Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79306 | Creu de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-benet-de-bages | XVIII-XX | Caldrà veure com s'integra aquest element amb el nou projecte d'usos del monestir de Sant Benet de Bages. | <p>Creu de terme ubicada al mig de pati central del conjunt monàstic de Sant Benet de Bages. Es tracta d'una creu metàl·lica assentada sobre un basament de pedra. Es tracta d'un basament circular de 190 cm de diàmetre i 30 cm d'alçada formada per un conjunt de 9 grans blocs de pedra adaptats al bassament. Sobre aquest bassament s'assenta la base de la creu. Es tracta d'una pedra monolítica de 30 cm d'alçada i 64 cm de diàmetre. Per la seva forma ben bé podria tractar-se d'una antiga mola de molí. Sobre aquesta base recau la creu de ferro, formada per quatre braços. L'alçada del braç vertical és de 3,04 m, i la del braç horitzontal de 1 m. La intersecció dels dos braços es troba decorada als quatre angles que conforma la creu amb un seguit de quatre elements giravoltats per angle, que fa l'efecte d'una ornamentació de tipus vegetal.</p> | 08213-101 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet de Bages (08272 Sant Benet de Bages) | <p>Malgrat que no s'ha pogut aportar referències documentals, es té notícia de que aquesta creu fou aportada pels propietaris del monestir de Sant Benet de Bages -família Rocamora- d'un indret desconegut, i plantada al mig del pati del monestir de Sant Benet com a un objecte amb finalitats ornamentals.</p> | 41.7426300,1.8993900 | 408483 | 4621787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||
| 79307 | Creu del pont del riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-riu-dor | XX | Actualment existeix un plantejament per part de l'Ajuntament de restauració d'aquesta creu, amb la finalitat de tornar-la a posar a la seva ubicació anterior. | <p>Restes de l'antiga creu que s'ubicava al costat del Pont del riu d'Or, a l'entrada del poble de Sant Fruitós de Bages, a tocar de la carretera de Vic, al començament del carrer de Jaume I. Actualment només es conserven els fragments dels braços de la creu. Són un total de sis fragments: un de 16 cm de llargada x 22 cm d'amplada x 9 cm d'alçada. Un altre de 15 cm de llargada x 20 cm d'amplada x 10 cm d'alçada. Un altre de 17 c. de llargada x 16 cm d'amplada x 9 cm d'alçada, un altre de 12 cm de llargada x 10 cm d'amplada x 7 cm d'alçada. Un altre de 14 cm de llargada x 14 cm d'amplada x 1cm d'alçada. El fragment més gran es correspon a la part superior de la creu, i és de 45 cm d'amplada x 33 c, de llargada x 18 cm d'alçada. En aquest fragment s'aprecia la següent inscripció: 'Missió 1948'. Les fotografies conservades on es pot apreciar aquesta creu, a més de la ubicació s'observa que anava montada sobre un fust quadrangular d'uns 115 cm d'alçada, que a la vegada es recolzava sobre una base quadrangular més ampla d'un metre aproximat d'alçada.</p> | 08213-102 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>No es pot precisar històricament si es tractava o no d'una antiga creu de terme. La seva darrera ubicació coneguda, a tocar del pont del riu d'Or, descarta aquesta possibilitat, ja que allà no marca el límit de cap terme municipal. Cal pensar doncs que o bé es tractava d'una antiga creu de terme que fou traslladada en aquest indret quan deixà de fer la seva funció indicadora, i passà a assumir una funció religiosa i ornamental, o bé suposar directament que aquesta darrera funció religiosa i ornamental- potser marcant un antic pas processional- fou la seva ja des del principi. Cal suposar que la creu original fou destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939) i l'actual creu és en realitat una reconstrucció feta l'any 1948 amb un objectiu purament religiós. La darrera dècada va sofrir una caiguda que va provocar la seva fragmentació. Els fragments de creu foren traslladats al magatzems de l'Ajuntament, i poc després el fust i la base desaparegueren.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1948 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79308 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. | <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> | 08213-103 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> | 41.7506400,1.8707600 | 406114 | 4622707 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79309 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La forta pressió urbanística i industrial de la zona fan perillar els trams superiors d'aquest important curs fluvial. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages en sentit NO-S-E, convertint-se en el segon curs fluvial en importància del terme. El seu naixement es produeix al veí terme de Santpedor, vora les serralades de Castellnou de Bages i discorre en sentit S, travessant el terme de Santpedor, vers el de Sant Fruitós de Bages. L'entrada al municipi es realitza pel cantó O dels Plans de Santa Anna, travessant per sota de la C-16, des d'on es dirigeix vers el polígon industrial Riu d'Or. Allà rep l'aportació del Torrent dels Gitanos, també provinent de Santpedor. Després de la intersecció de tots dos cursos fluvials, es dirigeix cap al poble de Sant Fruitós de Bages. A l'entrada del nucli, el riu és creuat pel pont del riu d'Or, que permet el pas al poble venint de Manresa per la N-141. La seva aproximació al poble de Sant Fruitós, delimita pel seu cantó O l'espai conegut com a Horta de Sant Fruitós, prop de la sagrera, regant bona part dels horts de la zona. Als peus d'aquesta zona, poc abans d'entrar al poble, rep les aigües del Torrent Bo. Allà es situa el lloc més profund del riu d'Or, un petit remans anomenat 'La Gola', que antigament es convertia en un lloc de banys pels nens de Sant Fruitós. Des d'allà s'encamina en direcció a migdia vers el riu Llobregat per la zona 'Dels Plans'. En aquest indret l'atravessen per sobre l'antic camí de Sant Fruitós a Viladordis, i l'actual autopista A-18 de Terrassa a Manresa. Des d'allà es dirigeix vers la zona de les costetes fins el riu Llobregat. Com a zona d'interès destaca per tractar-se del segon curs fluvial en importància del terme de Sant Fruitós, mantenint una densa vegetació i un interessant bosc de ribera en galeria que es combina amb petits retalls de bosc ripari a les fondalades. Destaquen espècies com l'alber, el pollancre, el salze i el freixe de fulla petita. A nivell faunístic, a l'igual que el torrent de les Feixes, aquest espai s'ha convertit en un important lloc de refugi d'aus migratoris, algunes de les quals tenen els seus espais de cria en aquest indret. Destaquen espècies com l'esmerla, el tudó, la tòrtora, el xoriguer etc.. Com bona part del Pla de Bages, l'amenaça més important d'aquest curs fluvial ve donada per les agressions urbanístiques i la pressió industrial. També compta amb l'impacte que suposen el gran nombre de comunicacions que el travessen, com és el cas de l'eix transversal C-25, l'autopista C-18 de Terrassa a Manresa, l'eix del Llobregat C-16, a més de les nombroses carreteres i camins secundaris. Aquesta proliferació de comunicacions, fa augmentar encara més el creixement dels polígons i les urbanitzacions. Una altra de les amenaces més importants amb les que compta és l'elevat grau de salinització de les seves aigües, ja que rep de manera directa les filtracions dels residus del runam salí de Potasses del Llobregat S.A. al veí municipi de Sallent, que des de fa any contamina els seus aqüífers.</p> | 08213-104 | Terme de Sant Fruitós de Bages. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest riu fou conegut al seu pas pel terme de Sant Fruitós, i al llarg de tota l'Edat Mitjana, amb el nom de riu de Sant Fruitós. No fou fins almenys el segle XVIII en que no es conegué com a Riu d'Or, unificant la nomenclatura amb el terme de Santpedor- població a la qual ofereix el nom-. El seu pas pel poble de Sant Fruitós fou vital per l'economia de la vila, ja que la sagrera originària es troba assentada al junyent d'aquest riu amb el torrent bo, creant una terrassa d'extraordinària fertilitat, que fou coneguda com l'Horta de Sant Fruitós. L'any 965 apareixen les primeres referències, quan Osan i la seva esposa El·lo varen vendre a Sal·la unes cases amb cort, colomar, clos i hort que tenien per compra al comtat de Manresa, al riu de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:81) Les referències a aquest indret i al riu de Sant Fruitós al seu pas per aquesta horta són abundatíssimes fins el segle XVI. Riu avall, en direcció a la seva confluència amb el riu Llobregat, es coneix l'existència d'un altre nucli de poblament molt antic que es mantingué almenys fins el segle XII, i que fou conegut com a Vil·la d'Èlsia. Segurament es tractava d'un petit llogarret de cases, al costat del qual hi havia una palanca que permetia el pas del riu. Així, al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia , amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145)</p> | 41.7499500,1.8766600 | 406604 | 4622624 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de riu d'or, és l'origen del topònim del municipi veí de Santpedor, que ve a ser la contracció de Sant Pere d'Or, en referència a la parròquia -Sant Pere-, del riu d'Or. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||||
| 79310 | Muntanya del Montpeità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-montpeita | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de recuperació d'alguns camins, i de les fonts que dins l'espai de la muntanya s'ubiquen. Una altra de les pressions que pateix el turó és el creixement de la urbanització de les Brucardes. | <p>Turó de grans proporcions ubicat a migdia del terme de Sant Fruitós, que té com a afrontacions, al nord el nucli urbà se Sant Fruitós, a migdia el riu Llobregat, a llevant la partida de l'angle i el monestir de Sant Benet, i a ponent l'autopista A-18. Es tracta d'un espai amb ocupació humana antiga, que manté alguns trams urbanitzats a ponent, ocupats per la urbanització nascuda a la dècada del 1960 anomenada Les Brucardes, que envolta l'antic mas, i espais de conreu i bosc a migdia i a llevant. Es tracta d'un espai profundament humanitzat des de l'Edat Mitjana, ocupat per antics conreus, especialment vinya, que queda manifestat per l'abundant presència de barraques de vinya i marges a llarg de tota la muntanya. D'altra banda, malgrat que antigament es testimonia la presència de molts masos i cases per tota la muntanya, a partir del segle XVI, anaren desapareixent, restant tota la muntanya sota la propietat del mas Brucart que explotà directament les terres de la muntanya amb ajuda de mossos i parcers. Actualment la vinya és desapareguda i el bosc de pi i roure s'ha anat extenent per les antigues superfícies de conreu i els marges de la muntanya, deixant únicament algunes superfícies a la part superior com a camps de conreu de blat. D'altra banda també es constata la presència de nombrosos testimonis del passat, com són els jaciments de Sant Onofre, la capella de Sant Valentí etc. El seu interès com a zona natural és altíssim, ja que la pressió urbanística, industrial i de comunicacions del terme és molt forta. D'altra banda, el creixement urbanístic del poble, s'ha extès cap al cantó del montpeità, arribant els carrers i cases fins pràcticament els peus de la muntanya. També cal tenir present que aquesta pressió urbanística i industrial s'extén cap a altres cantons del municipi, deixant la muntanya com un reducte natural òptima per destinar al lleure i a l'esplai.</p> | 08213-105 | Montpeità. Entre el poble de Sant Fruitós i el Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7441500,1.8881300 | 407549 | 4621967 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'abundància de testimonis humans a la muntanya del Montpeità, converteix l'indret en un lloc d'elevat interès arqueològic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79311 | Fita de terme de Claret nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-1 | XV-XXI | La grava que cobreix l'àrea exterior de l'església de Santa Anna, cobreix pràcticament la seva superfície, fent-la invisible si no es coneix la seva existència, i contribuint a enterrar encara més l'element. | <p>Element referencial del límit de terme, que al seu pas per les esglésies de Santa Maria de Claret i Santa Anna de Claret, marca el pas fronterer entre els termes de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tracta d'una llosa pètria, elaborada en pedra sorrenca de color vermellós, que es troba encastada dins de terra, essent visible només alguns trams de la part superior de dita llosa. El seu desgast i erosió és considerable, trobant-se actualment fragmentada en tres trossos de diferents mides difícilment apreciables. Originalment es degué tractar d'una llosa quadrangular uniforme, doncs la seva mida de conjunt és de 37 cm x 37 cm. No compta amb cap element ornamental ni decoratiu, així com tampoc amb cap símbol que faci referència a les seves funcions termenals.