oposat a la porta que comunica amb l'espai central, que condueix a una balconada sobre el jardí. El de la banda est és de forma octogonal. Després de l'adquisició del Palau per part de l'ajuntament i la consegüent restauració, a la capella se li va annexar per la part posterior una construcció de nova planta que fa de petita sala d'exposicions i a la qual es pot accedir tant des de la capella com des dels jardins del Palau a la planta baixa. | 08211-130 | Carrer de Falguera, 2-6 | La Capella del Palau Falguera va ser construïda al 1890 per Joaquin de Càrcer. Es diu que el cos central de la mateixa, el més guarnit i on es trobava l'altar, era reservat exclusivament als marquesos. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, la vall baixa del Llobregat va ser un destí atractiu d'inversió pels burgesos barcelonins, que compraven terres i masos a la pagesia local per la situació privilegiada dels seus terrenys. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61178-foto-08211-130-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joaquín de Càrcer | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61179 | Palau Falguera. Escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera-escut | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. | XVIII-XIX | L'escut dels Falguera es localitza al centre superior de la façana del Palau, coronant-la. Es tracta d'una escultura de forma ovalada que, a la part superior està rematada amb un elm amb plomall envoltat de motius vegetals i, per baix, descansa sobre una garlanda també esculpida amb motius igualment vegetals. El blasó és d'estil francès. Els elements més característics que el configuren es troben precisament al blasó i són tres fulles de falguera, a la part inferior, i, a sobre, tres abelles. Les falgueres fan al·lusió al nom de la casa i les abelles simbolitzen la laboriositat, el treball i la constància. Tot el blasó està envoltat per motius vegetals. | 08211-131 | Carrer de Falguera, 2-6 | Aquest element coronava ja la nova façana que Josepa Falguera va fer a finals del segle XIX amb la intenció d'unificar el conjunt de la propietat immoble i dotar-la d'un aire senyorial. | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61180 | Habitatge al carrer Constitució 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-constitucio-5 | XX | Casa aïllada envoltada de petit jardí, de planta quadrangular i volums cúbics amb coberta a quatre aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. Els vèrtex de la casa estan decorats amb imitació de carreus de pedra. Entre la planta baixa i el pis hi ha una cambra d'aire que es delata pels nombrosos espiralls que hi ha a aquesta alçada de les façanes. Les obertures, portes i finestres, són en forma d'arc mixtilini i estan inscrites en rectangles fets a base d'un estucat que imita carreus de pedra i que juguen amb diferents textures a la part superior que ressegueix l'arc i a la inferior que ressegueix els brancals. Un element important és el ràfec en voladís que s'estén per les quatre façanes i que resulta de la prolongació de la teulada a quatre vessants. El ràfec se suporta sobre cabirons de biga. A la vessant sud de la teulada s'hi ubica una xemeneia. | 08211-132 | Carrer de la Constitució, 5 | 41.3845800,2.0456800 | 420208 | 4581890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61180-foto-08211-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61180-foto-08211-132-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61181 | Habitatge al carrer Falguera 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-falguera-25 | Tot i que estructuralment l'edifici presenta un bon estat de conservació, la remodelació de què ha estat objecte presenta certes reticències | Habitatge de petites dimensions entre mitgeres molt reformat, de planta baixa i pis. En planta baixa destaca una porta gran en posició central i forma d'arc rebaixat. Està flanquejada per dues portes rectilínies, Al pis superior un balcó desplaçat cap a l'esquerra, de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. A l'altre costat una senzilla finestra. L'element més destacat és segurament la cornisa i el ràfec de la part superior de l'edifici. | 08211-133 | Carrer Falguera 25 | 41.3812400,2.0431700 | 419994 | 4581521 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61181-foto-08211-133-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 61182 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta-0 | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VILAR, Agustí. 'El canal de la Infanta'. La Vinya del Puntaire. Núm. 2 (Sant Feliu de Llobregat, març 1980). P. 13. - ALBA MOLINA, R. ASO PÉREZ, C. (2002). 'El canal de la Infanta, consideraciones socioeconómicas de una obra singular'. Revista Enllaç nº 35. Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas de Cataluña. Pgs 37-39. | XIX | La Junta del Canal de la Infanta té un zelador que vetlla pel bon estat de la infraestructura. | El canal de la Infanta és una infraestructura de rec que va ser construïda a principis del segle XIX a la riba esquerra del Llobregat entre els municipis de Molins de Rei i Barcelona. Va permetre el pas de l'agricultura de secà a la de regadiu. La major part del tram de Canal de la Infanta que passa per Sant Feliu ho fa en forma de mina, és a dir, soterrat (794 m.). Tot i així, en la seva entrada a la ciutat presenta un tram visible en superfície amb dos elements interessants: per una banda la cubeta del canal, estreta, de secció rectangular i construïda amb maó i, per l'altre, un petit pont en arc també de maó d'estructura curiosa: presenta una volta catalana o de maó pla que té per sobre, a l'extradós, una estructura també de maons col·locats formant esglaons ascendents a banda i banda de la volta que conflueixen formant-hi una petita plataforma. Aquesta estructura, que permet l'accés a la part alta de la volta, està tancada amb barana de ferro. El conjunt es recolza sobre una paret de maó. Segurament la funcionalitat d'aquesta estructura era permetre al zelador del canal la neteja amb rastell de l'excés de brossa acumulada a l'aigua. | 08211-134 | Accés pel carrer de l'Agricultura | El canal va ser projectat per Tomàs Soler i Ferrer amb el suport del llavors Capitan General de Catalunya, Castaños, gràcies a un decret de 1816 segons el qual l'exclusivitat de la corona per fer obres hidràuliques quedava derogada. Va ser inaugurat per la infanta Lluïsa Carlota de Borbó l'any 1819, però acabat més tard. Recorrent més de disset quilòmetres entre els municipis de Molins, Sant Feliu, Sant Joan, Cornellà i l'Hospitalet, desemboca al mar a l'alçada de la muntanya de Montjuich, a Barcelona.. Va ser construït per canalitzar aigua i donar així resposta a les necessitats de rec per a la producció agrícola d'una comunitat àmplia de regants al marge esquerre del riu Llobregat (unes 3000 ha inicialment) i també cobria les necessitats dels molins fariners que hi havia en diverses poblacions. Més endavant, els diversos salts que hi havia al llarg del trajecte per salvar petits accidents topogràfics van ser a la base de la industrialització de la comarca, ja que amb ells es produïa energia que era utilitzada per les primeres fàbriques tèxtils i papereres. El Canal de la Infanta neix a Molins de Rei, a la casa de les Comportes i al seu pas per Sant Feliu de Llobregat entra soterrat des de poc després del carrer de l'Agricultura i no es tornava a veure en superfície fins a Sant Joan Despí, a la zona actualment ocupada per la ciutat esportiva del Barça. Enguany també en aquesta zona passa soterrat, després de la recent urbanització realitzada. El Canal de la Infanta, encara ara permet al rec a una comunitat de regants molt més petita, però, que la d'origen i rega menys terres. | 41.3942800,2.0381300 | 419589 | 4582974 | 1819 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61182-foto-08211-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Pere Soler i Ferrer | La comunitat de regants del Canal de la Infanta, representada per la seva Junta, té alguns zeladors que se n'ocupen de la conservació i el bon estat de la infraestructura i de que no s'acumuli un excés de brossa a l'aigua, ja que en alguns punts podria provocar un tamponament i impedir-ne la circulació. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61183 | Habitatge al carrer Falguera 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-falguera-82 | XIX | Edifici de petites dimensions entre mitgeres que es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular i està cobert per teulada a dues vessants. Es tracta d'una construcció cantonera que en planta baixa presenta una porta quadrangular i una finestra, totes dues resseguides per una imposta que sobresurt lleugerament de la línea de façana. Al primer pis una balconada sustentada sobre tres mènsules molt visibles. És de plataforma rectangular i es tanca amb barana de ferro forjat. Les dues portes que hi donen accés són rectangulars i es rematen a la part superior per sengles cornises motllurades suportades sobre dues mènsules. Per sobre d'aquest pis, una galeria de tres finestres en arc de mig punt presenta a la base una cornisa de les mateixes característiques que les del primer pis. | 08211-135 | Carrer de Falguera, 82 | Aquest edifici sembla de construcció més recent que la resta d'habitatges d'aquest mateix carrer. | 41.3826100,2.0418800 | 419888 | 4581675 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61183-foto-08211-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61183-foto-08211-135-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61184 | Panteó de la família Bertrand | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bertrand | XIX | La construcció del panteó de la família Bertrand se situa a l'última dècada del segle XIX. El seu estil és eclèctic i pren elements propis del Modernisme. La seva estructura cúbica presenta quatre parets inclinades cap a l'interior formant una piràmide escapçada. La cobertura és a dues vessants i emmarca un frontó coronat amb una creu que du una inscripció: 'A la Memoria de Manuel y Antonia, sus hijos'. Dins la contundència del monument, dues de les parets presenten porta reixada de ferro on s'hi reprodueixen les lletres alfa i omega i el nom dels difunts al pany de les obertures. Per altra banda, la utilització del ferro es reitera a la barana que encercla el conjunt. | 08211-136 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. L'industrial Manuel Bertrand i Cortalé va ser un personatge significatiu a Sant Feliu de Llobregat des de mitjans de segle XIX quan, en arribar al municipi posà en funcionament una fàbrica tèxtil que incentivaria el progrés de l'economia local. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61184-foto-08211-136-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 102|105|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61185 | Capella del cementiri de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-de-sant-feliu | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | L'estructura es conserva correctament, però l'estat de l'interior de l'edifici és força dolent. | Petita capella de planta absidal d'una sola nau situada a l'extrem nord del cementiri municipal de Sant Feliu de Llobregat. En portada presenta una porxo d'entrada amb un arc rebaixat de reminiscències modernistes que s'obre a un espai de planta rectangular previ a la nau de la capella i separada d'aquesta per una porta rectangular. . La nau té el sostre voltat amb dos nervadures transversals. La façana presenta sobre la porta d'entrada un rosetó i una decoració de lesenes. Té campanar d'espadanya. | 08211-137 | Riera de la Salut s/n | El cementiri de Sant Feliu va ser traslladat als afores de la ciutat l'any 1847, en compliment de les mesures dictades per la Reial Cèdula de Carles III, d'acord amb la necessitat de prendre mesures higièniques a la ciutat, entre altres coses degut a l'increment demogràfic. La capella va ser projectada l'any 1890 per l'aleshores arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintoré. | 41.3887800,2.0471000 | 420332 | 4582355 | 1890 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61185-foto-08211-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Miquel Pasqual i Tintoré (arquitecte municipal) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61186 | Panteó família Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-molins | XX | En aquest cas, ens trobem davant un panteó construït a mode de templet neogòtic de base quadrada coronat amb una creu de ferro, la cara frontal del qual porta un rebaix a modus d'arc trilobulat cec. Com el panteó de la família Ribas i Cañameras, està precedit per la làpida emmarcada per una barana de ferro. La inscripció 'A. Molins Cañameras i família' està acompanyada de sanefes fetes amb petites peces de trencadís i forma sinuositats de cert gust modernista. | 08211-138 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61186-foto-08211-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61186-foto-08211-138-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61187 | Panteó família Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-ricart | XX | El panteó de la família Ricart destaca per la seva gran portalada de pedra artificial acabada amb un arc de mig punt adovellat en el qual queda inscrita una creu que amb el seu braç llarg fa de pilastra i divideix l'arc en dos parts longitudinals a cadascuna de les quals bat una porta de ferro forjat molt originals per la seva composició, que combina línies rectes amb altres serpentejades. A la imposta de l'arc es pot llegir la inscripció 'Família Ricart'. La decoració dels capitells reprodueix fulles d'acant, mentre que una creu llatina protagonitza el timpà. Els tres extrems superiors de la creu tenen una aplicació en forma de mitja esfera amb una creu inscrita que té els dos braços de la mateixa longitud. | 08211-139 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61187-foto-08211-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61187-foto-08211-139-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61188 | Pont del Ferrocarril Riera de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-riera-de-la-salut | - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - URQUIOLA, Carlos: El Ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu, 2005. | XIX | Es tracta d'un pont de baixa alçada ja que pràcticament no té brancals. Està fet de maó i pedra sorrenca o gres vermell. El pont permet salvar el traçat de la via fèrria la riera de la Salut per possibilitar el pas al ferrocarril. Es configura amb un arc rebaixat que permet la circulació de vianants i vehicles per sota. L'arc presenta una imposta formades quatre fileres de maó disposat verticalment, mentre que el contrafort es configura amb maó col·locat horitzontalment en aparell a trencajunts. | 08211-140 | Passeig dels Pins / Línia del Ferrocarril | Entre els anys 1853-54 es va construir el pont per la Empresa del Ferrocarril del Centro i amb l'objectiu de aprovisionar Sant Feliu d'una línia de ferrocarril que cobrís el tram Barcelona-Molins de Rei, en un primer moment, i Barcelona-Martorell, més endavant. La línia es va inaugura al 1854 i la seva presència no només va permetre la connexió de Sant Feliu amb la capital catalana, sinó que va accelerar tot el procés de canvi cap al capitalisme que ja s'havia iniciat a la ciutat i el seu entorn. | 41.3855200,2.0449000 | 420144 | 4581995 | 1853-54 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | De Bergue | Els últims anys, s'han dut a terme vàries obres de desenvolupament urbanístic entorn a la riera de la Salut que sempre han respectat l'existència del pont, que continua tenint la seva funcionalitat com a via fèrria. No obstant, el futur soterrament de la via, podria suposar la seva desaparició. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61189 | Panteó de la família J. Ribas i Cañameras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-j-ribas-i-canameras | XX | Es tracta d'un panteó-capella de mitjanes dimensions de volumetria allargassada d'estil neogòtic. El panteó es troba elevat per un graó, en un espai rectangular encerclat per una barana de ferro alternada amb petits pilars de formigó. Al mig hi ha la làpida que dona accés a unes escales per on es baixa al panteó. Al fons trobem la capella amb una porta central rematada amb unes arquivoltes d'arcs ogivals rematat amb floró. Al timpà apareix un baix relleu de bronze que reprodueix la Verge sostenint el Crist mort; en la part inferior hi ha inscrit “Familia J. Ribas Cañameras', antics propietaris del panteó. La capella es caracteritza pels seus finestrals resolts amb arcs ogivals i la utilització de gablets, florons i pinacles, elements usuals de l'arquitectura gòtica. En les parets laterals hi figuren finestrals neogòtics, emmarcats per arcs ogivals amb gablets acabats en florons i amb vidres de colors. La capella està coronada per quatre pinacles i una coberta en forma de cúpula de quatre vessants recoberta per teules vidriades de color negre. La coberta a quatre vessants es configura amb teules vidriades de color negre, que també trobem als arcs de les obertures laterals. | 08211-141 | Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell | Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà). Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. El panteó de la família Ribas i Cañameras va ser dissenyat per l'arquitecte Rafael de Sorrarain i Milans del Bosch el 1917, i és d'estil neogòtic. | 41.3882900,2.0469400 | 420318 | 4582301 | 1917 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61189-foto-08211-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61189-foto-08211-141-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Rafael de Sorarrain i Milans del Bosch | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 116|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61190 | Llegenda de la pedra blanca de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-blanca-de-la-salut | - AMIGÓ, Jordi. 'La pedra blanca de la Salut'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 27 (Sant Feliu de Llobregat, juliol-agost 1982). P. 11. - AMADES, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. III, p. 395, 473; Vol. IV, p. 67; Vol. V, p. 42. | XIX | Actualment és una llegenda força oblidada per la població de Sant Feliu de Llobregat i en relació a la qual no es coneix cap pràctica. | La llegenda parla d'una Pedra Blanca situada a la Riera de la Salut que tindria aquest color degut a l'aparició de la Verge en aquest indret. És per això que se li van atorgar propietats màgiques, com ara que apropant l'oïda es podia sentir la veu de la verge o que conduïa a la fertilitat. L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista “Va i Ve” del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. Joan Amades, al “Costumari català” ens ofereix dues descripcions de la llegenda: «Hi havia una gran pedra coneguda per la pedra dels fills la qual sembla que en alguns temps tenia marcades a la part superior unes lleus cavitats per a encaixar-hi perfectament la part posterior del cos. Les casades barcelonines i de tota la rodalia que no tenien fills i en desitjaven visitaven el santuari i s'asseien al viu damunt...». «A la darreria del segle passat un matrimoni que tenia una vasta fillada va visitar el santuari. La muller ignorant del cas, s'assegué a la pedra dels fills i malgrat passar l'edat per a ésser mare, al cap de nou mesos va infantar tres fills. El marit en saber-ne la causa, irat, amb un mall va esbocinar la pedra, i en va escampar els trossos per la muntanya. Per les rodalies del santuari es trobaven pedretes de colors excepcionals i poc comuns que les dides recollien per oferir a la Mare de Déu, no sabem en quina forma». | 08211-142 | - | L'historiador santfeliuenc Jordi Amigó, en un article publicat a la revista 'Va i Ve' del mes de maig del 1981, recull diferents testimonis que expliquen la llegenda de la pedra blanca de la Salut. Tots ells aporten versions diverses i es remunten als anys 1910-1950. Tot i així, Amigó situa l'origen de la llegenda a mitjans del segle XIX, època en la qual va tenir lloc una ampliació del santuari de la Salut. Les propietats màgiques assignades a la pedra blanca situada a la riera de la Salut tenien un motiu religiós. Els testimonis que es refereixen a temps més antics (1912-1918), afirmen que la Mare de Déu apareixia a la pedra blanca, però també es creia que si es llençava un palet de riu de la riera a la pedra blanca i aquest s'aguantava, el desig que hom havia demanat s'acompliria. Cap els anys 1920, es diu que la pedra s'anomenava “la pedra dels àngels” perquè si es picava amb un tros de roc de la riera, es podien escoltar els àngels com parlaven. Altres testimonis, recorden una altra visió de la creença: si un acostava el cap a la pedra sentia parlar la Mare de Déu. Aquesta última versió va perviure fins els anys 1950. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61191 | Cases de Joan Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-joan-batllori | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. | XX | Edifici cantoner de grans dimensions que acull diversos habitatges entre mitgeres amb sortida al Passeig Nadal i a la Plaça de l'Estació. És de planta quadrangular i volumetria cúbica. Te planta baixa i planta pis amb terrat a la catalana. Actualment els espais de la planta baixa estan ocupats per botigues. Té una estructura compositiva complicada, degut a les grans diferències que s'observen entre els diferents cossos de la façana i també entre els elements que s'hi troben. Així, a la planta baixa crida l'atenció el fet que les sis obertures existents responen a tres models diferents pel que fa a la forma (arcs rebaixats, llindes, etc) sense que s'hi pugui observar cap eix de simetria ni cap seqüència visible. També en aquesta planta la decoració que remata les finestres respon a diversos models. Comparteixen, el tot cas el fet d'estar emmarcades amb motllures que, estilísticament, recorren a elements neogòtics i naturalistes propis del Modernisme, com els motius ornamentals de flors o els escuts romboïdals. Per contra, el pis superior, repeteix el mateix model per a totes i cadascuna de les set obertures que s'hi troben, ja siguin portes o finestres. En aquesta planta la façana que dóna al passeig Nadal és simètrica, ja que dues finestres flanquegen un balcó suportat sobre mènsules i amb barana de ferro forjat. Pel que fa a la façana que dóna a la plaça de l'estació, es caracteritza per la seva asimetria, ja que hi ha dos balcons arrenglerats a la dreta i dues finestres a l'esquerra. Un altre element que diferencia la planta baixa de la planta pis és l'arrebossat que en aquest darrer cas decora el parament, imitant carreus de pedra. Un vast sòcol recorre el conjunt donant-li unitat i té una rèplica a la part superior de l'edifici. La barana del terrat repeteix els mateixos motius que la dels balcons, amb combinació de línies rectes verticals i d'altres amb sanefes corbades. Malgrat aquestes divergències en l'estructura compositiva, el conjunt transmet una gran unitat. | 08211-143 | Plaça de l'estació, 2 / Passeig de Nadal, 30 | Aquests edificis són obra de l'arquitecte Melcior Vinyals per encàrrec de Joan Batllori. Es tracta de dues cases de planta baixa i pis situades a la zona del nou Eixample davant de l'estació del tren. Originàriament hi havia dos habitatges més idèntics que seguien pel carrer Bertran, però actualment ja no s'hi troba. Les cases de Joan Batllori, originalment destinaven les seves plantes baixes a botigues i habitatges, i les superiors als dormitoris. | 41.3826000,2.0476800 | 420373 | 4581668 | 1914 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61191-foto-08211-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61191-foto-08211-143-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Melcior Viñals i Muñoz | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. Aquest edifici consta al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu i també a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb una adreça diferent: Plaça de l'Exèrcit, 2, nom que va tenir la Plaça de l'Estació fins entrada la democràcia. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61192 | Casa Josep Aguadé (actual Sindicat agrícola) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-aguade-actual-sindicat-agricola | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici està en perfecte estat, però els esgrafiats de la façana es deterioren i el conjunt està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i situat al fons d'una petita entrada per l'accés dels carruatges que, avui dia, permet l'entrada de mercaderies a l'actual sindicat agrícola que hi té la seu. La casa és de planta baixa i pis amb terrat a la catalana. A la planta baixa, una porta rectangular en posició central està precedida per dos petits esglaons que permeten salvar el poc desnivell que planteja la construcció respecte del jardí. Està flanquejada per dues finestres actualment amb reixa. Al pis superior trobem tres balcons, un central una mica més gran i dos laterals. Tenen barana de ferro forjat i abasten les tres portes que s'hi obren. Totes tres estan emmarcades per una imposta que, a la part superior, tenen motius ornamentals naturalistes esgrafiats. El coronament de l'edifici planteja una sanefa també esgrafiada amb conjunts de dos espiralls situats sobre cadascuna de les tres finestres. Per sobre, la barana del terrat presenta una solució ornamental curiosa en la que s'alterna el ferro amb unes grans crestes fetes en motllo. | 08211-144 | Passeig de Nadal, 28 | Aquesta casa havia estat propietat de la família Perellada i a partir de l'any 1931 va ser seu del Sindicat Agrícola. Quan es va edificar a principis de segle la construcció aïllada, ja que la urbanització del Passeig Nadal encara no s'havia desenvolupat. | 41.3825900,2.0474900 | 420357 | 4581667 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61192-foto-08211-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61192-foto-08211-144-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61193 | Casa Eulàlia Ollé (vídua Donadoni) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-eulalia-olle-vidua-donadoni | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La casa Eulàlia Ollé es caracteritza per la seva austeritat. La seva composició és molt simètrica i es resol en planta i pis. En el cos inferior, la porta d'ingrés està flanquejada per dues finestres. Els carreus que doten de personalitat aquesta planta desapareixen al primer pis, on una balconada de ferro connecta tres obertures emmotllades, com les comentades anteriorment, en arc rebaixat. Finalment, el coronament de la façana trenca amb l'estaticisme del conjunt per mitjà d'una estructura sinuosa, una solució típica del modernisme. | 08211-145 | Passeig de Bertrand, 21, 23 i 25 | L'edifici va ser projectat pel mestre d'obres, Josep Masdeu. Originalment, a la planta baixa s'hi va ubicar una fàbrica que produïa objectes de paper (calendaris, llibretes, etc) i que avui dia ja no existeix. La casa d'Eulàlia Donadoni sovint era anomenada 'la fàbrica de les nines', pels motius amb els quals s'il·lustraven alguns dels articles de papereria que es fabricaven a la petita indústria situada a la planta baixa. Un cop desapareguda la fàbrica, es va construir un nou cos d'edifici al seu costat que imita el coronament ondulat de l'edifici original. | 41.3821300,2.0477600 | 420379 | 4581616 | 1911 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61193-foto-08211-145-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Masdeu i Puigdemasas (mestre d'obres) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61194 | Casa Llorenç Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-molins | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Modificada per addició d'una planta | Casa de petites dimensions, de planta rectangular i amb planta baixa i dos pisos. Originalment la casa només tenia planta i pis, però després de la postguerra es va fer una remunta. A banda de la façana principal, té una façana lateral pel fet de que per aquesta banda l'edifici dóna als jardins de les cases del Passeig Bertrand, cosa que va permetre obrir en aquest costat finestres. A la planta baixa presenta una gran porta (avui d'accés a un comerç) d'arc rebaixat flanquejada per dues portes més petites en arc deprimit. A sobre d'aquestes dues portes més petites hi ha unes obertures o sobreportes pentagonals amb llinda i reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha un balcó central de formes arrodonides amb barana de ferro forjat. Al pis superior, afegit posteriorment, hi ha obertures rectangulars. La teulada, a dues vessants, planteja un ràfec a la part superior de l'edifici. El cos inferior de la façana es distingeix del que correspon al primer pis pels carreus que aporten un relleu diferenciat al mur. | 08211-146 | Carrer de Pi i Margall, 16 | La faceta professional de Gabriel Borrell i Cardona com a arquitecte i urbanista fou destacada tant pels projectes desenvolupats com per la important tasca realitzada en les àrees de l'ensenyament i de la recerca. Des de principis del segle XX va ser arquitecte municipal de Sant Feliu, Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins. Llorenç Molins, fill del contractista Josep Molins i Cañameras, va encarregar a Gabriel Borrell el projecte de casa seva al carrer de Pi i Maragall. | 41.3812400,2.0473800 | 420346 | 4581517 | 1916 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61194-foto-08211-146-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61195 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-1 | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 19. - La projectada adquisició pel Municipi de la finca 'Clos de can Nadal'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1932. 21p. | XX | Rehabilitació anys 1994-1996 per l'escola-taller Jardins Històrics | Es tracta d'un gran parc tancat (potser el més emblemàtic de Sant Feliu) situat al bell mig de la ciutat. Té 1,5 hectàrees i accés des de la Plaça de l'Estació i des del carrer de Dalt. Té un passeig principal i diversos recorreguts ramificats entre els quals es troben parterres de gespa. A la vora dels camins hi ha nombrosos bancs públics a disposició dels usuaris. L'element més característic són els nombrosos pins centenaris que s'hi troben. Cal mencionar també el fet que els jardins i parts posteriors dels habitatges unifamiliars del Passeig Nadal donen al parc. Al final del camí principal hi ha una petita bassa d'aigua de forma quadrangular emmarcada en dos dels seus costats per una estructura d'esglaons. Actualment conserva pocs elements de la seva estructura original. L'únic edifici que queda de l'antic Clos de Can Nadal és una petita torre de planta cilíndrica que es troba en un extrem del parc i que no té cap mena de funció. Data del 1870. | 08211-147 | Can Nadal | El Clos de Can Nadal va estar afectat per les expropiacions de finques per la construcció del ferrocarril. En començar el segle XX, s'inicià el procés de desintegració del Clos, doncs es posà en marxa l' urbanització dels 'carrers nous'. L'any 1860, Anton Nadal i Pujolà va adquirir una possessió de Pere Llunell de finals del segle XIV. El 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre construïda el 1870. Zoa Nadal i Vilardaga, propietària de la finca, i mare del Comte de Vilardaga, va presentar una instància a l'Ajuntament on manifestava al·legacions al pla. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la propietària de l'heretat: renunciaria a obrir tots els carrers projectats a canvi que ella cedís gratuïtament els terrenys afectats per l'obertura de tres nous carrers, el terreny dels actuals passeig de Bertrand i carrer de Torras i Bages amb la condició que aquests dos últims s'edifiquessin. Finalment, l'any 1932, durant la República, l'alcalde Josep Gaspà, va presentar la el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d'adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, de nous eixos viaris i del primer espai verd. L'espai venia directament de mans del Comte de Vilardaga, el seu propietari. | 41.3833700,2.0466500 | 420288 | 4581755 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61195-foto-08211-147-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 116|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61196 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-sant-feliu-de-llobregat | XX-XXI | La col·lecció d'obres artístiques de l'Ajuntament està formada per les següents peces: - 3100026: 76 Quadres premiats amb el 1r, 2n i 3r premi dels concursos de Pintura a l'Oli i Ràpida. - 3100029: Premsa i accessoris per la seva ubicació al Museu Municipal. - 3100013: Quadre del pintor Soteras, tema 'Roses', de l'any 1966, de 78*64. - 3100001: Exposició '10 Anys Sàhara', L. Salom. - 3100002: Exposició 'Imatges Econòmiques de St. Feliu. - 3100003: Exposició 'Els noms de la Rosa'. - 3100004: Exposició 'Mort i romanticisme, Bécquer 150 aniversari'. - 3100005: Exposició 'Cartells Exposicions Roses'. - 3100006: Exposició 'Història de la Rosa a St. Feliu'. - 3100030: Quadre de SS.MM. Joan Carles i Sofia. - 3100038: Litografia en tres colors de F.HORLA de 17x20 cm. - 3100012: Quadre de 'Villeneuve Le Roi'. - 3100008: Quadre donat pel Sr. Josep Cuéllar, 'Finca de la Salut'. - 3100015: Quadre donat pel pintor Sr. Josep Cuellar, l'any 1979, tema 'Sant Feliu de Llobregat' 1,4*1. - 3100016: Quadre donat pel pintor J.Cuéllar al 1979, tema 'Paisatge Can Nadal', de 113*94 cm. - 3100017: Quadre donat pel pintor Joan Creus, el 1980 representant 'Ram de Roses', de 56 x 71 cm. - 3100018: Quadre donat pel pintor Juan Hernàndez Pijoan,el 1982, tema abstracte, de 87 x 67 cm. - 3100019: Quadre donat pel pintor Manuel López González,el 1982, tema abstracte, de 63 x 74 cm. - 3100020: Quadre donat pel pintor Manuel López González, el 1983, de 50*58 - 3100021: Quadre obsequi de Giscaveds BIG-BAND, de Suècia, el 1983, de 57 x 52 cm. - 3100022: Quadre del pintor Joan Torras Viver, representant el Poeta Martí Dot, el 1983. - 3100024: Quadre de S.M.. El Rei Joan Carles I, de 70* 100 cm. - 3100025: Quadre del pintor Garcia Forteza, tema 'Les Roses', de 87*66 cm. - 3100014: Quadre comprat al pintor D. Manuel Plana, l'any 1976, tema 'Marina', de 65 x 75 cm. - 3100023: Quadre 1r premi pintura ràpida 1984, tema 'Pisos Beltran'. - 3100027: Quadre motiu tipus català. - 3100034: Obra mural adjudicada a l'artista Jaume Amigó Llopart, pel vestíbul de 'Can Maginàs'. - 3100007: Litografia de Joan Pere Viladecans, d'una sèrie de 250, la numerada 31/250. - 3100032: Quadre donat pel Sr. Salvador Gras, tema 'Sant Feliu de Llobregat' - 3100010: Quadre de 'Villeneuve Le Roi' 41*51. - 3100039: Litografia de l'artista CESC, edició de 200 exemplars numerats i signats per l'autor, número 56/200. - 3100040: Litografia de l'artista JAUME, edició de 125 exemplars numerats i signats per l'autor, número 87/125. - 3100011: Quadre 'Villeneuve Le Roi' 31*41. - 3100041: Litografia Manuel López González, edició núm.200/375, acrílic 250 x 350 mm, ciutat gegantera. - 3100043: Quadre 'L'escala' de l'artista local Valentín Lozano Bolivar, oli sobre tela de 81x65 cm. - 3100044: Vano d'època isabelina florejat. - 3100045: Vano d'època isabelina florejat. - 3100046: Vano d'època isabelina florejat. - 3100047: Vano d'època, ambre amb puntes. - 3100048: Vano d'època, modernista. - 3100049: Vano d'època, art decó (una rosa gran entre roses). - 3100050: Vano d'època, art decó (una rosa gran). - 3100051: Vano d'època, brisés imperceptibles. - 3100052: Vano d'època, brisés imperceptibles. - 3100053: Caixa xinesa per a vanos. | 08211-148 | Plaça de la Vila, 1 | Col·lecció feta a base de donatius i compres per part de l'ajuntament a artistes locals. La col·lecció cobreix un període de temps dilatat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Diversos | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61197 | Dues cases aparellades de Pere Àlvarez i Gonzalbo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-de-pere-alvarez-i-gonzalbo | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos habitatges molt petits entre mitgeres, de planta rectangular amb el costat curt donant al carrer i amb planta baixa i pis. Els dos habitatges que Pere Àlvarez i Gonzalbo va encarregar a l'arquitecte Gabriel Borrell comparteixen el mateix aspecte exterior, caracteritzat per la contundència del seu ordre i l'austeritat quant la decoració, i, a diferència de les cases Villa Conxita i Villa Adela (fitxa 99), són totalment asimètriques.. A la planta baixa trobem la porta d'accés, rectangular, i una finestra. Com la resta d'obertures de les cases, aquestes estan emmarcades per impostes en forma d'arc rebaixat. Al pis superior tornem a trobar dues obertures, una porta amb balcó molt petit curvilini amb barana de ferro forjat i una finestra. És en aquests dos elements on es concentra la decoració a base de ceràmica vidriada, a partir de rajoles petites blanques i blau cobalt alternades. En el cas de la finestra la ceràmica es troba en una petita jardinera que hi ha al seu ampit. En el balcó la trobem revestint el frontal de la plataforma. La part superior de l'edifici presenta un ràfec amb cornisa i espiralls sobre les obertures. Un altre element decoratiu són les motllures que horitzontalment recorren la façana a l'alçada de la llum dels arcs que dibuixen les impostes de les obertures i que només es deté en aquestes. | 08211-149 | Torras i Bages, 17 i 19 | L'industrial Pere Àlvarez es va establir a Sant Feliu des de principis del segle XX, establint-hi la primera indústria química de la ciutat. Tenia diverses propietats, entre les quals aquestes dues cases. | 41.3808800,2.0471800 | 420329 | 4581478 | 1920 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61197-foto-08211-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61197-foto-08211-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61197-foto-08211-149-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Formen part de la ruta modernista de Sant Feliu. Cal aclarir que l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat dóna un sol número d'inventari (19204) a un conjunt de cases contigües, però dispars: la que fa cantonada entre els carrers Vidal i Ribas i Torras i Bages (fitxa 63), la de Torras i Bages núm. 15 (fitxa 159) i les de Torras i Bages núm. 17-19. Ens ha semblat més correcte, en aquesta base de dades, tractar-les per separat, ja que responen a esquemes arquitectònics diferents. En tot cas el conjunt està declarat BCIL. Lògicament a totes les fitxes apareix el mateix número al camp del núm. d'inventari. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61198 | Monument commemoratiu 11 de setembre de 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-11-de-setembre-de-1714 | 'Diada Nacional de Catalunya 2005'. El butlletí. Núm. 422. (Sant Feliu de Llobregat, octubre 2005). P. 12. | XXI | Escultura de petites dimensions de bronze composta per una base cilíndrica a la que se superposa mitja esfera truncada. Sobre el conjunt una placa de forma circular en la que hi ha gravada un estel de cinc puntes. A la mitja esfera es pot llegir la inscripció '1714- ' L'autor, Lluís Sans, va descriure l'obra com 'un contenidor on poder reciclar, de cara al futur i amb una perspectiva positiva, tot el significat d'una data tan especial per a Catalunya com és l'11 de setembre de 1714'. | 08211-150 | Passeig Onze de Setembre | L'11 de setembre de 2005 es va inaugurar el monument commemoratiu de la diada, elaborat per l'artista local Lluís Sans. | 41.3846600,2.0448000 | 420135 | 4581900 | 2005 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61198-foto-08211-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Sans | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml