Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79310 | Muntanya del Montpeità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-montpeita | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de recuperació d'alguns camins, i de les fonts que dins l'espai de la muntanya s'ubiquen. Una altra de les pressions que pateix el turó és el creixement de la urbanització de les Brucardes. | <p>Turó de grans proporcions ubicat a migdia del terme de Sant Fruitós, que té com a afrontacions, al nord el nucli urbà se Sant Fruitós, a migdia el riu Llobregat, a llevant la partida de l'angle i el monestir de Sant Benet, i a ponent l'autopista A-18. Es tracta d'un espai amb ocupació humana antiga, que manté alguns trams urbanitzats a ponent, ocupats per la urbanització nascuda a la dècada del 1960 anomenada Les Brucardes, que envolta l'antic mas, i espais de conreu i bosc a migdia i a llevant. Es tracta d'un espai profundament humanitzat des de l'Edat Mitjana, ocupat per antics conreus, especialment vinya, que queda manifestat per l'abundant presència de barraques de vinya i marges a llarg de tota la muntanya. D'altra banda, malgrat que antigament es testimonia la presència de molts masos i cases per tota la muntanya, a partir del segle XVI, anaren desapareixent, restant tota la muntanya sota la propietat del mas Brucart que explotà directament les terres de la muntanya amb ajuda de mossos i parcers. Actualment la vinya és desapareguda i el bosc de pi i roure s'ha anat extenent per les antigues superfícies de conreu i els marges de la muntanya, deixant únicament algunes superfícies a la part superior com a camps de conreu de blat. D'altra banda també es constata la presència de nombrosos testimonis del passat, com són els jaciments de Sant Onofre, la capella de Sant Valentí etc. El seu interès com a zona natural és altíssim, ja que la pressió urbanística, industrial i de comunicacions del terme és molt forta. D'altra banda, el creixement urbanístic del poble, s'ha extès cap al cantó del montpeità, arribant els carrers i cases fins pràcticament els peus de la muntanya. També cal tenir present que aquesta pressió urbanística i industrial s'extén cap a altres cantons del municipi, deixant la muntanya com un reducte natural òptima per destinar al lleure i a l'esplai.</p> | 08213-105 | Montpeità. Entre el poble de Sant Fruitós i el Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7441500,1.8881300 | 407549 | 4621967 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'abundància de testimonis humans a la muntanya del Montpeità, converteix l'indret en un lloc d'elevat interès arqueològic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79327 | Monument a Lluís Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-espinal | XXI | <p>Monument commemoratiu a la figura de Lluís Espinal, pare jesuïta nascut a la vila de Sant Fruitós, concretament a la casa coneguda com a Torre dels Batlles. Aquest monument s'ubica a la plaça que du el seu nom, en la confluència dels carrers Padró i Sallent. Es tracta d'una llosa commemorativa situada als peus d'una alzina plantada al mig de la plaça. Es tracta d'una llosa de marbre blanc, col·locada verticalment, de 1,10 m d'alçada x 60 cm d'amplada x 8 cm de gruix. A la part superior de la llosa, apareix adherida una escultura en ferro colat que simbolitza el cap de Lluís Espinal en primer pla, i en un segon pla al cantó de la dreta, diverses figures anònimes de les quals només s'aprecia part del rostre, de tal manera que a les primeres s'aprecia més tros, i de les últimes menys tros. Aquesta escultura simbolitza la figura de Lluís Espinal i el poble de Bolívia. Sota aquesta escultura es llegeix gravada a la llosa la següent inscripció: ' Lluís Espinal Camps, Jesuïta, Nascut a Sant Fruitós de Bages, 1932, assassinat per ajudar al poble de Bolívia, 1980.' A sota continua amb: 'La vida és per gastar-la per als altres'. 'Declarat fill predilecte del poble' Sant Fruitós de Bages. 2005.</p> | 08213-122 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Lluís Espinal (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7515100,1.8743400 | 406413 | 4622799 | 2005 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79327-foto-08213-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | El monument va ser executat per Neus Serra, escultora santfruitosenca | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79328 | Monument a Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-alfred-figueras | XX | <p>Monòlit commemoratiu a la persona del pintor de Sant Fruitós Alfred Figueras. La realització va ser duta a terme per Josep Barés, escultor manresà. Es tracta d'un monument format per un bloc de pedra d'alabastre aixecat verticalment al mig de la plaça. La seva forma és rectangular malgrat les irregularitats que conforma el talla de la pedra. Com a característica, aquesta es troba deformada per incisions i descantonada per alguns cantons. Al cantó de la dreta, a mitja alçada s'inserta una escultura de ferro colat, que simbolitza el rostre del pintor Alfred Figueras. A sota, en una placa es llegeix: ' Alfred Figueras 1898-1980. 3-X-1990'</p> | 08213-123 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7498700,1.8753300 | 406493 | 4622616 | 1999 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Josep Barés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79329 | Monument a la Constitució del 1812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-constitucio-del-1812 | XX | <p>Monument format per un bloc de pedra calcària de grans dimensions i forma irregular en el qual han estat esculpides diferents referències a la temàtica del monument, que és la constitució espanyola del 1812. Si bé en dues de les cares del bloc s'han esculpit flors en relleu o bé rebaixades, i algunes petxines; la cara principal del bloc petri, encarada al Bosquet, du esculpida a la part superior un rostre femení, amb algunes flors, una de les quals ocupa tota la galta dreta. Sota el rostre es llegeix la inscripció que explica el motiu commemoratiu: ' La Pepa primera constitució liberal europea'. Al canto del darrera es llegeix l'autoria i la data del monument: ' P. Ponti, -3-19-1991-. Picapedrer Casacoberta.'</p> | 08213-124 | Sant Fruitós de Bages.El Bosquet (Av. Jaume I) (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7493500,1.8756800 | 406521 | 4622558 | 1991 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | P. Ponti | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79255 | Mas Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-nova | <p>GANDIA, J,; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta originalment quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Actualment l'edifici compta a més de la planta original amb la suma de diferents cossos afegits a ponent i a migdia, conformant una planta irregular. L'edifici ha estat objecte de profundes reformes al llarg de la dècada del 1990, la qual cosa ha transformat considerablement la seva fisonomia original, incorporant els cossos adossats al nucli de la casa, i que eren antigues zones de feina, a l'estructura general de la vivenda. L'edifici també ha estat sobreaixecat, ja que a la façana de llevant s'aprecia encara perfectament la línia de l'antic carener per sota de l'actual, i un antic finestral tapiat. Actualment es tracta d'un edifici de planta quadrangular, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb fileres de carreus força ben disposats. Una fotografia antiga- anys 20- mostra com la casa es trobava en aquest període enguixada, no podent-se apreciar la pedra vista. La façana principal es troba orientada a ponent, i l'accés a la casa es realitza mitjançant un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, que resta pràcticament ocult a causa de les contraportes, i degut també al teuladet superior que el cobreix. Al cantó N-E d'aquesta façana, s'adossa un cos rectangular, que sobrepassa la línia de la façana Nord de la casa, i que s'extén de forma perpendicular al cos central. Es tracta d'una antiga àrea de treball, actualment incorporada a la vivenda. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, orientat a migdia, i que es remata a la part superior amb una galeria formada per un seguit de tres arcades molt rebaixades, que recauen sobre uns moderns capitells de ciment, i que a la vegada es recolzen sobre tres columnes circulars efectuades en maó. A la façana de ponent de la casa hi comptem també amb un gran finestral obert a la planta baixa, amb un gran balcó al primer pis i amb un finestral al segon pis. A la façana de migdia s'adossa un altre cos, antigament de treball, ja que acollia tines a la planta baixa. Aquest cos també ha estat remodelat i integrat a la vivenda, i es caracteritza per la presència d'una altra galeria de quatre arcades al primer pis, efectuades també amb un arc molt rebaixat que recau sobre un capitell de ciment que es recolza sobre un seguit de cinc columnes circulars de maó. Aquesta galeria ja s'aprecia a la fotografia de la dècada del 1920. La façana de llevant és la que conserva més traços originals de l'antic edifici. Pot apreciar-se a la planta baixa un antic portal semicircular que donava accés a zones de treball de la planta baixa. Al costat s'adossa un cos atalussat format per dues grans arcades, i que finalitza a l'alçada del primer pis en una terrassa. Al primer pis resten mostres d'una finestra tapiada a l'alçada del primer pis, i una de nova factura oberta al costat. Al segon pis també comptem amb una finestra original, que devia pertànyer a les antigues golfes, ja que és de reduïdes dimensions. L'interior de la casa ha estat totalment transformat i adaptat com a vivenda moderna. Malgrat tot, al menjador de la planta baixa, encara es conserven dues antigues tines amb les seves boixes, i algunes portes interiors fetes amb maó. Actualment tot el conjunt exterior és envoltat per un mur de tancament als cantons de llevant, migdia i ponent de la casa, que crea un espai interior en forma de pati i jardí.</p> | 08213-50 | Sant Fruitós de Bages. Mas Casa Nova, Crta.N-141-c km. 4,2 | <p>Al 1195 apareix documentat un mas a Sant Fruitós anomenat Casanova, que potser podria relacionar-se amb l'actual. Aquest mas torna a aparèixer en nombroses ocasions al llarg del segle XIII, al final del qual, també es coneix sota el nom de 'Lluerts'. A finals del segle XIV, paral·lelament al mas Lluerts o Casanova , apareix una altra casa anomenada 'La Casa Nova' (1315). Al capbreu realitzat al segle XVIII de Sant Fruitós de Bages, no apareix el nom d'aquest mas, almenys amb aquest nom. PLANS I MAESTRA (2033: 91). Cal pensar que a principis del segle XX, degué patir algunes transformacions, segurament la galeria de la façana de migdia feta amb columnes de maó, i alguns portals interiors també fets en maó. També és possible que fos sobreaixecada en aquest moment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser abandonada a mitjans de la dècada del 1960, començant un greu procés d'enrunament. A principis de la dècada del 1990 la casa fou adquirida per l'actual propietària Sra. Santamaria, iniciant un procés de restauració i transformació fins a adequar-la fins a la vivenda actual.</p> | 41.7476200,1.8644000 | 405581 | 4622378 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva restes de cap estri relacionat amb la vinya, ni tampoc documentació original. Una fotografia antiga de la casa -anys 20- mostra com l'aspecte general de la casa és el mateix que l'actual, a excepció de que aquesta es trobava enguixada exteriorment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, i que no ha pogut ser contrastada, en l'últim moment abans del seu abandonament a la dècada del 1960 dins de la casa es tractaven pells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79302 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-6 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XVII | <p>Antic pont de pedra que permet el pas del riu Llobregat, aixecat segurament sobre algun precedent de l'Edat Mitjana. Es tracta d'una construcció en pedra formada per set arcades de diferents mides, essent les tres centrals d'una amplitud i alçada superior a les quatre laterals, donant-li una forma apuntada al pont. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats units amb morter de calç. Les tres arcades centrals es recolzen sobre quatre pilars rectangulars, reforçats a les cares de llevant i ponent per ràfecs triangulars de pedra, llisos a la part inferior, i esgraonats a la part superior, que arriben fins a mitja alçada del pilar. A les cantonades nord i sud dels pilars s'aprecien les obertures de les bastides utilitzades durant la construcció.</p> | 08213-97 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Al 950 es té ja la referència d'un pont existent a l'Angle, on es fundà el monestir de Sant Benet, davant de Navarcles. Fins el 982, aquest apareix sovint a la documentació, i sembla ser que devia estar ubicat, o bé on hi ha actualment la palanca o pont de la fàbrica de Sant Benet, o bé al lloc del Pont Vell de Navarcles. BENET (1985:459) Després tenim que en aquesta zona apareix un gual de Navarcles el 978, i després apareix diversos cops durant el segle XI: 1006, 1008, 1016, 1020, i 1084. Aquest gual suplí la funció del pont, ja que el darrer document citat diu que els bens afrontaven amb la carretera que va del gual del Llobregat, de Navarcles a Manresa. Però el problema és saber si el gual es trobava al mateix lloc que l'actual pont o en un punt diferent. BENET (1985:460) Així, es creu que fins el 982 el lloc on avui s'aixeca la palanca de Sant Benet, hi havia un pont, no sabem si de fusta o de pedra, del qual no en queda rastre. Després, arran de la seva distribució, fou substituït per un gual a un centenar de metres més amunt, on a finals del segle XVIII s'hi construí el pont actual, conegut com el Pont Vell. BENET (1985:460) Segons Fortià i Solà, el pont fou començat el 1796, i reparat el 1863. BENET (1985:461)</p> | 41.7538100,1.8935600 | 408014 | 4623034 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont és majorment conegut com a Pont Vell de Navarcles, ja que fou aixecat a instància dels habitants de Navarcles. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79321 | Els polvorins del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-polvorins-del-llobregat | <p>SARRET I ARBÓS, J. (1923). Història de la indústria del comerç i dels gremis de Manresa. Monumenta Historica. Vol II. Manresa. Pàg.175. AA.DD. (1879) . Revista il·lustración Española y Americana. Nº XXIX. Pàg. 85.</p> | XI-XIX | Actualment molt poques persones tenen constància i record de l'existència d'aquestes dues indústries vora el Llobregat. | <p>Actualment poden apreciar-se encara les restes d'una estructura constructiva ubicada al marge dret del riu Llobregat, a l'alçada de la partida coneguda com 'Els tres Salts', al salt més meridional del riu, sota la cinglera de la muntanya, abans de la corva del riu. Es tracta d'una estructura quadrangular, assentada directament sobre la roca del salt del riu, efectuada amb carreus de pedra quadrangulars i rectangulars llisos i ben disposats, amb la cantonada vista reforçada amb carreus encara més grossos. Aquesta estructura s'assenta directament sobre la roca, i s'obre a la part baixa central amb un corredor de 130 cm d'alçada encapçalat per una volta de mig punt feta amb pedres de diferent mida. Aquest corredor sembla ser que permetria l'entrada i la sortida de l'aigua que arribaria a la fàbrica mitjançant un rec que s'intueix excavat a la mateixa roca del riu. La boca sud, ubicada ben bé al salt de la roca permet veure que l'aigua que sortia anava a parar a una bassa ubicada uns tres metres per sota de l'edifici. El sentit d'aquest corredor és Nord-Sud, travessant per sota les restes de l'edifici. Prèviament a l'arribada de la boca Nord del corredor, per tota la roca del riu, s'observa la presència d'un seguit de forats excavats directament a la roca. Es tracta de petits forats quadrangulars de 40 x 40 cm. Destaquen especialment els ubicats en línia recta, seguint la orientació del rec, al seu cantó de llevant, on es poden localitzar dues fileres en dos nivells diferents de fortas, uns a la part més baixa de la roca de 40 x 40 cm, i de forma intercalada, al nivell superior de la roca, uns altres més petits de 25 x 25 cm. Malgrat que la seva utilitat no és molt clara, cal pensar que es tractava de petits dipòsits de pólvora per triturar. El mur de llevant de l'estructura, és fet amb un parament més irregular que el mur Nord i Sud, i es troba encarat directament al salt del riu. Destaca la presència de tres forats circulars, oberts a una alça de 12 cm de la roca. Al final d'aquest tram de mur destaca la presència d'un altre mur, construït amb carreus quadrangulars molt grossos que sobresurt en sentit perpendicular fins a límit del salt. El mur de migdia de l'estructura també és fet amb carreus de gran tamany, i acull la boca sud de sortida del corredor. Uns metres per sota, s'aprecien les restes de l'estructura del que sembla haver estat una bassa de contenció. El cantó de ponent de l'edifici, a més de trobar-se limitat pel cingle de la carena de la muntanya, es troba pràcticament ocult per la vegetació que ha anat creixent. Cal pensar que el que avui dia s'observa són la part inferior de la instal·lació industrial de les fàbrica de pólvora. No es pot precisar si les restes conservades pertanyen a un o a dos polvorins, malgrat que l'informació històrica parla de la presència de dos. També cal pensar que la part superior de l'edifici ha desaparegut amb motiu de l'explosió soferta i el pas del temps. Segurament aquesta part inferior pertany a l'espai destinat a la producció d'energia hidràulica, la zona de rentat i trituració, i que la resta de la instal·lació industrial desapareguda ascendia verticalment fins al camí superior de la cinglera, permetent l'accés al polvorí a peu del camí que mena a Viladordis. Segurament la construcció desapareguda tampoc devia tenir la qualitat constructiva de la part inferior, barrejant altres elements com el maó i la fusta amb la pedra. Resulta un element patrimonial molt interessant a nivell d'arqueologia industrial, ja que són molt pocs els testimonis d'aquesta important indústria de la Catalunya interior.</p> | 08213-116 | Entorn del riu Llobregat. Sant Fruitós de Bages. | <p>Albert Benet afirma que les restes d'aquest molí de pólvora s'assenten sobre les restes d'un antic molí medieval: 'Més avall del junyent del riu d'Or amb el Llobregat tenim una zona amb un bon seguit de molins, fins i tot no sabem quants, ja que l'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets sovint es dóna o es ben el mateix molí...'. Aquesta zona és anomenada la Palanca i estaria entre el lloc anomenat avui dia els Tres Salts, i la resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns centenars de metres més avall de l'esmentat junyent, fins i tot podria entendre's fins a les actuals runes d'un molí de pólvora més avall dels dits Tres Salts. D'aquest conjunt de molins avui dia sols queden les restes d'un que al final es dedicà a l'elaboració de pólvora fins el segle passat' BENET (1985:379) La característiques de l'edifici avui conservat ben bé podrien datar-se del període medieval. Podria tractar-se d'unes antigues estructures medievals reaprofitades com a molí de pólvora. La tradició de fabricació de pólvora a l'entorn de la ciutat de Manresa era un fet manifest dels del segle XVI, qual el 1540, els consellers de la Ciutat van adquirir un molí draper i un de fariner a fi de convertir-lo en fàbrica de pólvora. A la zona de la 'Obaga', a tocar del riu Cardener, entre Manresa i els Comdals, eren nombroses les fàbriques de pólvora establertes al llarg del segle XVIII i XIX. Les fàbriques de Manresa proveïen de pólvora als magatzems reials, i foren nombrosos els accidents coneguts al llarg de tot aquest temps. A més de les Manresanes, a l'estadística del 1870 es constata l'existència d'altres fàbriques als municipis veïns aprofitant els corrents fluvials. Es té constància d'una ubicada a Navarcles prop del riu Calders, i de les dues documentades a Sant Fruitós de Bages, vora el Llobregat. L'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, documentava l'any 1923 l'existència d'aquests polvorins al seu tractat sobre la indústria i els gremis manresans. A més de fer una descripció de la indústria manresana, en determinades ocasions es refereix a la dels municipis de les rodalies. Al capítol destinat a les fàbriques de pólvora, es refereix així als polvorins de Sant Fruitós: 'la de Don Miquel Vallès i la dels senyors Canals i Bosch en el terme de Sant Fruitós. Aquesta darrera tenia el dipòsit de la pólvora en la partida de la Creu de Coll Manresa, el qual, a 13 de novembre de 1871, que era dilluns, a les deu del matí, feu explosió, causant la mort de cinc persones i quedant enrunat l'edifici fins als fonaments. La detonació fou enorme, causant el consegüent esglai als habitants de Manresa i trencant molts vidres de les fàbriques i edificis d'aprop del riu. Sis anys després, o sia a 7 de juliol de 1877, al matí, la fàbrica que posseïen dits senyors Canals i Bosch en terme de Sant Fruitós, prop de Viladordis, feu explosió un dels dipòsits de pólvora, causant la mort a sis operaris. Els diaris de la localitat publiquen aquests greus aconteixements, cridant contra la poca vigilància que hi havia i recriminant als propietaris de les fàbriques per no tenir-les amb les degudes precaucions' Es desconeix fins quan va prosseguir el seu funcionament, malgrat que cal pensar que a les darreries del segle XIX ja foren abandonades.</p> | 41.7383100,1.8844000 | 407230 | 4621323 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A l'extrem de llevant de l'estructura, i assentada directament sobre la roca, s'ubica una petita llosa recordatòria disposada verticalment. Malgrat que el text no es pot acabar de llegir, se sap que la seva existència es deu al fet de que en aquest indret del riu, al salt, a la dècada del 1960, va morir ofegat un noi mentre es banyava. Una il·lustració del 1879 permet observar un dibuix detallat dels edificis que conformaven aquests molins polvorers. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79299 | El Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosquet-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | <p>Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità. Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure. La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també 'El Bosquet'. El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós. La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. La instal·lació d'un parc infantil dins de l'àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius. És el cas d'algunes catalpes, un cedre del Líban.</p> | 08213-94 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses. A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic. A canvi, l'any 1903 l'Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble. Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l'espai tradicional on tenia lloc la celebració de l'àpat de la Festa de l'Arròs. Amb les últimes actuacions urbanístiques, l'espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.</p> | 41.7490600,1.8754400 | 406501 | 4622526 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l'avinguda de Joan Santmartí l'any 1903, i d'aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79293 | Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal | XVIII-XX | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> | 08213-88 | Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> | 41.7548200,1.8769200 | 406632 | 4623164 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79282 | Fons fotogràfic Enric Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-enric-clarena | XX | No està invanteriat | <p>Conjunt de clixés i fotografies realitzades per Josep Clarena al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós de Bages. El fet de no trobar-se inventariat no permet detallar el contingut d'aquest fons.</p> | 08213-77 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons fou cedit per la família Clarena els darrers anys a l'Ajuntament de la vila.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria un esforç per inventariar el seu contingut. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79239 | La Feliua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feliua | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IaC-VdC | El jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista. | <p>Jaciment localitzat al sector Nord del terme, en un tossal proper al camí de les Oliveres, durant les obres de realització de l'autopista Terrassa- Manresa. És molt probable que correspongui al que en documents medievals, estudiats per Albert Benet, es coneix com a vila pozol o Coexo. Prèviament a l'excavació, Antoni Daura i Joan Galobart recolliren superficialment força material, que ha estat classificat de la manera següent: -ceràmica sigil·lada itàlica (destaca la forma Goudineau 27) -sudgàl·lica (formes Dragendorf 15/17 i 24/25) -hispànica (tipus 15/17) -africana A (Lamboglia 1,9 i 10-a, entre d'altres) - hispànica tardana, de 'parets fines' - comuna de cuina (especialment africana de vora fumada) -fragments d'àmfores diverses - dòlia - un podus de terra cuita - un fragment de vidre i un de llàntia - fragments d'estucs pintats -material constructiu esmicolat (bocins d'opus caementicium i testaceum) Tot plegat ofereix una cronologia polaritzada en dos moments; segles I-II (alt imperi) i segles IV-V (baix imperi),amb clar predomini de la primera etapa ressenyada quant a nombre de material. Aquesta bipolarització sembla extrapolable a les restes constructives desenterrades en l'excavació, que també mostren dues fases. La primera correspon a un habitatge de característiques típicament romanes (parets lligades amb morter, restes d'arrebossat amb pintura mural), però de dimensions molt reduïdes perquè pugui ser considerada una vil·la, de manera que s'ha plantejat que fos un assentament petit a manera de tugurium, si bé aleshores no s'explica gaire la relativa riquesa de les seves parets. Se n'ha documentat una habitació rectangular de 8,55 cm de llarg per 7,60 cm d'ample -de la qual es conserven restes dels fonaments de dos murs i un paviment de calç - i dos àmbits més que es trobaven pràcticament arrassats. En algun punt l'habitació gran retallava la roca natural. De l'anàlisi estadística dels materials es corresponent al baix imperi només el 12 % del total. Pel que fa a les construccions baiximperials es descobrí un paviment molt ferm i de gran qualitat d'opus testaceum sobreposat a les restes anteriors. Amb això s'aixeca 0,70 m el novell del pis. Perfectament inserida en aquest paviment hi havia una pedra rectangular amb dos encaixos que corresponien a la base d'un trull. Sembla clar, per tant, que en aquesta fase l'assentament va patir una reconversió i fou destinat bàsicament a una activitat agropecuària de tipus vitivinícola de caire temporal relacionable amb alguna vil·la de la rodalia encara per descobrir. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995: 169-170 i 192-193)</p> | 08213-34 | La Vall dels Horts.Camí de les Oliveres (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest jaciment fou donat a conèixer gràcies a la tasca de recerca de Llorenç Villuendas l'any 1983. Fou resseguit superficialment poc després per Antoni Daura i Joan Galobart, que estudiaren els materials recollits i feren una primera aproximació a les característiques arqueològiques generals de l'indret i de la seva cronologia. En trobar-se afectat de ple per les obres de l'autopista que uneix Terrassa i Manresa, l'any 1987 la Generalitat de Catalunya encarregà a Eduard Sánchez la realització d'una excavació urgent de salvament. Una vegada feta, el jaciment fou destruït.</p> | 41.7606600,1.8818400 | 407050 | 4623807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79331 | Monument 'Multidimensional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-multidimensional | XX | <p>Composició ornamental formada per un seguit d'elements que conformen el monument assenyalat, i que té com a motiu figuratiu una instal·lació multidimensional. En total es tracta de quatre elements. Un d'ells -el de majors dimensions- ve format per una estructura de formigó en forma d'angle recte dins de la qual es situen un total de quatre elements quadrangulars de ferro. Un d'ells es troba situat a la part superior de l'angle, mentre que dos d'ells es situen de forma superposada a la cantonada interior de l'angle i l'altre a la punta oposada. A més d'aquest element cal comptar amb tres més de característiques similars. Un d'ells ubicat al davant de l'anteriorment descrit, i dos més ubicats dintre de la zona del Bosquet. Es tracta de dos estructures de formigó en forma d'angle recte, que acullen a l'interior una estructura quadrangular de ferro. En aquesta ocasió l'alçada del braç vertical no supera la del quadrat.