Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61304 | Nucli urbà de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-feliu-sasserra | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages, 2003. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 (cal Salero i cal Veiret) | XI-XX | L'estat de les cases que conformen el nucli és heterogeni mantenint algunes el seu aspecte i elements originals i d'altres totalment reformades. | Sant Feliu Sasserra és un municipi de la comarca del Bages situat a la zona del Lluçanès. Es composa d'una àmplia zona boscosa vestint les valls de la riera de Relat i el riu d'Ases entre les que s'ubiquen diverses explotacions agropecuàries i el nucli urbà. El nucli de Sant Feliu Sasserra es troba emplaçat sobre la serra de Sant Feliu a l'extrem est del terme municipal. És un poble de mitjanes dimensions que s'ha anat constituint al llarg del temps. Està articulat per un centre històric de cronologia medieval, on hi ha emplaçada l'església de Sant Feliu i els carrers més antics, estrets, sinuosos i amb desnivell que donaven entrada al camins rals que travessaven per dins del poble. Aquests són bàsicament el carrer Arquebisbe Badia, situat a la banda sud del nucli amb una orientació sud-nord, el carrer Balmes situat al sud-est amb una orientació est-oest, i el carrer Jacint Verdaguer que enllaça els dos circumdant l'església per la part de llevant i en el que es troba cal Salero, una de les cases protegides per els normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra . En aquests carrers s'hi conserven cases que tenen una cronologia que va del segle XVI al XVIII, tot i que algunes tenen orígens anteriors, on hi destaquen alguns finestrals gòtics. També destaca en aquesta zona la casa de cal Veiret, una casa decorada amb maó, ubicada a l'avinguda Catalunya, i protegida per les normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra. Paral·lela a la plaça de l'església hi ha la plaça de Baix, una petita placeta d'accés tortuós que condueix a la plaça Major. Aquesta té forma trapezoïdal i engloba les cases de famílies nobles i menestrals distingits construïdes bàsicament al segle XVIII on hi predominen les grans portalades adovellades d'arc de mig punt. A la plaça Major s'hi ubica l'antiga seu de la Sotsvegueria del Lluçanès anomenada casa del Consell i Jurats del Lluçanès, actualment seu de l'ajuntament del municipi. El nucli continua vertebrat, en direcció nord, per un carrer principal, el carrer Sant Pere Almató que enllaça amb el carrer de la Bassa fins a tocar del serrat de les Forques. En ells s'hi basteixen cases del segles XVIII i XIX d'estructura urbana, façana d'estretes dimensions, constituïdes per planta baixa i dos pisos amb aigües a les façanes principals, algunes de les quals conserven l'estructura i alguns elements originals. A mig tram del carrer Sant Pere Almató, s'endinsa a la banda de llevant el carrer Santa Magdalena que condueix a un nucli format entorn de l'església de Santa Magdalena coneguda també com a Sant Salvador d'Horta situada a l'extrem del carrer. Tot i que algunes cases poden tenir un origen anterior, la majoria es construïren al segle XIX, essent les més antigues les més properes a l'església. Finalment cal destacar el carrer del Raval, situat a la banda de ponent del nucli, amb cases del segle XVIII que enllaça, un cop travessada la carretera, amb el carrer Vilaclara que s'uneix al seu capdamunt amb el carrer Sant Pere Almató. Modernament el poble ha crescut a banda i banda de la carretera i també per la zona de ponent en l'anomenat barri de Sant Roc. | 08212-1 | Sector est del terme municipal | El nucli primitiu del poble es va formar al voltant de l'església de Sant Feliu, documentada al 946 la qual tingué funcions parroquials abans del 1154. Fou reedificada al segle XI i enriquida amb una portalada romànica amb capitells esculpits i arquivoltes treballades al segle XII. A partir del segle XIII apareix documentada una petita capella dedicada a Santa Magdalena, la qual cosa fa suposar que el nucli s'estengué més enllà dels voltants de l'església. Un cop superat el despoblament provocat per les pestes del segle XIV el poble va entrar, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVI, en un període d'expansió demogràfica i econòmica gràcies a la indústria tèxtil tradicional (parairia) i al comerç. Aquest fet ho demostra la relació de focs fets al 1553 i 1595, on es passa de 57 a 105 focs, essent a principis del segle XVII la principal població del Lluçanès, la qual cosa va propiciar el fet de ser la capital de la Sotsvegueria del Lluçanès. Durant el segle XVII el nucli seguí creixent amb cases circumdants i s'hi establí una comunitat de preveres, documentada a partir de 1636. A finals de segle, el cens eclesiàstic de 1686 atribuïa a Sant Feliu Sasserra 118 cases juntes i 12 pagesies que suposaven una població propera als 700 habitants. A principis del segle XVIII i en el marc de la Guerra de Successió el poble fou cremat per les tropes filipistes comandades pel comte de Montemar al febrer de 1714 en represàlia a l'adhesió del poble a la causa de l'arxiduc Carles. El poble es recuperà econòmicament a partir de la manufactura tèxtil, tal com ho demostren els 16 telers de llana que tenia el poble a l'any 1760. Aquest sector seguí progressant fins a la segona meitat del segle XIX quan l'arribada de la mecanització va fer decaure la producció artesanal. Paral·lelament l'evolució del sector tèxtil, la zona rural del municipi visqué un període d'esplendor arrel de la producció i la comercialització del vi, sobretot durant els segles XVII, XVIII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera. Així ho demostren les feixes i les tines de la majoria de masies i cases del municipi. | 41.9450200,2.0217800 | 418916 | 4644135 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61304-foto-08212-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61304-foto-08212-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61304-foto-08212-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'entorn del poble hi ha diverses agrupacions al voltant de petits carrers com és el cas del carrer de la Mongia, el carrer de cal Prim i cal Batzó, el carrer del Serrat o el carrer del Gafarró, en terme d'Oristà. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61305 | Castell de Sa Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sa-cirera | <p>AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1995. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005.</p> | XI | Sols es conserva la part d'una torre del castell. S'hauria de procurar evitar l'enrunament. | <p>El castell de Sa Cirera, del qual sols en queda un tros de la torre rodona, es troba adossat a la façana nord-oest del mas Cirera. Els murs de la torre que s'aixequen fins a una alçada de 3,20 metres des del terra, formen una circumferència, interrompuda per l'esfondrament d'una part del mur. Les mides corresponen a un diàmetre extern de 6,10 metres i un diàmetre intern de 2,60 metres. Els murs estan formats per carreus ben treballats de mides reduïdes disposats en filades regulars i units per morter oferint un aspecte consistent i compacte. Cal assenyalar que a l'interior es mostren els fonaments de la torre en contacte amb el nivell del sòl, i exteriorment, la part baixa de l'edifici és engruixida per una socolada, poc sortida, d'uns 85 centímetres. Partint doncs, dels trets que ofereix aquest aparell i les característiques generals dels vestigis subsistents, hom creu que pot datar aquesta construcció militar com una obra erigida el segle XI, i realitzada per mans expertes. (AADD;1984)</p> | 08212-2 | Sector sud del terme municipal | <p>El castell de Sa Cirera formava part de l'antic terme del castell d'Oristà, i adquirí entitat pròpia quan a final del segle XI aquest desaparegué. La seva jurisdicció, però, no sobrepassava el terme de la parròquia de Sant Julià de la Cirera. Les primeres notícies del lloc es remunten a l'any 952 en una venta d'un alou que limita pel costat oriental a la vila de Cirera, situat al comtat d'Osona, a l'apèndix del castell d'Oristà, al lloc de Relat. Les poques referències del castell varien en la seva denominació, per tant surt esmentat tant com a castell com a domus. Possiblement el domini del castell passà a la canònica de Sant Pere de Vic a través d'una donació al segle XI, ja que aquesta l'infeudà a la família d'Olost. Així doncs trobem que Ramon d'Olost al 1155 disposa en el seu testament sobre el castell de Sa Cirera. Pocs anys més tard, però, al 1198 Pere de Lluçà disposa en el seu testament el castell de sa Cirera salvant els drets de l'Església de Vic. Així el castell de Sa Cirera quedà vinculat al patrimoni de la família de Lluçà i al castell de Quer, que la mateixa família tenia en feu dels bisbes vigatans, mantenint-se el lligam almenys fins al segle XIV (AADD;1984). D'aquest castell en provenia la família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera, feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic. (AADD; 1995)</p> | 41.9247000,2.0202000 | 418759 | 4641880 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61305-foto-08212-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||
| 61306 | Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnaus | AADD, Història del Bages, Selectes Parcir, Manresa, 1988 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XV-XVIII | Presenta esquerdes a les parets, murs erosionats i estructures parcialment reduïdes. Els voltants de la masia es troben descuidats, amb herbes i bardisses. | Els Arnaus està situada al centre del terme de Sant Feliu Sasserra, a la banda de ponent de la riera de Relat i al peu dels boscos dels Arnaus. És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i dos cossos annexats a les façanes sud i nord. La masia està formada per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus de pedra picada a les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada a l'est presenta una estructura pràcticament simètrica vertebrada a través d'un gran portal d'arc de mig punt adovellat al centre que dóna accés a l'entrada on es distribueixen les corts, els estables, el celler, i l'escalinata de pedra, que des de la banda dreta, dóna accés al primer pis. Flanquejant la porta principal s'hi troben dues espitlleres petites emmarcades amb pedra, la de l'esquerra bisellada. Al primer pis s'hi obren tres obertures: un balcó a l'esquerra parcialment tapiat, emmarcat amb pedra bisellada; al centre una gran finestra que correspon a la sala principal, emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat; i a la dreta s'hi obre un balcó emmarcat amb pedra. A les golfes i sobre les obertures del primer pis s'hi obren tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La simetria de la façana queda trencada per dues finestres, una a la planta baixa i una altra al primer pis que probablement són fruit d'alguna reforma. La façana sud, que correspon a un dels dos cossos ampliats, presenta a la planta baixa una espitllera a l'esquerra i dues arcades d'arc de mig punt adovellades, una de les quals tapiada, que s'estenen en una volta de canó cap a l'interior de la masia, formant dues voltes de creueria a les sales interiors. El primer pis i les golfes estan destinats en la seva meitat dreta a una gran pallissa de dos nivells. Aquesta pallissa està sustentada per dos robusts pilars de pedra, de secció octogonal i capitell motllurat en el primer tram i de secció quadrada en el segon, i diversos pilars de maó. A la banda esquerra de la façana s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra, una de les quals presenta ampit motllurat, brancals bisellats i llinda amb inscripció. Al cos dret de la façana oest hi ha ubicada la capella privada dels Arnaus dedicada a Sant Josep. Presenta una porta emmarcada amb pedra bisellada i una inscripció. Sobre la porta un rosetó circular col·locat en un entrant de la paret dóna llum a la capella. La resta de la façana presenta diverses obertures disposades irregularment, essent les majors les del primer pis, totes emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat. La part central de la façana està reforçada per un contrafort a nivell de sòcol i en sobresurt a la seva esquerra una comuna de pedra. La façana nord presenta una porta al centre i una finestra emmarcades amb pedra que queden integrats en un cobert, construït amb pedra i maó, que sobresurt perpendicularment deixant una gran obertura central. En el cobert s'hi ubiquen tres tines de grans dimensions, testimonis del passat vinícola de la masia. Adossades a l'extrem dret de la façana principal, diverses construccions d'ús agropecuari de pedra, en algunes obertures treballades, tanquen l'era i una lliça de la que ja no es conserva la porta. També és remarcable un pou circular construït amb pedra ubicat a uns cinquanta metres a l'oest de la masia i una tina de pedra per a emmagatzemar glans, a l'est de la masia. | 08212-3 | Sector central del terme municipal | La masia dels Arnaus es troba documentada a partir de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia a la sagristia de Lluçà en indivís amb el prior del monestir de Lluçà. Així ho demostren dos documents del segle XV; en el primer, datat el 22 de novembre de 1406, hi apareix una relació de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial en la que hi apareix Arnaus. En el segon, datat l'any 1434, Arnaus surt reflectit en un capbreu de béns del priorat de Lluçà, formant part de la batllia de Relat. També surt reflectit en els fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès i el 1553 a la vegueria del Lluçanès dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. És un dels masos més antics i poderosos del terme de Sant Feliu. El seu origen és medieval i al llarg dels anys havia aconseguit fer-se amb diverses masoveries (com la Molina, el molí dels Arnaus o la Casanova dels Arnaus). Al segle XVIII i XIX tingué un cert esplendor arrel del conreu de la vinya. Després de la fil·loxera el mas anà perdent importància. L'annexe de la galeria és del segle XVIII. Des de principis del segle XIX els propietaris van passar a residir al poble de Sant Feliu Sasserra. | 41.9409900,1.9964000 | 416807 | 4643711 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61306-foto-08212-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61306-foto-08212-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61306-foto-08212-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llinda de la finestra de la façana sud presenta la següent inscripció:1742 Rosa ArnausViuda Ave MariaLa inscripció de la porta de la capella de Sant Josep és la següent:Joseph Arnaus + Farreras 1816 | 94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61307 | La Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-traveria | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 | XVII | La masia conserva diversos elements arquitectònics originals en bon estat. | La Traveria es troba situada a l'inici de la vessant sud-est del cingle de la Traveria, dominant l'esplanada que forma un meandre de la riera Gavarresa i que queda delimitada per l'esmentat cingle i el de les Nou Hores, en terme d'Oristà. És una masia de grans dimensions composada per tres volums annexats de teulades a diferent nivell que formen una estructura d'L, tancant la lliça amb diverses estructures d'ús agropecuari i dues portes d'accés. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter. El volum central, de planta rectangular, està format per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, orientada al sud-oest. La façana està dominada per un portal adovellat. A nivell de primer pis es troba una finestra emmarcada amb pedra i llinda datada al 1666 amb una inscripció. A la part de les golfes hi ha una finestra amb ampit motllurat, llinda decorada amb arc conopial i brancals bisellats ornamentats en la seva part inferior amb un motiu escultural que es repeteix en altres finestres. A la façana sud-est d'aquest volum hi sobresurt un porxo a nivell de primer pis sustentat per un pilar i dues columnes de pedra motllurades. Hi ha quatre obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el balcó del primer pis que té llinda motllurada amb la data de 1746 i la finestra de les golfes amb ampit motllurat i llinda decorada amb arc conopial. La façana nord-est d'aquest volum presenta només primer pis i golfes degut al desnivell del terreny en el que s'emplaça l'edifici, s'hi obren cinc obertures disposades irregularment entre les que destaca la finestra central de les golfes que presenta llinda de pedra decorada amb arc conopial. A la façana nord-oest composada per primer pis i golfes s'hi annexa un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant que presenta quatre obertures, tres de les quals emmarcades amb pedra. Al sud-oest d'aquests dos volums s'hi annexa una torre de planta quadrada i teulada de quatre vessants amb un pis més que la resta de volums. El pis superior presenta quatre finestres en galeria a la façana sud-est i espitlleres a la resta, conferint-li un caràcter defensiu. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la llinda del primer pis decorada amb arc conopial i la del segon pis amb tres motius geometrico-florals. A la façana sud-oest de la torre hi destaca a nivell de segon pis la finestra emmarcada amb pedra bisellada, llinda amb arc conopial, ampit motllurat i motius esculturals a la part inferior dels brancals, molt erosionats. Al primer pis sobresurt un petit porxo en el que es troba una finestra emmarcada amb pedra, ampit motllurat i llinda datada al 1724 amb una inscripció. Davant la façana principal, un pou, diverses estructures i un mur de pedra tanquen la lliça amb un petit accés per la part nord-oest i una porta de grans dimensions a la part sud-est. Fora de la lliça es troben diverses construccions d'ús agropecuari, la majoria de les quals construïdes amb pedra. | 08212-4 | Extrem sud-est del terme municipal | La masia de la Traveria està documentada en els fogatges generals de 1497 i 1553, tot i que probablement el seu origen és anterior. En el primer hi apareix com a Travoria, dins la vegueria del Lluçanès. En el segon, el de 1553, hi apareix com Traveria del Mas, dins la vegueria del Lluçanès i la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. En un document de mitjans del segle XIX hi apareix la Traveria, ja formant part del terme parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Tot i els orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII. | 41.9080000,2.0397600 | 420360 | 4640007 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61307-foto-08212-4-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fins fa poc temps funcionava com a casa de turisme rural. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61308 | Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/badia-0 | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVI-XIX | La teulada es troba parcialment derruïda. Presenta esquerdes i esvorancs als murs, alguns amb força vegetació que els cobreix. L'arrebossat, diversos elements arquitectònics, els interiors i les bigues es troben en mal estat, impossibilitant l'accés al seu interior. | Badia està situada sobre un petit altiplà anomenat pla de Badia a la banda de ponent de la riera de Relat. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un robust volum central de planta rectangular composada per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades i murs eixamplats a la base. Al seu voltant diverses construccions annexades i independents es troben en estat de ruïna. La façana principal està orientada al sud-est. A la planta baixa, en elevació a causa del desnivell, hi predomina una gran portalada adovellada parcialment derruïda. Al damunt un gran finestral geminat d'arc lobulat d'estil gòtic amb imposta decorada amb motius florals parcialment derruït ja que la part esquerra es troba enderrocada. A la seva dreta s'obre una finestra emmarcada amb maó. Tanca la façana les edificacions annexes i dues arcades adovellades que delimiten l'accés a la porta principal a l'edifici que es troba a la façana nord-est. La façana nord-est presenta l'accés principal a l'edifici i diverses obertures disposades irregularment. A la planta baixa es troben diverses obertures emmarcades amb pedra on hi destaca una espitllera que li dóna un caràcter defensiu. Al primer pis i a les golfes es troben diferents obertures emmarcades amb maó. La façana nord-oest presenta, a la part esquerra, una estructura annexa construïda amb pedra i maó fins a nivell de primer pis. S'hi accedeix pujant uns graons i s'hi troba una porta amb llinda de fusta que dóna accés a la part de l'edifici on s'hi ubiquen les tines d'emmagatzematge del vi. Poques obertures disposades irregularment emmarcades amb pedra conformen la resta de la façana. La façana sud-oest està dominada per dues grans finestres geminades d'arc lobulat d'estil gòtic a nivell de primer pis, a les quals els hi manca la columna mitgera. Estan emmarcades amb pedra i tenen la imposta decorada amb sis motius florals. La resta de la façana, molt malmesa, presenta petites obertures disposades irregularment i emmarcades amb pedra. Al voltant de la masia es troben diverses estructures construïdes amb pedra d'ús agropecuari que actualment es troben en estat de ruïna. | 08212-5 | Sector nord del terme municipal | La masia de Badia, també esmentada com Abadia, es troba documentada a partir de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al paborde de Palau, fet que perdurà fins al segle XIII. En un capbreu de bens del priorat de Lluçà de l'any 1434 hi apareix Abadia superior Sasserra, formant part de la batllia de Relat. En un altre capbreu, en aquest cas de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de la masia Abadia inferior, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. També surt reflectit en els fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès i el 1553 a la vegueria del Lluçanès dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu, així com en un llibre de Consueta de 1618. Uns anys abans, el 1596, quan es posa en venda la Baronia de Lluçà, els Germans Francesc i Miquel Agulló compren el castell de Lluçà i també adquireixen els masos Badia Sobirana i Badia Jussana, fins aquell moment en mans del prior. Entre les seves propietats aquesta masia comptava amb un molí, anomenat molí de Badia, prop de la riera de Relat. | 41.9537700,1.9967700 | 416854 | 4645130 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61308-foto-08212-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61308-foto-08212-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61308-foto-08212-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana nord-est i a nivell de sota teulada es troba un petit sortint de pedra amb una obertura modificada, que podria haver constituït un matacà.Segons el diccionari etimològic Alcover-Moll, BADIA podria tenir entre altres sentits el de 'manat d'espigues', vigent a Borredà. També pot significar un cap o ramal de trena. El seu ètim llatí seria VITICULA (sarment o borcany enrevoltillat). Un altre significat provindiria de la reducció de ABADIA, casa on habita el rector d'un poble. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61309 | El Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pilar | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 ROCAFIGUERA, F de , El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVII | La masia presenta l'arrebossat dels murs de càrrega força degradat, en alguns panys de paret a la part nord hi ha vegetació i humitat i en la façana nord-oest presenta un entramat de canonades per al desaigua que desvirtua la construcció. També presenta diverses obertures reformades. | El Pilar està situada en un punt elevat sobre la carretera B-431, a ponent del Clot de la Forriola, on s'inicia el riu d'Ases, a llevant de la baga del Pilar i al nord del Clot de Matacans. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular, constituït per diversos cossos provinents d'ampliacions. El volum principal està format per soterrani, planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats, exceptuant el cos de l'esquerra, construït amb maó. Presenta cantonades diferenciades amb carreus grans i treballats. La façana principal, orientada al sud-est presenta dos nivells diferents, el superior dels quals correspon al cos de la dreta. A la planta baixa destaca la porta principal emmarcada amb pedra motllurada i la inscripció a la llinda: Gabriel Fabregas / Rr Sti Vicenth de Calders / S. T. D. 1680, a la que s'accedeix a través d'una rampa construïda amb pedra treballada. A cada banda hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra hi ha dues finestres, la més gran de les quals emmarcada amb pedra, i a la banda dreta una arcada d'arc de mig punt adovellat, que s'ha rehabilitat com a una finestra i una porta d'accés amb cinc graons. Del primer pis, i sobre la porta principal, en sobresurt perpendicularment una passarel·la elevada de grans dimensions. A la part esquerra hi ha una arcada que forma part de la galeria de la façana sud-oest. A la resta del primer pis hi ha tres balcons i tres finestres emmarcats amb pedra bisellada i ampits motllurats. A les golfes hi ha dues finestres de petites dimensions a l'esquerra i a la dreta cinc finestres d'arc de mig punt que formen una galeria sota la qual una imposta separa els nivell de golfes de la resta. La façana nord-est té una porta d'accés emmarcada amb pedra bisellada a la que s'accedeix a través d'una escalinata construïda amb pedra de set graons. També a la planta baixa, i a l'esquerra, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A nivell de primer pis hi ha un balcó reformat, emmarcat amb pedra, i a l'esquerra una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, molt erosionat. Entre les dues obertures hi sobresurt un escut esculturat sustentat per dos angelets esculpits en alt relleu, tot i que el conjunt està molt desgastat per l'erosió. A les golfes hi ha dues finestres que formen part de la galeria de la façana principal. A uns metres davant d'aquesta façana s'hi ubica la capella del Pilar. La façana nord-est presenta una composició simètrica amb cinc finestres a la planta baixa i cinc més al primer pis, totes emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, alguns dels quals força erosionats i d'altres substituïts per ampits de maó. Una d'aquestes finestres, a l'extrem dret, està tapiada. La façana sud-oest està dominada a la dreta pel cos construït amb maó i format per una galeria al primer pis. A la planta baixa té dues finestres emmarcades amb pedra, al primer pis tres arcades d'arc rebaixat i tres finestres de petites dimensions a les golfes. A la part esquerra de la façana s'hi obren tres finestres emmarcades amb pedra, una de les quals tapiada, un balcó emmarcat amb pedra i una estructura de pedra de nova construcció. Entorn de les façanes sud-oest i nord-oest hi ha diverses estructures d'us agropecuari construïdes amb pedra i totxana que tanquen una lliça a l'esquerra de la façana principal, encara que a un nivell inferior. Davant de la façana principal, un mur construït amb pedra i maó delimita un pati que té l'accés principal al costat de la capella del Pilar. | 08212-6 | Sector est del terme municipal | Bastida en 'la heretat del mas Cirera' la masia del Pilar era coneguda com Fàbregas i potser primitivament com el Vilar. El Vilar es troba en una llista de bens de Sant Feliu propietat del Priorat de Lluçà. La masia queda documentada, des de la baixa Edat Mitjana, en un capbreu del monestir de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV on apareixen unes peces de terra del mas Fabrega que hipotèticament podria correspondre a l'actual Pilar, corresponents a la batllia del mas Serra de Sant Feliu i a la batllia del mas Casanova, al castell de Merlès. És a partir dels segle XVII que la família Fàbregas, investida més endavant amb el títol nobiliari de 'ciutadans honrats', adquireix prestigi social. En un inventari de la masia de 1625 s'hi recullen, entre altres dades, la dotació d'un celler de grans magnituds, la qual cosa fa pensar que l'esplendor de la masia va lligada al conreu de la vinya, que perdurà fins a l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. La puixança econòmica es reflecteix en la construcció de la capella del Pilar l'any 1673 i l'actual edificació, datada a la llinda de la porta principal a l'any 1680. | 41.9316400,2.0155600 | 418383 | 4642655 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61309-foto-08212-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61309-foto-08212-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61309-foto-08212-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al nord de la casa hi ha una font construïda amb pedra amb bancs semicirculars que l'envolten. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61310 | Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 ROCAFIGUERA, F de , El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVIII | Presenta esquerdes, vegetació i arrebossat degradat als murs així com també reformes a les obertures i ampits desgastats. | Bonells està ubicada en un punt elevat a ponent de la riera de Relat dominant una part de la vall, just per sobre la masia dels Arnaus i a tocar de la roca de les Tres Creus. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta rectangular, un cos adossat a la façana nord-oest i diverses construccions d'ús agropecuari que combinen pedra i totxo en la seva construcció. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. Està composada per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al nord-est, està dominada per un portal d'arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra. A banda i banda s'hi obre una finestra, ambdues reformades, la de la dreta amb llinda de pedra datada al 17+76. Al primer pis hi ha quatre obertures, tres de les quals emmarcades amb pedra. Destaquen les dues centrals, una amb brancals, llinda i ampit motllurats, i l'altra amb ampit motllurat i brancals i llinda bisellats on hi consta la data de 1779. Les golfes presenten dues obertures de petites dimensions, una de les quals emmarcada amb pedra. A la façana nord-oest s'hi adossa un cos a nivell inferior d'ús agropecuari construït amb pedra i teulada a una vessant on hi consten diverses obertures i una escala de pedra d'accés lateral. A la façana sud-oest s'hi obren diverses obertures disposades irregularment. Les de la planta baixa estan reformades i es troben mig tapades a causa d'un porxo de construcció posterior. El primer pis presenta un balcó flanquejat per dues finestres, totes elles emmarcades amb pedra bisellada. A les golfes s'hi troben dues obertures emmarcades amb pedra. A la part esquerra de la façana hi sobresurt una cisterna circular construïda amb pedra. La façana sud-est presenta una porta a la planta baixa, quatre balcons al primer pis i tres petites obertures disposades irregularment al nivell de les golfes, totes elles reformades. Al centre de la façana, fins a nivell de primer pis, hi ha adossat un estret contrafort. Diversos murs de pedra que envolten la façana principal tanquen la lliça que conserva una portalada d'accés emmarcada amb pedra a la part nord-oest. | 08212-7 | Sector central del terme municipal | La masia de Bonells, antigament també esmentada com Borrell, Borrels es troba documentada a partir de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al prior del monestir de Lluçà com ho demostra un document del 22 de novembre de 1406 en una llista de caps de casa súbdits del monestir, feta en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial i un capbreu del Priorat de Lluçà datat el 1434, en el que apareix Borrell formant part de la batllia de Relat. En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de la masia Bonells, corresponent a la batllia del mas Casanova al castell de Merlès i a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. També surt reflectit en els fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès, com a Borrels, i el 1553 a la vegueria del Lluçanès dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu, ja com a Bonells. Tot i aquests orígens tan antics, l'edifici actual correspon bàsicament al segle XVIII. | 41.9425000,1.9944600 | 416648 | 4643881 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61310-foto-08212-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61310-foto-08212-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61310-foto-08212-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61311 | Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaclara | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVII-XVIII | L'arrebossat que cobria els murs de càrrega es troba parcialment degradat. Diverses parts de l'edifici i algunes de les estructures annexes han estat reformades amb maó. La coberta, que conserva les bigues de fusta, es troba deteriorada. | Vilaclara està situada a llevant de la riera de Relat, al solell d'un petit turó des del que es divisa, en direcció sud, gran part del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i multitud de cossos adossats, que combinen la construcció en pedra i en maó, a totes les façanes. Està composada de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossades de color blanc, i mostren cantonades diferenciades, algunes de les quals han quedat integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta dos volums sobreposats de diferent nivell i adossats a la façana amb teulada d'una sola vessant, que juntament amb un mur de pedra tanquen un pati cobert davant la façana al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra i fusta, situada al capdamunt d'un rampa. Destaca una porta d'arc de mig punt adovellada actualment integrada dins el pati cobert. A nivell de primer pis s'hi pot observar una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i un gran finestral al centre. Les golfes estan dominades per un porxo al centre amb barana de fusta i a cada banda quatre finestres d'arc de mig punt que formen una galeria. La façana est presenta dos coberts d'us agropecuari annexats a nivell de planta baixa. Al primer pis s'obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, composició que es repeteix a les golfes. A les cantonades de la façana nord s'hi annexen perpendicularment dos estructures que comparteixen teulada i vessant amb el volum principal i que, juntament amb unes corts situades paral·lelament a pocs metres de la façana, tanquen un pati amb accés a través d'una portalada emmarcada amb pedra. La façana oest presenta dues petites obertures a la planta baixa, tres finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a nivell de primer pis i una sola finestra a les golfes situada a la part esquerra i també emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la cantonada dreta s'hi annexen perpendicularment dues estructures d'ús agropecuari construïdes majoritàriament amb maó. Al voltant de la masia hi ha diverses edificacions, majoritàriament d'us agropecuari. En destaquen el pou circular construït en pedra uns metres a l'oest de la masia i la pallissa situada al costat est, construïda amb pedra davant d'una era enrajolada i amb una inscripció a la llinda de la porta principal. | 08212-8 | Sector nord del terme municipal | La masia de Vilaclara es troba documentada des del segle XI, formant part d'una unitat territorial primitiva, anomenada Pedrós, juntament amb el desaparegut mas Relat, Terradelles o la serra de Pinós i Degollats. Tenia una certa autonomia i en algun temps va ser una quadra civil, que acabà integrant-se en el terme i batllia de Sant Feliu. En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de la masia Vilaclara, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. També surt reflectit en el fogatges de 1497 a la vegueria del Lluçanès i curiosament no apareix al de 1553, tornant a aparèixer en el llibre de Consueta de 1618. Tot i aquests orígens tan antics, l'edifici actual correspon bàsicament a una edificació del segle XVII i XVIII. La família Vilaclara, va aconseguir al llarg del temps, adquirir multitud de propietats entre les que es poden comptar el desaparegut molí de Vilaclara, la torre Vilaclara i la glorieta Vilaclara, entre moltes altres propietats tant a Sant Feliu Sasserra com fora. | 41.9613000,2.0060600 | 417634 | 4645957 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61311-foto-08212-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda de la porta de la pallissa, situada a l'est de la masia presenta la següent inscripció: 'ALABA SA ESUS Y MARIA JOSEPH VILACLARA 1756' | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61312 | La Peça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peca-0 | Arxiu de Secretaria del Bisbat de Vic, Arreglo parroquial 1855. Arxiprestat d'Olost. | XIX | Presenta vegetació als murs i la teulada original amb bigues de fusta no ha estat reformada i presenta problemes a la coberta. | La Peça està situada a l'extrem oest del terme municipal prop del serrat Llobater, que separa els termes municipals de Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Marlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions de planta rectangular composada per un volum central i diverses estructures annexes d'ús agropecuari al voltant. Està formada per planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra regular de grans dimensions i morter. La façana principal orientada al sud presenta tres obertures. Destaca la porta principal, de grans dimensions, coronada amb una llinda de fusta. A la banda esquerra s'obre una finestra de dimensions molt reduïdes emmarcada amb pedra. A nivell de primer pis i sobre la porta d'accés hi ha una finestra amb llinda i ampit de fusta. La façana est presenta diverses obertures disposades irregularment entre les quals destaca una porta emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada. En aquesta façana s'hi annexa un cobert construït amb pedra i maó, amb teulada a una sola vessant. La façana nord hi ha annexada una estructura destinada a usos agropecuaris que ocupa pràcticament la totalitat de la façana deixant sols una finestra a la vista. La façana oest presenta dues finestres, una a nivell de planta baixa de reduïdes dimensions i emmarcada amb pedra i una a nivell de primer pis amb llinda de fusta. A la banda de la façana oest de la casa es troben diverses estructures construïdes amb pedra que actualment es troben en estat de ruïna. A uns metres més enllà s'hi troba una bassa d'aigua. | 08212-9 | Sector oest del terme municipal | Es troba una referència documental de la masia a la descripció del límit parroquial de Sant Feliu Sasserra, fet l'any 1854, on es menciona el 'pla de la Pessa'. Tot i així, el seu origen és indubtablement anterior. | 41.9516300,1.9864100 | 415993 | 4644903 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61312-foto-08212-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61312-foto-08212-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61312-foto-08212-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tant els grans i arrodonits blocs de pedra treballada com el color d'aquests conformen una tipologia de parament única en el municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61313 | Coll de Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-bassa | MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVII-XIX | Presenta la teulada parcialment derruïda, esquerdes als murs i vegetació a les façanes així com també reformes de ciment i obra a nivell de sòcol. Les estances interiors es troben en estat de ruïna. | Coll de Bassa està situada en un petit coll sobre la carena per on discorria el camí ramader i el camí ral de França. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central composat per tres cossos de plantes rectangulars, annexats fruit de les diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades, que es troben integrades als murs. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter. Les teulades dels diferents cossos es troben a diferents nivells, de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal està orientada a l'est. El cos de l'esquerra està format per planta baixa i un pis. Aquí s'hi troba la porta principal emmarcada amb pedra que és d'arc deprimit convex i dues finestres, la de la dreta emmarcada amb ampit, brancals i llinda bisellada. Els dos cossos annexats a la dreta de la façana presenten una alçada superior incorporant les golfes. Hi destaca un pou al centre, semicircular i construït amb pedra, sobre el qual, a nivell de primer pis, s'hi troba una finestra emmarcada amb pedra i llinda decorada amb formes dentades. A la resta de la façana hi ha diverses obertures disposades irregularment, emmarcades amb pedra, una de les quals presenta un ampit motllurat. La façana nord presenta una única obertura a nivell de primer pis emmarcada amb ampit, brancals i llinda bisellats. A nivell de planta baixa s'hi troba un ampli contrafort arrebossat que ocupa pràcticament tota l'amplada de la façana. La façana est està dominada per una petita porta formada per brancals de pedra i llinda de fusta a la qual s'accedeix a través d'uns graons que condueixen, a nivell de primer pis, a una estança on s'hi troba ubicada una tina enrajolada i un forn de pedra. A la resta de la façana hi ha diverses obertures disposades irregularment que combinen la pedra i el maó en l'emmarcat. A la part esquerra de la façana s'hi annexa perpendicularment una estructura construïda amb pedra i maó amb teulada, a nivell inferior, d'una vessant. A la façana sud s'hi observen tres cossos separats per cantonades diferenciades i un ràfec de l'antiga teulada que quedaren integrats als murs. En aquesta façana hi ha diverses obertures disposades irregularment: destaquen una porta amb llinda de fusta que dóna accés a la planta baixa i dues finestres del primer pis amb ampits motllurats, brancals i llindes bisellades. A uns metres de la façana est es troben diverses estructures de pedra, actualment en estat de ruïna, que constituïen les quadres, estables i corts de la masia. | 08212-10 | Sector sud del terme municipal | La masia de Coll de Bassa, també esmentada com Coll la Bassa i Collabassa, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al prior del monestir de Lluçà, com es recull en un capbreu de 1434. També en aquella època, el Paborde de la seu de Vic comptava amb els honors que Pere Clapers posseïa entre les pertinences de la masia. Tot i aquests orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII. En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de Bernat de Coll la Bassa, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. | 41.9236100,2.0156300 | 418379 | 4641763 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61313-foto-08212-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61313-foto-08212-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61313-foto-08212-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A 50 metres al sud-est de la masia s'hi troba l'estructura d'una bassa on antigament s'hi abeuraven els ramats transhumants que avançaven pel camí ramader que travessa el terme de Sant Feliu Sasserra. La masia era un dels llocs de parada dels pastors transhumants que portaven els seus ramats als prats pirinencs. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61314 | El Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-purgatori-0 | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XIX | L'edifici es va cremar i va ser refet. Tota la part superior de l'edifici està reformada i ampliada amb totxana. | El Purgatori està situada en un punt elevat sobre la vall del riu d'Ases, al nord de la Cogullada i a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions composada per planta baixa, primer pis i golfes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular fins al primer pis i de totxana al nivell de golfes. La teulada és a doble vessant amb aigües a la façana principal, encara que originalment l'orientació de la teulada era perpendicular a l'actual tal com ho demostra un tros de ràfec conservat a la façana oest. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició asimètrica amb dues portes emmarcades amb maó i fusta. Sobre aquestes dues obertures s'hi obre un balcó i una finestra, també emmarcades amb maó i fusta i a les golfes trobem tres obertures, totes de nova construcció. La façana est només presenta una petita obertura, a nivell de primer pis. La façana nord presenta cinc obertures disposades irregularment i de diferent tamany que combinen la pedra i el maó en l'emmarcat, en destaca una de petites dimensions al primer pis, de forma apaïsada i emmarcada amb llinda de pedra. S'adossen perpendicularment a banda i banda d'aquesta façana dues estructures d'us agropecuari, una construïda amb pedra i l'altre amb pedra i totxana. Aquesta última estructura s'estén davant la façana oest fins a nivell de primer pis deixant només dues obertures en aquesta façana, una a nivell de primer pis i l'altre a nivell de golfes. A uns metres al nord de l'edifici s'hi troba una bassa, utilitzada per a l'abeuratge de bestiar. | 08212-11 | Sector sud del terme municipal | La masia del Purgatori es troba documentada a mitjans del segle XIX, en una llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, que es troba a l'arxiu municipal, en la que apareix el masover del Purgatori. Tot i així, és probable que les seus orígens es remuntin al segle XVIII. | 41.9103100,2.0320000 | 419720 | 4640271 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61314-foto-08212-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61314-foto-08212-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61314-foto-08212-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'era del Purgatori es troba a uns metres de la casa en direcció sud. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61315 | Comulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comulleda | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XIX | Presenta teulada no reformada i degradat de l'arrebossat amb vegetació a alguns murs i a l'entorn de la masia, així com també alguns panys de paret que presenten escrostonament. S'hi feren reformes a l'any 1971 amb maó. | La Comulleda està situada sobre un cingle a pocs metres a l'est del riu d'Ases, entre la baga de la Cirera i els Quintans de la Casanova. Es tracta d'una masia de petites dimensions composada per dos volums adossats de plantes rectangulars amb teulades de doble vessant. Estan formats per planta baixa i primer pis amb murs de maçoneria de pedra presentant reformes de maó, arrebossat parcialment degradat i cantonades diferenciades en un dels volums. El volum més antic, situat a l'esquerra, presenta tres obertures a la façana principal que està orientada al sud: una porta i una finestra a la planta baixa i una porta amb brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. De la part dreta del volum antic i de la façana principal del volum adossat en sobresurt una estructura construïda amb pedra i maó amb teulada de doble vessant a nivell inferior, on s'hi ubica la pallissa, les corts i el corral, i que s'estructura a partir de diverses arcades d'arc de mig punt a nivell de la planta baixa. La façana oest presenta tres obertures, una al centre de la planta baixa i dues al primer pis, la de la dreta antigament emmarcada amb pedra i actualment reformada. La façana nord presenta sols el nivell de primer pis a causa del desnivell en el que s'emplaça la masia. Mostra una cobert annexat al volum antic, d'un sol vessant i tres obertures al volum adossat, una finestra a nivell superior de la planta baixa i dues obertures al primer pis, una de les quals és una porta a la qual s'hi accedeix a partir de quatre graons de maó. La façana est presenta dues obertures simètriques a nivell de primer pis i un accés al cobert que sobresurt de la façana principal. | 08212-12 | Sector sud del terme municipal | La masia de Comulleda es troba documentada a mitjans del segle XIX, en una llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, que es troba a l'arxiu municipal. També apareix a mitjans del segle XIX, en una descripció del límit del terme parroquial de Sant Feliu Sasserra i en una relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, a la que pertanyia. Tot i així, és probable que els seus orígens es remuntin al segle XVIII. | 41.9159200,2.0259500 | 419225 | 4640900 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61315-foto-08212-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61315-foto-08212-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61315-foto-08212-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61316 | La Molina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-molina | XIX | L'edifici presenta diverses ampliacions i reformes, que en la majoria dels casos combinen la totxana i el maó. | La Molina està situada en una zona elevada sobre el torrent de la Molina o de Rocafesa coneguda com el pla de la Molina, a ponent de la riera de Relat. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta rectangular, composat per planta baixa, primer pis i golfes, i parets de càrrega de maçoneria de pedra. El pis de golfes i el cos de la dreta corresponen a una ampliació i estan construïts amb totxana i maó, i s'hi denota una cantonada diferenciada integrada al mur. Té teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta a la part esquerra un cobert construït amb pedra i totxana i teulada a doble vessant que sobresurt perpendicularment. A la part dreta un porxo comunica amb el primer pis de la pallissa de dos nivells, emplaçada en un fort desnivell. La façana presenta dues portes. La de l'esquerra, que correspon al cos original, està emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta amb la inscripció: Joseph Arnaus y Farreras 1816. Al primer pis hi ha quatre obertures, una de les quals és un balcó i a les golfes tres, la central de les quals és una reforma d'una obertura d'arc de mig punt, actualment tapiat. La façana sud-est queda parcialment tapada per diverses estructures de pedra parcialment derruïdes, deixant entreveure, només, un porxo sustentat per pilars de maó. La façana nord-est presenta cinc obertures, dues de petites dimensions a la planta baixa, dues a nivell de primer pis i una a les golfes, totes emmarcades amb maó. A la façana nord-oest s'hi adossa el cobert que sobresurt a l'esquerra de la façana principal a nivell de primer pis, deixant només una petita finestra de petites dimensions a la vista. A uns metres al davant de la façana principal s'hi ubica una estructura de pedra amb teulada de doble vessant derruïda, que delimita l'entrada a l'era situada davant de la masia. | 08212-13 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia de la Molina va ser edificada a principis del XIX per l'hereu del mas Arnaus. Pertanyia a la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. | 41.9300800,1.9837100 | 415741 | 4642513 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61316-foto-08212-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61316-foto-08212-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61316-foto-08212-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||||
| 61317 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt-0 | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | Presenta arrebossat parcialment degradat. Recentment s'han fet reformes a l'interior. | Pujalt està situada en una carena que fa de límit municipal pel sector est entre les valls del riu d'Ases i la de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular amb una ampliació lateral i una en alçada, composat per planta baixa, primer pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita i plana amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal orientada a l'oest queda tancada dins la lliça i presenta una composició pràcticament simètrica de deu obertures. A la planta baixa destaca la porta principal emmarcada amb pedra bisellada flanquejada per una porta a l'esquerra i dues finestres a la banda dreta, una d'elles emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada flanquejat per dues finestres emmarcades amb maó. A les golfes i seguint l'alineació del primer pis s'obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb maó. La façana sud presenta únicament tres obertures disposades irregularment, dues a la planta baixa i una al primer pis, totes elles emmarcades amb maó. La façana est presenta una cisterna al centre de la planta baixa i dues obertures a la seva dreta emmarcades amb maó. A nivell de primer pis hi destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat força erosionats, i una finestra a la dreta emmarcada amb maó. A les golfes sols hi ha una finestra al centre emmarcada amb maó. La façana nord queda dominada per una pallissa adossada amb nivell de teulada inferior a doble vessant, construïda amb pedra i maó. Presenta diverses obertures emmarcades amb maó i unes escales de pedra que condueixen al primer pis. Davant al façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó que tanquen la lliça juntament amb un únic accés construït amb pilars de maó i coronat per una barbacana. | 08212-14 | Extrem est del terme municipal | La masia de Pujalt té uns provats orígens medievals (MASRAMON; 1990). Es troba una referència documental de la masia de Pujalt en el llibre de Consueta de 1618. Tot i així, l'edificació actual no és anterior al segle XVIII. | 41.9257500,2.0306700 | 419629 | 4641987 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61317-foto-08212-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61317-foto-08212-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61317-foto-08212-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61318 | Fontermona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontermona | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 | XVIII-XIX | Presenta esquerdes a les parets, estructures annexes parcialment derruïdes així com els batents de la porta principal trencats. Al voltant es troba ple de bardisses i males herbes denotant el poc ús de la casa. | Fontermona està situada a llevant de la riera de Relat sobre l'extrem sud-oest del serrat del molí de Badia. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum de planta rectangular composat per dos cossos, el més petit, situat a la dreta prové d'una ampliació i deixà una cantonada diferenciada de pedra treballada integrada al mur. Les parets són de maçoneria de pedra en el seu cos antic i de pedra i maó al cos nou. La masia està composta per planta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal orientada al sud-oest, presenta una composició asimètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dues portes, la del cos antic amb brancals i llinda de pedra bisellada i la del cos ampliat emmarcada amb maó. Al primer pis i sobre la porta principal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, a la dreta s'hi ubica una finestra emmarcada amb maó. La façana sud-est presenta tota la planta baixa dominada per corts i estables que queden oberts per pilars de maó. A la primera planta hi ha una finestra al centre emmarcada amb maó. Dues escales de pedra situades a la banda dreta de la façana donen accés al nivell de la façana nord-est salvant el desnivell de terreny en el qual es troba emplaçada la masia. La façana nord-est, totalment recoberta de bardisses, presenta només un pis i quatre obertures: una porta i tres finestres, totes elles emmarcades amb maó. A la part de la dreta de la façana nord-oest en sobresurten dues estructures de pedra d'ús agropecuari fins a nivell de primer pis, deixant visible una porta emmarcada amb maó i fusta i una finestra emmarcada amb maó. A uns metres de la masia en direcció nord-est hi ha un cobert de teulada a doble vessant construït amb totxana. | 08212-15 | Sector central del terme municipal | Es troba una primera referència documental de la masia de Fontermona en el llibre de Consueta de 1618. Tot i que podria tenir uns orígens anteriors, l'edificació actual no és anterior al segle XVIII. | 41.9491300,2.0029100 | 417357 | 4644609 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61318-foto-08212-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61318-foto-08212-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61318-foto-08212-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61319 | Puig Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-lluca | PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XIX | Els murs de càrrega presenten diverses reformes en alguns panys i heterogeneïtat en la conservació de l'arrebossat. | Puig Lluçà està enclavada en un extrem del serrat de Puig Lluçà, en una zona de forts desnivells a llevant de la riera de Relat, a l'altura del pla d'Argilers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta quadrada i diverses construccions annexes d'us agropecuari ubicades davant la façana principal. El volum principal està format per planta baixa i primer pis i té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus grans a les cantonades, que queden diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, queda tancada dins la lliça i presenta sis obertures disposades simètricament. A la planta baixa s'hi obre al centre una portalada amb brancals de pedra i llinda datada el 1866. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb maó i a l'esquerra una porta, també emmarcada amb maó. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a banda i banda té una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud-est presenta tres obertures disposades irregularment que combinen el maó i la fusta en l'emmarcat. A l'esquerra de la façana hi ha la porta que dóna accés a la lliça. La façana nord-est presenta cinc obertures, dues a nivell de planta baixa i tres a nivell de primer pis. Destaquen la finestra petita de la planta baixa i les dues finestres dels extrems del primer pis, emmarcades amb maó. A la part esquerra hi sobresurt una estructura de maó que correspon a la cisterna que recull l'aigua de la teulada. Una petita elevació del terreny permet l'accés a la porta central d'aquesta façana, que es troba a nivell de primer pis. La façana nord-oest presenta únicament dues obertures a nivell de planta baixa. Davant la façana principal hi ha una lliça delimitada als costats per dos murs de pedra i al davant per diverses estructures construïdes amb pedra i totxana d'ús agropecuari, entre les que destaca una gran pallissa amb teulada a doble vessant, davant la qual s'hi ubica l'era. | 08212-16 | Sector central del terme municipal | La masia de Puig Lluçà, també esmentada com Puig Jussà i Puig inferior, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en que apareix Puig Jussà a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. També surt reflectit en un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV en la que apareixen unes peces de terra del mas Puig inferior, corresponents a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. L'edifici actual va ser construït a mitjans del segle XIX tal com es reflecteix amb la data que apareix a la llinda de la porta principal: 1866. | 41.9429500,2.0018800 | 417264 | 4643924 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61319-foto-08212-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61319-foto-08212-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61319-foto-08212-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El significat etimològic de Lluçà, que en aquest cas és una deformació de Jussà, prové de Jus i significa que està per sota. El nom es deu segurament al seu emplaçament. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61320 | Puig Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-sobira | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | XVIII-XX | Masia molt reformada, es conserven pocs elements originals. | Puig Sobirà es troba ubicada en un dels punts més elevats del terme municipal, en un petit turó al nord-oest del nucli de Sant Feliu Sasserra, sobre la carretera B-431. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular composat per diversos cossos i volums adossats. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals i amb el carener partit presentant una de les vessants a nivell inferior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, presenta carreus treballats a les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'una portalada d'arc de mig punt adovellat a la qual s'accedeix a través de cinc graons. Flanquejant la porta hi ha dues finestres, i una porta d'accés a nivell del terra a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra. Al primer pis s'hi obren quatre finestres totes emmarcades amb pedra, la de l'esquerra amb la llinda datada l'any 1834. A les golfes i seguint la vertical de la porta principal hi ha una única finestra. La façana est presenta tres finestres a nivell de planta baixa emmarcades amb pedra bisellada picada de nou i quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord presenta una única finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. La resta de la façana queda tapada fins a nivell de primer pis per un volum adossat de construcció recent que combina la pedra i el maó en la seva construcció. La façana oest presenta sis obertures emmarcades amb pedra disposades irregularment entre les que destaquen una espitllera i una finestra a nivell de planta baixa, dues finestres quadrades en galeria tancada i una finestra amb ampit de pedra original força desgastat. Envoltant la façana principal hi ha una lliça delimitada per un mur de pedra que té un accés principal a la part sud amb barbacana i una porta al costat, ambdues emmarcades amb pedra. La lliça queda tancada a l'est per un cobert de pedra i teulada de doble vessant amb grans obertures que antigament constituïen les corts i els estables i que actualment es troben rehabilitats com a sales de la casa. | 08212-17 | Sector est del terme municipal | La masia de Puig Sobirà, també esmentada com Puig de Munt, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un document del 22 de novembre de 1406 en que apareix Puig Sobirà a la llista de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà fet en motiu de la proclamació d'un sagramental o salvaguarda reial. També surt reflectit en un capbreu del Priorat de Lluçà, al 1434, formant part de la batllia de Relat. A tall d'hipòtesi, sembla força probable que el Jaume de Puig, que apareix com a parroquià de Sant Feliu en una visita pastoral de 1331 fos de Puig Sobirà. També apareix en el fogatge de 1497. | 41.9502200,2.0160800 | 418450 | 4644717 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61320-foto-08212-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61320-foto-08212-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61320-foto-08212-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El significat etimològic del mot Sobirà significa que està situat més amunt que un altre. El nom es deu probablement al seu emplaçament. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61321 | Comes Vertides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-vertides | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987 | XVII-XVIII | L'edifici presenta la façana principal, orientada al sud, i la façana est totalment reformades amb totxana i ciment, d'una reforma realitzada durant els anys seixanta | Les Comes Vertides està situada al vessant est de la carena en la que es troba emplaçat el poble de Sant Feliu Sasserra i la carretera que travessa el terme. Es troba al peu del Bosc de Comes Vertides, en un punt des d'on es divisa la vall del riu Bassí i la Torre d'Oristà. Es tracta d'una masia de grans dimensions composada per un volum central de planta rectangular, una masoveria, i diverses construccions annexes d'us agropecuari que tanquen la lliça. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. El murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb reformes de totxana a les façanes sud i est. Presenta cantonades diferenciades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació de la masia. La façana principal, orientada al sud, presenta grans reformes i només conserva una part original a l'extrem esquerra on es mantenen tres finestres emmarcades amb pedra, dues amb brancals i llinda bisellats i una de les quals amb ampit motllurat. La resta de la façana està totalment reformada i només resulten destacables els brancals de pedra de la porta principal i un carreu a la cantonada de l'extrem dret on hi ha la següents inscripcions: 1704, i 1688 Anton Comas. La façana oest presenta set obertures, sis de les quals emmarcades amb pedra, una a la planta baixa, tres al primer pis destacant la de l'extrem dret emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i tres a les golfes. A l'esquerra de la façana hi sobresurt a nivell de planta baixa una estructura construïda amb pedra i teulada a una vessant que correspon al galliner. La façana nord presenta nou obertures disposades irregularment. A nivell de planta baixa hi ha una porta de nova construcció i tres finestres a mode d'espitllera emmarcades amb pedra. A nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb data de 17+99. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra, una de les quals amb decoració geomètrica a la llinda. La façana est està dominada per una eixida que ha estat reformada i presenta dos contraforts a la planta baixa. A la part dreta i a nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb pedra i ampit motllurat. A uns metres d'aquesta façana s'hi ubiquen el femer i la masoveria, ambdós construïts amb pedra. Al costat de la masoveria hi roman una porta emmarcada amb pedra d'arc rebaixat adovellat i data de 1629 a la clau, que dóna accés a la lliça delimitada per diverses estructures annexes d'us agropecuari, amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, que formen les quadres, les corts i els corrals. | 08212-18 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Comes Vertides, també esmentada com Comes Bartides, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana amb documents de 1300 conservats pel propietari. Va passar a pertànyer al monestir de Santa Maria de l'Estany i tenia terres repartides entre diversos senyors alodials com el Paborde de Palau, l'abat de la Portella i la família Tord, que senyorejaven el castell de la Cirera. En un capbreu del monestir de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra del mas Comes, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir. A tall d'hipòtesi, sembla probable que l'Arnau de Comes, que apareix com a parroquià de Sant Feliu en una visita pastoral de 1331 fos de Comes Vertides, encara que també podria ser de Comes Òlibes. En un document de 1537, Guillem de Pinosa, prior de l'Estany fa carta precària a Joan Flaquer com a propietari útil del mas Comes Vertides i altres masos. Uns anys més tard, al 1553, es troba reflectida al fogatge general com a Pere Blanguer, mas Comes Bartides. | 41.9587400,2.0242200 | 419136 | 4645656 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61321-foto-08212-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61321-foto-08212-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61321-foto-08212-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61322 | Argilers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/argilers | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983 PLADEVALL, A, Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997 | Avui en dia es conserven part de les estructures d'ús agropecuari i alguns dels murs de la masia. Al voltant s'hi ha construït diverses granges porcines i altres explotacions agropecuàries que desvirtuen l'entorn original. | Argilers està situada a la banda de ponent de la riera de Relat, en un turó sobre el pla d'Argilers, prop de la balma dels Carlins i divisant les masies de Bonells i Arnaus. Argilers era una de les masies més antigues del municipi de Sant Feliu Sasserra. Era una masia de grans dimensions amb la façana principal orientada al sud que conserva, actualment, part dels murs d'alguns estances interiors fins a nivell de 2 metres aproximadament i algunes estructures d'ús agropecuari, que encara s'utilitzen, situades a la banda de llevant. Els murs de càrrega eren de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions amb morter i presenta carreus treballats a les cantonades i a les obertures o accessos que encara conserva. A la façana principal hi resta un mur de pedra amb un accés principal que presenta els brancals emmarcats amb pedra i una llinda de fusta. A la seva dreta s'hi annexen unes corts i estables que salven un desnivell del terreny i mostren una teulada d'una sola vessant. A la part interior s'hi poden observar diverses estances a través de la disposició dels murs, els quals, en alguns casos, conserven el nivell de l'estança i en altres sols resten fins a nivell de dos pams del terra. | 08212-19 | Sector central del terme municipal | La masia d'Argilers, també esmentada com Argolès, Argellés i Argelers, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana com a propietat del prior de Lluçà. Ja al 1331, i en una visita pastoral, apareix la figura de Pere d'Argelers com a parroquià de Sant Feliu. La masia torna a sortir reflectida en un capbreu del Priorat de Lluçà, fet el 1434, en la que apareix Argelers formant part de la batllia de Relat, i apareix, també, en els fogatges generals de 1497 i 1553, esmentada com Argolès i dins de la vegueria del Lluçanès en el de 1497 i com a Argellés dins la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu al de 1553. | 41.9454200,1.9968000 | 416846 | 4644203 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61322-foto-08212-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fons orals la masia estava envoltada i delimitada per un mur de pedra que rodejava el turó en el qual està assentada. A l'interior de la masia hi havia una imponent escala de cargol de pedra amb grans graons i mitgera. El pas del temps i el poc condicionament de la masia van fer que s'anés degradant fins al punt d'enderrocar-se. Les runes de la masia es dipositaren en un gran pou a tocar de la masia. Veïns del poble recorden la masia dempeus als anys seixanta. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61323 | Casanova de l'Oblaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-loblaguer | Arxiu de Secretaria del Bisbat de Vic, Arreglo parroquial 1855. Arxiprestat d'Olost Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 | XVIII-XIX | Presenta esquerdes a les façanes, obertures tapiades i/o reformades, mal estat de la teulada i les canaleres així com també murs refets amb materials diferents, especialment a la façana nord. | La Casanova de l'Oblaguer està situada als peus d'un petit turó a llevant del riu d'Ases, proper a les masies de la Comulleda i el Purgatori. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb un cos annexat a la dreta d'inferior nivell de teulada i diverses estructures al voltant de la façana principal, d'ús agropecuari, que tanquen formant una lliça. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra presentant reformes amb maó en alguns sectors. La façana principal, orientada a l'oest, queda tancada al seu davant per diversos estables construïts amb pedra i teulada de doble vessant. Presenta una composició pràcticament simètrica en el volum principal, amb dues obertures per pis. A la planta baixa hi destaca una porta amb brancals de pedra i llinda de fusta. El primer pis hi ha dues finestres amb brancals de pedra, ampit motllurat i llinda de fusta, i a les golfes s'hi troben dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord presenta els murs molt reformats i diverses obertures tapiades. S'hi obren dues finestres, una a nivell de planta baixa i l'altra a nivell de primer pis, ambdues emmarcades amb maó. La façana est presenta diverses obertures disposades irregularment, la majoria d'elles amb brancals de maó, entre les que s'hi troben algunes obertures tapiades. A nivell de planta baixa s'hi obre una petita finestra apaïsada i a nivell de primer pis n'hi ha tres, entre les que destaca la de l'extrem dret amb brancals de pedra , ampit motllurat i llinda de fusta. A les golfes s'hi troben dues finestres emmarcades amb maó. La façana sud queda dominada per un cos annex a nivell de planta baixa construït amb pedra i teulada a una vessant, i pel cos adossat a diferent nivell de teulada el qual presenta una finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha una pallissa construïda amb obra que tanca un extrem de la lliça, ubicada davant de la façana principal. A l'entorn de l'edifici s'hi ubiquen diverses basses que s'utilitzen per l'abeuratge del bestiar. | 08212-20 | Sector sud del terme municipal | Es troba una referència de la Casanova de l'Oblaguer a mitjans del segle XIX, quan apareix en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, l'any 1854. El mateix any, en una llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854 apareix la Casanova de l'Oblaguer i deu anys més tard, trobem una referència a la masia en la descripció del terme parroquial de Sant Feliu Sasserra que passa pel 'coll de Casanova de l'Oblaguer'. Tot i així es pot situar l'origen de la masia entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.9151900,2.0326700 | 419781 | 4640812 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61323-foto-08212-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61323-foto-08212-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61323-foto-08212-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61324 | Casanova dels Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-dels-arnaus | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XIX | L'edifici es troba parcialment derruït, presenta un gran esvoranc a la part dreta de la façana principal i només conserva els murs de càrrega de les façanes sud-est, nord-oest i una part de la sud-oest i de la nord-est. Presenta també arrebossat degradat. | La Casanova dels Arnaus està situada en un punt elevat al sud de la Serra de Bonells i a l'oest de la vall per la que discorre el torrent de coll de Bou i prop del torrent de Rocafesa. Es tracta d'una masia de grans dimensions parcialment derruïda, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals i diverses construccions annexes construïdes amb pedra que tanquen una lliça davant la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, amb pedra treballada a les cantonades i envoltant algunes obertures. De la façana principal, orientada al sud-oest, només se'n conserva la meitat esquerra en la que es pot observar una finestra al primer pis emmarcada amb maó i llinda de pedra i una altra a les golfes emmarcada amb maó. A la planta baixa s'hi conserva un brancal de pedra de la porta principal, actualment inexistent. La façana sud-est conserva dues obertures a nivell de primer pis, la de l'esquerra té llinda de pedra i una estructura que sobresurt i que correspon a la comuna. L'obertura de la dreta és una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra. De la façana nord-est només se'n conserven dos panys de paret als dos extrems, en sobresurt a l'esquerra una estructura construïda amb maó. La façana nord-oest està dominada per un cobert construït amb pedra i teulada a una vessant que arriba al nivell de primer pis i que s'estén fins a uns metres davant de la façana principal. A uns metres de la façana principal s'hi ubiquen diverses estructures de pedra amb petites reformes amb maó i teulada a dues vessants dins de la lliça que queda delimitada en tot el seu perímetre per murs de pedra, que en molts punts superen els dos metres d'alçada. | 08212-21 | Sector oest del terme municipal | La Casanova dels Arnaus apareix documentada a mitjans del segle XIX en una llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, tot i que el seu origen podria ser anterior. Després de la Guerra Civil la masia fou reconstruïda amb temps i materials precaris fet que provocà el deteriorament progressiu de l'edifici. Fonts orals recorden la masia dempeus als anys 60. La Casanova dels Arnaus va acabar de derruir-se fa uns dos anys. Tot i ser masoveria dels Arnaus, pertanyia al terme parroquial de Sant Miquel de Terradelles. | 41.9371500,1.9805300 | 415486 | 4643301 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61324-foto-08212-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61324-foto-08212-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61324-foto-08212-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61325 | Molí dels Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-arnaus | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XIX | Presenta vegetació als murs i diverses reformes realitzades amb maó a diferents parts de l'edifici. | El molí del Arnaus està situat a la banda de ponent de la riera del Relat, a tocar d'aquesta i envoltat per feixes amb murs de pedra. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum central i dues estructures adossades al voltant. Està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades, algunes reformades amb maó. La façana principal està orientada al sud i presenta dues parts diferenciades, a l'esquerra la zona d'accés i habitatge i a la dreta un cobert que sobresurt perpendicularment amb coberta d'una sola vessant i d'alçada fins a nivell de primer pis. Destaca la porta principal emmarcada amb pedra i llinda que conté la inscripció següent: Anton 1801 Arnaus. Sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega construït amb maó. Al primer pis hi ha cinc obertures, tres d'elles emmarcades amb pedra, dos de les quals conserven l'ampit de pedra. A les golfes hi ha una petita finestra emmarcada amb maó i un porxo sota teulat amb baranes de fusta i un pilar de maó. La façana est presenta un pis i golfes degut al desnivell en el qual s'assenta l'edifici. S'hi obren tres obertures, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta d'accés a la que s'arriba a través de quatre graons de pedra. A pocs metres de la façana s'hi ubica un petit cobert de teulada a dues vessants construït amb pedra i maó. Davant d'ell s'hi conserva un petit safareig de pedra. La façana nord també presenta dos pisos degut al desnivell. Es troba totalment recoberta d'heura entre la que s'observen quatre obertures i un sòcol de construït amb pedres de grans dimensions. A uns metres de la façana hom hi pot observar les restes del rec que conduïa l'aigua al molí. La façana oest presenta tres obertures, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. A la planta baixa hi sobresurt perpendicularment un cobert. També s'hi pot observar un mur de pedra a nivell de primer pis que s'allarga a l'esquerra de la façana en direcció nord. | 08212-22 | Sector central del terme municipal | El molí dels Arnaus apareix documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. Tot i així l'edifici actual correspon a principis del segle XIX, tal com recorda la llinda de la porta principal amb la data de 1801, i no és descartable que fos una ampliació amb habitatge, d'un molí anterior. | 41.9364800,1.9970700 | 416857 | 4643210 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61325-foto-08212-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61325-foto-08212-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61325-foto-08212-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61326 | Molí de Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-badia | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sasserra, Llibreta de cobrament per la manutenció de presos i la reparació de torres telegràfiques, secció 2.2.1 Grup de Defensa del Ter, Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002 | XIX | Part de l'edifici està reformat i ampliat amb totxana. Presenta arrebossat degradat i entorn descuidat. | El molí de Badia està situat a la ribera de llevant de la riera de Relat, als peus del serrat del molí de Badia. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions de planta quadrangular assentat en un desnivell del terreny. Està format per planta baixa, primer pis i golfes les quals corresponen a una ampliació construïda amb totxana. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra fins a nivell de primer pis, parcialment arrebossades, i obra a les golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal orientada al sud presenta una porta a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de fusta amb una espitllera a l'esquerra. A la resta de la façana hi ha diverses obertures que combinen maó, fusta i totxana en l'emmarcat. La façana est presenta només tres obertures, la del primer pis emmarcada amb ampit de pedra, brancals de maó i llinda de fusta. Les dues de les golfes són de nova construcció. La façana nord té sols nivell de primer pis i golfes degut al desnivell del terreny. Presenta tres obertures reformades, una de les quals és la porta d'accés que està coronada per una barbacana. A uns metres de la façana hi ha les restes de l'antiga bassa que emmagatzemava aigua pel funcionament del molí i que avui en dia conserva algunes parets de pedra. La façana oest presenta sis obertures disposades irregularment. Sols una petita obertura a nivell de primer pis està emmarcada amb pedra, les altres combinen totxana, fusta i ciment a l'emmarcat. A uns trenta metres al nord-oest de l'edifici hi ha la font del molí de Badia. Per accedir-hi es baixa un primer tram de pronunciat desnivell amb uns improvisats graons de pedra. Està situada prop d'un gorg que forma la riera de Relat i formada per una estructura construïda amb obra amb un sobreeixidor i un brollador a la part inferior. | 08212-23 | Sector nord del terme municipal | El molí de Badia apareix documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta de cobrament per la manutenció de presos i la reparació de torres telegràfiques de 1854. Tot i així és probable que tingui uns orígens anteriors. | 41.9521800,2.0023300 | 417313 | 4644948 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61326-foto-08212-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61326-foto-08212-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61326-foto-08212-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis del Grup de Defensa del Ter realitzades entre el febrer i abril de 2002, la font del Molí de Badia presenta un índex de nitrats de 0,3 mg/l, essent una de les fonts menys contaminades del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61327 | Molí de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vallgatina | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | XVIII | L'edifici es va ampliar diverses ocasions, essent l'última als anys 30. Tot i portar uns 30 anys deshabitada i 150 sense funcionar com a molí i, gràcies a l'esforç dels propietaris, es conserva bona part de l'estructura i els elements immobles que constituïen el funcionament del molí. | El molí de Vallgatina es troba situat en una zona boscosa i a la ribera dreta de la riera del Relat, prop del naixement d'aquesta en l'encreuament dels recs de la Costa i de la Cogullada. Es tracta d'un edifici de petites dimensions format per un volum principal de planta rectangular, adossat perpendicularment als murs de pedra que delimiten la bassa del molí. El volum principal està format de planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i presenten carreus treballats en algun panys de paret, a les cantonades i emmarcant les obertures. En alguns panys de paret hi queda arrebossat, encara que força malmès. La façana principal, orientada al nord-est i a la riera, presenta dimensions força estretes i una obertura a cada pis, totes emmarcades amb pedra. A la planta baixa s'hi obre una porta d'arc deprimit convex amb curvatura doble amb brancals i llinda bisellats. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra i llinda datada al segle XVIII. A la dreta de l'edifici s'hi annexa, sense cap marca que indiqui discontinuïtat, un mur de pedra que correspon a la bassa del molí. La façana sud-est presenta sis obertures disposades irregularment en un mur de càrrega en el que es poden apreciar fins a tres ampliacions. En la part més antiga hi ha, a nivell de planta baixa, una espitllera emmarcada amb pedra bisellada, just a sobre del carcabà, per on sortia l'aigua utilitzada pel funcionament del molí, en una volta de canó adovellada que actualment queda a un nivell inferior a la casa. A l'esquerra d'aquesta part original, i al centre de la façana hi sobresurt una estructura construïda amb pedra i teulat a una vessant que correspon al forn. A la resta de la façana s'hi obren dues portes i tres finestres que combinen pedra, maó i fusta en l'emmarcat. La façana sud-oest queda a pocs metres del bosc i no presenta cap obertura. La façana nord-oest presenta només un pis ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell. Només presenta tres obertures, una porta a l'extrem esquerra, una finestra al centre i una altra a l'extrem dret. La façana presenta diversos forats que corresponien a les bigues de les estructures de la cort de porcs i la pallissa que s'adossaven a l'edifici. Actualment d'aquestes estructures només en resten murs de pedra de poca alçada i la coberta de maó amb volta de canó de l'extrem sud de la bassa. De la bassa, que s'adossa perpendicularment a aquesta façana en queda l'estructura circular per on entrava l'aigua al molí i els dos murs de pedra que la delimitaven, l'inferior dels quals està mes ben conservat i presenta una altura superior als tres metres. | 08212-24 | Extrem nord-oest del terme municipal | El molí de Vallgatina apareix documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. Tot i així l'edificació actual és una reforma del segle XVIII sobre un molí anterior, ja que segons consta documentat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'any 1753 Josep Vallgatina va obtenir la concessió hidràulica pel molí de Vallgatina. | 41.9669300,1.9965100 | 416850 | 4646591 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61327-foto-08212-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61327-foto-08212-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61327-foto-08212-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres davant de la casa, i a l'altre cantó de la riera, s'hi ubica l'horta, que consisteix en un mur de pedra de poca alçada que delimita un terreny que és recorregut per una canalització que permetia regar directament amb aigua del riu. En aquesta horta hi ha una barraca de pastor, construïda amb pedra i teulada a una vessant aprofitant un petita balma.A un centenar de metres del molí seguint el curs de la riera es troba la font del molí de Vallgatina. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61328 | Molí de la Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-traveria | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974 PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | XVIII | Es troba enclotat a un metre del terra a causa de la superposició de terra provinent de les crescudes de la riera Gavarresa. Presenta zones parcialment arrebossades, la teulada derruïda i vegetació als murs i a l'interior de l'edifici. | El molí de la Traveria es troba enclotat al mig d'un camp prop d'un meandre que forma la riera de la Gavarresa envoltat pels cingles de la Traveria i el de les Nou Hores. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum central de planta rectangular composat per planta baixa, primer pis i golfes, i un cos adossat perpendicularment a l'extrem esquerre de la façana principal conferint a l'edifici una estructura en forma d'L. El volum principal està construït amb maçoneria de pedra i tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, avui en dia no conservada. La part superior corresponent a les golfes així com també el cos situat a la façana nord són fruit d'una ampliació posterior i presenten cantonades diferenciades integrades als murs. Les obertures que corresponen a l'ampliació estan emmarcades amb maó i fusta. La façana principal, orientada a l'est, està dominada per un portal amb brancals de pedra picada i llinda de pedra bisellada datada i amb inscripció. Sobre la porta destaca una finestra amb brancals i llinda bisellats i ampit motllurat, que correspon a l'estança principal del primer pis conservant en el seu interior els festejadors de pedra treballada. A la resta de la façana principal hi trobem diverses obertures que combinen maó, pedra i fusta en l'emmarcat. A la part esquerra de la façana principal hi ha adossat un volum construït amb maçoneria de pedra que presenta dues obertures, una porta a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de fusta , i una finestra al primer pis emmarcada amb maó. La resta de façanes presenten poques obertures: a la façana sud hi ha una finestra de petites dimensions i a la façana oest n'hi ha tres que combinen maó i fusta en el seu emmarcat. A les façanes oest i sud es troben restes d'estructures de pedra que podrien correspondre a elements funcionals del molí. També s'hi troba un pou circular de pedra reformat amb una estructura d'obra arrebossada. | 08212-25 | Extrem sud-est del terme municipal | El molí de la Traveria consta documentat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'any 1753 quan Fèlix Traveria va obtenir la concessió hidràulica pel molí de la Traveria. Torna a aparèixer documentat a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. El mateix any apareix en una relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'edificació actual data de la primera meitat del segle XVIII tal com es recorda a la llinda de la porta principal. | 41.9074100,2.0417900 | 420528 | 4639940 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61328-foto-08212-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llinda a la porta principal amb la inscripció i data següent:17 + 3 XJoseph Travaria | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61329 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVII-XIX | La masia presenta reformes amb maó als murs i a les obertures. Es conserva adossat part de la torre del castell de la Cirera. | La Cirera està ubicada sobre un petit turó dominant la vall del riu d'Ases, prop del que havia estat l'església de Sant Julià de la Cirera i annexada a les restes de l'antic castell de Sa Cirera. El mas és de petites dimensions, de planta rectangular compost pper lanta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades, una de les quals queda integrada al mur denotant una ampliació posterior. La façana principal orientada al sud-oest està vertebrada a través d'un imponent portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres, la de l'esquerra emmarcada amb maó i la de la dreta emmarcada amb pedra. Al primer pis i sobre el portal s'obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra hi ha un balcó de nova construcció. La façana sud-est presenta dues obertures a nivell de primer pis, la de la dreta emmarcada amb pedra. Al a dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta amb brancals de pedra i llinda de fusta, actualment tapiada. La façana nord-est presenta sis obertures disposades irregularment que combinen pedra i maó en el seu emmarcat, tres d'aquestes obertures són espitlleres que remarquen el caràcter robust i defensiu del conjunt. A la part dreta de la façana hi sobresurt una cisterna construïda amb maó i una estructura d'ús agropecuari construïda amb pedra la qual té l'accés pel lateral dret. La façana nord-oest presenta una porta, una finestra i la comuna. En la part dreta d'aquesta façana s'hi ubiquen les restes de la torre circular que formava part del Castell de Sa Cirera. A la zona de ponent del conjunt s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó i teulada de doble vessant, alguna de les quals en mal estat de conservació. | 08212-26 | Sector sud del terme municipal | L'estructura del mas actual no és anterior al segle XV. És un mas simple que possiblement es bastí després de la decadència del castell de Sa Cirera, iniciada després de la revolta remença. Presenta una part reformada al segle XIX. | 41.9246100,2.0202500 | 418763 | 4641870 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61329-foto-08212-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61329-foto-08212-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61329-foto-08212-26-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61330 | Goigs de Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-almato | XX | Es tracta dels Goigs en honor de Sant Pere Amató, màrtir al Tonquín (1861). La música dels Goigs va ser composada per Mn. Valentí Miserachs i la lletra va ser escrita per Lluís Badia i Torras. La primera edició va sortir el setembre de 1991, uns tres anys després de la canonització del Sant per Joan Pau II. Els Goigs estan emmarats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior es mostra un retrat del Sant, i per sota una línia divisora els Goigs narren la vida de Sant Pere Almató des de ben petit fins que morí a Tonquín, passant per les seves estades a Oristà, Vic i Manila. A la part inferior hi ha la seva partitura. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum històric de la vida del Sant la descripció de la seva família. Aquest material va ser recopilat per Mn. Lluís Freixa, Rector de Sant Feliu Sasserra. | 08212-27 | Nucli urbà | 41.9439400,2.0230600 | 419021 | 4644013 | 1991 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61330-foto-08212-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Valentí Miserachs (música) i Lluís Badia i Torras (lletra) | Les campanes de l'església toquen la tornada dels Goigs de Sant Pere Almató cada dia a les 12h del migdia. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61331 | Cal Monget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monget | Arxiu Municipal de Sant Feliu Sassera, Llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854, secció 2.2.1 | XVIII-XIX | Els murs de càrrega de la masia presenten un estat deficient amb esquerdes i vegetació en algunes façanes. | Cal Monget està situada a pocs metres de la carretera B-431, a l'altre cantó del carrer de la Mongia, al sud de l'enclavament de les Comes Òlibes, pertanyent a Oristà, i del nucli de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta rectangular constituït en dos cossos, amb planta baixa i un pis i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, que en algun cas han quedat integrades al mur. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat adovellat que té a cada banda una finestra emmarcada amb pedra. Al primer pis, i sobre les tres obertures de la planta baixa s'obren tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A nivell de sòcol, el mur de càrrega presenta un eixamplament a mode de contrafort. La façana nord presenta a nivell de planta baixa una cisterna construïda amb pedra i teulada a doble vessant. A la resta de la façana s'hi obren dues obertures, una a cada pis, conservant la del primer pis un desaigua de pedra sota l'ampit. La façana oest presenta dues finestres al primer pis emmarcades amb pedra i una estructura d'ús agropecuari construïda amb pedra i teulada a una vessant que sobresurt perpendicularment del centre de la façana a nivell de planta baixa. La façana sud queda parcialment tapada per un cobert de construcció recent adossat a la masia. Es poden entreveure tres obertures, una a la planta baixa, una altra al primer pis i una tercera sota teulada, totes emmarcades amb pedra. | 08212-28 | Sector est del terme municipal | Cal Monget apareix documentada a mitjans del segle XIX en la llibreta per cobrar lo reparto de 'parapleitos' de tots los homes de edat de 57 anys a 60 en lo any 1854. Probablement, però, els orígens són anteriors. | 41.9345300,2.0185500 | 418635 | 4642973 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61331-foto-08212-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61331-foto-08212-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61331-foto-08212-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61332 | Cal Boixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixeres | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003 IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981 | XVII-XX | L'arrebossat, la teulada i els sostres del primer pis van ser reformats a principis dels anys 90. També s'ha reformat el graner. | Cal Boixeres està situada al sector oest del nucli urbà integrada al carrer Raval i a peu de la carretera B-431. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossats, i estan delimitats per cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A cada banda del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, la de l'esquerra presenta la data de 1618 a la llinda i la de la dreta un motiu geomètric, actualment molt malmès. Al primer pis i seguint la distribució simètrica de la planta baixa trobem tres finestres emmarcades amb pedra en les quals es poden observar les següents inscripcions: 'salvador' (finestra esquerra); 1(?)64 (finestra del mig); 'plan(?)sogas' (finestra dreta). A les golfes es repeteix la simetria amb tres finestres de menors dimensions, emmarcades amb pedra que conserven l'ampit motllurat força erosionat.. La façana oest presenta cinc obertures disposades irregularment, dues de les quals estan emmarcades amb pedra. La façana nord, que dóna a la carretera, està dominada per una construcció annexa de teulada a una vessant que antigament constituïa el graner. A causa del desnivell del terreny en el qual està assentada la masia, l'accés des d'aquesta façana es troba a nivell de primer pis i es fa a través d'una única obertura emmarcada amb pedra. A uns 15 metres a l'oest de la masia hi ha ubicat un pou, de forma troncocònica, construït amb maçoneria de pedra i arrebossat. Es troba coronat per una petita creu de ferro. Presenta una petita obertura des de la qual s'obtenia l'aigua que abastava la masia. El pou està adossat a una estructura de pedra, rehabilitada recentment com a cobert. | 08212-29 | Sector oest del nucli urbà | Cal Boixeres apareix documentada en el fogatge general de 1553, com a Boxeres, dins la vegueria del Lluçanès i a la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. També apareix al 1681, en un document que consisteix en un inventari de béns del paraire Antoni Boixeres. També va ser coneguda com a cal Notari. Feia la funció de masia i es trobava separada del nucli urbà. | 41.9453100,2.0192500 | 418707 | 4644169 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61332-foto-08212-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61332-foto-08212-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61332-foto-08212-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals a la dovella central de la porta principal hi havia gravat un símbol notarial que consistia en una ploma i un tinter. Aquest símbol feia referència a l'ofici que tingué un dels seus propietaris. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61333 | Cal Prim i cal Batzó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prim-i-cal-batzo | XVIII-XIX | Cal Prim conserva la majoria d'obertures i la teulada original, i cal Batzó ha estat reformada recentment. | Cal Prim i cal Batzó estan situats al nord del nucli de Sant Feliu Sasserra, en un contrafort del serrat de Gurrians des del que es domina gran part del terme d'Oristà. Es tracta de dues cases adossades orientades al sud-est, de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria amb carreus grans treballats envoltant les obertures, les cantonades i alguns panys de paret de cal Prim. La façana principal de cal Prim presenta tres úniques obertures ubicades en una mateixa vertical a la part esquerra de la façana. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre aquesta trobem una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellats i ampit de maó. A les golfes una única finestra emmarcada amb pedra sota la qual es conserva una part del ràfec de la teulada antiga, denotant una ampliació en alçada. La façana sud-oest presenta una única obertura a nivell de primer pis emmarcada amb pedra treballada. A La façana nord-oest hi ha un terrat de pedra que sobresurt a nivell de primer pis amb una porta emmarcada amb pedra a la planta baixa. A la resta de la façana hi ha tres finestres, dues a nivell de primer pis i una a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. Cal Batzó està composat per dues parts diferenciades, una molt reformada i arrebossada, i la més antiga construïda amb pedra, que es troba adossada a cal Prim. Té a la façana principal una obertura per pis, totes tres emmarcades amb pedra. A la part posterior presenta un terrat d'obra i dues obertures emmarcades amb pedra, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. A uns metres davant la façana de cal Batzó hi ha un petit pou circular construït amb pedra. | 08212-30 | Sector est del terme municipal | Antigament aquestes dues cases conformaven un carrer juntament amb cal Groc, cal Menut i cal Campàs. La tipologia de carrer o agrupació de cases separat del nucli urbà però relativament a prop, es repeteix al poble de Sant Feliu Sasserra, com al carrer de la Mongia o al carrer del Gafarró, en terme municipal d'Oristà. | 41.9492800,2.0218400 | 418926 | 4644608 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61333-foto-08212-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61333-foto-08212-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61333-foto-08212-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||||
| 61334 | Torre Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vilaclara | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XIX | La façana nord presenta erosió progressiva de l'arrebossat i força humitat. | La torre Vilaclara està ubicada a la part central del carrer Vilaclara, al capdamunt d'un passeig envoltat de castanyers que els hi servia d'accés. És un gran casal de planta rectangular format per planta baixa i tres pisos amb teulada a quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, presenta una composició simètrica d'eix vertical, quedant els diferents pisos delimitats per una imposta. A la planta baixa s'hi obren tres finestres centrals flanquejades per dues finestres més. A les finestres centrals, i entre les mènsules de pedra que sostenen el balcó del primer pis, hi ha una placa de marbre amb el nom del promotor: Rafael Vilaclara Gibert, i la data de la construcció, 1895. Al primer pis hi ha tres balcons, estructura que també es repeteix al segon pis essent el central geminat. Al tercer pis s'hi obren deu finestres petites en galeria, i sobre aquestes, diverses mènsules de pedra sostenen el ràfec de la coberta fet de maó i cabirons de fusta. A la part posterior s'hi adossa una torre amb un pis més d'alçada i està formada per tres finestres en galeria a cada un dels quatre costats. La façana nord perd la simetria i conserva sols la imposta que separa el tercer pis. Annexat a l'est de la torre s'hi ubica una casa més antiga, d'un nivell inferior, arrebossada i amb totes les obertures emmarcades amb pedra, entre les que destaca la porta principal, emmarcada amb pedra, amb la inscripció a la llinda Hyacinto 1695 Serra. A nivell de primer pis s'hi troba un balcó amb brancals i llinda motllurats on s'hi pot llegir la següent inscripció: Joan Vilaclara y Serra. | 08212-31 | Sector oest del nucli urbà | El promotor de la torre Vilaclara fou Rafael Vilaclara Gibert. Es tracta d'un cavaller del mas Vilaclara que va passar a residir a Barcelona, va fer fortuna, renuncià al dot familiar i va començar la construcció d'aquest edifici, a la vegada que comprava diferents peces de terra al municipi de Sant Feliu. L'interior de la torre, unes grans habitacions recorden l'ambient del segle passat: carruatges, mobiliari, eines del camp, etc. Avui pràcticament no s'hi viu ja que els propietaris habiten, en règim de segona residència, a la casa que hi ha al costat, més petita i acollidora. | 41.9455000,2.0204300 | 418805 | 4644189 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61334-foto-08212-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61334-foto-08212-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61334-foto-08212-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El passeig de castanyers que els senyors Vilaclara tenen davant la torre Vilaclara, i que en fa ús de pas la gent del poble, es tanca un dia a l'any per tal de conservar el caràcter privat que té. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61335 | Carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-balmes | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVII-XIX | Presenta una variació de cases reformades i elements estructurals i arquitectònics originals, alguns dels quals força erosionats. | El carrer Balmes és un dels més antics del poble, és estret i molt típic de Sant Feliu Sasserra. El carrer s'inicia al camí de la Torre i desemboca a la part sud de la plaça Major. Discorre al llarg d'uns 100 metres aproximadament i té una orientació d'est a oest. Compta amb diverses cases a banda i banda del carrer que combinen planta baixa amb un i dos pisos i teulades tant a una com a dues vessants i aigües a les façanes principals. Estan construïdes amb maçoneria de pedra i amb carreus més o menys regulars diferenciant les cantonades. Tot i que algunes de les cases han estat reformades, rehabilitades o reconstruïdes, moltes conserven elements originals a les seves façanes. Cal destacar les següents cases: - Ca la Paula: fa cantonada amb la plaça Major i hi destaca una finestra geminada d'arc lobulat a nivell de primer pis emmarcada amb pedra, els lòbuls de la qual han estat tapiats amb maó. A la línia d'imposta conserva la decoració de 6 motius geomètrics. - Ca la Tieta: casa reformada que té una data picada de nou (1641) a la llinda de la porta, i situa els seus orígens al segle XVII. També conserva una finestra motllurada emmarcada amb pedra al primer pis. - Cal Ros: conserva l'eixida amb una porta emmarcada amb pedra i coronament motllurat en forma d'entaulament. - Cal Fornells: fa cantonada amb la plaça Torres i Bages. Conserva dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada. Destaca una finestra geminada d'arc lobulat a nivell de primer pis. Els lòbuls d'aquesta es troben tapiats amb ciment. Conserva la imposta decorada amb quatre motius geomètrics. A la banda de la plaça destaca una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra i on s'hi troba la data de 1802 a la clau d'arc; una finestra a nivell de primer pis amb ampit motllurat, brancals bisellats i llinda amb doble motiu triangular i decoracions de cavitats ovals a l'interior d'un arc. També s'intueix una finestra, actualment tapiada, d'arc conopial. - Cal Feliu: casa reformada que conserva algunes finestres originals emmarcades amb pedra treballada. Destaquen dues finestres a la part posterior, una d'arc conopial emmarcada amb pedra, i l'altra de menors dimensions d'arc deprimit convex també emmarcada amb pedra. - Cal Serra Goday: veure fitxa particular - Cal Sant Pare: fa cantonada amb el carrer mossèn Cinto Verdaguer. Destaca la porta situada a la cantonada, amb brancals i llinda de pedra treballada que conté una inscripció, actualment il·legible per l'erosió de la pedra. A la banda del carrer Balmes es conserven tres finestres a nivell de primer pis amb ampits motllurats força desgastats, brancals i llinda de pedra treballada. - Nº 8: presenta una porta d'arc rebaixat i diverses obertures al primer i segon pis, totes elles emmarcades amb pedra. | 08212-32 | Sector sud-est del nucli urbà | El disseny urbanístic del poble de Sant Feliu Sasserra, i per tant del carrer Balmes, respon a la tipologia urbanística medieval de carrers estrets i places de petites dimensions. Al segle XV Sant Feliu esdevingué un dels caps de la Sotsvegueria del Lluçanès i començà el gran desenvolupament del poble. Aquest fou cremat durant la guerra de successió del 1714 per les tropes filipistes tot i que els seus carrers conservaren el seu disseny i moltes de les seves cases. Al carrer Balmes s'hi denoten reformes a algunes de les cases degut a aquest fet. Un dels exemples és Ca la Paula. | 41.9442800,2.0232500 | 419037 | 4644051 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61335-foto-08212-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61335-foto-08212-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61335-foto-08212-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61336 | Carrer Arquebisbe Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-arquebisbe-badia | XVII-XIX | Diverses de les cases que conformen el carrer han estat reformades, tot i així la majoria conserven l'estructura i diversos elements arquitectònics originals. A cal Not la majoria de llindes s'han refet conservant la decoració amb els motius originals. | El carrer Arquebisbe Badia està situat a tocar de l'església de Sant Feliu, en el nucli medieval del poble. Constituïa un dels principals accessos ja que hi transcorria l'antic camí ral de França que passava per la plaça de l'església. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb un pendent pronunciat ja que en els poc més de cinquanta metres de recorregut supera un desnivell d'uns deu metres. Les cases estan situades a banda i banda del carrer, la majoria tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i conserven elements originals de pedra, com ampits, brancals i llindes, que en alguns casos són datades. Les cases són d'estructura i alçada heterogènia, tot i que totes tenen coberta de doble vessant amb aigües a la façana principal. Destaca a la part superior del carrer cal Puig, que conserva un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres al primer pis d'estil gòtic, amb decoració floral a l'imposta, i cal Not, que fa cantonada amb la plaça de l'església, i que conserva diverses finestres emmarcades amb pedra entre les que destaquen les decorades amb motius geomètrics i florals. A la part inferior del carrer hi han dos llindes datades, una al 1673 i l'altre al 1702, ubicada a cal Barraquer. | 08212-33 | Sector sud del nucli urbà | El disseny urbanístic del poble de Sant Feliu Sasserra, i per tant del carrer Arquebisbe Badia, respon a la tipologia urbanística medieval de carrers estrets i places de petites dimensions. Al segle XV Sant Feliu esdevingué un dels caps de la Sotsvegueria del Lluçanès i començà el gran desenvolupament del poble. Aquest fou cremat durant la guerra de successió del 1714 per les tropes filipistes tot i que els seus carrers conservaren el seu disseny i moltes de les seves cases. Al carrer Arquebisbe Badia s'hi denoten reformes a algunes de les cases degut a aquest fet. | 41.9435600,2.0228800 | 419005 | 4643971 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61336-foto-08212-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61336-foto-08212-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61336-foto-08212-33-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||||
| 61337 | Carrer Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-almato | XIV-XIX | Algunes de les cases que conformen el carrer han estat reformades o reconstruïdes, tot i així es conserven diversos elements originals. | El carrer Sant Pere Almató s'inicia a la plaça Major del municipi i avança en direcció nord fins a enllaçar amb el carrer de la Bassa. Està format per cases de cronologia variada que van des del segle XIV al XIX, les quals han sofert diverses modificacions, reformes i rehabilitacions al llarg dels anys. Destaquen les següents cases: Nº 3 (Restaurant), amb portal d'arc de mig punt i brancals de pedra. Nº 7. Cal Casas, amb portal d'arc rebaixat amb brancals de pedra. Balcons del primer pis emmarcats amb pedra treballada. Nº8. Cal Eures, veure fitxa particular. Nº9. Cal Serra, veure fitxa particular. Nº15. Casa Almató, veure fitxa particular. Nº17. Cal Roca, presenta finestres amb ampit i emmarcades amb pedra treballada. En una de les llindes es conserva un 6 gravat. Nº19, amb finestres emmarcades amb pedra treballada Nº20, amb ampits rodons de pedra. Nº 24, amb obertures emmarcades amb pedra treballada i cantonades diferenciades. Nº 27. Cal Capellà, amb portal, finestres i balcó emmarcats amb pedra treballada. La llinda de la porta principal presenta la següent data: 16 IHS S8. Nº 29. Ca la Calamanda, presenta obertures emmarcades amb pedra treballada i decoració a la llinda de la porta principal que consisteix amb dos motius geomètrics de cresteria i dos motius florals a l'interior. Nº31. Ca l'Aro, destaquen dues finestres simètriques emmarcades amb pedra que comparteixen brancal interior i únic ampit motllurat de pedra. Nº32, presenta els brancals de les obertures emmarcades amb pedra. A l'altura de la casa Almató surt en direcció de ponent el carrer Pas nou. Uns metres més endavant conflueix a la banda de llevant amb el carrer Santa Magdalena i al capdamunt del carrer marxa a la banda de ponent el carrer Vilaclara pel qual s'hi accedeix a través d'una volta de canó. | 08212-34 | Sector central del nucli urbà | És un carrer estret que té una orientació de sud a nord-oest i que es va formar a banda i banda del camí ral anomenat camí de França que discorria per l'interior del municipi. | 41.9452100,2.0221500 | 418947 | 4644155 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61337-foto-08212-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61337-foto-08212-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61337-foto-08212-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom del carrer prové del nom del Beat Amató i de la casa situada al mateix carrer. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61338 | Ca l'Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnaus | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta arrebossat degradat en algunes parts dels murs. | Ca l'Arnaus està situada prop del nucli antic de Sant Feliu Sasserra fent cantonada amb els carrers Catalunya i Santiago Russinyol i a escassos metres de la plaça de Baix i la plaça Torres i Bages. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un cos central de planta baixa i dos pisos, i un cos adossat a la dreta d'un pis d'alçada. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossades. La teulada, que presenta un ràfec de fusta d'una volada considerable, és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al nord, presenta una composició pràcticament simètrica. A la planta baixa s'hi obre una portalada d'arc rebaixat amb brancals i llinda motllurats, i la data inscrita de 1800. A banda i banda de la porta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis es repeteix la composició en tres obertures, que en aquest cas són tres balcons emmarcats amb brancals i llinda motllurats. La llinda del balcó central presenta una inscripció amb les lletres ABCD emmarcades en una filigrana geomètrica. Al segon pis també hi ha tres obertures emmarcades amb brancals i llinda motllurats, la central correspon a un balcó i les dues restants a dues finestres. Només trenca la simetria un petit nínxol de pedra amb la imatge de Sant Anton amb un nen, que es troba situat al primer pis, a la banda esquerra del balcó central. A la dreta de la façana hi ha adossat un altre cos d'alçada inferior, força reformat. Té dues grans obertures, una porta a la planta baixa i una finestra al primer pis entre les quals hi queda inserit a la paret un carreu treballat amb la inscripció de 1779 acompanyat d'una ferradura i una creu. La façana oest, que dóna al carrer Santiago Russinyol, correspon al cos adossat. Presenta diverses obertures i té el tram inferior de la paret construït amb maçoneria de pedres grans lligades amb morter. La façana sud dóna a un pati interior i presenta diverses obertures, entre les quals algunes arcades i una terrassa. | 08212-35 | Sector sud del nucli urbà | El portal d'entrada, segons la llinda, data la casa a l'any 1800. Fou construïda per l'hereu del mas Arnaus (un dels masos més importants de Sant Feliu Sasserra) amb la intenció d'establir-hi la seva residència i posar un masover al mas. A part de la vivenda, la casa també s'utilitzava com a centre d'emmagatzematge dels fruits que es collien a la finca, especialment vi i oli. S'hi havia produït oli i per aquest motiu al soterrani hi ha tot un seguit de canalitzacions. Era costum que per la festa major del poble família obsequiés amb una peça de caça a cada convidat. | 41.9437500,2.0225500 | 418978 | 4643993 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61338-foto-08212-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61338-foto-08212-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61338-foto-08212-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana principal es troba una petita capelleta dedicada a Sant Anton, nom de l'hereu dels Arnaus que va fer construir la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61339 | Casa Serra Goday | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serra-goday | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII-XIX | Restaurada durant l'últim terç del segle XX, la casa presenta petites reformes amb maó. La majoria dels elements originals presenten desgast per erosió i alguns altres s'han substituït per elements de nova construcció que segueixen l'estil original. | La casa Serra Goday, també coneguda com cal Vicari, està situada dins del nucli medieval de Sant Feliu Sasserra, adossada al nord de l'església de Sant Feliu i amb façanes als carrers Balmes i Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça Torres i Bages. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per dos cossos diferenciats. El cos principal, i més gran, està composat per planta baixa i dos pisos, i coberta a doble vessant amb aigües a la façana principal. El cos secundari, probablement annexat posteriorment, només té façana al carrer Balmes i presenta una estructura de planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant perpendicular a la del cos principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus petits lligats amb morter i presenten carreus més grans i regulars a les cantonades i envoltant les obertures. La façana principal, orientada a l'est hi ha un petit pati davant del carrer Mossèn Cinto Verdaguer, està dominada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat sobre el que s'obren dues finestres, una a cada pis i que, com la majoria de les obertures de l'edifici estan emmarcades amb brancals i llinda bisellats i ampit motllurat. A l'esquerra de la porta hi sobresurt una cisterna de planta circular que arriba fins l'altura del primer pis on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerra hi ha encara dues finestres més, ambdues d'estil gòtic. La de la planta baixa està decorada amb un arc conopial i la del primer pis és geminada d'arc lobulat, amb motius florals a l'imposta i al capitell que corona una esvelta columna. A la part dreta de la façana, que presenta una alçada lleugerament superior, s'hi obren tres finestres col·locades en una mateixa línia vertical. Les tres estan emmarcades amb pedra i en destaca la central que correspon al primer pis que té un ampit motllurat que és compartit amb una finestra de la façana nord. En aquesta façana nord, que dóna al carrer Balmes, s'hi observen els dos cossos clarament diferenciats. El de l'esquerra presenta dues obertures, una al segon pis i la ja mencionada al primer pis que comparteix ampit motllurat amb una finestra de la façana principal. El cos de la dreta presenta un pis menys i tres obertures, totes emmarcades amb brancals i llinda bisellats i ampit motllurat. Degut a les edificacions annexes, la façana oest, que dóna a la plaça Torres i Bages, és de reduïdes dimensions i presenta una porta emmarcada amb brancals i llinda motllurats, diverses obertures emmarcades amb pedra i un porxo sustentat per tres robustes columnes de pedra. Finalment, la façana sud queda en diverses parts adossada a la capella del Santíssim, que forma part de l'església de Sant Feliu, i en altres a pocs pams de distància. | 08212-36 | Sector sud-est del nucli urbà | La casa Serra Goday es va utilitzar durant una bona part del segle XX com un conjunt de dependències parroquials entre les que hi havia una part dedicada a l'estudi. L'origen de la casa és medieval tot i que l'edificació actual correspon a reformes i ampliacions fetes durant els segles XVII, XVIII i XIX. Cal Serra Goday va ser comprada per Rafael Vilaclara per tal de poder introduir els contraforts de la capella del Santíssim a la façana sud de la casa. Segons fonts orals, la casa era coneguda com can Vall i tenia una masoveria que es troba al final del carrer Balmes anomenada l'Era d'en Vall, topònim que segueix vigent. | 41.9441900,2.0231100 | 419025 | 4644041 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61339-foto-08212-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61339-foto-08212-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61339-foto-08212-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana sud s'hi insereixen diversos contraforts procedents del reforç de la capella del Santíssim, construïda el 1881, ja que per falta d'espai els van fer introduir a dins la casa. | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61340 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-6 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta degradació en l'arrebossat dels murs i estat de deixadesa denotat per l'estat de conservació de les finestres i les portes. | Cal Serra és una casa de petites dimensions en façana que correspon a la tipologia de casa urbana. Es troba situada a la banda de ponent del carrer sant Pere Almató. Està construïda amb murs de pedra treballada i coberta de doble vessant amb aigües a la façana principal, orientada a l'est. Està constituïda per planta baixa i dos pisos presentant una composició simètrica. La planta baixa hi ha tres obertures. L'entrada principal situada al centre dóna accés als baixos de la casa, és d'arc rebaixat i està emmarcada amb pedra treballada. Té una inscripció emmarcada dins una figura oval a la clau de la volta. Els brancals presenten desgast a 50 centímetres del terra i unes roderes marcades a la part baixa per facilitar l'entrada dels carros. A la banda esquerra hi ha una porta que condueix als pisos, i a la banda dreta s'hi obre una finestra, ambdues emmarcades amb pedra. Al primer pis hi trobem tres balcons disposats simètricament. Són interessants les decoracions que els envolten, que consisteixen amb dues columnes coronades amb capitells corintis que sostenen la llinda. El balcó central és el més treballat, presenta rostres humans i escuts en relleu força malmesos. El segon pis segueix l'estructura simètrica de tot l'edifici. S'hi obren tres balcons de dimensions menors i emmarcats amb pedra treballada. La teulada, no reformada, presenta un petit ràfec sostingut per mènsules de pedra. | 08212-37 | Sector central del nucli urbà | Aquest edifici fou construït a les darreries del segle XIX per Josep Serrajòrdia, cavaler de la finca de Serrajòrdia de Sant Feliu Sasserra, que volgué que el conjunt no fos exclusivament un habitatge i per aquest motiu a la part de darrera hi feu construir un mirador amb forma de campanar, un bosquet i una bassa. | 41.9449100,2.0221900 | 418950 | 4644122 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61340-foto-08212-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61340-foto-08212-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61340-foto-08212-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61341 | Casa Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-almato | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVIII | Tota la façana està arrebossada i pintada de color cru salmó. | La casa Almató, també coneguda com cal Metge, està ubicada a la cantonada entre el carrer Sant Pere Almató i la plaça del Pas Nou. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions construïda amb murs de càrrega que combinen la pedra i el maó. La façana que dóna al carrer Sant Pere Almató, orientada a l'est, presenta planta baixa, primer i segon pis. A la planta baixa té dos accessos, el de la dreta és la porta principal, d'arc deprimit convex i de grans dimensions, emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada on hi ha gravada la inscripció: ANY + 1782. La porta de l'esquerra, de menors dimensions, està emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada formant un motiu geomètric triangular amb una creu gravada a la part superior. Sobre aquesta porta hi ha una placa quadrada de pedra amb un oval ornamentat amb cintes i la inscripció IHS. El primer pis té dues obertures, un balcó emmarcat amb pedra a la dreta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit a l'esquerra. Al segon pis s'hi obren dues finestres d'idèntiques dimensions amb brancals, llinda i ampit de pedra, i sobre la façana s'hi ubica un petit campanar d'espadanya. La façana nord, encarada a la plaça del Pas Nou, presenta una estructura de casa pairal amb coberta de dues vessants amb aigües a les façanes laterals, està composada per planta baixa, primer i segon pis, i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb barbacana a la banda esquerra, una font urbana dedicada al beat Almató i dues finestres enreixades a la part dreta. Al primer pis s'hi obren tres balcons disposats simètricament i tres finestres intercalades, totes emmarcades amb pedra. Destaquen les inscripcions de les llindes dels tres balcons: a la primera es pot llegir SANT PERE ALMATÓ / 1830 + 1861, a la segona: Conserveu-nos la fe pura / glorios martyr Almato / Canonge Collell 1906 i a la tercera: ARQUEBISBE BADIA / 1807 + 1844. Al segon pis hi han cinc obertures seguint la disposició del primer pis, totes de dimensions semblants i emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres al centre d'arc de mig punt, emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. A la part dreta la façana s'estén amb un mur que presenta barbacanes a diferents nivells i diverses obertures d'arc rebaixat disposades simètricament. | 08212-38 | Sector central del nucli urbà | La inscripció de la porta principal data la casa l'any 1782. Anomenada casa Almató o cal Metge va ser la casa natalícia de Sant Pere Almató (1830-1861). És coneguda també per cal Metge, ofici que tenia el pare del sant. Aquesta casa encara conserva els mobles que havien pertangut a la família del Sant, així com un oratori o petita capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. | 41.9450800,2.0221400 | 418946 | 4644141 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61341-foto-08212-38-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En diversos punts de les dues façanes de la casa hi ha ubicades rajoles de ceràmica pintades amb motius que recorden la vida de Sant Pere Almató. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61342 | Ca l'Eures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leures | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII | Cal Eures va ser reformada l'any 1970, tal com es recull en la inscripció a una llinda d'una finestra del segon pis. La majoria dels elements originals presenten força desgast per l'erosió. L'emmarcat de les dues finestres del segon pis, els brancals de la porta principal i els ampits de les dues finestres del primer pis estan picats de nou. | Cal Eures està ubicada al costat est del carrer Sant Pere Almató, a escassos metres de la Plaça Major. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, amb parets de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus regulars treballats. Està composada per planta baixa, primer i segon pis i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, amb un ràfec de dimensions considerables. La façana principal, orientada a l'oest, està dominada al centre per una gran portalada d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra de la porta principal s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit força malmès per l'erosió. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada ubicades sobre les dues obertures de la planta baixa, la llinda de la finestra de la dreta presenta una inscripció, actualment il·legible. Al segon pis es repeteix la disposició de dues finestres, encara que en aquest cas són de nova construcció. | 08212-39 | Sector central del nucli urbà | Documentada des de l'any 1337 tal com es recorda en una placa de ceràmica col·locada a la dreta de la porta principal, la construcció actual és de 1670 amb reformes posteriors. | 41.9449500,2.0222900 | 418958 | 4644126 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61342-foto-08212-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61342-foto-08212-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61342-foto-08212-39-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61343 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVIII-XIX | Presenta l'arrebossat dels murs parcialment erosionat, obertures deteriorades i força humitat a les parets obagues. S'hi observen reformes amb maó i ciment. | La Farinera és una casa de mitjanes dimensions situada entre la plaça de Baix i el carrer Catalunya pel qual hi té l'accés principal. Està formada per dos cossos adossats de diferent altura amb teulades de doble vessant i aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són fetes de maçoneria de pedra, treballada a la façana, i morter, amb reformes i ampliacions fetes amb maó i ciment. Presenta cantonades diferenciades amb pedra treballada integrades al murs denotant l'ampliació d'un cos. La façana principal està orientada al sud. Està composada per planta baixa i dos pisos, amb un pis superior al cos de la dreta que presenta una doble arcada de maó tapiat i reformes amb ciment. La planta baixa presenta una portalada amb brancals de pedra i arc de mig punt adovellat. A la dreta una altra porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra. Al primer pis destaca una finestra amb ampit motllurat, brancals i llinda bisellats flanquejada per dues espitlleres. El cos de la dreta presenta dues obertures on hi destaca un antic balcó emmarcat amb pedra que actualment es troba tapiat amb maó. A la zona del segon pis hi ha un balcó de fusta, força deteriorat pel pas del temps, amb una porta d'accés a l'edifici. Al seu costat un desaigua de pedra picada sobresurt a sota la teulada la qual presenta un ràfec amb llates de fusta de gran volada. Al cos de la dreta hi destaca una de les dues obertures que està emmarcada amb pedra. La façana nord està composada per diverses obertures disposades irregularment, cinc de les quals estan emmarcades amb pedra, destacant la de l'extrem dret del primer pis amb llinda i brancals bisellats. L'element més remarcable és la porta elevada a la qual s'hi accedeix a partir d'una escala de quatre graons de pedra per banda, reforçats per dos petits contraforts. | 08212-40 | Sector sud del nucli urbà | La Farinera va ser un edifici destinat a habitatge fins a principis del segle XX. L'edifici adossat feu la funció de farinera que donava servei de mòlta al poble. Primerament funcionà amb motor elèctric i més endavant amb fuel-oil. | 41.9438900,2.0225600 | 418979 | 4644008 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61343-foto-08212-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61343-foto-08212-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61343-foto-08212-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La porta situada a la plaça de baix que es troba a un nivell superior tenia la finalitat d'estar al mateix nivell dels carros que carregaven la farina. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61344 | Glorieta Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-vilaclara | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XX | La pintura d'algunes panys de paret així com del voltant d'algunes obertures es desprèn. Caldria també mantenir nets els voltants i en bones condicions. | La glorieta Vilaclara està situada al capdamunt del serrat de les Forques dominant el poble de Sant Feliu Sasserra i amb vistes als termes municipals de Sant Feliu Sasserra, Oristà i Prats de Lluçanès. És un edifici de reminiscències modernistes, de petites dimensions (5x5 metres aproximadament) i de planta octogonal formada únicament per planta baixa. Les vuit cares de l'edifici presenten la mateixa composició d'una gran finestra amb dos porticons de fusta i emmarcada amb motllures senzilles de color salmó. Sobre les finestres hi ha unes petites obertures per a la ventilació. Només la cara orientada al sud-oest presenta l'accés principal, una porta a la qual s'hi accedeix a partir de sis graons de maó. Cada cara de l'edifici acaba en forma triangular i coronat amb teulada de doble vessant que es reuneixen al centre formant una teulada piramidal de vuit costats. La teulada és, precisament, una de les parts més interessants de l'edifici. Està construïda amb ceràmica vidriada vermella als diferents vessants i blava als careners. La teulada està coronada per un penell de ferro amb unes figures representades (àngels), i presenta la teulada de la façana d'accés coronada per una creu de ferro. | 08212-41 | Sector nord del nucli urbà | Va ser construïda a principis del segle XX per la família Vilaclara després d'haver-se instal·lat al poble. Hom creu que la glorieta Vilaclara es construí per controlar l'administració, feina i rendes de les propietats que els senyors Vilaclara tenien a tot el terme i nucli de Sant Feliu Sasserra, al mateix temps que ostentava riquesa, poder i domini econòmic de la dita família. | 41.9471700,2.0197300 | 418749 | 4644375 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61344-foto-08212-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61344-foto-08212-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61344-foto-08212-41-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El serrat de les forques, punt d'ubicació de la glorieta Vilaclara, s'ha habilitat com a mirador ja que des d'aquí es gaudeix d'una bona vista panoràmica. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61345 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII-XIX | Tot i que la majoria de les cases s'han reformat o restaurat, la plaça conserva l'estructura, i bona part de l'estètica antiga. | La plaça Major es troba ubicada en una zona cèntrica del nucli urbà, a la confluència dels carrers Balmes i Sant Pere Almató amb la plaça de Baix, i dins l'antic traçat del camí ral de França. Es tracta d'una plaça de petites dimensions, de forma trapezoïdal, on s'hi ubiquen cases senyorials i de menestrals que combinen diferents estils i èpoques de construcció, la majoria presenten una estructura amb planta baixa, primer pis i golfes, que en alguns casos són ocupades per una galeria. Seguint la numeració de la plaça trobem en el numero 1, en el punt on comença el carrer Sant Pere Almató pel costat est, la seu del Consell i Jurats del Lluçanès, descrita en una fitxa individual (fitxa 43). A la seva dreta trobem una casa de petites dimensions força reformada, de la que destaca un balcó de grans dimensions emmarcat amb pedra a nivell de primer pis. Més a la dreta hi ha cal Canonge, casa de grans dimensions separada en dos cossos per cantonades diferenciades, que presenta fins a cinc portes, quatre d'elles emmarcades amb pedra treballada. La part dreta d'aquesta casa presenta dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada i ampits motllurats a nivell de primer pis. Al segon pis, diverses arcades d'arc rebaixat construïdes amb maó formen una galeria. A l'extrem dret, i a la cantonada amb el carrer Balmes, hi ha ca la Paula, construïda amb maçoneria de pedra de carreus de pedra grans i regulars, de la que destaquen dos finestrals d'estil gòtic parcialment tapiats, un dels quals dóna al carrer Balmes. Tancant la plaça pel cantó sud, entre els carrers Balmes i la plaça de Baix, trobem cal Solà, de la que destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una petita capella construïda amb maó. En el número 6, ja en la banda oest, trobem els pisos de cal Vila amb esgrafiats a la façana i a la seva dreta cal Quim, força reformada, de la que en destaca el balcó esquerra, emmarcat amb llinda i brancals motllurats. A la seva dreta hi ha cal Paraire, dominada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat, i més enllà l'Hostal, descrita en una fitxa individual (fitxa 91). En el número 10 hi ha cal Pau Xali, casa força reformada d'estretes dimensions i al seu costat el bar Comas, o cal Correu, que sobresurt de la línia de façanes tancant la plaça. En destaca la llinda de la porta de la dreta del bar, que tot i estar repicada de nou, recorda la data de construcció de la casa, l'any 1665. | 08212-42 | Sector central del nucli urbà | La plaça Major no era el nucli original del poble sinó que prové d'un període d'urbanització de tradició renaixentista, fruit del moment d'esplendor econòmic que es vivia entorn de la parairia, la ramaderia i el comerç. El nucli medieval i original del poble estava en l'actual plaça Torres i Bages, a l'entorn de l'església de Sant Feliu. En el número 2, la casa que es troba al costat de la Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, s'hi havia ubicat les escoles municipals. | 41.9443600,2.0223900 | 418966 | 4644061 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61345-foto-08212-42-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La majoria de les cases ubicades a la plaça Major estan protegides legalment a través de les Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, de l'any 1987 | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61346 | Casa del Consell i Jurats del Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-consell-i-jurats-del-llucanes | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVII | Reformada l'any 1972 | La casa del Consell i Jurats del Lluçanès està situada a l'extrem nord de la plaça Major, a la banda est d'aquesta. L'edifici està composat per planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una bonica composició renaixentista sobre murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb un sistema de pilastres cantoneres que emmarquen els tres finestrals del primer pis. La façana està estructurada en dos cossos de desigual proporció, definits per una imposta. Al pis superior, set finestres es disposen horitzontalment formant una galeria. Resulten destacables les motllures que emmarquen la gran finestra central del primer pis, coronada amb un frontó d'estil clàssic on hi ha representada la figura al·legòrica del justicier. La porta d'entrada d'arc de mig punt es troba emmarcada per dues petites pilastres que sostenen un entaulament, on hi ha dues figures al·legòriques que mostren l'escut de la vila. A cada banda de la porta hi ha una finestra que conserva la llinda de pedra i està emmarcada amb pilastres que s'allarguen fins a tocar les finestres del pis superior. La teulada sobresurt formant un ràfec sustentat per llates de fusta treballada en els seus extrems. | 08212-43 | Sector central del nucli urbà | L'edifici va ser construït el 1611 per a ubicar-hi la seu de la Cúria de la Sotsvegueria del Lluçanès, funció que va conservar fins l'establiment del Decret de Nova Planta, moment en el que va passar a ser la seu de la casa de la Vila. Des de l'any 1972, quan es va acabar la restauració de l'edifici, és seu de l'Ajuntament, l'arxiu municipal i el jutjat. | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61346-foto-08212-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61346-foto-08212-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61346-foto-08212-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fotografies de la primera meitat del segle XX mostren la façana principal de l'edifici amb la decoració original força malmesa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61347 | Església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu-0 | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopedia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XI-XIX | S'ha practicat diverses actuacions de restauració els anys 1994 i 1998 que ha contribuït a mantenir la església en un bon estat de conservació. | L'església de Sant Feliu Sasserra es troba situada a l'antic centre medieval del nucli urbà, a la plaça Torres i Bages coneguda popularment com la plaça de l'església. És un edifici de tres naus de planta rectangular orientat a l'oest amb teulada de doble vessant coronada per una estructura esglaonada de pedra amb un arc de mig punt i una creu al capdamunt. Té annexada a la zona de tramuntana una capella construïda al segle XIX. Els murs de càrrega són de carreus regulars ben treballats i escairats, presentant cantonades diferenciades, amb algunes parets arrebossades. L'interior és de tres naus de volta de creueria que presenten les claus de volta decorades i amb nervadures que desemboquen a uns pilars que tenen columnes adossades. A l'altar s'hi troba, sobre un pedestal de fusta, una talla de Sant Feliu que porta els símbols del seu martiri. L'accés des de la façana oest es fa a través un cos annex, construït modernament, que sobresurt en alçada fins a mitja façana, de teulada d'una vessant flanquejat per dos cossos a mode de torre, formant un rebedor en el que es troba la porta d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat. A banda i banda de la porta s'hi obren dues finestres, a mode d'espitllera arrodonida, essent les més petites les que es troben més a prop de la porta. A la part superior de la façana s'hi obren tres finestres juxtaposades que formen una petita galeria. El centre de la façana sud hi sobresurten dos contraforts. A la part esquerra hi ha la portalada romànica amb un rosetó al damunt. A sobre s'hi obre un porxo tancat per una barana de fusta. A la banda dreta s'hi obren diferents obertures: dues a mode d'espitllera a la planta baixa i dues emmarcades amb pedra al primer pis. Annexat a la banda dreta de la façana est arrenca des del terra el campanar de torre de l'església de Sant Feliu. Presenta tres obertures en eix vertical i a la zona de les campanes alterna una o dues finestres d'arc de mig punt amb marcada línia d'imposta a les diferents cares. La façana nord té annexada la capella del Santíssim construïda al 1881 que deixa un espai al davant formant un petit pati. En aquesta zona hi ha una porta emmarcada amb pedra, actualment tapiada que constituïa la porta d'accés lateral a l'església. | 08212-44 | Sector sud del nucli urbà | L'església de Sant Feliu Sasserra, originalment dedicada a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra. El terme d'Oristà es troba documentat des del 908, i l'església apareix citada el 946. Tot i així l'església de Sant Feliu surt denominada al 952 com a domum de Sant Feliu i com església al 997 amb funcions parroquials existents abans del 1154. Així doncs molt aviat va adquirir funcions parroquials que no deixaria fins avui en dia. L'església que es troba esmentada al segle X fou reedificada al segle XI i enriquida amb una portalada romànica amb capitells esculpits i arquivoltes treballades al segle XII. Va ser el 1581 que fou reedificada en gòtic tardà tot aprofitant una part de l'interior, alguns murs i la portalada. El 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim a la banda nord i un segle més tard, als anys vuitanta, es va arranjar la façana (AADD;1984) Finalment als anys 1994 i 1998 s'hi ha practicat diverses actuacions de restauració que ha contribuït a mantenir-la en un bon estat de conservació. | 41.9439400,2.0230600 | 419021 | 4644013 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61347-foto-08212-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61347-foto-08212-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61347-foto-08212-44-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la part de ponent de l'església s'hi trobava l'antiga rectoria que es va enderrocar al fer reformes a l'església, deixant un petit pati al davant de la capella del Santíssim que s'obre a la plaça de Torres i Bages. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61348 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-0 | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural, Centre d'Estudis del Bages, 2003 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005 Normes Subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 | XVIII | Alguns dels elements arquitectònics de pedra estan força erosionats i l'arrebossat del mur nord està degradat per les humitats. | La capella de Santa Magdalena es troba situada al final del carrer Santa Magdalena. És una capella de petites dimensions orientada a ponent, d'una sola nau decorada amb un seguit de columnes i cornises de guix. Presenta una coberta amb teulada de doble vessant, la qual es troba coronada per un campanar d'espadanya d'època posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i emblanquinats, deixant a la vista les cantonades diferenciades. La façana principal orientada a l'oest està articulada per una gran portalada emmarcada amb grans blocs de pedra regular treballada. A la llinda, s'hi troba la data de 1762 inscrita dins d'un segell. Coronant la porta s'hi ubica un frontó motllurat triangular amb els vèrtexs decorats amb petits pilars d'extrems ovalats, i amb una creu llatina al centre. Flanquejant la porta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra. Per sobre la porta principal s'hi obre un òcul circular. A la façana est s'hi obre una única finestra emmarcada amb pedra, la qual queda parcialment tapada per un arbre que té al davant. La façana nord presenta un cos al centre que sobresurt, té alçada fins a mitja façana, teulada de doble vessant i correspon a la sagristia. | 08212-45 | Sector nord-est del nucli urbà | Situada dins l'antic terme d'Oristà, al lloc de Sasserra, on sorgí la població actual de Sant Feliu Sasserra, no degué passar de capella de la població. L'església apareix esmentada el 1288 tot i que l'actual edificació no conserva cap resta d'època romànica. L'edifici conservat actualment d'estil neoclàssic fou bastit sota la nova advocació a Sant Salvador d'Horta el 1762 segons mostra la data de la llinda. | 41.9470700,2.0232000 | 419036 | 4644361 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61348-foto-08212-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61348-foto-08212-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61348-foto-08212-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61349 | Sant Julià de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-la-cirera | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Bages i Centre d'estudis del Lluçanès, 2003 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XI | No es conserva cap element identificable amb l'església a part de diverses pedres parcialment colgades. | Sant Julià de la Cirera es troba situada sobre un turó a la banda de ponent del riu d'Ases entre les masies de Coll de Bassa i la Cirera. De l'antiga església de Sant Julià de la Cirera només en queden poques restes dels fonaments de la planta colgats per la vegetació i els arbres que han crescut arreu. Sembla que constava d'una nau rematada per un absis, probablement essent una construcció romànica erigida al segle XI. | 08212-46 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Julià de la Cirera es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, prop d'on sorgí el castell de Sa Cirera. En un principi tingué consideració de parròquia, però aviat la perdé. El lloc de Cirera es troba documentat des del 952 quan apareix una villa Ciresia, i l'església es troba citada al 1034 com a Sant Julià de Ciresia. La funció de parròquia s'esmenta en una llista de totes les parròquies del bisbat d'abans del 1154 com a parròquia de Ciresia. Segurament a causa de la despoblació ocasionada per la Pesta Negra del 1348, en una altra llista de parròquies del 1361 ja no hi figura. A partir d'aquest moment passà a ser sufragània o capella de Sant Feliu Sasserra tal com surt reflectida el 1685 quan es parla de Sant Julià de la Cirera com a una capella rural (AADD;1984) S'abandonà la capella al segle XVIII tot i que en una visita pastoral al 1724 encara s'hi oficiava (AADD;2003) | 41.9245900,2.0189200 | 418653 | 4641869 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61349-foto-08212-46-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61350 | Capella del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pilar | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. PLADEVALL, A, El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, vol. 8, núm. 82-83, 1976 | XVII | Diverses parts de la capella s'han restaurat recentment mantenint un bon estat de conservació exterior. | La capella del Pilar es troba situada a tocar de la masia del Pilar, a uns metres de la seva façana nord-est. És una capella de planta rectangular amb un absis semicircular coberta per teulada de doble vessant coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual conserva una campana a l'ull dret. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista les cantonades diferenciades de pedra treballada. Dos contraforts a la façana sud-est i quatre a la façana nord-oest reforcen l'estructura exterior als laterals. La façana principal orientada al sud-oest presenta una porta d'accés emmarcada amb pedra treballada, amb els brancals i la llinda amb una fina motllura. A la llinda hi ha inscrita la data de 1673. Sobre la porta principal s'hi obra una petita finestra emmarcada amb pedra. A la façana sud-est s'hi troben dos contraforts que presenten una petita cobertura d'una vessant amb teula àrab. A l'extrem esquerre s'hi troba una petita obertura emmarcada amb pedra d'un sol bloc per costat. La façana nord-est està dominada per l'absis semicircular, arrebossat i de teulada piramidal, en el qual s'hi obra una finestra emmarcada amb pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre contraforts disposats simètricament al llarg de la façana, i un petit cobert amb pilars de maó. | 08212-47 | Sector est del terme municipal | És una capella del segle XVII edificada al costat de la masia, tipologia molt freqüent en les cases senyorials d'aquesta època. Apareix documentada en una visita pastoral del 13 de desembre de 1686. La capella havia estat erigida sota advocació de Santa Julita i Santa Bàrbara. A l'interior hi havia un retaule barroc que fou cremat durant la guerra civil (els propietaris del mas en conserven una fotografia). La capella fou reformada al segle XIX. | 41.9317500,2.0157800 | 418402 | 4642667 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61351 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta algunes reformes amb maó a l'emmarcament de la rosassa central | La capella del Santíssim es troba adossada a la façana nord de l'església de Sant Feliu Sasserra, a la zona de l'antic nucli urbà medieval. És un edifici de planta rectangular d'una sola nau de volta de canó apuntat i amb presbiteri a llevant. Presenta teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. La façana principal orientada a l'oest es troba dominada per una gran rosassa delimitada per bloc de pedra i amb reformes de maó, la qual proporciona llum a l'interior. La part superior de la façana està ornamentada un relleu denticulat que segueix la doble vessant de la teulada. La façana nord de la capella queda dominada per uns alts contraforts que s'introdueixen a cal Serra Goday o cal Vicari. La part superior de la façana est es troba ornamentada per el mateix relleu denticulat que segueix les vessant de la teulada. Sota seu s'hi obra un llarg finestral que conserva els vitralls originals, és d'arc geminat amb un òcul a la part de dalt, delimitada a la seva part superior per un motllura semicircular a mode de guardapols. | 08212-48 | Sector sud del nucli urbà | La capella del Santíssim va ser construïda al 1881 promoguda per Rafael Vilaclara, propietari del mas Vilaclara, dins el terme municipal. Per tal de poder reforçar la capella amb contraforts, el mateix propietari va comprar la casa del costat, cal Serra Goday o cal Vicari la qual es va modificar lleugerament per poder-hi introduir els suports de la capella. | 41.9440600,2.0231300 | 419027 | 4644027 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una capella d'estil neogòtic que no trenca amb l'harmonia estilística de l'església de Sant Feliu Sasserra del segle XVI construïda amb un estic gòtic tardà. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | |||||||
| 61352 | Porta de l'església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sant-feliu | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca, Editorial Montblanc-Martín, Granollers, 1980 AADD, L'arquitectura romànica a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1909-1918 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XII | El portal romànic fou restaurat per C. Pallàs per encàrrec del Servei de Restauració de la Diputació de Barcelona. Els dos capitells interiors han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions fins el punt que dificulten la interpretació de les escenes representades. | El portal romànic de l'església parroquial de Sant Feliu Sasserra està situat a la façana sud de l'església. És un portal d'arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una imposta que s'estén, sota els arcs, d'un extrem a l'altre de la portalada. La imposta al mateix temps fa d'àbac de la parella de capitells en relleu sobre pla que hi ha a cada banda, els quals són sostinguts per columnes de fust força llarg que sorgeixen d'una base i que estan adossades als brancals. L'arquivolta interna està ornamentada amb entrellaços de vímets, mentre que l'externa ha estat cisellada amb fulles que es disposen entre cintes nuades. Els dos capitells interiors són esculpits amb escenes històriques amb representacions de dos conjunts de personatges, ricament treballats en la vestimenta (túniques, vestits), les formes i els detalls. Malauradament han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions fins el punt que dificulten la interpretació de les escenes representades. Els dos capitells exteriors estan decorats amb elements vegetals i animals. Així el capitell exterior esquerre presenta tres àguiles representades dempeus, en posició frontal, el pit inflat, mirant de costat, amb les ales esteses i amb les urpes agafant el collarí. Aquesta representació és freqüent a la tipologia romànica catalana. El capitell exterior dret també s'inclou a una tipologia molt corrent dins el repertori català i consta de dos pisos superposats de dues tipologies diferents de fulles, plenes de nervis. | 08212-49 | Sector sud del nucli urbà | De l'església romànica erigida el segle XI només en resten alguns murs que es van aprofitar per bastir el nou temple d'estil gòtic tardà que romanen englobats en la nova edificació. Tanmateix, s'ha conservat intacta la portalada amb la qual el segle XII fou ornamentat aquest temple. | 41.9438800,2.0230900 | 419023 | 4644007 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 | ||||||||
| 61353 | Creu de terme de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-feliu-sasserra | BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983 COSTA, R, Què signifiquen les creus de terme? dins Sàpiens. Descobreix la teva història, núm 38, desembre 2005 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVII | Presenta erosió als motius figuratius de decoració de la creu i desgast de la pedra del fust i del sòcol. | La creu de terme de Sant Feliu Sasserra es troba situada al peu del camí d'accés particular a la masia del Pilar, a tocar de la carretera B-431. La creu és sustentada per una columna que reposa sobre un sòcol constituït per un graó de planta circular en la seva part inferior i un de troncocònic a la superior. El fust està coronat per un nus que sosté la gruixuda creu esculpida amb pedra, la qual presenta uns braços curts amb els extrems decorats amb flors de lis. La decoració de la creu així com de les seves cares concorda amb la tipologia de creu monumental. D'aquesta manera trobem en el seu envers, orientat al sud-oest, la figura de Crist crucificat, i en el seu revers, orientat al nord-est la figura de la Mare de Déu orant. | 08212-50 | Sector est del terme municipal | Documentades a partir del segle X, les creus de terme es posaven com a fites en els límits d'una parròquia, en les propietats privades o per delimitar l'espai destinat als enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians (COSTA;2005) Després les utilitzarien com a monument situats en el límit d'un terme o d'una comarca, cosa que ha fet que es coneguessin popularment amb el nom de 'creus de terme'. En una fotografia de l'any 1917 la creu mostra un sòcol de tres graons circulars (actualment només se'n conserva un) i un graó troncocònic que avui en dia encara es conserva (BASTARDES;1983). Segons fonts orals la creu de terme del Pilar es va trencar en nou parts a l'inici de la guerra civil, l'any 1936. Per tal de conservar-la, el masover del Pilar, la va guardar a la pallissa de la masia durant diversos anys. | 41.9321600,2.0163600 | 418450 | 4642712 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya a la creu hi ha inscrita la data de 1690. Segons el decret del 14 de març de 1963 núm. 571/63 sobre la protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, totes les creus de terme de més de cent anys, com és el cas de la del Pilar, queden protegides de qualsevol intervenció sense l'autorització del 'Ministerio de Educaión y Ciencia' de l'Estat espanyol. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-04-11 09:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 238,32 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.