</p> | 08213-106 | Claret. Església de Santa Anna i Santa Maria Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat tot, l'ubicació d'aquesta fita potser té a veure amb el conflicte de la demarcació entre Santpedor i Sant Fruitós reflectida amb la presència de dues esglésies a tocar. Al segle XVIII les afrontacions de l'església eren les següents: A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret.</p> | 41.7766200,1.8608100 | 405325 | 4625602 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Visualment aquesta fita s'emmarca entre les fites de Claret nº 2 i 3 (fitxes 107 i 108) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79312 | Fita de terme de Claret nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-2 | XVIII-XIX | Actualment es troba trencada en dos fragments. | <p>Antiga fita de terme ubicada al turó anomenat bosc de les Feixes, a tocar del mas anomenat Les Feixes de Claret, i que marca el límit entre els municipis de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. La fita pròpiament dita és formada per un carreu de pedra, actualment trencat en dos meitats, enclavat al cim del turó. Es tracta d'un fragment enclavat a terra de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada x 18 cm de fons. Aquest fragment du gravades a les cares principals les lletres SF, encarades al terme de Sant Fruitós, i SP, encarades al terme de Santpedor. La part superior de la fita s'ha trencat en un segon fragment de 43 cm d'amplada x 18 cm d'alçada x 18 cm de fons.</p> | 08213-107 | Claret. Mas les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia dels límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX)</p> | 41.7729900,1.8602800 | 405276 | 4625200 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita s'emmarca visualment entre la fita de Claret nº 4 i la nº 1 | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79313 | Fita de terme de Claret nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-3 | XX | <p>Antiga fita de terme i de propietat, ubicada als peus del camí que mena des de Santa Anna Claret fins a la Granja Bonvehí. Es tracta d'una fita de pedra triangular de 33 cm d'alçada x 27 cm d'amplada x 22 cm de fons. No du inscripcions de terme, però sí de propietat, llegint-se al cantó de migdia la paraula 'Casagemes', que indica el límit de propietat. Malgrat això també es tracta d'una fita de terme.</p> | 08213-108 | Claret | <p>Malgrat que també es tracta d'una fita de terme, segurament té un origen contemporani, més en relació a la propietat de la veïna casa de Casagemes que amb el terme. Per les seves mides i aspecte no té relació amb la resta de fites de l'entorn.</p> | 41.7778700,1.8613800 | 405374 | 4625740 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es comunica entre la fita nº 1 i 5. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79314 | Mas les Feixes de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes-de-claret | XIV-XXI | La casa resta actualment abandonada entrant en un accelerat procés de degradació. | <p>Edifici format per les dependències del Mas Feixes de Claret, ubicat sobre una petita elevació del terreny davant de l'església de Santa Maria de Claret. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció és feta amb pedra, conformant un mur de mamposteria irregular amb carreus de diferents mides, i amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i no es tracta de la façana original de la casa, sinó que és producte d'alguna ampliació posterior del mas que desvirtuà la seva fisonomia original. Es tracta d'una façana que s'obre a la planta baixa amb una porta de gran alçada i molt estreta, reforçada amb maó que destaca sobre un mur de pedra. A la part superior és rematada amb un arc molt rebaixat. Al primer pis, i ubicada al cantó de ponent d'aquesta façana s'obre una eixida recolzada sobre dos pilars de maó, protegida per una barana de ferro i oberta al cantó de migdia. La façana de ponent destaca una amalgama de diferents trams de mur aixecats en pedra i maó, on possiblement l'element més destacable sigui un contrafort de pedra ubicat al mig de la façana que s'alça fins al primer pis i la reforça. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars de moderna factura. Adossats al cantó N-O de la casa sobresurten un seguit de coberts, que en forma de L, creen davant d'aquesta façana un petit espai en forma de pati. La façana nord destaca per la presència d'elements relacionats amb el treball agrícola. Es tracta d'un seguit de coberts fets amb pedra i tàpia, actualment mig enderrocats, precedits per un seguit de marges de pedra seca que salven el desnivell. El més probable és que es tractés d'un espai destinat a tines i al treball de la vinya. També destaca a la cantonada E d'aquesta façana una petit terrassa quadrangular a l'alçada del primer pis, recolzada sobre una estructura que sembla haver estat una cisterna d'aigua. La façana de llevant és possiblement la més interessant, i la que ha conservat més elements originals de la casa. És feta íntegrament en pedra, i destaca per la seva forma atalussada a la part inferior de la planta baixa, que permet reforçar l'estructura de la casa davant del pendent que crea el camí de pujada a la casa. Aquesta façana s'obre amb dues finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis, que permeten apreciar l'existència d'un mur força gruix.</p> | 08213-109 | Claret. Mas Les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del mas Feixes de Claret es troben relacionats amb la vil·la fortificada i la sagrera de Claret, i la presència de la veïna església de Sant Salvador de Claret. Albert Benet identifica aquesta casa al fogatge del 1497 com a mas Bertran de Claret, on habitava Pere Freixes. Fou per tant després quan passà a anomenar-se Les Feixes de Claret. BENET (1998:336) La seva presència manté la continuïtat fins al període modern, ja que al capbreu del segle XVIII, és un dels masos que apareixen relacionats a la parròquia de Santa Maria de Claret. PLANS I MAESTRA (2003:105). Cal pensar que el mas fou habitat fins a mitjans del segle XX en què fou abandonat, restant com a una explotació ramadera.</p> | 41.7744600,1.8611400 | 405349 | 4625362 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Uns metres a migdia de la casa s'ubiquen un seguit de modernes naus destinades a la ramaderia. Actualment la casa resta abandonada, mantenint-se només com un complement de la granja. A l'interior conserva dues tines de grans proporcions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79216 | Mas les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici format per les dependències que antigament conformaven el Mas Brucardes. Malgrat que es considera que es tracta d'un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós, documentat des del segle XI, l'edifici que actualment s'aprecia té segurament els seus orígens als voltants del segle XVI, i fou possiblement aixecat sobre la construcció primerenca del Mas Brucardes. Actualment es tracta d'un edifici de planta rectangular, on pot apreciar-se clarament una primera fase constructiva del segle XVI, de planta quadrangular, i una ampliació posterior en direcció a ponent de finals del segle XVIII, configurant l'actual planta rectangular. La coberta és feta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, lleugerament desviat a migdia, segurament resultat d'alguna ampliació. El tram ampliat a finals del segle XVIII, es diferencia de la resta per tenir una coberta inclinada en direcció a ponent. La construcció de l'edifici és feta en pedra de diferents mides, constituint un tipus de parament irregular. Part de la façana nord s'ha arrebossat amb ciment pòrtland. Segons informació oral facilitada pel propietari, l'arrebossat es realitzà degut a que es tractava d'un tipus de parament molt dolent, on es barrejava pedra i tovot. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, malgrat que un tram ha estat recrescut amb unes golfes. La façana principal es troba orientada a ponent. A l'interior de la casa es conserva el parament de la façana originària de la casa, on encara pot apreciar-se un gran portal adovellat que permetia l'accés. Actualment aquesta façana i aquest portal es troben integrats amb els murs interiors de la casa. La façana actual, producte de l'ampliació sobre ponent precedida per un pati. A escassos metres fou aixecat un cobert, que posteriorment es tancà empalmant amb la casa mitjançant un mur a migdia i un altre al nord, creant un pati interior que precedia la façana principal. L'accés al pati i per tant a les estances de la casa es feia mitjançant un portal obert al mur de migdia. La façana principal de la casa s'obre amb un portal rematat amb una arcada molt rebaixada feta amb grans lloses de pedra. Al primer pis s'obren actualment un seguit de set finestrals rematats amb un arc de mig punt, que foren oberts durant la última reforma de la casa a la dècada del 1960. La façana de migdia conserva trets de la casa originària, i s'obre amb un seguit de finestres quadrangulars i petits finestrons a l'alçada del primer pis. D'aquesta façana destaca especialment un seguit de 3 contraforts que apuntalen l'edifici. Un d'ells- el del mig- és original de la casa, metre que els altres dos foren afegits durant les reformes del 1960. L'escala d'accés al primer pis de la part d'ampliació, també fou afegida durant aquesta darrera reforma. La façana de llevant manté també part dels trets originals. Destaca l'existència d'un portal allindat a la planta baixa, al qual s'accedeix amb mitjançant una rampa artificial feta amb terra i actualment enjardinada. Es tracta de la porta a la qual s'accedia en carruatge, i per on entraven les portadores carregades amb la verema. Darrera d'aquesta porta s'ubiquen les tines. Destaquen també un seguit de tres finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis. A la cantonada S-E de la casa foren adossats al seu dia un seguit de coberts de diferents alçades destinats a les feines agrícoles. La façana Nord de la casa es troba parcialment arrebossada i fou sobreaixecada amb un pis destinat a golfes durant les reformes dels anys seixanta. Compta amb un seguit de finestrons que s'obren al primer pis, i una altra sèrie al pis de les golfes. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar la presència d'un seguit de cinc contraforts que apuntalen la casa. Un seguit de coberts exteriors ubicats a uns metres a migdia de la casa acaben de completar el conjunt.</p> | 08213-11 | Montpeità. Plaça de l'Hostal, s/n. Urb. Vista Alegre de les Brucardes (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Brucardes cal cercar-los a inicis de la repoblació del terme i l'aparició dels primers masos i vil·les. El nom originari del mas 'Brucart', prové amb tota seguretat de l'antropònim del seu fundador o dels primers propietaris. En aquest període Bernat Brocard hi apareix com a afrontador, i com a propietari d'un alou i una vinya al Montpeità, i així apareixerà fins el 1079. SALVADÓ (2003:237). Un examen detingut de la documentació d'aquest període permet comprovar que aquest turó del Montpeità es trobava completament conreat, en la seva majoria plantat de vinya, i intensament poblat. L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). L'any 1183, dues famílies es repartien, a parts iguals, una propietat anomenada les Coromines Brocardes. Aquesta propietat era de la parròquia de Sant Benet i no de la de Sant Fruitós SALVADÓ (2003:238). Durant el segle XIII el mas apareix molt més ben documentat amb un total de vuit pergamins del fons de sant Benet de Bages, entre els anys 1235 i 1299. L'any 1248 Guillem Brocardes apareix com a hereu del mas, la qual cosa ens indica que el nom original del mas procedent d'un antropònim, ja s'havia convertit en cognom. SALVADÓ (2003:239). El 1299, Guillem, fill de la difunta Estefania Brocardes, va subscriure com a testimoni en un document. Amb l'entrada del segle XIV el panorama es complica. L'hereu Francesc Brocard o Brocardes, que apareix per primera vegada com a testimoni l'any 1301, casat amb Guillema, consta com a difunt ja el 1327. El succeí la seva filla Elisenda, casada amb Guillem, que prengué el cognom de Brocard. El fill de la parella anomenat Guillem Brocard, heretà el mas i inaugurà un període molt ben documentat. L'any 1342, aquest mateix personatge arrendà el forn del monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:239). L'any 1444 l'hereu del mas era Bernat, i sembla ser que també comptava amb el mas Pla. Al fogatge del 1515 hi consta Jaume Brocart. Al segle XVI el mas Brocat apareix en el llistat de masos de Sant Fruitós, que havien de pagar les rendes als oficis de la sagristia del monestir de Sant Benet. SALVADÓ (2003:257). Malgrat aquesta perduració en el temps, el gran moment d'expansió econòmica del mas foren els segles XVIII i XIX, aprofitant l'auge del conreu de la vinya i els molts ingressos que això reportà als propietaris dels masos. Aquesta bonança econòmica fou aprofitada pels propietaris pel iniciar reformes al mas i donar-li l'aspecte i fisonomia actual. A principis del segle XX el mas restà en mans de la pubilla de la casa, Sabina Brucart. Aquesta es va casà amb Martí Iglésias, pagès originari del mas Feixes de Sant Martí de Torruella. Martí Iglésias, s'havia vengut el mas Feixes i havia comprat el mas Perramon a la sagrera de Sant Iscle. Aquesta casa passà ser coneguda com ca l'Iglésies. Quan Martí Iglésies es va casar amb Sabina Brocart, va vendre el mas Perramon, i van passar a residir al mas de les Brucardes, conreant les terres del mas i explotant la vinya. A la dècada del 1960 el propietari va optar per deixar els conreus, parcel·lar l'entorn immediat al mas i crear la urbanització de segona residència coneguda com 'Les brucardes'. El mas fou convertit en restaurant i hostal. Actualment el propietari és el seu fill Josep Iglésies, i el restaurant es troba arrendat.</p> | 41.7395900,1.8849600 | 407279 | 4621465 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 27 L'interior de la casa ha estat adaptada com a restaurant, però s'ha mantingut de forma original a la planta baixa, conservant l'embigat de fusta original, així com les portes d'accés a les estàncies, amb grans llindes de pedra. A l'interior de la planta baixa també es conserva el celler, amb un total de dos grans tines. També a l'interior s'hi conserva una col·lecció de 16 boicois de fusta, així com tres grans botes de roure. Una d'elles du la data gravada de 1724. A l'exterior de la casa s'observen un seguit de 2 grans piques de pedra de 117 cm de diàmetre x 70 cm d'alçada i 140 cm de diàmetre x 50 cm d'alçada. També dues grans rodes de molí de pedra de 77 cm de diàmetre x 37 cm d'alçada i 87 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada. També dos corrons de 106 cm de llarg x 22 cm d'alçada. La casa conserva documentació antiga que no ha pogut ser vista durant la visita. També es té constància de que el propietari de la casa té una molt interessant col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVI a XIX. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79315 | La Pedrera del Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-del-manelo | XX | L'abundant vegetació que ha crescut a l'indret de la pedrera la va cobrint corrent el perill de quedar invisible si no es coneix el lloc. | <p>Petit promontori ubicat sobre el camí que des de Sant Fruitós du als tres salts del Riu Llobregat, seguint el curs del Riu d'Or. Al moment de la seva explotació la seva superfície era força més gran, però l'extracció de pedra va anar aplanant el terreny proper, deixant-lo reduït actualment al petit turó ubicat a llevant de la pedrera. Actualment les restes de la pedrera s'aprecien als talls provocats directament a la roca, que seccionen verticalment el terreny. En concret, s'aprecien tres grans talls. El tipus de pedra extreta és de tipus sorrenca, útil només en la construcció de façanes. Actualment la pedrera es troba abandonada i ha crescut abundant vegetació a sobre, bàsicament pins i matolls, impedint apreciar amb exactitud la seva incidència en el terreny.</p> | 08213-110 | Montpeità. La Pedrera de Cal Maneló. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal situar l'inici de l'explotació d'aquesta pedrera durant la primera dècada del segle XX. El nom de Maneló, li fou donat pel nom del propietari dels terrenys, i de la pedrera mateixa. Finalment el nom de pedrera del Maneló li fou donat a tota la partida de terra que envolta la zona. La seva explotació es feu de forma intermitent fins finals de la dècada del 1950. Entre les dècades del 1930 i fins al final, l'explotació de la pedrera fou arrendada pel propietari a la família de Tomàs Vinyals, que la mantingué fins al seu abandonament. El nombre de persones que hi treballaven era força limitat, ja que es tractava d'un pedrera de petites dimensions, i d'una explotació familiar on treballava el sr. Vinyals i els seus fills. Actualment l'espai és abandonat, creixent pins i vegetació diversa que la cobreixen.</p> | 41.7429200,1.8782200 | 406723 | 4621842 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79316 | Font urbana de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a la crta. De Vic , nº 70, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet el desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-111 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 70 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del portal de la sagrera foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79316-foto-08213-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79316-foto-08213-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix una igual al carrer Padró i una altra al portal de la Sagrera | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||
| 79317 | Font dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cacadors | XX | Actualment la vegetació ha crescut a sobre, i s'ha perdut qualsevol indici de la font. | <p>Antiga font ubicada al marge del cingle de la muntanya del Montpeità, mirant el riu Llobregat, a l'indret conegut com la Tolega. Es tractava d'un petit brollador que recollia les aigües d'un petit torrent nascut uns metres més amunt, que desguassava en aquest indret. Actualment, la vegetació ha crescut de forma extraordinària sobre el brollador i l'espai de l'antiga font, ocultant-la i fent-la desaparèixer.</p> | 08213-112 | Montpeità. La Tolega. Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta font fou feta per un grup de caçadors que freqüentava la muntanya del Montpeità cap a la dècada del 1940-1950.</p> | 41.7396200,1.8727900 | 406267 | 4621481 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79318 | Font de Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-onofre | <p>Petit brollador que recull les aigües sota el turó de Sant Onofre i el Puig, al mig de la muntanya del Montpeità. Es tracta d'un brollador en forma de tub, que mana al marge esquerre del camí que es dirigeix cap a la partida de Sant Genís al Montpeità. Les seves aigües formen un petit rec, que travessa el camí i es dirigeix cap al torrent que desguassa a la Tolega, a la zona de la Font dels Caçadors. A l'altra banda del camí, davant de la font, una petita explanada ara coberta de vegetació, manté encara indicis de l'existència d'un petit hort regat amb les aigües d'aquesta font.</p> | 08213-113 | Montpeità. Paratge de Sant Genís. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El nom de Font de Sant Onofre li ve donat pel nom del turó ubicat sobre la font, que conserva les restes de l'antiga església de Sant Onofre.</p> | 41.7418600,1.8913300 | 407812 | 4621710 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||||
| 79319 | Font del Bonviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bonviure | La font i la bassa del costat s'han perdut totalment | <p>Petit brollador que vessava l'aigua cap a un indret lleugerament deprimit on s'estancava creant una bassa de reduïdes dimensions. Actualment aquesta font es troba perduda, i als seu lloc han crescut de forma abundant els pins i la vegetació arbustiva.</p> | 08213-114 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es desconeix l'origen del nom de Bonviure. Segons informació oral recollida, a tocar de la font i havia una petita bassa, que era utilitzada com a safareig per les criades del mas les Brucardes, que rentaven la roba en dit indret.</p> | 41.7427000,1.8781900 | 406720 | 4621817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||||||
| 79320 | Font del mas Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | XX | Malgrat que el curs d'aigua es trobi perdut, l'estructures de l'indret es conserven. | <p>Espai de lleure construït a uns metres de distància del mas Les Brucardes, a tocar del cingle del Montpeità, a l'indret conegut com La Tolega. Es tracta d'una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d'una deu d'aigua. Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font. Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador. Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter. Uns metres per sota del brollador de la font, a l'espai del costat en direcció al cingle, s'aprecien les restes d'una bassa quadrangular construïda en pedra. Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l'aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.</p> | 08213-115 | Montpeità. Urbanització Vista Alegre de les Brucardes. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l'existència d'aquesta font es coneix des de l'Edat Mitjana. Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font. Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637). Sens dubte es va tractar d'una de les fonts més anomenades del terme.</p> | 41.7387400,1.8859600 | 407361 | 4621369 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79320-foto-08213-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79320-foto-08213-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79321 | Els polvorins del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-polvorins-del-llobregat | <p>SARRET I ARBÓS, J. (1923). Història de la indústria del comerç i dels gremis de Manresa. Monumenta Historica. Vol II. Manresa. Pàg.175. AA.DD. (1879) . Revista il·lustración Española y Americana. Nº XXIX. Pàg. 85.</p> | XI-XIX | Actualment molt poques persones tenen constància i record de l'existència d'aquestes dues indústries vora el Llobregat. | <p>Actualment poden apreciar-se encara les restes d'una estructura constructiva ubicada al marge dret del riu Llobregat, a l'alçada de la partida coneguda com 'Els tres Salts', al salt més meridional del riu, sota la cinglera de la muntanya, abans de la corva del riu. Es tracta d'una estructura quadrangular, assentada directament sobre la roca del salt del riu, efectuada amb carreus de pedra quadrangulars i rectangulars llisos i ben disposats, amb la cantonada vista reforçada amb carreus encara més grossos. Aquesta estructura s'assenta directament sobre la roca, i s'obre a la part baixa central amb un corredor de 130 cm d'alçada encapçalat per una volta de mig punt feta amb pedres de diferent mida. Aquest corredor sembla ser que permetria l'entrada i la sortida de l'aigua que arribaria a la fàbrica mitjançant un rec que s'intueix excavat a la mateixa roca del riu. La boca sud, ubicada ben bé al salt de la roca permet veure que l'aigua que sortia anava a parar a una bassa ubicada uns tres metres per sota de l'edifici. El sentit d'aquest corredor és Nord-Sud, travessant per sota les restes de l'edifici. Prèviament a l'arribada de la boca Nord del corredor, per tota la roca del riu, s'observa la presència d'un seguit de forats excavats directament a la roca. Es tracta de petits forats quadrangulars de 40 x 40 cm. Destaquen especialment els ubicats en línia recta, seguint la orientació del rec, al seu cantó de llevant, on es poden localitzar dues fileres en dos nivells diferents de fortas, uns a la part més baixa de la roca de 40 x 40 cm, i de forma intercalada, al nivell superior de la roca, uns altres més petits de 25 x 25 cm. Malgrat que la seva utilitat no és molt clara, cal pensar que es tractava de petits dipòsits de pólvora per triturar. El mur de llevant de l'estructura, és fet amb un parament més irregular que el mur Nord i Sud, i es troba encarat directament al salt del riu. Destaca la presència de tres forats circulars, oberts a una alça de 12 cm de la roca. Al final d'aquest tram de mur destaca la presència d'un altre mur, construït amb carreus quadrangulars molt grossos que sobresurt en sentit perpendicular fins a límit del salt. El mur de migdia de l'estructura també és fet amb carreus de gran tamany, i acull la boca sud de sortida del corredor. Uns metres per sota, s'aprecien les restes de l'estructura del que sembla haver estat una bassa de contenció. El cantó de ponent de l'edifici, a més de trobar-se limitat pel cingle de la carena de la muntanya, es troba pràcticament ocult per la vegetació que ha anat creixent. Cal pensar que el que avui dia s'observa són la part inferior de la instal·lació industrial de les fàbrica de pólvora. No es pot precisar si les restes conservades pertanyen a un o a dos polvorins, malgrat que l'informació històrica parla de la presència de dos. També cal pensar que la part superior de l'edifici ha desaparegut amb motiu de l'explosió soferta i el pas del temps. Segurament aquesta part inferior pertany a l'espai destinat a la producció d'energia hidràulica, la zona de rentat i trituració, i que la resta de la instal·lació industrial desapareguda ascendia verticalment fins al camí superior de la cinglera, permetent l'accés al polvorí a peu del camí que mena a Viladordis. Segurament la construcció desapareguda tampoc devia tenir la qualitat constructiva de la part inferior, barrejant altres elements com el maó i la fusta amb la pedra. Resulta un element patrimonial molt interessant a nivell d'arqueologia industrial, ja que són molt pocs els testimonis d'aquesta important indústria de la Catalunya interior.</p> | 08213-116 | Entorn del riu Llobregat. Sant Fruitós de Bages. | <p>Albert Benet afirma que les restes d'aquest molí de pólvora s'assenten sobre les restes d'un antic molí medieval: 'Més avall del junyent del riu d'Or amb el Llobregat tenim una zona amb un bon seguit de molins, fins i tot no sabem quants, ja que l'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets sovint es dóna o es ben el mateix molí...'. Aquesta zona és anomenada la Palanca i estaria entre el lloc anomenat avui dia els Tres Salts, i la resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns centenars de metres més avall de l'esmentat junyent, fins i tot podria entendre's fins a les actuals runes d'un molí de pólvora més avall dels dits Tres Salts. D'aquest conjunt de molins avui dia sols queden les restes d'un que al final es dedicà a l'elaboració de pólvora fins el segle passat' BENET (1985:379) La característiques de l'edifici avui conservat ben bé podrien datar-se del període medieval. Podria tractar-se d'unes antigues estructures medievals reaprofitades com a molí de pólvora. La tradició de fabricació de pólvora a l'entorn de la ciutat de Manresa era un fet manifest dels del segle XVI, qual el 1540, els consellers de la Ciutat van adquirir un molí draper i un de fariner a fi de convertir-lo en fàbrica de pólvora. A la zona de la 'Obaga', a tocar del riu Cardener, entre Manresa i els Comdals, eren nombroses les fàbriques de pólvora establertes al llarg del segle XVIII i XIX. Les fàbriques de Manresa proveïen de pólvora als magatzems reials, i foren nombrosos els accidents coneguts al llarg de tot aquest temps. A més de les Manresanes, a l'estadística del 1870 es constata l'existència d'altres fàbriques als municipis veïns aprofitant els corrents fluvials. Es té constància d'una ubicada a Navarcles prop del riu Calders, i de les dues documentades a Sant Fruitós de Bages, vora el Llobregat. L'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, documentava l'any 1923 l'existència d'aquests polvorins al seu tractat sobre la indústria i els gremis manresans. A més de fer una descripció de la indústria manresana, en determinades ocasions es refereix a la dels municipis de les rodalies. Al capítol destinat a les fàbriques de pólvora, es refereix així als polvorins de Sant Fruitós: 'la de Don Miquel Vallès i la dels senyors Canals i Bosch en el terme de Sant Fruitós. Aquesta darrera tenia el dipòsit de la pólvora en la partida de la Creu de Coll Manresa, el qual, a 13 de novembre de 1871, que era dilluns, a les deu del matí, feu explosió, causant la mort de cinc persones i quedant enrunat l'edifici fins als fonaments. La detonació fou enorme, causant el consegüent esglai als habitants de Manresa i trencant molts vidres de les fàbriques i edificis d'aprop del riu. Sis anys després, o sia a 7 de juliol de 1877, al matí, la fàbrica que posseïen dits senyors Canals i Bosch en terme de Sant Fruitós, prop de Viladordis, feu explosió un dels dipòsits de pólvora, causant la mort a sis operaris. Els diaris de la localitat publiquen aquests greus aconteixements, cridant contra la poca vigilància que hi havia i recriminant als propietaris de les fàbriques per no tenir-les amb les degudes precaucions' Es desconeix fins quan va prosseguir el seu funcionament, malgrat que cal pensar que a les darreries del segle XIX ja foren abandonades.</p> | 41.7383100,1.8844000 | 407230 | 4621323 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A l'extrem de llevant de l'estructura, i assentada directament sobre la roca, s'ubica una petita llosa recordatòria disposada verticalment. Malgrat que el text no es pot acabar de llegir, se sap que la seva existència es deu al fet de que en aquest indret del riu, al salt, a la dècada del 1960, va morir ofegat un noi mentre es banyava. Una il·lustració del 1879 permet observar un dibuix detallat dels edificis que conformaven aquests molins polvorers. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79322 | Caseta i resclosa de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-resclosa-de-la-mina | XX | <p>Resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns metres més avall del junyent del riu d'Or amb el riu Llobregat. Al costat de la resclosa, que ressegueix el marge dret del riu Llobregat s'ubica la casa que acull les instal·lacions. La casa és un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent del marge del riu, de planta baixa i primer pis que es cobreix a quatre aigües. L'edifici és aixecat en maó i es troba arrebossat i pintat de color terrós, amb les obertures i les cantonades deixades amb obra vista. La façana principal s'orienta a ponent, aprofitant una petita explanada que precedeix la casa , i a la qual s'arriba des del camí que ressegueix el Llobregat. En aquesta façana s'obre dues grans portes, ressaltades amb maó, i rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Una d'elles es troba tapiada, i l'altra protegida per una porta metàl·lica. A banda i banda de les portes s'obren dues finestres rectangulars, disposades verticalment, que compten amb les mateixes característiques. Al primer pis s'obren quatre finestrals rectangulars amb les mateixes característiques constructives. Dues fileres de maons sobresurten com si fossin una motllura horitzontal per sobre de l'arrebossat, marcant el pas de la planta baixa al primer pis. La façana nord es troba a tocar del camí del riu, i degut al desnivell, només s'observa el primer pis, que resta com una planta baixa degut a la diferència de nivell. La façana de llevant és similar a la façana principal, però els finestrals del primer pis han estat tapiats amb ciment. La planta baixa resulta impracticable degut al creixement de la vegetació. A tocar del cantó sud de la casa es troba la resclosa de grans dimensions que deriva l'aigua vers un canal que discorre paral·lel al marge dret del riu Llobregat.</p> | 08213-117 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Entre el junyent del riu d'Or i la zona dels tres Salts, són documentats de forma abundant una gran quantitat de molins entre els segles X i XIII. BENET (1985:378-379). L'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets, sovint es ven o es dóna diverses vegades el mateix molí, o bé pels diversos fills o descendents, o bé pels diversos propietaris. Aquesta zona fou anomenada a l'edat mitjana La Palanca, degut a l'existència propera d'una estructura de fusta que permetia el pas del riu Llobregat. Aquesta estructura, els molins i els vilars i un mas proper anomenat amb aquest nom, apareixen de forma habitual a la documentació del monestir de Sant Bener de Bages durant el període medieval. BENET (1985: 378) L'any 1908 s'optà per reconvertir alguna antiga resclosa en un camí que conduïa l'aigua vers una fàbrica d'electricitat. Una llosa a la façana principal de la caseta marca la data del 1908. Una altra data gravada en un finestral de la façana marca la data de 1964 com a possible data d'una reforma.</p> | 41.7303800,1.8769200 | 406597 | 4620451 | 1908 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79323 | Possible resta de tina al turó del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possible-resta-de-tina-al-turo-del-santmarti | XVII-XVIII | Caldria preservar aquest element per tal d'evitar una futura degradació | <p>Possibles restes del que fou una antiga tina ubicada al mig de camps de conreu antigament ocupats per vinyes al peu del turó del Santmartí, a la seva cara Nord, en un indret actualment ocupat per bosc, a tocar d'un camp de conreu de blat, on encara s'observen restes de les antigues feixes. Es tracta d'un element excavat al terra, format per un receptacle de forma ovalada de 2,00 m de diàmetre per un cantó, i 1,80 m de diàmetre per un altre, que s'enfonsa al terra en una profunditat de 1,00 m. Les parets interiors es troben formades per carreus de pedra de mida irregular, però amb un gran predomini dels de mida rectangular, bastant ben disposats. En algun fragment encara s'aprecien restes de l'arrebossat de calç que impermeabilitzava l'estructura a fi de contenir líquids.</p> | 08213-118 | Sant Fruitós de Bages. Turó de Santmartí (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'aquestes estructures arquitectòniques de caire rural ubicades al propi lloc de conreu es remunta a l'Edat Mitjana. Cal pensar que una de les dificultats del conreu de la vinya durant aquest període i fins al segle XIX era el transport de la producció del raïm fins un indret on poder elaborar-lo, ja que els camins eren pocs i el seu estat pel pas de carruatges era dificultós, i per altra banda, la possessió d'animals de càrrega es trobava només a l'abast d'uns pocs privilegiats. Aquestes dificultats de transport motivaren que durant aquests segles, la producció del vi es produís moltes vegades a la pròpia vinya, construint cups i tines per elaborar-lo allà mateix evitant el problema del transport. És en aquest context que s'explica l'existència de tines i barraques com a elements d'arquitectura popular al mig del camp. La millora de les comunicacions a principis del segle XIX motivà que aquests elements s'abandonessin i el pagès optés per elaborar el vi a casa, carretejant la collita. D'altra banda, els grans propietaris, exigiren als rabassaires que anessin a portar la collita a la seva propietat i elaboressin el vi la seu celler per poder controlar millor les quantitats. Fou en aquest moment que les antigues tines i cups s'abandonaren. L'abandonament del conreu de la vinya, va fer créixer el bosc a bona part de les antigues parcel·les, cobrint de vegetació aquests elements. En d'altres casos, la reconversió al cereal motivà que el llaurat de la terra amb maquinària els eliminés directament. Cal pensar que aquesta estructura es correspon a la part inferior d'una tina ubicada al mig del camp. Per la tipologia de la seva construcció potser datable vora els segles XVII-XVIII. Segurament el motiu de la seva supervivència es deu a que va ser durant un temps reutilitzada per altres fins, eliminat la part superior que sobresortia per sobre del nivell del terreny i conservant la part inferior com a dipòsit.</p> | 41.7572500,1.8755100 | 406519 | 4623436 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79323-foto-08213-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79323-foto-08213-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que s'escauen altres possibilitats, tot fa pensar que es tracta d'un fragment d'una antiga tina. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79324 | Resta de sínia de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resta-de-sinia-de-sant-benet | XVIII | Caldria alguna actuació en aquest indret, ja que sinó es corre el perill de que es converteixi en un abocador. | <p>Restes de la que fou una antiga sínia construïda vora el riu Llobregat, a tocar de la bahuma dels Gitanos, al peu de l'actual camí de Sant Benet. Es tracta d'una estructura excavada al terra que s'enfonsa uns 3,50 m de profunditat. La seva forma és rectangular, finalitzant al cantó de llevant (N-E) en forma semiesfèrica, mentre que al cantó de ponent (S-O) ho fa en angle recte. La seva orientació és SE-NO. A nivell de superfície l'element crea una obertura rectangular de 3,80 m de llargada x 2,20 d'amplada. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats i disposats, unificats amb morter de calç. L'aparell constructiu pot observar-se perfectament ja que no compta amb parts arrebossades. El cantó de llevant (N-E) l'estructura roman coberta parcialment per una falsa arcada de pedra, que es recolza directament a les parets laterals de l'estructura. A la paret de llevant de l'estructura s'observa l'existència d'una pilastra de pedra adossada al mur, que serveix de base d'arrencada de dues arcades fetes amb el que semblen maons. Sens dubte aquesta estructura servia de base per acollir una sínia de fusta que d'alguna manera recollia l'aigua del riu i l'abocava a un antic aqüeducte que existia a continuació i portava l'aigua fins al monestir de Sant Benet a través d'una sínia.</p> | 08213-119 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet, km. 1. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Llorenç Ferrer va localitzar durant la realització de les seves investigacions sobre el monestir de Sant Benet, documentació que feia referència a la construcció d'aquesta sínia a instàncies del monestir de Sant Benet. També de l'existència d'un petit aqüeducte que conduïa l'aigua. Per les seves indicacions sembla ser que es tractava d'una sínia de catufols. Les dates de referència són les del segle XVIII. Sens dubte degué restar abandonada al moment de l'exclaustració del monestir l'any 1835.</p> | 41.7473100,1.8731300 | 406306 | 4622334 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Element localitzat per Josep Singla, veí de Navarcles. Paral·lelament s'han observat restes d'una possible canalització que des del Pont de Cabrianes, passant per la Vall dels Horts i el pont del torrent de la fàbrica vermella, seguiria fins a Sant Benet. Es tracta de restes molt disperses però que podrien tenir relació amb l'existència d'un antiga sèquia que abastés d'aigua el monestir i regués la Vall dels Horts. Aquesta canalització tindria una possible relació amb la sínia localitzada. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79217 | Mas Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sala | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIV-XX | Presenta un cert abandonament | <p>Antic mas ubicat en les proximitats de la sagrera de Sant Fruitós, a l'altra banda del riu d'Or. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia. Es tracta amb seguretat d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, barrejant segurament també alguns fragments de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que el nivell del terreny sembla haver pujat considerablement i deixar la planta baixa mig soterrada. Al costat de ponent del mas, es troba una estructura aixecada en pedra i sense arrebossar formada per un cobert destinat segurament a espai pels ramats i treball del camp. Es tracta d'un cobert de planta rectangular amb coberta inclinada, enganxat a l'edifici principal del mas per un mur que empalma amb la façana nord de la casa. Malgrat que les notícies sobre l'existència d'aquest mas es remunten als segle X-XI, l'estructura actual de l'edifici cal situar-la cronològicament a finals del segle XVIII, segurament producte de la riquesa que generà el conreu de la vinya, i que permeté a aquests grans masos renovar arquitectònicament les seves estructures. Com a resultat, l'edifici actual que apreciem resulta de planta rectangular de grans proporcions, que al cantó de ponent es subdivideix en dos cossos també rectangulars, amb coberta inclinada, deixant un espai central sense edificar. La façana principal sembla ser la orientada a migdia, malgrat que no compta amb cap portal d'obertura en aquesta banda. Tot sembla indicar que l'accés a l'edifici es feia pels carruatges a través del portal obert al petit tram aixecat entre els dos cossos rectangulars de ponent, i que dóna accés a un petit pati central rectangular, i per les persones mitjançant el portal obert al primer pis del brancal nord de ponent, accedint mitjançant una petita rampa. Així mentre que el portal de la planta baixa és rematat a la part superior amb un arc de mig punt, el del primer pis és arquitrabat. La façana principal es subdivideix en dos parts. Una meitat a llevant, que compta amb quatre finestres rectangulars obertes al primer pis, i un seguit de tres balcons i un petit finestró a segon pis. A aquesta part li segueix un segon tram de façana a ponent que compta amb una gran galeria porxada, formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc rebaixat. Sobre aquestes voltes es situen quatre grans ulls de bou que podien pertànyer a algun espai destinat a golfes. Malgrat les diferències, tot sembla haver estat aixecat en el mateix moment constructiu. A diferència d'aquesta façana amb aires senyorials, la resta de les façanes del mas són considerablement pobres. La façana de ponent compta amb una petita portella auxiliar oberta a la planta baixa, que actualment queda mig soterrada, una portella al primer pis, i un balcó al segon pis. Al mig d'aquesta façana s'observen restes del que sembla ser una antiga cisterna semicircular adossada. La façana nord es mostra summament pobra, comptant amb un seguit de finestres rectangulars al primer i segon pis que actualment són tapiades. La façana de ponent resulta la més curiosa doncs permet veure perfectament els dos cossos en els quals es subdivideix l'edifici. Es desconeix la utilitat d'ells, malgrat que cal pensar que es van fer amb la intenció de donar al mas un aire residencial. Al cos del cantó nord, s'obre interiorment, a l'alçada del primer pis, un seguit d'arcades que creen una galeria interior que dóna al pit que es crea al mig.</p> | 08213-12 | Sant Fruitós de Bages. Mas Sala s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera referència documental al nom Sala, apareix el 961, a la venda que Adaülf i la seva esposa Ranlo fan a Eremir d'un alou que termeneja a l'est amb l'erm de la Sala. Més de quatre anys després, Sala va comprar a un matrimoni unes cases amb cort i colomer que els venedors tenien vora el riu de Sant Fruitós. Per les afrontacions ben bé que pot tractar-se de l'esment més antic del Mas Sala. Aquesta mateixa propietat va ser donada l'any 967 pel mateix Sal·la al monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:200). Al segle XI (1028) un altre personatge anomenat Sal·la fa donació d'un altre alou a Sant Benet, que també coincideix amb les afrontacions del Mas Sala actual: A l'est amb el Montpeità, al Sud , en la Portella, a l'Oest, amb l'alou de Suniefré i al Nord amb el camí públic. SALVADÓ (2003:202). Entre els anys 1067 i 1169, manca qualsevol referència al Mas Sala. L'any 1173 apareix el nom del propietari útil del mas Sala: Pere Sala. SALVADÓ (2003:205). L'any 1183 apareix documentat Ponç Sala, i a la segona meitat del segle XII, Ramon Sala. SALVADÓ (2003:206). En tot cas, els testimonis documentals deixen clar que el mas fou propietat eminent del monestir de sant Benet de Bages, i propietat útil d'una nissaga que adoptà el cognom Sala. Així ho testimonia Berenguer Sala, l'any 1310, qui es declara home propi, sòlid i afocat de l'abat del monestir. SALVADÓ (2003:212). Al llevador de rendes del monestir del 1315, hi consta que el mas aportava com a renda 2 sous i 8 diners, a més d'un parell de gallines, 2 ous per Pasqua i Pentecosta, mig feix de palla, jova, batuda, femada i tragina. SALVADÓ (2003:213). El 1409, es té constància de l'existència de Marc Sala, com a propietari útil del mas, i el 1143 en Francesc Sala. Al fogatge del 1515 apareix en Barthomeu Sala. SALVADÓ (2003:230). Al segle XVI es disposa de dos fogatges, un del 1515 en el qual apareix un personatge anomenat Bathomeu Sala, i un altre del 1553 en el qual apareix Joanot Sala, del mas Sala. SALVADÓ (2003:291). Al capbreu del segle XVIII el mas apareix com a Sala de Riudor. PLANS I MESTRA (2003: 91-105) Segurament durant aquest segle el mas fou reformat íntegrament aixecant l'edifici que actualment s'aprecia. La riquesa produïda per la vinya permeté a aquests grans masos renovar les seves estructures arquitectòniques. El mas restà habitat fins a la dècada del 1980 en què fou abandonat.</p> | 41.7495800,1.8695700 | 406014 | 4622590 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Vladenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 31 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79325 | Fita de terme de Claret nº 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-4 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | XX | Aquesta fita ha estat refeta els darrers anys sense que ningú tingui notícia de qui ho ha fet. | <p>Fita termenal que marca un tram del límit entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es troba aixecada sobre un petit promontori que ha restat conservat enmig d'un àrea ocupada per camps de conreu que segurament van suposar un rebaix del terreny. Aquest element es troba assentat sobre aquest promontori que és de pedra i no va poder ser ocupat pel conreu, sobresortint sobre la resta dels camps. Actualment es tracta d'un element en forma de piló circular fet a base de pedres unides amb ciment. La seva alçada és de 1,80 metres i el seu diàmetre és de 80 cm. Es recolza sobre una base de pedres més antigues que les que conformen actualment dita fita.</p> | 08213-120 | Claret. Partida de les Aubes | <p>Cal pensar que es tracta d'una antiga fita, de possibles orígens medievals que marcava dins de la parròquia de Claret el límit del terme amb la parròquia de Sant Pere d'Or, convertint-se després en fita de terme municipal. L'existència de moltíssima pedra abocada en aquest turó envoltat de camps de conreu fa pensar en la possibilitat de que en aquest indret hi hagués construïda antigament algun element d'arquitectura popular com pot ser una barraca de vinya, actualment enderrocada. Cal pensar que tots aquest camps han estat modificats i rebaixats per l'actual conreu de cereal. Cal pensar que en aquest indret existia la referència d'una antiga fita potser marcada amb alguna llosa. D'altra banda l'actual construcció és completament moderna, i ha estat feta sense coneixement de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 41.7676600,1.8488200 | 404315 | 4624621 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita, per la seva alçada, romà actualment com una referència visual enmig d'uns terrenys planers totalment conreats. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79326 | Restes de camí empedrat de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-cami-empedrat-de-sant-benet | XII-XVIII | És molt possible que si no es fa una actuació ràpida es perdi. | <p>Restes d'un antic camí empedrat que des de Sant Fruitós de Bages, menava cap al monestir de Sant Benet de Bages, travessant la muntanya del Montpeità. Actualment s'observen restes de l'empedrat que devia configurar aquest camí que serpenteja per la costa del Montpeità al cantó del riu Llobregat. Es tracta d'un empedrat molt irregular que es conserva només en alguns trams i que crea un camí que varia entre 1 metre i 1,20 m d'amplada. Es tracta d'un empedrat format per carreus de diferents mides col·locats de forma molt aleatòria.</p> | 08213-121 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un antic camí que des de la sagrera de Sant Fruitós menava fins al monestir de Sant Benet, passant prop de la vilella de Sant Benet, es troba documentat des de l'Edat Mitjana.</p> | 41.7466500,1.8959000 | 408199 | 4622237 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Hi ha possibles indicis que a tocar d'aquest camí, en un promontori elevat, s'ubiquin les restes de l'antiga vilella de Sant Benet que apareix a la documentació de Sant Benet. En tot cas el terreny ha estat conreat de vinya i molt arrasat, per tant aquesta teoria s'hauria de verificar arqueològicament. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79327 | Monument a Lluís Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-espinal | XXI | <p>Monument commemoratiu a la figura de Lluís Espinal, pare jesuïta nascut a la vila de Sant Fruitós, concretament a la casa coneguda com a Torre dels Batlles. Aquest monument s'ubica a la plaça que du el seu nom, en la confluència dels carrers Padró i Sallent. Es tracta d'una llosa commemorativa situada als peus d'una alzina plantada al mig de la plaça. Es tracta d'una llosa de marbre blanc, col·locada verticalment, de 1,10 m d'alçada x 60 cm d'amplada x 8 cm de gruix. A la part superior de la llosa, apareix adherida una escultura en ferro colat que simbolitza el cap de Lluís Espinal en primer pla, i en un segon pla al cantó de la dreta, diverses figures anònimes de les quals només s'aprecia part del rostre, de tal manera que a les primeres s'aprecia més tros, i de les últimes menys tros. Aquesta escultura simbolitza la figura de Lluís Espinal i el poble de Bolívia. Sota aquesta escultura es llegeix gravada a la llosa la següent inscripció: ' Lluís Espinal Camps, Jesuïta, Nascut a Sant Fruitós de Bages, 1932, assassinat per ajudar al poble de Bolívia, 1980.' A sota continua amb: 'La vida és per gastar-la per als altres'. 'Declarat fill predilecte del poble' Sant Fruitós de Bages. 2005.</p> | 08213-122 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Lluís Espinal (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7515100,1.8743400 | 406413 | 4622799 | 2005 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79327-foto-08213-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | El monument va ser executat per Neus Serra, escultora santfruitosenca | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79328 | Monument a Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-alfred-figueras | XX | <p>Monòlit commemoratiu a la persona del pintor de Sant Fruitós Alfred Figueras. La realització va ser duta a terme per Josep Barés, escultor manresà. Es tracta d'un monument format per un bloc de pedra d'alabastre aixecat verticalment al mig de la plaça. La seva forma és rectangular malgrat les irregularitats que conforma el talla de la pedra. Com a característica, aquesta es troba deformada per incisions i descantonada per alguns cantons. Al cantó de la dreta, a mitja alçada s'inserta una escultura de ferro colat, que simbolitza el rostre del pintor Alfred Figueras. A sota, en una placa es llegeix: ' Alfred Figueras 1898-1980. 3-X-1990'</p> | 08213-123 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7498700,1.8753300 | 406493 | 4622616 | 1999 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Josep Barés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79329 | Monument a la Constitució del 1812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-constitucio-del-1812 | XX | <p>Monument format per un bloc de pedra calcària de grans dimensions i forma irregular en el qual han estat esculpides diferents referències a la temàtica del monument, que és la constitució espanyola del 1812. Si bé en dues de les cares del bloc s'han esculpit flors en relleu o bé rebaixades, i algunes petxines; la cara principal del bloc petri, encarada al Bosquet, du esculpida a la part superior un rostre femení, amb algunes flors, una de les quals ocupa tota la galta dreta. Sota el rostre es llegeix la inscripció que explica el motiu commemoratiu: ' La Pepa primera constitució liberal europea'. Al canto del darrera es llegeix l'autoria i la data del monument: ' P. Ponti, -3-19-1991-. Picapedrer Casacoberta.'</p> | 08213-124 | Sant Fruitós de Bages.El Bosquet (Av. Jaume I) (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7493500,1.8756800 | 406521 | 4622558 | 1991 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | P. Ponti | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79330 | Monument a Ramon Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-cases | XX | <p>Monument escultòric que presideix la plaça dedicada al pintor Ramon Cases a Sant Fruitós de Bages. Ubicat enmig d'un espai enjardinat, s'aixeca un monòlit de pedra rectangular d'un metre d'alçada i vuit centímetres de gruix, que es recolza sobre una base també de pedra rectangular. A les dues cares principals del monòlit s'adhereixen dues figures de ceràmica que representen, tant per una cara com per l'altra, branques d'arbres sense vegetació. La coloració d'aquest element és grisós i marró, destacant molt poc la base de pedra grisenca. Simbolitza el tronc i les braqnues de l'alzina.</p> | 08213-125 | Sant Fruitós de Bages. Pl. del Pintor Cases (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>En l'any 1982 es va urbanitzar la zona, encarregant a l'escultora Maria Gelabert Tañà una escultura per ser instal·lada al que primerament havia de ser una rotonda. En un principi es va col·locar en mig d'una font amb sortidors d'aigua per l'ampliació de la plaça. Per problemes vandàlics i per la calç de la font, en el 2015 es va restaurar, traient la font inicial per enjardinar-la, tal i com s'havia planificat en origen. En estar instal·lada a les proximitats del camí paisatgístic de Sant Benet de Bages, se li va donar el nom de l'antic propietari del monestir: Ramon Cases. L'escultora va voler fer una al·legoria a la natura que envoltava al monestir i també el honor el tipus de pintura naturalista que feina Ramon Cases i, en especial l'alzina, l'arbre de la mediterrània.</p> | 41.7515700,1.8811200 | 406977 | 4622799 | 1982 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique. / Anna Cura Subirana | Maria Gelabert Tañà | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79331 | Monument 'Multidimensional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-multidimensional | XX | <p>Composició ornamental formada per un seguit d'elements que conformen el monument assenyalat, i que té com a motiu figuratiu una instal·lació multidimensional. En total es tracta de quatre elements. Un d'ells -el de majors dimensions- ve format per una estructura de formigó en forma d'angle recte dins de la qual es situen un total de quatre elements quadrangulars de ferro. Un d'ells es troba situat a la part superior de l'angle, mentre que dos d'ells es situen de forma superposada a la cantonada interior de l'angle i l'altre a la punta oposada. A més d'aquest element cal comptar amb tres més de característiques similars. Un d'ells ubicat al davant de l'anteriorment descrit, i dos més ubicats dintre de la zona del Bosquet. Es tracta de dos estructures de formigó en forma d'angle recte, que acullen a l'interior una estructura quadrangular de ferro. En aquesta ocasió l'alçada del braç vertical no supera la del quadrat.</p> | 08213-126 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras i el Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'Ajuntament de Sant Fruitós al pintor i escultor valencià Agustí Panadés, amb motiu de la inauguració de la plaça l'any 1996.</p> | 41.7497000,1.8752500 | 406486 | 4622598 | 1996 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Agustí Panadés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79332 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu-0 | XXI | <p>Monument commemoratiu en homenatge a Salvador Espriu ubicat al mig de la plaça que du el mateix nom. Es tracta d'un monument format per un bloc petri rectangular, disposat horitzontalment de 2,00 m de llargada x 60 cm d'amplada x 1,00 m d'alçada. Sobre aquesta base s'assenta una figura de ferro colat que representa un home, assegut al bloc de pedra, en aquest cas simbolitzant un poeta, esculpint en un llibre. El simbolisme té a veure amb la idea dels poetes com a escultors de la paraula. Esculpit a la pedra es pot llegir un vers de Salvador Espriu: ' Les paraules són forques d'on a trossos penjo la raó'</p> | 08213-127 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Salvador Espriu (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La idea de l'aixecament d'aquest monument fou proposada al finalitzar la urbanització i la construcció dels blocs de pisos que conformen els voltants de la plaça. A tal fi fou proposat un concurs d'idees que fou guanyat per Mercè Riba, executora del projecte. El monument fou finançat per la promotora dels pisos Habitatges Entorn SS.CC., S.L.</p> | 41.7556100,1.8735800 | 406356 | 4623256 | 2004 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79332-foto-08213-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Mercè Riba | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79333 | Font urbana del portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-del-portal-de-la-sagrera | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a tocar del brancal esquerre del portal que dóna accés a l'interior de la sagrera, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet el desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-128 | Sant Fruitós de Bages. C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del carrer Padró foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7511300,1.8701200 | 406062 | 4622762 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79333-foto-08213-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix un element idèntic al carrer Padró cantonada amb el carrer Sant Benet i una altra a la crta. De Vic | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||
| 79334 | Font urbana del carrer Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-del-carrer-padro | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada al carrer Padró, a tocar amb la cantonada amb el carrer Sant Benet, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet del desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-129 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró, 30 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del portal de la sagrera foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7510500,1.8722300 | 406237 | 4622751 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79334-foto-08213-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix un element idèntic a tocar del portal d'accés de la Sagrera i a la crta. De Vic | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||
| 79218 | Mas can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-graells | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XX | Des del 1984 en que fou adquirida pel seu actual propietari ha anat seguint un procés de reformes, encara no finalitzades.Possiblement l'element més degradat de la casa el formen el seguit de coberts ubicats a migdia. | <p>Edifici de planta rectangular format per diverses construccions bastides sobre un terreny amb un fort desnivell a llevant, la qual cosa implica l'existència d'un seguit de terrats que envolten el conjunt. El conjunt es troba envoltat per un mur de tancament que crea un espai interior enjardinat. El nucli central de la casa és format per un edifici de planta rectangular de grans proporcions cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El fet trobar-se aixecat sobre un pendent fa que compti amb planta -1, planta baixa, primer pis i golfes. Al bell mig de la teulada, sobre el carener, s'aixeca una torre quadrangular de dos pisos coberta a quatre aigües amb teules de colors marrons i verds brillants. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular i maó, i es troba exteriorment arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar. Malgrat això, a la façana principal de migdia es poden apreciar alguns trams pintats i amb diferents esgrafiats florals efectuats com a proves per l'actual propietari. La façana principal es troba orientada a migdia, precedida per un espai de terrassa que salvaguarda el desnivell. La porta principal d'accés a l'edifici és al cantó de llevant d'aquesta façana i és fet amb un arc monolític molt rebaixat. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de menors dimensions. Al primer pis s'obren dues portes centrals que donen accés a un petit balcó, i dos finestrals a cada extrem. A les golfes destaca l'existència d'una sèrie de cinc ulls de bou. A la façana de ponent destaca una galeria porxada a primer pis, on han estat incorporats un seguit de portals d'estil neogòtic. La visió més impressionant de l'edifici és del cantó de llevant, és on el desnivell permet observar la masia en tota la seva grandària. El jardí inferior adjacent a la casa havia estat l'antic hort. Des d'aquesta perspectiva s'aprecia la planta -1, que no compta en principi amb cap obertura. A la planta baixa s'obren quatre grans finestrals amb llinda en arc molt rebaixat. Al primer pis s'aprecien als extrems dos finestrals de les mateixes característiques i tres portals al centre que donen al balcó (actualment en obres). A les golfes hi ha quatre petits obertures també amb llinda d'arc molt rebaixat. La façana nord s'aprecia parcialment, ja que hi ha un petit mur de separació que sortint de la cantonada N-E s'extén uns metres i salva el desnivell de la casa. A la cantonada N-E de la casa ressalta un gran contrafort doble fins a l'alçada del primer pis. La façana nord i al primer pis hi ha una finestra balconera, que dóna accés a un balcó, i al pis de les golfes dos petits finestrons rematats amb un arc rebaixat a la part superior. La torre central que corona l'edifici compta amb dos pisos. A cadascuna de les quatre façanes hi ha finestrals rectangulars rematats amb arcs de mig punt. Entre el primer i el segon pis la torre és envoltada per un balcó. L'interior de la casa ha estat objecte de nombroses reformes, malgrat que s'ha conservat el seu aire original. Destaca l'existència de rajola hidràulica als terres i volta catalana als sostres de la planta baixa. L'any 1983 la teulada d'uralita va ser substituïda per l'actual, de rajola vidrada de colors. També es reformà el portal d'accés del mur de tancament de la casa, al cantó de migdia; que s'ha protegit amb un teuladet recobert amb rajola hidràulica. Altres elements que acompanyen la casa són una glorieta ubicada a ponent de la casa i adossada al mur de tancament. És un espai quadrangular, protegit per una estructura de ferro formada per petites columnetes rematades per una teuladeta també de ferro hexagonal. Entre aquesta glorieta i la cantonada S-O de la casa un mur divideix l'àrea exterior de la casa creant una zona més privada. A migdia de la casa hi ha un seguit de coberts fets en pedra i maó, actualment en mal estat de conservació, que foren utilitats com a corts d'animals i espai de treball agrícola.</p> | 08213-13 | Sant Iscle de Bages. Mas Can Graells, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que els orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages poden remuntar-se al segle X, l'existència d'aquest mas és molt més moderna, i es relaciona amb l'expansió del conreu de la vinya al Pla de Bages, i el creixement de cases entorn a aquest nucli de Sant Iscle durant aquest període. Al fogatge del 1553 apareixen quatre cases a la parròquia de Sant Iscle, dues de les quals es poden identificar actualment, i les altres dues no. Cal pensar que una d'aquestes, o bé 'Vallcendrera' o bé 'Prats', es poden identificar amb l'indret on s'aixeca el mas Graells.SALVADÓ (2003:294) Un capbreu de masos del segle XVIII, torna a assenyalar l'existència de diverses cases pertanyents a la parròquia de Sant Iscle (Sayol, Satorre, Vallcendrerai Prats) , però cap d'elles s'ha pogut identificar amb algun antic precedent del mas Can Graells . PLANS I MAESTRA (2003:91-95) Segons informació oral procedent de la sra. Rosa Sagués, resident actualment al mas Sant Iscle, però originària del Mas Can Graells, on la seva família treballava de masovera, la casa fou aixecada per la família propietària de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. La casa era considerada com a segona residència i lloc de vacances. Aquesta família fou propietària fins a la dècada dels anys cinquanta en què fou venuda i anà canviant de mans. Des de l'any 1983 és propietat del senyor Joan Casasayas Montserrat de Manresa.</p> | 41.7588100,1.8442100 | 403919 | 4623643 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 38 No es conserva documentació ni fotografies antigues de la casa. Com a resta d'antics estris agrícoles, als baixos de la casa es conserven restes d'una premsa de vi i algunes moles. També conserva quatre tines de planta el·líptica, amb els cairons interiors no vidrats, i algunes bótes molt malmeses. A la zona de treball de la casa també es conserva 1 pica quadrangular d'oli. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79335 | Plans de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-claret | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un pla de protecció immediat d'aquest entorn abans no quedi envaït per polígons industrials. | <p>Plans de conreu agrícola situats a ponent de l'antiga parròquia de Claret, dins del terme de Sant Fruitós de Bages, entre el nucli de Sant Iscle de Bages a ponent, el nucli de Santpedor al Nord, els polígons industrials de Sant Isidre i la C-16 al sud, i els polígons de Santa Anna Claret a llevant. Es tracta d'unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que han quedat semi aïllades enmig d'espais que pateixen una alta pressió urbanística i industrial. El seu valor paisatgístic és excepcional precisament per la pressió que sofreix l'entorn. Actualment es troben travessats per una xarxa de camins de terra, que permeten el pas d'un cantó a l'altre, i entre les cases de pagès que l'habiten.</p> | 08213-130 | Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els plans de Claret formen part de l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Claret, església abundantment documentada entre els segles X i XII, i que fou substituïda per la de Santa Maria de Claret. Els capbreus de la zona esmenten l'existència de masos importants com el Montpeità i el mas Coma, i el pas de torrents com el de Sant Salvador (actual torrent Bo). Aquests masos històrics foren substituïts per altres com el mas Coma o el mas Reguer. Al segle XIV foren plans atravessats per la sèquia de Manresa. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7695200,1.8670800 | 405836 | 4624807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que es tracta d'un indret compartit amb el veí municipi de Santpedor, el valor paisatgístic representatiu del que al seu dia fou el Pla de Bages és molt elevat, sobretot tenint en compte la pressió urbanística i industrial dels voltants. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79337 | Línia de façanes del Raval de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-raval-de-sant-fruitos | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al carrer del Raval del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, orientades al riu d'Or. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, constituint un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques.</p> | 08213-132 | Sant Fruitós de Bages. c/Raval (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta línia de cases davant del riu d'Or, forma part de l'antic Raval de Sant Fruitós, grup de cases que degué aixecar-se a finals del segle XVIII i principis del segle XIX com a eixamplament del nucli antic del poble.</p> | 41.7486600,1.8705200 | 406091 | 4622487 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79338 | Façanes de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facanes-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | Alguna façana necessita rehabilitació | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al cantó dret carrer de la crta. de Vic, al nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els nº 73-75 i 101-111. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Totes elles són arrebossades i pintades de colors diversos. Entre elles es troben elements tan singulars com la històrica Fonda de Sant Benet, Cal Cases, o la fàbrica de mobles (nº103)</p> | 08213-133 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic nº (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Històricament aquest grup de cases aixecades a redós seguint la línia de la crta. de Vic, fou el resultat de l'eixamplament del poble durant la segona dècada del segle XIX i a principis del segle XX.</p> | 41.7513400,1.8756300 | 406520 | 4622779 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79338-foto-08213-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79338-foto-08213-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest conjunt arquitectònic format per aquestes façanes de la carretera de Vic, ve donat per ser part integrat de la imatge que normalment es té de Sant Fruitós al seu pas per la carretera de Vic. Al ser una carretera de pas important, la imatge que el poble de Sant Fruitós dóna i exporta a la resta de la comarca és aquest conjunt de cases. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79339 | Barraca de vinya del Coll de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll-de-lom | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994) 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca ubicada sota la codina de pedra, aprofitant part d'aquesta d'un petit promontori que sobresurt enmig dels camps de conreu, planta de bosc. Aquest indret és conegut com el Bosc del Coll de l'Om, just abans d'arribar a aquesta petita elevació del terreny. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, ubicada just sota la codina de pedra. L'orientació de les portes es fa al S-O. La seva característica principal és que es tracta d'una barraca doble, l'espai de la qual es troba repartit en dos estances separades per un parament de paret, una d'elles era destinada a les persones, i l'altra als animals, normalment una mula o cavall. El parament constructiu és a base de pedra quadrangulars i rectangulars disposades de forma molt ordenada, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Exteriorment la coberta es soluciona amb una coberta única feta amb coberta de terra i vegetal. Entre el final del parament de la paret i la teulada es situen dues o tres fileres de pedra disposades horitzontalment, que serveixen de pas a la coberta. Interiorment la coberta de les dues estances és independent, i es fa a base d'una coberta resolta amb falsa cúpula. L'accés a les estances es fa mitjançant dues portes allindades resoltes amb una llinda monolítica. Al tram de paret existent entre les dues portes, s'encaixa un carreu que du gravada a data de MCMII (1902) imitant una lletra gòtica.</p> | 08213-134 | Claret. Camí de coll de l'Om. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de l'època neolítica i ibèrica, són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí ve la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu e la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas e pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7637300,1.8487300 | 404302 | 4624184 | 1902 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar pels detalls constructius d'aquesta barraca i la perfecció de la seva estructura, que segurament fou feta per un barracaire 'professional'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79340 | Barraca de vinya dels plans de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-plans-de-santa-anna | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al límit del terme de Sant Fruitós de Bages, en un camp que resta darrera les naus industrials del polígon de Santa Anna, a escassos metres de la sèquia de Manresa, que passa a migdia. Es tracta d'una barraca de vinya aïllada, de planta rectangular, orientada a migdia, que té com a característica principal el fet de trobar-se dividida en dos compartiments interiors amb dues portes d'accés, una destinada als animals i una altra a les persones. L'aparell constructiu és a base de carreus de gran mida quadrangulars i rectangulars disposats de forma ordenada amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de gran mida. El gruix del parament és de 56 cm. La seva amplada total és de 4,78 m, i la seva llargada de 3,74 m. L'alçada fins al començament de la volta de cobriment és de 1,58 m. i la seva alçada total de 3,23 m. Les portes d'accés es troben rematades a la part superior per una llinda de pedra monolítica, que conforma una porta de 60 cm d'amplada x 136 cm d'alçada. La coberta recau sobre una línia de pedres que remata la part superior de la paret, i que sobresurt horitzontalment uns centímetres de la línia de façanes exterior amb una funció d'aler, a fi de que la pluja no recaigui directament sobre la paret. Sobre aquest aler, s'esdevé la coberta, feta exteriorment a base de fang i element vegetal que té forma lleugerament apuntada. Interiorment la coberta és independent a cada estança, i és feta amb doble cúpula falsa.</p> | 08213-135 | Claret. Pol. Industrial Pla de Santa Anna. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques e vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7783700,1.8770600 | 406678 | 4625779 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79341 | Barraca de vinya quadrangular a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-quadrangular-a-la-vall-dels-horts | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al mig de la Vall dels Horts, a tocar de les runes del que fou l'antiga església de Sant Genís de la Vall dels horts. Es tracta d'una barraca de planta quadrangular coberta interiorment amb una falsa cúpula. Exteriorment aquesta barraca destaca per haver estat aixecada amb un aparament rectangular molt ben ordenat i disposat, amb les cantonades reforçades per carreus de més gran tamany oferint un aspecte molt sòlid. El gruix del mur és de 48 cm. La orientació de la barraca es fa a llevant, i s'obre amb una porta que queda emmarcada per una llinda monolítica molt ben treballada. L'amplada de la barraca és de 3,60 m. La seva llargada és de 3,53 m. La seva alçada fins a començar la volta és de 1,90 m i la seva alçada total de 2,27 m. Les mides de la porta són de 70 cm. d'amplada x 135 cm d'alçada. Compta amb tres finestrons oberts a cadascuna de les façanes de 17 x 18 cm.</p> | 08213-136 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7631500,1.8867600 | 407462 | 4624078 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79342 | Barraca de vinya circular a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-circular-a-la-vall-dels-horts | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al mig de la Vall dels Horts, a tocar de les runes del que fou l'antiga església de Sant Genís de la Vall dels horts. Es tracta d'una barraca de planta circular coberta interiorment amb una falsa cúpula. Exteriorment aquesta barraca destaca per haver estat aixecada amb un aparament rectangular molt ben ordenat i disposat, oferint un aspecte molt sòlid. El gruix del mur és de 37 cm. L'orientació de la barraca es fa a llevant, i s'obre amb una porta que queda emmarcada per una llinda monolítica molt ben treballada. La porta es troba protegida per una contraporta de ferro. El diàmetre de la barraca és de 3,60 m. La seva alçada fins a començar la volta és de 1,90 m i la seva alçada total de 2,34 m. Les mides de la porta són de 73 cm. d'amplada x 145 cm d'alçada. Compta amb un finestró obert al nord.</p> | 08213-137 | La Vall dels horts. 808272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem torbar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7633200,1.8888700 | 407638 | 4624095 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79343 | Barraca de vinya al camí de Viladordis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-viladordis | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Presenta cert abandonament | <p>Barraca de vinya ubicada al camí de Viladordis, al seu cantó nord. Es tracta d'una construcció de planta circular i mides considerables coberta amb falsa volta. L'aparell de construcció és base de carreus rectangulars i quadrangulars de dimensions considerables oferint un aspecte de solidesa. El gruix de paret és de 62 cm. El seu diàmetre és de 3,98 cm. L'alçada fins al començament de la volta és de 2,15 m i la seva alçada total de 2,91 m. La seva orientació es fa a migdia on s'obre una porta allindada de 75 cm d'amplada per 168 cm d'alçada. Com a característica singular destaca la presència d'una obertura de forma de finestró ubicada just sobre la llinda de la porta d'accés a l'interior.</p> | 08213-138 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7395200,1.8718400 | 406188 | 4621471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta barraca es troba ubicada al cantó on antigament s'ubicava la pedrera coneguda com de Cal Lleig, actualment desapareguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79344 | Barraca de vinya inserida al puig de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-inserida-al-puig-de-sant-valenti | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Darreres actuacions i moviments de terra han fet | <p>Barraca de vinya ubicada dins d'un antic marge de pedra al turó del puig de Sant Valentí, al cantó Nord del mateix, uns metres més amunt que l'esmentat anterior (fitxa nº 138). Es tracta d'una barraca de dimensions reduïdes que té com a principal característica el fet de trobar-se inserida dins del marge de pedra, per tant la façana de la barraca es correspon amb la línia del marge de pedra seca, i la barraca pròpiament dita es troba excavada sota terra. La seva orientació és a l'Oest, on té enfocada la porta d'obertura. Es tracta d'una porta sostinguda sobre una llinda monolítica de 66 cm d'amplada x 140 cm d'alçada, L'aparell constructiu de la barraca és força barroer, i es troba format per carreus de mida molt irregular disposats sense cap ordre. En aquesta ocasió s'aprecia perfectament la tècnica constructiva de la pedra seca, ja que es pot observar l'abundància de petits còdols fent la funció de cunya entre els carreus més grossos. L'amplada total de la barraca és de 4,45 m, i la llarga de 3 m. L'alçada fins a començar la volta és de 1,87 m, i l'alçada total de 2,22 m. El gruix de paret és de 71 cm. Com a element excepcional compta amb una inscripció a l'entrada de la barraca on s'hi llegeix: '1949 L-R'</p> | 08213-139 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7492000,1.8867100 | 407438 | 4622530 | 1949 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'entén que L-R són les inicials de l'autor o del propietari de la barraca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||
| 79219 | Mas Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XI-XXI | La casa corre perill de ruïna imminent, no existint per la propietat cap voluntat de reforma. | <p>Mas aixecat sobre un petit promontori ubicat enmig de camps de conreu i boscos, a tocar de l'antiga església de Sant Jaume d'Olzinelles. Un mur de contenció salva la distància i l'alçada entre el camí que passa a migdia del mas i l'edifici creant un petit pati interior. Un petit pontarró, ara caigut, permetia puja fins a l'era i fins al mas. El mas és un edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada al nord (que és el cantó planer del turó) i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici inicialment més petit, de possible planta rectangular, al qual s'anaren afegint trams fins a completar la seva estructura actual i convertir-lo en una planta rectangular amb cossos adossats. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Cal pensar que inicialment el cos original de la casa era el que s'ubica al cantó de ponent, i que degut a necessitats de major espai, s'afegí un altre tram de la casa, que suposà una ampliació pel cantó de llevant, convertint la planta en rectangular. Aquesta ampliació implicà segurament un canvi d'orientació a la casa obrint un nou portal d'accés a la casa al cantó de migdia, i deixant l'antic portal adovellat com a secundari. L'aparell constructiu és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars disposats en fileres molt ordenades que denoten l'antiguitat de la construcció. Segurament el tram original de la casa pot datar-se entorn als segles XIV-XV, amb una ampliació a llevant d'un altre tram vora el segle XVII, i successives ampliacions a base de cossos afegits vora el segle XVIII. La façana principal es troba encarada al nord, precedida per un petit espai planer, i s'obre amb un gran portal adovellat, ubicat al centre de la façana. Es tracta d'un portal format per una arcada de mig punt fet a base de dovelles molt regulars, quadrangulars a la base i els brancals i rectangulars fent l'arcada. Es tracta d'un portal actualment tapiat amb maó però sens dubte de factura molt antiga. Les obertures en aquesta façana són escasses i molt petites, i són formades per un petit grup de finestres i finestrons de mida petita distribuïts de forma irregular entre el primer i el segon pis. La façana de migdia, compta amb un portal quadrangular, obert al cantó de llevant en un tram afegit al que fou el nucli original quadrangular de la casa. Es tracta d'un portal arquitrabat, presidit per una gran llinda monolítica. A la resta de la planta baixa només s'obren petits finestrons en forma d'espitllera, la qual cosa indica que segurament en aquest cantó només s'ubicaven quadres i espais de treball. Al primer pis s'obren un seguit de finestres balconeres i balcons, i al segon pis un seguit de finestres quadrangulars de mida petita al nucli original de la casa, i un seguit d'arcades que conformen una petita eixida al fragment de cos ampliat, sobre el portal arquitrabat.</p> | 08213-14 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Olzinelles és actualment l'únic testimoni resultant d'una antiga sagrera medieval documentada des del segle XI. L'any 1086 Bernat Bernat, empenyora un alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles. Dit alou termenejava a l'est amb el Pont del Llobregat (pont de Cabrianes), al sud amb el camí públic que porta a Manresa, a l'oest amb l'església de Santa Maria de Claret, i al nord amb el camí que va de Collsuspina a Manresa . SALVADÓ (2003:602). Els límits territorials coincideixen actualment amb els voltants del mas Olzinelles. La documentació on apareix referència al topònim Olzinelles és força abundant al llarg de tot el segle XI, en límit sempre amb la zona del Pozol (Sant Genís de la Vall dels Horts). Amb la desaparició de la sagrera, el mas va anar absorbint totes les propietats del voltant. Cal pensar que la construcció actual té els seus orígens als segles XIV-XV, sofrint algunes ampliacions vora el segle XVII i posteriorment vora el segle XVIII i XIX. Al segle XVIII va conèixer un dels moments de màxim esplendor, basant la seva riquesa en el conreu i explotació de la vinya. Aquesta abundància econòmica es va plasmar en l'ampliació arquitectònica del conjunt del mas que actualment s'aprecia. Cal pensar que les lloses sepulcrals que es situen vora l'església de Sant Jaume d'Olzinelles pertanyen a la família propietària del mas. En una d'elles es llegeix: 'Francisca Bertran y Tapias y dels seus 1781' i una altra encastada a la paret de l'església: 'Sepultura de Jaume Mas y dels seus 1749'. Com es pot apreciar, la família propietària foren els Bertran, que amb tota probabilitat fundaren la casa Gran del Pont del Cabrianes, coneguda com a 'Can Bertran'. Segurament el trasllat de la família a aquesta nova casa vora el pont, deixà en mans de masovers el mas original. Fins a la dècada del 1970 la casa fou habitada per masovers. La família Bertran, ja resident a Barcelona i totalment desvinculada del mas vengué la casa als actuals propietaris.</p> | 41.7739900,1.8968300 | 408315 | 4625271 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 43 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79345 | Barraca de vinya al turó de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-turo-de-les-brucardes | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca de vinya ubicada al turó del Montpeità a la zona de les Brucardes, a toca de la carretera que puja fins aquest mas. Es tracta d'una barraca de planta circular que té com a característica principal el fet de ser aixecada amb un parament de pedra inclinat format espigues. El gruix d'aquest mur és de 77 cm. El cobriment és fa amb una volta falsa. La orientació de la barraca es fa al nord, on s'obre una porta llindada de 74 cm 'amplada x 121 cm d'alçada. . El seu diàmetre és de 3,92 cm. La seva alçada fins al començament de la volta és de 1,60 m i la seva alçada total de 2,28 m. Com a element excepcional cal assenyalar que és la única barraca de tot el terme que manté aquest tipus d'aparell constructiu amb els carreus inclinats formant un 'opus espicatum'.</p> | 08213-140 | Montpeità (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques e vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7445900,1.8828800 | 407113 | 4622022 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79346 | Barraca de vinya del cim del puig de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cim-del-puig-de-sant-valenti | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca construïda a dalt el cim del puig de Sant Valentí. És la primera construcció que trobem seguint el camí que mena a Sant Benet a la banda esquerra, a uns 100 m. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular encarada a llevant aixecada amb una tipus d'aparell format per carreus quadrangular i rectangular força ben disposats amb les cantonades reforçades per carreus de més mida superior oferint un aspecte de gran solidesa. El gruix dels murs és de 43 cm. Les seves mides són de 3,24 m d'amplada x 3,06 m de llargada. L'alçada fins a l'arrencada de la volta és de 1,70, i la seva alçada total és de 2,58 m. L'obertura de la porta es fa amb una llinda monolítica, que sosté una obertura de 70 cm d'amplada x 145 cm d'alçada. Compta amb dues finestres obertes a les façanes nord i sud. Com a característica excepcional cal destacar la presència d'un pou al seu interior. Hi ha indicis que poden fer pensar que hi havia una pica de pedra adossada amb morter a la barraca. L'aigua es deuria treure per una de les finestres ja que té certa inclinació cap enfora i , a l'interior, a l'altre cantó de la finestra, hi ha una mena de calaix de pedra, en el qual s'hi deuria abocar el líquid.</p> | 08213-141 | Monpeità (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7477200,1.8885500 | 407589 | 4622363 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79347 | Barraca de vinya a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-sant-benet | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Caldria una intervenció en els propers anys per tal d'evitar el seu ensorrament. | <p>Construcció en pedra seca conformant una barraca de vinya. Es tracta d'una barraca de planta rectangular semi-inserida en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terra creat pel desnivell del terreny. La coberta es realitza amb una falsa volta de carreus, que exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La construcció es troba orientada a migdia, cap a on s'orienta la porta principal que dóna accés a l'interior de la construcció. Es tracta d'una porta formada per una llinda de pedra monolítica que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. El parament constructiu de la barraca és a base de carreus de pedra de diferents mides calçats amb pedres de petit tamany. L'alçada general de la barraca és de 2,30 m més la coberta. L'amplada és de 2,30 metres, L'alçada de la porta s'aixeca fins a 140 cm, amb una amplada de 60 cm i un gruix de 60 cm.</p> | 08213-142 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7413700,1.8987400 | 408427 | 4621647 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aquesta barraca es troba en un accelerat procés de degradació, que ha començat per l'ensorrament de les parets laterals que sobresurten del marge de la paret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79348 | Fita de terme de Claret nº 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-5 | XIV-XV | Caldria algun tipus de protecció, ja que no es distingeix de la resta de pedres del voltant i podria desaparèixer en qualsevol moment | <p>Antiga fita de terme ubicada en un bosquet a tocar de les esglésies de Santa Anna i Santa Maria Claret. Es tracta d'un fita de petites proporcions: 23 cm d'alçada x 20 cm d'amplada x 10 cm de fons, que es troba enclavada al terra i protegida per dues lloses a cada cantó -al nord i a migdia-. No du inscripcions gravades.</p> | 08213-143 | Claret | <p>Cal pensar que la tradició de les fites de terme es remunta a l'edat mitjana, en un intent de delimitar els termes parroquials locals. Informació oral procedent del propietari dels terrenys afirma que tipològicament aquesta varietat de fita, enclavada entre dues lloses protectores és molt més antiga que el tipus de fita monolítica aïllada. Cal pensar que els seus orígens poden remuntar-se ben bé a la baixa edat mitjana.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es correspon visualment amb les fites nº 3 i 6 (fitxes nº 108 i 144) respectivament. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc