Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79251 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1995). La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages. Col. Quaderns nº 11. CEB . Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>La festivitat comença al matí ben d'hora amb una botifarrada popular. Paral·lelament a l'esmorzar col·lectiu que es fa al Bosquet, els participants en el concurs de pintura ràpida cerquen el lloc més idoni. Mentrestant els cuiners i cuineres comencen a cuinar l'arròs en grans paelles. Al migdia la Comitiva de l'Ajuntament encapçalada per la banda de música, les parelles, i al darrera l'alcalde, consellers i entitats del poble arriben a l'arrossada. El rector beneeix l'arròs i les autoritats fan un tast. la intervenció del batlle i d'algun convidat obren el festí. Tot seguit les parelles comencen a repartir un bon plat d'arròs als convidats de la pista i les cuineres omplen els plats i recipients al centenars de comensals. La sobretaula finalitza amb l'actuació d'algun grup folklòric enmig de la pista. Paral·lelament als voltants del Bosquet s'acostumen a organitzar exposicions d'objectes antics i mercat artesanal.</p> | 08213-46 | Sant Fruitós de Bages. El Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'antecedent d'aquesta festivitat anomenada primerament 'La sopa dels pobres', la trobem en el costum d'oferir grans àpats i menjars col·lectius a les acaballes del Carnestoltes, els dies previs a la Quaresma. La festivitat de l'arròs coincideix cronològicament amb aquestes dates, celebrant-se sempre el diumenge abans del dimecres de cendra. Tenim notícies de la celebració a Sant Fruitós d'una festivitat anomenada 'Levant de taula', documentada per Frederic Soler. SOLER (1092). Segons l'autor el 'Llevant de Taula' s'iniciava el dia d'una festa grossa. Aleshores, després de missa, els administradors de la festa, anomenats 'croters i 'croteres', engalanats amb els seus millors vestits i acompanyats d'una orquestra, es dirigien cap a la casa o l'indret escollit. Quan hi arribaven, entrava un jove croter acompanyat d'una noia crotera amb una safata. Un cop a l'interior, la parella s'acostava a la taula on havia de tenir lloc el dinar, i hi deixaven al damunt aquesta safata. Després el cap de taula hi tirava alguna moneda de plata i tot seguit el precedien els altres. Els diners que recollien servien per pagar les despeses de la festa. D'aquesta capta de diners, si es tractava d'una celebració veïnal, se n'encarregaven els obrers o majorals, els quals passaven per les cases i masies del poble a recollir tot el que donava la gent; aquesta era molt semblant a la capta feta per a la Festa de l'Arròs. PLANS (1995: 11-12) Segons una consulta de l'arxiu parroquial de Mn. Josep Suñé, la referència més antiga trobada sobre la Festa de l'Arròs, data del 1880 en què es donava 'sopa' als pobres. No s'han trobat referències escrites anteriors, però aquesta circumstància no vol dir que no es celebrés en anys anteriors. L'any 1901, a Sant Fruitós, encara se seguia repartint entre tots els pobres la tradicional 'Sopa dels Pobres'. L'any 1904, a més de l'aportació dels veïns, l'Ajuntament pagava fins a cent pessetes per les despeses de la diada. PLANS (1995:21) Gràcies a les aportacions dels veïns, l'any 1929 es va oferir un gran banquet que consistia en arròs, cabrit, pernil, pa i vi en abundància, que havien donat els pagesos de la població. L'any 1931, coincidint amb l'eufòria de la recent instauració de la República, es repartí, a més del menjar, tabac i xampany. La capta del menjar acostumava a començar un més abans. Un dels personatges populars va ser l'anomenat Samuclin, un vell que amb un violí amenitzava la festa. Entre els més grans del poble també es recordava el Xiulet, que passava amb un carro recollint el que donaven els veïns: patates, cebes, mongetes etc. Antigament les famílies ben adinerades havien establert un cànon en metàl·lic. PLANS (1995:33) Respecte als cuiners, es coneix a la nissaga dels Noguera, que des del segle XIX cuinaven la sopa als baixos de l'Ajuntament. De Josep Noguera, la tradició va passar al seu fill Fruitós Noguera, conegut com el Fusteret. Li va prendre el relleu en Lluís Noguera, que va abandonar la tradició de les calderes per cuinar l'arròs en paelles. PLANS (1995: 34) Un dels canvis més importants que va donar relleu a la festa, va ser el fet de cuinar l'arròs en grans paelles que es manllevaven de la caserna de Manresa. L'any 1944, la festa ja no es coneix com 'La sopa dels pobres' sinó com 'L'Arròs de Carnaval'. Fins a la dècada del 1950 no apareix el nom de 'La Festa de l'Arròs'. Fins llavors sempre s'havia celebrat en dimarts de Carnestoltes, que precedeix al Dimecres de cendra, però a partir d'aquí va passar a celebrar-se en diumenge, incrementant moltíssim el nombre de comensals, provinents d'arreu de la Comarca. La festa va anar fent desaparèixer els tòpics dels pobres i els rodamóns, passant a convertir-se en un esdeveniment de caire lúdic. El lloc habitual de repartiment d'àpats als pobres havia estat sempre la porta de l'església parroquial, i des del 1934 va passar a celebrar-se a l'àrea coneguda com El Bosquet, indret que s'ha mantingut fins l'actualitat. PLANS (1995:22-23)</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79261 | Llegenda de la veu misteriosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-veu-misteriosa | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> | XVIII-XX | Poc coneguda | <p>Tot va començar a la primeria del mes de maig quan els monjos de l'abadia de Sant Ponç de Thomières van anar a visitar el monestir de Sant Benet de Bages. Aquell mateix dia, quan els monjos es van reunir per resar pregàries, es va sentir una veu que cantava amb ells. Era una veu femenina. No era una veu cridanera. Era dolça i càlida. Els monjos es miraven els uns als altres, com preguntant-se si ells també ho sentien. En sortir de la pregària, tots els monjos enraonaven entre ells demanant-se qui podria ser. Ninguó no ho va esbrinar. Quan els de Sant Benet els tornaren la visita, va passar el mateix. Així que l'abat Frotard, el cap de l'abadia de Thomières, va cridar a aquella cinquentena d'homes per interrogar-los. Però no en va treure res. Tots deien el mateix: que ells no havien estat i que estaven segurs que els seus veïns més propers tampoc. Mesos més tard quan els monjos d'unes altres abadies es van trobar, també van sentir que una veu dolça sobresortia entre les seves veus masculines. Allò es va anar escampant pertot arreu. Encara avui dia no se sap la veritat. Es diu que podria ser un miracle de la Mare de Déu o d'una santa; o bé que hi hagués alguna dona amagada a l'interior del monestir; o per què no! Podria ser cosa de dos monjos bromistes que van decidir passar una bona estona a costa dels companys. AA.DD (1996:105-106)</p> | 08213-56 | <p>Llegenda publicada al llibre de llegendes i contalles del Bages, publicat l'any 1996 per l'editorial Angle. Allà s'explica que la font prové de M.Dolors Cortey, i fou publicada a CORTEY D (1989) Llegendes de les nostres terres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. D'altra banda no es pot considerar que es tracti d'una llegenda coneguda actualment pel habitants de Sant Fruitós.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79262 | Dita sobre els manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-els-manresans | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> | XIV-XXI | Aquesta història és actualment coneguda per quasi bé tots els habitants de Sant Fruitós | <p>La dita popular és com segueix: 'Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els Cossos Sants; Santa Agnès, Sant Fruitós, Sant Maurici gloriós.</p> | 08213-57 | <p>Els orígens d'aquesta llegenda cal situar-los segurament entorn al segle XV-XVI, i cal encabir-la en la rivalitat històrica que enfronta als habitats de Manresa i als de Sant Fruitós de Bages. La base de la dita es remunta al fet de que tradicionalment a l'església de Sant Fruitós es trobaven enterrades les relíquies de Sant Fruitós, Sant Maurici i Santa Agnès. Cap a l'any 1372, quan a Manresa s'estava construint la basílica de Santa Maria de la Seu, les autoritats eclesiàstiques de Manresa van pensar en la possibilitat de traslladar les relíquies de Sant Fruitós a Manresa, ja que una basílica gòtica com la que s'estava construint mereixia unes relíquies importants. La possibilitat d'agafar-les de Sant Fruitós era factible, ja que en aquells moments la parroquial de Sant Fruitós pertanyia a la canònica de Manresa, i era considerada com una església de la seva propietat. La gent de Sant Fruitós s'hi va negar. Quan els de Manresa van venir a buscar les relíquies, es van trobar els que els fruitosencs els esperaven amb cara de pocs amics i amenaçant-los a cops de rocs. Les discussions van durar un mes però finalment una ordre del bisbat va permetre als manresans endur-se-les. El dia 30 d'agost, una processó solemne que partia de Manresa, va venir a buscar les relíquies. Actualment aquestes relíquies es troben a la cripta de Santa Maria de la Seu. Els tres sants són els patrons de Manresa i els com a commemoració del fet els dies 30 i 31 d'agost es celebra la Festa Major de Manresa. Des d'aquell fet, els fruitosencs diuen referint-se als manresans: lladres, pillos i gormands.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet històric de la processó amb les relíquies de Sant Fruitós a Manresa, queda reflectit al medallons ornamentals que omplen la cripta de la basílica de Manresa, on es guarden les relíquies dels Sants. Es tracta d'un conjunt escultòric barroc, realitzats pel taller dels Padró de Manresa al segle XVIII. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79263 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-24 | XVI-XXI | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més celebrades a Sant Fruitós. Coincidint amb la festivitat, el diumenge es cantava a les places i carrers del poble, i el diumenge a les masies i fàbriques, que més endavant foren substituïdes per barris i urbanitzacions.</p> | 08213-58 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Segons les èpoques han estat diverses les entitats organitzadores de les caramelles. Han tingut corals el Casino Familiar, la Cooperativa i el Centre Catòlic. També durant la dècada del 1940, quan la Cooperativa romangué tancada, el Cafè del Mig va tenir una coral: Els Clavells. La parròquia organitzava corals infantils i juvenils de la mà del rector, Josep Suñé. Les darreres dècades ha estat i és l'Agrupació Coral encarregada dels cants de les caramelles. Fins a la seva mort, l'any 1991, va ser el mestre Eduard Casajoana el director de les corals. Després, deixebles seus, com Anna Riera han continuat la seva tasca. Les caramelles tenien continuïtat amb l'excursió que es feia amb els diners recollits.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment es troba en procés d'elaboració un estudi monogràfic sobre les caramelles de Sant Fruitós, dut a terme per l'historiador Jaume Plans, preveient una publicació en breu. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79264 | Goigs de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos | XVI-XXI | <p>El text dels goigs dedicats a Sant Fruitós són els següents: Màrtir sant de Tarragona / A l'estadi campió / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Fou a l'urbs tarraconense / Que els seus ulls obrí a la llum. / Batejat, bentost comença / A exhalar, com flor, perfum. / El favor que Déu li dóna / Promet fruits en abundor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Amb doctrina i bones obres / A pagans sostreu del mal, / Reunint, pare dels pobres, / Un aplec eclesial. / El seu zel els esperona; / N'esdevé el primer Pastor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Foribund el romà imperi / Persegueix el cristià. / A Sant fruitós el ministeri / Prohibeix Emilià / Detingut, als seus sermona / Coratjós, a la presó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Al soldat, que una pregària / Per a ell vol, diu atenent, / que cal fer-la amb tota amplària / de llevant fins a ponent / No exclou, ans li alliçona el model d'oració / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Endut fins l'amfiteatre / Es damnat a morir al foc / Que no pot l'ànim abatre / Ni fonent-li el cos, tampoc / Entre Flames s'abandona / Mans enlaire, al Creador / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Sant Auguri i Sant Eulogi /dos diaques de Fruitós /són també dignes d'elogi / immolats amb ells tots dos / Sang de màrtirs que assaona / la gran vinya del Senyor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Del martiri fe completa / en els Actes ha quedat / Fins Prudenci, august poeta / canta el fet, meravellat / I' Augustí, el bisbe d'Hipona / l'enalteix en un Sermó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / S'anomena aquesta vila amb el seu idèntic nom / i de glòria jubila / en ser el dia seu, tothom / Germanor que efusiona l'hivernal Festa Major / Sant Fruitós, palama i corona / Sigui el nostre protector / Va venir a aquest poble en guarda / les relíquies del sant / Varis segles ell l'esguarda / com prospera i va fruitant / Si la fe s'hi expansiona / el progrés serà rodó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Els antics un bonic temple / van bastir en honor seu / Llar de tots, Crist s'hi contempla / Sant dels sants, Amor de Déu / Ell al cor proporciona / el regal del goig millor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / En l'escut d'aquí es blasona / la figura del patró / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector.</p> | 08213-59 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només són cantats el dia de la festivitat de la festa de Sant Fruitós (dia 21 de gener) L'any 1997 es publicà una versió musicada dels goigs que és la que actualment preval. La lletra fou reformada per Mossèn Josep Feu Sala. La Música fou feta per Mossèn Valentí Miserachs, i ve acompanyada d'un seguit d'apunts històrics sobre els orígens del culte a Sant Fruitós fet per Mossèn Antoni Pladevall.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79265 | Fons documental de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-benet-de-bages | IX-XVI | <p>La gran activitat duta a terme pel monestir de Sant Benet de Bages generà una gran quantitat de documentació de tot tipus. El gruix de documentació generada pel monestir es troba actualment en diversos indrets, procedents de la exclaustració del monestir soferta el 1835. Un gruix de documentació és el que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Dins de l'arxiu, al fons anomenat Monacals, s'inclouen 50 carpetes que acullen un total de 5000 pergamins, entre els segles XI i XV. Aquest arxiu també compta amb un gruix de lligalls de documentació diversa. També es localitza un gruix important a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat, alguns d'ells procedents directament de l'exclaustració del 1835, i d'altres procedents d'una col·lecció particular de la 'Casa Guitart' que finalment fou traslladada a Montserrat. Tot aquest grup es troba classificat dins el 'Fons Bages', i numerats a partir del 901. També compta amb la documentació procedent de l'Arxiprestat de Tarragona on es guarden grups de visites pastorals realitzades a Sant Benet. A l'arxiu Històric Ciutat de Manresa es guarda un conjunt de dotze pergamins també procedents de Sant Benet de Bages, i un conjunt de sis volums de protocols notarials de la notaria del monestir.</p> | 08213-60 | ACA, AM, AHCM | <p>Els orígens d'aquest fons documental es remunten al mateix moment de la fundació del cenobi benedictí, en ple segle X. Els molts llegats patrimonials i l'activitat parroquial duta a terme foren ocasionant un gran volum documental, manifestat sobretot en pergamins. Aquest fons documental degué romandre dins el monestir fins la seva exclaustració l'any 1835. En aquells moments una part important del llegat documental anà a parar a la Biblioteca Provincial Universitària de Barcelona, on romangué fins que passà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1941, si bé durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) s'extraviaren tots els pergamins anteriors a l'any 1000. Per sort, la transcripció d'aquests documents havia estat feta per Ramon d'Abadal, i actualment aquesta transcripció es conserva a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest grup és el que actualment roman a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A més d'aquest grup, cal comptar amb el que fou traslladat directament a l'Abadia de Montserrat en el moment de la desamortització, de la quan depenia els darrers temps el monestir de Sant Benet. A aquest grup s'incorporà un altre petit grup procedent de la casa Guitart de Manresa l'any 1950 Del petit grup de 30 pergamins dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es desconeix la seva procedència.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1999 va ser publicada l'obra de la Catalunya carolíngia, que suposava un recull i transcripció de documentació referent al comtat català anterior a l'any 1000. Al volum IV s'inclouen 246 documents procedents de l'Arxiu de Montserrat, uns 100 que són regestos perduts conservats a la Corona d'Aragó. Un total de 202 còpies de documents que es guarden la secció històrico-arqueològica de l'IEC. Un total de 6 procedeixen de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79267 | Fons Parroquial de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XX | <p>El fons parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes: - Llibre I 1927-1969 -Llibre II 1969-1982 - Llibre III 1982-1992 - Llibre IV 1992 en endavant Llibre de matrimonis: -Llibre I 1887-1948 -Llibre II 1949-1981 -Llibre III 1982 en endavant Llibre de defuncions: -Llibre I 1911-1972 -Llibre II 1972-1981 -Llibre III 1982 en endavant Activitats parroquials: - Llibre I: Actes del consell parroquial de Sant Fruitós 1985-1990 - Llibre I: Actes de l'associació de pares de família de Sant Fruitós 1965-1967 - Llibre I: Actes de l'Associació funerària parroquial 1977 en endavant Diversos: - Llibre I. Anotacions marginals de matrimonis: 1939-1956 - Llibre I: Declaracions jurades: 1950-1989</p> | 08213-62 | Sant Fruitós de Bages. Plaça de Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parroquial de Sant Fruitós es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1911 l'arxiver manresà Leonci Soler i March, va tenir accés a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages, realitzant un inventari dels seus fons. Poc després foren publicats al butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages. Aquest inventari permet tenir un coneixement més ampli del que fou aquest fons abans de ser cremat per la Guerra Civil. En l'article, Leonci Soler i March indica que l'inventari va ser fer el 12 de juliol del 1893, quan viatgà a Sant Fruitós de Bages per conèixer el contingut de l'arxiu. L'inventari ens dóna informació sobre la documentació existent a l'arxiu, constatant l'existència de documentació que es remuntava al segle XVI. Aquest inventari és un document interessant, ja que en alguns casos s'aporta un petit regest d'alguns documents. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79268 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | <p>TORRAS I SERRA, M. (1997). Inventari del fons del Reial Cadastre (1976-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu nº 5. Manresa.</p> | X-XIX | <p>L'arxiu històric comarcal de Manresa, acull un important fons de Protocols Notarials que s'extenen des del segle XIII fins al XIX. No es pot parlar d'un fons específic provinent de Sant Fruitós de Bages, ja que la proximitat geogràfica entre els dos municipis feia que les causes notarials del habitats de Sant Fruitós fossin resoltes pels notaris de Manresa, trobant-se aquests referents històrics barrejats en protocols i manuals generals del notaris de Manresa. Malgrat això, s'ha pogut localitzar alguns fons propis de Sant Fruitós o parròquies pertanyents al terme. Són els següents: FONS NOTARIALS Escribania de Sant Iscle de Bages. Ramon Casaldàliga, prevere. Manual 1355-1370 FONS DEL REIAL CADASTRE (1716-1840) -Sant Fruitós de Bages Repartiments per menor : carpetes 693-701 (1735-1788) Notificacions del cadastre: carpeta 702 (1782) Informes: carpeta 703 (1735) Reglaments : carpeta 704 (1778) Correspondència : carpeta 705 (1799) - Sant Iscle de Bages Repartiments per menor: carpetes 706-711 (1746-1787) Notificacions del cadastre: carpeta 712 (1781 -1783) - Apèndix II Carpeta 121: Llistat de la gent de Sant Fruitós que ha de pagar el cadastre reial i denme del vi per les terres que tenen a Manresa (1828) COMPTADURIA D'HIPOTEQUES -Sant Fruitós de Bages : Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2ª (92) Llibre 3º: Rústiques (93) Llibre 4ª Urbane (94) -Sant Iscle: Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2º (92) Llibre 3º. Rústiques (93) Llibre 4º. Urbanes (94) FONS SANT BENET DE BAGES -Sant Benet de Bages. I AHCM/Eclès: C-7 -Sant Benet de Bages II AHCM/Eclès: C-8 -Sant Benet de Bages III AHCM/Eclès: C-9 -Sant Benet de Bages IV AHCM/Eclès: C-10 -Sant Benet de Bages V. Majordomia s.XVIII. AHCM/Eclès: C11 -Sant Benet de Bages VI-XII. AHCM/Eclès :C-12-18 -Sant Benet de Bages XIII-XVI. AHCM/Eclès: C-99-115 -Sant Benet de Bages XVII. Capbreu de la sagristia (1498) AHCM/Elès : C-123 -Sant Benet de Bages.XVIII. Capbreu de Sant Pere de les Preses (1504). Documentació diversa Bages (1514-1518). AHCM/Eclès: C-125 -Sant Benet de Bages XIX. Ramal notaria AHCM/Eclès: C-128 -Sant Benet de Bages. XX. Llibre particular notarial (1687) AHCM/Eclès: C-130 -Sant Benet de Bages XXI. Capbreu(1575-1576) AHCM/Eclès: C-132 -Sant Benet de Bages. Conjunt de 30 pergamins (ss.X-XIV)</p> | 08213-63 | Arxiu històric comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40 (08241 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. El Fons de pergamins de Sant Benet, prové segurament del període de l'exclaustració del monestir (1835).</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79269 | Fons administratiu de l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-administratiu-de-lajuntament-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XXI | <p>El fons administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està classificat a partir dels següents apartats: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1810-2005) 2. HISENDA (1851-2005) 3. PROVEÏMENTS (1893-2004) 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1860-2004) 5. SANITAT (1827-2005) 6. OBRES I URBANISME (1861-2005) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1869-2004) 8. SERVEIS MILITARS (1853-2001) 9. POBLACIÓ (1878-2003) 10. ELECCIONS (1877-2003) 11. ENSENYAMENT (1877-2003) 12. CULTURA (1898-2003) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1892-2003) 14. COl·lECCIONS FACTÍCIES (1930-1964) A més a més d'aquest fons pròpiament administratiu, a l'Arxiu es troben dipositats altres fons de caràcter més històric, com és el cas de: 1. FONS DE DOCUMENTACIÓ PRIVADA (1759-1915) 2. FONS DE LA FALAGE (1939-1976) 3. FONS SIDICALS C.N.S. (1939-1976) 4. FONS SINDICATS AGRÍCOLES (1852-1974) 5. FONS GRÀFIC Compta amb un total de 647 fotografies digitalitzades que foren utilitzades per la elaboració de la Història Gràfica de Sant Fruitós de Bages. Aquestes fotografies provenen dels diferents fons documentals existents al poble: Fons Canyelles, fons Espinal i fons Casajoana. 6. FONS DOCUMENTAL DE L'ANTIGA CÀMARA AGRÀRIA (1921-1980)</p> | 08213-64 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Com arxiu administratiu, la documentació va ser començada a organitzar l'any 1993, quan es va plantejar el trasllat de l'antic edifici de l'Ajuntament a l'actual. En aquells moments va ser realitzat el primer inventari. L'any 1999-2000, aprofitant el trasllat dels fons a la nova seu de l'Ajuntament, a través de la Diputació de Barcelona, es va fer un nou inventari, actualment vigent. Des de l'any 2001 es va contractar un servei de manteniment continu de l'Arxiu. El fons gràfic Domènec Espinal va ser donat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament l'any 2003. Aquest fons romania dins la casa propietat de la família Espinal, que va ser adquirida pel president de la Cooperativa de Sant Fruitós. Després de l'adquisició de la casa, es va procedir a la donació del fons fotogràfic. El fons documental de l'antiga càmara agrària va ser dipositat a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament, després de que la corporació municipal fes la compra de l'edifici del cobert de la màquina de batre l'any 2004.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'apartat de descripció d'aquesta fitxa només es procedeix a descriure els apartats generals en els quals es divideix l'arxiu. Una descripció més detallada de les capertes i subcarpetes de cada apartat la trobem a la guia general de l'arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79272 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | Només queden algunes restes | <p>Els vestigis d'aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després de la confluència amb el riu d'Or. Els vestigis que han perviscut són quatre forats rectangulars de 20 cm d'amplada i una mica més de llargada, perforats en nombre de dos a cada costat de la roca. Aquestes perforacions es troben a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i han estat obertes en biaix, i amb el fons lleugerament concavat als extrems en forma d'encaix. Possiblement devien recolzar un pont de fusta que ja apareix esmentat com a topònim a final del segle X. Entremig de cada parella de forats encara hi ha un forat rodó d'uns 30 cm de diàmetre i uns 20 cm de profunditat. Aquesta palanca només travessava una part del riu, per la qual cosa calia que hi hagués una altra que arribés a la riba oposada. Aquesta possiblement devia ocupar el mateix lloc que ara ocupa una moderna fet amb ciment.</p> | 08213-67 | Entorn del riu Llobregat (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Arqueològicament l'indret fou donat a conèixer per Francesc Junyent, Alexandre Mazcuñán i Albert Benet l'any 1984. Les primeres referències escrites sobre la presència de molins a l'indret de la Palanca es remunten al 942, quan Ranlí i la seva esposa Singilda varen vendre a Ferrrasind i la seva esposa Quinilda, un molí que tenien per aprisió al comptat de Manresa, al riu Llobregat. Termenejava en la roca, passada l'aigua en la garriga de Manresa i el riu de Sant Fruitós (riu d'Or), a l'est i al sud amb la garriga de Nèspola (riera de Mura o de Talamanca), a ponent amb la resclosa de Senader i a tramuntana amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003: 144). Les referències documentals als molins ubicats en aquesta zona és abundantíssima. Al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia, amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145) També el 1030 hi torna haver notícies escrites sobre la venda d'una tercera part del molí sobirà de la Palanca. SALVADÓ (2003:146) Al segle XIII apareix la primera referència sobre l'existència d'un mas anomenat Planca, l'hereu del qual fou el 1202 Pere Planca. SALVADÓ (2003:147). L'any 1234 comptem amb la primera menció pròpia sobre el mas, quan Guillem Poc i les seves filles, venen al pretori de Sant Benet de Bages, unes terres que tenien en franc alou a la Portella, que era sobre el mas Planca. SALVADÓ (2003:148). L'existència del mas i els molins es manté fins al segle XIV, quan l'any 1329 Miguel Planca i la seva esposa Romia del terme i la parròquia de Sant Fruitós, van vendre a Pere Solerferran de Manresa, la meitat de la resclosa del molí que tenen al riu Llobregat, pertanyent al mas Planca, per tal de que pogués dur l'aigua a un rec d'un nou molí que s'havia construït. També li vengueren un terreny que era sobre la Creu Sobirana, a l'estret dela Palanca. SALVADÓ (2003: 158) L'any 1325, l'abat Bernat concedí a Berenguer Planca i a la seva esposa Elisenda, de la parròquia de Sant Fruitós, el mas Planca, que contínuament ell i els seus predecessors tenien. Aquest mas termenejava a migdia amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003:162) El darrer esment d'aquest mas el trobem l'any 1438, any en que l'abat Bernat establí a Guillem Fabra una peça de terra, que termenejava a llevant amb el camí que duia al mas Planca. Al capbreu del 1456, apareix novament aquesta peça de terra en mas de Guillem Fabra, però tot sembla indicar que el nom de Planca o Palanca havia desaparegut. Durant el segle XVI no es troba cap referència documental, malgrat que encara avui dia a la riba dreta de la resclosa, on podia situar-se el mas i el molí hi ha una casa construïda l'any 1908. SALVADÓ (2003:167)</p> | 41.7300600,1.8769500 | 406599 | 4620415 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 79276 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-1 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XX | Actualment desapareguda. | <p>Festivitat celebrada tradicionalment el dia 15 de maig, centrada bàsicament a la petita capella de Sant Isidre, aixecada als camps al Nord del poble de sant Fruitós, avui dia enmig d'una zona de polígons industrials. Es tractava d'una festivitat de caire religiós, on tradicionalment uns administradors eren els encarregats de traslladar el tabernacle del sant a la processó que es feia des de l'església parroquial fins a l'ermita. Actualment aquesta festa es continua mantenint. El dia de Sant Isidre es fa una caminada a la sortida del sol (15 de maig). A les vuit del matí es fa una missa, i a la sortida es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 08213-71 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tractava d'una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d'origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d'activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79277 | Enramades del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> | 08213-72 | Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1965 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79279 | Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles | <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> | 08213-74 | Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79282 | Fons fotogràfic Enric Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-enric-clarena | XX | No està invanteriat | <p>Conjunt de clixés i fotografies realitzades per Josep Clarena al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós de Bages. El fet de no trobar-se inventariat no permet detallar el contingut d'aquest fons.</p> | 08213-77 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons fou cedit per la família Clarena els darrers anys a l'Ajuntament de la vila.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria un esforç per inventariar el seu contingut. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79293 | Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal | XVIII-XX | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> | 08213-88 | Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> | 41.7548200,1.8769200 | 406632 | 4623164 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79294 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-0 | XVII | La única còpia conservada actualment és propietat de la sra.Rosa Segués del mas Sant Iscle | <p>Els goigs de Sant Iscle i Santa Victòria eren cantats el dia de la celebració de Sant Iscle, malgrat que actualment es tracta d'una tradició pràcticament perduda. La lletra dels goigs, publicats amb el nom de: 'Goigs dels Mar és la següent: Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida. Essent los dos molt petits perdereu Pare y Mare, y vareu ser recullits per la Dana Inciana: Criatvos ab gran fervor en la nostra Lley Divina, etc. En Cordova, Ciutat gran. estiguereo alguns anys la Lley de Déu publicant, llançant fora los enganys: Avisant a molta gent deixassen la Indolatria, etc. Aná en dita Ciutat un cruel Governador, Dion era anomenat, arribá com un Lleó, y de prompte fou menassas, los fiels perseguiria, etc. En continent vá cridar á Vos Aciscle, y Victoria; mos Deus haveu de adorar, y tenirlos en memoria; quant no haveu de morir ab desgracia de ells, y mia, etc. O ditxosos responguereu, que un sols Déu adoraveu; y prestament vos prengueren, á la presó vos portaren; Del Cel foreu assistits, donantvos favor, y guia, etc. Y foreu atormentats ab molts modos diferents, passareu per aygua, y foch, fletxas, y altres torments: Aprés foreu degollats, cridant Jesus, y Maria, etc. Germans foreu en la terra, fills de un pare, y Mare, y germans en lo Martyri, puix junts vos atormentaren: Y germans fou en lo Cel goçan la alta Gerarquia, etc. Curau de dolor de Pits, ó Martyrs sempre excelents, á las mares afligidas les feu abundar la llet, quant devotas, y postradas vostres favors suplican, etc. O Sants Martyrs gloriosos, teniunos en la memoria, que per esser tant ditxosos de pujar dalt en la Gloria: Y pux sou nostros Patrons, guardaunos de nit, y dia, etc. TORNADA Tingam tots en la memoria ab devoció cumplida, de Aciscle, y Victoria, la sua molt santa vida.</p> | 08213-89 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només la família Vilanova conserva la tradició de cantar els Goigs del dia de la festivitat de Sant Iscle, i només són cantats en certes ocasions. La versió actual és una publicació del 1956.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'exemplar conservat va ser publicat l'any 1956 per l'impremta Roca de Manresa amb el títol: 'Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle i Victòria del Pla de Bages' | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79351 | Fons documental de l'entitat la Cooperativa 'La Agrícola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-cooperativa-la-agricola | <p>AA.DD. (1993). Cent anys de la Cooperativa 'La Agrícola' de Sant Fruitós de Bages 1893-1993. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com Cooperativa 'La Agrícola' ha anat generant des de la seva fundació l'any 1893. L'organització dels fons es fa de manera temàtica, dividint-se en diversos apartats: -Documentació administrativa: -Estatuts (1893) -Escriptures (1893) -Comptabilitat (1960-2006) -Correspondència (1986-2000) -Fons d'imatges (1920-2006) -Llibres d'actes (1893-200) -Llibres de socis (1893-2006)</p> | 08213-146 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 32 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El naixement de l'entitat de la Cooperativa 'La Agrícola' neix dins de context històric de finals del segle XIX, i de l'expansió de la idea cooperativista arreu de Catalunya. El seu naixement va ser pensat com una cooperativa de consum pensant en proveir als socis d'articles de menjar, però amb un esperit cooperatiu, i es pensar també alhora en fer una tasca cultural d'esbarjo. Atès que l'activitat principal de Sant Fruitós en aquells moments era l'agrària, es pensà en proveir als socis -sobretot gent del camp- d'articles de menjar i de la casa, i de coses necessàries pel camp: llavors, adobs, eines etc. Amb els anys l'entitat disposà de botiga, que venia articles diversos, inclosos els derivats de l'activitat de matança d'animals, un cafè, un cinema, un espai per concerts, obres de teatre, etc. L'activitat política dels membres de la cooperativa fou decisiva fins ben entrada la Guerra Civil en què fou clausurada per la seva ideologia esquerrana. L'any 1948 reiniciaren la seva activitat.</p> | 41.7504300,1.8731200 | 406310 | 4622681 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment l'entitat es troba en procés d'espera d'un nou local que es permetrà organitzar noves activitats i tenir un espai més ample pel seu arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79352 | Fons documental del Casino Familiar Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-casino-familiar-recreatiu | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com a Societat de Casino Familiar Recreatiu ha anat generant des de la seva fundació l'any 1879.</p> | 08213-147 | Sant Fruitós de Bages | <p>Segons el registre d'entitats culturals i associatives, el Casino Familiar Recreatiu fou fundat el 21 d'agost de 1879 com una entitat d'esbarjo. És per tant la més antiga del poble. Com la cooperativa, a més del cafè, aquest local comptava amb una sala de balls, espectacles i projeccions cinematogràfiques, que va funcionar fins a la dècada del 1970 arrendat a l'empresari manresà Josep Masanés. Després la junta de l'entitat va cedir el local a l'Ajuntament per un període de vint anys. Un cop rehabilitat es va convertir en el Casal Cultural del poble, que funciona des del 1995.</p> | 41.7504400,1.8718700 | 406206 | 4622683 | 1879 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79360 | Escultura Ressorgiment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ressorgiment | XX | <p>Forma tridimensional que emergeix del mateix sol amb unes arrels encara properes a un món bàsicament agrari, emergeix d'aquest terra i s'alça amb el impuls del progrés cap el futur, però amb molt de respecte a la vida que es desenvolupa en harmonia amb el seu entorn natural, en aquest sentit se l'anomena el ressorgiment.</p> | 08213-155 | Carretera de Vic, 125 (a la plaça de davant, encara sense nom) | <p>En junta de govern de 9 de novembre de 1989, se li encarrega a l'artista local Neus Serra, la confecció de dos conjunts escultòrics: el Ressorgiment i Polisportiu i l'artista Neus Serra com a garantia del complement fa entrega al municipi en qualitat de dipòsit de les obres 'La Mirona' i 'Banyista'.</p> | 41.7523400,1.8790900 | 406809 | 4622886 | 1989 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Neus Serra | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79361 | Obra d'Agustí Penadés a la Sala de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-dagusti-penades-a-la-sala-de-plens | XXI | <p>L'obra, en la línia artística amb què està concebuda, pretén representar i recollir una simbologia pròpia i específica que es correspongui amb el lloc institucional on està instal·lada: La Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra vol recollir símbols d'identitat del país – Catalunya-, com poden ser les quatre barres de la senyera o la creu de Sant Jordi i, al mateix temps, reflectir una iconografia pròpia del municipi de Sant Fruitós: -El cromatisme de la part central, integrat per color càlids que insinuen el foc i la sant del martiri del bisbe tarragoní Sant Fruitós al segle III, i patró del poble. -Components de la vida del poble- la cultura, la comunicació, el diàleg, el treball, el comerç- hi tenen el seu ressò per la presència de lletres, números i altres elements plàstics que evoquen i estan presentes en la vida de les persones que conformen la comunitat del municipi. - Evocació de situacions històriques que són un referent decisiu, com és el monestir de Sant Benet o de santfruitosencs que la seva vida i obra han adquirit una transcendència universal, com Lluís Espinal. Altres grafismes plàstics presents a l'obra modulen i complementen l'equilibri compositiu amb l'objectiu de recrear, també, equilibris de referència en la comunitat, entre tradició i modernitat, diversitat i identitat, creixement i contenció, desenvolupament i sostenibilitat, etc.</p> | 08213-156 | Carretera de Vic, 35-37 | <p>En sessió del ple de 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va acordar l'adquisició de l'obra de l'artista local Agustí Penadés per la Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra fou inaugurada en la celebració de la Festa Major d'Hivern de l'any 2007.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 2007 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Agustí Penadés | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||
| 79207 | Sagrera de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg 333-378, BENET I CLARÀ.(1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ ,A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. BOSCH I BALLBONA (1986). El taller d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa d'Estalvis de Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XI-XXI | Caldria protegir urbanísticament l'entorn de sagrera per evitar actuacions urbanístiques agressives que desvirtuïn el seu aspecte | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de cases i carrers que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre. La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l'església que històricament feia la funció de muralla. L'accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l'espai. Avui dia només es conserva un d'aquests portals d'accés. Actualment resta delimitada pels carrers Sant Isidre, Sant Sebastià i torrent del Bo. Arquitectònicament és formada per un seguit de carrers d'escassa amplada disposat de forma anàrquica al voltant de l'església. Dits carrers es troben delimitats per conjunts de cases arrenglerades. Es tracta de cases estretes de 3 plantes (baixos i dos pisos) , de pedra o obra arrebossades, amb la coberta a doble vessant, amb modificacions dels segles XIX i XX. La darrera modificació estigué destinada a eixamplar l'interior de la sagrera, enderrocant algunes vivendes davant de la rectoria vella i al mig de la plaça, per tal de crear la plaça actual.</p> | 08213-2 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme, quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Al segle XV hi ha una minva de notícies documentals entorn a la sagrera. Caldrà esperar a finals del segle XVII i XVIII perquè la sagrera s'espandeixi novament trencat el límit imposat pels murs de la sagrera, i donant lloc a la vila moderna de Sant Fruitós.</p> | 41.7513500,1.8699400 | 406047 | 4622787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 21 | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79208 | Carrer Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVI-XXI | Caldria una normativa urbanística que impedís construccions modernes, arquitectònicament descontextualitzades | <p>Carrer d'estructura urbanística lineal, desenvolupada al llarg de l'eix que havia estat el camí que menava de Manresa a Vic. L'inici d'aquest carrer es troba a la sortida de l'antiga sagrera, passat el pont del torrent Bo, i s'extén en direcció Nord (Vic) de forma irregular al llarg d'uns 500 m. El carrer es troba parcel·lat en cossos a banda i banda, de gran profunditat, típica dels creixements lineals. Són edificacions unifamiliars, de planta baixa, primer i segon pis, amb 1 pati o hort al darrera. La coberta acostuma a ser d'una sola vessant. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, contituïnt un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques. És el cas del nº 68 o el nº 56, on el parament exterior s'ha arrebossat i pintat amb colors clars. Algunes de les cases guarden encara les dates de referència. Concretament s'han pogut localitzar les de 1696 (nº 44), 1723 (nº 56) i 1727 (nº 40), la qual cosa indica que el carrer es va anar formant entorn al segle XVII- XVIII. Actualment, encara poden apreciar-se algunes d'aquestes construccions al llarg del carrer, com és el cas dels nº 104, 92, 64, 56, que s'han conservat originals des del seu aixecament. En altres casos, aquestes cases han mantingut l'estructura i l'aspecte amb les façanes de pedra vista, però han sofert reformes estructurals, que han modificat els interiors. Malgrat això, conserven part de l'aire originari. És el cas dels nº 46, 44, 42 40 i 38 del carrer. En altres ocasions, s'ha optat per l'enderroc de l' edifici original i per l'aixecament d'un nou immoble totalment descontextualitzat de l'aspecte arquitectònic primer. Producte de l'observació arquitectònica des edificis, destaca el fet de que el primer tram del carrer, aquell que és més proper a la sagrera, entre els nº 1 i 30, conserva edificis de més gran envergadura que els de la resta de carrer. En el primer cas, es tracta de cases de gran tamany, moltes d'elles amb galeries obertes al primer i segon pis, o bé a l'alçada de les golfes, a l'estil de cases nobiliàries, o bé cases de pagès de grans dimensions. Algunes d'elles conserven elements arquitectònics d'envergadura com és el cas d'un gran portal adovellat (nº 19) . A diferència d'aquestes primeres cases del carrer Padró, a partir d'aquesta numeració, les cases són de dimensions molt més reduïdes, sempre entre mitgeres, i de construcció i envergadura molt més pobra i senzilla. Interiorment, la majoria de les cases deuen conservar encara estructures pròpies de la producció agrícola. Així pot observar-se encara en alguns solars enderrocats del carrer, on s'aprecien restes de tines.</p> | 08213-3 | Sant Fruitós de Bages c/Padró. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen d'aquest carrer cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Algun element arquitectònic conservat, com és el cas d'un portal adovellat al nº 19 del carrer així ho confirma. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). L'any 1693 trobem escrit el nom de tres maneres diferents: 'lo carrer del Pedró', 'lo carrer vulgarment dit del Pedró' i 'lo carrer vulgarment dit lo Padró'. SALVADÓ (2003:281). És evident que el nom li ve d'un pedró que hi havia en algun indret per on passava el camí ral de Manresa a Vic. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. La seva morfologia es troba estretament lligada a la línia de l'antic camí ral que alhora era el límit d'un mas anomenat Mitjà. Els propietaris establiren patis de 5 m d'amplada per 40 m de llargada, amb la facultat de construir-hi la casa i un hort darrera seu. Aquests horts encara es poden apreciar a les cases de darrera de la carretera de Vic. Així sorgí l'actual carrer Padró. PLANES I BALL J.A (1998: 355)</p> | 41.7510800,1.8722500 | 406239 | 4622754 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79208-foto-08213-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 18. De l'observació detallada del carrer Padró, s'ha triat un seguit d'edificis que s'han considerat amb suficient categoria arquitectònica com per dotar-los d'una fitxa independent. És el cas dels nº 27, 23, 18, 19 i 6-8. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79209 | Fàbrica de farines 'La Victòria' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-farines-la-victoria | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. p.170-171 GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'edifici ha conservat el seu aspecte exterior, malgrat que interiorment ha sofert transformacions a l'alçada del primer pis per adaptar-se com a vivenda | <p>L'antiga fàbrica de farines 'La Victòria' s'aixeca a l'aiguabarreig del riu Llobregat amb la riera de Calders, propera a l'indret de l'antic mas Torruella de Baix i una alcoholera ja desapareguda. És un edifici de planta rectangular amb dos cossos de planta baixa adossats als cantons de llevant i migdia, i un cos quadrangular lleugerament més alt que la resta de l'edifici, amb coberta plana, adossat al centre de la façana de ponent, sembla una torre afegida (probablement la caixa d'escala). El cos central de l'edifici és cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. L'edifici és de murs de mamposteria irregular mixta de pedra i obra, i les cantonades reforçades per carreus ben escairats. L'estructura de l'edifici és força senzilla, destacant la façana principal, coronada a la part superior amb un frontó esglaonat, amb un cos central rematat amb un arc molt rebaixat i dos cossos rectangulars a banda i banda. Sota el frontó hi ha un ull de bou cegat i decoratiu. Aquesta façana mostra un seguit de bandes horitzontals fetes en maó, que sobresurten lleugerament la línia de la façana, i ressalten del conjunt que és arrebossat i pintat en color clar. Entre la planta baixa i el primer pis s'estén un fris continu, decorat amb quadrícules fetes amb maó, i rajoles vidrades de color blavenc a l'interior. Decoració que té continuïtat a les façanes dels cossos laterals adossats. Al cos central, s'hi distingeix amb lletres pintades el nom de 'La Victoria'. Les obertures de la façana principal s'emmarquen entre bandes horitzontals fetes amb maó, que sobresurten lleugerament. Es tracta d'un seguit de sis grans portals a la planta baixa, i quatre finestres rectangulars al primer pis i al segon. Respecte als portals de la planta baixa, dos es troben ubicats al cos adossat a llevant, tres al cos central, i un al cos adossat a ponent, que és de menors dimensions que el de llevant. Són portals de gran alçada, que es rematen de forma alternativa, un amb un arc de mig punt, i el següent de llinda plana. Són reforçats amb maons disposats rectangularment i compten amb un maó superior, ubicat a la part central imitant una dovella. Les finestres del primer i segon pis, segueixen un esquema similar, a banda i banda dels extrems laterals de la façana en trobem una, i dues més abessonades al mig de la façana. Són fetes també amb maó que sobresurt lleugerament del plom de la façana, i rematades a la part superior de forma arquitrabada. El frontó superior que rematava el cos adossat a ponent ha estat substituït per una barana de ferro, en reconvertir la teulada en terrassa. La resta de façanes de l'edifici manquen d'elements ornamentals. La façana de llevant té el parament a la vista, i s'obre a l'alçada del primer pis amb un seguit de sis finestrals rectangulars reforçats amb maó, i coronats per un arc molt rebaixat. Aquest mateix esquema es repeteix de forma simètrica al segon pis. Algunes d'aquestes finestres es troben tapiades. La façana de migdia ha estat lleugerament modificada, comptant amb un seguit de coberts moderns de planta baixa adossats, que impedeixen parcialment una visió de conjunt. Té el parament a la vista i s'aprecien a l'alçada del primer i segon pis, un seguit de tres finestrals rectangulars similars als de la façana de llevant. A l'alçada del primer pis s'han adossat també recentment una estructura que forma una gran terrassa sobre els coberts. La façana de ponent compta amb un cos quadrangular en forma de torre adossat al mig de la façana, i que segurament devia fer les funcions de caixa d'escala. Hi ha un seguit de dues finestres quadrangulars abessonades a l'alçada del primer i segon pis. La resta són finestrals similars a la resta de l'edifici. En el cantó nord d'aquesta façana, a partir de la torre, s'adossa un altre cos rectangular de planta baixa, original de l'edifici, però amb la coberta modificada en terrat.</p> | 08213-4 | Torruella de Baix. Crta. De Vic N1411c, km. 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'any de fundació de la fàbrica de les farines fou el 1911, coincidint amb l'expansió d'aquest tipus d'indústries a Catalunya. En aquells moments en aquell paratge -confluència entre el riu Llobregat i la riera de Calders- es localitzava l'antic mas Torruella de Baix- on avui es troben diverses naus industrials- una antiga alcoholera, i l'edifici del sindicat de l'alcoholera del Bages, on avui es troba el restaurant de Can Ferrer. Com a fàbrica va funcionar fins l'any 1920, en què sofrí un incendi i deixà de funcionar com a tal. Una fotografia de la dècada del 1940 la mostra ja abandonada. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la fàbrica fou adquirida a la dècada del 1950 per la família Roqueta d'Horta d'Avinyó, que li donava un ús com a granja. A l'edifici hi vivien uns masovers que utilitzaven la planta baixa com a cort de bestiar. A la dècada del 1980 fou adquirida pels actuals propietaris que la convertiren en vivenda.</p> | 41.7578500,1.8957200 | 408200 | 4623480 | 1911 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79209-foto-08213-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79209-foto-08213-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79209-foto-08213-4-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Interiorment no s'ha pogut concertar la visita, però es coneix que l'edifici manté la seva estructura original a la planta baixa, amb un seguit d'arcades fetes amb maó i volta catalana. El primer i segon pis han estat adaptats com a moderna vivenda dels propietaris. Segons informació oral facilitada pel propietari, no es conserven estris ni maquinària relacionada amb el temps de la fàbrica. A nivell personal, sí que conserven una fotografia de la dècada del 1930-1940, en la qual s'aprecia la carretera original amb arbrat a banda i banda que passava per davant de la fàbrica. També s'aprecia al fons, a l'espai actualment ocupat pel restaurant, l'antiga alcoholera. Una fotografia de la dècada del 1930 mostra com l'edifici era precedit d'un mur de tancament amb una porta d'accés, creant un pati interior. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79210 | Molí de vent de la Torre del Batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-torre-del-batlles | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'indret en el qual es troba ubicat desvirtua totalment l'element. Es troba ubicat al peu d'una carretera, al costat d'uns contenidors d'escombraries i amb moltes deixalles al costat. Si es poguessin adecentar els voltants seria un important element decoratiu i patrimonial. | <p>Antic pou d'aigua ubicat al peu del camí asfaltat que des de la Sagrera de Sant Fruitós comunica amb la C-16, just al davant de l'actual escola Paidos. Es tracta d'un pou aixecat pels propietaris de la Torre dels Batlles. Exteriorment, el pou es troba recobert per una estructura circular feta amb maons llisos que s'alça uns 2,5 m. i té un diàmetre d'uns 2 m. aprox. L'orientació del pou es fa a ponent, on s'ha obert una petita portella metàl·lica rematada a la part superior per una falsa arcada feta de forma esgraonada amb els mateixos maons de l'obra. Sobre la portella s'ubica una obertura romboidal feta també de forma esgraonada eliminant els maons de l'interior del romb. Com a element decoratiu compta, a més a més, amb un fris superior que rodeja l'estructura circular i que s'escau entre dues bandes que sobresurten de la línia de mur. Es tracta d'un fris dentat, decorat interiorment un seguit de maons disposats verticalment, que creen petits espais rectangulars interiors. Tots aquests elements decoratius són fets amb maó. Com a element destacable, l'estructura es troba coronada per un seguit de vuit merlets piramidals elaborats també de forma esgraonada amb maons. Fins fa poc, aquesta estructura comptava amb estructura piramidal en forma de torre metàl·lica, que ascendia a partir de l'estructura de maons, i es rematava amb un petit molí de vent. Aquests darrers anys aquesta estructura ha desaparegut, conservant-se només la base de maó.</p> | 08213-5 | Sant Fruitós de Bages.Torre del Batlles s/n. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix el moment de l'edificació d'aquest pou, cal pensar que és lleugerament posterior a l'edificació de la torre dels Batlles, que és la propietària d'aquest element. L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Nofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tracta d'un casal aixecat amb finalitats recreatives i residencials. Cal pensar que l'aixecament del molí de vent devia produir-se a principis del segle XX. A nivell estilístic podria ser qualificat com a modernista.</p> | 41.7551300,1.8686700 | 405947 | 4623208 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es coneix l'existència d'un altre pou d'aigua que no s'ha pogut observar directament. Segons informació escrita es tracta d'un pou recobert amb una estructura també circular feta amb pedra i amb decoració a base de maons. Segurament deu trobar-se dins de la finca de la Torre dels Batlles, malgrat que no s'ha pogut comprovar si encara existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79211 | Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-dinfants-del-sagrat-cor-de-jesus | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | L'edifici és troba en bon estat de conservació, però cal tenir en compte que un cop tancat és possible que es degradi ràpidament. | <p>La llar d'infants del Sagrat Cor és un edifici de planta rectangular, cobert a quatre aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular i totxana, arrebossat i pintat en color clar. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i pis sotateulada, amb la façana principal encarada al Nord, oberta al carrer Sant Benet. L'accés a l'edifici es troba precedit per un petit espai rectangular a mode de pati anterior que es troba parcialment delimitat per les valles urbanes de separació del carrer i protecció del graó. La façana principal manté una ordenació arquitectònica a base d'elements que s'alternen de forma repetida, la qual cosa li dóna un aire harmoniós. A la planta baixa s'obre tres portals allindats d'accés, dos laterals i un central. Entre portal i portal s'ubica una finestra, de tal manera que s'alternen portal, amb finestra, portal, amb finestra, i portal. Al primer pis s'obren un total de cinc finestrals rectangulars que coincideixen amb les obertures inferiors. Al pis sotateulada, i coincidint de forma paral·lela amb les obertures inferiors, s'obre un seguit de cinc petits finestrons dobles, molts dels quals es troben actualment tapiats. Entre pis i pis, recorren horitzontalment la façana dues cornises que marquen exteriorment les diferents alçades. Com a element ornamental característic, cal destacar la presència de guardapols exteriors, ubicats sobre les llindes portes i finestres del primer pis i planta baixa, que són rematats a la part superior per un petit arc cornupial, imitant un fals estil renaixentista. Aquest mateix esquema es repeteix a les façanes laterals i a la façana posterior de migdia. Val a dir però, que a les façanes laterals de llevant i ponent, les portes de la planta baixa es converteixen en finestrals, i que el nombre de finestrals de totes les plantes es limita a tres. La façana posterior de migdia repeteix l'esquema de la principal, però com a modificació -introduïda segurament de forma posterior com una reforma- al nucli central del primer pis, les dues finestres centrals han estat substituïdes per un gran finestral triple, de majors proporcions, al qual manca la decoració del guardapols amb arc cornupial. Val a dir, per altra banda, que un mur perimetral de tancament recorre les façanes de llevant, migdia i ponent, creant un espai a modus de pati interior.</p> | 08213-6 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els terrenys del carrer Sant Benet 8 de Sant Fruitós, foren donats pels seus propietaris-una família de Barcelona- a les monges terciàries dominiques de l'anunciata, amb la finalitat d'aixecar un convent. Un cop construït l'edifici, una part d'ell fou destinat a escola de noies i a parvulari pels més menuts. Fins el curs 2004, l'escola funcionà com a guarderia en mans de les monges del Sagrat Cor. Actualment és propietat del bisbat de Vic i es troba tancat i sense ús.</p> | 41.7507400,1.8714100 | 406168 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 22 | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79212 | Font de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Element urbà amb funcionalitat de font pública consistent en un piló de formigó format per diversos cossos sobreafegits verticalment. A la base hi trobem un cos formant un graó quadrangular de 20 cm d'alçada per 170 cm de llarg x 170 cm d'ample sobre el qual es recolzaran la resta. Sobre el graó s'aixeca un basament de 45 cm d'alçada x 118 d'amplada x 118 cm de llargada. Aquest basament resta obert al cantó de migdia, mirant a la crta. De Vic, ocupant l'espai un aberaudor semicircular metàl·lic amb una aixeta que és el lloc de sortida de l'aigua. Sobre la base es situa un pilar monolític amb forma trapezoïdal, de 135 cm d'alçada x 77 cm d'amplada a la part inferior x 70 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquest pilar recau un gran capitell de formigó, que sobresurt del conjunt, i sobre el qual recau un element en forma d'ornament floral semblant a un acroteri, format per quatre fulles que es recolzen sobre un peu. Al cantó de migdia, afegit al pilar, trobem una llosa metàl·lica conmemorativa on es llegeix el següent text: 'Donació dels fills d'aquest poble residents a Barcelona. Abril 1914'.</p> | 08213-7 | Sant Fruitós de Bages.Cantonada del carrer Sant Benet i crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi debilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53)</p> | 41.7505900,1.8728600 | 406289 | 4622699 | 1914 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclós a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 23 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79213 | Cobert Agrícola. La Màquina de batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-la-maquina-de-batre | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | Actualment l'edifici ha caigut en desús, corrent el perill de degradar-se ràpidament si no se li dóna un ús i es rehabilita en breu. | <p>Edifici format per un seguit de quatre grans arcades de diafragma molt rebaixades que delimiten un espai rectangular. El perímetre de l' espai cobert resta limitat al cantó N-E de l'edifici per un seguit de vuit pilars fets també amb totxana i que resten adossats a la teulada. L'espai entre pilar i pilar és al cantó esquerre reomplert amb totxana, formant un mur de tancament, i el que sembla haver estat un espai tancat configurant oficines. Sobre les arcades, cobrint l'espai rectangular que delimiten les arcades s'extén una coberta de volta ondulada, seguint la línia de les arcades. Aquest tipus de coberta és habitualment utilitzada en construccions de tipus industrials i rep el nom de 'soletip', Aquesta coberta es recolza sobre un seguit de totxanes també disposades verticalment que s'unifiquen amb un entramat també de totxana que discorre perpendicular a les arcades. Aquest cobert es tracta sens dubte d'una edificació singular, fet amb una tècnica poc utilitzada a l'estat espanyol, a base de grans arcades que aguanten la coberta i que són formats per peces de totxo foradades disposades verticalment per on passen els ferros i el formigó que les uneixen.</p> | 08213-8 | Sant Fruitós de Bages. Plaça 11 de setembre, 2-3, crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Construït a mitjans del segle XX pel Sindicat Agrícola de Sant Fruitós amb la finalitat de destinar aquest espai a batre cereals. El sindicat de pagesos disposava d'una gran màquina de batre que donava servei a tots els pagesos del poble que hi portaven, després de la sega, el blat, l'ordi i la civada, i funcionava durant unes setmanes. Per poder protegir la maquinària i també les garbes que esperaven per batre, es va optar per la construcció d'un gran cobert que cobrís la gran era on es feien les operacions de batuda. Aquest edifici, va ser aixecat a finals de la dècada del 1940, i més tard va ser utilitzat com a magatzem de maquinària agrícola en general.</p> | 41.7513700,1.8775300 | 406678 | 4622780 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79213-foto-08213-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Germans Picassó | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 24 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79214 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-2 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres a la línia de la Crta. De Vic (N-141-c) dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i golfes, aixecat segurament en maó, amb la façana principal afegida, arrebossada i pintada de color groc. L'orientació de la façana principal és a migdia, seguint la línia de la crta. de Vic, i dotada amb el núm. 109. Possiblement es tractés d'una antiga casa que formava part del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, però cal pensar que la casa original ha sofert nombroses reformes, restant com a únic element visible digne de considerar la façana principal. Es tracta d'una façana oberta a la planta baixa per un portal central que permet l'accés a la vivenda, conformat per un arc molt rebaixat realitzat en ciment. A banda i banda del portal, s'obren dos finestrals rectangulars, disposats verticalment, rematats a la part superior per un arc de mig punt rebaixat, i protegides per una reixa externa. Un sòcol de grans proporcions cobreix part de la planta baixa. Es tracta d'un sòcol realitzat en ciment on s'han dibuixat les línies imitant pedra. El primer pis s'obre amb un balcó central situat sobre el portal d'entrada, i dues finestres rectangulars allindades. Sobre el primer pis es situen dues motllures horitzontals que recorren tota la façana. Entre aquestes dues línies s'han situat les obertures del pis de les golfes consistents en una peça rectangulars oberta amb dos cercles. El nombre total d'aquestes obertures és de tres. Sobre la segona motllura s'aixeca el frontó de la façana que remata la part superior. Es tracta d'un frontal format per tres ondulacions, essent més elevada la central que les dues laterals. La part superior d'aquestes ondulacions s'ha recobert amb una línia de peces de ceràmica que combina els colors verd i groc. Per darrera d'aquest frontal s'observa l'existència d'un altre pis sobreaixecat al nivell primitiu de la casa.</p> | 08213-9 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 109 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tracta sens dubte d'una de les cases del poble de Sant Fruitós aixecades a principis del segle XX, seguint la línia de la crta. de Vic. Havia estat tocineria i seu de la Granja Sala, de la qual va rebre el nom.</p> | 41.7519300,1.8773200 | 406661 | 4622843 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 25 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79216 | Mas les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici format per les dependències que antigament conformaven el Mas Brucardes. Malgrat que es considera que es tracta d'un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós, documentat des del segle XI, l'edifici que actualment s'aprecia té segurament els seus orígens als voltants del segle XVI, i fou possiblement aixecat sobre la construcció primerenca del Mas Brucardes. Actualment es tracta d'un edifici de planta rectangular, on pot apreciar-se clarament una primera fase constructiva del segle XVI, de planta quadrangular, i una ampliació posterior en direcció a ponent de finals del segle XVIII, configurant l'actual planta rectangular. La coberta és feta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, lleugerament desviat a migdia, segurament resultat d'alguna ampliació. El tram ampliat a finals del segle XVIII, es diferencia de la resta per tenir una coberta inclinada en direcció a ponent. La construcció de l'edifici és feta en pedra de diferents mides, constituint un tipus de parament irregular. Part de la façana nord s'ha arrebossat amb ciment pòrtland. Segons informació oral facilitada pel propietari, l'arrebossat es realitzà degut a que es tractava d'un tipus de parament molt dolent, on es barrejava pedra i tovot. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, malgrat que un tram ha estat recrescut amb unes golfes. La façana principal es troba orientada a ponent. A l'interior de la casa es conserva el parament de la façana originària de la casa, on encara pot apreciar-se un gran portal adovellat que permetia l'accés. Actualment aquesta façana i aquest portal es troben integrats amb els murs interiors de la casa. La façana actual, producte de l'ampliació sobre ponent precedida per un pati. A escassos metres fou aixecat un cobert, que posteriorment es tancà empalmant amb la casa mitjançant un mur a migdia i un altre al nord, creant un pati interior que precedia la façana principal. L'accés al pati i per tant a les estances de la casa es feia mitjançant un portal obert al mur de migdia. La façana principal de la casa s'obre amb un portal rematat amb una arcada molt rebaixada feta amb grans lloses de pedra. Al primer pis s'obren actualment un seguit de set finestrals rematats amb un arc de mig punt, que foren oberts durant la última reforma de la casa a la dècada del 1960. La façana de migdia conserva trets de la casa originària, i s'obre amb un seguit de finestres quadrangulars i petits finestrons a l'alçada del primer pis. D'aquesta façana destaca especialment un seguit de 3 contraforts que apuntalen l'edifici. Un d'ells- el del mig- és original de la casa, metre que els altres dos foren afegits durant les reformes del 1960. L'escala d'accés al primer pis de la part d'ampliació, també fou afegida durant aquesta darrera reforma. La façana de llevant manté també part dels trets originals. Destaca l'existència d'un portal allindat a la planta baixa, al qual s'accedeix amb mitjançant una rampa artificial feta amb terra i actualment enjardinada. Es tracta de la porta a la qual s'accedia en carruatge, i per on entraven les portadores carregades amb la verema. Darrera d'aquesta porta s'ubiquen les tines. Destaquen també un seguit de tres finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis. A la cantonada S-E de la casa foren adossats al seu dia un seguit de coberts de diferents alçades destinats a les feines agrícoles. La façana Nord de la casa es troba parcialment arrebossada i fou sobreaixecada amb un pis destinat a golfes durant les reformes dels anys seixanta. Compta amb un seguit de finestrons que s'obren al primer pis, i una altra sèrie al pis de les golfes. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar la presència d'un seguit de cinc contraforts que apuntalen la casa. Un seguit de coberts exteriors ubicats a uns metres a migdia de la casa acaben de completar el conjunt.</p> | 08213-11 | Montpeità. Plaça de l'Hostal, s/n. Urb. Vista Alegre de les Brucardes (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Brucardes cal cercar-los a inicis de la repoblació del terme i l'aparició dels primers masos i vil·les. El nom originari del mas 'Brucart', prové amb tota seguretat de l'antropònim del seu fundador o dels primers propietaris. En aquest període Bernat Brocard hi apareix com a afrontador, i com a propietari d'un alou i una vinya al Montpeità, i així apareixerà fins el 1079. SALVADÓ (2003:237). Un examen detingut de la documentació d'aquest període permet comprovar que aquest turó del Montpeità es trobava completament conreat, en la seva majoria plantat de vinya, i intensament poblat. L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). L'any 1183, dues famílies es repartien, a parts iguals, una propietat anomenada les Coromines Brocardes. Aquesta propietat era de la parròquia de Sant Benet i no de la de Sant Fruitós SALVADÓ (2003:238). Durant el segle XIII el mas apareix molt més ben documentat amb un total de vuit pergamins del fons de sant Benet de Bages, entre els anys 1235 i 1299. L'any 1248 Guillem Brocardes apareix com a hereu del mas, la qual cosa ens indica que el nom original del mas procedent d'un antropònim, ja s'havia convertit en cognom. SALVADÓ (2003:239). El 1299, Guillem, fill de la difunta Estefania Brocardes, va subscriure com a testimoni en un document. Amb l'entrada del segle XIV el panorama es complica. L'hereu Francesc Brocard o Brocardes, que apareix per primera vegada com a testimoni l'any 1301, casat amb Guillema, consta com a difunt ja el 1327. El succeí la seva filla Elisenda, casada amb Guillem, que prengué el cognom de Brocard. El fill de la parella anomenat Guillem Brocard, heretà el mas i inaugurà un període molt ben documentat. L'any 1342, aquest mateix personatge arrendà el forn del monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:239). L'any 1444 l'hereu del mas era Bernat, i sembla ser que també comptava amb el mas Pla. Al fogatge del 1515 hi consta Jaume Brocart. Al segle XVI el mas Brocat apareix en el llistat de masos de Sant Fruitós, que havien de pagar les rendes als oficis de la sagristia del monestir de Sant Benet. SALVADÓ (2003:257). Malgrat aquesta perduració en el temps, el gran moment d'expansió econòmica del mas foren els segles XVIII i XIX, aprofitant l'auge del conreu de la vinya i els molts ingressos que això reportà als propietaris dels masos. Aquesta bonança econòmica fou aprofitada pels propietaris pel iniciar reformes al mas i donar-li l'aspecte i fisonomia actual. A principis del segle XX el mas restà en mans de la pubilla de la casa, Sabina Brucart. Aquesta es va casà amb Martí Iglésias, pagès originari del mas Feixes de Sant Martí de Torruella. Martí Iglésias, s'havia vengut el mas Feixes i havia comprat el mas Perramon a la sagrera de Sant Iscle. Aquesta casa passà ser coneguda com ca l'Iglésies. Quan Martí Iglésies es va casar amb Sabina Brocart, va vendre el mas Perramon, i van passar a residir al mas de les Brucardes, conreant les terres del mas i explotant la vinya. A la dècada del 1960 el propietari va optar per deixar els conreus, parcel·lar l'entorn immediat al mas i crear la urbanització de segona residència coneguda com 'Les brucardes'. El mas fou convertit en restaurant i hostal. Actualment el propietari és el seu fill Josep Iglésies, i el restaurant es troba arrendat.</p> | 41.7395900,1.8849600 | 407279 | 4621465 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 27 L'interior de la casa ha estat adaptada com a restaurant, però s'ha mantingut de forma original a la planta baixa, conservant l'embigat de fusta original, així com les portes d'accés a les estàncies, amb grans llindes de pedra. A l'interior de la planta baixa també es conserva el celler, amb un total de dos grans tines. També a l'interior s'hi conserva una col·lecció de 16 boicois de fusta, així com tres grans botes de roure. Una d'elles du la data gravada de 1724. A l'exterior de la casa s'observen un seguit de 2 grans piques de pedra de 117 cm de diàmetre x 70 cm d'alçada i 140 cm de diàmetre x 50 cm d'alçada. També dues grans rodes de molí de pedra de 77 cm de diàmetre x 37 cm d'alçada i 87 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada. També dos corrons de 106 cm de llarg x 22 cm d'alçada. La casa conserva documentació antiga que no ha pogut ser vista durant la visita. També es té constància de que el propietari de la casa té una molt interessant col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVI a XIX. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79217 | Mas Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sala | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIV-XX | Presenta un cert abandonament | <p>Antic mas ubicat en les proximitats de la sagrera de Sant Fruitós, a l'altra banda del riu d'Or. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia. Es tracta amb seguretat d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, barrejant segurament també alguns fragments de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que el nivell del terreny sembla haver pujat considerablement i deixar la planta baixa mig soterrada. Al costat de ponent del mas, es troba una estructura aixecada en pedra i sense arrebossar formada per un cobert destinat segurament a espai pels ramats i treball del camp. Es tracta d'un cobert de planta rectangular amb coberta inclinada, enganxat a l'edifici principal del mas per un mur que empalma amb la façana nord de la casa. Malgrat que les notícies sobre l'existència d'aquest mas es remunten als segle X-XI, l'estructura actual de l'edifici cal situar-la cronològicament a finals del segle XVIII, segurament producte de la riquesa que generà el conreu de la vinya, i que permeté a aquests grans masos renovar arquitectònicament les seves estructures. Com a resultat, l'edifici actual que apreciem resulta de planta rectangular de grans proporcions, que al cantó de ponent es subdivideix en dos cossos també rectangulars, amb coberta inclinada, deixant un espai central sense edificar. La façana principal sembla ser la orientada a migdia, malgrat que no compta amb cap portal d'obertura en aquesta banda. Tot sembla indicar que l'accés a l'edifici es feia pels carruatges a través del portal obert al petit tram aixecat entre els dos cossos rectangulars de ponent, i que dóna accés a un petit pati central rectangular, i per les persones mitjançant el portal obert al primer pis del brancal nord de ponent, accedint mitjançant una petita rampa. Així mentre que el portal de la planta baixa és rematat a la part superior amb un arc de mig punt, el del primer pis és arquitrabat. La façana principal es subdivideix en dos parts. Una meitat a llevant, que compta amb quatre finestres rectangulars obertes al primer pis, i un seguit de tres balcons i un petit finestró a segon pis. A aquesta part li segueix un segon tram de façana a ponent que compta amb una gran galeria porxada, formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc rebaixat. Sobre aquestes voltes es situen quatre grans ulls de bou que podien pertànyer a algun espai destinat a golfes. Malgrat les diferències, tot sembla haver estat aixecat en el mateix moment constructiu. A diferència d'aquesta façana amb aires senyorials, la resta de les façanes del mas són considerablement pobres. La façana de ponent compta amb una petita portella auxiliar oberta a la planta baixa, que actualment queda mig soterrada, una portella al primer pis, i un balcó al segon pis. Al mig d'aquesta façana s'observen restes del que sembla ser una antiga cisterna semicircular adossada. La façana nord es mostra summament pobra, comptant amb un seguit de finestres rectangulars al primer i segon pis que actualment són tapiades. La façana de ponent resulta la més curiosa doncs permet veure perfectament els dos cossos en els quals es subdivideix l'edifici. Es desconeix la utilitat d'ells, malgrat que cal pensar que es van fer amb la intenció de donar al mas un aire residencial. Al cos del cantó nord, s'obre interiorment, a l'alçada del primer pis, un seguit d'arcades que creen una galeria interior que dóna al pit que es crea al mig.</p> | 08213-12 | Sant Fruitós de Bages. Mas Sala s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera referència documental al nom Sala, apareix el 961, a la venda que Adaülf i la seva esposa Ranlo fan a Eremir d'un alou que termeneja a l'est amb l'erm de la Sala. Més de quatre anys després, Sala va comprar a un matrimoni unes cases amb cort i colomer que els venedors tenien vora el riu de Sant Fruitós. Per les afrontacions ben bé que pot tractar-se de l'esment més antic del Mas Sala. Aquesta mateixa propietat va ser donada l'any 967 pel mateix Sal·la al monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:200). Al segle XI (1028) un altre personatge anomenat Sal·la fa donació d'un altre alou a Sant Benet, que també coincideix amb les afrontacions del Mas Sala actual: A l'est amb el Montpeità, al Sud , en la Portella, a l'Oest, amb l'alou de Suniefré i al Nord amb el camí públic. SALVADÓ (2003:202). Entre els anys 1067 i 1169, manca qualsevol referència al Mas Sala. L'any 1173 apareix el nom del propietari útil del mas Sala: Pere Sala. SALVADÓ (2003:205). L'any 1183 apareix documentat Ponç Sala, i a la segona meitat del segle XII, Ramon Sala. SALVADÓ (2003:206). En tot cas, els testimonis documentals deixen clar que el mas fou propietat eminent del monestir de sant Benet de Bages, i propietat útil d'una nissaga que adoptà el cognom Sala. Així ho testimonia Berenguer Sala, l'any 1310, qui es declara home propi, sòlid i afocat de l'abat del monestir. SALVADÓ (2003:212). Al llevador de rendes del monestir del 1315, hi consta que el mas aportava com a renda 2 sous i 8 diners, a més d'un parell de gallines, 2 ous per Pasqua i Pentecosta, mig feix de palla, jova, batuda, femada i tragina. SALVADÓ (2003:213). El 1409, es té constància de l'existència de Marc Sala, com a propietari útil del mas, i el 1143 en Francesc Sala. Al fogatge del 1515 apareix en Barthomeu Sala. SALVADÓ (2003:230). Al segle XVI es disposa de dos fogatges, un del 1515 en el qual apareix un personatge anomenat Bathomeu Sala, i un altre del 1553 en el qual apareix Joanot Sala, del mas Sala. SALVADÓ (2003:291). Al capbreu del segle XVIII el mas apareix com a Sala de Riudor. PLANS I MESTRA (2003: 91-105) Segurament durant aquest segle el mas fou reformat íntegrament aixecant l'edifici que actualment s'aprecia. La riquesa produïda per la vinya permeté a aquests grans masos renovar les seves estructures arquitectòniques. El mas restà habitat fins a la dècada del 1980 en què fou abandonat.</p> | 41.7495800,1.8695700 | 406014 | 4622590 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Vladenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 31 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79218 | Mas can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-graells | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XX | Des del 1984 en que fou adquirida pel seu actual propietari ha anat seguint un procés de reformes, encara no finalitzades.Possiblement l'element més degradat de la casa el formen el seguit de coberts ubicats a migdia. | <p>Edifici de planta rectangular format per diverses construccions bastides sobre un terreny amb un fort desnivell a llevant, la qual cosa implica l'existència d'un seguit de terrats que envolten el conjunt. El conjunt es troba envoltat per un mur de tancament que crea un espai interior enjardinat. El nucli central de la casa és format per un edifici de planta rectangular de grans proporcions cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El fet trobar-se aixecat sobre un pendent fa que compti amb planta -1, planta baixa, primer pis i golfes. Al bell mig de la teulada, sobre el carener, s'aixeca una torre quadrangular de dos pisos coberta a quatre aigües amb teules de colors marrons i verds brillants. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular i maó, i es troba exteriorment arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar. Malgrat això, a la façana principal de migdia es poden apreciar alguns trams pintats i amb diferents esgrafiats florals efectuats com a proves per l'actual propietari. La façana principal es troba orientada a migdia, precedida per un espai de terrassa que salvaguarda el desnivell. La porta principal d'accés a l'edifici és al cantó de llevant d'aquesta façana i és fet amb un arc monolític molt rebaixat. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de menors dimensions. Al primer pis s'obren dues portes centrals que donen accés a un petit balcó, i dos finestrals a cada extrem. A les golfes destaca l'existència d'una sèrie de cinc ulls de bou. A la façana de ponent destaca una galeria porxada a primer pis, on han estat incorporats un seguit de portals d'estil neogòtic. La visió més impressionant de l'edifici és del cantó de llevant, és on el desnivell permet observar la masia en tota la seva grandària. El jardí inferior adjacent a la casa havia estat l'antic hort. Des d'aquesta perspectiva s'aprecia la planta -1, que no compta en principi amb cap obertura. A la planta baixa s'obren quatre grans finestrals amb llinda en arc molt rebaixat. Al primer pis s'aprecien als extrems dos finestrals de les mateixes característiques i tres portals al centre que donen al balcó (actualment en obres). A les golfes hi ha quatre petits obertures també amb llinda d'arc molt rebaixat. La façana nord s'aprecia parcialment, ja que hi ha un petit mur de separació que sortint de la cantonada N-E s'extén uns metres i salva el desnivell de la casa. A la cantonada N-E de la casa ressalta un gran contrafort doble fins a l'alçada del primer pis. La façana nord i al primer pis hi ha una finestra balconera, que dóna accés a un balcó, i al pis de les golfes dos petits finestrons rematats amb un arc rebaixat a la part superior. La torre central que corona l'edifici compta amb dos pisos. A cadascuna de les quatre façanes hi ha finestrals rectangulars rematats amb arcs de mig punt. Entre el primer i el segon pis la torre és envoltada per un balcó. L'interior de la casa ha estat objecte de nombroses reformes, malgrat que s'ha conservat el seu aire original. Destaca l'existència de rajola hidràulica als terres i volta catalana als sostres de la planta baixa. L'any 1983 la teulada d'uralita va ser substituïda per l'actual, de rajola vidrada de colors. També es reformà el portal d'accés del mur de tancament de la casa, al cantó de migdia; que s'ha protegit amb un teuladet recobert amb rajola hidràulica. Altres elements que acompanyen la casa són una glorieta ubicada a ponent de la casa i adossada al mur de tancament. És un espai quadrangular, protegit per una estructura de ferro formada per petites columnetes rematades per una teuladeta també de ferro hexagonal. Entre aquesta glorieta i la cantonada S-O de la casa un mur divideix l'àrea exterior de la casa creant una zona més privada. A migdia de la casa hi ha un seguit de coberts fets en pedra i maó, actualment en mal estat de conservació, que foren utilitats com a corts d'animals i espai de treball agrícola.</p> | 08213-13 | Sant Iscle de Bages. Mas Can Graells, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que els orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages poden remuntar-se al segle X, l'existència d'aquest mas és molt més moderna, i es relaciona amb l'expansió del conreu de la vinya al Pla de Bages, i el creixement de cases entorn a aquest nucli de Sant Iscle durant aquest període. Al fogatge del 1553 apareixen quatre cases a la parròquia de Sant Iscle, dues de les quals es poden identificar actualment, i les altres dues no. Cal pensar que una d'aquestes, o bé 'Vallcendrera' o bé 'Prats', es poden identificar amb l'indret on s'aixeca el mas Graells.SALVADÓ (2003:294) Un capbreu de masos del segle XVIII, torna a assenyalar l'existència de diverses cases pertanyents a la parròquia de Sant Iscle (Sayol, Satorre, Vallcendrerai Prats) , però cap d'elles s'ha pogut identificar amb algun antic precedent del mas Can Graells . PLANS I MAESTRA (2003:91-95) Segons informació oral procedent de la sra. Rosa Sagués, resident actualment al mas Sant Iscle, però originària del Mas Can Graells, on la seva família treballava de masovera, la casa fou aixecada per la família propietària de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. La casa era considerada com a segona residència i lloc de vacances. Aquesta família fou propietària fins a la dècada dels anys cinquanta en què fou venuda i anà canviant de mans. Des de l'any 1983 és propietat del senyor Joan Casasayas Montserrat de Manresa.</p> | 41.7588100,1.8442100 | 403919 | 4623643 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 38 No es conserva documentació ni fotografies antigues de la casa. Com a resta d'antics estris agrícoles, als baixos de la casa es conserven restes d'una premsa de vi i algunes moles. També conserva quatre tines de planta el·líptica, amb els cairons interiors no vidrats, i algunes bótes molt malmeses. A la zona de treball de la casa també es conserva 1 pica quadrangular d'oli. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79219 | Mas Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XI-XXI | La casa corre perill de ruïna imminent, no existint per la propietat cap voluntat de reforma. | <p>Mas aixecat sobre un petit promontori ubicat enmig de camps de conreu i boscos, a tocar de l'antiga església de Sant Jaume d'Olzinelles. Un mur de contenció salva la distància i l'alçada entre el camí que passa a migdia del mas i l'edifici creant un petit pati interior. Un petit pontarró, ara caigut, permetia puja fins a l'era i fins al mas. El mas és un edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada al nord (que és el cantó planer del turó) i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici inicialment més petit, de possible planta rectangular, al qual s'anaren afegint trams fins a completar la seva estructura actual i convertir-lo en una planta rectangular amb cossos adossats. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Cal pensar que inicialment el cos original de la casa era el que s'ubica al cantó de ponent, i que degut a necessitats de major espai, s'afegí un altre tram de la casa, que suposà una ampliació pel cantó de llevant, convertint la planta en rectangular. Aquesta ampliació implicà segurament un canvi d'orientació a la casa obrint un nou portal d'accés a la casa al cantó de migdia, i deixant l'antic portal adovellat com a secundari. L'aparell constructiu és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars disposats en fileres molt ordenades que denoten l'antiguitat de la construcció. Segurament el tram original de la casa pot datar-se entorn als segles XIV-XV, amb una ampliació a llevant d'un altre tram vora el segle XVII, i successives ampliacions a base de cossos afegits vora el segle XVIII. La façana principal es troba encarada al nord, precedida per un petit espai planer, i s'obre amb un gran portal adovellat, ubicat al centre de la façana. Es tracta d'un portal format per una arcada de mig punt fet a base de dovelles molt regulars, quadrangulars a la base i els brancals i rectangulars fent l'arcada. Es tracta d'un portal actualment tapiat amb maó però sens dubte de factura molt antiga. Les obertures en aquesta façana són escasses i molt petites, i són formades per un petit grup de finestres i finestrons de mida petita distribuïts de forma irregular entre el primer i el segon pis. La façana de migdia, compta amb un portal quadrangular, obert al cantó de llevant en un tram afegit al que fou el nucli original quadrangular de la casa. Es tracta d'un portal arquitrabat, presidit per una gran llinda monolítica. A la resta de la planta baixa només s'obren petits finestrons en forma d'espitllera, la qual cosa indica que segurament en aquest cantó només s'ubicaven quadres i espais de treball. Al primer pis s'obren un seguit de finestres balconeres i balcons, i al segon pis un seguit de finestres quadrangulars de mida petita al nucli original de la casa, i un seguit d'arcades que conformen una petita eixida al fragment de cos ampliat, sobre el portal arquitrabat.</p> | 08213-14 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Olzinelles és actualment l'únic testimoni resultant d'una antiga sagrera medieval documentada des del segle XI. L'any 1086 Bernat Bernat, empenyora un alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles. Dit alou termenejava a l'est amb el Pont del Llobregat (pont de Cabrianes), al sud amb el camí públic que porta a Manresa, a l'oest amb l'església de Santa Maria de Claret, i al nord amb el camí que va de Collsuspina a Manresa . SALVADÓ (2003:602). Els límits territorials coincideixen actualment amb els voltants del mas Olzinelles. La documentació on apareix referència al topònim Olzinelles és força abundant al llarg de tot el segle XI, en límit sempre amb la zona del Pozol (Sant Genís de la Vall dels Horts). Amb la desaparició de la sagrera, el mas va anar absorbint totes les propietats del voltant. Cal pensar que la construcció actual té els seus orígens als segles XIV-XV, sofrint algunes ampliacions vora el segle XVII i posteriorment vora el segle XVIII i XIX. Al segle XVIII va conèixer un dels moments de màxim esplendor, basant la seva riquesa en el conreu i explotació de la vinya. Aquesta abundància econòmica es va plasmar en l'ampliació arquitectònica del conjunt del mas que actualment s'aprecia. Cal pensar que les lloses sepulcrals que es situen vora l'església de Sant Jaume d'Olzinelles pertanyen a la família propietària del mas. En una d'elles es llegeix: 'Francisca Bertran y Tapias y dels seus 1781' i una altra encastada a la paret de l'església: 'Sepultura de Jaume Mas y dels seus 1749'. Com es pot apreciar, la família propietària foren els Bertran, que amb tota probabilitat fundaren la casa Gran del Pont del Cabrianes, coneguda com a 'Can Bertran'. Segurament el trasllat de la família a aquesta nova casa vora el pont, deixà en mans de masovers el mas original. Fins a la dècada del 1970 la casa fou habitada per masovers. La família Bertran, ja resident a Barcelona i totalment desvinculada del mas vengué la casa als actuals propietaris.</p> | 41.7739900,1.8968300 | 408315 | 4625271 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 43 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79220 | Mas Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveres | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>El mas Oliveres és format per l'edifici principal que conforma la casa de Can Oliveres, una altra casa aixecada uns metres a migdia utilitzada com a casa dels masovers, i altres elements annexos, com és el cas de dues grans xemeneies properes, pertanyents a una antiga alcoholera i a un molí de vent. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el mas, el delimita dels camps propers, i crea un espai interior en forma de pati. L'accés al conjunt és a través d'una porta de ferro que s'obre a ponent del mur i dóna a la façana principal. La casa principal és un edifici de planta quadrangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en un terrat. Els murs són de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a ponent, hi ha el portal d'accés que és de llinda en arc rebaixat, i té picaportes de ferro imitant lleons. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres i dos balcons centrals, i al segon pis, cinc finestres de diferents mides, essent més grans les centrals. Totes aquestes finestres de la façana principal són fetes amb llindes monolítiques de pedra picada. A la façana de migdia destaca l'existència d'una gran balconada que s'extén al llarg de tota la façana, a l'alçada del primer pis. Aquest balcó corregut està suspès sobre mènsules de pedra. S'accedeix al balcó per cinc portes adossades, que ocupen l'espai central de la façana, i que són coronades per un arc de mig punt. Al segon pis destaca l'existència d'una galeria porxada oberta formada per un cinc grans arcades d'arc de mig punt. La façana de ponent té un gran cobert s'adossat a l'alçada de la planta baixa i impedint-ne una visió completa. S'aprecien tot de petits finestrons al segon pis. La torre que sobresurt i corona l'edifici és de dos pisos; al segon pis hi ha una finestra a cada façana, són de llinda en arc de mig punt, i decorades amb un guardapols. El terrat superior de la torre és protegit amb una balustrada de columnetes molt atapeïdes. Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior de la casa, a través de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, es té constància de l'existència d'un pati porxat dins les dependències de la casa (de 4 m x 40 m x 40 m); és un pati exterior, adossat al cantó nord del mas. Té tres cares porxades d'obra arrebossada. La base de les columnes és alta (80 cm), de secció quadrada. El fust de 40 cm de diàmetre i 1,40 m. d'alçada. Totes compten amb un estret capitell on descansa un arc de mig punt. Sobre els arcs hi ha una balustrada formant una decoració en gelosia. El mur que tanca la porxada acaba amb una decoració dentada, en forma de dents de serra fets amb maó. A escassos metres a migdia de la casa s'ubica un altre edifici que antigament devia fer la funció de residència dels masovers. Es tracta d'una casa de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que la seva alçada és inferior a la casa principal, ja que es troba aixecada en un desnivell del terreny. La construcció és feta en parament de pedra irregular, i es troba arrebossada exteriorment amb ciment pòrtland. Aquest edifici manca de qualsevol tipus d'element ornamental. Com a elements complementaris al mas destaca l'existència de dues grans xemeneies. La primera d'elles es troba dins el recinte murat del mas i pertany al que havia estat una antiga alcoholera. Es tracta d'una xemeneia pentagonal que s'assenta sobre un petit edifici que li fa de base. Degut a que no s'ha pogut accedir a l'interior del recinte, no es pot precissar més la descripció. Una segona xemeneia està ubicada uns metres a migdia, fora del perímetre murat del mas, i corresponia a un antic pou d'aigua. És de planta quadrangular atalussada amb la base més ampla, que es va estretant a mida que s'eleva.</p> | 08213-15 | La Vall dels Horts. Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Oliveres és sens dubte un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages. La primera referència documental apareguda referida a un mas anomenat 'Olivera' data del 1109, la següent referència documental apareix el 1295. A partir del segle XIV, i almenys fins el segle XVII, s'ha de diferenciar entre el mas Oliveres i el mas Oliver. Aquest darrer exisití almenys fins el segle XVII. Al segle XIII compta amb una part de les terres del mas Om. Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El 1553 com a decarant del mas Oliveres apareix un personatge anomenat Antoni Oliveres SALVADÓ (2003:292) En un llevador de rendes de l'Abadia de Sant Benet del segle XVI, es reconeix que el mas Oliver, pagava al monestir una lliura i 4 sous, quatre quarteres de forment, cinc quarteres d'ordi i civada i quatre gallines . SALVADÓ (2003:232) Al capbreu del segle XVIII, apareix referenciat com un mas pertanyent a la parròquia de Sant Genís de la vall dels Horts i novament amb el nom d'Oliveres. PLANS I MAESTRA (2003:91-105). Arquitectònicament l'edifici actual es correspon amb tota probablitat la segle XVIII, moment de gran activitat econòmica derivada de la vinya. Al segle XIX sofrí algunes transofrmacions, segurament la construcció de la torre quadrangular sobre la teulada i el porxo de la façana nord. Els propietaris actuals afirmen haver mantingut el seu aspecte original sense haver efectuat reformes. Tot sembla indicar que aquest mas fou propietat de la família Oliveres fins a la dècada del 1980, en què fou adquirit pels actuals propietaris.</p> | 41.7664300,1.8844600 | 407276 | 4624445 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 45. El pati porxat del mas de les Oliveres apareix amb el nº 46, i la sínia i pou del mas Oliveres amb el nº 47. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79221 | Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XXI | Cal pensar que al ser adaptada com a restaurant sofrí una reestructuració general, adaptant els baixos com a tal, i restaurant la teulada de l'edifici. | <p>Mas ubicat al costat del Pont de Cabrianes. És un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes sota teulada. En una reforma es va apujar el nivell de la teulada; testimoniat amb unes fileres de maons visibles en el parament i diferenciat de la resta que és de murs de pedra. La façana principal és orientada a llevant. La construcció és feta amb carreus de pedra disposats d'una forma bastant regular, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Alguns fragments de la casa es troben arrebossats, deixant al descobert la pedra vista pràcticament només a l'actual façana de ponent. De l'observació de la casa es dedueix que a partir d'un moment determinat l'orientació de la casa s'invertí. Sembla que en origen la façana principal era la de ponent, que compta amb un mur de tancament que sobresurt a partir de la galeria afegida a la façana de migdia, i envolta aquesta part de la casa fins la façana nord. Aquest mur crea un espai a manera de pati interior previ a l'entrada de la casa. Aquesta façana s'obre a la planta baixa amb un portal adovellat que conforma un arc molt rebaixat, i al primer pis amb dues finestres de diferent mida que presenten ampits característics del segle XVIII. L'afegit de cossos i les ampliacions han desvirtuat parcialment aquesta façana. Amb el canvi d'orientació de la casa, aquesta façana restà convertida en façana posterior. La façana principal passà a ser la de llevant, a tocar del Pont de Cabrianes. Aquesta façana compta amb un seguit d'obertures a la planta baixa formades per dues grans arcades de mig punt fetes amb dovelles de petites mides. Una és la porta d'accés a l'actual edifici, i l'altra es troba tapiada parcialment, obrint a la part superior una finestra rectangular. Al primer pis destaca l'existència d'una gran eixida formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc molt rebaixat i sostingudes per columnes quadrangulars de pedra, amb un petit ressortit a imitació d'un àbac i un capitell. Aquestes arcades permeten observar l'existència d'aquesta eixida que conforma una galeria, que es sosté sobre un embigat de fusta. L'arcada exterior del cantó de migdia ha estat tapiada amb ciment pòrtland, i s'ha obert una finestra al mig. Al cantó nord d'aquesta eixida s'obre una finestra quadrangular amb ampit. Al pis de les golfes s'obre una altra eixida ubicada directament sota teulada, que es remata a la part superior de forma allindada, seguint la corba i la línia de la teulada. Aquesta galeria queda conformada per la presència d'un seguit de columnes -tres en total- quadrangulars, decorades a la part superior per un àbac i un capitell. Tot fa pensar, que les obertures de la planta baixa foren fetes en un moment posterior, quan s'invertí el sentit orientatiu de la casa, mentre que les del pis de les golfes foren també modificades profundament quan s'efectuà la reforma de la teulada. La façana nord es troba pràcticament arrebossada en la seva totalitat. S'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra quadrangular i una altra de formes arrodonides. Sobresurt de la línia de façana un cos quadrangular fet amb pedra, que segurament es deu correspondre amb una cisterna actualment sense ús. La façana de migdia es troba marcada per la presència d'un seguit d'obertures formades per arcades de mig punt a la planta baixa, i per finestrals rectangulars al primer pis. Al cantó de llevant d'aquesta façana s'afegí un cos perpendicular de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada formant tres aigües. Aquest cos, purament ornamental, s'obre a la planta baixa amb un seguit de portes formades per arcs ogivals conformats en maó. El primer pis és destinat a galeria i espai de lleure. Interiorment, la casa ha estat molt transformada, ja que ha estat convertida en restaurant, adaptant tots els baixos de la casa a aquesta finalitat.</p> | 08213-16 | Olzinelles. Mas Can Bertran, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que la proximitat al pont de Cabrianes, un dels passos més importants del riu Llobregat, afavoria la presència d'alguna construcció en aquest indret. Malgrat tot no es tenen notícies de l'existència de cap mas en aquest indret L'estructura del mas actual respon a una tipologia setcentista. Les dades a les inscripcions són variades des del 1720 fins a finals del segle XIX. Aquest mas apareix al capbreu de Sant Fruitós de Bages, com el mas Bertran el Pont de Cabrianes, pertanyent a la parròquia d'Olzinelles. PLANS I MAESTRA (2003:22) El mas forma part dels Bertran, família pagesa ennoblida des d'almenys el segle XVIII. A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l'església i els habitatges pels obrers prop del mas. A partir d'aleshores, el mas Bertran va passar a anomenar-se 'La casa gran del Pont de Cabrianes'. Cal pensar que a finals del segle XIX o principis del segle XX, la casa patí reformes serioses, invertint la orientació de la casa, i afegint una galeria perpendicular a migdia, en un intent d'esborrar els orígens pagesos i afegir elements de lleure. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser propietat de la família Bertran fins a finals de la dècada del 1980, en que fou adquirida pels propietaris actuals i convertida en restaurant.</p> | 41.7721500,1.9037700 | 408889 | 4625059 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79221-foto-08213-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest edifici és anomenat també Casa Gran del pont de Cabrianes. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 49. No ha estat possible confirmar la presència de bótes ni tines dins la casa, així com tampoc l'existència de documentació històrica i gràfica de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79222 | Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dolzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | <p>Es tracta d'una església d'estil romànic bastida el segle XII (1ªmeitat), amb les parets llises i desproveïdes d'ornamentacions. La seva simplicitat i monotonia només són trencades per un finestral obert al centre i que presenta les característiques pròpies de l'època: doble esqueixada i acabat amb un arc de mig punt adovellat. La seva planta mostra un edifici molt simple, format per una nau i un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera. Un simple ressalt interposat entre aquests dos cossos fa la gradació i obre definitivament l'absis. La porta actual d'accés és d'època moderna i se situa al mur de migjorn, però ocupant el mateix lloc que havia ocupat el portal primitiu. D'aquell encara persisteix un tret característic com és l'arc de mig punt adovellat present en el seu acabament. Per últim, a la part superior i a la banda dreta de la porta hi ha una obertura rectangular moderna. El mur de ponent és coronat per un campanar que s'aixeca mitjançant una paret de dues obertures, sense encaixar amb l'estructura del temple. Al mateix mur i sota el campanar hi ha una finestra quadrada que se suma a les reformes de què fou objecte l'edifici. Aquest mur s'uneix al mas que li fa costat per mitjà d'una arcada sobre la qual reposa un cos d'edifici modern. A més dels afegitons descrits, hom desfigurà aquesta església sobrealçant els murs de la nau, reestructurant el mur de ponent i enguixant els paraments interiors, on també va construir-hi un petit cor. A l'inici del mur de tramuntana encara es conserva, a manera de sagristia o capella, la capçalera o santuari pre-romànic del temple anterior. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, cobert interiorment amb volta de pedra i revestit exteriorment amb una teulada de doble vessant. A l'interior, la coberta presenta una estructura irregular, puix que ha estat feta amb lloses disposades unes damunt les altres. A la part superior i desplaçada un xic del centre hi ha una finestra monolítica d'una sola esqueixada, amb una obertura allargada i d'angles arrodonits. L'aparell és fet amb blocs de pedra desbastats a cops de martell i de mides diferents, que es disposen irregularment, sense formar filades. Encara que aquesta edificació es presenti com una construcció pre-romànica, hi ha certs dubtes al respecte. La construcció sembla que s'adapti a l'edifici romànic com ho demostren els punts de juntura entre ambdues. Aquest fet fa pensar en una possible refecció posterior a partir d'elements originals enderrocats sobre els fonaments subsistents que donen la planta actual . L'absis pre-romànic ha estat remodelat i l'estructura actual no es correspon exactament amb la primitiva.</p> | 08213-17 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta església era situada dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages i al lloc d'Olzinelles. El lloc d'Olzinelles apareix documentat a partir de l'any 978, en una butlla del papa Benet VII al bisbe de Vic, Froia, quan en una delimitació del terme de la ciutat de Manresa apareix el nom d'Alsinelles. L'any 1022, en l'acta de consagració de Santa Maria de Manresa, es torna a dir que el seu terme va per Ulzinellas fins al riu Llobregat. Olzinelles era un predi on el segle X s'aixecà una església pre-romànica, de la qual, en renovar-se l'edifici del segle XII, només ha restat la capçalera, en part remodelada. L'església no és esmentada fins l'any 1086, quan Bernat Bernat empenyorà a Folc Amalric, a la seva muller Bonadona i al fill, Berenguer Folc, l'alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles, excepte el que ja havia donat al monestir de Santa Maria de l'Estany, amb la condició que podia redimir l'empenyorament quan volgués. Aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera i terres i vinyes. Tot i que en aquest moment no dóna detalls de l'alou, aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera, la terra i les vinyes. Com que l'emponyorament no es redimia, el 1121 la vídua de Berenguer Folc, Ermengarda, i el seu fill, Bernat, donaren al monestir de Sant Benet de Bages, la meitat de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles, les terres i la sagrera. Però al mateix temps, al moment de la seva mort, Bernat, va fer donació a la canònica de l'Estany, a més de la meitat que ja havia donat, l'altra meitat. Per aquest cas, calgué l'arbitri del prior de Sant Pere de Casserres, el qual concedí l'altra meitat a l'Estany. Així, a l'acta de consagració de Santa Maria de l'Estany, de l'any 1133, Sant jaume d'Olzinelles figurava com a propietat d'aquest monestir. L'abat de l'Estany, per tal de completar el seu domini de la parròquia, el 1420 comprà, a carta de gràcia, al rei Alfons IV la quadra d'Olzinelles en franc alou de 300 florins. El domini de la canònica de l'Estany sobre la parròquia va arribar fins l'any 1592 quan passà a domini episcopal. L'any 1685 tenia com a sufragània l'antiga parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Ambdues parròquies eren assistides per un sol rector que no residia en cap de les dues, potser per manca de rectoria. La seva funció com a parròquia la conservà fins el 1903, quan es traslladà aquesta funció al nou temple aixecat a la colònia del Pont de Cabrianes. En aquells moments, Sant Jaume d'Olzinelles restava molt apartat del nucli principal d'habitants que era la colònia, i era dificultós assistir als oficis, essent més pràctic aixecar un nou edifici prop de la població.</p> | 41.7739700,1.8971700 | 408343 | 4625269 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 28 | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79223 | Sant Sebastià de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XVIII | <p>Capella del mas d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera. No es tracta d'un absis continu, sinó que el mur resulta interromput fent un petit escaire, sortint l'absis uns centímetres més a l'interior del mur. És aixecada amb murs de mamposteria irregular en pedra, reforçat amb totxana. La coberta és de volta de totxo a l'interior i a doble vessant amb teula a l'exterior, amb un portal d'entrada de ½ punt adovellat. L'edifici manca de decoració escultòrica exterior. L'aparell és irregular, unit amb ciment pòrtland, i l'estructura i aparença li dóna un aire romànic, malgrat ser més moderna. L'interior es troba enguixat, i destaca l'existència d'una figura de Sant Sebastià també de moderna factura. La última restauració fou feta l'any 2005.</p> | 08213-18 | Montpeità.Mas les Brucardes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). Malgrat la constatació documental al llarg dels segles de la presència d'aquest mas, no es té notícia de la capella. Segurament la seva construcció degué ser iniciada entorn al segles XV -XVI. Es degué tractar d'un tipus de capella privada lligada al culte personal de la família Brucart resident al mas. En el llibret guardat al mas, consta que el 18 de 1754 l'ermita fou renovada. Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'església fou cremada juntament amb la imatge del Sant Patró que la presidia -Sant Sebastià-. L'any 2005 fou restaurada pels propietaris del mas Les Brucardes.</p> | 41.7390400,1.8834700 | 407154 | 4621405 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 29 | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79224 | Capella de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-valenti | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18 . SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII-XXI | L'edifici es troba actualment en un estat bastant acusat de degradació. Caldria algun tipus d'intervenció per consolidar-ho. | <p>Les restes arquitectòniques de l'església de Sant Valentí, mostren una construcció pròpia del segle XIII o posterior, amb algunes modificacions. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb restes del que devia haver estat una coberta a dues aigües segurament en teula. L'orientació de l'edifici, tal i com es correspon amb una església, és amb la façana principal orientada a ponent i l'absis a llevant. La construcció de l'edifici és feta amb parament de pedra força regular, a base de carreus quadrangulars i rectangulars, disposats en fileres molt ordenades, units amb morter. A la façana principal, i especialment a la porta adovellada d'accés a l'edifici es conserven restes que indiquen que l'edifici podia haver estat arrebossat exteriorment amb calç. Al llarg de tot l'edifici, a uns 50 cm d'alçada aprox., especialment al llarg de tot el tram del mur nord, l'absis i mur sud, es conserven de forma regular un seguit de forats quadrangulars, que indiquen la presència d'una bastida utilitzada per aixecar l'edifici i la teulada. La façana principal de l'edifici es troba orientada a ponent, i permet l'accés a l'interior de l'edifici. Es tracta d'una façana molt senzilla, sense elements arquitectònics ornamentals, rematada amb un campanar doble d'espadanya, format per dues arcades paral·leles que es disposen horitzontalment, sobresortint per sobre de l'edifici. Com a element destacable, cal remarcar la presència d'un gran portal adovellat, format per dovelles de gran tamany que conformen una arcada de mig punt. Aquesta portalada podria ser haver estat oberta amb posterioritat a la construcció de l'edifici, segurament obra d'alguna reforma pròpia de finals del segle XV o principis del XVI. La capçalera de l'edifici, a llevant, es troba rematada per un absis semicircular, que exteriorment manca d'elements decoratius i finestres. Interiorment l'edifici mostra signes de deteriorament degut a la manca de coberta. Destaca l'existència d'una gran arcada apuntada, realitzada amb carreus rectangulars, que recau en dues impostes també rectangulars, integrades dins dels murs laterals Nord i Sud, i que segurament tenia la funció d'ajudar a descarregar el pes de la teulada a modus d'arc toral. Destaca també l'existència d'una gran arcada de mig punt, que marca la separació interior entre l'espai de la nau rectangular, i l'absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. Com a elements que permetessin la il·luminació interior, només s'observa la presència d'una obertura al mur sud, que indica la presència d'una finestra amb una volta interior peraltada. El parament interior mostra restes d'arrebossament amb calç i potser possible decoració pictòrica.</p> | 08213-19 | Montpeità. Urbanització les Brucardes. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La tradició de culte a la figura de Sant Valentí es troba profundament arrelada al terme de Sant Fruitós de Bages, i vinculada a l'existència del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest fenomen el constatem en el fet de que l'advocació de dit monestir fou feta a Sant Benet - tal i com correspon a un monestir de fundació benedictina- i Sant Valentí Màrtir, i així es manifesta als documents de l'època fins el segle XIII. La raó de dit culte arrela en la tradició segons la qual les relíquies de dit Sant foren dutes per Sal·la, fundador del monestir, tornant d'Itàlia, on havia anat per posar la nova fundació del monestir sota la protecció directa de la Santa Seu, i que foren custodiades a la cripta de dit monestir. La desaparició del segon titular del monestir Sant Valentí Màrtir- coincideix amb l'aparició de les primeres notícies de l'existència d'una capella fundada al seu honor, però fora de l'abadia. El primer document que ens parla de dita església (o capella) és de l'any 1246, on s'esmenta per primera vegada el Puig de Sant Valentí. Es tracta del testament de Pereta Montpeità, que demanà ser enterrada al monestir de Sant Benet, deixant diversos llegats a les diferents esglésies properes, i una quantitat pel ciri de 'Sant Valentí'. L'any 1247 , ja s'esmenta per primera vegada el Puig de Sant Valentí. Es tracta d'una venda d'un domini útil, on Bernat Montpeità i la seva esposa Maria, venen a Pere Montpeità i a la seva esposa Elisenda, tot el que tenien al Puig de Sant Valentí. Les propietats termenegen a l'est, amb el morral que hi ha sobre les cases de Dela ; al sud, amb el casal de Sant Valentí; i a l'oest i al nord, amb el cap del coll de Sant Fruitós. A començaments del segle XIV (1304), tenim un cas de pagament de cens per la festa de Sant Valentí. També el mateix any es torna a esmentar el Puig de Sant Valentí, a la parròquia de Sant Fruitós, quan Gueraua Torremarqueta i la seva filla Guillelma de Sant Fruitós, venen a Ramon Sabater, de la vila de Sant Benet, un tros de terra anomenat Forns, ubicat sota el Puig de Sant Valentí. Al segle XV (1485), Nadal Pujol, ciutadà de Barcelona, oriünd de mas Pujol de Sant Genís de la Vall dels Horts, ven a Valentí Dereità, el domini útil d'una propietat anomenada 'lo puig de Sant Valentí'.</p> | 41.7467000,1.8840100 | 407210 | 4622255 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79224-foto-08213-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79224-foto-08213-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79224-foto-08213-19-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 30 | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79225 | Església de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XVIII | <p>L'edifici de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages és actualment fruit d'unes obres importants que es feren al segle XVII a un edifici d'època romànica, del qual s'aprofitaven alguns elements. Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta. L'església actual és un edifici de planta de creu llatina, que presenta un creuer que culmina amb un cimborri de grans dimensions. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de més gran tamany, segurament reaprofitats del temple romànic. La façana principal es troba orientada a ponent, destacant la presència d'un portal de ½ punt obrat amb unes dovelles dobles molt ben tallades. Sobre el portal s'obre un petit ressetó, i a sobre d'aquest un finestral rectangular de proporcions molt estretes rematat amb un arc de mig punt. La façana manca totalment de decoració escultòrica. Al cantó NE s'alça un campanar de torre quadrada que resulta ser possiblement l'element visualment més destacable del conjunt. Es tracta d'un campanar obert a la part superior per dos finestrals al cantó de llevant i ponent, on s'ubiquen les campanes, i rematat a la part superior per dues voltes ogivals entrecreuades. Interiorment l'espai ha estat dividit en tres naus mitjançant un seguit de dues arcades de ½ punt a banda i banda que es recolzen en un pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. Les capelles estan dedicades al cantó esquerre al Sant Crist i al Sagrat Cor i al cantó dret a Sant Isidre i Sant Antoni. A l'extrem dels braços del creuer trobem altars dedicats a la Immaculada Concepció i a Sant Josep. Presideix l'altar la imatge de Sant Fruitós. En tots els casos es tracta d'imatges de guix de moderna facturació. La decoració interior és d'estil neoclàssic, parcialment enguixada i pintada en colors clars, que li dóna un caràcter unitari. Com a element destacable cap mencionar un seguit de culs de llàntia en forma de volutes vegetals que rematen els arcs torals que reforcen la coberta. L'il·luminació interior ve donada per un seguit de vuit finestres obertes a la base del cimbori i el finestral de la façana.</p> | 08213-20 | Sant Fruitós de Bages. Pl. Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir de l'any 942, data en què se cita el nom de Sant Fruitós amb la forma de Sancto Frictoso. L'església no apareix esmentada directament fins el 1002. SALVADÓ (2003:564). La categoria de parròquia és citada el 1038. Sense sortir del mateix segle XI, podem saber quelcom de com era o que hi havia a l'interior de l'església. En un document del 1061, Ramon, Bertran i Enguilrada, marmessors de Sendred, fan jurament a l'altar de Sant Maurici, fundat a l'església de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:564). A partir del 1063 es documenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders . En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet. Al segle XII s'hi feren algunes reformes i en els segles XVII-XVIII s'hi feu una remodelació important. Tradicionalment l'església parroquial de Sant Fruitós, acollí les relíquies dels màrtirs Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici. Un inventari del 1372 fa referència a l'existència de tres altars dins l'església amb sengles advocacions, dels objectes litúrgics i artístics que contenien, fent referència a l'existència de dites relíquies. Tradicionalment, dites relíquies foren reclamades per la canònica de Santa Maria de Manresa, on foren traslladades en processó solemne, donant lloc a una de les tradicions orals més importants de Sant Fruitós. Durant els darrers cinquanta anys s'ha reformat el terra de l'església, s'ha fet el presbiteri nou i s'ha restaurat el Cor. La façana també fou netejada després dels aldarulls de la Guerra Civil (1936-1939) L'última intervenció va ser la col·locació d'unes campanes encarregades de donar les hores mitjançant un sistema electrònic.</p> | 41.7515000,1.8700800 | 406059 | 4622803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 37. Adossada al cantó Nord de l'església trobem l'edifici de la rectoria Vella. Malgrat que no es pot precisar la data de construcció d'aquest edifici cal pensar que és del moment de la reforma del segle XVII. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79226 | Sant Genís de la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-vall-dels-horts | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XI-XVII | Només resten fragments de mur dempeus | <p>Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària. Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades. Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.</p> | 08213-21 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) . Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205). Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el selge XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragària de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7625800,1.8864700 | 407437 | 4624015 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79227 | Pavelló municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports | XX | necessita restauració | <p>És un edifici rectangular de dues plantes i un magatzem a la planta baixa. Al primer pis hi trobem la cuina. Les cobertes són de bigues de fusta, llata, rajola i teula; a doble vessant. A la façana hi ha incrustacions de rajola vidrada amb tons verds, formant dents i sanefes. L'escala és d'accés exterior, de pedra picada i barana simple de ferro forjat. Al sotaescala s'endevina una comuna.</p> | 08213-22 | Sant Fruitós de Bages Avda. de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El Pavelló d'Esplai estava situat dins les propietats del Mas Sala. No hi ha dades cronològiques. La tipologia aproxima una cronologia del segle XX.</p> | 41.7498200,1.8783600 | 406745 | 4622607 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Esquius i Jordi Fargas | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 32 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79228 | Campanar de la Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-la-casa-de-la-vila | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Petita torreta metàl·lica feta per sostenir les campanes del rellotge de la casa de la vila. Té forma piramidal, amb quatre peus, trabat per una banda de 'floreio' i coronat amb una altra banda de les mateixes característiques. L'encapçalament és un parallamps i un penell en forma de sageta. Aquest campanar recau directament a sobre de la teulada de l'edifici de l'antic Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici de planta rectangular entre mitgeres de planta baixa, primer pis i segon pis, rematat a la superior per un ressalt pentagonal arran de façana, que s'aprofita per la col·locació d'un rellotge. La visió del campanar resulta parcial degut a la presència d'aquest ressalt amb el rellotge, que impedeix una correcta visió.</p> | 08213-23 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 52 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tracta del campanar del rellotge de la casa de la vila. Aquest edifici fou aixecat l'any 1921, apreciant-se a les primeres fotografies d'aquesta dècada el rellotge i la torre tal i com són ara. L'edifici fou pensat inicialment com a Ajuntament, però a la dècada del 1960 acollí també als baixos el dispensari de la Creu Roja. Amb anterioritat a la Guerra Civil (1936-1939) acollia les campanes del poble encarregades de marcar les hores. Hi havia la campana dels quarts i la de les hores. Durant la guerra hi ha una sirena d'alarma. L'interès d'aquest campanar radica en el fet de ser un dels pocs exemples al Bages de campanar civil. Des de la dècada del 1990 que es troba en desús. L'any 2000 es procedí a l'abandonament de l'edifici com a Ajuntament de la Vila, restant abandonat.</p> | 41.7506300,1.8740900 | 406391 | 4622702 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 34 | 105|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79229 | Fàbrica Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-vermella | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994) 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg.170-171. FERRER I ALÓS, LL. (1994). Les fàbriques de Riu de Navarcles. Col Quadrns nº 7 CEB. Pàg. 25-30.</p> | XIX | Edifici reformat | <p>La tipologia del recinte respon al model de 'clos de colònia'. La fàbrica està ubicada a tocar de l'antic Pont de Navarcles que travessa el riu Llobregat, al marge dret de la riba del riu, dins el terme de Sant Fruitós de Bages. Tot el conjunt ha estat construït en mur de mamposteria irregular, arrebossat i pintat en color vermell. El conjunt industrial conforma un conjunt tancat de planta rectangular, que s'estén seguint la riba del riu Llobregat. És format per un seguit edificacions d'ús industrial en sentit E-O formant dues fileres d'edificis paral·leles, i en els trams de ponent i de llevant, sense edificis, uns murs tanquen el recinte, configurant el clos tancat. Interiorment els edificis es distribueixen entorn a un pati que permet l'accés a tots els edificis. L'accés al recinte és per un alt portal obert al mur de tancament de llevant (al peu del Pont de Navarcles), on hi ha un rètol que indica: 'Recinte industrial del Pont Vell'. El primer que trobem al cantó nord és l'església del recinte industrial, advocada a Sant Antoni. És un edifici molt senzill, de planta rectangular, cobert a dues aigües i carener perpendicular a la façana; està orientat E-O. La façana principal és presidida per un portal coronat per un frontó triangular de pedra. L'escena figurativa de dins el frontó resulta avui dia inapreciable degut a la vegetació existent al lloc. Sobre el frontó s'obre un finestral semicircular. Destaca la presència d'un seguit de contraforts exteriors, entre els quals s'obren finestrals de llinda en arc de mig punt, situats a la part superior del mur. L' interior de l'església es troba totalment buit i és utilitzada com a magatzem. Destaca que la llinda del portal de la façana principal, on hi ha gravada la data '1852'. A ponent de l'església s'adossen un seguit de tres edificis de planta baixa i primer pis que eren destinats a magatzems. Aquests edificis compten amb un seguit d'obertures, tant portes com finestres, que permeten l'accés al diferents compartiments. Són obertures fetes sempre directament al mur, protegides amb reixes exteriors, i sense cap mena de decoració afegida. Aquest bloc del cantó Nord del conjunt es remata a l'extrem oest, amb un cos de planta baixa, també destinat a magatzem, i amb una vivenda de planta baixa, primer i segon pis, coberta a doble vessant. A diferència de la resta del conjunt s'aprecia la pedra vista, i sembla objecte d'alguna reforma recent del conjunt industrial. Tanca el cantó de ponent de la fàbrica, un mur, obert recentment amb portes automàtiques. La línia d'edificis de migdia del conjunt es troba formada per la fàbrica pròpiament dita, que ocupa el cantó de ponent d'aquesta línia d'edificis. En aquest costat els edificis són bastits aprofitant la diferència de nivell del marge del riu, per tant compten amb pis -2, pis -1, planta baixa, a nivell del pati interior, i primer pis. L'edifici de la fàbrica té planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al seu extrem de ponent s'observa la presència d'un cos doble adossat en direcció al nord, ocupant una part del pati interior del recinte. L'edifici de la fàbrica mostra un seguit d'obertures en forma de finestrals, rectangulars a la planta baixa, i quadrangulars al primer pis. Adossat en direcció a llevant de la fàbrica, seguint amb aquest bloc constructiu, s'aixequen un seguit de cossos destinats a vivendes del que devien ser els encarregats, fusters, manyans i personal de manteniment de la fàbrica. En aquest cas també aprofita el desnivell del terreny, presentant planta -2, planta -1, planta baixa i primer pis. S'obren tant al cantó nord com sud, amb un seguit de finestres quadrangulars de petit tamany. El cantó de llevant de la fàbrica es tanca amb un mur exterior, i un cos format per una casa de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada. Aquest edifici era destinat a habitatge de l'administrador de la fàbrica, i es troba ubicat al costat de la porta d'accés al recinte.</p> | 08213-24 | Entorn del riu Llobregat. Fàbrica Vermella s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica del Pont rep aquest nom perquè es troba adossada al Pont Vell de Navarcles, construït a finals del segle XVIII. L'any 1817 es va edificar en aquell indret un molí fariner. La substitució del molí per la fàbrica es va fer pels volts del 1833. Albert Benet és de l'opinió que aquest molí enderrocat el 1817 deuria haver-se fet sobre les restes d'un altre pre-existent . També el fet que la fàbrica del Riu, a la banda de Navarcles, s'aixequés sobre un antic molí, fa pensar que a l'altra banda de la resclosa s'aprofitaria per contruir-hi un altre. Es tractava sens dubte dels antics molins medievals apareguts a la documentació entre els segles X-XIII, propietat del monestir de Sant Benet . BENET (1985: 378). Els amos de la nova fàbrica van ser els germans Herp de Manresa. El 1851 es van fer obres d'ampliació i poc després es lloguen dependències a altres industrials de la comarca. L'any 1962 aplegava un total de 124 telers mecànics. Sembla que la família Herp va acabar venent-a i va acabar funcionant de lloguer. CAMPRUBÍ (1994: 170-171) Els anys 30 del segle XX es coneixia amb el nom de Can Vives. A mitjans de segle va deixar de funcionar restant el recinte abandonat. A finals de la dècada dels 80 es va començar a reaprofitar l'edifici construïnt-hi tallers industrials independents. L'any 1985 la nau de la fàbrica patí un incendi. Actualment és seu de petites indústries de diferents rams que aprofiten espais de les seves instal·lacions.</p> | 41.7534000,1.8924700 | 407923 | 4622990 | 1833 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La resclosa que desvia l'aigua del riu i movia les antigues turbines s'ubica uns metres a llevant del riu, a l'alçada del modern pont que travessa el Llobregat en direcció Navarcles. La fàbrica vermella rep el nom popular de Fàbrica Vermella degut al color de la pintura de l'arrebossat exterior de tot el conjunt, també és coneguda amb el nom de fàbrica del Pont de Navarcles, especialment al veí municipi de Navacles, ja que bona part dels treballadors de la fàbrica eren originaris d'aquest municipi. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 35. | 99|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc