Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61099 | Can Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ricart | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Al gener, obres a can Ricart'. El butlletí. Núm. 288 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1983). P. 4. - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Can Ricart, inaugurat'. El butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 8-9. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Antic mas actualment ubicat al centre de la ciutat, de mitjanes dimensions, que ha sofert nombroses modificacions. L'edifici presenta el seu accés principal a l'entrada de la plaça de Lluís Companys, on originalment se situava el jardí, i des d'on s'observa la distribució simètrica dels seus cossos. El central, de planta baixa i dos pisos, i els laterals, més baixos. La porta d'accés principal se situa al cos central. Està flanquejada per finestres, algunes ubicades ja als cossos laterals de l'edifici, de menys alçada. Al segon pis hi ha un petit balcó just sobre la vertical de la porta d'accés. Té una porta i és de plataforma rectangular, tancat amb barana de ferro forjat. A banda i banda se situen diverses finestres. Finalment, al pis superior, corresponent a la part més alta del cos central, hi ha tres petits balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures són de caràcter molt sobri. L'estructura neoclàssica original es fa visible, precisament, en aquests element. Pel que fa a la façana del carrer de la Rectoria, on també trobem una porta d'accés, destacar només la presència de quatre petits balcons de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. L'interior està adaptat a la seva nova funcionalitat i inclou entre d'altres, sales d'exposició. | 08211-51 | Carrer de la Rectoria, 4-6 / Plaça de Lluís Companys | Masia del segle XIX que des del 1989 és seu del casal de cultura de la ciutat. Des d'aleshores allotja, a més de les dependències de l'administració local, diverses sales d'exposicions. Als inicis del segle XXI s'hi va instal·lar al pis superior l'emissora Ràdio Sant Feliu. | 41.3814400,2.0454300 | 420183 | 4581541 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61099-foto-08211-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Ricart és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can LLobera, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61100 | Habitatges del carrer Falguera 32-38Conjunt d'habitatges del carrer Falguera 32-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-falguera-32-38-conjunt-dhabitatges-del-carrer-falguera-32-38 | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVIII-XIX | La conservació 'regular' respon al fet que les cases estan actualment molt reformades tant quant als elements exteriors com a l'estructura interior. | Conjunt de quatre cases entre mitgeres de planta rectangular. A la part posterior tenen un petit pati. Les taulades són a dues aigües, amb la carena paral·lela a la façana. Tenen planta i pis visualment separats per una petita motllura que, do forma idèntica, recorre les quatre façanes. També són idèntiques les distribució de les obertures (portes i finestres), que formen un eix de simetria cada dues cases (la 32 i la 34 per una banda i la 36 i 38 per una altra). A la planta baixa trobem a un lateral la porta d'accés i al costat, una finestra rectangular. Sobre aquestes, les dues finestres també rectangulars del pis. També és idèntica l'alçada i el petit ràfec de totes quatre cases, cosa que contribueix a accentuar la unitat del conjunt. | 08211-52 | Carrer Falguera, 32-38 | 41.3815500,2.0425300 | 419941 | 4581556 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61100-foto-08211-52-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Les cases tenen un aspecte molt reformat, però respecten l'estructura original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61101 | Torre Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-victoria | - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La Villa Victòria és un edifici residencial de grans dimensions construït en terreny amb desnivell, als quatre vents i envoltada de jardí. Dóna a la Rambla Marquesa de Castellbell a l'alçada de la plaça de Pere Dot i al carrer Baix Llobregat. Vista des de la plaça Pere Dot predomina el mur alt que delimita la propietat i que impedeix la visual de la casa. El mur presenta una porta d'accés amb reixa de ferro forjat encastada en l'estructura d'un arc de mig punt adovellat. Per sobre se situa una barbacana de teula vermella sustentada amb mènsules i a banda i banda a l'alçada de la llum de l'arc, dos fanals de ferro forjat. Aquesta porta dóna accés a un rebedor exterior en el que hi ha una font. Al costat de la porta, i una mica per sobre hi ha una fornícula també aadovellada que presenta una profunditat considerable. A la seva base té una jardinera de ceràmica vidriada de tons blaus que reposa sobre dues mènsules. Des del carrer Baix Llobregat és possible apreciar la façana principal de la casa que, en aquest costat, és de planta i un pis. A la planta baixa hi ha una porxada amb un arc de mig punt al centre flanquejat per dos arcs rebaixats a banda i banda. Cada arc coincideix amb una porta d'accés a la casa. Al pis superior les finestres rectangulars s'alternen amb altres d'arc rebaixat. Totes, però, presenten a l'ampit una jardinera d'obra decorada amb ceràmica vidriada i sustentada sobre mènsules. De la part central d'aquesta façana arrenca una torre de petita alçada coberta a quatre aigües. Les façanes laterals presenten una porxada d'arc que comunica directament amb el jardí. Per sobre, una galeria d'arcs rebaixats actualment amb vidre. La coberta presenta una zona central terrassada i delimitada per un parapet. De la seva base arrenquen les quatre aigües de teula vermella que formen la resta de la teulada. | 08211-53 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 80 | Casa encarregada per l'empresari del Liceu, Joan Mestre Calvet l'any 1923 a l'arquitecte Joan de Dalmau. Va ser construïda per Adjuntori Mitjans, que també havia construït altres cases, com els Xalets d'en Fargas o la Torre de Jacint Carnicé. Totes elles es fan durant els primers anys d'urbanització del llindar nord. | 41.3852100,2.0495100 | 420529 | 4581956 | 1923 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61101-foto-08211-53-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Adjutori Mitjans (constructor) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61102 | Habitatge al carrer Joan Maragall 84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-84 | XIX-XX | La façana presenta esquerdes aparentment no estructurals, el ràfec també està molt deteriorat i el conjunt delata un mal estat que, fins i tot, pot afectar l'estructura de l'edifici. | Edifici de petites dimensions entre mitgeres de planta rectangular i cobert a dues aigües. És de planta baixa i pis. En planta baixa presenta dues portes grans en arc rebaixat i una finestra. Al primer pis, i en correspondència amb les portes de la planta baixa, trobem dos balcons molt curts i estrets de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. Al costat hi ha una finestra molt petita. La part alta de l'edifici presenta un ràfec amb tortugada. | 08211-54 | Carrer Joan Maragall, 84 | 41.3800200,2.0487500 | 420459 | 4581381 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61102-foto-08211-54-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61103 | Habitatge al carrer Joan Batllori 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-batllori-13 | XX | Edifici d'habitatge de petites dimensions, de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures (dues portes amb entradeta d'esglaons i una finestra) vorejades per una petita imposta que, a la part superior, agafa major relleu i forma una mena de petit fris amb estries verticals . Al pis superior trobem una altra porta d'accés a un petit balcó de plataforma rectangular i tancat amb barana de ferro forjat. Aquí la porta presenta idèntica ornamentació que les de la planta baixa. Tres petits espiralls coronen el conjunt de l'obertura. Per sobre de tot plegat, se situa un falç òcul lobulat. Totes les obertures són molt estretes, cosa que remarca la verticalitat del conjunt. La construcció és molt senzilla i només es veu realçada pel coronament superior ondulat de forma trilobulada amb fris. Es tracta d'una de les diverses cases d'inspiració noucentista ubicada al carrer Joan Batllori, tot i que aquesta s'allunya de l'estil de les que l'envolten per l'absència de motius esgrafiats. | 08211-55 | Carrer de Joan Batllori, 13 | 41.3817700,2.0445000 | 420106 | 4581579 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61103-foto-08211-55-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 61104 | Antic escorxador municipal - Actual piscina olímpica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal-actual-piscina-olimpica | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | L'edifici de l'antic escorxador presenta una estructura simple i molt regular. Es tracta d'una nau allargada, de planta és rectangular i teulada a doble vessant. Els murs són de maó arrebossat i pintat per fora, vist per dins. La nau presenta en els seus costats curts dues finestres d'arc rebaixat i una senzilla porta rectangular. A l'espai que dibuixen les dues aigües de la teulada s'hi ubica una petita i senzilla rosassa que contribueix a la il·luminació de l'interior. Al costat llarg de la nau hi ha una porta central que ocupa tota l'alçada de l'edifici envoltada per conjunts de tres finestres, també d'arc rebaixat. Una senzilla cornisa emmarca el cos de la nau i el separa visualment de l'espai definit per la teulada. De l'interior, en destaca l'estructura vista de l'embigat de fusta i la conservació dels carrils per on feien desplaçar els animals morts. El conjunt està avui dia adaptat com a zona de serveis de la piscina municipal descoberta (sala polivalent i bar), motiu pel qual se li ha annexat un espai de nova construcció per ubicar vestidors i lavabos. | 08211-56 | Carrer de Santiago Ramon i Cajal, s/n / Riera de la Font | L'escorxador municipal es va construir el 1924 sobre uns terrenys cedits pel marquès de Castellbell substituint l'antic escorxador situat a l'actual carrer Samaranch. Es requerien unes instal·lacions noves a causa de les normes higièniques de l'època, i Gabriel Borrell va ser qui es va fer càrrec del projecte. L'any 1979, per acord municipal es va decidir tancar l'escorxador i, després de diverses obres de remodelació, l'any 1982 es va reconvertir en espai polivalent i piscina pública. | 41.3788300,2.0410300 | 419812 | 4581256 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | El mateix any de l'obertura del nou complex, el 1982, Ernest Compta, Claudi Arañó i Pere Mora van rebre el premi FAD d'Arquitectura per l'harmonia creada entre l'edifici de l'escorxador, que mantenia la seva estructura original, i els nous vestidors i la piscina. Li hem atribuït un caràcter sanitari a l'ús degut a que a més d'acollir la piscina d'estiu i un bar (caràcter lúdic) actualment és també la seu de la Creu Roja de Sant Feliu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61105 | Habitatge a la Rambla de la Marquesa de Castellbell 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-rambla-de-la-marquesa-de-castellbell-9 | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Necessita restauració | Casa cantonera de grans dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i planta i pis i coberta per un terrat pla. Està situada a la cruïlla de la Rambla Marquesa de Castellbell amb el Passatge Roig. El conjunt d'obertures de l'edifici, portes i finestres rectangulars, presenten llinda i brancals de pedra. Del costat Rambla, les tres obertures del pis superior són portes que obren als seus corresponents balcons, molt petits i rectangulars i amb barana de ferro forjat. La façana que dóna al passatge Roig té un parell de finestres centrades a la planta baixa idèntiques a les de la façana principal. Per sobre d'elles hi ha un altre parell de finestres, però aquestes presenten ampit i jardinera de ceràmica vidriada que alterna rajoles petites blanques amb altres de color blau cobalt. Es tracta d'una jardinera comuna per a les dues finestres i està suportada sobre tres petites mènsules. La zona més curiosa de la façana està la part superior de l'edifici, terrassada, però amb acabaments de mitges aigües. Als vèrtex presenta un pinacle ceràmic. Aquestes aigües formen un ràfec sustentat en cabirols de biga. Entre cada parell de cabirols s'ubica un espirall circular i petit. | 08211-57 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 9 | L'edifici que ens ocupa va ser projectat, inicialment, com a habitatge unifamiliar, però avui dia acull diversos habitatges. | 41.3802100,2.0520200 | 420733 | 4581399 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61105-foto-08211-57-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, la descripció de la casa situada al número 9 de la Rambla Marquesa Castellbell que té el número d'inventari 19157, correspon en realitat a la casa del número 15 (fitxa 37), que té núm. d'inventari 36084. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61106 | Habitatge al carrer Joan Maragall 90-102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-joan-maragall-90-102 | XX | Es tracta d'un conjunt d'habitatges alguns dels quals està molt reformat i altres tenen un estat de conservació només relativament bo. Tot plegat ens ha fet optar pel valor 'regular' pel que fa a l'estat de conservació. | Conjunt d'habitatges de principis del segle XX,. Els que més conserven l'esperit de la construcció original són els que corresponen als números 90 i 102; els altres (92, 94, 96, 98 i 100) han estat molt reformats. El del número 102 presenta una decoració singular a la part superior de les finestres del pis superior feta a base de rajoletes ceràmiques de forma quadrada. | 08211-58 | Carrer Joan Maragall, 90-102 | 41.3799100,2.0489300 | 420474 | 4581368 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61106-foto-08211-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61106-foto-08211-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61106-foto-08211-58-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61107 | Torre del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-bisbe | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XIII | Necessita restauració | Casa pairal d'arquitectura molt senzilla, formada per dos cossos adossats i coberts a doble vessant. És de murs molt opacs, lo qual que li dóna un cert aire de casalot fortificat. La seva estructura s'adapta a les característiques topogràfiques del terreny, cosa que fa que per la banda de la façana principal es vegi planta, pis i golfes, mentre que a la part posterior es compten dos pisos. A la planta baixa presenta una porta en arc de mig punt aadovellada. Als pisos es veuen finestres distribuïdes irregularment, Són de forma rectangular o en arc rebaixat. Algunes d'elles han estat tapiades. A les golfes, les finestres, en aquest cas en arc de mig punt, es distribueixen en galeria a l'esquerra de la façana. El conjunt es caracteritza per la seva asimetria, degut a la distribució irregular de finestres en la façana i al desplaçament de la carena de la teulada cap a un costat del cos de l'edifici, lo qual dóna lloc a dos vessants de diferents dimensions. Al llarg de la història, la masia ha patit moltes transformacions que fan que la seva imatge actual no es correspongui del tot amb l'original. | 08211-59 | Entorn a la Riera de la Salut | La Torre del Bisbe és coneguda també com Torre de Baix. Va ser construïda probablement al s. XII, sobre una torre de defensa. Als inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Va ser edificada sobre una antiga torre de defensa que li atorga el seu aire de casalot fortificat. La casa ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. La seva dedicació sempre ha estat fonamentalment l'explotació forestal i ramadera i l'agricultura. Encara ara, alguns horts conreats a les immediacions de la Torre del Bisbe delaten la continuïtat d'aquesta activitat, tot i que segurament amb menys volum. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de la Torre del Bisbe o Torre de Baix, es va edificar sobre una antiga torre de defensa. Un dels seus propietaris va ser el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, qui va exercir les seves funcions durant la primera meitat del segle XIII. Posteriorment, el mas va passar a mans de la família Vives, a qui ha pertangut durant molts anys. | 41.4042600,2.0664200 | 421966 | 4584056 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61107-foto-08211-59-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Al costat de la masia hi ha un forn de calç que data del segle XVIII i es manté en mal estat de conservació. | 85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61108 | Masia ca n'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ca-nalbareda | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVI | Masia de tipus basilical, amb un cos central que es presenta més elevat que els altres. És de planta rectangular, coberta a doble vessant amb ràfec i compta amb planta, pis i golfes. Les obertures principals (portes i finestres) s'ubiquen a la façana principal i a la posterior , mentre que les façanes laterals presenten només una petita obertura (gairebé un espirall) just per afavorir la ventilació. A la planta baixa destaca la porta en arc de mig punt al centre de la façana, on apareix gravada la data de 1646. A banda i banda, quasi als extrems del mur, s'ubiquen dues petites finestres quadrades. Al pis superior hi ha tres finestres, una d'elles central i a l'alçada de la porta. Totes tres presenten llinda i brancals de pedra i un ampit remarcat amb motllura. A la part superior, per ventilar i il·luminar les golfes del cos central més alt, hi ha tres finestres en arc de mig punt formant galeria. La taulada forma un ràfec que recorre tots els murs. Les finestres presenten inscripcions: Inscripció -1- El nom M. Bofill junt a altres símbols, gravats a la llinda, probablement era el nom del propietari del mas al segle XVII. Inscripció -2- M. Bofilla i altres símbols gravats a la llinda (font: inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya). | 08211-60 | Vessant del Puig d'Olorda | Es tracta d'una masia de mitjans del segle XVI que segurament no es mostra molt canviada respecte de la construcció original. No tenim dades de la seva història. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de ca n'Albareda va ser construïda a mitjans del segle XVI, i actualment conserva el seu aspecte original. | 41.3996400,2.0422500 | 419940 | 4583565 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61108-foto-08211-60-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La troballa de restes arqueològiques del paleolític inferior dins aquesta propietat, demostra la presència de caçadors a la vora del Llobregat fa més de 100.000 anys. A l'Inventario de Patrimonio Arquitectónico realitzat pel Ministerio de Cultura l'any 1979 apareix, segurament com un error, com a Masia de Can Cuyàs, però la descripció correspon a la de Ca n'Albareda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61109 | Ateneu santfeliuenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-santfeliuenc | - ANTOLÍN I ARRUFAT, Pilar; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric; GARCÍA I LARIOS, Agustí. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). V Premi d'Investigació Història Local i Comarcal Llorenç Sans. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. 203 p. - BALETA, Pere. L'Ateneu que jo conec. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc, 1994. 159 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER I FONTANET, Jordi. L'Ateneu, 1881-2006 la utopia de la llibertat. Sant Feliu de Llobregat: Ateneu Santfeliuenc i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2006. 125 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. - Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. P. 1-33. - 'Las sociedades culturales y recreativas'. La Vinya del Puntaire. Núm. 11 (Sant Feliu de Llobregat, ABRIL 1981). P. 10-11. | XX | Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis dissenyat amb un llenguatge molt sobri. La planta baixa presenta un sòcol delimitat per un fris de motllures interromput al seu pas per les obertures. Aquestes estan curiosament plantejades, ja que les portes de la planta baixa, de forma rectangular, es fan coincidir perfectament amb les finestres del pis superior, en arc de mig punt, creant un efecte visual d'obertura única que va des de la planta baixa arriba al pis de l'edifici, interrompuda només per una peça rectangular entre ambdues parts que fa de llinda de la porta i de lleixa de la finestra superior. Entre les dues portes que utilitzen aquest recurs es troba una finestra rectangular que en la seva obertura presenta dues columnes petites i senzilles, de fust una mica bombat, que sustenten una llinda de grans dimensions en les que es pot llegir el nom de l'entitat, Ateneu Santfeliuenc. Les lletres estan fetes amb fragments de ceràmica vidriada de color blau sobre fons blanc i tenen una clara inspiració modernista. Van ser fetes per Vicenç Boloix i Nicolau, paleta de Sant Feliu i soci de l'Ateneu. Aquesta llinda fa alhora de lleixa de l'obertura de mig punt que s'hi troba a sobre. Formalment, la seu de l'Ateneu Santfeliuenc es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del moviment cultural vigent en l'època de la seva construcció: el noucentisme. Per altra banda, l'estendard de roba de seda que es conserva a l'interior, presenta diferents motius, alguns pintats i altres brodats, que actuen tot sovint com a metàfores representant la llibertat, el coneixement el treball, la força, la victòria i també la música, l'escultura i la pintura. | 08211-61 | Carrer de Vidal i Ribas, 23-25 | L' edifici, projectat per Climent Maynés (arquitecte municipal) l'any 1923, va ser executat per l'empresa familiar dels Boloix i la societat Albert Albertí, Germans. Formalment, es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del noucentisme, moviment cultural vigent en l'època. La seva construcció va propiciar un avenç per a l'entitat, no només en l'àmbit de les activitats de lleure, sinó també en les relacionades amb l'ensenyament. Les lletres amb el nom de l'entitat que llueixen a la façana, d'inspiració modernista, van ser refetes l'any 1997 per normalitzar al català el nom de l'entitat, però és va fer tot respectant el model original del seu autor, el paleta Vicenç Boloix i Nicolau. | 41.3821700,2.0468900 | 420306 | 4581621 | 1923-24 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61109-foto-08211-61-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Climent Maynés | Tot i que la titularitat actual de l'equipament és privada, actualment hi ha un conveni amb l'ajuntament de Sant Feliu que permet fer-ne un ús semipúblic. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61110 | Casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins (Vidal i Ribas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamiliar-de-josefa-serra-de-molins-vidal-i-ribas | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2000 | Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular i configurat per planta baixa, pis i terrat a la catalana. A la planta baixa presenta un sòcol que arriba fins a l'alçada de la base de les finestres. Hi té porta central flanquejada per una finestra a cada banda. Totes tres obertures presenten a la part superior una decoració en forma de trapezi regular sobre el qual se situen tres rajoles de ceràmica vidriada de tons verdosos i motius naturalistes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. També trobem una imposició de rajola en color verd a banda i banda d'aquestes finestres, a la seva part alta. Al pis superior un altra cop es destaca l'eix central del conjunt a partir de la presència d'un petit balcó d'una porta amb barana de ferro forjat i suportat sobre mènsules que moren al parament de forma esglaonada. El frontal de la plataforma del balcó té igualment una decoració ceràmica de tons verdosos que combina peces llises amb d'altres amb motius naturalistes. A banda i banda del balcó se situen dues finestres amb un ampit que simula suportar-se sobre un arc rebaixat cec. Les obertures de la planta baixa i del primer pis coincideixen en la seva ubicació sobre un eix vertical. A la part superior de l'edifici es troben els elements que més caràcter atorguen al conjunt. En el límit entre el final del cos del pis i la barana del parapet de la terrassa superior se situa un ràfec suportat en una galeria d'arcs cecs i al centre de cadascun dels arcs se situa un espirall circular fet de ceràmica vidriada de tons verds reproduint motius similars als de les rajoles de les finestres de la planta baixa. A d'interstici entre la forma arrodonida de l'arc i la línia recta del ràfec es creen petits triangles o carcanyols decorats amb fragments de ceràmica vidriada de color blau. Per últim, el parament de la terrassa a la catalana de la part superior es decora amb una sanefa de motius geomètrics feta amb ceràmica blava. La tendència d'aquestes motius és horitzontal, tot i que a la part central, coincidint amb la línia de la porta i el balcó, els motius mantenen una línia vertical. L'estudiosa Mercè Vidal considera aquesta casa com una mostra de la transició que expressa Borrell del modernisme al noucentisme. Aquest edifici manté diferències d'estil notables amb la casa que Josefa Serra havia fet construir el mateix any just al costat. | 08211-62 | Carrer de Vidal i Ribas, 4 | La casa va ser encarregada per Josefa Serra de Molins a l'arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1918. Per la seva decoració recorda molt la casa situada als números 12-12 del carrer Carreretes (fitxa número 3), projectada també per Gabriel Borrell. | 41.3810100,2.0469900 | 420313 | 4581492 | 1918 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61110-foto-08211-62-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61111 | Casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-unifamiliar-de-josefa-serra-de-molins | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Restauració any 2000 | Habitatge cantoner entre mitgeres de planta rectangular, amb planta i pis i terrat a la catalana. A la façana del carrer Torras i Bages hi té un petit jardí de la mateixa amplada que la casa. Aquest tret constitueix un clar element diferenciador entre aquesta casa i les que l'envolten, que ocupen tot el solar amb la construcció. El barri de ferro que orienta l'ingrés està situat al carrer de Vidal i Ribas. L'emmarca un petit mur irregular que presenta una composició de còdols de riu en la seva part superior. Aquesta decoració continua sobre la barana corba del jardí i ens recorda el recurs emprat també a les cases d'en Molins del passeig de Jacint Verdaguer. L'edifici presenta a les dues façanes diverses obertures coronades per una imposta en forma de triangle truncat similars a les de la casa del costat, però en comptes d'optar-se per la decoració ceràmica, s'ha tornat a utilitzar el recurs dels còdols de riu. Al costat llarg de la casa, que dóna al carrer Torras i Bages, un balcó descentrat fa un petit porxo sobre la porta d'entrada. És un balcó tancat per balustres de secció quadrangular. Al costat curt, a la banda del carrer Vidal i Ribas, trobem un petit balcó a la planta pis amb barana de ferro forjat i que allotja una sola porta d'aspecte llarg i estret. A la part superior hi ha una cornisa motllurada i denticulada sobre la que veiem un ràfec decorat en la seva part visible amb rajoles de terracota situades en escata. Per sobre la tanca del terrat, feta d'obra i amb una decoració de garlandes traçades amb còdols de riu encastats. Aquesta tècnica fa pensar que el constructor fou, un cop més, Josep Molins. | 08211-63 | Carrer de Vidal i Ribas, 2 - Carrer de Torras i Bages | Casa projectada per Gabriel Borrell l'any 1918. Per la forma que pren la decoració ceràmica podria estar feta per Molins. | 41.3809400,2.0469900 | 420313 | 4581485 | 1918 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61111-foto-08211-63-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat dóna un sol número d'inventari (19204) a un conjunt de cases contigües, però dispars: la que fa cantonada entre els carrers Vidal i Ribas i Torras i Bages (fitxa 63), la de Torras i Bages núm. 15 (fitxa 159) i les de Torras i Bages núm. 17-19. Ens ha semblat més correcte, en aquesta base de dades, tractar-les per separat, ja que responen a esquemes arquitectònics diferents. En tot cas el conjunt està declarat BCIL. Lògicament a totes les fitxes apareix el mateix número al camp del núm. d'inventari. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61112 | Latoneria de J. Ribas i Cañameras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/latoneria-de-j-ribas-i-canameras | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Habitatge de petites dimensions, situat entre mitgeres, de planta baixa i un pis, compost de dos cossos horitzontals. A la planta baixa un arrebossat imita carreus damunt del mur i està composada per una porta principal d'entrada, doble i flanquejada per dues finestres balconeres que presenten barana de ferro forjat fins a un terç de la seva alçada. Totes aquestes obertures tenen una imposta que recorre el seu perímetre. Al primer pis es reprodueix l'esquema de la planta baixa però la porta es substitueix per un mur esgrafiat amb la inscripció 'Latonería de J.Ribas Cañameras'. Aquí, les dues finestres laterals estan envoltades d'elements decoratius estucats. Aquest primer pis també té una balconada que recorre quasi tota la façana. Coronant l'edifici trobem una cornisa amb espiralls i el ràfec, que se sustenta sobre cabirols de biga amb mènsula. | 08211-64 | Carrer de Sant Llorenç, 25-27 | Casa propietat de la família Ribas-Cañameres, que ostentaven un negoci de producció de productes de llautó, tant des d'una vessant de producció en sèrie (aixetes) com artesanal (canelobres, espalmatòries, etc). Tenint en comte que la urbanització del carrer Sant Llorenç es produí durant la dictadura de Primo de Rivera, aquesta casa deu ser dels anys 20 del segle passat. Així ho confirma també l'estil constructiu dintre del noucentisme. | 41.3808400,2.0490600 | 420486 | 4581472 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61112-foto-08211-64-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36125). | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61113 | Catedral de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catedral-de-sant-llorenc | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ. 50 anys de la nova església. 1946-1996. Sant Feliu de Llobregat: Parròquia de Sant Llorenç, 1996. 77 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; CASADEVALL I JUNCOSA, Jordi. Història de Sant Feliu. L'església i la Parròquia. «Imatges i Crònica», quadern I (Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat). Sant Feliu de Llobregat: Sant Llorenç Publicacions. 1983. 73 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'actual Catedral de Sant Llorenç està ubicada a la Plaça de la Vila, a l'extrem oposat a l'ajuntament i de cara a aquest. Una de les seves façanes laterals transcorre pel carrer de Pi i Margall mentre que l'altre dóna a un pati on es troba la seu l'Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut. L'edifici és de marcat estil historicista. Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta de creu llatina. Consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular i un cimbori poligonal sobre el creuer i lucernari. La façana principal presenta una portada en arc de mig punt recolzat a banda i banda sobre una parella de columnes de fust cilíndric amb una senzilla basa d'estil dòric i capitell amb motius florals d'inspiració medieval. Al timpà un conjunt escultòric narra un episodi del martiri de Sant Llorenç, el patró de la ciutat: el Sant, en posició central i dret, vestint la dalmàtica pròpia del diaca, l'àngel que pren la graella del martiri a l'esquerra i un personatge masculí a la dreta en posició agenollada. Al voltant del timpà, dues arquivoltes esculpides amb motius florals i geomètrics. A sobre d'aquest conjunt un finestral en arc de mig punt i triforat. Presenta quatre columnes amb capitells també d'inspiració medieval i gelosia. La part superior d'aquesta façana es remata amb una successió de petits arcs cecs i una gran motllura. Al costat esquerre d'aquesta façana s'aixeca el campanar construït a principis del segle XX. Té cinc pisos i és de planta quadrada a la base i poligonal als dos pisos superiors. L'interior es distribueix en tres naus: les dues laterals amb volta i la central amb enteixinat a la manera de les basíliques romanes. A mig creuer s'aixeca la cúpula que descansa sobre dos pilastres de la nau central i les dues de l'absis que inicien l'arc. El presbiteri se separa de la resta de l'església per una gran grada, i l'altar està aïllat de la paret. L'ornamentació del retaule es va desenvolupar de la mà del pintor Francisco Labarta. Està dividit en tres compartiments: el central, a l'absis, destinat a la imatge (pantocràtor), un plafó daurat emmarcat en marbre on es llegeix 'Nigra sum sed formosa', en combinació amb els dotze estels de Maria. Destaquen altres escenes evangelistes com la del judici i el martiri de Sant Llorenç als costats del mateix absis. Els murs de l'escala estan decorats amb pintures al fresc que representen el naixement de la verge i la visita de santa Isabel, i aquestes estan ambientades a l'ermita de la Salut i les muntanyes de Santa Creu. | 08211-65 | Plaça de la Vila / Carrer de Pi i Margall, 4 | Com és habitual en els llocs sagrats, l'antiga església parroquial projectada per l'arquitecte Francesc Renart i Arús (1822) i situada al mateix indret on trobem la catedral actual, va ser construïda sobre un temple encara més antic. Fins a la seva destrucció durant la guerra civil, l'església va ser encara objecte d'intervencions arquitectòniques, com la de Josep Simó Fontcoberta, que dissenyà una nova portada l'any 1862. El 1940 van iniciar les obres de construcció del nou edifici sota la direcció de l'arquitecte Josep Ros, i la consagració del nou temple es va fer sis anys més tard. El campanar va ser l'únic element que es va conservar del conjunt original de l'església, i es va integrar a la nova construcció feta de blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat. De gust neobizantí i caràcter historicista, l'edifici té tres naus, creuer i lucernari. Els constructors foren Ernest Claramunt, primer, i Adjutori Mitjans, més tard. L'ornamentació va ser a càrrec del pintor Francisco Labarta. El 2004 es va decretar la constitució del nou bisbat de Sant Feliu, que elevava al rang de catedral l'església parroquial de Sant Llorenç. | 41.3809300,2.0458800 | 420220 | 4581484 | 1940 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61113-foto-08211-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Josep Ros i Ros, arquitecte; | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61114 | Habitatge del carrer Carcereny i Tristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-carcereny-i-tristany | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | L'habitatge unifamiliar del número 7 del carrer de Carcereny i Tristany es disposa entre mitgeres i segueix la tipologia de planta baixa i pis,amb planta rectangular. Les seves obertures, resoltes en arcs de mig punt, es disposen de forma simètrica, i són coronades per unes motllures que reprodueixen motius florals. Les del primer pis, donen pas a l'obertura d'un balcó que s'eixampla en la seva part central i se suporta a través de quatre mènsules. La barana del terrat, conforma un dibuix sinuós que trenca amb la racionalitat compositiva i mostra la data en què es va construir la propietat (1930) i, per sobre, amb el mateix estil i cromatisme que els números, es llegeixen les inicials JP. El conjunt de la façana presenta una composició proporcionada i mesurada. | 08211-66 | Carrer de Carcereny i Tristany, 7 | El carrer de Carcereny i Tristany que acull aquesta casa es va obrir l'any 1923 com a nova extensió d'habitatges populars. El clima de benaurança social i econòmica de Sant Feliu durant els anys vint, va permetre el desenvolupament del pla d'Eixample redactat per Gabriel Borrell i aprovat per l'ajuntament el 1904. | 41.3829900,2.0430200 | 419984 | 4581716 | 1930 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61114-foto-08211-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61114-foto-08211-66-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61115 | Casa Dolors Vergés i Nuri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-verges-i-nuri | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions entre mitgeres, de planta rectangular amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En planta baixa presenta una porta i una finestra rectangulars amb els angles superiors arrodonits. L'aspecte més interessant és la decoració en forma d'imposta trilobulada que porten a la part superior i que cau en forma de petit brancal fins a la base de les obertures. Al primer pis només té un petit balcó en posició central de plataforma trilobulada amb frontal motllurat amb barana de ferro forjat. La porta que hi dóna accés és també rectangular amb els angles superiors arrodonits, i presenta una imposta a la part superior tractada amb un estucat que li dóna una textura rugosa. És possible que representi algun motiu vegetal, però no es pot apreciar correctament des del carrer. Per sobre hi ha una sanefa estucada situada entre una motllura i una petita cornisa i en la qual es veu també un espirall molt treballat, de forma oval i envoltat de motius vegetals. L'acabament de la façana segueix unes formes mixtilínies amb la part central més elevada i en la qual se situa un estucat que representa una cistella amb flors. El coronament final d'aquest parapet és una doble motllura d'obra. | 08211-67 | Carrer Joan Maragall, 97 | Casa projectada pe Nicolau Rubió i Tudurí, expressió de la perduració de l'estil modernista ja entrat el segle XX. | 41.3799200,2.0487100 | 420456 | 4581370 | 1933 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61115-foto-08211-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Nicolau Rubio i Tudurí (arquitecte) | Forma part de la ruta modernista de Sant Feliu. Aquest element es troba en un carrer que està declarat BCIL en el seu conjunt (36114) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61116 | Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-abadal | <p>- AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.</p> | X-XVIII | Necessita restauració | <p>Es tracta d'una construcció formada per una torre medieval del segle X, preromànica, de planta quadrada i formada per pedres irregulars, i una masia annexa del segle XVIII. Tots dos elements estan molt integrats. De la torre es diu que fins el segle XIII era coneguda com a Torre Gallifa. Actualment encara es conserva un dels seus murs originals en una alçada de planta i pis, tot i que se sap que originàriament tenia 5 pisos La paret que es conserva està construïda amb pedra irregular i, al pis més alt, conserva una de les finestres de la construcció original, en forma aproximadament d'arc ferradura. La construcció annexa del segle XVIII és de porta rectangular amb teulada a doble vessant, de planta baixa i planta pis amb golfes. A la planta baixa hi ha en posició central una porta en arc de mig punt flanquejada per dues finestres. Al pis superior, respectant la mateixa posició de les obertures del pis de sota, hi ha una porta a balcó petit de ferro forjat i una finestra, ambdues de forma rectangular. Altres finestres petites de forma rectangular delaten la presència de golfes a l'edifici. L'exterior del conjunt es configura per un terreny amb arbres fruiters, garrofers, ametllers i també per l'antiga font que proveïa d'aigua la masia, actualment tancada.</p> | 08211-68 | Vessant del Puig d'Olorda | <p>La construcció de la torre de defensa sobre l a qual s'aixeca la masia sembla ser del segle X, mentre que la resta de cossos que conformen la Torre Abadal sembla que són del 1786. La masia havia estat el centre d'un territori semiautònom conegut com la Quadra Abadal i era propietat del Monestir de Sant Cugat, segurament per donació del Senyor de Cervelló, Enric Bofill, cap el 998. Fins el segle XIII era coneguda com a Torre de Gallifa. Actualment la masia no té cap ús. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia Abadal data del segle XVIII, quan va formar part del territori semi-autònom de la Quadra Abadal, propietat del Monestir de Sant Cugat. Durant el segle XVIII, la Quadra Abadal era propietat de la família Camprodon, i entre els segles XIX i XX va estar a mans dels marquesos de Monistrol.</p> | 41.4030100,2.0474100 | 420375 | 4583934 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-2.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | És l'únic element del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del 22 d'abril de 1949, publicat el BOE el 5 de maig de 1949 degut a la torre preromànica que més tard va passar a formar part del cos de la masia. | 91|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |
| 61117 | Cases Bertrand noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bertrand-noves | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Es tracta d'un conjunt de sis cases no gaire grans, adossades, de planta baixa i pis, amb jardí a la part posterior, que conformen una illa d'habitatges. Estan coberts amb terrat a la catalana. En planta baixa presenten una successió d'obertures (una porta i dues finestres amb reixa per a cada habitatge) en forma d'arc carpanell lleugerament lobulat d'estètica modernista. Els batents de les portes són també de clara inspiració modernista. La superfície de la façana està estucada imitant carreus de pedra. El pis superior presenta per a cada habitatge un balcó amb plataforma d'angles arrodonits i tancat amb barana de ferro forjat El frontal de la plataforma està decorat amb ceràmica vidriada blanca i blava. Les dues portes que donen accés als balcons tenen idèntica forma a les de la planta baixa. Per sobre d'elles i a una mica de distància, un petit filet ondulat de rajoletes i trencadís s'encasta a la façana i ressegueix la forma de la part superior de les obertures de totes les cases, unificant així el conjunt. La mateixa rajoleta l'observem en la decoració de sanefes verticals estretes que emmarquen les portes arrencant de la depressió de la forma ondulada horitzontal. L'espai de façana que queda entre les portes del balcó central s'omple amb esgrafiats grans i vistosos de motius florals en garlanda i indica la data de construcció dels edificis (1912). La part superior de la construcció adopta també amb formes ondulades i es remata amb una motllura coberta amb trencadís de ceràmica vidriada de tons blaus, verds i blancs. El conjunt mostra altres detalls de clara inspiració modernista, com la decoració dels batents de les portes a base de motius florals i línies corbes i entrellaçades o els poms. | 08211-69 | Passeig de Bertrand, 1-11 | Les conegudes casetes Molins del carrer Passeig de Bertrand van ser encarregades per Josefa Serra de Molins, esposa del contractista d'obres Josep Molins, al llavors arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1907. Borrell havia estat el responsable de dissenyar el pla d'eixample (o pla geomètric) del municipi aprovat el 1904, i el conjunt arquitectònic que ens ocupa va representar un exemple tipològic típic de molts pobles de la zona que estaven en constant creixement. Les obres van ser executades pel constructor Josep Molins un any més tard, i es van acabar el 1912, data que consta en la façana central del passeig Bertrand. La rajola que decora les cases procedia de la fàbrica Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat. | 41.3812200,2.0475000 | 420356 | 4581515 | 1907 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61117-foto-08211-69-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona (arquitecte) i Josep Molins (contractista) | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61118 | Habitatge al carrer Laureà Miró 278-280 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-laurea-miro-278-280 | XX | Casa de grans dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües amb carena paral·lela a la façana, tot i que sobre la façana principal aquesta teulada queda dissimulada i aparenta un acabament en terrat a la catalana. Té planta baixa i pis. A la planta baixa trobem en posició central tres portes d'accés rectangulars força estretes i molt juntes, unificades gràcies a que estan emmarcades en una imposta en forma d'arc rebaixat amb decoracions a base de rajoles de ceràmica de tons blaus. A banda i banda d'aquest conjunt es troben sengles finestres rectangulars molt senzilles. A la planta superior, també en posició central, un joc de dues finestres queda unificat gràcies a l'ampit i la jardinera única que presenten. Aquesta darrera està remarcada amb rajoles de color blau cobalt i recolzada sobre tres mènsules. A la part superior d'aquestes finestres també trobem decoració de ceràmica blava. Aquestes finestres centrals estan flanquejades per sengles portes laterals que donen a un balcó de plataforma rectangular decorat també amb ceràmica blava i amb barana de ferro forjat. En el conjunt de la façana destaca la decoració d'imposta a base de formes geomètriques (denticulats i línies suament sinuoses) que uneix visualment les obertures del pis superior fent ziga-zagues que, en el vèrtex d'unió amb portes i finestres du una petita peça de ceràmica blava. La part superior de l'edifici està coronada per una cornisa composta que forma un ràfec. Està situada per sobre d'un petit fris que recorre també tota la façana i coronada amb teules. Per sobre d'aquest element, l'acabament en línies sinuoses de la façana amaga la teulada a dues aigües i simula un terrat a la catalana. És aquí on, al centre, trobem delimitada amb ceràmica blava una figura ovalada que du inscrita la data de construcció de l'edifici, 1925. | 08211-70 | Carretera Laureà Miró, 278-280 | Pertany al grup de cases que es van construir a banda i banda de la carretera durant el segle XX i de la majoria de les quals se'n desconeix l'autoria. Aquesta, tot i ser una mica més vistosa que la resta gràcies a la utilització profusa de ceràmica, ens remet també a uns materials relativament econòmics tot i que permeten l'adhesió a la modernitat per la via de l'estil arquitectònic i d'un element relativament assequible, com és la ceràmica. | 41.3825000,2.0423000 | 419923 | 4581662 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61118-foto-08211-70-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61119 | Casa del carrer Verge de les Neus, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-verge-de-les-neus-39 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa de petites dimensions, entre mitgeres, amb soterrani, planta baixa i planta pis i teulada a dues aigües. La façana ha estat restaurada recentment. A la planta baixa presenta al nivell del sòl un petit sòcol de pedra interromput per la porta d'accés a l'habitatge i per una petita una obertura de forma rectangular que, estant arran de terra, il·lumina el soterrani. A sobre d'aquesta petita obertura se situa una finestra també rectangular, però amb es dos angles superiors arrodonits. Immediatament per sobre d'aquest element trobem un balcó molt petit amb barana de ferro forjat al qual s'accedeix des d'una porta que presenta idèntica forma que la finestra inferior. Aquest balcó té la part inferior de la seva plataforma decorada amb rajoles posades en escata. Al seu costat, una altra finestra curiosament cega, amb les mateixes característiques formals i rematada al seu ampit per una jardinera de rajoles de ceràmica vidriada de motius geomètrics de colors blaus, ocres i blancs que mor contra la paret amb una estructura esglaonada. Totes les obertures de l'edifici estan decorades amb esgrafiats lineals amb rematament floral resseguint la seva part superior. Finalment cal destacar el ràfec que forma la teulada i que se sustenta en moltes petites mènsules esglaonades situades molt pròximes entre sí. | 08211-71 | Carrer Verge de les Neus, 39 | Cases de principis del segle XX. Els carrers Verge de les Neus, Santa Maria i Sant Antoni es van urbanitzar responent a la iniciativa del propietari de la fàbrica tèxtil de Can Bertrand per tal d'habilitar habitatges per als seus treballadors a prop del seu nucli de treball. El primer tram construït va ser el que es comprèn entre els carrers Carreretes i Armenteres i, més endavant, es van prolongar fins al carrer Sant Joan. | 41.3791000,2.0423300 | 419921 | 4581285 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61119-foto-08211-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61120 | Can Canaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canaris | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVIII | Necessita restauració | Conjunt format per una masia antiga (s. XVIII) i altres construccions més modernes (ss. XIX - XX) que li atorga a la planta forma de ferradura. La construcció primigènia que ara interessa és de planta rectangular amb planta baixa i pis i terrat a la catalana. Aquest cos té al seu angle nord-oest una torreta de planta quadrada una mica més elevada que el cos anteriorment descrit i també amb teulada plana terrassada. Del costat de la façana principal, la planta baixa presenta una porta d'accés rectangular i una gran terrassa tancada amb balustrada de ceràmica. El segon pis presenta galeria de finestres rectangulars sense més decoració que una petita imposta que ressegueix el seu contorn. La resta de façanes presenten menor nombre d'obertures. | 08211-72 | Vessant sud del Puig d'Olorda | La construcció de la masia de Can Canaris es remunta al segle XVIII, tot i que se li van anar afegint cossos al segle XIX i també al XX. Entre les poques coses que podem dir destacaríem el fet que la seva llarga dedicació a l'explotació agrícola va ser truncada a partir dels anys 80 del segle XX, quan es va convertir en gran restaurant per a la celebració d'esdeveniments. Actualment, però, està tancat. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. L'origen de la masia de can Canaris se situa al segle XVIII, i s'explica que la va fer construir un senyor de les illes Canàries, d'aquí el nom que va adquirir la propietat. Des de llavors ha passat a mans de diferents propietaris i ha sofert reformes importants com la documentada el 1879, quan es va guarnir l'accés a la propietat amb dues estàtues que representen ocells canaris i també una palmera. | 41.4042900,2.0399100 | 419750 | 4584083 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61120-foto-08211-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61120-foto-08211-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Està a tocar del terme municipal de Molins de Rei i algunes fonts consideren que, de fet, pertany a aquest municipi. El cert és que Can Canaris està dins del terme municipal de Sant Feliu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61121 | Can Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuyas | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVII | La masia està totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat per dintre i per la seva banda nord. Per contra, els propietaris del Golf que hi té seu no han restaurat encara la façana sud, que no es veu per no haver obert aquest espai al públic. | Casa pairal avui dia formada per diversos cossos de recent construcció annexats al cos principal de la masia antiga. Aquesta és de planta rectangular (gairebé quadrada), amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües asimètriques i poc realçades. A la façana principal hi ha una porta en arc de mig punt aadovellada flanquejada per dues petites finestres quadrangulars. . Al pis de dalt hi ha finestres rectangulars amb l'ampit realçat. La que es troba just damunt la porta permet veure al seu llinda una inscripció que resa 'Ramon Cuiàs, 1647'. Can Cuiàs és de les poques masies de Sant Feliu que presenta al seu voltant un recinte tancat amb paret d'obra, molt deteriorat i de diferents refaccions, però que conserva la porta d'entrada al conjunt. Es tracta d'un arc lleugerament rebaixat obert al parament de la muralla, avui dia amb tanca de reixa i culminat per una petita teulada a dues aigües a mode de cornisa de protecció. Com a curiositat, comentar que a l'interior del recinte hi ha un pou que encara conserva, molt rovellada, el sistema de bombeig de l'aigua amb palanca. Crida també l'atenció la desigual restauració duta a terme per l'empresa de golf que hi té seu, ja que s'han restaurat totes les parts de la casa que estan a l'abast del públic, mentre que no s'han tocat aquelles que són d'accés restringit. És per això que la façana lateral que es veu des de la zona d'aparcaments i de la qual arrenca, fent angle la façana principal, està restaurada, mentre que aquesta última encara no s'ha tocat. L'interior s'ha adaptat totalment a la nova funcionalitat de la masia, tot i que s'han respectat algunes estructures (llindes i arcades) que donen encant a l'espai. | 08211-73 | Camí de Can Cuiàs | La única dada que actualment posseïm dels orígens de la masia de Can Cuiàs provenen de la inscripció que hi ha a la llinda d'una de les finestres del pis superior, que indicaria que la construcció d'aquest cos és, com a molt tard, del 1647. Per les moltes dependències destinades als animals es pot inferir la importància que les activitats ramaderes van tenir per a la vida d'aquesta masia. Diverses fonts diuen que la família posseeix documents antics, però no ens ha estat possible accedir-hi. Als anys 90 del segle passat la masia és ocupada en règim de lloguer per una empresa que hi instal·la una escola de golf prèvia restauració del conjunt, que estava molt fet malbé. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3952400,2.0444500 | 420118 | 4583074 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61121-foto-08211-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La masia rep indistintament els noms de Can Cuiàs i de Can Cuyàs, aquest últim, segurament, com a resultat de la 'castellanització' del nom. L'any 1999 es va inaugurar un camp de golf a les terres de la propietat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61122 | Can Furriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-furriol | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001). P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XVIII | Necessita restauració | La masia coneguda indistintament com a Can Furriol o Can Ferriol és de planta rectangular, allargassada, construïda en paral·lel a un desnivell natural del terreny, lo qual fa que des de l'exterior només sigui possible veure la seva part posterior i la teulada. Està formada per diversos cossos que presenten diferent alçada i, en alguns sectors de la construcció es mostra la pedra vista. De les parets exteriors de la masia surten murs que delimiten un petit jardí al costat sud-oest. Té dues teulades perpendiculars, totes dues a doble vessant. La casa té planta baixa i pis. La façana principal, que no es veu des del carrer, té en posició central una porta en arc de mig punt molt poc estilitzada i aadovellada. Tres finestres quadrangulars amb llinda, brancal i ampit de pedra il·luminen el pis superior. La posició de la central coincideix en vertical amb la de la porta d'accés. A les immediacions de la masia hi ha dues dependències petites construïdes de forma aïllada (probablement antics corrals) que van ser restaurades als anys 90 del segle XX per l'Ajuntament de Sant Feliu i el Patronat de Collserola per fer-hi unes aules de natura que actualment estan infrautilitzades. Per sota de la casa es troba la font de Can Ferriol, de la qual raja un filet d'aigua que va a parar a un safareig de planta rectangular. | 08211-74 | Entorn a la riera de la Salut | Documents de finals del segle X fan referència a unes permutes del Monestir de Sant Cugat i mencionen un mas amb font amb el nom de Ferroncincto i alguns investigadors han pensat que podria fer referència a Can Furriol, tant per la descripció com pel nom. Però aquestes dades no estan contrastades. Les notícies més fefaents de Can Furriol les tenim ja al segle XVIII. Als anys 90 del segle XX, l'Escola-taller de Collserola, a través dels rnòduls educatius, va restaurar una part de la masia i unes dependències existents a les seves immediacions per convertir-les en aules de natura. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Furriol, també coneguda com a masia de can Ferriol, es remunta al segle XVIII, essent el resultat de l'acoblament de diferents cossos en moments històrics diversos. | 41.4086200,2.0635600 | 421732 | 4584542 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61122-foto-08211-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Per més que hem fet tres visites a Can Furriol, no ens ha estat possible fotografiar la façana principal d'aquesta masia, ja que està dins un recinte tancat i els masovers hi van de forma irregular. La descripció d'aquesta part de la casa s'ha pogut fer gràcies a uns dibuixos dipositats a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61123 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | X-XX | Masia formada per tres cossos de diferent alçada. El central, la torre original al voltant del qual s'aixecà la casa pairal, és una torre datada en el segle X, amb porta en arc de mig punt aadovellada situada cap a la dreta de la façana. Per sobre se situa una petita finestra en arc trilobulat que sembla haver aprofitat alguns materials d'algun altre element arquitectònic (s'aprecia la presència de dos peces que semblen petits capitells esculpits aliens al conjunt). La torre acaba en teulada d'una sola aigua. A banda i banda d'aquest cos central hi ha sengles construccions de cronologia posterior molt integrades. Totes dues presenten coberta a doble vessant i s'han construït de forma adaptada a la topografia del terreny, de manera que l'ala esquerra té per la cara est del conjunt una porta d'accés a l'alçada del segon pis de la torre. El conjunt d'obertures d'aquests cossos són quadrangulars. La masia té mina d'aigua. | 08211-75 | Entorn a la riera de la Salut | L'origen de can Messeguer es remunta al segle X, quan la masia i les seves dependències es van construir al voltant d'una torre de defensa antiga, quedant aquesta integrada al conjunt. Durant el segle XIII el mas va patir vàries reformes significatives. Encara ara la masia de Can Messeguer manté la seva activitat agrícola i ramadera. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.4019800,2.0648800 | 421834 | 4583804 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61123-foto-08211-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61124 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-2 | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PARC METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XII-XVIII | Masia formada per diversos cossos molt integrats, alguns d'ells visiblement recents. Té planta baixa i pis i, en el cos central més elevat, hi té unes golfes. El cos principal, segurament el més antic, com hem dit amb la part central més elevada, té una porta centrada a la façana, en arc de mig punt i aadovellada, sobre la qual es pot llegir el nom del mas sobre rajoles vidriades en color blanc i blau cobalt.. Per sobre una finestra quadrangular amb llinda, brancal i ampit ressaltat i, a la part superior, dues finestres gairebé quadrades i sense estructura de tancament delaten l'existència d'un espai ventilat, segurament per emmagatzemar fruita. Les ales laterals són també molt senzilles, amb finestres quadrangulars, amb llinda, brancals i ampit. La part superior de la teulada té una solució complicada de diverses aigües. Bàsicament s'ha de parlar d'un cos central amb doble vessant i amb carena paral·lela a la façana i, per a les ales laterals d'aquesta zona més elevada, dues cobertes a doble vessant, però perpendiculars a la façana. Tot el conjunt de cobertes acaba fent un ràfec sobre l'edifici. Prop de la masia hi ha una petita construcció que correspon a la font de can Parellada. | 08211-76 | Entorn a la riera de la Salut | La construcció de la masia és segurament del segle XII. Posteriorment, ja cap el XVIII, es realitzen una sèrie d'ampliacions que sembla que fins i tot van modificar la situació de la porta d'entrada. Deixant de banda modificacions molt recents, els treballs del segle XVIII són els que li van donar essencialment l'aspecte que té ara. És llavors quan tenim documentat el cognom Parellada. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia de can Parellada va ser construïda durant el segle XII i, al llarg dels segles, s'hi han fet moltes ampliacions i modificacions tal i com podem notar observant el seu aspecte exterior. Una de les més importants es va produir el 1779, quan es va canviar la situació de l'accés principal. Durant molts anys, la propietat es va dedicar al conreu de secà (garrofa, vinya i ametlla) i de regadiu (arbres fruiters) i també a la pastura. Actualment, és una de les poques masies que manté actiu el conreu, encara que de manera molt reduïda. | 41.4019300,2.0624800 | 421634 | 4583801 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61124-foto-08211-76-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61125 | Can Llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobera | - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XIX | Totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat | Masia avui dia situada al centre del municipi. Presenta un aspecte molt reformat i adaptat a la seva nova funcionalitat com a equipament socio-sanitari. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i coberta a doble vessant,amb l'aigua cap a la façana principal. Antigament se l'havia conegut com a Torre Talavera. El seu entorn immediat està delimitat per una tanca d'obra amb ferro forjat i dins d'aquest recinte enjardinat hi ha una petita capella documentada ja al segle XVIII. La masia conserva diversos elements medievals. A la plata baixa de la façana principal té la porta d'accés en arc de mig punt aadovellada, flanquejada asimètricament per finestres quadrangulars. Al primer pis, ocupant la posició de la porta, hi ha un petit balcó amb barana de ferro forjat i finestres a banda i banda en correspondència amb les finestres del pis inferior. Idèntics elements es troben al pis superior. El conjunt d'aquesta banda de la façana es remata amb un petit ràfec que fa la teulada. L'angle sud-est de la casa presenta annexa una estructura en forma de torre de planta gairebé quadrada lleugerament més alta que el conjunt de la casa. Està coberta a doble vessant i presenta a ambdues façanes algunes finestres en forma d'arc de mig punt i d'arc trilobulat. La capella, de petites dimensions, té planta rectangular i teulada a doble vessant. És de nau única amb campanar d'espadanya i presenta a la façana principal una porta rectangular amb rosetó a sobre. | 08211-77 | Passeig dels Pins, 2 | Masia del segle XIX tot i que algunes fases de la seva construcció poden remuntar-se al segle XVI, a jutjar pels elements medievals que encara conté. Avui dia està dins la trama urbana del municipi i és la seu d'un equipament socio-sanitari. Per aquest motiu l'any 1997 va ser reconstruïda després de l'enderroc de bona part de l'edifici per la dificultat de consolidar-lo. És per això que les úniques parts originals que queden són la torre i la capella situada als seus voltants, tot i que la reconstrucció va seguir fidelment les característiques de la casa. | 41.3855500,2.0439900 | 420068 | 4581999 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61125-foto-08211-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Llobera és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can Ricart, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta com a enderrocada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61126 | Can Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dot | -- DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XVIII | Masia situada al costat de can Llobera que també ha estat molt restaurada al llarg dels últims anys. Està formada per tres cossos de planta rectangular i teulada a dues aigües. El cos principal té planta i dos pisos. A la planta baixa presenta una porta d'accés en arc de mig punt adovellat flanquejada a banda i banda per una finestra rectangular. El primer pis té a l'alçada de la porta d'accés un petit balcó amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Està també flanquejat de finestres. Al pis superior i ha galeria de finestres en arc de mig punt. Aquestes obertures dels pisos es reprodueixen de forma idèntica a la façana lateral que no té cossos annexos. Al costat dret de la façana principal s'annexa el primer cos, que és més baix que el principal i té teulada d'una sola aigua. Presenta finestres rectangular. A la part posterior del cos principal trobem el tercer annex, que reprodueix l'esquema d'obertures d'aquell. | 08211-78 | Carrer de Cuenca, 6-8 / Carrer de Tirant lo Blanc, 5 | Masia restaurada a finals del segle XXI La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. | 41.3853100,2.0438700 | 420058 | 4581973 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61126-foto-08211-78-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Can Dot és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són can LLobera, can Ricart i can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61127 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-2 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. | 08211-79 | Carrer de Joan Batllori, 8-10 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia. Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928). Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats. | 41.3817600,2.0447600 | 420128 | 4581578 | 1928 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61127-foto-08211-79-2.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 61128 | Can Calders o casa de Josep Mallol Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calders-o-casa-de-josep-mallol-albareda | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Habitatge unifamiliar obert als quatre vents de mitjanes dimensions i planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis, golfes i una torre adossada. La coberta a doble vessant amb un ràfec molt pronunciat que dota de singularitat l'edifici. L'interior del ràfec està decorat amb rajoles de terracota posades en escata. A la planta baixa, del costat de la façana principal hi ha una porxada asimètrica formada per arcs deprimits amb pilars de secció quadrada que tenen un petit capitell fet amb ceràmica vidriada de color blau amb un motiu floral. La porxada està dotada de tres obertures rectangulars molt allargades, dues d'elles portes. Al pis superior la part de la porxada suporta una balconada amb barana de ferro forjat que s'estén també a les façanes laterals de l'habitatge, on se suporta en mènsules esglaonades. Diverses portes permeten l'accés. Per sobre de la balconada, de la part de la façana principal, pot observar-se una finestra amb una mica de cresta a la part superior, flanquejada per rebaixos que donen continuïtat la seva forma. Al llarg de la façana i també al sostre del porxo, trobem motius esgrafiats que reprodueixen sanefes naturalistes. Com a element decoratiu, també s'observa la ceràmica vidriada que, a mode de capitell, guarneix les columnes exteriors de l'edifici. A una de les façanes laterals es pot observar el cos sencer de la torre, de planta quadrada i coberta a quatre aigües. A la seva façana s'observen dos conjunts superposats de tres finestres en arc apuntat situades de forma esglaonada. | 08211-80 | Rambla de la Marquesa de Castellbell, 79 | A principis del segle XX, Sant Feliu va començar a créixer a banda i banda del recinte que comunicava la plaça de la Vila amb els carrers de Falguera i de Joan Maragall. La urbanització de la Rambla és fruit del projecte d'urbanització del Llindar Nord, aprovat per l'ajuntament l'any 1922, en el moment en què Gabriel Borrell feia el traspàs del càrrec d'arquitecte municipal al jove Climent Maynés. La casa que ens ocupa en aquesta fitxa és de les primeres edificacions que es fan en aquesta zona un cop projectada la Rambla. | 41.3859300,2.0480900 | 420411 | 4582038 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61128-foto-08211-80-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Llorenç Molins (constructor) | La masia de Can Calders és també coneguda amb els noms de Cal Pep de les Oques (així es denomina a l'IPA) i Casa de Josep Malllol Albareda. . | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61129 | Can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panyella-0 | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Construcció de dimensions mitjanes, de planta baixa i dos pisos, d'aspecte volumètric cúbic. La façana, absent de decoració, presenta a la planta baixa una porta principal flanquejada per dues finestres que presenten una barana de ferro forjat fins a un quart de la seva alçada. La segona planta està composta per dues balconades i a les golfes trobem galeria de cinc finestres molt verticals centrats a la façana. La coberta de l'edifici té dues vessants i un ràfec molt pronunciat recolzat per quatre mènsules. Aquesta casa ens recorda les antigues cases pairals catalanes, i hi comparteix diversos trets com poden ser la cobertura a dues vessants de teula que reposa sobre bigues de fusta perpendiculars a la façana o les petites obertures de les golfes que a les masies permetien la ventilació per assecar el gra. | 08211-81 | Carrer de l'Església, 7 | Construcció de Gabriel Borrel dins del seu període creatiu més clarament noucentista. La casa està propera a les típiques cases pairals catalanes. De fet es va construir sobre la masia de Can Panyella que, datant segurament del segle XIII, va perdurar fins la construcció d'aquesta nova casa. | 41.3806600,2.0451500 | 420159 | 4581455 | 1922 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61129-foto-08211-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61129-foto-08211-81-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Actualment, Serveis Municipals d'Urbanisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61130 | Cal Doctor Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-marti | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Cal Doctor Martí és una propietat oberta als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i en una cantonada s'aixeca una torre-mirador que dóna accés a la terrassa superior. És de planta quadrada i teulada a quatre aigües culminada per un pinacle. La façana principal té una escalinata que acaba en terrassa amb balustres per accedir a l'interior de la casa. Les façanes tenen nombroses obertures distribuïdes de forma irregular. Crida l'atenció el fet que mentre algunes d'elles es tanquen en arc rodó, d'altres són rectangulars. Aquestes darreres presenten a la part superior un trencaaigües en forma de petita cornisa suportada sobre mènsules. | 08211-82 | Carrer de Pi i Margall, 14 / Carrer de Vidal i Ribas, 6 | L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. La casa que el doctor Martí va encarregar a l'arquitecte Salvador Valeri el 1926 és una mostra del tipus d'edificació que es pretenia desenvolupar dins el projecte de reforma i urbanització que del clos de can Nadal, frenat a conseqüència del crac econòmic que es va produir al final de la dècada. | 41.3812200,2.0472400 | 420334 | 4581515 | 1926 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61130-foto-08211-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61131 | Torre Corzana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-corzana | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Casa gran construïda als quatre vents, de planta rectangular, i coberta a dues aigües amb ràfec. A la façana que dóna al C/ Baix Llobregat (façana paral·lela a la carena de la teulada) presenta una obertura d'accés a l'habitatge en forma rectangular i, a un costat, una finestra idèntica, però de més petites dimensions. Per sobre, l'estructura de nivells de la casa determina la presència de finestres a diverses alçades que semblen no coincidir, per tant, amb un únic nivell de pis. Així, per sobre de la porta trobem dos obertures més, petites i també rectangulars, mentre que als costats trobem 3 finestres en arc rebaixat i per sobre altres tres en forma d'arc de mig punt. Totes les obertures estan decorades amb esgrafiats de color blanc que ressegueix la forma rectilínia o curvilínia de les mateixes per la part superior i presenten un ampit molt ressaltat que també conté decoració esgrafiada. La façana principal, que no es veu des del carrer, presenta unes en galeria una sèrie de 9 finestres allargassades en forma d'arc de mig punt agrupades en conjunts de tres. Les tres centrals són més altes que les laterals, acompanyant així la pujada de línia que dibuixa la carena de la teulada amb les dues aigües a banda i banda. | 08211-83 | C. Baix Llobregat, 20 | El projecte de la torre Corzana data de 1925 i és obra de Joan Gomà, qui va reinterpretar l'arquitectura pairal per adaptar-la a la vida urbana de l'època, com també era el cas de can Panyella (actuals serveis municipals d'urbanisme (fitxa núm. 81), construïda tres anys abans al centre del municipi. Cal destacar que l'any 1924 es començà a urbanitzar el llindar nord del municipi amb l'obertura de l'actual tram de la rambla de la Marquesa de Castellbell entre la carretera de Laureà Miró i la plaça de Pere Dot. Les cases que s'hi construïen eren unifamiliars i de caràcter residencial i d'estiueig. Acabada la guerra civil, sobretot a partir dels anys quaranta, el paisatge de la zona va canviar, quan es van obrir nous carrers responent a les primeres onades migratòries procedents del sud d'Espanya. | 41.3852700,2.0511900 | 420670 | 4581961 | 1925 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61131-foto-08211-83-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Joan Gumà i Cuevas | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61132 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves-0 | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Sant Feliu adquiere una nueva zona'. El butlletí. Núm. 291 (Sant Feliu de Llobregat, febrer-març 1984). P. - COMPTA, Ernest. 'A punt les obres del Casal de Joves'. El Butlletí. Núm. 326 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1988). P. 8-9. - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. | XX | Necessita restauració | Conjunt arquitectònic de grans dimensions que es compon de tres elements: façana principal, plaça interior i nou edifici. L'actual Casal de Joves formava part de l'antiga residència de la família Bertrand. La façana original que es conserva sola, engloba tot el conjunt i es compon d'una planta baixa i un primer pis amb 12 obertures simulant portes i finestres. El primer pis té diverses balconades a ambdues bandes del parament que integra aquesta façana, l'exterior, que dóna a la carretera, i la interior, que dóna a la plaça del Casal. Aquesta plaça interior de grans dimensions conté un element decoratiu de formigó que s'alça en forma de triangle rectangle. Tota la plaça està decorada amb escenografia urbana, i s'hi aixeca l'edifici del Casal, annexat per la seva ala nord a la cara interior de la façana. Aquest edifici nou està compost de dues plantes i un soterrani. Té la façana de vidre que caracteritza l'edifici. La planta baixa conté un sol espai obert que acull diferents necessitats per als joves. Una escala ampla comunica les altres dues plantes de l'edifici. A la planta baixa s'hi conserven les voltes catalanes de l'antiga propietat i està dividit en diferents sales com ara boocks d'assaig, sala de conferències, d'exposicions, de concerts, d'esbarjo, etc. A la planta superior, que s'hi accedeix també per l'escala, hi ha diferents sales que acullen, entre d'altres, despatxos de l'ajuntament. | 08211-84 | Carretera de Laureà Miró, 118-122 | Amb la redacció del Pla Especial de Reforma Interior Bertrand, es preveia la reorganització d'un sector important del centre de la ciutat. Dins d'aquest, es considerava la construcció d'un edifici d'equipaments que s'ubicaria a la zona que ocupava l'antiga residència de la família Bertrand. Els elements estructurals, la coberta i les façanes de l'equipament presentaven un mal estat de conservació i, a l'hora d'elaborar el projecte, es va decidir conservar la part de la façana que comunica amb la carretera de Laureà Miró i alguns elements constructius del soterrani, com són les voltes i els arcs de totxo. El llenguatge arquitectònic del Casal de Joves, doncs, tot i integrar part d'una antiga edificació, es regeix per un concepció moderna del seu disseny. | 41.3796100,2.0462800 | 420252 | 4581338 | 1988 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61132-foto-08211-84-2.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 107|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61133 | Biblioteca Popular Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-montserrat-roig | - AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. 'Inauguració de la Biblioteca Popular Montserrat Roig'. El Butlletí. Núm. 357 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1993), p. 12-13. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. | XX | La biblioteca municipal Montserrat Roig respon, arquitectònicament, a un estil modern que prioritza la transparència per tal d'acollir llum natural a l'interior de l'edifici. És de planta trapezoïdal i d'una volumetria prismàtica. Es disposa seguint la línia del carrer Verge de Montserrat i forma una porxada sobre la plaça del Parc de la Torre del Roser. La façana sud és totalment opaca, mentre que les altres són grans vitralls que permeten l'entrada de llum de forma generosa. La part superior de l'edifici fa un pla obliquo que recolza sobre columnes que, arrencant de la part alta de l'edifici, moren al carrer verge de Montserrat. Es tracta d'un edifici de base trapezoïdal irregular situat a la plaça de la Torre del Roser de planta baixa i dos pisos. L'ingrés al centre es fa mitjançant un porxo cobert que suposa l'ampliació de l'espai urbà i la interacció d'aquest amb l'edifici, i la seva façana principal s'aixeca sobre la plaça a partir d'un pla envidriat sustentat sobre una sèrie de columnes situades a mode de pòrtic. La façana sud que dóna al carrer Verge de Montserrat està constituïda per una paret lleugerament convexa de tessel·les de la qual surten columnes cilíndriques, com les altres que sustenten el conjunt, que moren sobre el plànol horitzontal del carrer. Aquesta façana acaba a la part superior amb un ràfec molt pronunciat. El seu costat nord és també una façana vidriada per aprofitar el llum natural. | 08211-85 | Carrer de la Verge de Montserrat, 1-3 | De titularitat municipal i caràcter comarcal, el 22 d'abril de 1993 es va inaugurar la Biblioteca Popular Montserrat Roig, obra dels arquitectes Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. El nom ret homenatge a l'escriptora Montserrat Roig. | 41.3828600,2.0493400 | 420512 | 4581696 | 1990 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61133-foto-08211-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61134 | Cases Bertrand. Conjunt d'habitatges unifamiliars d'obrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bertrand-conjunt-dhabitatges-unifamiliars-dobrers | - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - COMPTA, Ernest. “Can Bertrand: la remodelació d'un barri”. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. S'hi van construir cinquanta habitatges unifamiliars organitzats en dos carrers paral·lels. Disposats en filera, tenen planta i pis i un pati a la part posterior. Les façanes es caracteritzen per la seva austeritat, i es resolen amb una estructura molt uniforme. La tipologia de la major part de cases que configuren el carrer de Santa Maria, responen a l'esquema constructiu més habitual de l'època i, concretament, de les colònies industrials: habitatges petits, entre mitgeres i de planta baixa i pis i teulada plana, un petit pati posterior i un estil molt auster. El que ens ocupa és un conjunt d'una gran uniformitat que atorga a aquest tram del carrer una certa monotonia visual. La part inferior de la façana, que correspon a la planta baixa, és pràcticament idèntica a la part superior (corresponent a la planta pis). Portes i les finestres tenen la mateixa forma i són l'única llicencia decorativa i el que dóna caràcter als edificis: són quadrangulars, tot i que a la part superior estan rematades per una petita elevació a la part central del costat (de manera que formen pràcticament un pentàgon allargassat) que recorda un arc tudor. A banda d'això, les cases i el conjunt tenen una gran simplicitat decorativa. | 08211-86 | Carrer de Santa Maria i carrer de Sant Antoni | Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni es van obrir els anys setanta del segle XIX per iniciativa de Manuel Bertrand i per tal d'oferir habitatge als treballadors de la seva fàbrica tèxtil. | 41.3794700,2.0441200 | 420071 | 4581324 | 1874 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61134-foto-08211-86-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61135 | Forn Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-torrents | XX | Casa de petites dimensions, cantonera i amb una mitgera. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana principal. En planta baixa presenta un estucat imitant carreus de pedra. Aquí s'hi observa una única obertura, segurament molt modificada. Al pis superior hi ha un petit balcó en posició central de plataforma rectangular i barana de ferro forjat. La porta que li dóna accés, rectangular, té com a decoració una imposta més alta i ampla a la part superior que deixa un espai que és decorat amb rajoles de ceràmica vidriada de tons blaus disposades en un esglaonat piramidal. La part superior de l'edifici amaga la teulada a dues aigües i fa forma d'arc rebaixat amb impostes motllurades a banda i banda. Per sota de les impostes tornem a trobar una decoració a base de rajoles de ceràmica vidriada. El coronament es fa amb una motllura que ressegueix tot el contorn de l'arc, sota la qual hi ha una franja estreta amb ceràmica vidriada. Per últim, al mig de l'arc, hi ha una falsa clau com a motiu decoratiu que també es decora amb ceràmica, en aquest cas, de trencadís blau. Tot aquest coronament, unit al fet que el primer pis té els extrems de la façana carreuats, dibuixa sobre la façana un marc en el que predominen les línies corbes. | 08211-87 | Carretera Laureà Miró, 97 | 41.3795400,2.0478800 | 420386 | 4581328 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61135-foto-08211-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61135-foto-08211-87-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61136 | Ball de la Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-soca | AMADES I GELATS, Joan. Costumari Català. Barcelona: Salvat editors, 1952. Vol. IV, p. 66-67. FALCÓ, Joan. 'S'estrena la nova versió del Ball de la Soca, la dansa de Sant Feliu. Va i Ve. Núm. 53 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1984). P. 9. SOLSONA, Carme. 'L'Esbart de l'Agrupació Folklòrica recupera 'El ball de la soca', el ball de Sant Feliu'. Va i Ve. Núm. 51 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1984). P. 7. | Ball relacionat amb la celebració de la Segona Pasqua a l'Ermita de la Salut, essent un ritual important en la mateixa. Consisteix en ballar al voltant d'una gran soca d'arbre. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Actualment, el ball es distribueix en tres parts. En la primera, apareixen els xicots amb vares de fusta que simbolitzen les eines del camp i fan referència als ritus agrícoles que es feien antigament al Baix Llobregat. Fan picar els bastons contra la soca. La segona part es caracteritza per l'arribada de les noies, les quals dialoguen amb els xicots i toquen el tronc. Finalment, nois i noies ballen coreografiats tot representant una festa plena d'alegria. | 08211-88 | L'any 1984 es va recuperar el Ball de la Soca, dansa que havia estat ballada a l'Aplec de la Salut des del 1954 fins a finals de la mateixa dècada, quan quedà oblidada. A partir de la descripció que n'ofereix Joan Amades, i de la petita partitura que apareix al mateix Costumari, s'ha pogut reinventar. Amades la descriu com 'un ball rodó fet entorn d'un arbràs proper, s'efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que mai no eren gaires, estrenyia la rodona fins quasi tocar l'arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrera i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a un altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans de l'any'. | 41.3955000,2.0573000 | 421193 | 4583092 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61136-foto-08211-88-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Degut a la vinculació del Ball de la Soca amb l'ermita de la Salut hem optat per posar les coordenades d'aquest darrer element. Les fotografies que il·lustren aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat són del fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. S'ha de posar la font si s'utilitza segons les següents dades: FOTO 1: Núm. imatge: doc011Data de la imatge: 1954Assumpte: Ball de la socaFotògraf: Alfredo VilaFont d'ingrés Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Vaivé | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 61137 | Fàbrica Matacàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-matacas | - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Col·leccions. Documentació Matacàs. - CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. 'El moviment obrer (1939-1978)'. Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 32 p. - CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. 'El moviment obrer. Contextualització històrica'. Descobrim el Baix Llobregat 4. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998. 31 p. - PRAT I CARBAJAL, Enric; RENOM I PULIT, Mercè; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz (dir.). Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat, 2009. 677 p. | XX | Actualment, el recinte està format per un conjunt de tallers i naus de caire privat que compartimenten molt l'espai, motiu pel qual no es pot parlar d'un bon nivell de conservació a l'interior. Per contra, l'exterior està en relativament bon estat. És per això que hem optat per l'expressió 'regular' en el camp corresponent a l'estat de conservació. | Actualment, el recinte està format per un conjunt de tallers i naus de caire privat. Es tracta d'una estructura de grans dimensions i molt senzilles: planta rectangular compartimentada longitudinalment en tres naus, cadascuna amb una teulada a dues aigües i amb planta baixa i pis. La planta baixa té un acabat a base de lloses de pissarra ferruginosa que li dóna un to pronunciadament vermellós. Cap amunt les parets són arrebossades i pintades. L'accés principal se situa sobre una façana lleugerament corba flanquejada per dues torres un pèl més altes que la resta del conjunt. La il·luminació de la nau s'aconsegueix amb grans i nombrosos finestrals rectangulars, alts i estrets que donen lloc a parets molt translúcides. A la façana que dóna al carrer Anselm Clavé, aquests grans finestrals tenen, a trams regulars, obertures d'accés a la nau. | 08211-89 | Carrer d'Armenteres, s/n | A partir de la darreria del segle XIX, va començar a definir-se el perfil industrial de Sant Feliu i, en general, de la comarca, però no va ser fins els anys cinquanta i seixanta que es produí la gran expansió fabril de la zona. Aquesta s'orientava sobretot en els sectors del metall i de la química, i arran del creixement esmentat, la població es va veure incrementada de forma notable. L'any 1954 s'inicià la producció de la fàbrica de motors diesel per a la indústria, arquitectura i marina que Juan Matacàs i Aymà havia traslladat a Sant Feliu després d'estar instal·lat, durant anys, a Barcelona, i acollia una plantilla de 300 treballadors. No es disposa de massa informació al respecte, però és destacable la situació social dels anys cinquanta i seixanta, sobretot pel que fa la relació entre la fàbrica i el moviment obrer: La dictadura franquista i la seva política econòmica regida per l'afany d'afavorir el moviment de persones sense aplicar mesures per al seu acolliment en els nous indrets on es desplaçaven, va propiciar la creació de nous barris construïts amb urgència i l'avocació de penoses condicions de vida a la nova classe treballadora. Això va fer que sorgissin protestes, i entre elles va ser destacable la vaga de 1962, coneguda com la vaga de la Siemens, i propiciada per un jove treballador de la fàbrica de Matacàs. Aquesta vaga es va convertir en un mite a seguir, i va significar un precedent per a la fundació de Comissions Obreres a Catalunya. | 41.3777200,2.0443800 | 420091 | 4581129 | 1954 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61137-foto-08211-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Llorenç Molins | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61138 | Palau Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-falguera | Palau Falguera: una parte de la historia de nuestra ciudad”. El Butlletí. Núm. 365 (Sant Feliu de Llobregat, març 1995). Edició especial. ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. HERNÁNDEZ, Cèlia. “Intrigues palatines amb tints electorals”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, abril 1995). P. 18-21. MOLINS, Jaume. “Conspiracions aristocràtiques a can Falguera”. Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 27-29. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). El Palau Falguera. Pagesos, mercaders i nobles a Sant Feliu de Llobregat. Segles XVII-XX. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1999. 114 p. SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. TORRES, Milagros. El palau Falguera. Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona. 11p. | XVII-XIX | Està restaurat i, interiorment, adaptat a la seva nova funcionalitat | Casa senyorial als quatre vents, de grans dimensions situada en una finca enjardinada (veure fitxa 128). L'edifici és de planta rectangular, tot i que la gran terrassa de la planta noble, que li és paral·lela, es desenvolupa als extrems perpendicularment, donant una forma d'U al conjunt. En alçada, l'estructura és de planta baixa i dos pisos. El Palau presenta dues façanes: la que dóna al carrer de Falguera i la que es pot contemplar des dels jardins. Aquesta última, anomenada també “façana del llac o del jardí” és més abarrocada, presenta més elements decoratius i és la que dóna al palau el caràcter sumptuós que encara conserva (veure fitxa 126). La façana del carrer Falguera es caracteritza per la seva gran austeritat. En planta baixa presenta una obertura central en forma d'arc rebaixat amb esplandit. Al centre de l'arc se situa l'escut de can Falguera. A banda i banda, diverses portes i finestres, entre les quals s'hi troba la que permetia el pas del carruatge. Al primer pis, finestres i portes a petits balcons que coincideixen en la seva posició amb la línia marcada per les obertures de la planta baixa. Al pis superior, finestres de petites dimensions. Però és la cara de ponent la que dóna la millor perspectiva del Palau com a casa senyorial. Situats als jardins i mirant cap a l'edifici veiem el llac que presideix la construcció, de forma allargada i amb els costats curts lobulats. Al bell mig del llac una escultura del deu Neptú, obra de Dubray (veure fitxa 228). Altres escultures decoren diversos punts de l'exterior de la finca (veure fitxes 125 i 227). Coincidint visualment amb l'eix central longitudinal del llac se situa l'eix central de la façana, encapçalada pel punt en què s'uneixen els dos brancals d'escala que arrencant del jardí conflueixen a l'escalinata central que dóna accés a la gran terrassa de la planta noble. Aquesta terrassa transcorre paral·lela a la façana fins que en els seus extrems s'endinsa en el jardí i traça una perpendicular a la façana. Sota la terrassa, en planta baixa, es desenvolupa una galeria d'arcs escarsers que es prolonga per les ales laterals de la terrassa i que crea una porxada. La terrassa, amb vistes al jardí, està delimitada per balustrada de ceràmica amb pilars intercalats, sobre els quals se situen florons de terracota. En façana, l'eix central està clarament remarcat per la presència d'una gran porta emmarcada per pilastres i per sobre de la qual se superposen una sèrie d'elements que en destaquen la centralitat: una fornícula de terracota amb una dona que representa l'abundància, el rellotge i, coronant el conjunt, l'escut de la família Falguera (veure fitxa 131). Aquesta porta central és la que dóna accés des del jardí a una de les sales més emblemàtiques del palau, el saló dels Àustria (veure fitxa 129). A banda i banda d'aquest eix central trobem diverses obertures: a la primera planta portes que donen pas a diferents sales de la planta noble i al pis superior finestres. Destaca també la presència de dos baixrelleus de terracota que representen una al·legoria de l'agricultura i la jardineria. A l'extrem sud de la casa, i separada d'ella per uns pocs metres de terrassa, trobem la capella del palau (veure fitxa 130). A l'ala nord, i en planta baixa, s'hi ubicaven les cavallerisses. Actualment és en un d'aquests espais on es guarda, exposada al públic, la carrossa dels Marquesos de Castellbell (veure fitxa 127). Els jardins són de disseny vuitcentista i cal remarcar-ne el llac situat just al centre de la U i els plàtans centenaris que formen un embolcall vegetal al conjunt arquitectònic. A l'exterior hi ha diverses escultures. La qualitat arquitectònica de l'edifici és molt irregular però queda presidida per l'espectacularitat de la façana del llac i les terrasses que s'obren als jardins en contraposició a la simplicitat absoluta de la façana del carrer de Falguera. | 08211-90 | Carrer de Falguera, 2-8 | L'any 1636, Jaume Falguera originari d'un mas de Plegamans i instal·lat a Barcelona on s'havia enriquit gràcies a les seves activitats comercials, va decidir fer una forta inversió en l'adquisició a Sant Feliu d'una finca , situada en el camí ral. La compra l'entenia també com una via de prestigi i ascensió social, perquè Jaume Falguera sabia abans de l'adquisició de la finca que aquesta població era un lloc de pas i aturada de les personalitats que, procedents de Madrid, viatjaven a Barcelona. En aquell moment , segons el document de compra, l'edifici estava integrat per dues cases contigües amb portals oberts al camí ral, amb pati, hort, corral, un pou i un trull. Al l'entorn de l'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement. Pel costat del camí ral, la casa ja tenia una sola façana que unia les dues cases inicials i, adossades a l'edifici s'hi havien construït 5 cases amb els seus respectius patis al darrera, pel costat nord i n'hi havia quatre al costat sud, la darrera de les quals estava endinsada respecte de la línia del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, Josepa Falguera, propietària de la casa va decidir fer-hi una gran reforma. Per tal de fer-la més gran, va incorporar les cinc cases al conjunt i, amb la finalitat de donar-li unitat, i va ordenar la construcció de la façana del llac. És d'un estil, eclèctic, que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb d'altres romàntics. Els diferents elements decoratius són de terracota, i representen l'horta, el jardí o l'abundància, mentre que sobre les portes i a les sanefes, s'hi poden observar motius vegetals. Al mateix temps, es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del palau. L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior en el lloc on hi havia hagut dues cases. Van deixar la paret sud cega, atès que encara hi havia unes altres cases de les quals els Càrcer no en podien disposar. El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases, les va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert. La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa, va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial, després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals. Les diferents dependències estaven decorades amb mobles de qualitat, molts d'ells del segle XIX. De les parets penjaven quadres i un gran tapís que el virrei Amat havia portat del Perú. I sobre els mobles hi havia objectes de plata i de porcellana. El palau es va convertir en un important centre social on s'hi feien festes a les que assistien les més importants autoritats del país, al mateix temps que perdia definitivament el seu caràcter d'explotació agrícola. La darrera reforma de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el palau en centre cultural, on hi ha l'Escola de Música. S'ha canviat el lloc de les escales interiors i s'han reforçat sostres i estructures. A la part nord s'hi ha construït un auditori mentre que, al costat contrari, adossada a la capella s'hi ha aixecat una construcció de nova planta destinada a sala d'exposicions. S'ha donat unitat a la façana del carrer Falguera mentre que el projecte ha respectat la façana del llac. Avui dia el Palau Falguera és la seu de l'Escola Municipal de Música. Té un auditori, bucs d'assaig i acull també alguns serveis municipals (Cultura, Educació i Infància). | 41.3809100,2.0429600 | 419976 | 4581485 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61138-foto-08211-90-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Conservava un volum del famós dietari del Baró de Maldà, el Calaix de Sastre , en el qual es feia una descripció de l'antic Palau i dels seus jardins. | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 61139 | Conjunt del carrer de Pere Àlvarez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-pere-alvarez | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XVIII-XX | Carrer estret al centre de la ciutat, paral·lel a la carretera Laureà Miró, catalogat com a BCIL en el tram que va del carrer de les Creus al carrer Verge de la Salut. Les cases que configuren el carrer de Pere Àlvarez estan disposades entre mitgeres i, la majoria, es configuren a partir de planta baixa i dos pisos, amb ràfec. En algunes façanes, podem observar esgrafiats que recorden el moviment noucentista de principis de segle XX. El paviment contribueix a accentuar el caràcter antic del carrer que és, sense dubte, un dels millor conservats de Sant Feliu, degut a l'escàs nombre de transformacions realitzades i al fet que els habitatges han conservat les seves característiques tipològiques. | 08211-91 | Carrer de Pere Àlvarez | Al Padró d'Habitants de l'any 1868 aquest carrer es deia carrer nou de la Quadra. EL nom actual data de 1920 i deu al seu nom a un industrial de productes químics que s'establí a Sant Feliu al 1899, que va ser regidor i va regalar un edifici per a escoles graduades. La major part de les cases que es troben al tram protegit són de finals del segle XIX o principis del XX. | 41.3831200,2.0434400 | 420019 | 4581730 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61139-foto-08211-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61140 | Composicions musicals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/composicions-musicals | XX | Existeixen vàries composicions musicals dedicades al municipi: la sardana per a cobla i veu que Joan Josep Blay va composar quan es va celebrar el primer mil·lenni de Sant Feliu l'any 2002; la música per al ball de gegants; i la dedicada al ball del seguici i els entremesos de festa major, aquesta última recollida en un CD molt popular, especialment entre el públic de petita edat. | 08211-92 | La música del Ball del Seguici i Entremesos. Així com el ball dels gegants i els capgrossos de la festa major té el seu origen en la democràcia (dècada dels 90) i en la necessitat de recuperar les festes populars i la participació ciutadana en les mateixes, així com de crear elements d'identitat per a ciutats que, com Sant Feliu, havien desdibuixat el seu perfil com a conglomerat urbà. Estan inspirades en les processons i entremesos del Corpus, tot i que melòdica i rítmicament renovades. La sardana de Joan Josep Blay va ser una iniciativa del compositor per a la celebració del mil·lenari de la ciutat. | 41.3809100,2.0449700 | 420144 | 4581483 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | La fotografia proposada per a il·lustrar aquest element del Mapa del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat és un moment del Ball d'Entremesos que es fa a la Plaça Lluís Companys després del Seguici d'inici de la festa major que s'acompanya amb les músiques aquí ressenyades. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 61141 | Complex industrial Bertrand. Complex de pisos d'obrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-industrial-bertrand-complex-de-pisos-dobrers | - BERTRAND SALSAS, Juan. Notes sobre Construcció. Octubre 1933. Barcelona: Francisco Bertrand Elizalde. 2002. 21 p. - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guias Catalonia, 1927. 164 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | Actualment, el complex de pisos d'obrers està en fase de restauració | El complex de pisos d'obrers està format per onze blocs construïts en formigó que s'organitzen entorn a un pati comunitari. Els blocs estan units entre ells gràcies a una estructura d'escales a cel obert entre blocs visibles des de la part posterior. Des de l'interior d'aquest, s'accedeix a les escales compartides entre blocs que comuniquen les plantes pis dels diferents habitatges i als petits trasters situats al semisoterrani. Les façanes són senzilles, amb finestres i petits balcons amb balustres de secció rectangular, disposats ordenadament. L'element més característic és la cornisa ondulada que circula limitant els murs per la part superior amb un espirall central. Aquesta forma lliga amb les finestres en arc de mig punt de la part superior. Es tracta d'una llicència ornamental, però que no trenca amb el gust del conjunt. | 08211-93 | Carretera de Laureà Miró, 80 - 96 (façanes); passatge Sant Joan (pati interior) | Al llarg del segle XIX, Sant Feliu va viure una sèrie de transformacions que van donar lloc a la modernització del municipi. Els sistemes de producció van canviar, la població creixia i es desenvolupava un nou sistema d'organització social, política i econòmica. S'iniciava la industrialització. Aquest procés va arrencar de la mà de Manuel Bertrand i Cortalé que el 1861 va posar en marxa la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta. A partir de la segona meitat del segle XIX l'empresari ja havia fet casetes unifamiliars entre mitgeres per als treballadors i treballadores de la fàbrica als carrers Santa Maria i Sant Antoni, que es van obrir a tal efecte. Entre els anys 1922 i 1925, Joan Bertrand (fill de Manuel Bertrand) va encarregar a Gabriel Borrell la projecció d'un altre conjunt d'habitatges d'obrers, aquest cop en forma de casa col·lectiva. Borrell havia estudiat el tema de la casa obrera en diferents articles i conferències, i en va extreure un conjunt d'aspectes per aplicar-los a la construcció dels pisos Bertrand. Un d'ells fa referència a la salubritat, sobretot pel que fa a la ventilació del conjunt. Per altra banda, cal destacar la importància que aquest estigui situat a prop de la població i, per últim, podem esmentar la necessitat de prescindir de tot ornament que pogués fer augmentar el pressupost. Els habitatges es van situar en terrenys propietat de l'industrial a la carretera Reial, on els seus cinc pisos d'alçada destacaven per sobre la resta d'edificacions de la zona pel seu caràcter modern. Els pisos disposaven de 80 metres quadrats, tres dormitoris, menjador, cuina, lavabo, bany i galeria. | 41.3792000,2.0473600 | 420342 | 4581291 | 1922-25 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61141-foto-08211-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61141-foto-08211-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61141-foto-08211-93-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Durant els anys quaranta del segle XX, Josep Maria Jujol va fer una intervenció modificant l'accés al pati de l'illa engrandint-ne, bàsicament, l'arc d'accés. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61142 | Habitatges al carrer Verge de les Neus 14-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-verge-de-les-neus-14-16 | - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions molt dispars entre sí. Tot i així tenen un únic número de BCIL. Totes dues són de planta rectangular i estructura distribuïda en planta baixa i pis amb coberta a la catalana. La número 14 té a la planta baixa porta d'accés i finestra. Al pis superior té porta a petit balcó amb barana de ferro forjat i finestra. Presenta elements de ceràmica vidriada de tradició modernista a la part superior de les dues obertures de la planta baixa (rajoles amb motius geomètrics de tons blaus, ocres i blancs) i a les obertures de la planta pis, on trobem només una rajoleta blau cobalt amb un cercle blanc al centre als laterals de la part alta de les obertures. La número 16 sembla més reformada. Té porta d'accés i porta de cotxes a la planta baixa i una petita balconada al pis superior. Totes dues estan rematades de forma diferent, però amb terrat a la catalana. | 08211-94 | Carrer Verge de les Neus,14-16 | Cases de principis del segle XX. | 41.3795300,2.0430300 | 419980 | 4581332 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61142-foto-08211-94-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61143 | Ca l'Erasme de Gònima -actual col·legi del Bon Salvador- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerasme-de-gonima-actual-collegi-del-bon-salvador | ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. | XVIII-XIX | L'estructura de l'edifici té un correcte estat de conservació, però els esgrafiats estan tapats per un arrebossat que, en algun punt, ha caigut i permet veure'ls. | L'antiga casa senyorial de ca l'Erasme de Gònima és un edifici aïllat de grans dimensions, de planta rectangular construït en un recinte enjardinat i separat de l'exterior per una tanca de ferro forjat. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Avui dia és seu d'una escola i la seva aparença està molt modificada respecte de l'original. La façana principal, que transcorre paral·lela al carrer d'Armenteres, presenta un eix de simetria central. En planta baixa una porta en arc rebaixat està flanquejada per sengles finestres. Al primer pis trobem tres petits balcons d'una sola porta, el central curiosament flanquejat per petites finestres quadrangulars. El pis superior té una finestra balconera central i, a banda i banda, una galeria de quatre finestres més petites. Totes les obertures descrites estan decorades amb impostes perimetrals. La façana culmina en una cornisa motllurada de grans proporcions que a l'alçada de l'eix de simetria s'aixeca en una lleu ondulació. Per sobre un parapet amaga la teulada a dues aigües. Les façanes orientades a est i a ponent presenten, annexes, altres construccions de planta baixa que creen terrasses a l'alçada del primer pis. Aquest té una galeria d'arcs de mig punt que avui dia estan molt modificats, però que en origen contribuïen enormement a alleugerir l'estructura de tendència cúbica de la casa. La part que s'aixeca per sobre de les arcades també resta avui lluny del que va ser la construcció originària. A tall d'exemple, s'ha perdut el frontó que coronava la façana meridional. Per sobre de tot el conjunt s'eleva una torre de planta gairebé quadrada. El conjunt estava profusament decorat amb esgrafiats que han estat coberts d'una capa de ciment i només és possible veure'ls en els punts en què el deteriorament del recobriment els ha deixat a la vista. Reprodueixen motius florals i geomètrics. Les cantonades de la casa tenen un reforç de carreus de pedra. Encara es conserven les pilastres de coronades per gerros que acullen les portes d'accés al recinte, avui dia una petita part del que havia estat la finca d'Erasme de Gònima que el Baró de Maldà definia com 'el Versalles de don Erasme'. | 08211-95 | Carrer d'Armenteres, 39 | Es pot situar l'origen de l'actual col·legi Bon Salvador al mas de ca n'Amigó, construït a finals del segle XVII. Durant els tres segles successius va ser molt modificat, però cal destacar el període entre els anys 1790-1796, quan es van dur a terme les grans reformes que convertiren la propietat en la residència senyorial de l'industrial barceloní i fabricant d'indianes Erasme de Gònima i Passarell (1746-1821), considerat el primer empresari català. La tendència entre les famílies benestants del set-cents, de tenir una residència de descans a la ruralia era una pràctica cada cop més extensa, i anunciava el precedent del que més endavant seria el fenomen de l'estiueig. En la reforma de finals del segle XVIII es van començar a fer els esgrafiats que decoraven les quatre façanes de la casa, que es van realitzar en diferents etapes. La primera, i la més important, va ser l'any 1791 i fou obra del pintor barceloní Anton Feu. Posteriorment, l'any 1796, el mateix pintor va reparar i ampliar el nombre d'esgrafiats coincidint amb unes noves reformes de la casa. La vàlua artística dels esgrafiats es pot observar en fotografies de finals del segle XIX. Ja durant els anys cinquanta del segle passat, per raó del deteriorament dels dibuixos, es van arrebossar les façanes, de manera que els esgrafiats van quedar tapats. El 1906, els senyors Bertrand van adquirir la propietat de ca l'Erasme per després cedir-la a un grup de monges procedents de França que hi van fundar l'Instituto de Hijas del Buen Salvador. | 41.3757900,2.0460700 | 420230 | 4580914 | 1791 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61143-foto-08211-95-3.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Autor esgrafiats: Anton Feu | Els esgrafiats de l'edifici es presenten tapats des del 1950, moment en el qual es van arrebossar per pal·liar el deteriorament de les parets exteriors. Aquests estan dotats, però, de gran valor artístic i històric, i per aquest motiu se n'han fet estudis i es demana la seva recuperació i protecció. | 106|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 61144 | Fàbriques Bertrand (complex industrial can Bertrand) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabriques-bertrand-complex-industrial-can-bertrand | - COMPTA, Ernest. 'Can Bertrand: la remodelació d'un barri'. El Butlletí. Núm. 316 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1987). P. 8. - BERTRAND SALSAS, Juan. Notes sobre Construcció. Octubre 1933. Barcelona: Francisco Bertrand Elizalde. 2002. 21 p. - CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p. - MERINO I BENITO, Àngel; FERRERAS I TORREBLANCA, Enric (coord.). El Baix Llobregat. El brogit de la indústria. De la manufactura a la fàbrica. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. - MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2001. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XIX | Recentment reformades | Es tracta de tres de les naus que integraven el recinte industrial Bertrand, dedicat a la producció tèxtil. Aquest estava situat entre l'antic camí ral, la riera Pahissa i la carretera Laureà Miró. El complex comprenia originàriament un nombre major de naus que van ser enderrocades, conservant-se aquestes tres com a testimoni dels orígens de la industrialització de la vila i de l'arquitectura fabril de l'època. Totes tres han estat recentment restaurades. La més gran se situa al nord del recinte i, molt a prop, les altre dues estan al sud i són paral·leles entre sí, però resten unides per una nau transversal. Es tracta en tots els casos de naus de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, a l'estil de Manxester, i cobertes a dues aigües. El tractament de la superfície de la façana és de maó arrebossat, La més gran està situada al nord del recinte. Als costats llargs presenta en planta baixa i primer pis una successió de finestres en arc molt rebaixat. A la part superior, la zona d'assecat de les peces de roba presenta obertures més petites també en arc rebaixat destinades a la ventilació de l'espai i, per tant, cobertes amb maó formant gelosia. La coberta es resol amb mansardes cap aquests costats llargs. Els costats curts mostren amb la forma del coronament la silueta de la teulada a dues aigües. Presenten diverses finestres i la que està orientada al nord té una escala exterior que s'adossa a la façana creuant-la en diagonal i permet l'accés als pisos superiors. Aquesta és segurament la més emblemàtica de les naus del conjunt Bertrand. A diferència d'altres naus de l'època, aquesta no es va construir amb maó vist, sinó amb maó arrebossat. Les altres dues naus restaurades són més petites i de línies més senzilles. Destaca la combinació de l'arc rebaixat amb l'arc de mig punt. Als interiors, destaquen les columnes de ferro que suporten voltes d'arc escarser. | 08211-96 | Carretera de Laureà Miró / Carrer de Carreretes / Carrer d'Armenteres / Riera de Pahïssa | L'empresari tèxtil Manuel Bertrand i Cortalé va posar en marxa l'any 1861 la fàbrica d'estampats de cotó situada sobre el canal de la Infanta. La fàbrica va funcionar amb talers manuals fins al 1873, quan es va instal·lar la màquina de vapor. Al 1897 la fàbrica tenia més de 500 treballadors, en la seva majoria, dones. El propietari de la fàbrica, Manuel Bertrand i Cortalà, va promoure la urbanització del sector adjacent al nucli fabril, amb la construcció d'habitatges unifamiliars i pisos per als seus treballadors i, amb aquest propòsit, amb l'obertura de nous carrers. | 41.3784800,2.0456600 | 420199 | 4581213 | 1861 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61144-foto-08211-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat apareix, amb el número d'inventari 19191 un element identificat amb el nom 'Fàbrica de pell Bertrand'. Sabem que en algun moment, ja ben entrat el segle XX, alguna de les naus de la fàbrica Bertrand van acollir diverses activitats productives, entre elles potser la pell. Ara bé, per la descripció que es fa d'ella com a nau d'una sola planta pensem que deu tractar-se d'alguna de les naus enderrocades, ja que les tres que avui dia queden dretes tenen planta baixa i pisos. Tot i així també podria tractar-se d'un error. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61145 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut | - AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. “Collserola. El secret més ben guardat”. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - EL BUTLLETÍ. 'La Salut a la recta final'. El Butlletí. Núm. 307 (Sant Feliu de Llobregat, gener 1986). P. 7. - EL BUTLLETÍ. 'Recuperació d'una masia i d'un entorn'. El Butlletí. Núm. 325 (Sant Feliu de Llobregat, desembre 1987). P. 11. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). “Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5”. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - LO PENSAMENT CATALÀ. 'Excursió a la Salut de Sant Feliu de Llobregat'. Lo pensament català. Barcelona: 1901. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLSEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p. | XV i XVIII | Masia aïllada a la serra de Collserola, al costat de l'ermita de la Salut. És de planta rectangular i presenta planta baixa, pis i golfes. Està rematada per una coberta a doble vessant amb la carena paral·lela a la façana principal. A la planta baixa d'aquesta, destaca la presència d'una porta en arc de mig punt i adovellada. A la seva dreta una altra porta també de mig punt, però més petita. A l'altra banda, un parell de finestres quadrangulars. Per sobre d'aquesta planta observem, coincidint amb l'alçada de la porta i pràcticament tocant les seves dovelles, un balcó molt petit amb barana de ferro forjat al qual s'hi accedeix per una senzilla porta rectangular. Als seus costats trobem, situades de forma asimètrica, altres finestres rectangulars de caràcter molt senzill. Al pis superior destaca una galeria d'arcs de mig punt, amb obertures quadrades intercalades. A la façana sud l'alçada total de la casa queda desdibuixada per la presència d'una gran terrassa a l'alçada del primer pis que salva el desnivell del terreny. Al centre d'aquesta façana s'hi ubica un gran rellotge de sol fet en ceràmica vidriada. Per sobre, una galeria de finestres en arc de mig punt. | 08211-97 | Entorn a la riera de la Salut | La masia de la Salut data de finals del segle XV i durant aquell segle i el següent es va conèixer, en primer lloc com a mas Terrós i més endavant com a casa Grau de la Gleva, A diferència d'altres masies de Sant Feliu, aquesta és molt coneguda per la població, degut a que en les seves immediacions es troba la capella del mateix nom. Aquesta té el seu origen al segle XVII i inicialment estava dedicada a la Mare de Deu del Roser, tot i que es coneix amb el nom de La Salut des de l'any 1748. Aquest petit edifici de caràcter religiós va ser objecte remodelacions l'any 1855, quan va adquirir l'aspecte actual. Per la seva banda la masia també ha anat sofrint modificacions al llarg de la seva història, la darrera a la dècada dels 80 del segle XX, quan es va fer una reforma profunda a càrrec de l'arquitecte J. Llinàs per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona. | 41.3952900,2.0573000 | 421193 | 4583068 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61145-foto-08211-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61145-foto-08211-97-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | La Masia està protegida com a BCIL (19214), mentre que l'ermita consta a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (19215). Actualment, la finca és àrea de lleure del Patronat de Collserola i el dia de la Pentecosta s'hi celebra una missa i un dinar de germanor on s'hi apleguen bona part d'habitants del municipi de Sant Feliu de Llobregat. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61146 | Habitatges del carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-de-la-verge-de-les-neus-9-11 | - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 43-46. | XX | Dues cases entre mitgeres de petites dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta es resol a doble vessant. Les dues cases són contigües, idèntiques i simètriques. La planta baixa, molt modificada, presenta les portes d'accés a l'interior de l'habitatge i una porta d'entrada de cotxes cadascuna. La planta pis és el cos de la casa que millor conserva l'esperit i la decoració de la construcció inicial. Hi ha dos petits balcons als extrems, amb barana de ferro forjat i, al centre, dues finestres que aporten llum a l'interior dels habitatges. Portes i finestres presenten una decoració a base d'impostes que creen formes geomètriques al voltant de les obertures, avui dia destacades pel diferent cromatisme respecte de la resta de la façana. A sobre de cada obertura hi ha un espirall de forma romboïdal força destacat. A la part superior, una cornisa a base de mènsules sustenta el ràfec de la teulada, que porta tortugada. | 08211-98 | Carrer de la Verge de les Neus, 9-11 | Cases de principis del segle XX. | 41.3794500,2.0431900 | 419994 | 4581323 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61146-foto-08211-98-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 61147 | Villa Conchita (antigament anomenada Villa Celes) i villa Adela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-conchita-antigament-anomenada-villa-celes-i-villa-adela | . - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | La Villa Conchita i la Villa Adela són dues cases integrades en una única construcció, simètriques respecte de l'eix vertical que les separa. El conjunt és de planta rectangular i està cobert a quatre aigües. Tenen un petit jardí previ als habitatges elevat respecte del nivell del carrer. La façana principal presenta als dos extrems de l'edifici una petita porxada coberta a quatre aigües que aixopluga les portes d'accés. Entre ambdues se situen dues finestres rectangulars que tenen, a sobre, a l'alçada del primer pis, un petit balcó amb barana de ferro forjat. La façana, als extrems en què es troba la porxada de les portes principals, té més altura i dibuixa un perfil ondulat que serveix per ubicar-hi una rosassa. A la façana, observem l'existència d'esgrafiats que reprodueixen garlandes i motius naturalistes, i també la utilització de peces ceràmiques de colors contrastats, característiques pròpies del modernisme. Ambdues cases configuren un exemple de l'arquitectura privada que es projectava en l'època de la seva construcció. Segueixen la concepció d'una façana unitària per les dues cases i la incorporació d'un petit jardí. Es tracta d'un esquema que Gabriel Borrell ja reproduïa anys enrere amb construccions com les cases d'en Molins del carrer de Jacint Verdaguer. És una arquitectura molt racional que pren un caràcter eclèctic per la inclusió d'elements propis de diferents estils. | 08211-99 | Passeig de Jacint Verdaguer, 11-13 | Edifici projectat per l'arquitecte del Papiol Salvador Valeri. Inicialment es deien 'Villa Celes' i 'Villa Adela', tot i que actualment la primera rep el nom de 'Villa Conxita'. | 41.3808800,2.0500700 | 420571 | 4581475 | 1927 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61147-foto-08211-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61147-foto-08211-99-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Salvador Valeri i Pupurull | Al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sant Feliu aquestes dues cases estan catalogades per separat, malgrat tractar-se d'un edifici unitari. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 61148 | Habitatges al passatges Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-passatges-fargas | - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p. | XX | Conjunt d'habitatges que, pel seu gust antic, formen una illa curiosa al bell mig de la ciutat gràcies a que estan en un carrer sense sortida, com és en aquest moment el passatge Fargas. La número 1 està adossada al mur que separa aquest passatge del carrer Constitució i té façanes a la via i a la illa del passatge Fargas. Està constituïda per diversos volums adossats i coronada amb merlets. Les altres estan unides dos a dos per una mitgera, de manera que formen edificis de planta gairebé quadrada i culminats amb dues cobertes a quatre aigües amb sengles florons a les cúspides. La que presenta una torratxa de planta quadrada coberta també a quatre aigües té un ràfec molt accentuat, suportat sobre cabirols de biga. L'altre és més senzilla, tot i que també destaca el ràfec. | 08211-100 | Passatge Fargas | El passatge Fargas deu el seu nom a Carles Fargas, propietari de la finca Pins d'Or que encara es troba al darrera d'aquesta illa de cases. De fet, encara avui dia podem veure el xalet que Carles Fargas es va fer construir a l'entrada del passatge que du el seu nom, obra de l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí. | 41.3839700,2.0475100 | 420360 | 4581820 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61148-foto-08211-100-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc