Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||
| 79207 | Sagrera de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg 333-378, BENET I CLARÀ.(1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ ,A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. BOSCH I BALLBONA (1986). El taller d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa d'Estalvis de Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XI-XXI | Caldria protegir urbanísticament l'entorn de sagrera per evitar actuacions urbanístiques agressives que desvirtuïn el seu aspecte | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de cases i carrers que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre. La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l'església que històricament feia la funció de muralla. L'accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l'espai. Avui dia només es conserva un d'aquests portals d'accés. Actualment resta delimitada pels carrers Sant Isidre, Sant Sebastià i torrent del Bo. Arquitectònicament és formada per un seguit de carrers d'escassa amplada disposat de forma anàrquica al voltant de l'església. Dits carrers es troben delimitats per conjunts de cases arrenglerades. Es tracta de cases estretes de 3 plantes (baixos i dos pisos) , de pedra o obra arrebossades, amb la coberta a doble vessant, amb modificacions dels segles XIX i XX. La darrera modificació estigué destinada a eixamplar l'interior de la sagrera, enderrocant algunes vivendes davant de la rectoria vella i al mig de la plaça, per tal de crear la plaça actual.</p> | 08213-2 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme, quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Al segle XV hi ha una minva de notícies documentals entorn a la sagrera. Caldrà esperar a finals del segle XVII i XVIII perquè la sagrera s'espandeixi novament trencat el límit imposat pels murs de la sagrera, i donant lloc a la vila moderna de Sant Fruitós.</p> | 41.7513500,1.8699400 | 406047 | 4622787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 21 | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79208 | Carrer Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVI-XXI | Caldria una normativa urbanística que impedís construccions modernes, arquitectònicament descontextualitzades | <p>Carrer d'estructura urbanística lineal, desenvolupada al llarg de l'eix que havia estat el camí que menava de Manresa a Vic. L'inici d'aquest carrer es troba a la sortida de l'antiga sagrera, passat el pont del torrent Bo, i s'extén en direcció Nord (Vic) de forma irregular al llarg d'uns 500 m. El carrer es troba parcel·lat en cossos a banda i banda, de gran profunditat, típica dels creixements lineals. Són edificacions unifamiliars, de planta baixa, primer i segon pis, amb 1 pati o hort al darrera. La coberta acostuma a ser d'una sola vessant. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, contituïnt un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques. És el cas del nº 68 o el nº 56, on el parament exterior s'ha arrebossat i pintat amb colors clars. Algunes de les cases guarden encara les dates de referència. Concretament s'han pogut localitzar les de 1696 (nº 44), 1723 (nº 56) i 1727 (nº 40), la qual cosa indica que el carrer es va anar formant entorn al segle XVII- XVIII. Actualment, encara poden apreciar-se algunes d'aquestes construccions al llarg del carrer, com és el cas dels nº 104, 92, 64, 56, que s'han conservat originals des del seu aixecament. En altres casos, aquestes cases han mantingut l'estructura i l'aspecte amb les façanes de pedra vista, però han sofert reformes estructurals, que han modificat els interiors. Malgrat això, conserven part de l'aire originari. És el cas dels nº 46, 44, 42 40 i 38 del carrer. En altres ocasions, s'ha optat per l'enderroc de l' edifici original i per l'aixecament d'un nou immoble totalment descontextualitzat de l'aspecte arquitectònic primer. Producte de l'observació arquitectònica des edificis, destaca el fet de que el primer tram del carrer, aquell que és més proper a la sagrera, entre els nº 1 i 30, conserva edificis de més gran envergadura que els de la resta de carrer. En el primer cas, es tracta de cases de gran tamany, moltes d'elles amb galeries obertes al primer i segon pis, o bé a l'alçada de les golfes, a l'estil de cases nobiliàries, o bé cases de pagès de grans dimensions. Algunes d'elles conserven elements arquitectònics d'envergadura com és el cas d'un gran portal adovellat (nº 19) . A diferència d'aquestes primeres cases del carrer Padró, a partir d'aquesta numeració, les cases són de dimensions molt més reduïdes, sempre entre mitgeres, i de construcció i envergadura molt més pobra i senzilla. Interiorment, la majoria de les cases deuen conservar encara estructures pròpies de la producció agrícola. Així pot observar-se encara en alguns solars enderrocats del carrer, on s'aprecien restes de tines.</p> | 08213-3 | Sant Fruitós de Bages c/Padró. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen d'aquest carrer cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Algun element arquitectònic conservat, com és el cas d'un portal adovellat al nº 19 del carrer així ho confirma. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). L'any 1693 trobem escrit el nom de tres maneres diferents: 'lo carrer del Pedró', 'lo carrer vulgarment dit del Pedró' i 'lo carrer vulgarment dit lo Padró'. SALVADÓ (2003:281). És evident que el nom li ve d'un pedró que hi havia en algun indret per on passava el camí ral de Manresa a Vic. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. La seva morfologia es troba estretament lligada a la línia de l'antic camí ral que alhora era el límit d'un mas anomenat Mitjà. Els propietaris establiren patis de 5 m d'amplada per 40 m de llargada, amb la facultat de construir-hi la casa i un hort darrera seu. Aquests horts encara es poden apreciar a les cases de darrera de la carretera de Vic. Així sorgí l'actual carrer Padró. PLANES I BALL J.A (1998: 355)</p> | 41.7510800,1.8722500 | 406239 | 4622754 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 18. De l'observació detallada del carrer Padró, s'ha triat un seguit d'edificis que s'han considerat amb suficient categoria arquitectònica com per dotar-los d'una fitxa independent. És el cas dels nº 27, 23, 18, 19 i 6-8. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79209 | Fàbrica de farines 'La Victòria' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-farines-la-victoria | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. p.170-171 GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'edifici ha conservat el seu aspecte exterior, malgrat que interiorment ha sofert transformacions a l'alçada del primer pis per adaptar-se com a vivenda | <p>L'antiga fàbrica de farines 'La Victòria' s'aixeca a l'aiguabarreig del riu Llobregat amb la riera de Calders, propera a l'indret de l'antic mas Torruella de Baix i una alcoholera ja desapareguda. És un edifici de planta rectangular amb dos cossos de planta baixa adossats als cantons de llevant i migdia, i un cos quadrangular lleugerament més alt que la resta de l'edifici, amb coberta plana, adossat al centre de la façana de ponent, sembla una torre afegida (probablement la caixa d'escala). El cos central de l'edifici és cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. L'edifici és de murs de mamposteria irregular mixta de pedra i obra, i les cantonades reforçades per carreus ben escairats. L'estructura de l'edifici és força senzilla, destacant la façana principal, coronada a la part superior amb un frontó esglaonat, amb un cos central rematat amb un arc molt rebaixat i dos cossos rectangulars a banda i banda. Sota el frontó hi ha un ull de bou cegat i decoratiu. Aquesta façana mostra un seguit de bandes horitzontals fetes en maó, que sobresurten lleugerament la línia de la façana, i ressalten del conjunt que és arrebossat i pintat en color clar. Entre la planta baixa i el primer pis s'estén un fris continu, decorat amb quadrícules fetes amb maó, i rajoles vidrades de color blavenc a l'interior. Decoració que té continuïtat a les façanes dels cossos laterals adossats. Al cos central, s'hi distingeix amb lletres pintades el nom de 'La Victoria'. Les obertures de la façana principal s'emmarquen entre bandes horitzontals fetes amb maó, que sobresurten lleugerament. Es tracta d'un seguit de sis grans portals a la planta baixa, i quatre finestres rectangulars al primer pis i al segon. Respecte als portals de la planta baixa, dos es troben ubicats al cos adossat a llevant, tres al cos central, i un al cos adossat a ponent, que és de menors dimensions que el de llevant. Són portals de gran alçada, que es rematen de forma alternativa, un amb un arc de mig punt, i el següent de llinda plana. Són reforçats amb maons disposats rectangularment i compten amb un maó superior, ubicat a la part central imitant una dovella. Les finestres del primer i segon pis, segueixen un esquema similar, a banda i banda dels extrems laterals de la façana en trobem una, i dues més abessonades al mig de la façana. Són fetes també amb maó que sobresurt lleugerament del plom de la façana, i rematades a la part superior de forma arquitrabada. El frontó superior que rematava el cos adossat a ponent ha estat substituït per una barana de ferro, en reconvertir la teulada en terrassa. La resta de façanes de l'edifici manquen d'elements ornamentals. La façana de llevant té el parament a la vista, i s'obre a l'alçada del primer pis amb un seguit de sis finestrals rectangulars reforçats amb maó, i coronats per un arc molt rebaixat. Aquest mateix esquema es repeteix de forma simètrica al segon pis. Algunes d'aquestes finestres es troben tapiades. La façana de migdia ha estat lleugerament modificada, comptant amb un seguit de coberts moderns de planta baixa adossats, que impedeixen parcialment una visió de conjunt. Té el parament a la vista i s'aprecien a l'alçada del primer i segon pis, un seguit de tres finestrals rectangulars similars als de la façana de llevant. A l'alçada del primer pis s'han adossat també recentment una estructura que forma una gran terrassa sobre els coberts. La façana de ponent compta amb un cos quadrangular en forma de torre adossat al mig de la façana, i que segurament devia fer les funcions de caixa d'escala. Hi ha un seguit de dues finestres quadrangulars abessonades a l'alçada del primer i segon pis. La resta són finestrals similars a la resta de l'edifici. En el cantó nord d'aquesta façana, a partir de la torre, s'adossa un altre cos rectangular de planta baixa, original de l'edifici, però amb la coberta modificada en terrat.</p> | 08213-4 | Torruella de Baix. Crta. De Vic N1411c, km. 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'any de fundació de la fàbrica de les farines fou el 1911, coincidint amb l'expansió d'aquest tipus d'indústries a Catalunya. En aquells moments en aquell paratge -confluència entre el riu Llobregat i la riera de Calders- es localitzava l'antic mas Torruella de Baix- on avui es troben diverses naus industrials- una antiga alcoholera, i l'edifici del sindicat de l'alcoholera del Bages, on avui es troba el restaurant de Can Ferrer. Com a fàbrica va funcionar fins l'any 1920, en què sofrí un incendi i deixà de funcionar com a tal. Una fotografia de la dècada del 1940 la mostra ja abandonada. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la fàbrica fou adquirida a la dècada del 1950 per la família Roqueta d'Horta d'Avinyó, que li donava un ús com a granja. A l'edifici hi vivien uns masovers que utilitzaven la planta baixa com a cort de bestiar. A la dècada del 1980 fou adquirida pels actuals propietaris que la convertiren en vivenda.</p> | 41.7578500,1.8957200 | 408200 | 4623480 | 1911 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79209-foto-08213-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79209-foto-08213-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79209-foto-08213-4-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Interiorment no s'ha pogut concertar la visita, però es coneix que l'edifici manté la seva estructura original a la planta baixa, amb un seguit d'arcades fetes amb maó i volta catalana. El primer i segon pis han estat adaptats com a moderna vivenda dels propietaris. Segons informació oral facilitada pel propietari, no es conserven estris ni maquinària relacionada amb el temps de la fàbrica. A nivell personal, sí que conserven una fotografia de la dècada del 1930-1940, en la qual s'aprecia la carretera original amb arbrat a banda i banda que passava per davant de la fàbrica. També s'aprecia al fons, a l'espai actualment ocupat pel restaurant, l'antiga alcoholera. Una fotografia de la dècada del 1930 mostra com l'edifici era precedit d'un mur de tancament amb una porta d'accés, creant un pati interior. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 79210 | Molí de vent de la Torre del Batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-torre-del-batlles | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'indret en el qual es troba ubicat desvirtua totalment l'element. Es troba ubicat al peu d'una carretera, al costat d'uns contenidors d'escombraries i amb moltes deixalles al costat. Si es poguessin adecentar els voltants seria un important element decoratiu i patrimonial. | <p>Antic pou d'aigua ubicat al peu del camí asfaltat que des de la Sagrera de Sant Fruitós comunica amb la C-16, just al davant de l'actual escola Paidos. Es tracta d'un pou aixecat pels propietaris de la Torre dels Batlles. Exteriorment, el pou es troba recobert per una estructura circular feta amb maons llisos que s'alça uns 2,5 m. i té un diàmetre d'uns 2 m. aprox. L'orientació del pou es fa a ponent, on s'ha obert una petita portella metàl·lica rematada a la part superior per una falsa arcada feta de forma esgraonada amb els mateixos maons de l'obra. Sobre la portella s'ubica una obertura romboidal feta també de forma esgraonada eliminant els maons de l'interior del romb. Com a element decoratiu compta, a més a més, amb un fris superior que rodeja l'estructura circular i que s'escau entre dues bandes que sobresurten de la línia de mur. Es tracta d'un fris dentat, decorat interiorment un seguit de maons disposats verticalment, que creen petits espais rectangulars interiors. Tots aquests elements decoratius són fets amb maó. Com a element destacable, l'estructura es troba coronada per un seguit de vuit merlets piramidals elaborats també de forma esgraonada amb maons. Fins fa poc, aquesta estructura comptava amb estructura piramidal en forma de torre metàl·lica, que ascendia a partir de l'estructura de maons, i es rematava amb un petit molí de vent. Aquests darrers anys aquesta estructura ha desaparegut, conservant-se només la base de maó.</p> | 08213-5 | Sant Fruitós de Bages.Torre del Batlles s/n. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix el moment de l'edificació d'aquest pou, cal pensar que és lleugerament posterior a l'edificació de la torre dels Batlles, que és la propietària d'aquest element. L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Nofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tracta d'un casal aixecat amb finalitats recreatives i residencials. Cal pensar que l'aixecament del molí de vent devia produir-se a principis del segle XX. A nivell estilístic podria ser qualificat com a modernista.</p> | 41.7551300,1.8686700 | 405947 | 4623208 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es coneix l'existència d'un altre pou d'aigua que no s'ha pogut observar directament. Segons informació escrita es tracta d'un pou recobert amb una estructura també circular feta amb pedra i amb decoració a base de maons. Segurament deu trobar-se dins de la finca de la Torre dels Batlles, malgrat que no s'ha pogut comprovar si encara existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79211 | Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-dinfants-del-sagrat-cor-de-jesus | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | L'edifici és troba en bon estat de conservació, però cal tenir en compte que un cop tancat és possible que es degradi ràpidament. | <p>La llar d'infants del Sagrat Cor és un edifici de planta rectangular, cobert a quatre aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular i totxana, arrebossat i pintat en color clar. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i pis sotateulada, amb la façana principal encarada al Nord, oberta al carrer Sant Benet. L'accés a l'edifici es troba precedit per un petit espai rectangular a mode de pati anterior que es troba parcialment delimitat per les valles urbanes de separació del carrer i protecció del graó. La façana principal manté una ordenació arquitectònica a base d'elements que s'alternen de forma repetida, la qual cosa li dóna un aire harmoniós. A la planta baixa s'obre tres portals allindats d'accés, dos laterals i un central. Entre portal i portal s'ubica una finestra, de tal manera que s'alternen portal, amb finestra, portal, amb finestra, i portal. Al primer pis s'obren un total de cinc finestrals rectangulars que coincideixen amb les obertures inferiors. Al pis sotateulada, i coincidint de forma paral·lela amb les obertures inferiors, s'obre un seguit de cinc petits finestrons dobles, molts dels quals es troben actualment tapiats. Entre pis i pis, recorren horitzontalment la façana dues cornises que marquen exteriorment les diferents alçades. Com a element ornamental característic, cal destacar la presència de guardapols exteriors, ubicats sobre les llindes portes i finestres del primer pis i planta baixa, que són rematats a la part superior per un petit arc cornupial, imitant un fals estil renaixentista. Aquest mateix esquema es repeteix a les façanes laterals i a la façana posterior de migdia. Val a dir però, que a les façanes laterals de llevant i ponent, les portes de la planta baixa es converteixen en finestrals, i que el nombre de finestrals de totes les plantes es limita a tres. La façana posterior de migdia repeteix l'esquema de la principal, però com a modificació -introduïda segurament de forma posterior com una reforma- al nucli central del primer pis, les dues finestres centrals han estat substituïdes per un gran finestral triple, de majors proporcions, al qual manca la decoració del guardapols amb arc cornupial. Val a dir, per altra banda, que un mur perimetral de tancament recorre les façanes de llevant, migdia i ponent, creant un espai a modus de pati interior.</p> | 08213-6 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els terrenys del carrer Sant Benet 8 de Sant Fruitós, foren donats pels seus propietaris-una família de Barcelona- a les monges terciàries dominiques de l'anunciata, amb la finalitat d'aixecar un convent. Un cop construït l'edifici, una part d'ell fou destinat a escola de noies i a parvulari pels més menuts. Fins el curs 2004, l'escola funcionà com a guarderia en mans de les monges del Sagrat Cor. Actualment és propietat del bisbat de Vic i es troba tancat i sense ús.</p> | 41.7507400,1.8714100 | 406168 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 22 | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79212 | Font de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Element urbà amb funcionalitat de font pública consistent en un piló de formigó format per diversos cossos sobreafegits verticalment. A la base hi trobem un cos formant un graó quadrangular de 20 cm d'alçada per 170 cm de llarg x 170 cm d'ample sobre el qual es recolzaran la resta. Sobre el graó s'aixeca un basament de 45 cm d'alçada x 118 d'amplada x 118 cm de llargada. Aquest basament resta obert al cantó de migdia, mirant a la crta. De Vic, ocupant l'espai un aberaudor semicircular metàl·lic amb una aixeta que és el lloc de sortida de l'aigua. Sobre la base es situa un pilar monolític amb forma trapezoïdal, de 135 cm d'alçada x 77 cm d'amplada a la part inferior x 70 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquest pilar recau un gran capitell de formigó, que sobresurt del conjunt, i sobre el qual recau un element en forma d'ornament floral semblant a un acroteri, format per quatre fulles que es recolzen sobre un peu. Al cantó de migdia, afegit al pilar, trobem una llosa metàl·lica conmemorativa on es llegeix el següent text: 'Donació dels fills d'aquest poble residents a Barcelona. Abril 1914'.</p> | 08213-7 | Sant Fruitós de Bages.Cantonada del carrer Sant Benet i crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi debilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53)</p> | 41.7505900,1.8728600 | 406289 | 4622699 | 1914 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclós a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 23 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79213 | Cobert Agrícola. La Màquina de batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-la-maquina-de-batre | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | Actualment l'edifici ha caigut en desús, corrent el perill de degradar-se ràpidament si no se li dóna un ús i es rehabilita en breu. | <p>Edifici format per un seguit de quatre grans arcades de diafragma molt rebaixades que delimiten un espai rectangular. El perímetre de l' espai cobert resta limitat al cantó N-E de l'edifici per un seguit de vuit pilars fets també amb totxana i que resten adossats a la teulada. L'espai entre pilar i pilar és al cantó esquerre reomplert amb totxana, formant un mur de tancament, i el que sembla haver estat un espai tancat configurant oficines. Sobre les arcades, cobrint l'espai rectangular que delimiten les arcades s'extén una coberta de volta ondulada, seguint la línia de les arcades. Aquest tipus de coberta és habitualment utilitzada en construccions de tipus industrials i rep el nom de 'soletip', Aquesta coberta es recolza sobre un seguit de totxanes també disposades verticalment que s'unifiquen amb un entramat també de totxana que discorre perpendicular a les arcades. Aquest cobert es tracta sens dubte d'una edificació singular, fet amb una tècnica poc utilitzada a l'estat espanyol, a base de grans arcades que aguanten la coberta i que són formats per peces de totxo foradades disposades verticalment per on passen els ferros i el formigó que les uneixen.</p> | 08213-8 | Sant Fruitós de Bages. Plaça 11 de setembre, 2-3, crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Construït a mitjans del segle XX pel Sindicat Agrícola de Sant Fruitós amb la finalitat de destinar aquest espai a batre cereals. El sindicat de pagesos disposava d'una gran màquina de batre que donava servei a tots els pagesos del poble que hi portaven, després de la sega, el blat, l'ordi i la civada, i funcionava durant unes setmanes. Per poder protegir la maquinària i també les garbes que esperaven per batre, es va optar per la construcció d'un gran cobert que cobrís la gran era on es feien les operacions de batuda. Aquest edifici, va ser aixecat a finals de la dècada del 1940, i més tard va ser utilitzat com a magatzem de maquinària agrícola en general.</p> | 41.7513700,1.8775300 | 406678 | 4622780 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Germans Picassó | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 24 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 79214 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-2 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres a la línia de la Crta. De Vic (N-141-c) dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i golfes, aixecat segurament en maó, amb la façana principal afegida, arrebossada i pintada de color groc. L'orientació de la façana principal és a migdia, seguint la línia de la crta. de Vic, i dotada amb el núm. 109. Possiblement es tractés d'una antiga casa que formava part del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, però cal pensar que la casa original ha sofert nombroses reformes, restant com a únic element visible digne de considerar la façana principal. Es tracta d'una façana oberta a la planta baixa per un portal central que permet l'accés a la vivenda, conformat per un arc molt rebaixat realitzat en ciment. A banda i banda del portal, s'obren dos finestrals rectangulars, disposats verticalment, rematats a la part superior per un arc de mig punt rebaixat, i protegides per una reixa externa. Un sòcol de grans proporcions cobreix part de la planta baixa. Es tracta d'un sòcol realitzat en ciment on s'han dibuixat les línies imitant pedra. El primer pis s'obre amb un balcó central situat sobre el portal d'entrada, i dues finestres rectangulars allindades. Sobre el primer pis es situen dues motllures horitzontals que recorren tota la façana. Entre aquestes dues línies s'han situat les obertures del pis de les golfes consistents en una peça rectangulars oberta amb dos cercles. El nombre total d'aquestes obertures és de tres. Sobre la segona motllura s'aixeca el frontó de la façana que remata la part superior. Es tracta d'un frontal format per tres ondulacions, essent més elevada la central que les dues laterals. La part superior d'aquestes ondulacions s'ha recobert amb una línia de peces de ceràmica que combina els colors verd i groc. Per darrera d'aquest frontal s'observa l'existència d'un altre pis sobreaixecat al nivell primitiu de la casa.</p> | 08213-9 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 109 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tracta sens dubte d'una de les cases del poble de Sant Fruitós aixecades a principis del segle XX, seguint la línia de la crta. de Vic. Havia estat tocineria i seu de la Granja Sala, de la qual va rebre el nom.</p> | 41.7519300,1.8773200 | 406661 | 4622843 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 25 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79216 | Mas les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici format per les dependències que antigament conformaven el Mas Brucardes. Malgrat que es considera que es tracta d'un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós, documentat des del segle XI, l'edifici que actualment s'aprecia té segurament els seus orígens als voltants del segle XVI, i fou possiblement aixecat sobre la construcció primerenca del Mas Brucardes. Actualment es tracta d'un edifici de planta rectangular, on pot apreciar-se clarament una primera fase constructiva del segle XVI, de planta quadrangular, i una ampliació posterior en direcció a ponent de finals del segle XVIII, configurant l'actual planta rectangular. La coberta és feta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, lleugerament desviat a migdia, segurament resultat d'alguna ampliació. El tram ampliat a finals del segle XVIII, es diferencia de la resta per tenir una coberta inclinada en direcció a ponent. La construcció de l'edifici és feta en pedra de diferents mides, constituint un tipus de parament irregular. Part de la façana nord s'ha arrebossat amb ciment pòrtland. Segons informació oral facilitada pel propietari, l'arrebossat es realitzà degut a que es tractava d'un tipus de parament molt dolent, on es barrejava pedra i tovot. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, malgrat que un tram ha estat recrescut amb unes golfes. La façana principal es troba orientada a ponent. A l'interior de la casa es conserva el parament de la façana originària de la casa, on encara pot apreciar-se un gran portal adovellat que permetia l'accés. Actualment aquesta façana i aquest portal es troben integrats amb els murs interiors de la casa. La façana actual, producte de l'ampliació sobre ponent precedida per un pati. A escassos metres fou aixecat un cobert, que posteriorment es tancà empalmant amb la casa mitjançant un mur a migdia i un altre al nord, creant un pati interior que precedia la façana principal. L'accés al pati i per tant a les estances de la casa es feia mitjançant un portal obert al mur de migdia. La façana principal de la casa s'obre amb un portal rematat amb una arcada molt rebaixada feta amb grans lloses de pedra. Al primer pis s'obren actualment un seguit de set finestrals rematats amb un arc de mig punt, que foren oberts durant la última reforma de la casa a la dècada del 1960. La façana de migdia conserva trets de la casa originària, i s'obre amb un seguit de finestres quadrangulars i petits finestrons a l'alçada del primer pis. D'aquesta façana destaca especialment un seguit de 3 contraforts que apuntalen l'edifici. Un d'ells- el del mig- és original de la casa, metre que els altres dos foren afegits durant les reformes del 1960. L'escala d'accés al primer pis de la part d'ampliació, també fou afegida durant aquesta darrera reforma. La façana de llevant manté també part dels trets originals. Destaca l'existència d'un portal allindat a la planta baixa, al qual s'accedeix amb mitjançant una rampa artificial feta amb terra i actualment enjardinada. Es tracta de la porta a la qual s'accedia en carruatge, i per on entraven les portadores carregades amb la verema. Darrera d'aquesta porta s'ubiquen les tines. Destaquen també un seguit de tres finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis. A la cantonada S-E de la casa foren adossats al seu dia un seguit de coberts de diferents alçades destinats a les feines agrícoles. La façana Nord de la casa es troba parcialment arrebossada i fou sobreaixecada amb un pis destinat a golfes durant les reformes dels anys seixanta. Compta amb un seguit de finestrons que s'obren al primer pis, i una altra sèrie al pis de les golfes. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar la presència d'un seguit de cinc contraforts que apuntalen la casa. Un seguit de coberts exteriors ubicats a uns metres a migdia de la casa acaben de completar el conjunt.</p> | 08213-11 | Montpeità. Plaça de l'Hostal, s/n. Urb. Vista Alegre de les Brucardes (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Brucardes cal cercar-los a inicis de la repoblació del terme i l'aparició dels primers masos i vil·les. El nom originari del mas 'Brucart', prové amb tota seguretat de l'antropònim del seu fundador o dels primers propietaris. En aquest període Bernat Brocard hi apareix com a afrontador, i com a propietari d'un alou i una vinya al Montpeità, i així apareixerà fins el 1079. SALVADÓ (2003:237). Un examen detingut de la documentació d'aquest període permet comprovar que aquest turó del Montpeità es trobava completament conreat, en la seva majoria plantat de vinya, i intensament poblat. L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). L'any 1183, dues famílies es repartien, a parts iguals, una propietat anomenada les Coromines Brocardes. Aquesta propietat era de la parròquia de Sant Benet i no de la de Sant Fruitós SALVADÓ (2003:238). Durant el segle XIII el mas apareix molt més ben documentat amb un total de vuit pergamins del fons de sant Benet de Bages, entre els anys 1235 i 1299. L'any 1248 Guillem Brocardes apareix com a hereu del mas, la qual cosa ens indica que el nom original del mas procedent d'un antropònim, ja s'havia convertit en cognom. SALVADÓ (2003:239). El 1299, Guillem, fill de la difunta Estefania Brocardes, va subscriure com a testimoni en un document. Amb l'entrada del segle XIV el panorama es complica. L'hereu Francesc Brocard o Brocardes, que apareix per primera vegada com a testimoni l'any 1301, casat amb Guillema, consta com a difunt ja el 1327. El succeí la seva filla Elisenda, casada amb Guillem, que prengué el cognom de Brocard. El fill de la parella anomenat Guillem Brocard, heretà el mas i inaugurà un període molt ben documentat. L'any 1342, aquest mateix personatge arrendà el forn del monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:239). L'any 1444 l'hereu del mas era Bernat, i sembla ser que també comptava amb el mas Pla. Al fogatge del 1515 hi consta Jaume Brocart. Al segle XVI el mas Brocat apareix en el llistat de masos de Sant Fruitós, que havien de pagar les rendes als oficis de la sagristia del monestir de Sant Benet. SALVADÓ (2003:257). Malgrat aquesta perduració en el temps, el gran moment d'expansió econòmica del mas foren els segles XVIII i XIX, aprofitant l'auge del conreu de la vinya i els molts ingressos que això reportà als propietaris dels masos. Aquesta bonança econòmica fou aprofitada pels propietaris pel iniciar reformes al mas i donar-li l'aspecte i fisonomia actual. A principis del segle XX el mas restà en mans de la pubilla de la casa, Sabina Brucart. Aquesta es va casà amb Martí Iglésias, pagès originari del mas Feixes de Sant Martí de Torruella. Martí Iglésias, s'havia vengut el mas Feixes i havia comprat el mas Perramon a la sagrera de Sant Iscle. Aquesta casa passà ser coneguda com ca l'Iglésies. Quan Martí Iglésies es va casar amb Sabina Brocart, va vendre el mas Perramon, i van passar a residir al mas de les Brucardes, conreant les terres del mas i explotant la vinya. A la dècada del 1960 el propietari va optar per deixar els conreus, parcel·lar l'entorn immediat al mas i crear la urbanització de segona residència coneguda com 'Les brucardes'. El mas fou convertit en restaurant i hostal. Actualment el propietari és el seu fill Josep Iglésies, i el restaurant es troba arrendat.</p> | 41.7395900,1.8849600 | 407279 | 4621465 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 27 L'interior de la casa ha estat adaptada com a restaurant, però s'ha mantingut de forma original a la planta baixa, conservant l'embigat de fusta original, així com les portes d'accés a les estàncies, amb grans llindes de pedra. A l'interior de la planta baixa també es conserva el celler, amb un total de dos grans tines. També a l'interior s'hi conserva una col·lecció de 16 boicois de fusta, així com tres grans botes de roure. Una d'elles du la data gravada de 1724. A l'exterior de la casa s'observen un seguit de 2 grans piques de pedra de 117 cm de diàmetre x 70 cm d'alçada i 140 cm de diàmetre x 50 cm d'alçada. També dues grans rodes de molí de pedra de 77 cm de diàmetre x 37 cm d'alçada i 87 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada. També dos corrons de 106 cm de llarg x 22 cm d'alçada. La casa conserva documentació antiga que no ha pogut ser vista durant la visita. També es té constància de que el propietari de la casa té una molt interessant col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVI a XIX. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79217 | Mas Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sala | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIV-XX | Presenta un cert abandonament | <p>Antic mas ubicat en les proximitats de la sagrera de Sant Fruitós, a l'altra banda del riu d'Or. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia. Es tracta amb seguretat d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, barrejant segurament també alguns fragments de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que el nivell del terreny sembla haver pujat considerablement i deixar la planta baixa mig soterrada. Al costat de ponent del mas, es troba una estructura aixecada en pedra i sense arrebossar formada per un cobert destinat segurament a espai pels ramats i treball del camp. Es tracta d'un cobert de planta rectangular amb coberta inclinada, enganxat a l'edifici principal del mas per un mur que empalma amb la façana nord de la casa. Malgrat que les notícies sobre l'existència d'aquest mas es remunten als segle X-XI, l'estructura actual de l'edifici cal situar-la cronològicament a finals del segle XVIII, segurament producte de la riquesa que generà el conreu de la vinya, i que permeté a aquests grans masos renovar arquitectònicament les seves estructures. Com a resultat, l'edifici actual que apreciem resulta de planta rectangular de grans proporcions, que al cantó de ponent es subdivideix en dos cossos també rectangulars, amb coberta inclinada, deixant un espai central sense edificar. La façana principal sembla ser la orientada a migdia, malgrat que no compta amb cap portal d'obertura en aquesta banda. Tot sembla indicar que l'accés a l'edifici es feia pels carruatges a través del portal obert al petit tram aixecat entre els dos cossos rectangulars de ponent, i que dóna accés a un petit pati central rectangular, i per les persones mitjançant el portal obert al primer pis del brancal nord de ponent, accedint mitjançant una petita rampa. Així mentre que el portal de la planta baixa és rematat a la part superior amb un arc de mig punt, el del primer pis és arquitrabat. La façana principal es subdivideix en dos parts. Una meitat a llevant, que compta amb quatre finestres rectangulars obertes al primer pis, i un seguit de tres balcons i un petit finestró a segon pis. A aquesta part li segueix un segon tram de façana a ponent que compta amb una gran galeria porxada, formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc rebaixat. Sobre aquestes voltes es situen quatre grans ulls de bou que podien pertànyer a algun espai destinat a golfes. Malgrat les diferències, tot sembla haver estat aixecat en el mateix moment constructiu. A diferència d'aquesta façana amb aires senyorials, la resta de les façanes del mas són considerablement pobres. La façana de ponent compta amb una petita portella auxiliar oberta a la planta baixa, que actualment queda mig soterrada, una portella al primer pis, i un balcó al segon pis. Al mig d'aquesta façana s'observen restes del que sembla ser una antiga cisterna semicircular adossada. La façana nord es mostra summament pobra, comptant amb un seguit de finestres rectangulars al primer i segon pis que actualment són tapiades. La façana de ponent resulta la més curiosa doncs permet veure perfectament els dos cossos en els quals es subdivideix l'edifici. Es desconeix la utilitat d'ells, malgrat que cal pensar que es van fer amb la intenció de donar al mas un aire residencial. Al cos del cantó nord, s'obre interiorment, a l'alçada del primer pis, un seguit d'arcades que creen una galeria interior que dóna al pit que es crea al mig.</p> | 08213-12 | Sant Fruitós de Bages. Mas Sala s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera referència documental al nom Sala, apareix el 961, a la venda que Adaülf i la seva esposa Ranlo fan a Eremir d'un alou que termeneja a l'est amb l'erm de la Sala. Més de quatre anys després, Sala va comprar a un matrimoni unes cases amb cort i colomer que els venedors tenien vora el riu de Sant Fruitós. Per les afrontacions ben bé que pot tractar-se de l'esment més antic del Mas Sala. Aquesta mateixa propietat va ser donada l'any 967 pel mateix Sal·la al monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:200). Al segle XI (1028) un altre personatge anomenat Sal·la fa donació d'un altre alou a Sant Benet, que també coincideix amb les afrontacions del Mas Sala actual: A l'est amb el Montpeità, al Sud , en la Portella, a l'Oest, amb l'alou de Suniefré i al Nord amb el camí públic. SALVADÓ (2003:202). Entre els anys 1067 i 1169, manca qualsevol referència al Mas Sala. L'any 1173 apareix el nom del propietari útil del mas Sala: Pere Sala. SALVADÓ (2003:205). L'any 1183 apareix documentat Ponç Sala, i a la segona meitat del segle XII, Ramon Sala. SALVADÓ (2003:206). En tot cas, els testimonis documentals deixen clar que el mas fou propietat eminent del monestir de sant Benet de Bages, i propietat útil d'una nissaga que adoptà el cognom Sala. Així ho testimonia Berenguer Sala, l'any 1310, qui es declara home propi, sòlid i afocat de l'abat del monestir. SALVADÓ (2003:212). Al llevador de rendes del monestir del 1315, hi consta que el mas aportava com a renda 2 sous i 8 diners, a més d'un parell de gallines, 2 ous per Pasqua i Pentecosta, mig feix de palla, jova, batuda, femada i tragina. SALVADÓ (2003:213). El 1409, es té constància de l'existència de Marc Sala, com a propietari útil del mas, i el 1143 en Francesc Sala. Al fogatge del 1515 apareix en Barthomeu Sala. SALVADÓ (2003:230). Al segle XVI es disposa de dos fogatges, un del 1515 en el qual apareix un personatge anomenat Bathomeu Sala, i un altre del 1553 en el qual apareix Joanot Sala, del mas Sala. SALVADÓ (2003:291). Al capbreu del segle XVIII el mas apareix com a Sala de Riudor. PLANS I MESTRA (2003: 91-105) Segurament durant aquest segle el mas fou reformat íntegrament aixecant l'edifici que actualment s'aprecia. La riquesa produïda per la vinya permeté a aquests grans masos renovar les seves estructures arquitectòniques. El mas restà habitat fins a la dècada del 1980 en què fou abandonat.</p> | 41.7495800,1.8695700 | 406014 | 4622590 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Vladenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 31 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79218 | Mas can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-graells | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XX | Des del 1984 en que fou adquirida pel seu actual propietari ha anat seguint un procés de reformes, encara no finalitzades.Possiblement l'element més degradat de la casa el formen el seguit de coberts ubicats a migdia. | <p>Edifici de planta rectangular format per diverses construccions bastides sobre un terreny amb un fort desnivell a llevant, la qual cosa implica l'existència d'un seguit de terrats que envolten el conjunt. El conjunt es troba envoltat per un mur de tancament que crea un espai interior enjardinat. El nucli central de la casa és format per un edifici de planta rectangular de grans proporcions cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El fet trobar-se aixecat sobre un pendent fa que compti amb planta -1, planta baixa, primer pis i golfes. Al bell mig de la teulada, sobre el carener, s'aixeca una torre quadrangular de dos pisos coberta a quatre aigües amb teules de colors marrons i verds brillants. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular i maó, i es troba exteriorment arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar. Malgrat això, a la façana principal de migdia es poden apreciar alguns trams pintats i amb diferents esgrafiats florals efectuats com a proves per l'actual propietari. La façana principal es troba orientada a migdia, precedida per un espai de terrassa que salvaguarda el desnivell. La porta principal d'accés a l'edifici és al cantó de llevant d'aquesta façana i és fet amb un arc monolític molt rebaixat. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de menors dimensions. Al primer pis s'obren dues portes centrals que donen accés a un petit balcó, i dos finestrals a cada extrem. A les golfes destaca l'existència d'una sèrie de cinc ulls de bou. A la façana de ponent destaca una galeria porxada a primer pis, on han estat incorporats un seguit de portals d'estil neogòtic. La visió més impressionant de l'edifici és del cantó de llevant, és on el desnivell permet observar la masia en tota la seva grandària. El jardí inferior adjacent a la casa havia estat l'antic hort. Des d'aquesta perspectiva s'aprecia la planta -1, que no compta en principi amb cap obertura. A la planta baixa s'obren quatre grans finestrals amb llinda en arc molt rebaixat. Al primer pis s'aprecien als extrems dos finestrals de les mateixes característiques i tres portals al centre que donen al balcó (actualment en obres). A les golfes hi ha quatre petits obertures també amb llinda d'arc molt rebaixat. La façana nord s'aprecia parcialment, ja que hi ha un petit mur de separació que sortint de la cantonada N-E s'extén uns metres i salva el desnivell de la casa. A la cantonada N-E de la casa ressalta un gran contrafort doble fins a l'alçada del primer pis. La façana nord i al primer pis hi ha una finestra balconera, que dóna accés a un balcó, i al pis de les golfes dos petits finestrons rematats amb un arc rebaixat a la part superior. La torre central que corona l'edifici compta amb dos pisos. A cadascuna de les quatre façanes hi ha finestrals rectangulars rematats amb arcs de mig punt. Entre el primer i el segon pis la torre és envoltada per un balcó. L'interior de la casa ha estat objecte de nombroses reformes, malgrat que s'ha conservat el seu aire original. Destaca l'existència de rajola hidràulica als terres i volta catalana als sostres de la planta baixa. L'any 1983 la teulada d'uralita va ser substituïda per l'actual, de rajola vidrada de colors. També es reformà el portal d'accés del mur de tancament de la casa, al cantó de migdia; que s'ha protegit amb un teuladet recobert amb rajola hidràulica. Altres elements que acompanyen la casa són una glorieta ubicada a ponent de la casa i adossada al mur de tancament. És un espai quadrangular, protegit per una estructura de ferro formada per petites columnetes rematades per una teuladeta també de ferro hexagonal. Entre aquesta glorieta i la cantonada S-O de la casa un mur divideix l'àrea exterior de la casa creant una zona més privada. A migdia de la casa hi ha un seguit de coberts fets en pedra i maó, actualment en mal estat de conservació, que foren utilitats com a corts d'animals i espai de treball agrícola.</p> | 08213-13 | Sant Iscle de Bages. Mas Can Graells, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que els orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages poden remuntar-se al segle X, l'existència d'aquest mas és molt més moderna, i es relaciona amb l'expansió del conreu de la vinya al Pla de Bages, i el creixement de cases entorn a aquest nucli de Sant Iscle durant aquest període. Al fogatge del 1553 apareixen quatre cases a la parròquia de Sant Iscle, dues de les quals es poden identificar actualment, i les altres dues no. Cal pensar que una d'aquestes, o bé 'Vallcendrera' o bé 'Prats', es poden identificar amb l'indret on s'aixeca el mas Graells.SALVADÓ (2003:294) Un capbreu de masos del segle XVIII, torna a assenyalar l'existència de diverses cases pertanyents a la parròquia de Sant Iscle (Sayol, Satorre, Vallcendrerai Prats) , però cap d'elles s'ha pogut identificar amb algun antic precedent del mas Can Graells . PLANS I MAESTRA (2003:91-95) Segons informació oral procedent de la sra. Rosa Sagués, resident actualment al mas Sant Iscle, però originària del Mas Can Graells, on la seva família treballava de masovera, la casa fou aixecada per la família propietària de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. La casa era considerada com a segona residència i lloc de vacances. Aquesta família fou propietària fins a la dècada dels anys cinquanta en què fou venuda i anà canviant de mans. Des de l'any 1983 és propietat del senyor Joan Casasayas Montserrat de Manresa.</p> | 41.7588100,1.8442100 | 403919 | 4623643 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 38 No es conserva documentació ni fotografies antigues de la casa. Com a resta d'antics estris agrícoles, als baixos de la casa es conserven restes d'una premsa de vi i algunes moles. També conserva quatre tines de planta el·líptica, amb els cairons interiors no vidrats, i algunes bótes molt malmeses. A la zona de treball de la casa també es conserva 1 pica quadrangular d'oli. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79219 | Mas Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XI-XXI | La casa corre perill de ruïna imminent, no existint per la propietat cap voluntat de reforma. | <p>Mas aixecat sobre un petit promontori ubicat enmig de camps de conreu i boscos, a tocar de l'antiga església de Sant Jaume d'Olzinelles. Un mur de contenció salva la distància i l'alçada entre el camí que passa a migdia del mas i l'edifici creant un petit pati interior. Un petit pontarró, ara caigut, permetia puja fins a l'era i fins al mas. El mas és un edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada al nord (que és el cantó planer del turó) i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici inicialment més petit, de possible planta rectangular, al qual s'anaren afegint trams fins a completar la seva estructura actual i convertir-lo en una planta rectangular amb cossos adossats. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Cal pensar que inicialment el cos original de la casa era el que s'ubica al cantó de ponent, i que degut a necessitats de major espai, s'afegí un altre tram de la casa, que suposà una ampliació pel cantó de llevant, convertint la planta en rectangular. Aquesta ampliació implicà segurament un canvi d'orientació a la casa obrint un nou portal d'accés a la casa al cantó de migdia, i deixant l'antic portal adovellat com a secundari. L'aparell constructiu és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars disposats en fileres molt ordenades que denoten l'antiguitat de la construcció. Segurament el tram original de la casa pot datar-se entorn als segles XIV-XV, amb una ampliació a llevant d'un altre tram vora el segle XVII, i successives ampliacions a base de cossos afegits vora el segle XVIII. La façana principal es troba encarada al nord, precedida per un petit espai planer, i s'obre amb un gran portal adovellat, ubicat al centre de la façana. Es tracta d'un portal format per una arcada de mig punt fet a base de dovelles molt regulars, quadrangulars a la base i els brancals i rectangulars fent l'arcada. Es tracta d'un portal actualment tapiat amb maó però sens dubte de factura molt antiga. Les obertures en aquesta façana són escasses i molt petites, i són formades per un petit grup de finestres i finestrons de mida petita distribuïts de forma irregular entre el primer i el segon pis. La façana de migdia, compta amb un portal quadrangular, obert al cantó de llevant en un tram afegit al que fou el nucli original quadrangular de la casa. Es tracta d'un portal arquitrabat, presidit per una gran llinda monolítica. A la resta de la planta baixa només s'obren petits finestrons en forma d'espitllera, la qual cosa indica que segurament en aquest cantó només s'ubicaven quadres i espais de treball. Al primer pis s'obren un seguit de finestres balconeres i balcons, i al segon pis un seguit de finestres quadrangulars de mida petita al nucli original de la casa, i un seguit d'arcades que conformen una petita eixida al fragment de cos ampliat, sobre el portal arquitrabat.</p> | 08213-14 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Olzinelles és actualment l'únic testimoni resultant d'una antiga sagrera medieval documentada des del segle XI. L'any 1086 Bernat Bernat, empenyora un alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles. Dit alou termenejava a l'est amb el Pont del Llobregat (pont de Cabrianes), al sud amb el camí públic que porta a Manresa, a l'oest amb l'església de Santa Maria de Claret, i al nord amb el camí que va de Collsuspina a Manresa . SALVADÓ (2003:602). Els límits territorials coincideixen actualment amb els voltants del mas Olzinelles. La documentació on apareix referència al topònim Olzinelles és força abundant al llarg de tot el segle XI, en límit sempre amb la zona del Pozol (Sant Genís de la Vall dels Horts). Amb la desaparició de la sagrera, el mas va anar absorbint totes les propietats del voltant. Cal pensar que la construcció actual té els seus orígens als segles XIV-XV, sofrint algunes ampliacions vora el segle XVII i posteriorment vora el segle XVIII i XIX. Al segle XVIII va conèixer un dels moments de màxim esplendor, basant la seva riquesa en el conreu i explotació de la vinya. Aquesta abundància econòmica es va plasmar en l'ampliació arquitectònica del conjunt del mas que actualment s'aprecia. Cal pensar que les lloses sepulcrals que es situen vora l'església de Sant Jaume d'Olzinelles pertanyen a la família propietària del mas. En una d'elles es llegeix: 'Francisca Bertran y Tapias y dels seus 1781' i una altra encastada a la paret de l'església: 'Sepultura de Jaume Mas y dels seus 1749'. Com es pot apreciar, la família propietària foren els Bertran, que amb tota probabilitat fundaren la casa Gran del Pont del Cabrianes, coneguda com a 'Can Bertran'. Segurament el trasllat de la família a aquesta nova casa vora el pont, deixà en mans de masovers el mas original. Fins a la dècada del 1970 la casa fou habitada per masovers. La família Bertran, ja resident a Barcelona i totalment desvinculada del mas vengué la casa als actuals propietaris.</p> | 41.7739900,1.8968300 | 408315 | 4625271 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 43 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79220 | Mas Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveres | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>El mas Oliveres és format per l'edifici principal que conforma la casa de Can Oliveres, una altra casa aixecada uns metres a migdia utilitzada com a casa dels masovers, i altres elements annexos, com és el cas de dues grans xemeneies properes, pertanyents a una antiga alcoholera i a un molí de vent. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el mas, el delimita dels camps propers, i crea un espai interior en forma de pati. L'accés al conjunt és a través d'una porta de ferro que s'obre a ponent del mur i dóna a la façana principal. La casa principal és un edifici de planta quadrangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en un terrat. Els murs són de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a ponent, hi ha el portal d'accés que és de llinda en arc rebaixat, i té picaportes de ferro imitant lleons. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres i dos balcons centrals, i al segon pis, cinc finestres de diferents mides, essent més grans les centrals. Totes aquestes finestres de la façana principal són fetes amb llindes monolítiques de pedra picada. A la façana de migdia destaca l'existència d'una gran balconada que s'extén al llarg de tota la façana, a l'alçada del primer pis. Aquest balcó corregut està suspès sobre mènsules de pedra. S'accedeix al balcó per cinc portes adossades, que ocupen l'espai central de la façana, i que són coronades per un arc de mig punt. Al segon pis destaca l'existència d'una galeria porxada oberta formada per un cinc grans arcades d'arc de mig punt. La façana de ponent té un gran cobert s'adossat a l'alçada de la planta baixa i impedint-ne una visió completa. S'aprecien tot de petits finestrons al segon pis. La torre que sobresurt i corona l'edifici és de dos pisos; al segon pis hi ha una finestra a cada façana, són de llinda en arc de mig punt, i decorades amb un guardapols. El terrat superior de la torre és protegit amb una balustrada de columnetes molt atapeïdes. Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior de la casa, a través de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, es té constància de l'existència d'un pati porxat dins les dependències de la casa (de 4 m x 40 m x 40 m); és un pati exterior, adossat al cantó nord del mas. Té tres cares porxades d'obra arrebossada. La base de les columnes és alta (80 cm), de secció quadrada. El fust de 40 cm de diàmetre i 1,40 m. d'alçada. Totes compten amb un estret capitell on descansa un arc de mig punt. Sobre els arcs hi ha una balustrada formant una decoració en gelosia. El mur que tanca la porxada acaba amb una decoració dentada, en forma de dents de serra fets amb maó. A escassos metres a migdia de la casa s'ubica un altre edifici que antigament devia fer la funció de residència dels masovers. Es tracta d'una casa de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que la seva alçada és inferior a la casa principal, ja que es troba aixecada en un desnivell del terreny. La construcció és feta en parament de pedra irregular, i es troba arrebossada exteriorment amb ciment pòrtland. Aquest edifici manca de qualsevol tipus d'element ornamental. Com a elements complementaris al mas destaca l'existència de dues grans xemeneies. La primera d'elles es troba dins el recinte murat del mas i pertany al que havia estat una antiga alcoholera. Es tracta d'una xemeneia pentagonal que s'assenta sobre un petit edifici que li fa de base. Degut a que no s'ha pogut accedir a l'interior del recinte, no es pot precissar més la descripció. Una segona xemeneia està ubicada uns metres a migdia, fora del perímetre murat del mas, i corresponia a un antic pou d'aigua. És de planta quadrangular atalussada amb la base més ampla, que es va estretant a mida que s'eleva.</p> | 08213-15 | La Vall dels Horts. Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Oliveres és sens dubte un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages. La primera referència documental apareguda referida a un mas anomenat 'Olivera' data del 1109, la següent referència documental apareix el 1295. A partir del segle XIV, i almenys fins el segle XVII, s'ha de diferenciar entre el mas Oliveres i el mas Oliver. Aquest darrer exisití almenys fins el segle XVII. Al segle XIII compta amb una part de les terres del mas Om. Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El 1553 com a decarant del mas Oliveres apareix un personatge anomenat Antoni Oliveres SALVADÓ (2003:292) En un llevador de rendes de l'Abadia de Sant Benet del segle XVI, es reconeix que el mas Oliver, pagava al monestir una lliura i 4 sous, quatre quarteres de forment, cinc quarteres d'ordi i civada i quatre gallines . SALVADÓ (2003:232) Al capbreu del segle XVIII, apareix referenciat com un mas pertanyent a la parròquia de Sant Genís de la vall dels Horts i novament amb el nom d'Oliveres. PLANS I MAESTRA (2003:91-105). Arquitectònicament l'edifici actual es correspon amb tota probablitat la segle XVIII, moment de gran activitat econòmica derivada de la vinya. Al segle XIX sofrí algunes transofrmacions, segurament la construcció de la torre quadrangular sobre la teulada i el porxo de la façana nord. Els propietaris actuals afirmen haver mantingut el seu aspecte original sense haver efectuat reformes. Tot sembla indicar que aquest mas fou propietat de la família Oliveres fins a la dècada del 1980, en què fou adquirit pels actuals propietaris.</p> | 41.7664300,1.8844600 | 407276 | 4624445 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 45. El pati porxat del mas de les Oliveres apareix amb el nº 46, i la sínia i pou del mas Oliveres amb el nº 47. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79221 | Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XXI | Cal pensar que al ser adaptada com a restaurant sofrí una reestructuració general, adaptant els baixos com a tal, i restaurant la teulada de l'edifici. | <p>Mas ubicat al costat del Pont de Cabrianes. És un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes sota teulada. En una reforma es va apujar el nivell de la teulada; testimoniat amb unes fileres de maons visibles en el parament i diferenciat de la resta que és de murs de pedra. La façana principal és orientada a llevant. La construcció és feta amb carreus de pedra disposats d'una forma bastant regular, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Alguns fragments de la casa es troben arrebossats, deixant al descobert la pedra vista pràcticament només a l'actual façana de ponent. De l'observació de la casa es dedueix que a partir d'un moment determinat l'orientació de la casa s'invertí. Sembla que en origen la façana principal era la de ponent, que compta amb un mur de tancament que sobresurt a partir de la galeria afegida a la façana de migdia, i envolta aquesta part de la casa fins la façana nord. Aquest mur crea un espai a manera de pati interior previ a l'entrada de la casa. Aquesta façana s'obre a la planta baixa amb un portal adovellat que conforma un arc molt rebaixat, i al primer pis amb dues finestres de diferent mida que presenten ampits característics del segle XVIII. L'afegit de cossos i les ampliacions han desvirtuat parcialment aquesta façana. Amb el canvi d'orientació de la casa, aquesta façana restà convertida en façana posterior. La façana principal passà a ser la de llevant, a tocar del Pont de Cabrianes. Aquesta façana compta amb un seguit d'obertures a la planta baixa formades per dues grans arcades de mig punt fetes amb dovelles de petites mides. Una és la porta d'accés a l'actual edifici, i l'altra es troba tapiada parcialment, obrint a la part superior una finestra rectangular. Al primer pis destaca l'existència d'una gran eixida formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc molt rebaixat i sostingudes per columnes quadrangulars de pedra, amb un petit ressortit a imitació d'un àbac i un capitell. Aquestes arcades permeten observar l'existència d'aquesta eixida que conforma una galeria, que es sosté sobre un embigat de fusta. L'arcada exterior del cantó de migdia ha estat tapiada amb ciment pòrtland, i s'ha obert una finestra al mig. Al cantó nord d'aquesta eixida s'obre una finestra quadrangular amb ampit. Al pis de les golfes s'obre una altra eixida ubicada directament sota teulada, que es remata a la part superior de forma allindada, seguint la corba i la línia de la teulada. Aquesta galeria queda conformada per la presència d'un seguit de columnes -tres en total- quadrangulars, decorades a la part superior per un àbac i un capitell. Tot fa pensar, que les obertures de la planta baixa foren fetes en un moment posterior, quan s'invertí el sentit orientatiu de la casa, mentre que les del pis de les golfes foren també modificades profundament quan s'efectuà la reforma de la teulada. La façana nord es troba pràcticament arrebossada en la seva totalitat. S'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra quadrangular i una altra de formes arrodonides. Sobresurt de la línia de façana un cos quadrangular fet amb pedra, que segurament es deu correspondre amb una cisterna actualment sense ús. La façana de migdia es troba marcada per la presència d'un seguit d'obertures formades per arcades de mig punt a la planta baixa, i per finestrals rectangulars al primer pis. Al cantó de llevant d'aquesta façana s'afegí un cos perpendicular de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada formant tres aigües. Aquest cos, purament ornamental, s'obre a la planta baixa amb un seguit de portes formades per arcs ogivals conformats en maó. El primer pis és destinat a galeria i espai de lleure. Interiorment, la casa ha estat molt transformada, ja que ha estat convertida en restaurant, adaptant tots els baixos de la casa a aquesta finalitat.</p> | 08213-16 | Olzinelles. Mas Can Bertran, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que la proximitat al pont de Cabrianes, un dels passos més importants del riu Llobregat, afavoria la presència d'alguna construcció en aquest indret. Malgrat tot no es tenen notícies de l'existència de cap mas en aquest indret L'estructura del mas actual respon a una tipologia setcentista. Les dades a les inscripcions són variades des del 1720 fins a finals del segle XIX. Aquest mas apareix al capbreu de Sant Fruitós de Bages, com el mas Bertran el Pont de Cabrianes, pertanyent a la parròquia d'Olzinelles. PLANS I MAESTRA (2003:22) El mas forma part dels Bertran, família pagesa ennoblida des d'almenys el segle XVIII. A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l'església i els habitatges pels obrers prop del mas. A partir d'aleshores, el mas Bertran va passar a anomenar-se 'La casa gran del Pont de Cabrianes'. Cal pensar que a finals del segle XIX o principis del segle XX, la casa patí reformes serioses, invertint la orientació de la casa, i afegint una galeria perpendicular a migdia, en un intent d'esborrar els orígens pagesos i afegir elements de lleure. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser propietat de la família Bertran fins a finals de la dècada del 1980, en que fou adquirida pels propietaris actuals i convertida en restaurant.</p> | 41.7721500,1.9037700 | 408889 | 4625059 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest edifici és anomenat també Casa Gran del pont de Cabrianes. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 49. No ha estat possible confirmar la presència de bótes ni tines dins la casa, així com tampoc l'existència de documentació històrica i gràfica de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79222 | Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dolzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | <p>Es tracta d'una església d'estil romànic bastida el segle XII (1ªmeitat), amb les parets llises i desproveïdes d'ornamentacions. La seva simplicitat i monotonia només són trencades per un finestral obert al centre i que presenta les característiques pròpies de l'època: doble esqueixada i acabat amb un arc de mig punt adovellat. La seva planta mostra un edifici molt simple, format per una nau i un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera. Un simple ressalt interposat entre aquests dos cossos fa la gradació i obre definitivament l'absis. La porta actual d'accés és d'època moderna i se situa al mur de migjorn, però ocupant el mateix lloc que havia ocupat el portal primitiu. D'aquell encara persisteix un tret característic com és l'arc de mig punt adovellat present en el seu acabament. Per últim, a la part superior i a la banda dreta de la porta hi ha una obertura rectangular moderna. El mur de ponent és coronat per un campanar que s'aixeca mitjançant una paret de dues obertures, sense encaixar amb l'estructura del temple. Al mateix mur i sota el campanar hi ha una finestra quadrada que se suma a les reformes de què fou objecte l'edifici. Aquest mur s'uneix al mas que li fa costat per mitjà d'una arcada sobre la qual reposa un cos d'edifici modern. A més dels afegitons descrits, hom desfigurà aquesta església sobrealçant els murs de la nau, reestructurant el mur de ponent i enguixant els paraments interiors, on també va construir-hi un petit cor. A l'inici del mur de tramuntana encara es conserva, a manera de sagristia o capella, la capçalera o santuari pre-romànic del temple anterior. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, cobert interiorment amb volta de pedra i revestit exteriorment amb una teulada de doble vessant. A l'interior, la coberta presenta una estructura irregular, puix que ha estat feta amb lloses disposades unes damunt les altres. A la part superior i desplaçada un xic del centre hi ha una finestra monolítica d'una sola esqueixada, amb una obertura allargada i d'angles arrodonits. L'aparell és fet amb blocs de pedra desbastats a cops de martell i de mides diferents, que es disposen irregularment, sense formar filades. Encara que aquesta edificació es presenti com una construcció pre-romànica, hi ha certs dubtes al respecte. La construcció sembla que s'adapti a l'edifici romànic com ho demostren els punts de juntura entre ambdues. Aquest fet fa pensar en una possible refecció posterior a partir d'elements originals enderrocats sobre els fonaments subsistents que donen la planta actual . L'absis pre-romànic ha estat remodelat i l'estructura actual no es correspon exactament amb la primitiva.</p> | 08213-17 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta església era situada dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages i al lloc d'Olzinelles. El lloc d'Olzinelles apareix documentat a partir de l'any 978, en una butlla del papa Benet VII al bisbe de Vic, Froia, quan en una delimitació del terme de la ciutat de Manresa apareix el nom d'Alsinelles. L'any 1022, en l'acta de consagració de Santa Maria de Manresa, es torna a dir que el seu terme va per Ulzinellas fins al riu Llobregat. Olzinelles era un predi on el segle X s'aixecà una església pre-romànica, de la qual, en renovar-se l'edifici del segle XII, només ha restat la capçalera, en part remodelada. L'església no és esmentada fins l'any 1086, quan Bernat Bernat empenyorà a Folc Amalric, a la seva muller Bonadona i al fill, Berenguer Folc, l'alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles, excepte el que ja havia donat al monestir de Santa Maria de l'Estany, amb la condició que podia redimir l'empenyorament quan volgués. Aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera i terres i vinyes. Tot i que en aquest moment no dóna detalls de l'alou, aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera, la terra i les vinyes. Com que l'emponyorament no es redimia, el 1121 la vídua de Berenguer Folc, Ermengarda, i el seu fill, Bernat, donaren al monestir de Sant Benet de Bages, la meitat de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles, les terres i la sagrera. Però al mateix temps, al moment de la seva mort, Bernat, va fer donació a la canònica de l'Estany, a més de la meitat que ja havia donat, l'altra meitat. Per aquest cas, calgué l'arbitri del prior de Sant Pere de Casserres, el qual concedí l'altra meitat a l'Estany. Així, a l'acta de consagració de Santa Maria de l'Estany, de l'any 1133, Sant jaume d'Olzinelles figurava com a propietat d'aquest monestir. L'abat de l'Estany, per tal de completar el seu domini de la parròquia, el 1420 comprà, a carta de gràcia, al rei Alfons IV la quadra d'Olzinelles en franc alou de 300 florins. El domini de la canònica de l'Estany sobre la parròquia va arribar fins l'any 1592 quan passà a domini episcopal. L'any 1685 tenia com a sufragània l'antiga parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Ambdues parròquies eren assistides per un sol rector que no residia en cap de les dues, potser per manca de rectoria. La seva funció com a parròquia la conservà fins el 1903, quan es traslladà aquesta funció al nou temple aixecat a la colònia del Pont de Cabrianes. En aquells moments, Sant Jaume d'Olzinelles restava molt apartat del nucli principal d'habitants que era la colònia, i era dificultós assistir als oficis, essent més pràctic aixecar un nou edifici prop de la població.</p> | 41.7739700,1.8971700 | 408343 | 4625269 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 28 | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79223 | Sant Sebastià de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XVIII | <p>Capella del mas d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera. No es tracta d'un absis continu, sinó que el mur resulta interromput fent un petit escaire, sortint l'absis uns centímetres més a l'interior del mur. És aixecada amb murs de mamposteria irregular en pedra, reforçat amb totxana. La coberta és de volta de totxo a l'interior i a doble vessant amb teula a l'exterior, amb un portal d'entrada de ½ punt adovellat. L'edifici manca de decoració escultòrica exterior. L'aparell és irregular, unit amb ciment pòrtland, i l'estructura i aparença li dóna un aire romànic, malgrat ser més moderna. L'interior es troba enguixat, i destaca l'existència d'una figura de Sant Sebastià també de moderna factura. La última restauració fou feta l'any 2005.</p> | 08213-18 | Montpeità.Mas les Brucardes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). Malgrat la constatació documental al llarg dels segles de la presència d'aquest mas, no es té notícia de la capella. Segurament la seva construcció degué ser iniciada entorn al segles XV -XVI. Es degué tractar d'un tipus de capella privada lligada al culte personal de la família Brucart resident al mas. En el llibret guardat al mas, consta que el 18 de 1754 l'ermita fou renovada. Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'església fou cremada juntament amb la imatge del Sant Patró que la presidia -Sant Sebastià-. L'any 2005 fou restaurada pels propietaris del mas Les Brucardes.</p> | 41.7390400,1.8834700 | 407154 | 4621405 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 29 | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79224 | Capella de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-valenti | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18 . SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII-XXI | L'edifici es troba actualment en un estat bastant acusat de degradació. Caldria algun tipus d'intervenció per consolidar-ho. | <p>Les restes arquitectòniques de l'església de Sant Valentí, mostren una construcció pròpia del segle XIII o posterior, amb algunes modificacions. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb restes del que devia haver estat una coberta a dues aigües segurament en teula. L'orientació de l'edifici, tal i com es correspon amb una església, és amb la façana principal orientada a ponent i l'absis a llevant. La construcció de l'edifici és feta amb parament de pedra força regular, a base de carreus quadrangulars i rectangulars, disposats en fileres molt ordenades, units amb morter. A la façana principal, i especialment a la porta adovellada d'accés a l'edifici es conserven restes que indiquen que l'edifici podia haver estat arrebossat exteriorment amb calç. Al llarg de tot l'edifici, a uns 50 cm d'alçada aprox., especialment al llarg de tot el tram del mur nord, l'absis i mur sud, es conserven de forma regular un seguit de forats quadrangulars, que indiquen la presència d'una bastida utilitzada per aixecar l'edifici i la teulada. La façana principal de l'edifici es troba orientada a ponent, i permet l'accés a l'interior de l'edifici. Es tracta d'una façana molt senzilla, sense elements arquitectònics ornamentals, rematada amb un campanar doble d'espadanya, format per dues arcades paral·leles que es disposen horitzontalment, sobresortint per sobre de l'edifici. Com a element destacable, cal remarcar la presència d'un gran portal adovellat, format per dovelles de gran tamany que conformen una arcada de mig punt. Aquesta portalada podria ser haver estat oberta amb posterioritat a la construcció de l'edifici, segurament obra d'alguna reforma pròpia de finals del segle XV o principis del XVI. La capçalera de l'edifici, a llevant, es troba rematada per un absis semicircular, que exteriorment manca d'elements decoratius i finestres. Interiorment l'edifici mostra signes de deteriorament degut a la manca de coberta. Destaca l'existència d'una gran arcada apuntada, realitzada amb carreus rectangulars, que recau en dues impostes també rectangulars, integrades dins dels murs laterals Nord i Sud, i que segurament tenia la funció d'ajudar a descarregar el pes de la teulada a modus d'arc toral. Destaca també l'existència d'una gran arcada de mig punt, que marca la separació interior entre l'espai de la nau rectangular, i l'absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. Com a elements que permetessin la il·luminació interior, només s'observa la presència d'una obertura al mur sud, que indica la presència d'una finestra amb una volta interior peraltada. El parament interior mostra restes d'arrebossament amb calç i potser possible decoració pictòrica.</p> | 08213-19 | Montpeità. Urbanització les Brucardes. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La tradició de culte a la figura de Sant Valentí es troba profundament arrelada al terme de Sant Fruitós de Bages, i vinculada a l'existència del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest fenomen el constatem en el fet de que l'advocació de dit monestir fou feta a Sant Benet - tal i com correspon a un monestir de fundació benedictina- i Sant Valentí Màrtir, i així es manifesta als documents de l'època fins el segle XIII. La raó de dit culte arrela en la tradició segons la qual les relíquies de dit Sant foren dutes per Sal·la, fundador del monestir, tornant d'Itàlia, on havia anat per posar la nova fundació del monestir sota la protecció directa de la Santa Seu, i que foren custodiades a la cripta de dit monestir. La desaparició del segon titular del monestir Sant Valentí Màrtir- coincideix amb l'aparició de les primeres notícies de l'existència d'una capella fundada al seu honor, però fora de l'abadia. El primer document que ens parla de dita església (o capella) és de l'any 1246, on s'esmenta per primera vegada el Puig de Sant Valentí. Es tracta del testament de Pereta Montpeità, que demanà ser enterrada al monestir de Sant Benet, deixant diversos llegats a les diferents esglésies properes, i una quantitat pel ciri de 'Sant Valentí'. L'any 1247 , ja s'esmenta per primera vegada el Puig de Sant Valentí. Es tracta d'una venda d'un domini útil, on Bernat Montpeità i la seva esposa Maria, venen a Pere Montpeità i a la seva esposa Elisenda, tot el que tenien al Puig de Sant Valentí. Les propietats termenegen a l'est, amb el morral que hi ha sobre les cases de Dela ; al sud, amb el casal de Sant Valentí; i a l'oest i al nord, amb el cap del coll de Sant Fruitós. A començaments del segle XIV (1304), tenim un cas de pagament de cens per la festa de Sant Valentí. També el mateix any es torna a esmentar el Puig de Sant Valentí, a la parròquia de Sant Fruitós, quan Gueraua Torremarqueta i la seva filla Guillelma de Sant Fruitós, venen a Ramon Sabater, de la vila de Sant Benet, un tros de terra anomenat Forns, ubicat sota el Puig de Sant Valentí. Al segle XV (1485), Nadal Pujol, ciutadà de Barcelona, oriünd de mas Pujol de Sant Genís de la Vall dels Horts, ven a Valentí Dereità, el domini útil d'una propietat anomenada 'lo puig de Sant Valentí'.</p> | 41.7467000,1.8840100 | 407210 | 4622255 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79224-foto-08213-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79224-foto-08213-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79224-foto-08213-19-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 30 | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79225 | Església de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XVIII | <p>L'edifici de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages és actualment fruit d'unes obres importants que es feren al segle XVII a un edifici d'època romànica, del qual s'aprofitaven alguns elements. Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta. L'església actual és un edifici de planta de creu llatina, que presenta un creuer que culmina amb un cimborri de grans dimensions. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de més gran tamany, segurament reaprofitats del temple romànic. La façana principal es troba orientada a ponent, destacant la presència d'un portal de ½ punt obrat amb unes dovelles dobles molt ben tallades. Sobre el portal s'obre un petit ressetó, i a sobre d'aquest un finestral rectangular de proporcions molt estretes rematat amb un arc de mig punt. La façana manca totalment de decoració escultòrica. Al cantó NE s'alça un campanar de torre quadrada que resulta ser possiblement l'element visualment més destacable del conjunt. Es tracta d'un campanar obert a la part superior per dos finestrals al cantó de llevant i ponent, on s'ubiquen les campanes, i rematat a la part superior per dues voltes ogivals entrecreuades. Interiorment l'espai ha estat dividit en tres naus mitjançant un seguit de dues arcades de ½ punt a banda i banda que es recolzen en un pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. Les capelles estan dedicades al cantó esquerre al Sant Crist i al Sagrat Cor i al cantó dret a Sant Isidre i Sant Antoni. A l'extrem dels braços del creuer trobem altars dedicats a la Immaculada Concepció i a Sant Josep. Presideix l'altar la imatge de Sant Fruitós. En tots els casos es tracta d'imatges de guix de moderna facturació. La decoració interior és d'estil neoclàssic, parcialment enguixada i pintada en colors clars, que li dóna un caràcter unitari. Com a element destacable cap mencionar un seguit de culs de llàntia en forma de volutes vegetals que rematen els arcs torals que reforcen la coberta. L'il·luminació interior ve donada per un seguit de vuit finestres obertes a la base del cimbori i el finestral de la façana.</p> | 08213-20 | Sant Fruitós de Bages. Pl. Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir de l'any 942, data en què se cita el nom de Sant Fruitós amb la forma de Sancto Frictoso. L'església no apareix esmentada directament fins el 1002. SALVADÓ (2003:564). La categoria de parròquia és citada el 1038. Sense sortir del mateix segle XI, podem saber quelcom de com era o que hi havia a l'interior de l'església. En un document del 1061, Ramon, Bertran i Enguilrada, marmessors de Sendred, fan jurament a l'altar de Sant Maurici, fundat a l'església de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:564). A partir del 1063 es documenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders . En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet. Al segle XII s'hi feren algunes reformes i en els segles XVII-XVIII s'hi feu una remodelació important. Tradicionalment l'església parroquial de Sant Fruitós, acollí les relíquies dels màrtirs Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici. Un inventari del 1372 fa referència a l'existència de tres altars dins l'església amb sengles advocacions, dels objectes litúrgics i artístics que contenien, fent referència a l'existència de dites relíquies. Tradicionalment, dites relíquies foren reclamades per la canònica de Santa Maria de Manresa, on foren traslladades en processó solemne, donant lloc a una de les tradicions orals més importants de Sant Fruitós. Durant els darrers cinquanta anys s'ha reformat el terra de l'església, s'ha fet el presbiteri nou i s'ha restaurat el Cor. La façana també fou netejada després dels aldarulls de la Guerra Civil (1936-1939) L'última intervenció va ser la col·locació d'unes campanes encarregades de donar les hores mitjançant un sistema electrònic.</p> | 41.7515000,1.8700800 | 406059 | 4622803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 37. Adossada al cantó Nord de l'església trobem l'edifici de la rectoria Vella. Malgrat que no es pot precisar la data de construcció d'aquest edifici cal pensar que és del moment de la reforma del segle XVII. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79226 | Sant Genís de la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-vall-dels-horts | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XI-XVII | Només resten fragments de mur dempeus | <p>Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària. Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades. Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.</p> | 08213-21 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) . Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205). Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el selge XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragària de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7625800,1.8864700 | 407437 | 4624015 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79227 | Pavelló municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports | XX | necessita restauració | <p>És un edifici rectangular de dues plantes i un magatzem a la planta baixa. Al primer pis hi trobem la cuina. Les cobertes són de bigues de fusta, llata, rajola i teula; a doble vessant. A la façana hi ha incrustacions de rajola vidrada amb tons verds, formant dents i sanefes. L'escala és d'accés exterior, de pedra picada i barana simple de ferro forjat. Al sotaescala s'endevina una comuna.</p> | 08213-22 | Sant Fruitós de Bages Avda. de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El Pavelló d'Esplai estava situat dins les propietats del Mas Sala. No hi ha dades cronològiques. La tipologia aproxima una cronologia del segle XX.</p> | 41.7498200,1.8783600 | 406745 | 4622607 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Esquius i Jordi Fargas | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 32 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 79228 | Campanar de la Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-la-casa-de-la-vila | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Petita torreta metàl·lica feta per sostenir les campanes del rellotge de la casa de la vila. Té forma piramidal, amb quatre peus, trabat per una banda de 'floreio' i coronat amb una altra banda de les mateixes característiques. L'encapçalament és un parallamps i un penell en forma de sageta. Aquest campanar recau directament a sobre de la teulada de l'edifici de l'antic Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici de planta rectangular entre mitgeres de planta baixa, primer pis i segon pis, rematat a la superior per un ressalt pentagonal arran de façana, que s'aprofita per la col·locació d'un rellotge. La visió del campanar resulta parcial degut a la presència d'aquest ressalt amb el rellotge, que impedeix una correcta visió.</p> | 08213-23 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 52 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tracta del campanar del rellotge de la casa de la vila. Aquest edifici fou aixecat l'any 1921, apreciant-se a les primeres fotografies d'aquesta dècada el rellotge i la torre tal i com són ara. L'edifici fou pensat inicialment com a Ajuntament, però a la dècada del 1960 acollí també als baixos el dispensari de la Creu Roja. Amb anterioritat a la Guerra Civil (1936-1939) acollia les campanes del poble encarregades de marcar les hores. Hi havia la campana dels quarts i la de les hores. Durant la guerra hi ha una sirena d'alarma. L'interès d'aquest campanar radica en el fet de ser un dels pocs exemples al Bages de campanar civil. Des de la dècada del 1990 que es troba en desús. L'any 2000 es procedí a l'abandonament de l'edifici com a Ajuntament de la Vila, restant abandonat.</p> | 41.7506300,1.8740900 | 406391 | 4622702 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 34 | 105|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79229 | Fàbrica Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-vermella | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994) 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg.170-171. FERRER I ALÓS, LL. (1994). Les fàbriques de Riu de Navarcles. Col Quadrns nº 7 CEB. Pàg. 25-30.</p> | XIX | Edifici reformat | <p>La tipologia del recinte respon al model de 'clos de colònia'. La fàbrica està ubicada a tocar de l'antic Pont de Navarcles que travessa el riu Llobregat, al marge dret de la riba del riu, dins el terme de Sant Fruitós de Bages. Tot el conjunt ha estat construït en mur de mamposteria irregular, arrebossat i pintat en color vermell. El conjunt industrial conforma un conjunt tancat de planta rectangular, que s'estén seguint la riba del riu Llobregat. És format per un seguit edificacions d'ús industrial en sentit E-O formant dues fileres d'edificis paral·leles, i en els trams de ponent i de llevant, sense edificis, uns murs tanquen el recinte, configurant el clos tancat. Interiorment els edificis es distribueixen entorn a un pati que permet l'accés a tots els edificis. L'accés al recinte és per un alt portal obert al mur de tancament de llevant (al peu del Pont de Navarcles), on hi ha un rètol que indica: 'Recinte industrial del Pont Vell'. El primer que trobem al cantó nord és l'església del recinte industrial, advocada a Sant Antoni. És un edifici molt senzill, de planta rectangular, cobert a dues aigües i carener perpendicular a la façana; està orientat E-O. La façana principal és presidida per un portal coronat per un frontó triangular de pedra. L'escena figurativa de dins el frontó resulta avui dia inapreciable degut a la vegetació existent al lloc. Sobre el frontó s'obre un finestral semicircular. Destaca la presència d'un seguit de contraforts exteriors, entre els quals s'obren finestrals de llinda en arc de mig punt, situats a la part superior del mur. L' interior de l'església es troba totalment buit i és utilitzada com a magatzem. Destaca que la llinda del portal de la façana principal, on hi ha gravada la data '1852'. A ponent de l'església s'adossen un seguit de tres edificis de planta baixa i primer pis que eren destinats a magatzems. Aquests edificis compten amb un seguit d'obertures, tant portes com finestres, que permeten l'accés al diferents compartiments. Són obertures fetes sempre directament al mur, protegides amb reixes exteriors, i sense cap mena de decoració afegida. Aquest bloc del cantó Nord del conjunt es remata a l'extrem oest, amb un cos de planta baixa, també destinat a magatzem, i amb una vivenda de planta baixa, primer i segon pis, coberta a doble vessant. A diferència de la resta del conjunt s'aprecia la pedra vista, i sembla objecte d'alguna reforma recent del conjunt industrial. Tanca el cantó de ponent de la fàbrica, un mur, obert recentment amb portes automàtiques. La línia d'edificis de migdia del conjunt es troba formada per la fàbrica pròpiament dita, que ocupa el cantó de ponent d'aquesta línia d'edificis. En aquest costat els edificis són bastits aprofitant la diferència de nivell del marge del riu, per tant compten amb pis -2, pis -1, planta baixa, a nivell del pati interior, i primer pis. L'edifici de la fàbrica té planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al seu extrem de ponent s'observa la presència d'un cos doble adossat en direcció al nord, ocupant una part del pati interior del recinte. L'edifici de la fàbrica mostra un seguit d'obertures en forma de finestrals, rectangulars a la planta baixa, i quadrangulars al primer pis. Adossat en direcció a llevant de la fàbrica, seguint amb aquest bloc constructiu, s'aixequen un seguit de cossos destinats a vivendes del que devien ser els encarregats, fusters, manyans i personal de manteniment de la fàbrica. En aquest cas també aprofita el desnivell del terreny, presentant planta -2, planta -1, planta baixa i primer pis. S'obren tant al cantó nord com sud, amb un seguit de finestres quadrangulars de petit tamany. El cantó de llevant de la fàbrica es tanca amb un mur exterior, i un cos format per una casa de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada. Aquest edifici era destinat a habitatge de l'administrador de la fàbrica, i es troba ubicat al costat de la porta d'accés al recinte.</p> | 08213-24 | Entorn del riu Llobregat. Fàbrica Vermella s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica del Pont rep aquest nom perquè es troba adossada al Pont Vell de Navarcles, construït a finals del segle XVIII. L'any 1817 es va edificar en aquell indret un molí fariner. La substitució del molí per la fàbrica es va fer pels volts del 1833. Albert Benet és de l'opinió que aquest molí enderrocat el 1817 deuria haver-se fet sobre les restes d'un altre pre-existent . També el fet que la fàbrica del Riu, a la banda de Navarcles, s'aixequés sobre un antic molí, fa pensar que a l'altra banda de la resclosa s'aprofitaria per contruir-hi un altre. Es tractava sens dubte dels antics molins medievals apareguts a la documentació entre els segles X-XIII, propietat del monestir de Sant Benet . BENET (1985: 378). Els amos de la nova fàbrica van ser els germans Herp de Manresa. El 1851 es van fer obres d'ampliació i poc després es lloguen dependències a altres industrials de la comarca. L'any 1962 aplegava un total de 124 telers mecànics. Sembla que la família Herp va acabar venent-a i va acabar funcionant de lloguer. CAMPRUBÍ (1994: 170-171) Els anys 30 del segle XX es coneixia amb el nom de Can Vives. A mitjans de segle va deixar de funcionar restant el recinte abandonat. A finals de la dècada dels 80 es va començar a reaprofitar l'edifici construïnt-hi tallers industrials independents. L'any 1985 la nau de la fàbrica patí un incendi. Actualment és seu de petites indústries de diferents rams que aprofiten espais de les seves instal·lacions.</p> | 41.7534000,1.8924700 | 407923 | 4622990 | 1833 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La resclosa que desvia l'aigua del riu i movia les antigues turbines s'ubica uns metres a llevant del riu, a l'alçada del modern pont que travessa el Llobregat en direcció Navarcles. La fàbrica vermella rep el nom popular de Fàbrica Vermella degut al color de la pintura de l'arrebossat exterior de tot el conjunt, també és coneguda amb el nom de fàbrica del Pont de Navarcles, especialment al veí municipi de Navacles, ja que bona part dels treballadors de la fàbrica eren originaris d'aquest municipi. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 35. | 99|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 79230 | Edifici de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-aigues | XX | L'edifici es troba parcialment enrunat, i cal pensar que si no es realitza una actuació urgent pot acabar d'enrunar-se els propers anys. | <p>Edifici de petites proporcions aixecat al peu del camí que voreja el riu Llobregat, al peu del turó de les Brucardes. Actualment s'aprecia l'existència d'un edifici de planta quadrangular, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland, que a la façana principal, orientada a migdia imita un parament de pedra irregular. Com a elements decoratius, destaca l'existència d'un afegit fet amb maó rectangular, deixat a obra vista, que es sobreposa al mur de paret. Aquest maó reforça les cantonades laterals, i conforma l'arcada de mig punt amb la qual s'obre la façana de migdia. Es tracta d'una arcada de grans proporcions parcialment conservada. A l'alçada del capitell de l'arcada sobresurten dues impostes laterals que recorren la façana en forma de fris. Sobre l'arcada es situa un parament de maó quadrangular, sobre el qual es llegeix 'Aguas del Ayuntamiento'. Aquest parament ha estat decorat a les cantonades amb un element quadrangular també de maó, que sobresurt lleugerament. Al cantó nord d'aquest cos, s'intueix l'existència d'un antic cos rectangular que es trobava adossat a l'anteriorment descrit, del qual només s'aprecien uns centímetres de parament. Cal pensar que aquest edifici es troba connectat amb alguns antics dipòsits d'aigua ubicats dalt del turó de les Brucardes.</p> | 08213-25 | Entorn del riu Llobregat | <p>Edifici arquitectònicament enclavat a principis del segle XX, aixecat amb motiu de l'arribada d'aigües al poble de Sant Fruitós.</p> | 41.7355800,1.8768500 | 406599 | 4621028 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 79231 | Monument a la Mecànica i Tecnologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mecanica-i-tecnologia | XX | <p>Monument consistent en una estructura metàl·lica que consta d'un cercle inclinat, atravessat per unes barres també inclinades i una sèrie de peces d'automòbil. En l'obra hi predomina el dinamisme i el protagonisme donat l'espai buit. La temàtica del monument gira a l'entorn de la mecànica.</p> | 08213-26 | Pineda de Bages. Crta. BV-4501, km,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Ubicat des de l'any 1976 al costat de la BV 4501 de Manresa a Santpedor, al seu pas per Pineda de Bages.</p> | 41.7355800,1.8768900 | 406602 | 4621028 | 1976 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Francesc Vilanova Peramiquel | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 40 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79232 | Capella de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-0 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172.</p> | XVIII | <p>Capella de gran simplicitat arquitectònica i dimensions reduïdes (3,5m x 4,5m); situada dalt d'un turó. De planta rectangular i una nau. La coberta és a dos vents. Està encarada SW, el portal és d'aquest una obertura petitíssima, des d'on rep la il·luminació. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull. L'interior és d'una sola nau, amb un altar fet d'obra.</p> | 08213-27 | Polígon Inds. Sant Isidre. Camí del Parc de l'Agulla.s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix la data exacta del seu bastiment, pel seu estil arquitectònic i la seva advocació -Sant Isidre- tot sembla indicar que podria datar-se entorn al segle XVIII, i seria bastida com una capella de caire rural, lligada a l'advocació i religiositat popular dels pagesos que conreaven els camps propers, ara convertits en polígon industrial. Actualment la festivitat de Sant Isidre es manté (15 de maig), i es celebra una missa ,precedida d'una caminada popular, i a la sortida de la missa es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 41.7573500,1.8594800 | 405186 | 4623464 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 41. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79233 | Nucli de Torruella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-torruella-de-baix | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Veïnat de 22,4 km². Es tracta d'un petit poblat miner aixecat prop del mas de Torroella de Baix, destinat a acollir a la població immigrada durant les dècades del 1950 i 1960. Les primeres construccions eren cases unifamiliars adossades, de planta baixa, amb coberta d'una sola vessant, disposades formant rectangles. Aquest seguit de vivendes es trobaven disposades de forma quadrangular conformant un seguit de dos carrers perpendiculars en sentit E-O, travessats per quatre que els tallen en sentit N-S. Totes elles es troben arrebossades i pintades de color blanc conformant un conjunt unitari. A finals de la dècada del 1970 s'hi afegiren nous blocs de vivendes, especialment a ponent del barri. Es tracta de blocs de diferents alçades i proporcions que trencaven la unitat del primer assentament. Està contemplat en el Pla General d'Ordenació de l'any 1984. Hi ha un edifici protegit que és la capella de Lurdes de Torroella. Es tracta d'un petit oratori obert al cantó de migdia, ubicat a la part posterior del barri, emmarcat entre dues grans alzines. Arquitectònicament es tracta d'una construcció aixecada en maó, amb forma semicircular oberta al cantó de migdia i protegida per un reixam de ferro. Dins l'estructura s'alça un petit altaret amb una figura de guix que representa la Mare de Déu.</p> | 08213-28 | Torruella de Baix. Crta. De Manresa a Vic, km. 8 (08272 Manresa) | <p>Torruella de Baix, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix . Fou aquest últim el que dóna nom al barri aparegut en aquesta zona. A principis del segle XX, a tocar del mas, fou aixecada una antiga alcoholera, juntament amb la casa del sindicat de dita empresa -als terrenys que avui ocupa el restaurant Can Ferrer- . Es tractava d'una fàbrica aixecada a partir d'un sindicat de pagesos, i era anomenada l'alcoholera del Bages. També l'any 1911 fou aixecada més a ponent la fàbrica de farines 'La Victòria'. La creació del barri fou una iniciativa particular a principis de la dècada del 1950, amb l'objectiu de crear un lloc d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja construït, juntament amb el que llavors era encara el mas Torruella de Baix. L'any 1963 començaren a instal·lar-se les primeres indústries, enderrocant el mas Torruella de Baix i l'alcoholera abandonada. L'única supervivient fou la fàbrica de farines, reconvertida en vivenda. A finals de la dècada dels seixanta el barri ja comptava amb la seva configuració actual. Durant la darrera dècada el barri ha sofert un creixement considerable afegint-se als voltants nous carrers amb edificis que ja no guarden la fisonomia inicial de les primeres cases. D'altra banda s'ha dotat d'un seguit de serveis socials que fins ara li mancaven. L'estructura de les vivendes aixecades respon al model de vivendes obreres seguint la tradició de colònia industrial. Altres casos similars són el del barri de la Butjosa proper a les mines de Sallent.</p> | 41.7594500,1.8971700 | 408322 | 4623656 | 1950 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest barri popular, fou conegut també amb el sobrenom popular de 'El Congo' per la gran varietat de població que acollia als seus inicis. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 42 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79234 | Sínia de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-oliveres | XIX | Presenta abandonament | <p>Construcció circular, aixecada a base de pedra fins a l'alçada d'uns 3 metres aproximadament. L'únic accés és una entrada del portal estret, format per un arc de ½ punt d'obra. A l'interior es guarda part dels engranatges que feien funcionar la bomba que substituí l'antiga sínia. L'entramat de fusta de la coberta és interessant (coberta de paraigües sense monjo central penjat), trabat amb tirants de creu grega. És d'estil popular i l'estat de conservació és dolent. Els murs estan fets de pedra rejuntada i teula. Es va fer per a la captació d'aigua i ara està abandonada. Mides: 6 metres de diàmetre x 3 metres d'alçada.</p> | 08213-29 | La Vall dels Horts.Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>No hi ha referència documental. La seva datació és de finals del segle XIX i principis del segle XX (estris mecànics). Per al camí passava el camí de Santpedor a Sant Fruitós i Navarcles, així com també el lloc de pas de ramats.</p> | 41.7645000,1.8818700 | 407058 | 4624234 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 47 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79235 | Sant Jaume del Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-del-pont-de-cabrianes | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg.170-171. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Edifici religiós de planta rectangular i una sola nau que es cobreix amb teulada a dos vessants. L'absis, semicircular, sobresurt a ponent de l'edifici, és de menor alçada, coberta inclinada i sense cap obertura exterior. L'església està orientada en sentit est- oest, però de forma invertida, mantenint l'entrada principal a orient i l'absis a ponent. Arquitectònicament fou aixecada d'un sol bloc, utilitzant pedra tallada en carreus de diferents mides, disposats de forma força regular i units amb ciment pòrtland. La façana principal, orientada a llevant, s'obre amb un portal al qual s'accedeix mitjançant dos graons, i és rematat a la part superior per un arc de mig punt format per un seguit d'arquivoltes exteriors, que recauen sobre una cornisa, i dos brancals laterals. Adossades als brancals hi ha dues columnes formades per una base, un fust llis i un capitell amb volutes jòniques i decoració vegetal. Aquesta columna es recolza sobre un sòcol de ciment que recorre tota la façana. El timpà del portal és completament llis i mancat de decoració. Sobre el portal hi ha un gran rosetó, de mides lleugerament desproporcionades. Per sobre d'aquest rosetó hi ha un fris, que sobresurt del plom de la façana, està format per arcuacions cegues, a imitació d'arcs lombards, que de forma inclinada segueixen la línia de la teulada, però en un nivell bastant inferior. Es tracta d'una composició de façana, que podríem qualificar de neoromànica. A la cantonada S-E de l'església s'ubica un campanar rectangular, en part integrat dins l'estructura de l'edifici, i sobresortint només un tram de la línia de façana de migdia. És cobert a quatre aigües; a la part superior hi ha quatre obertures rectangulars -una per façana- rematades per un arc de mig punt, és on hi ha ubicades les campanes. A migdia de l'església trobem adossat l'edifici de la rectoria, formant un sol bloc amb l'església. La rectoria és d'alçada inferior al de l'església, permetent observar a la façana de migdia de l'església una filera de finestrals, ubicada ben bé sota la teulada de l'església, que conformen un seguit de tres blocs de finestrals formats per tres finestres cadascun. Es tracta d'obertures rectangulars, rematades a la part superior per un arc de mig punt, i que semblen donar accés a un corredor interior de l'església a manera de trifori. La rectoria manté la mateixa la mateixa llargada i la mateixa orientació de l'església, la qual cosa dóna a entendre, que possiblement foren aixecats tots dos edificis en un sol moment. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, d'una alçada inferior a l'església. També ha estat aixecat amb parament de pedra disposat de forma força regular. Compta amb planta baixa i primer pis. Com a cos annex, aquesta rectoria compta amb un cobert de planta baixa adossat seguint la línia de la façana de migdia i la de ponent, que es cobreix amb coberta inclinada i manca d'obertures, a excepció de la porta d'entrada a la façana de llevant. Segurament exercia les funcions de magatzem. La façana principal de la rectoria es troba orientada a llevant, a continuació de la façana de l'església, i en aquest cas el parament es troba arrebossat. Compta amb un portal d'entrada a la planta baixa. Es tracta d'un portal de gran proporcions rematat a la part superior per una llinda monolítica de ciment, i protegit exteriorment per dues grans portes de fusta. S'acompanya al cantó de migdia d'una finestra rectangular enreixada, i de dues finestres balconeres a l'alçada del primer pis. La façana de migdia s'obre amb un seguit de balcons i finestres balconeres a l'alçada del primer pis, restant sobre el cobert de planta baixa. Interiorment l'església es troba enguixada, essent coberta per una volta de canó la nau principal i per volta d'aresta l'espai de l'absis. Destaca la presència d'un altar a la capçalera amb la figura de Sant Jaume.</p> | 08213-30 | Olzinelles.Crta. BV-4512 km. 1,2 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens de la capella es troben lligats a l'existència del proper mas Bertran, propietat d'una família pagesa ennoblida des d'almenys el segle XVIII. A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l'església i els habitatges pels obrers prop del mas. L'església fou construïda a l'últim terç del segle XIX, responent a les necessitats de la població assentada recentment arrel de la fàbrica tèxtil que s'hi havia construït. La finca era de la família Bertran. L'església va reemplaçar a la parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles, en plena decadència. És per aquest motiu que va obtenir el títol de parroquial. Des que el nucli del Pont de Cabrianes es va abandonar (1960-1970), l'església no té culte continuat. L'any 1974 es va abandonar definitivament passant a dependre de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages. Actualment al nucli d'Olzinelles només hi viuen unes quatre famílies. L'església només s'obre el dia de Sant Jaume (25 de juliol) en que es fa una missa i una reunió de la gent que havia viscut a l'antiga colònia.</p> | 41.7718300,1.9032300 | 408844 | 4625025 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 48 | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79236 | Sant Iscle i Santa Victòria de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XI | L'església fou objecte de consolidació i restauració durant el Pla Especial de Millora del sector de 1987 | <p>La capella actual és obra del segle XII, assentada sobre el que devia ser una antiga església pre-romànica. Les obres de consolidació que es realitzaren l'any 1999 permeteren descobrir que l'absis i el campanar de l'actual església, s'aixecaven sobre l'antiga capçalera quadrangular pre-romànica datable a finals del segle IX o principis del segle X. L'edifici actual s'aixeca sobre una petita elevació del terreny, i és format per una nau de planta rectangular coberta amb una volta lleugerament apuntada, i capçada vers llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Destaca la presència d'una petita capella quadrangular adossada a migdia de l'edifici, a tocar del campanar, afegida posteriorment a l'edifici. La orientació de l'església és E-O. L'aparell constructiu de l'església és fet a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars, molt ben tallats i disposats de forma ordenada, creant un parament llis tant a l'exterior com a l'interior, malgrat que a la zona de la capçalera i sota el campanar s'observen fileres molt més irregulars procedents del parament més antic pre-romànic. L'accés a l'edifici es realitza a través d'un antic portal adovellat formant un arc de mig punt, ubicat al mur nord de l'església. Es tracta d'un portal de factura més recent que l'església, datat el 1912, . L'accés a l'interior es realitza a través del mur nord, ja que és el que dóna a l'interior de la sagrera de Sant Iscle, i per altra banda, cal tenir present que el mur de ponent de l'església es troba adossat al veí mas de Sant Iscle, compartint paret. Segons informació oral procedent dels propietaris del mas Sant Iscle, antigament hi havia hagut una porta de comunicació directa interior entre la casa i l'església, però fou finalment tapiada. Davant de la porta d'accés a l'església s'ubica un petit espai enjardinat, que conserva algunes lloses i creus, que indiquen la presència d'enterraments de membres de la família Canals -antics propietaris del mas Sant Iscle-. Com a elements destacats del conjunt de l'església destaca l'existència d'una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat, ubicada al centre de l'absis, i que permet l'il·luminació interior. També destaca la presència d'un campanar de planta quadrangular, que s'aixeca proper a l'absis, al cantó de migdia, a tocar del desnivell del terreny. A la base d'aquest campanar es conserven fileres de carreus més antics. Com a ornamentació, aquest campanar compta amb un seguit d'arcuacions d'estil llombard, recolzades sobre estretes lesenes. Aquest tipus d'ornamentació pròpia del primer romànic, indica que aquest tram del campanar cal datar-lo a mitjans del segle XI, o bé a tot estirar, a principis del segle XII. L'interior de l'església fou posteriorment arrebossat i pintat en color blanc. Aquest arrebossat fou eliminat durant la reforma del 1999 , deixant la pedra vista. A nivell d'ornamentació interior no hi cap element destacable, presidint l'altar una figura de Sant Iscle de guix de recent aportació.</p> | 08213-31 | Sant Iscle de Bages. Mas Sant Iscle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 consta una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. També consta a la restitució de l'acta de dotació de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, cal pensar que l'església ja estava consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 la sagrera ja rep el nom de Vil·la, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. I l'any 1066 l'església és citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). El 1065 en la venda d'un alou situat a la parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) En aquesta parròquia, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats; al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet al 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. I al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació al monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de Pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, la propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. El nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. L'any 1336 comptava amb un rector anomenat Bonanat Sala. SALVADÓ (2003:585) Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic . El 1685, en la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Actualment l'església parroquial depèn de la de Santpedor, i com a edifici ha quedat annexionat al mas Sant Iscle, ubicat a tocar de l'església. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment. El campanar va ser reformat el 1916 sobre un pis romànic. L'any 1999 fou objecte d'una restauració, consolidació que afectà essencialment al campanar i als interiors de l'església.</p> | 41.7584700,1.8440600 | 403906 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, no té funcions parroquials però està oberta al culte. Els encarregats de la seva custòdia són els propietaris del veí mas de Sant Iscle. A nivell administratiu depèn de la parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa. Als anys seixanta la construcció de l'urbanització de Pineda de Bages, modificà i urbanitzà l'entorn. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 51 | 92|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79237 | Mas Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-iscle | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES J.A. (1988). Sant Fruitós de Bages. La Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XXI | <p>Masia adossada a ponent de l'església parroquial de Sant Iscle, segurament tan antiga com la mateixa església. És un amalgama de cossos afegits, amb planta en forma de L. La coberta és a dues aigües, amb teula. Planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. El mas és aixecat aprofitant un lleuger pendent. Poden apreciar-se dos moments constructius. Les restes del mas original, de suposada planta quadrangular, són adossades al mur de l'església. Es tracta d'un tram de casa amb el mateix parament que el campanar de l'església, de pedra rectangular, irregular, però disposat de forma força ordenada, especialment a la part inferior. S'alça amb planta baixa i primer pis. Aquest últim recau a l'alçada de les finestres cegades del campanar, de factura romànica. En un petit escaire a ponent, a tocar del campanar, es veu un petit finestral rebaixat en el mur també possiblement romànic. La resta de la façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra balconera, que recau sobre un petit finestró de la planta baixa. Pensem que possiblement sigui producte d'alguna reforma interior de la casa el segle XVIII. És possible que al llarg del segle XVII es produís una ampliació de la casa al costat nord, convertint la planta en rectangular. L'actual façana (de mamposteria irregular arrebossada amb pòrtland) amb el portal d'entrada serien d'aquest moment. El portal, de dovelles de mida mitjana, ha estat tallat a la part superior per la llosana d'un gran balcó, que unifica dues portes obertes a la façana, segurament a finals del segle XVIII. Sobre aquest primer pis, s'aixeca un tram posterior construït en maó. A principis del segle XX, tingué lloc una ampliació arquitectònica important, que li donà la fisonomia actual. S'aixecà un altre pis amb maó, a excepció del tram de mur S-O que toca a l'església. A més fou ampliada en direcció a migdia i al nord, sobrepassant la línia de la façana principal, i donant-li la peculiar forma de L a la planta. La façana principal passà a ser la de migdia, que es protegí amb una tanca també de maó, prolongant-se des de llevant, girant cap a migdia, on empalma amb un cobert de planta baixa que serveix també de tanca, creant un pati interior davant de la façana de migdia. L'accés es realitzava mitjançant un portal a llevant fet amb unes fileres de maó, que conformen un arc molt rebaixat. Com a obertures, la façana de migdia té un seguit de dos grans finestrals rectangulars, i una sèrie de cinc finestres rectangulars, i a l'alçada del primer pis, una sèrie de tres balcons, i cinc finestres quadrangulars. La façana de llevant es troba parcialment arrebossada amb ciment pòrtland, i pot apreciar-se a la part inferior la roca natural sobre la qual s'assenta aquest tram de casa. Hi ha una antiga porta actualment tapiada, un bacó i un seguit de petit finestrons al primer pis. Les golfes s'obren amb quatre finestrons i una portella central, amb restes del que fou una corriola. A finals del segle XX, s'aixecaren uns moderns cellers a llevant de la casa, de planta rectangular, cobertes a dues aigües, i amb parament de pedra irregular. Es troben orientats a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una gran arcada oberta directament al mur sense dovelles a la qual s'accedeix mitjançant una doble escalinata. Aquests moderns cellers, aixecats sobre uns de més antics, creen un carrer entre els cellers i el mas que condueix a l'interior de la sagrera. Recentment, les obres de consolidació a l'interior de la casa, han tornat a girar l'orientació, fent que la façana principal d'accés torni a ser la façana nord, tancant el pati posterior de migdia. A l'interior la casa ha estat restaurada els darrers anys, especialment la planta baixa, recuperant l'embigat original i recomposant els terres. També ha estat eliminat el guix d'algunes parets antigues, a tocar de l'església.</p> | 08213-32 | Sant Iscle de Bages.Mas Sant Iscle s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Sant Iscle cal buscar-los en la tradició de l'existència d'un assentament humà al voltant de la parròquia de Sant Iscle. Com a església apareix ja documentada al 950, i des del 1035 es té constància de l'existència d'una sagrera al seu voltant. Malgrat que aquesta sagrera desaparegué segurament entorn als segles XIII- XIV, no degué quedar del tot despoblada, sinó que l'hàbitat es degué transformar en tres o quatre masos habitats al voltant de l'església, que conreaven les terres del voltant. Cal pensar que el Mas Sant Iscle, és sens dubte el més antic conservat dels que conformaven l'antiga sagrera. Del total de cases de la sagrera és l'únic adossat a l'església i que tenia comunicació directa amb ella., per tal cal pensar que els seus propietaris devien mantenir algun tipus de privilegi especial sobre l'església. Alguns dels trams de mur de la casa podrien remuntar-se perfectament al segle XII, i als últims moments de reforma de l'església i el campanar. D'altra banda, les successives fases constructives del mas rebel·len l'adaptació d'aquest mas a les necessitats més modernes d'hàbitat, especialment la gran ampliació duta a terme a principis del segle XX, que permet suposar un moment d'esplendor econòmic agrícola. D'altra banda, les dades històriques que es posseeixen són escasses. Al fogatge del 1553 apareix un personatge conegut com En Canals, que es pot identificar com a propietari del mas Sant Iscle . SALVADÓ (2003: 294) . També es coneix mitjançant un capbreu del segle XVIII que aquest mas era conegut com Can Canals, ja que aquest era el cognom dels propietaris del mas. Dues lloses sepulcrals ubicades al jardinet que precedeix l'entrada a l'església de Sant Iscle es pot llegir: Canals de Galobart, 1877. Segons informació procedent dels propietaris actuals, aquesta família ja no vivia a principis del segle XX, ja que havien marxat a Barcelona. A la casa hi tenien una família de masovers que hi residí fins el 1924. Dit any, la propietat fou adquirida per la família Vilanova, que la té fins ara, i ha recuperat el conreu de la vinya en les seves finques.</p> | 41.7583600,1.8438900 | 403892 | 4623594 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa mantenia comunicació interior amb l'església a través d'una porta que obria el mur que la casa comparteix amb l'església. Es tracta del mur de ponent de l'església. Posteriorment aquesta porta de comunicació fou tapiada, i a l'interior de la casa, davant de la porta es va construir un forn de pa, actualment desaparegut. A l'interior de la casa es conserven alguns estris del període de conreu intensiu de la vinya al segle XIX. En total es tracta de 4 portadores, 5 boicois i cinc tines de grans dimensions | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79238 | Granja can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-riera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY E (1984) Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa</p> | VI-I aC | Superficial i sense excavar | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu a l'entorn de la granja de Can Riera, al peu del turó de sant Marc, al terme de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un conjunt identificat com a lloc d'habitació sense estructures i a l'aire lliure. Es tracta d'un jaciment on es recullen fragments de ceràmica d'època ibèrica en superfície, així com algun fragment de campaniana.</p> | 08213-33 | La Vall dels Horts,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment fou descobert amb motiu d'una recerca menada l'any 1986 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya al recorregut que havia de seguir l'autopista Terrassa- Manresa i dirigida per Josep M. Defaus i Eduard Sánchez.</p> | 41.7457600,1.8800800 | 406882 | 4622155 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix amb el nº 01 de la la Carta Arqueològica del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79239 | La Feliua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feliua | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IaC-VdC | El jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista. | <p>Jaciment localitzat al sector Nord del terme, en un tossal proper al camí de les Oliveres, durant les obres de realització de l'autopista Terrassa- Manresa. És molt probable que correspongui al que en documents medievals, estudiats per Albert Benet, es coneix com a vila pozol o Coexo. Prèviament a l'excavació, Antoni Daura i Joan Galobart recolliren superficialment força material, que ha estat classificat de la manera següent: -ceràmica sigil·lada itàlica (destaca la forma Goudineau 27) -sudgàl·lica (formes Dragendorf 15/17 i 24/25) -hispànica (tipus 15/17) -africana A (Lamboglia 1,9 i 10-a, entre d'altres) - hispànica tardana, de 'parets fines' - comuna de cuina (especialment africana de vora fumada) -fragments d'àmfores diverses - dòlia - un podus de terra cuita - un fragment de vidre i un de llàntia - fragments d'estucs pintats -material constructiu esmicolat (bocins d'opus caementicium i testaceum) Tot plegat ofereix una cronologia polaritzada en dos moments; segles I-II (alt imperi) i segles IV-V (baix imperi),amb clar predomini de la primera etapa ressenyada quant a nombre de material. Aquesta bipolarització sembla extrapolable a les restes constructives desenterrades en l'excavació, que també mostren dues fases. La primera correspon a un habitatge de característiques típicament romanes (parets lligades amb morter, restes d'arrebossat amb pintura mural), però de dimensions molt reduïdes perquè pugui ser considerada una vil·la, de manera que s'ha plantejat que fos un assentament petit a manera de tugurium, si bé aleshores no s'explica gaire la relativa riquesa de les seves parets. Se n'ha documentat una habitació rectangular de 8,55 cm de llarg per 7,60 cm d'ample -de la qual es conserven restes dels fonaments de dos murs i un paviment de calç - i dos àmbits més que es trobaven pràcticament arrassats. En algun punt l'habitació gran retallava la roca natural. De l'anàlisi estadística dels materials es corresponent al baix imperi només el 12 % del total. Pel que fa a les construccions baiximperials es descobrí un paviment molt ferm i de gran qualitat d'opus testaceum sobreposat a les restes anteriors. Amb això s'aixeca 0,70 m el novell del pis. Perfectament inserida en aquest paviment hi havia una pedra rectangular amb dos encaixos que corresponien a la base d'un trull. Sembla clar, per tant, que en aquesta fase l'assentament va patir una reconversió i fou destinat bàsicament a una activitat agropecuària de tipus vitivinícola de caire temporal relacionable amb alguna vil·la de la rodalia encara per descobrir. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995: 169-170 i 192-193)</p> | 08213-34 | La Vall dels Horts.Camí de les Oliveres (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest jaciment fou donat a conèixer gràcies a la tasca de recerca de Llorenç Villuendas l'any 1983. Fou resseguit superficialment poc després per Antoni Daura i Joan Galobart, que estudiaren els materials recollits i feren una primera aproximació a les característiques arqueològiques generals de l'indret i de la seva cronologia. En trobar-se afectat de ple per les obres de l'autopista que uneix Terrassa i Manresa, l'any 1987 la Generalitat de Catalunya encarregà a Eduard Sánchez la realització d'una excavació urgent de salvament. Una vegada feta, el jaciment fou destruït.</p> | 41.7606600,1.8818400 | 407050 | 4623807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79240 | Tombes de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-sant-genis | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | V-X | Parcialment a la vista. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu en tombes de blocs. Es tracta de dues tombes excavades a la roca, en uns blocs desplaçats i caiguts. Una d'elles es troba tombada de costat i li falten els extrems. Són de tipus 'banyera'. La seva orientació segons l'eix E-W i tenen encara l'encaix per a les lloses de coberta i amiden 185 x 40c /175 x 50cm. Es creu que són concretament de l'alta edat mitjana.</p> | 08213-35 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Són conegudes des del 1910 quan Fortà Solà en va publicar l'existència. Josep Barberà, del Museu Arqueològic de Barcelona, les inventariarà l'any 1960. Antoni Daura i Joan Galobart les estudiaren el 1982.</p> | 41.7605200,1.8847700 | 407293 | 4623789 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79241 | Mas la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-portella | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XIII-XIV | Desaparegut al construir-se l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades que responen a una casa d'origen medieval. Els fonaments dibuixaven una casa o mas de planta romboïdal, amb distribució interna típica de les cases del segle XII al XIV. Els materials recollits són ceràmica comuna, comuna vidrada i grises. El mas s'emmarca entre els segles XIII i XIV. Tipològicament es pot considerar emparentada amb una turris alt medieval que fou abandonada al segle XIV. La planta de la casa era romboïdal (9 x 10 x 14 x 13 m), amb una distribució interna de tres habitacions. A l'angle Nord s'adossava l'estructura d'una torre de planta pentagonal, datada entre final del segle XIII i mitjan del segle XIV. És un tipus constructiu desconegut en l'arquitectura del moment, tant a Catalunya com al seu entorn. Les torres de planta pentagonal començaren a construir-se ver el segle XV. Per l'amplada de les parets, les dimensions de la planta i prenent com a model altres exemples, es creu que podria haver tingut una alçada de 9 m. i fins i tot tres plantes. La coberta seria amb llosetes. Segons Albert Benet aquest mas medieval podria ser una possessió del monestir de Sant Benet, anomenada casa de la Portella, documentada al segle XIV.</p> | 08213-36 | Camí de Viladordis. Km. 27,600 de l'autopista Terrassa- Manresa (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7286800,1.8661500 | 405699 | 4620274 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest jaciment arqueològic és anomenat també 'Mas Viladordis' | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 79242 | Vestigis a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-a-la-vall-dels-horts | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IX-XI | <p>En un codinar proper a les tombes de Sant Genís de la Vall dels Horts, es localitzaren tres forats circulars perforats en una roca, els qual mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida. El més petit fa 4 cm de diàmetre x 5 cm de fondària. A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm de fons. El tercer és situat a 47 cm del segon, té un diàmetre de 46 cm atenyent 18 cm de fons. Un xic més avall, al vessant de llevant de la codina, hi ha un altre bloc de pedra, caigut per la gravetat, on podem observar un altre petit forat de secció rectangular, però de fons més reduït, de tal manera que el buidat adquireix un forma troncopiramidal. El rectangle superior fa 7,5 x 5 cm mentre que el fons se situa a 5 cm. Altrament tots quatre mostren un rebuidat ben treballat i força uniforme, que exclou lur confecció per part de la natura. AA.DD. (1984:438)</p> | 08213-37 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La troballa fou feta per l'historiador Albert Benet, que va atribuir dits vestigis a la mà de l'home. Respecte a la possible datació cal pensar que poden remuntar-se al període alt-medieval (ss.IX-X), o potser una mica posteriors. D'altra banda no cal descartar tampoc una datació anterior, ja que la troballa propera de teules romanes (tegulae) i ceràmica sigil·lada (sigilata) mostren que aquest indret devia estar poblat durant la baixa romanitat. AA.DD. (1994:439) La finalitat de dits forats l'atribuïa a petits dipòsits d'aigua, o bé dipòsits per la fabricació de diferents substàncies. També s'ha especulat amb la possibilitat de que fossin abeuradors per animals domèstics. També cap la possibilitat de que s'utilitzessin com a base d'algun assentament o petita construcció relacionada amb treballs agrícoles. AA.DD. (2003:438)</p> | 41.7608300,1.8839200 | 407223 | 4623824 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La troballa de dits vestigis fou feta per Albert Benet, i publicada a la Catalunya Romànica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79243 | Granja Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-estrada | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | El jaciment fou destruït arran de la construcció de l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades corresponents a les restes d'un poblat del període paleolític superior final -epipaleolític antic, situat en la sobreelevació del terreny enmig d'un camp de conreu arran de l'autopista de Terrassa- Manresa. Allà s'aprecien diverses estructures, un gran bloc de pedra, segurament part d'una premsa, amb abundants restes ceràmiques.</p> | 08213-38 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7588900,1.8859300 | 407387 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 79244 | Serrat del Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | X-III aC | L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. | <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> | 08213-39 | Camí de Viladordis | <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> | 41.7304700,1.8679000 | 405847 | 4620471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 79248 | Torre del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.</p> | X-XV | Caldria eliminar les restes de construccions annexes i alliberar les estructures primigènies de la torre. | <p>Una recent excavació arqueològica duta a terme per Jordi Morera . MORERA (2005), ha permès identificar algunes de les restes del turó. Malgrat tot, s'ha tractat d'una primera fase d'excavació, on no han estat localitzades restes de la primitiva guardiola medieval, sinó de la posterior torre del telègraf. Després de la recent actuació arqueològica, sabem que les restes de la torre actual queden configurades com una construcció de planta quadrada amb els quatre murs d'igual factura i lligats entre ells. Els murs tenien una llargada de 5.6m (excepte el de septentrió, de 5.4m) i una amplada de 80cm, essent més amples a la base que a les part més altes conservades, configurant una superfície interior de 15.7m2. El mur 06 tancava l'espai per tramuntana, el 07 a sol ixent, la paret 08 a migdia i el mur 09 clausurava la torre a ponent. Consistien en murs de doble paredat de mamposteria formats per blocs de pedra de mida diferent, normalment sense escantonar, falcats entre ells amb pedra petita, i lligats amb morter de calç. Els blocs de pedra no arribaven a aconseguir un seguit de filades regulars. Val a dir que es va poder documentar que tant el parament interior com l'exterior estaven arrebossats amb calç, havent-se perdut gairebé en la seva totalitat. Pel que fa a l'excavació de l'interior, cal destacar que va estar condicionada per l'existència de la fita geodèsica. Aquest vèrtex era construït amb formigó armat, amb unes dimensions d'un metre d'amplada per més de 5m d'alçada; tot plegat formant un pilar de secció quadrangular força pesant. L'excavació arqueològica constatà que la fita es recolzava just a sobre del mur de tramuntana de la torre. Per tant, tot i que no s'ha excavat per sota el pilar, s'evidenciava que tota aquella massa de formigó no es presentava convenientment fonamentada. Per evitar possibles esllavissades, despreniments o àdhuc la caiguda del punt geodèsic militar, es va considerar convenient deixar un marge al voltant de l'estructura, d'un metre de radi, el qual quedaria en reserva. D'aquesta manera l'excavació de l'interior s'ha limitat a la meitat meridional de la torre. Les restes materials recuperades de l'excavació no feien sinó contrastar aquesta dada ja que consistien en ceràmiques vidrades, porcellana, i material orgànic tipus cuir.</p> | 08213-43 | Sant Fruitós de Bages. Turó de Santmartí (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera data en la qual es cita l'existència d'una guàrdia és l'any 976. Es tracta d'una venda d'una vinya ubicada a la Guardiola de Sant Fruitós. A totes les referències documentals localitzades, l'element apareix referenciat com la 'guardiola' de Sant Fruitós. Al llarg de tot el segle XI, aquest tipus d'operació es repeteix en nombroses ocasions, proporcionant, especialment durant la primera meitat d'aquest segle, abundants testimonis de la seva existència. Un total de sis pergamins, deixen constància entre el 1014 i el 1057 de l'existència d'un indret de la parròquia de Sant Fruitós, on es troba aixecada una guardiola. Les referències a la Guardiola desapareixen durant la segona meitat del segle XI i la primera meitat del segle XII, període durant el qual no s'ha pogut localitzar cap document entre els Fons de Sant Benet de Bages, en els quals s'esmenti la Guardiola. Aquesta manca de notícies no s'ha d'interpretar com una desaparició de la construcció, sinó com a producte d'una eventualitat històrica. Potser un examen més exhaustiu de la documentació donaria resultats que permetessin omplir aquest buit cronològic. Durant la segona meitat del segle XII -entre el 1153 i el 1168 - a la documentació apareix l'existència del mas Guardiola, relacionat geogràficament amb l'indret on tradicionalment es trobava la construcció militar. (Doc. 459). En cap document no s'especifica l'indret exacte de la ubicació del mas. Si aquest fou construït aprofitant l'existència de restes d'una construcció militar, o al contrari, va ser aixecat de nova planta en algun indret del turó diferent del que es trobava la torre, és una qüestió que no es pot precisar. Ara bé, sí que es pot relacionar clarament l'existència del topònim de guardiola amb la presència d'un mas que adopta el nom de la construcció. Al segle XIII pertany el darrer document localitzat dins dels Fons de sant Benet de Bages. Es tracta d'un arrendament d'una peça de terra datat el 1295, que es troba ubicada al lloc anomenat Guardiola. Al llarg del segle XIII es té constància d'un mas anomenat Guardiola a les immediacions del turó. Aquest mas no s'ha pogut identificar amb cap estructura moderna, la qual cosa fa pensar que no va tenir continuïtat en el temps, i potser restà rònec durant la Pesta Negra, desapareixent posteriorment. D'altra banda no es pot precisar l'ubicació d'aquest mas, ni saber si era a dalt de turó o als peus d'aquest. El topònim de 'Guardiola' es va mantenir fins la segona meitat del segle XVII. L'any 1601 en un dels capbreus de Sant Fruitós de Bages, es pot apreciar com encara es parla del 'loco vocato guardiola'. Posteriorment, en una data que no aconsegueix precisar, el topònim del turó canviaria pel de 'Sanmartí', cognom de la família propietària dels terrenys on es trobaria ubicada la torre. A part de tota la documentació relacionada amb la construcció medieval, al mateix puig de Guardiola es té constància de l'existència d'una segona torre. A mitjans de segle XIX, a l'indret on hi havia hagut la Guardiola es construí una nova torre, amb una funció destinada a ser el suport del nou telègraf òptic. La majoria de torres de telegrafia òptica a Catalunya es construïren entre el 1848 i el 1853, a càrrec de l'enginyer basc José María Mathé. Per tant, és entre aquestes dates que se situa la construcció de Sant Fruitós. La torre de Santmartí era la primera d'una xarxa de telègraf que comunicava Manresa amb Vic. Es connectava directament amb la torre de Puigterrà de Manresa (punt telègraf precedent) i amb la del campanar d'Artés (punt telègraf següent). Es localitzava a 318msnm, per tant, uns 10m per sobre de l'actual cota (LEN, 2004). Finalment, cal esmentar que a la dècada dels setanta de la passada centúria es construí un vèrtex geodèsic al bell mig de les construccions. Aquesta fita, aconseguida per mitjà de formigó armat, i de varis metres d'alçada per un metre quadrat de superfície aproximadament, afectà enormement les antigues edificacions.</p> | 41.7563300,1.8776700 | 406697 | 4623331 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'espera que el trasllat del vèrtex geodèsic permeti una excavació complerta del recinte. Declarat Bé d'interès cultural. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||
| 79249 | L'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larca | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | X-XIII | Es tracta d'un topònim actualment desaparegut. | <p>Antic topònim aparegut abundantment en la documentació medieval. La referència a dit lloc es fa com 'l'arca' o bé com a 'coll de l'arca', en referència a una vall veïna a llevant a la guardiola de Sant Fruitós (torre del Sanmartí). Aquest topònim -arca-, segons la tradició d'aquella època, faria referència a l'existència d'un possible megàlit, que per proximitat geogràfica s'escauria a prop de la guardiola. Malgrat l'evidència no s'ha trobat mai cap indici de megàlit.</p> | 08213-44 | La Vall dels Horts (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Es tracta d'una antiga evidència apareguda de forma molt abundant a la documentació medieval entre els segles X-XIII. L'any 1013 Omiscles i la seva esposa Eldesinda varen vendre a Giscafré mitja mujada de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. SALVADÓ (2003:96) Aquest indret també donà nom a un pas proper, que fou el Coll de l'Arca, així ho demostra la documentació existent, per exemple qual l'any Sunyer i la seva esposa Adaleda donaren a Ramon i els seus fills una peça de vinya que tenien al Camp de Bages, al lloc anomenat coll de l'Arca. SALVADÓ (2003:115) Aquest topònim es mantingué almenys fins el segle XV, quan el 1413 Quintol, dona, va vendre a Magnalot, mitja mujada de vinya cultivada i erma al comtat de Manresa, prop de l'Arca de Sant Fruitós. També el 1459 Guillem i la seva esposa Ermessenda varen vendre a Sunifré, monjo de Sant Benet, una peça de vinya erma, al comtat de Manresa, a l'Arca. Encara el 1479 Isarn i la espa esposa Espetosa varen vendre a Sunifré, monjo, tres peces de vinya, una de les quals es trobava a l'Arca de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:109). E</p> | 41.7582800,1.8760400 | 406564 | 4623549 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||
| 79251 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1995). La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages. Col. Quaderns nº 11. CEB . Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>La festivitat comença al matí ben d'hora amb una botifarrada popular. Paral·lelament a l'esmorzar col·lectiu que es fa al Bosquet, els participants en el concurs de pintura ràpida cerquen el lloc més idoni. Mentrestant els cuiners i cuineres comencen a cuinar l'arròs en grans paelles. Al migdia la Comitiva de l'Ajuntament encapçalada per la banda de música, les parelles, i al darrera l'alcalde, consellers i entitats del poble arriben a l'arrossada. El rector beneeix l'arròs i les autoritats fan un tast. la intervenció del batlle i d'algun convidat obren el festí. Tot seguit les parelles comencen a repartir un bon plat d'arròs als convidats de la pista i les cuineres omplen els plats i recipients al centenars de comensals. La sobretaula finalitza amb l'actuació d'algun grup folklòric enmig de la pista. Paral·lelament als voltants del Bosquet s'acostumen a organitzar exposicions d'objectes antics i mercat artesanal.</p> | 08213-46 | Sant Fruitós de Bages. El Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'antecedent d'aquesta festivitat anomenada primerament 'La sopa dels pobres', la trobem en el costum d'oferir grans àpats i menjars col·lectius a les acaballes del Carnestoltes, els dies previs a la Quaresma. La festivitat de l'arròs coincideix cronològicament amb aquestes dates, celebrant-se sempre el diumenge abans del dimecres de cendra. Tenim notícies de la celebració a Sant Fruitós d'una festivitat anomenada 'Levant de taula', documentada per Frederic Soler. SOLER (1092). Segons l'autor el 'Llevant de Taula' s'iniciava el dia d'una festa grossa. Aleshores, després de missa, els administradors de la festa, anomenats 'croters i 'croteres', engalanats amb els seus millors vestits i acompanyats d'una orquestra, es dirigien cap a la casa o l'indret escollit. Quan hi arribaven, entrava un jove croter acompanyat d'una noia crotera amb una safata. Un cop a l'interior, la parella s'acostava a la taula on havia de tenir lloc el dinar, i hi deixaven al damunt aquesta safata. Després el cap de taula hi tirava alguna moneda de plata i tot seguit el precedien els altres. Els diners que recollien servien per pagar les despeses de la festa. D'aquesta capta de diners, si es tractava d'una celebració veïnal, se n'encarregaven els obrers o majorals, els quals passaven per les cases i masies del poble a recollir tot el que donava la gent; aquesta era molt semblant a la capta feta per a la Festa de l'Arròs. PLANS (1995: 11-12) Segons una consulta de l'arxiu parroquial de Mn. Josep Suñé, la referència més antiga trobada sobre la Festa de l'Arròs, data del 1880 en què es donava 'sopa' als pobres. No s'han trobat referències escrites anteriors, però aquesta circumstància no vol dir que no es celebrés en anys anteriors. L'any 1901, a Sant Fruitós, encara se seguia repartint entre tots els pobres la tradicional 'Sopa dels Pobres'. L'any 1904, a més de l'aportació dels veïns, l'Ajuntament pagava fins a cent pessetes per les despeses de la diada. PLANS (1995:21) Gràcies a les aportacions dels veïns, l'any 1929 es va oferir un gran banquet que consistia en arròs, cabrit, pernil, pa i vi en abundància, que havien donat els pagesos de la població. L'any 1931, coincidint amb l'eufòria de la recent instauració de la República, es repartí, a més del menjar, tabac i xampany. La capta del menjar acostumava a començar un més abans. Un dels personatges populars va ser l'anomenat Samuclin, un vell que amb un violí amenitzava la festa. Entre els més grans del poble també es recordava el Xiulet, que passava amb un carro recollint el que donaven els veïns: patates, cebes, mongetes etc. Antigament les famílies ben adinerades havien establert un cànon en metàl·lic. PLANS (1995:33) Respecte als cuiners, es coneix a la nissaga dels Noguera, que des del segle XIX cuinaven la sopa als baixos de l'Ajuntament. De Josep Noguera, la tradició va passar al seu fill Fruitós Noguera, conegut com el Fusteret. Li va prendre el relleu en Lluís Noguera, que va abandonar la tradició de les calderes per cuinar l'arròs en paelles. PLANS (1995: 34) Un dels canvis més importants que va donar relleu a la festa, va ser el fet de cuinar l'arròs en grans paelles que es manllevaven de la caserna de Manresa. L'any 1944, la festa ja no es coneix com 'La sopa dels pobres' sinó com 'L'Arròs de Carnaval'. Fins a la dècada del 1950 no apareix el nom de 'La Festa de l'Arròs'. Fins llavors sempre s'havia celebrat en dimarts de Carnestoltes, que precedeix al Dimecres de cendra, però a partir d'aquí va passar a celebrar-se en diumenge, incrementant moltíssim el nombre de comensals, provinents d'arreu de la Comarca. La festa va anar fent desaparèixer els tòpics dels pobres i els rodamóns, passant a convertir-se en un esdeveniment de caire lúdic. El lloc habitual de repartiment d'àpats als pobres havia estat sempre la porta de l'església parroquial, i des del 1934 va passar a celebrar-se a l'àrea coneguda com El Bosquet, indret que s'ha mantingut fins l'actualitat. PLANS (1995:22-23)</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||
| 79252 | Casa d'Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalfred-figueras | <p>AA.DD. (1993). Catàleg de l'exposició de Pintures Alfred Figueres. Palau Moja 14 d'abril -26 d'abril (Barcelona). Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Originalment la casa fou pensada com dos cubs independents. Un de planta quadrangular, i un altre de planta rectangular, col·locats de forma perpendicular, creant una planta en forma de T. Es tractava de cubs de planta baixa i sostre pla, creant una arquitectura totalment arquitravada, molt innovadora, i radicalment diferent a la que s'estava realitzant en aquells moments a un poble com Sant Fruitós de Bages. La casa fou projectada amb un tipus de parament fet en pedra vista, formada per murs de parament irregular. La façana principal es trobava orientada a migdia i l'accés es realitzava per un portal allindat molt senzill. Sobre el cos rectangular disposat en perpendicular, s'ubicava originalment un primer pis amb uns grans finestrals encarats al Nord, que era destinat a estudi de pintura de l'Alfred Figueras. Les necessitats posteriors, especialment l'arribada dels masovers, va obligar a aixecar un primer pis a continuació de l'estudi, sobre el cos quadrangular, i a afegir uns porxos adossats a la façana de llevant de la casa. De forma més recent, l'existència de goteres, va provocar que a la dècada del 1970 la teulada fos reformada convertint-se en uns teulada inclinada, i la casa fos arrebossada i pintada en color blanc. Actualment la casa es troba formada per dos cossos units que conformen una planta rectangular, en la qual sobresurten alguns angles a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una casa de planta baixa i primer pis, on es combinen diferents cobertes inclinades. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'accedeix mitjançant alguns graons integrats al jardí que precedeixen l'entrada. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat d'estructura molt senzilla, i sense cap decoració afegida. Una altra porta d'accés de les mateixes característiques que l'anterior s'obre a la façana de migdia. A banda d'aquests portals d'accés un seguit de finestrals rectangulars, disposats de forma horitzontal es reparteixen al llarg de tota la casa permetent la il·luminació interior. Al primer pis, destaca d'existència d'un espai que es recau al primer pis, sobre el cos que s'aixeca en sentit N-S, i que sobresurt espacialment de la línia de façana de la resta de la casa. Es tracta de l'estudi del pintor Alfred Figueras. Aquest cos compta amb un balcó afegit que es prolonga un tram de la casa en direcció a la façana Nord. El primer pis s'obre amb un seguit de finestrals també rectangulars disposats en horitzontal, de mida inferior als de la planta baixa. A llevant de la casa, fou afegit un porxo format per tres grans arcades de mig punt, i que es cobreix amb una teulada inclinada. És a l'interior de la casa on millor s'ha conservat l'esperit arquitectònic de Le Corbusier. Destaca l'existència d'una gran sala ubicada a la planta baixa molt il·luminada, al centre de la qual es localitza un cos oval exempt que acull les escales que ascendeixen al primer pis. La resta de la casa ha estat adaptada a les necessitats dels propietaris.</p> | 08213-47 | Sant Fruitós de Bages. Avinguda de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La família Figueras era originària de Sant Fruitós de Bages. Eren pagesos i comerciants. El pare de l'Alfred Figueras va marxar a viure a Barcelona entorn als anys 1910-1915, i amb ell va marxar tota la família. Es tractava d'un home reconegut, que tenia un comerç a Sant Fruitós, i era president de la Cooperativa de pagesos de Sant Fruitós. A Barcelona va establir un petit negoci com a comerciant. L'Alfred Figueras va viure la seva adolescència a Barcelona estudiant dibuix i pintura. Durant els seus estudis va visitar París en diverses ocasions. A Barcelona va militar en partits catalanistes, i degut al seu activisme va ser empresonat. La família va pagar la fiança i l'any 1926, pendent de judici, es va escapar a Argèlia. A Argel va fundar una acadèmia de pintura. Entre d'altres, hi havia entre els seus alumnes alguns arquitectes que treballaven amb Le Corbusier. Ell els va demanar que li fessin uns plànols per construir-se una casa a Sant Fruitós, a uns terrenys que eren propietat del seu pare. Els plànols de la casa foren fets a l'estudi de Le Corbusier d'Argel, però no es té la certesa de que fossin fets per ell en persona. Va tornar a Sant Fruitós l'any 1931, i l'any 1932 va començar a construir-se la casa per etapes. La família va viure fins l'any 1944, passant tota la Guerra Civil en ella. Segons informació oral procedent de la mateixa família, la casa va voler ser destruïda pels nacionals, ja que la seva innovadora forma va fer que la confonessin amb un fortí. A partir del 1944 la família es va traslladar a Barcelona, passant a residir-hi uns masovers. Aquest canvi va provocar reformes a la casa, ja que es va haver d'ampliar. Per evitar les goteres, la casa va patir noves reformes afegint una teulada, i finalment fou arrebossada. Actualment la propietària continua sent la seva filla Clàudia Figueras, filla d'Alfred Figueras, que malgrat residir a Barcelona, la visita freqüentment.</p> | 41.7490800,1.8767600 | 406611 | 4622527 | 1932 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 120|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79253 | Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-onofre | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats.</p> | XII-XIV | No s'ha excavat | <p>L'indret que dóna lloc a Sant Onofre està situat dalt d'un turonet o puig i envoltat de camps de cultiu i de boscos de pins, a les afores de la urbanització de les Brocardes. Un cop arribats, i al costat de la torre d'electricitat, es veu una petita elevació coberta per vegetació i arbusts i colmatada per gran quantitat de pedres i enderroc en general, que indiquen l'existència d'alguna estructura enterrada. Arran d'un primer estudi ocular de la superfície es pot veure un tram de paret mig soterrada i formada per filades regulars de pedres desbastades i disposades en aparell a trencajunt. La resta de la possible estructura es troba massa enterrada per intentar esbrinar de què es tracta. En l'extrem de llevant, i situada uns metres enllà, hi ha dues estructures més que l'acompanyen: es tracta de les restes d'una barraca de vinya (o cabana de pastor) i d'un munt de terra colmatat per pedres i terres compactades durant anys i que segurament provenen d'alguna acció d'enderrocament precedent. Així doncs, el que sí que està clar és que en aquell indret hi són enterrades les restes d'alguna edificació antiga, ja sigui l'anomenada capella de Sant Onofre o alguna construcció que hi estigués relacionada. En l'obriment d'una rasa en l'indret es va poder veure el citat tram de mur de 1,50m de llargada i 0,70m d'alçada, compost per tres filades horitzontals de blocs de pedra, de mides mitjanes i ben escairats; aquesta tipologia constructiva podria ben bé correspondre a època romànica, a mode d'hipòtesi inicial, i potser foren les restes de l'església de Sant Onofre.</p> | 08213-48 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'església dita de Sant Onofre es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona de Camp de Bages, al lloc anomenat Montpeità. El lloc de Montpeità és documentat a partir del 940 amb diverses grafies i l'església en qüestió no consta documentalment fins el segle XIV, però les poques restes que es poden veure fan creure que pot ser anterior: primerament pel fet de trobar-se al sector oriental de l'actual terme de Sant Fruitós de Bages, que és inclòs en l'antiga parròquia de Sant Benet de Bages, i després perquè en aquesta parròquia existia una vila fortificada nomenada vila de Sant Benet. L'única pista per ubicar aquesta vila és una notícia documental que afirma que es trobava 'al Pujol'. Cal recordar que les restes de Sant Onofre es troben al puig de Sant Onofre, i al seu entorn hi han restes d'un possible hàbitat: ceràmica, molins etc. Així que a tall d'hipòtesi, existeix la possibilitat de que l'església de Sant Onofre fos l'església de la vila de Sant Benet, i que exercia funcions parroquials.</p> | 41.7426200,1.8908700 | 407775 | 4621795 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79254 | Bosc d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dolzinelles | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Proliferació d'abocaments de deixalles, risc d'incendi forestal, freqüentació humana, canvis en la catalogació urbanística del sòl i salinització de les aigües del torrent de la Sala. Proximitat de pol·ligons industrials etc.. Són alguns dels perills que l'amenacen. | <p>Extensió boscosa d'unes 150 hectàrees de superfície. Es tracta dels retalls de bosc més extensos del pla de Bages. Els bosc d'Olzinelles s'estén des de la cruïlla de carreteres de Santa Anna de Claret fins al pont de Cabrianes i s'eixampla fins al mas de les Oliveres. El bosc d'Olzinelles ressegueix una carena que té el punt més alt a uns 300 m. El terreny està format per materials de finals de l'Eocè, però prop de Torruella hi ha terrasses fluvials quaternàries. A la part més alta trobem conglomerats. El fet que el sòl no sigui profund i, per tant, no apte per a l'agricultura ha protegit aquest bosc. L'alzinar proper a l'església d'Olzinelles ha anat desplaçant la pineda. S'hi troba pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea), roure cerrioide (Quercus cerrioides), però l'arbre dominant és l'alzina (Quercus ilex). Com a fet insòlit, al bosc hi ha algunes alzines sureres (Quercus suber). Les plantes pròpies del fenassar, de la jonceda, de la brolla de romaní, de l'alzinar i alguna de la roureda es combinen en aquest espai. El bosc d'Olzinelles és el principal reducte de vegetació espontània del pla de Bages. El seu interès natural radica en el fet de que aquest bosc actua com a corredor natural i alhora com a refugi d'animals que s'alimenten als camps de conreu, rases i marges de l'entorn. El bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fredeluga (Vanellus vanellus) ocupen, sobretot a l'hivern, aquestes planes. La proximitat al Llobregat converteix el boscs en zona d'aturada i repòs per a les aus de pas.</p> | 08213-49 | Olzinelles. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El nom de Bosc d'Olzinelles li ve donat pel fet de pertanyer als porpietaris del veí mas d'Olzinelles. Aquest mas i la propera església de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten històricament al segle X-XI.</p> | 41.7705200,1.8947400 | 408136 | 4624888 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||
| 79255 | Mas Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-nova | <p>GANDIA, J,; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta originalment quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Actualment l'edifici compta a més de la planta original amb la suma de diferents cossos afegits a ponent i a migdia, conformant una planta irregular. L'edifici ha estat objecte de profundes reformes al llarg de la dècada del 1990, la qual cosa ha transformat considerablement la seva fisonomia original, incorporant els cossos adossats al nucli de la casa, i que eren antigues zones de feina, a l'estructura general de la vivenda. L'edifici també ha estat sobreaixecat, ja que a la façana de llevant s'aprecia encara perfectament la línia de l'antic carener per sota de l'actual, i un antic finestral tapiat. Actualment es tracta d'un edifici de planta quadrangular, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb fileres de carreus força ben disposats. Una fotografia antiga- anys 20- mostra com la casa es trobava en aquest període enguixada, no podent-se apreciar la pedra vista. La façana principal es troba orientada a ponent, i l'accés a la casa es realitza mitjançant un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, que resta pràcticament ocult a causa de les contraportes, i degut també al teuladet superior que el cobreix. Al cantó N-E d'aquesta façana, s'adossa un cos rectangular, que sobrepassa la línia de la façana Nord de la casa, i que s'extén de forma perpendicular al cos central. Es tracta d'una antiga àrea de treball, actualment incorporada a la vivenda. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, orientat a migdia, i que es remata a la part superior amb una galeria formada per un seguit de tres arcades molt rebaixades, que recauen sobre uns moderns capitells de ciment, i que a la vegada es recolzen sobre tres columnes circulars efectuades en maó. A la façana de ponent de la casa hi comptem també amb un gran finestral obert a la planta baixa, amb un gran balcó al primer pis i amb un finestral al segon pis. A la façana de migdia s'adossa un altre cos, antigament de treball, ja que acollia tines a la planta baixa. Aquest cos també ha estat remodelat i integrat a la vivenda, i es caracteritza per la presència d'una altra galeria de quatre arcades al primer pis, efectuades també amb un arc molt rebaixat que recau sobre un capitell de ciment que es recolza sobre un seguit de cinc columnes circulars de maó. Aquesta galeria ja s'aprecia a la fotografia de la dècada del 1920. La façana de llevant és la que conserva més traços originals de l'antic edifici. Pot apreciar-se a la planta baixa un antic portal semicircular que donava accés a zones de treball de la planta baixa. Al costat s'adossa un cos atalussat format per dues grans arcades, i que finalitza a l'alçada del primer pis en una terrassa. Al primer pis resten mostres d'una finestra tapiada a l'alçada del primer pis, i una de nova factura oberta al costat. Al segon pis també comptem amb una finestra original, que devia pertànyer a les antigues golfes, ja que és de reduïdes dimensions. L'interior de la casa ha estat totalment transformat i adaptat com a vivenda moderna. Malgrat tot, al menjador de la planta baixa, encara es conserven dues antigues tines amb les seves boixes, i algunes portes interiors fetes amb maó. Actualment tot el conjunt exterior és envoltat per un mur de tancament als cantons de llevant, migdia i ponent de la casa, que crea un espai interior en forma de pati i jardí.</p> | 08213-50 | Sant Fruitós de Bages. Mas Casa Nova, Crta.N-141-c km. 4,2 | <p>Al 1195 apareix documentat un mas a Sant Fruitós anomenat Casanova, que potser podria relacionar-se amb l'actual. Aquest mas torna a aparèixer en nombroses ocasions al llarg del segle XIII, al final del qual, també es coneix sota el nom de 'Lluerts'. A finals del segle XIV, paral·lelament al mas Lluerts o Casanova , apareix una altra casa anomenada 'La Casa Nova' (1315). Al capbreu realitzat al segle XVIII de Sant Fruitós de Bages, no apareix el nom d'aquest mas, almenys amb aquest nom. PLANS I MAESTRA (2033: 91). Cal pensar que a principis del segle XX, degué patir algunes transformacions, segurament la galeria de la façana de migdia feta amb columnes de maó, i alguns portals interiors també fets en maó. També és possible que fos sobreaixecada en aquest moment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser abandonada a mitjans de la dècada del 1960, començant un greu procés d'enrunament. A principis de la dècada del 1990 la casa fou adquirida per l'actual propietària Sra. Santamaria, iniciant un procés de restauració i transformació fins a adequar-la fins a la vivenda actual.</p> | 41.7476200,1.8644000 | 405581 | 4622378 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva restes de cap estri relacionat amb la vinya, ni tampoc documentació original. Una fotografia antiga de la casa -anys 20- mostra com l'aspecte general de la casa és el mateix que l'actual, a excepció de que aquesta es trobava enguixada exteriorment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, i que no ha pogut ser contrastada, en l'últim moment abans del seu abandonament a la dècada del 1960 dins de la casa es tractaven pells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/