Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61406 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-20 | El dinar a la font és un dels actes populars i de caire tradicional que ha perdut la seva essència original i que seria interessant recuperar. | <p>La festa Major de Sant Feliu Sasserra es celebra anualment a mitjans de setembre en el nucli urbà del municipi. La festa es celebra el segon cap de setmana de setembre, des del divendres fins al dimarts, tot i que a vegades s'inicia abans ja que acostuma a coincidir amb la diada de Catalunya, l'onze de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi exactament any rere si que hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen. Els principals actes són els següents: El diumenge és el dia on es realitzen dos dels actes més tradicionals de la festa Major: la missa solemne que es celebra en honor del patró de la parròquia, Sant Feliu, i la dansa del Treure Ball. Aquesta dansa d'origen senyorial es balla a la plaça Major per dues parelles de dansaires. Seguidament es balla el Ball Robat i es toca per part de la cobla la sardana de l'Angeleta de l'Hostal, una sardana que es va crear per homenatjar l'Angeleta, una senyora que vivia a l'Hostal de la plaça Major i que va participar activament en ensenyament de la dansa del Treure Ball al jovent per tal que perdurés. El mateix diumenge al vespre, i també a la plaça Major, es succeeixen l'audició de sardanes, el concert i el ball. El dilluns, es concelebra una missa solemne amb els sacerdots veïns, i el dimarts es celebra un altre dels actes amb més tradició: el dinar popular. Antigament aquest dinar era conegut com el dinar a la font, ja que en aquest dia les famílies del poble es trobaven per dinar a l'entorn de diverses fonts properes al nucli o a les masies. Alguna de les fonts on la gent anava a dinar aquest dia de festa era la font de Comes Vertides o la font de la Serra, aquesta última ubicada en terme d'Oristà. Recentment, però, aquest dinar popular s'organitza des de l'Ajuntament i es celebra al parc dels Castanyers, prop de la Torre Vilaclara, al centre del nucli urbà. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any. Un d'aquests actes és la cercavila pels carrers del poble amb els gegants Feliu i Magdalena de Sant Feliu Sasserra acompanyats pels grallers.</p> | 08212-103 | Nucli urbà | <p>La festa Major de Sant Feliu Sasserra es celebra a mitjans de setembre tot i que festivitat de Sant Feliu és l'1 d'agost. Aquest fet es deu a la influència del treball agrícola tenia en la vida quotidiana del poble ja que l'1 d'agost coincidia amb un època d'intens treball al camp.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 61407 | Sardana de l'Angeleta de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-langeleta-de-lhostal | XX | El fet de ballar la sardana diversos cops a l'any denota un bon estat de conservació que caldria mantenir per tal que no es perdi. | <p>La Sardana de l'Angeleta de l'Hostal és una sardana que es va crear el 20 d'octubre de 1983 per F. Mas Ros per a homenatjar la senyora Angeleta que vivia a l'Hostal, edifici del segle XVII situat a la plaça Major del municipi de Sant Feliu Sasserra. És una sardana llarga, de 4 tirades de 33 passos curts i 6 tirades de 69 passos llargs amb els dos contrapunts. La Sardana de l'Angeleta de l'Hostal es balla el dia de la festa Major, celebrada a la segona setmana de setembre, just després de la dansa del Treure Ball, el dia de la festa dels avis, i en altres diades en les que es ballen sardanes, en la que aquesta sardana és sempre la primera a ballar-se.</p> | 08212-104 | Hostal de la plaça Major | <p>La senyora Angeleta que vivia a l'Hostal, edifici del segle XVII situat a la plaça Major del municipi de Sant Feliu Sasserra, va participar activament, durant la segona meitat del segle XX, en l'ensenyament del ball de la dansa del Treure Ball als joves del poble i va contribuir d'aquesta manera a incentivar l'aprenentatge d'aquesta dansa als més menuts, els quals serien els transmissors culturals posteriors. És en homenatge a aquest esforç i dedicació que se li va composar una sardana en honor seu anomenada l'Angeleta de l'Hostal.</p> | 41.9443500,2.0223900 | 418966 | 4644060 | 1983 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 61408 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-4 | <p>http://www.santfeliusasserra.cat/pessebre/</p> | XX | El fet que cada any es millori l'escenificació i que hi hagi tanta gent del poble involucrada, demostren un bon estat de conservació. | <p>El Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra es representa un únic dia, el 25 de desembre de cada any, enmig de les festes nadalenques. S'inicia a partir de 2/4 de 7h del vespre fins a les 8h i té l'entrada al Pas Nou. El Pessebre Vivent té un itinerari marcat que s'inicia al carrer Sant Pere Almató i segueix en direcció a la plaça de l'església resseguint els estrets carrerons medievals del nucli antic del municipi. El recorregut passa per la plaça Major, segueix cap a la plaça de Baix i continua al capdamunt del carrer Catalunya. S'avança en direcció a la plaça de Torres i Bages o plaça de l'església on les escenes es distribueixen tant pel carrer Arquebisbe Badia com pel carrer Balmes. En el seu recorregut s'hi mostren diferents escenes de la infantesa de Jesús juntament amb diferents quadres de tradicions i oficis populars catalans i escenes tradicionals de la vida quotidiana a pagès. És un pessebre viu on les figures del pessebre tradicional conviuen amb les bugaderes, els cistellers, els corders, els ferrers, etc. Aquests quadres escènics s'ubiquen a les entrades de les cases que s'ambienten i es decoren amb utensilis, eines, i vestuari adequats a la representació de cada espai. Després de les representacions s'obsequia a tots els assistents amb coca i xocolata. Els quadres que es representen són els següents: 1. Entrada 2. Contes de l'àvia 3. Anunciació 4. El Caganer 5. Escriptori 6. Munyint les cabres 7. La Lleteria 8. Buscant posada 9. Els pastors 10. Embotint porc 11. Cosidores i planxadores 12. El forn de pa 13. La Farinera 14. El vi 15. Cal ferrer 16. Els corders 17. Cisteller i espigador 18. El Celler 19. L'infern 20. Mercat 21. Bugaderes 22. Pastors 23. Família pagesa 24. Fusteria 25. El paller 26. La filadora 27. Llenyataires 28. L'Hostal 29. Portal 30. Els Gegants</p> | 08212-105 | Sector central del nucli urbà | <p>A Sant Feliu Sasserra les representacions dels Pastorets es van popularitzar al segle XX, gràcies a la tasca de diverses persones de la localitat i a l'empremta que va deixar mossèn Pere Vergés. Una evolució d'aquest teatre ha estat el Pessebre Vivent. Les representacions del Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra es van iniciar l'any 1995, sota l'organització de l'entitat cultural Agrupació Teatral 'Pere Vergés' i amb la participació desinteressada de moltes persones del poble. Aquesta participació es concreta en diferents àmbits: des de la construcció i manteniment de les instal·lacions, passant per l'organització prèvia de la distribució de vestits i persones als diferents quadres escènics, fins a la pròpia representació de les escenes i atenció al públic. Cada any l'evolució del Pessebre ha anat acompanyada d'una transformació de diferents espais, materials i una millora i sofisticació dels quadres escènics i de les instal·lacions de serveis. També s'han incorporat noves escenes, s'han ampliat espais per una millor visibilitat del públic i s'ha perfeccionat l'atrezzo.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61408-foto-08212-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61408-foto-08212-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 61409 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-23 | <p>http://www.festes.org</p> | Actualment poques cases continuen fent el donatiu d'ous. | <p>Les caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Sant Feliu Sasserra les caramelles són cantades el diumenge de Pasqua per la Coral de Sant Feliu, un grup d'entre 20 i 30 aficionats al cant de totes les edats que canten al poble en les dates més assenyalades. Els caramellaires el formen dos grups, un grup d'adults i un grup de joves de diverses edats, que vestits amb indumentària tradicional passen pels carrers del nucli urbà cantant les caramelles. Els nens van vestits amb camisa blanca, barretina i faixa vermella i espardenyes de betes, i les nenes amb faldilla estampada, camisa blanca, cosset negre i espardenyes de betes. Porten un cistell per recollir els donatius que acostumen a ser ous i diners, amb els quals era tradicional organitzar un sopar. Actualment amb els donatius que s'obtenen s'organitza una excursió per als caramellaires.</p> | 08212-106 | Nucli urbà | <p>La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644133 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61409-foto-08212-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61409-foto-08212-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 61410 | Exvot de Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exvot-de-sant-salvador-dhorta | <p>VILARÓ, E, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998. Núm. 9937.</p> | XVIII | <p>A l'església de Santa Magdalena s'hi conserva un exvot de Sant Salvador d'Horta (1700-1850). És una pintura d'oli sobre tela de 120 x 80 cm. Es troba situat a la zona de l'absis, sobre una fornícula de la imatge de la Santa Magdalena. Al centre del quadre hi ha Sant Salvador d'Horta vestit amb hàbit de frare. A la part inferior hi ha tres figures: un home amb un tors nu, una dona amb un nen als braços i una tercera figura en un pla més llunyà, poc definida. En l'angle de la part superior esquerra hi ha una Mar de Déu amb el nen. Estat de conservació bo (Vilaró i Móra;1998).</p> | 08212-107 | Església de Santa Magdalena | 41.9470600,2.0232000 | 419036 | 4644360 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61410-foto-08212-107-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 321,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.