</p> | 08213-126 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras i el Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'Ajuntament de Sant Fruitós al pintor i escultor valencià Agustí Panadés, amb motiu de la inauguració de la plaça l'any 1996.</p> | 41.7497000,1.8752500 | 406486 | 4622598 | 1996 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Agustí Panadés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79257 | Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabrianes-1 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XI-XX | Enrunat | <p>Restes arquitectòniques del que fou l'antic pont de Cabrianes destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), ubicat a lloc estratègic de pas del riu Llobregat on coincideixen els municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent, Artés, Calders i Navarcles. Les restes del pont romànic són situades al mig del riu, al nord de l'actual pont. Es tracta de tres dels pilars centrals de l'antic pont, fonamentats directament sobre les roques. Els dos pilars del cantó de llevant es troben sencers, i units a la part superior per una arcada, de les quatre totals que devia de tenir el pont original. L'altre pilar- el de ponent- roma sol. Es tracta d'una construcció feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben disposats, que conformen un pilar de planta rectangular, amb dos ràfecs triangulars adossats als extrems, que ascendeixen fins al punt de l'arrencada de l'arc, i que complien les funcions de reforç. Sobre aquests pilars s'alça l'arcada de mig punt que suposa la base on es recolza el camí superior del pont. Al pany de paret que es crea s'obren dues obertures en forma de finestres rectangulars rematades a la part superior per un arc de mig punt. El que devia ser el pas superior del pont, es troba rematat a banda i banda per una barana metàl·lica de la qual només s'aprecien restes.</p> | 08213-52 | Olzinelles. Crta. Bc- 451 km. 1,3 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest pont no apareix documentat fins el 1086 com afrontació d'un alou de Sant Jaume d'Olzinelles, quan encara devia estar en construcció, car el 1090 trobem una donació per l'obra del Pont del Llobregat, i una altra el 1092. D'aquest pont sols en resta, un tros de fonaments d'un pilar al costat esquerre del riu, als peus d'un altre pilar del pont ensorrat durant la guerra civil. BENET (1985:461) Històricament l'existència d'aquest pont es troba lligada al pas de l'antic camí ral per aquest indret. L'antic camí ral passava per la vila de Manresa i menava fins a la ciutat de Vic travessant el terme de Sant Fruitós de Bages. Cal pensar que antic camí s'iniciava al Pont de Vilomara, i ascendia fins a Viladordis. Seguiria de forma aproximada l'actual camí de Viladordis a Sant Fruitós en direcció a la sagrera , des d'allà travessaria la palanca sobre el torrent Bo i continuaria seguint la línia del que actualment és el carrer Padró, des d'allà es dirigiria cap als peus del turó del Sanmartí, que comptava amb una guardiola al cim. Des d'allà seguiria travessant la vall de Sant Genís de la Vall dels Horts pel lloc conegut a l'edat mitjana com a Camp de l'Arca fins a Sant Jaume d'Olzinelles, passant el riu Llobregat pel Pont de Cabrianes. La documentació sobre l'existència d'aquest camí és ben antiga, i apareix ja des del segle X, moltes vegades sota el nom de 'carraria', 'via' 'itinere' etc. En referència al camí ral, cal pensar que apareix anomenat amb molts altres noms, depèn del tram i del període al qual es correspongui. L'any 1325 apareix anomenat en unes afrontacions el camí que va de Sant Fruitós a Olzinelles. El mateix apareix com a camí que va de Manresa al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502) També el 1437 apareix com el camí que va del Pont de Vilomara al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502). Cal pensar que cap al segles XV-XVI anà perdent importància a mida que anaren apareixent camins complementaris. Malgrat això, estigué encara en vigència fins al segle XX com a camí que de Sant Fruitós menava a Artés vers el Pont de Cabrianes. Les actuals restes que s'aprecien vora el pont modern, pertanyen al pont que substituí l'antic pont medieval, i que probablement fou aixecat al llarg del segle XIX, com a consolidació de l'antic pont medieval. L'enderroc d'aquest pont es va produir l'any 1939 durant la retirada de les tropes republicanes, motivant la construcció de l'actual pont uns metres més avall per sobre del qual passa la carretera.</p> | 41.7723700,1.9047300 | 408969 | 4625083 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats que probablement corresponen al primitiu pont romànic, que és documentat el segle XI | 92|94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79309 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La forta pressió urbanística i industrial de la zona fan perillar els trams superiors d'aquest important curs fluvial. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages en sentit NO-S-E, convertint-se en el segon curs fluvial en importància del terme. El seu naixement es produeix al veí terme de Santpedor, vora les serralades de Castellnou de Bages i discorre en sentit S, travessant el terme de Santpedor, vers el de Sant Fruitós de Bages. L'entrada al municipi es realitza pel cantó O dels Plans de Santa Anna, travessant per sota de la C-16, des d'on es dirigeix vers el polígon industrial Riu d'Or. Allà rep l'aportació del Torrent dels Gitanos, també provinent de Santpedor. Després de la intersecció de tots dos cursos fluvials, es dirigeix cap al poble de Sant Fruitós de Bages. A l'entrada del nucli, el riu és creuat pel pont del riu d'Or, que permet el pas al poble venint de Manresa per la N-141. La seva aproximació al poble de Sant Fruitós, delimita pel seu cantó O l'espai conegut com a Horta de Sant Fruitós, prop de la sagrera, regant bona part dels horts de la zona. Als peus d'aquesta zona, poc abans d'entrar al poble, rep les aigües del Torrent Bo. Allà es situa el lloc més profund del riu d'Or, un petit remans anomenat 'La Gola', que antigament es convertia en un lloc de banys pels nens de Sant Fruitós. Des d'allà s'encamina en direcció a migdia vers el riu Llobregat per la zona 'Dels Plans'. En aquest indret l'atravessen per sobre l'antic camí de Sant Fruitós a Viladordis, i l'actual autopista A-18 de Terrassa a Manresa. Des d'allà es dirigeix vers la zona de les costetes fins el riu Llobregat. Com a zona d'interès destaca per tractar-se del segon curs fluvial en importància del terme de Sant Fruitós, mantenint una densa vegetació i un interessant bosc de ribera en galeria que es combina amb petits retalls de bosc ripari a les fondalades. Destaquen espècies com l'alber, el pollancre, el salze i el freixe de fulla petita. A nivell faunístic, a l'igual que el torrent de les Feixes, aquest espai s'ha convertit en un important lloc de refugi d'aus migratoris, algunes de les quals tenen els seus espais de cria en aquest indret. Destaquen espècies com l'esmerla, el tudó, la tòrtora, el xoriguer etc.. Com bona part del Pla de Bages, l'amenaça més important d'aquest curs fluvial ve donada per les agressions urbanístiques i la pressió industrial. També compta amb l'impacte que suposen el gran nombre de comunicacions que el travessen, com és el cas de l'eix transversal C-25, l'autopista C-18 de Terrassa a Manresa, l'eix del Llobregat C-16, a més de les nombroses carreteres i camins secundaris. Aquesta proliferació de comunicacions, fa augmentar encara més el creixement dels polígons i les urbanitzacions. Una altra de les amenaces més importants amb les que compta és l'elevat grau de salinització de les seves aigües, ja que rep de manera directa les filtracions dels residus del runam salí de Potasses del Llobregat S.A. al veí municipi de Sallent, que des de fa any contamina els seus aqüífers.</p> | 08213-104 | Terme de Sant Fruitós de Bages. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest riu fou conegut al seu pas pel terme de Sant Fruitós, i al llarg de tota l'Edat Mitjana, amb el nom de riu de Sant Fruitós. No fou fins almenys el segle XVIII en que no es conegué com a Riu d'Or, unificant la nomenclatura amb el terme de Santpedor- població a la qual ofereix el nom-. El seu pas pel poble de Sant Fruitós fou vital per l'economia de la vila, ja que la sagrera originària es troba assentada al junyent d'aquest riu amb el torrent bo, creant una terrassa d'extraordinària fertilitat, que fou coneguda com l'Horta de Sant Fruitós. L'any 965 apareixen les primeres referències, quan Osan i la seva esposa El·lo varen vendre a Sal·la unes cases amb cort, colomar, clos i hort que tenien per compra al comtat de Manresa, al riu de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:81) Les referències a aquest indret i al riu de Sant Fruitós al seu pas per aquesta horta són abundatíssimes fins el segle XVI. Riu avall, en direcció a la seva confluència amb el riu Llobregat, es coneix l'existència d'un altre nucli de poblament molt antic que es mantingué almenys fins el segle XII, i que fou conegut com a Vil·la d'Èlsia. Segurament es tractava d'un petit llogarret de cases, al costat del qual hi havia una palanca que permetia el pas del riu. Així, al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia , amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145)</p> | 41.7499500,1.8766600 | 406604 | 4622624 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de riu d'or, és l'origen del topònim del municipi veí de Santpedor, que ve a ser la contracció de Sant Pere d'Or, en referència a la parròquia -Sant Pere-, del riu d'Or. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||||
| 79271 | L'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | <p>Topònim tradicional del terme de Sant Fruitós de Bages, molt utilitzat al llarg de tota l'Edat Mitjana, però que com a topònim històric a sobreviscut fins als nostres dies. L'angle, és la zona on s'aixeca el monestir de sant Benet de Bages, i fa referència al revolt que fa el riu Llobregat des del pont vell de Navarcles fins que s'acaba la terra plana riu avall, més o menys on avui s'aixeca el pont que porta al mas Generes. En un principi aquesta zona se la considerava com un apèndix de Montpeità. BENET (1985:605), però el topònim ha perviscut fins als nostres dies en referència al accident geogràfic que emmarca el riu Llobregat.</p> | 08213-66 | Entorn del riu Llobregat(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest topònim apareix llargament documentat al llarg dels segles. Ja l'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). A partir d'aquests moments la referència documental a l'Angle és abundantíssima en tota la documentació medieval, fent referència a un partida de terra vora el riu Llobregat. L'aparició d'aquest topònim es fa sempre en relació a afrontacions en les compres, vendes i permutes de terres. L'any 1046 tenim documentada una vil·la a l'Angle, que devia estar bastant a prop del monestir, ja que se la situa a l'Angle i prop del Gual de Sant Benet, un pas que travessava el riu Llobregat i que es dirigia vers Talamanca. Aquell any Guille, Guitart, sendred i Arnau Dòlquit, varen vendre a Adaleda i al seu fill Dalmau, la meitat de les terres i vinyes que tenien al comtat de Manresa, al lloc de Montpeità, que termenjaven a llevant amb el gual de Sant Benet, damunt de la vil·la del Angle, al sud amb el riu Llobregat i la Palanca, i a l'oest amb el reiu Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:264). Hom creu que aquesta vila devia desapareixer vora el segle XII. Actualment com a topònim ja no s'aplica a cap partida en concret, però sí que s'ha mantingut a través de la historiografia el record d'aquest topònim, i la referència a on es trobava, de tal manera que encara que avui no s'utilitzi, es continua coneixent.</p> | 41.7439500,1.8987200 | 408429 | 4621934 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79308 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. | <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> | 08213-103 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> | 41.7506400,1.8707600 | 406114 | 4622707 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79353 | Monument 'El Banyista' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-banyista | XX | <p>Monument ubicat al petit pati que predeceix l'edifici de la Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Aquesta escultura, realitzada en bronze, és formada per la figura d'un nen assegut en un banc de pedra, amb el cap lleugerament acotat. La mida de la figura del nen és d'un metre de llarg i sobresurt de l'alçada del banc 58 m.</p> | 08213-148 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta escultura fou elaborada inicialment amb l'objectiu d'anar vora un petit llac projectat inicialment a la zona del Bosquet de Sant Fruitós. La figura havia d'anar asseguda vora el llac, amb els peus dins de l'aigua, d'aquí el nom del banyista. Quan el projecte del Bosquet eliminà la presència del llac, fou readaptada a l'escola i asseguda al banc.</p> | 41.7508100,1.8713700 | 406165 | 4622725 | 1988 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79354 | Monument 'La Mirona' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mirona | XX | <p>Escultura realitzada en bronze i ubicada a l'espai enjardinat que envolta la Llar d'Avis del poble de Sant Fruitós. Es tracta d'una escultura de 87 cm d'alçada que representa una noia jove asseguda amb les cames plegades i que mira al front.Fou anomenada per la seva autora com 'La Mirona' i simbolitza la joventut, com un estat de la vida en el qual s'observa tot el que passa al voltant.</p> | 08213-149 | Sant Fruitós de Bages. C/Bertrand i Serra nº 10 (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Aquesta escultura fou elaborada per l'artista Neus Serra, i adquirida per l'Ajuntament de Sant Fruitós, que la col·locà a l'indret que actualment ocupa.</p> | 41.7517400,1.8725100 | 406261 | 4622827 | 1990 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79222 | Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dolzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | <p>Es tracta d'una església d'estil romànic bastida el segle XII (1ªmeitat), amb les parets llises i desproveïdes d'ornamentacions. La seva simplicitat i monotonia només són trencades per un finestral obert al centre i que presenta les característiques pròpies de l'època: doble esqueixada i acabat amb un arc de mig punt adovellat. La seva planta mostra un edifici molt simple, format per una nau i un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera. Un simple ressalt interposat entre aquests dos cossos fa la gradació i obre definitivament l'absis. La porta actual d'accés és d'època moderna i se situa al mur de migjorn, però ocupant el mateix lloc que havia ocupat el portal primitiu. D'aquell encara persisteix un tret característic com és l'arc de mig punt adovellat present en el seu acabament. Per últim, a la part superior i a la banda dreta de la porta hi ha una obertura rectangular moderna. El mur de ponent és coronat per un campanar que s'aixeca mitjançant una paret de dues obertures, sense encaixar amb l'estructura del temple. Al mateix mur i sota el campanar hi ha una finestra quadrada que se suma a les reformes de què fou objecte l'edifici. Aquest mur s'uneix al mas que li fa costat per mitjà d'una arcada sobre la qual reposa un cos d'edifici modern. A més dels afegitons descrits, hom desfigurà aquesta església sobrealçant els murs de la nau, reestructurant el mur de ponent i enguixant els paraments interiors, on també va construir-hi un petit cor. A l'inici del mur de tramuntana encara es conserva, a manera de sagristia o capella, la capçalera o santuari pre-romànic del temple anterior. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, cobert interiorment amb volta de pedra i revestit exteriorment amb una teulada de doble vessant. A l'interior, la coberta presenta una estructura irregular, puix que ha estat feta amb lloses disposades unes damunt les altres. A la part superior i desplaçada un xic del centre hi ha una finestra monolítica d'una sola esqueixada, amb una obertura allargada i d'angles arrodonits. L'aparell és fet amb blocs de pedra desbastats a cops de martell i de mides diferents, que es disposen irregularment, sense formar filades. Encara que aquesta edificació es presenti com una construcció pre-romànica, hi ha certs dubtes al respecte. La construcció sembla que s'adapti a l'edifici romànic com ho demostren els punts de juntura entre ambdues. Aquest fet fa pensar en una possible refecció posterior a partir d'elements originals enderrocats sobre els fonaments subsistents que donen la planta actual . L'absis pre-romànic ha estat remodelat i l'estructura actual no es correspon exactament amb la primitiva.</p> | 08213-17 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta església era situada dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages i al lloc d'Olzinelles. El lloc d'Olzinelles apareix documentat a partir de l'any 978, en una butlla del papa Benet VII al bisbe de Vic, Froia, quan en una delimitació del terme de la ciutat de Manresa apareix el nom d'Alsinelles. L'any 1022, en l'acta de consagració de Santa Maria de Manresa, es torna a dir que el seu terme va per Ulzinellas fins al riu Llobregat. Olzinelles era un predi on el segle X s'aixecà una església pre-romànica, de la qual, en renovar-se l'edifici del segle XII, només ha restat la capçalera, en part remodelada. L'església no és esmentada fins l'any 1086, quan Bernat Bernat empenyorà a Folc Amalric, a la seva muller Bonadona i al fill, Berenguer Folc, l'alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles, excepte el que ja havia donat al monestir de Santa Maria de l'Estany, amb la condició que podia redimir l'empenyorament quan volgués. Aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera i terres i vinyes. Tot i que en aquest moment no dóna detalls de l'alou, aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera, la terra i les vinyes. Com que l'emponyorament no es redimia, el 1121 la vídua de Berenguer Folc, Ermengarda, i el seu fill, Bernat, donaren al monestir de Sant Benet de Bages, la meitat de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles, les terres i la sagrera. Però al mateix temps, al moment de la seva mort, Bernat, va fer donació a la canònica de l'Estany, a més de la meitat que ja havia donat, l'altra meitat. Per aquest cas, calgué l'arbitri del prior de Sant Pere de Casserres, el qual concedí l'altra meitat a l'Estany. Així, a l'acta de consagració de Santa Maria de l'Estany, de l'any 1133, Sant jaume d'Olzinelles figurava com a propietat d'aquest monestir. L'abat de l'Estany, per tal de completar el seu domini de la parròquia, el 1420 comprà, a carta de gràcia, al rei Alfons IV la quadra d'Olzinelles en franc alou de 300 florins. El domini de la canònica de l'Estany sobre la parròquia va arribar fins l'any 1592 quan passà a domini episcopal. L'any 1685 tenia com a sufragània l'antiga parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Ambdues parròquies eren assistides per un sol rector que no residia en cap de les dues, potser per manca de rectoria. La seva funció com a parròquia la conservà fins el 1903, quan es traslladà aquesta funció al nou temple aixecat a la colònia del Pont de Cabrianes. En aquells moments, Sant Jaume d'Olzinelles restava molt apartat del nucli principal d'habitants que era la colònia, i era dificultós assistir als oficis, essent més pràctic aixecar un nou edifici prop de la població.</p> | 41.7739700,1.8971700 | 408343 | 4625269 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 28 | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79350 | Cedre de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-sant-benet-de-bages | <p>VALLÈS I SALA, F. (2004). Guia d'arbres de Sant Fruitós de Bages. Ajuntament de Sant fruitós de Bages.</p> | <p>Arbre perennefoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir d'una certa edat. Aquest arbre pertany a l'espècia del 'Cedrus deodara', de la família de les pinàcies, i és originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres d'altitud. Aquest cedre es troba als jardins dels antics propietaris de la fàbrica de Sant Benet. Amb tota probabilitat es tracta de l'arbre més gros del terme, i probablement un dels cedres de l'Himàlaia més grossos de Catalunya. La seva capçada fa uns 20 metres d'amplada màxima, té una alçada d'uns 22 metres i un perímetre de la base del tronc que fa 5,1 metres. A 130 cm d'alçada el seu tronc té un diàmetre de 134 cm. Manté actualment una escorça esquerdada en escames irregulars i enfosquides. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i al mateix arbre en trobem de masculines i femenines. Floreix a la tardor.</p> | 08213-145 | Entorn del riu Llobregat. Antiga fàbrica de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta espècie fou introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Els seus orígens es troben estretament lligats a l'origen de la fàbrica de Sant Benet.</p> | 41.7431300,1.9003400 | 408563 | 4621841 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||||||
| 79317 | Font dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cacadors | XX | Actualment la vegetació ha crescut a sobre, i s'ha perdut qualsevol indici de la font. | <p>Antiga font ubicada al marge del cingle de la muntanya del Montpeità, mirant el riu Llobregat, a l'indret conegut com la Tolega. Es tractava d'un petit brollador que recollia les aigües d'un petit torrent nascut uns metres més amunt, que desguassava en aquest indret. Actualment, la vegetació ha crescut de forma extraordinària sobre el brollador i l'espai de l'antiga font, ocultant-la i fent-la desaparèixer.</p> | 08213-112 | Montpeità. La Tolega. Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta font fou feta per un grup de caçadors que freqüentava la muntanya del Montpeità cap a la dècada del 1940-1950.</p> | 41.7396200,1.8727900 | 406267 | 4621481 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79291 | Façana de la fàbrica dels Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-fabrica-dels-casajoana | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Façana pertanyent a l'antiga fàbrica oberta l'any 1921 pels germans Casajoana com a una indústria de maquinària agrícola. La fàbrica fou transformada posteriorment en fàbrica tèxtil i ampliada en superfície, però la façana original es mantingué. Es tracta d'una façana d'estil proper al noucentista, que encapçala un edifici de totxana al darrera. La façana ve precedida per un petit pati ajardinat, tancat per un mur baix de pedra artificial que es remata a la part superior amb una valla de ferro forjat. El mur resta interromput per dos pilars finalitzats en una forma arrodonida que emmarquen la porta. La porta pròpiament dita és feta en ferro forjat, com una continuació de la valla. La façana resulta un element rectangular, que s'obre amb una gran porta al centre i dos finestrals a banda i banda. Es tracta d'un portal arquitrabat, amb els cantons interiors arrodonits. Aquest mateix tipus de tancament superior es repeteix als finestrals laterals. Sobre la porta de fusta central es sobreposa un travesser de ciment. Entre aquest travesser i la llinda superior s'obre una tarja rectangular apaïsada i envidrada compresa dins del mateix bastiment de la porta. Els finestrals laterals, ubicats a banda i banda de la porta, compten de forma similar amb una tarja superior, però a diferència de la porta, es troben subdividits per dos travessers verticals que presenten continuïtat a l'espai de la tarja. En total es creen sis subdivisions totes elles envidrades. Els vidres del conjunt es troben dividits en petits espais quadrangulars i rectangulars units amb emplomadura, amb alternació de colors. Les columnes de separació entre el portal i els finestrals, i les dues laterals que emmarquen la façana són rematades a la part superior per dos capitells amb decoració floral. Sobre aquest conjunt d'obertures es situa un frontó ornamental rematat als dos extrems per dos acroteris, sobre els quals es situa un element circular. La decoració interior del frontó té com a centre un escut emmarcat en una orla. Podria tractar-se ben bé d'un escut familiar. Acompanyat amb aquest element central, s'ubiquen a la part inferior, a banda i banda, altres dos escuts de dimensions molt més petites que es recolzen sobre un conjunt de quatre gotes.</p> | 08213-86 | Sant Fruitós de Bages.Passeig de Joan Santmartí, 7 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta fàbrica era coneguda popularment com el Taller, perquè l'any 1921 els germans Josep i Miquel Casajoana hi van construir una nau per encabir-hi un taller de maquinària agrícola. Després va ser comprada i ampliada per Vallès i Solà per transformar-la en una indústria tèxtil dedicada als teixits, que ocupava prop d'un centenar de treballadors. Durant els anys de la postguerra l'empresa va patir restriccions elèctriques molt dures. Vallès i Solà va intentar continuar fent funcionar les màquines per mitjà d'un motor de gasoil, conegut popularment com la burreta. La crisi tèxtil de la meitat dels anys seixanta va obligar al tancament d'aquesta empresa. Aleshores va ser adquirida per l'empresari manresà Josep Planas i Vilalta, dedicat al sector tèxtil sanitari, fundador de l'empresa Tèxtil Planas Oliveras, que anys més tard també seria propietària d'una altra fàbrica del poble. GRANDIA, RUIZ (2001:81-82)</p> | 41.7503800,1.8749000 | 406458 | 4622673 | 1921 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79337 | Línia de façanes del Raval de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-raval-de-sant-fruitos | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al carrer del Raval del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, orientades al riu d'Or. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, constituint un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques.</p> | 08213-132 | Sant Fruitós de Bages. c/Raval (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta línia de cases davant del riu d'Or, forma part de l'antic Raval de Sant Fruitós, grup de cases que degué aixecar-se a finals del segle XVIII i principis del segle XIX com a eixamplament del nucli antic del poble.</p> | 41.7486600,1.8705200 | 406091 | 4622487 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79272 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | Només queden algunes restes | <p>Els vestigis d'aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després de la confluència amb el riu d'Or. Els vestigis que han perviscut són quatre forats rectangulars de 20 cm d'amplada i una mica més de llargada, perforats en nombre de dos a cada costat de la roca. Aquestes perforacions es troben a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i han estat obertes en biaix, i amb el fons lleugerament concavat als extrems en forma d'encaix. Possiblement devien recolzar un pont de fusta que ja apareix esmentat com a topònim a final del segle X. Entremig de cada parella de forats encara hi ha un forat rodó d'uns 30 cm de diàmetre i uns 20 cm de profunditat. Aquesta palanca només travessava una part del riu, per la qual cosa calia que hi hagués una altra que arribés a la riba oposada. Aquesta possiblement devia ocupar el mateix lloc que ara ocupa una moderna fet amb ciment.</p> | 08213-67 | Entorn del riu Llobregat (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Arqueològicament l'indret fou donat a conèixer per Francesc Junyent, Alexandre Mazcuñán i Albert Benet l'any 1984. Les primeres referències escrites sobre la presència de molins a l'indret de la Palanca es remunten al 942, quan Ranlí i la seva esposa Singilda varen vendre a Ferrrasind i la seva esposa Quinilda, un molí que tenien per aprisió al comptat de Manresa, al riu Llobregat. Termenejava en la roca, passada l'aigua en la garriga de Manresa i el riu de Sant Fruitós (riu d'Or), a l'est i al sud amb la garriga de Nèspola (riera de Mura o de Talamanca), a ponent amb la resclosa de Senader i a tramuntana amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003: 144). Les referències documentals als molins ubicats en aquesta zona és abundantíssima. Al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia, amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145) També el 1030 hi torna haver notícies escrites sobre la venda d'una tercera part del molí sobirà de la Palanca. SALVADÓ (2003:146) Al segle XIII apareix la primera referència sobre l'existència d'un mas anomenat Planca, l'hereu del qual fou el 1202 Pere Planca. SALVADÓ (2003:147). L'any 1234 comptem amb la primera menció pròpia sobre el mas, quan Guillem Poc i les seves filles, venen al pretori de Sant Benet de Bages, unes terres que tenien en franc alou a la Portella, que era sobre el mas Planca. SALVADÓ (2003:148). L'existència del mas i els molins es manté fins al segle XIV, quan l'any 1329 Miguel Planca i la seva esposa Romia del terme i la parròquia de Sant Fruitós, van vendre a Pere Solerferran de Manresa, la meitat de la resclosa del molí que tenen al riu Llobregat, pertanyent al mas Planca, per tal de que pogués dur l'aigua a un rec d'un nou molí que s'havia construït. També li vengueren un terreny que era sobre la Creu Sobirana, a l'estret dela Palanca. SALVADÓ (2003: 158) L'any 1325, l'abat Bernat concedí a Berenguer Planca i a la seva esposa Elisenda, de la parròquia de Sant Fruitós, el mas Planca, que contínuament ell i els seus predecessors tenien. Aquest mas termenejava a migdia amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003:162) El darrer esment d'aquest mas el trobem l'any 1438, any en que l'abat Bernat establí a Guillem Fabra una peça de terra, que termenejava a llevant amb el camí que duia al mas Planca. Al capbreu del 1456, apareix novament aquesta peça de terra en mas de Guillem Fabra, però tot sembla indicar que el nom de Planca o Palanca havia desaparegut. Durant el segle XVI no es troba cap referència documental, malgrat que encara avui dia a la riba dreta de la resclosa, on podia situar-se el mas i el molí hi ha una casa construïda l'any 1908. SALVADÓ (2003:167)</p> | 41.7300600,1.8769500 | 406599 | 4620415 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||||
| 79349 | Fita de terme de Claret nº6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no6 | XVIII-XIX | Caldria delimitar-la i aïllar-la ja que es troba barrejada amb un abocament de pedres, corrent el risc de perdre's | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític aïllat, implantat a terra, i que delimita el límit dels termes de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un carreu granític de 43 cm d'alçada x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A les dues cares principals du gravades les inicials de 'SP', corresponent a Santpedor i 'SF' corresponent a Sant Fruitós.</p> | 08213-144 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7802500,1.8624200 | 405464 | 4626003 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es corresponia visualment amb la nº 5 (fitxa nº 143) i un altra que actualment ha desaparegut i que enllaçava visualment amb la nº 7 (fitxa nº 65) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79312 | Fita de terme de Claret nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-2 | XVIII-XIX | Actualment es troba trencada en dos fragments. | <p>Antiga fita de terme ubicada al turó anomenat bosc de les Feixes, a tocar del mas anomenat Les Feixes de Claret, i que marca el límit entre els municipis de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. La fita pròpiament dita és formada per un carreu de pedra, actualment trencat en dos meitats, enclavat al cim del turó. Es tracta d'un fragment enclavat a terra de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada x 18 cm de fons. Aquest fragment du gravades a les cares principals les lletres SF, encarades al terme de Sant Fruitós, i SP, encarades al terme de Santpedor. La part superior de la fita s'ha trencat en un segon fragment de 43 cm d'amplada x 18 cm d'alçada x 18 cm de fons.</p> | 08213-107 | Claret. Mas les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia dels límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX)</p> | 41.7729900,1.8602800 | 405276 | 4625200 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita s'emmarca visualment entre la fita de Claret nº 4 i la nº 1 | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79270 | Fita de terme de Claret nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-7 | XVIII-XIX | Caldria una delimitació i protecció, ja que qualsevol moviment de terra la pot fer desaparèixer | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític enclavat a terra, a tocar d'un modern dipòsit d'aigua de la granja. Es tracta d'un carreu de pedra granítica de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 25 cm de fons. La seva orientació és N-S, i du gravades a les cares principals les inicials 'SF' (Sant Fruitós de Bages), encarada vers el terme de Sant Fruitós, i 'SP' (Santpedor) encarada ver el terme de Santpedor.</p> | 08213-65 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateixes mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7814200,1.8636400 | 405567 | 4626132 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es connectava amb una antiga fita desapareguda degut a la realització d'un tallafocs, i que a a la vegada es connectava visualment amb la fita nº 6 (fitxa nº 144) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79356 | Fita de terme de Claret nº 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-8 | XVII | La pedra mostra la presència de fongs. A aquests es suma l'erosió de la mateixa pedra que contribueix a desdibuixar l'escut gravat. | <p>Fita de terme formada per un carreu de pedra de forma triangular, de 33 cm d'alçada x 20 cm d'amplada i 12 cm de fons. Aquesta fita s troba ubicada dalt d'un turó, on es troben els límits dels terme de Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Sallent, i cal pensar, que es tracta d'una fita que indica el límit dels tres termes. Dita fita es troba clavada al terra, enmig d'una zona boscosa, apuntalada per un seguit de pedres de mida inferior. L'orientació de la cara llisa es troba mirant a Santpedor, la qual cosa fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest terme. A la cara llisa destaca la presència d'un gravat, actualment molt malmès, on encara es pot distingir un gravat format per tres barres verticals, enmig de la segona i tercera barra s'aprecien dues claus afrontades. És l'escut de Santpedor. La presència de les claus fa esment a Sant Pere, patró del veí municipi.</p> | 08213-151 | Claret. Partida de 'Els Totxos' | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat que no es pot precisar amb determinació l'origen, cal pensar que pot enclavar-se entorn als segles XVI-XVII. Per la seva ubicació cal pensar que es tracta d'una fita de separació de tres termes: Santpedor, Sallent i Sant Fruitós de Bages. L'existència de l'escut de Santpedor a la seva cara principal fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest municipi.</p> | 41.7839400,1.8655900 | 405733 | 4626410 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79311 | Fita de terme de Claret nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-1 | XV-XXI | La grava que cobreix l'àrea exterior de l'església de Santa Anna, cobreix pràcticament la seva superfície, fent-la invisible si no es coneix la seva existència, i contribuint a enterrar encara més l'element. | <p>Element referencial del límit de terme, que al seu pas per les esglésies de Santa Maria de Claret i Santa Anna de Claret, marca el pas fronterer entre els termes de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tracta d'una llosa pètria, elaborada en pedra sorrenca de color vermellós, que es troba encastada dins de terra, essent visible només alguns trams de la part superior de dita llosa. El seu desgast i erosió és considerable, trobant-se actualment fragmentada en tres trossos de diferents mides difícilment apreciables. Originalment es degué tractar d'una llosa quadrangular uniforme, doncs la seva mida de conjunt és de 37 cm x 37 cm. No compta amb cap element ornamental ni decoratiu, així com tampoc amb cap símbol que faci referència a les seves funcions termenals.</p> | 08213-106 | Claret. Església de Santa Anna i Santa Maria Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat tot, l'ubicació d'aquesta fita potser té a veure amb el conflicte de la demarcació entre Santpedor i Sant Fruitós reflectida amb la presència de dues esglésies a tocar. Al segle XVIII les afrontacions de l'església eren les següents: A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret.</p> | 41.7766200,1.8608100 | 405325 | 4625602 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Visualment aquesta fita s'emmarca entre les fites de Claret nº 2 i 3 (fitxes 107 i 108) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79325 | Fita de terme de Claret nº 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-4 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | XX | Aquesta fita ha estat refeta els darrers anys sense que ningú tingui notícia de qui ho ha fet. | <p>Fita termenal que marca un tram del límit entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es troba aixecada sobre un petit promontori que ha restat conservat enmig d'un àrea ocupada per camps de conreu que segurament van suposar un rebaix del terreny. Aquest element es troba assentat sobre aquest promontori que és de pedra i no va poder ser ocupat pel conreu, sobresortint sobre la resta dels camps. Actualment es tracta d'un element en forma de piló circular fet a base de pedres unides amb ciment. La seva alçada és de 1,80 metres i el seu diàmetre és de 80 cm. Es recolza sobre una base de pedres més antigues que les que conformen actualment dita fita.</p> | 08213-120 | Claret. Partida de les Aubes | <p>Cal pensar que es tracta d'una antiga fita, de possibles orígens medievals que marcava dins de la parròquia de Claret el límit del terme amb la parròquia de Sant Pere d'Or, convertint-se després en fita de terme municipal. L'existència de moltíssima pedra abocada en aquest turó envoltat de camps de conreu fa pensar en la possibilitat de que en aquest indret hi hagués construïda antigament algun element d'arquitectura popular com pot ser una barraca de vinya, actualment enderrocada. Cal pensar que tots aquest camps han estat modificats i rebaixats per l'actual conreu de cereal. Cal pensar que en aquest indret existia la referència d'una antiga fita potser marcada amb alguna llosa. D'altra banda l'actual construcció és completament moderna, i ha estat feta sense coneixement de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 41.7676600,1.8488200 | 404315 | 4624621 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita, per la seva alçada, romà actualment com una referència visual enmig d'uns terrenys planers totalment conreats. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79274 | Pont del Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-dor | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XIV-XXI | Molt reformat | <p>Antic pont que creua el riu d'Or a l'entrada de la població de Sant Fruitós de Bages venint de Manresa, entre la sagrera i el barri del Raval. Aquest pont, per sobre del qual passa la carretera, N-141, va ser ampliat l'any 1980 per permetre l'augment del trànsit rodat, destruint un dels seus cantons-cantó Nord- i fent desaparèixer la seva imatge tradicional. D'aquesta forma actualment destaca l'existència del cantó Nord, format per una simple biga de formigó, amb dos ràfecs inclinats als extrems que el reforcen, protegit amb una barana metàl·lica a la part superior per evitar la caiguda dels vianants, i d'un cantó de migdia, que encara conserva el seu aspecte original. Al cantó de migdia destaca l'existència de dos trams de mur -un a cada cantó del vessant del riu d'Or-, que s'uneixen mitjançant una gran arcada de mig punt, lleugerament rebaixada. Els trams de parets laterals són realitzats amb carreus de pedra rectangulars disposats d'una manera molt ben ordenada. L'arc central és fet amb dovelles rectangulars de mida petita. Sobre l'arcada es situa una petita cornisa també de pedra, sobre la qual es col·loca un petit mur format per diverses filades de carreus -dos o tres, depenent dels trams, - sobre les quals s'ha col·locat una barana metàl·lica que protegeix els vianants. A l'igual que els murs laterals, aquest tram de mur de pedra sobre l'arcada és format per carreus de pedra rectangulars molt ben ordenats, i que denoten una construcció antiga, possiblement dels segles XIV-XV. Sobre el mur de pedra situat sobre l'arcada central s'aprecien restes en alguns trams del passamà superior que cobria aquest mur i permetia a la gent recolzar-se. Algunes fotografies de la dècada del 1970 permeten observar l'aspecte d'aquest pont abans de la seva ampliació, amb el cantó Nord d'aspecte similar al tram conservat al cantó sud, i amb el passamà sencer sobre el mur de protecció.</p> | 08213-69 | Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 5 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que inicialment en aquest punt del riu d'Or podia haver existit una antiga palanca que permetés el pas des de la sagrera a la zona del Montpeità i el camí de Viladordis. D'altra banda, l'existència d'un camí que des de Manresa menava a Sant Fruitós seguint la línia aproximada de l'actual N-141 feia imprescindible l'existència d'aquesta passarel·la. Malgrat tot, cal pensar que la construcció actual té els seus orígens a finals del segle XIV o potser al llarg dels segle XV, ja que el tipus de parament utilitzat és típic d'aquest període. La utilitat d'aquest pont fou manifesta a mida que els segles XIX i XX provocaren l'augment de les comunicacions, fent passar a partir del 1847 la carretera N-141 de Manresa a Vic per sobre. En la seva retirada les tropes republicanes no van tenir temps de volar-lo. L'augment del trànsit rodat i el pas de vehicles pesats per l'actual carretera de Vic, va motivar una ampliació de dit pont l'any 1980. Aquesta ampliació va provocar l'enderroc de la banda nord del pont, donant-li la seva fisonomia actual.</p> | 41.7491300,1.8705600 | 406095 | 4622539 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79221 | Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XXI | Cal pensar que al ser adaptada com a restaurant sofrí una reestructuració general, adaptant els baixos com a tal, i restaurant la teulada de l'edifici. | <p>Mas ubicat al costat del Pont de Cabrianes. És un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes sota teulada. En una reforma es va apujar el nivell de la teulada; testimoniat amb unes fileres de maons visibles en el parament i diferenciat de la resta que és de murs de pedra. La façana principal és orientada a llevant. La construcció és feta amb carreus de pedra disposats d'una forma bastant regular, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Alguns fragments de la casa es troben arrebossats, deixant al descobert la pedra vista pràcticament només a l'actual façana de ponent. De l'observació de la casa es dedueix que a partir d'un moment determinat l'orientació de la casa s'invertí. Sembla que en origen la façana principal era la de ponent, que compta amb un mur de tancament que sobresurt a partir de la galeria afegida a la façana de migdia, i envolta aquesta part de la casa fins la façana nord. Aquest mur crea un espai a manera de pati interior previ a l'entrada de la casa. Aquesta façana s'obre a la planta baixa amb un portal adovellat que conforma un arc molt rebaixat, i al primer pis amb dues finestres de diferent mida que presenten ampits característics del segle XVIII. L'afegit de cossos i les ampliacions han desvirtuat parcialment aquesta façana. Amb el canvi d'orientació de la casa, aquesta façana restà convertida en façana posterior. La façana principal passà a ser la de llevant, a tocar del Pont de Cabrianes. Aquesta façana compta amb un seguit d'obertures a la planta baixa formades per dues grans arcades de mig punt fetes amb dovelles de petites mides. Una és la porta d'accés a l'actual edifici, i l'altra es troba tapiada parcialment, obrint a la part superior una finestra rectangular. Al primer pis destaca l'existència d'una gran eixida formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc molt rebaixat i sostingudes per columnes quadrangulars de pedra, amb un petit ressortit a imitació d'un àbac i un capitell. Aquestes arcades permeten observar l'existència d'aquesta eixida que conforma una galeria, que es sosté sobre un embigat de fusta. L'arcada exterior del cantó de migdia ha estat tapiada amb ciment pòrtland, i s'ha obert una finestra al mig. Al cantó nord d'aquesta eixida s'obre una finestra quadrangular amb ampit. Al pis de les golfes s'obre una altra eixida ubicada directament sota teulada, que es remata a la part superior de forma allindada, seguint la corba i la línia de la teulada. Aquesta galeria queda conformada per la presència d'un seguit de columnes -tres en total- quadrangulars, decorades a la part superior per un àbac i un capitell. Tot fa pensar, que les obertures de la planta baixa foren fetes en un moment posterior, quan s'invertí el sentit orientatiu de la casa, mentre que les del pis de les golfes foren també modificades profundament quan s'efectuà la reforma de la teulada. La façana nord es troba pràcticament arrebossada en la seva totalitat. S'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra quadrangular i una altra de formes arrodonides. Sobresurt de la línia de façana un cos quadrangular fet amb pedra, que segurament es deu correspondre amb una cisterna actualment sense ús. La façana de migdia es troba marcada per la presència d'un seguit d'obertures formades per arcades de mig punt a la planta baixa, i per finestrals rectangulars al primer pis. Al cantó de llevant d'aquesta façana s'afegí un cos perpendicular de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada formant tres aigües. Aquest cos, purament ornamental, s'obre a la planta baixa amb un seguit de portes formades per arcs ogivals conformats en maó. El primer pis és destinat a galeria i espai de lleure. Interiorment, la casa ha estat molt transformada, ja que ha estat convertida en restaurant, adaptant tots els baixos de la casa a aquesta finalitat.</p> | 08213-16 | Olzinelles. Mas Can Bertran, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que la proximitat al pont de Cabrianes, un dels passos més importants del riu Llobregat, afavoria la presència d'alguna construcció en aquest indret. Malgrat tot no es tenen notícies de l'existència de cap mas en aquest indret L'estructura del mas actual respon a una tipologia setcentista. Les dades a les inscripcions són variades des del 1720 fins a finals del segle XIX. Aquest mas apareix al capbreu de Sant Fruitós de Bages, com el mas Bertran el Pont de Cabrianes, pertanyent a la parròquia d'Olzinelles. PLANS I MAESTRA (2003:22) El mas forma part dels Bertran, família pagesa ennoblida des d'almenys el segle XVIII. A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l'església i els habitatges pels obrers prop del mas. A partir d'aleshores, el mas Bertran va passar a anomenar-se 'La casa gran del Pont de Cabrianes'. Cal pensar que a finals del segle XIX o principis del segle XX, la casa patí reformes serioses, invertint la orientació de la casa, i afegint una galeria perpendicular a migdia, en un intent d'esborrar els orígens pagesos i afegir elements de lleure. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser propietat de la família Bertran fins a finals de la dècada del 1980, en que fou adquirida pels propietaris actuals i convertida en restaurant.</p> | 41.7721500,1.9037700 | 408889 | 4625059 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest edifici és anomenat també Casa Gran del pont de Cabrianes. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 49. No ha estat possible confirmar la presència de bótes ni tines dins la casa, així com tampoc l'existència de documentació històrica i gràfica de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79348 | Fita de terme de Claret nº 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-5 | XIV-XV | Caldria algun tipus de protecció, ja que no es distingeix de la resta de pedres del voltant i podria desaparèixer en qualsevol moment | <p>Antiga fita de terme ubicada en un bosquet a tocar de les esglésies de Santa Anna i Santa Maria Claret. Es tracta d'un fita de petites proporcions: 23 cm d'alçada x 20 cm d'amplada x 10 cm de fons, que es troba enclavada al terra i protegida per dues lloses a cada cantó -al nord i a migdia-. No du inscripcions gravades.</p> | 08213-143 | Claret | <p>Cal pensar que la tradició de les fites de terme es remunta a l'edat mitjana, en un intent de delimitar els termes parroquials locals. Informació oral procedent del propietari dels terrenys afirma que tipològicament aquesta varietat de fita, enclavada entre dues lloses protectores és molt més antiga que el tipus de fita monolítica aïllada. Cal pensar que els seus orígens poden remuntar-se ben bé a la baixa edat mitjana.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es correspon visualment amb les fites nº 3 i 6 (fitxes nº 108 i 144) respectivament. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79315 | La Pedrera del Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-del-manelo | XX | L'abundant vegetació que ha crescut a l'indret de la pedrera la va cobrint corrent el perill de quedar invisible si no es coneix el lloc. | <p>Petit promontori ubicat sobre el camí que des de Sant Fruitós du als tres salts del Riu Llobregat, seguint el curs del Riu d'Or. Al moment de la seva explotació la seva superfície era força més gran, però l'extracció de pedra va anar aplanant el terreny proper, deixant-lo reduït actualment al petit turó ubicat a llevant de la pedrera. Actualment les restes de la pedrera s'aprecien als talls provocats directament a la roca, que seccionen verticalment el terreny. En concret, s'aprecien tres grans talls. El tipus de pedra extreta és de tipus sorrenca, útil només en la construcció de façanes. Actualment la pedrera es troba abandonada i ha crescut abundant vegetació a sobre, bàsicament pins i matolls, impedint apreciar amb exactitud la seva incidència en el terreny.</p> | 08213-110 | Montpeità. La Pedrera de Cal Maneló. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal situar l'inici de l'explotació d'aquesta pedrera durant la primera dècada del segle XX. El nom de Maneló, li fou donat pel nom del propietari dels terrenys, i de la pedrera mateixa. Finalment el nom de pedrera del Maneló li fou donat a tota la partida de terra que envolta la zona. La seva explotació es feu de forma intermitent fins finals de la dècada del 1950. Entre les dècades del 1930 i fins al final, l'explotació de la pedrera fou arrendada pel propietari a la família de Tomàs Vinyals, que la mantingué fins al seu abandonament. El nombre de persones que hi treballaven era força limitat, ja que es tractava d'un pedrera de petites dimensions, i d'una explotació familiar on treballava el sr. Vinyals i els seus fills. Actualment l'espai és abandonat, creixent pins i vegetació diversa que la cobreixen.</p> | 41.7429200,1.8782200 | 406723 | 4621842 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79358 | Escultura d'homenatge a Carles Checa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-carles-checa | XXI | <p>Conjunt escultòric de Carles Checa , fill de Sant Fruitós en homenatge a la seva trajectòria esportiva i per guanyar el mundial de Superbikes al 2011. El conjunt escultòric creat per l'escultor manresà Ramon Oms, està format per la motocicleta d'en Carles Checa en acer corten i l'escultura del pilot a mida natural. El material empleat per l'escultura del pilot és cera perduda en bronze. Situada davant del pavelló d'esports sobre un terra empedrat.</p> | 08213-153 | Davant del Pavelló d'esports Av. Sant Joan 08272 Sant Fruitós de Bages | <p>Carles Checa va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1972. El seu inici com a pilot de motociclisme es remunta quan només tenia 13 anys en que comença a participar en curses i campionats de Catalunya. A partir de l'any 1995, dona el sant al Campionat del Món de Motociclisme, on ha participat en curses de totes les categories 125, 250, 500 i MotoGP. La seva amplia i brillant trajectòria el va portar al Campionat Mundial de Super-Bikes on el 2011 va ser campió del món en aquesta categoria. Carles Checa ha esdevingut un ambaixador del poble de Sant Fruitós de Bages arreu del món. L'ajuntament jo li va fer un reconeixement públic el 2004 nomenant-lo Fill Predilecte de Sant Fruitós de Bages. Moltes personalitats i entitats vinculades al món esportiu i empresarial de la Catalunya Central van proposar un homenatge en forma d'escultura sobre en Carles Cheva i instal·lar-la en el municipi de Sant Fruitós. L'escultor Ramon Oms de trajectòria destacada en el món de l'escultura catalana va fer un disseny on apareixia el pilot Carles Checa acompanyat de la seva motocicleta, l'Obra Social de CatalunyaCaixa va finançar l'escultura i en va fer donació a l'ajuntament el mateix any 2011. El 3 de juny del 2011 es va fer l'homenatge A Carles Checa amb la inauguració de l'estàtua. El 2014 Carles Checa va anunciar que abandonava la seva carrera esportiva de motociclisme.</p> | 41.7500000,1.8778800 | 406705 | 4622628 | 2011 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79269 | Fons administratiu de l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-administratiu-de-lajuntament-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XXI | <p>El fons administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està classificat a partir dels següents apartats: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1810-2005) 2. HISENDA (1851-2005) 3. PROVEÏMENTS (1893-2004) 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1860-2004) 5. SANITAT (1827-2005) 6. OBRES I URBANISME (1861-2005) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1869-2004) 8. SERVEIS MILITARS (1853-2001) 9. POBLACIÓ (1878-2003) 10. ELECCIONS (1877-2003) 11. ENSENYAMENT (1877-2003) 12. CULTURA (1898-2003) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1892-2003) 14. COl·lECCIONS FACTÍCIES (1930-1964) A més a més d'aquest fons pròpiament administratiu, a l'Arxiu es troben dipositats altres fons de caràcter més històric, com és el cas de: 1. FONS DE DOCUMENTACIÓ PRIVADA (1759-1915) 2. FONS DE LA FALAGE (1939-1976) 3. FONS SIDICALS C.N.S. (1939-1976) 4. FONS SINDICATS AGRÍCOLES (1852-1974) 5. FONS GRÀFIC Compta amb un total de 647 fotografies digitalitzades que foren utilitzades per la elaboració de la Història Gràfica de Sant Fruitós de Bages. Aquestes fotografies provenen dels diferents fons documentals existents al poble: Fons Canyelles, fons Espinal i fons Casajoana. 6. FONS DOCUMENTAL DE L'ANTIGA CÀMARA AGRÀRIA (1921-1980)</p> | 08213-64 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Com arxiu administratiu, la documentació va ser començada a organitzar l'any 1993, quan es va plantejar el trasllat de l'antic edifici de l'Ajuntament a l'actual. En aquells moments va ser realitzat el primer inventari. L'any 1999-2000, aprofitant el trasllat dels fons a la nova seu de l'Ajuntament, a través de la Diputació de Barcelona, es va fer un nou inventari, actualment vigent. Des de l'any 2001 es va contractar un servei de manteniment continu de l'Arxiu. El fons gràfic Domènec Espinal va ser donat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament l'any 2003. Aquest fons romania dins la casa propietat de la família Espinal, que va ser adquirida pel president de la Cooperativa de Sant Fruitós. Després de l'adquisició de la casa, es va procedir a la donació del fons fotogràfic. El fons documental de l'antiga càmara agrària va ser dipositat a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament, després de que la corporació municipal fes la compra de l'edifici del cobert de la màquina de batre l'any 2004.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'apartat de descripció d'aquesta fitxa només es procedeix a descriure els apartats generals en els quals es divideix l'arxiu. Una descripció més detallada de les capertes i subcarpetes de cada apartat la trobem a la guia general de l'arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||||||
| 79213 | Cobert Agrícola. La Màquina de batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-la-maquina-de-batre | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | Actualment l'edifici ha caigut en desús, corrent el perill de degradar-se ràpidament si no se li dóna un ús i es rehabilita en breu. | <p>Edifici format per un seguit de quatre grans arcades de diafragma molt rebaixades que delimiten un espai rectangular. El perímetre de l' espai cobert resta limitat al cantó N-E de l'edifici per un seguit de vuit pilars fets també amb totxana i que resten adossats a la teulada. L'espai entre pilar i pilar és al cantó esquerre reomplert amb totxana, formant un mur de tancament, i el que sembla haver estat un espai tancat configurant oficines. Sobre les arcades, cobrint l'espai rectangular que delimiten les arcades s'extén una coberta de volta ondulada, seguint la línia de les arcades. Aquest tipus de coberta és habitualment utilitzada en construccions de tipus industrials i rep el nom de 'soletip', Aquesta coberta es recolza sobre un seguit de totxanes també disposades verticalment que s'unifiquen amb un entramat també de totxana que discorre perpendicular a les arcades. Aquest cobert es tracta sens dubte d'una edificació singular, fet amb una tècnica poc utilitzada a l'estat espanyol, a base de grans arcades que aguanten la coberta i que són formats per peces de totxo foradades disposades verticalment per on passen els ferros i el formigó que les uneixen.</p> | 08213-8 | Sant Fruitós de Bages. Plaça 11 de setembre, 2-3, crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Construït a mitjans del segle XX pel Sindicat Agrícola de Sant Fruitós amb la finalitat de destinar aquest espai a batre cereals. El sindicat de pagesos disposava d'una gran màquina de batre que donava servei a tots els pagesos del poble que hi portaven, després de la sega, el blat, l'ordi i la civada, i funcionava durant unes setmanes. Per poder protegir la maquinària i també les garbes que esperaven per batre, es va optar per la construcció d'un gran cobert que cobrís la gran era on es feien les operacions de batuda. Aquest edifici, va ser aixecat a finals de la dècada del 1940, i més tard va ser utilitzat com a magatzem de maquinària agrícola en general.</p> | 41.7513700,1.8775300 | 406678 | 4622780 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Germans Picassó | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 24 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||
| 79301 | Camí ral de Manresa a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-vic-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XIX | Fins la construcció de l'autopista A-18 aquest camí encara podia transitar-se parcialment, i des del nucli de Sant Fruitós fins a Sant Jaume d'Olzinelles era conegut com el camí d'Artés. Actualment queda interromput a la sortida de Sant Fruitós. | <p>Antic camí ral que des de la vila de Manresa menava fins a la ciutat de Vic travessant el terme de Sant Fruitós de Bages. Cal pensar que antic camí s'iniciava al Pont de Vilomara, i ascendia fins a Viladordis. Seguiria de forma aproximada l'actual camí de Viladordis a Sant Fruitós en direcció a la sagrera , des d'allà travessaria la palanca sobre el torrent Bo i continuaria seguint la línia del que actualment és el carrer Padró; des d'allà es dirigiria cap als peus del turó del Sanmartí, que comptava amb una guardiola al cim. Des d'allà seguiria travessant la vall de Sant Genís de la Vall dels Horts pel lloc conegut a l'edat mitjana com a Camp de l'Arca fins a Sant Jaume d'Olzinelles, passant el riu Llobregat pel Pont de Cabrianes. Actualment aquest camí com a tal es troba desaparegut, no quedant cap resta del que podien haver estat mostres d'algun camí empedrat, ni marges ni fites.</p> | 08213-96 | Terme de Sant Fruitós de Bages | <p>D'entre la xarxa de camins principals de la Catalunya medieval, sobresortia una abundant xarxa de camins rals, molts dels quals tenien el seu origen en les antigues 'stratas' romanes. Des de Girona, l'antiga 'Via fracigena' es bifurcava, sortint una branca que permetia les comunicacions amb les depressions interiors del país. Un tram d'aquesta branca comunicava Manresa amb Vic. La documentació sobre l'existència d'aquest camí és ben antiga, i apareix ja des del segle X, moltes vegades sota el nom de 'carraria', 'via' 'itinere', etc. L'any 1015 Sunyer i la seva esposa Maria venen a Giscafré i la seva esposa Espetosa dues peces de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. Aqusta vinya termenejava a l'est amb una 'strada'. SALVADÓ (2003:97) Al llarg dels segles XI i XII fou considerat com la 'vis pública'. Així, l'any 1034 Saburiclo i la seva esposa Guinedelsina venen a Sunner i la seva esposa Freberberga tres sorts de vinyes cultivades i ermes, que posseeixen per herència de la dona Manguinedel i dels antecessors de Saburiclo. Dites vinyes es troben al lloc anomenat l'arca, i afronten a ponent amb el puig de la Guardiola i a migdia amb el camí públic. (MORERA, 2005:8). Sens dubte es tracta del camí ral que continua fins al pont de Cabrianes. Aquest camí continua apareixent a nombroses afrontacions en vendes i establiment de terres. L'existència d'aquest camí, no impedia l'existència d'altres camins complementaris. Així mateix, segurament cal comptar amb l'existència d'un altre camí paral·lel més fàcil de seguir per anar a Manresa, que es correspondria amb l'actual traçat de la crta. N-141c. Aquest camí també cal pensar que tindria els seus orígens al segle X. Així ,l'any 1057 apareix 'strada' pública que porta a Manresa. També el 1176 i 1181 es fa referència al camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:500) En referència al camí ral, cal pensar que apareix anomenat amb molts altres noms, depèn del tram i del període al qual es correspongui. L'any 1325 apareix anomenat en unes afrontacions el camí que va de Sant Fruitós a Olzinelles. El mateix apareix com a camí que va de Manresa al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502) A la documentació posterior el camí apareix mencionat amb diversos noms, depèn del tram que s'estigués tractant. Els anys 1321, 1370, 1371 i 1372 apareix a diversos documents la menció del camí que de la ciutat de Manresa va a la ciutat de Vic . SALVADÓ (2003:502) . També el 1437 apareix com el camí que va del Pont de Vilomara al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502). El 1456 com el camí que va de Sant Fruitós al Pont de Vilomara. SALVADÓ (2003:502) Cal pensar que cap al segles XV-XVI anà perdent importància a mida que anaren apareixent camins complementaris. Malgrat això, estigué encara en vigència fins al segle XX com a camí que de Sant Fruitós menava a Artés vers el Pont de Cabrianes. Com a camí secundari de Viladordis, encara es manté en vigència. Cal pensar que aquest camí fou utilitzat habitualment com a via de transport i comunicacions de persones i mercaderies, abans de la construcció de les actuals carreteres a finals del segle XIX. L'any 1897 fou construïda l'actual carretera N-141c de Manresa a Vic, desviant el trànsit per l'actual Pont Nou fins a Moià i inutilitzant part d'aquest camí, que restà convertit en un camí secundari per anar a Manresa o bé per anar de Sant Fruitós a Artés. La construcció de noves carreteres com la A-18 tallà definitivament aquest camí deixant-lo inutilitzat definitivament.</p> | 41.7723500,1.9046900 | 408966 | 4625081 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La construcció de la A-18 va destruir bona part del traçat d'aquest antic itinerari. Una part d'ell s'ha pogut conservar sota el nom del 'Camí de Viladordis'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79236 | Sant Iscle i Santa Victòria de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XI | L'església fou objecte de consolidació i restauració durant el Pla Especial de Millora del sector de 1987 | <p>La capella actual és obra del segle XII, assentada sobre el que devia ser una antiga església pre-romànica. Les obres de consolidació que es realitzaren l'any 1999 permeteren descobrir que l'absis i el campanar de l'actual església, s'aixecaven sobre l'antiga capçalera quadrangular pre-romànica datable a finals del segle IX o principis del segle X. L'edifici actual s'aixeca sobre una petita elevació del terreny, i és format per una nau de planta rectangular coberta amb una volta lleugerament apuntada, i capçada vers llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Destaca la presència d'una petita capella quadrangular adossada a migdia de l'edifici, a tocar del campanar, afegida posteriorment a l'edifici. La orientació de l'església és E-O. L'aparell constructiu de l'església és fet a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars, molt ben tallats i disposats de forma ordenada, creant un parament llis tant a l'exterior com a l'interior, malgrat que a la zona de la capçalera i sota el campanar s'observen fileres molt més irregulars procedents del parament més antic pre-romànic. L'accés a l'edifici es realitza a través d'un antic portal adovellat formant un arc de mig punt, ubicat al mur nord de l'església. Es tracta d'un portal de factura més recent que l'església, datat el 1912, . L'accés a l'interior es realitza a través del mur nord, ja que és el que dóna a l'interior de la sagrera de Sant Iscle, i per altra banda, cal tenir present que el mur de ponent de l'església es troba adossat al veí mas de Sant Iscle, compartint paret. Segons informació oral procedent dels propietaris del mas Sant Iscle, antigament hi havia hagut una porta de comunicació directa interior entre la casa i l'església, però fou finalment tapiada. Davant de la porta d'accés a l'església s'ubica un petit espai enjardinat, que conserva algunes lloses i creus, que indiquen la presència d'enterraments de membres de la família Canals -antics propietaris del mas Sant Iscle-. Com a elements destacats del conjunt de l'església destaca l'existència d'una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat, ubicada al centre de l'absis, i que permet l'il·luminació interior. També destaca la presència d'un campanar de planta quadrangular, que s'aixeca proper a l'absis, al cantó de migdia, a tocar del desnivell del terreny. A la base d'aquest campanar es conserven fileres de carreus més antics. Com a ornamentació, aquest campanar compta amb un seguit d'arcuacions d'estil llombard, recolzades sobre estretes lesenes. Aquest tipus d'ornamentació pròpia del primer romànic, indica que aquest tram del campanar cal datar-lo a mitjans del segle XI, o bé a tot estirar, a principis del segle XII. L'interior de l'església fou posteriorment arrebossat i pintat en color blanc. Aquest arrebossat fou eliminat durant la reforma del 1999 , deixant la pedra vista. A nivell d'ornamentació interior no hi cap element destacable, presidint l'altar una figura de Sant Iscle de guix de recent aportació.</p> | 08213-31 | Sant Iscle de Bages. Mas Sant Iscle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 consta una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. També consta a la restitució de l'acta de dotació de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, cal pensar que l'església ja estava consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 la sagrera ja rep el nom de Vil·la, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. I l'any 1066 l'església és citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). El 1065 en la venda d'un alou situat a la parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) En aquesta parròquia, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats; al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet al 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. I al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació al monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de Pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, la propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. El nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. L'any 1336 comptava amb un rector anomenat Bonanat Sala. SALVADÓ (2003:585) Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic . El 1685, en la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Actualment l'església parroquial depèn de la de Santpedor, i com a edifici ha quedat annexionat al mas Sant Iscle, ubicat a tocar de l'església. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment. El campanar va ser reformat el 1916 sobre un pis romànic. L'any 1999 fou objecte d'una restauració, consolidació que afectà essencialment al campanar i als interiors de l'església.</p> | 41.7584700,1.8440600 | 403906 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, no té funcions parroquials però està oberta al culte. Els encarregats de la seva custòdia són els propietaris del veí mas de Sant Iscle. A nivell administratiu depèn de la parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa. Als anys seixanta la construcció de l'urbanització de Pineda de Bages, modificà i urbanitzà l'entorn. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 51 | 92|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79304 | Nucli de Sant Iscle de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-iscle-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105 SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IX-XXI | <p>Conjunt arquitectònic ubicat al Nord del terme de Sant Fruitós, format per l'antiga església romànica de Sant Iscle i un conjunt de tres masos que envolten l'església i conformen juntament amb aquesta l'antiga sagrera de Sant Iscle de Bages. La seva fisonomia general és circular. L'església que originà la sagrera és un edifici d'origen romànic aixecada sobre un petit promontori que domina un bon tram del Pla de Bages, adossat a ponent d'aquesta església, es troba el mas de Sant Iscle, conegut antigament com Canals. Al nord de dits edificis s'ubiquen de forma independent els masos de Ca l'Iglésies, conegut antigament com Mas Perramon, i l'actual mas residencial de Can Graells. Entre l'església i el mas sant Iscle, i els altres dos masos, es configura un estret carrer sense asfaltar, que s'adapta a la topografia natural del terreny, i que configura i permet el pas per dins del nucli. Els entorns d'aquest nucli han estat urbanitzats, localitzant-se al nord del mateix la carretera de Manresa a Santpedor, i la moderna urbanització de Pineda de Bages. A ponent del nucli, ja dins del terme de Manresa s'ubica l'indret conegut com a Parc de l'Agulla. Al cantó de ponent, a tocar del nucli, dins del recinte de l'antiga sagrera, els propietaris del mas Sant Iscle, han aixecat recentment una vivenda de planta baixa de modernes característiques. A tocar també del mas Sant Iscle, s'ubiquen els cellers de la casa, actualment inclosos dintre de la D.O. Pla de Bages., així com alguns coberts destinats a finalitats agrícoles. A excepció del Mas Sant Iscle, els altres dos masos: Ca l'Iglésies i Can Graells, comptem amb murs de tancament que els individualitzen de la resta de l'espai. Com a lloc central del nucli de Sant Iscle, davant del portal d'accés a l'església, s'ubica un petit espai enjardinat on es conserven algunes lloses d'enterraments de la família Canals, antiga propietària del Mas Sant Iscle.</p> | 08213-99 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fritós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església també apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. Sant Iscle també apareix a la restitució de l'acta de dotació de l'església de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, la qual cosa permet deduir que l'església estaria ja consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 aquesta sagrera ja rep el nom de Vila, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. El 1066 l'església apareix citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). L'any 1065 en la venda d'un alou situat ala parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al Sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al Nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) A la zona d'aquesta parròquia, de límits imprecisos, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats, com els que al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet l'octubre del 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. També al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació la monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, dita propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. Com es pot apreciar el nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic. Es coneix que el 1685, quan la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Un capbreu existent del segle XVIII descobreix l'existència de cinc masos dependents de la parròquia de Sant Iscle, malgrat que desconeixem si tots formaven part de la sagrera, o bé alguns d'ells es trobaven aïllats pels voltants. Són els masos: Canals, Perramon, Vallcendra, Sayol, Satorra i Prat. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7584600,1.8438300 | 403887 | 4623605 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Es té notícia que a mitjans del segle XIX, a la sagrera de Sant Iscle funcionava una fàbrica d'aiguardent, de la qual no ha quedat rastre. GRANDIA I RUIZ (2001: 79) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||||
| 79230 | Edifici de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-aigues | XX | L'edifici es troba parcialment enrunat, i cal pensar que si no es realitza una actuació urgent pot acabar d'enrunar-se els propers anys. | <p>Edifici de petites proporcions aixecat al peu del camí que voreja el riu Llobregat, al peu del turó de les Brucardes. Actualment s'aprecia l'existència d'un edifici de planta quadrangular, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland, que a la façana principal, orientada a migdia imita un parament de pedra irregular. Com a elements decoratius, destaca l'existència d'un afegit fet amb maó rectangular, deixat a obra vista, que es sobreposa al mur de paret. Aquest maó reforça les cantonades laterals, i conforma l'arcada de mig punt amb la qual s'obre la façana de migdia. Es tracta d'una arcada de grans proporcions parcialment conservada. A l'alçada del capitell de l'arcada sobresurten dues impostes laterals que recorren la façana en forma de fris. Sobre l'arcada es situa un parament de maó quadrangular, sobre el qual es llegeix 'Aguas del Ayuntamiento'. Aquest parament ha estat decorat a les cantonades amb un element quadrangular també de maó, que sobresurt lleugerament. Al cantó nord d'aquest cos, s'intueix l'existència d'un antic cos rectangular que es trobava adossat a l'anteriorment descrit, del qual només s'aprecien uns centímetres de parament. Cal pensar que aquest edifici es troba connectat amb alguns antics dipòsits d'aigua ubicats dalt del turó de les Brucardes.</p> | 08213-25 | Entorn del riu Llobregat | <p>Edifici arquitectònicament enclavat a principis del segle XX, aixecat amb motiu de l'arribada d'aigües al poble de Sant Fruitós.</p> | 41.7355800,1.8768500 | 406599 | 4621028 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79227 | Pavelló municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports | XX | necessita restauració | <p>És un edifici rectangular de dues plantes i un magatzem a la planta baixa. Al primer pis hi trobem la cuina. Les cobertes són de bigues de fusta, llata, rajola i teula; a doble vessant. A la façana hi ha incrustacions de rajola vidrada amb tons verds, formant dents i sanefes. L'escala és d'accés exterior, de pedra picada i barana simple de ferro forjat. Al sotaescala s'endevina una comuna.</p> | 08213-22 | Sant Fruitós de Bages Avda. de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El Pavelló d'Esplai estava situat dins les propietats del Mas Sala. No hi ha dades cronològiques. La tipologia aproxima una cronologia del segle XX.</p> | 41.7498200,1.8783600 | 406745 | 4622607 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Esquius i Jordi Fargas | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 32 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | ||||||
| 79298 | Jaciment del Bosc del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-bosc-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. MORERA, J. (2005): Memoria de la intervenció arqueològica al Bosc de Santmartí. Sant Fruitós de Bages.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquest jaciment era format inicialment per una estructura ortoestàtica de tipus unitària amb una funció específica de compartimentació de l'espai. Al jaciment s'observà que aquest estava format per 11 grans blocs de pedra disposats verticalment, els quals es recolzaven per la part posterior a un salt que feia el terreny. Tot i ser de mesures diferents, de forma general les dimensions eren d'entre 60 a 130cm de llargada per 15 a 40cm d'amplada, i l'alçada oscil·lava entre els 60 i els 80cm. Els blocs, enclavats al subsòl, estaven situats en un lloc on el vessant del turó era una petita terrassa, delimitada per un marge de pedra, i s'orientaven de forma N - S, o sia, de forma perpendicular a les corbes de nivell del puig. En aparença, semblava que els blocs petris s'agrupaven en mòduls de dos, i en algun cas, una gran llosa cobria l'espai entre dues lloses a manera de coberta, augmentant la sensació dual dels blocs de pedra. L'entorn era caracteritzat per la presència d'alguns arbres i vegetació menuda però que en cap cas cobrien les estructures. MORERA (2005: 10)</p> | 08213-93 | Sant Fruitós de Bages,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment arqueològic fou posat al descobert per l'historiador local Jaume Plans l'any 2005. Aquest mateix any s'ha realitzat una excavació arqueològica de les estructures que les ha posat al descobert i ha permès aclarir algunes incògnites. Aquest estudi ha posat de manifest la inexistència de tombes de tipus antròpiques al jaciment, així com el fet que els blocs de pedra, en la disposició actual, mai no han tingut aquesta funció. La idea de l'existència d'unes tombes medievals s'inspirava en les fonts orals del municipi, les quals àdhuc parlaven de l'extracció d'ossos. Dels 3 sondejos que s'han realitzat, no s'ha pogut recuperar cap fragment ossi, a part de no documentar-se cap retall en el substrat geològic. A més, els blocs de pedra del jaciment no corresponen a la tipologia de caixa de lloses típica del període medieval. En el nostre cas, són blocs de pedra que no han tingut cap treball previ, de proporcions desmesurades, i que de fet en cap cas conformen una caixa o espai tancat. MORERA (2005: 17) Un altra possible interpretació valorada al municipi abans de la intervenció era que les estructures fossin l'arca anomenada en les fonts medievals. En la documentació d'entre els segles XI i XIV (Salvadó, 2004) es parla d'una arca i d'un coll de l'arca en clau toponímica, que estaria a prop de el puig de Guardiola. Semblaria ser que aquesta arca faria referència, en la tradició medieval, a un o varis megàlits, de cronologia, característiques i localització del tot incertes. Descartades les opcions que els blocs de pedra siguin unes tombes de lloses o la mencionada arca medieval, es va concloure que les dades que foren recollides a l'excavació no han permès obtenir una idea prou clara sobre la seva funcionalitat, tot i que és clara la influència humana en la seva ubicació. Per la seva situació i disposició, semblaria que tindria un ús vinculat a la indústria rural d'abast local, i el seu origen caldria buscar-lo en alguna de les masies properes al jaciment. La producció és, a hores d'ara, una incògnita. Si ens fixem amb la modulació dels blocs de pedra podem pensar que es tracta d'unes arneres o un cobert d'arnes. Aquests coberts tenen la finalitat de protegir les arnes de les inclemències meteorològiques (pluja i vent) donada la precarietat dels materials amb què estaven construïdes (normalment vímet i canya), i la seva inestabilitat. Normalment, a la part baixa dels espais es col·locava una llosa de pedra completament plana. Sota aquesta definició les lloses planes i les posteriors que hem documentat entre els blocs de pedra passarien a tenir la funció de donar estabilitat a les arnes i impedir que poguessin tombar-se. Tanmateix, en el cas del jaciment del Bosc de Santmartí mancaria les lloses de coberta així com l'amalgama de terres i pedra per acabar d'impermeabilitzar-ho. MORERA (2005:19)</p> | 41.7566400,1.8749100 | 406468 | 4623368 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79238 | Granja can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-riera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY E (1984) Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa</p> | VI-I aC | Superficial i sense excavar | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu a l'entorn de la granja de Can Riera, al peu del turó de sant Marc, al terme de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un conjunt identificat com a lloc d'habitació sense estructures i a l'aire lliure. Es tracta d'un jaciment on es recullen fragments de ceràmica d'època ibèrica en superfície, així com algun fragment de campaniana.</p> | 08213-33 | La Vall dels Horts,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment fou descobert amb motiu d'una recerca menada l'any 1986 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya al recorregut que havia de seguir l'autopista Terrassa- Manresa i dirigida per Josep M. Defaus i Eduard Sánchez.</p> | 41.7457600,1.8800800 | 406882 | 4622155 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix amb el nº 01 de la la Carta Arqueològica del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 | |||||||||
| 79225 | Església de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XVIII | <p>L'edifici de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages és actualment fruit d'unes obres importants que es feren al segle XVII a un edifici d'època romànica, del qual s'aprofitaven alguns elements. Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta. L'església actual és un edifici de planta de creu llatina, que presenta un creuer que culmina amb un cimborri de grans dimensions. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de més gran tamany, segurament reaprofitats del temple romànic. La façana principal es troba orientada a ponent, destacant la presència d'un portal de ½ punt obrat amb unes dovelles dobles molt ben tallades. Sobre el portal s'obre un petit ressetó, i a sobre d'aquest un finestral rectangular de proporcions molt estretes rematat amb un arc de mig punt. La façana manca totalment de decoració escultòrica. Al cantó NE s'alça un campanar de torre quadrada que resulta ser possiblement l'element visualment més destacable del conjunt. Es tracta d'un campanar obert a la part superior per dos finestrals al cantó de llevant i ponent, on s'ubiquen les campanes, i rematat a la part superior per dues voltes ogivals entrecreuades. Interiorment l'espai ha estat dividit en tres naus mitjançant un seguit de dues arcades de ½ punt a banda i banda que es recolzen en un pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. Les capelles estan dedicades al cantó esquerre al Sant Crist i al Sagrat Cor i al cantó dret a Sant Isidre i Sant Antoni. A l'extrem dels braços del creuer trobem altars dedicats a la Immaculada Concepció i a Sant Josep. Presideix l'altar la imatge de Sant Fruitós. En tots els casos es tracta d'imatges de guix de moderna facturació. La decoració interior és d'estil neoclàssic, parcialment enguixada i pintada en colors clars, que li dóna un caràcter unitari. Com a element destacable cap mencionar un seguit de culs de llàntia en forma de volutes vegetals que rematen els arcs torals que reforcen la coberta. L'il·luminació interior ve donada per un seguit de vuit finestres obertes a la base del cimbori i el finestral de la façana.</p> | 08213-20 | Sant Fruitós de Bages. Pl. Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir de l'any 942, data en què se cita el nom de Sant Fruitós amb la forma de Sancto Frictoso. L'església no apareix esmentada directament fins el 1002. SALVADÓ (2003:564). La categoria de parròquia és citada el 1038. Sense sortir del mateix segle XI, podem saber quelcom de com era o que hi havia a l'interior de l'església. En un document del 1061, Ramon, Bertran i Enguilrada, marmessors de Sendred, fan jurament a l'altar de Sant Maurici, fundat a l'església de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:564). A partir del 1063 es documenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders . En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet. Al segle XII s'hi feren algunes reformes i en els segles XVII-XVIII s'hi feu una remodelació important. Tradicionalment l'església parroquial de Sant Fruitós, acollí les relíquies dels màrtirs Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici. Un inventari del 1372 fa referència a l'existència de tres altars dins l'església amb sengles advocacions, dels objectes litúrgics i artístics que contenien, fent referència a l'existència de dites relíquies. Tradicionalment, dites relíquies foren reclamades per la canònica de Santa Maria de Manresa, on foren traslladades en processó solemne, donant lloc a una de les tradicions orals més importants de Sant Fruitós. Durant els darrers cinquanta anys s'ha reformat el terra de l'església, s'ha fet el presbiteri nou i s'ha restaurat el Cor. La façana també fou netejada després dels aldarulls de la Guerra Civil (1936-1939) L'última intervenció va ser la col·locació d'unes campanes encarregades de donar les hores mitjançant un sistema electrònic.</p> | 41.7515000,1.8700800 | 406059 | 4622803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 37. Adossada al cantó Nord de l'església trobem l'edifici de la rectoria Vella. Malgrat que no es pot precisar la data de construcció d'aquest edifici cal pensar que és del moment de la reforma del segle XVII. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc