Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79226 | Sant Genís de la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-vall-dels-horts | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XI-XVII | Només resten fragments de mur dempeus | <p>Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària. Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades. Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.</p> | 08213-21 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) . Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205). Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el selge XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragària de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7625800,1.8864700 | 407437 | 4624015 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79321 | Els polvorins del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-polvorins-del-llobregat | <p>SARRET I ARBÓS, J. (1923). Història de la indústria del comerç i dels gremis de Manresa. Monumenta Historica. Vol II. Manresa. Pàg.175. AA.DD. (1879) . Revista il·lustración Española y Americana. Nº XXIX. Pàg. 85.</p> | XI-XIX | Actualment molt poques persones tenen constància i record de l'existència d'aquestes dues indústries vora el Llobregat. | <p>Actualment poden apreciar-se encara les restes d'una estructura constructiva ubicada al marge dret del riu Llobregat, a l'alçada de la partida coneguda com 'Els tres Salts', al salt més meridional del riu, sota la cinglera de la muntanya, abans de la corva del riu. Es tracta d'una estructura quadrangular, assentada directament sobre la roca del salt del riu, efectuada amb carreus de pedra quadrangulars i rectangulars llisos i ben disposats, amb la cantonada vista reforçada amb carreus encara més grossos. Aquesta estructura s'assenta directament sobre la roca, i s'obre a la part baixa central amb un corredor de 130 cm d'alçada encapçalat per una volta de mig punt feta amb pedres de diferent mida. Aquest corredor sembla ser que permetria l'entrada i la sortida de l'aigua que arribaria a la fàbrica mitjançant un rec que s'intueix excavat a la mateixa roca del riu. La boca sud, ubicada ben bé al salt de la roca permet veure que l'aigua que sortia anava a parar a una bassa ubicada uns tres metres per sota de l'edifici. El sentit d'aquest corredor és Nord-Sud, travessant per sota les restes de l'edifici. Prèviament a l'arribada de la boca Nord del corredor, per tota la roca del riu, s'observa la presència d'un seguit de forats excavats directament a la roca. Es tracta de petits forats quadrangulars de 40 x 40 cm. Destaquen especialment els ubicats en línia recta, seguint la orientació del rec, al seu cantó de llevant, on es poden localitzar dues fileres en dos nivells diferents de fortas, uns a la part més baixa de la roca de 40 x 40 cm, i de forma intercalada, al nivell superior de la roca, uns altres més petits de 25 x 25 cm. Malgrat que la seva utilitat no és molt clara, cal pensar que es tractava de petits dipòsits de pólvora per triturar. El mur de llevant de l'estructura, és fet amb un parament més irregular que el mur Nord i Sud, i es troba encarat directament al salt del riu. Destaca la presència de tres forats circulars, oberts a una alça de 12 cm de la roca. Al final d'aquest tram de mur destaca la presència d'un altre mur, construït amb carreus quadrangulars molt grossos que sobresurt en sentit perpendicular fins a límit del salt. El mur de migdia de l'estructura també és fet amb carreus de gran tamany, i acull la boca sud de sortida del corredor. Uns metres per sota, s'aprecien les restes de l'estructura del que sembla haver estat una bassa de contenció. El cantó de ponent de l'edifici, a més de trobar-se limitat pel cingle de la carena de la muntanya, es troba pràcticament ocult per la vegetació que ha anat creixent. Cal pensar que el que avui dia s'observa són la part inferior de la instal·lació industrial de les fàbrica de pólvora. No es pot precisar si les restes conservades pertanyen a un o a dos polvorins, malgrat que l'informació històrica parla de la presència de dos. També cal pensar que la part superior de l'edifici ha desaparegut amb motiu de l'explosió soferta i el pas del temps. Segurament aquesta part inferior pertany a l'espai destinat a la producció d'energia hidràulica, la zona de rentat i trituració, i que la resta de la instal·lació industrial desapareguda ascendia verticalment fins al camí superior de la cinglera, permetent l'accés al polvorí a peu del camí que mena a Viladordis. Segurament la construcció desapareguda tampoc devia tenir la qualitat constructiva de la part inferior, barrejant altres elements com el maó i la fusta amb la pedra. Resulta un element patrimonial molt interessant a nivell d'arqueologia industrial, ja que són molt pocs els testimonis d'aquesta important indústria de la Catalunya interior.</p> | 08213-116 | Entorn del riu Llobregat. Sant Fruitós de Bages. | <p>Albert Benet afirma que les restes d'aquest molí de pólvora s'assenten sobre les restes d'un antic molí medieval: 'Més avall del junyent del riu d'Or amb el Llobregat tenim una zona amb un bon seguit de molins, fins i tot no sabem quants, ja que l'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets sovint es dóna o es ben el mateix molí...'. Aquesta zona és anomenada la Palanca i estaria entre el lloc anomenat avui dia els Tres Salts, i la resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns centenars de metres més avall de l'esmentat junyent, fins i tot podria entendre's fins a les actuals runes d'un molí de pólvora més avall dels dits Tres Salts. D'aquest conjunt de molins avui dia sols queden les restes d'un que al final es dedicà a l'elaboració de pólvora fins el segle passat' BENET (1985:379) La característiques de l'edifici avui conservat ben bé podrien datar-se del període medieval. Podria tractar-se d'unes antigues estructures medievals reaprofitades com a molí de pólvora. La tradició de fabricació de pólvora a l'entorn de la ciutat de Manresa era un fet manifest dels del segle XVI, qual el 1540, els consellers de la Ciutat van adquirir un molí draper i un de fariner a fi de convertir-lo en fàbrica de pólvora. A la zona de la 'Obaga', a tocar del riu Cardener, entre Manresa i els Comdals, eren nombroses les fàbriques de pólvora establertes al llarg del segle XVIII i XIX. Les fàbriques de Manresa proveïen de pólvora als magatzems reials, i foren nombrosos els accidents coneguts al llarg de tot aquest temps. A més de les Manresanes, a l'estadística del 1870 es constata l'existència d'altres fàbriques als municipis veïns aprofitant els corrents fluvials. Es té constància d'una ubicada a Navarcles prop del riu Calders, i de les dues documentades a Sant Fruitós de Bages, vora el Llobregat. L'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, documentava l'any 1923 l'existència d'aquests polvorins al seu tractat sobre la indústria i els gremis manresans. A més de fer una descripció de la indústria manresana, en determinades ocasions es refereix a la dels municipis de les rodalies. Al capítol destinat a les fàbriques de pólvora, es refereix així als polvorins de Sant Fruitós: 'la de Don Miquel Vallès i la dels senyors Canals i Bosch en el terme de Sant Fruitós. Aquesta darrera tenia el dipòsit de la pólvora en la partida de la Creu de Coll Manresa, el qual, a 13 de novembre de 1871, que era dilluns, a les deu del matí, feu explosió, causant la mort de cinc persones i quedant enrunat l'edifici fins als fonaments. La detonació fou enorme, causant el consegüent esglai als habitants de Manresa i trencant molts vidres de les fàbriques i edificis d'aprop del riu. Sis anys després, o sia a 7 de juliol de 1877, al matí, la fàbrica que posseïen dits senyors Canals i Bosch en terme de Sant Fruitós, prop de Viladordis, feu explosió un dels dipòsits de pólvora, causant la mort a sis operaris. Els diaris de la localitat publiquen aquests greus aconteixements, cridant contra la poca vigilància que hi havia i recriminant als propietaris de les fàbriques per no tenir-les amb les degudes precaucions' Es desconeix fins quan va prosseguir el seu funcionament, malgrat que cal pensar que a les darreries del segle XIX ja foren abandonades.</p> | 41.7383100,1.8844000 | 407230 | 4621323 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A l'extrem de llevant de l'estructura, i assentada directament sobre la roca, s'ubica una petita llosa recordatòria disposada verticalment. Malgrat que el text no es pot acabar de llegir, se sap que la seva existència es deu al fet de que en aquest indret del riu, al salt, a la dècada del 1960, va morir ofegat un noi mentre es banyava. Una il·lustració del 1879 permet observar un dibuix detallat dels edificis que conformaven aquests molins polvorers. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79301 | Camí ral de Manresa a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-vic-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XIX | Fins la construcció de l'autopista A-18 aquest camí encara podia transitar-se parcialment, i des del nucli de Sant Fruitós fins a Sant Jaume d'Olzinelles era conegut com el camí d'Artés. Actualment queda interromput a la sortida de Sant Fruitós. | <p>Antic camí ral que des de la vila de Manresa menava fins a la ciutat de Vic travessant el terme de Sant Fruitós de Bages. Cal pensar que antic camí s'iniciava al Pont de Vilomara, i ascendia fins a Viladordis. Seguiria de forma aproximada l'actual camí de Viladordis a Sant Fruitós en direcció a la sagrera , des d'allà travessaria la palanca sobre el torrent Bo i continuaria seguint la línia del que actualment és el carrer Padró; des d'allà es dirigiria cap als peus del turó del Sanmartí, que comptava amb una guardiola al cim. Des d'allà seguiria travessant la vall de Sant Genís de la Vall dels Horts pel lloc conegut a l'edat mitjana com a Camp de l'Arca fins a Sant Jaume d'Olzinelles, passant el riu Llobregat pel Pont de Cabrianes. Actualment aquest camí com a tal es troba desaparegut, no quedant cap resta del que podien haver estat mostres d'algun camí empedrat, ni marges ni fites.</p> | 08213-96 | Terme de Sant Fruitós de Bages | <p>D'entre la xarxa de camins principals de la Catalunya medieval, sobresortia una abundant xarxa de camins rals, molts dels quals tenien el seu origen en les antigues 'stratas' romanes. Des de Girona, l'antiga 'Via fracigena' es bifurcava, sortint una branca que permetia les comunicacions amb les depressions interiors del país. Un tram d'aquesta branca comunicava Manresa amb Vic. La documentació sobre l'existència d'aquest camí és ben antiga, i apareix ja des del segle X, moltes vegades sota el nom de 'carraria', 'via' 'itinere', etc. L'any 1015 Sunyer i la seva esposa Maria venen a Giscafré i la seva esposa Espetosa dues peces de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. Aqusta vinya termenejava a l'est amb una 'strada'. SALVADÓ (2003:97) Al llarg dels segles XI i XII fou considerat com la 'vis pública'. Així, l'any 1034 Saburiclo i la seva esposa Guinedelsina venen a Sunner i la seva esposa Freberberga tres sorts de vinyes cultivades i ermes, que posseeixen per herència de la dona Manguinedel i dels antecessors de Saburiclo. Dites vinyes es troben al lloc anomenat l'arca, i afronten a ponent amb el puig de la Guardiola i a migdia amb el camí públic. (MORERA, 2005:8). Sens dubte es tracta del camí ral que continua fins al pont de Cabrianes. Aquest camí continua apareixent a nombroses afrontacions en vendes i establiment de terres. L'existència d'aquest camí, no impedia l'existència d'altres camins complementaris. Així mateix, segurament cal comptar amb l'existència d'un altre camí paral·lel més fàcil de seguir per anar a Manresa, que es correspondria amb l'actual traçat de la crta. N-141c. Aquest camí també cal pensar que tindria els seus orígens al segle X. Així ,l'any 1057 apareix 'strada' pública que porta a Manresa. També el 1176 i 1181 es fa referència al camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:500) En referència al camí ral, cal pensar que apareix anomenat amb molts altres noms, depèn del tram i del període al qual es correspongui. L'any 1325 apareix anomenat en unes afrontacions el camí que va de Sant Fruitós a Olzinelles. El mateix apareix com a camí que va de Manresa al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502) A la documentació posterior el camí apareix mencionat amb diversos noms, depèn del tram que s'estigués tractant. Els anys 1321, 1370, 1371 i 1372 apareix a diversos documents la menció del camí que de la ciutat de Manresa va a la ciutat de Vic . SALVADÓ (2003:502) . També el 1437 apareix com el camí que va del Pont de Vilomara al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502). El 1456 com el camí que va de Sant Fruitós al Pont de Vilomara. SALVADÓ (2003:502) Cal pensar que cap al segles XV-XVI anà perdent importància a mida que anaren apareixent camins complementaris. Malgrat això, estigué encara en vigència fins al segle XX com a camí que de Sant Fruitós menava a Artés vers el Pont de Cabrianes. Com a camí secundari de Viladordis, encara es manté en vigència. Cal pensar que aquest camí fou utilitzat habitualment com a via de transport i comunicacions de persones i mercaderies, abans de la construcció de les actuals carreteres a finals del segle XIX. L'any 1897 fou construïda l'actual carretera N-141c de Manresa a Vic, desviant el trànsit per l'actual Pont Nou fins a Moià i inutilitzant part d'aquest camí, que restà convertit en un camí secundari per anar a Manresa o bé per anar de Sant Fruitós a Artés. La construcció de noves carreteres com la A-18 tallà definitivament aquest camí deixant-lo inutilitzat definitivament.</p> | 41.7723500,1.9046900 | 408966 | 4625081 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La construcció de la A-18 va destruir bona part del traçat d'aquest antic itinerari. Una part d'ell s'ha pogut conservar sota el nom del 'Camí de Viladordis'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79303 | Camí de Sant Fruitós a Santpedor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-fruitos-a-santpedor | X-XX | Malgrat que en la seva major part aquest camí es manté, la construcció massiva de carreteres i polígons al Pla de Bages, ha malmès alguns trams. | <p>Antic camí secundari que comunicava les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tractava d'un camí força transitat, doncs les comunicacions amb aquesta veïna població sovintejaven, i per altra banda es tracta d'un camí que travessa tot el Pla de Bages, i comunica transversalment totes les partides de terra del terme. Es tracta d'un antic camí que travessava el terme municipal en sentit N-S, des del poble de Sant Fruitós, fins a Claret, travessant verticalment totes les terres de conreu del Pla de Bages. Aquest camí sortia de la sagrera de Sant Fruitós en direcció al Nord, seguint la línia de l'actual Avinguda de Girona, a tocar de l'escola Paidos, fins a l'actual C-16, que era l'antic camí de Manresa a Sallent. Travessava la C-16 fins al cementiri modern, entre aquest i l'actual Torre del Pujol Montalà. Des d'allà seguia en direcció Nord, travessant l'actual C-25 fins al coll de l'Om. Des d'allà seguia travessant l'actual aeròdrom fins als Plans de Santa Anna, seguint la línia del Torrent Bo, fins a l'actual depuradora de Santpedor. Es tracta d'un camí planer de terra, asfaltat només el tram des de la Sagrera fins a la C-16, d'uns 3 m. d'amplada, que discorre entre camps de conreu i indústries.</p> | 08213-98 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens d'aquest camí es remunten segurament a l'Edat Mitjana, al moment d'assentament de la població a la zona del Pla de Bages i consolidació de les parròquies, ja que es tracta d'un camí que a més de comunicar dos nuclis de població veïns, travessa tot el Camp de Bages. L'any 1176 ja apareix mencionat un camí que va a Santpedor. SALVADÓ (2003:500), i malgrat no ser un dels més esmentats, es té constància que fins a les primeres dècades del segle XX (1940-1950) fou utilitzat de forma habitual pels habitants de Sant Fruitós. A partir de la dècada del 1970, la proliferació d'indústries al Pla de Bages, i la construcció de noves carreteres com a C-16, la C-25, etc.; va fer que aquest camí quedés travessant per aquests vies de comunicació, i només sigui fet com a via de lleure en alguns trams.</p> | 41.7543000,1.8705600 | 406103 | 4623113 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79217 | Mas Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sala | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIV-XX | Presenta un cert abandonament | <p>Antic mas ubicat en les proximitats de la sagrera de Sant Fruitós, a l'altra banda del riu d'Or. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia. Es tracta amb seguretat d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, barrejant segurament també alguns fragments de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que el nivell del terreny sembla haver pujat considerablement i deixar la planta baixa mig soterrada. Al costat de ponent del mas, es troba una estructura aixecada en pedra i sense arrebossar formada per un cobert destinat segurament a espai pels ramats i treball del camp. Es tracta d'un cobert de planta rectangular amb coberta inclinada, enganxat a l'edifici principal del mas per un mur que empalma amb la façana nord de la casa. Malgrat que les notícies sobre l'existència d'aquest mas es remunten als segle X-XI, l'estructura actual de l'edifici cal situar-la cronològicament a finals del segle XVIII, segurament producte de la riquesa que generà el conreu de la vinya, i que permeté a aquests grans masos renovar arquitectònicament les seves estructures. Com a resultat, l'edifici actual que apreciem resulta de planta rectangular de grans proporcions, que al cantó de ponent es subdivideix en dos cossos també rectangulars, amb coberta inclinada, deixant un espai central sense edificar. La façana principal sembla ser la orientada a migdia, malgrat que no compta amb cap portal d'obertura en aquesta banda. Tot sembla indicar que l'accés a l'edifici es feia pels carruatges a través del portal obert al petit tram aixecat entre els dos cossos rectangulars de ponent, i que dóna accés a un petit pati central rectangular, i per les persones mitjançant el portal obert al primer pis del brancal nord de ponent, accedint mitjançant una petita rampa. Així mentre que el portal de la planta baixa és rematat a la part superior amb un arc de mig punt, el del primer pis és arquitrabat. La façana principal es subdivideix en dos parts. Una meitat a llevant, que compta amb quatre finestres rectangulars obertes al primer pis, i un seguit de tres balcons i un petit finestró a segon pis. A aquesta part li segueix un segon tram de façana a ponent que compta amb una gran galeria porxada, formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc rebaixat. Sobre aquestes voltes es situen quatre grans ulls de bou que podien pertànyer a algun espai destinat a golfes. Malgrat les diferències, tot sembla haver estat aixecat en el mateix moment constructiu. A diferència d'aquesta façana amb aires senyorials, la resta de les façanes del mas són considerablement pobres. La façana de ponent compta amb una petita portella auxiliar oberta a la planta baixa, que actualment queda mig soterrada, una portella al primer pis, i un balcó al segon pis. Al mig d'aquesta façana s'observen restes del que sembla ser una antiga cisterna semicircular adossada. La façana nord es mostra summament pobra, comptant amb un seguit de finestres rectangulars al primer i segon pis que actualment són tapiades. La façana de ponent resulta la més curiosa doncs permet veure perfectament els dos cossos en els quals es subdivideix l'edifici. Es desconeix la utilitat d'ells, malgrat que cal pensar que es van fer amb la intenció de donar al mas un aire residencial. Al cos del cantó nord, s'obre interiorment, a l'alçada del primer pis, un seguit d'arcades que creen una galeria interior que dóna al pit que es crea al mig.</p> | 08213-12 | Sant Fruitós de Bages. Mas Sala s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera referència documental al nom Sala, apareix el 961, a la venda que Adaülf i la seva esposa Ranlo fan a Eremir d'un alou que termeneja a l'est amb l'erm de la Sala. Més de quatre anys després, Sala va comprar a un matrimoni unes cases amb cort i colomer que els venedors tenien vora el riu de Sant Fruitós. Per les afrontacions ben bé que pot tractar-se de l'esment més antic del Mas Sala. Aquesta mateixa propietat va ser donada l'any 967 pel mateix Sal·la al monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:200). Al segle XI (1028) un altre personatge anomenat Sal·la fa donació d'un altre alou a Sant Benet, que també coincideix amb les afrontacions del Mas Sala actual: A l'est amb el Montpeità, al Sud , en la Portella, a l'Oest, amb l'alou de Suniefré i al Nord amb el camí públic. SALVADÓ (2003:202). Entre els anys 1067 i 1169, manca qualsevol referència al Mas Sala. L'any 1173 apareix el nom del propietari útil del mas Sala: Pere Sala. SALVADÓ (2003:205). L'any 1183 apareix documentat Ponç Sala, i a la segona meitat del segle XII, Ramon Sala. SALVADÓ (2003:206). En tot cas, els testimonis documentals deixen clar que el mas fou propietat eminent del monestir de sant Benet de Bages, i propietat útil d'una nissaga que adoptà el cognom Sala. Així ho testimonia Berenguer Sala, l'any 1310, qui es declara home propi, sòlid i afocat de l'abat del monestir. SALVADÓ (2003:212). Al llevador de rendes del monestir del 1315, hi consta que el mas aportava com a renda 2 sous i 8 diners, a més d'un parell de gallines, 2 ous per Pasqua i Pentecosta, mig feix de palla, jova, batuda, femada i tragina. SALVADÓ (2003:213). El 1409, es té constància de l'existència de Marc Sala, com a propietari útil del mas, i el 1143 en Francesc Sala. Al fogatge del 1515 apareix en Barthomeu Sala. SALVADÓ (2003:230). Al segle XVI es disposa de dos fogatges, un del 1515 en el qual apareix un personatge anomenat Bathomeu Sala, i un altre del 1553 en el qual apareix Joanot Sala, del mas Sala. SALVADÓ (2003:291). Al capbreu del segle XVIII el mas apareix com a Sala de Riudor. PLANS I MESTRA (2003: 91-105) Segurament durant aquest segle el mas fou reformat íntegrament aixecant l'edifici que actualment s'aprecia. La riquesa produïda per la vinya permeté a aquests grans masos renovar les seves estructures arquitectòniques. El mas restà habitat fins a la dècada del 1980 en què fou abandonat.</p> | 41.7495800,1.8695700 | 406014 | 4622590 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Vladenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 31 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79302 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-6 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XVII | <p>Antic pont de pedra que permet el pas del riu Llobregat, aixecat segurament sobre algun precedent de l'Edat Mitjana. Es tracta d'una construcció en pedra formada per set arcades de diferents mides, essent les tres centrals d'una amplitud i alçada superior a les quatre laterals, donant-li una forma apuntada al pont. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats units amb morter de calç. Les tres arcades centrals es recolzen sobre quatre pilars rectangulars, reforçats a les cares de llevant i ponent per ràfecs triangulars de pedra, llisos a la part inferior, i esgraonats a la part superior, que arriben fins a mitja alçada del pilar. A les cantonades nord i sud dels pilars s'aprecien les obertures de les bastides utilitzades durant la construcció.</p> | 08213-97 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Al 950 es té ja la referència d'un pont existent a l'Angle, on es fundà el monestir de Sant Benet, davant de Navarcles. Fins el 982, aquest apareix sovint a la documentació, i sembla ser que devia estar ubicat, o bé on hi ha actualment la palanca o pont de la fàbrica de Sant Benet, o bé al lloc del Pont Vell de Navarcles. BENET (1985:459) Després tenim que en aquesta zona apareix un gual de Navarcles el 978, i després apareix diversos cops durant el segle XI: 1006, 1008, 1016, 1020, i 1084. Aquest gual suplí la funció del pont, ja que el darrer document citat diu que els bens afrontaven amb la carretera que va del gual del Llobregat, de Navarcles a Manresa. Però el problema és saber si el gual es trobava al mateix lloc que l'actual pont o en un punt diferent. BENET (1985:460) Així, es creu que fins el 982 el lloc on avui s'aixeca la palanca de Sant Benet, hi havia un pont, no sabem si de fusta o de pedra, del qual no en queda rastre. Després, arran de la seva distribució, fou substituït per un gual a un centenar de metres més amunt, on a finals del segle XVIII s'hi construí el pont actual, conegut com el Pont Vell. BENET (1985:460) Segons Fortià i Solà, el pont fou començat el 1796, i reparat el 1863. BENET (1985:461)</p> | 41.7538100,1.8935600 | 408014 | 4623034 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont és majorment conegut com a Pont Vell de Navarcles, ja que fou aixecat a instància dels habitants de Navarcles. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79274 | Pont del Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-dor | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XIV-XXI | Molt reformat | <p>Antic pont que creua el riu d'Or a l'entrada de la població de Sant Fruitós de Bages venint de Manresa, entre la sagrera i el barri del Raval. Aquest pont, per sobre del qual passa la carretera, N-141, va ser ampliat l'any 1980 per permetre l'augment del trànsit rodat, destruint un dels seus cantons-cantó Nord- i fent desaparèixer la seva imatge tradicional. D'aquesta forma actualment destaca l'existència del cantó Nord, format per una simple biga de formigó, amb dos ràfecs inclinats als extrems que el reforcen, protegit amb una barana metàl·lica a la part superior per evitar la caiguda dels vianants, i d'un cantó de migdia, que encara conserva el seu aspecte original. Al cantó de migdia destaca l'existència de dos trams de mur -un a cada cantó del vessant del riu d'Or-, que s'uneixen mitjançant una gran arcada de mig punt, lleugerament rebaixada. Els trams de parets laterals són realitzats amb carreus de pedra rectangulars disposats d'una manera molt ben ordenada. L'arc central és fet amb dovelles rectangulars de mida petita. Sobre l'arcada es situa una petita cornisa també de pedra, sobre la qual es col·loca un petit mur format per diverses filades de carreus -dos o tres, depenent dels trams, - sobre les quals s'ha col·locat una barana metàl·lica que protegeix els vianants. A l'igual que els murs laterals, aquest tram de mur de pedra sobre l'arcada és format per carreus de pedra rectangulars molt ben ordenats, i que denoten una construcció antiga, possiblement dels segles XIV-XV. Sobre el mur de pedra situat sobre l'arcada central s'aprecien restes en alguns trams del passamà superior que cobria aquest mur i permetia a la gent recolzar-se. Algunes fotografies de la dècada del 1970 permeten observar l'aspecte d'aquest pont abans de la seva ampliació, amb el cantó Nord d'aspecte similar al tram conservat al cantó sud, i amb el passamà sencer sobre el mur de protecció.</p> | 08213-69 | Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 5 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que inicialment en aquest punt del riu d'Or podia haver existit una antiga palanca que permetés el pas des de la sagrera a la zona del Montpeità i el camí de Viladordis. D'altra banda, l'existència d'un camí que des de Manresa menava a Sant Fruitós seguint la línia aproximada de l'actual N-141 feia imprescindible l'existència d'aquesta passarel·la. Malgrat tot, cal pensar que la construcció actual té els seus orígens a finals del segle XIV o potser al llarg dels segle XV, ja que el tipus de parament utilitzat és típic d'aquest període. La utilitat d'aquest pont fou manifesta a mida que els segles XIX i XX provocaren l'augment de les comunicacions, fent passar a partir del 1847 la carretera N-141 de Manresa a Vic per sobre. En la seva retirada les tropes republicanes no van tenir temps de volar-lo. L'augment del trànsit rodat i el pas de vehicles pesats per l'actual carretera de Vic, va motivar una ampliació de dit pont l'any 1980. Aquesta ampliació va provocar l'enderroc de la banda nord del pont, donant-li la seva fisonomia actual.</p> | 41.7491300,1.8705600 | 406095 | 4622539 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79210 | Molí de vent de la Torre del Batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-torre-del-batlles | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'indret en el qual es troba ubicat desvirtua totalment l'element. Es troba ubicat al peu d'una carretera, al costat d'uns contenidors d'escombraries i amb moltes deixalles al costat. Si es poguessin adecentar els voltants seria un important element decoratiu i patrimonial. | <p>Antic pou d'aigua ubicat al peu del camí asfaltat que des de la Sagrera de Sant Fruitós comunica amb la C-16, just al davant de l'actual escola Paidos. Es tracta d'un pou aixecat pels propietaris de la Torre dels Batlles. Exteriorment, el pou es troba recobert per una estructura circular feta amb maons llisos que s'alça uns 2,5 m. i té un diàmetre d'uns 2 m. aprox. L'orientació del pou es fa a ponent, on s'ha obert una petita portella metàl·lica rematada a la part superior per una falsa arcada feta de forma esgraonada amb els mateixos maons de l'obra. Sobre la portella s'ubica una obertura romboidal feta també de forma esgraonada eliminant els maons de l'interior del romb. Com a element decoratiu compta, a més a més, amb un fris superior que rodeja l'estructura circular i que s'escau entre dues bandes que sobresurten de la línia de mur. Es tracta d'un fris dentat, decorat interiorment un seguit de maons disposats verticalment, que creen petits espais rectangulars interiors. Tots aquests elements decoratius són fets amb maó. Com a element destacable, l'estructura es troba coronada per un seguit de vuit merlets piramidals elaborats també de forma esgraonada amb maons. Fins fa poc, aquesta estructura comptava amb estructura piramidal en forma de torre metàl·lica, que ascendia a partir de l'estructura de maons, i es rematava amb un petit molí de vent. Aquests darrers anys aquesta estructura ha desaparegut, conservant-se només la base de maó.</p> | 08213-5 | Sant Fruitós de Bages.Torre del Batlles s/n. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix el moment de l'edificació d'aquest pou, cal pensar que és lleugerament posterior a l'edificació de la torre dels Batlles, que és la propietària d'aquest element. L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Nofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tracta d'un casal aixecat amb finalitats recreatives i residencials. Cal pensar que l'aixecament del molí de vent devia produir-se a principis del segle XX. A nivell estilístic podria ser qualificat com a modernista.</p> | 41.7551300,1.8686700 | 405947 | 4623208 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es coneix l'existència d'un altre pou d'aigua que no s'ha pogut observar directament. Segons informació escrita es tracta d'un pou recobert amb una estructura també circular feta amb pedra i amb decoració a base de maons. Segurament deu trobar-se dins de la finca de la Torre dels Batlles, malgrat que no s'ha pogut comprovar si encara existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79249 | L'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larca | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | X-XIII | Es tracta d'un topònim actualment desaparegut. | <p>Antic topònim aparegut abundantment en la documentació medieval. La referència a dit lloc es fa com 'l'arca' o bé com a 'coll de l'arca', en referència a una vall veïna a llevant a la guardiola de Sant Fruitós (torre del Sanmartí). Aquest topònim -arca-, segons la tradició d'aquella època, faria referència a l'existència d'un possible megàlit, que per proximitat geogràfica s'escauria a prop de la guardiola. Malgrat l'evidència no s'ha trobat mai cap indici de megàlit.</p> | 08213-44 | La Vall dels Horts (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Es tracta d'una antiga evidència apareguda de forma molt abundant a la documentació medieval entre els segles X-XIII. L'any 1013 Omiscles i la seva esposa Eldesinda varen vendre a Giscafré mitja mujada de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. SALVADÓ (2003:96) Aquest indret també donà nom a un pas proper, que fou el Coll de l'Arca, així ho demostra la documentació existent, per exemple qual l'any Sunyer i la seva esposa Adaleda donaren a Ramon i els seus fills una peça de vinya que tenien al Camp de Bages, al lloc anomenat coll de l'Arca. SALVADÓ (2003:115) Aquest topònim es mantingué almenys fins el segle XV, quan el 1413 Quintol, dona, va vendre a Magnalot, mitja mujada de vinya cultivada i erma al comtat de Manresa, prop de l'Arca de Sant Fruitós. També el 1459 Guillem i la seva esposa Ermessenda varen vendre a Sunifré, monjo de Sant Benet, una peça de vinya erma, al comtat de Manresa, a l'Arca. Encara el 1479 Isarn i la espa esposa Espetosa varen vendre a Sunifré, monjo, tres peces de vinya, una de les quals es trobava a l'Arca de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:109). E</p> | 41.7582800,1.8760400 | 406564 | 4623549 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79313 | Fita de terme de Claret nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-3 | XX | <p>Antiga fita de terme i de propietat, ubicada als peus del camí que mena des de Santa Anna Claret fins a la Granja Bonvehí. Es tracta d'una fita de pedra triangular de 33 cm d'alçada x 27 cm d'amplada x 22 cm de fons. No du inscripcions de terme, però sí de propietat, llegint-se al cantó de migdia la paraula 'Casagemes', que indica el límit de propietat. Malgrat això també es tracta d'una fita de terme.</p> | 08213-108 | Claret | <p>Malgrat que també es tracta d'una fita de terme, segurament té un origen contemporani, més en relació a la propietat de la veïna casa de Casagemes que amb el terme. Per les seves mides i aspecte no té relació amb la resta de fites de l'entorn.</p> | 41.7778700,1.8613800 | 405374 | 4625740 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es comunica entre la fita nº 1 i 5. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79312 | Fita de terme de Claret nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-2 | XVIII-XIX | Actualment es troba trencada en dos fragments. | <p>Antiga fita de terme ubicada al turó anomenat bosc de les Feixes, a tocar del mas anomenat Les Feixes de Claret, i que marca el límit entre els municipis de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. La fita pròpiament dita és formada per un carreu de pedra, actualment trencat en dos meitats, enclavat al cim del turó. Es tracta d'un fragment enclavat a terra de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada x 18 cm de fons. Aquest fragment du gravades a les cares principals les lletres SF, encarades al terme de Sant Fruitós, i SP, encarades al terme de Santpedor. La part superior de la fita s'ha trencat en un segon fragment de 43 cm d'amplada x 18 cm d'alçada x 18 cm de fons.</p> | 08213-107 | Claret. Mas les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia dels límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX)</p> | 41.7729900,1.8602800 | 405276 | 4625200 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita s'emmarca visualment entre la fita de Claret nº 4 i la nº 1 | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79348 | Fita de terme de Claret nº 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-5 | XIV-XV | Caldria algun tipus de protecció, ja que no es distingeix de la resta de pedres del voltant i podria desaparèixer en qualsevol moment | <p>Antiga fita de terme ubicada en un bosquet a tocar de les esglésies de Santa Anna i Santa Maria Claret. Es tracta d'un fita de petites proporcions: 23 cm d'alçada x 20 cm d'amplada x 10 cm de fons, que es troba enclavada al terra i protegida per dues lloses a cada cantó -al nord i a migdia-. No du inscripcions gravades.</p> | 08213-143 | Claret | <p>Cal pensar que la tradició de les fites de terme es remunta a l'edat mitjana, en un intent de delimitar els termes parroquials locals. Informació oral procedent del propietari dels terrenys afirma que tipològicament aquesta varietat de fita, enclavada entre dues lloses protectores és molt més antiga que el tipus de fita monolítica aïllada. Cal pensar que els seus orígens poden remuntar-se ben bé a la baixa edat mitjana.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es correspon visualment amb les fites nº 3 i 6 (fitxes nº 108 i 144) respectivament. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79317 | Font dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cacadors | XX | Actualment la vegetació ha crescut a sobre, i s'ha perdut qualsevol indici de la font. | <p>Antiga font ubicada al marge del cingle de la muntanya del Montpeità, mirant el riu Llobregat, a l'indret conegut com la Tolega. Es tractava d'un petit brollador que recollia les aigües d'un petit torrent nascut uns metres més amunt, que desguassava en aquest indret. Actualment, la vegetació ha crescut de forma extraordinària sobre el brollador i l'espai de l'antiga font, ocultant-la i fent-la desaparèixer.</p> | 08213-112 | Montpeità. La Tolega. Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta font fou feta per un grup de caçadors que freqüentava la muntanya del Montpeità cap a la dècada del 1940-1950.</p> | 41.7396200,1.8727900 | 406267 | 4621481 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79293 | Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal | XVIII-XX | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> | 08213-88 | Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> | 41.7548200,1.8769200 | 406632 | 4623164 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79351 | Fons documental de l'entitat la Cooperativa 'La Agrícola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-cooperativa-la-agricola | <p>AA.DD. (1993). Cent anys de la Cooperativa 'La Agrícola' de Sant Fruitós de Bages 1893-1993. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com Cooperativa 'La Agrícola' ha anat generant des de la seva fundació l'any 1893. L'organització dels fons es fa de manera temàtica, dividint-se en diversos apartats: -Documentació administrativa: -Estatuts (1893) -Escriptures (1893) -Comptabilitat (1960-2006) -Correspondència (1986-2000) -Fons d'imatges (1920-2006) -Llibres d'actes (1893-200) -Llibres de socis (1893-2006)</p> | 08213-146 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 32 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El naixement de l'entitat de la Cooperativa 'La Agrícola' neix dins de context històric de finals del segle XIX, i de l'expansió de la idea cooperativista arreu de Catalunya. El seu naixement va ser pensat com una cooperativa de consum pensant en proveir als socis d'articles de menjar, però amb un esperit cooperatiu, i es pensar també alhora en fer una tasca cultural d'esbarjo. Atès que l'activitat principal de Sant Fruitós en aquells moments era l'agrària, es pensà en proveir als socis -sobretot gent del camp- d'articles de menjar i de la casa, i de coses necessàries pel camp: llavors, adobs, eines etc. Amb els anys l'entitat disposà de botiga, que venia articles diversos, inclosos els derivats de l'activitat de matança d'animals, un cafè, un cinema, un espai per concerts, obres de teatre, etc. L'activitat política dels membres de la cooperativa fou decisiva fins ben entrada la Guerra Civil en què fou clausurada per la seva ideologia esquerrana. L'any 1948 reiniciaren la seva activitat.</p> | 41.7504300,1.8731200 | 406310 | 4622681 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment l'entitat es troba en procés d'espera d'un nou local que es permetrà organitzar noves activitats i tenir un espai més ample pel seu arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79352 | Fons documental del Casino Familiar Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-casino-familiar-recreatiu | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com a Societat de Casino Familiar Recreatiu ha anat generant des de la seva fundació l'any 1879.</p> | 08213-147 | Sant Fruitós de Bages | <p>Segons el registre d'entitats culturals i associatives, el Casino Familiar Recreatiu fou fundat el 21 d'agost de 1879 com una entitat d'esbarjo. És per tant la més antiga del poble. Com la cooperativa, a més del cafè, aquest local comptava amb una sala de balls, espectacles i projeccions cinematogràfiques, que va funcionar fins a la dècada del 1970 arrendat a l'empresari manresà Josep Masanés. Després la junta de l'entitat va cedir el local a l'Ajuntament per un període de vint anys. Un cop rehabilitat es va convertir en el Casal Cultural del poble, que funciona des del 1995.</p> | 41.7504400,1.8718700 | 406206 | 4622683 | 1879 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79298 | Jaciment del Bosc del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-bosc-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. MORERA, J. (2005): Memoria de la intervenció arqueològica al Bosc de Santmartí. Sant Fruitós de Bages.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquest jaciment era format inicialment per una estructura ortoestàtica de tipus unitària amb una funció específica de compartimentació de l'espai. Al jaciment s'observà que aquest estava format per 11 grans blocs de pedra disposats verticalment, els quals es recolzaven per la part posterior a un salt que feia el terreny. Tot i ser de mesures diferents, de forma general les dimensions eren d'entre 60 a 130cm de llargada per 15 a 40cm d'amplada, i l'alçada oscil·lava entre els 60 i els 80cm. Els blocs, enclavats al subsòl, estaven situats en un lloc on el vessant del turó era una petita terrassa, delimitada per un marge de pedra, i s'orientaven de forma N - S, o sia, de forma perpendicular a les corbes de nivell del puig. En aparença, semblava que els blocs petris s'agrupaven en mòduls de dos, i en algun cas, una gran llosa cobria l'espai entre dues lloses a manera de coberta, augmentant la sensació dual dels blocs de pedra. L'entorn era caracteritzat per la presència d'alguns arbres i vegetació menuda però que en cap cas cobrien les estructures. MORERA (2005: 10)</p> | 08213-93 | Sant Fruitós de Bages,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment arqueològic fou posat al descobert per l'historiador local Jaume Plans l'any 2005. Aquest mateix any s'ha realitzat una excavació arqueològica de les estructures que les ha posat al descobert i ha permès aclarir algunes incògnites. Aquest estudi ha posat de manifest la inexistència de tombes de tipus antròpiques al jaciment, així com el fet que els blocs de pedra, en la disposició actual, mai no han tingut aquesta funció. La idea de l'existència d'unes tombes medievals s'inspirava en les fonts orals del municipi, les quals àdhuc parlaven de l'extracció d'ossos. Dels 3 sondejos que s'han realitzat, no s'ha pogut recuperar cap fragment ossi, a part de no documentar-se cap retall en el substrat geològic. A més, els blocs de pedra del jaciment no corresponen a la tipologia de caixa de lloses típica del període medieval. En el nostre cas, són blocs de pedra que no han tingut cap treball previ, de proporcions desmesurades, i que de fet en cap cas conformen una caixa o espai tancat. MORERA (2005: 17) Un altra possible interpretació valorada al municipi abans de la intervenció era que les estructures fossin l'arca anomenada en les fonts medievals. En la documentació d'entre els segles XI i XIV (Salvadó, 2004) es parla d'una arca i d'un coll de l'arca en clau toponímica, que estaria a prop de el puig de Guardiola. Semblaria ser que aquesta arca faria referència, en la tradició medieval, a un o varis megàlits, de cronologia, característiques i localització del tot incertes. Descartades les opcions que els blocs de pedra siguin unes tombes de lloses o la mencionada arca medieval, es va concloure que les dades que foren recollides a l'excavació no han permès obtenir una idea prou clara sobre la seva funcionalitat, tot i que és clara la influència humana en la seva ubicació. Per la seva situació i disposició, semblaria que tindria un ús vinculat a la indústria rural d'abast local, i el seu origen caldria buscar-lo en alguna de les masies properes al jaciment. La producció és, a hores d'ara, una incògnita. Si ens fixem amb la modulació dels blocs de pedra podem pensar que es tracta d'unes arneres o un cobert d'arnes. Aquests coberts tenen la finalitat de protegir les arnes de les inclemències meteorològiques (pluja i vent) donada la precarietat dels materials amb què estaven construïdes (normalment vímet i canya), i la seva inestabilitat. Normalment, a la part baixa dels espais es col·locava una llosa de pedra completament plana. Sota aquesta definició les lloses planes i les posteriors que hem documentat entre els blocs de pedra passarien a tenir la funció de donar estabilitat a les arnes i impedir que poguessin tombar-se. Tanmateix, en el cas del jaciment del Bosc de Santmartí mancaria les lloses de coberta així com l'amalgama de terres i pedra per acabar d'impermeabilitzar-ho. MORERA (2005:19)</p> | 41.7566400,1.8749100 | 406468 | 4623368 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79295 | El Montpeità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montpeita | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XXI | Es tracta d'un dels topònims que s'ha mantingut fins a l'actualitat. | <p>Aquesta zona és la formada pel cim i els replans situats entre el monestir de Sant Benet de Bages i Sant Fruitós de Bages. A la part més elevada s'aixeca l'església de Sant Valentí, que canvià el nom de Montpeità pel de Sant Valentí. Mentre que el sector de migdia avui dia és ocupat per una urbanització que porta el nom de l'antic mas de les Brucardes.</p> | 08213-90 | Montpeità. A migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. | <p>La documentació medieval existent indica que aquest turó havia estat intensament poblat i conreat ja a l'Edat Mitjana, doncs una gran part de les compres i vendes de terres entre els segles X-XII tenen com a marc el Montpeità. Cal pensar en un paisatge que reduïa el turó a camps de conreu i vinya entre marges, i cases aïllades.</p> | 41.7441500,1.8881300 | 407549 | 4621967 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79350 | Cedre de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-sant-benet-de-bages | <p>VALLÈS I SALA, F. (2004). Guia d'arbres de Sant Fruitós de Bages. Ajuntament de Sant fruitós de Bages.</p> | <p>Arbre perennefoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir d'una certa edat. Aquest arbre pertany a l'espècia del 'Cedrus deodara', de la família de les pinàcies, i és originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres d'altitud. Aquest cedre es troba als jardins dels antics propietaris de la fàbrica de Sant Benet. Amb tota probabilitat es tracta de l'arbre més gros del terme, i probablement un dels cedres de l'Himàlaia més grossos de Catalunya. La seva capçada fa uns 20 metres d'amplada màxima, té una alçada d'uns 22 metres i un perímetre de la base del tronc que fa 5,1 metres. A 130 cm d'alçada el seu tronc té un diàmetre de 134 cm. Manté actualment una escorça esquerdada en escames irregulars i enfosquides. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i al mateix arbre en trobem de masculines i femenines. Floreix a la tardor.</p> | 08213-145 | Entorn del riu Llobregat. Antiga fàbrica de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta espècie fou introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Els seus orígens es troben estretament lligats a l'origen de la fàbrica de Sant Benet.</p> | 41.7431300,1.9003400 | 408563 | 4621841 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79300 | Mas ca l'Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ca-liglesies | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988): 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981): ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994): 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | La casa mostra actualment una barreja considerable d'elements i materials constructius. Malgrat això l'interior de la casa conserva l'aire d'una masia del segle XVIII. | <p>Arquitectònicament, el Mas Ca l'Iglésies és format per un cos originari de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest cos inicial devia estar cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i devia comptar amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció era feta en mur de mamposteria irregular. Aquest nucli central de la casa encara pot apreciar-se en alguns trams de les façanes de migdia, llevant i ponent, ressaltant entre la resta de cossos afegits en diferents materials constructius. Com a element destacat d'aquest primer període arquitectònic destaca l'existència d'un antic portal adovellat ubicat al mig del que devia ser la façana de migdia, i que encara avui dia serveix per fer l'accés a la casa. Es tracta d'un portal de mig punt realitzat amb dovelles molt ben treballades, que destaquen entre la resta de l'aparell. A l'interior de la casa, al primer pis, es conserva encara actualment, la sala principal de la casa, que encara manté els terres de rajola, els embigats originals de fusta, i una finestra interior amb festejadors. Una de les portes d'aquesta sala principal du la data de 1766 a la llinda. A finals del segle XIX el mas fou objecte de nombroses reformes i un considerable engrandiment que es feu a base d'afegir cossos adossats que modificaren la planta original. Concretament fou afegit un cos al llarg de tota la façana nord de la casa, i un altre cos al llarg d'un tram de la façana de migdia de la casa, fins al portal d'accés. Aquest fet ha acabat donant a la casa una planta en forma de L. També fou en aquests moments segurament quan la casa fou recrescuda, convertint les golfes en segon pis. Aquest sobreaixecament de la teulada és fàcilment visible a la façana de llevant de la casa, ja que fou efectuat en maó, distingint-se clarament de la pedra. Actualment, l'edifici compta amb una planta en forma de L, i és cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal de migdia. A la façana de migdia, s'obre el portal adovellat original a la planta baixa. Al primer pis s'obren una finestra i un balcó, i dues finestres al segon pis. Al cos adossat, fet amb maó i arrebossat amb ciment pòrtland, pel seu cantó de migdia, s'obren tres finestrals al primer pis, i tres finestres petites al segon. La façana de llevant conserva dos grans contraforts atalussats, fets segurament durant l'ampliació de la casa. En aquesta façana es diferencien perfectament els trams antics fets en pedra i els moderns fets amb maó. Entre els dos contraforts es situa un afegit rectangular fet en maó a l'alçada del primer pis. La façana de ponent, conserva al seu tram original tres finestres al primer pis i tres mes al segon pis. L'existència d'un cos adossat fet amb maó al nord, fa que les finestres d'aquest cos estiguin a diferent alçada que les del tram original de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur exterior de tancament que envolta perimetralment la casa creant un espai interior en forma de pati. En aquest espai s'ha ubicat alguns cossos que exercien com a espais de treball agrícola i magatzem.</p> | 08213-95 | Sant Iscle de Bages. Mas Ca l'Iglésies s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que les orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages, on es troba ubicat dit mas, es remunten als segles X-XI, la primera referència certera que tenim d'aquest mas prové del fogatge del 1553 en el qual es declara l'existència a la parròquia de Sant Iscle d'un personatge anomenat Satorra, àlies Perramon. SALVADÓ (2003:294). al capbreu existent al segle XVIII, i era conegut com Mas Perramon PLANS I MAESTRA (2033:91-105). Perramon devia ser el cognom de la família propietària del mas en aquells moments, malgrat que es tractés d'una casa els precedents de la qual es podrien remuntar a l'origen de la sagrera. Segons informació oral procedent dels propietaris actuals, a principis del segle XX, la família Perramon ja no hi vivia, residint en aquells moments uns masovers. Fou llavors quan la família Iglésies- concretament Martí Iglésies-, van vendre el mas Les Feixes de Sant Martí de Torruella, i adquiriren el mas Perramon. Des d'aleshores que la família resideix al mas. Un dels fills de Martí Iglésies es va casar amb la pubilla del mas Les Brucardes, iniciant una nova branca de la família allà. El propietari actual, Marià Iglésies, és net del comprador de la casa, que aviat canvià el nom per Ca l'Iglésies, perdent-se el de Perramon. Arquitectònicament la casa manté alguns elements de construcció originaris dels segles XVII-XVIII, moment en el qual es degué aixecar l'edifici actual. A finals del segle XIX i principis del segle XX, s'afegiren nous elements exteriors que li donen la seva configuració actual.</p> | 41.7586000,1.8436700 | 403874 | 4623620 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La casa no conserva cap mostra de documentació ni fotografies antigues. Tampoc no conserva cap estri del període de producció intensiva de la vinya. La part més important de terreny conreable del mas fou venuda i parcel·lada, corresponent-se avui dia amb la urbanització de Pineda de Bages. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79346 | Barraca de vinya del cim del puig de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cim-del-puig-de-sant-valenti | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca construïda a dalt el cim del puig de Sant Valentí. És la primera construcció que trobem seguint el camí que mena a Sant Benet a la banda esquerra, a uns 100 m. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular encarada a llevant aixecada amb una tipus d'aparell format per carreus quadrangular i rectangular força ben disposats amb les cantonades reforçades per carreus de més mida superior oferint un aspecte de gran solidesa. El gruix dels murs és de 43 cm. Les seves mides són de 3,24 m d'amplada x 3,06 m de llargada. L'alçada fins a l'arrencada de la volta és de 1,70, i la seva alçada total és de 2,58 m. L'obertura de la porta es fa amb una llinda monolítica, que sosté una obertura de 70 cm d'amplada x 145 cm d'alçada. Compta amb dues finestres obertes a les façanes nord i sud. Com a característica excepcional cal destacar la presència d'un pou al seu interior. Hi ha indicis que poden fer pensar que hi havia una pica de pedra adossada amb morter a la barraca. L'aigua es deuria treure per una de les finestres ja que té certa inclinació cap enfora i , a l'interior, a l'altre cantó de la finestra, hi ha una mena de calaix de pedra, en el qual s'hi deuria abocar el líquid.</p> | 08213-141 | Monpeità (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7477200,1.8885500 | 407589 | 4622363 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79343 | Barraca de vinya al camí de Viladordis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-viladordis | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Presenta cert abandonament | <p>Barraca de vinya ubicada al camí de Viladordis, al seu cantó nord. Es tracta d'una construcció de planta circular i mides considerables coberta amb falsa volta. L'aparell de construcció és base de carreus rectangulars i quadrangulars de dimensions considerables oferint un aspecte de solidesa. El gruix de paret és de 62 cm. El seu diàmetre és de 3,98 cm. L'alçada fins al començament de la volta és de 2,15 m i la seva alçada total de 2,91 m. La seva orientació es fa a migdia on s'obre una porta allindada de 75 cm d'amplada per 168 cm d'alçada. Com a característica singular destaca la presència d'una obertura de forma de finestró ubicada just sobre la llinda de la porta d'accés a l'interior.</p> | 08213-138 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7395200,1.8718400 | 406188 | 4621471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta barraca es troba ubicada al cantó on antigament s'ubicava la pedrera coneguda com de Cal Lleig, actualment desapareguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79340 | Barraca de vinya dels plans de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-plans-de-santa-anna | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al límit del terme de Sant Fruitós de Bages, en un camp que resta darrera les naus industrials del polígon de Santa Anna, a escassos metres de la sèquia de Manresa, que passa a migdia. Es tracta d'una barraca de vinya aïllada, de planta rectangular, orientada a migdia, que té com a característica principal el fet de trobar-se dividida en dos compartiments interiors amb dues portes d'accés, una destinada als animals i una altra a les persones. L'aparell constructiu és a base de carreus de gran mida quadrangulars i rectangulars disposats de forma ordenada amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de gran mida. El gruix del parament és de 56 cm. La seva amplada total és de 4,78 m, i la seva llargada de 3,74 m. L'alçada fins al començament de la volta de cobriment és de 1,58 m. i la seva alçada total de 3,23 m. Les portes d'accés es troben rematades a la part superior per una llinda de pedra monolítica, que conforma una porta de 60 cm d'amplada x 136 cm d'alçada. La coberta recau sobre una línia de pedres que remata la part superior de la paret, i que sobresurt horitzontalment uns centímetres de la línia de façanes exterior amb una funció d'aler, a fi de que la pluja no recaigui directament sobre la paret. Sobre aquest aler, s'esdevé la coberta, feta exteriorment a base de fang i element vegetal que té forma lleugerament apuntada. Interiorment la coberta és independent a cada estança, i és feta amb doble cúpula falsa.</p> | 08213-135 | Claret. Pol. Industrial Pla de Santa Anna. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques e vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7783700,1.8770600 | 406678 | 4625779 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79342 | Barraca de vinya circular a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-circular-a-la-vall-dels-horts | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al mig de la Vall dels Horts, a tocar de les runes del que fou l'antiga església de Sant Genís de la Vall dels horts. Es tracta d'una barraca de planta circular coberta interiorment amb una falsa cúpula. Exteriorment aquesta barraca destaca per haver estat aixecada amb un aparament rectangular molt ben ordenat i disposat, oferint un aspecte molt sòlid. El gruix del mur és de 37 cm. L'orientació de la barraca es fa a llevant, i s'obre amb una porta que queda emmarcada per una llinda monolítica molt ben treballada. La porta es troba protegida per una contraporta de ferro. El diàmetre de la barraca és de 3,60 m. La seva alçada fins a començar la volta és de 1,90 m i la seva alçada total de 2,34 m. Les mides de la porta són de 73 cm. d'amplada x 145 cm d'alçada. Compta amb un finestró obert al nord.</p> | 08213-137 | La Vall dels horts. 808272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem torbar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7633200,1.8888700 | 407638 | 4624095 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79341 | Barraca de vinya quadrangular a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-quadrangular-a-la-vall-dels-horts | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al mig de la Vall dels Horts, a tocar de les runes del que fou l'antiga església de Sant Genís de la Vall dels horts. Es tracta d'una barraca de planta quadrangular coberta interiorment amb una falsa cúpula. Exteriorment aquesta barraca destaca per haver estat aixecada amb un aparament rectangular molt ben ordenat i disposat, amb les cantonades reforçades per carreus de més gran tamany oferint un aspecte molt sòlid. El gruix del mur és de 48 cm. La orientació de la barraca es fa a llevant, i s'obre amb una porta que queda emmarcada per una llinda monolítica molt ben treballada. L'amplada de la barraca és de 3,60 m. La seva llargada és de 3,53 m. La seva alçada fins a començar la volta és de 1,90 m i la seva alçada total de 2,27 m. Les mides de la porta són de 70 cm. d'amplada x 135 cm d'alçada. Compta amb tres finestrons oberts a cadascuna de les façanes de 17 x 18 cm.</p> | 08213-136 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7631500,1.8867600 | 407462 | 4624078 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79345 | Barraca de vinya al turó de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-turo-de-les-brucardes | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca de vinya ubicada al turó del Montpeità a la zona de les Brucardes, a toca de la carretera que puja fins aquest mas. Es tracta d'una barraca de planta circular que té com a característica principal el fet de ser aixecada amb un parament de pedra inclinat format espigues. El gruix d'aquest mur és de 77 cm. El cobriment és fa amb una volta falsa. La orientació de la barraca es fa al nord, on s'obre una porta llindada de 74 cm 'amplada x 121 cm d'alçada. . El seu diàmetre és de 3,92 cm. La seva alçada fins al començament de la volta és de 1,60 m i la seva alçada total de 2,28 m. Com a element excepcional cal assenyalar que és la única barraca de tot el terme que manté aquest tipus d'aparell constructiu amb els carreus inclinats formant un 'opus espicatum'.</p> | 08213-140 | Montpeità (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques e vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7445900,1.8828800 | 407113 | 4622022 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79344 | Barraca de vinya inserida al puig de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-inserida-al-puig-de-sant-valenti | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Darreres actuacions i moviments de terra han fet | <p>Barraca de vinya ubicada dins d'un antic marge de pedra al turó del puig de Sant Valentí, al cantó Nord del mateix, uns metres més amunt que l'esmentat anterior (fitxa nº 138). Es tracta d'una barraca de dimensions reduïdes que té com a principal característica el fet de trobar-se inserida dins del marge de pedra, per tant la façana de la barraca es correspon amb la línia del marge de pedra seca, i la barraca pròpiament dita es troba excavada sota terra. La seva orientació és a l'Oest, on té enfocada la porta d'obertura. Es tracta d'una porta sostinguda sobre una llinda monolítica de 66 cm d'amplada x 140 cm d'alçada, L'aparell constructiu de la barraca és força barroer, i es troba format per carreus de mida molt irregular disposats sense cap ordre. En aquesta ocasió s'aprecia perfectament la tècnica constructiva de la pedra seca, ja que es pot observar l'abundància de petits còdols fent la funció de cunya entre els carreus més grossos. L'amplada total de la barraca és de 4,45 m, i la llarga de 3 m. L'alçada fins a començar la volta és de 1,87 m, i l'alçada total de 2,22 m. El gruix de paret és de 71 cm. Com a element excepcional compta amb una inscripció a l'entrada de la barraca on s'hi llegeix: '1949 L-R'</p> | 08213-139 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7492000,1.8867100 | 407438 | 4622530 | 1949 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'entén que L-R són les inicials de l'autor o del propietari de la barraca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
| 79339 | Barraca de vinya del Coll de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll-de-lom | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994) 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca ubicada sota la codina de pedra, aprofitant part d'aquesta d'un petit promontori que sobresurt enmig dels camps de conreu, planta de bosc. Aquest indret és conegut com el Bosc del Coll de l'Om, just abans d'arribar a aquesta petita elevació del terreny. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, ubicada just sota la codina de pedra. L'orientació de les portes es fa al S-O. La seva característica principal és que es tracta d'una barraca doble, l'espai de la qual es troba repartit en dos estances separades per un parament de paret, una d'elles era destinada a les persones, i l'altra als animals, normalment una mula o cavall. El parament constructiu és a base de pedra quadrangulars i rectangulars disposades de forma molt ordenada, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Exteriorment la coberta es soluciona amb una coberta única feta amb coberta de terra i vegetal. Entre el final del parament de la paret i la teulada es situen dues o tres fileres de pedra disposades horitzontalment, que serveixen de pas a la coberta. Interiorment la coberta de les dues estances és independent, i es fa a base d'una coberta resolta amb falsa cúpula. L'accés a les estances es fa mitjançant dues portes allindades resoltes amb una llinda monolítica. Al tram de paret existent entre les dues portes, s'encaixa un carreu que du gravada a data de MCMII (1902) imitant una lletra gòtica.</p> | 08213-134 | Claret. Camí de coll de l'Om. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de l'època neolítica i ibèrica, són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí ve la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu e la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas e pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7637300,1.8487300 | 404302 | 4624184 | 1902 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar pels detalls constructius d'aquesta barraca i la perfecció de la seva estructura, que segurament fou feta per un barracaire 'professional'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79232 | Capella de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-0 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172.</p> | XVIII | <p>Capella de gran simplicitat arquitectònica i dimensions reduïdes (3,5m x 4,5m); situada dalt d'un turó. De planta rectangular i una nau. La coberta és a dos vents. Està encarada SW, el portal és d'aquest una obertura petitíssima, des d'on rep la il·luminació. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull. L'interior és d'una sola nau, amb un altar fet d'obra.</p> | 08213-27 | Polígon Inds. Sant Isidre. Camí del Parc de l'Agulla.s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix la data exacta del seu bastiment, pel seu estil arquitectònic i la seva advocació -Sant Isidre- tot sembla indicar que podria datar-se entorn al segle XVIII, i seria bastida com una capella de caire rural, lligada a l'advocació i religiositat popular dels pagesos que conreaven els camps propers, ara convertits en polígon industrial. Actualment la festivitat de Sant Isidre es manté (15 de maig), i es celebra una missa ,precedida d'una caminada popular, i a la sortida de la missa es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 41.7573500,1.8594800 | 405186 | 4623464 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 41. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79223 | Sant Sebastià de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XVIII | <p>Capella del mas d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera. No es tracta d'un absis continu, sinó que el mur resulta interromput fent un petit escaire, sortint l'absis uns centímetres més a l'interior del mur. És aixecada amb murs de mamposteria irregular en pedra, reforçat amb totxana. La coberta és de volta de totxo a l'interior i a doble vessant amb teula a l'exterior, amb un portal d'entrada de ½ punt adovellat. L'edifici manca de decoració escultòrica exterior. L'aparell és irregular, unit amb ciment pòrtland, i l'estructura i aparença li dóna un aire romànic, malgrat ser més moderna. L'interior es troba enguixat, i destaca l'existència d'una figura de Sant Sebastià també de moderna factura. La última restauració fou feta l'any 2005.</p> | 08213-18 | Montpeità.Mas les Brucardes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). Malgrat la constatació documental al llarg dels segles de la presència d'aquest mas, no es té notícia de la capella. Segurament la seva construcció degué ser iniciada entorn al segles XV -XVI. Es degué tractar d'un tipus de capella privada lligada al culte personal de la família Brucart resident al mas. En el llibret guardat al mas, consta que el 18 de 1754 l'ermita fou renovada. Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'església fou cremada juntament amb la imatge del Sant Patró que la presidia -Sant Sebastià-. L'any 2005 fou restaurada pels propietaris del mas Les Brucardes.</p> | 41.7390400,1.8834700 | 407154 | 4621405 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 29 | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79208 | Carrer Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVI-XXI | Caldria una normativa urbanística que impedís construccions modernes, arquitectònicament descontextualitzades | <p>Carrer d'estructura urbanística lineal, desenvolupada al llarg de l'eix que havia estat el camí que menava de Manresa a Vic. L'inici d'aquest carrer es troba a la sortida de l'antiga sagrera, passat el pont del torrent Bo, i s'extén en direcció Nord (Vic) de forma irregular al llarg d'uns 500 m. El carrer es troba parcel·lat en cossos a banda i banda, de gran profunditat, típica dels creixements lineals. Són edificacions unifamiliars, de planta baixa, primer i segon pis, amb 1 pati o hort al darrera. La coberta acostuma a ser d'una sola vessant. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, contituïnt un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques. És el cas del nº 68 o el nº 56, on el parament exterior s'ha arrebossat i pintat amb colors clars. Algunes de les cases guarden encara les dates de referència. Concretament s'han pogut localitzar les de 1696 (nº 44), 1723 (nº 56) i 1727 (nº 40), la qual cosa indica que el carrer es va anar formant entorn al segle XVII- XVIII. Actualment, encara poden apreciar-se algunes d'aquestes construccions al llarg del carrer, com és el cas dels nº 104, 92, 64, 56, que s'han conservat originals des del seu aixecament. En altres casos, aquestes cases han mantingut l'estructura i l'aspecte amb les façanes de pedra vista, però han sofert reformes estructurals, que han modificat els interiors. Malgrat això, conserven part de l'aire originari. És el cas dels nº 46, 44, 42 40 i 38 del carrer. En altres ocasions, s'ha optat per l'enderroc de l' edifici original i per l'aixecament d'un nou immoble totalment descontextualitzat de l'aspecte arquitectònic primer. Producte de l'observació arquitectònica des edificis, destaca el fet de que el primer tram del carrer, aquell que és més proper a la sagrera, entre els nº 1 i 30, conserva edificis de més gran envergadura que els de la resta de carrer. En el primer cas, es tracta de cases de gran tamany, moltes d'elles amb galeries obertes al primer i segon pis, o bé a l'alçada de les golfes, a l'estil de cases nobiliàries, o bé cases de pagès de grans dimensions. Algunes d'elles conserven elements arquitectònics d'envergadura com és el cas d'un gran portal adovellat (nº 19) . A diferència d'aquestes primeres cases del carrer Padró, a partir d'aquesta numeració, les cases són de dimensions molt més reduïdes, sempre entre mitgeres, i de construcció i envergadura molt més pobra i senzilla. Interiorment, la majoria de les cases deuen conservar encara estructures pròpies de la producció agrícola. Així pot observar-se encara en alguns solars enderrocats del carrer, on s'aprecien restes de tines.</p> | 08213-3 | Sant Fruitós de Bages c/Padró. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen d'aquest carrer cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Algun element arquitectònic conservat, com és el cas d'un portal adovellat al nº 19 del carrer així ho confirma. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). L'any 1693 trobem escrit el nom de tres maneres diferents: 'lo carrer del Pedró', 'lo carrer vulgarment dit del Pedró' i 'lo carrer vulgarment dit lo Padró'. SALVADÓ (2003:281). És evident que el nom li ve d'un pedró que hi havia en algun indret per on passava el camí ral de Manresa a Vic. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. La seva morfologia es troba estretament lligada a la línia de l'antic camí ral que alhora era el límit d'un mas anomenat Mitjà. Els propietaris establiren patis de 5 m d'amplada per 40 m de llargada, amb la facultat de construir-hi la casa i un hort darrera seu. Aquests horts encara es poden apreciar a les cases de darrera de la carretera de Vic. Així sorgí l'actual carrer Padró. PLANES I BALL J.A (1998: 355)</p> | 41.7510800,1.8722500 | 406239 | 4622754 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 18. De l'observació detallada del carrer Padró, s'ha triat un seguit d'edificis que s'han considerat amb suficient categoria arquitectònica com per dotar-los d'una fitxa independent. És el cas dels nº 27, 23, 18, 19 i 6-8. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79331 | Monument 'Multidimensional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-multidimensional | XX | <p>Composició ornamental formada per un seguit d'elements que conformen el monument assenyalat, i que té com a motiu figuratiu una instal·lació multidimensional. En total es tracta de quatre elements. Un d'ells -el de majors dimensions- ve format per una estructura de formigó en forma d'angle recte dins de la qual es situen un total de quatre elements quadrangulars de ferro. Un d'ells es troba situat a la part superior de l'angle, mentre que dos d'ells es situen de forma superposada a la cantonada interior de l'angle i l'altre a la punta oposada. A més d'aquest element cal comptar amb tres més de característiques similars. Un d'ells ubicat al davant de l'anteriorment descrit, i dos més ubicats dintre de la zona del Bosquet. Es tracta de dos estructures de formigó en forma d'angle recte, que acullen a l'interior una estructura quadrangular de ferro. En aquesta ocasió l'alçada del braç vertical no supera la del quadrat.</p> | 08213-126 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras i el Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'Ajuntament de Sant Fruitós al pintor i escultor valencià Agustí Panadés, amb motiu de la inauguració de la plaça l'any 1996.</p> | 41.7497000,1.8752500 | 406486 | 4622598 | 1996 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Agustí Panadés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79207 | Sagrera de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg 333-378, BENET I CLARÀ.(1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ ,A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. BOSCH I BALLBONA (1986). El taller d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa d'Estalvis de Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XI-XXI | Caldria protegir urbanísticament l'entorn de sagrera per evitar actuacions urbanístiques agressives que desvirtuïn el seu aspecte | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de cases i carrers que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre. La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l'església que històricament feia la funció de muralla. L'accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l'espai. Avui dia només es conserva un d'aquests portals d'accés. Actualment resta delimitada pels carrers Sant Isidre, Sant Sebastià i torrent del Bo. Arquitectònicament és formada per un seguit de carrers d'escassa amplada disposat de forma anàrquica al voltant de l'església. Dits carrers es troben delimitats per conjunts de cases arrenglerades. Es tracta de cases estretes de 3 plantes (baixos i dos pisos) , de pedra o obra arrebossades, amb la coberta a doble vessant, amb modificacions dels segles XIX i XX. La darrera modificació estigué destinada a eixamplar l'interior de la sagrera, enderrocant algunes vivendes davant de la rectoria vella i al mig de la plaça, per tal de crear la plaça actual.</p> | 08213-2 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme, quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Al segle XV hi ha una minva de notícies documentals entorn a la sagrera. Caldrà esperar a finals del segle XVII i XVIII perquè la sagrera s'espandeixi novament trencat el límit imposat pels murs de la sagrera, i donant lloc a la vila moderna de Sant Fruitós.</p> | 41.7513500,1.8699400 | 406047 | 4622787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 21 | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79304 | Nucli de Sant Iscle de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-iscle-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105 SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IX-XXI | <p>Conjunt arquitectònic ubicat al Nord del terme de Sant Fruitós, format per l'antiga església romànica de Sant Iscle i un conjunt de tres masos que envolten l'església i conformen juntament amb aquesta l'antiga sagrera de Sant Iscle de Bages. La seva fisonomia general és circular. L'església que originà la sagrera és un edifici d'origen romànic aixecada sobre un petit promontori que domina un bon tram del Pla de Bages, adossat a ponent d'aquesta església, es troba el mas de Sant Iscle, conegut antigament com Canals. Al nord de dits edificis s'ubiquen de forma independent els masos de Ca l'Iglésies, conegut antigament com Mas Perramon, i l'actual mas residencial de Can Graells. Entre l'església i el mas sant Iscle, i els altres dos masos, es configura un estret carrer sense asfaltar, que s'adapta a la topografia natural del terreny, i que configura i permet el pas per dins del nucli. Els entorns d'aquest nucli han estat urbanitzats, localitzant-se al nord del mateix la carretera de Manresa a Santpedor, i la moderna urbanització de Pineda de Bages. A ponent del nucli, ja dins del terme de Manresa s'ubica l'indret conegut com a Parc de l'Agulla. Al cantó de ponent, a tocar del nucli, dins del recinte de l'antiga sagrera, els propietaris del mas Sant Iscle, han aixecat recentment una vivenda de planta baixa de modernes característiques. A tocar també del mas Sant Iscle, s'ubiquen els cellers de la casa, actualment inclosos dintre de la D.O. Pla de Bages., així com alguns coberts destinats a finalitats agrícoles. A excepció del Mas Sant Iscle, els altres dos masos: Ca l'Iglésies i Can Graells, comptem amb murs de tancament que els individualitzen de la resta de l'espai. Com a lloc central del nucli de Sant Iscle, davant del portal d'accés a l'església, s'ubica un petit espai enjardinat on es conserven algunes lloses d'enterraments de la família Canals, antiga propietària del Mas Sant Iscle.</p> | 08213-99 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fritós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església també apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. Sant Iscle també apareix a la restitució de l'acta de dotació de l'església de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, la qual cosa permet deduir que l'església estaria ja consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 aquesta sagrera ja rep el nom de Vila, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. El 1066 l'església apareix citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). L'any 1065 en la venda d'un alou situat ala parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al Sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al Nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) A la zona d'aquesta parròquia, de límits imprecisos, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats, com els que al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet l'octubre del 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. També al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació la monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, dita propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. Com es pot apreciar el nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic. Es coneix que el 1685, quan la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Un capbreu existent del segle XVIII descobreix l'existència de cinc masos dependents de la parròquia de Sant Iscle, malgrat que desconeixem si tots formaven part de la sagrera, o bé alguns d'ells es trobaven aïllats pels voltants. Són els masos: Canals, Perramon, Vallcendra, Sayol, Satorra i Prat. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7584600,1.8438300 | 403887 | 4623605 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Es té notícia que a mitjans del segle XIX, a la sagrera de Sant Iscle funcionava una fàbrica d'aiguardent, de la qual no ha quedat rastre. GRANDIA I RUIZ (2001: 79) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79282 | Fons fotogràfic Enric Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-enric-clarena | XX | No està invanteriat | <p>Conjunt de clixés i fotografies realitzades per Josep Clarena al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós de Bages. El fet de no trobar-se inventariat no permet detallar el contingut d'aquest fons.</p> | 08213-77 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons fou cedit per la família Clarena els darrers anys a l'Ajuntament de la vila.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria un esforç per inventariar el seu contingut. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79338 | Façanes de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facanes-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | Alguna façana necessita rehabilitació | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al cantó dret carrer de la crta. de Vic, al nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els nº 73-75 i 101-111. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Totes elles són arrebossades i pintades de colors diversos. Entre elles es troben elements tan singulars com la històrica Fonda de Sant Benet, Cal Cases, o la fàbrica de mobles (nº103)</p> | 08213-133 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic nº (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Històricament aquest grup de cases aixecades a redós seguint la línia de la crta. de Vic, fou el resultat de l'eixamplament del poble durant la segona dècada del segle XIX i a principis del segle XX.</p> | 41.7513400,1.8756300 | 406520 | 4622779 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79338-foto-08213-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79338-foto-08213-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest conjunt arquitectònic format per aquestes façanes de la carretera de Vic, ve donat per ser part integrat de la imatge que normalment es té de Sant Fruitós al seu pas per la carretera de Vic. Al ser una carretera de pas important, la imatge que el poble de Sant Fruitós dóna i exporta a la resta de la comarca és aquest conjunt de cases. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79337 | Línia de façanes del Raval de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-raval-de-sant-fruitos | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al carrer del Raval del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, orientades al riu d'Or. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, constituint un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques.</p> | 08213-132 | Sant Fruitós de Bages. c/Raval (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta línia de cases davant del riu d'Or, forma part de l'antic Raval de Sant Fruitós, grup de cases que degué aixecar-se a finals del segle XVIII i principis del segle XIX com a eixamplament del nucli antic del poble.</p> | 41.7486600,1.8705200 | 406091 | 4622487 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79358 | Escultura d'homenatge a Carles Checa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-carles-checa | XXI | <p>Conjunt escultòric de Carles Checa , fill de Sant Fruitós en homenatge a la seva trajectòria esportiva i per guanyar el mundial de Superbikes al 2011. El conjunt escultòric creat per l'escultor manresà Ramon Oms, està format per la motocicleta d'en Carles Checa en acer corten i l'escultura del pilot a mida natural. El material empleat per l'escultura del pilot és cera perduda en bronze. Situada davant del pavelló d'esports sobre un terra empedrat.</p> | 08213-153 | Davant del Pavelló d'esports Av. Sant Joan 08272 Sant Fruitós de Bages | <p>Carles Checa va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1972. El seu inici com a pilot de motociclisme es remunta quan només tenia 13 anys en que comença a participar en curses i campionats de Catalunya. A partir de l'any 1995, dona el sant al Campionat del Món de Motociclisme, on ha participat en curses de totes les categories 125, 250, 500 i MotoGP. La seva amplia i brillant trajectòria el va portar al Campionat Mundial de Super-Bikes on el 2011 va ser campió del món en aquesta categoria. Carles Checa ha esdevingut un ambaixador del poble de Sant Fruitós de Bages arreu del món. L'ajuntament jo li va fer un reconeixement públic el 2004 nomenant-lo Fill Predilecte de Sant Fruitós de Bages. Moltes personalitats i entitats vinculades al món esportiu i empresarial de la Catalunya Central van proposar un homenatge en forma d'escultura sobre en Carles Cheva i instal·lar-la en el municipi de Sant Fruitós. L'escultor Ramon Oms de trajectòria destacada en el món de l'escultura catalana va fer un disseny on apareixia el pilot Carles Checa acompanyat de la seva motocicleta, l'Obra Social de CatalunyaCaixa va finançar l'escultura i en va fer donació a l'ajuntament el mateix any 2011. El 3 de juny del 2011 es va fer l'homenatge A Carles Checa amb la inauguració de l'estàtua. El 2014 Carles Checa va anunciar que abandonava la seva carrera esportiva de motociclisme.</p> | 41.7500000,1.8778800 | 406705 | 4622628 | 2011 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79359 | Escultura Nena asseguda amb el peu tocant l'aigua de la font i nen petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-nena-asseguda-amb-el-peu-tocant-laigua-de-la-font-i-nen-petit | XXI | <p>Conjunt escultòric format per un volum rectangular de 40x90x200 cm de 8mm de gruix, amb una nena asseguda al damunt amb el peu tocant l'aigua de la font. A la vora un nen petit en actitud d'observació. Situat al bell mig del parc del Bosquet, darrera del parc infantil i de la pista asfaltada del parc. El conjunt escultòric vol representar la infància.</p> | 08213-154 | Parc El Bosquet (Av. Jaume I, 08272) Sant Fruitós de Bages | <p>L'any 2005, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis i l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages van signar un conveni en la qual, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis es dissolia i traspassava tot el seu material a l'Ajuntament a canvi de millorar el parc infantil del Bosquet amb la incorporació de nou mobiliari urbà. La comissió de seguiment formada per fer complir el conveni signat va considerar la possibilitat de substituir l'equipament moble del parc per la col·locació en aquest àmbit d'un conjunt escultòric a la vita de l'esbós presentat per l'escultor Ramon Oms. El 2006 se li encarrega a l'escultor manresà Ramon Oms l'escultura que és col·locada en una base de formigó armat i altres elements decoratius. El conjunt escultòric és representatiu de la infància.</p> | 41.7482200,1.8748400 | 406450 | 4622434 | 2006 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | El conjunt escultòric també és una font d'aigua potable pública. Conté il·luminació pròpia legalitzada | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79296 | Fàbrica de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-sant-benet | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'La fàbrica de Sant Benet (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | XIX-XXI | La previsió és l'enderroc final d'aquesta fàbrica, salvaguardant només l'edifici de l'antiga casa de l'amo que restarà convertida en el centre 'Alicia' destinat a innovacions gastronòmiques. | <p>Conjunt industrial format per les antigues instal·lacions de la que fou anomenada la fàbrica de Sant Benet, ubicada a tocar del monestir romànic. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt industrial format per un seguit de naus de planta baixa orientades en sentit E-O, que acollien la maquinària i els processos de treball del tèxtil. El cos central es trobava format per un seguit de dos naus industrials de planta rectangular, orientades en sentit N-S, al nord de les quals s'adossa una altra nau en sentit perpendicular, que manté una orientació E-O. A migdia d'aquestes dues naus s'aixequen dues més, independents del cos central, separades per un carrer intermig, construïdes perpendicularment a les dues centrals, en sentit E-O. Darrera d'aquestes dues últimes s'ubica la xemeneia de la fàbrica. Completa aquesta part del conjunt industrial un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb un cos adossat al nord de l'edifici i un dipòsit d'aigua quadrangular. Formen part també del conjunt dues vivendes destinades al personal de la fàbrica. Una d'elles, ubicada al nord del conjunt era l'antiga casa del director de la fàbrica, i l'altra destinada segurament al personal de manteniment. El conjunt no es trobava en principi envoltat de cap mur de protecció. Les naus centrals de la fàbrica són dos edificis de planta rectangular units, coberts a dues aigües amb teula, als quals s'adossa perpendicularment una altra nau també rectangular, i també coberta a dues aigües. Aquest nucli central és aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland. Les tres naus són de planta baixa, i per solucionar el problema de la il·luminació interior es van obrir al seu dia claraboies a les teulades que permetien el pas de la llum directa des del sostre. Aquest conjunt comptava amb diverses obertures al llarg de les seves façanes que permeten l'accés a l'interior. Es tracta de portes allindades obertes amb caràcter purament funcional. A migdia del conjunt s'extenia un seguit de tres naus més de planta rectangular de diverses mides, cobertes a dues aigües i amb característiques constructives similars a les naus anteriors. Com a obertures comptaven amb un seguit de portes allindades i de finestrals rectangulars disposats horitzontalment, amb remigs interiors de ciment que subdivideixen l'espai interior en quadrícules cobertes amb vidre. En aquest conjunt de migdia destaca la presència d'una xemeneia circular aixecada en maó que devia permetre la sortida de fums des de la zona de calderes i la màquina de vapor. Com a element destacable cal parlar de l'existència d'un edifici aïllat utilitzat com a vivenda de la direcció de la fàbrica. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb teula, de planta baixa, primer i segon pis, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat posteriorment i pintat de color blanc. Aquest edifici compta com a element excepcional amb la presència d'una doble galeria, a nivell de planta baixa i primer pis, adossada a la façana de ponent, protegida per una coberta inclinada, i formada per un seguit de cinc grans arcades -cinc a nivell de planta baixa i cinc a nivell de primer pis - rematades a la part superior per un arc de mig punt molt rebaixat. Les arcades es troben separades per columnes quadrangulars finalitzades amb un modilló sobresortit, sobre el qual recau directament l'arcada. Com a detall decoratiu, el tram d'arcada s'ha pintat en color vermell, destacant extraordinàriament sobre el fons blanc. Sobre la teulada de la galeria s'observa un seguit de tres finestrals rectangulars que s'obren a l'alçada del segon pis. Vora el riu es troba la resclosa de la fàbrica, aixecada segurament a sobre d'un antic molí. Es tracta d'una resclosa de grans dimensions, la boca de la qual ha estat parcialment recoberta per un mur de maó. El canal de la resclosa és també de grans dimensions, i es troba excavat a la roca natural del riu.</p> | 08213-91 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica de Sant Benet pertany al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, però ha estat sempre molt vinculada amb Navarcles. En els temps esplendorosos de feina, mitja població navarclina esta va ocupada a la indústria tèxtil. Segons explica Llorenç Ferrer i Alòs (Fàbriques de Navarcles V), entre 1853 i 1854 Josep Vidal i Sellarés i l'Isidre Puig i Ferrer, aquest d'Esparreguera, compraren un terreny situat al voltant del monestir, al lloc anomenat els Plans, amb la finalitat d'aixecar-hi una fàbrica tèxtil. També adquiriren els drets per a un salt d'aigua que havia demanat Antoni Blaha, un dels propietaris del lloc. El 26 de juny de 1861 fou concedit el permís per a l'aprofitament hidràulic. L'11 de juliol de 1862 es constituí la societat Isidre Puig i Cia., amb aportacions de diversos socis. Isidre Puig representava la meitat de la propietat de la fàbrica. L'altra part corresponia a la vídua de Josep Vidal, la qual fou cedida a la companyia a canvi d'interessos pels fons aportats. L'any 1890 l'aprofitament energètic fou millorat amb la instal·lació d'una turbina Francis de 170 CV. El 1894 es refundava la societat, amb l'entrada de nous socis, com Elisa Carbó i Ferrer, mare de l'artista Ramon Casas i Carbó, i en Dalmiro Caralt i Sala, enginyer industrial, casat amb una filla de l'Isidre Puig. El fundador de la fàbrica, Isidre Puig, va morir el 5 de gener de 1899. A inicis de la segona dècada d'aquest segle, l'empresa Puig va adquirir la fàbrica anomenada del Riu, a Navarcles. La dècada següent, la xarxa de fàbriques fou ampliada amb una fàbrica de teixits de Sant Feliu Saserra. El complex d'indústries funcionava sota el nom de Sucesores de Isidro Puig i Cia.. L'any 1922 fou construït damunt el riu Llobregat el pont que unia les dues fàbriques de la companyia: la de Sant Benet i la del Riu. Vers els anys trenta l'explotació i dedicació de les fàbriques Puig era: Sant Benet, filats i teixits; el Riu, filats; Sant Feliu Saserra, teixits. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la companyia es convertí en societat anònima: Manufacturas Puig SA. L'any 1955 la fàbrica de Sant Benet comptava amb 10.340 pues i 380 telers mecànics de 4, 41/2, 6 i 7 pams, molts amb maquineta per a teixits mostrejats. A la fàbrica del Riu es filava amb 7.966 pues i a Sant Feliu Sasserra hi treballaven 240 telers. El nombre de treballadors en aquesta època arribava als 800. Les successives fragmentacions de l'empresa i l'estat de la maquinària, força obsolet, féu trontollar l'empresa en un dels primers embats de la crisi del tèxtil -anys seixanta-. Per parar la sotregada, es va modernitzar la filatura i el tissatge amb l'introducció d'un centenar de telers automàtics Cerdans, entre els anys 1962-1970. També es varen instal·lar quaranta telers automàtics tipus Ruti, construïts a Sallent, de 4 1/2 pams, i més endavant, moderns telers de pinces de 3.40 m de pua, de Propelles-Cerdans i Picañol. L'onada de crisi iniciada vers els anys seixanta a la fàbrica de Sant Benet fou imparable. Ni els canvis de raó social, ni de titularitat en l'explotació pogueren mantenir el treball. Els acomiadaments es precipitaren. Un cop final es produiria el dia 25 de gener de 1985, en declarar-se un important incendi a la fàbrica de Sant Benet, resultant una nau de telers completament destruïda. L'empresa, que aleshores explotava les fàbriques de Sant Benet i la del Riu, de nom de Texnavarsa, ocupava 118 persones. Des del 1985 la nau va romandre esfondrada. L'any 2000, juntament amb el monestir de Sant Benet, el conjunt industrial fou adquirit per la Fundació Caixa de Manresa, sent incorporada al nou pla director que reconvertia el monestir en un gran centre cultural. El destí de les naus de la fàbrica estava sentenciat, ja que l'objectiu era enderrocar les naus per guanyar espai i aixecar les noves instal·lacions auxiliars del monestir. Només l'edifici de la casa de l'amo romania amb finalitats diferents com la de ser un centre gastronòmic.</p> | 41.7427900,1.9009100 | 408610 | 4621803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Al moment de procedir a la realització de l'inventari, aquest conjunt industrial ha estat enderrocat, conservant-se només les dues naus principals a tocar del riu - a migdia del conjunt- que són encara utilitzades com a fàbrica d'electricitat. També s'ha conservat la resclosa, i l'edifici de la vivenda del director. L'espai antigament ocupat per aquesta fàbrica, a tocar del monestir de Sant Benet, serà destinat a la construcció d'un edifici complementari a les instal·lacions del centre cultural del monestir de Sant Benet. La casa del director serà readaptada com a seu d'una fundació destinada a recerques culinàries. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79273 | Colònia tèxtil del pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-textil-del-pont-de-cabrianes | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | L'abandonament d'aquesta colònia ha fet entrar als edificis en un estat molt avançat de degradació. La vegetació comença a cobrir bona part de la planta baixa impedint una visió completa del conjunt. | <p>Conjunt que inclou els antics habitatges dels treballadors i del propietari de la fàbrica coneguda com 'del Pont de Cabrianes'. Està compost per dos grans grups d'edificis, per una banda els que acollien les vivendes dels treballadors, i per l'altra la torre-vivenda del propietari de la fàbrica. Al costat de la torre hi ha l'església (Sant Jaume del Pont de Cabrianes, fitxa nº 30) i la fàbrica. Els blocs d'edificis formats per les vivendes dels treballadors es troba al peu de la carretera BV 451, a l'alçada del km. 1,2 . Es tracta d'un total de dos edificis, un d'ells aïllat, i un altre format per dos cossos de planta rectangular, units per la banda de llevant en una sola façana. Aquest segon edifici es prolonga amb un mur de tancament que crea un pati rectangular. A ponent del tancat trobem un cobert annex caigut. La part inferior dels dos edificis es troba construïda en mur de pedra, i la part superior combina pedra i maó. Les cantonades són fetes amb carreus de pedra de mida superior molt ben tallats. Actualment hi ha un arrebossat de ciment pòrtland, però les pèrdues permeten observar el parament original. La coberta és amb doble vessant. Consten de planta baixa, primer i segon pis. Un seguit de finestres rectangulars es reparteixen de forma ordenada a les façanes. A la planta baixa destaquen dues arcades de mig punt rebaixades, una a la façana de llevant i una altra a la nord, protegides per reixes. Les obertures d'aquesta planta es troben en un nivell molt baix, degut a l'asfaltat de la carretera, que pujà el nivell del terra. La porta d'entrada a l'edifici sembla ser una petita obertura oberta al mig de la façana de llevant. Al primer pis de la façana nord, destaquen dues arcades de maó, reforçades posteriorment amb un pilar també de maó. Malgrat l'ordenada composició, l'actual visió de l'edifici es troba desvirtuada, ja que moltes de les finestres es troben tapiades. El cos aïllat a llevant, de planta rectangular, té la façana principal encarada al nord, a peu de carretera. S'hi accedeix per una porta al mig de la planta baixa. A banda i banda s'obren quatre finestrals rectangulars -dos per banda- protegits per contrafinestres de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres similars, i dues finestres balconeres. Totes les obertures del primer pis es troben també protegides per contrafinestres. Un seguit de finestres similars es reparteixen per la resta de façanes. La descripció interior no s'ha pogut fer degut al mal estat de conservació, que fa perillosa l'entrada. L'edifici que conforma la vivenda del propietari es troba davant les vivendes dels treballadors. Es tracta d'un sol edifici de planta rectangular amb quatre torres que flaquegen les cantonades. Visualment la presència d'aquestes torres és molt evident, ja que el cos rectangular ubicat al mig (amb galeries laterals) només s'alça fins al primer pis, mentre que les torres s'alcen fins al segon pis. L'edifici es troba aixecat combinant la pedra i el maó, però s'ha arrebossat de forma íntegra exteriorment, amb imitació de carreus de pedra. La façana principal s'orienta a migdia, i s'obre amb una porta a la planta baixa de la galeria de llevant. Tot l'edifici té un seguit de finestres quadrangulars i rectangulars protegides amb contrafinestres de fusta. Com a element decoratiu, el tram sobre la llinda de les finestres té un arrebossat llis, en el que s'ha pintat dos rombes en vermell, a les cantonades superiors. A llevant de l'edifici s'ha adossat un cos protegit amb una coberta inclinada, fet amb maó i sense arrebossat, que segurament feia les funcions de cobert auxiliar. En línies general es tracta d'un edifici amb pretensions de mansió residencial, amb una estructura arquitectònica molt simètrica i ordenada.</p> | 08213-68 | Olzinelles.Crta. BV-4512, km. 4,2 808272 Sant Fruitós de Bages) | <p>En el temps de la forta expansió industrial tèxtil cotonera a Catalunya era força corrent que rics propietaris rurals invertissin els seus guanys o diners en la construcció de fàbriques, no per treballar-hi directament sinó per llogar-les a industrials o tècnics emprenedors perquè les explotessin. És el cas de l'aixecament de la fàbrica i de la construcció del salt d'aigua i del canal, al Pont de Cabrianes, carcassa fabril construïda a les darreries del segle dinou en terrenys de la vasta finca dels Bertran. El seu propietari, Josep de Bertran i Dalmau, home molt emprenedor i que va morir jove, era el promotor del projecte. El seu fill, Joaquim de Bertran i Calderó, distingit advocat i polític de la Lliga Regionalista, casat amb Roser Torrens i Burés, de Manresa (filla de la Buressa), projectà de fornir la vila de Sallent de llum elèctrica mitjançant el corrent produït a la seva instal·lació hidràulica, que va modernitzar. Aquest propòsit topà amb l'oposició de sallentins, que aleshores estaven ben acostumats a la llum pública de gas. L'any 1916, l'edifici de fàbrica va ser llogat a l'empresa Filatures Ricart SA, la qual hi va muntar transmissions i maquinària, amb dedicació a la filatura, i així es va inaugurar -comentava la premsa de l'època- 'una era de prosperitat per aquell alegre poble i un bé general per a la comarca'. Vers els anys vint, concretament al 1921, la fàbrica del Pont de Cabrianes canvià de llogaters. Ara fou l'industrial manresà Jaume Sitjes i Riera qui hi va instal·lar prop de 5.000 fusos de filar. Aquest fabricant feia córrer la fàbrica del Pont de Fusta de Manresa -des de 1909- i més endavant engegà una altra fàbrica a Artés, l'edifici de la qual s'havia construït en règim cooperatiu. Al voltant de la fàbrica aixecada pels Bertran s'establí una barriada viva amb habitatges, hostal, una nova església parroquial (antiga parròquia d'Olzinelles), escola, serveis diversos, amb convivències i festes, a la manera de colònia industrial, a més de les activitats agrícoles. Tot un complex bastit a l'entorn de l'església i de la masia Bertran. La fàbrica mantingué puixant aquest estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de confluència dels termes municipals de Sant Fruitós de Bages, Sallent -la qual pertany la fàbrica- Artés, Calders i Navarcles. La fàbrica del pont de Cabrianes sobrepassà en activitat aquest primer mig segle. Va tancar portes l'any 1962 en acollir-se al pla vigent de reestructuració de la indústria tèxtil. Van ser acomiadats els últims 65 treballadors, homes i dones. Des d'aleshores, la vida activa que havia conegut el barri s'anà esllanguint fins arribar a la desertització humana. CAMPRUBÍ (1994:170-171)</p> | 41.7709300,1.9033900 | 408856 | 4624924 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79273-foto-08213-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79273-foto-08213-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Al conjunt de les estructures descrites, cal sumar-li la presència d'una església -la de Sant Jaume del Pont de Cabrianes (fitxa nº 30), i la de la fàbrica que donava feina als treballadors de les vivendes. Aquesta fàbrica no ha estat inclosa dins l'inventari, ja que la seva ubicació- malgrat que propera a la colònia- es troba dins el terme municipal de Sallent. Cal assenyalar que es tracta d'un interessant edifici fabril, que reuneix totes les característiques de típiques de l'arquitectura industrial d'una fàbrica de pisos. També conserva a la vora la resclosa. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79234 | Sínia de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-oliveres | XIX | Presenta abandonament | <p>Construcció circular, aixecada a base de pedra fins a l'alçada d'uns 3 metres aproximadament. L'únic accés és una entrada del portal estret, format per un arc de ½ punt d'obra. A l'interior es guarda part dels engranatges que feien funcionar la bomba que substituí l'antiga sínia. L'entramat de fusta de la coberta és interessant (coberta de paraigües sense monjo central penjat), trabat amb tirants de creu grega. És d'estil popular i l'estat de conservació és dolent. Els murs estan fets de pedra rejuntada i teula. Es va fer per a la captació d'aigua i ara està abandonada. Mides: 6 metres de diàmetre x 3 metres d'alçada.</p> | 08213-29 | La Vall dels Horts.Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>No hi ha referència documental. La seva datació és de finals del segle XIX i principis del segle XX (estris mecànics). Per al camí passava el camí de Santpedor a Sant Fruitós i Navarcles, així com també el lloc de pas de ramats.</p> | 41.7645000,1.8818700 | 407058 | 4624234 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 47 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc