Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61199 | Matèria gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materia-gris | - Arxiu Comarcal Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. U. Doc. 38721. Exp. 14. Contractació a Lluís Sans i Mestres de la creació, disseny i construcció d'un conjunt escultòric per instal·lar als jardins de la Torre del Roser. -'La plaça de la Vila, un espai de gaudi per a les persones'. El Butlletí. Núm. 398. (Sant Feliu de Llobregat, gener 1999). P. 16-17. - 'La reforma del centre de la vila a debat'. Vaivé. Revista independent de Sant Feliu. Núm. 190 (Sant Feliu de Llobregat, febrer 1999). P. 17-20. - Catàleg de l'exposició Lluís Sans. Dream On. Sant Feliu de Llobregat. - Catàleg de l'exposició Lluís Sans. Tokyo. | XX | 'Matèria gris', nom amb el qual es coneix l'obra, constava de quatre peces elaborades majoritàriament amb ferro que es repartien per l'exterior de la Torre del Roser. Actualment, una d'elles ja no existeix: es tractava d'una pantalla d'ordinador a través de la que es podia observar, gràcies a un programa ideat per Eduard Amigó, l'artista durant el procés de confecció de l'obra. Les altres tres presenten un motiu semblant (forma arrodonida envoltada per mig cercle) que es representa en diferents plans: la primera és un relleu pla emmarcat a terra; la segona, es conforma per un volum que neix de terra i s'aixeca uns cinquanta centímetres i, la tercera, es recolza sobre dos pilars metàl·lics i se situa a uns cinc metres d'alçada. | 08211-151 | Jardins de la Torre del Roser | El 20 de desembre de 1998 es van inaugurar les obres de rehabilitació de la Torre del Roser i dels seus jardins, on s'ubica el conjunt escultòric de l'artista local Lluís Sans i l'enginyer informàtic Eduard Amigó que va ser patrocinat per l'empresa ACS (Proyectos, Obras y Construcciones). | 41.3830100,2.0488100 | 420468 | 4581713 | 1998 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61199-foto-08211-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61199-foto-08211-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61199-foto-08211-151-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Lluís Sans | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 61200 | El cor dels arbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cor-dels-arbres | 'La plaça de la Vila, inicia el seu canvi d'imatge'. El Butlletí. Núm. 387 (Sant Feliu de Llobregat, juliol 1998). Pàg. 5. 'La plaça de la Vila, un espai de gaudi per a les persones'. El Butlletí. Núm. 398 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1999. Pàg. 16-17. 'La reforma del centre de la vila a debat'. Vaivé. Revista independent de Sant Feliu. Núm. 190 (Sant Feliu de Llobregat, febrer 1999). Pàg. 17-20. MALET, Rosa Maria (dir.). Plensa. Barcelona: Fundació Joan Miro (edicions de l'Eixample). 1996. ? P. Arxiu Comarcal Baix Llobregat. U. Doc. 38722. Exp. 15. Contractació a Jaume Plensa de la creació, disseny i construcció d'una escultura per instal·lar a la plaçça de la Vila. | XXI | 'El cor dels arbres' (originalment concebuda amb el nom de 'Where') és una escultura composta per tres peces de bronze que representen homes asseguts al voltant del tronc d'un arbre mentre l'abracen poèticament. Això fa que l'arbre, integrat en l'escultura, tregui el seu tronc entre les cames i els braços dels personatges. Les figures duen gravats noms de compositors com Bach, Mozart o Beethoven amb lletres grans que creen un relleu i una textura peculiar. Estan col·locades sobre una petita elevació creada al voltant de l'arbre a fi i efecte de sustentar-les com si fossin peanyes. La textura d'aquestes peanyes crea una transició fàcil entre l'espai urbà i asfaltat i l'arbre com a element natural. | 08211-152 | Plaça de la Vila | Quan, el juny de 1998 varen començar les obres de remodelació de la plaça de la Vila i dels seus carrers contigus, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ja comptava en què una obra de l'artista internacional Jaume Plensa conformaria part de la nova imatge de la plaça. El conjunt es va inaugurar el 12 de desembre del mateix any amb 'L'armari del desig', una escultura de resina sintètica blanca i formes geomètriques clares que combinava aigua i llum. En l'antiga plaça, l'aigua havia estat un component predominant representat per la font que la presidia i, en aquest sentit, l'artista va mantenir aquest element bàsic i el va integrar dins un contenidor d'estil modern que se seguia identificant amb una font. Durant les Festes de Tardor del 2009, es va substituir 'L'armari del desig' per aquest nou conjunt escultòric del mateix autor , creat l'any 2007, que homenatja els grans compositors de la història de la música: 'El cor dels arbres'. | 41.3808800,2.0452300 | 420166 | 4581479 | 2009 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61200-foto-08211-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61200-foto-08211-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61200-foto-08211-152-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jaume Plensa | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 61201 | Escultura davant de Can Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-davant-de-can-ricart | - Arxiu Comarcal Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Exposició escultures Giménez-Sauras 1987. Invitació inauguració monument 11 de setembre. | XX | Actualment l'escultura presenta pintades d'aerosol que caldria netejar. A banda, d'això, l'estat de conservació és correcte. | Giménez-Sauras, en aquella època, utilitzava majoritàriament el bronze per construir formes geomètriques, i aquesta escultura n'és un bon exemple. Segons comentava el mateix artista en el moment de la inauguració de l'obra «yo uso estos años un lenguaje más racional, pero buscando una poética en el espacio. El tamaño de las piezas tiene un papel importante, está en función del espacio donde se ha de situar». Per altra banda, Giménez-Sauras torna a fer èmfasi al concepte espai i la seva definició: «Por ahí va la historia, a través de un juego, de un diálogo con estas planchas metálicas, queda patente que la materia y el tiempo pierden valor en favor del espacio y lo atemporal; aparecen vías hacia lo metafísico, las piezas ya no tienen el carácter corpóreo y objetual de años anteriores. Dada su simplicidad y condición como definidoras de espacio, será delicada su ubicación, pues cualquier elemento extraño puede incidir en su definición». | 08211-153 | Plaça de Lluís Companys | L'any 1987 es va instal·lar una escultura de l'escultor saragossà Jerónimo Giménez-Sauras davant l'entrada principal de can Ricart, guarnint l'espai que anys més tard serviria d'entrada a la plaça de Lluís Companys. | 41.3813800,2.0453000 | 420172 | 4581535 | 1987 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61201-foto-08211-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61201-foto-08211-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Jerónimo Gimenez-Sauras | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 61202 | Casa Camil Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-camil-tous | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | L'estructura de l'edifici sembla gaudir d'un correcte estat de conservació, però tot i així l'element requereix d'algun manteniment. | Petita casa unifamiliar de planta rectangular, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. La planta baixa presenta tres obertures, dues d'elles portes i la tercera, en posició central, una finestra. Totes tres tenen a la part superior una llinda rectangular amb decoració a base ceràmica trencada de color verd i una peça blava romboïdal al centre de la mateixa. El pis superior presenta només un petit balcó de plataforma rectangular amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix a través d'una porta rectangular amb una imposta superior en forma d'arc rebaixat que deixa un espai en semicircular que també es decora amb trencadís de color verd. La part alta de l'edifici fa una forma arrodonida mixtilínia que es remata amb una motllura que amaga la teulada a dues aigües. Observem un espirall gran i circular al mig. La casa reprodueix la tipologia edificatòria més habitual del carrer. | 08211-154 | Carrer de Joan Maragall, 151 | El carrer de Joan Maragall, antigament anomenat del Masovernou era el camí que connectava Sant Just Desvern amb Sant Feliu. Moltes de les cases deriven de la divisió de parcel·les de les propietats de la carretera Reial, cosa que va permetre construir nous habitatges amb les façanes que trobem a l'actual carrer Joan Maragall. | 41.3798700,2.0503400 | 420592 | 4581363 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61202-foto-08211-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61202-foto-08211-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61202-foto-08211-154-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Vicenç Repullés (enginyer) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 61203 | Casa Ramon Padró i Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-padro-i-pijoan | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres acabat en terrat a la catalana. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. L'amplada i l'alçada d'aquest edifici són superiors a la de la resta de cases entre mitgeres que formen el carrer, tot i que cal tenir en compte que l'edificació acull dos habitatges. La façana és d'una gran simetria. Verticalment es divideix en tres cossos: els dos laterals que contenen totes les obertures de l'edifici i el central, que no conté cap obertura, està delimitat per impostes verticals i presidit per un conjunt escultòric de reminiscències neoclàssiques situat a la part superior de l'edifici. En planta baixa trobem dues portes en arc de mig punt que donen accés als dos habitatges que alberga la construcció. Per sobre s'ubiquen al primer pis dos petits balcons de plataforma rectangular amb frontal motllurat i barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són rectangulars i delimitades per impostes. Per sobre d'aquestes obertures i al segon pis, trobem dues finestres senzilles, gairebé quadrades, remarcades també amb imposta. La part més interessant i singular de l'edifici és el seu coronament. El parapet que tanca el terrat pla està format per una part central més alta d'obra i, a banda i banda, un segment de balustrada. Als extrems se situen sengles gerros a manera de florons. És a la part central que acabem de mencionar on trobem un conjunt escultòric format per una figura femenina central que sosté els atributs de l'abundor. Està asseguda sobre un tro en posició majestàtica i envoltada per tres angelets riallers, dos d'ells asseguts sobre el mateix parapet del terrat i un tercer més proper a la figura femenina descansa sobre un element naturalista que sembla un tronc d'arbre. Les peces estan trencades en algunes parts, com per exemple el braç de la verge i algun detall de les altres figures, més petites, però podem parlar en general d'un bon estat de conservació. Crida l'atenció el fet que l'alçada de l'edifici dificulta la visió de les escultures des del carrer. | 08211-155 | Carrer Joan Maragall, 44 - 46 | La casa que ens ocupa va ser la residència de Ramon Padró i Pijoan, escultor especialitzat en la factura de peces escultòriques per a la decoració d'elements arquitectònics. Ell mateix és l'autor del conjunt escultòric que corona l'edifici. | 41.3801400,2.0475500 | 420359 | 4581395 | 1851 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61203-foto-08211-155-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114). | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 61204 | Casa Antoni Bausili i Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-bausili-i-mayol | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Molt modificada | Casa unifamiliar de petites dimensions, amb planta rectangular i planta baixa i pis i coberta a dues aigües. A la planta baixa hi ha tres portes, una central més gran i dos més estretes i allargassades. Una motllura de ceràmica vidriada de tons blaus, blancs i grocs recorre horitzontalment aquesta part de la façana i només queda interrompuda per les obertures. Al pis superior hi ha un balcó central amb una única porta rectangular emmarcada per una imposta de formes geomètriques que deixa a la part superior un espai pentagonal que es decora amb ceràmica vidriada blava i ocre amb motius aparentment vegetals. A banda i banda del balcó, dues finestres petites amb un ampit molt marcat, també per la diferent policromia respecte de la resta de la façana. En aquest cos de l'edifici també s'aprecia la motllura de ceràmica vidriada horitzontal i idèntica a la de la planta baixa. Per últim, l'element més significatiu és segurament la part superior de l'edifici, resolta amb un parament de línies sinuoses de tipus mixtilini i on destaca la presència a mitja alçada d'una motllura de línies rectes suportada sobre mènsules i decorada amb ceràmica vidriada que dibuixa un frontó sobre la façana. La punta central, més alta, està coronada amb un floró. La casa Antoni Bausili del carrer de Joan Maragall segueix l'estètica modernista. | 08211-156 | Carrer de Joan Maragall, 15 | 41.3802400,2.0461100 | 420239 | 4581408 | 1929 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61204-foto-08211-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61204-foto-08211-156-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Masdéu i Puigdemasa | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114)Aquesta casa té el mateix cadastre que la de la fitxa 28 (Cal Bausili). Es tracta de dues cases situades l'una d'esquenes a l'altre ocupant el mateix terreny allargassat que va de la Carretera Laureà Miró 163 (Cal Bausili) a Joan Maragall, 15 (Casa Antoni Bausili). | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 61205 | Antiga Casa Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-codina | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XIX | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. La façana presenta diversos elements molt interessants i que són una llicència del mestre d'obres, fins al punt que podem parlar de 'façana d'autor', cosa que explica el seu estil eclèctic, amb préstecs de diverses tendències i un cert 'horror vacui'. Les obertures estan perfectament arrenglerades tant en vertical com en horitzontal. Se'n compten tres per planta. A la planta baixa n'hi ha una de més gran (actualment entrada de cotxes) situada a un extrem de la façana i dues portes per a l'accés de persones als habitatges. Totes tres estan emmarcades per impostes que dibuixen una petita elevació o cresta a la part superior. La porta del mig presenta, a més, un petit motiu decoratiu sobre aquesta cresta a base de palmeta envoltada de volutes. En aquest cos de la façana es va optar per un estucat que marca línies horitzontals molt pronunciades i, per sota, un sòcol. Al primer pis les tres obertures donen a petits balcons suportats sobre conjunts de dues mènsules. Crida l'atenció especialment un element decoratiu en forma de palmeta o fulla d'acant que ubicat a la part superior de les impostes d'aquestes portes es repeteix tres cops a cadascuna d'elles. La textura d'aquest cos de la façana presenta un motiu idèntic al de la planta baixa, però amb menys relleu. A l'alçada dels balcons hi ha una franja correguda equivalent al sòcol de textura diferent. Pel que fa al pis superior, delimitat per dalt i per baix en tota l'amplada de la façana per una motllura estreta, presenta una gran profusió d'elements decoratius de diferent ordre. Crida l'atenció la presència d'una columna prima de fust cilíndric i capitell dòric al bell mig de l'ampit de les tres finestres. Aquestes darreres estan emmarcades per unes pilastres amb base i capitell i que recorren verticalment aquest cos de la façana entre cadascuna de les motllures que el delimiten. A la base d'aquestes pilastres, i penetrant el cos immediatament inferior de la façana, es col·loca una altra aplicació decorativa en forma floral molt estilitzada. I encara per sobre d'aquest cos en trobem un altre que correspon a la cambra d'aire de l'edifici i que s'estén fins al ràfec. Aquí hi trobem de nou diversos elements decoratius, com són les mènsules que suporten el ràfec, de cadascuna de les quals arrenquen petites impostes rectilínies que baixen verticalment fins coincidir en la seva posició amb les pilastres del cos del segon pis. També hi ha els espiralls de respiració. El conjunt de l'edifici mostra una amplada i una alçada molt superior a la resta d'habitatges que integren el carrer Joan Maragall. | 08211-157 | Carrer Joan Maragall, 59 | Casa construïda al 1882 pel mestre d'obres Joan Bruguera. Era força habitual en l'època la projecció d'edificis privats per part de mestres d'obra que es recreaven en la decoració. | 41.3800500,2.0474100 | 420347 | 4581385 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61205-foto-08211-157-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Bruguera (Mestre d'obres) | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 61206 | Cases al carrer Joan Maragall 119-131 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-al-carrer-joan-maragall-119-131 | XX | Conjunt d'edificis en els que malgrat les diferències existents, prevalen les similituds quant a tipologia i solucions. Es tracta d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis i coberts amb terrat a la catalana. La major part tenen en planta baixa una porta d'accés i una finestra de caràcter més aviat senzill. Com també és comú el balcó del primer pis. Tant les alçades com les amplades són també molt similars. | 08211-158 | Carrer Joan Maragall, 119-131 | 41.3799100,2.0496000 | 420530 | 4581368 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61206-foto-08211-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61206-foto-08211-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61206-foto-08211-158-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 61207 | Casa unifamiliar del carrer Torras i Bages, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamiliar-del-carrer-torras-i-bages-15 | XX | La casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins del carrer de Torras i Bages, comparteix certes característiques amb les construccions contigües fetes per Pere Àlvarez. És una casa de petites dimensions, de planta rectangular amb la façana curta al carrer. Té planta baixa i pis. A la planta baixa trobem la porta d'accés i una finestra amb ampit. Totes dues presenten a la part superior un rebaix en forma rectangular i posició vertical decorat amb ceràmica vidriada de colors blaus, blancs i ocres i motius geomètrics. Al pis superior, sobre la porta, un balcó molt petit en forma de mig hexàgon amb decoració de trencadís blau al frontal de la seva plataforma. Al costat, una finestra amb un petit filet de trencadís blau a la part inferior. Totes dues obertures tenen forma d'arc rebaixat. En aquest cas també es presenta a la part superior un rebaix decorat amb ceràmica vidriada, però de forma de llinda. Sobre cada finestra se situa un espirall. La part superior de l'edifici es resol amb un parament esglaonat, més alt en la seva part central, on es pot llegir l'any de construcció (1918). Per sota d'aquest coronament trobem una cornisa que travessa horitzontalment tota la façana dibuixant un arc rebaixat que mor a la paret de l'edifici de forma esglaonada. | 08211-159 | Carrer de Torras i Bages, 15 | El projecte per aquest habitatge unifamiliar es du a terme el mateix any que el de la casa que de Josefa Serra que limita per la seva esquerra. En canvi, les dues cases de Pere Àlvarez es construïren dos anys més tard. | 41.3808800,2.0471300 | 420325 | 4581478 | 1918 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61207-foto-08211-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61207-foto-08211-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61207-foto-08211-159-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat dóna un sol número d'inventari (19204) a un conjunt de cases contigües, però dispars: la que fa cantonada entre els carrers Vidal i Ribas i Torras i Bages (fitxa 63), la de Torras i Bages núm. 15 (fitxa 159) i les de Torras i Bages núm. 17-19. Ens ha semblat més correcte tractar-les per separat, ja que responen a esquemes arquitectònics diferents. En tot cas el conjunt està declarat BCIL. Lògicament a totes les fitxes apareix el mateix número al camp del núm. d'inventari. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 61208 | Habitatge al carrer Joan Maragall 142 - 144 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-142-144 | Edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular i estructurat en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb carenar paral·lela a la façana. Aquesta presenta a la planta baixa dues portes en posició central flanquejades per sengles finestres. D'aquest conjunt de quatre obertures, només dues conserven el seu aspecte original, amb els angles superiors arrodonits. Per sobre d'elles una petita motllura separa visualment el cos de la planta baixa del pis. Aquí trobem dos balcons en posició central, amb la plataforma rectangular de frontal motllurat i baranes de ferro forjat de formes sinuoses que contrasten amb la rectitud de les línies de l'edifici. Els dos balcons estan flanquejats per finestres rectangulars. Totes les obertures d'aquesta planta estan rematades amb un lleuger esglaonat i coronades per una amples impostes. Seguidament trobem la cambra d'aire de l'edifici, amb els típics espiralls, una cornisa motllurada i, per sobre, un parapet que amaga la teulada a dues aigües i simula un terrat a la catalana. | 08211-160 | Carrer Joan Maragall, 142-144 | 41.3796400,2.0507700 | 420628 | 4581337 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61208-foto-08211-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61208-foto-08211-160-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 61209 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-7 | XIX | La planta baixa ha estat molt modificada per la presència continuada de comerços en els darrers anys. | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres, cobert a dues aigües amb carena paral·lela a la façana principal. S'estructura en alçada en planta baixa, i dos pisos. La planta baixa està avui dia molt modificada, degut a la presència continuada de comerços. En el primer pis presenta balconada amb tres portes d'accés rectangular i amb un cert aire minimalista, que dóna lloc a una façana molt neta. El balcó és rectangular i estret i es tanca amb una barana de ferro forjat de formes sinuoses. Al pis superior l'element més destacat del conjunt: una galeria de finestres en arc de mig punt separades per columnes alternades amb pilars, totes elles amb imposta. A la base de la galeria hi ha una cornisa motllurada que contribueix a unificar el conjunt. Per sobre es veu el petit ràfec que fa el voladís de la teulada. | 08211-161 | Carrer Josep Maria de Molina, 7 | L'edifici se situa a l'antic Camí Ral que connecta directament amb el carrer Joan Maragall i permet agafar el camí que enfilava cap a Sant Just Desvern. Es troba, per tant, al que havia estat el centre de la vila. | 41.3805200,2.0442700 | 420085 | 4581440 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61209-foto-08211-161-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61210 | Bust de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-la-republica | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. 'El bust de la República, un símbol recuperat'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993). P. 15. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Llorenç Sans. Fitxes per ordre cronològic. 1931-1933. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Llorenç Sans. Carpeta artistes. Ref. Joan Bausili. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. U. Inst. 30939. Reportatges fotogràfics. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. U. Inst. 30960. Reportatges fotogràfics. | XX | El bust de la República, esculpit pel santfeliuenc Joan Bausili i Mayol (nascut el 1884 a Sant Feliu de Llobregat), es va inaugurar el dia 9 d'agost de 1931 en un dels actes de la Festa Major amb la presència de vàries personalitats i autoritats del país com el President de la Generalitat. L'escultura es va ubicar a la plaça de la República (actual plaça de la Vila) fins l'inici del franquisme, quan va ser amagada. Es va recuperar l'any 1993, essent instal·lada en un nou espai, la Plaça de Lluís Companys, el mateix dia de la seva inauguració (18 d'abril). | 08211-162 | Plaça de Lluís Companys | Quan es va proclamar la Segona República l'any 1931, Sant Feliu va passar a anomenar-se 'Roses de Llobregat'. El clima general de l'època es basava en una actitud moderna que fomentava la formació estètica i cívica i, així doncs, es donava importància a les escoles i biblioteques, els museus, la llengua i la literatura, les tradicions, etc. En aquesta època es van produir transformacions de la ciutat com la construcció del campanar de la parròquia i l'enderrocament de les cases del costat, la substitució de l'element ornamental que presidia la plaça o l'aparició del Butlletí Amics de l'Art i de les Lletres. | 41.3815900,2.0455400 | 420193 | 4581558 | 1931 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61210-foto-08211-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Bausili i Mayol | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 61211 | Llegenda de la Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-dolorda | - AMADES, Joan. Biblioteca de tradicions populars. Vol. 33. Barcelona: 1935. P. 21. - AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: editorial Selecta, 1950. P. 1424. - AMIGÓ I BARBETA, J. 'La llegenda de la creu d'Olorda'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 28 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1982. Pàg. 13. | Actualment, la pedra està sepultada | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la “Biblioteca de tradicions populars”, trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació “Folklore de Catalunya Rondallística”, trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collserola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 08211-163 | La Llegenda de la Creu d'Olorda ha estat transmesa principalment a través de tres versions distintes. Les dues primeres, de Joan Amades, van ser recollides els anys 1935 i 1950 en les obres 'Biblioteca de tradicions populars' i 'Folklore de Catalunya Rondallística' i, la tercera, ens ha arribat a mans de l'historiador santfeliuenc Llorenç Sans. L'any 1935, Joan Amades afirmava en la seva obra que havia conegut la llegenda per mitjà de la font oral del secretari del Centre Excursionista de Catalunya, el senyor Timoteu Colomines. Dins la 'Biblioteca de tradicions populars', trobem la següent descripció: «La creu és la sepultura d'un frare que va ésser enterrat amb una grossa espasa amb el puny d'or. El frare i l'espasa estan sota el munt de pedres que fan de sòcol a la creu. Més d'un crèdul ha intentat remoure el munt per tal de trobar el puny de l'espasa. Hom creu que qui abraça la creu es casa abans d'un any». Més endavant, dins la publicació 'Folklore de Catalunya Rondallística', trobem una visió diferent de la mateixa llegenda: «S'havia aixecat al cim de la muntanya de Santa Creu d'Olorde, en terme de Molins de Rei i encollada per ponent amb la serra de Collcerola a espatlles de Barcelona. Aquells verals estaven dominats i empestats per un ferotge drac d'alè pudent que tenia el seu cau en una cova encara existent part davall de la muntanya. El senyor del castell un dia va atacar el monstre; per tal de guardar-se de la seva fúria portava un broquer escut lluent com un mirall. Quan el drac es va veure retratat damunt del broquer es va pensar que s'encarava amb una altra fera com ell. El cavaller va aprofitar el moment de sorpresa per a envestir-lo i clavar-li la llança al mig del cor, i així el va matar. El castell era lloc de llicència i de disbauxa, on es blasfemava Déu i se l'ofenia a desdir, fins un dia que un llamp el va incendiar i enrunar. Per tal d'esborrar el record ingrat del castell, damunt de les seves runes va aixecar-se una creu que ha donat nom a la muntanya. Hom creu que les pedres que formen el sòcol de la creu són encara restes del castell i que sota hi ha enterrat el cavaller vestit de frare amb una espasa amb puny d'or a la mà. A la cova que havia estat del drac es creu que hi ha un tresor encantat, que només pot desencantar-se al bell punt de la mitjanit de Nadal». Llorenç Sans discerneix de les dues versions anteriors i afirma que la creu es va aixecar l'any 1885 en motiu de la promesa que havia fet un membre de la família Font Del Sol: aixecaria una creu en el cim de la muntanya si el seu fill es curava de la malaltia que patia. Des de llavors, la creu s'ha destruït tres vegades, la primera després de la seva construcció, la segona el 1936 i l'última el 1979. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Actualment, la pedra està sepultada | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61212 | Festa de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-llorenc | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p. - La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. | Diada en què se celebren diverses activitats i una missa en honor al patró de la ciutat. La part central de la festa la constitueix la ballada de sardanes a la Plaça de la Vila. Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 1998 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 08211-164 | Sant Feliu e Llobregat | Tradicionalment, la festa major de Sant Feliu se celebrava el 10 d'agost per la diada del patró de la ciutat: Sant Llorenç. Aquesta festivitat es va traslladar al mes d'octubre i fins el 2003 no es va recuperar la diada de Sant Llorenç. Actualment, s'organitzen vàries activitats durant tres dies al voltant de la plaça de la Vila, com són el repic de campanes, la ballada popular de sardanes i les havaneres i el rom cremat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 61213 | Festes de primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. - DOT I PARELLADA, Martí. Poesies. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1983. 182 p. - DOT I PARELLADA,Martí. Antologia poètica. Barcelona: Viena edicions, 2005. 188 p. - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Les festes de primavera engloben l'Exposició Nacional de Roses i la Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat. L'Exposició Nacional de Roses permet veure gran varietat d'exemplars de roses en un marc de creació artística inqüestionable. Al voltant de l'Exposició Nacional de Roses es programen vàries activitats com conferències, demostracions d'art floral, concursos de roses professionals i amateurs, etc. Actualment, l'exposició se celebra als jardins del Palau Falguera, on s'exposen milers de roses de diferents varietats sota una gran carpa que les manté en l'atmosfera adequada. | 08211-165 | Sant Feliu de Llobregat | La primera Exposició de Roses es van celebrar l'any 1928 i va ser impulsada pel roserista santfeliuenc Pere Dot, que el 1925 havia obtingut per primer cop el Certificat d'Honor del Concurs Internacional de Bagatelle de París. Durant la Guerra Civil es va interrompre la continuïtat de l'exposició, que es va reprendre el 1949. En aquella època, es feia a la Unió Coral, i hi participaven grans roseristes com el mateix Dot o Camprubí i també el centre de producció de Torreblanca. A partir d'aquest moment, es van començar els concursos per afeccionats. Cal destacar que arran del 40è aniversari de l'exposició, el 1998, es va recuperar el Mercat del Roser que se celebra anualment al mes de febrer per promoure la venda de rosers. La Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat va néixer als anys 1980 per tal de posar en contacte el comerç i la indústria local i promocionar-los tot donant a conèixer a la ciutat els productes i serveis que s'hi fabriquen i distribueixen. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61213-foto-08211-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia que il·lustra aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 2006 - 35Data de la imatge: Maig de 2006Assumpte: Exposició Nacional de Roses als jardins del Palau FalgueraFotògraf: Paco FeriaFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat FOTO 2: Núm. imatge: 3455Data de la imatge: maig de 2001Assumpte: Visió dels estands de la Fira Comercial i Industrial a les Festes de Primavera.Fotògraf: Blas Serrano MirandaFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61214 | Festes de la Hermandad Nuestra Señora de la Salud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-la-hermandad-nuestra-senora-de-la-salud | - DÍAZ CABRERA, Juan Antonio. 50 aniversario Hermandad Nuestra Señora de la Salud. 1956-2006. Sant Feliu de Llobregat: Hermandad Nuestra Señora de la Salud, 2007. 79 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XX | Anualment, el tercer diumenge de setembre se celebren una processó i una missa en la que hi participen, sobretot, la comunitat de persones procedents de Laujar de Andarax (Almeria) que es van establir a Sant Feliu durant l'onada immigratòria del voltant dels anys cinquanta del segle XX. Actualment, entorn a la festivitat de la Hermandad Nuestra Señora de la Salud, se celebren activitats socials i culturals a més de la tradicional processó i la missa solemne. | 08211-166 | Barri de la Salut | El 1956 va néixer la Hermandad Nuestra Señora de la Salud com a associació en honor a la patrona de Laujar de Andarax (Almeria). El tercer diumenge de setembre del mateix any es va celebrar la primera festa per venerar la imatge de la verge que, el 1960 s'instal·là a la capella del carrer Brugarolas. Per al finançament d'aquesta capella es va dur a terme la 'campaña del ladrillo', que va aconseguir reunir els diners necessaris a partir de petites contribucions. L'any 1991 es va dur a terme l'agermanament entre Laujar de Andarax i Sant Feliu de Llobregat. | 41.3844200,2.0521600 | 420750 | 4581866 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61214-foto-08211-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades posades pertanyen a la capella de la Verge de Nostra Senyora de la Salut, en honor de la qual es fa la festa que es ressenya en aquesta fitxa. La foto que il·lustra aquesta fitxa és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de citar la font si se'n fa ús, seguint les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 1797 Data de la imatge: Setembre de 1996Assumpte: Processó organitzada per la 'Hermandad Nuestra Señora de la Salud'.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Vicente BonillaFOTO 2: Núm. imatge: 1798Data de la imatge: Setembre de 1996Assumpte: Cercavila al carrer del Doctor Brugarolas organitzat per la 'Hermandad Nuestra Señora de la Salud'.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Vicente Bonilla | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61215 | Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tardor-0 | - AMIGÓ, Eduard. 'El motiu del nostre poble'. Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 14 (Sant Feliu de Llobregat, maig 1981). P. 11. - AMIGÓ, Eduard. 'Una gran bèstia gens bèstia'. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 21. - MERINO, Àngel. 'Violant de Bar y Guillem, dos gigantes para Sant Feliu'. El butlletí. Núm. 305 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1985). P. 9-10. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p. - VINYES I CID. Els Gegants Vells de Sant Feliu de Llobregat. Gegants 84. Hivern 2008. - 'El 12 d'octubre torna la Garsa'. El butlletí. Núm. 296 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1984). P. 11. - La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114. | XX | La Festa de Tardor s'organitza entorn al dia 12 d'octubre i comença amb el lliurament del Mocador d'Honor, activitat que consisteix en reconèixer a un ciutadà o ciutadana per la seva implicació a les festes del municipi. Durant els dies que dura la festa se celebren vàries activitats tradicionals com el seguici, el correfoc, les matinades de grallers i trabucaires, el repic de campanes, la plantada de gegants, els cercaviles i l'escenificació de les llegendes populars de la vila, la diada castellera, els balls de bastons, les sardanes, els balls de festa, les havaneres i el rom cremat, el “mercat de l'alegria”, les representacions teatrals i els focs artificials. Cal destacar la forta col·laboració de les colles i agrupacions en l'organització dels diferents actes de la festa, en el manteniment d'antigues tradicions i en la integració de noves costums i personatges com els nous gegants de la Vila i les composicions musicals que els acompanyen. A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001. El Seguici d'inici de la festa i el ball d'entremesos que, en finalitzar aquest, té lloc a la plaça de Lluís Companys mereix una menció a part, ja que compta amb una producció musical pròpia i és, segurament, un dels esdeveniments més multitudinaris i valorats de la vila, tant pel públic infantil com per l'adult. | 08211-167 | Sant Feliu de Llobregat | Antigament, arreu de la comarca els habitants de Sant Feliu es coneixien com a “garses” per la seva qualitat de garrepes. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, als anys 1980 es van començar a recuperar tradicions i celebracions populars que havien estat silenciades durant el franquisme. Va ser així com Sant Feliu va recuperar l'animal que metafòricament l'havia caracteritzat configurant, amb cartró i ferro, una garsa de cinc metres de llargada i dos d'alçada que va començar a formar part del bestiari de foc català. Per altra banda, la tradició gegantera de Sant Feliu es remunta a l'antiga costum de llogar figures per èpoques determinades fins que l'ajuntament va decidir adquirir dos gegants. Uns anys més tard, aquests van desaparèixer, i el 1985 es va presentar l'actual parella formada per Violant de Bar i el Cavaller Guillem. Violant és un personatge històric del segle XIV i, en canvi, Guillem és llegendari. El tercer personatge, el Drac d'Olorda, s'interposa entre Guillem i Violant, però Guillem s'hi imposa. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61215-foto-08211-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61215-foto-08211-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61216 | Conjunt d'habitatges de Josefa Serra de Molins (Joan Batllori) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-de-josefa-serra-de-molins-joan-batllori | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Es tracta de dos habitatges idèntics de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i terrat a la catalana, separades per un jardí. Totes dues presenten obertures amb decoració esgrafiada a la part superior en forma de garlandes vegetals. Una d'elles té balcons cantoners. En totes dues, la paret del terrat està decorada amb esgrafiats de drapejats de betes alternades amb cistells i està separada del cos de façana per un ràfec molt pronunciat amb rajola col·locada en forma d'escates. La presència d'un petit jardí a banda i banda permet veure les façanes laterals de les edificacions. El conjunt d'habitatges de Josefa Serra del carrer de Joan Batllori destaca sobretot per la simplicitat i precisió amb què són concebuts i la utilització de l'esgrafiat com a únic element ornamental. Aquestes característiques ens acosten a una arquitectura molt austera pròpia de l'estètica noucentista. | 08211-168 | Carrer de Joan Batllori 15-19 | La construcció d'aquesta casa correspon a l'etapa més clarament noucentista de l'arquitecte Gabriel Borrell. | 41.3818300,2.0446800 | 420121 | 4581585 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61216-foto-08211-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61216-foto-08211-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61216-foto-08211-168-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Els números 15 i 19 del carrer corresponen a les dues cases. El número 17, al seu torn, correspon al petit jardí que hi ha entre elles. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 61217 | Monument en memòria de Pere Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-memoria-de-pere-dot | 'Monumento a Pere Dot'. Butlletí d'informació municipal i ciutadana. Núm. 252. (Sant Feliu de llobregat, juny 1979). P. 12 | XX | Ramon Cuello és l'autor del bust de Pere Dot situat a la plaça homònima Està format per un cos de pedra de Montserrat de 3.30 metres d'alçada, que simbolitza el cor de Catalunya. Al centre, hi ha un medalló amb el perfil de Dot. I el cos vertical suporta un altre fos en bronze de 3.40 metres de certa estructura geomètrica que conté les quatre barres, l'escut de Sant Feliu i dos relleus. Un d'ells suporta sis figures i l'altre, vuit. En el seu conjunt formen unes escenes d'exaltació de la rosa. S'hi pot llegir la inscripció 'Sant Feliu de Llobregat a Pere Dot, creador de moltes roses'. | 08211-169 | Plaça de Pere Dot | A principis del segle XX, Sant Feliu va començar a créixer a banda i banda del recinte que comunicava la plaça de la Vila amb els carrers de Falguera i de Joan Maragall. La rambla de la Marquesa de Castellbell es va desenvolupar durant els anys trenta i va suposar un nou eix el qual es va anar urbanitzant fins crear un nou barri els anys cinquanta: el barri de can Calders. | 41.3846400,2.0493100 | 420512 | 4581893 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61217-foto-08211-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61217-foto-08211-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Ramon Cuello | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61218 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut | - AGRUPAMENT ESCOLTA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1965-1985. Pg. 88-89. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Programes de mà de l'aplec de la Salut. Sant Feliu de Llobregat. 1997-1999. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. P. 59. | XX | L'Aplec de la Salut representa un acte festiu i de convivència durant el qual hi col·laboren gran quantitat d'entitats de la ciutat i s'ofereix un ventall d'activitats tan variades com les sardanes, els gegants, els castellers i la participació de diverses corals del municipi. Se celebra al voltant de La Salut (Masia i Ermita). | 08211-170 | Ermita de la Salut | Els aplecs són manifestacions populars i festives d'antiga tradició a Catalunya que, generalment, tenen una motivació de caràcter religiós. L'any 1939, el segon dilluns de pasqua, es va començar a celebrar l'Aplec de la Salut a l'ermita homònima de Sant Feliu de Llobregat. Es tractava d'un dia de descans per als treballadors, que festejaven l'arribada de la primavera en colla pujant a peu a l'ermita i participant de la missa, el dinar, els jocs, els cants i la processó. El Centre Parroquial va ser l'entitat organitzadora de la jornada fins a finals dels anys seixanta, quan va passar a mans dels Agrupaments. La tradició es va anar perdent durant el següent decenni fins que es va deixar de fer a mitjans dels setanta. Una vintena d'anys més tard (el 1997), es va recuperar l'antiga jornada i des de llavors s'ha celebrat any rere. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia que il·lustra aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: 2373Data de la imatge: 1940 - 1945Assumpte: Aplec de la Salut. Ballada de sardanes.Fotògraf: DesconegutFont d'ingrés: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana. Imatge cedida per Fanny Castell | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 61219 | Fons documental de la Generalitat de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-generalitat-de-catalunya | XX | Aquest tipus de fons està integrat pels següents fons segons la cronologia que s'indica: * UNITAT TERRITORIAL DEL BAIX LLOBREGAT DEL DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. 1992-1997 | 08211-171 | Parc de la Torre del Roser, s/n | Aquest fons es va crear gràcies a la transferència de documentació a l'ACBL entre els anys 1992 i 1997. | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 61220 | Fons documental de l'administració local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ladministracio-local | XVIII-XXI | Aquest tipus de fons està integrat pels següents fons amb el ventall cronològic que s'indica: * Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1988-2005 * Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1757-2007 * Ajuntament de Castellví de Rosanes, 1716-2001 * Ajuntament de Collbató, 1817-1991 * Ajuntament de Corbera de Llobregat, 1761-1986 * Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, 1828-1987 * Ajuntament de Torrelles de Llobregat, 1716-1990 * Mancomunitat intermunicipal de Torreblanca, 1983-1998 | 08211-172 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61221 | Fons judicials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-judicials | XIX-XX | Aquest tipus de fons està format pels següents fons segons la cronologia que s'indica: * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat, 1932-1986 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Sant Feliu de Llobregat, 1952-1984 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Sant Feliu de Llobregat, 1856-1992 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cornellà de Llobregat, 1949-1977 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Martorell, 1844-1983 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 del Prat de Llobregat, 1871-1986 * Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Sant Boi de Llobregat, 1910-1982 * Jutjat de districte num.2 de Gavà, 1985-1989 * Jutjat Comarcal de Molins de Rei, 1945-1962 * Jutjat de Pau de Castellví de Rosanes, 1841-1960 * Jutjat de Pau de Collbató, 1854-1998 * Jutjat de Pau de Corbera de Llobregat, 1846-1986 * Jutjat de Pau de Torrelles de Llobregat, 1840-1989 * Tribunal Industrial del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, 1921-1938 * Comissió Arbitral de Conflictes de Contractes de Conreu del Districte Judicial de Sant Feliu de Llobregat, 1933-1936 | 08211-173 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||||
| 61222 | Fons notarials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-notarials | XVIII-XXI | Aquest tipus de fons esta format pels següents fons: * Districte de Sant Feliu de Llobregat, 1798-2002 * Forans, 1815-1817 - | 08211-174 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61223 | Fons documental d'institucions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dinstitucions | XX | Format pels següents fons:: * Cambres agràries del Baix Llobregat, 1919-1994 * CEIP Nadal de Sant Feliu de Llobregat, 1919-2002 * Col·legi de Sant Ferran de Sant Feliu de Llobregat, 1963-1996 * Creu Roja de Sant Feliu de Llobregat, 1918-1937 * Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat, 1978-1995 * Junta Municipal del Cens Electoral de Martorell, 1892-1979 * Junta Municipal del Cens Electoral de Sant Feliu de Llobregat, 1951-1971 | 08211-175 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||||
| 61224 | Fons documental d'associacions i fundacions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dassociacions-i-fundacions | XI-XXI | Format pels següents fons: - AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA NOSTRA DONA DE LA SALUT. 1977-1998 - AMICS DE LA RAMBLA I EL SEU ENTORN. 1996-2001 - ATENEU SANTFELIUENC. 1881-1996 - CASINO SANTFELIUENC. 1879-1987 - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT. 1974-2007 - CENTRE PARROQUIAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1942-1991 - COMISSIÓ INTERMUNICIPAL D'URBANISME. 1976-1979 - OEC-MCC DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1076-1981 - PSUC-INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS (ICV) DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1976-2002 | 08211-176 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61225 | Fons documental comercials i d'empreses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-comercials-i-dempreses | XX | Format pels següents fons: -AVENTIS BERHING. 1953-1995 - CAFÈ MOLINS. 1849-1944 - CONSULTORI ELENA FRANCIS. 1951-1972 - FONERIA I MANUFACTURA DE METALLS MIQUEL ESTAPÉ. 1921-1983 - CENTRE MÈDIC SANT FELIU DE LLOBREGAT. 1970-1980 - VAIVÉ. 1980-2001 | 08211-177 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||||
| 61226 | Fons documental patrimonials i familiars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-patrimonials-i-familiars | XI-XIX | Format pels següents fons: - FONS CAN FALGUERA. 1081-1539 - FAMÍLIA CLARAMUNT I MALLOFRÉ. 1834-1995 - FAMÍLIA RICART. 1870-1969 - FAMÍLIA ALBAREDA. 1818-1860 | 08211-178 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61227 | Fons personals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personals | XIX-XXI | Format pels següents fons: -JAUME AMIGÓ I MATA. 1930-1960 - XAVIER BACHS I VALLDENEU. 1963-1979 - PERE BALETA I MAYLINCH. 1990-2001 - MANUEL CLARAMUNT I RASPALL. 1917-1990 - MARTÍ DOT I PERELLADA. 1944-1973 - JAUME MOLINS I MESTRE. 1955-2004 - NICANOR MOLINA I DOMÈNECH. 1967-2000 - JOAN NICOLAU I BOLOIX. 1969-1976 - MONTSERRAT PAGÈS I PARETES. 1980-1990 - ORIOL PÀMIES I JAUME. 1968-1998 - JOANA RASPALL I JUANOLA. S. XX - LLORENÇ SANS I FÀBREGAS. SS. XIX I XX | 08211-179 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||||
| 61228 | Col·leccions de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-larxiu-comarcal | * RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. 'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989. Pàg. 191-212. * TORRA i PÉREZ, Albert; RETUERTA i JIMÉNEZ, M. Luz. Catàleg dels protocols notarials de l'antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona: Fundació Noguera, 1991 (Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, 12). | XV-XXI | Fons format per les següents col·leccions - PERGAMINS. 1490-1735 - DOCUMENTS SOLTS. XVI-1996 - FOTOGRAFIES. 1888-2001 - POSTALS. 1900-1980 - CARTELLS. 1931-2005 - IMPRESSOS MENORS. 1910-2007 | 08211-180 | Parc de la Torre del Roser, s/n | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 61229 | Fons bibliogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-larxiu-comarcal-del-baix-llobregat | * RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. 'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989. Pàg. 191-212. * TORRA i PÉREZ, Albert; RETUERTA i JIMÉNEZ, M. Luz. Catàleg dels protocols notarials de l'antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona: Fundació Noguera, 1991 (Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, 12). | XX-XXI | El fons bibliogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat aplega moltes de les publicacions que es fan als 30 municipis del Baix Llobregat, especialment de recerca i estudis, encara que conté també producció literària i altres. És segurament, junt amb el del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la biblioteca més completa sobre la comarca. | 08211-181 | Parc de la Torre del Roser, s/n | El 23 d'abril de 1983 es va crear l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat a través d'un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del propi municipi. Des de l'inici la direcció de l'Arxiu s'ha preocupat per anar aplegant tota la informació publicada sobre el Baix Llobregat, fet que està a l'origen d'aquest fons bibliogràfic. | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61230 | Fons bibliogràfic del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-destudis-comarcals-del-baix-llobregat | <p>- CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT: Memòria d'activitats del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, 2002.</p> | XX | <p>El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat vetlla per la investigació, reflexió, conservació i divulgació d'estudis sobre la comarca, promocionant-ne els valors culturals, naturals i socials. Els seus objectius principals són l'impuls de la recerca, la promoció del coneixement del medi, el foment de la reflexió i debat sobre la realitat de la comarca i la seva transformació. Té a disposició dels seus socis i sòcies una de les col·leccions bibliogràfiques més exhaustives sobre el Baix Llobregat, amb totes les publicacions dels 30 municipis que integren la comarca i altres de caràcter supramunicipal. El fons és consultable in situ i, a més, els socis i sòcies de l'entitat es poden beneficiar del servei de préstec.</p> | 08211-182 | Parc de la Torre del Roser, s/n | <p>El fons bibliogràfic del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat té als seus orígens a la fundació de dita entitat, l'any 1974. A la preocupació de la junta i el conjunt dels socis per aplegar tot el que es publica sobre el territori del Baix Llobregat s'uneix el fet que, sovint, els autors o autores de les publicacions fan lliurement l'opció de dipositar-hi un exemplar al fons, segurament animats pel fet que el butlletí del CECBLL es fa ressò de totes les novetats bibliogràfiques.</p> | 41.3825600,2.0491900 | 420499 | 4581662 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61231 | Fons bibliogràfic de la Biblioteca Municipal Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-biblioteca-municipal-montserrat-roig | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. | XX | El fons bibliogràfic de la Biblioteca Montserrat Roig és de tipus genèric (premsa, literatura, llibres de consulta, música, pel·lícules, etc). El fons pot ser llegit o consultat als punts de lectura habilitats a l'interior del recinte de la biblioteca i també funciona un servei de préstec. Al voltant de la lectura la biblioteca té una programació estable d'activitats. | 08211-183 | Carrer de la Verge de Montserrat, 1-3 | De titularitat municipal i caràcter comarcal, el 22 d'abril de 1993 es va inaugurar la Biblioteca Popular Montserrat Roig, obra dels arquitectes Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. | 41.3826900,2.0493500 | 420513 | 4581677 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61232 | Fons bibliogràfic de les biblioteques escolars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-les-biblioteques-escolars | XX-XXI | Des de l'any 1996 l'ajuntament de Sant Feliu té en marxa un programa de biblioteques escolars consistent en posar a disposició del públic en general les biblioteques escolars en horari extraescolar de dilluns a divendres. Això permet utilitzar tant la bibliografia (consulta in situ) com els punts de connexió a internet. L'atenció al públic la fa un bibliotecari contractat a tal efecte. Aquest programa funciona pràcticament a totes les escoles públiques de primària de la ciutat. | 08211-184 | L'arribada de la democràcia va portar als ajuntaments a implicar-se en l'escolarització dels infants i joves i en la qualitat de l'ensenyament, així com a crear programes de ciutats educadores. És en aquest marc que l'any 1994 l'ajuntament de Sant Feliu va obrir una línia per dotar les biblioteques escolars de llibres i mobiliari per a ús dels estudiants, però també per a ús social en horari extraescolar. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | S'ha considerat de titularitat pública donat que totes les escoles de Sant Feliu són o públiques o concertades. | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 61233 | Santa Creu d'Olorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-dolorda | ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. GRANADOS, O. 'Santa Creu d'Olorda, Molins de Rei'. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departeament de cultura, 1982. (Excavacions arqueològiques a Catalunya; 1). BIAJOT, M. [et al.]. 'El poblamiento de la zona sur de la Layetania litoral en época ibérica y romana'. A: Arqueologia espacial (Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos). Colegio Universitario de Teruel. Seminario de Arqueologia y etnologia Turolense, 1984. Vol.2. p.93-110. BERGADÀ, E.. Poblado ibérico de Santa Cruz de Olorde. Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei. 1. GARCIA, D.; LÓPEZ, X.; PARRA, M.. 'Apunts per a la realització de la Carta Arqueològica de Molins de Rei'. A: L'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat. Molins de rei, 1998. (L'espai; núm. 1), p.45. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat'. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. MAYORAL, F. 'Resultats de l'excavació d'urgència realitzada a la Creu d'Olorda (Sant Feliu de Llobregat)'. I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. P.171-176. inèdit. SOLÍAS, J.M. El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VILLARONGA, L. 'Sistematización del numario ibèrico del grupo ausetano'. Acta numismática. III, p.25-51. | IVa.C-Ia.C | Pràcticament desaparegut | Jaciment situat dalt d'un tossal on s'ha documentat l'existència d'un poblat ibèric datat entre finals del s.IV a.C o principis del s.III a.C. S'ha registrat una habitació, un tros de la muralla, sitges amortitzades i restes de ceràmica. La pobresa del registre es deu a que la muntanya on estava situat el poblat es troba en procés de destrucció, produit principalment per l'acció d'una fàbrica cimentera. | 08211-185 | Puig d'Olorda | Els íbers conformaven una xarxa de pobles que ocupava tota la península. El poblat situat a Santa Creu d'Olorda està dins del territori dels anomenats Indigetes (mencionats per primera vegada al periple de la Ora maritima de Avié). El seu territori, d'acord amb la descripció d'Estrabó a la seva obra Geografia d'Ibèria, s'extén des de els Pirineus fins l'Ebre. Alhora els Indigetes es fraccionen en ètnies, en que el cas del jaciment de Santa Creu fa més difícil de concretar, doncs està situat entre els llímits de 3 ètnies: Laietans, Ausetans i Lacetans. El lloc ja era conegut per la seva riquesa patrimonial, doncs a part del poblat hi ha unes coves (Coves de Santa Creu d'Olorda) on s'ha trobat restes d'època neolítica. Al 1970 es fan unes pimeres excavacions d'on es va extreure material ceràmic. L'any 1979, durant unes segones excavacions, es va registrar una habitació i uns esglaons, al costat dels quals va aparèixer una sitja reomplerta d'argila i fragments de ceràmica. Durant l'excavació de 1985 es va registrar un tram de mur que delimita una part del poblat, a més de dues sitges amortitzades. | 41.4120800,2.0549800 | 421019 | 4584934 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61233-foto-08211-185-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61234 | Cova de l'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lor | 5500 aC | Tot i que la zona està sotmesa a un constant procés de degradació a causa de l'activitat de la cimentara, val a dir que la Cova de l'Or té l'entrada protegida per una reixa de ferro. | Jaciment situat dins d'una cova, a la vessant sud oest del Puig d'Olorda, on s'han trobat restes datades des de el Neolític Antic Cardial fins el Ferro Ibèric Antic. Tot i això els materials manquen de situació estratigràfica, fet que dificulta la seva localització cronològica.. La cova de l'Or pertany a un conjunt de baumes situat sota el cim de Santa Creu d'Ollorda, probablement connectats. | 08211-186 | A la vessant sud-est del Puig d'Olorda | El període del Neolític implica la implantació d'un nou sistema econòmic i productiu. La base seran l'agricultura i la ramaderia, convertint les societats caçadores/recolectores en societat sedentàries productores d'aliments . Aquestes activitats van lligades a tota una nova tecnologia (falç, aixades, destrals, ...) i noves estructures (sitges, magatzems). La indústria lítica no desapareix, però pateix una reducció de la diversificació d'utillatges, alhora s'introdueix una nova tècnica que la perfecciona, polir la pedra. El fet material més característic del neolític serà l'aparició de la ceràmica, que s'ha convertit en un element clau per catalogar els diferents grups . En el cas de la Cova de l'Or el material aparegut, dipositat al Museu de Molins de Rei, ens situa en un període de Neolític Cardial i d'època Ibèrica. | 41.4122300,2.0533400 | 420882 | 4584953 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61234-foto-08211-186-2.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Les coordenades consignades en aquesta fitxa han estat preses a peu de cova i no coincideixen plenament amb les que consten a la carta arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat . | 78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61235 | Torre de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida | GUASCH, D.; MENÉNDEZ, X.; SOLIAS, J.M. 'Estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç'. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. VII, p.9-63. PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | IIaC-IIIaC | Actualment el jaciment està sota el nivell del terreny i és difícil intuir on es localitza exactament, degut a la vegetació i a construccions posteriors. | Jaciment amb restes romanes trobades a un dels murs de tancament del reciente de la Torre de Santa Margarida. S'han registrat restes de paviment romà opus signium,. No s'ha localitzat cap estructura, pero es pressuposa l'existència d'una vila romana. També han aparegut restes de tegulae, dollia i àmfora. | 08211-187 | Punt alt de la riera de Santa Creu, on s'ajunta amb el torrent de les Torres | La romanització de la península s'inicia immediatament un cop finalitzada la II Guerra Púnica. De fet al 197 a.C es crea les províncies de l'Hispania Ulterior i Hispània Citerior. El s.III a.C és el moment de l'expansió de la república romana pel Mediterrani, això comporta una gran entrada de riqueses que afavoriran a les classes privilegiades. Per altra banda l'enriquiment de comerciants i mercaders fa sorgir una nova divisió dintre del grup patrici, per una banda la noblesa tradicional i per altra els denominats homines novi (personatges que entren nous dintre del grup patrici que venen d'un grup inferior). La vida de patrici implicava el consum i ostentació de bens luxosos, el qual crea la necessitat d'un proveïment constant que derivarà amb una major proliferació de les viles . Aquestes s'han d'entendre com petites unitats d'explotació rural, compostes per un edifici principal on residia el patrici i un seguit de subestructures i cambres destinades als esclaus; la casa estava envoltada per terrenys de cultiu, lligat al tipus de plantació apareixen estructures de producció especialitzades (molins d'oli, almasseres...). | 41.4067800,2.0703000 | 422293 | 4584332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61235-foto-08211-187-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61236 | Jaciment de Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-torre-abadal | PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | Material aparegut en superfície i sense excavació arqueològica sistemàtica | Jaciment arqueològic en el que es va recuperar material de l'Edat del Ferro en superfície. També s'han trobat restes de ceràmica medieval, fet que ha fet suposar l'existència d'un assentament medieval desconegut (Inventari del Patrimoni Immoble Gencat). Tot i així cal recordar l'existència molt propera de la Masia de Can Abadal, amb orígens al segle X. A més, en uns camps al voltant de la Torre Abadal, s'han trobat restes de ceràmica ibèrica. | 08211-188 | En una elevació al vessant de la serra de Collserola, al costat de la masia de la Torre Abadal | L'emplaçament elevat on es situa la Torre Abadal presenta una continuïtat d'ocupació que es remonta a l'Edat del Ferro, també anomenada Ibèric Inicial (VII aC) fins gairebé l'actualitat. La seva posició privilegiada li permet controlar visualment tota la zona que ara ocupen les ciutats de Sant Feliu de Llobregat i Sant Viçens dels Horts. També controla l'accés al Puig de l'Olorda seguint el barranc de la Torre d'Abadal o la riera de Can n'Amigó. Fet que planteja la possibilitat que l'assentament de la Torre Abadal fos un punt d' observació o control d'accés al Puig d'Olorda s'han trobat restes d'un poblat ibèric. | 41.4046900,2.0486400 | 420480 | 4584120 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61236-foto-08211-188-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 80|85|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 61237 | Can Miano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miano | A.R.E.S (Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu). Comunicació d'un nou poblat ibèric al Baix Llobregat: Can Miano. Sant Feliu de Llobregat. ALADERN (Grup d'estudis). Estudi de Collserola. Arqueologia. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. Part. 4. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M.. 'Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al Delta del Llobregat'. A: XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat, 1980. SOLÍAS, J.M. El Poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana : memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1982. Tesi de llicenciatura. | I aC-IdC | Sobre el terreny es pot veure una sitja i un dipòsit en mig de la vegetació | Jaciment arquelògic on s'ha registrat un poblat ibèric amb fossar defensiu. També s'han recuperat restes de material ceràmic campaniana B, campaniana A, ceràmica pintada ibèricica i discs de ceràmica retallada. A. Destaca la presència d'algunes sitges i d'una estructura negativa rectangular que ha estat considerada un dipòsit, tot i que manquen dades per a la seva correcta identificació funcional. | 08211-189 | En el Torrent del Polvorí, prop de la via del ferrocarril | El jaciment es va descobrir durant la realització d'unes obres amb motiu industrial, aquestes van posar al descobert les restes que van ser identificades per l'Agrupació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, que també van realitzar les tasques de salvament. Les estructures trobades es divideixen en zona nord i zona sud. La zona sud consisteix en un camp de sitges i un suposat dipòsit. Les sitges són una estructura molt important directament relacionada amb l'instauració del sedentarisme i la revolució neolítica. Consistia en un forat el qual es recobria de material impermeable (generalment argila), s'omplia de gra i es segellava amb una llosa. Les condicions anaeróbiques permetíen la conservació del gra una mitja de 6 anys, aquests dipòsits configuren uns elements de subsistència molt important per societats de base agrícola. | 41.3982400,2.0381500 | 419595 | 4583413 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61237-foto-08211-189-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ADRIÀ COLOM - CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61238 | Casa a la Rambla Marquesa de Castellbell 78 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-marquesa-de-castellbell-78 | XX | Habitatge construït als quatre vents sobre parcel·la enjardinada situada entre la Rambla Marquesa de Castellbell i el carrer Baix Llobregat. Es tracta d'una construcció molt senzilla, que resulta difícil de copsar visualment en la seva globalitat, degut a que de la banda de la Rambla Marquesa la casa està enlairada i només es veu l'alt mur de contenció de la parcel·la, en el qual s'inscriu una porta d'accés al garatge. De fet, des del nivell del carrer, només és possible veure la casa de la banda del carrer Baix Llobregat. Des d'aquí s'aprecia una construcció més aviat gran i de volumetria molt senzilla, amb coberta a dues aigües amb el carenar paral·lel a aquesta façana. S'aprecien diverses finestres rectangulars molt senzilles i arrenglerades. La tanca del jardí culmina amb balustres. Des del costat de la Rambla, i posicionant-nos a una certa distància, es veu com la casa està constituïda per dos volums adossats en paral·lel i un més alt que l'altre. Des d'aquesta banda s'intueix la presència d'una gran terrassa tancada amb balustrada que crea, al pis inferior, una porxada de tres arcs de mig punt, però això només ho hem pogut observar a la fitxa del Catàleg de Sant Feliu feta l'any 1986 en una versió de pèssima qualitat. | 08211-190 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 78 | 41.3850200,2.0495800 | 420535 | 4581935 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61238-foto-08211-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61238-foto-08211-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61238-foto-08211-190-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La casa resulta difícil d'observar des del carrer i no ens ha estat possible accedir a l'interior del recinte per fer una millor descripció de l'immoble. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 61239 | Roserar Dot i Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roserar-dot-i-camprubi | - MERINO, Àngel (dir.). Catalunya, terra de roses. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 94 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | El roserar Dot i Camprubí és un parc temàtic dedicat a la rosa. Té una extensió de 17.000 m² i acull uns 20.000 rosers de 400 varietats diferents de roses. Es composa de parterres i camins amb zones d'umbracle distribuïts en dues plataformes. A la primera plataforma, els rosers estan agrupats per criteris temàtics, i hi trobem espais dedicats a les varietats autòctones de cada país i continent de l'hemisferi nord, així com un recorregut per les diferents civilitzacions de la història de la humanitat a través dels rosers, amb varietats de cadascuna de les èpoques revisades. A més, també es pot gaudir d'un espai didàctic on s'explica les diferents parts dels rosers i la seva diversitat pel que fa als seus fruits, tiges, flors, olors o fulles. Una selecció d'espècies de rosers creats abans del 1900, un racó dedicat a les varietats més perfumades, les novetats procedents de nous processos d'hibridacions i un espai per als rosers de flor de tall, els més utilitzats a les floristeries completen l'oferta d'aquesta primera plataforma del roserar Dot i Camprubí. Per la seva banda, a la part baixa del roserar s'ubica una altra plataforma dedicada a les roses d'autor, on es pot trobar mostres dels principals obtentors internacionals, i espais específics dedicats a les roses cultivades i creades per les famílies Dot, Camprubí i Ferrer. | 08211-191 | Les Grases | Sant Feliu de Llobregat té una important tradició roserística que ha volgut ser recollida, reconeguda i difosa a través d'aquest roserar. El roserar Dot i Camprubí es va inaugurar l'any 1998, quan se celebrava la quarantena edició de l'Exposició Nacional de Roses. El nom del parc recull els cognoms de les dues principals famílies de roseristes relacionats amb Sant Feliu: els Dot i els Camprubí. | 41.3900600,2.0453700 | 420189 | 4582499 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61239-foto-08211-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61239-foto-08211-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 61240 | Parc Agrari del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-baix-llobregat-0 | Webgrafia: http://diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=9 | XX | El Parc Agrari del Baix Llobregat és, actualment, un territori agrícola situat en una plana fluvial entorn a l'àrea més poblada de Catalunya que pretén preservar i també promocionar els seus usos agrícoles i el seu valor natural. A més d'arbres fruiters com el cirerer, hortalisses (carxofa, bledes, coliflors, etc.), el parc destina part del seu terreny a la recuperació de varietats fructícoles tradicionals d'aquestes contrades i avui desaparegudes. | 08211-192 | Masia de can Comas. Camí de la Ribera, s/n. El Prat del Llobregat | L'any 1996, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Unió de Pagesos de Catalunya, van formar part del projecte Life de la Unió Europea per tal de formular i estudiar propostes de parc agrari a delta i la vall baixa del riu Llobregat. Actualment el parc és una realitat i la seva superfície es distribueix entre 13 municipis del Baix Llobregat. | 41.3773200,2.0388400 | 419627 | 4581090 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61240-foto-08211-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61240-foto-08211-192-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La seu social del Parc Agrari està ubicada a la Masia de can Comas. Camí de la Ribera, s/n. El Prat del Llobregat | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61241 | Parc de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-collserola | - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. - Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. | La serra del Collserola és un parc natural de 8000 ha situat en una de les zones urbanes de major densitat de Catalunya i a tocar del pla de Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès. Presenta diferències de relleu, cosa que afavoreix l'existència de paisatges ben diversos formats tant per boscos d'alzines, roures i pins com per diferents tipus de vegetació baixa. Aquesta diversitat afavoreix que la seva fauna aculli quasi totes les espècies animals pròpies del bosc mediterrani. La climatologia del parc es caracteritza pels estius eixuts i calorosos i els hiverns més aviat temperats i secs, i les pluges són irregulars, encara que es concentren sobretot a la primavera i a la tardor. En referència a l'ocupació del medi, hi destaquen els llegats dels poblats ibèrics de la Penya del Moro i ca n'Oliver, per exemple, i el conjunt d'esglésies, ermites, masies i castells medievals que es presenten distribuïts per la serra. Cal destacar la quantitat de llegendes que envolten el parc recollides, moltes d'elles, al Costumari de Joan Amades. L'any 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del medi Natural per tal de preservar aquest espai conservant els seus recursos naturals i corresponent a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans. | 08211-193 | Parc de Collserola | El parc de Collserola està situat entre els rius Llobregat i Besòs i la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Té una superfície de 7.500 hectàrees que es distribueixen entre els termes municipals de nou poblacions, entre elles Sant Feliu de Llobregat. El seu punt més alt és el Tibidabo, amb 512 metres. S'han trobat restes arqueològiques del paleolític inferior en alguns punts de la serra, i això significa que la seva antiguitat és de més de 100.000 anys. L'origen del seu mot, per altra banda, sembla que prové de l'època medieval. | 41.3988800,2.0700300 | 422261 | 4583455 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61241-foto-08211-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61241-foto-08211-193-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | - | L'any 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del medi Natural per tal de preservar aquest espai conservant els seus recursos naturals i corresponent a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 61243 | Diàlegs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dialegs | XXI | 'Diàlegs' és una escultura que presenta una estructura vertical que accentua el seu paper escenogràfic en un entorn on conviuen edificis de nova creació i altres recentment restaurats que són testimoni del passat industrial de la ciutat. Es compon de quatre figures de diferents alçades (entre sis i deu metres), revestides amb acer i ancorades a una llosa de formigó. Una de les quatre planxes que configuren el conjunt, presenta un gravat que il·lustra un poema de la poetessa santfeliuenca Joana Raspall la qual, a la vegada, dóna nom a un dels carrers que limiten amb els jardins en els quals s'ubica l'obra. | 08211-195 | Avinguda del Sol | L'arquitecte Jon Montero Madariaga és l'autor del conjunt escultòric ubicat als jardins de Llorenç Sans, al nou barri de Can Bertrand. L'escultura es va posar amb motiu de la urbanització d'aquesta zona, anomenada Barri de Can Bertrand. | 41.3769500,2.0489100 | 420469 | 4581040 | 2010 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61243-foto-08211-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61243-foto-08211-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61243-foto-08211-195-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Montero | 107|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61244 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-24 | XIX-XX | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, amb teulada a dues aigües i estructurat en alçada en planta baixa i dos pisos. La planta baixa està molt modificada degut a la presència continuada d'un comerç. Al primer pis té una porta balconera amb ampit avui dia modificat, però que devia ser de ferro forjat recolzat sobre una petita cornisa que encara s'observa. La porta és de forma rectangular amb llinda i carreus de pedra a banda i banda. Al segon pis presenta tres finestres contigües en forma d'arc de mig punt separades entre sí per pilars de secció quadrangular i amb imposta. Coronant tot el conjunt observem un ràfec que en el seu costat vist presenta maons col·locats en tres esglaons ascendents des de la façana, el primer i el tercer col·locats en filera i el del mig en escata. Per sobre es veu la tortugada. | 08211-196 | Carrer Josep Maria de Molina, 24 | 41.3804100,2.0442100 | 420080 | 4581428 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61244-foto-08211-196-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 61245 | Habitatges al carrer Josep Maria de Molina 8-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-josep-maria-de-molina-8-18 | XIX-XX | De tots els edificis que conformen aquest BCIL, només els números 8, 10 i 12 responen encara en alguna mesura al seu aspecte original. Per contra, els números 16 i 18 estan molt reformats | Conjunt d'edificis entre mitgeres amb una certa homogeneïtat constructiva i d'estil. Tots ells s'estructuren el alçada en planta baixa i dos pisos i tenen teulada a dues aigües amb el carenar paral·lel a la façana principal. Normalment les plantes baixes són les més modificades, degut a que han acabat per albergar comerços. Els elements més destacables els trobem al números 8 i 12. En el primer cas es tracta d'una banda d'una galeria de finestres en arc de mig punt situada en el segon pis. Cadascuna d'elles presenta un ampit important que, en la part que es veu des del carrer, té maons plans disposats en escata. L'altre element destacat d'aquest edifici és el ràfec i la tortugada. Pel que fa al número 12 l'element que destaca és la seva porta d'accés principal, en arc de mig punt i adovellada. A la seva dreta es pot llegir una inscripció publicitària que deu datar de mitjans del segle XX i que resa: 'Embotellados Alcoholes Licores Vinos' amb les paraules superposades una sobre l'altre en l'ordre indicat. | 08211-197 | Carrer Josep Maria de Molina, 8-18 | 41.3803600,2.0446600 | 420118 | 4581422 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61245-foto-08211-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61245-foto-08211-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61245-foto-08211-197-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 61246 | Habitatge al carrer Josep Maria de Molina 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-josep-maria-de-molina-15 | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Presenta una façana dividida en tres cossos horitzontals. El que correspon a la planta baixa està avui dia molt modificat. Presenta una obertura gran (actualment entrada de cotxes) i, al seu costat, una porta estreta i rectangular per a l'accés de les persones a l'immoble. Aquest cos de la façana té un sòcol i un estucat que imita carreus de pedra. Als extrems estan decorats amb unes impostes que recorren verticalment tot el cos i que tenen forma de pilastra . Al primer pis s'hi ubica un petit balcó de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a ells a través d'una porta en forma d'arc escarser destacat per una imposta motllurada. Per sobre d'aquesta obertura s'aprecia un esgrafiat en forma de garlanda drapejada i motius florals. També en aquest cos de la façana els extrems porten una decoració a base d'imposta que simula una columna estriada d'inspiració clàssica que ocupa tota l'alçada d'aquest cos. El pis superior té avui dia una gran porta balconera amb ampit de ferro forjat. També els extrems d'aquest cos de la façana tenen una decoració que ocupa aproximadament la meitat de la seva alçada i que simula l'acabament de les columnes del pis inferior amb una pilastra que fa de peanya a un gerro o pinacle també adossat a la paret i d'escassa volumetria. Finalment el coronament de la façana és un dels punts destacats de l'edifici, ja que sobre una cornisa que simula suportar-se sobre infinitud de petites mènsules hi ha un parapet de formes sinuoses com si es tractés de l'estilització d'uns merlets i que amaga l'aigua de la teulada. En cada un dels merlet s hi ha un òcul de forma circular. | 08211-198 | Carrer Josep Maria de Molina, 15 | 41.3805300,2.0439900 | 420062 | 4581442 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61246-foto-08211-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61246-foto-08211-198-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 61247 | Habitatges a la carretera Laureà Miró, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-a-la-carretera-laurea-miro-3 | XIX-XX | L'edifici ha estat recentment remodelat, però s'ha respectat l'aspecte bàsic de l'immoble original. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb una terrassa al pis superior que escurça la llargària de la vessant sud de la teulada. La carena corre paral·lela a la façana principal. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos que es veuen en la façana principal, i unes golfes l'existència de la qual no s'aprecia en façana. Aquesta té com a ornament un estucat que imita carreus de pedra en tota la seva superfície. A la planta baixa té una porta central flanquejada per dues finestres balconeres amb ampit de balustre de motius curvilinis florals. Per sobre d'aquestes obertures, al segon pis, hi ha un balcó corregut de plataforma rectangular tancat en balustrada al qual s'hi accedeix per dues portes de forma quadrangular. Al pis superior trobem dos petits balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. El coronament de l'edifici es fa amb cornisa motllurada situada sobre una sanefa d'esgrafiats i a sobre de la qual s'han col·locat elements ornamentals en forma de volutes intercalades entre tres peanyes que suporten gerros en forma de florons. El conjunt de l'edifici que acabem de descriure porta annexa a la seva dreta una construcció més baixa i actualment també reformada i en la qual destaca l'arc rebaixat del primer pis que aparenta sustentar-se en pilars amb capitell de volutes. | 08211-199 | Carretera Laureà Miró, 3 | 41.3796300,2.0510000 | 420647 | 4581335 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61247-foto-08211-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61247-foto-08211-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61247-foto-08211-199-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La imatge número 4 que acompanya aquesta fitxa és una foto més antiga que les fetes per a aquest mapa del patrimoni i està extreta del web de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 61248 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 17-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-17-19 | XIX-XX | Necessita restauració | Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres cobert a dues aigües amb carena paral·lela a la façana. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. En planta baixa presenta dues obertures més grans en forma d'arc rebaixat i, a un extrem de la façana, una porta rectangular de proporcions més petites. Tot aquest nivell de la façana està força modificat. Als dos pisos superiors, arrenglerats sobre les portes de la planta baixa, trobem dos balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat als quals s'hi accedeix a través de portes rectangulars ressaltades en el seu perímetre per impostes estretes que es fan més amples a la part superior de les obertures. L'espai en què s'ubiquen els balcons està destacat per una banda amb revestiment arrebossat diferenciat que travessa transversalment la façana de punta a punta i que té una amplada lleugerament inferior a la dels balcons. El coronament de la façana és molt senzill: una petita cornisa molt senzilla i un parapet que amaga l'aigua de la teulada i simula un terrat a la catalana. | 08211-200 | Carretera Laureà Miró, 17-19 | 41.3796100,2.0504800 | 420603 | 4581334 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61248-foto-08211-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61248-foto-08211-200-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 61249 | Habitatge a la carretera Laureà Miró 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-carretera-laurea-miro-23 | XX | Tot i que l'estructura de l'edifici té un bon estat de conservació, el conjunt està mancat d'un cert manteniment. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb carena paral·lela a la façana. S'estructura en planta soterrani, planta baixa i pis. En planta baixa una porta central de forma rectangular està flanquejada per sengles finestres també rectangulars amb l'ampit sortint de frontal motllurat. Per sota es poden veure unes petites obertures que il·luminen la planta soterrani. El primer pis està visualment separat del cos de la planta baixa per una petita motllura i pel diferent tractament de la superfície, que dibuixa de forma molt lleu uns falsos carreus de pedra.. En ell trobem dos balcons arrenglerats amb les finestres de la planta baixa. Són de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. S'hi accedeix a ells a través d'una porta de forma rectangular. Al gran espai que queda entre els dos balcons trobem un medalló apaïsat de forma ovalada envoltat per motius vegetals. Al seu sí es pot llegir la data de construcció de l'edifici, 1903. El coronament de l'edifici consta per una banda del cos corresponent a la cambra d'aire, amb els seus espiralls, i un parapet de balustres que amaga la coberta i simula un terrat a la catalana. | 08211-201 | Carretera Laureà Miró, 23 | 41.3795800,2.0504900 | 420604 | 4581330 | 1903 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61249-foto-08211-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61249-foto-08211-201-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 319,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.