Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79251 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1995). La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages. Col. Quaderns nº 11. CEB . Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>La festivitat comença al matí ben d'hora amb una botifarrada popular. Paral·lelament a l'esmorzar col·lectiu que es fa al Bosquet, els participants en el concurs de pintura ràpida cerquen el lloc més idoni. Mentrestant els cuiners i cuineres comencen a cuinar l'arròs en grans paelles. Al migdia la Comitiva de l'Ajuntament encapçalada per la banda de música, les parelles, i al darrera l'alcalde, consellers i entitats del poble arriben a l'arrossada. El rector beneeix l'arròs i les autoritats fan un tast. la intervenció del batlle i d'algun convidat obren el festí. Tot seguit les parelles comencen a repartir un bon plat d'arròs als convidats de la pista i les cuineres omplen els plats i recipients al centenars de comensals. La sobretaula finalitza amb l'actuació d'algun grup folklòric enmig de la pista. Paral·lelament als voltants del Bosquet s'acostumen a organitzar exposicions d'objectes antics i mercat artesanal.</p> | 08213-46 | Sant Fruitós de Bages. El Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'antecedent d'aquesta festivitat anomenada primerament 'La sopa dels pobres', la trobem en el costum d'oferir grans àpats i menjars col·lectius a les acaballes del Carnestoltes, els dies previs a la Quaresma. La festivitat de l'arròs coincideix cronològicament amb aquestes dates, celebrant-se sempre el diumenge abans del dimecres de cendra. Tenim notícies de la celebració a Sant Fruitós d'una festivitat anomenada 'Levant de taula', documentada per Frederic Soler. SOLER (1092). Segons l'autor el 'Llevant de Taula' s'iniciava el dia d'una festa grossa. Aleshores, després de missa, els administradors de la festa, anomenats 'croters i 'croteres', engalanats amb els seus millors vestits i acompanyats d'una orquestra, es dirigien cap a la casa o l'indret escollit. Quan hi arribaven, entrava un jove croter acompanyat d'una noia crotera amb una safata. Un cop a l'interior, la parella s'acostava a la taula on havia de tenir lloc el dinar, i hi deixaven al damunt aquesta safata. Després el cap de taula hi tirava alguna moneda de plata i tot seguit el precedien els altres. Els diners que recollien servien per pagar les despeses de la festa. D'aquesta capta de diners, si es tractava d'una celebració veïnal, se n'encarregaven els obrers o majorals, els quals passaven per les cases i masies del poble a recollir tot el que donava la gent; aquesta era molt semblant a la capta feta per a la Festa de l'Arròs. PLANS (1995: 11-12) Segons una consulta de l'arxiu parroquial de Mn. Josep Suñé, la referència més antiga trobada sobre la Festa de l'Arròs, data del 1880 en què es donava 'sopa' als pobres. No s'han trobat referències escrites anteriors, però aquesta circumstància no vol dir que no es celebrés en anys anteriors. L'any 1901, a Sant Fruitós, encara se seguia repartint entre tots els pobres la tradicional 'Sopa dels Pobres'. L'any 1904, a més de l'aportació dels veïns, l'Ajuntament pagava fins a cent pessetes per les despeses de la diada. PLANS (1995:21) Gràcies a les aportacions dels veïns, l'any 1929 es va oferir un gran banquet que consistia en arròs, cabrit, pernil, pa i vi en abundància, que havien donat els pagesos de la població. L'any 1931, coincidint amb l'eufòria de la recent instauració de la República, es repartí, a més del menjar, tabac i xampany. La capta del menjar acostumava a començar un més abans. Un dels personatges populars va ser l'anomenat Samuclin, un vell que amb un violí amenitzava la festa. Entre els més grans del poble també es recordava el Xiulet, que passava amb un carro recollint el que donaven els veïns: patates, cebes, mongetes etc. Antigament les famílies ben adinerades havien establert un cànon en metàl·lic. PLANS (1995:33) Respecte als cuiners, es coneix a la nissaga dels Noguera, que des del segle XIX cuinaven la sopa als baixos de l'Ajuntament. De Josep Noguera, la tradició va passar al seu fill Fruitós Noguera, conegut com el Fusteret. Li va prendre el relleu en Lluís Noguera, que va abandonar la tradició de les calderes per cuinar l'arròs en paelles. PLANS (1995: 34) Un dels canvis més importants que va donar relleu a la festa, va ser el fet de cuinar l'arròs en grans paelles que es manllevaven de la caserna de Manresa. L'any 1944, la festa ja no es coneix com 'La sopa dels pobres' sinó com 'L'Arròs de Carnaval'. Fins a la dècada del 1950 no apareix el nom de 'La Festa de l'Arròs'. Fins llavors sempre s'havia celebrat en dimarts de Carnestoltes, que precedeix al Dimecres de cendra, però a partir d'aquí va passar a celebrar-se en diumenge, incrementant moltíssim el nombre de comensals, provinents d'arreu de la Comarca. La festa va anar fent desaparèixer els tòpics dels pobres i els rodamóns, passant a convertir-se en un esdeveniment de caire lúdic. El lloc habitual de repartiment d'àpats als pobres havia estat sempre la porta de l'església parroquial, i des del 1934 va passar a celebrar-se a l'àrea coneguda com El Bosquet, indret que s'ha mantingut fins l'actualitat. PLANS (1995:22-23)</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79254 | Bosc d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dolzinelles | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Proliferació d'abocaments de deixalles, risc d'incendi forestal, freqüentació humana, canvis en la catalogació urbanística del sòl i salinització de les aigües del torrent de la Sala. Proximitat de pol·ligons industrials etc.. Són alguns dels perills que l'amenacen. | <p>Extensió boscosa d'unes 150 hectàrees de superfície. Es tracta dels retalls de bosc més extensos del pla de Bages. Els bosc d'Olzinelles s'estén des de la cruïlla de carreteres de Santa Anna de Claret fins al pont de Cabrianes i s'eixampla fins al mas de les Oliveres. El bosc d'Olzinelles ressegueix una carena que té el punt més alt a uns 300 m. El terreny està format per materials de finals de l'Eocè, però prop de Torruella hi ha terrasses fluvials quaternàries. A la part més alta trobem conglomerats. El fet que el sòl no sigui profund i, per tant, no apte per a l'agricultura ha protegit aquest bosc. L'alzinar proper a l'església d'Olzinelles ha anat desplaçant la pineda. S'hi troba pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea), roure cerrioide (Quercus cerrioides), però l'arbre dominant és l'alzina (Quercus ilex). Com a fet insòlit, al bosc hi ha algunes alzines sureres (Quercus suber). Les plantes pròpies del fenassar, de la jonceda, de la brolla de romaní, de l'alzinar i alguna de la roureda es combinen en aquest espai. El bosc d'Olzinelles és el principal reducte de vegetació espontània del pla de Bages. El seu interès natural radica en el fet de que aquest bosc actua com a corredor natural i alhora com a refugi d'animals que s'alimenten als camps de conreu, rases i marges de l'entorn. El bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fredeluga (Vanellus vanellus) ocupen, sobretot a l'hivern, aquestes planes. La proximitat al Llobregat converteix el boscs en zona d'aturada i repòs per a les aus de pas.</p> | 08213-49 | Olzinelles. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El nom de Bosc d'Olzinelles li ve donat pel fet de pertanyer als porpietaris del veí mas d'Olzinelles. Aquest mas i la propera església de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten històricament al segle X-XI.</p> | 41.7705200,1.8947400 | 408136 | 4624888 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79256 | Entorn del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-riu-llobregat | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de conservació d'aquest entorn, especialment a la zona dels tres salts. Segons la temporada, la brutícia de l'aigua és important. | <p>El curs del riu Llobregat és el més important que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages, fent-ho en sentit NE- SO. Enmig d'un paisatge llargament transformat i desforestat per les pràctiques agràries durant segles, i fortament industrialitzat en les darreres dècades, l'entorn natural i paisatgístic d'aquest riu suposa una riquesa natural immesurable pel municipi. El principal interès natural de l'entorn del riu Llobregat ve donat per la presència d'un singular bosc de ribera, que no s'aprecia en cap altre riu o torrent, ja que el Llobregat és el curs fluvial més cabdalós del terme. Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, poden superar fàcilment els 20 metres d'alçària. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i això condiciona la distribució dels arbres. Així, al Bages, el salze blanc (Salix Alba) i el vern (agnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'alber (Populus Alba) i el freixe de fulla petita i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms guanyen terreny. La immensa majoria dels oms que podem veure són petits rebrots de soca A més de les espècies citades, a l'àmbit del bosc de ribera podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis en aquest ambient tan acollidor. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). Freqüentment, allà on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís, que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Malgrat que acostumen a ser d'extensió reduïda, presenten diferents estrats i bandes de vegetació i, a més, tenen l'aigua a la vora. Tot això els converteix en petits oasis, sovint enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. De fet, els boscos de ribera són els hàbitats amb una major diversitat d'aus a tot Europa i les densitats poden arribar a ser de 50 ocells per hectàrea. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels econsistemes fluvials, i també d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. La proximitat d'un ambient aquàtic regular en un entorn relativament àrid fa augmentar la riquesa faunística de la zona. En el tram del riu Llobregat que travessa el terme de Sant Fruitós, cal destacar, la bellesa paisatgística del tram conegut com 'Els Tres Salts'. Es tracta de tres indrets propers, ubicats a migdia del terme, sota la partida de Viladordis, on abunda la roca permeten el pas a peu del riu a peu. El primer d'ells és conegut com el 'Pas dels Matxos', i era el pas que a peu comunicava el terme de Talamanca i la riera de Mura amb Manresa i Viladordis. La presència de les roques, salva el desnivell del riu, provocant tres salts d'aigua - el més meridional prop dels polvorins és espectacular- que creen basses, que antigament es convertien en zones de bany i d'esbarjo de la població.</p> | 08213-51 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de bages) | <p>La presència i la importància històrica del riu Llobregat al llarg del temps és ben palesa en la documentació medieval. Amb el nom llatinitzat de 'Lupricatus', apareix documentalment des del 938. D'altra banda cal tenir present que la seva aparició sovint ve relacionada amb limitacions de terres, la qual cosa ens permet una descripció bastant fidel de l'activitat econòmica que la presència del riu afavoria: horts, molins, rescloses, farraginals etc. A partir del segle XIX, la presència d'aquest corrent fluvial important motivà l'aparició d'indústries a la seva vora aprofitant l'energia hidràulica: la fàbrica del pont, la fàbrica de farines, i la fàbrica de Sant Benet en són testimonis. A nivell arquitectònic al terme de Sant Fruitós són diversos els ponts que al llarg del temps han estat aixecats i travessen el riu. El primer d'ells és el pont de Cabrianes, aixecat al segle XIV al límit amb els termes d'Artés i Sallent, li segueixen el pont Nou o de Navarcles, aixecat al segle XIX amb motiu de la construcció de la carretera de Manresa a Vic, a continuació hi ha el Pont Vell construït pels navarclins al segle XIX. També hi ha el pont de Sant Benet, que té el precedent en una antiga palanca, i a continuació el Pont de les Generes, que enllaça els termes de Talamanca i Sant Fruitós.</p> | 41.7346900,1.8836400 | 407162 | 4620922 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79267 | Fons Parroquial de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XX | <p>El fons parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes: - Llibre I 1927-1969 -Llibre II 1969-1982 - Llibre III 1982-1992 - Llibre IV 1992 en endavant Llibre de matrimonis: -Llibre I 1887-1948 -Llibre II 1949-1981 -Llibre III 1982 en endavant Llibre de defuncions: -Llibre I 1911-1972 -Llibre II 1972-1981 -Llibre III 1982 en endavant Activitats parroquials: - Llibre I: Actes del consell parroquial de Sant Fruitós 1985-1990 - Llibre I: Actes de l'associació de pares de família de Sant Fruitós 1965-1967 - Llibre I: Actes de l'Associació funerària parroquial 1977 en endavant Diversos: - Llibre I. Anotacions marginals de matrimonis: 1939-1956 - Llibre I: Declaracions jurades: 1950-1989</p> | 08213-62 | Sant Fruitós de Bages. Plaça de Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parroquial de Sant Fruitós es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1911 l'arxiver manresà Leonci Soler i March, va tenir accés a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages, realitzant un inventari dels seus fons. Poc després foren publicats al butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages. Aquest inventari permet tenir un coneixement més ampli del que fou aquest fons abans de ser cremat per la Guerra Civil. En l'article, Leonci Soler i March indica que l'inventari va ser fer el 12 de juliol del 1893, quan viatgà a Sant Fruitós de Bages per conèixer el contingut de l'arxiu. L'inventari ens dóna informació sobre la documentació existent a l'arxiu, constatant l'existència de documentació que es remuntava al segle XVI. Aquest inventari és un document interessant, ja que en alguns casos s'aporta un petit regest d'alguns documents. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79269 | Fons administratiu de l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-administratiu-de-lajuntament-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XXI | <p>El fons administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està classificat a partir dels següents apartats: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1810-2005) 2. HISENDA (1851-2005) 3. PROVEÏMENTS (1893-2004) 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1860-2004) 5. SANITAT (1827-2005) 6. OBRES I URBANISME (1861-2005) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1869-2004) 8. SERVEIS MILITARS (1853-2001) 9. POBLACIÓ (1878-2003) 10. ELECCIONS (1877-2003) 11. ENSENYAMENT (1877-2003) 12. CULTURA (1898-2003) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1892-2003) 14. COl·lECCIONS FACTÍCIES (1930-1964) A més a més d'aquest fons pròpiament administratiu, a l'Arxiu es troben dipositats altres fons de caràcter més històric, com és el cas de: 1. FONS DE DOCUMENTACIÓ PRIVADA (1759-1915) 2. FONS DE LA FALAGE (1939-1976) 3. FONS SIDICALS C.N.S. (1939-1976) 4. FONS SINDICATS AGRÍCOLES (1852-1974) 5. FONS GRÀFIC Compta amb un total de 647 fotografies digitalitzades que foren utilitzades per la elaboració de la Història Gràfica de Sant Fruitós de Bages. Aquestes fotografies provenen dels diferents fons documentals existents al poble: Fons Canyelles, fons Espinal i fons Casajoana. 6. FONS DOCUMENTAL DE L'ANTIGA CÀMARA AGRÀRIA (1921-1980)</p> | 08213-64 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Com arxiu administratiu, la documentació va ser començada a organitzar l'any 1993, quan es va plantejar el trasllat de l'antic edifici de l'Ajuntament a l'actual. En aquells moments va ser realitzat el primer inventari. L'any 1999-2000, aprofitant el trasllat dels fons a la nova seu de l'Ajuntament, a través de la Diputació de Barcelona, es va fer un nou inventari, actualment vigent. Des de l'any 2001 es va contractar un servei de manteniment continu de l'Arxiu. El fons gràfic Domènec Espinal va ser donat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament l'any 2003. Aquest fons romania dins la casa propietat de la família Espinal, que va ser adquirida pel president de la Cooperativa de Sant Fruitós. Després de l'adquisició de la casa, es va procedir a la donació del fons fotogràfic. El fons documental de l'antiga càmara agrària va ser dipositat a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament, després de que la corporació municipal fes la compra de l'edifici del cobert de la màquina de batre l'any 2004.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'apartat de descripció d'aquesta fitxa només es procedeix a descriure els apartats generals en els quals es divideix l'arxiu. Una descripció més detallada de les capertes i subcarpetes de cada apartat la trobem a la guia general de l'arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79272 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | Només queden algunes restes | <p>Els vestigis d'aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després de la confluència amb el riu d'Or. Els vestigis que han perviscut són quatre forats rectangulars de 20 cm d'amplada i una mica més de llargada, perforats en nombre de dos a cada costat de la roca. Aquestes perforacions es troben a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i han estat obertes en biaix, i amb el fons lleugerament concavat als extrems en forma d'encaix. Possiblement devien recolzar un pont de fusta que ja apareix esmentat com a topònim a final del segle X. Entremig de cada parella de forats encara hi ha un forat rodó d'uns 30 cm de diàmetre i uns 20 cm de profunditat. Aquesta palanca només travessava una part del riu, per la qual cosa calia que hi hagués una altra que arribés a la riba oposada. Aquesta possiblement devia ocupar el mateix lloc que ara ocupa una moderna fet amb ciment.</p> | 08213-67 | Entorn del riu Llobregat (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Arqueològicament l'indret fou donat a conèixer per Francesc Junyent, Alexandre Mazcuñán i Albert Benet l'any 1984. Les primeres referències escrites sobre la presència de molins a l'indret de la Palanca es remunten al 942, quan Ranlí i la seva esposa Singilda varen vendre a Ferrrasind i la seva esposa Quinilda, un molí que tenien per aprisió al comptat de Manresa, al riu Llobregat. Termenejava en la roca, passada l'aigua en la garriga de Manresa i el riu de Sant Fruitós (riu d'Or), a l'est i al sud amb la garriga de Nèspola (riera de Mura o de Talamanca), a ponent amb la resclosa de Senader i a tramuntana amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003: 144). Les referències documentals als molins ubicats en aquesta zona és abundantíssima. Al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia, amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145) També el 1030 hi torna haver notícies escrites sobre la venda d'una tercera part del molí sobirà de la Palanca. SALVADÓ (2003:146) Al segle XIII apareix la primera referència sobre l'existència d'un mas anomenat Planca, l'hereu del qual fou el 1202 Pere Planca. SALVADÓ (2003:147). L'any 1234 comptem amb la primera menció pròpia sobre el mas, quan Guillem Poc i les seves filles, venen al pretori de Sant Benet de Bages, unes terres que tenien en franc alou a la Portella, que era sobre el mas Planca. SALVADÓ (2003:148). L'existència del mas i els molins es manté fins al segle XIV, quan l'any 1329 Miguel Planca i la seva esposa Romia del terme i la parròquia de Sant Fruitós, van vendre a Pere Solerferran de Manresa, la meitat de la resclosa del molí que tenen al riu Llobregat, pertanyent al mas Planca, per tal de que pogués dur l'aigua a un rec d'un nou molí que s'havia construït. També li vengueren un terreny que era sobre la Creu Sobirana, a l'estret dela Palanca. SALVADÓ (2003: 158) L'any 1325, l'abat Bernat concedí a Berenguer Planca i a la seva esposa Elisenda, de la parròquia de Sant Fruitós, el mas Planca, que contínuament ell i els seus predecessors tenien. Aquest mas termenejava a migdia amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003:162) El darrer esment d'aquest mas el trobem l'any 1438, any en que l'abat Bernat establí a Guillem Fabra una peça de terra, que termenejava a llevant amb el camí que duia al mas Planca. Al capbreu del 1456, apareix novament aquesta peça de terra en mas de Guillem Fabra, però tot sembla indicar que el nom de Planca o Palanca havia desaparegut. Durant el segle XVI no es troba cap referència documental, malgrat que encara avui dia a la riba dreta de la resclosa, on podia situar-se el mas i el molí hi ha una casa construïda l'any 1908. SALVADÓ (2003:167)</p> | 41.7300600,1.8769500 | 406599 | 4620415 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 79277 | Enramades del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> | 08213-72 | Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1965 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79279 | Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles | <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> | 08213-74 | Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79282 | Fons fotogràfic Enric Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-enric-clarena | XX | No està invanteriat | <p>Conjunt de clixés i fotografies realitzades per Josep Clarena al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós de Bages. El fet de no trobar-se inventariat no permet detallar el contingut d'aquest fons.</p> | 08213-77 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons fou cedit per la família Clarena els darrers anys a l'Ajuntament de la vila.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria un esforç per inventariar el seu contingut. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79294 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-0 | XVII | La única còpia conservada actualment és propietat de la sra.Rosa Segués del mas Sant Iscle | <p>Els goigs de Sant Iscle i Santa Victòria eren cantats el dia de la celebració de Sant Iscle, malgrat que actualment es tracta d'una tradició pràcticament perduda. La lletra dels goigs, publicats amb el nom de: 'Goigs dels Mar és la següent: Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida. Essent los dos molt petits perdereu Pare y Mare, y vareu ser recullits per la Dana Inciana: Criatvos ab gran fervor en la nostra Lley Divina, etc. En Cordova, Ciutat gran. estiguereo alguns anys la Lley de Déu publicant, llançant fora los enganys: Avisant a molta gent deixassen la Indolatria, etc. Aná en dita Ciutat un cruel Governador, Dion era anomenat, arribá com un Lleó, y de prompte fou menassas, los fiels perseguiria, etc. En continent vá cridar á Vos Aciscle, y Victoria; mos Deus haveu de adorar, y tenirlos en memoria; quant no haveu de morir ab desgracia de ells, y mia, etc. O ditxosos responguereu, que un sols Déu adoraveu; y prestament vos prengueren, á la presó vos portaren; Del Cel foreu assistits, donantvos favor, y guia, etc. Y foreu atormentats ab molts modos diferents, passareu per aygua, y foch, fletxas, y altres torments: Aprés foreu degollats, cridant Jesus, y Maria, etc. Germans foreu en la terra, fills de un pare, y Mare, y germans en lo Martyri, puix junts vos atormentaren: Y germans fou en lo Cel goçan la alta Gerarquia, etc. Curau de dolor de Pits, ó Martyrs sempre excelents, á las mares afligidas les feu abundar la llet, quant devotas, y postradas vostres favors suplican, etc. O Sants Martyrs gloriosos, teniunos en la memoria, que per esser tant ditxosos de pujar dalt en la Gloria: Y pux sou nostros Patrons, guardaunos de nit, y dia, etc. TORNADA Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida.</p> | 08213-89 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només la família Vilanova conserva la tradició de cantar els Goigs del dia de la festivitat de Sant Iscle, i només són cantats en certes ocasions. La versió actual és una publicació del 1956.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'exemplar conservat va ser publicat l'any 1956 per l'impremta Roca de Manresa amb el títol: 'Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle i Victòria del Pla de Bages' | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79299 | El Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosquet-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | <p>Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità. Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure. La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també 'El Bosquet'. El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós. La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. La instal·lació d'un parc infantil dins de l'àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius. És el cas d'algunes catalpes, un cedre del Líban.</p> | 08213-94 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses. A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic. A canvi, l'any 1903 l'Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble. Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l'espai tradicional on tenia lloc la celebració de l'àpat de la Festa de l'Arròs. Amb les últimes actuacions urbanístiques, l'espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.</p> | 41.7490600,1.8754400 | 406501 | 4622526 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l'avinguda de Joan Santmartí l'any 1903, i d'aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79308 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. | <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> | 08213-103 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> | 41.7506400,1.8707600 | 406114 | 4622707 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79309 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La forta pressió urbanística i industrial de la zona fan perillar els trams superiors d'aquest important curs fluvial. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages en sentit NO-S-E, convertint-se en el segon curs fluvial en importància del terme. El seu naixement es produeix al veí terme de Santpedor, vora les serralades de Castellnou de Bages i discorre en sentit S, travessant el terme de Santpedor, vers el de Sant Fruitós de Bages. L'entrada al municipi es realitza pel cantó O dels Plans de Santa Anna, travessant per sota de la C-16, des d'on es dirigeix vers el polígon industrial Riu d'Or. Allà rep l'aportació del Torrent dels Gitanos, també provinent de Santpedor. Després de la intersecció de tots dos cursos fluvials, es dirigeix cap al poble de Sant Fruitós de Bages. A l'entrada del nucli, el riu és creuat pel pont del riu d'Or, que permet el pas al poble venint de Manresa per la N-141. La seva aproximació al poble de Sant Fruitós, delimita pel seu cantó O l'espai conegut com a Horta de Sant Fruitós, prop de la sagrera, regant bona part dels horts de la zona. Als peus d'aquesta zona, poc abans d'entrar al poble, rep les aigües del Torrent Bo. Allà es situa el lloc més profund del riu d'Or, un petit remans anomenat 'La Gola', que antigament es convertia en un lloc de banys pels nens de Sant Fruitós. Des d'allà s'encamina en direcció a migdia vers el riu Llobregat per la zona 'Dels Plans'. En aquest indret l'atravessen per sobre l'antic camí de Sant Fruitós a Viladordis, i l'actual autopista A-18 de Terrassa a Manresa. Des d'allà es dirigeix vers la zona de les costetes fins el riu Llobregat. Com a zona d'interès destaca per tractar-se del segon curs fluvial en importància del terme de Sant Fruitós, mantenint una densa vegetació i un interessant bosc de ribera en galeria que es combina amb petits retalls de bosc ripari a les fondalades. Destaquen espècies com l'alber, el pollancre, el salze i el freixe de fulla petita. A nivell faunístic, a l'igual que el torrent de les Feixes, aquest espai s'ha convertit en un important lloc de refugi d'aus migratoris, algunes de les quals tenen els seus espais de cria en aquest indret. Destaquen espècies com l'esmerla, el tudó, la tòrtora, el xoriguer etc.. Com bona part del Pla de Bages, l'amenaça més important d'aquest curs fluvial ve donada per les agressions urbanístiques i la pressió industrial. També compta amb l'impacte que suposen el gran nombre de comunicacions que el travessen, com és el cas de l'eix transversal C-25, l'autopista C-18 de Terrassa a Manresa, l'eix del Llobregat C-16, a més de les nombroses carreteres i camins secundaris. Aquesta proliferació de comunicacions, fa augmentar encara més el creixement dels polígons i les urbanitzacions. Una altra de les amenaces més importants amb les que compta és l'elevat grau de salinització de les seves aigües, ja que rep de manera directa les filtracions dels residus del runam salí de Potasses del Llobregat S.A. al veí municipi de Sallent, que des de fa any contamina els seus aqüífers.</p> | 08213-104 | Terme de Sant Fruitós de Bages. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest riu fou conegut al seu pas pel terme de Sant Fruitós, i al llarg de tota l'Edat Mitjana, amb el nom de riu de Sant Fruitós. No fou fins almenys el segle XVIII en que no es conegué com a Riu d'Or, unificant la nomenclatura amb el terme de Santpedor- població a la qual ofereix el nom-. El seu pas pel poble de Sant Fruitós fou vital per l'economia de la vila, ja que la sagrera originària es troba assentada al junyent d'aquest riu amb el torrent bo, creant una terrassa d'extraordinària fertilitat, que fou coneguda com l'Horta de Sant Fruitós. L'any 965 apareixen les primeres referències, quan Osan i la seva esposa El·lo varen vendre a Sal·la unes cases amb cort, colomar, clos i hort que tenien per compra al comtat de Manresa, al riu de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:81) Les referències a aquest indret i al riu de Sant Fruitós al seu pas per aquesta horta són abundatíssimes fins el segle XVI. Riu avall, en direcció a la seva confluència amb el riu Llobregat, es coneix l'existència d'un altre nucli de poblament molt antic que es mantingué almenys fins el segle XII, i que fou conegut com a Vil·la d'Èlsia. Segurament es tractava d'un petit llogarret de cases, al costat del qual hi havia una palanca que permetia el pas del riu. Així, al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia , amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145)</p> | 41.7499500,1.8766600 | 406604 | 4622624 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de riu d'or, és l'origen del topònim del municipi veí de Santpedor, que ve a ser la contracció de Sant Pere d'Or, en referència a la parròquia -Sant Pere-, del riu d'Or. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79310 | Muntanya del Montpeità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-montpeita | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de recuperació d'alguns camins, i de les fonts que dins l'espai de la muntanya s'ubiquen. Una altra de les pressions que pateix el turó és el creixement de la urbanització de les Brucardes. | <p>Turó de grans proporcions ubicat a migdia del terme de Sant Fruitós, que té com a afrontacions, al nord el nucli urbà se Sant Fruitós, a migdia el riu Llobregat, a llevant la partida de l'angle i el monestir de Sant Benet, i a ponent l'autopista A-18. Es tracta d'un espai amb ocupació humana antiga, que manté alguns trams urbanitzats a ponent, ocupats per la urbanització nascuda a la dècada del 1960 anomenada Les Brucardes, que envolta l'antic mas, i espais de conreu i bosc a migdia i a llevant. Es tracta d'un espai profundament humanitzat des de l'Edat Mitjana, ocupat per antics conreus, especialment vinya, que queda manifestat per l'abundant presència de barraques de vinya i marges a llarg de tota la muntanya. D'altra banda, malgrat que antigament es testimonia la presència de molts masos i cases per tota la muntanya, a partir del segle XVI, anaren desapareixent, restant tota la muntanya sota la propietat del mas Brucart que explotà directament les terres de la muntanya amb ajuda de mossos i parcers. Actualment la vinya és desapareguda i el bosc de pi i roure s'ha anat extenent per les antigues superfícies de conreu i els marges de la muntanya, deixant únicament algunes superfícies a la part superior com a camps de conreu de blat. D'altra banda també es constata la presència de nombrosos testimonis del passat, com són els jaciments de Sant Onofre, la capella de Sant Valentí etc. El seu interès com a zona natural és altíssim, ja que la pressió urbanística, industrial i de comunicacions del terme és molt forta. D'altra banda, el creixement urbanístic del poble, s'ha extès cap al cantó del montpeità, arribant els carrers i cases fins pràcticament els peus de la muntanya. També cal tenir present que aquesta pressió urbanística i industrial s'extén cap a altres cantons del municipi, deixant la muntanya com un reducte natural òptima per destinar al lleure i a l'esplai.</p> | 08213-105 | Montpeità. Entre el poble de Sant Fruitós i el Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7441500,1.8881300 | 407549 | 4621967 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'abundància de testimonis humans a la muntanya del Montpeità, converteix l'indret en un lloc d'elevat interès arqueològic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79318 | Font de Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-onofre | <p>Petit brollador que recull les aigües sota el turó de Sant Onofre i el Puig, al mig de la muntanya del Montpeità. Es tracta d'un brollador en forma de tub, que mana al marge esquerre del camí que es dirigeix cap a la partida de Sant Genís al Montpeità. Les seves aigües formen un petit rec, que travessa el camí i es dirigeix cap al torrent que desguassa a la Tolega, a la zona de la Font dels Caçadors. A l'altra banda del camí, davant de la font, una petita explanada ara coberta de vegetació, manté encara indicis de l'existència d'un petit hort regat amb les aigües d'aquesta font.</p> | 08213-113 | Montpeità. Paratge de Sant Genís. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El nom de Font de Sant Onofre li ve donat pel nom del turó ubicat sobre la font, que conserva les restes de l'antiga església de Sant Onofre.</p> | 41.7418600,1.8913300 | 407812 | 4621710 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 79319 | Font del Bonviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bonviure | La font i la bassa del costat s'han perdut totalment | <p>Petit brollador que vessava l'aigua cap a un indret lleugerament deprimit on s'estancava creant una bassa de reduïdes dimensions. Actualment aquesta font es troba perduda, i als seu lloc han crescut de forma abundant els pins i la vegetació arbustiva.</p> | 08213-114 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es desconeix l'origen del nom de Bonviure. Segons informació oral recollida, a tocar de la font i havia una petita bassa, que era utilitzada com a safareig per les criades del mas les Brucardes, que rentaven la roba en dit indret.</p> | 41.7427000,1.8781900 | 406720 | 4621817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79335 | Plans de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-claret | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un pla de protecció immediat d'aquest entorn abans no quedi envaït per polígons industrials. | <p>Plans de conreu agrícola situats a ponent de l'antiga parròquia de Claret, dins del terme de Sant Fruitós de Bages, entre el nucli de Sant Iscle de Bages a ponent, el nucli de Santpedor al Nord, els polígons industrials de Sant Isidre i la C-16 al sud, i els polígons de Santa Anna Claret a llevant. Es tracta d'unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que han quedat semi aïllades enmig d'espais que pateixen una alta pressió urbanística i industrial. El seu valor paisatgístic és excepcional precisament per la pressió que sofreix l'entorn. Actualment es troben travessats per una xarxa de camins de terra, que permeten el pas d'un cantó a l'altre, i entre les cases de pagès que l'habiten.</p> | 08213-130 | Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els plans de Claret formen part de l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Claret, església abundantment documentada entre els segles X i XII, i que fou substituïda per la de Santa Maria de Claret. Els capbreus de la zona esmenten l'existència de masos importants com el Montpeità i el mas Coma, i el pas de torrents com el de Sant Salvador (actual torrent Bo). Aquests masos històrics foren substituïts per altres com el mas Coma o el mas Reguer. Al segle XIV foren plans atravessats per la sèquia de Manresa. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7695200,1.8670800 | 405836 | 4624807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que es tracta d'un indret compartit amb el veí municipi de Santpedor, el valor paisatgístic representatiu del que al seu dia fou el Pla de Bages és molt elevat, sobretot tenint en compte la pressió urbanística i industrial dels voltants. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79350 | Cedre de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-sant-benet-de-bages | <p>VALLÈS I SALA, F. (2004). Guia d'arbres de Sant Fruitós de Bages. Ajuntament de Sant fruitós de Bages.</p> | <p>Arbre perennefoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir d'una certa edat. Aquest arbre pertany a l'espècia del 'Cedrus deodara', de la família de les pinàcies, i és originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres d'altitud. Aquest cedre es troba als jardins dels antics propietaris de la fàbrica de Sant Benet. Amb tota probabilitat es tracta de l'arbre més gros del terme, i probablement un dels cedres de l'Himàlaia més grossos de Catalunya. La seva capçada fa uns 20 metres d'amplada màxima, té una alçada d'uns 22 metres i un perímetre de la base del tronc que fa 5,1 metres. A 130 cm d'alçada el seu tronc té un diàmetre de 134 cm. Manté actualment una escorça esquerdada en escames irregulars i enfosquides. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i al mateix arbre en trobem de masculines i femenines. Floreix a la tardor.</p> | 08213-145 | Entorn del riu Llobregat. Antiga fàbrica de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta espècie fou introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Els seus orígens es troben estretament lligats a l'origen de la fàbrica de Sant Benet.</p> | 41.7431300,1.9003400 | 408563 | 4621841 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79351 | Fons documental de l'entitat la Cooperativa 'La Agrícola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-cooperativa-la-agricola | <p>AA.DD. (1993). Cent anys de la Cooperativa 'La Agrícola' de Sant Fruitós de Bages 1893-1993. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com Cooperativa 'La Agrícola' ha anat generant des de la seva fundació l'any 1893. L'organització dels fons es fa de manera temàtica, dividint-se en diversos apartats: -Documentació administrativa: -Estatuts (1893) -Escriptures (1893) -Comptabilitat (1960-2006) -Correspondència (1986-2000) -Fons d'imatges (1920-2006) -Llibres d'actes (1893-200) -Llibres de socis (1893-2006)</p> | 08213-146 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 32 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El naixement de l'entitat de la Cooperativa 'La Agrícola' neix dins de context històric de finals del segle XIX, i de l'expansió de la idea cooperativista arreu de Catalunya. El seu naixement va ser pensat com una cooperativa de consum pensant en proveir als socis d'articles de menjar, però amb un esperit cooperatiu, i es pensar també alhora en fer una tasca cultural d'esbarjo. Atès que l'activitat principal de Sant Fruitós en aquells moments era l'agrària, es pensà en proveir als socis -sobretot gent del camp- d'articles de menjar i de la casa, i de coses necessàries pel camp: llavors, adobs, eines etc. Amb els anys l'entitat disposà de botiga, que venia articles diversos, inclosos els derivats de l'activitat de matança d'animals, un cafè, un cinema, un espai per concerts, obres de teatre, etc. L'activitat política dels membres de la cooperativa fou decisiva fins ben entrada la Guerra Civil en què fou clausurada per la seva ideologia esquerrana. L'any 1948 reiniciaren la seva activitat.</p> | 41.7504300,1.8731200 | 406310 | 4622681 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment l'entitat es troba en procés d'espera d'un nou local que es permetrà organitzar noves activitats i tenir un espai més ample pel seu arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79352 | Fons documental del Casino Familiar Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-casino-familiar-recreatiu | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com a Societat de Casino Familiar Recreatiu ha anat generant des de la seva fundació l'any 1879.</p> | 08213-147 | Sant Fruitós de Bages | <p>Segons el registre d'entitats culturals i associatives, el Casino Familiar Recreatiu fou fundat el 21 d'agost de 1879 com una entitat d'esbarjo. És per tant la més antiga del poble. Com la cooperativa, a més del cafè, aquest local comptava amb una sala de balls, espectacles i projeccions cinematogràfiques, que va funcionar fins a la dècada del 1970 arrendat a l'empresari manresà Josep Masanés. Després la junta de l'entitat va cedir el local a l'Ajuntament per un període de vint anys. Un cop rehabilitat es va convertir en el Casal Cultural del poble, que funciona des del 1995.</p> | 41.7504400,1.8718700 | 406206 | 4622683 | 1879 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79360 | Escultura Ressorgiment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ressorgiment | XX | <p>Forma tridimensional que emergeix del mateix sol amb unes arrels encara properes a un món bàsicament agrari, emergeix d'aquest terra i s'alça amb el impuls del progrés cap el futur, però amb molt de respecte a la vida que es desenvolupa en harmonia amb el seu entorn natural, en aquest sentit se l'anomena el ressorgiment.</p> | 08213-155 | Carretera de Vic, 125 (a la plaça de davant, encara sense nom) | <p>En junta de govern de 9 de novembre de 1989, se li encarrega a l'artista local Neus Serra, la confecció de dos conjunts escultòrics: el Ressorgiment i Polisportiu i l'artista Neus Serra com a garantia del complement fa entrega al municipi en qualitat de dipòsit de les obres 'La Mirona' i 'Banyista'.</p> | 41.7523400,1.8790900 | 406809 | 4622886 | 1989 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Neus Serra | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79361 | Obra d'Agustí Penadés a la Sala de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-dagusti-penades-a-la-sala-de-plens | XXI | <p>L'obra, en la línia artística amb què està concebuda, pretén representar i recollir una simbologia pròpia i específica que es correspongui amb el lloc institucional on està instal·lada: La Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra vol recollir símbols d'identitat del país – Catalunya-, com poden ser les quatre barres de la senyera o la creu de Sant Jordi i, al mateix temps, reflectir una iconografia pròpia del municipi de Sant Fruitós: -El cromatisme de la part central, integrat per color càlids que insinuen el foc i la sant del martiri del bisbe tarragoní Sant Fruitós al segle III, i patró del poble. -Components de la vida del poble- la cultura, la comunicació, el diàleg, el treball, el comerç- hi tenen el seu ressò per la presència de lletres, números i altres elements plàstics que evoquen i estan presentes en la vida de les persones que conformen la comunitat del municipi. - Evocació de situacions històriques que són un referent decisiu, com és el monestir de Sant Benet o de santfruitosencs que la seva vida i obra han adquirit una transcendència universal, com Lluís Espinal. Altres grafismes plàstics presents a l'obra modulen i complementen l'equilibri compositiu amb l'objectiu de recrear, també, equilibris de referència en la comunitat, entre tradició i modernitat, diversitat i identitat, creixement i contenció, desenvolupament i sostenibilitat, etc.</p> | 08213-156 | Carretera de Vic, 35-37 | <p>En sessió del ple de 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va acordar l'adquisició de l'obra de l'artista local Agustí Penadés per la Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra fou inaugurada en la celebració de la Festa Major d'Hivern de l'any 2007.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 2007 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Agustí Penadés | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79355 | Hotel la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-la-sagrera | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVII | La casa va ser objecte d'una acurada restauració l'any 1998 a fi de convertir-la en hotel, donant-li la seva configuració actual. | <p>Edifici de planta rectangular que omple la cantonada dels carrers Padró, Bertrand i Serra. Es tracta d'una antiga casa alineada al cantó nord seguint la línia urbana que conforma el carrer Padró. Malgrat tot, el fet de obrir-se allà el carrer Bertrand i Serra -que es tractava antigament d'un petit carreró-, va fer que la façana principal s'orientés al carrer Bertrand i Serra, essent aquesta la seva façana principal. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que és la del carrer Bertrand i Serra. Es tracta d'un edifici aixecat íntegrament en pedra, conformant un mur de mamposteria irregular, que exteriorment ha estat arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color marronós. Malgrat això, a les obertures principals -finestres i portalades- s'ha deixat la pedra vista. D'altra banda, tot l'edifici és troba envoltat perimetralment per una socolada de pedra de moderna factura fins a l'alçada d'un metre aproximadament. La façana principal es troba orientada al carret Bertrand i Serra, i s'obre amb tres portes rectangulars allindades a la planta baixa, i un petit finestró finalitzat amb un arc de mig punt. Al primer pis s'obre un balcó i dues finestres, i al segon pis una finestral balconera i una finestra quadrangular. La façana de migdia oberta al carrer Padró, s'obre amb un finestral rematat amb un arc rebaixat, que resulta d'haver tapiat la part inferior d'un antic portal. Aquest antic portal donava accés a la botiga de la planta baixa de la casa. En una de les dovelles superiors es llegeix la data de 1796. Al primer pis s'obre una finestra balconera i una altra finestra quadrangular, i al segon pis, un finestral rematat amb un arc molt rebaixat, que devia trobar-se antigament obert i ser una eixida d'unes antigues golfes. Ni la finestra quadrangular del primer pis ni el finestral del segon pis compten amb exteriors amb pedra vista, i per remarcar l'obertura, s'ha optat per resseguir el perímetre de l'obertura amb una franja pintada de color més fosc. Arquitectònicament cal destacar la presència d'un retranqueig que conforma un esglaó que s'observa a la façana principal, a un parell de metres abans de la cantonada amb el carrer Padró. Aquest esglaó fa entrar uns centímetres la línia de la façana de carrer Bertrand i Serra, i mostra- les estructures de l'interior també ho confirmen- una ampliació de la casa, fins a trobar-se amb la línia de façanes del carrer Padró. Exteriorment un altre element destacable és la presència d'un enrajolat amb rajoles de ceràmica vidrada de colors, conformant una sanefa, de la barbacana o part inferior que sobresurt de l'aler, creant un efecte estètic molt integrat amb la casa. La part inferior de les peanyes dels balcons també ha estat redecorat amb aquest tipus de rajola de ceràmica. Interiorment, a la planta baixa s'han adaptat els antics espais destinats a corts de bestiar, a safareigs i a botiga com a recepció i bar de l'Hotel. El primer i el segon pis han estat adaptats com a habitacions. En línies generals s'ha mantingut l'estructura originària de la casa, repicant els espais enguixats i deixant parets i voltes de la casa a pedra vista. Destaca especialment l'existència d'una volta, ubicada en un corredor, en la qual un tram és fet amb volta de canó, que es continua de forma seguida però pujant un nivell amb una volta apuntada.</p> | 08213-150 | Sant Fruitós de Bages C/Bertrand i Serra, 2 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Estem segurament davant d'una casa amb orígens al segle XVII, que fou objecte d'una ampliació vers el carrer Padró al segle XVIII-1796-, afegint un tram de la casa. Segons informació oral proporcionada pels actuals propietaris, la casa pretengué a la família Altimires almenys des de mitjans del segle XIX. Un document del 1875 testimonia la presència de la família i la dedicació a la feina de carnissers. La casa havia comptat amb estables als baixos, espais de matar, i una botiga carnisseria, a la qual s'accedia directament des del carrer Padró, utilitzant el portal d'aquesta façana. Les restauracions que es dugueren per tal d'habilitar la casa com a hotel respectaren al màxim l'estructura original, i ocasionarem només el tapiat parcial del portal del carrer Padró, l'afegit de la socolada i l'enrajolat de l'aler.</p> | 41.7511800,1.8725800 | 406266 | 4622765 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa fou adaptada com a Hotel dels del 1992. L'any 2000 fou premiada amb la decoració d'Hotel-Monument. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79210 | Molí de vent de la Torre del Batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-torre-del-batlles | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'indret en el qual es troba ubicat desvirtua totalment l'element. Es troba ubicat al peu d'una carretera, al costat d'uns contenidors d'escombraries i amb moltes deixalles al costat. Si es poguessin adecentar els voltants seria un important element decoratiu i patrimonial. | <p>Antic pou d'aigua ubicat al peu del camí asfaltat que des de la Sagrera de Sant Fruitós comunica amb la C-16, just al davant de l'actual escola Paidos. Es tracta d'un pou aixecat pels propietaris de la Torre dels Batlles. Exteriorment, el pou es troba recobert per una estructura circular feta amb maons llisos que s'alça uns 2,5 m. i té un diàmetre d'uns 2 m. aprox. L'orientació del pou es fa a ponent, on s'ha obert una petita portella metàl·lica rematada a la part superior per una falsa arcada feta de forma esgraonada amb els mateixos maons de l'obra. Sobre la portella s'ubica una obertura romboidal feta també de forma esgraonada eliminant els maons de l'interior del romb. Com a element decoratiu compta, a més a més, amb un fris superior que rodeja l'estructura circular i que s'escau entre dues bandes que sobresurten de la línia de mur. Es tracta d'un fris dentat, decorat interiorment un seguit de maons disposats verticalment, que creen petits espais rectangulars interiors. Tots aquests elements decoratius són fets amb maó. Com a element destacable, l'estructura es troba coronada per un seguit de vuit merlets piramidals elaborats també de forma esgraonada amb maons. Fins fa poc, aquesta estructura comptava amb estructura piramidal en forma de torre metàl·lica, que ascendia a partir de l'estructura de maons, i es rematava amb un petit molí de vent. Aquests darrers anys aquesta estructura ha desaparegut, conservant-se només la base de maó.</p> | 08213-5 | Sant Fruitós de Bages.Torre del Batlles s/n. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix el moment de l'edificació d'aquest pou, cal pensar que és lleugerament posterior a l'edificació de la torre dels Batlles, que és la propietària d'aquest element. L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Nofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tracta d'un casal aixecat amb finalitats recreatives i residencials. Cal pensar que l'aixecament del molí de vent devia produir-se a principis del segle XX. A nivell estilístic podria ser qualificat com a modernista.</p> | 41.7551300,1.8686700 | 405947 | 4623208 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es coneix l'existència d'un altre pou d'aigua que no s'ha pogut observar directament. Segons informació escrita es tracta d'un pou recobert amb una estructura també circular feta amb pedra i amb decoració a base de maons. Segurament deu trobar-se dins de la finca de la Torre dels Batlles, malgrat que no s'ha pogut comprovar si encara existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79212 | Font de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Element urbà amb funcionalitat de font pública consistent en un piló de formigó format per diversos cossos sobreafegits verticalment. A la base hi trobem un cos formant un graó quadrangular de 20 cm d'alçada per 170 cm de llarg x 170 cm d'ample sobre el qual es recolzaran la resta. Sobre el graó s'aixeca un basament de 45 cm d'alçada x 118 d'amplada x 118 cm de llargada. Aquest basament resta obert al cantó de migdia, mirant a la crta. De Vic, ocupant l'espai un aberaudor semicircular metàl·lic amb una aixeta que és el lloc de sortida de l'aigua. Sobre la base es situa un pilar monolític amb forma trapezoïdal, de 135 cm d'alçada x 77 cm d'amplada a la part inferior x 70 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquest pilar recau un gran capitell de formigó, que sobresurt del conjunt, i sobre el qual recau un element en forma d'ornament floral semblant a un acroteri, format per quatre fulles que es recolzen sobre un peu. Al cantó de migdia, afegit al pilar, trobem una llosa metàl·lica conmemorativa on es llegeix el següent text: 'Donació dels fills d'aquest poble residents a Barcelona. Abril 1914'.</p> | 08213-7 | Sant Fruitós de Bages.Cantonada del carrer Sant Benet i crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi debilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53)</p> | 41.7505900,1.8728600 | 406289 | 4622699 | 1914 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclós a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 23 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79213 | Cobert Agrícola. La Màquina de batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-la-maquina-de-batre | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | Actualment l'edifici ha caigut en desús, corrent el perill de degradar-se ràpidament si no se li dóna un ús i es rehabilita en breu. | <p>Edifici format per un seguit de quatre grans arcades de diafragma molt rebaixades que delimiten un espai rectangular. El perímetre de l' espai cobert resta limitat al cantó N-E de l'edifici per un seguit de vuit pilars fets també amb totxana i que resten adossats a la teulada. L'espai entre pilar i pilar és al cantó esquerre reomplert amb totxana, formant un mur de tancament, i el que sembla haver estat un espai tancat configurant oficines. Sobre les arcades, cobrint l'espai rectangular que delimiten les arcades s'extén una coberta de volta ondulada, seguint la línia de les arcades. Aquest tipus de coberta és habitualment utilitzada en construccions de tipus industrials i rep el nom de 'soletip', Aquesta coberta es recolza sobre un seguit de totxanes també disposades verticalment que s'unifiquen amb un entramat també de totxana que discorre perpendicular a les arcades. Aquest cobert es tracta sens dubte d'una edificació singular, fet amb una tècnica poc utilitzada a l'estat espanyol, a base de grans arcades que aguanten la coberta i que són formats per peces de totxo foradades disposades verticalment per on passen els ferros i el formigó que les uneixen.</p> | 08213-8 | Sant Fruitós de Bages. Plaça 11 de setembre, 2-3, crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Construït a mitjans del segle XX pel Sindicat Agrícola de Sant Fruitós amb la finalitat de destinar aquest espai a batre cereals. El sindicat de pagesos disposava d'una gran màquina de batre que donava servei a tots els pagesos del poble que hi portaven, després de la sega, el blat, l'ordi i la civada, i funcionava durant unes setmanes. Per poder protegir la maquinària i també les garbes que esperaven per batre, es va optar per la construcció d'un gran cobert que cobrís la gran era on es feien les operacions de batuda. Aquest edifici, va ser aixecat a finals de la dècada del 1940, i més tard va ser utilitzat com a magatzem de maquinària agrícola en general.</p> | 41.7513700,1.8775300 | 406678 | 4622780 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Germans Picassó | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 24 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79227 | Pavelló municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports | XX | necessita restauració | <p>És un edifici rectangular de dues plantes i un magatzem a la planta baixa. Al primer pis hi trobem la cuina. Les cobertes són de bigues de fusta, llata, rajola i teula; a doble vessant. A la façana hi ha incrustacions de rajola vidrada amb tons verds, formant dents i sanefes. L'escala és d'accés exterior, de pedra picada i barana simple de ferro forjat. Al sotaescala s'endevina una comuna.</p> | 08213-22 | Sant Fruitós de Bages Avda. de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El Pavelló d'Esplai estava situat dins les propietats del Mas Sala. No hi ha dades cronològiques. La tipologia aproxima una cronologia del segle XX.</p> | 41.7498200,1.8783600 | 406745 | 4622607 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Esquius i Jordi Fargas | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 32 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79231 | Monument a la Mecànica i Tecnologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mecanica-i-tecnologia | XX | <p>Monument consistent en una estructura metàl·lica que consta d'un cercle inclinat, atravessat per unes barres també inclinades i una sèrie de peces d'automòbil. En l'obra hi predomina el dinamisme i el protagonisme donat l'espai buit. La temàtica del monument gira a l'entorn de la mecànica.</p> | 08213-26 | Pineda de Bages. Crta. BV-4501, km,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Ubicat des de l'any 1976 al costat de la BV 4501 de Manresa a Santpedor, al seu pas per Pineda de Bages.</p> | 41.7355800,1.8768900 | 406602 | 4621028 | 1976 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Francesc Vilanova Peramiquel | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 40 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79233 | Nucli de Torruella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-torruella-de-baix | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Veïnat de 22,4 km². Es tracta d'un petit poblat miner aixecat prop del mas de Torroella de Baix, destinat a acollir a la població immigrada durant les dècades del 1950 i 1960. Les primeres construccions eren cases unifamiliars adossades, de planta baixa, amb coberta d'una sola vessant, disposades formant rectangles. Aquest seguit de vivendes es trobaven disposades de forma quadrangular conformant un seguit de dos carrers perpendiculars en sentit E-O, travessats per quatre que els tallen en sentit N-S. Totes elles es troben arrebossades i pintades de color blanc conformant un conjunt unitari. A finals de la dècada del 1970 s'hi afegiren nous blocs de vivendes, especialment a ponent del barri. Es tracta de blocs de diferents alçades i proporcions que trencaven la unitat del primer assentament. Està contemplat en el Pla General d'Ordenació de l'any 1984. Hi ha un edifici protegit que és la capella de Lurdes de Torroella. Es tracta d'un petit oratori obert al cantó de migdia, ubicat a la part posterior del barri, emmarcat entre dues grans alzines. Arquitectònicament es tracta d'una construcció aixecada en maó, amb forma semicircular oberta al cantó de migdia i protegida per un reixam de ferro. Dins l'estructura s'alça un petit altaret amb una figura de guix que representa la Mare de Déu.</p> | 08213-28 | Torruella de Baix. Crta. De Manresa a Vic, km. 8 (08272 Manresa) | <p>Torruella de Baix, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix . Fou aquest últim el que dóna nom al barri aparegut en aquesta zona. A principis del segle XX, a tocar del mas, fou aixecada una antiga alcoholera, juntament amb la casa del sindicat de dita empresa -als terrenys que avui ocupa el restaurant Can Ferrer- . Es tractava d'una fàbrica aixecada a partir d'un sindicat de pagesos, i era anomenada l'alcoholera del Bages. També l'any 1911 fou aixecada més a ponent la fàbrica de farines 'La Victòria'. La creació del barri fou una iniciativa particular a principis de la dècada del 1950, amb l'objectiu de crear un lloc d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja construït, juntament amb el que llavors era encara el mas Torruella de Baix. L'any 1963 començaren a instal·lar-se les primeres indústries, enderrocant el mas Torruella de Baix i l'alcoholera abandonada. L'única supervivient fou la fàbrica de farines, reconvertida en vivenda. A finals de la dècada dels seixanta el barri ja comptava amb la seva configuració actual. Durant la darrera dècada el barri ha sofert un creixement considerable afegint-se als voltants nous carrers amb edificis que ja no guarden la fisonomia inicial de les primeres cases. D'altra banda s'ha dotat d'un seguit de serveis socials que fins ara li mancaven. L'estructura de les vivendes aixecades respon al model de vivendes obreres seguint la tradició de colònia industrial. Altres casos similars són el del barri de la Butjosa proper a les mines de Sallent.</p> | 41.7594500,1.8971700 | 408322 | 4623656 | 1950 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest barri popular, fou conegut també amb el sobrenom popular de 'El Congo' per la gran varietat de població que acollia als seus inicis. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 42 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79234 | Sínia de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-oliveres | XIX | Presenta abandonament | <p>Construcció circular, aixecada a base de pedra fins a l'alçada d'uns 3 metres aproximadament. L'únic accés és una entrada del portal estret, format per un arc de ½ punt d'obra. A l'interior es guarda part dels engranatges que feien funcionar la bomba que substituí l'antiga sínia. L'entramat de fusta de la coberta és interessant (coberta de paraigües sense monjo central penjat), trabat amb tirants de creu grega. És d'estil popular i l'estat de conservació és dolent. Els murs estan fets de pedra rejuntada i teula. Es va fer per a la captació d'aigua i ara està abandonada. Mides: 6 metres de diàmetre x 3 metres d'alçada.</p> | 08213-29 | La Vall dels Horts.Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>No hi ha referència documental. La seva datació és de finals del segle XIX i principis del segle XX (estris mecànics). Per al camí passava el camí de Santpedor a Sant Fruitós i Navarcles, així com també el lloc de pas de ramats.</p> | 41.7645000,1.8818700 | 407058 | 4624234 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 47 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79261 | Llegenda de la veu misteriosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-veu-misteriosa | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> | XVIII-XX | Poc coneguda | <p>Tot va començar a la primeria del mes de maig quan els monjos de l'abadia de Sant Ponç de Thomières van anar a visitar el monestir de Sant Benet de Bages. Aquell mateix dia, quan els monjos es van reunir per resar pregàries, es va sentir una veu que cantava amb ells. Era una veu femenina. No era una veu cridanera. Era dolça i càlida. Els monjos es miraven els uns als altres, com preguntant-se si ells també ho sentien. En sortir de la pregària, tots els monjos enraonaven entre ells demanant-se qui podria ser. Ninguó no ho va esbrinar. Quan els de Sant Benet els tornaren la visita, va passar el mateix. Així que l'abat Frotard, el cap de l'abadia de Thomières, va cridar a aquella cinquentena d'homes per interrogar-los. Però no en va treure res. Tots deien el mateix: que ells no havien estat i que estaven segurs que els seus veïns més propers tampoc. Mesos més tard quan els monjos d'unes altres abadies es van trobar, també van sentir que una veu dolça sobresortia entre les seves veus masculines. Allò es va anar escampant pertot arreu. Encara avui dia no se sap la veritat. Es diu que podria ser un miracle de la Mare de Déu o d'una santa; o bé que hi hagués alguna dona amagada a l'interior del monestir; o per què no! Podria ser cosa de dos monjos bromistes que van decidir passar una bona estona a costa dels companys. AA.DD (1996:105-106)</p> | 08213-56 | <p>Llegenda publicada al llibre de llegendes i contalles del Bages, publicat l'any 1996 per l'editorial Angle. Allà s'explica que la font prové de M.Dolors Cortey, i fou publicada a CORTEY D (1989) Llegendes de les nostres terres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. D'altra banda no es pot considerar que es tracti d'una llegenda coneguda actualment pel habitants de Sant Fruitós.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79263 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-24 | XVI-XXI | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més celebrades a Sant Fruitós. Coincidint amb la festivitat, el diumenge es cantava a les places i carrers del poble, i el diumenge a les masies i fàbriques, que més endavant foren substituïdes per barris i urbanitzacions.</p> | 08213-58 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Segons les èpoques han estat diverses les entitats organitzadores de les caramelles. Han tingut corals el Casino Familiar, la Cooperativa i el Centre Catòlic. També durant la dècada del 1940, quan la Cooperativa romangué tancada, el Cafè del Mig va tenir una coral: Els Clavells. La parròquia organitzava corals infantils i juvenils de la mà del rector, Josep Suñé. Les darreres dècades ha estat i és l'Agrupació Coral encarregada dels cants de les caramelles. Fins a la seva mort, l'any 1991, va ser el mestre Eduard Casajoana el director de les corals. Després, deixebles seus, com Anna Riera han continuat la seva tasca. Les caramelles tenien continuïtat amb l'excursió que es feia amb els diners recollits.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment es troba en procés d'elaboració un estudi monogràfic sobre les caramelles de Sant Fruitós, dut a terme per l'historiador Jaume Plans, preveient una publicació en breu. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79264 | Goigs de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos | XVI-XXI | <p>El text dels goigs dedicats a Sant Fruitós són els següents: Màrtir sant de Tarragona / A l'estadi campió / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Fou a l'urbs tarraconense / Que els seus ulls obrí a la llum. / Batejat, bentost comença / A exhalar, com flor, perfum. / El favor que Déu li dóna / Promet fruits en abundor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Amb doctrina i bones obres / A pagans sostreu del mal, / Reunint, pare dels pobres, / Un aplec eclesial. / El seu zel els esperona; / N'esdevé el primer Pastor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Foribund el romà imperi / Persegueix el cristià. / A Sant fruitós el ministeri / Prohibeix Emilià / Detingut, als seus sermona / Coratjós, a la presó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Al soldat, que una pregària / Per a ell vol, diu atenent, / que cal fer-la amb tota amplària / de llevant fins a ponent / No exclou, ans li alliçona el model d'oració / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Endut fins l'amfiteatre / Es damnat a morir al foc / Que no pot l'ànim abatre / Ni fonent-li el cos, tampoc / Entre Flames s'abandona / Mans enlaire, al Creador / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Sant Auguri i Sant Eulogi /dos diaques de Fruitós /són també dignes d'elogi / immolats amb ells tots dos / Sang de màrtirs que assaona / la gran vinya del Senyor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Del martiri fe completa / en els Actes ha quedat / Fins Prudenci, august poeta / canta el fet, meravellat / I' Augustí, el bisbe d'Hipona / l'enalteix en un Sermó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / S'anomena aquesta vila amb el seu idèntic nom / i de glòria jubila / en ser el dia seu, tothom / Germanor que efusiona l'hivernal Festa Major / Sant Fruitós, palama i corona / Sigui el nostre protector / Va venir a aquest poble en guarda / les relíquies del sant / Varis segles ell l'esguarda / com prospera i va fruitant / Si la fe s'hi expansiona / el progrés serà rodó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Els antics un bonic temple / van bastir en honor seu / Llar de tots, Crist s'hi contempla / Sant dels sants, Amor de Déu / Ell al cor proporciona / el regal del goig millor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / En l'escut d'aquí es blasona / la figura del patró / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector.</p> | 08213-59 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només són cantats el dia de la festivitat de la festa de Sant Fruitós (dia 21 de gener) L'any 1997 es publicà una versió musicada dels goigs que és la que actualment preval. La lletra fou reformada per Mossèn Josep Feu Sala. La Música fou feta per Mossèn Valentí Miserachs, i ve acompanyada d'un seguit d'apunts històrics sobre els orígens del culte a Sant Fruitós fet per Mossèn Antoni Pladevall.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79273 | Colònia tèxtil del pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-textil-del-pont-de-cabrianes | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | L'abandonament d'aquesta colònia ha fet entrar als edificis en un estat molt avançat de degradació. La vegetació comença a cobrir bona part de la planta baixa impedint una visió completa del conjunt. | <p>Conjunt que inclou els antics habitatges dels treballadors i del propietari de la fàbrica coneguda com 'del Pont de Cabrianes'. Està compost per dos grans grups d'edificis, per una banda els que acollien les vivendes dels treballadors, i per l'altra la torre-vivenda del propietari de la fàbrica. Al costat de la torre hi ha l'església (Sant Jaume del Pont de Cabrianes, fitxa nº 30) i la fàbrica. Els blocs d'edificis formats per les vivendes dels treballadors es troba al peu de la carretera BV 451, a l'alçada del km. 1,2 . Es tracta d'un total de dos edificis, un d'ells aïllat, i un altre format per dos cossos de planta rectangular, units per la banda de llevant en una sola façana. Aquest segon edifici es prolonga amb un mur de tancament que crea un pati rectangular. A ponent del tancat trobem un cobert annex caigut. La part inferior dels dos edificis es troba construïda en mur de pedra, i la part superior combina pedra i maó. Les cantonades són fetes amb carreus de pedra de mida superior molt ben tallats. Actualment hi ha un arrebossat de ciment pòrtland, però les pèrdues permeten observar el parament original. La coberta és amb doble vessant. Consten de planta baixa, primer i segon pis. Un seguit de finestres rectangulars es reparteixen de forma ordenada a les façanes. A la planta baixa destaquen dues arcades de mig punt rebaixades, una a la façana de llevant i una altra a la nord, protegides per reixes. Les obertures d'aquesta planta es troben en un nivell molt baix, degut a l'asfaltat de la carretera, que pujà el nivell del terra. La porta d'entrada a l'edifici sembla ser una petita obertura oberta al mig de la façana de llevant. Al primer pis de la façana nord, destaquen dues arcades de maó, reforçades posteriorment amb un pilar també de maó. Malgrat l'ordenada composició, l'actual visió de l'edifici es troba desvirtuada, ja que moltes de les finestres es troben tapiades. El cos aïllat a llevant, de planta rectangular, té la façana principal encarada al nord, a peu de carretera. S'hi accedeix per una porta al mig de la planta baixa. A banda i banda s'obren quatre finestrals rectangulars -dos per banda- protegits per contrafinestres de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres similars, i dues finestres balconeres. Totes les obertures del primer pis es troben també protegides per contrafinestres. Un seguit de finestres similars es reparteixen per la resta de façanes. La descripció interior no s'ha pogut fer degut al mal estat de conservació, que fa perillosa l'entrada. L'edifici que conforma la vivenda del propietari es troba davant les vivendes dels treballadors. Es tracta d'un sol edifici de planta rectangular amb quatre torres que flaquegen les cantonades. Visualment la presència d'aquestes torres és molt evident, ja que el cos rectangular ubicat al mig (amb galeries laterals) només s'alça fins al primer pis, mentre que les torres s'alcen fins al segon pis. L'edifici es troba aixecat combinant la pedra i el maó, però s'ha arrebossat de forma íntegra exteriorment, amb imitació de carreus de pedra. La façana principal s'orienta a migdia, i s'obre amb una porta a la planta baixa de la galeria de llevant. Tot l'edifici té un seguit de finestres quadrangulars i rectangulars protegides amb contrafinestres de fusta. Com a element decoratiu, el tram sobre la llinda de les finestres té un arrebossat llis, en el que s'ha pintat dos rombes en vermell, a les cantonades superiors. A llevant de l'edifici s'ha adossat un cos protegit amb una coberta inclinada, fet amb maó i sense arrebossat, que segurament feia les funcions de cobert auxiliar. En línies general es tracta d'un edifici amb pretensions de mansió residencial, amb una estructura arquitectònica molt simètrica i ordenada.</p> | 08213-68 | Olzinelles.Crta. BV-4512, km. 4,2 808272 Sant Fruitós de Bages) | <p>En el temps de la forta expansió industrial tèxtil cotonera a Catalunya era força corrent que rics propietaris rurals invertissin els seus guanys o diners en la construcció de fàbriques, no per treballar-hi directament sinó per llogar-les a industrials o tècnics emprenedors perquè les explotessin. És el cas de l'aixecament de la fàbrica i de la construcció del salt d'aigua i del canal, al Pont de Cabrianes, carcassa fabril construïda a les darreries del segle dinou en terrenys de la vasta finca dels Bertran. El seu propietari, Josep de Bertran i Dalmau, home molt emprenedor i que va morir jove, era el promotor del projecte. El seu fill, Joaquim de Bertran i Calderó, distingit advocat i polític de la Lliga Regionalista, casat amb Roser Torrens i Burés, de Manresa (filla de la Buressa), projectà de fornir la vila de Sallent de llum elèctrica mitjançant el corrent produït a la seva instal·lació hidràulica, que va modernitzar. Aquest propòsit topà amb l'oposició de sallentins, que aleshores estaven ben acostumats a la llum pública de gas. L'any 1916, l'edifici de fàbrica va ser llogat a l'empresa Filatures Ricart SA, la qual hi va muntar transmissions i maquinària, amb dedicació a la filatura, i així es va inaugurar -comentava la premsa de l'època- 'una era de prosperitat per aquell alegre poble i un bé general per a la comarca'. Vers els anys vint, concretament al 1921, la fàbrica del Pont de Cabrianes canvià de llogaters. Ara fou l'industrial manresà Jaume Sitjes i Riera qui hi va instal·lar prop de 5.000 fusos de filar. Aquest fabricant feia córrer la fàbrica del Pont de Fusta de Manresa -des de 1909- i més endavant engegà una altra fàbrica a Artés, l'edifici de la qual s'havia construït en règim cooperatiu. Al voltant de la fàbrica aixecada pels Bertran s'establí una barriada viva amb habitatges, hostal, una nova església parroquial (antiga parròquia d'Olzinelles), escola, serveis diversos, amb convivències i festes, a la manera de colònia industrial, a més de les activitats agrícoles. Tot un complex bastit a l'entorn de l'església i de la masia Bertran. La fàbrica mantingué puixant aquest estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de confluència dels termes municipals de Sant Fruitós de Bages, Sallent -la qual pertany la fàbrica- Artés, Calders i Navarcles. La fàbrica del pont de Cabrianes sobrepassà en activitat aquest primer mig segle. Va tancar portes l'any 1962 en acollir-se al pla vigent de reestructuració de la indústria tèxtil. Van ser acomiadats els últims 65 treballadors, homes i dones. Des d'aleshores, la vida activa que havia conegut el barri s'anà esllanguint fins arribar a la desertització humana. CAMPRUBÍ (1994:170-171)</p> | 41.7709300,1.9033900 | 408856 | 4624924 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79273-foto-08213-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79273-foto-08213-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Al conjunt de les estructures descrites, cal sumar-li la presència d'una església -la de Sant Jaume del Pont de Cabrianes (fitxa nº 30), i la de la fàbrica que donava feina als treballadors de les vivendes. Aquesta fàbrica no ha estat inclosa dins l'inventari, ja que la seva ubicació- malgrat que propera a la colònia- es troba dins el terme municipal de Sallent. Cal assenyalar que es tracta d'un interessant edifici fabril, que reuneix totes les característiques de típiques de l'arquitectura industrial d'una fàbrica de pisos. També conserva a la vora la resclosa. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79276 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-1 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XX | Actualment desapareguda. | <p>Festivitat celebrada tradicionalment el dia 15 de maig, centrada bàsicament a la petita capella de Sant Isidre, aixecada als camps al Nord del poble de sant Fruitós, avui dia enmig d'una zona de polígons industrials. Es tractava d'una festivitat de caire religiós, on tradicionalment uns administradors eren els encarregats de traslladar el tabernacle del sant a la processó que es feia des de l'església parroquial fins a l'ermita. Actualment aquesta festa es continua mantenint. El dia de Sant Isidre es fa una caminada a la sortida del sol (15 de maig). A les vuit del matí es fa una missa, i a la sortida es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 08213-71 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tractava d'una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d'origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d'activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79285 | Gegants de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-fruitos | XX | La Colla de Geganters i Grallers de Sant Fruitós de Bages té cura dels gegants i de la seva conservació. | <p>El poble de Sant Fruitós de Bages, compta en total amb les figures de dos gegants i d'altres dos gegantons que guarden relació amb els inicis i els fundadors del Monestir de Sant Fruitós de Bages. L'any 967 un important personatge anomenat Sala, descendent dels comtes de Conflent, fundà el monestir de Sant Benet de Bages. També Ricardis, la seva segona esposa, dotà al monestir amb terres que posseïa a l'indret de Les Preses. El gegant s'anomena Sala, té una alçada de 4,20 m , un pes de 69 kg. És fet de resina de poliester, fibra de vidre i els peus són de fusta. Com a elements decoratius compta amb un vestit brodat en roba aplicada, teixits, capa de vellut, passamaneria, i acabats en pa d'or i pa de plata. El disseny fou efectuat per Antoni Descals, i construït per Andreu Mujal Obradors. La geganta s'anomena Ricardis, que fou en realitat l'esposa de Sala. Té una alçada de 3,90 m, un pes de 52 kg, i és feta amb resina de poliester, fibra de vidre i els peus amb fusta. Compta com a elements decoratius amb vestits brodats en roba aplicada, capa de vellut, passamaneria, acabats en pa d'or i pa de plata. El disseny fou d'Andreu Descals i construïda per Antoni Mujal Obradors. L'any 2003 l'Associació de Geganters de Sant Fruitós de Bages va crear les figures dels dos gegantets. Es tracta de dos gegants de menor tamany, que representen dos dels fills de Sal·la i Ricardis. Els seus noms són Isarn i Aigó. Tenen una alçada de 2,5 m i pesen 25 kg cadascun. Són fets a l'igual que els seus pares de fusta, resina de poliester i fibra de vidre. Com a elements decoratius compten amb pell, vestits brodats en roba aplicada, teixits, capa de vellut, passamaneria i acabats en pa d'or i plata. A l'igual que els petits són obra d'Antoni Mujal Obradors. Aquests dos gegantets són propietat de la Colla de Geganters de Sant Fruitós de Bages. Tots quatre gegants duen gravat al vestit l'escut de Sant Fruitós de Bages.</p> | 08213-80 | Sant Fruitós de Bages c/Lleida, 11 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els gegants de Sant Fruitós, foren construïts a iniciativa de l'Ajuntament de Sant Fruitós. El disseny fou encarregat a Andreu Descals, i la realització va ser obra d'Antoni Mujal Obradors. La Colla de Geganters i Grallers de Sant Fruitós, té cura dels gegants des de l'any 1998 en què foren posats en públic per primera vegada. Actualment són trets en cercavila durant les festivitats importants del poble: Festa Major d'estiu, Festa de Sant Fruitós al gener, Festa de l'Arròs, Onze de Setembre etc.. També són assidus a les trobades de Geganters de la Comarca i de Catalunya, al llarg de tot l'any. L'any 2003, la Colla de Geganters i Grallers va promoure la creació de dos gegantets de menor tamany que representaven dos dels fills de Sal·la i Ricardis.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79285-foto-08213-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79285-foto-08213-80-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Mujal Obradors | Els gegants es troben guardats en un local propietat de l'Ajuntament ubicat al carrer Lleida de Sant Fruitós de Bages. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79287 | Casa del carrer Padró, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-23 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | Les darreres reformes de la casa no han modificat el seu aire original. | <p>Edifici de planta quadrangular, aixecat entre mitgeres, seguint la línia del carrer Padró, dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat amb parament de pedra disposat de forma irregular, amb un sòcol que cobreix part de la planta baixa fins a l'alçada d'un metre. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer Padró, i és la que resulta visible del conjunt del casa. Aquesta façana principal es trobava antigament arrebossada, però algunes reformes produïdes a la casa durant la dècada del 1980 van provocar el repicat i extracció de l'antic arrebossat que es trobava molt malmès i l'aixecament d'un sòcol a la planta baixa fins a l'alçada d'un metre, i que es sobreposa a dita façana. Dita façana s'obre amb un portal arquitrabat a la planta baixa, format per grans carreus que conforme els brancals laterals, i una llinda monolítica de pedra que el cobreix. Destaca l'existència d'una petita porta auxiliar al cantó de ponent de dita façana, que reuneix les mateixes característiques que la principal, però devia exercir funcions auxiliars. A llevant del portal principal destaca un petit finestró. Al primer pis destaca la presència de dos balcons, i una finestra quadrangular al cantó de llevant. La part més destacable és la del segon pis amb la presència d'una eixida central formada per dos grans arcades rematades a la part superior per una arc de mig punt. Es tracta de dos arcades realitzades amb la mateixa pedra de la casa i separades per una columna quadrangular feta amb carreus de pedra, que compta amb una motllura que fa les funcions de capitell. A banda i banda d'aquestes arcades es situen dues finestres balconeres, que tenen com a característica excepcional la presència de dues peanyes formades per una llosa monolítica que sobresurt lleugerament de la línia de façana, però sense arribar a formar un balcó. Seguint la línia d'aquesta façana, a llevant de la casa, la façana es perllonga amb la presència d'un tram de paret obert amb un portal format per una arcada rebaixada i cobert amb un teuladet, que donava accés a un petit pati auxiliar de la casa, i als horts del darrera. La façana de llevant donava accés a aquest petit pati lateral al qual s'accedia des del portal lateral. Lluny de ser una façana important, només es distingeix la presència de dues finestres a l'alçada del primer pis. La façana posterior de la casa es troba encarada al Nord, i ha estat molt modificada, ja que a partir de la dècada del 1940 foren annexats a la casa alguns dels coberts de la part posterior de la casa, permetent l'ampliació. Un d'aquests coberts que dóna accés a espai actualment ajardinats, du la data de 1770 en una llinda de fusta. Interiorment, la casa ha conservat bona part del seu aire original. Els baixos eren destinats a feines agrícoles, malgrat que en aquest moment només conserva un petit celler. Destaca al primer pis la presència d'una sala principal on s'han conservat els embigats de fusta i els terres originals de rajola cuita. En aquesta sala i algunes habitacions contigües s'ha conservat el mobiliari original de la casa que pot ser datat a finals del segle XIX. També destaca la presència d'una petita capella decorada amb pintures murals, oberta a la paret de la sala principal, amb la figura de la Puríssima Concepció. Igualment destaca la presència d'una antiga cisterna a la part posterior de la casa, actualment condicionada com a pou decoratiu.</p> | 08213-82 | Sant Fruitós de Bages. C/Padró, 23 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les cases aixecades en aquest carrer cal buscar-lo en l'existència de l'antic camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que passava per aquest indret, motivant edificacions a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. Cal pensar que el número 23 d'aquest carrer es correspon al casal familiar original de la família Santmartí, sens dubte una de les més antigues i influents dins del nucli de Sant Fruitós de Bages. Aquesta família era propietària entre d'altres dels terrenys que des d'aquest casal menaven fins al turó del Santmartí, que rep precisament el seu nom per la família propietària. Les terres eren conreades per parcers que pagaven una part del cens a la casa. D'altra banda, es tracta d'una família amb membres coneguts com el sr. Joan Santmartí Roca, que retornant d'Amèrica amb una fortuna, comprà els terrenys del bosquet i en feu donació al municipi. La família propietària guarda memòria de la presència en la casa almenys des de fa quatre generacions. Un estudi de la documentació personal que es remunta al segle XVII permetria aportar més dades.</p> | 41.7511600,1.8718400 | 406205 | 4622763 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79287-foto-08213-82-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família compta amb documentació des del segle XVII i fotografies de caire familiar. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79292 | Fàbrica Bertrand i Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-bertrand-i-serra | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). ' Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | L'estructura ha entrat en un estat de degradació considerable | <p>Recinte industrial situat dins la xarxa urbana de Sant Fruitós. Ocupa un solar de planta rectangular corresponent a una illa de cases. El recinte és envoltat per un mur de mamposteria i maó que delimita les instal·lacions industrials. L'accés es realitza per un portal obert al mur, amb dues columnes quadrangulars similars a les de la resta del mur, per una porta doble de fusta amb decoracions metàl·liques. El cos central del conjunt és format per dues naus industrials adossades, fetes en obra vista, de planta baixa i coberta a dues aigües. La façana principal d'ambdues naus és d'una composició ordenada, desvirtuada a mida que s'han anat tapiant obertures. Té un portal central de gran alçada, rematat amb un arc superior rebaixat, amb un guardapols en maó. El portal de la nau nord s'ha tapiat, obrint-se una portella més petita al mig. A banda i banda del portal d'accés s'obren dues grans finestres rematades amb un arc molt rebaixat decorat amb un guardapols de maó. En sentit horitzontal, recorre la façana una motllura esglaonada que s'assenta directament sobre la part superior de falses pilastres adossades. L'existència d'aquesta motllura crea a la part superior de la façana, sota la teulada, un frontó triangular que s'omple amb una finestra rectangular, disposada horitzontalment, i rematada a la part superior amb un arc molt rebaixat. Les façanes laterals es caracteritzen per l'abundància d'obertures. Es tracta de finestrals rectangulars, disposats verticalment, rematats a la part superior per un arc molt rebaixat, i subdividides per remigs de ciment. Els de la façana de migdia han estat en bona part destrossats i tapiats. Interiorment, ambdues naus creen un gran espai de treball. La subdivisió interior és a base de fileres de pilars quadrangulars de formigó units per un seguit d'arcs rebaixats, amb funció bàsicament decorativa. El sostre interior es soluciona amb un embigat de ferro que crea un seguit de revoltons . Tot l'interior és arrebossat i pintat de blanc, la qual cosa dóna lluminositat al conjunt. Entre el sostre i la teulada s'ubica una encavallada de fusta de gran solidesa. L'edifici adossat a la cantonada nord-oest, aixecat en el mateix moment, és un edifici de planta quadrangular, també d'obra vista i cobert a dues aigües. La planta baixa era magatzem o zona de treball, i el pis superior semblen unes oficines. S'entra per una gran porta feta recentment, amb persiana metàl·lica. A la part posterior d'aquest edifici s'estén una altra nau de planta baixa, de característiques similars a les dues ja descrites. També forma part del conjunt una nau de planta rectangular, que s'estén a migdia de les naus centrals. És una nau de dimensions més petites destinada a serveis auxiliars: sanitaris, vestuaris,.. així com una zona de magatzems. La façana principal s'encara al nord. Com a elements decoratius, cal assenyalar les pilastres falses adossades al mur que separen les obertures i donen un ritme repetitiu a tot el cos. L'altre edifici que conforma el conjunt industrial es troba adossat al pany de mur sud-oest de la fàbrica. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta inclinada i fet també amb maó. Té planta baixa i primer pis. El primer pis podia haver estat destinat a vivenda del porter o similar. A nivell d'arquitectura industrial, la fàbrica es pot classificar tipològicament com de tipus 'nau', amb predomini de naus, que tot i ser adossades o properes són independents. La il·luminació interior es soluciona base de grans finestrals . Tot el conjunt manté una unitat arquitectònica, que s'evidencia en els elements decoratius i a la tipologia de portes i finestres, la qual cosa fa pensar que fou aixecat en el mateix moment.</p> | 08213-87 | Sant Fruitós de Bages. C/Bertrand i Serra nº 20 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Per parlar de la fàbrica Bertrand i Serra de Sant Fruitós, hem de fer referència a la vinguda dels Bertrand a Manresa. La fàbrica fruitosenca és una expansió de l'empresa manresana. La figura empresarial per excel·lència és la d'Eusebi Bertrand i Serra, nascut el 1877, que aviat s'incorporà a l'activitat empresarial dels seus pares. El 1.926 Alfons XII inaugura la fàbrica nova a Manresa, una de les més grans de Catalunya, i també en els anys vint, l'empresari projectà aixecar una fàbrica tèxtil en uns terrenys a Sant Fruitós, dedicada a la teixidura i alimentada amb la filatura produïda a Manresa. L'industrial, a més, tenia facilitats per obtenir energia elèctrica de la companyia La Catalana de Gas i Electricitat. Adquirí també la fàbrica del Guix, i les tres fàbriques aconseguiren una gran producció. La figura d'Eusebi Bertrand es féu important amb les fàbriques de Manresa i de Sant Fruitós i va ser considerat, l'any 1935, l'industrial cotoner més important de tot el món. El 1929 la fàbrica de St. Fruitós va restar un temps parada, tal com es desprèn d'un acord de l'Ajuntament. Durant la postguerra es disposava d'un centenar de telers de garrot d'un metre d'amplada. Durant uns anys, entre 1945-50, hi varen ser instal·lats 80 telers automàtics Ruti, que posteriorment foren traslladats a la fàbrica de Manresa. El 1953, Autocars Creus inicià el transport de personal, amb viatges d'anada i tornada a Sant Fruitós, a les fàbriques del Guix i del Remei. La màxima plantilla de treballadors es registrà la dècada dels anys 60, amb un total d'uns 270, repartits en dos torns. El nombre de telers instal·lats en aquest temps és com segueix: 32 telers per a llençols; 20 telers d'1 m, per a teixits de lona; 12 de 2 m. amb destí a tela per a pneumàtics Pirelli; 28 de llençols i calicot de 1.40 m. i 200 de garrot estret. Formen un total de 292 telers. Una renovació es produiria la dècada dels seixanta (1962) amb l'entrada de 80 telers Ruti, suïssos, de 1.20m. Automàtics, la qual cosa provocà la reducció de personal, que passà a la fàbrica de Manresa. Així mateix, Tèxtils Bertrand Serra havia adquirit, el 1943, la colònia industrial Güell, i d'aquella fàbrica es traslladaren a St. Fruitós 40 telers amb teixidura de vellut. Tanmateix, a final de la dècada dels setanta, l'ocupació a la fàbrica minvà fortament fins arribar l'any 1982 amb ben pocs obrers. Per reflectir la devallada de personal ocupat a la fàbrica Bertrand Serra, referint-nos ara a Manresa, el 1976 hi treballaven 1.740 persones; el 1980, 1.176; el 1984, 730; per arribar a 345 el 1989, any del seu tancament definitiu. Sortosament, la paràlisi d'aquesta fàbrica es va salvar amb la compra, explotació i ampliació d'instal·lacions per part de l'empresa manresana Tèxtil Planas Oliveras SA, present a Sant Fruitós des de l'any 1966, quan va adquirir i fer treballar la indústria tèxtil de Vallès i Solà, construïda el 1921, i situada al carrer de Casajoana.</p> | 41.7519700,1.8725300 | 406263 | 4622853 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79292-foto-08213-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79292-foto-08213-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt industrial guarda una gran semblança arquitectònica i tipològica amb l'antic conjunt industrial de Bertrand i Serra de Manresa. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79293 | Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal | XVIII-XX | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> | 08213-88 | Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> | 41.7548200,1.8769200 | 406632 | 4623164 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79296 | Fàbrica de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-sant-benet | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'La fàbrica de Sant Benet (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | XIX-XXI | La previsió és l'enderroc final d'aquesta fàbrica, salvaguardant només l'edifici de l'antiga casa de l'amo que restarà convertida en el centre 'Alicia' destinat a innovacions gastronòmiques. | <p>Conjunt industrial format per les antigues instal·lacions de la que fou anomenada la fàbrica de Sant Benet, ubicada a tocar del monestir romànic. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt industrial format per un seguit de naus de planta baixa orientades en sentit E-O, que acollien la maquinària i els processos de treball del tèxtil. El cos central es trobava format per un seguit de dos naus industrials de planta rectangular, orientades en sentit N-S, al nord de les quals s'adossa una altra nau en sentit perpendicular, que manté una orientació E-O. A migdia d'aquestes dues naus s'aixequen dues més, independents del cos central, separades per un carrer intermig, construïdes perpendicularment a les dues centrals, en sentit E-O. Darrera d'aquestes dues últimes s'ubica la xemeneia de la fàbrica. Completa aquesta part del conjunt industrial un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb un cos adossat al nord de l'edifici i un dipòsit d'aigua quadrangular. Formen part també del conjunt dues vivendes destinades al personal de la fàbrica. Una d'elles, ubicada al nord del conjunt era l'antiga casa del director de la fàbrica, i l'altra destinada segurament al personal de manteniment. El conjunt no es trobava en principi envoltat de cap mur de protecció. Les naus centrals de la fàbrica són dos edificis de planta rectangular units, coberts a dues aigües amb teula, als quals s'adossa perpendicularment una altra nau també rectangular, i també coberta a dues aigües. Aquest nucli central és aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland. Les tres naus són de planta baixa, i per solucionar el problema de la il·luminació interior es van obrir al seu dia claraboies a les teulades que permetien el pas de la llum directa des del sostre. Aquest conjunt comptava amb diverses obertures al llarg de les seves façanes que permeten l'accés a l'interior. Es tracta de portes allindades obertes amb caràcter purament funcional. A migdia del conjunt s'extenia un seguit de tres naus més de planta rectangular de diverses mides, cobertes a dues aigües i amb característiques constructives similars a les naus anteriors. Com a obertures comptaven amb un seguit de portes allindades i de finestrals rectangulars disposats horitzontalment, amb remigs interiors de ciment que subdivideixen l'espai interior en quadrícules cobertes amb vidre. En aquest conjunt de migdia destaca la presència d'una xemeneia circular aixecada en maó que devia permetre la sortida de fums des de la zona de calderes i la màquina de vapor. Com a element destacable cal parlar de l'existència d'un edifici aïllat utilitzat com a vivenda de la direcció de la fàbrica. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb teula, de planta baixa, primer i segon pis, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat posteriorment i pintat de color blanc. Aquest edifici compta com a element excepcional amb la presència d'una doble galeria, a nivell de planta baixa i primer pis, adossada a la façana de ponent, protegida per una coberta inclinada, i formada per un seguit de cinc grans arcades -cinc a nivell de planta baixa i cinc a nivell de primer pis - rematades a la part superior per un arc de mig punt molt rebaixat. Les arcades es troben separades per columnes quadrangulars finalitzades amb un modilló sobresortit, sobre el qual recau directament l'arcada. Com a detall decoratiu, el tram d'arcada s'ha pintat en color vermell, destacant extraordinàriament sobre el fons blanc. Sobre la teulada de la galeria s'observa un seguit de tres finestrals rectangulars que s'obren a l'alçada del segon pis. Vora el riu es troba la resclosa de la fàbrica, aixecada segurament a sobre d'un antic molí. Es tracta d'una resclosa de grans dimensions, la boca de la qual ha estat parcialment recoberta per un mur de maó. El canal de la resclosa és també de grans dimensions, i es troba excavat a la roca natural del riu.</p> | 08213-91 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica de Sant Benet pertany al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, però ha estat sempre molt vinculada amb Navarcles. En els temps esplendorosos de feina, mitja població navarclina esta va ocupada a la indústria tèxtil. Segons explica Llorenç Ferrer i Alòs (Fàbriques de Navarcles V), entre 1853 i 1854 Josep Vidal i Sellarés i l'Isidre Puig i Ferrer, aquest d'Esparreguera, compraren un terreny situat al voltant del monestir, al lloc anomenat els Plans, amb la finalitat d'aixecar-hi una fàbrica tèxtil. També adquiriren els drets per a un salt d'aigua que havia demanat Antoni Blaha, un dels propietaris del lloc. El 26 de juny de 1861 fou concedit el permís per a l'aprofitament hidràulic. L'11 de juliol de 1862 es constituí la societat Isidre Puig i Cia., amb aportacions de diversos socis. Isidre Puig representava la meitat de la propietat de la fàbrica. L'altra part corresponia a la vídua de Josep Vidal, la qual fou cedida a la companyia a canvi d'interessos pels fons aportats. L'any 1890 l'aprofitament energètic fou millorat amb la instal·lació d'una turbina Francis de 170 CV. El 1894 es refundava la societat, amb l'entrada de nous socis, com Elisa Carbó i Ferrer, mare de l'artista Ramon Casas i Carbó, i en Dalmiro Caralt i Sala, enginyer industrial, casat amb una filla de l'Isidre Puig. El fundador de la fàbrica, Isidre Puig, va morir el 5 de gener de 1899. A inicis de la segona dècada d'aquest segle, l'empresa Puig va adquirir la fàbrica anomenada del Riu, a Navarcles. La dècada següent, la xarxa de fàbriques fou ampliada amb una fàbrica de teixits de Sant Feliu Saserra. El complex d'indústries funcionava sota el nom de Sucesores de Isidro Puig i Cia.. L'any 1922 fou construït damunt el riu Llobregat el pont que unia les dues fàbriques de la companyia: la de Sant Benet i la del Riu. Vers els anys trenta l'explotació i dedicació de les fàbriques Puig era: Sant Benet, filats i teixits; el Riu, filats; Sant Feliu Saserra, teixits. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la companyia es convertí en societat anònima: Manufacturas Puig SA. L'any 1955 la fàbrica de Sant Benet comptava amb 10.340 pues i 380 telers mecànics de 4, 41/2, 6 i 7 pams, molts amb maquineta per a teixits mostrejats. A la fàbrica del Riu es filava amb 7.966 pues i a Sant Feliu Sasserra hi treballaven 240 telers. El nombre de treballadors en aquesta època arribava als 800. Les successives fragmentacions de l'empresa i l'estat de la maquinària, força obsolet, féu trontollar l'empresa en un dels primers embats de la crisi del tèxtil -anys seixanta-. Per parar la sotregada, es va modernitzar la filatura i el tissatge amb l'introducció d'un centenar de telers automàtics Cerdans, entre els anys 1962-1970. També es varen instal·lar quaranta telers automàtics tipus Ruti, construïts a Sallent, de 4 1/2 pams, i més endavant, moderns telers de pinces de 3.40 m de pua, de Propelles-Cerdans i Picañol. L'onada de crisi iniciada vers els anys seixanta a la fàbrica de Sant Benet fou imparable. Ni els canvis de raó social, ni de titularitat en l'explotació pogueren mantenir el treball. Els acomiadaments es precipitaren. Un cop final es produiria el dia 25 de gener de 1985, en declarar-se un important incendi a la fàbrica de Sant Benet, resultant una nau de telers completament destruïda. L'empresa, que aleshores explotava les fàbriques de Sant Benet i la del Riu, de nom de Texnavarsa, ocupava 118 persones. Des del 1985 la nau va romandre esfondrada. L'any 2000, juntament amb el monestir de Sant Benet, el conjunt industrial fou adquirit per la Fundació Caixa de Manresa, sent incorporada al nou pla director que reconvertia el monestir en un gran centre cultural. El destí de les naus de la fàbrica estava sentenciat, ja que l'objectiu era enderrocar les naus per guanyar espai i aixecar les noves instal·lacions auxiliars del monestir. Només l'edifici de la casa de l'amo romania amb finalitats diferents com la de ser un centre gastronòmic.</p> | 41.7427900,1.9009100 | 408610 | 4621803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Al moment de procedir a la realització de l'inventari, aquest conjunt industrial ha estat enderrocat, conservant-se només les dues naus principals a tocar del riu - a migdia del conjunt- que són encara utilitzades com a fàbrica d'electricitat. També s'ha conservat la resclosa, i l'edifici de la vivenda del director. L'espai antigament ocupat per aquesta fàbrica, a tocar del monestir de Sant Benet, serà destinat a la construcció d'un edifici complementari a les instal·lacions del centre cultural del monestir de Sant Benet. La casa del director serà readaptada com a seu d'una fundació destinada a recerques culinàries. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79307 | Creu del pont del riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-riu-dor | XX | Actualment existeix un plantejament per part de l'Ajuntament de restauració d'aquesta creu, amb la finalitat de tornar-la a posar a la seva ubicació anterior. | <p>Restes de l'antiga creu que s'ubicava al costat del Pont del riu d'Or, a l'entrada del poble de Sant Fruitós de Bages, a tocar de la carretera de Vic, al començament del carrer de Jaume I. Actualment només es conserven els fragments dels braços de la creu. Són un total de sis fragments: un de 16 cm de llargada x 22 cm d'amplada x 9 cm d'alçada. Un altre de 15 cm de llargada x 20 cm d'amplada x 10 cm d'alçada. Un altre de 17 c. de llargada x 16 cm d'amplada x 9 cm d'alçada, un altre de 12 cm de llargada x 10 cm d'amplada x 7 cm d'alçada. Un altre de 14 cm de llargada x 14 cm d'amplada x 1cm d'alçada. El fragment més gran es correspon a la part superior de la creu, i és de 45 cm d'amplada x 33 c, de llargada x 18 cm d'alçada. En aquest fragment s'aprecia la següent inscripció: 'Missió 1948'. Les fotografies conservades on es pot apreciar aquesta creu, a més de la ubicació s'observa que anava montada sobre un fust quadrangular d'uns 115 cm d'alçada, que a la vegada es recolzava sobre una base quadrangular més ampla d'un metre aproximat d'alçada.</p> | 08213-102 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>No es pot precisar històricament si es tractava o no d'una antiga creu de terme. La seva darrera ubicació coneguda, a tocar del pont del riu d'Or, descarta aquesta possibilitat, ja que allà no marca el límit de cap terme municipal. Cal pensar doncs que o bé es tractava d'una antiga creu de terme que fou traslladada en aquest indret quan deixà de fer la seva funció indicadora, i passà a assumir una funció religiosa i ornamental, o bé suposar directament que aquesta darrera funció religiosa i ornamental- potser marcant un antic pas processional- fou la seva ja des del principi. Cal suposar que la creu original fou destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939) i l'actual creu és en realitat una reconstrucció feta l'any 1948 amb un objectiu purament religiós. La darrera dècada va sofrir una caiguda que va provocar la seva fragmentació. Els fragments de creu foren traslladats al magatzems de l'Ajuntament, i poc després el fust i la base desaparegueren.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1948 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79313 | Fita de terme de Claret nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-3 | XX | <p>Antiga fita de terme i de propietat, ubicada als peus del camí que mena des de Santa Anna Claret fins a la Granja Bonvehí. Es tracta d'una fita de pedra triangular de 33 cm d'alçada x 27 cm d'amplada x 22 cm de fons. No du inscripcions de terme, però sí de propietat, llegint-se al cantó de migdia la paraula 'Casagemes', que indica el límit de propietat. Malgrat això també es tracta d'una fita de terme.</p> | 08213-108 | Claret | <p>Malgrat que també es tracta d'una fita de terme, segurament té un origen contemporani, més en relació a la propietat de la veïna casa de Casagemes que amb el terme. Per les seves mides i aspecte no té relació amb la resta de fites de l'entorn.</p> | 41.7778700,1.8613800 | 405374 | 4625740 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es comunica entre la fita nº 1 i 5. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79315 | La Pedrera del Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-del-manelo | XX | L'abundant vegetació que ha crescut a l'indret de la pedrera la va cobrint corrent el perill de quedar invisible si no es coneix el lloc. | <p>Petit promontori ubicat sobre el camí que des de Sant Fruitós du als tres salts del Riu Llobregat, seguint el curs del Riu d'Or. Al moment de la seva explotació la seva superfície era força més gran, però l'extracció de pedra va anar aplanant el terreny proper, deixant-lo reduït actualment al petit turó ubicat a llevant de la pedrera. Actualment les restes de la pedrera s'aprecien als talls provocats directament a la roca, que seccionen verticalment el terreny. En concret, s'aprecien tres grans talls. El tipus de pedra extreta és de tipus sorrenca, útil només en la construcció de façanes. Actualment la pedrera es troba abandonada i ha crescut abundant vegetació a sobre, bàsicament pins i matolls, impedint apreciar amb exactitud la seva incidència en el terreny.</p> | 08213-110 | Montpeità. La Pedrera de Cal Maneló. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal situar l'inici de l'explotació d'aquesta pedrera durant la primera dècada del segle XX. El nom de Maneló, li fou donat pel nom del propietari dels terrenys, i de la pedrera mateixa. Finalment el nom de pedrera del Maneló li fou donat a tota la partida de terra que envolta la zona. La seva explotació es feu de forma intermitent fins finals de la dècada del 1950. Entre les dècades del 1930 i fins al final, l'explotació de la pedrera fou arrendada pel propietari a la família de Tomàs Vinyals, que la mantingué fins al seu abandonament. El nombre de persones que hi treballaven era força limitat, ja que es tractava d'un pedrera de petites dimensions, i d'una explotació familiar on treballava el sr. Vinyals i els seus fills. Actualment l'espai és abandonat, creixent pins i vegetació diversa que la cobreixen.</p> | 41.7429200,1.8782200 | 406723 | 4621842 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml